LA REVISTA DELA COMARCA DE PONENTAny III n°25 Agost 1988

Ap. 79 07150 ANDRATX

RADIO-TAXIANDRAITX

rojoì

67 23 98

D E P O R T E S

UI: «7 30 16

uon Pay«», IO A ANOIAITX (Mollorcoj

RESTAURANTE

PIZZERIA LA PIAZZETAEspecialidad en

PIZZASPASTAS

y CARNES

PIO. ANDRAITX — TEL. 67 27 00

PANiDEIIA • rASTELEIU

CAFETEtlA . MEUDEIU

AVDA. MATEO BOSCH. It TEL. «71(04

E L E C T R O D O M É S T I C O S

R E P A R A C I Ó N Y V E N T A

D E T E L E V I S O R E S

¿faôtíit (pujot ¿ßaiceb

•O. A. T. 775.

Coll« 31 Dicnmb'*. 12

'elli I W«-00 î"'5"7

' ' 20 45 03 204362Tel«. «7131U7II4 PUH DE IIUIICI

-Fit V0*\res

V i j t j e çMollai Fl»o>, 3 - T.l 671*41 ANDRAITX

U/aMBïCONCESIONARIO OFICIAL

TALLERESbakrl.lhM|.iTel. 171078 5&mr&M&

07150 A N D R A I T X

VENTASAragón, 2

fel. 67 39 M

LA REVISTA DE LA COMARCA J)E PONENTApartat de correus 79.

07150 ANDRATX

Ed i ten:Coordinadora Parroquialde Joves d'AndratxCeri tre Cu i tura ì d eS 'Ar racó

Director: Santiago Cot-tes i Forteza

Redactor en cap: GasparPujol i flexas

REDACCIÓJoana Ale'many i Mir,Antoni Ensenyat i FerràBiel Ensenyat i Pujol,Francesc Femenies i Ca-lafat, Pere Flexas iFlexas, Margalida Ferrài Ensenyat, Gabriel Jo-fre i Mir, Miquel Tur iEnseñat.

GERENTVicenç Plexas i Alemany

FOTOSMichel's. Tosa fu.

I m p re s i ó : T a i J e r s de"Apóstol y Civilizador"de Petra.

D . L . P . M . 295/1986

EDITORIAL

No, la fotografia de la portada noés una broma, vol ésser una nota refrescanten aquest temps d'estiu tan calorós ia la vegada volem desitjar unes bonesvacances a tots els afortunats que ara,en s'estiu, poden tenir uns dies de descans.

L'home, la dóna, no són màquinesnecessiten fer una aturada per reemprendeam més força la vida diària. Tal vegadade com hagin estat les nostres vacancesdependrà la feina de durant l'any. I peraixò, sens dubte, tenen importància aquestsdies com té importància la manera comnosaltres els agafem i els visquem.

Les vacances ens haurien de servir,a més de per descansar, per fer aquellescoses que ens resulta fer-les durant lavida normal: llegir un llibre, visitarels amics, fer alguna excursió, fer vidade familia...

La vista de s'Arracó nevat ens ajudia refrescar un poc l'ambient calorós d'a-quests dies i a pensar que les vacancessón necessàries i importants. Aprofitem-les

N'ALÍ

Zmj:

•" ••-•• •":-:/

:•-•'-. --:- < ÍWf&*»& ••-, •-• • •„„„,

'••'•' '-• "' -.-••• :-^' " ... -/"-"". " - '.:;-• - •-- :--.•--- - - : -

fSHOTWW ¡M :M VlftSJsjí^TlsUOD ! ; 'K

"iï&''-''*>-<"Xtí&,·f.·,<*J,m. ™"*£3&-.

:Á^.y:--y ^-^

..- j

-^ ••<••,"->.-

^'&^:

,1.'

1

^ 'pAaj&z sopírto:©n6^SlloS

i:

axi&iïyuí o/ &p oyjoffoiv °P/«3*od

^M. 8f OJfßo

^:^ öiuo//o^

• s/0|s-ajo^ í?/puo^u/ asua:.-:j> so? u// VO/S/J5 «¿?rtfe>: g:w y-: :

s/b "SOÓS09 s/

:;aÍ|

;Í|§í||

: o ^í^fv/ '/o^n.íou rojnd 'opjaA :£>poi£5o si^a 'o/aa»' « i»

opojßo sua &.3Jo¡ÍbmjU.-!'"..

