Desembre 2007. Revista municipal Viure

viure desembre.qxp 13/12/07 13:57 Página 1

Sumari

3456 7

8, 9, 10 i 11

15

14

Edita

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Coordinació i redacció

N. Vilardell i M. Fernández

Col·laboració

Servei de Comunicació

Correcció Centre de NormalitzacióLingüística Badalona-Sant Adrià

Impressió

El Tinter sal. empresa certificada ISO 9001,

ISO 14001 i EMAS

Dipòsit legal: B. 39.805-1981

Carta als veïns

Carta a los vecinos

Grups municipals

Política municipalEntrevista a Pedro Rivero, concejal del Área de Gobernación, Hacienda y Servicios Generales

El Consorci de la Mina informaActivitats de Nadal per a tothom a la Mina

Serveis SocialsAdministracions i ciutadania fan una crida contra la discriminació en el Dia Mundial de la SIDA

ImmigracióSant Adrià de Besòs reflexiona sobre els moviments migratoris amb motiudel Dia Internacional del Migrant

Ja és Nadal a Sant AdriàPrograma d’activitats

Seguridad CiudadanaProtección Civil de Sant Adrià cumple 25 años al servicio de la ciudadanía

Promoció econòmicaFes les teves compres de Nadal i gaudeix gratuïtament de l’aparcament de la plaça de la Vila El trenet del comerç et porta a fer un volt per Sant Adrià

Agenda

Medi ambientNou impuls a la campanya per l’estalvi d’aigua domèsticaEs presenta l’Agenda Escolar del Medi AmbientEl Departament de Medi Ambient participa a la Fira del Comerç Just i Consum ResponsableFuncionament del programa de recollida i recuperació de mobles usats

Telèfons d’interèsSabies queFarmàcies de torn

1213

i


3viure

Carta als veïnsFa uns quants dies vaig rebre una felicitació de Nadal d’una veïna de la ciutat. Juntament amb la

felicitació m’enviava un petit conte que un cop llegit vaig pensar que estaria bé compartir-lo amb totsvosaltres. És per això que aquest mes de desembre, en lloc de la carta als veïns, he decidit reproduiraquest relat.

La veïna en qüestió, la senyora Maria Rosa Ramos, em deia en la seva felicitació que m’enviavaaquest conte, que havia agafat al peu d’un contenidor quan anava a reciclar el paper, perquè la his-torieta li havia fet gràcia i perquè havia pensat que estaria bé tenir un edifici com el que descriu el con-te a la nostra ciutat, així tindríem més cura amb el mobiliari urbà i els ciutadans menys agressivitat.

Us deixo doncs, amb la història d’aquest poble italià, alhora que us desitjo que passeu unes moltbones festes de Nadal amb salut i en companyia dels vostres éssers estimats.

L’edifici que calia trencarUna vegada, a Busto Arsizio, la gent estava molt amoïnada perquè els nens ho trencaven tot. No par-lem de les soles de sabates, dels pantalons o de les carteres d’anar a escola; trencaven els vidres ju-gant a pilota, trencaven els plats a taula, els gots al bar i si no trencaven les parets era només per-què no tenien martells a la seva disposició.Els pares ja no sabien què fer ni què dir i es van dirigir al batlle.

– I si els posàvem una multa? – va respondre l’alcalde.– Mira que bé! –es van exclamar els pares- I després l’hem de pagar nosaltres amb la nostra feina.

Per sort, en aquella regió hi havia molts enginyers. N’hi ha un per cada tres persones i tots se les en-ginyen d’allò més bé. El qui se les enginyava millor de tots era l’enginyer Gamberoni, un home vellque tenia molts néts, i per això tenia una gran experiència en aquesta mena de maldecaps. Va aga-far paper i llapis i va fer el compte de totes les depeses que ocasionaven els nens de Busto Arsizioamb tanta trencadissa.En va resultar una suma esgarrifosa: miletanta tananta catorze trenta-tres.

– Amb la meitat d’aquest pressupost –va demostrar l’ enginyer Gamberoni– podríem construir unedifici i obligar la canalla a esbocinar-lo. Si no guareixen amb aquest sistema, senyal que no gua-riran mai.

La proposta va ser acceptada, l’edifici va ser construït en un tres i no res i dos vint-i-dos. Tenia unaalçada de set pisos, hi havia noranta-nou habitacions, cada habitació estava plena de mobles i cadamoble atapeït de galindaines i objectes de tota mena, sense comptar els miralls i les aixetes. El diade la inauguració van donar un martell a cada vailet i quan el batlle va fer un senyal es van obrir lesportes del palau que calia trencar.Llàstima que la televisió no arribés a temps per transmetre l’espectacle. Els qui ho han vist amb els seusulls i escoltat amb les seves orelles asseguren que semblava –Déu nos en guard!– l’inici de la terceraguerra mundial. Els nens passaven de cambra en cambra com l’exèrcit d’Àtila, i esbocinaven a cops demartell tot el que trobaven al seu pas. Els cops se sentien per tot Itàlia i mitja Suïssa. Nens que no erenpas més alts que la cua d’un gat s’aferraven a armaris grans com cuirassats i els destrossaven escrupo-losament, fins a deixar-ne només un munt de serradues. Tendres infantons de parvulari, tan bufons ambels seus davantalets rosa i blau cel, colpejaven aplicadament els jocs de cafè, fins a reduir-los a un pol-sim finíssim amb el qual s’emmascaraven la cara. A la fi del primer dia, ja no quedava ni un vas sencer.A la fi del segon dia, les cadires escassejaven. Al tercer dia, els nens se les van haver amb les parets,començant per l’últim pis; però quan van arribar al quart, rebentats i coberts de pols com els soldats deNapoleó al desert, van deixar-ho tot plantat, se’n van tornar a casa trontollant i se’n van anar al llit sensesopar. Per fi s’havien desfogat del tot i ja no els abellia trencar res; s’havien tornat delicats i lleugers compapallones, i haurien pogut jugar al futbol en un camp de copes de cristall sense esquerdar-ne ni una.L’enginyer Gamberoni va fer els comptes i va demostrar que la ciutat de Busto Arsizio havia obtingutun estalvi de dos estramilions i set centímetres.El que quedava dempeus de l’edifici es va posar a disposició dels ciutadans, per ordre de l’Ajun-tament, per fer-ne el que volguessin. Aleshores es van veure alguns senyors amb cartera de cui-ro i ulleres bifocals –magistrats, notaris, consellers, delegats- agafant martells i afanyant-se aenderrocar una paret o a destrossar una escala, picant amb tant de gust que a cada cop se’lsveia rejovenir.

