Paralisis Cerebral Infantil i Disartria

Paràlisis cerebral i Disàrtria

PARÀLISIS CREBRAL INFANTIL

I DISÀRTRIA

GRUP:Mireia ArquimbauAmanda SànchezAnna AlcaláCristina ParraMarta Castells

1


ÍNDEX

Pàgines- Paràlisi cerebral Infantil (3-4)

Definició 3 Causes 3 Tipus 3 Incidència 3 Característiques 3 Diagnòstic 4 Tractament 4 Problemes del llenguatge i PC 4

- Disàrtria (5-7) Definició 5 Causes 5 Tipus 6 Diagnòstic 7 Tractament 7

- Funció del mestre en la PCI o la disàrtria 7

- Activitats sobre la Paràlisis cerebral Infantil (8-20) ACTIVTAT 1: És el sant de la mama! 8 ACTIVITAT 2: Anem a berenar amb en Tato. 9-10 ACTIVITAT 3: Anem a comprar al Kika! 11 ACTVITAT 4: Arriba el carnestoltes! 12 ACTIVITAT 5: Fem un regal a la mama 13-14 ACTIVITAT 6: Els jocs olímpics del 92 15-16 ACTIVITAT 7: Tots tenim una família 17-19 ACTIVITAT 8: Juguem amb les borses de mongetes 20

- Exercicis sobre la disàrtria: 21 EXERCICI 1 : Consonants síl·labes directes EXERCICI 2: Síl·labes inverses EXERCICI 3: Síl·labes directes dobles

Paràlisis cerebral Infantil2


Definició:És una lesió o una malformació no evolutiva del sistema nerviós central, produïda, generalment, abans de finalitzar el desenvolupament dl cervell. Aquesta lesió a pareix en el període prenatal, perinatal o abans dels dos anys de vida.

Causes de la paràlisis cerebral:- Factors prenatals: Lesió ocasionada durant l’embaràs.

Poden estar condicionades per les condicions desfavorables de la mare durant la gestació: Diabetis, ingestió de substàncies tòxiques, malalties com la grip...També pot haver-hi un despreniment de la placenta, l’edat avançada de la mare, hemorràgia en el primer trimestre d’embaràs o una patologia genètica.

- Factors perinatals: Lesió que succeeix durant el part.Falta d’oxigen al cervell, avançament del part, parts múltiples, infecció del sistema central nerviós, hemorràgies...

- Factors posnatals: Lesió degudes a després del part per malalties.Com infeccions, traumatismes cranial, deshidratació greu, una parada cardio-respiratòria.

Tipus de Paràlisis cerebral Infantil:- PCI espàstica: Aquest tipus és el més comú, produït per una afectació del còrtex

motor.Aquest tipus està caracteritzat per hipertonia muscular que pot ser tant per la rígides muscular com la espasticitat.Tipus:La tetraplegia: És la més greu de la PCI on els pacients presenten una alteració de les quatre extremitats i pot donar lloc a un retard mental.La diplegia: Els pacients presenten una afectació lleu de les extremitats superiors i espasticitat de les inferiors. Aquest tipus és molt freqüent en nens que han sigut prematurs.La hemiplegia: És la paràlisis d’un costat del os on l’extremitat superior està més afectada que la inferior.La monoplegia: Aquest tipus es poc freqüent en la PC on només afecta a una extremitat.

- PCI mixta: és una associació dels diferents tipus d’afectació.- PCI discinètica: És produït per una lesió del sistema extrapiramidal, fundamentalment

dels nuclis del cervell.- PCI atàxica: És poc freqüent on la regió alterada és el cervell.

Incidència: La paràlisis cerebral afecta a dos de cada mil nounats durant els últims anys. Aquest augment està atribuït a la supervivència de nounats amb un pes inferior al corresponent.

Característiques:- Als trastorns es produeixen a causa d’una lesió cerebral, la qual cosa interfereix en el

desenvolupament normal del nen.- Es caracteritza per la mala formació en les funcions motrius que afecta concretament

en el moviment.- Aquests trastorns motors afecten en la majoria dels casos als òrgans buco-fonadors i

dificulten el desenvolupament de l’alimentació i de la parla.

3


Diagnòstic:La paràlisis és impossible de diagnosticar durant l’embaràs i és difícil establir un diagnòstic clínic precoç degut a la naturalesa canviant d’aquesta malalties durant el primer any de vida.S’examinen a tots els nounats amb risc de patir PC, per a detectar retards en aspectes essencials en el desenvolupament. Aquest examen pot aportar pistes útils per a la detecció de paràlisis cerebrals. Si es detecta d’hora i es fomenta un desenvolupament òptim es contribuirà a que el nen es doni comte del seu potencial dintre dels límits de les seves dificultats.

