Març 2008. Revista municipal Viure

viure març 08.qxp 13/3/12 10:06 Página 1

Sumari345

6 i 7

8 i 9

10 i 11

16

17

18

19

Edita

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Coordinació i redacció

N. Vilardell i M. Fernández

Col·laboració

Servei de Comunicació

Correcció Centre de NormalitzacióLingüística Badalona-Sant Adrià

Impressió

El Tinter sal. empresa certificada ISO 9001,

ISO 14001 i EMAS

Dipòsit legal: B. 39.805-1981

Carta als veïns

Carta a los vecinos

Grups municipals

Política municipalEntrevista a David Palomar, regidor de Promoció Econòmica i Societat del Coneixement

EducacióEl projecte Els carrers de Sant Adrià de Besòs recupera la història quotidiana de la ciutat

Cultura L’Arxiu municipal de Sant Adrià restaura el seu patrimoni documental

CulturaL’Ajuntament i la Generalitat museïtzen i senyalitzen el refugi antiaeri de la placeta de Macià

Polítiques de gènereDones del món. Programa d’actes commemoratius del 8 de març, Dia Internacional de les DonesEl Consell Municipal de les Dones anima la ciutadania a participar de manera més activa en elcamí cap a la igualtat

Actes institucionalsEl conseller Nadal i l’alcalde de Sant Adrià signen el conveni per a la rehabilitació de Sant AdriàNord i presenten el vagó del “Sevillano”S’impulsa un programa d’ajuts perquè alumnes de Sant Adrià estudiïn carreres tècniques

HisendaEl mercat municipal s’emporta la meitat de la inversió del 2008

Medi AmbientL’estat de sequera: descens de les reserves d’aigua als embassamentsLa importància del punt verd en la recuperació d’envasos

Participació CiutadanaQuè mostra la Mostra?Presentació del Pla de barris al carrer

Serveis Socials“Un món, moltes mirades”, un cicle de cinema compromès

EsportsEs fa un estudi sobre els hàbits esportius a la ciutat

Normalització LingüísticaOberta la inscripció dels cursos de català per a adults

El Consorci de la Mina informaLa Mina rep el premi nacional d’urbanisme

Serveis a la ciutadaniaEl Servei de Mediació i l’OMIC estrenen espais i amplien els serveis

Telèfons d’interès

Sabies que

Farmàcies de torn

1213

i

1415

i


3viure

Carta als veïns

El dia 9 de març celebrarem unes noves eleccions generals que ens permetran escollir lespersones que estaran al capdavant del nostre país governant el propers quatre anys.

No són uns comicis més, són unes eleccions en què ens juguem el futur del país en unmoment crucial per a Espanya i molt especialment per a Catalunya. Per això és tan importantla participació de tots i totes.

Des del meu punt de vista, exercir el dret al vot és un exercici de responsabilitat que els ciu-tadans hauríem de tenir interioritzat. Discrepo de l’opinió d’aquells que diuen que votar no ser-veix per a res perquè tots (referint-se als polítics) són iguals. No comparteixo aquest judici queem sembla banal, poc reflexionat i mancat d’arguments. Hi ha molts polítics, la majoria, que tre-ballem per aconseguir una societat millor i més justa i que no escatimem ni esforços ni horesde dedicació.

Però al marge d’aquestes consideracions hi ha altres motius per votar, i tots ells molt impor-tants: la possibilitat d’expressar lliurement, amb el vot, la nostra opinió; la possibilitat de decidirqui ens ha de governar i quins han de ser els nostres representants a les institucions de l’Estat;la possibilitat d’escollir el model de societat que volem per a nosaltres i per al futur...

El proper 9 de març tenim doncs, novament, dues opcions: la de desentendre’ns de tot el queens envolta, o la d’exercir el nostre dret democràtic. En tot cas, sigui com sigui, espero queaquesta jornada transcorri com ja és tradicional, com una festa del civisme, la democràcia i laparticipació.

Recordo que en una ocasió, parlant amb una persona a la qual li tinc un gran respecte, emcomentava que no era bo que les entitats tinguessin tanta protecció per part de l’Ajuntament.Que havien de ser autosuficients i no dependre de les subvencions o ajudes de l’administraciósinó del potencial de la seva massa social.

Sóc dels que pensen que de raó no n’hi faltava però, malauradament, l’encariment de la vidatambé ha minvat el pressupost que les entitats tenen per a les seves activitats anuals i difícil-ment poden dur-les a terme si no compten amb ajudes externes.

No obstant això, una certa contenció o control d’alguns hàbits contrets en els darrers anys ésimprescindible.

Permeteu-me que posi un exemple il·lustratiu del que acabo de comentar per, entre tots, tro-bar la solució millor. Una entitat del municipi vol organitzar un dinar per als seus socis i amics.El dinar no és gratuït, s’ha de pagar a l’apuntar-s’hi o al treure el tiquet el mateix dia.

L’entitat fa el càlcul de les persones que assistiran al dinar i demana la col·laboració del’Ajuntament, concretament, demana que els deixi cadires. L’Ajuntament no disposa de cadiresi, per tant, les haurà de llogar, anar a buscar, col·locar-les, retirar-les i tornar-les, tot això a costade l’erari públic.

Davant aquesta situació se m’acuden diverses preguntes:L’Ajuntament s’ha de fer càrrec de part de les despeses derivades d’un acte d’una entitat pri-

vada on es cobra?S’ha d’utilitzar la Brigada Municipal en un acte que no és propi de l’Ajuntament?

L’Ajuntament hauria de passar al cobrament les despeses derivades del lloguer de les cadi-res?, o hauria de descomptar-les de les possibles subvencions que rep l’entitat?

Es pot considerar aquesta col·laboració de l’Ajuntament com a subvenció i exigir a l’entitatque la faci pública entre els assistents?

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


4 viure

Carta a los vecinos

El próximo 9 de marzo celebraremos unas nuevas elecciones generales que nos permitirán ele-gir a las personas que estarán a la cabeza de nuestro país gobernando los próximos cuatro años.

No son unos comicios más, son unas elecciones en las que nos jugamos el futuro del país enun momento crucial para España y muy especialmente para Cataluña, por eso es tan impor-tante la participación de todos y todas.

Desde mi punto de vista ejercer el derecho al voto es un ejercicio de responsabilidad que losciudadanos deberíamos tener interiorizado. Discrepo de la opinión de aquellos que dicen quevotar no sirve para nada porqué todos (refiriéndose a los políticos) son iguales. No compartoeste juicio que me parece banal, poco reflexionado y falto de argumentos. Hay muchos políti-cos, la mayoría, que trabajamos para lograr una sociedad mejor y más justa y que para ello noescatimamos ni esfuerzos ni horas de dedicación.

Pero al margen de estas consideraciones hay otros motivos para votar, todos ellos muy impor-tantes: La posibilidad de expresar libremente, con el voto, nuestra opinión; la posibilidad de deci-dir quienes tienen que gobernarnos y ser nuestros representantes en las instituciones del Estado;la posibilidad de elegir el modelo de sociedad que queremos para nosotros y para el futuro...

El próximo 9 de marzo tenemos pues, nuevamente, dos opciones: la de desentendernos detodo lo que nos rodea o la de ejercer nuestro derecho democrático. En todo caso, sea comosea, espero que esta jornada transcurra, como ya es tradicional, como una fiesta del civismo,la democracia y la participación.

Recuerdo que en una ocasión, hablando con una persona a la que tengo un gran respeto, mecomentaba que no era bueno que las entidades tuvieran tanta protección por parte delAyuntamiento. Que debían ser autosuficientes y no depender de las subvenciones o ayudas dela administración sino del potencial de su masa social.

Soy de los que pienso que razón no le faltaba pero, por desgracia, el encarecimiento de lavida también ha mermado el presupuesto que las entidades tienen para sus actividades anua-les y difícilmente pueden realizarlas si no cuenta con ayudas externas.

No obstante una cierta contención o control de algunos hábitos contraídos en los últimos añoses imprescindible.

Permitidme que ponga un ejemplo ilustrativo de lo que acabo de comentar para, entre todos,encontrar la mejor solución:

Una entidad del municipio quiere organizar una comida para sus socios y amigos. La comi-da no es gratuita, hay que pagar al apuntarse o sacar un tiquet el mismo día.

La entidad hace el cálculo de las personas que van asistir a la comida y pide la colaboracióndel Ayuntamiento, concretamente piden que les deje sillas. El Ayuntamiento no dispone desillas y por lo tanto tendrá que alquilarlas, ir a buscarlas, ponerlas, retirarlas y devolverlas, todoello a costa del erario público.

Ante esta situación se me ocurren varias preguntas:¿Debe el Ayuntamiento correr con parte de los gastos derivados de un acto de una entidad

privada donde se cobra? ¿Se debe utilizar la Brigada Municipal en un acto que no es propio del Ayuntamiento?¿Debería el Ayuntamiento cobrarle los gastos derivados del alquiler de las sillas? O debería

descontarlos de las posibles subvenciones que recibe la entidad?¿Se puede considerar ésta colaboración del Ayuntamiento como subvención y exigir a la enti-

dad que la haga pública entre los asistentes?

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


5viure

Grups municipalsPSCNo és el mateixA aquestes alçades del curs ens arriba a tots la

cita del proper 9 de març com un examen en for-ma d’Eleccions Generals.

