Octubre 2003. Revista municipal Viure

Sant AdriàButlletí d’Informació Municipal / V Època • Núm. 74 • Octubre de 2003 www.sant-adria.net

Viure a Sant Adrià/01 30/9/04 12:01 Página 1

Carta als veïns (pàg. 3)

Grups municipals (pàg. 3)

Ensenyament (pàg. 5)

L’Ajuntament porta a terme diverses obres de milloraa les escoles de la ciutat

Serveis Socials (pàg. 5)

Convocatòria del V Concurs d’Accessibilitat“PER AQUÍ NO HI PASSEM”

Participació Ciutadana (6 i 7)

Programa de la 4a Mostra d’Associacions de Sant Adrià de Besòs

Història (pàg. 8)

Sant Adrià de Besòs. Un viatge pel passat i el present d’un pobleUna vella història retrobada

Medi ambient (pàg. 9 i 10)

El paper i el cartró: de Sant Adrià a la planta de reciclatgeMedi ambient ofereix una gran varietat d’activitats dirigidesals centres educatius

Obres (pàg. 10)

Les obres de remodelació de la plaça del Doctor Truetaja han començat

Esports (pàg. 10)

Les Escoles d’Iniciació Esportiva, una oferta formativa per alsnens i nenes de la nostra ciutat

Cistella de jocs (pàg. 11)

Telèfons d’interès (pàg. 12)

Solució als passatemps (pàg. 12)

Farmàcies de torn (pàg. 12)

Sumari


Tot just acabem de celebrar el diasense cotxes i tots hem pogut com-provar com n’és, de difícil, mentalitzarels nostres conciutadans de la utilitza-ció del transport públic. ¿Per què?Potser per comoditat, o perquè creiemque la xarxa de transport públic no ésprou potent i moderna.

A Sant Adrià, sense cap mena dedubte, encara tenim deficiències. Con-tinuem sense aconseguir que RENFE i,en concret, el Ministeri de Fomentatengui les nostres reclamacions per-què tots els trens parin a la nostraciutat. Continuem sense tenir untransport interurbà que uneixi totsels barris.

És cert que hem assolit importantsmillores: el nou recorregut de les líniesd’autobusos B-26 i 43, però hem de continuar reivindicantmillores en aquest terreny. No estem, doncs, en condicions dedir NO a aquelles propostes que, de ben segur, representaranuna millora per als ciutadans.

Fa aproximadament dos anys, la Generalitat ens va presen-tar el Pla d’Infraestructures del Transport que havia de regirtota la nostra àrea. Dins d’aquest Pla es contemplava el tanesperat baixador de la zona del Besòs i la implantació d’un noutransport amb nom antic: el tramvia. Han passat els anys, peròl’energia més barata i menys contaminant segueix essent l’e-lèctrica, per aquests motius ha tornat amb força el tramvia.Algú de vostès pot pensar que seria millor el metro. Estem d’a-cord, i a mi no em deixa de sorprendre que altres autonomies,com per exemple Madrid, tinguin una xarxa de metro que pro-dueix sana enveja. Però tot i estat d’acord en aquest punt,nosaltres, per simple rebequeria, no podem renunciar a aquestnou transport. Per això vam dir SÍ al tramvia, però aconseguintun bon i ampli recorregut per la ciutat. Crec que ho vam acon-seguir al marge dret del municipi, però a la banda esquerra eramés complicat ja que la geografia del nostre territori s’impo-sà. Sant Adrià pràcticament només té dos carrers que el tra-vessin de nord a sud. Si venim de la nacional i volem entrar ala població únicament ho podem fer pel carrer de Ricard i detothom són coneguts els col·lapses que s’organitzen quan peralguna circumstància s’ha de tallar aquesta via.Amb el tramviapassa el mateix, si es ve del pont de Torrassa i s’ha de conti-nuar per sota de l’autopista únicament es pot girar pel carrerOlímpic o pel carrer de la Platja. Ens vam trobar amb el pro-blema que tècnicament pel carrer Olímpic era impossible jaque el gir que ha de fer el tramvia a causa del pendent del pontfeia que fos inviable. El traçat del tramvia pel carrer de la Platja- avinguda de Catalunya sí que era viable, però ens obligava afer una transformació urbanística.

Qualsevol persona que estimi Sant Adrià se sentirà desmo-ralitzada i impotent davant aquesta situació. L’únic consol queens queda és que una vegada acabades les obres tindrem unarambla millor que l’actual i un nou transport modern, accessi-ble, ràpid i segur.

