Diari de Sant Cugat 733

Divendres, 17 d’octubre del 2008

Inaugurat el 8è Festival de PoesiaCultura _PÀG. 42

Arriba el 5è Trofeu Internacional del Diari de Sant Cugat

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 14 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 18 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 42 | Passatemps_PÀG. 54

Suplement especial _INTERIOR

Robirosa: “Senyors de l’Ajuntament, no facin com el govern amb la crisi i no amaguin el cap sota l’ala” Opinió _PÀG. 16

DiarideSantCugatGUANYA UN DINAR PER A DUES PERSONES AL CAFÈ DEL CELLER

CLUB DEL SUBSCRIPTOR _PÀG. 63

Sant Cugat Actiu elimina la carpa i s’apropa més al comerç

La direcció d’UDC vindrà a Sant Cugat per celebrar el 77è aniversari del partit

la Ciutat _PÀG. 20el Poble _PÀG. 6 Li roben i estripen llits elàstics .#LL.LL.

La fi reta del Monestir ha interposat prop de 50 denúncies per vandalisme

L’interior de la carpa en una imatge de l’edició anterior, l’any 2007. #ARXIU / LLUÍS LLEBOT

Resultat L’Àrea de Comerç i la Federació de Comerciants estudien ubicar la mostra al centre de la ciutat, perquè els botiguers en siguin els protagonistes Cabuda Les empreses de serveis continuaran tenint un lloc dins d’aquest aparador Economia _PÀG. 24

SETMANARI INDEPENDENT DE L’ACTUALITAT SANTCUGATENCA www.diaridesantcugat.cat 1,95 €NÚM. 733 ANY XVI

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Editorial | a fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54 | 3

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Una reflexió necessària

S ant Cugat Actiu o la Fira de Comerç, Indústria i Serveis es planteja una nova eta-pa amb un altre model i for-mat, ho estan valorant tant la Regidoria com la Federa-ció de Comerciants. L’any

vinent, a la primavera, està prevista la nove-na edició, i en Josep Romero, responsable de Comerç, vol fer una anàlisi amb els diversos sectors implicats per valorar-ne la continu-ïtat. Amb el format seguit fi ns a l’any 2007, la mostra local ha estat una història d’èxit. La seva gran carpa, primer situada a l’an-tic camp de futbol de la rambla del Celler i en les darreres edicions al Parc de l’Arborètum, ha gaudit sempre d’una acollida ciutadana massiva i ha estat un model per a altres ciu-tats. El comerç local des del primer moment hi va respondre amb entusiasme, i també amb molt d’esforç econòmic, que va anar minvant els últims anys. La botiga tradicio-nal ha anat donant pas a l’empresa de ser-veis, que en general ha rendibilitzat la seva participació. El llistó de l’assistència no havia baixat i amb el temps s’hi van anar afegint atractius, com la Mostra d’Entitats i Gastro-nòmica. Sant Cugat no disposa d’un recinte fi ral estable i el muntatge bianual és un gran esforç econòmic per a l’Ajuntament, però també per als expositors. Altres ciutats han posat el model en qüestió, i ara també ho ha fet la nostra. Però sobretot cal afegir-hi la situació econòmica que vivim, i que segura-ment farà que molts participants no estiguin disposats a pagar el cost que suposa un apa-rador agraït però difícil de mantenir. És bo que s’obri una refl exió per un nou model que ha de ser imaginatiu, possibilista i, sobretot, ha de comptar amb el món comercial i de ser-veis de la ciutat, que n’és el protagonista, i el vent ha d’estar al seu favor. •

El Club de Golf Sant Cugat ha explicat que els dos pous d’ús privat que té a les seves instal·lacions, i que serveixen per regar el camp entre els mesos de maig i de setembre, tenen tota la documentació en regla. L’entitat esportiva ha exposat que ja ha presentat al·legacions a l’expe-dient que els ha obert l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). •

Aigua legalitzada des de fa vint anys

MOLTES LLIBRERIESA SANT CUGAT

Tot i que Sant Cugat és molt a prop de Barcelona, la seva activitat comercial és força activa i l’oferta és variada. Prova d’això és que la nos-tra és una de les localitats catalanes amb més establi-ments dedicats a la venda exclusiva de llibres, tal com revela un estudi encarre-gat pel Gremi de Llibreters de Barcelona. Una vegada més, es demostra que Sant Cugat no és una ciu-tat dormitori.

La propietària de la fi ra situ-ada darrere del Mones-tir, Núria Vives, ha interpo-sat prop de 50 denúncies per les destrosses a les atracci-ons originades per grups de joves. La dona assegura que li han cremat els llits elàs-tics, els han robat i els han estripat. L’assegurança no cobreix els desperfectes per-què la fi ra està situada a la via pública, i Vives amb prou feines pot mantenir el nego-ci familiar.

VANDALISMEA LA FIRA DEL MONESTIR

caçadors d’imatges

l’ascensor

editorial


per Lluís Llebot Güell www.lluisllebot.cat

K-Gat per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Pere Fernández, Sara Bella, Núria Gutiérrez i Carolina Mercader Correcció: Susanna Turon i Elisabet Kamal Departament comercial: Cristina Fernández, Núria Olivé, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Lluís Llebot, Efrén Montoya i David Fernández Col·laboradors: Àlex Barnils, Àngels Solé, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Carme Larraburu, Christian Treceño, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Jové, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Ivanovitx, Jaume Clavell, Joan Ramon Armadàs, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Martí Olaya, Montse Sant, Miquel Herrada, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Quim Pla, Rogeli Pedró, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Canals Galeria d’Art, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Grup XXI, Olímpic La Floresta, Òmnium Cultural Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca, Penya Blaugrana Sant Cugat i Junior FC EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA ÚNICAMENT LA SEVA OPINIÓ EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.


4 | Editorial_ 3 | a Fons | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54

VIURE AMB INTENSITAT

L’Àngel López, la Núria Troyano, el Pau Viso, el Nam Nguyen, la Júlia Farrés, el Pau López i la Neus Llop són set sant-cugatencs que tenen, com a mínim, una cosa en comú: tots ells van for-

mar part del cicle de reportatges Joves inquiets i amb iniciativa que aquest set-manari va publicar entre els mesos de juli-ol i agost del 2005. Poc més de tres anys després, recuperem algunes d’aquestes històries per conèixer de primera mà el nou rumb que han agafat les seves vides.

Com veurem a continuació, tots ells seguei-xen sent joves, i la seva vida continua sent tan intensa, activa i plena com quan els vam conèixer.

L’aventura continuaDe professor particular a domicili, el Nam es va convertir, amb només 20 anys, en un dels socis d’una acadèmia de reforç esco-lar. El nombre d’alumnes que estudiaven al centre va anar creixent any rere any, fi ns al punt que el seu primer local va quedar petit, i l’acadèmia es va haver de traslladar a un espai molt més ampli. Però, com expli-ca el Nam, “ser emprenedor és una forma

de vida”, i després de veure fl orir el projec-te de l’acadèmia, es va decidir a plantar les llavors de noves propostes. Tant ell com el seu soci, el Tomàs, mantenien una relació directa amb els estudiants de secundària i batxillerat, i amb el temps es van adonar que aquests disposen de molt poc material de reforç escolar. “Per això vam decidir fer els nostres propis llibres de preparació per a la selectivitat”. L’editorial Vicenç Vives es va avenir a avalar aquest projecte, que ha estat tot un èxit, i d’aquella primera col·-laboració s’ha anat forjant una relació fl ui-da i molt productiva. Actualment, el Nam i el Tomàs tenen entre mans dues noves col·-

leccions que es publicaran en els pròxims tres anys. Aquest nou projecte entusiasma el Nam. “Un negoci és una aventura cons-tant i has de ser capaç d’agafar les oportu-nitats al vol”.

El poder de la mentL’Àngel sempre s’havia sentit atret per la medicina, però hi havia alguna cosa del plantejament convencional que no li acaba-va de fer el pes. Per això es va decantar per estudiar mètodes alternatius, com la refl e-xologia, la fi toteràpia, la dietètica o l’acu-puntura. El destí va voler que dos metges santcugatencs amb clínica pròpia llegissin

L’ESTIU DEL 2005, EL DIARI VA PUBLICAR SET REPORTATGES SOBRE JOVES INQUIETS I AMB INICIATIVA. TRES ANYS DESPRÉS, ENS HEM POSAT EN CONTACTE AMB ALGUNS D’AQUESTS SANTCUGATENCS PER FER BALANÇ DEL CAMÍ QUE HAN ANAT TRAÇANT. HEM COMPROVAT QUE LA IL·LUSIÓ CONTINUA SENT LA CONSTANT DE LES SEVES VIDES.

Pau López, a l’esquerra, és un apassionat del cinema que podria dirigir el seu primer llargmetratge ben aviat. La Neus Llop vol desenvolupar un projecte educatiu propi després d’un viatge

d’un any coneixent altres cultures. #LLUÍS LLEBOT

a Fons Joves inquiets i amb iniciativa


#FOTOGRAFIA:

Lluís Llebot Güell#TEXT:

Sara Bella Puigdomènech


el reportatge que va sortir al DIARI sobre l’Àngel i s’interessessin per ell. Des d’ales-hores, forma part de la plantilla del centre i, d’aquesta manera, té l’oportunitat de posar en pràctica els seus coneixements teòrics. Durant aquests tres anys, la seva curiositat no ha deixat d’incrementar, i actualment el seu estudi està centrat en les ciències cog-nitives. “Fins ara, la medicina funcionava a partir del materialisme, segons el qual som una màquina que genera una bioquímica, i aquesta bioquímica genera un pensament. Hi ha hagut un canvi de paradigma, i s’ha vist que en realitat som un pensament que genera una bioquímica que genera un cos”. Aquest és un dels pilars en la investigació del metge hindú Deepak Choppra, un dels referents del jove santcugatenc. Aquesta concepció de la nostra pròpia exis-tència posa de manifest la importància del pensament en la salut. “Si et poses a pen-sar em fa mal el coll, em fa mal el coll, em fa mal el coll, d’aquí a tres hores et farà mal el coll”. De la mateixa manera, si ens visua-litzem en un bon estat de salut i tenim pen-saments positius sobre nosaltres mateixos, tindrem moltes més possibilitats de tenir una vida sana. “És una teràpia molt efecti-va. A mi em funciona, no només amb paci-ents, també amb la meva família, els meus amics i amb mi mateix”.

De mica en mica s’omple el calaixAmb només 24 anys, el Pau López s’obria camí com a director a la indústria del cine-ma. Després d’haver-se especialitzat en direcció a l’ESCAC, va cursar un postgrau intensiu de guió a la mateixa escola. La pri-mera vegada que vam parlar amb ell, con-siderava que “és important tenir objec-tius inabastables a la vida, perquè són els que et marquen el rumb”. Ara, amb 27 anys, confessa: “He après a posar-me límits a més curt termini, perquè les fites a tan llarg termini costen molt d’assolir i això et pot desmotivar”. De reptes, no n’hi falten. Skandalo Films, la productora de l’ESCAC, li va comprar els drets d’un guió que tracta, a grans trets, la complexitat de la relació entre pares i fills. Aquest mes de novembre, presentarà el projecte final i, si tot va bé, l’esforç de dos anys es podria convertir en un llargmetrat-ge que dirigiria ell mateix. D’altra banda, està desenvolupant un guió per a una telemovie, juntament amb un dels creatius més importants del panorama català, Gerardo Jiménez. Però triomfar en el món del cinema no és una cosa fàcil. “Per donar-te a conèixer, has de ser a tot arreu i sempre has de tenir alguna cosa per oferir”. En aquest sentit, el Pau és molt previsor i ja té el guió acabat de tres curtmetratges. “No te n’adones i vas omplint el calaix”.

Un cul inquietAquesta és l’expressió que més s’ajusta a la manera de ser de la Neus. Des de l’ado-lescència ha estat implicada en tot tipus de projectes i iniciatives socials. El seu camí la va portar fins a la Facultat d’Educació de la UAB i, com ja tenia previst quan vam parlar amb ella fa tres anys, en acabar els estudis va emprendre un viatge “per conèixer altres cultures i enriquir-me personalment”. Fa un parell de setmanes que ha tornat a Sant Cugat amb la motxilla plena de les experiències viscudes a Mèxic, Guatemala i Cuba. D’aquest periple, que ha durat gai-rebé un any, la Neus es queda amb “la belle-sa de la humanitat i de les relacions huma-nes”, ja que s’ha sentit acollida a tot arreu

on ha estat. D’altra banda, s’ha sorprès amb “el compromís de tanta gent en la llui-ta per la resistència amb l’objectiu de pre-servar la seva cultura, els seus valors i la seva autonomia”. Confessa que no s’esperava trobar “tanta diversitat de cultures indígenes centenàri-es, totes elles amb una enorme riquesa de valors i una extraordinària relació amb els altres i amb la Mare Terra”. Pel que fa al seu futur professional, la Neus té clar que estarà vinculat amb l’educació, però encara no sap ben bé de quina mane-ra enfocar-ho. “M’agradaria poder desenvo-lupar projectes educatius propis amb una filosofia crítica i emancipadora”.

Vides apassionadesLa Neus, el Nam, l’Àngel i el Pau són un exemple de constància, curiositat, supe-ració personal i, sobretot, d’il·lusió pel que fan. El conformisme no entra dins del seu vocabulari i saben que la vida és una tria constant. Tots i cadascun de nosal-tres podríem dur a terme un projecte per-sonal enriquidor, però, potser, la dificul-tat més gran és trobar allò que realment ens apassiona. La història d’aquests joves santcugatencs ens demostra que amb els ulls ben oberts i gaudint de cada moment, la felicitat pot ser més a prop del que ens pensàvem. •

1. Nam Nguyen ha canviat l’acadèmia pels llibres de reforç. 2. L’Àngel s’està especialitzant en ciències cognitives. #CEDIDA

La Neus, el Nam, l’Àngel i el Pau són persones que creuen en l’autosuperació. Són constants, curiosos i viuen amb il·lusió


Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

1

2


La distracció d’un conductor va provocar que el seu vehicle sortís de la carretera i originés importants destrosses als accessos del Centre Social i Sanitari de la Floresta

Accident a la Floresta _PÀG. 11

Passarà la setmana que ve:El conseller d’Educació, Ernest Maragall, impartirà una xerrada sobre la Llei d’educació | Dijous, 23 d’octubre (20 h), a la Casa de Cultura

el Poble6 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54


DENÚNCIA. La fireta situ-ada als jardins de la Fes-ta de Tardor, darrere el Monestir, pateix des de fa un any i mig nombrosos atacs de vandalisme per part de grups de joves que han portat la seva propie-tària, Núria Vives, a una situació propera a la ruïna. Segons Vives, les atracci-ons de la fira sempre han patit alguna agressió, però l’últim any i mig s’han multiplicat. La fira acu-mula prop d’una cinquan-tena de denúncies per bre-tolades en els últims tres anys, però la majoria s’han comès els últims mesos.

Els llits elàstics, l’estre-lla de la fira, són les víc-times principals del van-dalisme. “Els han cremat, els han estripat, els han

El vandalisme castiga la fi reta del Monestir

Brètols. La propietària de la fi ra del Parc de la Festa de Tardor denuncia que grups de joves, menors d’edat, han robat, cremat i estripat les atraccions, uns desperfectes que no cobreix l’assegurança i que han fet que es plantegi tancar

Els últims tres anys la fi ra ha interposat prop de 50 denúnciesA l’agost van fer malbé 20 llits elàstics, amb un valor de 10.000 euros

A l’agost van fer malbé vint dels llits elàstics de l’atracció. #LLUÍS LLEBOT

esquinçat, els han robat i n’han foradat les xarxes de protecció”, diu la propietà-ria. “També m’han trencat els focus i em roben les fun-des de les atraccions, per-què són molt útils per tapar les seves motos –explica–, i fins i tot em van calar foc a una atracció nova, ara fa dos anys”, denuncia Vives amb sentiment d’impotència.

Sense coberturaEl mes d’agost va ser el pit-jor de tots, perquè els brètols van fer malbé 20 llits elàstics, amb un cost de 10.000 euros. “Això no m’ho paga ningú”, lamenta Vives. “L’assegu-rança no em cobreix els des-perfectes perquè la fi ra és a la via pública i hi he de fer front amb els diners de la meva butxaca”.

La dona ha fet de tot per evitar les agressions, fins i tot deixava oberta l’atrac-ció perquè els vàndals la fes-sin servir sense trencar-la, però no va funcionar. Ara, per evitar més bretolades, Vives ha optat per treure els elàstics de l’atracció i només els instal·la els caps de setmana, però es queixa que això comporta una feina de quatre hores diàries.

La dona apunta com a res-ponsables grups de joves, menors d’edat, que cada

cap de setmana s’aturen als bancs del parc, segons li han indicat alguns veïns del bar-ri. “Al matí trobo ampolles i restes de porros al costat de les atraccions”, assenyala.

Segons la propietària, al gener els Mossos van enxampar i detenir un grup de joves mentre feien malbé els llits elàstics, i ara està esperant que es faci el judi-ci per poder cobrar una part dels desperfectes d’aquella agressió.

La situació econòmi-ca de Vives li ha provocat trastorns d’ansietat, i fins i tot s’ha plantejat tancar la fira, perquè el cost d’arre-glar els desperfectes no en compensa el funcionament. “És una llàstima, però arri-ba un moment en què ja no tens ganes de venir a tre-ballar”, lamenta. La fira fa més de catorze anys que està en funcionament. Els dies feiners obre a la tarda, però els caps de setmana és quan les atraccions s’omplen més de nens. Es tracta d’un nego-ci familiar que primer va regentar la seva mare i del qual ara s’ha fet càrrec la Núria, que reivindica que “hi ha poques coses per a n e n s a S a n t C u g a t , i menys a la via pública. Aquest és un punt de tro-bada familiar”. •

Núria Gutiérrez [email protected]

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 17 d’octubre del 2008

Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 7

HABITATGE. L’alcalde, Llu-ís Recoder, va lliurar, el divendres 10 d’octubre, les claus de 64 pisos de la pro-moció municipal de Benet Cortada (situada al barri de Vulpalleres) en règim de lloguer general als nous inquilins. Amb aquests, ja són més de 200 els pisos de l’empresa municipal d’ha-bitatge públic, Promusa, que l’Ajuntament ha lliu-rat a Vulpalleres.

La promoció de Benet Cortada comprèn dos edifi -

cis, un dels quals està situat al carrer de Benet Cortada i l’altre al carrer de Josep Ser-rabogunyà, i que disposen de 20 pisos cadascun de dues habitacions i 44 de tres, amb una superfície útil que oscil·-la entre els 58 i els 70 metres quadrats. Així mateix, la pro-moció inclou dos habitatges adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i 82 places d’aparcament. D’altra ban-da, els edificis incorporen sistemes d’energia solar i de reciclatge d’aigües grises.

Aquesta és la quarta pro-moció que l’Ajuntament lliura a Vulpalleres, i actu-alment s’estan construint al barri dues promocions més: la de Vulpalleres Centre (72 habitatges en venda) i la de la plaça dels Rabassaires (72 habitatges en règim de llo-guer general).

Durant el lliurament de les claus, l’alcalde va recor-dar que Vulpalleres “és un barri que ja disposa d’equi-paments importants, com una escola, i que aviat dispo-

Lliurats 64 pisos de protecció en règim de lloguer a Vulpalleres

La promoció comprèn dos edificis al carrer Benet Cortada. #LOCALPRESS

Amb aquests, ja són 202 els habitatges protegits al barri

sarà d’altres equipaments, com un institut, una nova estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya o el Bosc de Vulpalleres”.

Més de 1.200 promocionsPel que fa al conjunt del municipi, amb aquesta últi-ma promoció, Promusa ha lliurat més de 1.250 pisos de protecció municipal. En l’actualitat, s’estan cons-truint 467 habitatges i 373 es troben en fase de projecte. Una vegada acabades aques-tes promocions, es calcula que un 8,5% de la població de Sant Cugat viurà en un habitatge social construït per l’Ajuntament.

Recoder ha apuntat que “Sant Cugat és el munici-pi del nostre entorn que ha fet més esforç en matèria d’habitatge públic. Sabem que no hem solucionat ni podem solucionar el proble-ma de tothom, però l’esforç que hem fet ha estat molt important”.

_Redacció

MOBILITAT. L’Escola d’Ar-quitectura del Vallès, situ-ada al carrer de Pere Ser-ra de Sant Cugat, acull fi ns al 24 d’octubre l’expo-sició Tarragona accessi-ble, produïda per la Càte-dra d’Accessibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, que constitu-eix una mostra del treball que es desenvolupa al vol-tant de l’accessibilitat per a les persones amb mobili-tat reduïda, i que, en aquest cas, analitza l’estat de la via pública de Tarragona i la seva relació amb l’àm-bit comercial.

L’exposició està plante-jada amb voluntat genera-lista i pedagògica, i posa a l’abast del visitant la pos-sibilitat d’experimentar personalment les dificul-tats d’accés que pot patir una persona amb cadira de rodes o una persona invi-dent quan es mou per l’es-pai públic. Per això, a més dels panells informatius,

incorpora uns circuits que el visitant, assistit per un guia, pot recórrer amb cadira de rodes o amb els ulls tapats.

Sobre la càtedra Sota el lema Arquitectura, disseny i tecnologia per a tot-hom, la Càtedra d’Accessi-bilitat centra la seva activi-tat a promoure, en l’àmbit de l’arquitectura i la tecno-logia, la igualtat d’oportu-nitats dels col·lectius amb discapacitats o en situació de dependència.

Mitjançant aquest treball, s’integra la formació dels estudiants en aquest camp, l’obtenció d’una anàlisi que permet planifi car solucions reals i la socialització del projecte, que inclou la divul-gació de la feina feta mitjan-çant aquesta exposició.

Els estudiants de la càte-dra ja han començat a ana-litzar, des de la perspectiva de l’accessibilitat per a per-sones de mobilitat reduïda, les ciutats de Vilanova i la Geltrú i Calafell. •

Redacció[email protected]

L’exposició incorpora circuits per recórrer amb cadira de rodes. #LL. LLEBOT

L’Escola d’Arquitectura acull una exposició sobre accessibilitat urbanaCircuits. La mostra permet experimentar els problemes d’accés d’invidents i persones amb cadira de rodes

ACCESSIBILITAT. L’Ajunta-ment, a través de l’Àrea de Serveis Urbans, ha instal·lat 15 contenidors adaptats per a les persones amb mobili-tat reduïda. Els contenidors –per a paper, vidre i enva-sos– s’han col·locat en dife-rents punts de la ciutat.

A més de poder-se obrir per la part superior, aquests nous contenidors disposen d’una altra obertura a l’al-çada de les persones que es desplacen amb cadira de rodes, per facilitar que

totes les persones amb mobi-litat reduïda puguin llençar la brossa als llocs projectats per a la recollida selectiva.

Aquests quinze conteni-dors estan situats al carrer de Carles Riba, cantonada amb el carrer de Costa i Llobera, a la baixada de l’Alba amb la rambla del Celler, a l’avingu-da de Torreblanca, a l’alça-da del carrer de Puig i Cada-falch, al Torrent de Ferrus-sons i a l’avinguda de Lluís Companys, 11.

El pressupost d’aquesta actuació ha estat de prop d’11.000 euros. La inicia-tiva es va aprovar al març a Barcelona.

Tenen una obertura a l’alçada de la cadira de rodes. #LOCALPRES

_N. Gutiérrez Bonet

S’instal·len a la ciutat contenidors per a discapacitats

Estan adaptats a les necessitats de persones amb cadira de rodes

Crisi

Thomas Hobbes, un fi lòsof del segle XVII, soste-nia que l’home

era un llop per a l’home. És a dir, que forma part de la naturalesa huma-na buscar el propi pro-fi t en detriment dels altres. Això derivava en un gran caos i desor-dre destructiu, que pro-cedia del fet que tothom pogués fer el que vol-gués. Per evitar aquesta situació, existia el que ell anomenava Leviatan o força superior, que, identifi cada amb l’es-tat, impedia que la man-ca de control destruís la civilització, imposant-se, d’aquesta manera, al caos produït. Fins ara el nostre sistema fi nancer ha tingut defensors del que s’ha anomenat neo-liberalisme, on la màxi-

ma era que no calia la intervenció de l’estat, ja que el mercat, en qualse-vol de les seves facetes, s’autoregulava sol. Els darrers esdeveniments econòmics ens han dut a un col·lapse fi nancer on s’ha demostrat que el mercat està molt lluny d’autoregular-se, i que al fi nal les úniques solu-cions han estat la inter-venció dels diversos estats. I són els matei-xos neoliberals, que tan orgullosos estaven de les seves teories, els que han demanat fervoro-sament aquesta inter-venció. Fins i tot alguns governs han plantejat la possibilitat de naciona-litzar totalment o par-cialment la banca, una prova més que evident que creure que el mer-cat s’autoregula sense necessitat d’intervenir-hi és una absoluta fal·-làcia. Perquè per molt que ho vulguem evitar, ens cal que el Leviatan-estat controli la nostra naturalesa de llop. •

Creure que el mercat s’autoregula és una fal·làcia

[email protected]

castrum octavianum

FRANCESC CAROL

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 17 d’octubre del 2008

� | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

PartiCiPaCió. El ple de Valldo-reix del 9 d’octubre va aprovar de manera unànime la creació del Consell de la Vila, l’òrgan principal de participació ciu-tadana que tindrà Valldoreix a partir del gener del 2009.

L’objectiu d’aquest òrgan és promoure la participació dels ciutadans en els afers públics col·lectius de l’àmbit de l’EMD. Durant el ple, es va explicar que el Consell estarà format per entre 20 i 40 ciutadans, que tin-guin un mínim de dos anys d’empadronament i que tin-guin, també, el suport de ciu-tadans o entitats de la locali-tat. Concretament, els can-didats hauran d’haver rebut l’aval d’una o de diverses enti-tats de Valldoreix, o presentar una quinzena de signatures de suport de veïns. L’EMD també podrà proposar candidats.

En cas que les sol·licituds superin el nombre màxim d’aspirants, l’EMD selecciona-rà els que, per ordre, hagin acu-mulat un nombre més gran de propostes d’entitats, s’hagin

presentat per un nombre més gran de veïns o siguin represen-tants únics d’algun sector soci-ocultural. Els candidats avalats per associacions no han de ser forçosament membres de les entitats proposants. Cap mem-

bre del Consell no representa-rà cap col·lectiu i el seu vot no es podrà delegar.

Actualment, una comissió de l’EMD està elaborant el regla-ment del Consell de la Vila, que en regirà el funcionament. •


El ple va aprovar per unanimitat la creació del Consell. #LLUÍS LLEBOT

El Consell de la Vila de Valldoreix serà una realitat a principis del 2009Participació. Format per entre 20 i 40 veïns, promourà la participació dels ciutadans en els afers públics del territori

ComuniCaCió. El Club Muntanyenc de Sant Cugat (CMSC) ha tret a llum la nova revista de l’entitat, El Mun-tanyenc, que substitueix el butlletí anterior, i que pretén donar a conèixer les activitats culturals, esportives i socials del Club als socis i a la ciuta-dania en general.

Segons el gerent del Club, Marc Dinarés, es tracta d’una aposta de futur, perquè la nova revista “és un canvi radical de la comunicació interna de l’en-titat, perquè la gent de Sant

Cugat no ens vegi només com una entitat de muntanyisme, sinó com una entitat dedicada al lleure, la cultura i l’esport”.

Amb una tirada inicial de 2.000 exemplars, la publicació quadrimestral, de 24 pàgines i a tot color, es distribuirà al CMSC, als centres cívics, a

les biblioteques i a les esco-les de Sant Cugat.

Entre els seus continguts destaquen notícies de l’enti-tat i del món del muntanyisme, així com reportatges i entrevis-tes diverses. El primer núme-ro parlarà de l’espai natural de l’Alta Garrotxa. •

El Club Muntanyenc edita una revista quadrimestralEl Muntanyenc vol donar a conèixer l’entitat a la ciutat


Dinarés amb la revista antiga (esquerra) i la nova (dreta) del Club. #LL. LL.

SoliDaritat. L’empresa Hewlett Packard celebra-rà aquest dissabte, 18 d’oc-tubre, la tercera edició de la iniciativa Diada Soli-dària, amb què recaptarà

diners per dur a terme dos projectes solidaris, al Perú i a Moçambic.

Durant la diada tindran lloc diferents activitats, com una classe magistral de foto-

grafia, a càrrec del fotògraf Tino Soriano, i una exposi-ció de les seves millors fotos, un taller per a nens i la tra-dicional cursa pels voltants del centre.

Els dos projectes selec-cionats són la construcció d’una casa d’acollida per a mares adolescents a Cuzco (Perú) i la restauració d’un centre d’acollida de nens orfes a Moçambic.

La 3a Diada Solidària de HP recapta fons per al Perú i Moçambic

_Redacció



Quinze anys

L’Auditori ha celebrat els seus primers quin-ze anys. Hem

estat molts els que hem assistit a representacions locals i de fora de gènere divers. S’ha treballat per anar-lo omplint de pro-duccions pròpies i exter-nes i s’han dut a terme iniciatives per acostar-lo als ciutadans. Recor-do quan el meu fi ll, amb els seus 18 anys, va poder gaudir fa dos anys de deu entrades gratuïtes. Tam-bé els abonaments que podem treure a més bon preu o si ens arrisquem a aconseguir l’entrada una hora abans, el 50% de descompte. Hi he anat com a vilatà, però tam-bé com a mestre, a visi-tar-lo i a veure represen-tacions dels alumnes sota la direcció de la compa-

nyia Nats Nus. Anar-hi és trobar-se gent cone-guda. Fem poble. Tam-bé s’hi acosta públic de Barcelona o rodalies. Hi cap tot i tothom, al nos-tre Auditori. M’hi trobo a gust i feliç de gaudir-lo. De ben segur es poden millorar coses, però és un equipament del qual ens hem de sentir satisfets. Ara el condicionament anunciat d’una possi-ble segona sala pot obrir noves possibilitats, que anirien lligades a tenir arranjat el Celler. Voldria encomanar aquest sentit positiu a santcugatencs a qui els agrada el món de la cultura. Demanar a la direcció que continuï pro-gramant bones activitats, que permeten fer de l’Au-ditori un espai valorat en la cultura nacional. En aquest sentit sugge-reixo que porti el genial monòleg de Sergi López Non Solum. Tot és una invitació a riure en la refl exió, de tantes coses que ens passen en el dia a dia. •

Anar-hi és trobar-se gent coneguda. Fem poble

[email protected]

Plaers SantcugatencsPlaers Santcugatencs

FRANCESCCARBÓ

ARQUEOLOGIA. L’arqueò-leg Pere Lluís Artigues va anunciar, el dijous 9 d’octu-bre, que el jaciment romà de Can Cabassa comença-rà una nova etapa d’exca-vacions, de 6.000 metres quadrats, durant una xer-rada en el marc del cicle de conferències Tot mirant el que ens envolta, del Club d’Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat.

A la xerrada, que va tenir lloc a l’ANC, Artigues va explicar que des del 1998

s’ha excavat científi cament el jaciment en una superfície de 18.000 metres quadrats, en què s’han trobat cap a 900 estructures (sitges, forns...) i 80.000 objectes.

Can Cabassa era una pro-pietat molt important amb una plaça (de 30 metres de llarg) d’expedició de matè-ries de gran qualitat: vidre, eines agrícoles, ceràmica, oli, vi, gra, raïm, etc., que també s’exportaven a França o a Roma.

L’arqueòleg Pere Lluís Artigues durant la xerrada a l’ANC. #CEDIDA

_Redacció

Can Cabassa acull noves excavacions

“La salut mental serà un dels problemes principals d’aquest segle”

Entrevistem Ignasi Garrido Ribas, psicòleg del Centre de Salut Mental de Sant Cugat

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Men-tal, aquest psicòleg va oferir una conferèn-cia a la Casa de Cultura per explicar com con-viure amb la malaltia mental en la societat. Parlem amb ell perquè ens faci un diagnòstic sobre l’atenció d’aquest tipus de malalties.

Com funciona el Centre de Salut Mental de Sant Cugat i quines persones atén?Al dispositiu de Salut Mental que tenim al CAP de la Mina hi ha una part de psicologia i psiquiatria infantil, una part de toxicoma-nies i el Centre de Salut Mental d’adults, que és on treballo jo. Atenem gent a partir de 18 anys. Existeix un predomini de dones, ja que determinades patologies són més freqüents en dones pel fet que culturalment l’home és més reservat a l’hora d’acceptar ajuda.

Una de les queixes principals de les associa-cions de familiars de malalts mentals sobre l’atenció sanitària és la falta de recursos. Hi

està d’acord? Sí. Tot i que s’ha avançat respecte al passat, encara són molt insufi cients els recursos que tenim. Des del Departament de Salut s’està intentant prioritzar la qüestió de la salut men-tal perquè es veu que serà un dels problemes principals d’aquest segle, però encara necessi-tem més psicòlegs, psiquiatres, infermeres… i més recursos assistencials, com centres de rehabilitació i hospitals de dia.

A Sant Cugat també hi falten recursos?

Les necessitats estan cobertes, però probable-ment de manera insufi cient, en el sentit que la freqüència amb què podem atendre els paci-ents no és l’òptima. El fet que els psicòlegs visi-tem els pacients un cop al mes és insufi cient, encara. Hi ha una gran demanda i encara no tenim prou recursos, però insisteixo que la voluntat és millorar.

Per què diu que la salut mental serà un dels problemes principals del segle?Perquè les dades indiquen que fi ns a un 30% de les visites als metges de capçalera tenen a veure amb problemes de salut mental, i que al llarg de la vida un 25% de les persones patirem algun trastorn mental. A més, està augmen-tant la prevalença de canvis socials, com els nivells de competitivitat i pressió laboral, que produeixen trastorns adaptatius.

