12 ANYS D'INFORMACI LOCAL

Nm. 549 any XI 1,65 euras SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTAT Dijous, 16 desembre * H 2004

NADAL A L'ENVELAT

Entre el 23 i el 4 de gener, s'hi esperen 30.000 visites * . PROMUSA

L'any 2007, un 7,2% de la poblaci viur en pisos pblics m.? QUART CINTUR Foment inicia els trmits del segon tram * 12

TEATflE-AUDJTRI Carles Ravi, un dels reclams de la temporada pg.22 ESPORTS

Debut del Jnior FC a la Copa de la Reina d'hoquei herba Pg.30

Cinc joves netegen les parets que van embrutar

SC TRADE CENTER wwwetrsdecentor.es

Les pintades al carrer de la Torre, dissabte, abans i desprs de ser netejades

Els menors, obligats a netejar els grafits Se'ls va aplicar l'ordenana de treballs comunitaris en lloc de pagar la multa de 360 E Pg.8

El Club Muntanyenc Sant Cugat rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat Gerard Claret, per FOrquestra Nacional de Cambra d'Andorra, tamb rep la distinci, lliurada per Pasqual Maragall a L'Auditori Pg.3

Automatismes per a portes Portes bascriarts Portes cancella Persianes {metlliques)

llanes de finestra

S E G U R E T A T Av. Llus Companys, 50 08190 Sant Cugat del Valls (BCN) Tel. 93 589 17 99 f=ax 93 674 79 40 aux-vyd@aux-vyd.com Per a la seva tranquillitat

9 Automatitz les seves portes i persianes

2 d diari de Sant Cugat oijous, 16 oe desembre oei axw

El Pare Noel s'ha espavilat! Media Markt

Provedor oficial del Pare Noel

SHARP LC 20 S 1 E TELEVISOR LCD DE 20" Tecnologia LCD de 20", sintonitzador d< Advanced Sper vew, lluminositat 430 Cr: ?streo. Nicam Dual, teletext, multisistema , men OSD en pantalla, sintonltzacio automtica, euroconnector RGB s-video, RCA, comandament a distncia

Media Markt Sant Cugat Sant Cugat Centre Com CD223 J \ Ofertes vlides des del 15 fins al 22 de desembre del 2004. Tols ela preus inclouen IVA.

Li EL MAJOR ESPECIALISTA D'EUROPA EN INFORMTICA, E L E C T R O D O M S T I C S , AUDIO-V IDEO, FOTO I C D ' S

DIJOUS. 16 de desembre dei 2004

SOCIETAT el diari de Sant Cugat 3

La Generalitat reconeix el CMSC amb la Creu de Sant Jordi

El violinista santcugatenc Gerard Claret tamb rep la distinci en representaci de l'ONCA

Premi a 60 anys de trajectria

Dl IAA tf

L'alcalde, el president del CMSC I la delegaci de socis que va assistir a l'acte de lliurament de la Creu de Sant Jordi

DISTINCI

LAud i to r i de Barcelona va ser l 'escenari c l 14 de desembre passat de !a cerimnia del lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004 que atorga la Generalitat de Catalunya. Narcs Castanyer, presideni del Club Muntanyenc Sant Cugat, va recollir el guard de mans del pre-sident de la General i tat, Pasqual

Maragall. Et Govern va decidir dis-tingir el Club Muntanyenc "com a contribuci al seu seixant aniver-sari i per la seva trajectria de referncia en la vida de Sant Cugat. Les activitats esportives que pro-mou, les iniciatives culturals i d'e-ducaci en el lleure que desenvolu-pa i la sensibi l i tzaci pel medi ambient que inspira l 'actuaci de l'entitat sn exemples remarcables

d'esperit civic i de voluntat de ser-vei" . L'alcalde de Sant Cugat, Llus Rccoder, va acompanyar la c i n -quantena de socis que es van des-plaar fins .1 l 'Audi tor i . La Generalitat tamb va concediria Creu de Sant Jordi a l 'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i va ser cl seu director, el santcugatenc Gerard Claret qui va recollir la dis-tinci. //Redacci

Aconseguir la Greu de Sant Jordi s per a qualsevol entitat una fita molt important dirs la seva trajectria i mot ms si aquesta distinci arriba en un moment tan important com el que ara viu el Club Muntanyenc Sant Cugat. Al 2004 han coincidit el 60 aniversa-ri de l'entitat, la concessi del mxim guard per part del govern de la Gene-ralitat i l'inici de les obres de cons-trucci d'una nova gran seu a la ram-bla del Celler. El naixement de! club, l'any 1944 no va ser fcil. La idea de constituir una nova entitat excursionista a Sant Cugat rondava en la ment d'alguns des de l'any 1941, per la duresa del rgim franquista pocs anys desprs d'aca-bada la Guerra Chrif no permetia crear noves associacions. Aix que l'nica via que van trobar els fundadors del Mun-tanyenc -Josep Barber, Ramon Raluy, Francesc Farrs, Albert Zanini i Ramon Sagals- va ser obrir a Sant Cugat una delegaci de Club Mun-tanyes Barcelons, un grup que ja existia. No va ser fins al 1963, que el Club Muntanyenc Sant Cugat va pas-sar a ser una entitat independent. l)iir,tiiti)[ni(!lit:(!ii[iH;is;,[);Hiv;iJ,;.i(: !!i!1iUlilillv;;a",l!Kt'i,iM;i.k:u|u\es generacions, perqu el Muntanyenc k^ un club jove. A la majoria d'en-titats excffsionistes de t aiahmya L'IS socis sn gent gran, per en

ENTREVISTA canvi, prcticament la meitat dels socis del CMSC s gent menor de 30 anys. A ix i la capacitat de fer activitats culturals, socials, d'ecolo-gisme i sensibilitzaci fa que el club sigui una entitat viva i arrelada.

-s ia primera vegada que la Generalitat atorga la Creu a una entitat de Sant Cugat. -Si i cm sorprn perqu a hi ha enti-tats locals que tamb la mereixen. Potser des del govern de la t encra-lital s'han adonat que faltava un reconeixement institucional a algun representant important del teixit social local, l ens enorgulleix dir cpie nosaltres en som una de les enti-tats ms emblemtiques, no noms pel nombre de suc is sin tamb per l'arrelament i el comproms nnih la ciutat i pel volum d'activitat que organitzem. Algunes, com la Marxa Infantil, deuran rcpercusisocial.

-Quina valoraci general fa dels 9 anys al capdavant de la junta directiva del CMSC? -I )cs del punt de vista personal, es un plaer ser-ne el president perqu sima t i na moll agrada, IIC 'MSC

s una entitat que no necessita que se t 'estir i gaire i, a ms, no costa gens estirar del carro, perqu hi ha molta gent que hi estira, els socis, i que s'encanega de proposar i orga-nitzar un munt d'aelivitalsy/S, D.

akor pelleteria

Ante Napa * Doble face mAlta pelleteria Transformacions * Servei de guarda Neteja

Valldoreix, 15-17* Sant Cugat Tet.; . 589 09 13

4 el (fvi de Sant Cugat SOCIETAT Dijous. 16 de desembre det 2TXM

L'Envelat espera 30.000 visites L'oferta d'activitats infantils de Nadal compleix enguany 15 anys d'xits ACTTVITATS>Aconseguir al vol-tant de les .10.000 visites, 5.(XX) ms que l'any anterior, entre el 23 de desembre i el 4 de gener. Aquest 6a l'Objectiu de l'Ajuntament amb la prxima edici del Nadal a l'Envelat, una iniciativa que enguany arriba al 15 any i que ja ha demostrat amb escreix en anteriors edicions que l t'xit de pblic assegurat. "Quinze anys seguits de Nadal a l'Envelat s la millor mostra que es tracta d'una iniciativa molt acceptada pels ciuta-dans, moll consolidada i que com-pleix l'objccliu d'omplir els dies de vacances nadalenques d'activitats que formen i entretenen", ha comen-tat l'alcalde Llus Recoder.

1 s que, ni nens ni adults es podran resistir a l'oferta d'activitats preparades per als dies festius per l'Ajuntament, amb la collabora-ci d'entitats com l'Ateneu, La Guitza, El Trabuc i ei patrocini d'empreses com el concessionari Cano Catalunya BMW-Mini, que ha aportat 15.000 euros dels prop de 167.500 de pressupost.