Em vau donar la vostra confiança per governar i ara l’únicacosa que us demano és que tingueu una mica de paciència ambles molèsties que ocasionen les obres.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs

Acabamos de celebrar el día sincoches y todos hemos comprobado lodifícil que es mentalizar a nuestros con-ciudadanos de la utilización del trans-porte público. ¿Por qué? Quizás porcomodidad, o porque creemos que lared de transporte público no es lo sufi-cientemente potente y moderna.

En Sant Adrià,sin ninguna duda,aun tene-mos deficiencias. Seguimos sin lograr queRENFE y ,en concreto, el Ministerio deFomento atienda nuestras reclamacionespara que todos los trenes paren en nuestraciudad. Seguimos sin tener un transporteinterurbano que una todos los barrios .

Es cierto que hemos conseguidosimportantes mejoras: el nuevo recorri-do de las líneas de autobús B-26 y 43,pero debemos seguir reivindicando

mejoras en este terreno. No estamos, pues, en condiciones dedecir NO a aquellas propuestas que, sin lugar a dudas, repre-sentarán una mejora para los ciudadanos.

Hace aproximadamente dos años la Generalitat nos presen-tó el Plan de Infraestructuras del Transporte que debía regirtoda nuestra área. Dentro de este Plan se contemplaba el tanesperado apeadero en la zona del Besòs y la implantación deun nuevo transporte con nombre antiguo: el tranvía. Han pasa-do los años pero la energía más barata y menos contaminantesigue siendo la eléctrica, por estos motivos ha vuelto con fuer-za el tranvía.Alguno de ustedes puede pensar que sería mejorel metro. Estamos de acuerdo, y a mi no me deja de sorpren-der que otras autonomías, como por ejemplo Madrid, tenganesa red de metro que produce sana envidia. Pero aún estandode acuerdo en este punto, nosotros por simple pataleta nopodemos renunciar a este nuevo transporte. Por eso dijimosSÍ al tranvía, pero consiguiendo un buen y amplio recorridopara la ciudad. Creo que lo conseguimos en la margen derechadel municipio pero en la izquierda era más complicado ya quela realidad de nuestra geografía se impuso. Sant Adrià tieneprácticamente dos calles que la atraviesen de norte a sur. Sivenimos por la nacional y queremos entrar en la poblaciónúnicamente podemos por la calle Ricard y de todos son cono-cidos los colapsos que se organizan cuando por cualquier cir-cunstancia se corta esta vía. Con el tranvía pasa lo mismo,viniendo por el puente de Torrassa y teniendo que continuarpor debajo de la autopista, únicamente se puede girar o por lacalle Olímpic o por la calle Platja. Nos encontramos con elproblema que técnicamente por la calle Olímpic era imposibleya que el giro que tiene que hacer el tranvía debido a la pen-diente del puente hace que sea inviable. El trazado del tranvíapor calle de la Platja - av. Catalunya sí que era viable pero nosobligaba a hacer una transformación urbanística.

Cualquier persona que ame Sant Adrià se sentirá desmora-lizada e impotente ante esta situación. El único consuelo quenos queda es que una vez acabadas las obras tendremos unarambla mejor que la actual y un nuevo transporte moderno,accesible, rápido y seguro.

Me disteis vuestra confianza para gobernar y ahora lo únicoque os pido es que tengáis un poco de paciencia con las moles-tias que ocasionan las obras.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs

3- Sant Adrià

Carta als veïns


4

Grups municipals

- Sant Adrià

PSCEntre les noves regidories que estrenem

aquesta legislatura hi ha la de la Societat delConeixement. Aquest és un terme discutible,més o menys afortunat segons els gustos, peròque en definitiva pretén implicar tots els pro-cessos destinats a l’ús de les noves tecnologiesde la informació i la comunicació com a mitjàde millora de la qualitat de vida ciutadana.

A Sant Adrià el repte és importantíssim i complex, peròalhora engrescador. L’oportunitat històrica que representa lacelebració del Fòrum 2004 ha de servir de punta de llança pera l’adaptació i la modernització de les infraestructures tecno-lògiques de Sant Adrià, tant pel que fa a l’Ajuntament com alscomerços, indústries, centres educatius i de salut de la nostraciutat. És a dir, que tothom, en major o menor mesura, s’hiveurà implicat.

Internet, correu electrònic i telèfon mòbil són instruments,entre d’altres, que han canviat i seguiran canviant la nostramanera de treballar, de viure i de relacionar-nos. En un móncada vegada més tecnificat, el veritable repte consisteix a ferque aquestes tecnologies arribin a tothom, sense excepcions,ja que és molt elevat el perill que aquestes tecnologies acabincreant barreres socials i econòmiques entre les persones “digi-talment cultes” i les que no ho són.