– És molt millor que no pas barallar-se amb la dona -deien alegrement–, molt millor que no pasllançar-se al cap els cendrers i els plats de la vaixella bona, obsequi de la tia Marina...

I vinga cops de martell.A l’enginyer Gamberoni, en senyal d’agraïment, la ciutat de Busto Arsizio li va atorgar una me-dalla amb un forat d’argent.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


4 viure

Carta a los vecinosHace unos cuantos días recibí una felicitación de Navidad de una vecina de la ciudad. Junto con la

felicitación me enviaba también un pequeño cuento que, una vez leído, pensé que estaría bien com-partir con todos vosotros/as. Es por eso que este mes de diciembre, en lugar de la carta a los veci-nos, he decido reproducir este relato.

La vecina en cuestión, la señora Maria Rosa Ramos, me decía en su felicitación que me enviaba elcuento, que había cogido al pie de un contenedor cuando iba a reciclar el papel, porqué lo que con-taba le había hecho gracia y porque había pensado que estaría bien tener un edificio como el quedescribe el relato en nuestra ciudad, así cuidaríamos más del mobiliario urbano y los ciudadanos se-rían menos agresivos.

Os dejo pues con la historia de este pueblo italiano, a la vez que deseo que paséis unes felices fies-tas de Navidad con salud y en compañía de vuestros seres queridos.

El edificio que se tenía que romperUna vez, en Busto Arsizio, la gente estaba muy preocupada porque los niños lo rompían todo. No ha-blamos de las suelas de los zapatos, de los pantalones o de las carteras de ir al colegio; rompían loscristales jugando a pelota, rompían los platos de la mesa, los vasos del bar y si no rompían las pare-des era porqué no tenían martillos a su disposición.Los padres ya no sabían qué hacer ni qué decir y se dirigieron al alcalde.

– ¿Y si les ponemos una multa? – respondió el alcalde– ¡Mira que bien! –protestaron los padres– y después la tenemos que pagar nosotros con nuestro sudor.

Por suerte en aquella región había muchos ingenieros. Hay uno por cada tres personas y todos selas ingenian muy bien. El que se las ingeniaba mejor de todos era el ingeniero Gamberoni, un hom-bre viejo que tenía muchos nietos, y por eso tenía una gran experiencia en este tipo de quebraderosde cabeza. Cogió lápiz y papel e hizo el cómputo de todos los gastos que ocasionaban los niños deBusto Arsizio con tanto desperfecto.El resultado de la suma fue espeluznante: miletanta tananta catorce treinta y tres.

– Con la mitad de este presupuesto –demostró el ingeniero Gamberoni– podríamos construir un edi-ficio y obligar a los chiquillos a despedazarlo. Si no se curan con este sistema, señal que no securarán nunca.

La propuesta fue aceptada, el edificio se construyó en un santiamén. Tenía una altura de siete pisos, ha-bía noventa y nueve habitaciones, cada habitación estaba llena de muebles y cada mueble repleto de mon-sergas y objetos de todo tipo, sin contar los espejos y los grifos. El día de la inauguración dieron un marti-llo a cada niño y cuando el alcalde dio la señal se abrieron las puertas del palacio que tenían que romper.Lástima que la televisión no llegase a tiempo para retransmitir el espectáculo. Los que lo han visto consus ojos y oído con sus orejas aseguran que parecía, - ¡Dios nos libre! – el inicio de la tercera guerramundial. Los niños iban de habitación en habitación como el ejército de Atila y despedazaban a gol-pes de martillo todo lo que se encontraban a su paso. Los golpes se oían por toda Italia y media Sui-za. Niños que no eran más altos que la cola de un gato se aferraban a los armarios como acorazadosy los destrozaban escrupulosamente, hasta dejarlos reducidos a un montón de serrín. Tiernos niñosde parvulario, tan monos con sus delantales rosas y azul cielo, golpeaban aplicadamente los juegosde café hasta dejarlos reducidos a un finísimo polvillo con el que se enmascaraban la cara. Al final delprimer día, no quedaba ni un solo vaso entero. Al final del segundo día, las sillas escaseaban. Al ter-cer día, los niños arremetieron contra las paredes empezando por el último piso, pero cuando llegaronal cuarto, reventados y cubiertos de polvo como los soldados de Napoleón en el desierto, lo plantarontodo, se volvieron a casa tambaleando y se metieron en la cama sin cenar. Por fin se habían desaho-gado del todo y ya no les apetecía romper nada; se habían vuelto delicados y ligeros como mariposas,y hubiesen podido jugar al fútbol en un campo de copas de cristal sin agrietar ni una.El ingeniero Gamberoni hizo las cuentas y demostró que la ciudad de Busto Arsizio había obtenidoun ahorro de dos estramillones y siete centímetros.Lo que quedaba en pie del edificio se puso, por orden del Ayuntamiento, a disposición de los ciuda-danos para que hicieran lo que quisieran con él. Entonces se vieron algunos señores con cartera decuero y gafas bifocales – magistrados, notarios, consejeros, delegados– cogiendo martillos y apresu-rándose a derrumbar una pared o a destrozar una escalera, golpeando con tantas ganas que a cadagolpe se les veía rejuvenecer.

– Es mucho mejor que pelearse con la esposa –decían alegremente-, mucho mejor que lanzarse ala cabeza los ceniceros y los platos de la vajilla buena, obsequio de la tía Marina...

Y venga golpes de martillo. Al ingeniero Gamberoni, en señal de agradecimiento, la ciudad de Busto Arsizio le otorgó una me-dalla con un agujero de plata en medio.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


5viure

Grups municipals

PSC

Contra corrienteHablar bien de la policía no está de moda, pocas

veces lo ha estado. En unas épocas por unos mo-tivos y en otras por otros, este colectivo siempre hasido el blanco de propios y extraños.