Novetats esportives Espectacles infantils a la tarda, amb coi 11 pany ics com Tbala Teatre, Mar-cel Gros o el Mag Lari, i tallers de manualtnta al mati amb L'Obrador Ldic i de nit. poesia amb Jotxli Dau-der, musica amb cl grup Motel

Els menuts ja esperen l'arribada de! Nadal a l'Envelat

Cochambre i jocs, com el Quinto de Nadal, per a joves i adults. Aquest s, a grans irets, cl programa d'en-guany del Nadal a l'Envelat, que es tornar a installar al l'arc Ramon Harnils Segons haexplicat l'alcalde. l'activitat ha trohal en aquest espai un Moi- alternatiu a la placa dels Quatre C anions, on s'ubicava fins fa quatre anys, que li ha jierms crixer i poder comptar amb tmu carpa de 500 metres quadrats i ms de 2.000 metres quadrats de parc ldic.

la principal uovclal del prxim Envelat es la incorporaci de Ics

activitats esportives que organitza l'Oficina Municipal d'Esports per a Tothom (OMET). Hoquei herba, golf, bsquet 3x3 i mintenis de taula sn algunes de les propostes que s'obriran a la participaci de nens fins als 12 anys.

Consultar l'edat recomanada Durant la presentaci del 15 Nadal a l ' l nvclat, Recoder tamb va acon-sellar les Famlies que consultin al programa quina s la franja d'edat mnima del pblic a qu est orien-tat cada espectacle majors de 3,5 0

6 anys- per garantir que les repre-sentacions s'adeqen al perfil dels infants. Cal reeordarque l'any passat un grup de pares va protestar i es va escandalitzar pel contingut d'un espectacle on els actors sortien a l'es-cenari en roba interior per mostrar com es podia fer msica amb les diferents parts del cos, ja que el van considerar obsc per al pblic infan-ti l , La majoria de les activitats de L'Envelat sn gratutes, excepte els espectacles infantils, que costen 2 euros, i els muntatges per a adulis. que tenen un preu de 5 enn>s.//S. D.

LAPROGRAMACIO.DIAADIA

Xto^iacixlabni, imb t\ Mitg Lnri

Tal lt:rJ'i.-;i|k.tlTTU>i: utensili!, de NutLd.umb L'O-brador Ldic, d ' l l l i i [S.Oh Ixi tutu en un ciTve. Circ mt> f irquut CVwirctti, t ies 1 8 *

Afofeficii/Wf, amb (uliil Tcltri-. j l o tS h

i j l l r r d c ^ j p ^ . sorprn i lluiti.*.. brome* inntv ct-itis pur a dci i in.. U'l 1.15 a 13,30 h Ifn(oti/nKiiini.unihTiicdeRetruc,J les ISh

l ' i ra iudc psinimotridlal.d' l l . ISn 1 (.30h Matshnin, ut viatgi7 t 'vnaixttrtlii. nnibTbuta [catre. :i Ics ISh

Ta 11 LT de (bl k-is j : rin ifui i K, d'11.15 u 13.30 h Munti vi. nnib Marcel Oros, a tes 18 ti

! ' ' , n i . , tll

Aerbic infantil, ( t ' I M 5 a l 3 . 3 0 h liriw. !\nm n la Ht&trdllop* i rb rl parquet* Tcre amb La Pera Ltinkinera, a tes 1 & h

Tollei Visca l i tmiEia,d ' l LIS 3 I.VJOh Qtt^fvtt l'Emvar.' Animaci amh Xip Xltp, ,i Ics 18b

| J i i a l c i M l c K e i s , d ' l l , l S p | H ( i | i II Sr I inagrr Icaiu-.iitib Xip \ap, ;i I n lf< b

Ti>t bujimt Concert amb tVp tint i Pep Pasqual. n l r a l H h

iTOtllifct'ticiHbiR.'INiiitiilal'lmcliit.iiks l-'h

El comer de la plaa de Barcelona far cagar el ti CAMPANYA:-Els botiguers de la placa de Barcelona i rodalies volen premiaria Fidelitat dels clients aquest Nadal amb una pluja de regals. I per fer-ho han decidit recuperar la tradi-ci. encara molt viva a les llars de Catalunya, de fer cagat el ti als carrers del centre de la ciutat entre el 20 i el 23 de desembre. Els comer-ciants repartiran entre els clients dels SLIIS establiments uns tiquets vlids per fer cagar el ti una vegada i emportar-se un obsequi, l is socisdc la /ona (omcrcial l'laca Barcelona i Rodalies organitzaran el IX de desembre un berenar popular per presentar la campanya del Caga ti i els diferents lloes on els clients podran ler un cop de bast a aquest tronc geners, 1 :1s dies 20 i 21, el ti

i les cantonades de la rambla de Can Mora amb els carrers Sant Jordi i Girona; cl 22, entre la crulla dels carrers Sant Antoni i Sant Jordi, i el dia 23, a la placa de Barcelona. <

EL PESSEBRE VIVENT DE LA PARRQUIA INCORPORAR NOVETATS AL 26 ANIVERSARI

I I < nup de Joves de la Parrquia est treballant de valent aquests dics per ultimar els detalls de la prxima edici del Pessebre Vivent que s'organitzar el dia 24 de desembre, a les sis de ta tarda. als Jardins del Monestir. Aquest any. coineint amb el 2ne aniversa-ri de ['activitat, la representaci incorporar diverses novetats, per tal de milloraria posada en escena del naixement de Jess. Els sant* cugalenes que donaran vida als personatges de Sant Josep, la Verge Maria, els Reis Mags. els ngels i els pastors s'han reunit ja en tres ocasions per assajar la representaci i es tornaran a reu-

nir, per ltima vegada, el 18 de desembre.<

LA DELEGACI LOCAL DEL ROTARY CLUB REUNEIX ELS SOCIS EN EL SOPAR DE NADAL

I I diumenge 12 de desembre, els socis del Rotary Club de Sant Cugat van complir amb la tradi-ci de trobar-se per Nadal, orga-nitzant un sopar de gala a La ll resi,i Duran! la trobada, el presi-dent de l'eniuai ;i la ciutat, Jaume Manin, vu fer un balan positiu dels dos anys que porta al capda-vant del grup i va parlar de! repte d'organitzar noves activitats el 2005. any que coincidir amb la celebraci del centenari del Rotary Club. fundat l'any IW5 a la ciutat noid-anierieana de Chicago. <

Tradicional pessebre de la plaa de Barcelona

OJsTOS Mobles i complements

IT'R'RJA e/Xerric, 24 (08172 Sant Cunat) 93 6 7 4 70 87

DIJOUS, 16 de desembre dei 2004 SOCIETAT el diari de Sant Cugat 5

Eroski assessora per Reis sobre les joguines infantils Un estudi de l'hipermercat revela que 3 de cada 4 consumidors necessita consell JOGUINES '-'-L'allau de joguines de diferents tipus que cada any inunden el mercat per aquestes dates provoca en els nens una confusi que fa que, en molls casos, o no saben ben b qu demanar a la earta als Reis o ho demanen lot peaju no poden deci-dir Un estudi de ia Fundaci Eroski, que t un hipermercat obert al Sant Cugat Centre Comercial, revela que aquesta indecisi s'apodera de molts pares. I sque les dades recollidesels ltims quatre anys cul re els consu-midors han delectat que 3 de cada 4 necessiten assessorament a l'hora dedecidirquin tipus de joguines sn les ms adequades per als seus fil Is.

Per tai de donar un cop de m en aqucsla decisi crucial durant aques-tes dates i tenint en cotnpte que fins als 6 anys un nen haur jugat una mit-jana de 17 .OM hores, Eroski ofereix als seus clients el servei d'Assesso-ria del Juguet. L'objectiu d'aquesta oferta s informar sobre les caracte-rstiques de cada joguina i la seva adequaciacada nivell d'edat infan-til i poteneiar-ne la compra respon-sable.