Crec, per tant, que els nostres esforços en aquesta legislatu-ra han d’anar en la direcció de crear les condicions necessà-ries perquè totes les persones de Sant Adrià puguin gaudir delsindiscutibles avantatges d’aquestes eines.

David Palomar [email protected] Municipal Socialista

ICV-EUiA Tranvía sí, Rambla también

El tranvía es una opción importante parael desarrollo del transporte público en unaciudad. Es un medio limpio, con poca conta-minación ambiental y que debe combinarseadecuadamente con el resto de transportespúblicos. Es una opción que debe contribuir

a disminuir el tráfico en nuestras ciudades y a recuperarespacios para los peatones.

El trazado del tranvía no debe hacerse a costa de los peato-nes, sino de los coches. Por esto no compartimos la actuaciónque se ha realizado en la calle de la Platja, levantando toda larambla entre Torrassa y Gran Via. Pensamos que hay otrasopciones y así lo hicimos saber en el equipo de gobierno.

Ahora debe abrirse un periodo de estudio y debate ciuda-dano sobre la viabilidad de las diferentes propuestas. El gobier-no municipal deberá contribuir a que sea un debate participa-tivo, respetuoso y eficaz.

Nuestra opinión es que la rambla debe rehacerse y conec-tarla con la avenida Catalunya, culminado así un eje peatonaldesde el Casc Antic hasta el mar. Hay que buscar un mejorrecorrido para el tranvía, que podría, en el peor de los casos,circular por los laterales de la rambla, eso sí, garantizando lasadecuadas medidas de seguridad.

Josep Miquel Céspedes i AlòsGrup Municipal ICV-EUiA

PPParticipación Ciudadana: asignatura pendiente

En la web de nuestro Ayuntamiento, en la Finestra del Ciutadà,podemos apreciar como cada vez más los ciudadanos expresan susinquietudes, quejas, agradecimientos o simplemente debaten sobredeterminadas cuestiones de interés. Con ello no sólo pueden deuna forma sencilla participar en la política municipal, sino que pue-den dar a conocer, al resto de ciudadanos, determinados hechos uopiniones que de otra forma pasarían inadvertidos o no seríanconocidos.

La participación ciudadana siempre ha sido una asigna-tura pendiente de cualquier Administración y muy especialmenteen nuestra ciudad a pesar del extenso tejido asociativo.En el caso de

los ayuntamientos todavía este aspecto adquiere una mayor importancia ya que es la adminis-tración más cercana al ciudadano y aquella con la cual se tiene un contacto más directo.

Es bastante habitual culpar a los políticos del alejamiento respecto a la sociedad real, dela escasa participación o militancia en los partidos políticos, del desinterés ciudadano porla gestión de lo público, de la incapacidad de los gobernantes para reconocer los problemasmás cotidianos. La libertad y la democracia de la que gozamos debe implicar la participa-ción de la sociedad, de forma organizada a través de asociaciones o directamente de laspersonas de forma individual. La dejación en esa participación, bien sea de forma colectivao individual, es responsabilidad de todos.

Ampararse en la corrupción política de algunos (muy habitualmente socialista) para jus-tificar esa falta de participación de los ciudadanos en la vida política,en la gestión de lo públi-co, en la administración de aquello que es de todos, puede interpretarse como una mani-festación de la propia cobardía para combatir aquello que también es nuestra responsabili-dad. Nadie es sólo víctima, todos somos responsables por pasividad y por no hacer nadapor cambiar las cosas.

Es una irresponsabilidad dar a entender que sólo los dispuestos a engañar a la sociedadson aquellos que nos gobiernan o están en la política, aunque sin negar que los hay.

En el momento histórico en que la República Checa abandona el régimen comunista, supresidente Vaclav Havel, en su discurso de toma de posesión, el 1 de enero de 1990, mani-fiesta que “la política debería ser la expresión del deseo de contribuir a la felicidad de la comuni-dad en lugar de la necesidad de engañarla.”

Las visiones apocalípticas y demagógicas de algunos iluminados eco-socialistas o comu-nistas nunca han sido ecuánimes ni acertadas. Por el contrario consiguen el efecto de man-tener anestesiada la participación ciudadana, lo cual contribuye a mantenerla alejada de lasdecisiones que toman sus gobernantes, cuando es precisamente en el ámbito municipaldonde se debe y se puede participar con mayor intensidad.

