Desembre 2003. Revista municipal Viure

Sant AdriàButlletí d’Informació Municipal / V Època • Núm. 76 • Desembre de 2003 www.sant-adria.net

Adéu a les torresFoto: Javier Gómez

Viure a Sant Adrià/01 17/12/04 13:09 Página 1

Carta als veïns (pàg. 3)

Grups municipals (pàg. 4)

Urbanisme (pàg.5)Adéu a les torresRemodelación de la plaza Pius XIIRemodelació del carrer de Bogatell Inici de les obres de Can Baurier

Activitats Nadal 2003 (pàg. 6 i 7)

Història (pàg. 8)Sant Adrià de Besòs. Un viatge pel passat i el present d’un poble.Les riuades del Besòs: els besossats

Concursos (Pàg.9)Tres alumnes del CEIP La Mina guanyen un concurs de dibuix

Educació (Pàg.9)Sant Adrià de Besòs, una ciutat educadora

Salut (Pàg.9)Uns quants consells per a les festes de Nadal

Medi ambient (Pàg.10)Campanya de recollida d’avets de Nadal

Participación ciudadanaSant Adrià presenta el Reglamento de Participación Ciudadana

La Mina avança en la seva transformació (Pàg.11)Una escuela en construcciónUn informe del Fons Social Europeu dóna una qualificació d’excel·lental Consorci del Barri de la Mina

Telèfons d’interès (pàg. 12)

Farmàcies de torn (pàg. 12)

Sumari


Recordo que quan com a professoranava a les colònies del col·legi amb els“monstres” de l’antiga EGB, la primeranit per la lògica excitació dels alumnesno aclucava l’ull. Això es consideravanormal i aguantaves com bonamentpodies. Al dia següent intentavesdonar-los canya perquè es cansessin(llargues excursions, partits de futbol,natació...): l’objectiu no era altre queesgotar-los, però com que els nois esrecuperen amb tanta facilitat, a la nitun altre cop gresca. La tercera nit, i peruna simple qüestió de supervivència,t’inventes allò del vivac. Els explicavesque això de passar la nit a l’aire lliureés una gran experiència, els parlaves dela relació no només amb els companyssinó també amb la naturalesa. Evident-ment, proposes fer vivac de forma voluntària, però s’hi acabenapuntant tots.A les dotze de la nit xafarranxo! Tots surten dela casa de colònies amb el material de supervivència impres-cindible: videojocs portàtils, la Fanta, les pipes... Quan els tenstots a fora tanques la porta de la casa i a dormir.

Però quan ja creies que tenies dominada la qüestió del vivacarriba l’entrenador del meu fill i proposa un nou tipus de vivac.La clau per cohesionar l’equip consisteix a anar a sopar des-prés de l’entrenament, anar a prendre una copeta, posterior-ment passar per alguna discoteca i acabar el vivac prenentxocolata amb xurros.Vés per on, i per a patiment dels pares,ha sorgit una nova variant del vivac. Sembla que és d’obligatcompliment per a la realització personal dels joves sortir a lesnits i tornar de matinada quan ja és ben de dia.

Sincerament, jo no sé on es fiquen aquests ”monstres” peròel cert és que, de vegades, et creues amb els teus fills a l’esca-la. El pitjor és que l’endemà és com si tinguessis uns zombis acasa. En fi, com per dir-los: “Escolta! Avui no havies d’estu-diar?”. Quin remei, tots hem d’acostumar-nos a aquests tipusde variants i hem de posar de manifest la necessitat de buscarestratègies novedoses capaces de captar l’atenció i l’interèsdels nois i de fer-los recapacitar per ells mateixos. Els ensen-yants, els entrenadors, els polítics, no podem ni hem de teniractituds moralitzants amb la gent jove. Estem obligats a serimaginatius i a oferir-los alternatives i oportunitats que els per-metin desenvolupar les seves capacitats.

Per últim, no vull acabar l’escrit d’aquest mes sense fer unareferència a les festes de Nadal. En aquest nou any que benaviat començarà, Sant Adrià es convertirà en la ciutat de la pau,el diàleg i la diversitat amb la celebració del Fòrum Universalde les Cultures.

Paraules com pau, justícia o drets humans, de les quals nor-malment només ens recordem en aquestes dates, es converti-ran en l’estendard de la nostra ciutat. El Fòrum 2004 serà unaoportunitat perquè tots ens conscienciem que hem de cons-truir una societat més justa, cívica i tolerant.

Desitjo a tots els adrianencs i adrianenques que gaudeixin iparticipin d’un any que, sens dubte, serà màgic per a tots elsque estimem aquesta ciutat i hi vivim.

Bon Nadal.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs

Recuerdo que cuando iba de profesora las colonias del colegio con los “mons-truos” de la entonces EGB, la primeranoche, y debido a la lógica excitación delos alumnos, no pegabas ni ojo. Esto loconsiderabas normal y aguantabas comobuenamente podías. Al día siguienteintentabas darles caña para que se cansa-sen (largas excursiones, partidos de fút-bol, natación...) el objetivo no era otroque agotarles, pero como los chavales serecuperan con tanta facilidad, por lanoche otra vez de cachondeo. La terceranoche, y por una simple cuestión desupervivencia, te inventas lo del vivac.Lesexplicabas que es una gran experienciaeso de pasar la noche al aire libre, leshablabas de la relación no sólo con loscompañeros sino también con la natura-

leza. Evidentemente propones lo de hacer vivac de forma volun-taria pero acaban apuntándose todos.A las 12 de la noche, ¡zafa-rrancho!.Todos salen de la casa con el material imprescindible desupervivencia: vídeojuegos portátiles, la Fanta, las pipas... Cuandolos tienes a todos fuera cierras la puerta de la casa y a dormir.

Pero cuando ya creías que tenías dominado lo del vivac llega elentrenador de mi hijo y propone un nuevo tipo de vivac. La clavepara cohesionar al equipo está en irse de cena después del entre-no, luego tomarse unos chupitos,posteriormente pasarse por unadiscoteca y acabar el vivac tomando un chocolate con churros.Mira por donde, y para sufrimiento de los padres, ha surgido unanueva variante del vivac. Parece que es de obligado cumplimientopara la realización personal de los jóvenes, el salir por la noche yvolver de madrugada cuando ya está bien entrado el día.