Entre el l> de desembre i el 5 de gener, un equip de 150 pedagogs repartits pels 74 centres que Eroski t a tot Espanya s'encarregar d'aten-dre les consultes que els plantegin els clients sobre qestions com Ui segU-relat dels materials de fabricaci,

IOR0J i: A ri. A

Un psicopedagog espera a l'estand de l'Eroski del Sant Cugat Centre Comercial les consultes sobre joguines dels clients

suggeriments per a cada edat, o sim-plement on trobar una joguina en concret, una pregunta moll habitual aquestes dates.

Aquesta iniciativa, que en els pri-mers quatre anys de funcionament ja ha aconsellat ms de 250.CXX) con-sumidors, s'implanta per primer cop als centres comercials de Sant 'ugal, Cornell, Terrassa, Tarragona i Figueres. Segons confirmen desd'E-

roski, l'Assessoria del Juguet acon-sella una mitjana de 8,5 clients per hora.

Una joguina per a cada edat l a fundaci Eroski tamb ofereix als consumidors una petita guia amb les joguines ms adequades per a cada franja d'edat infantil Aix, per als nens de 0 a 2 anys recomanen juguels com els mbils, pilotes, jocs

d'encaix i construcci, ninos de drap o de goma i tricicles. Les joguines recomanades per als nens de 2 a 5 anys sn puzzles, contes i grava-cions, pintures i plastilines, disfres-ses i jocs convencionals com euine-les o cotxes. De 6 a 10 anys ja es poden regalar pilotes, bicicletes. meeanos, trens, nines o jocs de taula i d'experimentaci, vlids tamb per als nens i nenes majors d'11 anys.<

Una joieria local busca la Ventafocs i el prncep Les i els aspirants s'han d'emprovar un anell entre el 17 i el 19 de desembre CAMPANYA>La mgia i la illusi dels contes infantils s'ins-tallaran aquest Nadal a Sant ('ugat de la ma de la joieria Mireia's. I s que, igual que si es tracts del relat de La Ventafocs, restabliment ha convocat un certamen pertrobarels propietaris legtims dels dos anells d'or blanc i diamanls que durant aquestes festes la joieria l exposats

a l'aparador. Els aspirants a fer-se amb aquestes joies se les hauran d'emprovar entre el 17 ie l ll>de desembre i, si l'anell s'ajusta al seu dit com la sabata de cristall ho va fer al peu de la Ventafocs, passaran a prendre pari en un sorteig, el resul-laidcl qual es far pblica partir del 21 de desembre. El propietari de la joieria Mireia's, Joan Prez, expli-ca que la idea se li va ocrrer men-tre pensava diferents vies per incen-livar les vendes. "Volem fugir de les tcniques de mrqueting ms agressives i se'ns va acudir reviure el conte de ta Ventafocs", diu,

Amb aquesta, en sn Ires les edicions en qu l'establiment ha muntat aquest original sorteig que,

Els anells que regalar Mireia's es poden veure aquests dies a

segons explica Prez, cada cop registra ms participaci. En la segona edici, celebrada fa dos n.id.iU. ms de 81)0 persones van emprovar-se els anells. D'aquesta manera tan original, la joieria Mireia's ha aconseguit involucrar

els seus clients, els nics que reben una invitaci per poder-se empro-var els anells, en una campanya que tamb sorteja quatre rellotges, dues plomes de luxe, un cap de setmana a les Termes Montbri, dos vestits i un sopar.//S, D.

Concert d'ajuda al Sudan de Jordi Savall i Intermn S0UDAR1TAT> Msica per des-pertar les conscincies. Aquest s l'objectiu del concert solidari que el prxim 21 de desembre oferiran l'organitzaci Intermn Oxfam i diversos membres de la famlia Savall-Jordi, Arianna i Ferran-al Teatre-Auditori de Sant Cugat, Milers de refugiats del Sudan es podran beneficiar d'aquesta ini-ciativa, que ja es va organitzar amb molt d'xit l'any passat a favor de la poblaci d'Etipia. La recaplaci de les entrades, que costen 18 euros, es destinaran a palliar la greu situaci que viuen milers de sudanesos, desplaats i empobrits per la guerra i la seque-ra que assolen el pas des de fa dcades.

D'a!Ira banda, el comit local d'Intermn tamb est treballant aquest Nadal en una campanya de sensibilitzaci social sobre la crisi del caf, que afecta, sobretot, els petits cultivadors de pasos pro-ductors com Guatemala o Colm-bia. Sota el lema "Posa el teu gra-net". aquesta iniciativa convida els ciutadans a participar-hi amb un donatiu per garantir la subsistn-cia dels 25 milions de famlies que es dediquen al cultiu de caf a l'amrica Central i a l'frica. <

Nova edici de la campanya' Un nen, una joguina' SOLIDARITAT>Un any ms, cl grup de Joves de la Parrquia de Sani Pered'Oetavi toma a organit-zar la campanya benfica " l in nen, una joguina", amb l'objectiu d'a-conscguir que aquesi Nadal cap infant de Sani Cugat es quedi sense regal de Reis, i que el Nadal sigui igual per a tothom, sense tenir en compte l'cstalus econmic. Aques-ta iniciativa solidria, que es va posar en marxa fa 24 anys, s'adrea lant a ciutadans particulars com a botigues o establiments que vulguin ajudar a portar una mica d'illusi a les llars menys afavorides econmicament de la ciutat. Qui vulgui collaborar en la campanya haur de portar jogui-nes noves, amb preferncia de con-tingut pedaggic i educatiu i evitar les de carcter bllic, als locals de la parrquia, a partir del dia 23 de desembre, en horari de tarda, l'ltim dia per portar-hi les joguines ser el 3 de gener, per tal de poder classifi-car-les i facilitar-ne la distribuci durant la nit de Reis.<

A B O G A D O S J-.i- !*r 1 o p i i . n i f l . i / H f i d r t Q i i A K

I 'l M l ii ii . i| A n c l r n u P l m i f l i O m

trj-t Chi In ' i r iOi i t t>d il P - M M I [ * . . * M* I f j . l t l . l l N i l V . K I O

Ol'f.ll f V M I l t C r f u t l f i n A o c i t i M n o U H r u v a l a

Pre civil rviin . I ' H . ( I . t m l n . H - . M n h i t i - r

I M d t (U- l lMI M l ri ambk i i* ' o m n , i i i U l l , * n - nri 0 8 V9Q ?? ' n:i F H O v t :YA i i i i rmi - \ tn - i truM * i * nnwA lur rnnnn Llipn

CARPINTERA DE ALUMINIO J . C R U Z , S . L . Aluminier

TECHNAL SOMOS FABRICANTES fairapwtanw obras a la peri'eccin

Passeig Torre Blanca, 16 baixos Tel, 93 675 25 89 Fax 93 589 48 96 08190 Si Cugat del Valls (Barcelona)

6 el rJari de Sant Cugat SOCIETAT Dijous, 16 de desembre det 2004

ENTREVISTA

Daniel

Gambs Pmktont de l'Associaci El Mussol per a la Protecci cel Paisatge

-El Mussol fa inspeccions peri-diques de la riera de Vallvidrera. Com s aix? -El Mussol participa en el pro-jecte Rius, que aplega unes 8(K o 850 associacions arreu de Cata-lunya que apadrinen un tram de riera o riu.

-Quin tram teniu apadrinat i amb quin objectiu? -Nosaltres hem apadrinat el tram de la riera de Vallvidrera que passa just per sota de Can Bus-quets. El nostre comproms amb el projecte s Ter un mnim de ducs inspeccions anuals. D'a-questa manera estem obtenint uns registres histrics de l'estat de la riera, que tindran moll de sentit si finalment s'urbanitza aquest sector,

-L'ttima inspecci es va fer a l'octubre. Quin en va ser el resultat? -La qualitat de l'aigua, sense ser dolenta, no s lan bona com te-ricament hauria de ser. Aqu hi influeixen els problemes de la depuradora de Can Borrull, a les Planes. Com que aquesta depu-radora no funciona prou be, l'ai-gua baixa amb molt component orgnic, que no s'elimina fins ms endavant. Una cosa que est clara s que, si s'urbanitza Can Busquets i no es fa un tractament

correcte de les aiges residuals, aquesta situaci podria anar a pit-jor.