Una buena labor de oposición política municipal, obviamente, también es una forma departicipación. Por ello, atendiendo al desequilibrio de fuerzas en la composición delConsistorio en Sant Adrià, una vez más abrumadoramente socialista, no tenemos un esce-nario alentador que favorezca las condiciones ideales de participación.Es por ello que desdela oposición reclamamos una mayor participación ciudadana en la política municipal, en arasa una mejor calidad de la democracia y ejercicio de la libertad individual.

Salvador AragallGrup Municipal Popular

L’Ajuntament agraeix a totesles entitats, associacions

i partits polítics del municipila seva participació en l’ofrena

floral amb motiu de l’Onzede Setembre.

Gràcies per fer d’aquestacte una mostra de civismeque ens enorgulleix a tots

els adrianencs i adrianenques.

Fins l’any que ve


L’Ajuntament porta a terme diverses obresde millora a les escoles de la ciutat

“El moviment es demostra caminant”. Aquesta ha estat lafilosofia que des de l’Ajuntament s’ha seguit i, més concreta-ment, des del Departament d’Ensenyament com a conseqüèn-cia de la seva aposta per l’ensenyament públic de qualitat. Justdesprés del període de matriculació que es va desenvolupar elmes de març, es van iniciar una sèrie de visites on la llavorsregidora Elisabeth Navas i els tècnics municipals van recollir lesdemandes de millora dels diferents centres públics. L’encàrrecde l’alcalde era clar: fem el possible per millorar els centrespúblics d’ensenyament. Hom podria parlar, pel moment, d’e-lectoralisme. Però ha quedat suficientment demostrat que noha estat així atès que les eleccions han passat i les millores hancontinuat i els compromisos s’han complert fins al final.

El resultat: a començament del curs escolar, els centrespúblics de Sant Adrià han millorat els seus serveis i el seu aspec-te. Cal dir però que no s’ha desenvolupat cap acció importantde millora al CEIP La Mina ja que el curs vinent estrenaran nouedifici, tot i que es continua amb el manteniment habitual.

L’Ajuntament de Sant Adrià ha assumit als centres públics dela ciutat diversos treballs i inversions, molts dels quals corres-ponien al Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Peròno s’ha volgut esperar eternament l’acció del Departament is’ha actuat d’urgència en benefici dels nens i nenes de SantAdrià i de les seves famílies. Des d’aquí tornem a fer una cridaals ciutadans a favor de l’ensenyament públic, un ensenyamentde qualitat en instal·lacions de qualitat.

Millores realitzades d’entre les quals destaquem:

- Ampliació del menjador al CEIP Pompeu Fabra fins a triplicarel seu espai, i creació d’espais polivalents al mateix menjador

- Adequació de l’antiga casa del conserge com a espai deludoteca i servei d’acollida al CEIP Pompeu Fabra

- Creació d’una nova aula de P3 al CEIP Pompeu Fabra- Ampliació del mobiliari dels patis als CEIP Pompeu Fabra i

Catalunya- Equipament i adequació (mobiliaris) de les aules d’infor-

màtica als CEIP Catalunya i Pompeu Fabra- Adequació de l’aula de psicomotricitat al CEIP Cascavell- Canvi de persianes a les aules dels petits del CEIP Cascavell- Adequació de les portes d’emergència al CEIP Cascavell- Renovació dels espais de les dutxes al CEIP Catalunya- Adequació del pati dels petits al CEIP Pompeu Fabra i Catalunya- Ampliació de l’espai de l’entrada al CEIP Pompeu FabraAquestes són algunes de les millores més significatives rea-

litzades, a les quals s’ha d’afegir la pressió per executar lesobres de RAM finalment fetes també aquest estiu (adequacióde la rampa de baixada al pati Pompeu Fabra i arranjament dela pista esportiva i les finestres del CEIP Cascavell).

5

Ensenyament

Convocatòria del V Concurs d’Accessibilitat“PER AQUÍ NO HI PASSEM”

Per cinquè any consecutiu el Programa de Suport a lesPersones amb Disminució - Serveis Específics de l’Ajuntament,convoca el Concurs d’accessibilitat, que promou l’eliminacióde barreres arquitectòniques al municipi, l’accessibilitat de l’en-torn urbà i la participació ciutadana.

Qui pot participar-hi:• les persones amb disminució física o sensorial amb un grau

acreditat del 33% o més i empadronades a Sant Adrià deBesòs

• les entitats de persones amb disminució registrades a Sant Adriàde Besòs

• les entitats registrades a Sant Adrià de Besòs relacionades ambaccions socials les escoles del municipi.