Per al Grup Municipal Socialista de Sant Adriàde Besòs aquestes eleccions són de gran impor-tància perquè es decideix el govern que ha decontinuar les millores socials aprovades en la le-gislatura anterior i la seva total posada en mar-xa. Entre d’altres: la Llei de dependència, Llei d’i-gualtat de gènere, ajuts per a l’emancipació delsjoves, places de guarderia d’1 a 3 anys, inver-sions en infraestructures compromeses, etc.

I per a nosaltres, és clar, serà més fàcil d’enten-

dre’s per tirar-les endavant amb un govern que hicreu i està disposat a ajudar per dur-les a termeque no pas amb una oposició que no hi ha cre-gut i només hi posaria pals a la roda si arribés agovernar.

El dia 9 de març, ho tenim ben clar, hem de deci-dir entre un govern com el de José Luis RodríguezZapatero, amic dels catalans, que ha buscat l’en-tesa entre Catalunya i l’Espanya plural, que ha do-nat la cara enfront de la crispació que ha generatl’oposició; o un govern que, ja que no hi creu, reta-llarà el que pugui a l’hora de desplegar l’Estatut.

No és el mateix un govern que dialoga, arribaa acords i si cal rectifica i demana excuses, queuna oposició que durant quatre anys ha fet delderrotisme la seva bandera d’oposició juntament

amb els interessos dels grups més reac-cionaris de la societat espanyola.

I no ens enganyem tampoc: el dia 9 demarç votem el Govern de l’Estat, no percanviar el de Catalunya com alguns pre-tenen.

Estem segurs que tothom ho té clar ique el dia 9 de març no és el mateix vo-tar Zapatero que Rajoy, però no ho do-nem per fet: cal anar a les urnes perquèa partir del dia 10 gaudim de quatre anysde prosperitat i de política de diàleg iacords.

Ruth Soto GarcíaGrup Municipal Socialista

PPCuentas municipalesEn el mes de febrero el equipo de gobierno

municipal y el grupo municipal de CIU hanaprobado los presupuestos para 2008. Pornuestra parte hemos seguido denunciando lafalta de equilibrio que tienen las cuentas mu-nicipales. Los ingresos se basan de forma abu-siva en unos conceptos que no tienen conti-nuidad en los años sucesivos (venta de terre-nos municipales del barrio de La Catalana, im-puesto por la construcción de un nuevo ciclocombinado de Endesa, licencias urbanísticasen La Catalana y La Mina). Esta previsión de

incremento de ingresos no supone una dismi-nución importante del porcentaje de los gas-tos de personal (el 42 % de los ingresos ordi-narios) con una plantilla que alcanza ya cercade 350 funcionarios y personal laboral. Sin em-bargo este número parece estar mal distribui-do puesto que faltan efectivos de Policía Lo-cal que puedan atender, por ejemplo, las en-tradas y salidas en todos los colegios.

En lugar de gastar estos ingresos extras queno tendremos todos los años para inversiones,se están aplicando al gasto ordinario. La ma-yor inversión prevista del 2008, el mercado mu-nicipal, se sufraga mayoritariamente con las

aportaciones de los futuros concesio-narios, circunstancia que incluso laprensa ha obviado. Nuestras propues-tas de inversiones, citando algunascomo ejemplo, (residencia públicapara la tercera edad, soterramiento decontenedores de basura, ampliaciónparking de la Pollancreda), no han ob-tenido respuesta en el pleno.

Salvador Aragall BaidesGrup Municipal PPC

[email protected]

ICV-EUiABases per a la Llei d’educació de CatalunyaLa conselleria d’Educació de la Generalitat de Ca-

talunya ha presentat les bases per a una Llei d’e-ducació de Catalunya i no ha deixat satisfet cap delsagents de la comunitat educativa. La Llei catalanad’educació és una necessitat, cal donar respostaals reptes educatius d’una societat complexa comla d’avui. Cal millorar les estratègies pedagògiquesi garantir que l’escola publica i la que rep diners pú-blics, (la concertada) exerceixin la seva funció ambèxit: educar nenes i nens en la igualtat, en la críti-ca, en la base científica, en la coeducació, en elsvalors democràtics, laics, i que el procés escolarequilibri les desigualtats socials. No podem fer unaLlei que agreugi més la dualització del sistema es-

colar. No es poden concentrar els alumnes amb di-ficultats en uns determinats centres mentre que d’al-tres fan selecció de l’alumnat. No ens podem que-dar amb una Llei que només parli de gestió de cen-tres o de millorar el currículum tecnològic i d’anglès.Cal una llei que parli d’un únic sistema públic d’e-ducació, de millora de la formació dels professio-nals, de reconeixement de les famílies, dels seusdeures i de la seva participació, de la importànciade l’educació en el lleure, i també del paper del te-rritori, de l’entorn dels centres educatius. Els ajun-taments han de jugar un paper important en la pla-nificació, en els projectes educatius dels centres do-cents, en el seguiment i en l’avaluació del procéseducatiu. S’ha de parlar de gestió compartida i co-rresponsable entre Departament i ajuntaments. Entenim un bon exemple en els plans educatius d’En-

torn, en què es treballa conjuntament i deforma satisfactòria.

Ens hi juguem molt en els propers anys,ens hi juguem que els nostres nens, ne-nes i joves pugin gaudir d’oportunitats dedesenvolupar una vida autònoma i res-ponsable, i per tant la Llei ha d’estar ober-ta al debat per part de la comunitat edu-cativa. Cal garantir el màxim acord peròsense perdre la identitat d’una Llei per al’educació pública, gratuïta, laica i de qua-litat.

Gregorio Belmonte FerrerGrup Municipal ICV-EUiA

[email protected]

CiUPensar en CatalunyaAquest regidor creu que ara més que mai ens

cal actuar i pensar en Catalunya. Com en to-tes les conteses electorals, els catalans ens tro-bem sempre davant d’una cruïlla de camins i enscal desplegar totes les nostres energies disponi-bles per fer veure als nostres conciutadans que,segons quina sigui la direcció que agafem, espot malmetre el camí ascendent que ha d’em-prendre urgentment Catalunya, per guanyaren imatge, autoestima i consideració en rela-ció amb els altres pobles d’Espanya.

La globalització i les noves tecnologies queinteraccionen, el risc de les deslocalitzacions

que destrueixen llocs de treball, i sobretot laimmigració que incideix en una societat ca-talana marcada per la insuficiència de recur-sos i competències de la Generalitat perafrontar un problema d’aquestes dimen-sions, exerceixen una forta pressió sobre lanostra identitat, llengua i consciència de país.

Ens cal que des de totes les institucions,l’Ajuntament també, siguem capaços detransmetre a la nostra gent la sensació de for-mar part d’un país que va endavant, que s’es-tà configurant i construint.

Catalunya ho pot superar per la renovaciódel seu pensament polític i social, que aju-darà a refer la idea i sentiment de país.

Els propers mesos i els propersanys ens marcaran definitivament, isolament en l’encert de la nostra op-ció, formulada des del raonament ila llibertat, més enllà dels missatgesque ens donen a triar entre solucionspensades molt lluny del nostre tarannàcol·lectiu, podrem reconstruir-nos na-cionalment i exercir com a poble.

Josep Sabadell CardúsGrup Municipal CiU

[email protected]


6 viure

Política MunicipalEntrevista a David Palomar, regidorde Promoció Econòmica i Societatdel Coneixement

Els seus estudis de Traducció i Interpretaciód’anglès i alemany el van portar l’any 1991 alRegne Unit, on va treballar a la Universitat deWolverhampton com a lector d’espanyol i pro-fessor de català, i posteriorment als EstatsUnits, primer a Austin (Texas), el 1994, i méstard a Boston (Massachusetts), on va treballardel 1995 al 2000 com a traductor especialitzaten informàtica en una multinacional relaciona-da amb les noves tecnologies. L’any 2000,quan va tornar a Sant Adrià, en Sito Canga liva demanar la col·laboració per impulsar la pà-gina web de l’Ajuntament que es va presentaral setembre de 2001. Dos anys més tard l’al-calde li va proposar entrar a la llista del PSCde Sant Adrià, i va acceptar l’oferta. Aquestaes la seva segona legislatura i afronta amb il·lu-

sió la regidoria de Societat del Coneixement iPromoció Econòmica.

– En què consisteix la seva tasca com a re-gidor de Societat del Coneixement i Promo-ció Econòmica?

És una regidoria diversa que engloba Socie-tat del Coneixement (noves tecnologies i ser-veis informàtics), Oficina d’Atenció al Ciutadà,Promoció Econòmica i Turisme.

La regidoria de Serveis Informàtics i NovesTecnologies és fonamental dins de l’estructu-ra global de l’Ajuntament per la seva transver-salitat; és a dir, és una regidoria que dóna res-posta a les necessitats informàtiques de la res-ta d’àrees de l’Ajuntament i instal·lacions mu-nicipals, i impulsa la connexió amb la xarxa decable de tots els edificis municipals. L’objectiuen l’àmbit de la societat del coneixement ésavançar en la modernització interna de l’Ajun-tament i preparar la ciutat per a la implantacióde l’Administració electrònica, un dels reptesprincipals de la legislatura.

Els Serveis Informàtics també donen suporta sectors econòmics clau de Sant Adrià, comel comercial. I ho fan amb eines com ara el ser-vidor de mapes que podem trobar al web del’Ajuntament i que dóna una projecció a travésd’internet als comerços adrianencs: només calclicar a la guia urbana i hi trobarem un plànolde la ciutat amb totes les botigues i una fitxadescriptiva per a cada una (característiques,serveis que ofereixen...). Els propers mesos

està previst fer el mateix amb els polígons in-dustrials per promoure també el coneixementa través de la xarxa.