SES NOSTRES COSES —

RECETTES LLEUGERES I BOIMES PE FER

FER A AQUEST TEMFS P T ESTIU

En aquest temps estiuenc sec,ca-lorós, que convida més al repòstranquil a l'ombra d'un arbre0 parra que a sofregir-se al sold'un lloc farcit de gent i renouenc,també fa peresa posar-se davantels fogons, per això hem pensatdonar-vos unes receptes bonesde fer i lleugeres perquè tampocno es té tanta fam ni tanta neces-sitat d'energies, a més aquestplat no haureu d'escurar gairecar es fa dins paper d'alumini.

PATATES TORRADES AL FORMATGE

Per quatre persones:!*> kg de patatessalprebe6 unces de xulla gruixada (200g)6 " " formatge1 ceba50grs de mantega

Palau les patates, rentau-les1 tallau-les en llesques rodones,capolau la xulla i el formatge.Esteneu un troç gros de full d'alu-muni, posau les patates saladesi emprebades una mica. Posau laxulla a la pella, pasaula unamica i afexiu-la a les patatesaixí com també la ceba talladaen anells i formatge, èmbolicauel paquet i posau-lo devers unahora si teniu parrilla i si noa1 forn.

I ara un plat ben estiuenci ben conegut també, però avuiel vos donam amb la variant delsous, és recepta de ma mare i lisurt ben bona.

TUMBET

Per quatre persones:*èkg. de patates.i$kg. d'albeginiesïfckg de carabacins5$kg de tomàtiguesy<g de prebes grinyals o vermells4 oussal i oli

Rentau els ingredients, pelau-los i tallau-los a llesques redones.Començau a fregir i en ésser fritanau posant una capa de patata,una d'albergínies, una de prebesi una de carabacins dins una grei-xonera i acabau amb un sostrede patates. Fei s una salsa de

tomàtiga i posau-li a damunt.Mentres haureu encès el forn,i quan estigui prou calent, bateuels quatre ous amb un pic desal i tirau-li a damunt del tumbet.Deixau-ho al forn set o vuitminuts i ja està. En fer elssostres pensau a salar-ho.

I res millor a la canículaque acabar amb un bon gelat:

GELAT D'ALBERCOTS

!$kg d'albercocsJèkg de sucre1 litre d'aiguacanyella

Pelau els albercots i posau-losa bullir. Pasau-ho per un passapurés. Foneu el sucre i la canye-lla amb aigua, mesclau-ho benmesclat i posau-ho al congelador,remenant o donant-li trituradoracada dues hores perquè surtifi i homogeni.

SES GLOSES

Jo llaurava amb un bou torti amb un altre que no hi veiai a cada passa li deia:-Erri! Mal caiguesses mort!

Per temps els bons tonedorsvenien de Calviài ara a Andratx ja n'hi hai n'han sortit de millors

Desditxat del conradorqui deixa amples ses voreresel blat li ret en porgueresi sa farina en segó.

Molta pena passa un pobretant llogat com a jornalsempre plou moral, moraljust, just que se bany sa roba

Cercant lluernes un diaun torrer de s'Arracóva trobar un eriçóque es mudava sa camia.

Jo estava pescant un cranca un illot de Cabrerai veia sa Dragoneraaferrada amb es Cap Blanc.

Les dues darreres no són des'Arracó però en parlen. Totessón recollides pel P. Ginard.

Lo Coc de s'Arracó

-—río t í es ± ös^.

EL RELLOTGE PEL

PORT

DISCOS

Per millor ordenació del tràfecaquests dies s'han col·locattot una sèrie de discos nouspels carrers d'Andratx que afectensobre tot a direccions prohibides.Al Camp de Mar es vol crearuna zona peatonal però aquestaha estat molt controvertida iha aixecat moltes queixes.

El rellotge del Port feia molttemps que no funcionava, ara elsestiuetjants han quedat sorpresosal veure que torna a marxar. Lafeina de restauració l'ha duitaa terme D.Luis de Abasólo, quise preocupa del seu mantenimentdonant-li corda cada setmana.Aquesta restauració ha estat posi-ble gràcies al donatiu d'una senyo-ra extrangera.