Sinceramente yo no sé donde se meten estos “monstruos”pero lo cierto es que, en ocasiones, te cruzas con tus hijos en laescalera. Lo malo es que al día siguiente es como si tuvieses unoszombis en casa.Vamos, como para decirles: Oye! ¿Hoy no teníasque estudiar?. Que remedio, todos debemos acostumbrarnos aeste tipo de variantes y debemos poner de manifiesto la necesi-dad de buscar estrategias novedosas capaces de captar la aten-ción y el interés de los chavales y de hacerles recapacitar por ellosmismos. Los profesores, los entrenadores, los políticos no pode-mos ni debemos tener actitudes moralizantes con la gente joven.Estamos obligados a ser imaginativos y a ofrecerles alternativas yoportunidades que les permitan desarrollar sus capacidades.

Por último, no quiero acabar el escrito de este mes sin haceruna referencia a las fiestas navideñas. En este nuevo año quepronto empezará, Sant Adrià se convertirá en la ciudad de lapaz, el diálogo y la diversidad con la celebración del FòrumUniversal de las Culturas.

Palabras como paz, justicia o derechos humanos, de las quenormalmente sólo nos acordamos en estas fechas, se conver-tirán en el estandarte de nuestra ciudad. El Fòrum Universalde las Culturas será una oportunidad para que todos nos con-cienciemos de que tenemos que construir una sociedad másjusta, cívica y tolerante.

Deseo a todos los y las adrianenses que disfruten y partici-pen de un año que sin duda será mágico para los que quere-mos a esta ciudad y vivimos en ella.

Feliz Navidad.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs

3- Sant Adrià

Carta als veïns


4

Grups municipals

- Sant Adrià

PSCVivir Sant Adrià

En nuestro programa electoral os invitába-mos a vivir la transformación de la ciudad,ahora quiero aprovechar este pequeño espa-cio para insistir en ello.

Estamos en un momento de grandes cam-bios en la estructura de la sociedad, el mundocambia, a veces en la dirección opuesta a lo que

muchos desearíamos: guerras, injusticias, desigualdades sociales,pero hay un gran clamor mundial para hacer frente a eso.

Nuestra ciudad también cambia, estamos inmersos en unproceso de transformación urbanística -el Fòrum, la Catalana,la Mina-; en un proceso de construcción y mejora de nuevosequipamientos públicos -Escola de Música, Mercado, EscolaBressol- y de mejores servicios a las personas.

El Ayuntamiento quiere seguir siendo un motor necesariopara ese cambio. Un motor pequeño con una capacidad muylimitada en un contexto muy complejo. La energía de esemotor viene de la fuerza de la ciudadanía de Sant Adrià, detodas aquellas personas que viven y sienten nuestra ciudad yquieren ser parte activa en su proceso de cambio.

Que los cambios que nos llegan y los que queremos provo-car nos sean útiles y positivos dependerá de nuestras capaci-dades. No se trata sólo de sentir pasivamente los cambios sinode vivir activamente su proceso de realización, cada uno desdesu lugar y desde su pensamiento, pero todos con el objetivode tener una ciudad digna y unos ciudadanos felices.

Vivamos pues, activamente, la transformación de Sant Adrià.

Ma. Carmen Manchado PalmeroGrup Municipal PSC

ICV-EUiA Con participación la ciudad mejora: Parque de laPollancreda y Tranvía.

La participación es más que un Reglamento,es una forma dehacer, una concepción de la ciudadanía y de la democracia. Laciudad somos todos y todas, y tenemos cosas a decir y hacer.El Gobierno Municipal puede aprovechar mas o menos estasposibilidades. Creo que vale la pena desarrollarlas a fondo.

El Parque de la Pollancreda es un ejemplo sencillo, perosignificativo. Un grupo de vecinos estaba muy preocupado

por el abandono en que se encontraba: sucio, mal cuidado, juegos infantiles des-tartalados, que convertían uno de los pocos espacios públicos de Sant Adrià norden un lugar verdaderamente repulsivo. Este grupo de vecinos se puso de acuerdo,recogió firmas y pidió una reunión con el gobierno municipal. No era la primeravez que lo hacían pero esta vez, la reunión no acabó con evasivas, sino con com-promisos concretos. Los vecinos propusieron un conjunto de ideas que fuerontenidas en cuenta. Se ha tardado 4 meses en concretarlos todos, pero ha valido lapena. Hoy el Parque de la Pollancreda ha dejado de ser un espacio abandonado.Los niños y niñas lo disfrutan y se ha convertido en un lugar de encuentro depadres y madres, de abuelos y abuelas. No ha costado mucho dinero. Ahora secomenta entre los vecinos y vecinas como continuar mejorando el parque.Posiblemente no es habitual, pero quiero felicitar al concejal encargado de Parquesy Jardines y a la Brigada Municipal por el trabajo bien hecho.

Con el tranvía, después de un proceso un poco más complejo, se ha conseguido unabuena solución que permite disfrutar del tranvía, pero también de un paseo que semejorará. Aquí las opiniones de vecinos, entidades, comerciantes, AAVV de Sant JoanBaptista,de las asambleas de barrio realizadas,han contribuido de forma decisiva a recu-perar y mejorar un espacio público emblemático.La propuesta del Equipo de Gobierno,después de escuchar las opiniones y críticas, facilitó la solución de un problema quepodía haber convertido lo que debería ser una fiesta en un conflicto de difícil solución.Además se ha creado una comisión vecinal de seguimiento de las obras y otra para exa-minar los temas relacionados con la movilidad y transporte en el municipio.

Construir la ciudad con los ciudadanos y ciudadanas es un reto que abremuchas oportunidades en un momento de importantes transformaciones urbanís-ticas y sociales en Sant Adrià de Besòs.Aprovechémoslo.

Josep Miquel Céspedes i AlòsGrup Municipal ICV-EUA

PPAutonómicas 2003

En el momento que escribo estas líneas, han pasadocerca de dos semanas desde las elecciones alParlament de Catalunya y ante la sociedad catalana seabre un panorama incierto de cómo quedará consti-tuido el próximo Gobierno de la Generalitat.Si segui-mos las noticias en los medios de comunicación, nospuede dar la impresión de que aquí han ganado todoslos partidos, el PSC en número de votos, CIU en

número de escaños y no hablemos de ERC que con un porcentaje de unpoco más del 16% se erige en el ganador de los comicios.

Vamos a dejar las cosas claras, el PSC está en la obligación de haceruna profunda reflexión. Si después de 23 años de gobierno conver-gente, con el desgaste que esto supone y si a esto le añadimos el cam-bio de líder, no ha sido capaz, no sólo de ganar, sino que ha perdido10 escaños respecto a las elecciones autonómicas de 1999, este aná-lisis debería de llevar a los dirigentes del PSC a un debate interno y aentonar el “mea culpa”, en lugar de manifestar en cada momento queestán legitimados para formar gobierno ya que han conseguido elmayor número de votos.