L’Oficina d’Atenció al Ciutadà és la “portad’entrada” del ciutadà a l’Ajuntament i per aixòha d’encapçalar la modernització de l’Adminis-tració que he destacat abans. Aquesta moder-nització implicarà canvis en la prestació de ser-veis cap al ciutadà i per tant, canvis organitza-tius, i l’Oficina d’Atenció al Ciutadana serà elcap visible d’aquesta transformació.

La regidoria de Promoció Econòmica tambéporta a terme una tasca molt important per a laciutat, que és la dinamització del teixit produc-tiu. Això es materialitza en tot un seguit d’actua-cions: la coordinació de programes que pro-mouen la inserció laboral de col·lectius amb di-ficultats (més grans de 45 anys, aturats de llar-ga durada, persones amb discapacitats...), fo-ment de les iniciatives empresarials i de les re-lacions entre empreses i usuaris, entre altres. Amés, l’Ajuntament de Sant Adrià està present enorganismes com el Pacte territorial per a l’ocu-

L’Administració electrònicafacilitarà les gestions al ciutadà,que des de casa podrà tramitartelemàticament expedients,certificats d’empadronament ialtres documents sense necessitatde presentar-se personalment al’Ajuntament

EducacióEl projecte Els carrers de Sant Adriàde Besòs recupera la històriaquotidiana de la ciutat

La Comissió de la Memòria Històrica del Pro-jecte Educatiu de Sant Adrià de Besòs (PE-SAB) ha posat en marxa el projecte Els carrersde Sant Adrià de Besòs, amb l’objectiu d’apro-fundir en el coneixement del nostre municipi.

L’objectiu és recuperar una història ben quo-tidiana, la dels carrers de Sant Adrià. D’aques-ta manera es vol conèixer des del significat delnom fins als esdeveniments amb què estan re-lacionats i els edificis més rellevants.

També es vol saber quin aspecte tenia fa unsanys. Per això, la Comissió fa una crida a totsels ciutadans i ciutadanes de Sant Adrià de Be-sòs que conservin fotografies antigues dels

nostres carrers perquè participin en el projec-te. D’aquest material es farà una còpia i es re-tornarà en un termini màxim de dues setma-nes, perquè il·lustri aquest retall de la nostrahistòria local.

Per formar part del projecte o rebre’n més in-formació es pot contactar amb el Servei d’Edu-cació de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs(93- 381 20 04 ext. 251) en horari de matí, obé escriure un correu a: [email protected].

Vista de la placeta de Macià des de l’actual avinguda de la Platja l’any 1959.Font. Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs.


L’Arxiu Municipal de Sant Adriàrestaura el seu patrimonidocumental

La precària conservació d’alguns dels docu-ments custodiats a l’Arxiu Municipal va portar aposar en marxa durant el 2007, un programa depreservació i restauració del patrimoni documen-tal. Calia localitzar aquells documents que ha-vien de ser restaurats per assegurar-ne la sevaconservació i consultabilitat al llarg dels anys.

Per iniciar l’esmentat programa es van selec-cionar tres padrons municipals dels anys 1924,1928 i 1936, els quals formen part del patrimo-ni documental català, d’acord amb el que esti-pula la Llei 9/1993, de 30 de setembre del pa-trimoni cultural català. Aquesta restauració esva poder dur a terme gràcies al suport de laCentral de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Ar-xius Municipals de la Diputació de Barcelona,que va participar en el finançament del procésde restauració.

En els tres documents, de format llibre, esfeia palès el pas dels anys, ja que a banda de

la brutícia superficial hi havia pàgines estripa-des, doblegades, etc. Mitjançant el procés derestauració es va aconseguir retornar als tresdocuments l’aspecte que tenien originàriament,i aturar a l’alhora el procés degeneratiu que po-sava en perill la seva conservació.

El procés de restauració va consistir, en pri-mer lloc, a eliminar les restes de reparacionsanteriors que afectaven la conservació del pa-per, posteriorment es van restaurar els estripsamb paper japó i polpa de paper, després es vanetejar la superfície del document (amb goma

i paletina, una mena de pinzell pla) i, finalment,se’n van eliminar les arrugues superficials deldocument mitjançant la utilització de la premsa.

Amb el pas dels anys havien desapareguttambé les tapes originals dels padrons, de ma-nera que es van enquadernar novament ambmaterials de qualitat per garantir una millor con-servació de la documentació que contenen i unmillor arxivatge dels mateixos padrons.

La restauració dels padrons l’ha dut a termela restauradora Teresa M. Marqués Tenllado,de l’empresa Liber Restauro.

7viure

Política Municipalpació, el Pacte industrial i la Xarxa Local de Mu-nicipis, on diversos ajuntaments treballen ple-gats per enfortir el teixit econòmic del territori.

– Quins són els principals objectius de laseva regidoria per als propers quatre anys?

L’element clau és el pla de modernitzaciómunicipal, que es materialitzarà en els ele-ments següents: l’obertura d’una nova Oficinad’Atenció al Ciutadà, la posada en marxa del’Administració electrònica, l’aposta pel progra-mari lliure i l’ús d’estàndards oberts i la conso-lidació i projecció dels Serveis Informàtics.

Obertura d’una nova Oficina d’Atenció alCiutadà que s’ubicarà al marge dret de la ciu-tat i donarà servei a la població d’aquesta zonaque està experimentant una gran transforma-ció. Aquest serà un pas endavant per aproparl’administració a la ciutadania dels barris delmarge dret. L’Oficina encara s’ha de dissenyar,però probablement començarà a funcionar a fi-nals del 2009. Com a part del pla de modernit-zació, també està previst elaborar una carta deserveis i implantar un sistema de gestió de laqualitat a totes les àrees de l’Ajuntament.

Posada en marxa de l’Administració elec-trònica. Aquest és un procés complex que in-clourà una part d’implantació d’eines tecnològi-ques i una part de redisseny de processos i de

gestió del canvi que afectarà totes les àrees del’Ajuntament. Però aquest projecte, que es de-senvoluparà en tres anys, no només té un abastintern sinó que es traduirà en una millora nota-ble en la prestació del serveis a la població adria-nenca. La Llei d’accés electrònic dels ciutadansals serveis públics diu que les persones tenendret a relacionar-se electrònicament amb l’Ad-ministració, per això en aquesta legislatura po-sarem en pràctica el que ens indica la legisla-ció. L’Administració electrònica facilitarà les ges-tions al ciutadà, que des de casa podrà tramitartelemàticament expedients, certificats d’empa-dronament i altres documents sense necessitatde presentar-se personalment a l’Ajuntament.

Aposta pel programari lliure. Des de ja faun any, s’estan implementant plataformes d’o-fimàtica amb codi obert i hem fet la migració detots els servidors a sistemes Linux, amb avan-tatges importants respecte a les solucions decodi tancat. Potser l’aportació més positiva ésl’estalvi de costos en llicències i la possibilitatque aquests diners es puguin invertir en altresserveis per als ciutadans.

Consolidació i projecció de l’Àrea de Ser-veis Informàtics. Actualment s’està treballant,com ja he dit anteriorment, en el cablejat ambfibra de tot el municipi amb l’objectiu de millo-rar la connectivitat de la ciutat. Estem incidintsobretot en els polígons industrials, ja que es-

tic convençut que una bona xarxa de teleco-municacions reverteix en una millor productivi-tat del teixit industrial.

Finalment, la regidoria de Promoció Econò-mica haurà d’adaptar els seus mecanismes defuncionament i identificar els programes que s’hauran de portar a terme els propers anys perdonar resposta a les necessitats del teixit pro-ductiu del municipi. I ho haurà de fer treballantamb altres ciutats en el marc d’organismes comel Pacte territorial o el Pacte industrial, per as-solir amb la suma d’esforços objectius comuns:l’atracció d’inversions en sectors estratègics,la potenciació dels polígons industrials, la mi-llora de la qualitat de l’ocupació, el suport acol·lectius específics, el reforç dels mecanis-mes de transició de l’escola al món del treball,l’impuls de la façana marítima del Barcelonèsnord i, en concret, la franja que va de Sant Adriàa Badalona, on es troben les tres xemeneies.

– Quin Sant Adrià li agradaria trobar al finalde la legislatura?

Un Sant Adrià tecnològicament equiparat ambles ciutats del voltant i amb un teixit productiui comercial consolidat i potenciat, on la marcaSant Adrià pugui difondre una imatge atractivade la ciutat com a lloc idoni per al de-senvolupament d’activitats empresarials.

Un dels padrons abans de la restauració El mateix padró un cop restaurat

Cultura


8 viure

CulturaL’Ajuntament i la Generalitatmuseïtzen i senyalitzen el refugiantiaeri de la placeta de Macià

El 27 de gener l’alcalde de Sant Adrià, JesúsM. Canga, i el conseller d’Interior, Relacions Ins-titucionals i Participació, Joan Saura, van inau-gurar la senyalització i museïtzació del refugi an-tiaeri de la Guerra Civil situat a la placeta de Ma-cià, al barri de Sant Joan Baptista. Aquell mateixdia es complien 70 anys de l’entrada de les tro-pes de Franco a Sant Adrià i dels bombardejosde l’aviació italiana sobre el Pla de Besòs.

Tant l’alcalde com el conseller van visitar elrefugi, on van poder veure in situ el caràcter in-tegrador del projecte. Cal destacar que la mu-seïtzació i la senyalització del refugi s’han fetamb un tractament multisensorial perquè la pu-guin visitar persones amb deficiències visualso altres tipus de discapacitats. L’alcalde va des-tacar aquesta accessibilitat com un pas enda-vant en l’objectiu d’aconseguir una ciutat sen-se barreres. “Aquest projecte vol posar la cul-tura, la memòria històrica a l’abast de tothom”,va dir.