FULLET INFORMATIU

L'Ajuntament d'Andratx acabad'editar un fullet informatiuon en distintes llengües dónaa més dels números de telèfonde interès públic, informaciósobre els dies de recollida defems i les indicacions per ferque el nostre municipi estiguimés net tot això baix el lema:"Per un Andratx més net"

També s'ha editat un plec perio-dístic de quatre planes on esdóna informació de la línea aseguir per l'actual equip de governde l'Ajuntament, a més de donarcompte de algunes realitzacionsfetes, així com de les subvencionsotorgades oer Sant Pere.

ANÀREM A SA E>RA-

GONERA

Convidats pel President delConsell Insular de Mallorca,actual propietari de Sa Dragonera,participarem a la visita queaquesta institució feia per prime-ra vegada juntament amb els medisde Comunicació feia a la petitailla. Després de visitar distintsindrets de l'illa i de prendeun bon bany fórem convidats adinar comentant les excel·lènciesd'aquesta illa que ja és patrimonidel poble mallorquí. La visitafou dirigida per mestre Guillem

Tüürf;

8ni o f- i c^ 1 et s

NOVES PE SAISÎT ELM

Els santelmers estan molt satis-fets car han estat instal·ladesa càrrec de l'Ajuntament unesnoves faroles que fan força més!lum que les existents anteriorment' que a llocs com a la platjasón dobles, és a dir, fan llumper cada costat i així queda tambéla platja enllumenada lo que lidóna una perspectiva nova i millor.La xarxa arriba fins a la plaçaon s'hi aturen els autobusos.La millora és una primera fased'una renovació de l'enllumenatque abarcará eJ carrer principa]fins a l'Algar.

També s'han començat a instai.-lar els pals que han de dur elsfils telefònics fins a una novacabina que serà instal·lada ala plaça del molí a sa Punta Blancamillora molt celebrada ja queaixí no s'hauran de desplaçarels veinats d'aquesta zona a lesaltres ja existents però que quedenmassa allunyades.

Tampoc volem deixar de ressenyarque els carrers de Sant Elm estanmés nets que abans gràcies a queels serveis de recollida de femspassen cada dia lo que evita quehi haja els munts de fems quehi havia els altres anys i queper mor de la desidia d'algunsque no fermaven les bosses aixícom cal, els molts moixos quemedren a les zones turístiquesles espenyaven i hi havia femsi pudor de dos o tres dies enrevol-tant el bidons. La millora s'agrae-ix i fa que el nostre lloc siguimés habitable.

I també s'ha de du que s'hancol·locades senyals de tràfecreduint la velocitat de circulacióper Sant Elm a 30 Km/h, i prohibintl'aparcament de vehicles per totel carrer principal força conflic-tiu ja que eren molts els embocosque es produïen. Hi ha un agentmunicipal que vigila el complimentd'aquestes normes. Amb aquestesmillores s'ha gunyat tant al horade circular amb cotxe com ananta peu car les voravies quedenlliures allà on no són ocupadesper les botigues o els cafès

U1NÍA JNOT±OIA GLO-

SADA

SES CABRES D'EN PASCUAL

Un guardià municipalté tanta d'obligacióque en alguna ocasiófins i tot ha de fer de pastorsi no que ho digui en Pascual.

S'altra dia un animalperdut amb sa seva criapel carrer d'Aragó corriasens trobar el seu portali el va dur el municipalal quarter de policia.

En Pascual va treure el sucduguent de remolc la cabrala posà baix d'un arbredevora un cotxe romputmentres tant en Pere Llucper altres llocs la sercava.

Qui tengui fret que tremoli

FESTES A SANT ELZXI

Les festes a Sant Elm es cele-braren els dies 29 i 30 de julioldonat que forces majors impediencelebrar-les a les dates habituals

CONCERT DEL CORO

DE S f ARRAGC-

El cor de dones de s'Arracóprepara un concert que es donajràa mitjan agost a benefici del'orgue de la parròquia car encarala seva restauració no està acaba-da de pagar del tot. La primerapart serà una demostració deles parts que consta 1'instrumenti que han estat restaurades pertant les peces a interpretarseran elegides convenientment.