Si hay algún río donde no hay otra que nadarcontra corriente, es éste. Sant Adrià no es un te-rritorio fácil, nunca lo ha sido o al menos no enlos últimos 30 años. No hay que dar muchos da-tos, los que llevamos aquí toda nuestra vida sa-bemos por qué.

Las cosas han ido cambiando y en Sant Adriàse respiran desde hace unos años mejores aires.Las poblaciones vecinas quizás no tienen tanta

suerte, tienen algunos problemas más pero aquíen Sant Adrià se está mejor y no hay murallasque nos separen. ¿Entonces? Entonces estánellos, nuestros policías, que durante muchos añoshan cuidado de Sant Adrià, poco a poco han idocontrolando nuestro territorio y no han dejado quefuese abono de otra realidad. Ésta no es una ta-rea de dos días, es una forma de trabajo, una op-ción profesional. Tenemos una de las mejoresPolicías Locales de Cataluña, démosles mediosy confianza y seguirán haciendo su trabajo conla mejor de las voluntades.

Están acostumbrados a cumplir con su debersin darle publicidad a todas aquellas cosas quehacen, las hacen y hasta mañana.

Periódicamente alguna voz se levanta y clama

contra nuestra policía y apela a la inse-guridad, a que no están, a que no hacen,a que no quieren. Sencillamente no di-cen la verdad. Nuestra policía, la de SantAdrià, está, hace y quiere, porque muchosde ellos tienen un perfil más vocacionalque otra cosa y porque muchos son tam-bién vecinos nuestros y quieren para sushijos y para ellos mismos lo mismo quequeremos los demás. Dejadme que nadecontra corriente y que os diga que tene-mos suerte de contar con las personasque tenemos en nuestra Policía Local.

Pedro Rivero HidalgoGrup Municipal Socialista

PPMercado municipal ¿Tenemos “chicha”?

En el Pleno del pasado mes de noviembre,en el debate sobre el mercado municipal deabastos, nuestro grupo municipal solicitó de-jar ese punto para el pleno de diciembre, parapoder disponer de un mes y aclarar a los pa-radistas los aspectos jurídicos de la conce-sión. Me resultó muy gracioso y chocante queel alcalde considerara que con este asunto laoposición ha visto que hay “chicha”. El Ayun-tamiento ha cometido, a lo largo de los años,numerosas irregularidades consintiendo tras-

pasos en un mercado que tiene 80 años cuan-do el máximo legal son 50 años. En lugar deregularizar la concesión a todos los paradis-tas, de aceptar la responsabilidad patrimonialde la administración y de otorgar más añosde concesión en concepto de indemnización,el equipo de gobierno municipal ha optado porla solución más conflictiva, extinguiendo lasconcesiones y con ello abriendo la puerta paraque pueda iniciarse un largo contencioso. Re-sulta también inaudito que el día anterior alpleno, donde se acordó la extinción de lasconcesiones, hubiera una reunión del conce-

jal responsable con los paradistas yen ningún momento se informará aéstos sobre lo que se iba a tratar enel Pleno del día siguiente. No se pue-de presumir de “que somos muy par-ticipativos” y luego hacer lo contrario,eso crea desconfianza y provoca elconflicto... o “la chicha”. BON NADALI FELIÇ ANY NOU ¡

Salvador Aragall BaidesGrup Municipal PPC

[email protected]

ICV-EUiAL’Escola Bressol Josep Miquel Céspedes,

una etapa educativaLa Llei orgànica 2/2006 d’educació reconeix

l’educació infantil de zero a tres anys com unaetapa educativa, i el Decret de 4 de juliol de2006 que regula les escoles infantils a Cata-lunya reconeix “la importància de l’adequatdesenvolupament de les capacitats de l’infantdurant els primer anys de vida”.

Atesos aquests reconeixements podíem ac-tuar de dues formes davant de la posada enmarxa de l’ Escola Bressol Josep Miquel Cés-pedes: la primera, buscar el rendiment econò-

mic i fer un model de guardar nenes i nens. Ésun model més econòmic perquè es basa en lamàxima capacitat, professionals amb baixaqualificació, sous baixos i nombre mínim i, sipot ser, gestió per una empresa externa.

La segona opció era tenir un projecte edu-catiu pensat en el desenvolupament educatiude nens i nenes, pensant en la seva adapta-ció i integració social. Atenció i participació deles famílies, professionals acreditades i nom-bre per sobre dels que marca el Decret peratendre de forma qualificada. Aquest modelés més costós econòmicament, però l’ educa-ció de qualitat té un preu. Aquesta segona fór-

mula és l’aposta de l’ Ajuntament deSant Adrià: passar del concepte deguarderia al concepte d’ escola infan-til. Els nens i nenes d’avui són ciuta-dans de demà i una educació públicade qualitat ajudarà que la seva ciuta-dania sigui plena en drets i deures.Espero que no sigui l’última escolabressol municipal amb un model pú-blic de qualitat a Sant Adrià.

Gregorio Belmonte FerrerGrup Municipal ICV-EUiA

[email protected]

CiUEl pessebre vivent de Sant AdriàEl pessebre de Sant Adrià constitueix una

clara manifestació de la voluntat popular defer les coses que estimem i per això, crecque mereix el nostre reconeixement.

Cal afegir que, en un món excessivamentabocat a no donar cap sentit al nostre Nadal,manifestacions com el Pessebre de LACATALANA, ens honoren com a poble.

Vull agrair l’esforç de totes aquellespersones que desinteressadament dedi-quen tant de temps a fer-ho realitat.

Al nostre país li cal aquest esperit de su-peració, sentit col·lectiu i treball ben fet.

En la feina del pessebre tenim un mag-nífic referent

Convergència i Unió vol felicitar a totsels adrianencs i adrianenques compro-mesos amb la cultura popular i tradicio-nal a Catalunya per l’esforç que fan permantenir vius els nostres costums, tot invi-tant a la resta de ciutadans, a participar tantcom puguin en aquests tipus d’actes.

Des de sempre he volgut aprofitar el meuescrit al VIURE per fer arribar a tothom la

més cordial felicitació de Nadal irenovar una vegada més el meucompromís per a l’any vinent que,no dubto gens, ens permetrà treba-llar encara més i millor per aquestSant Adrià que tant estimem els ciu-tadans i ciutadanes.