• les escoles del municipi.Què cal presentar: un projecte d’eliminació de barreres urba-nístiques d’una zona acotada del municipi i que tingui repercus-sió sobre el col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda.Dates de presentació de projectes: de l’1 d’octubre al 14de novembre de 2003Termini de valoració dels projectes:30 de novembre de 2003Atorgament del premi: 12 de desembre de 2003 a les 13hores, a l’Ajuntament

Les persones i/o entitats interessades poden recollirles bases del concurs a l’Oficina d’Atenció al Ciutadàde l’Ajuntament.

Serveis Socials

- Sant Adrià

Aula d’informàtica CEIP Catalunya Remodelació i ampliació delmenjador del CEIP Pompeu Fabra

Nova aula de P3 CEIP Pompeu Fabra

Nous jocs CEIP Catalunya


6- Sant Adrià


7- Sant Adrià


Sant Adrià de Besòs.Un viatge pel passat i el present d’un pobleUna vella història retrobada

Endinsar-se en la història d’un poble és també escodrinyar elque passa pels pobles veïns; la història d’un poble és la històriadels que hi van viure i dels seus entorns.

Quan vam començar aquest busseig per la història de SantAdrià, la professora Neus Saez i Martín va anar a l’arxiu de SantAndreu de Palomar i a partir de les seves recerques vam des-cobrir a mossèn Josep Clapés i Corbera que, en les seves Fulleshistòriques de Sant Andreu del Palomar, dedicava una bona part aparlar d’aspectes comuns a tots dos pobles, com ara el riu, elsmolins, en Manso. Fins i tot, en el llibre IX anomenatEncontorns, escrivia un dels primers resums de la història deSant Adrià, on parlava d’històries antigues com el monestir iSant Oleguer, l’església... i d’altres més del seu temps com és lafundació de l’hospital de l’Esperit Sant. Mossèn Clapés va publi-car els seus llibres l’any 1933.

A partir d’aquí, vam seguir aquestes recerques a les casesdels veïns: Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreude Palomar, Sant Martí de Provençal i la mateixa Barcelona.Entre altres troballes vam descobrir que un historiador bada-loní, Joaquim Font i Cussó, va publicar el 1960 un article ano-menat “Desempolvando viejos papeles” en el què parlava d’unmanuscrit de 1776 anomenat Noticias breves de lo que es y fueBadalona y su Territorio, como tambien los tres pueblos circunveci-nos suyos Tiana, San Adrián de Besós y Santa Coloma de Gramanet.Aquestes notes històriques les atribueix Font i Cussó al Parearxiver del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, de Badalona,a qui una segona persona (possiblement mossèn Josep Barriga,que va escriure a finals del mateix segle una Història deBadalona) va encarregar aquest estudi.

Font i Cussó va publicar les parts corresponents a SantaColoma, a Tiana i a Badalona, però, fins on hem pogut saber,mai no ha estat publicada la part corresponent a Sant Adrià.

Avui, gràcies a la col·laboració del personal de l’Arxiu de laCorona d’Aragó, hem tingut a les nostres mans l’original d’a-questes Noticias breves.. i us les podem transcriure, esperantque aviat puguem tenir un facsímil a l’Arxiu de la nostra ciutat.

“Noticias breves de lo que es y fue Badalonay su Territorio, como tambien los tres pueblos

circunvecinos suyos Tiana, San Adrián de Besós ySanta Coloma de Gramanet. Dadas 1776”

San Adrián

Este pueblo de S.Adriano, en cathalan S.Adriá de Besós es peque-ño lugar que no tiene más que unos 25 vecinos y en ellos, poco masde 100 Almas de Comunión.

Esta situado en la orilla del Rio Besos a la parte de Oriente yentre Badalona i la Ciudad de Barña, distando de esta unos tresquartos de legua.

Su termino alargado no muy extenso, es muy ameno y abundanteen todo genero de granos; cañamo y otros frutos; porque quasi todoel lo fecunda el Rio Besós: y lo re-fuerzan las grandes avenidas, a vecesde este Rio que le arruyna gran parte; por atravesar quasi por mediodel termino este Rio; seria de los mejores del Llano de Barña.

Abunda mucho en frutas de toda especie y muy buenas. Cogebuena porcion de buen Vino y Azeytes en el terreno alto que tienea su Norte.