La segona part la començaranels menuts del cor infantil;cantaran dues cançons i el corfemení en cantarà cinc més, duesde les quals són composicionsdel seu director En Walter R.Meierque ha musicat dos poemes dedos poetes mallorquins ben cone-guts: EL ROSERET DE CURA de NaMaria Antònia Salvà i EL NOCTURNDE LA DRAGONERA d'En Miquel dels

• n.ot;icí±o:s<

Sants Oliver. També dues sopranosdel mateix cor cantaran dues can-çons típique del nostre folc-lore. Esperem que la gent gaudesquimolt i el mateix temps col·laborien aquesta empresa' cultural.

Per altre banda hem de dirque una comissió del poble s'entre-vistà amb el delegat de Culturadel Consell Insular de Mallorca.D.Alfons Salgado per tal d'aconse-guir una subvenció per ajudara sugragar les despeses de larestauració i ha estat concedida.

UN IMOTJ MESTRE FER

S * ARRAPO

Els nostres lectors recordaranque N'ALÍ es feia reso de la neces-sitat que tenia s'Arracó d'unnou mestre ja que una sola aulaera massa poc, Idò ara ens acabamd'assabentar que ha estat concedit,per tant el curs vinent 1988-89 l'escola de s'Arracó tindràdues aules i dos mestres. Ensalegram de la notícia.

LES FESTES PE S'

ARRAGÔ

Les festes dedicades al St.Cristde s ' Ar racó i a la Mare de Déude la Trapa organitzades pel CentreCultural, enguany prometen essersonades, al manco per la durada:11 dies en total. Seran els dies:20, 21, 25, 26, 27 i 28 d'agosti els 4, 8, 9, 10 i 11 de setembre.Hi haurà de tot i molt per a tothom:passacarrers amb banda de músicai xirimies, futbol, futbito, petan-ca, ping-pon, gincama ciclista,rallye fantasma per els cotxes,tirada al plat, escacs, demostra-cions de judo i d'indotrial. Enlo tradicional, igual que sempre:carreres al cos i al carrer nou,embutar, revetla de boleros ambxirimies, jocs per els infants,homenatge als majors... En quanta lo religiós: Oficis cantatsels dies de Sant Agustí i de laMare de Déu amb la intervencióde la Coral femenina. També hihaurà el ball de l'oferta perun grup de menuts. El dia de laMare de Déu hi haurà la tradicionalprocessó. En quant a actes cultu-rals hi haurà un concert de la

Coral femenina i un altre dela Coral de Sencelles, com tambédues nits de teatre una amb AGARAi una altra amb el grup Teatraldel Centre Cultural que s'hacomençat a posar en marxa enguanyi que tenen molta il·lusió fefer coses i això és d'alabarmés si pensam en la joventutdels seus components; l'obraqa representar és: Es nirvis desa neboda. En quant als vespres:un parell de verbenes i el sopartan tradicional de fa uns quantsanys cap aquí i del qual la gentdel poble en gaudeix tant.

També dins aquestes festesl'Ajuntament dedicarà un carrera Tomeu Bosch, concretament elcarrer "Port" i un altre al poblede Lloret el que avui s'anomena:"Pelayo".

A la façana de l'esglésias'hi col.locará una placa commemo-rativa dels 75 anys de parròquia.

AJNJPRITXOLS A ROZXIA

En motiu de la beatificaciódel Frare mallorquí Fra JuníperoSerra, una representació parro-quial d'Andratx encapçalada per'Mn.Santiago Cortès, assistirana Roma als actes de dita beatifi-cació que escelebraran a Romaels dies 24, 25 i 26 de setembre.

CONCENTRACIÓ

FOLG-LORICA

Per aquest mes d'agost estàprogramada la II Trobada de BallsFolc-lorics que organitza laagrupació Aires d'Andratx.

SERÀ. E N L. LUME N APA

EXTERIORMENT L * ES-

GLÉSIA D * ANDRATX

Sens dubte uns dels edificismés representatius d'Andratxés el temple parroquial i sembleque ben prest podria ésser resal-tada la seva figura a la nitmitjançant un enllumenat adequatja que el regidor de culturas'ha interessat pel tema i aD.Jaume Bosch el Rector,Mn.Santia-go li ha fet entrega d'un projecterealitzat per encàrrec seu perD.Martí Vila enginyer del CIM.