Tractament: Abans de començar amb el tractament, cal conèixer les capacitats del nen i les seves dificultats, on l’objectiu principal és millorar l’activitat funcional.El terapeuta té que realitzar una avaluació completa prèvia a la planificació del programa del tractament. En aquesta avaluació és important una avaluació amplia del pacient, no només els aspectes motors, sinó que té que tenir en compte els aspectes de la intel·ligència i la personalitat, el desenvolupament del llenguatge, visual i auditiu.A partir del coneixement de la situació del nen s’elabora un programa del tractament amb uns objectius bàsics:

- L’aspecte motor, aconseguir la màxima funcionalitat i poder evitar complicacions.- Atenció global, que agafi els problemes associats.- Tractament preventiu sobre els possibles efectes del dèficit sobre el desenvolupament

global.Hi ha una sèrie de tractaments dirigits cadascun a un objectiu, com per exemple, la fisioteràpia, on dins d’ ella trobem el sistema més reconegut, el Nutro Delopmental treatment (NDT).També cal remarcar la participació dels pares en el tractament, i la gran sèrie d’adaptacions que ajuden als tractaments, es pot dir, que són complements al tractament aplicat. Per exemple adaptacions estàtiques com una cunya per a mantenir l’esquena recta, entre d’altres adaptacions.

Problemes del llenguatge i la paràlisis cerebral:El nen que pateix PCI, la seva adquisició del llenguatge pot estar retrasada i a més a més pot presentar trastorns de l’articulació, respiració, veu... Es pot distingir dos aspectes dels possibles problemes:

- Problemes motors d’expressió que afecten a la parla i a la veu.- Problemes d’adquisició del llenguatge.Aquests dos factors poden presentar-se junts o per separat.

Problemes motors d’expressió:- Alteració de la mímica facial.- Alteració del to muscular i de l’activitat postural general que dificulten l’emissió vocal.- Alteracions de l’emissió vocal.- Alteracions de la fluència del llenguatge.- Hipernasalidad constant o intermitent.- Alteració dels reflexes orals.- Alteració de les articulacions per dificultat en el moviment del maxil·lar, llavis i llengua.- Alteracions auditives.- Dèficit cognitius.- Problemes conductuals.

Disàrtria

4


Definició:La disàrtria és un trastorn del llenguatge oral produïda per una alteració en el control muscular dels mecanismes de la parla. Una disàrtria no afecta per res en l’estructura del llenguatge, per tant es creu que la persona que pateix disàrtria té ben adquirit i estructurat el llenguatge mentalment, el problema afecta directament als seus òrgans bucals: faringe, laringe i cavitat bucal. Compren les disfuncions motores de respiració, fonètica i articulació.Es manifesten amb l’omissió, la substitució, l’adició o distorsió de fonemes que repercutiran en l’enteniment del missatge. Podem dividir les disàrtries en: Disàrtries produïdes per una lesió cerebral i en Disàrtries funcionals (es diferència en la dislàlia en que la lesió està produïda en el SNC).L’anàrtria és el cas més extrem de disàrtria.

Causes:- La principal causa de Disàrtria és la paràlisis cerebral infantil, on es produeixen lesions en SNC.- Encara que anem a enumerar les causes possibles de les disàrtries funcionals, en la majoria dels casos no actua una sola, sinó que són combinacions de diverses d'elles les quals actuen sobre el nen.

Baixa habilitat psicomotriu. Entre llenguatge i psicomotricitat, sobretot a nivell del desenvolupament de la psicomotricitat fina, hi ha una gran relació. La majoria dels nens disàrtria són maldestres respecte a la coordinació psicomotora general i, en particular, pel que fa a la utilització dels òrgans fonètics. Això és tan important que la seva reeducació haurà de passar per una reorganització del seu esquema corporal i una harmonització de tots els seus moviments (encara que no influeixin en l'articulació de les paraules), juntament amb l'ensenyament més específic de fonètica.

Desorientació temps – espai: El llenguatge s'aprèn per imitació de gestos, moviments i sons, i es va afectant si el nen no és capaç de percebre'ls i organitzar-los des de la seva integració en l'espai i en el temps. Així, un nen que pateix disàrtria veuria un moviment però no ho percebria tal com és i no ho diferenciaria d'altre al no assolir captar matisos de situació i ritme. Dificultat de comprensió o discriminació auditiva. El nen tindrà dificultat de repetir fonemes diferents perquè no els distingeix com a tals. Escolta bé, però analitza malament els fonemes que escolta i al no distingir intensitats i/o durades i/o ritmes i/o intervals, confon alguns fonemes. "La condició d'una pronunciació correcta és l'elaboració d'una bona audició fonemàtica. Així en la correcció de la disàrtria cal, abans de res, exercir una percepció auditiva correcta, per una educació sistemàtica de l'oïda" .