Nosotros como formación política estamos satisfechos de los resul-tados obtenidos, hemos aumentado tres diputados incrementando nota-blemente el voto, sobre todo en Barcelona y su Área Metropolitana,siendo en Sant Adrià de Besòs donde se ha conseguido la mayor subidacon casi un 5% más respecto a las anteriores autonómicas.

Por todo esto quiero dar las gracias a todos los ciudadanos y ciu-dadanas de nuestro municipio, que han depositado su confianza ennuestro proyecto político y reafirmar que vamos a seguir trabajandopor una Catalunya diversa, plural y con mejores oportunidades paratodos. Porque creemos en Catalunya, creemos en las personas.

Por último el Grupo Municipal Popular, desea a todos los adria-nenses unas buenas Fiestas de Navidad y un feliz 2004.

Ma. Ángeles NoguerolGrupo Municipal PPC

CIU Un cert estil d’entendre i fer política

Les darreres eleccions municipals van donar una àmplia majoria a lacandidatura dels socialistes que els ha de permetre un govern sòlid icòmode des del punt de vista operatiu.A aquesta majoria folgada cal afe-gir-hi els comunistes que també formen par de l’Equip de Govern.

A l’altre extrem podem situar el magre resultat obtingut per la coalicióque vaig encapçalar, reduït com tothom sap a la mínima expressió i quehagués pogut ser molt pitjor com a conseqüència de les absurdes lluites iresistències que algunes persones van anar generant fins al darrer moment.

Atesa aquesta situació a l’Ajuntament de Sant Adrià es podria plan-tejar per part de Convergència i Unió actituds d’una certa comoditat, car és de tota evidència queningú ens demanarà responsabilitats sobre l’acció de govern, durant el 4 anys de legislatura, ben alcontrari pel que fa l’equip de govern que en tindrà tota la responsabilitat. Fins i tot pot semblar queper a Convergència i Unió no hi ha cap possibilitat de joc, de fer res per Sant Adrià, però no és benbé així. Convergència i Unió es va presentar davant dels ciutadans de Sant Adrià amb una llarga sèriede propostes per millorar la nostra ciutat en diferents àmbits d’actuació, algunes de les quals sónaportacions absolutament cabdals i no hi volem renunciar. Un programa electoral no és una cosapensada per cridar l’atenció durant quinze dies i després ja no parlar-ne més durant quatre anys.

Vull pensar que tots els regidors, absolutament tots, estimen Sant Adrià tant com jo l’estimo. Siaixò és així, per què captenir-me i no defensar les millors propostes del programa de Convergènciai Unió, especialment aquelles que poden representar un salt en la qualitat de vida de tots els ciu-tadans? Estic segur que puc convèncer els meus companys de consistori i que ells sabran antepo-sar els interessos ciutadans a qualsevol estratègia o conveniència de partit, com ja ho faig en totesaquelles propostes que l’Equip de Govern fa i que considero que són en benefici dels ciutadans.

Aquesta manera d’entendre les coses, de fer política, va acompanyada d’un compromís de tre-ball ferm, que vol ser rigorós. Hem estat escollits per treballar per Sant Adrià i això implica molt:no podem fer-ho de manera escadussera, en forma de mínims; ben al contrari, ens cal anar al fonsde totes les propostes intentant sempre de trobar-hi la millor solució, encara que aquesta demanimés aprofundiment i per tant més treball. Penso, ben sincerament, que aquest és el camí de la res-ponsabilitat que lliurement hem escollit cadascú de nosaltres amb el suport dels ciutadans, i aquíno valen termes mitjans o simplement anar fent.

Aquest és el plantejament que aquest regidor està posant en pràctica, alhora que vol ser tambéun compromís amb els electors de Convergència i Unió per no decebre’ls. Estic segur també queaquest és l’únic camí per prestigiar les institucions de govern del nostre país, en aquest cas del nos-tre Ajuntament, i retornar als ciutadans la confiança necessària en els seus elegits, independentmentd’uns resultats electorals, que si ahir han estat dolents demà poden ser sensiblement millors.

Josep Sabadell CardúsGrup Municipal CiU


Adéu a les torres

Després de gairebé quaranta anys d’omnipresència, lestorres d’alta tensió que ocupaven tota la llera del riu Besòsestan desapareixent.

Aquestes immenses moles de formigó i ferro que duranttant de temps han format part del nostre paisatge s’han con-vertit, en qüestió de poques setmanes, en una pila de ferralla.Això ha estat possible gràcies al Fòrum, ho expliquem:

Els anys 1996-1997, amb la creació de l’Agència BarcelonaRegional i amb la gestació del Fòrum, es comença a treballar laidea de regenerar l’àrea a l’entorn del riu Besòs. En un primermoment es parteix del plantejament inicial de reconvertir lacentral tèrmica en una de cicle combinat i posteriorment escomença a pensar també en la possibilitat de soterrar les línieselèctriques.Això es va concretar en un conveni que es va signarl’any 1997 pel qual Endesa es comprometia a treure les torres il’Administració a construir unes galeries de serveis, unes gale-ries subterrànies que han permès soterrar tota la conduccióelèctrica amb una inversió total de 1.000 milions de les desapa-regudes pessetes (6 milions d’euros aproximadament).

La construcció de les galeries de serveis es va acabar l’estiudel 2002. Ha estat una important obra d’enginyeria que trans-corre paral·lela al marge dret del riu i que un cop es va enlla-çar amb l’avinguda d’Eduard Maristany va quedar enllestida ipreparada per començar a soterrar totes les línies que abanseren aèries.

L’Ajuntament disposa d’una tercera part de les galeries perpoder soterrar els seus serveis.

Un cop feta aquesta operació s’ha pogut procedir al des-mantellament de les torres. Un grup d’especialistes d’Endesa,en qüestió de tres setmanes, han desmuntat totes les estruc-tures. Les bases de formigó s’estan traient aquests dies.

Un cop la llera dreta del riu quedi totalment neta es comen-çaran els treballs de recuperació i enjardinament de la zona talcom s’ha fet al marge esquerre.

Remodelación de la plaza Pius XII

La plaza de Pius XII está siendo objeto de una importanteremodelación que se ha iniciado recientemente y después deescuchar la opinión de los vecinos. En primer lugar se ha opta-do por trasladar el vial y la acera al lado de la autopista, solución

que permite dar más cohesión a toda laplaza y unirla a los edificios. Éste traslado hasido una de las demandas de los vecinos dela zona que también han pedido el cambio deubicación de la estación transformadora queestaba pegada al bloque de viviendas. Encuanto a la plaza propiamente dicha quedaráconfigurada en dos zonas, una de juegosinfantiles y otra pavimentada. Se plantaránmás árboles y se mantendrán los que yaestán plantados (sauces). Se aprovecharán lasobras para renovar la red de drenaje y alcan-tarillado, se instalará una nueva iluminación y un nuevo mobilia-rio urbano (bancos y papelera) y se adecuaran todos los acce-sos.Todo ello conservando el número de plazas de aparcamien-to existentes hasta ahora.