10

Hostal

Ri s t o ir-SL n t «3

Rizzöirle»

MODERNO

Cra Camp de Mar,5 PUERTO DE ANDRAITX

Tei 671650

SNACK - BAR GALICIAE S P E CI A L I D A D

E N M A R I S C O S

' PULPO A LA GALLEGA

ISOOC Peral, 37Tel. «72705

T A P A S V A R I A D A S

Puerte d» Andraitx

CABPINTEB1A H.C ervantesMuebles y Decoración

TISCHLEREICARPENTRYtiESÜlSSERIE

C/ España, 4Teléfono 67 11 62PTO. ANDRAITX

SERVICIO OFICIAL

&/Uâjauiem& &vit

/l«l/ ¿aajmil*

9#a/&tfH

tamai

Ü//.67J6J7

Francisco Cañellas MascaróSERVICIO Y VENTAS

Corralero Puerto, 55Tdéfono 672389

SERVICIO RENT A CARPuerto de Androil»

TODO PARA LA CASA, S. A.

C/. Galicia, 27 - Teléfonos 671303 672813

07150 A N D R A I T X

materiales construcción

"""'«..ï,:.

Sa Dragoners està de moda,el Consell

l'acaba de comprar. Aquí teniu unes

fotografies, una

la de

l'amo'n Joan

antic propietari

i les altres

dues

de dos dinars fets a davant ses cases.

Un

delte,

la foto superior,

és

una

visita que feu l'Ajuntament d'Andratx

acompanyant el Governador De Mer.

12

-»F.STAURANTE

fe& fyßxoSlSUFFER* PUERTO OE ANDRÀ

c l 67 30 • ?

TALLER RAYMA

SERVICIO OFICIAL CITROEN

G/ VIA ROMA, 5

ANDRAITX

Tel. 673253

ALICIA QUIROG/DE SOIE«/

etNIÑO - MODA JOVEN

«rosón, 7 - I .I . »7 21 67 ANDRAITX

AUTOS MORAGUES

RENT A CARC/. B*p*ñ», 7Toll. 07 20 09

PTO. ANUK/UTX riMuracij

CAFETERIA

SNACK - BAR

CAMP DE MAR - MALLORCA

EL MIRALL 13

ATMS CAP A CMRosa Maria Calaf at i Vila

Andratx va viure entre 1.850 i 1950 (com a dates indicatives) un fenomen social, l'emigració.Produí, aquest fet, un costum tan arrelat que es convertí en un ritu. L'emigració era l'eix que estruc-turava la vida del poble i la vida individual.

La importància d'aquest moviment migratori ha deixat la seva empremta a la literatura, gloses,cartes glosades (mitjà de comunicació oral que un emigrant de tornada al seu poble duia per recitar alfamiliar corresponent).

Raons que donen les fonts orals consultades com amotius de l'inici de l'emigració. Cal partir de la base queAndratx era un poble pobre en agricultura. L'altra fontd'alimentació, la pesca, no tenia una infrastructura ade-quada per poder explotar aquest recurs natural. Els pes-cadors varen ésser els primers que iniciaren aquest co-rrent migratori. Al Port d'Andratx hi havia una fàbrica desabó que exportava a distints països, entre ells Cuba.Varen adonar-se que en aquell país podien fer doblers, osi més no, tenir un lloc de feina.

FONTS ESCRITES

La Historia de Andratx, del Pare Juanillo, Juan Bta.Ensenyat y Pujol, Presbitero y Cura Pàrroco de S'Arraco.Palma, 1.919.'Fa referència a aquesta emigració i com erade perillosa la navegació:

«Arriesgada y peligrosa era esta última navegación amediados del siglo XDC, que se hacía con buques de vela ynecesitaban tres meses para la marcha y otros tres para lavuelta (...) En la isla de Cuba eran diezmados por el vómi-to negro (...) por eso ninguna otra población de Mallorcasecundó a los andragenses en esta tarea (...)Dedicándoseen Cuba a los trabajos más penosos (...) por su honradez ypericia en la navegación eran con frecuencia solicitadospara patronar los buques costaneros de aquella isla....»Pàg.l32-133.TomII.