BON NADAL I FELIÇ 2008

Josep Sabadell CardúsGrup Municipal CiU

[email protected]


6 viure

Política Municipal

Entrevista a Pedro Rivero, concejaldel Área de Gobernación, Hacienday Servicios Generales

Cuando se le pregunta por su currículum diceque profesionalmente ha sido trabajador de laadministración pública y director de empresa,y destaca que es adrianense desde siempre,cosa que le llena de orgullo. Pedro Rivero ex-plica que hace ya unos años tuvo la fortuna detrabajar con Sito Canga en el ámbito público.En aquel tiempo el actual alcalde adrianenseejercía de concejal y Rivero era su técnico ads-crito al Área de Servicios Personales. “Nos uníaademás de trabajo y amistad una concienciacomún en la visión y la forma de sentir las co-sas relacionadas con Sant Adrià. Esa concien-cia y la solidez del proyecto de futuro que re-presenta Sito es lo que me empujó a tomar ladecisión de formar parte de este equipo”.

– ¿Cuál es su principal labor como conce-jal del Área de Gobernación, Hacienda yServicios Generales?A grandes rasgos mis principales ocupacionesson, por un lado, las competencias sobre poli-cía local y seguridad y, por otro, la ejecución ycontrol del presupuesto municipal.

– ¿Cuáles son los principales objetivos paralos próximos cuatro años? Cuando se diseña un proyecto, en este casoun gran proyecto de ciudad hay que intentarhacer un ejercicio importante de abstracción.Hay que situarse en un plano algo más eleva-do, que no distante, y evaluar de forma sere-na todos aquellos factores de interés. Interesano perder de vista la historia, que siempre nosenseña y nos brinda una experiencia impaga-ble, y hacer un planteamiento ilusionante perosobre todo hay que tener muy claro hacia dón-de vamos y qué queremos. En este procesohay que intentar no quedar atascado ni por sim-

bolismos ni por intereses cuarteados, hay queidentificar claramente cuales son los objetivosy plantear la mejor forma de conseguirlos.Sant Adrià está inmerso en un proyecto de ciu-dad de primer orden con varios frentes abier-tos, destacaré dos: el mercado municipal y latransformación del frente marítimoEl nuevo mercado municipal es un buenejemplo. En estas últimas semanas se ha dis-cutido mucho sobre este proyecto: los preciosde las paradas, las dimensiones, la construc-ción de una zona comercial en el mismo edifi-cio... Aun sabiendo que éstos son temas de in-terés para los afectados, en este caso para losparadistas, esto debe preocuparnos lo justo,porque seguro que habrá acuerdo en los pre-cios o la distribución. No será difícil llegar a eseacuerdo y los paradistas tienen que estar tran-quilos respecto a estos temas. Lo realmenteimportante es no perder de vista que un pro-yecto de esta envergadura y de estas caracte-rísticas será un motor inmejorable para reacti-var de forma definitiva el centro de Sant Adriá.Lo verdaderamente imprescindible es llevar ha-cia delante, de la mejor forma posible, un pro-yecto sin ningún complejo. Si queremos tenerun centro comercial de primer orden, éste esel camino.

Otro buen ejemplo es el desarrollo del frentemarítimo. En los próximos meses nos vere-mos inmersos en la discusión sobre mantenero no las Tres Chimeneas. Me parece estupen-da esta discusión y creo que es un buen ejer-cicio de diálogo, pero no perdamos de vista elescenario principal... En este proyecto nos ju-gamos mucho más: la transformación del fren-te litoral, la relación de Sant Adrià con el mar,nos jugamos el desarrollo y mejora del barriode Sant Joan, la comunicación con Barcelonay Badalona por el paseo litoral, nos jugamos laposibilidad de una buena bolsa de vivienda pro-tegida, y decisiones fundamentales sobre cómodesarrollamos el entorno ecológico y cómo ter-minamos de unir el corredor natural del río y elmar. Todos estos aspectos configuran el pro-yecto fundamental y la discusión sobre las TresChimeneas, aunque interesante, no debe ha-cer que perdamos de vista el objetivo principal:el gran proyecto de ciudad.

-¿Qué Sant Adrià le gustaría encontrarsedentro de cuatro años?Sant Adrià ha dejado de ser propiedad de unaspocas familias ilustres, dueñas de gran partedel territorio y del crecimiento económico. SantAdrià es propiedad de sus ciudadanos y ciuda-danas, de la suma de realidades (el centro his-tórico, los barrios, la zona comercial...) y porello cuando se piensa un modelo global de ciu-dad en los tiempos que estamos, hay pocomargen para los planteamientos inmovilistas ode cerrazón. El Sant Adrià de los próximosaños es una ciudad abierta a su entorno orgu-llosa de su entidad, moderna y con futuro.Sin olvidarnos de los problemas de cada día,sin olvidar dar respuesta a las necesidades decada momento, hay que tener presente un granplan de ciudad que dé empaque al centro dela población y que concrete una zona comer-cial de primer orden; que desarrolle el frente li-toral con garantías y ayude a la transformacióndel barrio de Sant Joan; que culmine con éxi-to la novedosa apuesta de ligar el campus uni-versitario y el desarrollo empresarial y tecno-lógico con el desarrollo social y económico delbarrio de la Mina; que conecte las zonas peorcomunicadas del barrio del Besòs con la puer-ta al mundo que se abrirá con la llegada delAVE a la Sagrera; que ordene la zona de Mon-solís y Trajana, para que por fin los vecinos yvecinas del barrio tengan su espacio vital dife-renciado del espacio industrial; que cosa e in-tegre los entornos naturales, río y mar, convir-tiéndolos en uno de los principales valores denuestro municipio.Sant Adrià ha cambiado mucho, es cierto y hacambiado sobre todo porque ha habido proyec-to y valentía a la hora de encararlo y porquelos símbolos sólo han pesado lo justo. Nos que-da aún un buen trecho, que seguramente serácomplicado. La ventaja es que en esta ocasiónsomos los adrianenses los que proyectamos ylos que decidimos, así que estamos en buenasmanos.

El Sant Adrià de los próximosaños es una ciudad abierta a suentorno orgullosa de su entidad,moderna y con futuro.