Como resultado de las obras la plaza de Pius XII mejoraránotablemente su función como espacio más de recreo y deencuentro para el barrio del Besòs.

Remodelació del carrer de Bogatell

El passat mes denovembre es van iniciar lesobres de reforma delcarrer de Bogatell en eltram que va de la plaça dela Vila a l’avinguda de lesCorts Catalanes. L’actua-ció que es fa en aquestcarrer, i que ha estat con-sensuada amb el veïnat, és

la següent: es refan les voreres que tindran totes dues la mateixaamplada i es canvia tot l’enllumenat que es traurà de les façanes, ies substituirà per uns fanals amb globus plantats a terra. De l’alça-da del carrer de Maragall i fins a l’avinguda de les Corts Catalaneshi haurà, a banda i banda, aparcament en cordó, mentre que a lapart alta del carrer, de Maragall a la plaça de la Vila, només hi hauràaparcament a una banda. Es renovarà també tota la xarxa de cla-vegueram i la senyalització, i també es plantaran arbres de dimen-sió reduïda com ara els que hi ha al carrer de Ricard.

Inici de les obres de Can Baurier

Recentment s’han iniciat les obres d’urbanització de l’entorndels terrenys de Can Baurier. Es tracta de construir nous vialsi de refer els carrers que estructuraran tota aquesta illa deli-mitada per les avingudes de les Corts Catalanes i de Catalunya,i els carrers de Sant Pere i Olímpic.

A la banda de l’autopista i per tal que els habitatges que pro-perament s’han de construir quedin suficientment separatsd’aquesta, es farà una rambla amb aparcaments i s’hi plantaranarbres. El projecte preveu la connexió rodada amb el barri dela Catalana mitjançant la construcció d’una nova passarel·laque unirà els dos marges del municipi. El carrer de Ricard esperllongarà un cop travessada l’autopista i fins al carrer de SantPere, i es farà un nou carrer que permetrà la recirculació de lazona.A l’interior de l’illa hi haurà una gran àrea central desti-nada a zona verda i dividida en dos espais, un de jocs infantilsi un altre de zona enjardinada. S’instal·larà també un nou enllu-menat a tota l’illa, es fan tots els passos per a vianants i es plan-taran arbres a tot el perímetre. Darrere els futurs edificis d’ha-bitatges, al costat del carrer Olímpic, hi haurà una zona que esdestinarà a equipaments municipals.

5

Urbanisme

- Sant Adrià


Activitats Nadal 2003

Fira de Nadal

Del 5 al 24 de desembre plaça de Maria Grau, de 10 a 22 h

Activitats

Dissabte 13 de desembre d’11 a 13 h, taller de pessebresDiumenge14 de desembre a les 12 h, contes de NadalDies 20 i 21 de desembre farem cagar el Tió d’11 a 14 hDissabte 20 de desembre, festa del lleure organitzada per la Coordinadora d’Infància i JoventutDimecres 10 desembre de 17.30 a 19.30 h, jocs del món, ludoteca a la plaça de Maria GrauDimecres 17 desembre de 17.30 a 19.30 h, jocs del món a la plaça de Maria Grau

Caga Tió

Dies 17 i 18 de desembre per a les escoles: de 10 a 11.30 h a la plaça de Maria GrauDies 20 i 21 de desembre obert a tothom: d’11 a 14 h a la plaça de Maria GrauDivendres 19 de desembre, a les 18 h farem cagar el Tió amb el grup d’animació Els farsants,al carrer de la Platja (entre els carrers de la Torrassa i de Saragossa)

Nadales

Dilluns 22 de desembre, nadales al barri de Sant Joan a càrrec de la xaranga Los Labradores

Nadales als casals d’avis

Dijous 18 de desembre: Sant Adrià Nord, a les 17 h, a càrrec d’Amigos Rocieros del Camino Dijous 18 de desembre: Sant Joan Baptista, a les 18 h, a càrrec de l’Hermandad Rociera Pastora del AlbaDijous 18 de desembre:Via Trajana – Montsolís, a les 18.30 h, a càrrec de l’Hermandad Rociera Virgen de las RocinasDijous 18 de desembre: la Catalana, a les 19 h, a càrrec d’Amigos Rocieros del Camino Divendres 19 de desembre: el Besòs, a les 17.30 h, a càrrec de l’Hermandad Rociera Virgen de las RocinasDivendres 19 de desembre: la Mina, a les 18 h, a càrrec de l’Hermandad Rociera Pastora del Alba


Activitats Nadal 2003

Pessebre vivent del barri de la Catalana

Lloc: Solar situat al costat de la plaça dels Mossos d’EsquadraRepresentacions els dies 21, 25 i 26 de desembre de 19 a 21 hSSMM els Reis d’Orient recolliran les cartes dels nens i nenes

Concert de Nadal

Lloc: Església Major de Sant AdriàDia 28 de desembre a les 20.30 hA càrrec de l’orquestra de Cambra Amics dels Clàssics

Els pastorets

Representació de l’obre de teatre Els pastorets a l’Ateneu Adrianenc els dies 26 i 28 de desembre i 4 de gener,a les 19 h, a càrrec del grup de teatre de l’Ateneu Adrianenc

IX Saló Infantil Adrilàndia

Lloc: Poliesportiu RicartDates: 2, 3, 4 i 5 de generHorari: d’11 a 14 i de 16.30 a 19.30 hJocs, inflables, activitats, tallers, espectacles i moltes sorpreses més

Cavalcada de Reis

Data: 5 de generSortida de Via Trajana a les 17 hArribada a la plaça de la Vila a les 21.15 h aproximadament.

Recorregut: Via Trajana, ctra. de Mataró, c. de Biscaia, c. d’Argentina, c. de Goya, c. del Dr. Fleming, rda. SantRamon de Penyafort, c. de Ponent, c. de Llevant, av. de M. Fernández Márquez, c. de Ramón y Cajal, c. de Moratín,c. de la Torrassa, c. de la Platja, av. d’Eduard Maristany, c. de la Platja, av. de Catalunya, av. de Pi i Margall, c. Major,c. de les Monges, c. de Rafael de Casanovas, c. de Ricard i plaça de la Vila.