La dinamització del refugi també inclou unavessant pedagògica perquè les àvies i els avisadrianencs que van sobreviure als bombarde-jos expliquin la seva experiència a les escolesdel municipi. Aquest testimoni servirà, com vaassenyalar Jesús M. Canga durant els parla-ments de l’acte, “perquè les noves generacionspuguin conèixer de primera mà el que va pas-sar. És important recordar els temps difícils, notan llunyans, i tenir present el que ha costat as-solir la societat en què vivim, una societat ambdrets i llibertats”. Canga va agrair també la sevaparticipació a aquests testimonis, que han con-tribuït a fer un gir positiu al refugi: “Avui 27 degener de 2008 també celebrem una petita vic-tòria, perquè presentem la transformació d’unespai que va ser símbol de la por i la repressióen un espai cultural, integrador, d’intercanvi in-tergeneracional i reflexió”.

Museïtzació accessible, una aposta deSant Adrià per la cultura sense barreres

El Refugi de la placeta de Macià, recuperatl’any 2006, ha estat objecte d’un procés de mu-seïtzació integradora que assegura a qualse-vol persona, amb discapacitats o sense, unavisita al recinte en igualtat de condicions. Aixòs’ha aconseguit mitjançant un tractament mul-tisensorial dels espais expositius, que inclouelements com:

• Maquetes volumètriques, per a que les per-sones invidents puguin tocar-les, i que re-produeixen en diversos materials un bom-barder franquista, una casa bombardejadai la silueta d’un nen adrianenc refugiat

• Plafons que presenten els textos en macro-tips (lletres grans) i un grau d’il·luminacióadaptada a les persones amb poca visió.També inclouen braille.

• Imatge i so en un sector del refugi on es veueni se senten els bombardejos del 1938 sobreBarcelona i la seva àrea metropolitana.

• La futura presència d’una guia amb disca-pacitat visual greu, afiliada a l’ONCE, perdur a terme les visites.

Projecte pedagògic

A banda de la museïtzació del refugi, el pro-jecte té un objectiu pedagògic que s’articularàa través de tallers de reflexió sobre els bombar-dejos del 1938 al Casal de Cultura (c/ de la Marede Déu del Carme, 22). El Casal acollirà activi-tats obertes a grups escolars i de gent gran, aixícom a públic familiar, que es basaran en el des-envolupament intergeneracional de tallers so-

bre la memòria dels bombardejos de l’any 1938a Sant Adrià. Aquests tallers inclouran diverseseines, com ara un audiovisual on diversos su-pervivents d’aquells dies narren les seves ex-periències. Alguns d’aquells supervivents visi-taran escoles i instituts de la vila per difondreentre els alumnes el seu testimoni en directeamb el suport de guies didàctiques. Els objec-tius pedagògics són els següents:

• Promoure el contacte intergeneracional en-tre els nens i nenes d’avui i els del 1938, através, tant dels testimonis filmats d’aquestsúltims, com dels testimonis en directe alscentres educatius que ho demanin.

• Fomentar l’escolta activa i el respecte.• Aconseguir que els nens i nenes trobin, a par-

tir de la visita al Refugi antiaeri i de l’audiovi-sual, punts de vista fidels sobre la vida quo-tidiana al Sant Adrià del 1938 (aleshores Plade Besòs).

• Promoure la reflexió envers la guerra.• Donar veu als protagonistes que van viure

i patir els bombardejos del 1938 dels sis dis-trictes de Sant Adrià, per poder disposar d’u-na mostra el més completa possible de la

La senyalització del refugi inclou criptogra-mes que informen els ciutadans de la supres-sió de barreres

Dins el refugi es pot veure una projecció amb imatges dels bom


9viure

Cultura

identitat de tot un municipi davant uns fetshistòrics determinats.

L’audiovisual conté testimonis de cinc nensde la guerra, imatges històriques de la Filmote-ca de Catalunya i de diversos arxius, imatgesen 3D que il·lustren els bombardejos sobre elPla de Besòs, i música composta per un avi in-tegrant de l’orquestra de cambra dels Amicsdels Clàssics. S’han recollit uns quaranta testi-monis més, que s’ampliaran amb les imatgesde les seves visites a les escoles per tal de dis-posar d’un arxiu audiovisual molt complet so-bre la memòria històrica a Sant Adrià de Besòs.

Espais de Memòria de Catalunya

La senyalització del refugi de Sant Adrià in-clou la col·locació dins del municipi de quinzesenyals de diversos tipus, que informen sobreels llocs emblemàtics de la vila entre la II Re-pública i la postguerra i la situació dels refugisantiaeris i dels objectius de l’aviació franquis-ta al llavors anomenat Pla de Besòs. A tots ellshi apareix, per primera vegada, un criptogra-ma que informa els ciutadans de la supressió

de barreres en la comunicació ja que, en col·la-boració amb l’ONCE, es garanteix la lecturadels senyals en braille.

La senyalització del refugi de la placeta deMacià s’inclou en el projecte dels Espais de

Memòria de Catalunya que impulsa la DireccióGeneral de Memòria Democràtica (Departa-ment d’Interior, Relacions Institucionals i Par-ticipació). L’objectiu és la recuperació de la me-mòria històrica i democràtica mitjançant el co-neixement del patrimoni memorial del nostrepaís –trinxeres, refugis, rutes de l’exili, presons,fosses etc.– i dotar-lo de valor cultural.

El refugi de Sant Adrià forma part de les Ru-tes dels Espais de Rereguarda, que inclouenels refugis civils construïts per tot Catalunya.L’objectiu és promoure la senyalització i la re-cuperació d’aquests refugis per contribuir aixíal seu coneixement i a la recuperació de la me-mòria democràtica.

El refugi antiaeri, la recuperació de la his-tòria recent de Sant Adrià

El refugi es va inaugurar l’11 de setembre de2006 i és un dels set refugis col·lectius que esvan fer a la ciutat durant la Guerra Civil. El re-fugi de la placeta de Macià es va construir sotala plaça pública i molt a prop de la fàbrica tèx-til Industrial Baurier, ja que les fàbriques erenobjectius militars durant la guerra. Amb una ca-pacitat per a 80 o 100 persones, va ser cons-truït com un edifici de planta única de forma tra-pezoïdal amb dos accessos, un per cada ex-trem de la planta, per tal d’evitar que la gentquedés atrapada sota terra, i es va equipar ambdos lavabos als quals no es va arribar ainstal·lar els sanitaris.

L’Ajuntament de Sant Adrià, amb l’objectiude recuperar la memòria històrica de SantAdrià, va impulsar les obres de rehabilitaciódel refugi que compta amb una superfície de174,63 m2.

s bombardejos efectuats durant la guerra civil

El conseller de la Generalitat, Joan Saura, acompanyat de l’alcalde de Sant Adrià, Jesús M. Canga,la regidora de Cultura, Ruth Soto, i altres autoritats municipals van visitar el refugi i van veure in situ el caràcter integrador del projecte


10 viure

Polítiques de gènereDones del món. Programa d’actescommemoratius del 8 de Març,Dia Internacional de les Dones

Per commemorar el 8 de Març, el Dia Inter-nacional de les Dones, la Regidoria de Políti-ques de Gènere, el Consell Municipal de lesDones, les entitats i alguns serveis del munici-pi organitzem tot un seguit d’activitats d’allòmés diverses. Amb aquest programa volemsensibilitzar la població sobre la discriminacióencara existent per raó de sexe, fer visibles lesaportacions de les dones en els diferents àm-bits de la vida social i, per què no? també ce-lebrar, totes plegades, les millores que hemaconseguit al llarg dels anys.

A la Regidoria de Polítiques de Gènere creiemque per aconseguir que la igualtat entre dones ihomes sigui real i efectiva s’ha de fer una feinaconstant, dia a dia. És per aquest motiu que a partde les campanyes que es fan al voltant de les da-tes importants per a les dones, com el 8 de março el 25 de novembre, durant tot l’any es prestenserveis per atendre les necessitats específiquesde les dones i millorar la seva qualitat de vida. Al

mateix temps, es fan campanyes i accions percombatre la discriminació i fomentar la participa-ció social i política de les dones, i es treballa per-què totes les actuacions municipals tinguin encompte les seves necessitats més concretes.

És per tot això que entre l’Ajuntament, el Con-sell Municipal de les Dones i diverses entitats,hem organitzat una sèrie d’activitats en lesquals us convidem a participar.

Us hi esperem a totes i a tots.