Factors psicològics: Múltiples causes afectives com, separacions, inadaptacions familiars, rivalitats, gelosia, defuncions, rebutjos, sobreprotecció, etc., poden ocasionar trastorns que es reflecteixen en l'expressió del llenguatge que es podrà veure retardat i/o pertorbat.

Factors ambientals: Manques familiars, tracte en determinades institucions, nivells socioeconòmics molt deteriorats, etc, influeixen molt negativament en el nivell de desenvolupament i, en molts casos, en l'expressió del llenguatge. Una situació especial és el bilingüisme que, en alguns casos, pot crear dificultats en l'etapa de fixació del llenguatge.

5


Factors hereditaris: donada l'evidència de casos en una mateixa família, en moltes ocasions és prudent considerar l'existència de factors hereditaris, fonamentalment de tipus de predisposició.

Tipus- Hi ha disàrtries produïdes per la PCI, on es veu afectat el SNC:

DISÀRTRIA ESPÀSTICA: Aquesta afectació és produïda per trastorns de la motoneurona superior. El parla és lenta i sembla sorgir amb esforç, com si es produís en contra d'una gran resistència.

DISÀRTRIA FLÀCCIDA: Es produeix per una lesió d'algun component de la motoneurona inferior, el que suposa l'alteració del moviment voluntari, automàtic i reflex, produint rigidesa i paràlisi amb disminució dels reflexos d’estirament muscular. També pot produir-se atròfia de les fibres musculars. En l'articulació es produeix un so amb poca tensió muscular.

DISÀRTRIA ATÀXICA: Aquest tipus de disàrtria es produeix per una afectació cerebel·losa. el cerebel és el que regula la força, durada, adreça i velocitat dels moviments originats en altres sistemes motors. L'afectació del parla sol presentar-se coincidint amb lesions cerebel·loses bilaterals o generalitzades. Els músculs solen estar hipotònics i els moviments són lents i inadequats en la força, extensió, durada i adreça. Pel que fa a la disfunció de la laringe solen aparèixer aspror de la veu i una monotonia en el to amb poques variacions en la intensitat.

DISÀRTRIA PER LESIONS DEL SISTEMA EXTRAPIRAMIDAL: El sistema extrapiramidal és l'encarregat de regular el to muscular necessari per a mantenir una postura o canviar-la. Organitza els moviments associats a la marxa i facilita l'automatisme en els actes voluntaris que requereixen destresa. Les manifestacions extrapiramidals es manifesten sovint en forma de hipocinèsia, apareixent lentitud i limitació en la excursió dels moviments, disminució dels actes espontanis i associats, rigidesa, tremolor de repòs, així com pèrdua dels aspectes automàtics del moviment. Aquestes són les manifestacions que es presenten en la malaltia de Parkinson. Però també poden presentar símptomes hipercinètics en algunes patologies, en les quals es produeixen moviments anormals involuntaris.

DISÀRTRIES MIXTES: Aquest tipus de disàrtries posseeixen patrons de disfunció de la parla que combinen les característiques dels sistemes motors implicats. Algunes de les malalties que es corresponen amb aquest quadre són la Paràlisi bulbar progressiva o malaltia de la motoneurona i l'esclerosi múltiple.

- Les disàrtries funcionals són disàrtries produïdes per una funció anòmala del SNC o dels òrgans perifèrics, sense que existeixin trastorns, lesions o modificacions orgàniques. La denominació dels diferents errors que es donen, es fa amb l'arrel grega del fonema afectat (trencada=r, sigma=s, lambda=l, etc) i el sufix "tisme" quan el fonema no s'articula correctament (sigmatisme = dificultat per a articular la s) i amb la mateixa l’arrel i el prefix "parar" quan el fonema és substituït per altre (parar rotacisme = quan se substitueix el fonema r per un altre, generalment g, d o l).Poden ser disàrtries funcionals de substitució, omissió, inserció i distorsió dels fonemes:

Substitució: és l'error d'articulació pel qual un so és reemplaçat per un altre. El nen no pot realitzar una articulació i la supleix per altra més fàcil o, d'entrada, percep malament el so i ho reprodueix tal com emet. És l'error més freqüent dintre de les disàrtries funcionals i el qual presenta més dificultats per a la seva correcció. Les formes més freqüents són la substitució de r per d o per g, de s per z i del so K pot t.

Omissió: s'omet el fonema o tota la síl·laba on es troba el fonema.

6


Inserció: s'intercala un so que no correspon a aquesta paraula per a donar suport i resoldre l'articulació del dificultós.

Distorsió: S'articula el so de forma incorrecta però aproximada a l'adequada i sense arribar a ser una substitució.