8- Sant Adrià

Les riuades del Besòs: els besossats

Per entendre el comportament del riu Besòs hem de fer un breuesment als elements climatològics que el determinen, en aquest casel clima mediterrani, també anomenat temperat càlid de les costesoccidentals. Es dóna principalment al litoral de la mar Mediterrània(com a curiositat direm que a la Terra hi ha quatre zones homocli-màtiques, anomenades regions de clima mediterrani, que estansituades a les zones costaneres de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i sudd’Austràlia). Aquest clima combina una sequera estival més omenys llarga amb una gran variabilitat interanual de precipitacions,uns estius calorosos i uns hiverns moderadament freds. En general,les pluges es registren als mesos freds –des de l’octubre fins a l’a-bril– i tendeixen a ser curtes i intenses, mentre que a l’estiu es pro-dueix un període de sequera. Les pluges de primavera i tardorsolen ser les més violentes. La inestabilització sobtada de massesd’aire, a causa de la interacció de l’aire fred amb les aigües marinescalentes del principi de la tardor, donen lloc a pluges torrencialsque poden descarregar, en un dia, una quantitat d’aigua semblant alsvalors anuals mitjans de precipitació.Aquest caràcter violent de lespluges els dóna una gran capacitat erosiva.

De vegades la durada no és tan curta i, així, un exemple de dura-da extrema d’aquestes pluges ens el proporciona el Sr. Rovira iCosta que reprodueix un text del Manual del notari Pere Guasch del’any 1617:“Fas memoria yo Pere Guasch notari, com a Sant Miquelde setembre del any 1617 comensaren les pluges del cel i durarenfins en 15 de Nohenbre de dit any…”

El riu Besòs sortia sovint del seu llit per la impetuositat delcorrent i la gran quantitat de materials erosionats que aportavenles nombroses rieres que li donàven aigua. Aquestes fortes avin-gudes d’aigua són anomenades besossats o besossades i abans aca-baven negant bona part del delta del riu, on retornaven a cobrird’aigua el que abans havia estat mar.

El tantes vegades citat Sr. Zamora (1790) descriu així la formaciódels besossats en terres de més amunt: “Todas estas rieras (delVallès) que son en número de 18 o 20, vienen a parar al Besòs de modoque me aseguro el ermitaño (de la muntanya de Montcada) que cuan-do hay grandes lluvias es tal el ruido y la abundancia de agua que se veextendiada por todo el Vallés que parece que se va a inundar todo. Enefecto, el territorio del Vallés padece de infinito con las inundaciones, cuyacausa y remedios merecen un examen muy serio del Gobierno”.

Una cronologia exhaustiva de totes les riuades del Besòs neces-sitaria d’una extensió molt superior a la d’aquest article, però detota manera en farem un resum per ajudar a comprendre el pro-tagonisme que té el riu i els seus efectes en la configuració i his-tòria de la nostra, avui, ciutat.

1135: En la donació reial del molí d’Estadella a la Canonja es faesment del seu estat enrunat a causa d’una riuada.

1447: Bruniquer a la seva Crònica descriu la besossada del 8 desetembre, festa major de Sant Adrià:“enderrocà e trancà molts arbrese moltes parres altes e mogue algun poch la creu de la Selada a mes sesegui aquella hora e die que lo flumen de Vasos per grans aygues infla entant que trencà la part de Sant Martí de Probensals e ompli d’aygua lallacuna e a la part de Sant Martí fins pres la Torre de Mosen BernatFivaller apres lo Clot devers mar enderrocà dues arcades del pont Noude pedra que es dellà lo pont Vell qui va a Badalona e dempnare greu-ment les cases den Llull den Serra de Lllimona den Sabater e den Oliver

que eren vers a la mar e la llaguna e ha mort molt vestiar gros e menutsegons relacions de molts..”

1459: Les aigües negaren els camps i les hortes del marge dreti arribaren fins a un quilòmetre i mig fora de la llera.

1617: L’esmentat notari Guasch segueix dient: “..y en Barcelonavingué tant gros Besòs que la part que entra dit riu en dita Ciutat, que ésun pla, anaren ab barchas y las cases no tenien que menjar ni beurer”.

1621: Jeroni Pujades fa la següent descripció: “Dissabte a 9 deJaner de 1621, la Seu de Barcelona, dins lo claustre fa processó perserenitat, que los rius venen grossos que no poden entrar provisions. LoPrat s’es tot negat; Llobregat ha enderrocades moltes casas; dinsBarcelona ne han caygudes algunes; Basós a cinc o sis dias no.s passay ha fet grans danys en los sembrats”

1840:Transcrivim la descripció de les pèrdues sofertes a causade les besossades en els camps de la parròquia segons la carta quemossèn José Riera envià al bisbat (5/9/1834): “La dotación del párro-co de esta Iglesia, antiguamente consistía en cinco mojadas de tierra aregadío, situadas a la orilla del río Besós, con la primicia de treinta ycuatro. Estas cinco mojadas de tierra han sido sucesivamente voladaspor las avenidas del río referido, de suerte que en 1815, existían solodos mojadas; en 1830, había una i media; en 19 de abril último el ríose llevó cerca de una cuarta poco más o menos, con todos los árbolesque garantian la tierra; y en 1º de los corrientes ha abierto un grandeahugero que amenaza llevárselo todo en breve, si continúan lasgrandes avenidas…”.

1842: Diario de Barcelona (12/4/1842): “Ayer por la tarde una ave-nida del Besòs se llevó dos caballos de la galera de Isidro Nonell, la cualquedó encallada en medio del río. Afortunadamente pudieron salvarsetodos los pasajeros”

1846:Diario de Barcelona (20/10/1846):“La diligencia de Francia quesalió de esta capital a las cinco de la tarde del sábado, sufrió una desas-trosa avería motivada hasta cierto punto por la lamentable falta de unpuente que establezca la comunicación por carretera real sobre el Besòs.Dicho río estaba vadeable y no ofrecía el menor peligro, pero quiso la des-gracia que al atravesarlo una de las mulas del tiro tropezó y cayo dentrodel agua, arrastrando a la que tenia a su lado y deteniendo el violentoempuje de las demás. El conductor y el zagal hacían activos esfuerzospara levantarlas, con tanto mayor motivo cuando un ruido sordo anun-ciaba una recia avenida.A los pocos momentos, antes de que el agua lle-gase a las ventanillas del carruaje que se había enclavado entre las arena,los hombres que se dedican a vadear el río pudieron abrir las portezue-las y salvar a los pasajeros que estaban poseídos del mayor terror.”

