SUPERAR LA DESIGUALTAT: PERQUÈ ÉS IMPORTANT LA GOVERNANÇA

S’han fet grans esforços per l’assoliment dels objectius EPT, però...

•No s’estan aconseguint els objectius fixats pel 2015 i el temps corre

•Els governs no estan afrontant les inequitats respecte a la governança

•L’ajut a l’educació s’estanca i els donants no estan acomplint els seus compromisos.

ÍNDEX

•Capítol 1: L’educació per a tothom: un dret humà i un catalitzador del desenvolupament

•Capítol 2. Els objectius de Dakar: fer el seguiment dels progressos i de les desigualtats

•Capítol 3.Millorar la qualitat i reforçar la igualtat: per què és important la governança

•Capítol 4.Incrementar l’ajuda i millorar la governança

•Capítol 5.Conclusions i recomanacions per a l’acció

Capítol 1: L’educació per a tothom: un dret humà i un catalitzador del desenvolupament

Inequitats a nivell local i global

•A nivell mundial: desigualtats entre països rics i països pobres.

•A nivell intern, en els països pobres els infants de famílies riques tenen fins a cinc vegades més oportunitats d’accedir a l’educació que els de les famílies més pobres.

•Diferències en la qualitat: els infants de famílies pobres tene més possibilitats d’abandonar l’educació sense saber llegir i amb poques habilitats matemàtiques.

Països de l’OCDE

•Tots els infants de 7 anys estan escolaritzats

•Un 70% de joves de 17 anys accedeixen a l’ensenyament secundari.

Àfrica Sub-Sahariana

•Només un 40% dels infants de 7 anys van a l’escola

•Als 17 anys un 30% esta a secundaria i un 20% dels joves encara rep educació primària

Educació i ODM

Educació base per a assolir els ODM

•Educació per eradicar la probresa extrema

•Reduir la mortalitat materno infantil

•Fer front a la malnutrició infantil

•Enfortir la participació democràtica.

Capítol 2: Els objectius de Dakar

Desatenció de l’educació a la primera infànca:

•La malnutrició és una barrera per assolir els objectius de Dakar.

•No n’hi ha prou amb el creixement econòmic, per exemple malgrat el creixement a l’Índia la mortalitat infantil es redueix lentament.

Progrés de l’Ensenyament primari universal

•Des de 1999, l'índex d’escolarització primària en els països en vies de desenvolupament s’ha doblat.

• Ha minvat l’abandonament escolar.

Altres millores:

•Increment del lideratge polític

•Augment de la inversió pública i eradicació de les taxes escolars.

•Construcció de centres escolars.

•Augment i millora de la qualitat

Obstacles per l’assoliment de l’EPU:

•El treball infantil

•Qüestions sanitàries

•Pobresa

•Gènere

•Llengua

•Discapacitats

Petits progressos en la reducció de l’índex d’analfabetisme entre les persones adultes,dos terços són dones,això representa el16% de la població mundial adulta.

Es preveu cap al 2015 un 700 milions d’analfabets.

Qualitat de l’educació, el tret diferencial.

•Nivells de qualitat molt baixos en els països en vies de desenvolupament respecte els països rics.

•Segons l’informe PISA a Brasil el 60 % estan per sota el nivell 1 a Indonèsia el 20% en canvi a Finlàndia no arriben al 10%.

•A nivell intern, les disparitats es prodeixen entre comunitats riques i les zones més pobres i rurals del país.

La manca de professorat, un inconvenient per la qualitat de l’educació

•Necessitat de reclutar i formar professorat:

•Àfrica subsahariana3 milions de professors

* Asia oritental –4 milions de professors

Asia sud i oriental - 3.6milions de professors

Capítol 3 – Millorar la qualitat i reforçar la igualtat: per què és important la governança

Governança educativa: procés formal i informal a través del qual es formulen les polítiques educatives, s’identifiquen les prioritats, es localitzen els recursos i s’implanten les reformes.

Mala governança:

•Superpoblació escolar.

•Professorat absent.

•Gran nivell de desigualtats.

•Baix nivell de coneixements.

Bona governança:

•Transparència, responsabilitat

•Igualtat d’oportunitats, afavoriment de la participació

* Implicació de les escoles, descentralització de la presa de decisions.

Capítol 4- Incrementar l’ajuda i millorar la governança

A la majoria de països s’ha augmentat la despesa en educació des de 1999.

Els donants no respecten els compromisos. Perill de no assolir els proposits de 2.2 bilions $ pel 2010

Països com Holanda o Regne Unit sumen el 60% del total de l’ajuda al països amb rendes.

França, Japó i Alemanya, en canvi, són els que menys ajuda han ofert, 17 i 11% de la seva ajuda en educació.

Importància de l’equitat: els donants varien en els seus compromisos de finançament en els països de renda baixa.

•Assumir compromisos per erradicar les desiugaltats.

• Estretir els lligams entre les polítiques educatives i les estratègies de reducció de la pobresa.

•Augmentar l’ajuda a l’educació bàsica

•Ampliar el grup de països donants

• Garantir la qualitat de l’educació

•Garantir la descentralització

•Reforçar la contractació, la distribució geogràfica i la motivació dels docents

RECOMANACIONS

QÜESTIONS PER AL DEBAT

Què és el que fa la nostra educació possible? (construïm el nostre diagrama)

Quina relació hi ha entre els objectius EPT i els ODM?

Quins indicadors defineixen una educació de qualitat?

Al nord, podem parlar d’una educació per a tothom?Dret a l’educació o educar

en i per l’assoliment dels drets?