BATABANÓ I L'HA VANA

A partir de 1.900 dos eren els corrents migratoris dis-tints en el seu destí, els que se n'anaven cap 'a Batabanó,pescadors que es dedicaven a l'esponja, i els que anaven al'Havana, els quals treballaven a fàbriques de sabó i alcamp. L'Havana i Centfocs eren dos llocs agrícoles.

Ja l'any 1.917 el viatge havia reduït el seu temps dedurada, era d'un mes amb el següent trajecte:

Port d'Andratx, Palma, València, Màlaga, Cadis,Santa Creu, Lanzarote, Gran Canarias, Puerto Rico, Ma-

Trebal'adors de canya de sucre. Barraca de la zona humida.(Arxiu Antònia Ensenyat)

14 EL MIRALL

Telm Ros Calafell, propietari del cafè »Centro Mallorquín»de Batamanó. Foto Estudi - Batamanó 1915. (Arxiu Antònia Ensenyat)

tances, Centfocs, Batabanó, L'Ha-vana.

Una vegada arribats els duien a«Triscorni», una mena de presó per aemigrats, havien de restar-hi fins quealgun industrial cubà demanava màd'obra. Era un edifici de «guano» labase del qual eren quatre pals,només hi havia una sala que serviatant per dormir com per men-jar....Aliï agafaven tot tipus de ma-lalties, molts morien, és el que elPare Juanillo diu «el vómito negro».Hi jugà un paper molt important lamítica figura d'En Tiona, home quearribà a Cuba l'any 1.900, a l'edat devint anys. Fou un dels pocs andrit-xols que aconseguiren establir-se pelseu compte. Propietari d'una menade Restaurant dit «La Marina Ba-lear», vetllava pels andritxols, els

cercava feina i els reclamava evitant-los passar per «Triscorni ».

Al llarg del temps, i com emi-grar s'havia convertit en l'única fontd'ingressos del poble Andritxol, fóratan nombrosa la comunitat d'emi-grats a Cuba que aconseguiren orga-nitzar-se a nivell institucional: «LaQuinta Balear», colònia que teniahospital, Casino, botigues,- Bibliote-ca, cinema....

Amb tot el que hem dit no ensha de sorprendre que es volguéstenir fills i no filles, aquest eren emi-grants,futurs emigrants.

Andratx es convertí en un poblede dones i vells. Tot era estructuratsegons un ordre matemàtic: Emigra-ven a Cuba per primera vegada, és adir, es feia «La Quinta» als catorzeanys. Tres o quatre anys després tor-

naven al poble per fer el Servei Mili-tar i casar-se amb una andritxola(normalment la promesa era desig-nada per les famílies segons els do-blers que l'home hagués aconseguit aCuba). Si hi havia sort la dona que-dava embarassada i l'home podiaanar-se'n cap a l'illa cubana, en cascontrari, al cap d'un temps havia detornar a provar sort. «Les eixides esrepetien fins que el matrimoni teniados descendents, preferente ment desexe masculí. El corrent era que unandritxolrealitzàs tres eixides.

N'hi havia que tornaven jagrans, altres ja no tornaven, resta-ven allí vivint amb una cubana i for-mant una altra família. Alguns, devalents, romperen la tradició i es ca-saren amb una cubana i la portaren aviure a Andratx. Això succeí, nor-malment, entre els pescadors.

>»/'-

«Una vegada arribats,els duien a Triscorni, una

mena de presó per emigrats»

Homes cap allà i doblers capaquí. Aquesta era la frase típica deles dones andritxoles, el matriarcatno era només una paraula sinó unfet. Elles eren les que distribuïen elsdoblers, que el seu home o. fill tenial'obligació d'enviar-los rigorosa-ment a través de transferència ban-cària. Elles organitzaven l'estructuradel poble, només veien el seu maritun parell de mesos al llarg de la sevajoventut. De l'home obtenien duescoses: fills i doblers. Els guanys ob-tinguts eren destinats a tenir unacasa pròpia.

Has rebut carta i cosa?. Hasrebut paperets en punta?.