Trastorns adaptatius?Quadres de depressió, ansietat... per sobrecàr-regues en l’àmbit familiar o laboral. Si es man-tenen i repercuteixen en la vida, s’ha de consul-tar un metge, perquè els trastorns adaptatius també necessiten un tractament. •

Sensibilitzar la societat. Ignasi Garrido és un dels quatre psicòlegs que treballen a mitja jornada al Centre de Salut Mental de Sant Cugat, on té al seu càrrec una mitjana d’un centenar de pacients. Creu que és important sen-sibilitzar la soci-etat, perquè les malalties men-tals pateixen el gran problema de la discrimi-nació. “S’han de trencar i superar mites, perquè això ajudarà ala futura interacció dels pacients”, assegura.#LLUÍS LLEBOT

Núria Gutiérrez Bonet [email protected]

EDUCACIÓ. L’alumna de l’IES Angeleta Ferrer Clàu-dia Mestre ha quedat fi nalis-ta en l’edició d’enguany del Concurs d’Oratòria en diver-ses llengües, inclòs dins del Pla d’Impuls a les Terceres Llengües 2007-2015.

Mestre va presentar un enregistrament amb un dis-curs en català, castellà i fran-cès que va quedar fi nalista en la seva categoria, fet pel qual el seu institut rebrà un pre-mi de 1.000 euros.

L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc el 6 d’oc-tubre i va estar presidit pel conseller d’Educació, Ernest Maragall, que va destacar que “fomentar l’ús oral de llengües potencia un apre-nentatge més ràpid i ade-quat, des del punt de vista pedagògic, de les terceres llengües”.

En el concurs hi han par-ticipat 86 centres educatius provinents de tot Catalunya, 49 dels quals són centres de secundària. El seu objectiu és copsar la diversitat de cul-tures i llengües que convi-uen a Catalunya coincidint amb la celebració de l’Any Europeu del Diàleg Inter-cultural.

Clàudia Mestre, fi nalista en un concurs d’oratòria

L’alumna Clàudia Mestre. #CEDIDA _Redacció

TRAVESSA. Un santcugatenc ha resultat guanyador del ple al quinze de la travessa de diumenge passat, correspo-nent a la desena jornada de la temporada. El veí ha estat un dels vint encertants d’aques-ta quiniela i ha guanyat prop

de 60.000 euros per una butlle-ta de categoria especial que va validar a l’ofi cina de la plaça del Doctor Galtés.

La travessa de la setmana passada s’ha caracteritzat per la falta de partits de la primera divisió, i al seu lloc s’han hagut

d’encertar els onze partits de segona divisió i quatre més de lligues internacionals per completar el ple al quinze.

Aquesta setmana s’han repartit en premis més de qua-tre milions d’euros.

Un santcugatenc encerta un ple al 15 a la quiniela de diumenge passat

_Redacció


10 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

L’Autònoma acull l’exposició de Ramon Barnils

PeriodiSme. El Grup de Periodistes Ramon Bar-nils (GPRB) va inaugurar, el 10 d’octubre, l’exposi-ció Ramon Barnils, peri-odista de referència a la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’estarà fins al 5 de desembre.

La mostra itinerant sobre el periodista fa un repàs a la biografia i la trajectòria professional de Barnils, un periodista que va destacar per la seva implicació tant amb Catalunya com amb Sant Cugat, la seva ciutat. L’exposició es va inaugurar

a l’octubre de l’any passat a València, i ja ha visitat Sant Cugat, Barcelona, Girona i Mallorca.

A banda de l’exposició, la UAB ha organitzat diverses activitats complementàri-es sobre el periodista, com taules rodones i debats. La primera va ser un debat que portava el títol Ramon Bar-nils i el periodisme d’investi-gació, en què hi van partici-par el creador de l’equip d’in-vestigació d’El País, Ferran Sales, l’exalumne de Barnils i coautor del llibre col·lectiu La torna de la torna, Xavier Montanyà, i el periodista de TV3 David Bassa. El debat va ser moderat pel membre del GPRB Humbert Romà.

Una imatge de la mostra a Sant Cugat. #ARXIU/LL. LLEBOT

_Redacció

Com a complement a la mostra, la UAB va oferir una taula rodona

CelebraCió. Un any més, els veïns de Valldoreix van tornar a pujar al Puigma-drona per celebrar la fes-ta de la Mare de Déu de la Salut. Tot i el mal temps, unes 350 persones, segons l’Entitat Municipal Descen-tralitzada de Valldoreix, van celebrar diumenge pas-sat, 12 d’octubre, el tradi-cional Aplec de la Salut. Durant la jornada, els vall-doreixencs i santcugatencs que es van apropar fins a l’esplanada de l’ermita van gaudir del tradicional programa d’activitats de la festa, que inclou el recital de cant de la Coral l’Har-monia, així com sardanes i jocs, dels quals els més petits van poder gaudir en una carpa instal·lada per a l’ocasió, amb diversos jocs de taula.

El rector de la parròquia de Sant Cebrià va oficiar una missa i el president de Valldaurex, Juanjo Cor-tés, va fer l’habitual visi-

ta comentada per l’ermita. Per la seva banda, el con-

curs de paelles tradicional de l’Associació de Propieta-ris i Veïns de Valldoreix va ser un dels punts de l’aplec que va suscitar més interès i participació, tant en la pre-paració de l’arròs com en el moment de tastar-lo. En la tretzena edició d’aquest concurs gastronòmic hi van participar unes quinze per-sones.

El concurs de bitlles cata-lanes i el posterior lliura-

ment de premis van com-pletar les activitats de la trobada.

Tradició recuperadaL’Aplec de la Salut, que se celebra el 12 d’octu-bre de cada any a l’ermi-ta del mateix nom, situa-da al Puigmadrona, és una tradició antiga, a Valldo-reix, que s’havia perdut al segle xviii i que l’Associa-ció de Propietaris i Veïns de Valldoreix va recuperar l’any 1956. •


imatge dels participants del concurs de paelles.#CEDIDA / NACHO VÁZQUEZ

Més de 300 persones participen en l’Aplec de la Salut de ValldoreixTradició. Com cada any, l’habitual concurs de paelles va ser un dels actes que va tenir més participació

drogUeSla Policia local multa dos joves per consumir haixixLa Policia Local va confiscar haixix a dos joves, d’un grup de nou, que es trobaven a la plaça de Pompeu Fabra de Valldoreix dissabte passat, 11 d’octubre. Al primer identifi-cat se li va intervenir una cat-ximba que, segons va mani-festar, havia comprat a un amic seu i que havia fet ser-vir aquella mateixa tarda per fumar part de la substància intervinguda.

SegUreTaToperació contra el pirateig de material audiovisualLa Policia Local va confis-car, el cap de setmana pas-sat, 147 CD i més de 220 DVD a dos venedors ambulants que, en veure la presència dels agents, van fugir.

SUCCéSatropellament a la rambla de mossèn Cinto VerdaguerUna veïna de Sant Boi de Llobregat va resultar ferida aquest dilluns, 13 d’octubre, quan va ser atropellada per un Seat Ibiza a la rambla de Mossèn Cinto Verdaguer. La dona va ser traslladada amb ambulància fins a la Mútua de Terrassa.

SolidariTaTeroski amb el comerç justLa cadena d’hipermercats Eroski ha començat a distri-buir en els seus establiments una pilota de futbol amb segell FAIRTRADE, que acre-dita que compleix els crite-ris de comerç just: salaris dig-nes, absència d’explotació infantil, drets laborals...

pinyons

Firma de diSCoSroSa lóPez al media markT17 D’oCTUBREDe 18.30 a 20 h, Media Markt

La cantant Rosa López vindrà a Sant Cugat per firmar discos. Rosa acaba de llançar el seu nou tre-ball, Me siento viva, que ha fet un tomb de 180 graus a la seva carrera musical.

La Llar d’Infants Parroquial celebra el cinquantè aniversari

CinqUanTenari. La Llar d’Infants Parroquial Mare de Déu de Montserrat cele-brarà el cinquantè aniversa-ri amb una festa el dissabte 25 d’octubre. A la celebra-ció, que tindrà lloc de 10 a 14 h a l’interior i l’exterior del centre, situat al carrer de l’Abat Biure, hi està con-vidat tothom qui ho desit-gi –alumnes, exalumnes, veïns...–, i hi haurà jocs, espectacles i animacions per als més menuts, com ara inflables, jocs gegants i diferents tallers d’activitats infantils. També s’organit-zarà una xocolatada.

La Llar d’Infants Parro-quial va ser la primera a fer-se càrrec dels nens de menys de tres anys a Sant Cugat. Va néixer fa cinquanta anys, amb seu al carrer de l’Endevalla-da. La casa inicial, però, es va quedar petita i es va traslla-dar al carrer de l’Abat Biure, a l’edifici actual.

_N. G. Bonet

la llar d’infants Parroquial. #LL.LL.

El 25 d’octubre tindrà lloc una festa a l’escola bressol

Edicions Vídeo Vallès, contra el pirateig de DVD

TeCnologia. L’empre-sa santcugatenca Edici-ons Vídeo Vallès fa servir una innovadora tecnologia per a la protecció de còpi-es de DVD no desitjades. Aquest sistema de protec-ció de còpies de DVD es diu PTPublisher i permet pro-tegir els arxius per ser gra-vats després de manera nor-mal en un DVD.

Aquest sistema permet protegir els drets d’autor i prevenir la còpia no auto-ritzada dels discos.

A més, el contingut del DVD no es modifica de cap manera, ja que la informa-ció de control antipirateig es troba fora de la zona d’accés dels reproductors i, per tant, no influeix en la qualitat.

_Redacció



SuCCéS. Un home de 71 anys i veí de Sant Cugat, que s’ha-via extraviat mentre bus-cava bolets al municipi de Mosqueruela (al Terol), va ser trobat mort el passat 10 d’octubre.

L’informe facultatiu va establir que l’home, identificat com Narcís M.Q., hauria mort per causes naturals, segons van informar fonts de la Dele-gació del Govern a Aragó.

En l’operatiu de recerca van participar-hi cinc patru-lles i la unitat canina de la Guàrdia Civil, 39 volunta-ris de Protecció Civil, veïns de Mosqueruela i la família del desaparegut, que havia

denunciat la desaparició el dia anterior a la tarda.

Alerta contínuaLa massiva afluència d’excur-sionistes i boletaires durant el pont del 9 al 12 d’octubre, coin-cidint amb les festes del Pilar, ha obligat els serveis de Pro-tecció Civil d’aquesta locali-

tat a estar en alerta contínua davant qualsevol eventuali-tat. Cinc persones van desapa-rèixer durant aquests dies tot i que van ser ràpidament loca-litzades en diversos punts del terme municipal, entre elles, un persona sordmuda i un excursionista de 87 anys.

Troben mort un veí de 71 anys que es va perdre buscant boletsL’home es va extraviar a Mosqueruela, un municipi del Terol

L’home es va perdre a Mosqueruela. #CEDIDA

_Redacció

ConferènCia. Les Aules d’Ex-tensió Universitària per a la Gent Gran van homenatjar Francesc Macià amb motiu del 75è aniversari de la seva mort amb una conferència

a càrrec del professor d’histò-ria contemporània de la UAB, Ramón Alquezar.

El conferenciant va evocar els trets més significatius de la personalitat de Francesc Macià,

com la faceta de bon comunica-dor, que utilitzava com ningú la psicologia de masses.

El fet determinant que Catalunya fos des del 1714 sot-mesa i sense autonomia fins que el 1931 va ser proclamat l’Estat Català, integrat en la federació de Repúbliques Ibèriques per Macià, el converteix en un mite i el fa entrar a formar part del nos-tre imaginari col·lectiu al mar-ge de les ideologies.

L’AEU ret homenatge a Macià en l’aniversari de la seva mort

_Redacció

aCCident. La distracció del conductor d’un turis-me va provocar que el seu vehicle sortís de la carrete-ra i caigués a la cuneta de la via, en un desnivell d’uns 50 metres, fins a arribar a l’escala que dóna accés al Centre Social i Sanitari de la Floresta.

L’accident va tenir lloc a un quart d’una del mig-dia del divendres 10 d’oc-tubre i, en el moment del sinistre, no hi havia cap vianant en la trajectòria del vehicle descontrolat, un Nissan Primera de color vermell, per la qual cosa no s’ha hagut de lamentar cap víctima. En l’accident només va resultar ferit amb lesions lleus el conductor del turisme.

Les proves d’alcoholè-mia van descartar que el conductor hagués begut. Segons va assenyalar l’ac-cidentat mateix a la Policia, els seus problemes perso-nals el van desconcentrar

de la conducció i van provo-car l’accident, segons han indicat fonts policials.

El vehicle va ocasionar importants danys materi-als als accessos del CAP de la Floresta (graons de les esca-

les, baranes, bancs...) i a un altre cotxe.

Al lloc dels fets van acu-dir-hi dues ambulàncies i una dotació de Bombers. La Policia Local va instruir dili-gències del cas. •


aspecte de les escales per accedir al Centre Social i Sanitari. #C. RODRÍGUEZ

Aparatós accident a la Floresta a causa de la distracció d’un conductordanys. L’home, que va resultar ferit lleu, va originar nombroses destrosses en l’accés al CAP



Agenda de l’EMD de Valldoreix

Inici XV Mostra de Teatre a Valldoreix. Teatre Breu’08Dissabte 22.00h. “Entre aigua i anís”. Diumenge 19.00h. “Jo vinc d’un altre temps” de Ricard Creus

Org.: Grup Teatre EspiralCol..: EMD-Valldoreix

Diumenge dia 26

XV Mostra de Teatre a Valldoreix19h- Sala Casal de Cultura Representació de l’obra de teatre “No és tan fàcil”Org.: Grup Teatre EspiralCol.: EMD-Valldoreix

Divendres dia 17

V Cicle Cinema Entitats21.30h- Nau de Cultura Participació ciutadanaOrg.: ntitats, Associacions i EMD-Valldoreix

Dissabte dia 18 i Diumenge dia 19

Sortida de cap de setmana “La Catalunya Central i el Berguedà” Informació i reserves al 93 674 38 11Inscripcions fi ns el 10 d’octubre

Org.: Valldaurex, Centre d’Estudis de Valldoreix

Sempre sense fer gaire fressa ni ostentació. La seva passió va ser sempre el muntanyisme, que va ser, es pot ben dir, la seva vida. Ens va deixar un grapat extens de lli-

bres sobre aquesta passió seva, a més de l’es-timació que tenia per la nostra terra.Va ser al poble fundador del Club Munta-nyenc. Va rebre molts guardons dels esta-ments catalans per la seva tasca, tan diversa, que va deixar per a tots nosaltres.Tant a l’APAC com a la Penya Regalèssia, va ser un company exemplar, el tenies sempre al teu costat quan el necessitaves, tant arranjant camins i fonts, com a les ermites en què ens han deixat actuar. Quan seguíem els camins per Collserola, sempre portava un sac de plàstic per

L’amic Josep Barberà

Personatges santcugatencs. Josep Barberà

Fa alguns anys ens va deixar el volgut amic Josep després d’una llarga malaltia. Va marxar discretament, com sempre feia les moltes coses que ens va ensenyar a fer

anar recollint les deixalles que els mal anomenats excursionistes deixaven on feien les seves menjades. Ens havia solucionat molts problemes amb els seus bons contactes, que tenia a tots els estaments ofi cials. Fins als últims dies de visitar-lo, la seva voluntat era donar-nos les solucions més escaients per als problemes que havíem de solucionar.Quant a la Festa Major, ell era el que resolia el problema dels ventalls del Ball del vano i el ram, amb les medalles corresponents.La seva gran passió fou el Cavall Bernat, en va muntar un museu a casa seva, en una antiga

fassina, que han visitat molts interessats de totes les esferes per conèixer-lo.Es pot molt ben dir que a la ciutat, en pocs anys, hem perdut dos ciutadans molt importants per la petja que a la quieta han deixat. L’altre ha estat l’amic Joan Aula-dell i Serrabogunyà, que tant treball ens ha deixat. Tots dos tenien molta similitud per la seva senzillesa, i també perquè van ser guardonats com a Santcugatenc de l’Any. És massa pèrdua en tan poc temps.Josep, ens has ensenyat a fer les coses ben fetes, com tu sempre has fet. Desit-gem que descansis en pau per tot el que has fet pel país. •

Ens havia solucionat molts problemes amb els seus bons contactes, que tenia a tots els estaments ofi cials

Encenent l’atri de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat. #CEDIDA/ARXIU

Tomàs [email protected]



Una entitat de la ciutat assessorarà legalment immigrants per internet

Solidaritat. L’Asociación Intercultural Colores, que fa un any que es va crear a la ciu-tat, ha llançat un servei on-line per assessorar legalment immigrants. La pàgina web www.sant-cugat.net/colores ja està operativa per rebre les demandes dels immigrants que busquin informació.

Segons un dels membres de l’associació, Libry Ahu-mada, l’advocada que es farà càrrec de les consultes, la ini-ciativa “és una alternativa important” a la resta de ser-veis d’assessorament jurí-dic que s’ofereixen, sobre-tot per a la població objec-tiva a la qual va adreçada: immigrants treballadors que estan tot el dia ocupats i que tenen poc temps per traslla-dar-se d’un lloc a l’altre. Per a Ahumada, aquesta nova

tecnologia permet que la gent, des de casa seva o des d’un locutori, pugui accedir a aquests serveis gratuïts on-line.

L’associació no farà gesti-ons ni tràmits, només oferirà informació dels tràmits en un termini de temps que encara no han establert, perquè depèn de cada demanda, tot i que es treballa amb la intenció de res-pondre les consultes en la set-mana en curs.

Per a Aaron Egea, coordi-nador de l’entitat, l’advoca-da és un valor afegit al servei, perquè és colombiana i apor-ta una experiència vivencial, a més de la legal.

Així mateix, l’entitat està buscant un espai físic on poder oferir aquest assesso-

rament de manera presenci-al, complementant els serveis per internet.

Nexe d’entitats i culturesAquesta és una de les prime-res iniciatives que endega a la ciutat aquesta entitat, que va néixer amb l’objectiu de fer de nexe entre diferents entitats i cultures del municipi. Volen fer d’unió entre les entitats per poder interrelacionar els seus recursos.

Una de les primeres activi-tats que van endegar va ser un concert benèfic a càrrec del cantautor cubà Ariel Díaz, al Centre Popular Andaluz, amb motiu del cinquanta-cinquè aniversari de l’Agrupament Escolta de Sant Cugat.

aaron Egea, david Gutiérrez, libry ahumada i Eric ricart. #N.G.

El servei ja està en funcionament i és gratuït


Un assaig diu com parlar de llibres sense llegir-loslitEratura. L’editorial Empúries ha tret al mercat el llibre Com parlar dels lli-bres que no s’han llegit, de l’escriptor francès Pierre Bayard, un dels assagistes més reconeguts del pano-rama intel·lectual francès, que ha estat traduït al cata-là per David Clusellas, tre-ballador del Departament de Comunicació de l’Ajun-tament de Sant Cugat.

Segons Clusellas, l’as-saig, que està a la venda des del 9 d’octubre i que ha estat un best-seller en dife-

rents països, té dues lectures: “d’una banda tracta de mane-ra irònica i irreverent les tèc-niques per fer veure que has llegit un llibre i quedar bé en societat, i de l’altra reivindi-ca que la gent no ha de tenir por de la cultura i que la igno-rància no és un pecat”, expli-ca Clusellas.

Al llibre, Bayard defensa que el fet de no haver llegit un llibre no vol dir que no s’hagi tingut accés al seu contingut i que no hagi pogut determi-nar la vida d’una persona.


rEliGió. La comunitat de monges dominiques del monestir de Nostra Senyora dels Àngels ha passat de 7 a 25 membres en els últims mesos, després de la incor-poració de les membres de dues comunitats de reli-gioses procedents de Vic i Mallorca.

Segons la vicària d’aques-ta comunitat de monges de

clausura, sor María Dolo-res, la decisió s’ha pres “per enriquir la vida de la comu-nitat”, ja que actualment els convents europeus tendei-xen a tenir cada cop menys religioses en les comunitats. Sor María Dolores ha apun-tat que el trasllat ha estat “el més convenient per a tothom”, perquè facilitarà l’atenció de les monges més grans, que requereixen aten-ció sanitària.

Les comunitats de Sant Cugat, Vic i Mallorca pas-saran a formar part d’una comunitat nova, que es deno-minarà Sant Domènec de Guzmán. El monestir, que està situat al barri de Coll Favà, adoptarà la mateixa denominació. •

Augmenta la comunitat de Nostra Senyora dels Àngels

imatge del monestir, situat al carrer Mare de déu del roser. #LLUÍS LLEBOT



14 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografi ades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de retallar-ne el text, així com de publicar-les en aquesta pàgina.

Col·legi Europa

Deixeu-vos d’atacs ridículs als pares del Col·legi Europa! Com en tota gran comunitat hi ha elements sense sentit cívic, però la gran majoria som pares i mares treballadors, santcuga-tencs de tota la vida o que vivim a Sant Cugat des de fa molts anys, que no veiem els nostres fi lls tot el que voldríem, que ens esforcem a educar-los de la millor manera possible i que portem cotxes de petita cilin-drada! És cert que les entrades i sortides del nostre col·legi pro-voquen un col·lapse circulato-ri, però no és més gran que en altres col·legis cèntrics i amb el mateix nombre de nens. Estem oberts a aplicar qualsevol solu-ció que pogués evitar aquests col·lapses que, tot sigui dit, també sofrim nosaltres. La zona està saturada, el pàrquing del mercat està saturat i no volem ni pensar en el que ocor-rerà quan ESADE-Creàpolis estigui en ple funcionament! Sr. Recoder, no entenem la immo-bilitat total de l’Ajuntament per millorar les infraestructures viàries per accedir a tots els col·-legis de Sant Cugat. Estem arri-bant al col·lapse total en hores punta mentre vostès continu-en convidant nous organismes i centres a establir-se a Sant Cugat i continuen invertint en càmeres per als seus cotxes patrulla.B. ENDSJÖ

Gats de Sant CugatSenyor alcalde, vuit anys, sí, vuit anys demanant un refugi d’animals abandonats a Sant Cugat i colònies de gats contro-lades i a hores d’ara ni una cosa ni l’altra. Això sí, airejant pro-meses i compromisos que no s’han complert. I mentrestant els gats multiplicant-se cada dia, els ciutadans veient gats pertot arreu en un estat lamen-table i els animalistes fent el circuit diari perquè no es morin de gana. Jo crec que ja està bé, que vostè no s’està prenent aquest tema prou seriosament i que està enganyant milers de ciutadans i polítics d’aquest municipi, incloent-hi les 2.500

persones que en dues ocasions van signar la petició d’un refugi d’animals abandonats.Sincerament, estem cansats i preocupats amb l’actuació dels nostres polítics i crec que ja és hora que els ciutadans de Sant Cugat facin una lectura de la falta se seriositat en el compli-ment de les promeses adqui-rides i no complertes, perquè el tema dels gats abandonats està en boca de tots els que viuen i passegen pels carrers de Sant Cugat.OLGA MARÍN

Can Mates: el Far West?Ja fa quasi un any que vivim al nou barri de Can Mates i, per desídia de l’Ajuntament o de la Junta de Compensació, els car-rers encara estan a mig urba-nitzar. Aquest fet, sumat a la quantitat de noves cons-truccions que s’estan execu-tant (algunes, aturades de fa mesos), ens fa recordar el Far West cada vegada que entrem al barri.Estem quasi aïllats de la res-ta de la vila, si no és fent ser-vir el cotxe. No hi ha carrils bici, ni dins del barri ni en connexi-ons amb el centre. El carrer de Vallseca no té vorera en el seu costat de mar, entre l’av. del Bell Indret i la pl. del Dr. Garriga. La rotonda de Vallseca - ctra. de Vallvidrera, on hi ha l’Esco-

la d’Arquitectura i el nou CEIP, encara s’ha d’urbanitzar. Tam-poc no hi ha voreres a la ctra. de Vallvidrera, entre l’esmentada rotonda i la de l’Arxiu.A aquesta situació, cal sumar-hi l’estat lamentable de les zones verdes (si se’n pot dir així) del barri i l’estat de semi-abandonament del Parc del Turó, a l’oest de l’Escola de Can Mates. No s’ha regat en tot l’estiu i una part important dels arbres que es van plantar han mort o estan agonitzant per-què han caigut pel vent o pel seu propi pes i ningú no s’ha ocupat de redreçar-los. A més, el sistema de recollida selectiva no funciona.Esperem que el senyor alcal-de es recordi dels santcuga-tencs que viuen a Can Mates. I no només a l’hora de cobrar els impostos o fer campanyes...NÚRIA ESTAPÉ

Habitantes de Mira-sol o ciudadanos de Sant CugatNo hace muchas fechas, reci-bí una invitación cursada por el señor alcalde de Sant Cugat para asistir a diferentes actos institucionales que se iban a llevar a cabo en Mira-sol. Ciertamente pensé en asistir a alguno de ellos, porque real-mente se ha mejorado mucho

la vida de Mira-sol.La duda entre asistir o no asis-tir se despejó cuando refl exioné sobre lo que todavía nos falta a los “habitantes” de Mira-sol para convertirnos en “Ciuda-danos de Sant Cugat” (fíjense en el uso de las mayúsculas). Y ¿qué nos falta?, se preguntarán los lectores. Pues aquí van algunas cosas:- Nos falta poder tener acce-so a internet, como lo tienen el resto de ciudadanos de Sant Cugat, a una velocidad razona-ble (3 MG como mínimo), de tal forma y manera que cualquie-ra de nuestros hijos que estu-die en una universidad se pue-da conectar, enviar y descargar documentos de las diferentes asignaturas en un tiempo razo-nable y a un coste razonable. Si Sant Cugat es una ciudad impli-cada con/en las nuevas tecno-logías y una ciudad comprome-tida en la reducción de emisio-nes de dióxido de carbono, qué mejor que conseguir que nues-tros ordenadores, los de Mira-sol, tarden menos tiempo en las descargas de internet y, por

Sóc la Isabel, una persona molt agraïda als nostres ser-veis d’urgències mèdiques. Amb aquest escrit voldria donar les gràcies i felicitar tot l’equip mèdic d’urgènci-es, tant els de la Mútua de Terrassa, on vaig passar 24 hores ingressada, com pel suport que he trobat amb la gent del CAP de Sant Cugat i el de Valldoreix, dels quals he pogut disposar a diferents hores, tant podien ser les dotze de la nit com les quatre de la matinada, és a dir, a tota hora, i sempre he estat atesa de la manera més humana i professional. No canvieu, la gent necessita persones com vosaltres. No dic noms perquè em sabria greu deixar-me’n algun, ja que durant aquests dies han estat moltes les persones que m’han atès. Montse i Lourdes, aquesta vegada res d’altes voluntà-ries, us faré cas fi ns al fi nal del tractament.L’ensurt ha estat gros, gràcies a tots i un petó molt fort.ISABEL MONTAÑÉS

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

PER CORREU TRADICIONAL: Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

Gràcies


els cugatitus per Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

EFECTIUS, ALLÒ QUE SE’N DIU EFEC-TIUS, NO SÉ PAS SI HO SÓN...

...ARA, UN PERILL AL CARRER, POTS ESTAR SEGUR QUE SÍ!

tanto, consuman menos ener-gía. En tres años de lucha con Telefónica, no lo he podido con-seguir, los habitantes de Mira-sol NO somos, según palabras del servicio 1004 de Telefóni-ca, un mercado preferencial, y además “somos la cola” de la central de Sant Cugat.- Nos falta poder salir a la calle durante los meses de verano y tener la sombra de los árbo-les “prometidos”, que nos pro-tejan del sol. Algo que después de un año y medio de concluir las obras de urbanización toda-vía estamos esperando.- Nos falta poder pasear por nuestras calles con la segu-ridad y la tranquilidad de no sufrir un esguince o una simple torcedura de tobillo, porque en algunas calles de Mira-sol no existen aceras como tales, sino recuerdos de algo que pare-cían ser aceras y ahora se han convertido en “estercoleros de defecaciones de perros”, per-dónenme, pero es la cruda rea-lidad.- Nos falta poder salir por la noche a dejar las basuras en los

contenedores y no ser acosa-dos por bandas de gatos que se arrojan a las personas que por-tan bolsas de basura.- Nos falta que retiren los palos del teléfono y los de la ilumi-nación excepcional, de tal for-ma que no tengamos que hacer ningún slalom para utilizar nuestras aceras.- Nos falta sentirnos segu-ros y ver recorriendo nuestras calles, aunque sea una vez a la semana, a algún miembro de las fuerzas de seguridad loca-les o autonómicas, y no venir sólo a Mira-sol para convertir, los fi nes de semana, nuestras rotondas en lugares de contro-les de alcoholemia.- Nos falta tener una red de empresas de servicios que nos evite tener que coger el coche para comprar productos o ser-vicios de primera necesidad y, por tanto, que contribuya al ahorro energético.Sr. Recorder, por favor, ayúde-nos a pasar de ser “habitantes de Mira-sol” a ciudadanos de Sant Cugat.JUAN CARLOS MARTÍNEZ

...TOTHOM BADA!


Publicitat | 15



16 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54

La pitjor part de la pel·lícula ja l’hem passat”Opinió

ESADE i la pilota basca

les mans; adolorits, però satisfets. Fins fa només un parell d’anys, a mi m’agradava passejar pels volts del frontó i poc abans que fos enderrocat vaig fer un munt de fotos per a la memòria. “Aupa los frontones”, “mai t’oblidarem”, es podia lle-gir. I també vaig transcriure un poema de comi-at escrit a les seves parets: “Fiel construcción, que, aún resquebrajada, / mantienes tu sólida estructura,/ meta de ignaros y hombres de cul-tura, / insolventes y gente adinerada, / lugar de encuentro de toda mesnada / de ateos y creyen-tes, desventura imaginar es que de tu fi gura / ¡ay!, muy pronto ya no quedará nada / (...) mal-dito quien te hinque la pezuña”.Però els negocis, sospito, són incompatibles amb totes aquestes falòrnies, la poesia satírica i la pilota basca. Distingits senyors de l’Ajuntament, no facin com el govern espanyol amb la crisi i no amaguin el cap sota l’ala i encarin de debò el pro-blema que ens ve a sobre. El frontó, malaurada-ment, ja l’hem perdut per sempre.•

Hem sentit i llegit crides a l’alegria per l’arribada imminent d’ESADE a la nostra ciutat. Jo, ben francament, lamento no compartir tanta joia i quan penso en aquest estat d’opinió recordo

l’agut Mr. Marshall de Berlanga. La diferèn-cia és que mentre el magnat americà va pas-sar de llarg per Villar del Río, aquesta famo-sa i admirable business school ve per que-dar-se aquí.Ja em perdonaran, però jo no sé veure on són els avantatges tan grans que diuen que tin-drem. Imagino que hi sortiran guanyant –i molt– els llocs de restauració que hi ha a l’en-torn dels cinemes, i espero de tot cor que el meu amic Lluís de la Dracs pugui vendre més dia-ris. A banda d’això, hi ha l’intangible del presti-gi que signifi carà per a Sant Cugat, em comen-ten els optimistes. Molt bé, dic jo, posem això a una banda de la balança i a l’altra col·loquem-hi els problemes de mobilitat que crearà l’ar-ribada d’un miler d’estudiants diaris amb una extensió amplíssima d’horaris.Crec honestament que encara no som cons-cients del que signifi carà. Una bona part de tota la gent que faci cap a ESADE hi arribarà amb cotxe, cosa que vol dir que la Rabassada es convertirà en una mena d’autopista d’en-trada i de sortida en un horari ampli. L’empre-sa té aparcament, però com que serà de paga-ment, cal pensar que molts estudiants mira-ran d’aparcar allà on sigui per fer un estalvi. És evident que els veïns de l’Eixample Sud pati-rem moltíssim, més que ningú, i entrar o sor-tir dels nostres carrers es pot convertir en una empresa molt complicada, però que ningú no s’enganyi, això és com un efecte dominó i afec-tarà una bona part de la ciutat. Si ara el carrer de Guimerà, la rambla de Ribatallada, l’avin-guda del Pla del Vinyet i l’avinguda de Grà-cia estan gairebé col·lapsades durant algunes hores del dia, no cal ser un setciències per veure que el problema s’agreujarà moltíssim. I això, estimats lectors, afectarà la facilitat de movi-ment –la qualitat de vida, al capdavall– de mol-tíssims ciutadans.També hi ha hagut danys col·laterals. Hem per-dut tota l’arbreda que envoltava l’edifi ci dels jesuïtes. I també van enderrocar el vell fron-tó on cal imaginar que molts santcugatencs de soca-rel s’havien escolat per jugar a pilota. Els de la meva generació, de petits, jugàvem a mà en qualsevol paret fi ns a fer-nos butllofes a

[email protected]

JOAN CAVALLÉDIRECTOR GENERAL DE CAIXA D’ENGINYERS

Jordi Robirosa. Mobilitat

Ja em perdonaran, però no sé veure on són els avantatges tan grans que diuen que tindrem

Alorda - Cucurni

Contraportada _PÀG. 56


Ja ha començat la segona edició del cicle Mou-te a ritme sant-cugatenc!, que proposa 18 con-certs de grups locals en dos mesos. La iniciativa va néixer l’any passat per part de Ràdio Sant Cugat i, enguany, l’Ajun-

tament ha comprès que calia potenci-ar-la i s’hi ha sumat. L’èxit del cicle rau en la riquesa musical que acull la nos-tra ciutat. Si feu un cop d’ull al progra-ma de concerts, veureu que hi ha des de jazz fi ns a pop-rock, passant per músi-ca balcànica, rai, hip-hop i bossa nova. És fàcil que tothom hi trobi un plat del seu gust, tot i que sovint allò descone-gut amaga les sorpreses més agrada-bles. Llarga vida, doncs, al Mou-te a rit-me santcugatenc! Espero que no sigui fl or d’un dia i que la visibilització de les necessitats i el dinamisme del tei-xit musical de la ciutat obtingui una

resposta adequada de l’Administració. Per començar, en forma d’equipaments. Els concerts es programen al Teatre la Unió (cèntric, però acústica precà-ria), a la UREF (a tocar de l’estació de la Floresta, acústica justeta), al Casal de Joves TorreBlanca (espai de referèn-cia, sala nova, poc cèntric) i al Casal de Mira-sol (lluny de l’estació, cal anar-hi amb cotxe). La descentralització, que és un valor en positiu, no oculta la man-ca d’un espai públic adaptat als usos dels grups de música, amb bucs d’as-saig, sala de concerts, cabines de grava-ció, bona acústica i aïllament, serveis... La famosa sala de concerts promesa en l’anterior mandat i ara congelada sine die! A més dels equipaments, cal que els programadors culturals de la ciu-tat siguin sensibles a les propostes dels grups d’aquí, que els coneguin i els pro-mocionin. I també és urgent, si volem una ciutat completa i no de cartó pedra, que es permetin la música en directe als bars i els concerts a l’aire lliure, i no només per Festa Major. •

Ens movem!