ProgramaDilluns 3 de març18 h Inauguració de l’exposició“Dones del Marroc, vides en blanc i negre”Degustació de te i pastes marroquines i presentació del 2n ciclede “Dones fent mons”Lloc: Polidor, Centre Producció Cultural i Juvenil. Rambleta, s/n Ho organitza: Regidoria de Polítiques de Gènere i Programad’Immigració Hi ha servei de guarderia

Dimarts 4 de marçIII Jornada “El Consell Municipal de lesDones surt al carrer”De 10 a 17.30 h Estands informatiusConsulta popular per escollir els noms de dones que es posaranals carrers del municipi en el futur11 h Vine a fer un cafè!11.30 h Contacontes per a adults“Contes per gaudir de la diferència”,a càrrec de Celia Millán12 h Lectura del manifest del 8 de març, Dia Internacional deles DonesLloc: Plaça de la VilaHo organitza: Consell Municipal de les Dones i Regidoria de Políti-ques de Gènere 18.30 h Xerrada: “Recuperem experiències, construïm memò-ries. Les dones i la història”A càrrec d’Isabel Segura Soriano, historiadora.Lloc: Sala de Plens de l’AjuntamentHo organitza: Regidoria de Polítiques de GènereHi ha servei de guarderia

Dimecres 5 de març18 h Contacontes per a infants.Espai “Igualtat=nen@s”A càrrec de Celia MillánLloc: Biblioteca Popular. C/Ricard, 2Ho organitza: Regidoria de Polítiques deGènere

18.30 h Xerrada: “La situació actual dels drets de les dones”A càrrec d’Odile Rombouts, jurista del Grup Parlamentari Socialistadel Parlament de Catalunya.Lloc: Biblioteca Popular. C/ Ricard, 2Ho organitza: PSC de Sant Adrià

Dijous 6 de marçVII Marxa de Dones10.30 h Lloc de sortida: c/ Ricard, cantonada amb Gran Via de lesCorts Catalanes Inscripció prèvia al CIOD. Anima’t.T’hi esperem! Ho organitza: Regidoria de Polítiques de Gènere i Departamentd’Esports

Projecte Carrers amb noms de dona10.30 h Inauguració de la plaça de Maria Aurèlia CapmanyBarri Sant Adrià Nord. Lloc: C/ Ricard cantonada amb Gran Via deles Corts Catalanes11.30 h Inauguració del carrer de Flora TristánBarri Besòs. Lloc: darrere de l’escola Túrbula. Ctra. de Mataró,2612 h Inauguració del carrer de SafoBarri Trajana. Lloc: entre Via Trajana i l’avinguda del FerrocarrilHo organitza: Regidoria de Polítiques de Gènere

Sant Adrià celebra, des de fa uns anys, actes en commemoració del Dia Internacional de les Dones


11viure

Polítiques de gènereDe 15 a 18 h Karaoke i jocs de la nostra infànciaBerenarLloc: Casal Cívic de la Mina. C/ Ponent, s/nHo organitza: Associació de Dones Iris

20 h Cinefòrum: “Las mujeres de verdad tienen curvas” Lloc: Casal de Cultura. C/ Mare de Déu del Carme, 22Ho organitza: Grup de Dones d’EUiA (Esquerra Unida i Alternativa deSant Adrià)

Divendres 7 de marçDe 9 a 13 h Estands participatius: Mou-te! Dia Internacional deles DonesLloc: davant del Centre Cívic de la Mina.C/ Ponent, s/n Ho organitza: Ddones i Voces Gitanas amb la col·laboració d’altresentitats del barri de la Mina

21 h 7è. Sopar de dones de Sant Adrià de BesòsFesta i ball Venda de tiquets al CIOD i a les associacions del Consell Municipalde les DonesLloc: POLIDOR - Rambleta, s/n Ho organitza: Consell Municipal de les Dones de Sant Adriài Regidoria de Polítiques de Gènere

Dimecres 12 de març18.30 h Lliurament de premis del 9è Concurs de Relats Breus deDones Paraules d’Adriana.Exposició de tallers i activitats que es fan al CIODPresentació del vídeo “Uns minuts per a la igualtat”,fet per l’alumnat d’ESO de l’IES Fòrum 2004RefrigeriLloc: CIOD. C/ de les Escoles, 10, baixosHo organitza: Regidoria de Polítiques de GènereHi ha servei de guarderia

Dijous 13 de març18 h L’hora del te. Dones del mónPresentació de la guia “Dones viatgeres”Lloc: MHIC, Ctra. Mataró, 124Organitza: MHIC – Museu d’Història de la Immigracióde Catalunya

Diumenge 30 de marçDe 10 a 13.30 h, VIII Trobada de PuntairesLloc: plaça de l’EsglésiaHo organitza: Associació de Dones L’Agulla Daurada

14 h Calçotada Lloc: plaça de l’EsglésiaHo organitza: Comissió de Festes Casc Antic de Sant Adrià

ExposicionsFins al 6 de marçExposició de fotografies “Ella és...” del col·lectiu femení de l’A-grupació Fotogràfica de CatalunyaLloc: sala d’exposicions Joan Vila i Plana. C/ del Doctor Barraquer, 6,baixosHorari de visita: de dilluns a dijous, de 19 a 21 horesHo organitza: Agrupació Fotogràfica Sant Joan Baptista

Del 3 al 14 de marçExposició “Dues escriptores, dues catalanes: Maria Aurèlia Cap-many i Montserrat Roig”Lloc: Biblioteca Popular. C/ Ricard, 2Cedida per l’ICD (Institut Català de les Dones)Ho organitza: Regidoria de Polítiques de Gènere

Del 3 al 28 de marçExposició “La violència vers les dones no fa riure”Lloc: Comissaria Policia Local. Pl. de Francesc Micheli i Jové, s/nHo organitza: Comissió Tècnica Contra la Violència Domèstica

Del 3 de març al 14 de marçExposició “Dones del Marroc, vides en blanc i negre”Lloc: Polidor, Centre de Producció Cultural i Juvenil. Rambleta, s/n Cedida per la Fundació ComaposadaHo organitza: Regidoria de Polítiques de Gènere i Programa d’Immigració

Ho organitza: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Consell Municipalde les Dones de Sant Adrià, Associació l’Agulla Daurada, ComissióTècnica contra la Violència Domèstica, Associació de Dones Iris,Grup de Dones d’EUiA (Esquerra Unida i Alternativa) PSC de SantAdrià, MhIC, Comissió de Festes del Casc Antic de Sant Adrià, Agru-pació Fotogràfica Sant Joan Baptista, Ddones i Voces Gitanas, i altresentitats del barri de la Mina

8 de Març. Dia Internacional de les Dones

El dia Internacional de les Dones homenatge les dones corrents, coma forjadores de la història i té les arrels en la lluita de la dona per partici-par en la societat en igualtat de condicions amb l’home.

Cada vegada se sent amb més força la nostra veu, tant de temps ama-gada, callada, silenciada; però que va brotant com una font imparable… És per això que hem de commemorar el dia 8 de març amb un es-perit positiu, convençudes que la igualtat l’aconseguirem sempre que tinguem clara la nostra implicació constant en tots els àmbits: social,laboral, familiar i personal.

Serà el millor homenatge que podem fer a totes aquelles dones que fins i tot han donat la seva vida per la igualtat, dret que encara avuiseguim reivindicant.

Des del Consell Municipal de les Dones volem animar a totes i a tots a participar d’una manera més activa en aquest camí cap a la igualtat.


12 viure

Actes institucionalsEl conseller Nadal i l’alcalde deSant Adrià signen el conveni per a larehabilitació de Sant Adrià Nord ipresenten el vagó del “Sevillano”

El 29 de gener el conseller de Política Terri-torial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i l’al-calde de Sant Adrià de Besòs, Jesús M. Can-ga, van signar al Centre de Documentació delMuseu d’Història de la Immigració (MhiC) elconveni de col·laboració per a la rehabilitacióintegral del barri de Sant Adrià Nord.

Durant l’acte, l’alcalde Canga va destacarque la signatura del conveni és “una molt bonanoticia per a la ciutat. Una inversió que conver-tirà Sant Adrià Nord en un Sant Adrià diferent.”D’altra banda, el conseller Nadal va explicarque la Llei de Barris té com a objectiu “acoblarel cos i l’ànima dels barris de Catalunya. Tro-bar la manera d’encaixar les peces –urbanís-tiques i socials- per constituir una trama urba-na en què la vida de la gent es desenvolupimés còmodament”.

Presentació oficial del “Sevillano”El mateix dia, poc abans de la signatura, l’al-

calde i el conseller també van fer la presenta-ció oficial del vagó d’un dels trens conegutsamb el sobrenom del “Sevillano”, instal·lat alsjardins del Centre de Documentació del Museud’Història de la Immigració. A l’acte també hiva assistir Carlos Zapatero, president de laFundación de los Ferrocarriles Españoles.

El vagó, cedit per la Fundación RENFE a pro-posta del Museu del Ferrocarril de Vilanova ila Geltrú, forma part dels trens coneguts amb

el nom del “Sevillano” que van circular entreels anys 40 i 70 fent el trajecte Sevilla-Barce-lona. Aquests cotxes són una peça imprescin-dible per explicar una part de la immigració aCatalunya durant el període franquista.

Els immigrants es van convertir en protagonis-tes dels discursos de Jesús M. Canga i de Joa-quim Nadal. L’alcalde va recordar l’experiènciapersonal de la seva família, que va arribar d’As-túries en un tren semblant al “Sevillano”, i va as-senyalar que la majoria d’aquestes persones“venien per buscar una oportunitat”, també va

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i l’alcalde de Sant Adrià,Jesús M. Canga, en el moment de signar el conveni de rehabilitació integral de Sant Adrià Nord

S’impulsa un programa d’ajutsperquè alumnes de Sant Adriàestudiïn carreres tècniques

L’alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús Ma-ria Canga; el director general d’Universitats, pre-sident del Consorci Escola Industrial de Barce-lona i titular de l’Escola Universitària d’Engin-yeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB),Joan Majó; el director de la Fundació b_TEC-Barcelona Innovació Tecnològica, Josep Esco-lano, i el regidor d’Educació de l’Ajuntament deSant Adrià, Gregorio Belmonte, van signar el 12de febrer un conveni de col·laboració per crearun programa d’ajuts a l’estudi que potenciaràl’accés dels alumnes de secundària de SantAdrià als estudis desenvolupats a l’EUETIB.