1850: Jaume Galobardes, de Santa Coloma, escriu: “Aquí el Besòsha fet desgràcies fent malbé les viandes. Es negaren dos homes de canFrancisco” (de Santa Coloma). Mossen Clapés informa sobre ladestrucció del primer pont de fusta que s’havia construït al Besòsper permetre el pas del primer ferrocarril de Barcelona a Mataró:“Malgrat la seva solida construcció, fou destruit en setembre de 1850,per les terribles avingudes d’aquell any, a conseqüència de les fortes ipersistents pluges que causaren nombroses desgràcies al pla deBarcelona i arreu de Catalunya).”

1884: Diario de Barcelona (25/10/1884): “Hemos oído referir quela corriente del río Besòs arrastró un galerín con el conductor, tres pasa-jeros y cuatro mulas.”

1898: Mossèn Clapés escriu: “Pel gener de 1898 el riu féu gransdesgràcies, negà la fàbrica i terres de Ca Pungem,Verro i demés masiesi camps entre el riu i la riera d’Horta, prop la carretera de Mataró.Aqueixa riera també trencà, i uní ses aigües amb les del Besòs, de mane-ra que formaren un grandiós estany. El fort mur del pont de la carrete-ra de Mataró fou arrossegat per la corrent i també el terraplè de lacarretera que li feia de rampa. Aquelles fàbriques i masies dels encon-torns sols pogueren ésser auxiliades amb bots i barques carretejades desdel port al lloc del sinistre. Gran part dels camps de regadiu de SantAndreu, Sant Adrià i Sant Martí foren negats per la corrent de l’aigua.”

1937: Una besossada destrueix el pont de Sant Adrià.1943: El 15 de desembre la besossada negà Sant Andreu, Sant

Martí i Sant Adrià.1962: Els aiguats del 25 de setembre i del 4 i 7 de novembre de

1962 produïren 11 morts i uns 450 habitatges afectats, especial-ment a la banda de la Catalana.

Però les besossades també tenien una cara positiva per als habi-tants de Sant Adrià, ja que representaven una font de treball, però...aquesta és una altra història que ja us contarem un altre dia.

Manel Fuentes VicentCRP Ciutat de Sant Adrià

Història

Cases destruïdes i pèrdua de vides humanes foren les conseqüències més greusde les besossades de setembre i novembre de 1962 (foto: Arxiu Municipal)


9- Sant Adrià

ConcursosTres alumnes del CEIP La Mina guanyen un con-curs de dibuix

El passat 7 de novembre, dins els marc de les XI Jornades deCultura Gitana a Catalunya, es va fer el lliurament dels premisdel concurs de dibuix què l’entitat organitzadora havia convo-cat per escollir la imatge de les Jornades.

La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya va con-vocar un concurs amb la intenció que el treball guanyador ser-vís per il·lustrar tota la imatge gràfica de les Jornades (díptics,cartells...). El primer premi va ser per a Sara da Silva, el segonper a Maria Flores i el tercer per a Leonor Vargas, totes tresalumnes del CEIP La Mina de Sant Adrià.

El lliurament dels premis, que va tenir lloc a la Casa Elizalde,va estar presidit per la primera tinent d’alcalde del nostre

Ajuntament, Isabel Marcuello, que va destacar en el seu parla-ment que les tres guanyadores fossin del nostre municipi.

EducacióSant Adrià de Besòs, una ciutat educadora

A proposta de la Regidoria d’Ensenyament, el 20 de novem-bre el Ple de l’Ajuntament va aprovar la incorporació de la nos-tra ciutat a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores.Aquestacord del Govern local és l’inici d’un procés que, amb la parti-cipació de la ciutadania, culminarà amb l’elaboració i la posadaen marxa del Projecte Educatiu de Sant Adrià de Besòs.

Tots estem implicats en l’educació i en la convivència –paresi mares, centres docents, entitats i administracions–, peròtambé la ciutat en si mateixa és educadora, perquè s’aprèn enla ciutat (la ciutat com a contenidora de recursos educatius),de la ciutat (la ciutat com a agent d’educació) i la ciutat (lamateixa ciutat com a contingut educatiu)

L’inici d’aquest procés arriba en un moment culminant detransformacions a la nostra ciutat:

• El nostre riu ja no ha de suportar la feixuga càrrega de lestorres elèctriques, tan lletges als nostres ulls. El Besòs s’es-tà transformant en un gran parc públic.

• El tramvia torna des de la nostra història i novament s’ins-tal·la entre nosaltres.

• La Mina està començant a tenir un altre sky line, amb cen-tres docents de nova construcció, una rambla fins al mar iuna densitat de població més racional.

• La Catalana esdevindrà un barri completament nou en poctemps.

• Als terrenys de Can Baurier s’estan construint nous habi-tatges, i aviat s’hi començarà a edificar la nova escola bres-sol pública.

• El nou pont d’Eduard Maristany i algunes passarel·les uni-ran una mica més les dues bandes del riu Besòs.

• El Fòrum 2004 ens situarà l’any vinent en el centre de lesmirades de tot el món.

Com es veu, les transformacions en marxa, tant urbanísti-ques com socials, són d’allò més importants. És per això quediem que l’adhesió de la nostra ciutat a la Xarxa de CiutatsEducadores, com a marc per a l’elaboració participativa delProjecte Educatiu de Sant Adrià, arriba en un bon moment.

SalutUns quants consells per a les festes de Nadal

Ara vénen les festes de Nadal i l’equip de professionals quetreballa a l’ABS Sant Adrià-1 desitgem a tots els adrianencs iadrianenques que passeu unes bones festes.

Aprofitem l’ocasió per donar-vos uns consells adreçats prin-cipalment a les persones que pateixen hipertensió o diabetis.

Pel que fa a les begudes:• Són de lliure consum les següents begudes: aigua, infusions

i begudes sense sucre o lights.• Les begudes de tipus coles, tòniques, bitter i cervesa tenen

un cert contingut de sucre, per aquest motiu és convenientque els pacients diabètics en facin un consum moderat.

• Les begudes amb gas contenen sal, cosa que han de teniren compte els malalts hipertensos.

• Tothom ha de prendre amb prudència les begudes ambalcohol.

Pel que fa als menjars propis d’aquests dies, com ara elstorrons i els dolços en general, s’ha de tenir cura a l’hora deconsumir-los, especialment les persones diabètiques.

Es recomana llegir les etiquetes dels productes per veure’nla composició, incloent-hi els que es venen en botigues espe-cialitzades.