A mas de la harmonia y amenidad del sitio, tiene un cielo muyalegre y benigno; pero con todo estan sus moradores algo persegui-dos en terreno de tercianas o por estar tan immediatos al Rio

Besós, o lo causan algunos charcos que dexa el Rio, que llaman enCathalan: Estanys o Gorchs.

El Patron y Titular de este Lugar es S. Adrian Martir . Lo que hoyes Yglesia Parroquial y casa del Cura es Reliquia de las Ruinas delantiquisimo Monasterio que era de los Canónigos Regulares de S.Juan de Letran: y algunas paredes y pedazos de Arco debieron seraquella obra antiquisima; pero los muchisimos estragos que de lasfuerzas ha padecido este, nos quita el gusto de ver lo que antes era.

En este Monasterio abrazo el Instituto de los Canonigos (queantes lo era de Barña) S. Olaguer, que despues fue Abad de S. Ruffodel mismo Instituto en la Provenza y ultimamente Obispo de Barñay simul Arzobispo de Tarragona.

Es Señor de este Lugar con el título de Barón, asi en la jurisdic-ción temporal como en la espiritual, el Obispo de Barña;Y antes eradel Obispo de Mallorca. Lo segundo se halla en el Archivo delObispo de Barña como le vino esta Baronia.

El Escudo de Armas desta que usa mas este lugar es en Campode Oro y al medio una Mitra de Obispo; y alrededor del escudo unletrero que dice “S. Adriá de Besós”.

Otro Escudo de Armas se ve gravado en una piedra que estaencima la Puerta de la Yglesia que es quartelado como sigue:= Quartel primero Tres puntas de lanza con el palo. Quartel segun-do; dos palmas compuestas. Quartel tercero un pino plantado.Quartel quarto tres estrellas sobre quatro franjas onduladas.Y enci-ma de todo el escudo un Sombrero con cordones y borlas de Obispo.

Hallase en el Archivo de esta Yglesia una donación de los Diezmosde Mar y Tierra de este lugar que hicieron Don Ramon BerenguerConde de Barña y su Consorte la Condesa Doña Maria al Monasteriode Canonigos de San Juan de Letran de San Adriá de Besós.

Que fueron de esto canonigos otros Diezmos se deduce tambiende lo que hoy se ve; pues tierras posee en ellas y en piezas de tie-rra determinadas el Sacristan Mayor de la Cathedral de Barña; yalguna parte tambien el Sr. Dean de otra Yglesia; y algun otro; quese unian a otras Prebendas a proposición de cómo lo estarian enaquellos antiguos Canonigos Regulares.

Esto es lo que nos ha quedado de este antiguo Lugar de S. Adriáde Besós; no dudo que en los Archivos se hallaran noticias más pro-fundas y extendidas, pero me parece que para lo que se pide, basta//.

No és una gran història, però va ser la primera història deSant Adrià escrita ara fa 227 anys.

Manel Fuentes VicentCRP Ciutat de Sant Adrià

8- Sant Adrià

Història

Segell d’una carta enviada pel batlle, regidors i síndic de Sant Adriàal bisbe de Barcelona el 26 de setembre de 1786.


El paper i el cartró: de Sant Adrià a la plantade reciclatge

Reciclatge de paper i cartró a Sant AdriàA Sant Adrià s’han recollit més de 356 tones de paper i car-

tró durant l’any 2002 que podran ser reciclades i, per tant, espodran recuperar les primeres matèries per a la fabricació denous productes (capses, paper d’embalatge, objectes de pape-reria o paper per imprimir revistes, diaris i llibres).

Els beneficis de la recollida selectivaLa recollida de paper i cartró i el seu posterior reciclatge

aporta diversos beneficis ambientals per a la nostra societat:

- La reducció del volum de residus de rebuig: el paperi cartró representen més del 20% en pes de les deixallesdomèstiques.

- La recuperació de primeres matèries i l’aprofita-ment dels recursos naturals: reciclant el paper estemrecuperant les fibres vegetals necessàries per a la produc-ció de paper i, al mateix temps, estem disminuint les im-portacions de fusta i paper vell d’altres països, fet que re-presenta milers de tones cada any.

- L’aportació de beneficis en el procés de fabricaciódel paper: l’ús de paper recuperat en el procés de fabri-cació del paper contribueix a una disminució del consumd’aigua en un 85%, del consum energètic en un 65% i unadisminució de la contaminació atmosfèrica i de l’aigua.

La recuperació del paper i cartró mitjançant els iglús blaus oen altres sistemes (com el porta a porta o les recollides espe-cials a indústries) s’ha incrementat espectacularment –en un75% en l’última dècada– però, tot i així, encara no se’n recu-pera prou. Per això, encara es necessita importar paper vell

d’altres països per satisfer la demanda actual.