Podran beneficiar-se d’aquests ajuts els jo-ves i les joves que cursin estudis d’enginyeriatècnica a l’Escola Industrial i hagin fet, com a

mínim, l’últim any d’educació secundària pos-tobligatòria a un centre d’ensenyament de SantAdrià. L’objectiu com ha assenyalat GregorioBelmonte, és “incentivar la gent jove de SantAdrià per continuar la seva formació”.

La convocatòria d’ajuts serà anual i tindrà encompte la renda econòmica familiar i l’expedientacadèmic de l’estudiant. Les beques que esta-bleix el conveni inclouen les despeses dels crè-dits matriculats per primera vegada i, en els ca-sos que sigui necessari, també es podrà fer unaaportació mensual complementària d’ajut a l’es-tudi, que “oscil·larà entre els 180 i els 200 €”,ha dit Belmonte .

Els signataris van mostrar la seva satisfaccióper la signatura d’aquest conveni. Josep Esco-lano va destacar l’esperit del document “quesignifica un impuls perquè el Campus del Be-sòs del b-TEC arribi a la ciutadania a través detots els mecanismes”.

D’altra banda, Joan Majó, va subratllar la vo-luntat que “sempre ha tingut l’Escola Industrialcom a element transformador” i el valor del con-veni “com un dels passos per portar a terme latransformació d’aquesta zona del territori adria-nenc”.

El futur Campus del Besòs, promogut perb_TEC Barcelona Innovació Tecnològica, seràun nou model d’espai del coneixement on esportaran a terme activitats de docència, de re-cerca i desenvolupament i activitats empresa-rials de manera interrelacionada, amb una cul-tura innovadora i emprenedora.

La construcció del Campus “va ser una apos-ta política de transformació del territori”, va afir-mar l’alcalde de Sant Adrià, Jesús M. Canga.Ara “necessita el reconeixement i la implicaciódels ciutadans i ciutadanes de Sant Adrià iaquest conveni és un factor clau per aconse-guir-ho”.

Durant l’acte, l’alcalde Canga vadestacar que la signatura delconveni és “una molt bona noticiaper a la ciutat. Una inversió queconvertirà Sant Adrià Nord en unSant Adrià diferent”


13viure

Actes institucionals

destacar el paper del MhiC “com un reconeixe-ment a les persones immigrants i també als ca-talans que ens van acollir aquí a Catalunya”. Na-dal va subratllar l’aportació positiva de totesaquestes persones que van arribar a Barcelonades d’Andalusia i altres indrets de l’Estat: “Vanvenir amb una ideologia, amb uns valors i unafany de llibertat que ha contribuït que tots ple-gats construïm el camí de la democràcia”.

El vagó presentat és un cotxe de passatgersdel 1961 amb 12 compartiments. L’exterior delvagó ha estat restaurat íntegrament, la restau-ració interior es farà properament i consistiràen la museïtzació de cada compartiment a par-tir de diversos testimonis que recordaran ca-dascun un dels moments del viatge. L’objectiués donar a conèixer les experiències del movi-ment migratori a Catalunya en el període com-

prés entre el 1940 i el 1975; crear un espai dereflexió, anàlisi i difusió del fet històric de lesmigracions al llarg del període franquista; i cre-ar un espai de reconeixement i homenatge atotes aquelles persones que van contribuir desde la immigració a consolidar l’actual ciutada-nia catalana.

El mític “Sevillano” ja està instal·lat als jardins de la Masia de Can Serra

HisendaEl mercat municipal s’emporta lameitat de la inversió del 2008

43.064.896 euros és el pressupost del 2008que es va aprovar al ple extraordinari celebratl’11 de febrer, amb el vot favorable de l’equipde govern i CiU i l’abstenció del PP. Aquestpressupost, que suposa un increment d’un 20 % respecte al 2007, aposta d’una banda,per l’augment de les inversions, 8,4 milions,–un 66 % més que l’any passat- i l’incrementd’un 15 % en les despeses socials. Una bonapart de les inversions aniran destinades al fi-nançament del nou mercat municipal i a les ac-tuacions del Pla d’intervenció integral de SantAdrià Nord (emmarcat en la Llei de barris). Enaquest capítol també s’inclou la compra de mo-biliari per a la nova biblioteca de la Mina, unnou vehicle de neteja viària, i la millora de la

mobilitat urbana i de l’accessibilitat de les viespúbliques, entre altres actuacions. L’incrementde les despeses socials respon a la posada enfuncionament de nous equipaments esportius,culturals i educatius projectats en anys ante-riors: el poliesportiu Ricart i el de la Mina, l’Es-cola de Música, el Centre de Producció Cultu-ral i Juvenil Polidor i l’escola bressol.

Quant als ingressos, cal destacar que els im-postos directes (IBI, plusvàlues i Impost d’ac-tivitats econòmiques) augmenten només un1,26 %, mentre que en els impostos indirectes(impost sobre construccions, instal·lacions iobres) la previsió d’ingressos és del 264%.També s’espera un 5,9 % més d’ingressos d’al-tres administracions i un 663 % més d’ingres-sos patrimonials.

El pressupost d’enguany té, doncs, com amotor un projecte polític amb una clara orien-

tació social que vol donar resposta principal-ment a les necessitats de tres col·lectius: infants, joves i gent gran. Les finances munici-pals han estat una eina fonamental per estruc-turar i comunicar el territori, dotar la ciutat d’e-quipaments i afavorir polítiques justes i iguali-tàries. En aquesta línia, el pressupost aprovatvol potenciar una ciutat equilibrada, més ricasocialment i amb més suport als desfavorits.

El pressupost d’enguany té,doncs, com a motor un projectepolític amb una clara orientaciósocial que vol donar respostaprincipalment a les necessitats detres col·lectius: infants, joves igent gran.


14 viure

Medi ambientL’estat de sequera: descens de lesreserves d’aigua als embassaments

En data 1 de febrer de 2008 l’Agència Cata-lana de l’Aigua ens comunica l’entrada en elnivell d’excepcionalitat II, establert en el Decret84/2007, del sistema Ter-Llobregat. Sant Adriàde Besòs és un municipi inclòs en aquest àm-bit i per tant es prohibeix l’ús d’aigua pota-ble en els següents casos:1. Reg de jardins, prats, arbres, zones verdes

i esportives, de caràcter públic o privat.2. Reg o baldeig de vials, carrers, sendes i vo-

reres, de caràcter públic o privat.3. Emplenament de piscines, estancs i fonts,

privats o públics. Les piscines buides no espoden omplir. Les piscines amb recirculaciósí que poden seguir en ús.

4. Fonts per al consum humà que no disposind’elements automàtics de tancament.

5. Rentat amb mànega de tota classe de vehi-cles exceptuant l’efectuada per una empre-sa dedicada a aquesta activitat.

6. Instal·lacions de refrigeració i condiciona-ment que no tinguin en funcionament un sis-tema de recuperació de circuit tancat.

L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, teninten compte la gravetat de la situació, ja ha adop-tat les següents mesures:• La utilització d’aigua de qualsevol origen en

els equipaments municipals es reduirà al mà-xim i, quan sigui possible, es farà servir aiguafreàtica amb un tractament adequat per ga-rantir-ne les condicions higiènicosanitàries.

• Cap jardí, parc o zona verda es regarà ambaigua potable i es programarà un servei dereg amb cuba per garantir que els arbres plan-tats els últims anys no es morin.

• La maquinària per a la neteja de carrers faràservir aigua freàtica

• Les fonts ornamentals continuaran aturadesi algunes de les fonts d’aigua potable ambpolsador es mantindran obertes.

• Les piscines amb recirculació d’aigua podrancontinuar la seva activitat. Les piscines queestan buides no s’ompliran.En l’àmbit domèstic es recomana:

• No deixar aixetes obertes.• Reduir el consum de sanitaris i bany, només

fer servir la dutxa i el temps necessari.• Aprofitar al màxim la càrrega de la rentadora

i del rentaplats.En el marc de la nova cultura de l’aigua, i te-

nint en compte que l’aigua és un bé cada copmés escàs, l’Ajuntament de Sant Adrià de Be-sòs ha endegat una política d’estalvi d’aigua:

L’abril de 2007, el Ple de l’Ajuntament vaaprovar l’Ordenança municipal per a l’estalvid’aigua.

Una gran extensió dels parcs urbans es re-guen amb aigües freàtiques que estalvien unagran quantitat d’aigua potable. Actualment s’es-tan elaborant els projectes de construcció deles xarxes de reg de la resta de parcs per ferpossible el reg amb aigua d’origen freàtic.

Fa tres anys que es va iniciar una campanya,encara en funcionament, per conscienciar so-bre l’escassetat d’aigua, anomenada L’aiguaés vida, en què s’ofereix als ciutadans de SantAdrià de Besòs uns dispositius estalviadorsd’aigua per a la llar. Per aconseguir-los noméscal adreçar-se a l’OAC amb una fotocòpia delDNI i de l’última factura de l’aigua.

La importància del punt verd en larecuperació d’envasos

Des de l’any 2003 fins ara, a Sant Adrià deBesòs, hem duplicat la quantitat d’envasos re-collits selectivament al contenidor groc. Tot iaixí, hi ha aspectes que cal aclarir:

En primer lloc, cal recordar que al contenidorgroc si ha de dipositar:

• envasos de plàstic: ampolles de refresc, ai-gua mineral, detergents, suavitzants, bos-ses de plàstic, safates de suro blanc...