DiagnòsticEl diagnòstic diferencial se realitza observant possibles retards en el desenvolupament del llenguatge, quan el nen no parla, quan hi ha un retard en el desenvolupament psicomotor (retard a l’hora de moure el cap, asseure’s o caminar), musculatura feble o dificultats a l’hora de menjar (no succiona, s’ofega amb facilitat). Totes aquests símptomes estan molt relacionats amb el retard de la maduració del sistema nerviós central.

TractamentLa rehabilitació consisteix a corregir el defecte en la producció articulatòria de les paraules (omissió, substitució...), tractant de millorar l'articulació. Serà necessari realitzar una correcta avaluació de la disàrtria, observant el funcionament i estat de tots els òrgans i músculs implicats en el parla, observant els següents processos motors del parla: respiració, fonació, ressonància, articulació i prosòdia.

Funció del mestre en la paràlisis cerebral infantil o la disàrtria

Dins d’un cas de paràlisis cerebral infantil o disàrtria, on el nen té poques habilitats comunicatives, es tria un material simple i es realitzen una sèrie d’activitats:

- Organització d’un horari d’atenció individual tant als nens amb aquestes dificultats, com a les famílies.

- Disseny d’un manual d’estratègies de suport als estudiants amb aquests tipus de dificultats.

- Utilització de joguines i objectes quotidians.- La realització d’una activitat amb un sol objecte durant un període de cinc minuts.- Utilitzar un llenguatge simple, de frases curtes, indicant i nombrant els objectes per a

utilitzar per al que el nen entengui i pugui repetir els gestos i paraules emeses anteriorment per l’adult.

- Després de la realització d’una activitat ben feta, premiar amb frases agradables i aplaudiments. Si l’activitat no es realitza correctament, se’ls motiva perquè la propera vegada ho puguin realitzar millor.

- Si el nen es posa violent o s’irrita, cal suspendre el joc per després continuar.- S’ha de tenir en tot moment un tracte afectiu i socialitzat, d’aquesta manera el seu

procés acadèmic es realitzarà seguint el seu ritme i registrat a través d’un informe descriptiu integrat, elaborat pels diferents docents que interactuen amb els alumnes.

- I, sobretot, mantenir el sentit de l’ humor i la positivitat amb els alumnes.

7


ACTIVITATS SOBRE LA PARÀLISIS CEREBRAL INFANTIL

ACTIVTAT 1: És el sant de la mama!

1.- Situació i objectius:

Als nens els ajuda molt simbolitzar allò que viuen; els dona seguretat, els ajuda a sentir-se protagonistes de la seva pròpia historia,a diferenciar el present del passat,possibilitat de rememorar.

Objectius:- Treballarem el joc simbòlic i la socialització.- Treballarem amb els contrastes motrius més elementals, com són la situació de

repòs( jugant i dormint) la de moviment( equival a la jornada d’un dia)- Exercitació sensorial de les mans.

2.- continguts, activitats i recursos didàctics:

Quan els nens entren en la sala del jocs se’ls ha de dir:- Correu petits que és de nit… és hora d’anar a dormir!

Els nens veuran que parlem en to de joc i respondran com si es tractés d’una consigna establerta. Aniran ràpid cap a la coltxoneta gran, que saben que és el llit de tota la família; s'estiraran i es quedaran quiets fent veure que dormen, després mentre les professores tanquen les finestres han de cantar la cançó de la son: “ Vine ,vine son, vine rà-pid Vine, vine, son, vine,vine, vine.”

Ells també l’acabaran cantant i a mida que els nombrem hauran d’anar callant, com si al verbalitzar el seu nom els facilitéssim l’acció de dormir. Mentre no els nombrem es sentiran insegurs i inquiets, al sentir el seu nom es tranquil·litzaran com si la seva presència física depengués d’aquest fet.

Després cantaran la cançó de despertar-se i representa que hauran de llevar-se, rentar-se i esmorzar, tot seguit la mare els dirà que s’afanyin que perdran l’autocar ( fet que comportarà un altre joc amb el qual tindran que representar que pugen a l’autocar que els portarà a l’escola). Per representar l’autocar es col·locaran fent dos fileres on cada nen es desplaçarà com pugui segons les seves limitacions.Tot seguit l’autocar ja arriba a l’escola on la pròpia mestra els rebrà i els dirà que han de fer un dibuix , ja que és el sant de la seva mare; tots els nens es seuran a terra fent una rotllana i començaran a fer el dibuix. Un cop finalitzada l’acció, imitant les mateixes accions que fan cada tarda, s'acomiaden de la mestra i tornen a l’autocar que els portarà a casa on una persona que simbolitzarà que és la mare els estarà esperant.La mare els dirà frases com: “ hola, com t’ha anat l’escola? Dóna’m un petó! Oh quines mans més brutes que heu pintat? Quin dibuix més maco!”Tots els nens acabaran somrient ja que reconeixeran la situació.