Per aquest motiu continua sent molt important que tots elsciutadans i ciutadanes no només contribuïm en la separació deles nostres deixalles i les dipositem al contenidor correspo-nent, sinó que també siguem conscients de fer un bon ús delpaper abans de llençar-lo.

Com es recicla el paper?El paper recollit en els contenidors blaus es transporta fins

a les fàbriques de paper per fabricar-ne de nou.Un cop arriba a la fàbrica, aquest paper recuperat es classi-

fica segons les seves qualitats i es converteix en unes gransbales de paper triturat.

Aquestes bales es posen en remull per obtenir la pasta depaper, i aquesta es filtra diverses vegades per separar-ne la fibra(la matèria primera) de les grapes i els residus plàstics. En elcas de fabricar paper per escriure o paper higiènic, també se liextraurà la tinta. Segons el tipus de paper que es vulgui obte-nir a partir d’aquest paper recuperat també se li afegirà uncerta quantitat de pasta o fibra verge.

La pasta resultant s’asseca, es planxa i s’embolica en bobines.I ja tenim el paper reciclat a punt per distribuir a les fàbriquesque li donaran l’acabat desitjat.

9- Sant Adrià

Medi ambient

Foto d’Ecoembes: Bales de paper recuperat

NO: Tovallons i paper de cuina usats o papers bruts.Qualsevol paper brut redueix la qualitat del paper reciclatresultant.

SÍ: Capses de cereals, capses de cartró de conserves,galetes i fruita seca, envasos de paper, sobres d’alimentssense embolcalls d’alumini, diaris, revistes, capses de saba-tes, papers d’embolicar regals i la publicitat que trobem ales bústies.


Les obres de remodelació de la plaça del DoctorTrueta ja han començat

Durant la segona quinzena del mes de setembre s’han iniciatles obres de remodelació de la plaça del Doctor Trueta, laplaça que hi ha davant l’Àrea Bàsica de Salut (ABS).

La finalitat d’aquests treballs és aconseguir un únic espai mésdiàfan, ja que actualment un mur divideix la plaça en dueszones, i adaptar els accessos al centre de salut complint així elDecret de supressió de barres arquitectòniques, i eliminar lesdiferències de nivell entre els dos àmbits de la plaça.

Paral·lelament a aquestes millores executades per l’Ajun-tament, l’Institut Català de la Salut substituirà les portes actualsdel centre per unes portes noves adequades als nous accessos.

La durada d’aquests treballs serà aproximadament d’un mesi mig i té un pressupost total (les dues actuacions) de 45.000€.

Les Escoles d’Iniciació Esportiva, una ofertaformativa per als nens i nenes de la nostra ciutat

Aquest mes d’octubre s’ha iniciat el Programa d’Escolesd’Iniciació Esportiva, que es duu a terme als CEIP Catalunya, LaMina, Cascavell i Pompeu Fabra de la nostra ciutat.

És un programa que es fa en col·laboració amb les AMPA deles escoles per tal de poder oferir unes activitats esportives ide lleure on l’objectiu principal és que els nens i les nenespuguin experimentar diverses activitats esportives que els aju-din en la seva formació integral. A través del coneixement dediferents esports i practicant tècniques esportives concretess’aconsegueix un millor domini corporal i unes millors condi-cions físiques. Les activitats es fan a cada centre i cal posar-seen contacte amb l’AMPA de l’escola o bé amb el Departamentd’Esports de l’Ajuntament (tel.: 93 381 20 04).

10- Sant Adrià

Medi ambient

Obres

Esports

Consells ambientals per fer un bon ús del paper

Amb l’inici del nou curs escolar el consum de paper augmenta en moltes llars adrianenques i per això proposem algunsconsells per fer-ne un bon ús:

- racionalitzem l’ús del paper- utilitzem el paper per les dues cares- reutilitzem el paper (per fer notes, impressions en esborrany,...)- fem servir paper reciclat o paper ecològic (vegeu etiquetes)- evitem els productes d’usar i llençar - procurem comprar productes amb el mínim d’embolcalls- participem en la recollida selectiva del paper i cartró

Els productes de paper reciclat i de paper ecològic els podràs diferenciar pels següents distintius:

• El paper ecològic és el que s’elabora sense utilitzar el clor en el procés de decoloració de la pasta. Es pot obtenir paper ecològic a partir depaper reciclat, fet que garanteix la utilització mínima utilització de productes químics i la depuració de les aigües residuals.• El paper reciclat és el que s’ha obtingut majoritàriament a partir de paper vell o residual. Es considera que compleix les condicions de paperreciclat per a impressió i escriptura el que conté, com a mínim, un 90% en pes de fibres de recuperació.