-Feu difusi de la vostra tasca? -Abans que s'acabi cl curs tenim Li intenci de fer algun tipus d'acci divulgativa, per tal de donar conixer cl projecte Rius. Les nostres rieres sn molt valuo-ses des del punt de vista mediam-biental i ens agradaria que sor-tissin altres grups que apadrines-sin trams de les rieres de Sant Cugat.

-El Mussol forma part de la Pla-taforma per la Defensa de Can Busquets. -S, nosaltres formem part de la Plataforma i ens preocupa la pos-sible urbanitzaci de Can Bus-quets per l'impacte medi ambien-tal que tindria. Tamb ens fa por un eventual efecte dmino, que podria portar a la urbanitzaci dels sectors del Mas Fuster i de Can Monmany,

-L'associaci ha impulsat el Dia de l'Arbre de la Floresta per segon any consecutiu i ha ela-borat un catleg d'arbres. -El catleg d'arbres de la Flores-ta s una iniciativa que hem tirat endavant amb la collaboraci dels vens. La idea era tenir un registre dels arbres insignes de!

districte. De moment tenim 20 arbres inventariats i aquesta llis-ta t'hem passat a l'Ajuntament per tal que en faci el catleg.

Ambient i d'Urbanisme i amb la collaboraci de la policia local, que qualsevol llicncia per a construccions de nova planta pas-saria obligatriament per Medi

El Mussol treballa per la divulgaci de la cultura mediambiental a travs d'accions com l'organitzaci del Dia de l'Arbre o la participaci en el projecte Rius

-L'inventariat d'arbres perse-gueix algun objectiu concret? -Esperem que el catleg d'arbres serveixi per garantir el coneixe-ment i la protecci dels exem-plars que finalment hi quedin recollits. Tot i que aquest catleg encara no s'h materialitzat, tenim un dileg molt bo amb l'A-juntament, que s'ha concretat en una srie de compromisos.

-Com ara? -Ja el primer Dia de l'Arbre, cele-brat el mes de novembre del 2003, vam obtenirel comproms, de part de les rees de Medi

Ambient. I el Dia de l'Arbre d'a-quest any vam poder contemplar tres exemplars del nostre inven-tari, dues alzines i un roure, degu-dament senyalitzats i protegits.

-L'objectiu de tot plegat? -EI Mussol treballa per la divul-gaci de la cultura mediambien-tal. Els florestans hem d'entendre que hem anat a viure al bosc de Collserola i les nostres accions s'han d'adaptar al bosc, no a la inversa. Hem de serrespectuosos amb el nostre entorn, encara que aix costi un temps i uns diners. //Eva Arasa

Medi Ambient ha fetmsdelOO informes pera llicncies d'obra AR8RAT> Els vens i tes venes que creguin que una obra est incomplint la seva llicncia urba-nstica pel que fa a la preservaci de l'arbrat poden adrear-se a l'-rea de Medi Ambient de l'Ajunta-ment. Medi Ambient ha elaborat ms de 100 informes sobre l'ar-brat que cal protegir, que s'han incls en les llicncies d'obra nova tramitades per Urbanisme, des que va adquirir aquest com-proms ara fa poc ms d'un any, durant la celebraci del I Dia de l'Arbre organitzat per l'Associa-ci El Mussol per a la Protecci del Paisatge.

Des de fa una mica ms d'un any, les llicncies d'obres trami-tades al municipi en parcelles amb arbres passen per Medi Ambient, que determina quins d'aquests arbres cal conservar i quins altres, en canvi, es poden tallar. Tot i aix, el responsable poltic d'aquesta rea, Eduard Pomar, alerta que Medi Ambient no pot revisar totes les obres i demana que, "si un ve creu que hi ha irregularitats en una obra, sobretot si sn irregularitats pel que fa a l'arbrat, que s'adreci a nosaltres". Pomar recorda que els informes redactats per Medi Ambient "sn prescriptius i, per lant. cal complir-los si no es vol cometre una infracci urbansti-ca". Els informes s'elaboren a partir dels plnols topogrfics i de l'observaci de la parcella. <

Ajuntament de SantCugat J^t

CCrOI A MIIMIMDAI n'AQTC Dl CTIHI ICC cR\/FI i npAI nF PATAI 1 DISSENY. INSCRIPCI ALS MONOGRFICS

DE GRAVAT

OCnvXI LULfHL UC OMlMLrt" CURSOS PERA ADULTS

De febrer a abril MONOGRFICS DE GRAVAT Certificats oficials Iniciaci al gravat (30 hores) Gravat calcogrflc 1 fotogravat (30 hores) - Cursos de nivell Bsic per a estrangers - gratuts

Serigrafia (30 hores) Places limitades Inscripci: Fins el 28 de gener de 2005

- Cursos intensius amb CD-ROM de nivell Bsic i Elemental en Aula Oberta: classes 1 dia a la setmana (de gener a mar)

Lloc: Secretaria del centre (d Canovas del Castillo, 50) Horari: De dilluns a divendres de 9 a 12 h. Dilluns i dijous de 16 a 18 h.

Tel. 93 6741310 e-mail: easc@arrakis.es

- Curs de catal per a catalanoparlants - nivell Intermedi (nivell B): dilluns i dimecres de 15 a 17 h (de gener a juny)

- Cursos intensius de nivell de Suficincia (nivell C): dissabtes de 9.15 a 13.30 h. (de gener a juny) H0RARI9 nF NADAI

- Curs de catal per a catalanoparlants - nivell Intermedi (nivell B): dilluns i dimecres de 15 a 17 h (de gener a juny)

- Cursos intensius de nivell de Suficincia (nivell C): dissabtes de 9.15 a 13.30 h. (de gener a juny) nVjnMriiO UL lilMUML

- Curs de catal per a catalanoparlants - nivell Intermedi (nivell B): dilluns i dimecres de 15 a 17 h (de gener a juny)

- Cursos intensius de nivell de Suficincia (nivell C): dissabtes de 9.15 a 13.30 h. (de gener a juny)

Del 27 de desembre de 2004 al 7 de gener de 2005 dilluns i dimecres de 19 a 21 h. (d'abril a juny)

Oficina d'Atenci Ciutadana (0AC) - PI. Barcelona, 17 De dilluns a divendres de 8.30 a 14.30 h. Gesti Tributria - c. De la Creu, 2 De dilluns a divendres de 8.30 a 14.30 h.

Informaci i inscripci: Servei Local de Catal a Ja Casa de Cultura (Jardins del Monestir) santcugat@cpnl.org Tel.: 93 589 13 82.

DIJOUS, 16 de desembre ctei SOM SOCIETAT e! diari de Sant Cugat 7

Inaugurats els pisos de Promusa L'alcalde aprofita el discurs inaugural per defensar una ciutat amb edificis de poca altura i molts espais verds HABITATGE>La1ca!de de la ciutat. Llus Recodcr. va defen-sar diumenge el model de ciutat, amb edificis de poca altura i molls espais verds, durant la inau-guraci dels pisos socials cons-truts per Promusa a Can Cabas-sa. Aix. Recodcr va manifestar la voluntat de mantenir la singu-laritat de Sant Cugal respecte a les altres ciutats de l'enlorn metro-polit, lot i les repercussions que aix t en el preu de l'habitatgc. En aquest context, l'empresa municipal d'habitatge, Promusa. Iia d'actuar d'eina correctora, amb una previsi de ms de mil

pals, va inaugurar els 97 pisos que Promusa ha construt a Can Cabassa. Els adjudicataris dels habitatges i els seus familiars, que ja viuen en els nous pisos, van assistir en aquest acte inaugural, que van amenitzar un grup de pallassos i que va finalitzar amb una xocolatada popular,

Recoder, durant el seu discurs. va recordar que "els ajuntaments no tenen, entre les seves obliga-cions. el deure de construir habi-tatges socials". Tot i aix, el bat-lle vadirqueelsens locals "tenim el deure moral de solucionar cl

greu problema que suposa pera molta

habitatges cons- L a n y 2oo7, un 7,2% de ta f " f a c c c d i r a un

truits abans que w habitatge i que

f inalitzi l'actual poblaci de Sant Cugat afecta sant cugat mandat. l'any 2007.