Sin olvidarnos de los problemasde cada día, sin olvidar darrespuesta a las necesidades decada momento, hay que tenerpresente un gran proyecto deciudad


Activitats de Nadal per a tothoma la Mina

El barri de la Mina gaudeix aquestes festesde Nadal d’un ampli programa d’activitats or-ganitzat per la xarxa d’entitats, el Consorci i l’A-juntament. L’encesa oficial de l’enllumenat deNadal, que va tenir lloc el 12 de desembre, vadonar el tret de sortida a un programa pensatper a que tothom hi trobi el seu espai, però es-pecialment per als més petits. Els carrers, bal-cons, finestres i porteries s’han engalanat perles festes. Fins a 57 comerços i negocis parti-cipen, enguany, al II Concurs de Decoració Na-dalenca, organitzat per l’Associació de Comer-ciants, que també lluiran en els seus aparadors

els dibuixos fets pels alumnes de 2n i 3r de pri-mària de les escoles Cascavell i Sagrat Corque han participat al IV Concurs Dibuixa el teucomerç.

Els serveis i entitats dedicades als infants ijoves han ampliat la seva oferta d’activitats peraquests dies de vacances. Cagatió, per alsnens i nenes de l’espai Creixem junts i les se-ves famílies, el dia 20 al matí. L’endemà, dia21, es podrà anar fins al Casal Cívic del carrerde Ponent, entre les cinc i dos quarts de vuitdel vespre (19.30h), per donar les cartes perals Reis Mags d’Orient als patges que venenexpressament a recollir-les. Els dies 3, 4 i 5 degener hi haurà activitats infantils i juvenils dejoc al parc del Besòs fins a les dues de la tar-

da. I, fins al 20 de desembre, les entitats i ser-veis faran jornades de portes obertes.

El dia 12 es va projectar la pel·lícula Una veritatincòmoda de l’exvicepresident dels Estats Units,Al Gore i es va fer un col·loqui, organitzat amb lacol·laboració del b_TEC, a l’escola Mediterrània.El dia 14 al nou polisportiu del barri va tenir lloc unball d’exhibició a càrrec del grup Aerodance.

A l’Associació de veïns i veïnes es va presen-tar el passat dia 17 el programa La Mina cami-na més que un club. I el dia 20, a dos quartsde vuit del vespre, comença la festa nadalen-ca, amb ball, pica-pica i el lliurament dels pre-mis del Concurs de decoració de comerços,balcons, finestres i porteries, que tindrà lloc al’escola Mediterrània.

7viure

El Consorci de la Mina informa

ImmigracióSant Adrià de Besòs reflexionasobre els moviments migratorisamb motiu del Dia Internacionaldel Migrant

El proper 18 de desembre se celebra el DiaInternacional del Migrant i amb aquest motiu,durant el mes de desembre, volem reconèixerla importància de les migracions en el desen-volupament dels nostres pobles i també fomen-tar les relacions solidàries i veïnals entre lespersones d’aquí i d’arreu.

La memòria històrica de les migracions enspot ajudar a acostar-nos a les persones queara estan arribant a la nostra ciutat. Sant Adriàde Besòs ha acollit al llarg de la seva història

moltes persones d’altres indrets: andalusos,gallecs, equatorians, marroquins... A Sant Adriàconviuen actualment persones de més de 70països del món i les persones estrangeres re-presenten el 8% sobre el total de població, alvoltant de 2.900 persones, la major part de Lla-tinoamèrica.

Al llarg d’aquest mes un seguit d’activitats enspermetran apropar-nos a les persones que vanmigrar fa anys o que ho han fet ara, i compar-tir experiències migratòries.

PROGRAMADimarts 18 de desembreDe 10 a 13 h estand informatiu a l’avingudade Catalunya amb Corts Catalanes (autopista)

A les 11 h Teatre: KamchàtkaInici actuació: estand informatiu (av. de Cata-lunya amb Corts Catalanes (autopista))A les 19 h Sant Adrià:Història de migracions. Sala d’actes: Edifici Polidor (Rambleta s/n)

*Documental Històries de migracions. Presen-tació a càrrec d’Imma Boj, directora del MhiC,Museu Història de la Immigració de Catalunya.A les 19 h

*Taula Rodona “Les migracions a Sant Adrià”amb la participació de Javier Pérez Andújar (es-criptor, crític literari i veí de Sant Adrià de Besòs)I veïns/es de Sant Adrià que han viscut en pri-mera persona la migració. A les 19.20 h.

Serveis SocialsAdministracions i ciutadania fan unacrida contra la discriminació en elDia Mundial de la SIDA

El dia 1 de desembre es va celebrar el DiaMundial contra el VIH/SIDA, una jornada de re-flexió entorn a aquesta malaltia i de solidaritatamb les persones afectades. Sant Adrià tam-bé es va afegir als actes que es van fer arreude l’Estat i durant la jornada va muntar un es-tand a la plaça de la Vila on es va repartir ma-terial informatiu i preventiu. El dia anterior, 30de novembre, l’estand va romandre instal·lat alcarrer de Ponent. Al migdia, un representantde l’Associació AEC-GRIS va llegir un manifesten el qual es va fer una crida per evitar la dis-criminació d’aquestes persones en el món la-boral i en l’entorn social.

Des de fa més de 25 anys, aquesta epidèmia

ha anat acompanyada d’un fort component so-cial, amb diverses formes d’estigma i discrimi-nació que afecten les persones que viuen ambel VIH/SIDA, com les del seu entorn. En un es-tudi dut a terme recentment a l’Estat espanyols’observava que, tot i que legalment no hi hacap supòsit de tracte discriminatori, es conti-nuen produint aquests fets vers les personesafectades per la sida.

Per això és necessari vetllar pels drets hu-mans i les llibertats fonamentals de la personacom a element indispensable per combatre elrebuig i la por, tot fent especial èmfasi en elmón laboral, on es poden donar situacions d’ex-clusió relacionades amb el VIH.

A Catalunya, les administracions treballen–conjuntament amb organitzacions empresa-rials, sindicats, treballadors i treballadores iONG– amb l’objectiu de promoure polítiques

d’informació en el lloc de treball per fomentarels drets humans i afavorir actituds no discri-minatòries en relació amb el VIH; detectar i co-rregir els actes de marginació quan es produei-xen; donar a conèixer i fer assequibles els cir-cuits establerts per donar suport enfront de l’es-tigma i la discriminació de les persones infec-tades; promoure el compliment de les precau-cions universals davant de qualsevol persona,i protegir la identitat i els drets de les personesamb VIH.