La Asociación DISFISA de Sant Adrià ha iniciado este otoñouna campaña de concienciación ciudadana que tiene comoobjetivo acabar con los conductores poco respetuosos a lahora de aparcar. Cuando un vehículo esté aparcado en unpaso de peatones impidiendo que las personas con movili-dad reducida, que lleven cochecitos de bebés, carros de lacompra, etc. se puedan desplazarse cómodamente por laciudad se encontrarán en el parabrisas esta nota que repro-ducimos. Se trata pues de hacer recapacitar a todos aquellosque no piensan en los demás y que nuestra ciudad se con-vierta, realmente, en una ciudad para todos.


Cistella de jocs (solució pàg. 12)


Telèfons d’interèsAjuntament 93 381 20 04Mossos d’Esquadra 93 462 91 00/ 088Policia Local 93 381 55 55 / 092Policia Nacional 93 462 70 13 / 091Guàrdia Civil 93 462 00 09Àrea Bàsica de Salut - Sant Adrià 93 462 26 61Àrea Bàsica de Salut - La Mina 93 381 15 93Centre d’Atenció Primària Dr. Barraquer 93 381 76 05Creu Roja 93 381 00 80Bombers (Badalona) 93 388 00 80Protecció Civil 93 462 22 11Oficina de l’Inem 93 462 24 69Correus i Telègrafs 93 381 21 31Jutjat de pau 93 462 00 36TECMED (servei neteja viària) 93 381 98 54Servei Domiciliari de Recollida de Mobles i Trastos Vells 902 11 56 33Mercat Municipal 93 381 00 56Biblioteca Sant Adrià 93 462 14 79Casal de Cultura 93 462 03 78Centre d’Informació i Orientació a la Dona 93 462 11 21Servei Local de Català 93 381 20 05

FARMÀCIES DE TORN DURANT EL MES D’OCTUBRE1 C. RIBERA C/ Llevant, 20-22 Sant Adrià2 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50 Sant Adrià3 E. RODÉS C/ de la Platja, 82 Sant Adrià4 M.E. CASTELLS C/ del Mar, 18 Sant Adrià5 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66 Sant Adrià6 P. SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26 Sant Adrià7 E. BOLÓS Av. Catalunya, 89 Sant Adrià8 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82 Sant Adrià9 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2 Sant Adrià

10 C. RIBERA C/ del Llevant, 20-22 Sant Adrià11 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50 Sant Adrià12 E. RODÉS C/ de García Lorca, 1 Sant Adrià13 M.E. CASTELLS C/ del Mar, 18 Sant Adrià14 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66 Sant Adrià15 P. SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26 Sant Adrià16 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 89 Sant Adrià17 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82 Sant Adrià18 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2 Sant Adrià19 C. RIBERA C/ Llevant, 20-22 Sant Adrià20 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50 Sant Adrià21 E. RODÉS C/ de García Lorca, 1 Sant Adrià22 M.E. CASTELLS C/ del Mar, 18 Sant Adrià23 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66 Sant Adrià24 P. SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26 Sant Adrià25 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 89 Sant Adrià26 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82 Sant Adrià27 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2 Sant Adrià28 C. RIBERA C/ de Llevant, 20-22 Sant Adrià29 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50 Sant Adrià30 E. RODÉS C/ de F. García Lorca, 1 Sant Adrià31 M. E. CASTELLS C/ del Mar, 18 Sant Adrià

NOTES: Aquesta llista correspon a les farmàcies que estaran obertes les 24 hores del dia, des de les 9 del matí fins a les 9 de l’ende-mà. Per a més informació sobre les farmàcies de reforç, podeu trucar a la Policia Local (tel. 93 381 55 55).El subministrament de medicaments que s’hagi de fer fora de l’horari normal ha de tenir caràcter d’urgència, acreditada amb la corres-ponent recepta mèdica.La farmàcia A. Clapés estarà oberta tots els dies de 9 a 22 h.

Edita: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. – Coordinació: N.Vilardell – Correcció Centre de Normalització Lingüística Badalona-Sant AdriàImpressió: El Tinter sal. empresa certificada ISO 14001 i EMAS – Dipòsit legal: B. 39.805-1981


Octubre 2003. Revista municipal Viure

Documents

Transcript of Octubre 2003. Revista municipal Viure