3.- Valoració i observacions:

8


Les sessions en les quals es juga a fer activitats vivencials, produeixen seguretat i plaer en els nens, per tant el seu funcionament està totalment assegurat, cada nen viurà molt intensament l’experiència ficant-se, per altre cantó, d’interpretar el paper.ACTIVITAT 2: Anem a berenar amb en Tato.


Malgrat que els nens amb PC no poden realitzar grans variacions en les activitats (a causa de les seves limitacions) hem d’intentar establir petites variacions més formals que reals. Amb aquesta activitat podrem treballar una mica de psicomotricitat, motivant als nens amb un titella ( en Tato) al qual tindran que ajudar a trobar el seu berenar.

Objectius:- Mobilització motriu i superació d’obstacles.- Estimulació sensorial de la mà i del gust.

2.- Continguts, activitats i recursos:Els nens han d’estar asseguts en el terra formant una rotllana, en mig hi haurà la caseta d’en Tato; els nens la reconeixeran i esperen ansiosos. Tot seguit farem aparèixer en Tato per una finestra i els nens l’han de saludar amb la següent cançó:

En Tato respondrà:

- Hola nens com esteu?

Els nens contestaran: Bé!

- I les vostres amistats?- Bé!- Farem el possible per ser bons amics, hola nens com esteu?

Tot seguit en Tato repetirà la cançó amb el nom de cada nen, fins que els nens diran el nom del titella el qual respondrà:

- Gràcies, estic molt bé, malgrat que estic refredat i no sé si podré anar a casa de l’àvia…- Aaaaaatchús!!! Doncs mira ara que us veig ,voldríeu anar vosaltres?

9


Els nens contestaran afirmativament i amb complicitat, ja que hauran identificat de quin joc es tracta; tot seguit el titella els anirà indicant el camí que tindran que seguir per arribar a casa de l’àvia on travessant diferents obstacles trobaran una cistella ( després de passar tots els obstacles tornaran a la casa d’en Tato)on obriran la cistella que contindrà 3 llimones, sucre i llet amb el qual prepararan una llimonada per a berenar.

3.- Valoracions i observacions:

La presència d’en Tato els farà molt feliços, ja que serà l’encarregat d’ensenyar-los-hi cançons noves ; és per això que els nens el veuran com una cosa agradable ja que sempre que hi és present viuen moments agradables.Els nens a mida que vagin avançant els dies, els nens passaran millor els obstacles amés d’adquirir confiança al mateix temps que superen les petites altures. Tanmateix els companys que han superat l’obstacle saben el que els ha costat i per això animen als companys que estan creuant-lo.La manipulació de diferents aliments que tindran que fer ells directament com serà tallar la llimona, exprimir-la, afegir el sucre representarà una festa per a ells.

10


ACTIVITAT 3: Anem a comprar al Kika!


L’activitat està pensada per fer reviure a l’infant una acció que el nen acostuma a realitzar amb la seva família, com és anar a comprar. Actualment representa un acte familiar i social, donat que les compres s’acostumen a fer en grans magatzems on es troba de tot; sobretot farem ressenya a les compres que es realitzen en ocasions especials com és l’arribada de l’estiu on poden recordar el moment que van a comprar unes xancletes per la platja.

Objectius:- Representació simbòlica d’una acció viscuda.- Contrastes motrius ; moure’s i parar-se.- Estimulació sensorial de les mans.

2.- Continguts, activitats i recursos:

Quan els nens entrin en la sala de jocs es trobaran:Un primer espai on observaran una casa amb una porta.En el segon, un camí o carrera en el terra marcat per unes cintes adhesives.Per últim, un tercer ambient amb els magatzems KIKA.L’acció començarà en el moment en que els nens arriben de l’escola i la seva mare els dirà:

- Us estava esperant: avui el pare ja està a casa i anirem tots junts a comprar fruita al Kika d’acord?

Els nens entusiasmats voldran anar-hi, però la mare els tindrà que dir que primer s’hauran de rentar les mans i pentinar-se(molts nens agafaran el rol i s’imaginaran la situació).Tot seguit la mare els guiarà cap a la Kika on hi aniran caminant i jugaran a corre i para segons el color dels semàfors, d’aquesta forma tots els nens portaran un ritme semblant. A continuació poden cantar la següent cançó:

Quan arribin agafaran un cistell i aniran a la tenda de fruita on compraran: maduixes, taronges,plàtans ,pomes i peres. Tornaran a casa pel mateix camí , repetint el joc del semàfor i al arribar trauran el cistell de la fruit i tots junts prepararan una macedònia.