El Dia Mundial contra la SIDA és una bonaoportunitat perquè tothom prengui consciènciade com es pot contribuir a evitar l’estigma i ladiscriminació d’aquestes persones dins l’àmbitlaboral.

Us recordem el telèfon d’informació confiden-cial i gratuïta sobre la sida de la Generalitat deCatalunya: 900 21 22 22


12 viure

Seguridad Ciudadana

Protección Civil de Sant Adriàcumple 25 años al servicio de laciudadanía

A principios de los años 80 nace la Agrupa-ción de Voluntarios de Protección Civil de SantAdrià de Besòs, orientada a la planificación yactuación en situaciones de riesgo de cual-quier índole - accidentes de tráfico, inundacio-nes, incendios y otros desastres naturales ymedioambientales. Una entidad compuestapor personal voluntario y dependiente delAyuntamiento de Sant Adrià de Besòs, con vo-cación de servicio al ciudadano y espíritu em-prendedor.

Actualmente cuenta con una veintena de vo-luntarios repartidos en tres equipos de inter-vención, que prestan su servicio cualquier díade la semana, y con un equipo de guardia per-manente los domingos y festivos durante 12horas. Su actuación es principalmente preven-tiva, sobre todo en actos socioculturales comofiestas mayores, correfocs, fuegos artificiales,cursas ciclistas, actos deportivos, etc.

Este año se cumple el 25 aniversario de lafundación de la Agrupación, que a lo largo deestos años ha realizado un incalculable núme-ro de servicios: el accidente de tren en SantCeloni, las inundaciones en Valencia y en todoel territorio catalán, los incendios que arrasa-ron gran parte de Cataluña en 1994 y el queen 1998 devastó 26.000 hectáreas en la Cata-luña central, la colaboración en las tareas decoordinación y recogida de chapapote en Mu-xía (Galicia), la búsqueda de desaparecidos,la participación en simulacros y un sinfín de ac-tuaciones menores pero no por ello menos im-portantes.

La formación, una herramienta imprescin-dible para el voluntariado

La formación es un pilar básico de nuestraentidad. Debido a la naturaleza de los servi-cios se exige una adecuada formación espe-cífica. La mayor parte de los voluntarios sonsocorristas y técnicos sanitarios, o tinen otrastitulaciones concretas (submarinistas, socorris-

tas acuáticos, radioaficionados, etc.). Toda estaformación se adquiere durante el servicio comovoluntario.

Cualquier persona mayor de edad puede servoluntaria y para ello debe pasar varias fasesde instrucción: una primera fase de formacióninterna en la cual se adquieren unos conoci-mientos básicos de primeros auxilios, actua-ción en accidentes, inundaciones, prevencióny extinción de incendios, ejercicios de evacua-ción, etc.; y una segunda fase en la cual se hade superar el curso básico para voluntarios deprotección civil impartido por la Direcció Gene-ral d´Emergències i Seguretat Civil de la Ge-

Promoció econòmicaFes les teves compresde Nadal i gaudeix gratuïtamentde l’aparcament de la plaçade la Vila

El passat mes d’octubre es va obrir el nouaparcament a la plaça de la Vila. Ara quanNadal ja és molt a prop i tothom anem ambpresses per comprar, carregats amb bos-ses i sense saber on deixar el cotxe, els bo-tiguers de Sant Adrià volen facilitar-nos lafeina.

La Federació d’Associacions de Comerciantsde Sant Adrià (FACOSA) i el Mercat de SantAdrià han pres la iniciativa en col·laboració ambEUSAB (Estacionaments Urbans de Sant Adriàde Besòs) i REGESA Aparcaments, de rega-lar als seus clients tiquets d’aparcament quanfacin les compres.

Amb aquesta proposta tots podrem anarde botigues més tranquils. D’una banda, tin-drem la comoditat de deixar el cotxe en unaparcament segur i ampli i, d’altra, ens faci-litarà les nostres compres o gestions perquèestan ubicats al centre mateix de Sant Adrià.La iniciativa, que es posarà en marxa el 20de desembre, ens ajudarà a moure’ns fàcil-ment per tot el perímetre comercial i alhoraa evitar la congestió de vehicles al nostremunicipi.

Per poder gaudir d’aquest avantatge noméshem de demanar el nostre tiquet d’aparcamentquan anem a comprar a un dels comerçoscol·laboradors d’aquesta iniciativa, que es dis-tingiran amb una placa.

El trenet del comerç et porta a ferun volt per Sant Adrià

Aquest és el quart any en què els comerciantsde Sant Adrià ofereixen als nens i nenes de laciutat la possibilitat de fer un divertit tomb pelsbarris del nostre municipi. El trenet del comerçfuncionarà durant quatre dies: es posarà en mar-xa el dia 27 de desembre al barri del Besòs, da-vant de l’Escola Túrbula; el dia 28 el trobarem ala plaça del Mercat; l’endemà, el dia 29, podremagafar-lo des del carrer de Torrasa – avingudade la Platja, i el 30 de desembre començarà elseu trajecte des de la plaça de Maria Grau.

Per poder pujar al trenet del comerç els in-fants hauran d’anar acompanyats per un adult.Recordeu que les butlletes per pujar al trenet,les heu de demanar als comerços associatsquan hi feu les vostres compres.


Agenda• Clínic de Bàsquet Ciutat de Sant Adrià Organitza: Associació Catalana d’Entrenadorsde Basquetbol i Ajuntament de Sant AdriàDilluns 24 de desembre, de 9 a 13.30 h, al Po-liesportiu Ricart

• Oberta la inscripció per concursaren la Rua de CarnavalJa us podeu inscriure en la Rua de Carnavalde 2008. Com en anys anteriors, disposeu de

quatre categories per participar-hi: individual,parelles (mixtes o no), grup (entre 3 i 10 com-ponents), comparsa (més de 10 persones). Lainscripció la podeu fer a la setena planta de l’A-juntament, o el mateix dia de la rua, l’1 de fe-brer, en el punt de concentració dels partici-pants (av. d’Eduard Maristany amb el c.de la Platja).Podeu consultar les bases al web de l’Ajunta-ment: www.sant-adria.net

• Activitats a la Biblioteca– Dimecres 19 de desembre, a les 18 h,

l’hora del conte “Nadalin, Nadalan...Contes de Nadal ”

– Dijous 20 de desembre, a les 19 h,tertúlia literària sobre el llibreEl cervell de Kennedy de Henning Mankell.