ABS Sant Adrià-1

Dibuix guanyador


10

Medi ambient

- Sant Adrià

Campanya de recollida d’avets de Nadal 2003

Passades les festes de Nadal, i com ja s’ha fet en els darrersanys, l’Ajuntament instal·larà uns punts de recollida d’avets alsbarris del municipi. En els barris de La Catalana i Montsolís,atesa la baixa densitat d’habitatges que hi ha, es farà una reco-llida a domicili si es truca prèviament al telèfon de JASA(Jardiners de Sant Adrià): 93 462 19 73Els avets i el Nadal

Els avets que acompanyen el Nadal de moltes llars adria-nenques provenen de la zona del Montseny i les Guilleries, ones realitza un conreu específic i regulat d’aquest arbre nada-lenc. L’avet però és una espècie de climes més freds i per aixòés molt difícil que sobrevisquin a un clima càlid com el de SantAdrià. Davant aquest fet, cada vegada és més habitual la deco-ració d’altres espècies vegetals per acompanyar el Nadal.

Per què cal recollir els avets?Els avets són restes orgàniques que es poden separar selec-

tivament i dur-los a les plantes de compostatge on seran tritu-rats i barrejats amb d’altres restes vegetals per tal d’obtenir-necompost. El compost és un adob que incorporarà els nutrientsde nou al cicle de la natura.

Els punts de recollidaPlaça de la Vila - Via TrajanaC. de la Platja – c. de la TorrassaCtra. de Mataró (Besòs)Rda. Sant Ramon de Penyafort / c. Cristòfol de MouraAv. de Pi i Margall – pl. de Maria Grau

Participación CiudadanaSant Adrià presenta el Reglamento deParticipación Ciudadana

El pasado 25 de noviembre tuvo lugar la presentación oficialdel Reglamento de Participación Ciudadana, que es una de lasactuaciones que contempla el Plan Estratégico para laParticipación Ciudadana en Sant Adrià. Este plan nació con laintención de crear procesos participativos mediante los cualesse pudiera implicar a la ciudadanía en la gestión de los asuntospúblicos de nuestra ciudad.

Los objetivos del Reglamento de Participación son:Definir y mejorar los canales de información municipal y los

canales de participación directa de los ciudadanos y ciudada-nas en los asuntos de competencia municipal.

Promover el desarrollo y mejora del tejido asociativofomentando estructuras de coordinación.

Buscar puntos de encuentro y de debate entre ciudadanos yresponsables políticos en la elaboración y gestión de las polí-ticas públicas municipales.

Fomentar la implicación de la ciudadanía en la mejora denuestra ciudad y de la calidad de vida de sus habitantes.

El Reglamento se estructura en seis capítulos que recogentanto los derechos de los ciudadanos como los cauces que tie-nen para ejercerlos y regular así esa participación.

El acto estuvo presidido por el alcalde, Jesús M.Canga y contócon la presencia del diputado de Participación Ciudadana,Celestino Corbaho y la concejal presidenta del Área de Serviciosa la Persona del Ayuntamiento, M. Carmen Machado.

Consells ambientals per a un Nadal més sostenible

Els avets i altres espècies• Els avets sovint presenten unes arrels greument danyades que juntament amb el clima on ens trobem, fa que gairebé tots

morin al cap de poc temps. Per això, suggerim:- la compra d’altres espècies d’arbres que tinguin les arrels sanes i que puguin viure més temps a les nostres llars.- la compra d’arbres artificials per tal de reutilitzar-los al llarg dels anys.- la confecció d’un arbre de Nadal amb materials que tinguem a l’abast (fusta, cartró, paper,...)

• Substituir la molsa i altres motius vegetals de decoració per materials com les serradures ja que l’impacte que produïm alsnostres boscos és molt important.

Reduir la producció de residus Evitar l’ús de plats, gots i cuberts de plàstic.Utilitzar tovallons i estovalles de roba.No fer més menjar del compte.


11

La Mina avança en la seva transformació

- Sant Adrià

Una escuela en construcción

Para el Centro de Educación Infantil y de Primaria La Mina,es el año de preparar la mudanza. El barrio se transforma ytambién su escuela que mejora en equipamientos.

El edificio que se construye tiene tres cuerpos transversales yentre ellos están los patios y las pistas deportivas. La primerasección del centro corresponde a la escuela de Infantil con plan-ta baja, un piso y el patio, independiente del resto y orientada alsol. La segunda acoge Primaria en tres plantas elevadas quecrean una zona porticada en la plata baja que comunica su patiode recreo con las pistas. La nueva escuela dispondrá de un acce-so por la nueva Rambla donde estarán situadas las oficinas, lasala de profesores y la biblioteca.Al otro lado, por la calle Mar,se accederá al comedor. En el extremo norte se ubicará el gim-nasio. Se conformará así un conjunto de aulas, áreas comunes yzonas al aire libre de espacios amplios y abiertos. Una escuelasin barreras arquitectónicas, con ascensor y abierta al barrio.Alo largo de este curso la convivencia con albañiles y excavado-ras será una asignatura más. Las obras finalizaran en julio del añoque viene, de manera que el curso 2004-2005 se iniciará el mesde septiembre en las nuevas instalaciones al lado del edificioactual. El coste total de este equipamiento es de 4.200.000 €.

La nueva escuela será de uso común para los vecinos, másallá del horario escolar. El gimnasio es una sala polivalente quese puede utilizar de sala de actos, las pistas polideportivas esta-rán abiertas a todo el barrio y la biblioteca tendrá una entra-da independiente, en definitiva un equipamiento moderno queestará preparado para recibir el año que viene el gran aconte-cimiento del Fòrum 2004.

Por otro lado el nuevo instituto de bachillerato y formaciónprofesional, situado en la zona que se urbanizará entre lascalles de Ramon Llull y Taulat, empezará a construirse el pró-ximo mes de enero y contará con un presupuesto de3.800.000€, preveyéndose que entre en funcionamiento elcurso 2005-2206.

Un informe del Fons Social Europeu dóna unaqualificació d’excel·lent al Consorci del Barride la Mina

La rigorositat en la gestió i coordinació de les diversesactuacions que ha dut a terme des de la seva creació l’any2000 són elements clau que han estat destacats en l’informeencarregat pel Fons Social Europeu a una consultora. Els resul-tats de l’informe es van donar a conèixer el passat mes denovembre i en destaca la bona disposició i col·laboració que hatingut el Consorci a l’hora de col·laborar amb l’empresa con-sultora.

Les dades s’han obtingut a base de visites in situ al Consorcii a les ONG i cooperatives que treballen al barri; amb entre-vistes personals amb les entitats i responsables dels programessubvencionats pel Consorci, i amb enquestes individualitzadesals beneficiaris de les actuacions.