L’èxit del cicle ‘Mou-te a ritme santcugatenc’ rau en la riquesa musical que acull la nostra ciutat

dit i fetMIQUELHERRADA miquel.herrada @cugat.cat


Colònies de mala olor

1941 vaig entrar a treballar al Banco Hispano Colonial i l’any 1943 vaig viure de prop (des de l’assessoria jurídica del banc mateix) les absor-cions del Banc Comercial de Barcelona i de la Banca Marsans. També, l’any 1950, l’arribada i l’ocupació del BHC per part del Banco Cen-tral, amb timbals i banderes, just quan el pri-mer estava a punt d’obrir ofi cina a… Madrid!

Però “Colonial” va continuar sent el nom d’una fi lial que atenia afers d’immobles. Capgrossos de Madrid (l’equip pencaire era a Barcelona) eren d’aquells de cognoms llargs i “des” a dojo. Un d’aquests, “pico de oro”, va venir un dissabte a la tarda a presidir una sessió extra

Avui dia, parlar de colò-nies en el sentit de terri-toris o nacions envaïts o administrats per altres països és empantanar-se en xipolls de mala olor. Avui, un banc amb el nom d’Hispano Coloni-

al (com el que van constituir a Barcelona l’any 1876 Antoni López i Manuel Girona) potser no comptaria amb el favor dels inver-sors. Tanmateix (copio de Francesc Caba-na a la GEC i no tinc motius per polemitzar-hi) “…el 1934 entrà dins l’òrbita del Banco Central, esdevingué un banc eminentment comercial i creà nombroses sucursals per tot Catalunya” (també a Sant Cugat?).1934: em recorda aquell cicle d’autogovern efímer que es va trencar amb els fets del 6 d’octubre. Entrar, doncs, “dins l’òrbita de…”, deuria voler dir deixar de manar a casa seva; però es notava poc.La meva petita història d’avui, personal i casolana, vol ser l’apropiada per a aquest espai d’opinió en el mes en què es commemoren grisos afers colonials.

Jo hi era. Per això ho explico, perquè en vaig ser testimoni. I des de tribuna preferent: l’any

ESCRIPTORwww.martiolaya.wordpress.com

L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, con-vidat per Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, pronunciarà la conferència Sant Cugat, un model de ciutat innovadora en un acte obert a la ciutadania. Aquesta confe-rència forma part del cicle Coneguem el que Tenim.

XERRADA SOBRE SANT CUGAT 23 D’OCTUBREa les 19.30 h, a l’Arxiu Nacional de Catalunya (c/ Jaume I, 33- Sant Cugat)

Per crear opinió JOSEP MARIA VALLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

de Consell d’Administració. A manca encara de ginys de gravació requerien els serveis d’un taquígraf que recollís el discurs. El tenien a mà. Jo llavors era un taquígraf jovenot amb facilitat –deien– per arrodonir la feina. I era allò que se’n diu de la casa.

Una visió interessada. Si n’ha donat de tombs la Inmobiliaria Colonial! Fou fi ns pocs anys enrere fi lial rica i plena de “la Caixa” i ara ho torna a ser, però pobra i buida; i fa mesos que surt als diaris a remolc de la crisi. M’hi fi xo perquè, en la imaginació i sense documents que obliguin, em deurien dos-cents durets. I és que vaig fer la meva feina, lliurada al cap d’unes hores mecanografi ada en paper que havia pagat trinco-trinco; però ningú no em va preguntar quant valia ni la feina ni el paper. Només, això sí, al cap d’uns dies vaig rebre un “besa-la-mano” on em donaven les gràcies amb retòrica messetària. Jo, de debò, hauria preferit –“res no és mesquí” – un sobret amb un bitllet verd dins i, si fos ara, amb la corresponent plusvàlua de prop de seixanta anys. Però condono el deute si serveix per evitar desnonaments.

(Perdó si signo, murri, un article d’economia sense passar per la B30).•

…apropiada per a aquest espai d’opinió en un mes en què es commemoren grisos afers colonials

Martí Olaya. Economia colonial i domèstica

Joan Carrera: un bisbe que creia en el Vaticà II

Ha mort el bisbe Carrera. El coneixia bé. Durant una llarga etapa el vaig tenir com a convidat quinzenal en un

programa de Barcelona Televisió, en un cara a cara amb Ramon Espasa: un agnòstic i un creient parlant de l’actualitat, però tocant sobretot temes relacionats amb els valors. No defugia cap qüestió i es pronunciava amb valentia i alhora amb prudència sobre temes morals i socials, fregant sovint l’heterodòxia eclesiàstica. Era bisbe

JOSEP M. BALCELLS DIPUTAT

el faristolauxiliar. Això té connotacions de “criat de l’amo”, i l’amo era el cardenal Ricard M. Carles. Les relacions entre el cardenal i el seu bisbe auxiliar no sempre van ser plàcides. Les discrepàncies es van accentuar en moments concrets i Joan Carrera vivia amb dolor, però alhora amb fermesa, aquesta manera diferent de veure l’Església, però sobretot la manera diferent de veure el món. Carrera era un bisbe del Vaticà II, convençut que l’Església és, sobretot, “poble de Déu” més que jerarquia autoritària. És vivència més que no pas ritual de pràctiques, és consciència més que no pas dogma.El bisbe Carrera valorava els mitjans de comunicació. Els veia com una eina transmissora de valors i de missatges, i volia que els valors i els missatges de l’evangeli poguessin passar també a través de les ones. Ell va impulsar Ràdio Estel, però no va fer una ràdio sectària ni propagandística, sinó un mitjà per donar cabuda a la paraula de l’Església

i dels valors humans. Res a veure amb l’altra emissora episcopal –la Cope–, que ell havia denunciat públicament com a sectària.Ha mort Joan Carrera. Ha mort un pont de diàleg amb la societat civil, amb els partits polítics. Ell era partidari del compromís polític. Ell havia participat en el naixement d’Unió Democràtica. Un home proper al món obrer. Un home que vivia en un barri obrer. Un bisbe que entenia els capellans compromesos amb els moviments veïnals. Un bisbe que era comprensiu amb els capellans que se secularitzaven i mantenia amb ells l’amistat de sempre. Era, sobretot, un home de fe, de conviccions, de coherència. Era no només una bona persona, sinó una persona bona.He perdut un amic. Hem perdut un home senzill i compromès. L’Església ha perdut un referent del Vaticà II.L’Església avui ja no fa bisbes de la talla de Joan Carrera. Quina llàstima! •


Amb relació a la terce-ra hora de castellà que vol imposar el Departa-ment d’Educació, Esquer-ra Republicana, a través de la seva portaveu al Parla-ment, Anna Simó, va anun-

ciar el 3 de juny que mentre el seu par-tit fos al govern el decret no s’aplicaria. I un mes després, el 4 de juliol, el secretari general republicà, Joan Ridao, va reblar el clau dient que “mentre Esquerra sigui al govern no hi haurà tercera hora de cas-tellà”. Doncs bé, la tercera hora de cas-tellà ja s’està aplicant. A Sant Cugat, si més no, ja hi ha dos centres –Joan Mara-gall i Pins del Vallès– que l’apliquen amb total impunitat, malgrat que el con-seller d’Educació va dir que l’ajorna-va fi ns al 2009. La pregunta, per tant, es formula sola: què pensa fer-hi Esquer-ra Republicana? Ho dic perquè la clare-

dat expositiva de Simó i de Ridao no ofe-reix dubtes: “Mentre Esquerra sigui al govern no hi haurà tercera hora de cas-tellà”. Ja sabem que aquestes declara-cions es van fer en un moment en què la pressió sobre ERC era molt forta i molta gent es preguntava com podien els repu-blicans mantenir-se impassibles mentre el PSC materialitzava el seu projecte de convertir el català en una llengua residu-al a Catalunya, però s’agrairia una mica de responsabilitat davant els compromi-sos adquirits. Ara, si ERC vol ser conse-qüent i no trair la confi ança de la ciuta-dania, només té dues alternatives: o fer que Educació aturi l’aplicació del decret o abandonar el govern. La situació, en tot cas, és escandalosa, ja que és lògic pen-sar que els centres Joan Maragall i Pins del Vallès no són res més que la punta d’un iceberg que abasta altres munici-pis del país. I el més greu és que els pares dels alumnes que han demanat explicaci-ons per la imposició del decret no n’han obtingut cap resposta formal. D’això, se’n diu nocturnitat i traïdoria. •

La tercera hora de castellà a Sant Cugat

ERC, si vol ser conseqüent, o fa que Educació aturi l’aplicació del decret o abandona el govern

l’horitzóVÍCTOR ALEXANDREwww.victoralexandre.cat



Unió Democràtica celebrarà a Sant Cugat el 77è aniversari de la seva fundació amb un dinar de caràcter festiu

Efemèride _PÀG. 20

Passarà aquesta setmana:Dilluns 20 d’octubre se celebrarà el ple municipal d’octubre

la Ciutat18 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54


SANCIÓ. El Club de Golf Sant Cugat assegura que els dos pous que aquesta entitat esportiva té dins de les seves instal·lacions són totalment legals i estan declarats al registre de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) des de fi nals dels anys vuitanta.

Segons el capità de camp, Joan Monzó, el club decla-ra que “tots els consums compleixen les normes dels estats d’excepcionali-tat per sequera i que satis-fà estrictament els imports del cànon de l’aigua que requereix l’ACA després de les inspeccions mensu-als oportunes”. Monzó ha explicat que desconeix per què a l’ACA no li consta la legalitat hídrica del camp santcugatenc i ha avan-çat que el club ha presen-tat al·legacions a l’expe-dient sancionador perquè tota la normativa que exi-geix aquest organisme està en regla.

L’expedient de l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua es remunta a mitjans de la set-

El Golf diu que l’expedient de l’ACA és infundat

Denúncia. El Club de Golf Sant Cugat respon així a la sanció iniciada per l’Agència Catalana de l’Aigua i a les denúncies dels grups ecologistes i polítics de Sant Cugat que el van acusar de suposat ús fraudulent de l’aigua

“És impensable que aquests pous no estiguin legalitzats”Denuncien també que s’aboca aigües residuals al torrent de Llaceres

mana passada, quan l’agèn-cia va obrir una investigació al Club de Golf Sant Cugat per haver regat presumpta-ment les seves instal·lacions amb aigua de pous “que no consten en el nostre registre”.

Expedient de l’ACAAquesta tramitació de l’ex-pedient sancionador per part

de l’ACA va coincidir amb la denúncia que només un dia abans feia l’Adenc, el Grup de Natura del CMSC i les forma-cions polítiques del PSC, ICV, ERC, CUP, a més de l’Assem-blea de Joves de Sant Cugat (AJSC). “Hem descobert que el club de Golf no té cap concessió d’aigües per regar les seves instal·lacions”, va explicar durant la roda de

premsa de denúncia el mem-bre del Grup de Natura del Club Muntanyenc, Miquel Vallmitjana, que va qüesti-onar com s’havien regat els camps des de l’any 1917, any de construcció del club, fi ns ara aquestes dependències esportives.

De la seva banda, l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua ha puntualitzat que la inves-tigació sobre el club feia ja algun temps que s’havia ini-ciat, perquè les fonts de reg del golf no constaven ni al Registre d’Aigües, ni al catà-leg d’aigües privades, que gestiona l’ACA i que delimi-ta la quantitat d’aigua que es pot extreure de cada pou d’ús privat.

Per part del Club de Golf, Monzó ha qüestionat l’ex-pedient de l’ACA, ja que “fa vint anys que paguem i tributem”, i ha continuat dient que “és impensable que aquests pous no esti-guin legalitzats, si paguem els preus dels cànons de l’ai-gua és perquè existeixen uns comptadors, els quals cada mes ve a controlar la gent de l’ACA”.

Menys consumMonzó ha posat de manifest els esforços que fa el club per intentar controlar i rebai-xar el consum dels recursos hídrics a les instal·lacions. En aquesta direcció ha argu-mentat que l’any 2007, i per requeriment de la mateixa ACA, es va presentar un pro-grama de millora d’estalvi i efi ciència en l’ús d’aigües no regenerades.

(Continua a la pàg. 19)

Segons el mateix Club, els camps de golf es regen amb dos pous que estan legalitzats des de finals dels anys vuitanta . #LLUÍS LLEBOT

Mariona Sagalé[email protected]

43%d’estalvi És el que entre el 2007 i el 2008 ha reduït el Club de Golf en el consum d’aigua amb el pla de millora d’estalvi i efi ciència en l’ús d’aigües no regenerades

“És impensable que aquests pous no estiguin legalitzats, si paguem els preus dels cànons de l’aigua és perquè existeixen uns comptadors que controla l’ACA”

JOAN MONZÓ CAPITÀ DE CAMP DEL CGSC

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 12 de març del 2007


Aquest programa es com-prometia el 2007, i per com-paració amb l’any 2006, a reduir el consum d’aigua un 15%, campanya que final-ment va aconseguir una reducció del 17%. Monzó s’ha mostrat satisfet de fer públic que comparat amb el 2007, aquest 2008 l’estalvi ha arribat a un 43%, “ja que nosaltres només reguem de l’1 de maig al setembre i l’hi-vern la gespa sobreviu grà-cies a les pluges, la rosada i la humitat romanent que hi ha a la terra”.

Qüestió Costa del GolfEls grups ecologistes i polí-tics han exposat també que la urbanització de la Costa del Golf pateix una situació “anòmala” pel que fa a les aigües residuals. En aquesta direcció han demanat que es depurin responsabilitats per l’abocament de les aigües residuals de la urbanització cap al torrent de Llaceres, el que transcorre per la Tor-re Negra.

Les entitats denunciants han explicat que l’Ajunta-ment ha demanat aquest estiu una autorització d’abocament d’aigües resi-duals, quan la Costa del Golf va ser construïda als anys noranta, i han reclamat que no es consideri la urbanit-zació com una població de menys de 2.000 habitants, ja que en cas de tenir aquesta catalogació i no ser integra-da com a part de la trama urbana, les demandes en els paràmetres de les aigües no són tan exigents. L’Ajunta-ment ha respost a les acu-

El torrent de Llaceres està situat a la part oest de la urbanització i al costat de la Rabassada. #LL. LLEBOT

cipi a través d’una depurado-ra privada, tal com fan diver-sos clubs de golf de Catalunya. Monzó ha qüestionat sobre qui ha de recaure la funció de cons-truir la depuradora, que té un cost aproximat d’1,5 milions d’euros. El membre del club golfista ha subratllat que el camp només rega quatre mesos l’any i ha dit que si l’ens local invertís en la depurado-ra, el consistori podria utilit-zar l’aigua per regar els parcs i jardins de la ciutat i vendre l’excedent restant. Monzó ha puntualitzat que com a enti-tat esportiva “no els fa espe-cial il·lusió haver de gestionar una depuradora”. •

Un inventari de les masies en determinarà els usos

DEFINICIÓ. Tot i que enca-ra no està aprovat defi niti-vament el catàleg de cases protegides del municipi, l’Ajuntament ja ha inici-at els tràmits per inventa-riar les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable.

Aquest nou catàleg reco-llirà les construccions edifi -cades en diverses parcel·les, les quals actualment tenen la catalogació d’urbanitza-

Pla. La mesura pretén identifi car les edifi cacions rurals ubicades en sòl no urbà i vetllar per la seva preservació

ció en sòl rural, amb la volun-tat de vetllar per la seva pre-servació, així com la regula-ció dels seus usos.

Els immobles que s’aixe-quen sobre fi nques rústiques poden destinar-se tant a habi-tatge familiar com a allotja-ment de turisme rural, a acti-vitats d’educació en el lleu-re i a la restauració, tal com indica la Llei d’urbanisme vigent.

Possibles incorporacionsA l’espera que es defineixi totalment el projecte, el catà-leg d’immobles en sòl no urba-nitzable preveu ja que s’in-trodueixin masies com la de Can Bell, Can Flo, Can Bor-rull, Can Borrell, Can Llobet, Can Boba i Can Calders, entre moltes altres.

El catàleg compta amb una ajuda econòmica de la Genera-litat consistent en 7.000 euros i pertany al pla impulsat per la Conselleria de Política Terri-torial i Obres Públiques de la Generalitat.

La masia can Flo entraria al pla de catalogació. #LL.LL.

Els immobles poden ser habitatges o turisme rural, entre altres

_Redacció

Diagnosi

Fa anys deia Jordi Pujol, referint-se a l’insigne historiador, que “quan el doctor Vicens entra en un lloc tothom s’aixeca”. Amb el molt hono-rable passa el mateix: tothom s’aixeca o, si més

no, afi na l’orella. Això almenys és el que han cregut la gent de l’Aula d’Extensió Universitària, que ens l’han portat perquè ens expliqui la seva prospectiva de Catalunya. Però hom sap que ara Pujol ja no par-la de política, això ho deixa per als que governen. Pot-ser és per això que va deixar la prospectiva per a un altre dia (o un altre any). I ho entenc. Amb això de la crisi econòmica les coses estan massa complicades per atrevir-se a enfi lar quatre idees que ens facin ser més optimistes i veure-hi una mica més clar. Diguem-ne, doncs, que es va quedar en la fase de la diagno-si. Això sí, ens va dir que hem de ser actius i seriosos. Missatge subtil on n’hi hagi. El nostre alcalde, des de la presidència estant, va recollir l’englatina d’or:

“Sant Cugat ha fet els deures”. Amb aquesta benedic-ció s’ha apressat a desenvolupar el pensament pujo-lià: els nostres horitzons nacionals no estan clars i el govern gestiona però no té un projecte de país. Una altra diagnosi, no cal dir-ho. Ara, qui li fot el casca-vell al gat? M’ho explica, si us plau, això del projecte de país? I, si és possible, m’ho posa en números. Jo, de projectes, només crec en els de fi nal de carrera i molts ni l’acaben. Un projecte funciona quan pots tenir el personal embadalit amb quatre coses vistoses i mit-janament passables pel que fa a resultats. Però, amb el sidral que ens espera, a veure qui és capaç de qua-drar la prova del nou! A Sant Cugat també teníem un projecte, parit entre els cotons de la nostra situació, estratègica i sociocultural, privilegiada; però se’ns ha estroncat, almenys des d’un punt de vista urbanís-tic i demogràfi c. Vulguem o no, ens haurem d’endin-sar en la gestió diària de barris buits amb carrers en progressiu deteriorament i amb les estretors d’una hisenda que ha viscut amorrada a la mamella de l’or-gia constructora. I ho dic convençut que no és poca cosa i que tenir instruments per sortint-se’n és el millor projecte que podem esperar. Ara m’adono que jo també m’he limitat a fer una diagnosi. No cal que s’aixequin, però. •

l’EstirabotJORDI [email protected]

sacions formulades des de les entitats ecologistes i polí-tiques argumentant que la depuradora de la urbanitza-ció de la Costa del Golf està en tràmits de ser regularitza-da per part de l’ACA i manté que la gestió que es fa en la urbanització és la “recoma-nada i encertada”.

Des del consistori local se sosté que les aigües d’aquest sector compleixen els requi-sits per ser abocades al tor-rent i que aquesta actuació permet mantenir els mínims de cabal tot l’any. Per resol-dre això, els denunciants han animat a fer que l’ai-gua residual que es crea en

aquesta urbanització es reu-tilitzi per regar el Camp de Golf Sant Cugat.

Aigua reutilitzadaEn aquest sentit, l’ACA ha informat que ara estan en converses amb el club de golf santcugatenc i amb l’Ajuntament, perquè l’en-titat esportiva regui els seus camps amb aigües reutilitza-des. Fonts de l’ACA han reve-lat que resten a l’espera que el club presenti un projecte perquè pugui fer servir l’ai-gua del clavegueram.

D’aquesta manera, el camp de golf regaria amb una part de les aigües residuals del muni-

Amb la crisi les coses estan complicades per atrevir-se a enfi lar quatre idees

CLUB DE GOLF SANT CUGAT



Deixalleria

Em deia l’altre dia un amic que sem-blava mentida com amb les facilitats

que avui dia hi ha per des-embarassar-se de mobles i trastos vells o d’altres utensilis en desús o tren-cats, hi havia encara gent que fes servir els costats dels contenidors o fi ns i tot els escocells dels arbres per dipositar en gran nom-bre les seves deixalles. El cert és que el nostre Ajun-tament ha fet un esforç llo-able per millorar aquest aspecte, però si la ciutada-nia no es mentalitza del camí correcte, els progres-sos són molt minsos. Parti-cularment, sóc usuari de la deixalleria de la carretera de Roquetes, on vaig nor-malment els diumenges. Hi ha dos empleats molt

amables que t’indiquen on has d’anar segons la tipo-logia del residu. En molts casos, les famílies usuà-ries es fan acompanyar pels seus fi lls, que ajuden, com poden, a dipositar els objectes en els contenidors adequats. Penso que és un bon exemple i la millor manera de transmetre aquesta cultura de respec-te vers els altres i el medi ambient. És una qüestió educacional. Amb un petit test estadístic previ, amb una targeta de tipus crèdit, t’inscriuen perquè un dia o altre et rebaixin, en una petita proporció, el cànon de l’aigua, i ja està, marxes feliç i content cap a casa. Els mitjans que s’han dis-posat són a l’abast de tot-hom i no hi ha excusa: fi ns i tot tenim camions amb deixalleries mòbils que s’instal·len en punts deter-minats i en horaris convin-guts. Les facilitats, doncs, hi són totes i només man-ca aquest petit esforç nos-tre. No hi ha excusa per no col·laborar-hi, és en benefi -ci de tots. •www.torresadvocats.com

No hi ha excusa per no col·laborar-hi, és en benefi ci de tots

la togaEDUARDTORRES

HABITATGE. Els socialistes volen que Sant Cugat conti-nuï garantint l’accés a l’ha-bitatge protegit de lloguer, per alleugerir la situació de crisi econòmica.

L’equip socialista de la ciutat ha demanat, a través d’una roda de premsa, que Promusa variï els requisits que actualment es demanen als adjudicataris dels pisos de lloguer, tant per a gent jove com per a gent gran. En aquest sentit el portaveu del PSC, Salvador Gausa, ha demanat que l’aval que exi-geix la promotora municipal passi dels actuals sis mesos a un màxim de dos. Gausa ha dit que tot i ser legal, un dipòsit de sis mesos signifi ca “molts diners”, i ha animat el

Valoració de l’EMDEl grup socialista també ha explicat, a través d’una roda de premsa encapçalada pel regidor Ferran Villaseñor, les aportacions que farà, aquest dissabte, l’Agrupa-ció de Sant Cugat al Congrés de Federació del Vallès Oest del PSC. El grup local té pre-

consistori a rebaixar-lo, ja que la Generalitat ha aprovat un decret que demana dos mesos d’aval per facilitar l’accés al lloguer protegit. A més, des del PSC s’ha assegurat que per pal·liar els efectes de la crisi Promusa podria treure en llo-guer els locals comercials que hi ha en els baixos dels immo-bles de protecció, segons ha dit

el representant del PSC al Con-sell d’Administració de Pro-musa, Pere Soler, que ha dema-nat que Promusa “s’adeqüi als temps de crisi”. Soler també ha demanat que Promusa aju-di a rehabilitar antics edifi cis del centre històric de la ciutat, ja que “moltes fi nques no pas-sarien el test de l’edifi ci (TEDI) de la Generalitat”.

Roda de premsa de Salvador Gausa i Pere Soler a la seu del PSC de Sant Cugat . #LLUÍS LLEBOT

vist reclamar que el Vallès es consideri un conjunt unita-ri, especialment pel que fa a infraestructures, així com també recordar la deman-da d’un hospital de referèn-cia a la zona. Finalment, van explicar que Pilar Gorina, Salvador Gausa i Villaseñor seran les tres propostes del grup local per esdevenir con-sellers nacionals.

L’acte també va servir per fer una valoració del funcionament del pacte de govern de concentració de Valldoreix. En aquest sentit, Villaseñor va apuntar que el pacte ha permès “donar con-tinuïtat a projectes del man-dat anterior, com la reforma de l’EMD, l’ampliació de l’Es-cola de Música o la construc-ció d’una nova escola bres-sol”. Per contra, el regidor considera que aquest govern de concentració ha propici-at “l’entrada de CiU Sant Cugat en temes del govern de Valldoreix”. En aquest sen-tit, Villaseñor va demanar públicament “que el grup polític santcugatenc deixi d’interferir en el funciona-ment de l’EMD”. •

Reclamen que els locals comercials es posin en lloguerLa formació vol que CiU Sant Cugat no interfereixi en l’EMD

S. Bella / M. Sagalé[email protected]

El PSC demana a Promusa que “s’adeqüi als temps de crisi”Abaixar el llistó. El grup socialista reclama a l’Ajuntament que apliqui una rebaixa en els requisits dels pisos de lloguer socials dels actuals sis mesos d’aval a un màxim de dos

EFEMÈRIDE. Sant Cugat ha estat escollida per la direc-ció d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) com a seu on el grup polític celebrarà el setanta-setè aniversari de la seva fundació. La presiden-ta d’UDC a Sant Cugat, Cris-tina Paraira, ha explicat que la celebració, que reunirà el planter major d’Unió i a la qual assistiran unes 500 per-sones, es basarà en un dinar, que es farà el dissabte 8 de novembre. Paraira també ha explicat que durant l’ac-

te de celebració es reconeixe-rà la militància que fa 25 anys que és amb UDC.

Congrés NacionalLa secció local d’UDC parti-ciparà en el vint-i-quatrè con-grés del partit amb l’aportació de diverses esmenes i mocions proposades des de l’executiu local. Un total de 16 compro-missaris santcugatencs d’UDC participaran en aquesta reu-nió, en què s’aplegaran 1.270

Unió Democràtica celebrarà el seu 77è aniversari a Sant Cugat

Brugarolas, Paraira i Amador a la seu d’UDC. #LLUÍS LLEBOT

La secció proposarà tres esmenes al 24è Congrés del grup

persones, els dies 18 i 19 d’octu-bre. El membre d’Unió Carles Brugarolas ha explicat tres mocions que, si s’aproven al Congrés, “entraran a formar part de l’estratègia de partit”. D’aquesta manera, UDC inten-tarà que s’aprovi un enduri-ment de les sancions per gra-fi ts i que es reformi la regulació de les vagues i les manifestaci-ons, i farà una aposta en matè-ria d’energia renovable.

_Redacció


Publicitat | 21




ideeS. Adoptar mesures per canalitzar l’aigua de pluja, recollir l’energia solar i treu-re al mercat la borsa d’habi-tatges buits amb garanties, tant per a llogaters com per a llogadors. Aquestes han estat les tres idees que l’exalcalde de Sant Cugat, Àngel Casas, ha proposat a l’escola que porta el seu nom, i que organitza cada any la secció local de les Joven-tuts Socialistes de Catalunya (JSC). Casas ha assenyalat que aquests plans “contribuirien al benestar i l’economia de Sant Cugat” en el marc d’un curs d’economia política.

El quart cicle d’aquestes jornades formatives, que es van allargar de dijous a dissab-te, representa, segons la prime-ra secretària de les JSC, Elena Vila, “un lloc per informar-nos, debatre i trobar solucions”, mentre que el secretari d’or-ganització de les JSC, Mario Gutiérrez, ha apuntat que grà-cies a les intervencions dels ponents l’escola implica “el plaer de conèixer com els qui

governen prenen decisions”. Durant la trobada les JSC de Sant Cugat han signat un acord de col·laboració amb les joven-tuts socialistes de Portugal.

Els ponentsLa tarda de divendres va ser el torn d’una xerrada-debat a càrrec d’Eurico Brilhante Dias, director general de l’Agència d’Inversions Estrangeres de Portugal, i Luis Urra Mue-na, economista. Brilhante va centrar el discurs a analitzar la situació de crisi que pateix

Portugal i va assegurar que el país “ha de buscar la diversifica-ció per no dependre d’Espanya, França ni Alemanya”. Alhora, Brilhante va reconèixer que perquè aconsegueixi una rique-sa sostenible “Portugal ha de buscar la demanda en altres països”. Per la seva banda, Urra va alertar que “hi ha una crisi alimentària als països pobres, i una crisi energètica i financera a escala general. S’ha imposat la lògica mercantilista i s’està perdent el sentit comú”, va lamentar Urra. •

C. Mercader / M. Sagalé[email protected]

Brilhante, a l’esquerra de la imatge, i Urra, a la dreta. #LL. LLEBOT

Les joventuts socialistes de Sant Cugat i les de Portugal col·laborarandocència. La 4a edició de l’escola de formació Àngel Casas recull propostes fetes pel mateix exalcalde

UrBaniSme. La recent inau-guració de la línia d’autobu-sos urbans L-7, que va entrar en funcionament aquest estiu i que cobreix la ruta que hi ha entre el centre de la ciu-tat, Vulpalleres, Can Sant Joan i el Centre Comercial Sant Cugat, ha fet variar els itineraris de les altres línies. Aquesta modificació ajuda a cobrir més territori i incre-mentar la freqüència i els horaris dels busos.

D’aquesta manera, la línia L-1, que connecta Mira-sol amb Mas Gener i amb el Tor-rent de Ferrussons, amplia el servei que oferia fins ara els dissabtes i incrementa la fre-qüència, que serà de 40 minuts en lloc dels 60 actuals. Els diu-menges l’horari s’estendrà de 9 a 14 h i de 16 a 22 h. La L-2 ha estat l’única que ha patit un

canvi en el seu itinerari. Així doncs, aquest servei, que dis-corre pel centre de la ciutat, suprimeix el pas per l’avinguda de Gràcia, per la baixa ocupa-ció d’aquest punt. Igualment, s’ha eliminat el tram entre Francesc Macià i l’estació de Renfe, que queda cobert per la nova L-7, cosa que ha permès

augmentar la freqüència cada 20 minuts. A l’avinguda de la Clota s’ha instal·lat una nova parada, mentre que la para-da d’Ildefons Cerdà s’ha tras-lladat a la rambla del Torrent d’en Xandri.

Finalment, la L-6, que té el tram dels parcs empresarials i fa la ruta de Can Sant Joan i Can Calders, ofereix un ser-vei ininterromput de les set del matí a les vuit del vespre.

Bonificacions especialsEl transport públic local tin-drà caràcter gratuït per a pen-sionistes, persones amb més de 65 anys o amb alguna dis-minució. Igualment, es man-té el descompte per a famílies nombroses i per a nens i joves entre 3 i 18 anys que tinguin el carnet d’estudiant, que podran agafar el bus sense límit de viatges des del 15 de setembre del 2008 fins al 30 de juny del 2009. •


Un dels busos urbans. #LL.LL.

Els autobusos urbans canvien els recorregutsmillora del servei. L’entrada de la L-7 força a canviar la L-1, la L-2 i la L-7, que incrementen la freqüència

ERC vol formar part del pla ‘Escriptor Refugiat’refUgiatS. La secció local d’ERC portarà fins a la sessió plenària del dilluns 20 d’octu-bre la campanya que ha posat en marxa el PEN Català per-què Catalunya aculli, durant un màxim de dos anys, els escriptors o els intel·lectuals amenaçats, perseguits o amb risc de ser empresonats com a conseqüència dels seus escrits.

Els republicans proposen que l’Ajuntament s’encar-regui de resoldre els aspec-tes pràctics de l’acolliment, com ara posar a disposició de l’escriptor un habitatge a Sant Cugat, equipat amb tot el necessari per viure i treballar, i garantir-li l’as-sistència mèdica, ajut per resoldre tràmits burocrà-tics i la recerca d’un cen-tre escolar per als seus fills. Així mateix, volen que el consistori garanteixi la seva integració a la socie-tat i la cultura catalanes.

La moció que ERC pre-sentarà al ple d’octubre

també inclou l’organitza-ció de jornades, conferèn-cies i xerrades a les escoles per sensibilitzar la societat sobre la llibertat d’expres-sió i la solidaritat interna-cional.

El programa Escriptor Refugiat del PEN Català, que forma part d’una xarxa inter-nacional formada per més de 140 centres a tot el món, creu que és un deure de gra-titud històrica poder donar acollida a aquests escriptors, perquè després de la Guerra Civil molts escriptors cata-lans es van exiliar a causa de la repressió franquista.

_Redacció

el portaveu d’erC. #LL.LL.

Recoder viatja a l’Amèrica del Nord per fer contactes

ViSita. L’alcalde, Lluís Reco-der, visitarà Nova York, Bos-ton i Ottawa del 26 d’octubre al 4 de novembre, per afavo-rir les relacions de les empre-ses locals amb les americanes. Acompanyat pel tinent d’al-calde d’Economia, Jordi Joly, i per alguns empresaris, la mis-sió del viatge pretén refer-mar les relacions entre Sant Cugat, Boston i el Massachu-setts Institute of Technology (MIT). En el marc d’aquestes visites al continent americà, la delegació santcugatenca estudiarà les iniciatives que puguin afavorir el desenvolu-pament empresarial del muni-cipi i impulsar la marca de ciu-tat, i estudiarà projectes medi-ambientals que podrien ser extensibles a Catalunya i a Sant Cugat. Durant els deu dies de viatge, la comitiva s’entrevistarà amb l’alcalde de Nova York, Michael Blo-omberg, i el seus homònims de Boston i Ottawa, i amb el magnat i membre de la Funda-ció de les Nacions Unides Ted Turner, entre d’altres.