– Fins el 21 de desembre, taller infantil ambmotius nadalencs, cada tarde a partirde les 18 h

13viure

neralitat de Catalunya, requisito indispensablepara ser voluntario de pleno derecho. Ademásdurante toda la vida en activo el voluntario realiza prácticas y formación de reciclaje de to-dos aquellos aspectos que tengan que ver conla emergencia.

Pero su ámbito de trabajo va más allá, en laactualidad se está realizando un proyecto pi-loto de atención a personas mayores, queaporta al voluntario una gran satisfacción per-sonal. En el marco de este programa los vo-

luntarios visitan semanalmente a estas perso-nas y les controlan la tensión arterial, los nive-les de glucemia en sangre y otros parámetros.

¿Cómo hacerse voluntario?En la actualidad las dependencias de Protec-

ción Civil están en la carretera de Mataró 71-73,pero en breve se trasladarán a las nuevas ins-talaciones situadas en el antiguo cuartel de laGuardia Civil en la calle Olímpic. En todo mo-mento se trabaja coordinadamente con la poli-cía local y bomberos, ya que la labor de Protec-ción Civil consiste precisamente en colaborar conestos cuerpos, y todo el personal cuenta con unseguro de accidentes y de responsabilidad civil.

Su labor no siempre está reconocido, ya queen la gran mayoría de las ocasiones no es vi-sible, sin embargo i para mejorar la calidad devida de sus vecinos y vecinas. Las personasvoluntarias dedican casi todo su tiempo libre aayudar a aquellos que en algún momento desu vida sufren el azote de una desgracia a cual-quier hora del día o de la noche, independien-temente de las condiciones meteorológicas,ellos están ahí para prestar su ayuda.

Las personas altruistas son imprescindiblespara que Protección Civil pueda continuar ha-ciendo el trabajo solidario y humanitario querealiza. Por ello, todas las personas interesa-

das en formar parte de este colectivo puedendirigirse a la Agrupación de Voluntarios de Pro-tección Civil de Sant Adrià, una de las más an-tiguas de España, allí tendrán ocasión de co-nocer su funcionamiento y los pasos a seguirpara hacerse voluntario

Agrupación de Voluntarios de Protección Civilde Sant AdriàCtra. de Mataró 71-73 Contacto:Domingos de 9 a 20 hTel. 934622700 – [email protected]

Seguridad Ciudadana

Con motivo del 25 aniversario de la Agrupa-ción de Protección Civil de nuestra ciudad secelebró, el pasado 23 de noviembre, unacena–homenaje a la cual asistieron los volunta-rios y voluntarias adrianenses y sus compañe-ros de la agrupación de Vacarisses, con la cualmantienen importantes vínculos de colabora-ción. Al acto también asistió una representacióndel consistorio encabezada por Ricardo Silves-tre, concejal de Servicios Municipales, represen-

tantes de la Policía Local, de Mossos d’Esqua-dra, de la Direcció General d’Emergències i Se-guretat Civil. En el transcurso del acto se hizoentrega a los voluntarios de un diploma acredi-tativo de los 25 años de voluntariado y de unaplaca conmemorativa.

El presidente y jefe de la sección de SantAdrià, José Luis Olalla, agradeció a todos losvoluntarios y voluntarias su esfuerzo y dedica-ción a una labor no siempre reconocida.


14 viure

Medi Ambient

Nou impuls a la campanya per l’estalvi d’aigua domèstica

Amb les escasses pluges d’aquesta tardor,l’Ajuntament torna a facilitar de manera gratuï-ta i a totes les persones que ho sol·licitin unsdispositius senzills d’instal·lar per reduir el con-sum d’aigua de les aixetes, la dutxa i la cister-na de l’inodor. Aquests mecanismes permetenreduir el consum d’aigua en un 50% sense no-tar-ne la diferència.

Per sol·licitar-los cal adreçar-se a l’Oficinad’Atenció al Ciutadà (plaça de la Vila, 12, bai-xos) i portar una fotocòpia del DNI i una foto-còpia de la darrera factura de l’aigua.

També és important que prèviament deter-mineu en quin tipus d’aixetes es col·locaran elsdispositius per tal de sol·licitar el dispositiu derosca interna o de rosca externa.

Per accedir a aquesta oferta és requisit es-tar empadronat a Sant Adrià, atès que el nom-bre de dispositius és limitat i l’Ajuntament elsrepartirà fins que s’exhaureixin.

Més informació al telèfon 93 381 20 04Paral·lelament a aquesta iniciativa, l’Ajunta-

ment de Sant Adrià ha dut a terme diverses ac-cions per promoure l’estalvi i la reutilització d’ai-gua mitjançant mesures com:

– l’aprovació de l’Ordenança municipal sobrel’estalvi d’aigua a Sant Adrià

– el projecte d’aprofitament de les aigües delnivell freàtic per a usos on no es requereixl’aigua potable (com la neteja de carrers iel reg de zones verdes)

Es presenta l’Agenda Escolar delMedi Ambient

El passat 21 de novembre es va presentarl’Agenda Escolar del curs 2007-2008 que edi-ta la Xarxa de Pobles i Ciutats per la Sosteni-bilitat, una associació de municipis de la qualSant Adrià també és membre.

La intenció de l’acte ha estat donar a conèi-xer aquest material i les seves propostes edu-catives per motivar-ne l’ús. Actualment tambées poden descarregar més propostes d’activi-tats al web www.diba.cat/xarxasost/cat/agesc.asp

Aquest curs 07-08 uns 1.000 alumnes de se-cundària de Sant Adrià utilitzen aquesta agen-da escolar.