Tindrem que preparar un espai que sigui el més vistós possible, ja que com més alegre i vistós sigui més favorablement repercutirà a l’infant en la seva disposició a l’hora de jugar.

11


També al realitzar aquesta activitat podrem observar com cooperen tots els infants a l’hora de fer la macedònia.

ACTVITAT 4: Arriba el carnestoltes! Anem a disfressem-nos!


Es tracta de treballar la festa del carnestoltes amb la qual intentarem treballar els següents objectius:

- Treballarem la independència de vestir-se i despullar-se.- Millorarem la imaginació i el joc simbòlic.- Reforçarem l’esquema corporal i sensorial.

2.- Continguts, activitats i recursos:

Quan els nens entrin a la classe veuran les cortines de separació dels diferents ambients; d’aquesta forma augmentarem la sorpresa i l’atenció, tot seguit observaran que en la porta hi ha un sobre adreçat a ells. Tot seguit farem que es seguin en rotllana i el llegirem: INVITACIÓ:Estic molt content de convidar-vos a la meva festa de disfresses.Per poder assistir tindreu que complir dues condicions:

1) Heu d’assistir disfressats i pintats.2) Després sortireu a l’escenari del meu teatre i cantareu una cançó TATO

Un cop els llegim la invitació els nens voldran assistir-hi, llavors els nens es dirigiran al segon espai de la sala on trobaran penjats en cordes diferents disfresses que podran triar.Tot seguit es vestiran i pintaran, un cop hagin acabat en Tato els acompanyarà al tercer espai on els nens tindran que cantar una cançó que estigui relacionada amb la disfressa que han triat (per aquesta tasca tindran que ser animats i ajudats per un adult ja que els costarà molt).


Segurament aquesta activitat es desenvoluparà amb lentitud, aj que la roba que se’ls proporcionarà no està pensada per afavorir l’acció de vestir-se per si sols.

12


ACTIVITAT 5: Fem un regal a la mama

1. Situació i objectius:

Ha comença’t la tardor. A classe, la professora els fa enganxar fulles seques a un mural amb un arbre dibuixa’t. Els nens, de la forma més lúdica possible, treballaran amb les mans encara que cal tenir en compte de les seves importants patologies.

Objectius:1. Treballar les funcions de les mans.2. Mobilització motriu.3. Iniciació a la estació de la tardor.

2. Continguts, activitats i recursos didàctics:

Els nens es senten al terra en posició de <<moro>> Fent un cercle i acte seguit canten cançons del cargols.Desprès de les cançons se’ls explicar un altre conte que diu així:

<<N’hi ha una vegada un petit cargol que vivia en una caseta del bosc...I un dia va arriba el sant de la seva mare i va pensar que li faria un gran ram de flors.

Patrip, patrap, patrip, patrap

El petit cargol va anar caminant cap aquell prat que, per primavera, ell recordava pler de flors - Patrip, patrap, patrip, patrapQuan va arribar, el prat estava sec, havia arribat la tardor.

- Ai Ai Ai Ai!!!!

13


- Ai Ai Ai Ai!!!!

Plorava el petit cargol..!!!plorava tan fort que el va escolta un conill, un gat, un gos, la cabreta blanca i la cabreta negre...I li van preguntar:

- ¿Que tens?¿Que et passa?¿Perquè plores?

El cargol lis va dir:

- Volia fer un ram de flors per al sant de la meva mare però... no he troba’t ninguna flor...- No et preocupis, vine amb nosaltres, anem al meu cau allà t'ajudarem (li va dir el

conill).

I tots els animalets junts van passar pel prat sec, van pujar la muntanya, van travessar el riu i per fi, desprès de pujar per un tronc d’un arbre, trobaren la casa el conill. Allà van trobar una gran caixa que uns nens d’una escola propera es van oblidar. La van mirar...la van obrir...Y dintre hi havia paper...paper de color vermell, paper groc...Quin regal tan bonic podria fer a la seva mare el petit cargol!!!

Immediatament es van posar a treballar. Desprès de trencar el paper, arrugar-lo, fer boletes i enganxar-lo a la cartolina, van fer la flor mes boniques del món...!El petit cargol va estar molt content perquè ja tenia regal per ha la seva mare.

Conte contatAquest conte s’ha acabat...!!!>>

3. Treball sobre el conte:

En aquesta ocasió mentre s’explica el conte, la professora es va movent representant el moviments del cargol i dels seus amics. Els camins que haurà de seguir la professora son els següents: El prat sec (el matalasset marró), la muntanya (el matalasset de cunya),...