• envasos de metall: llaunes de refresc, deconserves, safates d’alumini...

• envasos tipus bric: llet, suc, sopes...En segon lloc, cal recordar que al contenidor

groc només hi hem de dipositar els envasosque portin el punt verd.

El punt verd és el símbol iden-tificador dels envasos a través delqual totes les empreses envasa-dores adherides al Sistema Inte-

grat de Gestió (SIG) gestionat per Ecoembesidentifiquen els envasos dels seus productes.

Que un envàs porti el punt verd vol dir queles empreses que posen al mercat envasoshan pagat un import per finançar, a través delcontenidor groc de carrer, la recollida selecti-va, el transport i la selecció d’aquests envasos.El cost de la recollida al carrer que fa l’Ajunta-ment és retornat posteriorment per Ecoembesen funció del pes recollit.

Per tant, si dipositem al contenidor groc en-vasos que no tinguin el punt verd el sistema in-tegrat de gestió d’Ecoembes penalitzarà l’A-juntament per utilitzar aquest sistema de reco-llida amb productes no subjectes al SIG noidentificats amb el punt verd. És a dir, no retor-narà a l’Ajuntament els diners que li ha costatfer la recollida del contingut del contenidor groc,si hi ha un alt percentatge de plàstics o enva-sos sense punt verd.

La manera que tenim de saber que un envàs

Una gran extensió dels parcsurbans es reguen amb aigüesfreàtiques que estalvien una granquantitat d’aigua potable.

Estat actual del pantà d’Oliana

DE LA RECOLLIDA D’ENVASOSLLEUGERS


15viure

Medi ambientestà subjecte al SIG és el punt verd i per tant,qualsevol envàs o residu d’envàs que portiaquest punt verd ha d’anar al contenir groc.

També cal dir que hi ha altres residus amb elpunt verd i que han d’anar al contenidor co-rresponent. Així doncs:

• el vidre ha d’anar al contenidor verd• el paper i cartró ha d’anar al contenidor blauTota la resta de residus que no portin el punt

verd, a excepció de la matèria orgànica, hande dipositar-se al contenidor gris, que és aque-lla fracció anomenada REBUIG.

Participació ciutadanaQuè mostra la Mostra?

La Mostra ens mostra que el valor d’una ciu-tat, el principal valor, el donen les seves ciuta-danes i els seus ciutadans. I que el valor d’u-na associació, el principal valor, el donen lesseves associades i els seus associats.

Pots ajudar-nosVolem fer un plafó de promoció de la VI Mos-

tra d’Associacions de Sant Adrià compost per,almenys, 1.000 fotografies de les ciutadanesi ciutadans que formen part de les associa-cions de la ciutat.

La dues primeres setmanes del mes de marçvisitarem, amb un fotògraf, els barris del muni-cipi per fer les fotos a les persones que vulguincol·laborar en aquesta iniciativa.

Si vols participar-hi, posa’t en contacte ambla teva associació perquè t’informi de quin dia

i a quina hora serem al teu barri.Si ho prefereixes, pots venir a fer-te la foto el

dimecres 12 de març, a l’Agrupació Fotogràfi-ca Sant Joan Baptista, (c/ del Doctor Barraquer,6 baixos), de 19 a 21 hores.

Presentació del Pla de barris al carrer

El Servei de Participació Ciutadana, en co-ordinació amb el Servei de Territori de l’Ajun-tament de Sant Adrià, organitza un acte de pre-sentació del Pla de barris a tota la ciutadania.Per aquest motiu, el proper dissabte 5 d’a-bril, de 10 a 14 hores a la plaça de RosaSensat, (entre l’avinguda de les Corts Catala-nes i el carrer de Santa Caterina) es podrà vi-sitar una exposició, oberta a tot el públic, que

mostrarà els diversos projectes que es durana terme en els propers anysdins el marc del Pla de ba-rris.

Aquest mateix dia i durantel matí tots els veïns i veï-nes que ho vulguin tindranl’oportunitat de fer escoltarla seva opinió ja que es re-colliran les seves propostessobre la remodelació del’espai de sota la C-31 (au-topista). En el Pla de barriss’inclou la reforma d’aquestespai per tal de millorar-nel’accessibilitat i la percepcióde seguretat.

Us hi esperem a totes i tots!


“Un món, moltes mirades”, un ciclede cinema compromès

“Un món, moltes mirades” és el títol del ciclede cinema que s’inicia el divendres 14 de marça l’Ateneu Adrianenc i que organitza l’Ajunta-ment de Sant Adrià de Besòs.

Amb aquesta proposta, l’Ajuntament posa enmarxa una acció de sensibilització per promou-re el debat i la reflexió sobre la gran diversitatd’experiències i de realitats que hi ha a la nos-tra societat.

El cicle també ofereix un espai de cinefòrum,posterior a cada projecció, per fomentar la troba-

da i l’intercanvi entre les persones assistents. Ambl’espai es vol promoure la reflexió col·lectiva so-bre les diversitats plantejades al cicle: de gènere,d’orientació sexual, d’edat, cultural, funcional, etc.

Seguint la tradició de l’espai del cineclub del’Ateneu Adrianenc, la projecció dels films seràsempre els divendres a les 21 hores a la seude l’entitat (c/ d’Andreu Vidal, 7).

Les pel·lícules que componen el cicle “Unmón, moltes mirades” són:

Bailo por dentro. Dret a la vida independentde les persones amb diversitat funcional (14 demarç)

El mateix 14 de març, a les 19 h, a l’Ateneu

tindrà lloc una xerrada a càrrec de Manuel Lo-bato, del Foro de Vida IndependienteDomicilio privado. La pau, un repte (11 d’abril)Camino al andar. El respecte a la diversitat re-ligiosa (9 de maig)Mujer contra mujer. Dones que estimen dones(13 de juny)¿Y tú quien eres?. Quan ens fem grans (19 desetembre)Barrio. És tan fàcil ser jove? (10 d’octubre)La vida secreta de las palabras. Violència de

gènere als conflictes armats (14 de novembre)El tren de la memoria. Nosaltres també hem

emigrat (12 de desembre)

16 viure

Serveis Socials

EsportsEs fa un estudi sobre els hàbitsesportius a la ciutat

El Departament d’Esports, amb la col·labora-ció de la Diputació de Barcelona, està treballanten l’elaboració d’una enquesta sobre hàbits es-portius a la nostra ciutat, amb l’objectiu de dis-posar de dades concretes sobre la pràctica del’esport a Sant Adrià. Un cop s’hagin obtingut lesdades i es tingui elaborat un diagnòstic es po-drà fer una valoració sobre la gestió de les acti-vitats esportives i les instal·lacions del municipi.

Les motivacions que porten les persones apracticar algun tipus d’activitat física són d’allòmés variades ja que van des de la salut o l’es-tètica fins a la competició o les relacions socials.Per determinar totes aquestes motivacions esfaran al voltant de 600 qüestionaris a diferentsfranges de població, per tal d’obtenir una mos-tra força diversa i alhora el màxim d’aproxima-da a la realitat del municipi. L’enquesta serà,doncs, una bona eina d’anàlisi per conèixer elsusos i les preferències dels ciutadans i perme-trà planificar i dissenyar en els propers anys po-

lítiques esportives més eficaces, millorar l’ofer-ta i introduir paràmetres d’innovació i qualitat.

A Sant Adrià cada cop són més les personesque practiquen algun tipus d’esport, moltes ales entitats i associacions que hi ha repartidesper tots els barris del municipi. De fet, l’asso-ciacionisme s’ha convertit en una bona plata-forma per potenciar la pràctica esportiva. Unbon exemple és l’increment de la utilització deles instal·lacions esportives de la nostra ciutat.En aquest sentit, administracions i professio-nals hem d’incrementar esforços i donar res-posta als nous reptes que societats com la nos-

tra, on s’han interioritzat els beneficis que apor-ta l’esport, plantegen dia rere dia.

Activitats esportives del mes de març

6 de març: Marxa de les Dones,recorregut pel municipi

15 i 16 de març: I Torneig Infantil deBàsquet Ciutat de Sant Adrià alPoliesportiu Ricart

31 de març: Activitat d’hípica delPrograma de les Escoles d’IniciacióEsportiva

Normalització lingüísticaOberta la inscripció dels cursos decatalà per a adults

Si teniu interès a aprendre o millorar el vos-tre nivell de llengua catalana, encara sou atemps d’apuntar-vos als cursos que organitzael Centre de Normalització Lingüística de Ba-dalona i Sant Adrià. Per tenir més informació

podeu adreçar-vos o trucar a qualsevol delsserveis de català d’aquests municipis:

SLC BadalonaAv. d’Alfons XIII, 14-16, entresòl 1ª08912 BadalonaTel. 93 398 46 [email protected]

SLC Sant AdriàC. de Mare de Déu del Carme, 22Casal de Cultura08930 Sant Adrià de BesòsTel. 93 381 20 [email protected]


17viure

El Consorci de la Mina informaLa Mina rep el Premi Nacionald’Urbanisme

El Pla de transformació del barri de la Minaha rebut el Premi Nacional d’Urbanisme queconcedeix el Ministeri d’Habitatge. El mes dedesembre passat la ministra i presidenta del ju-rat, Carme Chacón, va signar la resolució quedóna a conèixer el pla d’ordenament urbanís-tic que s’ha distingit amb aquest guardó i queha correspost al presentat pel Consorci del Ba-rri de La Mina, en la convocatòria del 2006. Elpremi es va fer públic oficialment a mitjans delmes de gener passat i està pendent que es de-cideixi el dia en que es farà l’acte protocol·laridel lliurament del premi.