Si les previ-sions fetes per l'Ajuntament es l'any 2007, un 7.2% de la pobla-ci de Sant Cugat viur en pisos construts per Promusa. Segons l'equip de govern, la xifra "no t comparaci amb cap municipi de l'entorn". Aquestes dades es van expressar pblicament diumenge, quan les autoritats municipals van inaugurar els 97 pisos construts per Promusa al sector de Can Cabassa. a Mira-sol.

Inauguraci amb pallassos L'alcalde, Llus Recoder, acom-panyat d'altres autoritats mtinici-

viur en pisos construts per Promusa

compleixen

i tota l'rea metro-politana".

El treball dul a terme des de l'rea

d'Urbanisme en els ltims anys s'ha enfocat amb l'objectiu de generar el sl pblic suficient "per posar en marxa un ambicis projecte que va del 2003 al 2007 i que finalitzar amb la construc-ci de ms d'un miler de pisos que donaran resposta a les neces-sitatB de fes famlies, de la gent jove, de la gent gran i d'aquells que, per la ra que sigut, viuen sols".

El model de ciutat, almenys des del punt de vista de l'alcalde, s indiscutible. Aix, Recoder ha deixat prou clar que, "si em pre-

Autoritats municipals i adjudicataris van inaugurar els 97 pisos que Promusa ha construt a Can Cabassa

gunten si farem barris amb edifi-cis alls i sense zones verdes, la resposta s que no, de manera rotunda".

Els pisos de Promusa cons-truts a la plaa de l'Estaci i al Monestir s'inauguraran a princi-pis de) 2005. <

L'Ajuntament inicia el procs per rehabilitar Can Quitria i Tom Blanca PROJECTES-' L'Ajuntament ha endegat e! procs per escollir els arquitectes que es faran crrec de tirar endavant els projectes de reha-bilitaci de les masies de Can Quitria tTorre Blanca, aix com de definir cl projecte de conversi de t'actual Casa de Cultura en un hotel d'entitats. La setmana vinent, en concrel el prxim 22 de desembre, s'obriran les pliques amb els curr-culums presentats i es preveu que !a licitaci de les obres es produeixi a comenaments del 2(X)5.

Espais per a collectius i entitats La masia de Can Quitria. que va passar litularital municipal fa un an> i mig, podria convertir-se, des-prs de la seva rehabilitaci, en un espai de funnacicultural pera la gent gran. Pel que fa a Torre Blanca, aquesta masia es destinar a l's social dels joves, tal com preveu l'rea de Joventut, final-ment, la Casa de Cultura s'ha de reconvertiren un hotel d'entitats per tal de palliar la manca d'es-

Exterior de Can Quitria

pai que pateixen alguns collectius de la ciutat.

In aquest context. l'Ajunta-ment ha inicial el procs per triar els equips d'arquitectes que s'encar-regaran del disseny d'aquests pro-jectes. La tinenta d'alcalde de Terri-tori, Merc Conesa, ha explicat que

"el dia 22 s'obriran les pliques dels currculums que hem rebut i creiem que l'adjudicaci dels projectes es podria resoldre abans de Nadal". Segons el calendari previst per la mateixa rea de Territori, la lcita* ei de les obres es produir a prin-cipis de Pany vinent. <

8 el diari de Sant Cugat SOCIETAT OJOUS. 16 ne desembre AH 2KM

Cinc joves grafiters netegen parets pintades en lloc de pagar una multa

La cantonada del carrer Tealre amb el carrer de Santa Maria ha estat una de les que els joves han hagut de netejar

IVr iniciativa de l'Ajuntament, es \;i suceenralsjoves la possibilitat de substituir aquestes sancions per tre-halls comunitaris, com la neteja de parets a la via pblica. I\.T tirar enda-\ani la iniciativa, luhau valer una reu-ni amb ela pares dels menors per acooseguir-n el consentiment com a tutors i fixar una data i unes In ires per dur a terme els treballs En cinc dels vuit casos, les famlies van optar pel cstig allionador i els al ires tres \an preferir payar la multa.

Aquesta idea municipal es pio-nera a Sant Cugat i tamb a la resta de la comarca, on la mesura ha soset-tat ja l'inters d'altres ajuntaments, com el de Cerdanyola, que ha dema-na i inlbnnaciuTuhiHi sobre el lema. " I s una mesura mes didctica que

ric ions i pensem continuar apli-cant-la", explica Tubau, que fui agrat la collaboraci dels pares ta tot el procs

Tot i que l'Ajuntament ha volgut demostrar la seva m dura contra Tac-c i de I s g ra fiters, 1 uba 11 la i nb admet que s'ha d'intentar buscar una via per garantir la creatit itat d'aquests joves artistes i que s'estan buscant espais fora del centre urb on puguin pintar

SANO> Aprendre ue primera ma quant costa netejar les pintades a les parets i aixi pensor-s'ho dues vegades abans de tomar a embrutar un espai pblic. Aix es cl que l'Ajuntament dC Sani Cugat ha volgut fer entendre a cinc joves grafiters que dissabte pas-sat van passar lot el mati emblanqui-nant algunes de les parets plenes de grafits que hi ha al centre tic In cuitat Acompanyats per un policia local i pel regidor de Seguretat Ciutadana, Jaume Tubau, els nois van treballar ,i carrers com Santiago Rusinol, Santa Maria o la plaa d'< Xrtavia entre les 10.31) i les 1! w hores del mati. Des-ps de cornplirdchon grat ambelhv-

ball.Tubau es va reunir amb ets joves a la comissaria de policia per fer una reflexi sobre I3 jornada, que el regi-dor ha qualificat de "molt positiva".

Canviar sanci per treball ll grup de jove*, d'edats compteses entre els 13 i els 14 anys, va ser enxampat aquest estiu per la policia municipal mentre"decom\en".sense perms algunes faanes a la /na que hi ltu entre la rambla de Ribatallada i el carrer d'ngel Quimera. Arran d'aquesta acci, es va obrir un expe-dient administratiu als menors que es va tancar amb la imposici d'una multa de 360 euros per persona.

nt Cugat, una ciutat dura amb l'incivisme

ANCIONS>Dcixarelsexere-ents de gos al carrer pot costar

; a 900 euros als incivics reinci-dents a partir de l'any vinent. Aix

11 x grcies a les sancions pre-vistes a Ics noves ordenances f'is-

que colloquen Sant Cugat en un dels primers llocs a la llista de municipis ms belligerants en la lluita contra l'incivisme

Per darrera de lu ciutat, es tro-ben municipis com l'Hospitalet. on Ics multes per no recollir Ics deposicions dels animals domsi us poden arribar fins als 750 euros; Sabadell, amb una mulla mxima de 600 euros, i molt per sota. Vic i Arenys de Mar. on la sanci no

superar els 30(1 euros, El regidor de Seguretat Ciutadana, Jaume Tubau, explica quea Sant Cugat les sancions sn ms dures perqu "tot i ser referent per a molls muni-cipis pa altres valors, no ho som pel que fa a civisme". Segons comenta, a Sant Cugat existeix "un buit gran" en aquesta qesti i hi ha un grau d'incivisme molt all que cal solu-cionar amb mesures que van des de multes considerables fins a cam-panyes municipals. "Si soni dius amb les sancions s perqu sn necessries, ja quealguus ciutadans no sn capaos de deixar de ser incivics si no s'adopten mesures coercitives", diu.

NB Neteges Boix D Abat Biure, 20 baixos 1a 06190 Sant Cugat

Neteges en General NoteGs de Vidres, DanSs Partcufers, Comeros. Ca 111 unitats. Industries, Paiquiogs. Oficines, Locals, Escoles. iradament de terres

Tel. 93 675 35 02 Fax 93 590 91 87

ossetnia DaDacroai EDICIONS

C. do la Violeta. 6 43800 Valls Tol. 977 602 591 Fax 977 614 3S7 CoaaetmilBiicosaetanla.com www.c

DIJOUS, 16 de desembre m 2004 PUBLICITAT el cian de Sant Cugat 9

-Pap Nol: Chicos, jHoy repartimos en Sant Cugat! ^ Trineos preparados? -Renos:

1M Trineos preparados !!!