_Redacció



Campanya. Sant Cugat con-tinua mantenint uns índexs de contaminació alts, segons assenyala el punt de mesu-rament de la Xarxa de Vigi-lància i Previsió de la Con-taminació Atmosfèrica, que és al barri de Sant Francesc. Aquest punt de control medi-ambiental revela les dades del municipi en matèria de qualitat de l’aire i expo-sa que forma part de les 40 poblacions de l’àrea metro-politana que superen l’ín-dex de partícules en suspen-sió de diàmetre menor de 10 micres (PM10), el límit que permet la Unió Europea.

Per intentar canviar l’emissió de les PM10, s’ha

desplaçat fins a la ciutat l’Am-bibús. Aquest autobús ambi-ental té l’objectiu de variar part dels comportaments de les persones, pel que fa als seus hàbits diaris, i rebaixar els nivells de CO2 a través de la conscienciació.

Fins aquest diumenge, 19 d’octubre, l’Ambibús, que és a la plaça de la Vila, acollirà l’exposició itinerant Respi-rem benestar. Aquesta mos-tra forma part del paquet de 73 mesures impulsades per la Generalitat, que fixa com a termini el 2010, per rebaixar les emissions de gasos conta-minants a l’àrea metropolita-na de Barcelona i millorar la qualitat de l’aire.

Emissors de CO2Com en altres poblacions, les partícules en suspensió que floten a l’aire de Sant Cugat provenen, principal-ment, de les emissions que produeix el trànsit rodat.

Tot i que el municipi no té indústries que generin fums, sí que acull un altre sector que emet una gran quanti-tat de partícules flotants: el de la construcció.

“Com que ara hi ha una aturada en el sector de la construcció, segurament enguany baixaran els nivells de PM10 a Sant Cugat”, ha assenyalat l’educadora ambi-ental de l’Ambibús, Sandra Espeja, que ha aconsellat aplicar el sentit comú per intentar rebaixar els nivells de gasos i partícules que contaminen el medi ambi-ent fent servir més el trans-port públic, estalviant ener-gia i conduint de manera eficient. A més, l’educadora ha recordat que el consum domèstic, les centrals gene-radores d’energia, els aero-ports i els ports també fan incrementar la concentració de l’òxid de nitrogen (NOx) i els nivells de PM10. •

Si hi ha canvi, hi ha esperançaConscienciació. L’Ambibús arriba a Sant Cugat per exposar les mesures que s’estan portant a terme per pal·liar els efectes de l’emissió de gasos contaminants i recomana un canvi de comportaments en el dia a dia de les persones

Dos visitants a l’interior de l’autobús ambiental, que s’estarà a la plaça de la Vila fins diumenge. #LL. LLEBOT

L’activitat immobiliària dels darrers anys ha incrementat les PM10

[email protected]


Passarà aquesta setmana:El divendres 24 d’octubre tindrà lloc una nova edició del fòrum empresarial Santcugatribuna

Economia24 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54

la Xifra

30èaniversariL’empresa d’instrumentació científica i de laboratori Konik-Tech, instal·lada a Sant Cugat, compleix anys


MoSTra. El format del Sant Cugat Actiu tal com s’ha conegut fins ara podria variar de manera substan-cial. Aquesta és la intenció de l’Àrea de Comerç i de la Federació de Comerciants de Sant Cugat. La Mostra de Comerç, Indústria i Ser-veis, que té caràcter bianual –per la qual cosa a la prima-vera del 2009 se n’hauria de celebrar la desena edició–, podria canviar de format per adequar-se als nous temps.

Amb aquesta modificació s’espera que els comerços tornin a tenir un pes relle-vant dins de la fira, sen-se oblidar el sector serveis i l’industrial, que també con-tinuaran tenint un lloc en

el certamen. Ho ha explicat el regidor de Comerç, Josep Romero, que ha desvinculat totalment el possible canvi de format de l’actual moment de crisi econòmica. La mostra, coneguda també com l’apa-rador més gran, l’organitzen l’Ajuntament, la Federació de Comerciants de Sant Cugat i la Cambra de Comerç i Indús-tria de Terrassa, i fins ara se celebrava al Parc de l’Arborè-tum a través d’una gran car-pa. Romero ha exposat que s’estan mantenint converses amb la Federació de Comerci-ants perquè la fira es traslla-di al centre de la ciutat, i ha assegurat que en principi l’en-titat que agrupa el comerç de Sant Cugat “hi està d’acord”. Tot i això, queden pendents de definir detalls importants que conformaran l’exposició, com els dies en què se celebrarà i els carrers i les places del cen-tre que ocuparan els comer-ços, segons ha reconegut el titular de Comerç.

El president de la Federa-ció de Comerciants, Josep Lluís Galvany, ha avançat que entre la setmana que ve i la posterior tots els comer-ciants estaran informats d’aquesta modificació, per valorar si volen adaptar-se

al nou canvi de format”. El membre de l’associació ha dit que la modificació del perfil de la mostra “intenta donar-li un altre aire”, perquè ara “ha

quedat caduca”, i ha avan-çat algunes de les idees que es proposaran per a aquesta nova edició, com “una mostra gastronòmica nocturna”.

La fira, que es caracteritza per mostrar a usuaris i com-pradors les novetats empre-sarials i comercials que s’han instal·lat a la ciutat i conso-lidar les que fa anys que són a Sant Cugat, se situaria als carrers i les places del cen-tre, “perquè els comerciants tinguin més protagonisme i així aconseguim la màxima par ticipació”, aclareix Romero.

Galvany s’ha mostrat con-vençut que el nou format beneficiarà el comerç local,

Sant Cugat Actiu canvia de formatDiferenciació. La gran carpa de la desena edició de la Mostra de Comerç, Indústria i Serveis, que s’havia d’instal·lar aquesta primavera al Parc de l’Arborètum, es canviarà per una fira al centre de la ciutat

Romero desvincula el canvi dels efectes de la crisi econòmicaL’Àrea de Comerç avalua la proposta amb la Federació

Una imatge de l’edició del Sant Cugat actiu d’ara fa dos anys, al Parc de l’arborètum. #ARXIU / LLUÍS LLEBOT


“La fira se situarà al centre perquè els comerciants tinguin més protagonisme i aconseguim la màxima participació”JoSEP roMEro regiDor De comerç

perquè entre altres coses “serà molt més econòmic que tenir una estand dins de la carpa, i serà una gran festa del comerç local”.

Per la seva banda, el gerent de l’empresa de seguretat d’Aux-Vyd, Jordi Simó, que participa en la mostra des de la primera edició, sosté que “l’estructura actual necessi-ta un reciclatge”. Simó, que és membre de la fundació del Sant Cugat Actiu, ha augurat que “s’haurà de fer un estudi detallat perquè la fira benefi-ciï al màxim el comerç”.

Darrera edicióEl 2007 es va organitzar la novena edició d’aquesta mos-tra i en els tres dies que va durar hi van participar 198 empreses. El complex de la mostra es va instal·lar sobre una superfície de 25.000 m2 i constava d’una gran carpa de 6.000 m2.

A més d’una oferta de serveis, empreses i comer-ços, al recinte firal també es va oferir una mostra gas-tronòmica i una altra d’en-titats de cultura popular i tradicional. En aquesta darrera edició es van arri-bar a comptar 60.000 regis-tres d’entrada. •


Publicitat | 25D SANT CUGAT 256 X 325 13/10/08 11:01 P�gina 1

Som-hi és una actitud. I també el primer pas,davant els reptes, davant el conformisme, davantels somnis, som-hi tots i totes. Perquè si volemanar a més, res ni ningú es pot aturar.

www.gencat.cat




Recuperació

Seria molt agosarat afi rmar que el pit-jor ja ha passat i que a partir d’ara

entrem en la fase de la recuperació progressiva. Tot i que no descarto que així sigui, sí que volia aportar algunes refl exi-ons sobre com serà el pro-cés de ressorgiment.El primer que notarem és una millora en la confi an-ça fi nancera. Les borses podrien fer salts espec-taculars endavant i recu-perar una part del ter-reny perdut. Hi ha moltes empreses no fi nanceres que han perdut més de la meitat del seu valor en borsa, això no és normal, el seu capital real conti-nua sent el que era abans de la crisi i han de recu-perar el seu valor. Els bancs, avalats pel sector públic, tornaran a pres-

tar-se diners, i de retruc ens els prestaran a nosal-tres. L’Euríbor baixarà més, tant per la recupera-ció de la liquiditat al mer-cat com per la baixada de tipus del BCE, que allibe-rat de la pressió infl acio-nista es podrà permetre moderades reduccions al preu del diner.Fins aquí, tot molt bé, és qüestió de temps. Pel que fa al sector pro-ductiu la cosa no ani-rà tan de pressa. Encara viurem un 2009 de cer-ta contenció als pressu-postos, tant en el sector públic com en el privat, i això afecta tota la cade-na productiva. A més, la construcció no recupe-rarà els nivells de fa dos anys, hi ha massa estoc acumulat d’habitatges.Ara, el que compta és evitar la fallida, pen-so que estem en el bon camí. En absolut anem, com diuen frívolament alguns, cap a un canvi de sistema, però sí que hi haurà reformes en pro de més seguretat. •

Encara viurem un 2009 de certa contenció als pressupostos

[email protected]

econogrescaeconogrescaeconogrescaeconogrescaeconogrescaCARLESBRUGAROLAS “A Sant Cugat podrem anar a

comprar i anar de compres”

Entrevistem Josep Romero, regidor de Comerç i Obres Públiques

“El futur comercial de Sant Cugat me l’imagi-no amb una oferta qua-lifi cada, diversa, com-petitiva i competent.

A Sant Cugat el comerç local ja està con-solidat i en un futur encara serà molt més atractiu, no només per a la gent de la ciutat, sinó també per a les persones de les poblaci-ons dels voltants.”

Per tant, el seu és un missatge totalment positiu?Sí, però tot això no podrà passar si el comerç funciona de manera individual o per car-rers. Els comerciants han d’entendre que el comerç que hi ha a Sant Cugat es comple-menta. Per exemple, l’oferta comercial del carrer de Santiago Rusiñol complementa la que hi ha al carrer Major o a la rambla del Celler. S’ha de donar una imatge de comerç de Sant Cugat, això encara costa, però és bàsic i elemental.

En quina direcció ha d’avançar l’oferta comercial local?Ha de donar servei als clients, tenir una bona atenció postvenda, i brindar l’opció del ser-vei a domicili i de l’aparcament.

Quins són els projectes estrella de Comerç per al que queda de legislatura?El canvi de format del Sant Cugat Actiu, que se situaria al centre, la reforma del mercat de Pere San i el Mira-sol Centre.

Per què la mostra es transformarà ara?

El canvi del Sant Cugat Actiu es fa, principal-ment, per dos motius: perquè Sant Cugat ha canviat molt des que es va fer la primera expo-sició, el 1990, i perquè al principi a la mostra el comerç suposava el 80%, però en les darre-res edicions era només del 20%. Volem que el comerç torni a ser el protagonista de la mos-tra, tot i que els serveis hi continuaran tenint un lloc.

A partir d’ara sempre s’apostarà per aquest format del Sant Cugat Actiu?Si surt bé podrem demanar que, en comptes de ser bianual, la mostra es faci cada any, i si no surt bé buscarem una altra fórmula.

I pel que fa als altres dos projectes?El del mercat de Pere San és perquè el sec-tor comercial de la zona torni a agafar el pes que li correspon, i el Mira-sol Centre, que serà una realitat d’aquí a un any i donarà servei a uns 20.000 veïns, s’adiu amb els punts bàsics del Programa d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC), perquè els districtes


puguin fer la compra dels productes bàsics al barri. En el transcurs de dos anys els veïns de Vulpalleres també tindran un punt comercial, i més endavant seran els de Valldoreix els qui podran comprar al seu barri.

Per tant, tota la ciutat quedarà coberta?A Sant Cugat podrem anar a comprar i anar de compres. Al centre de la ciutat es podran adquirir articles de moda i complements, i en cada barri, articles de primera necessitat.

Creu que amb la crisi econòmica veurem per-sianes tancades o canvis d’activitat profes-sional?Pot existir alguna activitat puntual que ho passi malament, però penso que, en general, no. Una cosa molt positiva que diferencia el comerç de l’empresa és que el comerç pot reac-cionar i prendre decisions ràpidament, cosa que les grans corporacions no poden fer, i això és un aspecte molt positiu.

Hi ha ciutats que han apostat per una mesu-ra anticrisi, i és que els comerciants, un dia a la setmana, fan descomptes i promocions per incentivar el consum. La proposta seria positiva per a Sant Cugat?Tota mena d’iniciatives, com, per exemple, el Fora Stocks, són positives. Quan hi ha estal-vi la gent respon, està demostrat. Hauran de ser els comerciants els qui decideixin si volen tirar endavant la iniciativa, nosaltres podem ajudar posant al seu abast tota la nos-tra infraestructura, com ja fem amb els conve-nis d’aparcament, però les decisions les han de prendre ells.

Quin missatge llança als comerciants en la situació econòmica actual?Que ara és l’hora d’apostar per la formació i també és el moment d’aconseguir personal per treballar, perquè fa un temps als comer-ciants els era difícil trobar gent que treba-llés en el comerç.

Com es pot protegir el comerç urbà?Com fem ara, fent que els carrers siguin de via-nants, cosa que potencia el comerç, i constru-int cinc aparcaments en cinc anys, amb conve-nis perquè siguin més barats i limitant la proli-feració de les zones fredes comercials. •

Energia renovada. El polític ha estat apartat un any de la Regidoria de Comerç per sotmetre’s a una operació qui-rúrgica. Romero torna al seu càrrec i reconeix que “el moment difícil apunta les oportunitats d’obtenir un llo-guer comercial molt més barat”.

Una dècada a Comerç Romero va ser regidor de Comerç amb l’alcal-

de Aymerich i ho ha estat també amb Recoder. #LLUÍS LLEBOT

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa


ModifiCaCió. Els veïns i els comerciants de la ram-bla de Can Mora i dels car-rers limítrofs no acaben de veure clara la supressió de la zona blava en benefici del carril bici que s’ha habilitat recentment en aquesta via. Per aquest motiu reclamen a l’Ajuntament una solució als problemes de mobilitat que ha generat l’eliminació dels aparcaments de pagament i que es torni a establir una

Volen que es restauri una zona d’aparcament a la superfície

M. S. [email protected]



Els EUA també rescaten els bancs

Les mesures de res-cat financer a un i altre costat de l’At-làntic semblen

haver assentat les bases per a la recuperació pro-gressiva de la confiança. No obstant això, malgrat les successives injeccions de liquiditat i les rebaixes de tipus coordinades, la por d’una recessió gene-ralitzada ha anat gua-nyant terreny dia a dia. L’FMI revisava a la bai-xa les seves previsions de creixement global, quan-tificava en 1,4 bilions de dòlars les pèrdues per actius subprime i dema-nava claredat per sortir de la situació actual.

El resum de les mesu-res preses als EUA és el següent. Es volen fer tres coses: recapitalitzar les entitats financeres, garantir l’emissió de deu-te bancari sènior i esten-dre la garantia dels dipò-sits bancaris, i millorar la capacitat d’accés al finan-çament empresarial. Addicionalment, es crea un Fons de Garan-tia de Dipòsits americà que garantirà l’emissió de deute sènior. La pos-sibilitat d’emetre amb aquesta garantia s’aca-barà el 30 de juny del 2009 i afectarà el paper comercial, els pagarés i el finançament interban-cari. A més, proporcio-narà garantia il·limitada a comptes corrents d’empreses fins al 31 de desembre del 2009 (sen-se incloure els dipòsits a termini, que tenen una garantia de 250.000 dòlars). Aquest pla ha tingut més bona acolli-da pels mercats, perquè combat els problemes tant des del costat de l’actiu com des del costat del capital. •[email protected]

en global

El tresor garantirà l’emissió de deute sènior

Castells, al mig de la imatge, arribant a la cita de la UPM. #LL. LLEBOT

Vuit guardonsDurant l’acte, que va acollir prop de 800 convidats, la UPM va entregar vuit reconeixements. L’escola Salesians de Sarrià es va endur el premi al millor centre de formació; el Centre d’Iniciatives Empresarials de Ripoll, la menció a la institució del metall; l’empresa Vilardell Purtí, el premi a la iniciativa empresarial; el de millor direc-tiu va ser per a Ramón Paredes Sánchez-Collado; el millor jove empresari, Daniel Casadesús; el millor empresari, Josep Maria Pujol, mentre que la trajectòria personal va recaure sobre Sal-vador Gabarró i el santcugatenc Juan Echevarría, president de Mútua Universal i exdirector de Nissan i Fecsa, entre d’altres. Finalment, el premi a l’empresa més destacada va anar a parar a la Farga Group, de les Masies de Voltregà. •

REConEixEMEntS. Sant Cugat ha acollit la primera Gala del Metall, que organit-za la Unió Patronal Metal·-lúrgica (UPM). A la cele-bració, que es va fer al Tea-tre-Auditori, hi van assistir diversos agents econòmics i personatges polítics, entre els quals figuraven el conse-ller d’Economia i Finances, Antoni Castells, que, acom-panyat del president de la UPM, Antoni Marsal, va pre-sidir l’entrega de premis. Mar-

sal va demanar una solució a l’Administració per resoldre els problemes que arrossega Catalunya en matèria de finan-çament, mercat de treball, pro-ductivitat i competitivitat per a aquest sector que a la geogra-fia catalana mou el 34% de la facturació industrial i, a més, contracta 250.000 treballadors. El president d’aquesta societat metal·lúrgica va fer una cri-da a la unitat de les empreses per aconseguir projectes als mercats exteriors, a través de la internacionalització.

En el seu discurs, Castells va assegurar que Catalunya gau-deix d’una base industrial sufi-cient per fer front a la crisi eco-nòmica, i pel que fa a Sant Cugat va assenyalar que el municipi “té un gran dinamisme econò-mic i està creixent en la línia adequada, amb empreses avan-çades tecnològicament”, segons recull Cugat.cat.

El sector del metall crea el 34% de la facturació industrial catalanaEl conseller Antoni Castells va presidir el lliurament de guardons

M. Sagalé[email protected]

La primera gala del metall de la UPM atorga vuit premis a Sant CugatCrida. El president de la UPM va demanar una solució a l’Administració per resoldre els problemes que arrossega Catalunya en finançament, mercat de treball, productivitat i competitivitat

zona de pàrquing. El president de l’Associació de Veïns Cen-tre Estació, Pere Soler, ha dit que “els grans perjudicats són els residents, perquè es tracta de finques velles que no tenen aparcament”. A aquesta crida s’hi ha sumat la propietària de Peque Pelu, Virgínia Méndez. L’empresària, que regenta una perruqueria al carrer de Sant Jordi, a tocar amb la rambla, ha posat de manifest el mal-estar que hi ha, tant per part dels residents de la zona com dels mateixos comerciants, que asseguren que han vist reduir-se el nombre de clients arran de la decisió de l’Àrea de Mobilitat de treure les places per aparcar.

Soler ha denunciat que l’únic beneficiari d’aquesta

actuació ha estat l’aparca-ment soterrat de Can Quitèria, i ha lamentat que l’arranja-ment de la zona s’hagi fet sen-se consultar la gent que viu o que té una activitat professi-onal al barri.

Període de reunionsEl membre veïnal ha dit que tenen prevista una reunió amb la regidora de Mobilitat, Mar-ta Subirà, per tractar a fons aquest tema, i ha avançat que en el transcurs d’aquesta reu-nió reivindicaran que “es bus-qui una solució imaginativa per a la zona”. Per a aquesta trobada els comerciants i els veïns han buscat la implicació de la Federació de Comerciants de Sant Cugat i de l’Associació de Veïns Centre-Estació. •

Veïns i comerciants de Can Mora volen un altre pla del carril biciSolució. Els residents s’organitzen per exigir a l’Àrea de Mobilitat que replantegi el projecte executat

Els veïns es van reunir a la plaça de Can Quitèria. #LLUÍS LLEBOT


28 | Publicitat


_TENISentrevista a francesc orriols, president de la federació catalana

_P. 8dos ‘clinics’ i un sopar, els actes paral·lels d’aquest campionat

_P. 6quadre de participants i guanyadors d’aquest torneig del circuit itf

_P. 3

ESPECIAL

5è TROFEU INTERNACIONAL

DIARI DE SANT CUGAT

Un especial de:

DiarideSantCugat

17_10_2008

Que comenci l’espectacleLa final femenina d’individuals es farà el dis-sabte 25 d’octubre, a les 11 h, mentre que la masculina es jugarà el diumenge 26, a les 11.30 h. Per la seva banda, les finals del qua-dre de dobles es disputaran el dissabte 25 d’octubre, a partir de les 11.30 h. Marc Fornell i Javier Genaro, campió i subcampió de l’edició del 2007, respectivament, també seran en el quadre final. El jutge àrbitre és Ros Sceats.La presentació oficial del torneig, que va tenir lloc el dilluns 13 d’octubre, va comptar amb la presència, entre altres personalitats, de Francesc Orriols, president de la Federació Catalana de Tennis, Ramon Grau, editor del DiaRi DE SanT CuGaT, Lluís Jiménez, pre-sident del Club Tennis natació Sant Cugat, Miguel Payá, director comercial de Meroil, Esteve Oró, delegat de Ferroser a Catalunya, Fèlix Riba, director del torneig, i l’extenista d’elit Galo Blanco.

Orriols felicita el DiariDurant l’acte, Francesc Orriols va desta-car “la importància que un mitjà de comu-nicació local es vinculi tant en un torneig de tenis, un fet que no passa sovint”. Orri-ols també va felicitar el Club Tennis natació Sant Cugat “pel gran esforç que ha hagut de fer el club per poder donar continuïtat al torneig. Estem immersos en una època de recessió econòmica i, per això, que es pugui jugar aquest campionat és un mèrit del CTn

Aquesta competició forma part del Circuit ITF (Federació Internacional de Tennis) i dóna punts per al rànquing de l’ATP. L’organització repartirà 10.000 dòlars en premis, tant en categoria masculina com en femenina

Sant Cugat”. El president de la Federació Catalana de Tennis també va ressaltar el fet que Sant Cugat sigui l’escenari de fins a dues proves iTF, la del CTn Sant Cugat i la del CE Valldoreix. “això demostra el poten-cial que té la ciutat”, va assegurar. Final-ment, Orriols també va lloar el fet que Sant Cugat hagi aconseguit unir, a través del G-4, les quatre entitats de tenis de la ciutat,

que són el Set Ball Tennis, el Club Esportiu Valldoreix, el Junior FC-1917 Sport&Spa i el Club Tennis natació Sant Cugat.Ramon Grau, editor del DiaRi DE SanT CuGaT, va explicar que “el DiaRi col·labora en aquest torneig des de la primera edició, perquè és una prova que vol obrir-se a la ciutat. És un torneig que, a Sant Cugat, es viu molt intensament. El tenis és un esport molt arrelat al municipi”. Grau també va afegir que “el DiaRi DE SanT CuGaT ha d’estar al costat de la gent i de les entitats de la ciutat que fan coses. El DiaRi està en el dia a dia de la ciutat”.

Miguel Payá, director comercial de Meroil, va explicar que “recentment, hem obert una estació de servei a Sant Cugat i col·laborar en aquest torneig és la millor manera d’in-tegrar-nos a la ciutat”. Esteve Oró, delegat de Ferroser a Catalunya, també va assenya-lar que espera que el torneig “sigui un èxit”. Finalment, Lluís Jiménez, president del CTn Sant Cugat, va afirmar que aquest tor-neig internacional de tenis “és un clàssic a la nostra ciutat”.

Tenistes de Sant CugatFins a quatre santcugatencs jugaran la fase final d’aquesta competició, que per cinquè any consecutiu tindrà lloc a Sant Cugat. En categoria masculina ho faran Enric Guaita i Juan Lizariturry, del CTn Sant Cugat, i en la femenina, María José Buil, del CT Barcino, i Ekaterina Tugarinova, del CTn Sant Cugat. D’altra banda, en la fase prèvia del torneig també hi competiran quatre jugadors de l’en-titat esportiva local. Són els germans Gon-zález-Tarrío, Carlos i Jacobo, Bertran Ferrer i anna Bel.Els resultats del torneig es podran consultar diàriament a la pàgina web del CTn Sant Cugat, clubtennisnataciosantcugat.org.El DiaRi DE SanT CuGaT és un col·laborador fidel d’aquest torneig internacional de tenis, ja que ha col·laborat en les cinc edicions que s’han disputat. •

El 5è Trofeu Internacional de Tennis Diari de Sant Cugat es jugarà del 17 al 26 d’octubre, al CTN Sant Cugat

Tot està a punt perquè comenci la cinquena edició del Trofeu inter-nacional de Tennis Diari de Sant Cugat, que tindrà lloc a les instal·-lacions del Club Tennis natació

Sant Cugat, del divendres 17 al diumenge 26 d’octubre. Els organitzadors d’aques-ta competició, que també esponsoritzen Meroil i Ferroser, són el CTn Sant Cugat i l’empresa Fit Sport. L’entrada per seguir en directe aquest esdeveniment esportiu –en les modalitats d’individuals i dobles– és gratuïta.El torneig –durant l’any se’n juguen més d’una vintena a Catalunya– és puntuable per al circuit iTF (Federació internacional de Tennis) i dóna punts per al rànquing aTP. a més, és l’únic torneig d’aquestes caracte-rístiques que es juga, durant aquests dies, a Catalunya. El 5è Trofeu internacional de Tennis Diari de Sant Cugat repartirà 10.000 dòlars en premis, tant en categoria masculi-na com en femenina.La fase prèvia, del 17 al 19 d’octubre, comen-çarà aquest divendres 17, en la categoria masculina, i el quadre femení ho farà el dis-sabte 18. Del 20 al 26 d’octubre, es jugarà la fase final d’aquesta competició.

ÀLEX LÓPEZ [email protected]

PRESENTACIÓ

D’esquerra a dreta, Fèlix Riba, Esteve Oró, Francesc Orriols, Lluís Jiménez, Ramon Grau i

Miguel Payá #LLUÍS LLEBOT

Diari de Sant Cugat� _5è Trofeu Internacional de Tennis Diari de Sant Cugat

Guanyadores de les3 últimes edicionsQuadre masculí Guanyadors de les

4 últimes edicions Quadre femení

2007

1r: Marc Fornell2n: Javier Genaro

2006

1r: Héctor Ruiz2n: Mattia Livraghi

2005

1r: Gorka Fraile2n: Xavier Pujo

2004

1r: Javier Genaro2n: Tomislav Peric

1. Marc Fornell (Espanya)2. Miles Armstrong (Àustria)3. Javier Genaro (Espanya)4. Gabriel Trujillo (Espanya)5. Frederic Jeanclaude (França)6. David Díaz (Espanya)7. Íñigo Cervantes (Espanya)8. José Checa (Espanya)9. Roberto Bautista (Espanya)10. Albert Ramos (Espanya)11. Matteo Viola (Itàlia)12. Pablo Martín (Espanya)13. David Canudas (Espanya)14. Mounir El Aarej (Marroc)15. Joao Sousa (Portugal)16. Pedro Clar (Espanya)17. Photos Kallias (Xipre)18. Antonio Sancic (Croàcia)19 i 20. Especial exempt21-24. Wild Card 25-32. Fase prèvia

1. Sandra Mamic (Croàcia)2. Olga Brozda (Polònia)3. Eva Fernández (Espanya)4. Rebeca Bou (Espanya)5. Maite Gabarrús (Espanya)6. Laura Torpe (França)7. Federica Quercia (Itàlia)8. Diana Enache (Romania)9. Sandra Soler (Espanya)10. Leticia Costas (Espanya)11. Soetkin Van Deun (Bèlgica)12. Agnesse Zuchini (Itàlia)13. Amanda Carreras (GB)14. Giana Doz (Croàcia)15. Benedetta Davato (Itàlia)16. Sofi a Kvasabaia (Geòrgia)17. Sheila Solsona (Espanya)18. Ekaterine Gorgodze (Geòrgia)19-22. Wild Car23-24. Especial exempt25-32. Fase prèvia

2007

1a: Núria Llagostera2a: Kyra Nagy

2006

1a: María José Martínez2a: Arantxa Parra

2005

1a: Lourdes Domínguez2a: Rita Kuti-Kis

Diari de Sant Cugat _5è Trofeu Internacional de Tennis Diari de Sant Cugat 3

“La ciutat de Sant Cugat es mereix un torneig de tenis com aquest”

Aquest és el tercer torneig inter-nacional que Lluís Jiménez afronta com a president del Club Tennis Natació Sant Cugat. Amb ell parlem del pre-

sent i del futur d’aquesta competició tenís-tica santcugatenca, una de les dues que es fan a la nostra ciutat que són puntuables per a l’ATP i la WTA.

Amb alguna dificultat, però el torneig continua endavant, i ja en són cinc!Evidentment, aquestes dificultats de què parles són econòmiques. En temps de bonança econòmica és molt fàcil trobar espònsors, però ara mateix no és el cas. No és que hagi estat difícil, però sí més difícil del que és habitual.

De totes maneres, sempre ha dit que, passi el que passi, el torneig ha de tenir continuïtat.Penso que la ciutat de Sant Cugat es mereix aquest torneig de tenis, es mereix aquest esforç, no només econòmic, sinó també d’organització. Pensa que fem una compe-tició per a les dues categories, que no és el més normal en un torneig d’aquest tipus. No tothom aposta per això.

I per què Sant Cugat sí?Sant Cugat té quatre clubs, hi ha molta implicació amb el tenis. Quatre clubs que estem associats i per als quals, pel nom-bre de pistes i d’instal·lacions que aportem entre tots, diria que el tenis és molt relle-vant. S’ha dit algun cop que Sant Cugat es podria dir la ciutat del tenis. Si algú s’ha plan-tejat dir que Sant Cugat és una ciutat del tenis, com a mínim hem de tenir un torneig d’aquest nivell.

Com a club, què els aporta?Nosaltres apostem per una escola amb nivell, d’alta competició, i és evident que els nostres jugadors de base valoren que el seu

club tingui aquesta iniciativa i sigui capaç de muntar un torneig d’aquestes característi-ques. Per descomptat, també aporta molt als nostres socis, a la massa social que envolta el club i que, en una gran majoria, són sant-cugatencs de tota la vida.

Què n’espera, d’aquesta cinquena edició?Torno a veure noms de categoria en els qua-dres. A més, per primera vegada comencem a pensar que algun dels nostres jugadors pot destacar. És un dels objectius que hem tin-gut sempre.

Algun nom? Tenim l’Enric Guaita, que per rànquing té més possibilitats. Però també tenim en Juan Liza-riturry i els germans González-Tarrío, en Car-los és campió de Catalunya juvenil. En el femení poden destacar diverses jugadores, potser la que té més possibilitats és la María José Buil.

Com arriben aquestes noves fornades de jugadors del Club Tennis Natació Sant Cugat?Ara tots els que hi participen ho fan amb una wild card, perquè, si no, per rànquing no hi serien, tot i que penso que molts d’aquests hi seran en el futur. Tenim una bona esco-la de tenis i molt bons tècnics. Ara en desta-quen molts, i no pas un o dos, com solia ser anys enrere.

Quin nivell hi ha al torneig, tenint en compte que els premis no són tan alts?Penso que no ha canviat gaire. En el quadre masculí repeteixen molts de l’any passat, hi ha l’actual campió, en Marc Fornell. I en la categoria femenina, potser falta alguna de les primeres, però hi continua havent molt de nivell. En aquests torneigs els jugadors no busquen la part econòmica, sinó la puntuació que obtenen en el rànquing.

Els premis masculí i femení ara s’han igua-lat. Es pretén seguir aquesta línia d’igual-tat en el futur? Potser abans era una consigna de la Fede-ració, que es donés més importància a una

categoria que a l’altra. Ara no té cap raó de ser. El més raonable és que estiguin al mateix nivell. Ara, una igualtat molt a l’alça tampoc no ens beneficiaria, perquè estaríem traient oportunitats als nostres jugadors.

Com valora que el DIArI DE SANT CugAT esponsoritzi aquesta edició? Per a nosaltres és molt important, perquè la valoració que fan la resta dels espònsors del torneig es veu multiplicada en la mesura que el DIArI DE SANT CuGAT en fa una difu-sió àmplia i generosa. Considerem que ara és imprescindible i n’estem molt agraïts.

En què es pot millorar el torneig?L’assignatura pendent és que hi hagi més presència de públic, que la gent de Sant Cugat hi participi més i que els jugadors sen-tin més suport de la gent a la pista. També pel que fa a les instal·lacions, ens agradaria tenir una pista central més ben equipada, amb més grades.

Com vendria l’esdeveniment, què diria a la gent de Sant Cugat?Que el tenis és molt diferent veure’l a la tele-visió que veure’l en directe. La diferència de nivell, en directe, no s’aprecia tant. I que la gent de Sant Cugat sàpiga que aquí seran benvinguts, que els partits estan oberts a tothom i són gratuïts. •

Compromís. Des del març del 2006, Lluís Jiménez és president del Club Tennis Natació Sant Cugat. Durant tot aquest temps, i abans també, s’ha implicat molt amb el tenis santcugatenc i en especial amb aquest torneig, del qual vol fer tota una insígnia a la ciutat. Té 56 anys i és empresari i soci del club des del 1979. Successor de robert Navarro, la temporada vinent serà l’última del seu mandat com a president. Del Torneig Internacional Diari de Sant Cugat n’espera molt, tant o més que en altres ocasions. Ara els tenistes locals tenen més opcions per destacar.