El jurat ha valorat “el caràcter integrat de l’ac-tuació” sobre el barri de la Mina, exponent delsbarris marginals sorgits als anys seixanta al vol-tant de les grans ciutats. Considera que l’orde-nament urbanístic projectat “es recolza en unPla especial de reordenació i millora d’alta qua-litat tècnica”, obra de l’estudi dels arquitectesSebastià Jornet, Carles Llop i Joan Enric Pas-tor. En el seu informe es destaca l’aposta peruna rambla central, així com tot el treball de re-habilitació dels habitatges, la construcció denous pisos socials i la dotació de nous equipa-ments públics. Tot plegat -indica el jurat- “perpromoure la cohesió social i la sostenibilitat am-biental i econòmica del barri”.

La presentació del Pla de transformació alpremi del Ministeri va comportar l’elaboraciód’un extens dossier on es descriuen pas a pascadascuna de les fases del desenvolupamentdel Pla, des de la seva concepció a finals delsanys 90 fins als resultats obtinguts a dia d’a-vui. L’exposició detallada feia especial atenció

al caràcter transversal del conjunt de projec-tes, on les actuacions urbanístiques i socialsestan estretament lligades i coordinades.

Un canvi profund, urbanístic i social

El canvi profund sobre la Mina està suposantuna reordenació del territori amb zones quecanvien la seva tipificació, passant d’industriala residencial o d’equipaments. El principal ob-jectiu urbanístic és l’obertura física del barri,amb un nou tramat de carrers a l’entorn de lanova rambla que facilita la circulació interior deles diferents àrees (Mina Vella, Mina Nova il’antiga zona industrial transformada ara en ha-

bitatges) i –també molt important- amb els ba-rris veïns i de l’altra banda del riu Besòs. Aques-ta transformació va acompanyada de diversostreballs de millora en els edificis (instal·laciód’ascensors i rehabilitacions d’escales i porte-ries), construcció d’habitatge social al costat deles noves promocions de pisos del sector pri-vat, dignificació de l’espai públic i dotació denous equipaments i serveis (biblioteca, zonaesportiva, centres escolars, parròquia, escolabressol, comissaria dels Mossos d’Esquadra iCentre d’Atenció Primària).

Però, la veritable transformació prové del ves-sant social. Així es feia constar en el dossierde presentació del Pla de transformació al Pre-mi d’Urbanisme i que el jurat ha reconegut enel seu informe. La Mina ja no és el barri retra-tat a les cròniques de successos dels diaris delsanys 70 i 80. La Mina ja és avui un barri nor-malitzat en molts aspectes i en vies de norma-lització en aquells que demanen major atenciói un treball a més llarg termini. Els programesd’inserció sociolaboral han obtingut resultats:més de 2.700 persones se n’han beneficiat i1.763 han trobat feina. L’ampliació de serveisdestinats a les famílies ha contribuït a conciliarla vida laboral i familiar i a facilitar l’accés de ladona al món del treball, i en conseqüència hacontribuït a millorar les economies domèsti-ques. Important és també la tasca d’atenció alcol·lectiu drogodepenent i un apartat especialés el dedicat a la sensibilització ambiental, laconvivència i el civisme.

Instal·lacións d’ascensors als edificis de la Mina Vella.

Transformació de l’antic polígon industrial de la Mina en zona d’habitatges.


18 viure

Serveis a la ciutadaniaEl Servei de Mediació i l’OMICestrenen espais i amplien elsserveis

El Servei de Mediació i Resolució Alternati-ves de Conflictes i l’Oficina Municipal d’Infor-mació al Consumidor s’ubiquen als baixos del’Ajuntament i milloren i amplien l’atenció alsusuaris.

El Servei de Mediació i Resolució de Conflic-tes ha encetat l’any 2008 amb una millora subs-tancial. Ha traslladat les seves dependènciesa la planta baixa de l’Ajuntament, al costat del’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), juntamentamb l’Oficina Municipal d’Informació al Consu-midor (OMIC).

Les noves instal·lacions permetran donar unmillor servei a la ciutadania, ja que l’espai ga-ranteix la privacitat dels usuaris i compta ambmúltiples sales per donar resposta a les dife-rents necessitats.

Aquest canvi d’ubicació va acompanyat d’u-na ampliació dels serveis que s’hi presten. Així,des d’aquest any els veïns de Sant Adrià po-den comptar, a més del servei de mediació co-munitària o veïnal, amb un servei de mediaciófamiliar i un altre de mediació penal. També dis-posen d’un servei d’assessorament i suport apresidents i presidentes de comunitats de veïns.

L’increment del nombre de sol·licituds i de latipologia de casos és el que ha empès la Re-gidoria de Mediació i l’OMIC a ampliar el Ser-vei tant físicament (amb les noves dependèn-cies) com pel que fa en nombre de professio-nals que atenen els usuaris, experts tots ellsen tècniques de mediació i resolució alternati-va de conflictes.

Els canvis introduïts al Servei de Mediaciótambé han anat acompanyats de la posada enmarxa d’un nou Reglament amb l’objectiu demillorar els procediments i així fer-los més sen-zills, transparents i garantistes per a l’usuari.

El Servei de Mediació i Resolució de Conflic-tes de Sant Adrià té una llarga trajectòria deservei ciutadà. Va ser el primer que es va po-sar en marxa a Catalunya, l’any 2002, i és pio-ner en l’experimentació de tècniques que al-tres municipis incorporen a mesura que la me-diació es va estenent arreu.

La mediació és un sistema alternatiu de reso-lució de conflictes en què un tercer neutral, pro-fessional expert, ajuda les parts a arribar aacords sobre les seves controvèrsies. Aquestsacords són lliures i respecten els interessos detots els participants, que són els protagonistesdel procés. La naturalesa dels conflictes és moltvariada, i el treball del mediador s’adapta a cadacas i a les necessitats de cada persona.

L’Oficina Municipal d’Informació al Consumi-dor (OMIC) també forma part dels serveis ques’ofereixen en aquestes noves dependències.Els usuaris trobaran en aquest nou espai l’as-sessorament d’advocats experts en la matèria.

Les noves dependències de Mediació permetran als usuaris rebre un millor servei

Ens podem adreçar a l'OMIC per rebre l'assessorament d'advocats en temes de consum

Nous horaris de la Comissaria de la Policia Nacional per a la tramitació de documents

La Comissaria de la Policia Nacional de Sant Adrià (av. de JoanXXIII, 2) ha ampliat els horaris d’atenció al públic per a tramitació dedocuments.A partir d’aquest mes de març podeu obtenir el passaport, el DNI i ferels tràmits relatius a documents d’estrangeria, de dilluns a divendres,de 9 a 14 h.

El DNI electrònic, de 9 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h, també de dillunsa divendres.


19viure

Dia Farmàcia Adreça

1 J. A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 18

2 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66

3 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26

4 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 89

5 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82

6 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2

7 C. RIBERA C/ del Llevant, 20-22

8 J.A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 6

9 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50

10 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca,1





15 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82



18 J. A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 6


20 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca, 1





25 J. J. SALGADO C/ de la Platja, 82



28 J. A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 6


30 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca, 1


NOTES:Aquesta llista correspon a les farmàcies que estaran obertes les 24 hores deldia, des de les 9 del matí fins a les 9 del matí de l’endemà. Per a més infor-mació sobre les farmàcies de reforç, podeu trucar a la Policia Local(tel. 93 381 55 55).El subministrament de medicaments que s’hagi de fer fora de l’horari normalha de tenir caràcter d’urgència, acreditada amb la corresponent receptamèdica.La farmàcia A. Clapés estarà oberta tots els dies de 9 a 22 h.

Ajuntament93 381 20 04Mossos d’Esquadra93 497 72 85Policia Local93 381 55 55 / 092Policia Nacional93 462 70 13 / 091Àrea Bàsica de Salut - Sant Adrià93 462 26 61Àrea Bàsica de Salut - La Mina93 381 15 93Centre d’Atenció Primària Dr. Barraquer93 381 76 05Creu Roja93 389 12 00Bombers (Badalona)93 388 00 80Protecció Civil93 462 22 11Oficina de l’Inem93 462 24 69Correus i Telègrafs93 381 21 31Jutjat de pau93 462 00 36TECMED (servei neteja viària)93 381 98 54Servei Domiciliari de Recollida de Mobles iTrastos Vells902 11 56 33Mercat Municipal93 381 00 56Biblioteca Sant Adrià93 462 14 79Casal de Cultura93 462 03 78Centre d’Informació i Orientació a la Dona93 462 11 21Servei Local de Català93 381 20 05Parròquia de Sant Adrià i Caritas93 381 00 21Escola Municipal de Música Benet Bails93 462 72 72Centre de Producció Cultural i Juvenil Polidor93 462 74 46Alcohòlics Anònims93 317 77 77

Telèfons d’interèsFarmàcies de torn durant el mes de març

Sabies que...

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE BADALONA I SANT ADRIÀ

www.cpnl.cat/santadria

...a cada mà tenim cinc dits, però de mots per referir-nos-hi n'hi ha uns quants més: el primer s'anomena gros o polze; el segon és l'índex o dit mestre; el tercer és el dit del cor, del mig, llarg o llépol; el quart és el dit anular, i el cinquè s'anomena auricular, menut, petit o menovell?


Març 2008. Revista municipal Viure

Documents

Transcript of Març 2008. Revista municipal Viure