El Departament de Medi Ambientparticipa a la Fira del Comerç Justi Consum Responsable

El Departament de Medi Ambient ha instal·latuna carpa a la III Fira de Comerç Just i Con-sum Responsable i I Mercat d’Intercanvi perinformar als ciutadans interessats sobre les ini-ciatives impulsades per l’Ajuntament i altresinstitucions per promoure la reducció, reutilit-

zació i reciclatge dels residus urbans. Iniciati-ves com “Més que nou, 100% vell”, el progra-ma de recollida i recuperació de mobles usats,el servei de la deixalleria mòbil o la campanyad’estalvi d’aigua són alguns dels serveis quemés han consultat els ciutadans.

Funcionament del programade recollida i recuperacióde mobles usats

L’Ajuntament de Sant Adrià, en conveni ambla Fundació Formació i Treball, promoguda perCàritas i amb el suport de l’Agència Catalanade Residus, impulsa un servei de recollida demobles vells per tal de reutilitzar-los.

El servei de recollida de mobles de Sant Adriàdisposa de dues opcions:

Recollida gratuïta al portal de casa teva: caltrucar al telèfon 93 381 20 04 (Ajuntament) perconcretar el dia i l’hora en què es podran deixarels mobles al portal del domicili. A continuaciócal desmuntar els mobles amb cura i deixar-losal portal de l’escala el dia i l’hora assignats.

Servei de desmuntatge i recollida de mo-bles al domicili: cal trucar al telèfon 93 38120 04 (Ajuntament) per concretar el dia i l’ho-ra. Els treballadors de la Fundació s’encarre-guen de desmuntar els mobles i els transpor-ten fins al centre, on els restauraran i recicla-ran. El cost d’aquest servei oscil·la entre 30 i90 € i anirà a càrrec del ciutadà que el sol·li-citi. Només quedaran excloses de pagar lespersones majors de 65 anys que visquin solesi les persones que presentin algun tipus de dis-minució. L’horari és dimarts i dijous de 7 a 14hores i en el cas que un d’aquests dies siguifestiu, la recollida es farà el dia següent.

Per a més informació truqueu al93 381 20 04 (Ajuntament)o consulteu el web www.sant-adria.net.

Sabies que...?A l’àrea metropolitana, prop del 90% del con-sum d’aigua és domèstic.Tot i que pel que fa a l’ús, la mitjana de l’àm-bit metropolità és inferior a la mitjana euro-pea, no podem oblidar que els nostres recur-sos hídrics són menors i més sensibles alscanvis a la pluviometria anual. L’àrea metro-politana és una zona on les sequeres cadacop són més habituals. Per això, més enllàde gestionar el creixent consum d’aigua, calreplantejar les necessitats d’ús.

Font: Entitat del Medi Ambient

Horaris mes de desembre

DIMECRES

De 16 a 17.30 h12/12 CEIP Catalunya15/12 Col·legi Sant Gabriel 19/12 CEIP Cascavell i CFA Manuel Fernández

De 17.30 a 19 h: Av. de la Platja / Torrassa

De 19 a 20 h: Pl. de Maria Grau

DIJOUS

De 10 a 11.25 h:Pl. de la Vila – Av. de Catalunya

D’11.35 a 12.40 h: Pl. del 25 d’Octubre(entre C/Fleming i C/Goya)

De 12.50 a 14 h: Rambla de la Mina

Més informació sobre la deixalleria mòbil i el Servei Municipal de Recollida de Mobles al webwww.sant-adria.net o bé contacteu amb l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (93 381 20 04).

I recordeu que la Deixalleria de Badalona també es troba al vostre servei:Av. Guifré, 680 cantonada Julio Galve Brusson. Horari: de dilluns a dissabte de 8 a 14 i de 15.30 a 20 h


15viure

Dia Farmàcia Adreça

15 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 89

16 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82

17 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2

18 C. RIBERA C/ del Llevant, 20-22

19 J.A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 6

20 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50

21 E. RODÉS C/ de F. García Lorca, 1

22 J.A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 18

23 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66

24 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26







31 E. RODÉS C/ de F. García Lorca,1










10 E. RODÉS C/ de F. García Lorca,1






NOTES:Aquesta llista correspon a les farmàcies que estaran obertes les 24 hores deldia, des de les 9 del matí fins a les 9 del matí de l’endemà. Per a més infor-mació sobre les farmàcies de reforç, podeu trucar a la Policia Local(tel. 93 381 55 55).El subministrament de medicaments que s’hagi de fer fora de l’horari normalha de tenir caràcter d’urgència, acreditada amb la corresponent receptamèdica.La farmàcia A. Clapés estarà oberta tots els dies de 9 a 22 h.

Ajuntament93 381 20 04Mossos d’Esquadra93 497 72 85Policia Local93 381 55 55 / 092Policia Nacional93 462 70 13 / 091Àrea Bàsica de Salut - Sant Adrià93 462 26 61Àrea Bàsica de Salut - La Mina93 381 15 93Centre d’Atenció Primària Dr. Barraquer93 381 76 05Creu Roja93 389 12 00Bombers (Badalona)93 388 00 80Protecció Civil93 462 22 11Oficina de l’Inem93 462 24 69Correus i Telègrafs93 381 21 31Jutjat de pau93 462 00 36TECMED (servei neteja viària)93 381 98 54Servei Domiciliari de Recollida de Mobles iTrastos Vells902 11 56 33Mercat Municipal93 381 00 56Biblioteca Sant Adrià93 462 14 79Casal de Cultura93 462 03 78Centre d’Informació i Orientació a la Dona93 462 11 21Servei Local de Català93 381 20 05Parròquia de Sant Adrià i Caritas93 381 00 21Escola Municipal de Música Benet Bails93 462 72 72Centre de Producció Cultural i Juvenil Polidor93 462 74 46Alcohòlics Anònims93 317 77 77

Telèfons d’interèsFarmàcies de torn del 15 de desembre al 15 de gener

Sabies que...

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE BADALONA I SANT ADRIÀ

www.cpnl.cat/santadria

...a cada mà tenim cinc dits, però de mots per referir-nos-hi n’hi ha uns quants més: el primer s’anomena gros o polze;el segon és l’índex o dit mestre; el tercer és el dit del cor, del mig, llarg o llépol; el quart és el dit anular, i el cinquès’anomena auricular, menut, petit o menovell?


Desembre 2007. Revista municipal Viure

Documents

Transcript of Desembre 2007. Revista municipal Viure