Lluís Jiménez és president del CTN Sant Cugat des de l’any 2006. Des d’aleshores treballa perquè el torneig

es consolidi en el panorama mundial. LLUÍS LLEBOT

ENTrEVISTEM LLuíS JIMéNEz, president del club tennis natació sant cugat

PERE FERNÁ[email protected]



Publicitat | �


reconeixement

comPeticiÓ. Per segon any consecutiu, el cinquè Tro-feu Internacional de Ten-nis Diari de Sant Cugat for-ma part del Calendari Inter-nacional d’Esdeveniments Esportius a Catalunya, una iniciativa de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Aquest calendari recull les 158 competicions esportives més importants que es fan a Catalunya durant el 2008.El cinquè Trofeu Internaci-onal de Tennis Diari de Sant Cugat té una categoria de dues estrelles, sobre un

màxim de tres.En aquesta segona edició del Calendari Internacional d’Esdeveniments Esportius a Catalunya hi ha fins a tres esdeveniments esportius de Sant Cugat. Els altres dos són el cinquè Torneig Inter-nacional de Voleibol de Base Femení-Sant Cugat Trade Center i la tercera edició de l’ITF 10.000 dòlars mascu-lí que convoca el Club Espor-tiu Valldoreix. El torneig internacional de voleibol, que es va fer al setembre, té una categoria d’una estre-lla, mentre que l’ITF del CE Valldoreix, que va tenir lloc al maig, té dues estrelles.

imatge de la final femenina del 2007. #ARXIU / DAVID FERNÁNDEZ

_À. López Puig

El torneig, present en el Calendari Internacional de la Generalitat

Té una categoria de dues estrelles sobre un màxim de tres

el tenista espanyol Carlos Bolu-da serà l’encarregat de dirigir un clinic als jugadors de l’escola de tenis del Club Tennis Natació Sant Cugat aquest divendres, 17

d’octubre, a partir de les 18 h. La jove pro-mesa del tenis estatal, de només 15 anys, ja acumula un currículum esportiu inte-ressant. És campió del món en categoria cadet, ha guanyat el Masters Europeu sub-16 i també és campió d’Espanya infantil. L’organització li ha concedit una invitació per jugar el trofeu de tennis.

Dos ‘clinics’ i un sopar, els altres atractius

L’organització del cinquè Trofeu Internacional de Tennis Diari de Sant Cugat ha preparat activitats complementàries per a totes les edats

Tant les empreses patrocinadores d’aquesta cinquena edició, com els col·-laboradors i, lògicament, l’organització, participaran dijous, 23 d’octubre, a partir de les 13 h, en un clinic de tenis que oferi-ran entrenadors qualificats.El tercer i últim acte paral·lel d’aquest cinquè Trofeu Internacional de Ten-nis Diari de Sant Cugat tindrà lloc diven-dres vinent, 24 d’octubre, quan el restau-rant BOCCA aculli, a partir de les 22 h, el sopar oficial del torneig, amb la presència de patrocinadors, col·laboradors i orga-nitzadors. Serà la cita prèvia a les finals individuals del cap de setmana. Dissabte es jugarà la final femenina i diumenge, la masculina. •

ActiVitAtS PArAL·LeLeS


carlos Boluda oferirà aquest divendres, 17 d’octubre, un ‘clinic’ als jugadors de l’escola de tenis del ctn Sant cugat, a partir de les 18 h. #ARXIU / EFRÉN MONTOYA

Diari de Sant cugat� _5è trofeu internacional de tennis Diari de Sant cugat

El Club Tennis Natació Sant Cugat ha situat fins a cinc equips de la seva escola de base en les finals del Campionat de Catalunya per Equips de Clubs per Comarques, amb un balanç d’un títol i quatre subcampionats. Aquest fet demostra l’excel·lent treball for-matiu que, els últims anys, està desenvolu-pant el club esportiu local.L’equip júnior masculí va aconseguir el campionat, el cap de setmana de l’11 i el 12 d’octubre, en desfer-se, en la final, de l’RC

L’escola del club triomfa al català Polo de Barcelona, per 3 punts a 1. Per la seva banda, el cadet masculí va perdre, el cap de setmana de l’11 i el 12 d’octubre, davant del CT Manresa, per 3 a 2. Els equips infantils també van aconseguir el subcampionat. En categoria masculina (or) van perdre amb el CT Barcino, per 3 a 2, mentre que en la femenina (també or) va cedir davant del RC Polo, per 3 a 1. El conjunt aleví A masculí no va poder superar el CT Barcino A, en la categoria d’or, amb qui va perdre per 3 a 1.

El cadet femení i l’aleví B, a la finalEl conjunt cadet femení del Club Tennis Natació Sant Cugat ha de jugar la final del Campionat de Catalunya per Equips de Clubs per Comarques davant del RCT Barcelona. Per la seva banda, l’aleví B masculí també ha de jugar, aquest cap de setmana, 18 i 19 d’octubre, la final d’aquesta competició, en la categoria argent, contra el CT Tortosa.

_À. López Puig

campionat de catalunya per equips de clubs per comarques


promociÓ del tenis

tenis. El Club Tennis Natació Sant Cugat col·-labora amb la campanya Fora Stocks, que promo-ciona la Fira de Comerci-ants de Sant Cugat, amb la instal·lació de diverses pis-tes de minitenis al carrer. Aquesta ha estat la prime-ra de les activitats paral·-leles que havia programat l’organització del torneig aquest any.

Les pistes de minitenis es van instal·lar a la plaça del Rei, el 4 d’octubre. La ubica-ció ha estat, potser, el punt feble d’aquesta edició, ja que en edicions passades les pistes s’havien instal·lat a la plaça d’Octavià i van tenir molta més participació. No obstant això, és una activi-tat consolidada que té molt d’èxit entre els més petits.

les pistes de minitenis estan adreçades als més petits. #ARXIU / E. MONTOYA

_Pere Fernández

El tenis s’instal·la també al carrer

equip júnior masculí del club tennis natació sant cugat, campió del català per comarques. #CEDIDA

Diari de sant cugat _5è trofeu internacional de tennis diari de sant cugat �

“Sant Cugat és una ciutat que fa una aposta claríssima pel tenis”

Francesc Orriols, soci en l’actualitat del CT Canet i del CT L’Hospitalet, analitza en aquesta entrevista les bones vibracions que li produeix el cinquè Trofeu Internacional de

Tennis Diari de Sant Cugat. També destaca la salut excel·lent del tenis santcugatenc, amb el Grup 4 de Sant Cugat, un cas, assegura, únic en el tenis català.

Quines referències té del 5è Trofeu Internacional de Tennis Diari de Sant Cugat?Estic molt content que, finalment, s’hagi pogut fer. Estem immersos en una situació de crisi econòmica i és una època difícil per trobar patrocinadors. Per afrontar la crisi, una de les primeres mesures que prenen les empreses és retirar la publicitat. Si per a la Federació ja és un afer complicat, per als clubs encara ho és molt més. I això afecta els clubs. La majoria d’entitats que organitzen torneigs ens demanen ajuts econòmics, a la Federació. Per tot això que explico, és importantíssim que aquest torneig es pugui fer i tingui continuïtat. Els premis en metàl·lic

són de 10.000 dòlars, tant en categoria masculina com en femenina. I són diners... Representa un esforç econòmic important. En aquests moments, el fet que un torneig es pugui mantenir amb aquestes dotacions econòmiques és un èxit. També he de dir que hi ha un entusiasme molt gran, tant per part del CTN Sant Cugat com pel director del torneig, en Fèlix Riba. S’ho mereixen.

Què és el que més destacaria d’aquest torneig?L’entusiasme de la gent que el farà possible. Són gent implicada, han fet una tasca impressionant. És un torneig que segur que sortirà bé perquè l’organització hi ha posat tot el seu entusiasme.

Tot i que hi ha col·laborat des de la primera edició, el DIARI DE SANT CUGAT és el nou patrocinador principal del torneig.I els ho agraeixo moltíssim. El fet que un mitjà de comunicació s’involucri en un torneig com a patrocinador l’honora moltíssim i diu molt del mitjà. És un cas excepcional.

El torneig està valorat amb dues estrelles en el Calendari Internacional d’Esdeveniments Esportius a Catalunya, que promouen la Generalitat i la UFEC.

El fet que estigui tan ben considerat li dóna un valor afegit. Organitzar un Campionat de Catalunya, per exemple, no té cap dificultat, econòmicament. El problema és quan hi ha un torneig important i hi ha una dotació econòmica que depèn de patrocinadors i institucions. Per això, insisteixo, aquest torneig té una significació especial. Temia que no es pogués jugar. Entre els torneigs d’aquest tipus li tenim una estima especial.

Què diria a tota la gent que no ha vist mai un torneig d’aquestes característiques?Els encoratjo que hi vagin perquè quedaran gratament sorpresos. El club és molt bonic. El que més demanen aquests tornejos és gent, com més gent hi va més se’n beneficia l’espectacle. Els jugadors ho agraeixen i l’organització veu que l’esforç que ha fet ha valgut la pena.

Sant Cugat fa una aposta clara pel tenis. Dels més de vint ITF que es fan a Catalunya durant l’any, dos tenen lloc a Sant Cugat. Sant Cugat és una ciutat que fa una aposta claríssima pel tenis. A més, aquí hi ha el Grup 4, que agrupa en una mateixa associació els quatre clubs de tenis de Sant Cugat. Aquest és un cas únic en el tenis català.

Com veu el president de la Federació Catalana de Tennis el Club Tennis Natació Sant Cugat? Tinc una molt bona impressió del club. Parlo molt sovint amb el seu president, Lluís Jiménez, i amb el directiu Jesús González-Tarrío. Estan treballant molt bé i tenen unes instal·lacions modèliques. Sóc molt optimista quant al futur del CTN Sant Cugat.

Sant Cugat és una de les ciutats de l’Estat que té més pistes de tenis per habitant?És una de les tres primeres de l’Estat. La primera és Cabrils, que també té quatre clubs de tenis.

En les últimes setmanes vostè ha fet un fitxatge de luxe: el santcugatenc Albert Costa.És un gran fitxatge. En aquests moments, per a la Federació Catalana de Tennis és un luxe poder comptar amb l’experiència de l’Albert Costa, director de l’Acadèmia Internacional de Cornellà, i d’en Jordi Arrese, director tècnic de la Federació.

Carlos González-Tarrío i María José Buil són les dues joves promeses del tenis santcugatenc. La seva evolució està sent espectacular...Espectacular. Però encara són joves i cal ser prudents. En els dos pròxims anys veurem quin serà el seu futur i si poden arribar a l’elit.

Vostè és president de la Federació Catalana de Tennis des del 27 de març. Quina valoració personal fa dels seus prop de set mesos com a president?Boníssima. És una federació molt gran. La gent està motivada i té ganes de treballar. En l’àmbit esportiu, hem de tornar el tenis català al lloc que es mereix. Costarà, però hem de treballar molt per aconseguir-ho.

En les últimes eleccions a la presidència, l’altra candidatura l’encapçalava el santcugatenc Robert Navarro, també expresident del CTN Sant Cugat. Des d’aleshores han mantingut algun contacte?Hem parlat diverses vegades. En Robert Navarro ha estat un senyor. No és normal perdre unes eleccions a la presidència amb tan fair-play. Les relacions són bones. •

Home de club. Francesc Orriols és president de la Federació Catalana de Tennis des del 27 de març. Substitueix en el càrrec Josep Ferrer i Peris, que n’ha estat el màxim responsable els últims 28 anys. Va guanyar les eleccions a la presidència davant del santcugatenc Robert Navarro, per només vuit vots de diferència. Ha estat president del CT Canet i del CT Arenys de Mar, i vicepresident del CT La Genera. També ha dirigit la Penya Solera del Barça. És metge estomatòleg, viu a cavall entre Barcelona i Arenys de Mar i té 59 anys.

Francesc Orriols, fotografiat dilluns passat a les instal·lacions del Club Tennis Natació Sant Cugat.

#LLUÍS LLEBOT


ENTREVISTEM FRANCESC ORRIOLS, pRESIDENT DE la fEDERacIó caTalaNa DE TENNIS



Publicitat | 29



Entrevistem Abdel Ait Khamouch, atleta del CAR i doble medallista als Jocs Paralímpics de Pequín

Jocs Paralímpics _PÀG. 39Esports30 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54


VOLEIBOL. El Club Volei-bol Lubesa Sant Cugat visi-ta dissabte la pista del CV Viladecans. Serà el primer partit de l’equip en compe-tició oficial i, per tant, el debut a la Lliga FEV aques-ta temporada. Les santcuga-tenques arriben en un bon moment de forma. Després de disputar la fase fi nal de la Lliga Catalana i de plan-tar cara a tot un CE Camp Escolar –que aquesta tem-porada juga a la Superlliga 2–, l’equip de Gervasio Sto-piello espera amb impaci-ència fer també una bona estrena en la competició de Lliga: “Les jugadores estan ansioses per començar i per començar guanyant. Estan molt il·lusionades”, apunta Stopiello. L’entrenador uru-guaià, que afronta la seva segona temporada al timó de l’equip, creu que poden aspirar a estar a la part alta de la taula: “L’objectiu és estar entre els 3 o 4 primers classifi cats, lluitar amb els millors”. Amb això es con-fi rma que les aspiracions de l’equip estan per damunt de

les aspiracions de la tempora-da passada: “Estem assentats a la Lliga FEV i podem llui-tar amb els primers”, subrat-lla l’entrenador.

Renovació del planterEl conjunt ha incorporat, fi nalment, quatre jugadores, dues del juvenil i dues més que s’han fi txat. Les dues que han arribat de fora, Carolina Triguero (del CV Viladecans) i Carlota Santamaria (del CVB Barça), són jugadores experimentades, que tindran molt de pes en l’equip aquest any: “Són dues peces clau en aquest equip, estan donant molt bon rendiment”. San-tamaria serà, molt possible-ment, la col·locadora titu-lar de l’equip. Triguero juga de lliure. També s’hi han incorporat les juvenils Neus Sánchez i Valèria Romero. La primera és receptora i la segona és central.

Han causat baixa a l’equip quatre jugadores: Demelza Roldán, Estel·la Soler, Marta Garcia i Alejandra Porteiro.

CompeticióA banda de la Lliga Catala-na, el CV Lubesa Sant Cugat ha disputat diversos partits amistosos. Els últims van ser davant del CV Vall d’He-bron, que van guanyar les locals 3 sets a 0, i l’altre amb el CV Esplugues. “Estem tre-ballant molt bé els últims dies, estem entrenant cada dia més bé i l’equip està més cohesionat”.

El CV Viladecans, el prò-xim rival de les santcuga-tenques, és, segons l’entre-nador, un equip dur però

El CV Lubesa Sant Cugat ho té tot a punt per a l’estrena

Debut. El conjunt de Gervasio Stopiello és el penúltim equip local a debutar en la competició de Lliga, que arrenca dissabte a la pista del Viladecans. Les santcugatenques vénen de ser subcampiones de Catalunya

Gervasio Stopiello vol que l’equip lluiti per estar entre els millorsEls primers equips de les categories inferiors són líders

superable: “Els podem gua-nyar, tenim equip per fer-ho”. Per a aquest partit Stopiello podrà comptar amb totes les seves jugadores, a l’espera de saber l’estat físic de Nerea Sánchez, que va començar la setmana tocada.

La resta de categoriesEls primers equips de les categories infantil, cadet i juvenil no podien començar més bé la temporada. Tots tres són líders a la seva com-petició. El juvenil és líder amb el CE Camp Escolar, i ha guanyat 3 sets a 0 els dos par-tits que ha disputat. El cadet també comparteix lideratge amb dos equips, el CE Olot i el CE Camp Escolar, després de dues jornades. I l’infantil, que n’ha disputat tres, lidera també, amb el CN Sabadell, el seu Campionat. En defi niti-va, un inici demolidor de les santcugatenques. •

Pere Ferná[email protected]@premsalocal.com

Club Voleibol Lubesa Sant Cugat

NOM POSICIÓ EDAT TEMPORADA E. PROCEDÈNCIA

Lara Raspall Ballano Receptora 22 3 CV Sant Cugat

Nerea Sánchez Rodríguez Oposada 21 5 CV Sant Cugat

Marta Galceran Pérez Central 27 2 CV Sant Cugat

Carolina Triguero de Prades Lliure 26 1 CV Viladecans

Valèria Romero Soriano Central 18 1 Juvenil CVSC

Iris López Casamitjana Central 20 3 CV Sant Cugat

Carlota Santamaria Santana Col·locadora 28 1 CVB Barça

Maria Tortosa Corbella Central 29 12 CV Sant Cugat

Sara Fraixedas Núñez Central 23 3 CV Sant Cugat

Marina Martínez Murillo Col·locadora 19 3 CV Sant Cugat

Neus Sánchez Besora Receptora 19 1 Juvenil CVSC

Mònica Martínez Murillo Receptora 19 3 CV Sant Cugat

Gervasio Stopiello Entrenador 2

Xavier Villagrasa 2n entrenador 2

Partint de la base que l’ob-jectiu fi xat per l’entrena-dor local és estar entre els quatre primers classifi -cats, Stopiello creu que els rivals més durs seran el de les Illes Balears, l’Algaida Valldemossa, i el Cuadra-

do Duque de Guadalajara. El segon va disputar la fase d’ascens la temporada pas-sada i va fer molt bon paper.Tampoc no cal perdre de vis-ta els equips catalans: el CV Esplugues sempre és un rival perillós, i el CVB Barça té un

equip jove però molt com-petitiu. La resta de rivals del CV Sant Cugat són el CAEP Soria, l’Algar Surmenor i el Roldán AD. D’aquest últim se’n sap poc, però podria ser la gran sorpresa, ja que tenen un pressupost alt.

En context La travessa de Gervasio Stopiello

“L’objectiu és estar entre els tres o quatre primers classifi cats, lluitar amb els millors equips”GERVASIO STOPIELLOENTRENADOR DEL CV SANT CUGAT

Frases

“Les jugadores estan ansioses per començar i per començar guanyant. Estan molt il·lusionades amb el debut”GERVASIO STOPIELLOENTRENADOR DEL CV SANT CUGAT

Passarà aquest dissabte, 18 d’octubre:Campionat de Catalunya de gimnàstica rítmica per conjunts, nivell III. De 16 a 21 h



“Esportista olímpic o paralímpic és el mateix, esportista”

Entrevistem Abdel Ait Khamouch, atleta i doble medallista als Jocs Paralímpics

La història de l’Abdel Ait és una his-tòria de superació. Ara fa cinc anys emprenia, com tants d’altres, el viat-ge més dur de la seva vida. Deixa-va la família enrere, i la pobresa, i

arribava a un país desconegut que l’aco-llia amb rancúnia. El risc de la pastera, en segons quins casos, val la pena assumir-lo. Abdel Ait buscava una oportunitat, consci-ent de les seves facultats atlètiques, i la va trobar. Aquest estiu, a Pequín, ha competit per primera vegada en els Jocs Paralímpics. Ha guanyat la medalla de plata en els 1.500 metres llisos i la medalla de bronze en els 800 metres llisos classe T46.

Des de quan tens el somni olímpic? Des que vaig córrer la meva primera cur-sa a l’escola i la vaig guanyar. Tenia 12 anys i aleshores vaig pensar que podria arribar més lluny. Al Marroc, però, no em van donar cap oportunitat, cap ajuda. D’aquí ve la idea d’abandonar el meu país i buscar-la a fora. I me la van donar aquí.

I com arribes a entrar al CAR? Vaig guanyar el Campionat d’Espanya de 1.500 metres llisos amb 18 anys. Suposo que gràcies a la meva qualitat i a l’ajut que em van proporcionar el Comitè Olímpic Espa-

nyol, el Consell Català de l’Esport i, per des-comptat, el meu entrenador, Domingo López, que em va ajudar molt i de qui vaig aprendre més coses.

Als Jocs et va faltar l’or...Els Jocs són cada quatre anys i els esportistes que competeixen hi arriben molt forts. Em va faltar una mica d’experiència, l’or era meu...

Però encara tens temps...! Espero guanyar l’or a Londres, ara el meu objectiu és aquest.

Com ha estat l’experiència olímpica?A més de conèixer el que és la competició a escala internacional, els Jocs et permeten conèixer altres persones, aprendre d’altres cultures i fer molts amics.

I què se sent quan guanyes una medalla i ho fas defensant els colors d’un altre país?El mateix que si defensés els colors del meu. En aquest m’han donat tot el que necessita-va, l’oportunitat que no tenia, i estava orgu-llós de representar els seus colors.

T’agradaria córrer amb els olímpics?Per descomptat. Sempre he corregut amb gent sense discapacitat. A vegades guanyes i a vegades perds. És veritat que hi ha mol-ta diferència, les mínimes dels olímpics són molt dures, per a nosaltres. Més endavant és possible que sí, a les proves de fons, com a la marató, perquè és més factible aconseguir una mínima olímpica. A la pista és molt difí-

cil, pensa que en el meu cas és molt complicat mantenir l’equilibri, amb un sol braç.

Aquí mai no s’ha donat la importància que té a l’esport paralímpic. Què en penses?Sobta, perquè els xinesos sí que van donar la mateixa publicitat i la mateixa importàn-cia a tots dos. A Espanya no passa. I si ens comparem amb països com Gran Bretanya o França, la diferència és molt més gran. Els mitjans de comunicació espanyols tampoc no hi ajuden, donen molt poca cobertura als paralímpics, tot i que s’hi guanyen moltes més medalles.

I per què passa?No ho sé, per què, però és evident que aquí l’esport paralímpic està discriminat.

Què suggereixes?Igualtat. Ser esportista olímpic o esportista paralímpic és el mateix, és ser esportista, tots dos practiquen esport. Un té un desavantatge respecte de l’altre, però són el mateix.

L’Ajuntament de Sant Cugat no ha fet cap homenatge a olímpics ni a paralímpics.Jo potser no tinc un nom català ni espanyol, però em sento d’aquí. Fa cinc anys que visc a Sant Cugat i m’he integrat en aquesta ciu-tat. A mi m’agradaria que ens donessin més suport. El nom de Sant Cugat ha sortit en tota la premsa espanyola, i jo també el represento.

A més, sols córrer en moltes curses d’aquí.Sí, i tant. M’encanta córrer aquí, a més, la majoria dels meus amics també són d’aquí. Normalment corro al cros i a la Milla de Vall-doreix.

I trobes a faltar alguna cursa?Es podria fer una milla paralímpica. Així es podria fomentar una mica més l’esport para-límpic, no només a Sant Cugat, sinó a tot Catalunya. Ens tenen una mica abandonats i segur que a Sant Cugat n’hi ha molts, d’es-portistes amb discapacitat. Seria una manera d’incentivar i motivar aquestes persones per-què practiquin esport, encara que no siguin esportistes.

Quina meta esportiva et poses?En tinc moltes. Batre el rècord del món en els 800 metres llisos. Ser campió d’Europa i del món de la meva especialitat. I, lògicament, ser medalla d’or als Jocs Paralímpics.

De tots, quin prefereixes?La medalla als Jocs. Espero tenir algun espònsor, perquè ara mateix no en tinc i, encara que sembli que no, això ajuda, i molt.

Sent medallista no t’han ajudat gens?És el que dèiem, ser paralímpic no és el mateix que ser olímpic. Perquè te’n facis una idea, un olímpic que aconsegueix la mínima olímpica té una beca ADO, que quadruplica el que rep el guanyador d’una medalla d’or als paralímpics.

Et planteges córrer en alguna altra especia-litat en el futur? De moment em concentraré en els 1.500 i els 800. Sóc migfondista. Amb el temps m’agra-daria ser atleta de fons.

T’imaginaves tot això el dia que vas decidir venir a Espanya? No. Venia amb l’objectiu de trobar esperança, de tenir un futur, de treballar, i en tot cas, des-prés de treballar, practicar l’atletisme. Però a poc a poc vaig anar aconseguint coses, i mira, aquí em teniu. •

Un guanyador nat. Abdel Ait va néixer a Mellab (Marroc), en ple desert. Té 21 anys i li van amputar el braç dret quan era petit . Va arribar a Espanya amb 15 anys i ara és el millor atleta paralímpic de mig fons espa-nyol. Ostenta el rècord d’Europa i el rècord d’Es-panya de 1.500 metres llisos classe T46, i el rècord d’Espa-nya dels 800 metres llisos. Va ser campió de Catalunya i d’Espanya de 1.500 i de 800 metres l’any 2005, 2006 i 2007. També corre amb atletes sense discapacitat. A Sant Cugat, per exemple, corre en proves com la Milla de Vall-doreix o el Cros de Sant Cugat. L’any passat les va guanyar totes dues.

Abdel Ait Khamouch viu al CAR i està empadronat a Sant Cugat. Cada dia s’entrena per un somni: l’or

olímpic. #LLUÍS LLEBOT

Un atleta.Hicham El Guerrouj.Una cursa.Els 1.500 metres d’uns Jocs Olímpics.En què penses quan corres?Penso que he d’aconseguir allò pel que he estat treballant.Un número.L’u, sóc de mentalitat guanyadora.Abans de córrer...Reso.I si no corressis on series, ara?Suposo que aquí, estudiant o treballant.Córrer es...Superar-se, i en el meu cas demostrar que hi ha molts camins per seguir, a la vida.Practiques algun altre esport?El futbol, poc, però el jugo bé.Barça o Espanyol?Cap dels dos. Que guanyi el que jugui més bé.Un lema.Si vols la mel, has d’aguantar les picades de l’abella.Un somni.Casar-me amb la persona que més m’estimo, treballar i viure en pau.La Xina?Un lloc meravellós, però una cultura molt diferent.Parles català?L’entenc perfectament, el parlo una mica.Un lloc del món.El País Basc.Què és el que t’agrada més de Sant Cugat?El bar on vaig amb els meus amics. Canviaries alguna cosa de la teva vida?No.Tornaràs al Marroc?Només de vacances.

més personal

Pere Ferná[email protected]



rugbi. Gairebé 240 juga-dors amb llicència integren el CR Sant Cugat. Aquesta xifra no és casual i consta-ta que el rugbi gaudeix de bona salut a la nostra ciutat, malgrat totes les adversi-tats. Adversitats pressupos-tàries, evidents en aquests temps, però que el club mira de solucionar per vies alter-natives. Una d’elles, la més il·lustrativa, és el compro-mís dels jugadors del primer equip amb la resta del club. Per fer-nos-en una idea, la secció de competició aquest any la dirigeix un jugador del primer equip, Javier Morinigo, i el mateix pas-sa amb la secció d’escola, que dirigeix Johan Barberà. “Aquest és el millor club de Catalunya”, assegura el pre-sident, Joan Pradas. “El que ens distingeix de la resta és que aquí estem units”.

El 8 d’octubre va tenir lloc l’Assemblea General Ordinària de Socis a les ofi-cines del club. En l’apar-tat econòmic, s’han pres-supostat 136.368,75 euros d’ingressos, si es complei-xen les previsions d’ingres-sos per les esponsoritzaci-ons, ja que a hores d’ara és un tema incert. De despe-ses se n’han pressupostat 135.571,54, amb la qual cosa

La junta del Cr Sant Cugat va presentar el nou pressupost a l’Assemblea general Ordinària . #PERE FERNÁNDEZ

es generaria un superàvit de 797,21 euros. Dins de l’apar-tat de despeses, el club apos-ta per ampliar recursos en l’apartat de tècnics –s’in-corporarà un entrenador al segon equip i un nou fisiote-rapeuta– i en els desplaça-ments. El club compta que, com a mínim, el juvenil juga-rà el Campionat d’Espanya, i tampoc no descarta que repe-teixi promoció el sènior. Els punts que es van tocar més van ser la captació de juga-dors, d’espectadors i d’es-pònsors, tres temes que es van esmentar en nombroses ocasions i que preocupen per al futur: “Hem de continu-ar creixent amb l’escola i el sènior, són dos extrems que es toquen i que són comple-mentaris, encara que sembli que no”, va advertir Pradas. I aquí també entra en joc la col·laboració i la disposició dels sèniors. El president va recalcar que seria una tem-porada difícil, però clara pel que fa als pressupostos.

El debut del sèniorEl conjunt que entrena Diego Fucks va jugar diumenge el primer partit de la tempora-da, davant del FC Barcelona. En principi el partit es preve-ia dur, i així va ser. De fet, es va decidir en l’últim minut. Sergi va fer marca en l’últi-ma jugada del matx, Johan va transformar i l’equip va sumar la seva primera vic-tòria, que, a més, compta com una victòria a domici-li, ja que el FC Barcelona no disposava de camp i van haver de jugar a la Guinar-dera. En el pròxim partit el CR Sant Cugat rebrà la UE Santboiana B. •

L’Assemblea General Ordinària va tenir lloc el 8 d’octubreEl sènior guanya en el seu debut (20-25) amb el FC Barcelona


Fer pinya, la clau de l’èxit del Club de Rugby Sant CugatSingularitat. El president, Joan Pradas, està convençut que la unió fa la força i que aquest és el tret que distingeix el club santcugatenc de la resta d’equips de Catalunya

El club presentarà, el diu-menge 19 d’octubre, els prop de 240 jugadors que vestiran la samarreta ratllada blanc-i-blava aquesta tempora-da. Serà en una jornada fes-tiva que començarà a les 10 h amb el partit que disputa-ran els equips juvenils del CR Sant Cugat i l’RC Hospitalet. A les 11.15 h, està previs-ta la presentació oficial dels equips. A les 12 h els més petits, els integrants de l’es-cola –aquest any n’hi ha 95–, també han programat una activitat. A les 13 h, el sèni-

or A del CR Sant Cugat s’en-frontarà amb la UE Santbo-iana B, en el partit correspo-nent a la segona jornada del campionat de Lliga de Pri-mera Nacional.Els objectius esportius del club són molt diversos. El sènior lluitarà per jugar la promoció d’ascens, com va fer la temporada passada. El sènior B, que torna a la competició després d’aban-donar-la per falta de juga-dors la temporada passada, és una de les pedres angu-lars del nou projecte de Die-

go Fucks, que exigia un segon equip per poder ser més competitius i tenir més efectius davant de possibles baixes.Del juvenil se n’espera molt, entre altres coses, que jugui el Campionat d’Espanya.També destaquen equips com el cadet, que es diu que podria ser la gran revelació de la temporada.El femení mirarà de conso-lidar-se, encara que aquest any el club ha decidit formar un equip conjunt amb l’CR Castelldefels.

Sobre el tema Presentació de tots els equips, el diumenge 19

futbOL SALA. L’Olímpyc Floresta FS rep, aquest dis-sabte, 18 d’octubre, al pave-lló municipal de la Floresta, el líder en solitari del grup sisè de la Primera Nacional A, l’FS Ripollet. El partit, correspo-nent a la sisena jornada del

campionat, començarà a les 18 h. Després de tres derrotes seguides a la Lliga, l’Olímpyc ocupa la tretzena plaça, amb 4 punts, mentre que l’FS Ripollet té 13 punts i un balanç al cam-pionat de tres victòries i un empat. Fran Burgueño, tècnic

de l’Olímpyc, ho té clar: “Dona-rem el 200% per guanyar el par-tit”, assegura.

En la darrera jornada de Lli-ga, l’Olímpyc va perdre a la pista de l’FS Vilassar de Mar, dotzè a la taula, per 7 gols a 4.

L’Olímpyc Floresta FS rep dissabte el líder en solitari, l’FS Ripollet

_À. López Puig

L’Interclubs Amateur, al Golf Sant JoangOLf. El Golf Sant Joan acull, entre demà dissabte 18 i el diu-menge 19 d’octubre, una nova edició del Campionat Inter-clubs Amateur de Catalunya de Golf, amb la presència dels millors jugadors i clubs cata-lans. Tant dissabte com diu-

menge, la prova començarà a les 9 h. Cada club estarà inte-grat per un equip de tres pare-lles de jugadors. Dissabte es jugarà per equips, mentre que diumenge la competició es farà en individuals.

_À. López Puig

AtLEtiSMECanvi de data de la novena edició de la Milla de ValldoreixTot i que, inicialment, l’or-ganització de la novena edi-ció de la Milla de Valldoreix havia informat el DIARI DE SANT CUGAT que aquesta prova atlètica tindria lloc el dissabte 25 d’octubre, final-ment s’endarrerirà dues setmanes i es farà el dissab-te 8 de novembre. Les ins-cripcions es poden forma-litzar a les instal·lacions esportives del Complex EMD de Valldoreix.

gOLfCarpintero venç l’interterritorial júnior masculíEric Carpintero, del Club de Golf Sant Cugat, s’ha adjudicat, amb la selec-ció catalana, el Campionat d’Espanya Interterritori-al Júnior Masculí de Prime-ra Divisió de golf. En la final, Catalunya es va desfer de Madrid per 7 a 2. Aquest és el tercer títol català en els últims quatre anys. La com-petició es va jugar al camp asturià de Castiello, els dies 4 i 5 d’octubre.

tENiS DE tAuLAPrimera derrota a la Lliga de la unió Esportiva Sant CugatEl primer equip de la secció de tenis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat va encaixar, dissabte passat, la primera derrota a la Lliga del grup quart de la Primera Nacional. L’equip santcuga-tenc va perdre, en la sego-na jornada del campionat, davant el CBR SC Els Amics, per 3 punts a 4. L’equip que dirigeix Enric Bosch passa a ocupar el quart lloc a la tau-la classificatòria.

xuts

PAtiNAtgE ArtÍStiCfEStiVAL DE L’EPA SANt CugAt26 D’OCTUBRE18 h Pavelló 2 ZEM Rambla del Celler

L’Escola de Patinatge Artís-tic (EPA) de Sant Cugat ofe-rirà ara el festival que convo-ca habitualment per la Festa Major de Sant Cugat. Es pre-sentaran números individu-als i conjunts.