A partir de les entrevistes i enquestes es reflecteix una“gran flexibilitat per modificar diversos punts dels projectesdurant la seva realització”. Aquesta flexibilitat es considera“molt important per les característiques socioculturals de lapoblació del barri que obliga a dotar els programes de granflexibilitat per obtenir els resultats positius esperats en unprincipi”.

Les conclusions de l’informe indiquen que, pel que fa a l’e-xecució financera, si bé la dels dos primers anys resulta menorque la del 2002, amb un 48,84% per al període 2000-2001, aixòexplica perquè el conveni amb l’organisme europeu no es vasignar fins al mes de febrer de 2001, a més de les dificultatspròpies de la posada en marxa del programa operatiu del FonsSocial Europeu. En canvi, l’execució financera del 2002 ja arri-ba al 91,78%. Aquest primer any complet de funcionament idesenvolupament de projectes es constata “l’agilitat en la ges-tió i el dinamisme de les actuacions”. I si es pren com a refe-rència el total del període 2000-2006, fins ara s’ha executat el27,07% del que està programat, xifra que l’informe consideramolt positiva.

L’avaluació a meitat del desenvolupament del programa(2000-2006) que es va fer al mes de juliol d’aquest any reculluna taxa d’inserció del 33% l’any 2001, però indica que si no escomptabilitzen dos projectes que han estat de preformaciómés que de formació, la taxa s’incrementa fins al 40%. Un per-centatge molt elevat si tenim en compte les característiquesdel barri.

El mateix estudi quantifica la taxa d’estabilitat laboral supe-rior a la d’inserció laboral -el 2001 arriba al 62,5%- i es desta-quen positivament els projectes de formació en el sector de laconstrucció com a ajudant de paleta, que registra una taxa del100%, i en el mòdul d’hosteleria, on manté la feina un 66,6%.

Els resultats globals de tot el període i fins al setembre de2003 són els següents:Total participants: 2.215 persones, de lesquals hi ha 1.030 homes i 1.185 dones, i els inserits en el mónlaboral 628.

Font: Servei de Comunicació. Consorci del Barri de la Mina

Maqueta del CEIP Fòrum 2004

Maqueta del nou institut


FARMÀCIES DE TORN DURANT EL MES DE DESEMBRE1 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82 Sant Adrià2 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2 Sant Adrià3 C. RIBERA C/ de Llevant, 20-22 Sant Adrià4 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50 Sant Adrià5 E. RODÉS C/ de García Lorca, 1 Sant Adrià6 M.E. CASTELLS C/ del Mar, 18 Sant Adrià7 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66 Sant Adrià8 P. SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26 Sant Adrià9 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 89 Sant Adrià

10 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82 Sant Adrià11 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2 Sant Adrià12 C. RIBERA C/ Llevant, 20-22 Sant Adrià13 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50 Sant Adrià14 E. RODÉS C/ de García Lorca, 1 Sant Adrià15 M.E. CASTELLS C/ del Mar, 18 Sant Adrià16 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66 Sant Adrià17 P. SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26 Sant Adrià18 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 89 Sant Adrià19 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82 Sant Adrià20 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2 Sant Adrià21 C. RIBERA C/ de Llevant, 20-22 Sant Adrià22 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50 Sant Adrià23 E. RODÉS C/ de F. García Lorca, 1 Sant Adrià24 M. E. CASTELLS C/ del Mar, 18 Sant Adrià25 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66 Sant Adrià26 P. SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26 Sant Adrià27 E. BOLÒS Av. de Catalunya, 89 Sant Adrià28 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82 Sant Adrià29 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2 Sant Adrià30 C. RIBERA C/ de Llevant, 20-22 Sant Adrià31 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50 Sant Adrià

NOTES: Aquesta llista correspon a les farmàcies que estaran obertes les 24 hores del dia, des de les 9 del matí fins a les 9 del’endemà. Per a més informació sobre les farmàcies de reforç, podeu trucar a la Policia Local (tel. 93 381 55 55).El subministrament de medicaments que s’hagi de fer fora de l’horari normal ha de tenir caràcter d’urgència, acreditada amb lacorresponent recepta mèdica.La farmàcia A. Clapés estarà oberta tots els dies de 9 a 22 h.

Edita: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. – Coordinació: N.Vilardell – Correcció Centre de Normalització Lingüística Badalona-Sant AdriàImpressió: El Tinter sal. empresa certificada ISO 14001 i EMAS – Dipòsit legal: B. 39.805-1981

Telèfons d’interèsAjuntament 93 381 20 04Mossos d’Esquadra 93 462 91 00/ 088Policia Local 93 381 55 55 / 092Policia Nacional 93 462 70 13 / 091Guàrdia Civil 93 462 00 09Àrea Bàsica de Salut - Sant Adrià 93 462 26 61Àrea Bàsica de Salut - La Mina 93 381 15 93Centre d’Atenció Primària Dr. Barraquer 93 381 76 05Creu Roja 93 381 00 80Bombers (Badalona) 93 388 00 80Protecció Civil 93 462 22 11Oficina de l’Inem 93 462 24 69Correus i Telègrafs 93 381 21 31Jutjat de pau 93 462 00 36TECMED (servei neteja viària) 93 381 98 54Servei Domiciliari de Recollida de Mobles i Trastos Vells 902 11 56 33Mercat Municipal 93 381 00 56Biblioteca Sant Adrià 93 462 14 79Casal de Cultura 93 462 03 78Centre d’Informació i Orientació a la Dona 93 462 11 21Servei Local de Català 93 381 20 05Hospital de l’Esperit Sant 93 386 02 02

3X3 de bàsquet al carrer

La Diputació de Barcelona, conjuntamentamb la Federació Catalana de Bàsquet,dins les activitats esportives d’interèslocal organitza el Circuit Esportiu de

Bàsquet en la modalitat de 3x3. Aquestaactivitat, que no és competitiva, està

oberta a tots els nens i nenes en diferentscategories en funció de les edats.

La jornada tindrà lloc el divendres 2 degener a la plaça de la Vila i enguany hi

participen un total d’onze municipis.

Les inscripcions es poden fer a:Departament d’Esports de l’Ajuntament.Tel.: 93 381 20 04Instal·lacions esportives:Poliesportiu Ricart: Tel.: 93 462 25 16C/ de Ricard, s/nPoliesportiu Marina-Besòs: Tel.: 93462 22 54C/ de la Platja, s/nPoliesportiu Besòs:C/ Sant Ramon de Penyafort, s/n


Desembre 2003. Revista municipal Viure

Documents

Transcript of Desembre 2003. Revista municipal Viure