Les dones normalment es feienaquestes preguntes per controlar sil'home de la veïna., havia fet latransferència tal com pertocava. Lacorrespondència, noves i altres esde-veniments eren patrimoni comú :«La carta glosada», «Les gloses»,etc. Là memòria com a substituta delpaper. Els emigrats que anaven i ve-nien feien de la seva memòria el co-rreu inter-comunitats.

cl ö p» o r-1 se. 15

LA REVOLUCIÓN ESTA SERVIDA

Ciertamente al terminar laúltima crónica me encontraba muydesmoralizado y todo ello porqueveía venir un- panorama difícilpara el C.D.Andratx, tan negrolo veía que su solución era irreco-nocible ya que todo parecía porcompleto perdido.

Pero he aquí que un simplecambio entre unas personas hadado un giro completo. Ahora hayunas perspectivas más claras yhasta me atrevería a decir queel futuro no es tan sombrio ypuede aclararse todavía más enlos próximos días.

Uno siempre ha apostado porla juventud y será un grupo joven,si las cosas no se rompen, quienesllevaran la dirección del clubcapitaneados por Bernardo Ensefiat,quien tendrá a su alrededor ungrupo de gente que quizás no cuen-ten dentro del cotarro futbolísticolocal, son personas muy aficionadaspero que hasta el momento no habíanestado metidos en el meollo dela directiva, salvo alguna queotra excepciones.

La idea que sé tiene en princi-pio es la de formar un equipocon jugadores que no van a percibircantidad alguna por defender loscolores azules del Andratx o seaque formarán aquellos que quieranjugar por afición y por amor alclub, aunque luego si las cosasvan bien económicamente van apercibir alguna cantidad, perodesde el principio queda claroque no van a percibir fijo alguno,hay la excepción de aquellos quese les debe alguna cantidad dela temporada pasada que irán cobran-do si deciden seguir jugando enel Andratx de lo contrario seles concederá la baja.

Quizás esta nueva aventurasorprenderá a muchos, pero esla que hemos ido defendiendo undía si y otro también. Hoy díay tal como está montado el tingladofutbolístico o se hace de estaforma o el C.D.Andratx no puedeparticipar en competición. Hayque volver al fútbol de antaño,aquel que era por afición y quehacía afición, subiendo desde

la base y llegando hasta dondese pueda ganar con las propiasfuerzas y no por la fuerza deldinero cargando con unas alforjasnada apropiadas para nuestroclub y conste que esta opinióntambién es aplicable al noventapor ciento de clubs de la Islapero que cada cual apechuguecon su fardo.

Demos tiempo al tiempo y espe-remos que haya prudencia y compos-tura en la próxima temporadaque todos intentemos poner algode nuestra parte procurando quenuestro club esté a la alturaque se merece.

xiu — xiTjr

Mucha movida en el Andratxy con dos listas: la oficialy la otra claro que Gabriel Ense-fiat se presentaba con la únicaintención de que el club no desa-pareciera y por ello al haberotra candidatura ha optado porla retirada. Aplaudimos el gestonoble y honroso de Gabriel.

*****

Parece ser que el nuevo entre-nador local será el joven peroveterano gran entrenador andritxolJosé Borras, seguro que las ganasy la ilusión le salen por losporos. Sinceramente creemos quees el entrenador idóneo paradar un nuevo aire al primer equipo

*****También se rumorea que habrá

una nueva planificación del fútbolbase. Aunque continúen muchosde los actuales entrenadorespuede que reaparezcan otros queson viejos conocidos, y hastapuiede que se forme un equipode benjamines.

*****

Por ideas creemos que no seva a perder pero hay que haceruna aclaración desde un comienzo,aclaración que debe servir deaviso: No es trabajo de unosdías, hay que saber tener pacien-cia y saber aportar ilusión,corage y afición. Jofre.

Si Déu ho vol dia 25 desetembre a Roma serà beatifi-cat Fra Junípero Serra. Avuien homenatge seu publicam a-questes dues fotografies onhi ha un andritxol que vestí,el seu mateix hàbit. Fra Bal-tasar Moner Briel. Essent ma-riner, en una tempesta decidífer-se frare lieg però elssuperiors el feren ordenarsacerdot. Treballà a AmèricaCentral, fou confessor delpresident de l'Ecuador,Garcia Moreno, traslladat aCadis hi visqué quasi 30 anysessent vàries vegades Guardià(superior) del convent. Moríals 76 anys i 50 de franciscàEl seu funeral fou molt conco-rregut, una vertadera manifes-tació del dol.Morí l'any 1920