En aquesta sessió, els nens es desplaçaran gateja’n i arrossegant-se. Quan recorren els camins que els porta a la casa del conill els has de anima i recordar per on estan passant; per el prat sec, per la muntanya alta, pels troncs que hi ha al riu; dient-li tot el que han de fer i anunciant-li el que hi ha desprès. Quan troben la caixa de cartró, els nens es senten al terra rodejant la caixa i comencen a confeccionar les flors

4. Valoracions i observacions:

Es podrà observar que verbalitzant la acció del joc que fan els nen afavoreix de forma positiva la comprensió i la vivència de allò que s’està realitzant.La resposta motriu produïda per l’estímul, farà una possible una elaboració mental. El resultat d’aquesta resposta demostrarà realment si ha entès el proposat i si l’elaboració mental a sigut correcta.

14


ACTIVITAT 6: Els jocs olímpics del 92


El mitjans de comunicació van parlar molt de Barcelona como a Ciutat Olímpica. Aquests nen a qui fem les activitats no lleixen el diari però escolten la radio y veuen la televisió.La major part del nens amb P.C tenen trastorns de visió. Aquesta circumstancia va acompanyada , de vegades, de trastorns psicòtics que els provoca rebuig al mirar el objecte i alteracions de la coordinació de moviments.

Objectius: 1. Estimulació motriu 2. Treballar la coordinació mà-ull.

3. Treballar la situació del cos en l’espai: davant, darrere, en fila, en cercle, control de postures, tant de <<moro>> como de genolls, etc.

4. Respectar normes de jocs, aprendre a esperar el seu torn, saber perdre, etc…, en definitiva assumir conductes socials.


Dintre de la sala, es troben preparats tots els jocs. 1. En el primer jocs, els nens es senten al terra en la postura del <<moro>> i faran un cercle al voltant d'un neumàtic. Cada nen te una pilota y la d'encistellar dintre del neumàtic.

Primer els nens fan punteria amb pilotes grans de roba (30 cm); mes tard fan el mateix amb una pilota mes petita (15 cm) i una ultima vegada amb una pilota encara mes petita (10cm).

Durant el joc només lis se’ls ha de donar l'ordre de esperar fins que tiri el company que el antecedeix.

2. El segon joc consisteix en col·locar un cercle petit que te cada nen, dintre de cada cercle mes gran (80cm) situat al centre de la classe. Els nens estan asseguts en postura del <<moro>> i es tenen que aixecar per col·locar el cercle.

15


3. El tercer joc, col·locarem als nens en línea recta. Davant dels nens es posa una corda que no poden trepitjar, i des de el seu lloc faran punteria amb unes pilotes per tirar unes bitlles.

3. Valoració i observacions:

Aquesta activitat dura mes d'una hora. Una de les característiques dels nenes es la lentitud. Per això, es important pensar en les activitats senzilles i curtes per que la idea inicial es mantingui present fins a la finalització del joc.

16


ACTIVITAT 7: Tots tenim una família


Els nens han de portar fotografies de casa seva en la que surten els seus pares i germans. Es important preparar una sessió amb aquest centre d’interès. El conte dels tres ossos es pot ajustar bastant al que es vol treballar. La representació del conte implica la mobilització motriu que sempre presideix a les activitats.

Objectius:1. La situació en el espai (davant, en mig, darrere).2. Les mesures elementals como major, mig, petit.3. La idea del numero implícita en el conte


Amb una mica d'imaginació, es pot preparar la casa dels tres ossos.

Dintre de la caseta n'hi ha tres matalasset vermells. Representat el llit de la major, la mitjana i la mes petita i dintre el ossos. S’asseuran en semicercle al voltant de la caseta y en postura <<moro>>.El conté estarà ha d’estar adaptat al seu nivell de comprensió i accentuar allò que per a ells te mes significat como es el menjar i el dormir.

<<Hi havia una vegada una família d'ossos que vivia en una caseta del bosc. Com podeu veure aquí està el pare os, la mare ossa i el osset petit>>

M’entres es parla, es van agafant el dibuixos dels ossos, els alcem i se'ls ensenyen als nens com si tractéssim de donar-li vida. Desprès els deixem estesos sobre el matalasset como si estiguessin adormin. Amb una cançó continuem el conte.

17


Per donar-hi ambient de son i de relaxació, cantem una habitual per aquestes situacions.

Es tanquen les finestres durant un moment i metres es tornen a obrir cantem...

18


Quan representem l’esmorzar dels ossos, els nens simularan que també menja’n. Desprès de l’esmorzar, continuem amb el conte.