-Papa Nol:

10 el diari de Sant Cugat SOCIETAT DIJOUS, 16 de desembre dei zow

La Ruta del Guar fa una breu parada a Sant Cugat Toni Valent defensa el ruc catal caminant 300 quilmetres

i I l'Havanera, to catalana ms famosa, van ser rebuts a la plaa d'Octav

CAMPANYA la Ruta del (ni,ii.i va ter divendres una parada a Sant Cugat. L'Havanera, que s'ha convcrtil en la somera ms famosa de Catalunya, i el seu amo, Toni Valcnti, han reco-rregut durant prop de vint dies els mes de 300 quilmetres que hi ha entre Ull-decona i Montserrat, l'objectiu d'a-quest peculiar itinerari ha estal donar a conixer les caractersti-ques de l'ase catal la raa de rucs nis apreciada del mn- i alertar sobre el perill de la seva extinci.

A l'actualitat, hi ha una mica mes de 300 ases d'aquesta raa a lot Catalunya, una xifra que encara dista fora dels 1.000 exemplars necessaris per considerar-la fora de perill. Valent explica que "aquesta situaci es conseqncia del dess en qu ha caigui l'ase catal, utilit-zat en cl passat com a animal de crrega i transport", i reivindica .ira altres lipus d'usos, per exemple en l'mbit del lleure i de tes excur-sions

L'impulsor de la ruta no entn que l'ase catal s'hayi polititzat i troba aquest fet "una IIIK :I IONI de lloc", tot i que reconeix que la pmli-feracid'adhesiis amb el nu ha afa-vorit la seva particular campanya en pni d'aquesta espcie.

LI tinent d'alcalde de Medi Ambient, Lduard l'oinai.ViMT l'en-carregat de donar la benvinguda ofi-cial al Toni i a l'Havanera, en un acte a ta plaa d'Oclavi, Pomar va

Les caracterstiques de l'ase catal el fan apte per al lleure i les

excursions

voler "animar-los en aquesta defen-sa del ruc catal com a raa autcto-na" i va recordar la importncia d'a-quest tipus d'iniciatives, perqu "cal

conservar les esp-cies de Catalunya. tenint en comfite que no n'hi ha tantes de prpies ni tan impor-tants com l'ase catal".

Una de freda i una de calenta Toni Valent i l'Havanera, en les setze jornades fins a arribar a Sant Cugat,

n'han viscut de tots colors. Valent recorda amb especial illusi l'aco-llida que li va brindar Cambrils, on vavisitarunaescola."Lntre4X)i500 nens ens van rebre, lots amb els ulls com unes taronges, i a mi gaireb em fan saltar les llgrimes", rememora aquest defensor de l'ase catal i direc-tor de la revista Hpica catalana.

L'altra cara de la moneda va ser al massis del Garraf, on aquests aventurers es van trobar que una riuada s'havia emportat la carrete-ra. Aquella nit, Toni Valenti i la seva somera van haver de dormir sota un pi.<

UlTlTi

El corralel d'adopci responsable

El 4testand d'adopci treballar vuit gossos ANIMALS >Les quartes jornades d'adopci responsable de gossos han estat un xit. Vuit dels deu gos-sos abandonats que es van portar al corralel d'adopcions han trobat una nova llar; molts santeugatencs es van acostar a veure els animals i a interessar-se pel projecte.

A canvi de 40 euros, els gossos s'entreguen amb xip, vacunats i amb l'operaci d'esterilitzaci sub-vencionada per i' Ajuntament, obli-gatria per tal d'evilar l'augment dels animats incontrolats.

A les onec del mati del dissab-te. mentre encara es muntava el corralel i la taula, ja hi havia un bon nombre de curiosos i amants dels animals que esperaven els gossos,

Jornades amb continutat Com sempre, els nens van ser una constant al voltant dels animals, i tamb les seves mostres d'afecte.

Cada vegada sn ms els qui s'interessen per saber qu han de fer per adoptar i tamb s'ha com-provat que el nombre d'adopcions a la residncia Qulez, on hi ha dipositats els gossos, ha augmentat.

Tant l'alcalde Llus Rceordercom el regidor de Medi Ambient. Eduard Pomar, van reconixer que les jornades havien demostrat la seva utilitat tant per les adopcions com per la tasca educativa que s'hi la i van declarar que tindrien conti-nutat de cara als prxims mesos.

Com sempre, les voluntries de Progat i Cau Amic es van encarre-gar d'ajudar els tcnics de l'Ajun-tament. cuidant els gossos, infor-mant la gent i fent tot el que fes falta perqu tot ans b.

El 2007, s'aturen els sacrificis Com sempre, hi va haver alguna ancdota curiosa. Una dona es va acostar a preguntar quan es porta-rien les vaquetes, pensant que era un pessebre vvcnl, i uns nois van voler intentar regalar uns cadells, sense xip ni identificaci.

Tot i que actualment l'Ajunta-ment de Sant Cugat encara sacrifi-ca els animals abandonats, d'aqui a poc temps no podr fer-ho i caldr cercar formes per manicnir els gos-sos en refugis i en bones condi-cionsx

M'M1 AA Plaza Dr Gaites, B. 2-4 8190 Sani Cugat del Valls Tel. 3 569 69 46

Centro de Esttica * Reflexologia Podat Tratamiento* con

romaterpia y algo terpia

ltims dissenys de dona i complements

Talles de la 42 ala 46 Preus de fbrica

Cam del Colomer, 2 Local 2 Tol 93 589 59 43

aquanet Servei i manteniment

de piscines tractament w

d aiges Sistemes de

disseny i bombeig installaci

de reg automtic

649.95.30.SO 93.589.28.70

A N A L GAL! RIA OAfH

C. de la Creu. 16 Sant Cugat

Tel.iFax93 675 490a

IntemetL httpY/www.canals-ancom galennw canais-art.com

T I N T O R E R I A B U G A D E R I A

Net

NETEJA EN SEC I PLANXAT MXIMA

QUALITAT PECES TEXTILS.CORTINES

ANTLOP, PELL I ALTA PELLETERIA, MANTES I EDREDONS

SERVEI A DOMICILI Francesc MReia, 63 (Cull Fava)

Tel.93 674 36 60 Rbla.dct Celler, 91 Tel. 93 589 53 60

DIJOUS, 16 (je desembre det 2004 SOCIETAT el diari de Sant Cugat

La Uni, convertida en plat de televisi

Romero, Pera I Adri participaran al programa d'aquest divendres a TV3

El teatre centenari s l'escenari de l'espai Jornada Intensiva deTV3 I I l EV1SI Algunes de Ics principals figures poltiques de Catalunya, com Josep-Lluis Carod-Rovira. Artur Mas o Joan Saura, van passar la setmana passada pel teatre de la UiiiSantcugatenea. per parti-ciparen laprimera part del programa Jomada Intensiva, l'espai televisiu que durant dues setmanes consecu-tives est contribuint a escalfar l'am-bient entre els espectadors abans de remissi de la Marat de TV3, el prxim I') de desembre, central en !a lluita contra el cncer, A ms de preparar cl pblic per a aquest gran esdeveniment benfic que cada any organitza TVC, els dos programes previs tamb lian volgut contribuir a la recaptaci de Tons, amb 36.000 euros en la primera emissi, xifra que els creadors de Jomada Intensiva

esperen igualar en el segon progra-ma. que s'emetr dem divendres.

El productor de l'espai, Loris Oniedes, explica que la productora Bausan Films ha dedicit gravar els programes a Sant Cugat per la bona disponibilitat que ban trobat, tant per part de l'administraci com de la ciutadania. "A Barcelona cada cop resulta ms difci l treballar, perqu s moll complicat aconse-guir permisos'i la gent est cansa-da; a Sant Cugat en canvi, hem tro-bat un espai magnfic com s el tea-tre de La Uni i, a ms, una collaboraci total dels estaments oficials", diu Omcdes. La localit-zaci de tes installacions de la Uni va ser possible grcies a la collaboraci del santeugatenc Jordi Beya, membre tamb de l'e-quip de Bausan Films.