El Junior FC femení perd contra tot pronòstic

Hoquei sobre herba femení. Junior FC 1 - CH Alcalá 3

L’actual subcampió de Lliga ha debutat en aquest campionat amb una derrota. Amb tot, l’objectiu d’aquest any és guanyar un títol

El Junior FC femení d’hoquei sobre herba, actual subcampió de Lliga, va debutar a la Lliga 2008-2009 de la Divisió d’Honor Feme-nina amb una derrota sorprenent davant del CH Alcalá, equip que aquesta campanya estrena categoria, però que ho fa plagat de jugadores estrangeres. L’equip local, sense Maria Romagosa, lesionada, va pagar molt car el fet de jugar una molt pobra primera meitat. Tot i xutar fins a cinc penals còrner, el Junior FC va ser incapaç de superar la portera Maria de los Ángeles Ruiz, que, diu-menge passat, ho va parar tot.A la represa, el joc i les ocasions les va posar el Junior FC. Però, tot i el gol d’An-drea Puig en el minut 14 i els quatre penals còrner en aquest segon temps, el CH Alcalá va fer l’1 a 3 a falta de quatre minuts per acabar el partit.Després del partit, en declaracions al DIARI DE SANT CUGAT, el tècnic del Junior FC, Adrian Lock, va assegurar que l’objectiu d’aquesta temporada 2008-2009 “és guanyar un títol, la Lliga o la Copa de la Reina. La temporada que ve volem jugar a Europa”.Aquest cap de setmana, el Junior FC visita el camp del Caja Cantabria Sardinero, que en la primera jornada de Lliga va perdre, per 3 gols a 0, al camp de l’Atlètic Terras-sa HC. Lock també va deixar molt clar que “aquesta Lliga serà molt dura”.

La Copa de la Reina, al desembreEls set primers classificats un cop acabada la primera volta –nou jornades– a la Lliga més l’equip amfitrió –en aquest cas l’Atlètic Terrassa HC–, seran els vuit conjunts que, del 19 al 21 de desembre, juguin, a les instal·-lacions de l’Atlètic Terrassa HC, la Copa de la Reina. L’equip femení del Junior FC va debutar a la LLiga amb una derrota,

diumenge passat, amb el CH Alcalá. #EFRÉN MONTOYA

El Campionat de Catalunya de rítmica, a Sant Cugat

gimnàStiCA rítmiCA. Sant Cugat torna a ser seu d’un Campionat de Catalunya de base de gimnàstica rítmica. El dissabte 18 d’octubre es disputa aquest campionat per conjunts en les catego-ries benjamí, aleví i infantil de nivell III, i alhora també es disputarà la primera fase de la Copa Catalana de con-junts dels nivells I, II i IV de totes les categories.

El Club Muntanyenc Sant Cugat participa en aquesta competició amb onze con-junts, un sènior, un júnior, dos infantils, quatre ale-vins, i tres benjamins.

L’inici de la competició és a les 16 h i s’allargarà fins a les 21 h. A més, l’or-ganització té previst oferir dos balls d’exhibició, un a càrrec de Marina Fernán-dez i Natalia García, que són actualment dues de les millors gimnastes de rítmi-ca que hi ha a Catalunya, i l’altre a càrrec d’Elia Mar-cos, Tània Zimmerlein i Andrea Molina.

_Pere Fernández

PàDEL. Cristina Serra i Marta Cors (del Club Tennis Nata-ció Sant Cugat), en categoria absoluta, i Raquel Cladelles i Sílvia Aluja (del Cercle Saba-dallès) en consolació han estat les parelles campiones de la pri-mera edició del Trofeu Carnis-series Tubau de Pàdel Femení. Serra i Cors es van desfer, en la final, de Sílvia Borrell i Paqui Castilla, del Cercle Sabadellès, per 6-1 i 6-2.

En la categoria de conso-lació, Cladelles i Aluja es van imposar, per un doble 6 a 0, a

Carme Boadella i Rosa Marín, del CTN Sant Cugat.

El CTN Sant Cugat i l’em-presa Fit Sport van organitzar aquesta competició no federada, de l’1 al 10 d’octubre, que ha tin-gut una participació alta, amb 47 parelles. El lliurament de trofeus va tenir lloc, divendres passat, al CTN Sant Cugat, després de les finals de la primera edició.

També hi han pres part altres clubs, com el CE Valldoreix, el Junior FC-1917 Sport&Spa i el Set Ball Tennis.

marta Cors i Cristina Serra, campiones absolutes. #LLUÍS LLEBOT

_À. López Puig

El Trofeu Carnisseries Tubau, tot un èxit

JUniOr FC: J. Leirado, B. Hayley, J. Casanova. P. Casey, H. Sen, E. Marcé, J. Menéndez, S. Müller, P. Pastor, A. Puig i B. Queralt –equip inicial–, G. de San Félix, J. Plass, G. Lucas i M. Valdés. CH ALCALÁ: P. Zachi, L. Sarrabay, T. Chao, M. Rivas, G. Ludueña, L. Cipriani, S. Barrero, M. Ruiz, H. Koning, W.Groen i R. Ariza –equip inicial–, R. Cano, V. Felicitas, F. Scheverlin, C. Cano. GOLs: 0-1 H. Koning (9), 0-2 M. Rivas (19), 1-2 A. Puig (49), 1-3 S. Barrero (66). Àrbitres: David Estany i Blanca Beltran. instaL·Lació: Junior FC-1917 Sport&Spa. PúbLic: 75 espectadors. inciDències: 1a jornada de Lliga de la Divisió d’Honor Femenina d’hoquei sobre herba

_À. López Puig



pEntatló modErn. El Com-plex Esportiu de Valldoreix va acollir, l’11 d’octubre, la final de la Lliga Catalana de Pentatló Modern. En la com-petició hi van participar 58 pentatletes de sis clubs dife-rents. No hi havia cap repre-sentant de Sant Cugat.

L’Escola Llor, amb qua-tre títols individuals, va ser el club que en va acon-seguir més i, per descomp-tat, el club català que més va destacar. Laura Heredia va ser primera en el preben-jamí femení i Gisela Garcés en el benjamí femení. Laia Garcés en la categoria infantil femenina i Ariadna Mora en la categoria aleví femenina van ser la resta de guanyadores de l’esco-la de Sant Boi. De guanya-dors catalans només n’hi va

haver un més, Joan Gispert, del Club Pentatló Esplugues, que es va imposar en la cate-goria aleví masculí. La resta eren d’equips francesos de la Catalunya Nord.

El pentatló modern cons-ta de tres proves: una prova de tir, una de natació i una darrera de cros. La suma de

puntuacions entre els tres esports dóna el guanyador final. A banda de la compe-tició, l’organització va aple-gar tots els assistents al Col·-legi Ferran i Clua en un dinar de germanor que va servir per donar per tancada la tem-porada 2007-2008 d’aquesta modalitat esportiva. •


la prova de tir va ser la primera que es va fer. #COM. EMD VALLDOREIX

La final de la catalana de pentatló porta 58 atletesCampió. L’Escola Llor, amb quatre títols, va ser l’equip que en va sumar més entre totes les categories

va tornar boig, amb una expulsió i cinc gols més, amb la victòria de l’AXA assegurada.Per a l’entrenador, Jaime Martínez, la victòria va ser una benedicció: “El que necessitem és més confiança, quan hem arriscat més i els jugadors han entrat més en el partit hem disposat de moltes ocasions”. El Garriga, encara que superior en nivell, es va veure superat pel ritme que va imposar l’AXA FS Sant Cugat en la segona part: “Si hem guanyat ha estat per ganes i perquè físicament hem lluitat més”.L’AXA juga dissabte que ve a la pista del FS Lloret, vuitè classificat, amb els mateixos punts que els santcugatencs.

El FS Sant Cugat va sumar, dissabte passat, la primera victòria de la temporada, després de superar per 7 gols a 5 l’Excavaciones Garriga, cuer del grup 1 de Primera Nacional B. El partit no va començar gens bé, i les nombroses imprecisions en defensa locals van propiciar que el Garriga se n’anés al descans amb un 1 a 3 favorable. A la segona part, els vermell-i-negres van sortir amb una altra disposició i al minut 4 escurçaven distàncies gràcies a Ricardo Ferrer. El mateix Ricardo feia, poc temps després, el 3 a 3. Vela culminava, a l’11 de la segona part, la remuntada. Des d’aleshores el partit es

Futbol sala. aXa FS Sant Cugat 7 - Exc. Garriga 5

Una gran remuntada

l’aXa FS Sant Cugat es col·loca desè després de guanyar el seu primer partit. #EFRÉN MONTOYA

_Pere Fernández

aXa FS Sant CuGat: David, Xavier, Agustín, Ricardo i Adrià –Vela, Rubèn, David Balaich, Albert, Pol Calvo, Aleix i Fèlix. EXCavaCionES GarriGa: Raúl, Peral, Jaume, Jonathan i Isaac –Eduardo, Ramon, Miguel, Gustavo López, Narcís, David i Ferran. gols: 0-1 Jonathan, 0-2 Miguel, 1-2 Agustín, 1-3 Miguel, 2-3 Ricardo. 3-3 Ricardo, 4-3 Vela. 4-4 Jonathan, 5-4 Ricardo, 6-4 Pol, 7-4 Agustín, 7-5 Agustín p.p. Instal·lacIó: Pavelló 3 de la ZEM Rambla de Celler. PúblIc: 100 espectadors. IncIDèncIes: 3a jornada de Lliga de Primera Nacional B



El Club Handbol Sant Cugat comença a trobar la manera de puntuar a la Lliga Catalana. Des que l’equip va començar la temporada només havia estat capaç de posar les coses difícils a l’HC Bordils, però continuava comptant tots els par-

Un punt que trenca la dinàmica negativa

Handbol. CH Sant Cugat 26 - La Salle Bonanova 26

El Club Handbol Sant Cugat va posar fi, amb aquest empat a 26, a una ratxa de tres partits consecutius amb derrota

tits per derrotes. Diumenge passat les coses van començar a canviar. Els sant-cugatencs van fer una gran segona part i van remuntar un matx que s’havia com-plicat des del minut 1. No va ser una victò-ria, però val com a injecció de moral.El 0-4 inicial semblava molt clar. L’equip estava abocat a l’abisme i era incapaç de reaccionar. De totes maneres, l’avantatge no va arribar a ser més ampli, i el CH Sant Cugat va marxar als vestidors amb la difí-cil missió de remuntar tres gols en con-tra a la segona. S’ho van creure. Aquí hi va haver la clau, en les ganes i en l’actua-ció providencial del porter Miquel, a més de l’encert de Marc Aballí i Lluís Calvera. En el minut 6 de la segona part, el CH Sant Cugat es posava a un gol (15-16) del rival, i en el minut 14 va empatar el partit per pri-mer cop (18-18). A partir d’aquest moment, l’intercanvi va ser constant, uns i altres es van avançar en el marcador, però la inici-ativa era del CH Sant Cugat, que amb un 26-25 a dos minuts del final va desaprofitar una possessió per posar-se a dos gols. En la jugada següent van empatar ells, 26 a 26, i el marcador ja no es va moure més.

Reacció localL’entrenador, Jordi de la Cruz, va donar per bo el punt aconseguit: “Tal com ha anat el partit, estem contents amb el punt, encara que al final ens ha semblat poc”, reconeixia. El que és important, va asse-nyalar, és que “cada vegada som més sòlids i estem començant a trobar la regu-laritat en el joc”. Finalment, De la Cruz va assegurar que no estava preocupat: “Encara queda molta Lliga i tenim molt marge de millora”.El CH Sant Cugat va aconseguir arrencar un punt en un partit que es va

complicar des de l’inici. #EFRÉN MONTOYA

CH SANT CUGAT: Eloi, Beja, Aballí, Puig, Martí Tous, Gerard i Gorka –equip inicial–, Miquel, Quim, Xavier, Adrià, Aleix Morera, Nacho i Lluís Calvera. CE LA SALLE BONANOVA: Alfred, Marc, Jordi, Villalbi, Carlos Clemente, Guillem i Aleix –equip inicial–, Ignasi, Óscar, Jose, Carlos Rubies, Borja, Daniel i Xavier. PARCIALS: 5-8, 12-15, 18-18, 26-26. InStAL·LACIó: Pavelló 3 de la Zona Esportiva Municipal Rambla del Celler. PúbLIC: 150 espectadors. InCIDènCIeS: 4a jornada de la Lliga Catalana d’Handbol

_Pere Fernández

PATROCINI. La pizzeria-cre-peria La Pasta Boixa serà el primer patrocinador del Fut-bol Sala Club Champion la Floresta, que amb 31 anys d’història és el club de fut-bol sala local més antic de Sant Cugat. El restaurant

santcugatenc esponsoritzarà l’equip aquesta campanya, 2008-2009. Paco Muñoz, propietari de La Pasta Boixa, va ser un dels fundadors, l’estiu del 1977, de l’FSC Champion la Floresta. “És una col·laboració sentimen-tal i estic encantat de poder aju-dar l’entitat. És la primera vega-da que patrocinem una activi-tat esportiva federada”.

Per la seva banda, Roger Toutain, president i entre-

nador de l’FSC Champion la Floresta, s’ha mostrat molt agraït pel suport econòmic rebut per part del nou patro-cinador “perquè és una aju-da important”.

La Pasta Boixa - Champion la Floresta milita en el grup segon de la Segona Divisió A Territorial i té com a objectiu esportiu, aquesta temporada, l’ascens de categoria.

La Pasta Boixa patrocinarà l’FSC Champion la Floresta la temporada 2008-2009

Roger Toutain i Paco Muñoz, amb l’equipament. #LLUÍS LLEBOT

Aquest serà el primer espònsor del club en 31 anys d’història

_À. López Puig

dolceblue

dolceblue

��

��

��

ATLETISMEAlberto Pradas, el millor santcugatenc a la cursa de Sant MuçAlberto Pradas, del Running Vallès, ha estat el millor santcugatenc classificat en la vintena Cursa de Fons de Sant Muç, que va tenir lloc, diumenge passat, a Rubí. Pradas, que va fer un temps de 35 min i 58 s, va ser divuitè de 913 corredors. en aquesta prova, de 10 quilò-metres de recorregut i orga-nitzada per la Unió Atlèti-ca Rubí, hi van participar els olímpics Carles Castillejo i Rosa Morató.

LLIGASegona derrota seguida del Junior FC A de futbolel Junior FC A de futbol va encaixar, el cap de setma-na passat, la segona der-rota consecutiva a la Lli-ga del grup quart de la Pri-mera Regional. els de Javier Pérez van perdre al camp del Gironella CF, per 2 gols a 0. Aquest dissabte, 18 d’octubre, el Junior FC rep, a les 16.30 h, la UD Caste-llar, que té 8 punts. Aquest partit correspon a la sise-na jornada del campionat. el Junior FC A suma 6 punts.

xuts

FUTBOLSANT CUGAT I PALAU-SOLITà19 D’OCtUbRe12 h ZeM Jaume tubau

en partit corresponent a la sisena jornada de Lli-ga del grup primer de la Regional Preferent de fut-bol, el Sant Cugat esport FC rep el Palau-solità i Plegamans FC.


36 | Publicitat




No es pot jugar a hoquei sobre patins si no es vol

Hoquei sobre patins. PHC Sant Cugat 1 - CP Congrés B 3

El CP Congrés B va jugar sempre al límit del reglament. I el pitjor és que va guanyar el partit sense haver fet cap mèrit

L’esport, de vegades, és injust. I divendres passat ho va ser. Va premiar un equip, el CP Congrés B, que no va voler jugar a hoquei sobre patins ni tampoc no va dei-xar que ho fes el PHC Sant Cugat. El CP Congrés B va jugar sempre al límit del reglament i l’àrbitre l’hi va permetre. Des-prés de l’encontre, l’entrenador local, Jordi Raga, lamentava l’actitud del con-junt adversari: “No han vingut a jugar a res. Ja sabíem que jugaven així, però avui ha estat exagerat”.

És millor, però no guanyaEl PHC Sant Cugat va demostrar que era infi nitament superior al seu rival, però no ho va plasmar en el marcador. Quan només s’havien jugat 29 segons de partit, Àlex Martínez va fallar un penal. Abans de marxar al descans, amb un 0 a 1, Àlex Martínez va llançar una pilota al pal i, a falta de 28 segons per acabar el primer temps, el mateix Martínez es va lesionar.A la segona meitat, el PHC Sant Cugat, sense Àlex Martínez ni Pablo Aguarón, que, lesionat, tampoc no va poder jugar el partit, també va ser superior, però va con-tinuar topant amb el porter visitant Àngel Milla, que va estar pletòric.

Abandona la zona d’ascensDesprés de les dues primeres victòries a la Lliga, contra l’FD Cassanenc i el CH Lloret B, divendres passat el PHC Sant Cugat va perdre, amb la qual cosa, per pri-mera vegada, no està en zona d’ascens a Primera Nacional Catalana.Aquest cap de setmana, el sènior masculí del PHC Sant Cugat es desplaça a la pista del CH Farners.El CP Congrés B va deixar una mala imatge, amb constants accions

molt poc esportives. #LLUÍS LLEBOT

PHC SANT CUGAT: L. Aceituno, P. de Eguía, B. Jiménez, R. Rosell i À. Martínez –equip inicial–, M. Aguarón i O. Jorba. CP CONGRÉS: À. Milla, A. Moreno, J. Mateu, I. Ariza i C. Font –equip inicial–, J. Joval, M. Aubets i F. Calle. GOLS: 0-1 J. Mateu (3), 0-2 I. Ariza (37), 1-2 P. de Eguía (44), 1-3 J. Joval (48). ÀRBITRE: Raúl Burgos (Girona). Va ensenyar targeta blava al local R. Rosell i als visitants I. Ariza, A. Moreno i J. Mateu. També va mostrar targetes vermelles al local B. Jiménez i als visitants I. Ariza i A. Moreno. INSTAL·LACIÓ: Pavelló 2 de la Zona Esportiva Municipal Rambla del Celler. PÚBLIC: 75 espectadors. INCIDÈNCIES: 3a jornada de Lliga del grup B de la Primera Catalana d’hoquei sobre patins

_À. López Puig

Amador signa en el ‘Llibre d’honor’ de la PBSCCLUBS. Xavier Amador, regidor d’Esports de l’Ajun-tament de Sant Cugat, va signar, dimarts pas-sat, en el Llibre d’honor de la Penya Blaugrana Sant Cugat. L’acte va estar pre-sidit per Josep Maria Félez, president de l’entitat, que va estar acompanyat, entre altres personalitats, de Julio de Paz, expresident de la PB Sant Cugat. L’acte va tenir lloc al local social de la PB Sant Cugat. Des de l’any 1986, més d’una tren-tena de personalitats han signat en el Llibre d’honor de la PB Sant Cugat. •#FOTOGRAFIA: LOCALPRES

El Babolat Pàdel Tour torna al CE Valldoreix

PÀDEL. El CE Valldoreix acull, per segona vegada, el torneig Babolat de Pàdel, després de l’èxit sorprenent que va tenir la primera edi-ció. L’organització calcula que hi participaran al voltant de seixanta parelles, menys, en tot cas, que al juny. Ales-hores n’hi van participar setanta i entre els guanya-dors n’hi havia tres de Sant

Cugat: Cristian Xarau, Ramon Sol i Nacho Segura.

El torneig tindrà lloc entre els dies 20 i 26 d’octubre, el patrocina, evidentment, la fi rma Babolat, i entre els col·-laboradors també hi fi gura el DIARI DE SANT CUGAT.

Roger Badia, director espor-tiu del CE Valldoreix, creu que l’objectiu d’aquests tor-nejos és, per damunt de tot, col·locar el pàdel a l’alçada del tenis: “Volem que el torneig de pàdel, com el de tenis, tingui més continuïtat”, assenyala.

_Pere Fernández

La 2a edició tindrà lloc entre els dies 20 i 26 d’octubre

Qualitat, esforç i il·lusió

Nova tempo-rada, nova il·lusió. El pri-mer equip del

Club Voleibol Lube-sa Sant Cugat comen-ça aquest cap de setma-na, 18 i 19 d’octubre, la Lliga FEV de voleibol i tenim el gran honor de fer-ho per tercer any consecutiu. Comencem amb un derbi català a la pista del Viladecans. Les dues primeres tem-porades vam consoli-dar l’equip en la cate-goria. Ara, creiem que ha arribat el moment de situar-lo a la part alta de la taula classi-fi catòria. Per aconse-guir-ho, aquest con-

junt, avui, compta amb un grup de joves espor-tistes altament qualifi -cades i plenament iden-tifi cades amb l’entitat esportiva local. El Club Voleibol Sant Cugat manté, des de fa molt de temps, una política esportiva defi nida: pro-mocionar les jugadores nascudes en el planter. El grup el formen noies que han nascut, viuen, estudien, treballen i des-envolupen la seva vida social a Sant Cugat, i aquest és justament el seu capital. Aquesta aposta per les noies de la casa està generant una base sòlida i fi able per al futur. Prenent com a punt de partida aquestes dues condicions indispensa-bles, qualitat i identitat, només ens queda treba-llar molt dur, esforçar-nos al màxim en la pre-paració setmanal per poder desenvolupar tot el potencial en cada par-tit i, així, aconseguir l’objectiu. •

la Tribunala TribunaGERVASIOSTOPPIELLOENTRENADOR DEL CLUB VOLEIBOL LUBESA SANT CUGAT

tota l’actualitat esportiva de la teva ciutat al

t’agradal’esport?

93 589 62 82

És un grup qualifi cat i identifi cat amb el CV Sant Cugat



Quan la feina està ben feta els resultats arriben. Aquesta màxi-ma habitualment es compleix i per a la Penya Blaugrana de Sant Cugat no ha estat una excep-

ció en aquest inici de temporada. Després de 26 anys de treball, el club ha aconseguit fites històriques. La temporada passada, amb la inauguració del nou estadi de gespa artifici-al, la Penya Blaugrana va fer un pas de gegant en l’impuls pel futbol a Sant Cugat. Aquest nou curs futbolístic ha refermat aquests bons auguris, amb la incorporació de nous juga-dors i equips a l’entitat. La Penya Blaugrana de Sant Cugat ha sofert un creixement molt important amb una nova escola de futbol potent, el nou camp de ges-pa artificial i un augment dels equips fede-rats. Amb 17 conjunts afiliats a la Federació Catalana de Futbol, la Penya Blaugrana Sant Cugat ha superat els 300 jugadors inscrits en competició, xifra record en la seva histò-ria. Segons el director tècnic del club –Anto-nio Sánchez- “és un orgull veure que tanta gent confia en la nostra filosofia i metodolo-gia de futbol, que desenvolupem en totes les categories”.

Persones abans que futbolistesAquesta filosofia de la qual parla el direc-tor tècnic, que és la clau de l’èxit, es basa en el treball, l’esforç i la formació de perso-nes abans que jugadors de futbol. Gràcies a aquesta metodologia de treball molts nens han ingressat en l’escola de futbol base del club. La intenció, en un futur no gaire llunyà, és que els jugadors formats a l’escola pren-guin tot el protagonisme en les diferents categories on hi hagi un equip de la Penya. De fet, el primer equip de l’entitat ja compta amb diversos futbolistes formats íntegrament al planter de la PBSC, com són Juan Cabezas, Víctor Martínez i Albert Garrido. L’amateur actualment està situat en la part alta de la classificació de la categoria tercera regional, on sumen tots els partits per victòries. I per donar l’impuls necessari a la base del club ja s’han portat a terme diferents accions per promocionar el futbol de qualitat, com són campus d’estiu, trobades d’escoles per poten-ciar la relació dels més petits amb els com-panys i la resta de clubs de la província, entre d’altres activitats, com el torneig de Can Magí, que aquest any veurà la segona edició. Per tot plegat, treballen a fons els tècnics amb l’objectiu d’impartir unes bones lliçons futbolístiques i, sobretot, humanes. La tem-porada s’engega amb una gran il·lusió i el pas de les setmanes corroborarà la feina ben feta per tots els implicats. La temporada del record ja ha engegat i esperem que la sort acompanyi tots els estaments del club. •

La Penya Blaugrana Sant Cugat inicia una temporada de record

plana dE la PenyA BLAuGrAnA SAnt CuGAt

L’expansió del club és una realitat i el protagonisme del futbol base queda palès amb 6 equips prebenjamins, 5 de benjamins, 4 d’alevins, 3 d’infantils, 2 de cadets i 2 de juvenils

5

1

1. Reunió de tècnics a la seu de la penya Blaugrana Sant Cugat per definir les línies de treball de la nova tempo-rada 2008-2009. 2. Juga-dors de l’equip nfantil cele-brant un gol. 3. l’Escola de Futbol de la penya Blaugra-na de Sant Cugat. 4. la pBSC organitza diades per als més petits de l’Escola. 5. El Juve-nil a debuta a la temporada 2008-2009. #CEDIDES

3

4

2


Lliga FEV femenina, grup B

Calendari · Club Voleibol Lubesa Sant Cugat

Algar Surmenor - A. Valldemossa

CV Esplugues - CVB Barça

CV Viladecans - CV Sant Cugat

C. Duque - Roldán AD

Jornada 1 (18.10.2008)

A. Valldemossa - Roldán AD

CAEP Soria - C. Duque

CVB Barça - CV Viladecans

Algar Surmenor - CV Esplugues

Jornada 2 (25.10.2008)

CV Esplugues - A. Valldemossa

CV Viladecans - Algar Surmenor

C. Duque - CV Sant Cugat

Roldán AD - CAEP Soria

Jornada 3 (01.11.2008)

A. Valldemossa - CAEP Soria

CV Sant Cugat - Roldán AD

CVB Barça - C. Duque

CV Esplugues - CV Viladecans

Jornada 4 (08.11.2008)

CV Viladecans - A. Valldemossa

C. Duque - Algar Surmenor

Roldán AD - CVB Barça

CAEP Soria - CV Sant Cugat

Jornada 5 (15.11.2008)

A. Valldemossa - Algar Surmenor

CVB Barça - CV Esplugues

CV Sant Cugat - CV Viladecans

Roldán AD - C. Duque

Jornada 10 (10.01.2009)

C. Duque - A. Valldemossa

CAEP Soria - CV Viladecans

CV Sant Cugat - CV Esplugues

CVB Barça - Algar Surmenor

Jornada 9 (20.12.2008)

A. Valldemossa - CV Viladecans

Algar Surmenor - C. Duque

CVB Barça - Roldán AD

CV Sant Cugat - CAEP Soria

Jornada 14 (14.02.2009)

A. Valldemossa - C. Duque

CV Viladecans - CAEP Soria

CV Esplugues - CV Sant Cugat

Algar Surmenor - CVB Barça

Jornada 18 (14.03.2009)

A. Valldemossa - CVB Barça

Algar Surmenor - CV Sant Cugat

CV Esplugues - CAEP Soria

CV Viladecans - Roldán AD

Jornada 8 (06.12.2008)

CAEP Soria - A. Valldemossa

Roldán AD - CV Sant Cugat

C. Duque - CVB Barça

CV Viladecans - CV Esplugues

Jornada 13 (31.01.2009)

CVB Barça - A. Valldemossa

CV Sant Cugat - Algar Surmenor

CAEP Soria - CV Esplugues

Roldán AD - CV Viladecans

Jornada 17 (07.03.2009)

C. Duque - CV Viladecans

Roldán AD - CV Esplugues

CAEP Soria - Algar Surmenor

CV Sant Cugat - CVB Barça

Jornada 7 (29.11.2008)

A. Valldemossa - CV Esplugues

Algar Surmenor - CV Viladecans

CV Sant Cugat - C. Duque

CAEP Soria - Roldán AD

Jornada 12 (24.01.2009)

CV Viladecans - C. Duque

CV Esplugues - Roldán AD

Algar Surmenor - CAEP Soria

CVB Barça - CV Sant Cugat

Jornada 16 (28.02.2009)

A. Valldemossa - CV Sant Cugat

CVB Barça - CAEP Soria

Algar Surmenor - Roldán AD

CV Esplugues - C. Duque

Jornada 6 (22.11.2008)

Roldán AD - A. Valldemossa

C. Duque -CAEP Soria

CV Viladecans - CVB Barça

CV Esplugues - Algar Surmenor

Jornada 11 (17.01.2009)

CV Sant Cugat - A. Valldemossa

CAEP Soria - CVB Barça

Roldán AD - Algar Surmenor

C. Duque - CV Esplugues

Jornada 15 (21.02.2009)


Divendres, 17 d'octubre del 2008


40 | Publicitat


010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

17 Divendres

18 h Pl. d’OctaviàPoesia al carrerA càrrec d’Anna Enrich, Júlia Rodón, Martí Romaní i Sílvia ServanEspectacle poètic creat especialment per al Festival de poesia d’enguanyOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes

19 h Celler de LlibresLa neu i el silenciA càrrec de Toni Clapés i Pep RosanesOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes, Celler de LlibresCol·l.: Cafè Bahia

20.30 h Llibreria PaideiaBarcelona, t’ha tocat!A càrrec de Lluís Calvo i Jordi VallsOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes, Llibreria Paideia

21 h Casal de Joves TorreBlancaJam SessionTens ganes de tocar el teu instrument i de demostrar el que saps?Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre la UnióPoesia. 'Sargit'Direcció: Imma Colomer Preu: 12 euros. Abonats Teatre-Auditori, 10 euros. Socis, 7 eurosOrganitza: La Unió Santcugatenca

22.30 h UREFMou-te a ritme santcugatenc! Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cugat.cat

18 Dissabte

10 h Oficina de TurismeVisita guiada. 'El campanar, l'església i el claustre'

Durada: 2 h 30 minPreu: 8 euros (menors de set anys, gra-tuït) Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de Turisme, tel. 93 675 99 52Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

10 h Casa de Cultura5è Aniversari de Brou d’ArtsDiversos monogràfics de les arts escèni-ques: Tallers de mim, clown, dramateràpia, biodansa...Inscripció gratuïta a la Casa de CulturaPlaces limitadesOrg.: Espai d'Arts Escèniques Brou d'Arts

11 Pl. d’OctaviàPoesia al carrerEspectacle poètic creat especialment per al Festival de poesia d’enguanyOrg.: Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes

11 h Pl. d’OctaviàVine i llegeix el teu poemaVine i llegeix-nos un poema que t’hagi tocat el cor al plató de Cugat.catOrg.: Cugat.cat

12 h L’Amic ImaginariJuguem amb les paraules?Trobada poètica per als més menuts Org.: Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes, L’Amic Imaginari

12 h Biblioteca del Mil·lenari.L'hora del conte. 'El Qüentilador'A càrrec d'Albert MarquèsOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

13 h Museu de Sant Cugat - MonestirFormosa diu BartraRecorregut pels versos d’Agustí Bartra amb les veus de Feliu Formosa i Cinta MassipMassip en el marc de l'exposició 'Agustí Bartra. Ritme i imatges' Música en directe: Joan Alavedra

Org.: Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes

De 15 a 20.30 h ZEM Rambla del CellerGimnàstica rítmicaFase Copa Catalana de Conjunts, Campionat Provincial de Base i Campionat Provincial de Nivell IVOrganitza: Club Muntanyenc Sant Cugat

19 h La GaLeRiaSubirachs & MargaritUn encontre entre amics en el marc d'aquesta expo-sició de Josep Maria Subirachs, amb la visita poètica de Joan MargaritOrg.: Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes, La GaLeRia

19 h Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels ÀngelsConcert de violí i pianoA càrrec d'Alma Olite i Denis LosevPreu: 10 euros. Venda anticipada, 8 euros a Pleniluni Musical. Socis de JM, gratuïtOrg.: Joventuts Musicals de Sant CugatPatrocina: Ajuntament de Sant Cugat, Aula de So

20 h Teatre la UnióTeatre. 'Càsting'De Roger Justafré A càrrec de Fila Zero Preu: 10 euros. Socis, 5 eurosOrganitza: La Unió Santcugatenca

20 h Centro Popular AndaluzActe cultural flamencA càrrec de Casa de Andalucía de Palau-Solità i Plegamans, Toni Torres, ZambritaOrganitza: Centro Popular Andaluz

22 h Casal Cultural de Valldoreix15a Mostra de Teatre. 'Teatre Breu 08'De Ricard CreusA càrrec del Grup de Teatre EspiralOrganitza: Grup de Teatre Espiral

22 h Teatre-AuditoriTeatre i poesia

Poeta d'honor: Feliu Formosa Espectacle d'homenatge al poeta i home de teatre Preu: 18 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat

00 h Casal de Joves TorreBlancaAfter hours poètic 'Guspires de pedra foguera'Recital de poesia nocturnA càrrec de Mireia Calafell, Joan Duran, Laia Martínez i Pau Vadell, integrants de l'antologia 'Pedra foguera'. Música en directe a càrrec de Jonathan Botas de Lorenzo i Xènia ClarOrg.: Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes

19 Diumenge

De 10 a 14.30 h C. Santiago RusiñolMostra de FirartMostra d'art al carrer Organitza: FirartBarri de Coll FavàColl Favà: El barri dels poetes11 h Salvat-Papasseit cruïlla Costa i LloberaUna trobada poètica al barri amb noms de poetes de Coll Favà, enguany dedi-cada als poetes Joan Salvat-Papasseit i Miquel Costa i Llobera12.30 h Els poetes visiten el barriMostra de la poesia catalana actual a càrrec dels seus autorsOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes18 h Teatre-AuditoriDansa. 'Momentari'A càrrec de Nats Nus Per a infants a partir de 6 anysPreu: 7 euros. Socis de la Xarxa: 6 eurosOrganitza: La Xarxa 18.30 h Teatre la UnióTeatre. 'Càsting'De Roger Justafré A càrrec de Fila Zero Preu: 10 euros. Socis, 5 eurosTambé el dissabte dia 25, a les 20 h, i el diumenge 26, a les 18.30 hOrganitza: La Unió Santcugatenca 19 h Casal Cultural de Valldoreix15a Mostra de Teatre. 'Teatre Breu 08'De Ricard Creus A càrrec del Grup de Teatre EspiralOrganitza: Grup de Teatre Espiral

21 Dimarts

19 h Club Muntanyenc Sant CugatGrup de lectura de còmics. 'Trazo de tiza'De Miguelanxo Prad

Agenda octubre del 17 al 25

8è Festival de Poesia


Publicitat | 41


+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la

informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl.

Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i

fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La res-

ponsabilitat dels actes i de la informació publicada en

aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Informació i inscripcions al Club MuntanyencOrganitza: Club Muntanyenc Sant Cugat

20 h Museu de Sant Cugat. MonestirConferència. 'Sant Cugat durant la Guerra del Francès'A càrrec de Domènec Miquel, historiador Dins el cicle La Guerra del Francès i la batalla de Sant CugatOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat, GEL

22 Dimecres

19 h Casal de Joves TorreBlancaClub de lectura per a joves. 'El noi del pijama de ratlles'De John Boyne. A càrrec de Ventura Camacho Informació i inscripcions al Casal de Joves TorreBlancaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Club Muntanyenc Sant CugatCinema. 'Tierra'D'Alastir Fotherhill Dins el cicle L'aigua a la VidaOrganitza: Club Muntanyenc Sant Cugat

23 Dijous

19.30 i 22 h CinesaCinema d'autor. 'Honeydripper'Del director John Sayles Preu: 3 euros Venda anticipada Activitat complementària al concert d'Eliane Elias al Teatre-Auditori Sant CugatOrg. Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat

21 h Teatre-AuditoriTeatre. 'Espectres'D'Henrik Ibsen A càrrec d'Emma Vilarasau Preu: 22 eurosTambé divendres 24, a les 22 h Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 24 Divendres

18.30 h Centre Cívic de les PlanesL'hora del conte. 'Contes d'arreu del món'A càrrec de Gemma DeusedasOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

20 h Llibreria Mythos

Presentació del llibre 'El espejismo nuclear'De M. Coderch i N. AlmironOrganitza: Universitat Internacional de la Pau

22.30 h Teatre la UnióMou-te a ritme santcugatenc!

Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cugat.cat

25 Dissabte

9.30 h Casa de CulturaTallers de participació del Pla d’EquipamentsQuins equipaments públics necessita Sant Cugat? Cal inscriure-s'hi prèviament al 010 i [email protected].: Ajuntament de Sant Cugat

10 h Estació dels FGC de Valldoreix

Descobrim... ValldoreixRecorregut a càrrec de Juanjo Cortés, historiadorOrganitza: ERC Sant Cugat

10 h Casal de Joves TorreBlancaCampionat de tennis taulaInscripcions fins al 23 d'octubre al CasalOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

10.30 h Canals Galeria d'ArtPetit passeig artísticVisita guiada a Canals Galeria d'Art Organitza: Òmnium Cultural


El crític musical Roger Alier va oferir una xerrada sobre l’òpera ‘Madama Butterfl y’, que es representarà pròximament al Teatre-Auditori

Xerrada _PÀG. 47

Agenda _PÀG. 52diaridesantcugat.cat/agenda

CulturaTeatre-Auditori

Xerrada

42 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura | Passatemps_ 54

‘TEATRE BREU 08’, 18 D’OCTUBREA les 22 h, al Casal Cultural de Valldoreix


LLETRES. El 8è Festival de Poesia de Sant Cugat ja ha començat. La inauguració va tenir lloc al Claustre del Monestir el dimecres 15 i a l’acte hi van assistir prop de 200 santcugatencs, amb la presència del poeta d’honor, Feliu Formosa, i del direc-tor del Festival, Francesc Parcerisas, així com del tinent d’alcalde de Cultura, Xavier Escura, i del director de la Institució de les Lle-tres Catalanes, Oriol Izqui-erdo. El certamen, que ofe-reix un programa de més de vint activitats, s’allargarà fi ns al diumenge 19.

Durant l’acte, que va ser conduït per la periodista

Sant Cugat, capital de la poesiaComença. Prop de 200 persones van assistir a la inauguració del 8è Festival de Poesia, el dimecres 15, al Claustre del Monestir; el poeta d’honor d’enguany és Feliu Formosa i el director, Francesc Parcerisas

Les activitats s’estenen del 15 al 19 d’octubreTertúlies, lectures o teatre, amb la poesia com a protagonista

Marina Romero, Feliu Formo-sa va recitar alguns poemes del seu darrer llibre davant d’un públic atent i emocio-nat. A més, va explicar que de petit la seva família tenia una casa a Mira-sol. Ester Formo-sa, fi lla del poeta, va oferir un tast de la seva música can-tant alguns poemes musicats del seu pare. Per la seva ban-da, el director del Festival, Francesc Parcerisas, va qua-lifi car el certamen de “cita de referència” pel que fa a la poesia a Catalunya.

El director de la Insti-tució de les Lletres Cata-lanes, Oriol Izquierdo, va reivindicar en el seu parla-ment la utilitat de la poesia en moments difícils .“Pot-ser hi ha algú que creu que fer això en temps de crisi és una temeritat, però la poe-sia és una bona ajuda. La poesia ens dóna les parau-les per aprendre de la reali-tat i del món”, va assegurar Izquierdo. Xavier Escura va seguir la línia de Parcerisas a l’hora d’elogiar el Festival com a referent en el món cul-tural: “Sant Cugat esdevé durant aquests dies capital de la poesia”. Escura tampoc no va perdre l’oportunitat

El poeta homenatjat, Feliu Formosa, al Claustre del Monestir. #LLUÍS LLEBOT

que acull l’exposició pictò-rica en homenatge al famós poeta Agustí Bartra, ja que enguany se celebra el cente-nari del seu naixement.

Aquests dies la poesia és el motor de lectures, repre-sentacions teatrals o xerra-des en diferents escenaris de la ciutat. Un dels plats forts, però, és l’espectacle poètic dirigit per Oriol Broggi en honor a Formosa, que tin-drà lloc al Teatre-Auditori aquest dissabte, dia 18. En acabar l’espectacle, es lliu-rarà una escultura de Salva-dor Juanpere a Feliu Formo-sa. Per consultar la progra-mació detallada, visiteu la pàgina web www.poesia.sant-cugat.cat.

L’homenatjatFeliu Formosa (Sabadell, 1934) és poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic. Ha tradu-ït un gran nombre d’obres de l’alemany, l’anglès, el fran-cès, el noruec, el rus i el suec, i ha rebut un gran nombre de guardons, com la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Traducció, el Premi Carles Riba o el Ciutat de Barcelona, entre d’altres. •

de destacar que, fora de les dates del certamen, les acti-vitats poètiques continuen a la ciutat amb les Activitats complementàries, tot i que, segons va assenyalar, l’alt nivell de totes elles fa que l’any que ve calgui replan-tejar una nova denomina-

ció d’aquesta secció, ja que “si això són només activitats complementàries, o anem de sobrats o ens equivoquem amb el nom”.

Després dels parlaments i del recital, el públic i l’or-ganització es van dirigir a la Sala Capitular del Museu,

Carolina [email protected]@premsalocal.com

“En temps de crisi la poesia és una bona ajuda. La poesia ens dóna les paraules per aprendre de la realitat i del món”ORIOL IZQUIERDODIR. INSTITUCIÓ LLETRES CATALANES



TEATrE. L’actor santcuga-tenc i president de la colla gegantera Pere Royo s’estre-na com a director escènic, aquest dissabte, al Teatre la Unió. La sala d’Anselm Cla-vé acull, els dies 18 i 25 d’oc-tubre, a les 20 h, i el 19 i 26, a les 18.30 h, Càsting, l’últim muntatge de la companyia Fila Zero.

Aquest espectacle convi-da, amb to d’humor, a la refle-xió, i gira al voltant de temes tan diversos com l’amor i el desamor o el binomi reali-tat-ficció.

Els càstings continus a què se sotmeten els actors esde-venen el fil conductor d’una història que busca el paral·-lelisme entre la interpretació, dalt de l’escenari, i la posada en escena que duem a terme cadascun de nosaltres en la nostra vida privada.

“Una entrevista de feina, sense anar més lluny, és un clar exemple que en la nostra vida quotidiana tots fem d’ac-tors”, ha explicat Pere Royo al DIARI.

Per això un tret que desta-ca el director de l’obra és l’ac-tualitat dels temes que tracta: “L’ésser humà sempre ha fet, i continuarà fent, teatre”. •

Fila Zero estrena la comèdia ‘Càsting’ a la sala d’Anselm Clavé

Imatge d’un dels assajos de Fila Zero de ‘Càsting’. #CEDIDA

Sara Bella Puigdomè[email protected]

Direcció. Amb aquesta obra, el santcugatenc Pere Royo debuta com a director

El jazz i la música d’autor amenitzen la nit a la Floresta

múSICA. Els grups sant-cugatencs Mine! i Cherish Band van inaugurar la segona edició del Mou-te a ritme santcugatenc, diven-dres passat, al Casal Cultu-ral de Mira-sol. El cicle con-tinua aquesta nit, a partir de les 22 h, a la UREF, amb un concert de Sílvia & Foly, que tindrà Diego Domingo de teloner.

El duet de Sílvia & Foly està format per l’actriu i dobladora Sílvia Vilarrasa, que es va introduir en el món de la música l’any 2007, i el guitarrista Foly Lamas, que ha tocat amb músics recone-guts, com Horacio Fumero o Albert Bove. Sílvia & Foly ens oferiran un repertori de versions molt personals de clàssics del jazz i la bossa nova. Podrem escoltar temes de George Gershwin, Sting, Renato Barros, Stevie Won-der i Antonio Carlos Jobim, entre molts d’altres.

Per la seva banda, Diego Domingo és un jove cantau-tor que, amb la seva veu i una guitarra, oferirà en directe un repertori de temes pro-pis que reflexionen al vol-tant de l’amor, l’esperan-ça, l’idealisme i tot tipus de temes amb un rerefons soci-al. Les seves influències van des de Sabina o Aute fins al mateix Serrat.

_S. Bella

L’art que belluga

Treure’s la roba fins a quedar nu o nua dalt d’un escenari és un exercici (un art?) molt antic. Abans deien que això es feia per excitar les baixes passions, una manera molt exacta de descriure la

resposta física davant de la nuesa provocada, sobretot, en els homes. Ja coneixen el tòpic: l’home necessita la vista i la dona l’oïda. Però anem al tema: sis estripteases, sis, dirigits per creadors diferents que ens proposen amb més o menys encert unes situacions, també diverses, que arribaran fins a la nuesa dels protagonistes, que, en un cas (Mario Gas), culmina quan es vesteix. L’espectacle només té la unitat del concepte striptease i el fet que la cadència de la presentació estigui presidida per la idea de continuïtat temporal, però que poden ser representats separats sense cap problema de comprensió.Rafael Amargo, que enceta la funció, titula XS-Trip XVIII - En tres movimientos, una confrontació de dos homes (Dorca i Solano) inicialment per una dona (Labiano) que va derivant cap a una relació homosexual, amb vestuari sadomaso barroc, tocs de flamenc i utilització d’una barra vertical de local de striptease, magníficament ballada però que fa servir una música inadequada, al final, amb el Dies Irae del Rèquiem de Mozart. Segueix un treball, per a mi el millor dels sis, de Sol Picó, La bèstia feliç, que s’inicia amb la crucifixió d’una dona, excepcional Ana Criado, que presenta totes les característiques tòpiques de la femella rubensiana i paridora, grans pits, panxa i cul, que després d’un exercici magistral en el mur vertical suspesa en claus, es desprèn mitjançant un ganivet de totes les parts

excessives per trobar el cos perfecte. El tercer, de Carlus Padrissa, segell Fura, va ser interpretat aquest dia per Victoria Zazo, exuberant femella, que a Totam tibi subdo me (‘Em dono a tu completament’), parteix de l’arxiconeguda música d’Orff Carmina Burana per cantar fins a l’orgasme, aconseguit amb el trast d’una mandolina i unes imponents il·lustracions lúbriques videogràfiques. Claudia Faci torna d’una festa i comença al bany de casa seva un minuciós, lent i excessivament llarg despullament de tots els artificis cosmètics i de vestuari que amaguen la veritable figura d’una dona per acabar amb un pijama abraçada a un ós de peluix mentre la veu aspra de Tom Waits canta In the still of the night, tan estimada pel director Mario Gas. Metamorfosi, proposta fallida de Jaime Chávarri, descriu una tòpica relació domadora (Labiano) i cavall (Solano) que transita fins al clàssic domador/domat i, finalment una peça major, Noche de bodas, extraordinària sàtira d’Andrés Lima, amb uns fabulosos Ana Criado i F.X. Dorca que mostren l’evolució d’una relació de parella que passa dels petons a les mossegades, literalment, fins que es treuen la pell (de tant que t’estimo t’abonyego), i que tanca un digne espectacle.•

crítica de teatreeduard [email protected]

ESTrIPTIS, Sis stripteases dirigits per rafael Amargo, Sol Picó, Carlus Padrissa, mario Gas, Jaime Chávarri i Andrés Lima. InTèrpreTs: Ana Criado, Francesc Xavier Dorca, Claudia Faci, Nathalie Labiano, Fernando Solano i Victoria Zazo. elemenTs escenogràfIcs: Montse Amenós, Cube i Kike Blanco. VesTuarI: Montse Amenós, Ana Garay i Chu Uroz. DIsseny D’Il·lumInacIó: Kiko Planas. DIsseny De banDa sonora: Orestes Gas. arranjamenTs musIcals: Feliu Gasull. creacIó De VíDeo: Franc Aleu i Full Animation. caracTerITzacIó: Ignasi Ruiz.lloc: Teatre-Auditori de Sant Cugat. DaTa: 10 d’octubre, 22 h

sis estripteases, sis, dirigits per creadors diferents que ens proposen amb més o menys encert unes situacions



Pintures de J.M. Subirachs

Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927) és força afa-mat pel recobriment escultòric de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona i recone-gut mundialment per la marca en l’escultura d’avant-

guarda a la Catalunya de la segona meitat del segle xx. També és dibuixant, gravador i pintor. Ara tenim l’oportu-nitat de poder valorar el gran domini de la tècnica, el rigor formal i les paradoxes visuals del seu llenguatge plàstic en una selecció d’obres exposades a La GaLeRia. La seva pin-tura ens acosta a les tendències interpretatives dels ide-als clàssics i té certes afinitats amb els humanistes floren-tins del Quattrocento, especialment en la unitat espacial aconseguida mitjançant la utilització de mòduls perspec-tius. No és estrany que l’obra que encapçala el catàleg edi-tat amb motiu de l’exposició sigui justament dedicada a Piero Della Francesca (1415-(20)-1492), el pintor renaixen-tista preocupat per la llum com a element capaç de configu-rar les figures amb una materialitat quasi escultòrica i teò-ric de la perspectiva que escriu en el tractat De Prospectiva pingendi. En les obres de J.M. Subirachs, com per exem-ple El taller, Arquitectures, observem la consistència escul-tòrica dels volums geomètrics, la disposició arquitectòni-ca construïda amb el rigor de la representació lineal i l’arti-culació harmònica de les parts amb el tot que converteixen l’escena figurada en un conjunt unitari i transcendent. En altres peces, com Contrallum, La balustrada andrògina, Diàleg, es manifesta la idea d’unió entre ciència i art propo-sada en el Cinquecento amb un codi visual propi i una subtil ironia contemporània. •

pinzellades d’artIMMA [email protected]

Una de les obres de Subirachs que acull La GaLeRia. #CEDIDA

JoSeP MaRia SUbiRaChSLLOC: La GaLeRiaData: Fins a primers de novembre del 2008

Angelat estrena ‘L’any del pensament màgic’ a la Beckett

TeaTRe. Marta Angelat, veï-na de Valldoreix, va estre-nar, el dimecres 15 d’octu-bre, a la Sala Beckett de Barcelona, L’any del pen-sament màgic, un monòleg sobre la mort de la nord-americana Joan Didion diri-git per Òscar Molina.

L’actriu valldoreixen-ca protagonitza l’adapta-ció teatral del llibre amb el mateix títol de l’escrip-tora Joan Didion, escrita per ella mateixa i estrena-da a Broadway el 2007 per l’actriu anglesa Vanessa Redgrave.

L’espectacle es presenta al públic com una crònica sincera i passional sobre “la mort, la malaltia, la probabi-litat i l’atzar, el matrimoni, els fills i la memòria, la pèr-

dua, la manera que les per-sones accepten el fet que la vida s’acaba, la superficialitat de la raó, sobre la vida matei-xa”, segons explica l’autora. Aquest monòleg commovedor és fruit de les dures experièn-

cies que va viure Didion arran de la malaltia que va patir la seva filla Quintana.

El Nadal del 2003 a Quinta-na se li va diagnosticar una grip, que va desembocar en un xoc sèptic. Al cap de pocs

a casa. A l’abril, l’actriu, que és veïna de Valldoreix, va presentar la preestrena del muntatge, de manera gratuïta, a la Nau de Cultura

dies, el marit de la periodis-ta, John Gregory Dunn, va morir a causa d’un infart. Quintana va superar la seva malaltia, però dos mesos més tard va patir una hemorràgia cerebral i, l’estiu del 2005, una pancreatitis va posar fi a la seva vida.

Per aquesta raó el monò-leg de Didion té un missatge clar i directe: “La vida canvia de pressa, en un instant. T’as-seus a sopar i la vida deixa de ser el que era. I no vulgueu pensar que això no us podria passar a vosaltres”.

Preestrena a ValldoreixEl mes d’abril passat, la Nau de Cultura de Valldoreix va acollir la preestrena de L’any del pensament màgic. D’aquesta manera, l’actriu Marta Angelat va voler com-partir el seu treball amb el públic valldoreixenc. •

angelat i Molina a la presentació de la preestrena, a Valldoreix. #LL. LL.


MúSiCa. La violinista Alma Olite i el pianista Denis Losev actuen, aquest dissabte, a les 17 h, a l’Aula Magna de l’Es-cola Municipal de Música Victòria dels Àngels. En el concert, que està organit-zat per Joventuts Musicals, el duet interpretarà obres de grans compositors, com Ser-

ge Prokofiev, David del Puer-to, Piotr I. Txaikovski i Pablo Sarasate. Alma Olite és una violinista aragonesa conside-rada una virtuosa excepcional per la crítica. Des de ben peti-ta, ha estat estretament lliga-da a la música, cosa gens estra-nya si tenim en compte que el seu pare toca el piano i la seva mare, el violí. Això va propici-ar que iniciés els estudis musi-cals amb només quatre anys. Actualment és alumna de l’Es-cola Superior de Música Rei-na Sofia a la càtedra de violí Fundació Telefónica, amb el prestigiós professor de violí Zakhar Bron. Per la seva ban-da, Losev és un magnífic pia-nista rus, flexible i delicat, que ha desenvolupat una sonoritat plena i envoltant. •

La violinista Alma Olite, en concert a l’Escola de Música

alma olite és una violinista aragonesa. #CEDIDA


Piano. L’aragonesa compartirà escenari amb Denis Losev



leCturA. Tot i la seva pro-ximitat amb Barcelona, Sant Cugat es troba entre les localitats catalanes de més de 50.000 habitants amb més establiments dedi-cats exclusivament a la ven-da de llibres, tal com reve-la el Mapa de llibreries de Catalunya (2007), un estu-di encarregat pel Gremi de Llibreters de Barcelona. La majoria d’aquests comer-ços es troben al centre de la ciutat.

La resta de ciutats que acompanyen Sant Cugat en l’elevada concentra-ció de punts de venda de llibres són Manresa, Barcelona, Lleida, Girona, Cerdanyola i Vilanova i la Geltrú, mentre que en els darrers llocs es troben el una de les llibreries de la ciutat, ubicada al nucli. #LLUÍS LLEBOT

Prat de Llobregat, Rubí, San-ta Coloma de Gramenet, Ter-rassa i Badalona. Pel que fa a les localitats catalanes de menys de 50.000 habitants, en les primeres posicions hi ha Figueres, Tortosa, Vic, Cambrils, Igualada, Olot i Sitges, mentre que on hi ha menys concentració d’esta-bliments que venen llibres és en municipis com Sant Pere de Ribes, Salt, Blanes, Pine-da de Mar, Sant Joan Despí i Sant Vicenç dels Horts.

Més dadesL’estudi també explica que a Catalunya hi ha 642 lli-breries i fins a 4.565 comer-ços on es poden comprar llibres i, a més, altres pro-ductes. Pel que fa a l’idio-ma dels llibres venuts, les llibreries grans van vendre un 30% de les publicacions en català, i les més petites, un 45%. Segons el mapa, les cadenes de llibres són, a dia d’avui, el principal canal de venda de llibres a l’Estat Espoanyol (amb una acumu-lació de prop del 50%), i sem-bla que la tendència conti-nua a l’alça. D’altra banda, a Catalunya es van gastar 93,4 euros per habitant en llibres, l’any 2006, una dada que supera la mitjana espa-nyola, que es troba en 67,4 euros el mateix any. •

Sant Cugat, una de les ciutats amb més llibreries

Alta concentració. Segons un estudi, es troba entre les localitats catalanes amb més comerç d’aquest tipus

Carolina [email protected]

A l’illa de lanzarote, una DO molt dura

El sistema de cultiu és únic al món. Aquesta DO Lanza-rote és un viu exemple de la lluita de l’home en un mit-jà hostil. El 1730 tingué lloc a l’illa una erupció volcàni-ca que va durar sis anys, i que va deixar la part central de

l’illa coberta d’una capa de lava negra. La lava retenia la humi-tat, fet que afavoria la plantació dels ceps. Els viticultors van dis-senyar uns forats profunds en un material anomenat lapil·li, els forats tenien forma d’embut de més de dos metres de profun-ditat, on s’hi plantaven d’un a tres ceps. Aquest mètode es feia servir des del segle xviii. La DO Lanzarote data del 1994. Produ-eix vins amb molta personalitat ocupant una superfície d’unes 2.130 ha. Els vins més importants són els blancs vinificats pel raïm malvasia, secs o dolços. També s’elaboren vins rosats i negres joves amb envelliment i maceració carbònica. DO Zaco-ronte -Acentejo: Tenerife és l’illa més gran de l’arxipèlag cana-ri, amb una llarga tradició vitivinícola que s’inicià a l’època de la conquesta espanyola. De les més de 6.000 ha totals de vinya, unes 1.723 corresponen a aquesta DO, a la qual corresponen set municipis situats al nord de Tenerife. Està solcada per barrancs formats des dels cims. S’elaboren vins negres de color robí, amb tons violetes, joves, frescos, d’equilibrada graduació alcohòli-ca i fruitats. Aquesta zona ha estat la pionera com a elaborado-ra dels primers vins de criança i reserves. També s’elaboren vins rosats, blancs, dolços i de licor. Varietats de raïms utilitzades per als negres preferents: listán negre i negramoll. Raïms negres autoritzats: vi claret, moscatell negre, malvasia rosada, caber-net sauvignon, merlot, pinot noir, ruby cabernet, syrah, ull de llebre, bastard negre, listán prieto i vijariego negre. •

parlem de vipepblanes


46 | Publicitat

256x325 Cano Catalunya.indd 1 10/10/08 08:57:55




entitatS. Els Geganters de Sant Cugat van posar el punt i final a les actuacions fora de casa d’aquesta temporada amb la participació en la Tro-bada Gegantera celebrada a la Granada, l’Alt Penedès, el diu-menge 12 d’octubre. Més de 40 geganters santcugatencs van participar en la festa, d’entre els quals 12 van ser els porta-dors de les figures. El cap de colla, Carles Falp, valora de manera molt positiva l’actu-ació: “Hem demostrat el bon moment pel qual passa l’enti-

tat”. Els Geganters, però, enca-ra tenen pendent la tradicional actuació a la Festa de Tardor, a Sant Cugat, prevista per a prin-cipis del mes de novembre.

En Joan i la Marieta, però, no van ser els únics protago-nistes a la Granada. En la tro-bada hi van participar uns 20 gegants de diferents colles cata-lanes. Els santcugatencs tam-bé hi van portar en Valentí, un gegantó que transporta la cana-lla de la colla i que és obra del Taller Triangle.

els Geganters de Sant Cugat a la Granada. #CEDIDA

_C. Mercader Boldú

Els geganters locals actuen a la Granada, a l’Alt Penedès

Fi. La colla acaba així la temporada abans de la Festa de Tardor

múSiCa. Més de seixanta per-sones van assistir a la xerra-da que el crític musical Roger Alier va oferir al Cafè de l’Au-ditori, dimarts passat al ves-pre, per parlar de l’òpera Madama Butterfly. La tro-bada forma part de les acti-vitats complementàries que organitza el Teatre-Auditori al llarg de l’any.

Els amants de l’òpera van gaudir de les explicacions detallades d’Alier i alhora van escoltar alguns fragments de la famosa obra de Giacomo Puccini, que es representarà el dijous 30 d’octubre al Tea-tre-Auditori, a càrrec del Cor

Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès. El famós crític va ana-litzar l’argument de l’obra, que va qualificar d’història d’amor, i la seva música. “Puccini esta-va fascinat per l’escala penta-

tònica, que ja havia fet servir a La Bohème”, un tipus de com-posició que recorda els sons orientals. Alier va acabar la xerrada recordant el misteri-ós final d’aquesta famosa òpe-ra del segle xx. •

Roger Alier apropa ‘Madama Butterfly’ als santcugatencsCarolina [email protected]

alier durant la xerrada al Cafè auditori. #LLUÍS LLEBOT

trobada. El crític va oferir una xerrada sobre l’òpera

Lletres a Sant Cugat

Un any més, el Festival de Poesia omple la ciutat de ver-

sos i converteix el tedi perenne en poètica pro-gramada. Però ja està bé.Abans, a Sant Cugat, no calien activitats sobre poesia, ja que estava immersa en la mateixa població. No hi ha festi-val que tingui més força que Gabriel Ferrater tor-nant del Mesón begut a casa, a la rambla de Riba-tallada, o que Carlos Bar-ral tornant-lo borratxo per la Rabassada. Però tot allò ja ha passat a la història i ara n’ha que-dat un festival i un pre-mi molt ben dotat, amb el nom del poeta que ara citava. Millor que res.

De fet, fins al desem-bre hi ha programades a Sant Cugat tal nom-bre d’activitats relaci-onades amb la literatu-ra que per força havien de ser citades en aquesta columna. Xerrades amb autors, lectures poèti-ques, el que queda de l’Any Rodoreda, cursos i tallers d’escriptura, con-tes, exposicions, confe-rències i premis literaris, entre d’altres. L’Ajunta-ment ha editat un pro-grama de mà on aparei-xen totes detallades. La meva aportació a aquesta setmana poèti-ca vol retre homenatge a aquell Sant Cugat que ja s’ha perdut. Per això he decidit muntar una festa amb jazz en viu i poesia recitada des-prés de l’after hours de TorreBlanca, dissabte. Tenim pensats alguns noms per als còctels: Ferrater els de ginebra; Long Island per a Blai Bonet i Margarita per a Joan Margarit. Els de Martini, més lleu-gers, d’homenatge a Martí i Pol. •[email protected]

a mitges tintes

ÀLEXBARNILS

BAR - RESTAURANT

Disposem de dos amplis menjadors

amb una capacitat d’entre 20 i 60 comensals

per celebrar tot tipus de banquets

BATEJOS, COMUNIONS,

CASAMENTS, ANIVERSARIS...

Pl. Octavià, 6, • Tel./fax: 93 674 10 47 • Tel.: 93 589 27 02www.mesonsantcugat.com • [email protected]

Menú diari, de cap de setmana i per a grups!

He decidit muntar una festa amb jazz en viu i poesia recitada



Arriba el Campus Rock al Casal de Joves TorreBlanca

Durant tres dies. Torna l’escola itinerant de música, on s’impartiran classes del 31 d’octubre al 2 de novembre per a gent de 15 a 30 anys

DOCÈNCIA. Torna el Cam-pus Rock, l’escola itinerant musical on els joves d’en-tre 15 i 30 anys poden apren-dre o perfeccionar diferents aspectes de la música pop rock i popular contempo-rània, com la interpretació o la composició. Les clas-ses tindran lloc al Casal de Joves TorreBlanca des del 31 d’octubre fins al 2 de novembre.

Per a tothom qui hi esti-gui interessat, la matrícu-la ja està oberta. Un dels requisits bàsics per poder-hi participar és tenir certs coneixements musicals, per poder seguir el ritme de les classes i, d’aquesta mane-ra, formar part dels grups i els concerts. Els docents del curs seran Toni Xuclà

(Menaix a Truà), Jimmy Piñol (Lax’n’ Busto), Joan Pau Chàves (Els Pets) i, com a professors convidats, Llu-ís Gavaldà (Els Pets) i David Muñoz Gnaposs.

Durant la roda de premsa de presentació del Campus Rock 2008, Joan Pau Chàves va assegurar que es preveu “més èxit que en la prime-ra edició”, i va destacar que “el Casal està més ben pre-parat”. Toni Xuclà va expli-car que es buscarà “la perso-nalitat de cada alumne” per potenciar les seves aptituds més característiques.

Un dels punts forts del Campus Rock és l’oportu-nitat que brinda als joves de poder tocar en directe per al públic en un concert al car-rer, concretament a la plaça del Rei, a Sant Cugat, el 2 diu-menge de novembre, a les set del vespre. •


La presentació del Campus Rock al Casal de Joves. #LOCALPRES

GIRONA. Una trentena de santcugatencs es van sumar, dissabte passat, a la sortida de la Comissió Any del Tapís 2008. El grup es va traslladar a Girona, on van tenir lloc les visites al Taller de Tapís del Centre Cultural, dirigit pel santcugatenc Carles Del-claux, i al castell de Medinyà,

on l’artista local té el seu estu-di. Delclaux va formar part de l’equip dirigit per Josep Grau-Garriga que va dur a terme la renovació del tapís a la Casa Aymat. i està al cap-davant, des dels anys setanta, del que ell anomena l’Escola Catalana.

El grup de santcugatencs van poder veure els alumnes de Delclaux teixint en els mateixos telers que havien estat a la Casa Aymat.

Un altre artista santcuga-tenc, Josep Royo, va continu-ar divulgant el tapís a la ciu-tat de Tarragona, on va tre-ballar amb Joan Miró en la realització dels tapissos que l’artista català va dissenyar després de conèixer aquesta tècnica a Sant Cugat. •

Carles Delclaux rep la visita de la Comissió Any del Tapís

Una imatge de la comitiva local a Girona. #CEDIDA


Divulgació. L’artista ha donat continuïtat a l’art del tapís

Façana de la catedral de Barcelona. #CEDIDA

Enterrem el teu cos, no el teu missatge...

Paraules del bisbe Joan Carrera acomiadant una noia morta de càncer que ens deixava un gran testimoni... Penso que, avui, les seves parau-les les hi podem manllevar i dedicar-les-hi: bis-

be Joan, enterrem el teu cos, no el teu missatge! Des de totes les ideologies hem sentit una infi nitud d’elogis a la seva tasca com a català, capellà, bisbe, dites des de la proximitat que cadascú hi mantenia. Hi afegeixo unes vivències, si més no, signifi catives per a mi.Encara estudiant –darreries dels cinquanta–, amb altres companys anàrem a la parròquia de la Barce-loneta, ell n’era vicari, llavors en un dels barris més pobres de la ciutat. Ens transmeté les penúries de tan-tes famílies vivint rellogades en pisos petits i enve-llits, amb la problemàtica moral i de convivència que la situació comportava. Sempre va voler servir en parròquies pobres, empenyent, com a ciutadà i cre-ient, tota mena d’accions socials i culturals: construc-ció d’habitatges, preocupació per la promoció evan-gèlica i humana dels qui tenia a l’abast... Ha viscut i

ha mort com un pobre. Un exemple il·lustratiu: sent ja bisbe –si no tenia més remei– te’l podies trobar pel metro amb una bossa de plàstic on portava la mitra i el bàcul, dels que es cargolen i es descargolen... Encara no bisbe, delegat dels pelegrinatges de Catalunya Cristiana, visitàrem Nova York. Per inici-ativa seva, amb altres capellans, dues visites fora de programa que ens el dibuixen com a profundament arrelat al país i a la seva missió de pastor: al Museu dels Claustres, a contemplar el tros del de Cuixà, mal venut als americans: el dòlar sempre ha estat el dòlar! Però el Rosselló continua sent un tros de Catalunya, encara que ben desfi gurat per les urpes jacobines franceses, alt preu pagat per la guerra dels Sega-dors... L’altra, a l’arquebisbat de Nova York, amb ofi -cines a dojo: allà tot va a l’engròs! Ell trià la d’acolli-da als immigrants sud-americans: per què? Per apren-dre com fer-ho més bé a Catalunya!Davant de tant multitudinari homenatge pòstum, des de la seva fi na ironia deu haver somrigut: amb autoritats de tots colors, i a missa i tot...! I confesso que sovint m’hi sobren, però aquest cop, no! El bisbe Joan tenia el do de poder dialogar amb tothom, fos qui fos i pensés com pensés... Home de cultura i de fe, que ens deixa més pobres encara: i prou que ho érem! On és ara el bisbe capaç de dialogar amb tothom des de la fe i des de la identitat catalana, sense rebaixes? I continuen amb la Cope, de la qual no són aliens –diguin el que diguin– on hi abunda el llenguatge pagà: mentint i ofenent-nos cada dia! Resposta: la piadosa Ràdio Estel? Bé, per piadosa, però tan fl uixa identitàriament amb poc més que delectar-nos amb un bon fi l musical...! •

de lluny i de propPERE VIVÓ[email protected]

Te’l podies trobar pel metro amb una bossa de plàstic on portava la mitra i el bàcul, dels que es cargolen i es descargolen...

· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat


Publicitat | 49



50 | Publicitat




P e r a q u a l s e v o l c o n s u l t a i c o m a n d e s :Te l . : 9 3 6 7 4 1 2 8 5 - F a x 9 3 6 7 5 1 2 9 4w w w. t u b a u . c o m - t u b a u @ t u b a u . c o m

ARTS ESCÈNIQUES. Valldo-reix engega la Quinzena Mostra de Teatre al Casal de Cultura, el cap de setma-na del 18 i 19 d’octubre, amb Teatre breu. El Casal acolli-rà representacions al llarg de cinc setmanes consecuti-ves, cada diumenge a les set del vespre, excepte el dia de l’obertura i el del fi nal del cicle, que seran en dissab-te i a les deu de la nit.

El cicle està organitzat per la companyia Teatre Espiral, Mira-sol Teatre, Grup Teatre Nyoca i Punt i Seguit Teatre, amb la col·laboració de l’En-titat Municipal Descentralit-zada de Valldoreix.

La primera representa-ció, que porta per títol Tea-tre breu, és una obra teatral escrita per Ricard Creus i for-mada per dues peces curtes, Entre aigua i anís i Jo vinc d’un altre temps. La seguei-xen No és tan fàcil, de Paco Mir, Les bruixes de Salem i El visitant, ambdues d’autors estrangers, Arthur Miller i Eric Emmanuel Schmitt, respectivament, i tancarà la mostra Perfi ls, de Nicasi Camps.