<< Per aquells voltants anaven passejant dos nenes que, al veure una caseta tan bonica, entren per a mirar-la. Primer troben el llit gran i es tendeixen per a provar-la. Aquest llit, no obstant, era massa gran...Després proven el llit mitjà, però no els agradava ja que no era ni gran ni petita. Finalment, troben un llit petit, es tendeixen i es troben bé, tan bé que es van adormi. Llavors, tornen els tres óssos que canten>>

<<els tres óssos van a casa el papà va el primer la mare va segona el petit va el tercer

tres óssos va a dormir ja que la lluna ja a sortir>>

Quan entren a casa, els óssos es troben amb dues nenes molt boniques en el llit petit. Molt contents per la visita inesperada, les desperten i les conviden a berenar xocolata amb torrades.

Conte contatAquest conte s’ha acabat...!!!>>

Tot seguit se'ls pregunta si ho volen representar, si diuen que si es reparteixen els papers.Després es repeteix la narració se lis pregunta si la volen representar ells, si diuen que si es reparteixen els papers. Quan el conte acaba se'ls fan preguntes sobre el que han representat, per a poder valorar la comprensió dels nens en relació amb el que han realitzat.

3. Valoració i observacions:

Es pot observar que molts nens al que els costa parlar o moure's s'intenten mobilitzar però és necessària la ajuda total o constant de l'adult per a assolir que les accions siguin coherents.

19


ACTIVITAT 8: Juguem amb les borses de mongetes


Per a portar a terme aquesta activitat, utilitzarem unes borses de roba (20cm de longitud per 10 cm d'ample) plenes de mongetes. Es important el pes, la teixidura, la manipulació i l'adaptabilitat a les possibilitats motrius del nen, idònies per a :

Objectius:1. Reforçar l'esquema corporal.2. Treballar la situació del cos en l'espai, l'equilibri, la coordinació mà-ull.3. Estimular l'atenció


A la sala de joc hi ha preparat un rotllana fet de cercles de 80 cm cada un. Davant de cara cercle hi ha escrit el nom de cada nen. Se’ls explica que cada cercle es una casa i que cada nen te que buscar la seva caseta amb el seu nom i seure’ns a dins, amb postura de <<moro>> perquè anem a jugar.En mig de la rotllana hi ha una cesta amb sis boles de mongetes tapades amb un drap de colors, es fa passar entre els nens per observar en seu pes. Desprès al destapar la cesta es trobaran amb les boles.

Activitats:1. Fer moviments de braços.

i. Aixecar els braços agafant la bola de mongetes amb les mans.ii. Baixar els braços amb la bola agafada amb les dues mans allunyant-se

del cos.iii. Estendre els braços del cos amb la bola de mongetes allunyant-se del

cos.iv. Apropar els braços al cos amb la bola al pit.v. Agafar la bola i posar-la darrera l’espatlla.

vi. Girar els braços fets cercles amb la bola a les mans.

2. Fer equilibri amb les boles de mongetes.i. Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre el cap.

ii. Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre la front.iii. Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre el nas.iv. Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre la espatlla.v. Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre el genoll.

vi. Sostenir en equilibri les boles de mongetes sobre les mans.

Es repeteixen una sèrie de exercicis similar i per fer-ho tot mes divertit, mentre es fa es canta una cançó.I per últim per fer una cosa mes divertida es llancen les boles de mongetes a veure qui arriba més lluny.

3. Valoració de l’activitat:

Als nen lis agrada aquest tipus de activitat amb boles perquè poden agafar-les fàcilment no com altres elements de utilitat semblant com son les pilotes.

20


EXERCICIS SOBRE LA DISÀRTRIA

EXERCICI 1 :

Objectiu : Articular correctament totes les consonants en síl·labes directes.

Desenvolupament: Es mostrarà a l’alumne fotografies, dibuixos amb objectes en que els noms estan compostos per síl·labes directes.El mestre articularà síl·labes directes que després l’alumne repetirà. Més endavant, el mestre articularà paraules amb síl·labes directes que després l’alumne repetirà.

EXERCICI 2:

Objectiu: Articular correctament les síl·labes inverses.

Desenvolupament: Una vegada que l’alumne ha aconseguit articular el fonema objecte de correcció, passar d’una síl·laba directa a una síl·laba inversa.L’ordre a practicar amb les síl·labes inverses serà el següent:l,n,r,s. Es buscaran i s’articularan paraules que tinguin síl·labes inverses.

EXERCICI 3:

Objectiu: Articular correctament les síl·labes directes dobles.

Desenvolupament: Quan el nen sigui capaç d’articular els dos fonemes que composen la síl·laba directa doble, es practicarà exercicis de la següent manera:

1) Articulació del primer fonema en síl·laba directe.2) Articulació del segon fonema en síl·laba directa.3) Unió de les dues síl·labes en una paraula que es repetirà ràpidament diverses vegades

fins arribar a eliminar la primera vocal.

21

Paralisis Cerebral Infantil i Disartria

Documents

Transcript of Paralisis Cerebral Infantil i Disartria