Ara, famosos Si en la primera tongada de Jornada Intensiva, els espectadors van poder veure els poltics fent tasques de pro-fessor d'escola o de florista, la sego-na part screl torn de quatre famosos del mn de la cultura, l'esport i l'es-pectacle, com cl presentador Cons-lantino Romero, que far de pastis-ser. PaCOr Joan Pera, fent de depen-dent de benzinera. la nedadora Gemma Mengual, que treballar tota una jornada en una clnica veterin-ria, o el cuiner Ferran Adri, que pas-sar 14 hores embarcat en un pesquer de sardina. "s un treball moll dur. per l'he fel per collaborar en la Marat", ha dit Adri,<

Mat esportiu contra el cncer a Coll Fava CAMPANYA>L'Ajuntamcntde Sant Cugat, cl grup AGA i Team Partners s'afegiran a la campanya benfica contra el cncer, coinci-dint amb la Marat dc~TV3, amb l'organilzaci d'una matinal de jocs, activitats i esports infantils a la zona esportiva de Coll Fava, cl diu-menge I lJ tic desembre. [Durant tot el mati les installacions municipals acolliran un campionat de tenis de taula obert a totes les edats, com-peticions de futbol 7 i de bsquet 3x3, una gimcana i altres activitats adreades al pblic infantil. Pel que fa al preu de la inscripci, els menors de 3 anys tenen accs lliu-re, els nens de 3 a 15 anys han de pagar 3 euros i l'adult que els acom-panyi. 1 euro. FI preu de l'entrada inclou la participaci en les activi-tats i l'esmorzar. Els diners de la recaptaci es destinaran a la lluita contra el cncer.

La idea d'organitzar aquesta matinal esportiva va nixer fa dus anys, amb el grup AGA, inicials d'Ariana, lex i Guillem, Desprs de veure el programa de la Marat deTV3, el grup va decidir posar en marxa una activitat d'abast local per recaptar fons i implicar tota la ciutadania de Sant Cugat en aques-ta campanya.<

-r*-NouAwli \* Jr MW , 2X1CV P.mmiCOH$fcm)

12 el dian de Sant Cugat SOCIETAT Dijous, 16 de desembre dei 2004

El Ministeri de Foment inicia els trmits per a la construcci del segon tram del Quart Cintur L'alcalde Llus Recoder qualifica de "svia" aquesta decisi

Manifestaci contra el Quart Cintur

INFRAESTRUCTRES La Campanya Contra el Quart Cintur denuncia que el govern espanyol ha iniciat els trmits pera la coastrucci del segon tram d'aquesta via, entre Terrassa i Granollers. Pels que s'opo-

sen al Quart Cintur, la iniciativa del Ministeri de Foment vulnera els acords del Pacte del Tinell i desacre-dita les declaracions del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que al mes d'octubre va expressar la

voluntat de "buscar frmu-les alternatives, fent un vial ms urb o millorant la xarxa comarcal de carrete-res ". De ia seva banda, l'al-calde de Sant Cugat, Llus Recoder, qualifica de "svia" la decisi de Foment i considera que "el Quart Cintur s'ha de fer abans que arribem al collapse de l'AP-7/B-30".

Diverses entitats que integren la Campanya Con-tra et Quart Cintur han rebut durant els ltims dies la Memria-resum per a consultes ambierttah. Des del punt de vista de les mateixes entitats, el fet que Foment hagi iniciat les con-

sultes ambientals per a l'estudi infor-matiu del tram de l'autovia orbital fins a Granollers respon a una poltica de fets consumats, que ignora els com-promisos presos pel govern tripartit en el Pacte del Tinell. Davant d'aix, la

plataforma opositora al Quart Cintu-r denuncia "la manca d'inters i de capacitat de la Generalitat per fer complir all que s'ha decidit a Cata-lunya".

La Campanya ha sollicitat una reuni amb la ministra de Foment, Magdalena Alvrez, per tai de fer-li arribar les signatures de les 270 enti-tats que formen la plataforma cvica contra el Quart Cintur. A partir d'a-qu, la Campanya no descarta futures mobilitzacions, sobretot "si el govern catal no fa cap gest per aturar la cons-trucci d'aquesta infraestructura",

Des de Sani Cugat, en canvi, el que es demana del govern de Cata-lunya s que "es posi al davant de ta rei vindicac i d' aq uesta i nfraestnictu-

Els opositors a la via orbital creuen que el govern espanyol desacredita la Generalitat de Catalunya

ra", amb paraules de Recoder. La Campanya Contra el Quart

Cintur, a ms, est indignada pel fet que la Generalitat hagi incls ja cl tram entre Abrera i Terrassa del Quart Cintur en un mapa divulgatiu de carreteres. Per la plataforma, el govern incompleix, d'aquesta manera, l'a-cord del Tinell en qu es formulava la necessitat d"'assegurar la comunica-ci entre el Baix Llobregat i el Valls Occidental amb el mnim impacte ambiental possible". <

La ciutat podria tenir un punt verd mbil el 2005 RESIDUS > La ciutat podria dis-posar, a partir del 2005, d'una nova minideixalleria i d'un punt verd mbil. Aquesta idea s objecte de debat a la Taula de Residus, que treballa per formu-lar noves poltiques de residus ms sostenibles per a la ciutat.

L'equip de govern, a partir dels compromisos presos per CiU i ERC de cara a aquesta legisla-tura en matria de residus, vol endegar poltiques que permetin millorar ia separaci i el triatge de les deixalles i que fomentin el reciclatge. En aquest marc, la Taula de Residus est debatent la construcci d'una minideixalle-ria, que podria ubicar-se al Mer-cat de Torre Blanca.

L'altre projecte que estudia l'equip de govern s la creaci d'un punt verd mbil, que recorri els carrers i els districtes del municipi i que faciliti que els ciu-tadans facin un triatge correcte de les deixalles. Segons el tinent d'alcalde de Serveis Territorials, Joan Recasens, "la tipologia de municipi que tenim fa que un punt verd mbil sigui ms sostenible que la construcci de punts verds u cada districte". <

CASTELLBISBAL GALLIFA MATADEPERA OLESA DE MONTSERRAT RELLINARS

RUB SANT CUGAT DEL VALLS SANT LLOREN SAVALL

TERRASSA ULLASTRELL VACARISSES VILADECAVALLS

La Cambra Cambra de Comer de Terrassa

Blasco de Garay, 29-49 08224 Terrassa * Tel. 93 733 98 33 www.cambraterrassa.es Villa, 68 (CASA AYMAT) 08173 Sant Cugat del Valls Tel. 93 587 90 25 santcugatcambraterrassa.es

DIJOUS, 16 de desembre dei 2004 SOCIETAT el 4ari de Sant Cugat 1 3

L'Ateneu acull una xerrada de comer just SOLIDARITAT Informar els sam-cugatcncs sobre qu i com consu-meixen i convidar-los a ter un canvi de \ ip a l'hora de fer tes compres de Nadal per ser ms solidaris. Aquest os cl doble objectiu de la confern-cia El comer just, una soluci per eradicar la pobresa?, programada per avui dijous a l'Aleneu, a iniciati-va de diferents entitats de la coordi-nadora del 0,7% de Sant t ugal,com Abat i 11 una. Amics de la Linesco, .IllC. on collaboraci amb l'Ob-servatori del Deute en la (lohalitza-cii la Universitat Internacional deia Pau. Al llarg de la conferncia, Xavier Montagut, de la Xarxa de Consum Solidari, i Lduard (autos, d'Inlermn Oxfani, parlaran de la fora dels ciutadans tic Is pasos rics per influir en les decisions econmi-ques mundials pel fet de ser consu-midors i de com la gesti d'aquest poder pot contribuir a canviar la vida de milions d'habitants de pasos pobres. Aquesta xerrada s noms un dels actes inclosos a la campanya de rjromoci del comer just que es diir a terme a Sant Cugat al llarg de l'any vinent i que inclou tamb el muntat-ge d'una parada de Nadal a la plaa d'Octavi, obres de teatre sobre Ics regles injustes del comer interna-cional i informaci sobre el tema.<

"la Caixa" dna 15.000 euros a l'associaci ASDI Els diners serviran per millorar les installacions de l'entitat SUBVENC10>La Fun-dadora Caixa" ha selec-cionat un projecte presen-tat per l'Associaci Pro Disminuts Psquics de Sant Cugat (ASDI) amb l'objectiu de dur a terme l'adequaci i millora de Ics installacions, amb noves baranes de segure-tat, mnbi I iari per als ves-tidors i aparells d'aire condicionat, entre altres. La iniciativa, que ha estat dotada amb una subven-ci de 15.000 euros, s una de les 35 que enguany han estat distingides a Catalunya amb els fons que l'obra social de la Fundaci "la Caixa" destina a pro-jectes de millora i integraci dins et Programa Discapacitat 2004.