D u r a n t l a r o d a d e premsa per presentar la programació, la directora del Grup Espiral, Trini Escrihuela, va destacar l ’ a p o s t a d e l a M o s t r a d ’ e n g u a ny p e l s a u t o rs estrangers, així com de les obres amb rerefons per reflexionar, “que no es

Valldoreix comença la Quinzena Mostra de Teatre al Casal de Cultura

Trini Escrihuela, directora de Teatre Espiral. #ARXIU

La primera representació és el dissabte 18 d’octubre


L’Escola d’Art acull les escultures de Xavier Costa

Imatge de les obres. #LL. LLEBOT

d’Art, “malgrat que algunes tenen una aparença clàssica i volums tancats, en d’altres l’eliminació dels detalls, la simplifi cació de les formes i l’estilització les presenta molt contemporànies”. •

MOSTRA. L’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat (Casa Mònaco) acull l’exposició escultòrica de Xavier Costa

fi ns al 30 d’octubre. Costa fa protagonista el nu femení a través de plans geomètrics o rodons i fent servir la pedra original com a font d’inspiració. Segons Imma Pueyo, professora de l’Escola

C.Mercader Boldú[email protected]

Una imatge del Monestir de Sant Cugat. #LLUÍS LLEBOT

Un casament de luxe al Monestir de Sant Cugat del Vallès

ERMETRUIT. Sant Cugat del Vallès. 1039, 15 de novembre. L’església del Monestir de Sant Cugat es vesteix de blanc per acollir un acte excepcional: el casament del comte Ramon

Berenguer i la seva promesa Elisabet.

Ahir, 14 de novembre, l’església del Monestir de Sant Cugat del Vallès va deixar de ser per unes hores l’es-cenari de l’estricta vida monacal per adquirir un ambient del tot festiu. L’ocasió s’ho mereixia. El jove Ramon Berenguer, comte de Barcelona, hi va celebrar les seves esposalles amb Elisabet, una jove de família noble. El compromís del comte va ser clar: “En nom de la santíssima i indivisa Trinitat, jo, Ramon Berenguer, t’he demanat com a esposa, Elisabet, comtessa per la

gràcia de Déu, i m’he unit a tu en matrimoni amb les pregàries i les ofrenes del ritu cristià”. Els monjos han viscut els preparatius i la cerimònia amb expectació, no sempre es casa a casa el qui dirigeix els designis dels comtats. “Tot i que les relacions amb la casa com-tal són bones, el casament del comte a la nostra aba-dia és quelcom que no esperàvem”, declarava un dels membres de la comunitat.

Més enllà de la cerimònia, caldrà seguir de prop aques-ta jove parella. Ramon Berenguer tot just s’acaba d’im-plicar personalment en el govern del comtat, després de la regència de la seva àvia, la comtessa Ermessenda, precisament en un moment en què la conjuntura polí-tica no li és del tot favorable. •Bibliografi a: GIL ROMAN, Xavier (2000) La casa con-dal de Barcelona y el monasterio de Sant Cugat del Vallés: su vinculación con Ermesenda de Carcasona, condesa de Barcelona, Girona y Osona (c. 975 - c.1058), XLII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Sant Cugat del Vallès, 23-25 d’octubre del 1998). Arxiu Nacio-nal de Catalunya.

el túnel del tempsGRUP D’ESTUDISLOCALS (GEL)

Més enllà de la cerimònia, caldrà seguir de prop aquesta jove parella



Agenda cultural

Dimarts, 20.00 h. Conferència. En el cicle La guerra del Francès i la batalla de Sant Cugat, l’historiador Domènec Miquel ofereix Sant Cugat durant la guerra del Francès. Org.: Ajuntament i Grup d’Estudis Locals. MUSEU DE SANT CUGAT-MONESTIR. JARDINS DEL MONESTIR

de Valldoreix , amb la representació Teatre breu 08, de Ricard Creus, a càrrec del Grup de Teatre Espiral.CASAL CULTURAL DE VALLDOREIX C/ SANT ALBERT, S/N

Diumenge10.00 h. Mostra. El carrer de Santiago Rusiñol acull la Mostra Firart, fi ns a dos quarts de tres.C/ SANTIAGO RUSIÑOL

18.00 h. Dansa. Nats Nus ofereix l’espectacle de dansa Momentari, per a infants a partir de sis anys. Preu: 7 euros.TEATRE-AUDITORI

PL. CENTRE CULTURAL, S/N

18.30 h. Teatre. El Teatre la Unió acull la representació de Càsting, de Roger Justafré. A càrrec de Fila Zero. Preu: 10 euros, socis 5 euros.TEATRE LA UNIÓC/ ANSELM CLAVÉ, 17

19.00 h. Teatre. 15a Mostra de Teatre de Valldoreix , amb la representació Teatre Breu 08, de Ricard Creus, a càrrec del Grup de Teatre Espiral.CASAL CULTURAL DE VALLDOREIX C/ SANT ALBERT, S/N

Dimarts

22.00 h. Conferència. Dins del cicle La guerra del Francès i la batalla de Sant Cugat, l’historiador Domènec Miquel ofereix avui una xerrada que porta per títol Sant Cugat durant la guerra del Francès. Organitzat per l’Ajuntament i el Grup d’Estudis Locals. MUSEU DE SANT CUGAT-MONESTIRJARDINS DEL MONESTIR

Dimecres22.00 h. Cinema. El Club Muntanyenc Sant Cugat projecta avui Tierra, d’Alastair Fotherhill. Dins del cicle L’aigua i la vida.CLUB MUNTANYENCPL. DE LA VILA

Dijous19.30 i 22.00 h. Cinema. Dins del cicle Cinema d’Autor es projecta Honeydripper, un fi lm dirigit per John Sayles. Preu: 3 euros.CINEMES DE SANT CUGATPL. DE GABRIEL FERRATER

21.00 h. Teatre. El Teatre-Auditori acull la representació de l’obra Espectres, protagonitzada per Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas.TEATRE-AUDITORIPL. DEL CENTRE CULTURAL

Propostes per a la setmana

Divendres21.00 h. Música. El Casal de Joves TorreBlanca acull una sessió de jam session en la qual hi pot participar tothom.CASAL DE JOVES TORREBLANCAAV. PLA DEL VINYET, 88-89

22.30 h. Música. L’Ajuntament de Sant Cugat i Cugat.cat organitzen el cicle Mou-te a ritme santcugatenc. Aquesta nit ofereixen el concert Sílvia & Foly i Diego Domingo.UREFPG. LA FLORESTA, 24-26

Dissabte10.00 h. Visita. Itinerari guiat El campanar, l’església i el claustre, de dues hores i mitja de durada. Preu: 8 euros, menors de set anys gratuït. És necessari reservar abans a l’Ofi cina de Turisme, tel. 93 675 99 52.OFICINA DE TURISMEPLAÇA D’OCTAVIÀ

19.00 h. Música. Concert de violí i piano a càrrec d’Alma Olite i Denis Losev. Preu: 10 euros. Organitzat per les Joventuts Musicals de Sant Cugat.ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICAPL. CENTRE CULTURAL

20.00 h. Teatre. El Teatre la Unió acull la representació de Càsting, de Roger Justafré. A càrrec de Fila Zero. Preu: 10 euros, socis 5 euros.TEATRE LA UNIÓPL. CENTRE CULTURAL

20.00 h. Flamenc. Exhibició de fl amenc, a càrrec de la Casa de Andalucía de Palau-Solità i Plegamans, amb Toni Torres, Zambrita.CENTRO POPULAR ANDALUZC/ FRANCESC MACIÀ, 38

22.00 h. Teatre. Estrena de la 15a Mostra de Teatre

per Carolina Mercader [email protected]

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

La poesia quotidiana

Aquests dies estem vivint, a la ciu-tat que va acollir Gabriel Ferrater,

l’esclat de festa que sig-nifi ca el Festival de Poe-sia. Motius i tradició no n’hi manquen. Valverde o Pezuela van fer profi to-sa estada entre nosaltres, i avui no és estrany veu-re pels nostres carrers la Pessarrodona passejant la Mont, o el Sam esqui-vant els cotxets del carrer de Santa Maria, el Häsler a l’estació o el Lluís (Cal-vo) transitant per Coll Favà. O intuïm en Jaumà enllestint Larkin amb el Monestir com a privilegi-ada escenografi a.El teatre no ha estat tam-poc aliè a la tradició poè-tica de la ciutat (la Com-panyia Tetrateatre va presentar vuit anys espectacles poètics al Claustre). Ara, recollint aquesta tradició, el ta! ha programat una Nit de Teatre i Poesia, enguany dedicada a Feliu Formo-sa, poeta d’honor del Fes-tival i home de teatre integral, amb l’al·licient de assentir en Berlan-ga, un dels actors de la ciutat que millor diu el vers. D’aquesta manera la mostra de poetes que ocupava l’espai del ta! es trasllada defi nitivament a Coll Favà. Vuit poe-tes, entre ells el mateix Feliu, estaran diumenge al barri amb la concen-tració més gran de car-rers amb noms de poeta. Abans els nens de l’esco-la del barri, els rapsodes de la Ràdio i de Pedra i sang recitaran Costa i Llobera i Papasseit, a la cruïlla d’aquests dos carrers. I és que a Sant Cugat la poesia hi és pre-sent tot l’any en els seus barris, en la seva gent, en els seus poetes. •[email protected]

des del gallinerdes del gallinerdes del galliner

DOLORSVILARASAU



Envoltada de familiars, amics, sacerdots i personal clínic, els dóna un exemple gairebé sobrenatural d’una mort serena i feliç. En una atmosfera de santedat i quan sembla que la mort és inevitable, a l’habitació passa una cosa extraordinària. YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 17.00 - 19.45 - 22.30 h. DiEs 18-19: 17.00 - 19.45 - 22.30 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22cinEsa: 16.20 - 19.10 - 22.00 hsEssió golfa DissabTE i vigília DE fEsTiu: 00.45 hTElèfon rEsErvEs: 902 33 32 31

EStrEna. Diario DE una ninfómana. Director:

christian Molina. amb: Belén Fabra, Leonardo sbaraglia, Llum Barrera. la val té 28 anys, és atractiva, té estudis universitaris i una bona posició econòmica. a més, és una dona molt alliberada que constantment busca experiències noves per saciar la seva curiositat sexual.YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 16.45 - 18.45 - 20.45 - 22.45 h. DiEs 18-19: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22

La ConSpiraCión DEL pániCo. Director: D.J. caruso. amb: shia LaBeouf, Michellle Monaghan, Rosario Dawson. Jerry shaw i rachel holloman són dos desconeguts que es troben per

culpa d’una misteriosa trucada de telèfon d’una dona que no coneixen. YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 20.45 h. DiEs 18-19: 22.45 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22cinEsa: DiEs 19-20-21-22-23: 22.30 hsEssió golfa DissabTE i vigília DE fEsTiu: 00.30 hTElèfon rEsErvEs: 902 33 32 31

QuEmar DESpuéS DE LEEr. Directors: Joel coen, Ethan coen. amb: George clooney, John Malkovich, Frances McDormand. ozzie Cox és un agent de la Cia que està escrivint les seves memòries en un CD.

YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 16.50 - 18.50 - 20.45 - 22.50 h. DiEs 18-19: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22cinEsa: 16.10 - 18.15 - 20.20 - 22.25 hsEssió golfa DissabTE i vigília DE fEsTiu: 00.30 hTElèfon rEsErvEs: 902 33 32 31

rEfLEjoS. Director: alexandre aja. amb: amy smart, Kiefer sutherland, Paula Patton. ben Carson treballa de vigilant nocturn a les ruïnes d’un magatzem cremat, quan un dia s’adona que hi ha alguna cosa sinistra en els miralls de les parets. YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 22.50 h. DiEs 18-19: 22.45 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22

aSESinato juSto. Director: Jon avnet. amb: Robert De niro, al Pacino, John Leguizamo. Els detectius de la Policia de nova York Turk i rooster fan front a la jubilació. YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 16.45 - 18.40 - 20.45 h. DiEs 18-19: 16.00 - 18.15 - 20.30 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22

EL niño Con EL pijama DE rayaS. Director: Mark Herman. amb: David Thewlis, Vera Farmiga, Rupert Friend. narra la història fascinant d’una amistat entre dos nois que viuen als dos costats del filat en un camp de concentració. YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 18.30 - 20.40 - 22.50 h. DiEs 18-19: 18.00 - 20.15 - 22.40 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22cinEsa: 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 hTElèfon rEsErvEs: 902 33 32 31

ViajE aL CEntro DE La tiErra. Director: Eric Brevig. amb: Brendan Fraser, Josh Hutcherson, anita Briem. Durant una expedició científica a islàndia, un científic, el seu nebot i una guia local queden atrapats en una cova. YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 16.50 - 18.50 - 20.45 h. DiEs 18-19: 16.00 - 18.15 - 20.30 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22

Cinema a Sant Cugat

EStrEna. max paynE. Director: John Moore. amb: Mark Wahlberg, chris O’Donnell, Beau Bridges. Max Payne és un policia heterodox decidit a trobar els responsables dels brutals assassinats de la seva família i de la seva companya. En la recerca de revenja, la seva investigació obsessiva el porta a ficar-se en una odissea de malsons amb rumb al tenebrós món de l’hampa. a mesura que el misteri va augmentant, Max es veu obligat a combatre amb enemics de més enllà del món natural i a fer front a una traïció inconcebible. YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 16.50 - 18.50 - 20.45 - 22.45 h. DiEs 18-19: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22cinEsa: 16.10 - 18.15 - 20.20 - 22.25 hsEssió golfa DissabTE i vigília DE fEsTiu: 00.30 hTElèfon rEsErvEs: 902 33 32 31

EStrEna. thE WomEn. Director: Diane English. amb: Meg Ryan, annette Bening, Eva Mendes. la vida de Mary haines aparentment és perfecta: una casa bonica, una filla meravellosa de 12 anys, un marit que té èxit, feina com a dissenyadora de moda. Però no només aparenta tenir-ho tot, sinó que a més fa de tot: arreglar el jardí, ocupar-se d’un dinar benèfic... una de les coses amb què Mary sempre podrà comptar és la companyia de les seves amigues.YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 17.15 - 19.45 - 22.35 h. DiEs 18-19: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22

EStrEna. Camino. Director: Javier Fesser. amb: angela Boj, Fernando García cabrera, nerea camacho. inspirada en fets reals. Camino és una nena d’onze anys que viu els seus darrers moments a l’habitació d’un hospital.

EStrEna. EL rEino prohibiDo. Director: Rob Minkoff. amb: Jet Li, Jackie chan, Michael angaranoYELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 16.45 - 18.45 - 20.45 - 22.45 h. DiEs 18-19: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h. TElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22

en català

L’ESpErit DEL boSC. Directors: David Rubin, Juan carlos Peña. un poderós home de negocis pretén construir una carretera, i la malvada sra. D’abondo veu l’oportunitat perfecta per destruir el bosc. Els animals han de fugir, però els talps furi i linda i el ratolí Piorno no es pensen rendir.YELMO: DiEs 17-20-21-22-23: 16.45 h. DiEs 18-19: 16.00 hTElèfon DE rEsErvEs: 902 22 09 22

una societat idiotitzada

Els Coen tornen a demostrar la seva capacitat per reinventar-se sense perdre lucidesa ni personali-tat amb la darrera entrega de la trilogia de l’idiota (tal com ells l’han batejada), una divertidíssima

comèdia dotada de grans dosis d’histrionisme interpre-tatiu i visual que, tot i estar repleta de frivolitat, man-té un punt de vista molt seriós i conscient i un missatge claríssim. Quemar después de leer ens ofereix una desfi-lada de personatges que, despullats de qualsevol ele-ment ornamental, evidencien els seus motors existenci-als sense contingut ni sentit, tots ells fruits d’una cons-trucció social que expandeix motivacions favorables a un sistema molt determinat que necessita mantenir castrat el criteri propi dels seus habitants per sobreviure i que, amb la mateixa intenció, manté a qualsevol preu un uni-vers de valors que el sustenten i que es van reproduint. I en aquesta línia trobem la cirurgia estètica com a única il·lusió i salvació d’una dona de mitjana edat, i els agents de la CIA que, desmarcats de l’habitual glamur visu-al que transmeten els mitjans audiovisuals, es prenen la seva feina com si fossin alumnes de secundària... Sen-se oblidar l’actitud paranoica en què es veuran immersos molts dels personatges i que, clarament, fa referència a un fenomen molt concret i real.Els Coen continuen oferint cinema de qualitat i capaç de proporcionar entreteniment pur i, alhora, reflexió i res-pecte per la capacitat intel·lectual. •

crítica de cinemaDiana [email protected]

un fragment del cartell de la pel·lícula. #CEDIDA

QuEmar DESpuéS DE LEEr (Eua 2008). DirECTor: Ethan i Joel coen. inTèrPrETs: George clooney, Frances McDormand, Brad Pitt, John Malkovich. MÉs info: www.quemardespuesdeleer.es

La ConSpiraCión...DiEs 19-20-21-22-23: 22.30 h. sEssió golfa DissabTE i vigília DE fEsTiu: 00.30 hMaJors DE 13 anYs

QuEmar DESpuéS DE LEEr16.10 - 18.15 - 20.20 - 22.25 h. sEssió golfa DissabTE i vigília DE fEsTiu: 00.30 hMaJors DE 13 anYs

max paynE16.10 - 18.15 - 20.20 - 22.25 h. sEssió golfa DissabTE i vigília DE fEsTiu: 00.30 hMaJors DE 13 anYs

Camino16.20 - 19.10 - 22.00 h. sEssió golfa DissabTE i vigília DE fEsTiu: 00.45 hMaJors DE 13 anYs

El CInEmA dE CASA tEvAP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit


54 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps


receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Passatemps

Serveis

És un bell edifi ci modernista, tot i que l’adjectiu que acom-panya el seu nom és vell, però és que n’hi ha un altre de més nou. A l’interior acull queviures de tota mena.Solució de la setmana anterior: La Creu Roja

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4Estaria molt bé que al llarg d’aquests dies miréssiu d’aprofundir en els vostres actes. D’altra banda, heu de tenir present que la gent del vostre costat us té molt en comp-te, i que cada pas que fan el fan tenint present el que vosaltres podeu pensar.

Taure 21/4 al 20/5S’ha d’anar amb compte, perquè esteu molt impulsius i us costa molt poc saltar per enfrontar-vos amb els que us envolten. Tingueu paciència. Ara bé, a la feina tindreu alguna recompensa.

Bessons 21/5 al 21/6Hi haurà moltes coses que us faran sentir una càrrega més gran del que us convé, però és que la responsabilitat se us tira a sobre. A part que a la feina també senti-reu pressió per part dels companys. En el camp de la parella estareu molt bé.

Cranc 22/6 al 22/7Són dies de trobar solucions a proble-mes que no us deixen indiferents. Per tant, seran dies de bones noves i d’estar contents. També podeu estar força relaxats, allò de no fer res de res i deixar que us mimin i us tinguin en compte.

Lleó 23/7 al 23/8La il·lusió que tindreu per les coses serà una mica desmesurada. En qüestions de parella no tindreu cap problema, al con-trari, us deixarà plena llibertat i confi ança per fer el que vulgueu. Si no teniu parella, és bo que us atreviu a fer el pas.

Verge 24/8 al 23/9Seran dies de complir la vostra paraula, que-dareu molt bé davant dels coneguts perquè us veuran prou responsables i madurs per donar-vos plena confi ança en tot. Penseu que també va bé divertir-se una mica.

Balança 24/9 al 23/10Haureu d’anar amb compte, ja que teniu una forta tendència que us enganyin. De totes maneres, si esteu una mica atents no us costarà veure qui és que us vol aixecar la camisa. En tema de diners, es veuen despeses que no us espereu.

Escorpí 24/10 al 22/11Tindreu uns dies bastant infl uencia-bles, heu de procurar no deixar que el que us diguin us afecti tant i, sobretot, heu de mirar de valorar més el que penseu. Mireu de viatjar una mica per canviar d’aires i conèixer nous indrets que us carreguin de bones energies.

Sagitari 23/11 al 21/12Encara que teniu molt clar què voleu fer, sembla que no hi ha manera que les coses es posin bé per tirar-les endavant, no patiu, anirà més a poc a poc, però tot arribarà. D’altra banda, si podeu estar en família seria d’agrair, ja que us necessiten al seu costat.

Capricorn 22/11 al 20/1Us agradarà que us tinguin en comp-te, ja que necessiteu demostrar que esteu vius i que la vostra existència és important per a algú.

Aquari 21/1 al 19/2Tindreu uns dies de rebobinar tot el que heu fet, estareu pensant en les vostres actuacions i el vostre tarannà, no hi ha una lliçó més bona que corre-gir els nostres errors.

Peixos 20/2 al 20/3Sembla que les coses del passat tornen per solucionar-se, però no cal que espereu res d’extraordinari. Aneu molt amb compte amb els diners, se us fondran a les mans i a sobre tindreu tendència a perdre’ls.

Telèfons bàsics

Farmàcies

signesBRUIXOT REBEL. [email protected]

En una cassola de fang, fregiu el conill, prèviament salat i empebrat,

fins que es dauri molt bé. Piqueu unes quan-tes ametlles en un mor-ter i afegiu-les al conill. Sense deixar que es cre-min, afegiu-hi el tomà-quet perquè se sofregeixi a poc a poc. Remeneu-ho i tireu-hi el pebre vermell, una miqueta de timó i l’aigua. A foc mitjà i quan el conill estigui tendre, incorporeu-hi els rove-llons o pinetells i els car-gols. Remeneu-ho contí-nuament, perquè deixin anar tota l’aigua. La salsa ha de quedar espessa.

Cassola de tardor

INGREDIENTS: - Conill- Bolets (rovellons o pinetells)- Cargols- Ametlles- Tomàquet- Pebre, pebre vermell- Sal, timó i aigua

ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBÍ: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIX93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNYA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SÍNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

DÍAZ-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

LLORENSSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 9 a 22 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

ORENGARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

MORALSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIX)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9

a 22 h, tot l’any. Obert diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGO (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8 a 13.30 h i de 16 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIZ DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

Raquel LeyvaMembre de l’equip gestor del Casal TorreBlanca

És una persona de caràcter agradable i molt adaptable a les diferents situacions i persones que es pugui trobar. Orienta-da als altres, té un perfi l clarament social: li agraden les relacions i les feines de caire humà. Quan es compromet li agrada com-plir els acords pactats. Difícilment deixa-rà una feina a mitges, perquè té un alt sen-tit de la responsabilitat. És una persona forta, físicament molt resistent. Intel·-lectualment és molt observadora i amb capacitat de concentració. A vegades es deixa portar pels sentiments i perd de vis-ta el sentit pràctic.

Eugenia Barrachina, grafòloga - pèrita cal·lígrafa

per la cara

mots encreuatencs

lletres al cove

per C. Mercader

per Susanna [email protected]

1

2

3

4

5

6

7

1 2 3 4 5 6 7

HORITZONTAL: 1. Professió de mestre. 2. Robo . Al revés, taronja televisi-va convertida en ninot per als nens. 3. Part d’una geminada. Al revés, terce-ra conjugació. Crom. Senyoreta anglesa. 4. Al revés, tant se val. Consonant meteorològica. Al revés, massa per sentir-se aixafat. 5. Finançadora d’un fi lm. 6. Al revés, gos. Cosmètica ocular. Línia de metro. 7. Al revés, senyal de caducitat natural. 8. Al revés nota amb talent. Al revés, crida. Al revés, halo. 9. Colla de religiosos de l’Índia. Final molt cinematogràfi c. 10. En aquest moment. Al revés, espetec celestial. La primera de cinc. VERTICAL: 1. Al revés, posa’m un damunt de l’altre. Sorpresa. 2. Al revés, nota activa. Para-dís. 3. Genoll de porc. Al mig del genoll de porc. Al revés, radó. 4. Tres. Sacer-dot celta. 5. Sant. Feu que estigui bé. 6. Pinzellada. Codi marítim internacio-nal. Emissió fònica. 7. Est. Parany. Al mig del carrer. 8. Indonèsia. Adob cutani. 9. Al revés, trenqui. Al revés, no serveix. 10. Excitada.

SOLUCIÓ DEL NÚMERO ANTERIOR:

MOT ENCREUATENC: MaratóHORITZONTAL: 1. Investigar. 2. Mi. Enredes. 3. P. L. M. Vana. 4. Fato. I. Can. 5. Sinalefa. C. 6. Amics. R. VI. 7. I. MI. Fat. O. 8. Brillarien. 9. Leri. Les. A. 10. Escadus-ser. VERTICAL: 1. Impossible. 2. In. Tic. Ser. 3. V. Criminal. 4. És. Família. 5. Mes. Al. L. D. 6. TD. Ei. Usat. 7. Veí. Frares. 8. Grana. Fills. 9. Anna. V. E. E. 10. Reaccionar.

8

9

10

8 9 10

MOT ENCREUATENC: Polític comercial: 3-3, 5-9, 6-6, 9-8, 6-4, 2-6

La setmana passada el Teatre-Auditori va ensenyar les vergonyes al públic que va assistir a la representació del muntatge Striptis. Una cosa semblant fem avui amb les paraules, sovint tan vestides de nous signifi -cats, que de tant en tant ens ve de gust retrobar-nos amb l’estat que les va veure néixer. I és que quan els traiem la roba, trobem coses tan curio-ses com que cantimplora té el seu origen en la unió de canta i plora, fent refe-rència a la remor que fa l’atuell quan degota; o batibull, en què la unió de dos termes tan agitats com batre i bullir n’expliciten l’essència; o el terme encants, referit al lloc on es venen coses velles, i que fa referència a la cons-trucció en quant (es ven) i que ha hagut de recórrer un llarg camí de defor-macions fi ns a adquirir el cos actual. Vestir nous termes ha servit a l’home per fer injustifi cable l’afi rmació d’un escriptor polonès quan deia: “Moltes coses no han estat creades a causa de la impossibilitat d’anomenar-les”.

Desvestir


Publicitat | 55

Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors

Divendres,17 d’octubre del 2008

Més ofertes!Restaurant Dehesa de Santa Maria Menú ibèric per a 2 persones Pl. Augusta, 3

Restaurant Be Bop Menú degustació, de dilluns a dijous Sant Domènec, 19

Restaurant Mystic Menú per a 2 persones dissabte al migdia Rambla del Celler, 125

Restaurant Haiku Sopar per a 2 persones, de dt. a dv. Av. Rius i Taulet, 120

Consulta’ns les condicions especials de tarifes i enviaments per a empreses i col·lectius. Tel. 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

Cinema

Entrades gratuïtes

De dilluns a dijousVia Augusta, 2-14

Fins que se n’exhaureixin les existències

Restaurant

Dinar degustació de tapes i marisc per a 2 persones, de dimarts a divendres

Av. Lluís Companys, 31-37

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Teatre

Teatre i poesiaPoeta d’honor: Feliu Formosa

Dissabte18 d’octubre, a les 22 h, al Teatre-AuditoriPl. Centre Cultural, s/n


Concert

El drac màgic i altres contes animals

Diumenge 26 d’octubre,a les 12 h,al Teatre la UnióAv. Anselm Clavé, 17


Benzina

Benzinera Griful Descompte de 0,01 €/litre de benzina

Av. de Rius i Taulet

PREsENTANT EL CARNET DEL Club

Moda

Trajes i camises a mida al seu domicili o despatx. Amb la compra del primer traje li regalem una camisa feta a mida

Tel. d’atenció als clients: 93 488 00 81 [email protected]

PER ALS SUBSCRIPTORS

Teatre Espectresde Henrik Ibsen,amb Emma Vilarasau


Dijous 23 d’octubre,a les 21 h, al Teatre-AuditoriPl. Centre Cultural, s/n

Salut

Diagnòstic personalitzat i posterior tractament tonificant, d’aprimament, anticel·lulític, etc.

Rbla. del Celler, 121


Teatre

Càsting

Ds. 18 i 25 d’octubre,a les 21.30 h. Dg. 19 i 26 d’octubre, al Teatre la Unió. Av. Anselm Clavé, 17


Rest. · Novetat!

1 dinar per a 2 persones els dissabtes

Rbla. del Celler, 29 (Mercadona)


Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

l’Entrevista joan cavallé, director general de caixa d’Enginyers #TEXT: Mariona Sagalés #FOTOGRAFIA: lluís llebot

Dissabtemàx. 21º mín. 18º

Diumengemàx. 18º mín. 15º

Subscriptors Per la caraConeixes la Raquel Leyva?Et desvelem la personalitat i la manera de fer de la membre de l’equip gestor del Casal de Joves TorreBlanca.

el TempsTeatre. Guanya dues entrades per veure l’espectacle teatral Espectres, de Henrik Ibsen, amb Emma Vilarasau, que es representa al Teatre-Auditori.

Club del Subscriptor_PÀG. 63

17.10.2008i la setmana que ve... Tot el que succeeixi en el transcurs del ple municipal d’aquest mes d’octubre

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 14 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 18 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 42 | Passatemps_PÀG. 54

la depèn de l’estalvi forà en un 10% del PIB anual. Aquest estalvi ve pel mer-cat de capitals i la recupera-ció del flux no arribarà en dos dies, sinó entre sis i dot-ze mesos de recuperació de confiança, i després es recu-perarà la part d’estalvi de fora per finançar les activi-tat de dins. La restricció cre-ditícia es reduirà de manera progressiva.

I durant aquest temps, què han de fer les empre-ses?És un any d’ajustament per a tots els sectors, l’economia tirarà poc, durant molt de temps l’economia productiva ha tingut tot el finançament que li ha calgut. Si recuperem la situació crec que els bancs faran mans i mànigues per donar finançament.

És el moment de pressio-nar el BCE perquè rebaixi els tipus i disminueixin així els índexs de morositat?El sector financer sempre està a favor que baixin els tipus d’interès. Estic conven-çut que el Banc Central Euro-peu baixarà els tipus, perquè l’escenari econòmic ho està demanant.

Aquesta crisi podria fer trontollar el sistema capi-talista actual?Crec que no, perquè l’econo-mia de mercat és l’economia que funciona. Hi ha hagut excessos i manca de transpa-rència, però ha ajudat a millo-rar la qualitat de vida al món.

I a altres nivells?Hi haurà d’haver un canvi estructural de com es reso-len i es gestionen els proble-mes globals. •

“En la crisi la pitjor part de la pel·lícula ja ha passat”“El sector financer a Espa-nya està demostrant una solidesa i una solvència a prova de bombes”.

Però la gent no les té totes... Fa quinze mesos que patim dificultats als mercats financers, però per sort, el supervisor del Banc d’Es-panya va plantejar que es fes guardiola en els moments bons per a quan anessin mal dades, i s’ha donat una solidesa impres-sionant. Les entitats espa-nyoles tenen provisions i som l’únic país que ho ha fet així.

Per tant, els estalvis estan garantits?És que l’enrenou ha estat desproporcionat amb la situació real de solvència de la banca espanyola, i sí, els estalvis estan plena-ment garantits.

És correcte i just que sigui el diner públic que hagi de socórrer part de la crisi?És l’única opció. La situa-ció no és un problema de liquiditat, perquè la liqui-ditat existeix, el que passa

és que no hi ha hagut confi-ança entre el sector i en qui-nes entitats podien fer falli-da. Això fa bloquejar el mer-cat interbancari, que és el que distribueix la liquiditat entre les entitats, i a partir d’aquest moment, com que el cor es para, tot cau.

...La qüestió és la confiança i l’única manera de donar-la és la solvència. Per tant, els estats han d’injectar la sol-vència necessària perquè el sistema continuï funcionant, i això permetrà que la màqui-na es torni a posar en marxa.

I quan aquesta maquinària torni a funcionar, quin serà el pas següent?Es recuperarà la confian-ça del sector i a partir d’aquí s’ha de recuperar l’activitat econòmica. És important que dins del sector banca-ri hi hagi confiança entre les entitats, i això, a poc a poc, s’està fent. La crisi la tenim des de l’agost de l’any pas-sat, però la pitjor part de la pel·lícula ja ha passat.

Des del sector banca-ri creieu que la intervenció

pública arriba massa tard? Tots ens hauríem estalviat molts problemes i la parada dels indicadors econòmics s’hauria temperat més.

Les injeccions públiques ajudaran a fer que el termi-ni de la crisi s’escurci?Estic convençut que la reso-lució de la crisi serà força ràpida i la confiança es con-solidarà, per la qual cosa la recuperació serà molt més ràpida del que ens esperem.

De quant estem parlant?És difícil de dir, però entre dos i tres anys, aquesta cri-sis està perfectament supe-rada i generarà un nou esce-nari, on el sector financer haurà après la lliçó, per-què el sistema té mecanis-mes per donar finançament a l’economia global d’una manera efectiva. La pla-taforma financera és una màquina quasi perfecta.

Fins quan les entitats res-tringiran els crèdits a les empreses que es declaren ofegades? Per què no se’ls dóna finançament?Això serà un procés d’un any. L’economia espanyo-

objectiu: els socisTot i que fa tres mesos que la caixa d’Enginyers va obrir una delegació a Sant Cugat, aquesta setmana la coopera-tiva de crèdit ha inaugurat la seva sucursal. Joan Cavallé explica que en aquest període l’entitat bancària ha captat 200 nous socis i ja gestiona 5 milions d’euros. Vinculat a la Caixa d’Enginyers des del 2002, Cavaller revela que al Vallès Occidental tenen uns 9.000 associats, dels quals 2.500 són de Sant cugat, i que part de la fidelització dels clients es deu a captar els futurs socis des de les esco-les d’enginyeria. L’economista parla de l’escenari de cri-si i apunta que la responsabilitat d’aquesta situació recau una mica sobre tots, “perquè quan es genera una bom-bolla, sigui la que sigui, tothom hi puja”.

Diari de Sant Cugat 733

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 733