La presidenta d 'ASDI, Enri-queta Guardi, el responsable comarcal de "la Caixa", Lluis Caball, el director de l'oficina de l'entital bancria a Valldoreix, Xavier lribarne, i la presidenta de

Llus Caball, Montserrat Turu i Enriqueta Guarch

l'Lntitat Municipal Descentralit-zada, Montse Turu. van participar dimarts en la signatura del convent pel qual "la Caixa" concedeix aquesta subvenci a l'entitat ben-fica. Tant Turu com Caball van destacar la important tasca desen-volupada per ASDI en favor dels discapacitats fsics i psquics de la

ciutat al llarg de ms de vint anys i van encoratjar l'entitat a continuar treballant en la mateixa lnia, "La Caixa" ja ha via col laborat en altres ocasions des de l'mbit local i comarcal amb aquesta entitat, fun-dada l'any 1981, per aquesta s la primera vegada que l'obra social distingeix un projecte d'ASDL<

Presenten al CMSC una guia del Collsacabra EXCURSI0NISME>EICtub Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) va acollir dimarts la presentaci d'una nova guia pera aficionats a la muntanya titulada El Collsacabra, guia excursionista per a tota ta famlia. Lis socis del club van tenir l'oportunitat de conixer de prime-ra m el contingut d'aquesta obra editada per Prtic, amb cl seu autor, l'excursionista bilbai Rafael Sevi-lla. LI llibre s una guia que propo-sa ms d'una vintena d'itineraris a peu i quatre en bicicleta per les zones de Rupit i Tavertet, dos muni-cipis que es troben en una comarca molt propera a Barcelona per que encara s bastant desconeguda entre els excursionistes. Sevilla, que s un enamorat d'aquesta comarca, on viu des de fa 6 anys perqu s'assembla molt al seu Pais Basc natal, ha volgut dedicar el seu primer llibre a donar a conixer al gran pblic els camins menys tran-sitats de la serra del Collsacabra perqu tothom hi iTObi una excursi a la seva mida. "He intentat fer iti-neraris per a tota la famlia, de dues hores, de sis, alguns de senzills, altres amb una mica d'escalada", explica l'autor, que t una mplia experincia recorrent la zona amb la seva familia.<

BMW Serv

Servei oficial A u t O C U g a t Av. Cerdanyola, 100

08173 * Sant Cugat del Valls tel. 93 589 32 00 Fax 93 589 46 40

autocugatc^autocugat.com www.diiWx ujtit. om

1 4 et (Sari de Sant Cugat SOCIETAT Dijous, 16de desembre det 2004

Sant Cugat s'afegeix el 2005 als actes de l'Any del Llibre i la Lectura La ciutat dedicar l'any vinent a difondre l'obra d'una dotzena d'autors locals LITERATURA -Jaume Sbat. Libe-rata Masoliver, Francesc Cabanas 0 Toms (irau sn alguns dels escrip-tors locals escollits per centrar el par-ticular homenatge que Sant Cugat retr al'Any del Llibre i la Lectura, amb motiu de la celebraci, l'any vinent, del 400 aniversari de la publi-caci d'/ Quixot. Durant tol l'any, la ciutat s'afegir a les activitats d'a-questa commemoraci literria, i donar rellevncia a l'obra i la tra-jectria personal de 12 escriptors santcugalencs que, d'una manera o altra han incidit en el desenvolupa-ment del municipi. Cada mes, una vintena d'establiments comercials de Sant Cugat dedicant una part del seu aparador a mostrar algun dels lli-bres de l'Escriptor del Mes i una petita biografia. A ms, s'organit-zar una xerrada amb els autors o amb els familiars o amics, en el cas dels que hagin mort, per conixer de primera m les inquietuds de cada escriptor a l'espai on es van dedicar ,i escriure, A ms. per tal de pro-moure el redescobriment d'aquests autors, a la biblioteca es donaran exemplars de les principals obres

dels escriptors seleccionats. El galerista Josep Canals, pro-

motor de la iniciativa, explica que, iot i comptar amb ms d'un cente-nar d'escriptors, molts d'ells de fama internacional, l'objectiu d'a-questa campanya s "'redeseobrir els autors menys coneguts de la ciu-tat, per que formen part d'al l que anomenem el vell poble". Canals creu que el llegat d'aquesls escrip-tors, desenvolupat de manera parallela a la seva tasca professio-nal, no es pot oblidar, perqu "qui perd els orgens, perd la identitat".

El primer, Jaume Sbat La figura escollida per inaugurar aquest homenatge literari durant el mes de geners el pastisser i escrip-tor Jaume Sbat, nascut a Rub l'any 19! 3 i resident a Sant Cugat des de la dcada dels anys cinquanta. El pastisser va compaginar al llarg de tota la vida la passi per la feina a l'obrador amb una afici per la lite-ratura. plasmada en ms de 3.000 articles sobre pastisseria publicats en revistes del sector com La Confite-ria Espant Aa, en manuals professio-

J0RDI GARCIA

El galerista Josep Canals, promotor de la iniciativa 1 Jaume Sbat, fill de l'escriptor

nals com La decoraci en pastisse-ria o Ttuctal de la pastisseria sala-da, en multitud de contes i, sobre-tot, a la novella autobiogrfica De vailet a la masia ai camp de con-centmci,{\tz\ 1983. L'Escriptor del Mes tindr com a

protagonistes tamb Liberata Maso-liver, Francesc Cabanas, Jordi Lara, Roser Amills, Ramon Barnils, Toms Grau, Miquel Cabanas, Joan Tortosa. Josep Maria Figueras, Montserrat Rumbau i Francesc de P. Llatjs. //S. Daz

L'HGC tanca el cicle sobre biomedicina SALUT>El doctor Josep R. Germ, cap del Servei d'Oncologia Mdica de l'Hospital General de Catalunya, va ser el responsable de tancar, dime-cres, el cicle de xerrades sobre bio-medicina organitzades aquesta tar-dor per ]*HGC i la Universitat Inter-nacional deCatalunya(UIC). La ter-cera i ltima conferncia del progra-ma lenia com a tema central l'elimi-naci de la malaltia metastsca sub-clinca, com a repte de l'oncologia modera, una qesti desenvolupa-da de manera mplia pe! doctor Germ.

Ams d'el I, tamb han participat en aquest cicle altres especialistes en el tractament del cncer com cl doctor Pablo Garca de Frutos. amb una conferncia al novembre sobre Ics Noves estratgies teraputiques en cl tractament de patologies i ro m bot i q ues. L'obj ec I i u d ' aq ue st cicle sobre biomedicina, organitzat de manera conjunta per l'HGC i la UIC, s consolidar un instrument de collaboraci entre el centre sanitari i la universitat per contribuir la difu-si, entre la comunitat investigadora de l'rea metropolitana de Barcelo-na, dels darrers descobriments, que cientfics i especialistes de fama internacional estan duent a terme en cl camp de la biomedicina.<

Fins al 31 de desembre, estrena un Polo, un Golf, un Touran i un Passat a un preu irresistible.

Des de 85 ' a l mes Des de 125 * al mes De Des de 185 " al mes

Si ets dels que fa temps que tenen un Polo, un Golf, un Touran o un Passat al cap, potser s hora de conduir-lo, I s que, ara, fins al 31 de desembre, el preu d'aquests models s realment irresistible. O sigui que no esperis ms: vine a Auco Valls i estrena un Volkswagen. "tint lou IVA, transport, impost de matriculaci, promoci i Pla Prevet}. (Vlid per a vehicles en estoc. Pregunti tes condicions).

Auco Valls Merc Rodoreda, 16-32 - Tel. 936 747 171 - 08190 Sant Cugat del Valls

Cinminn l'nio: consum mnjli ll/IWJ km), tic 4A u.7; emissi deCOj. do USa 182 iniiiiinu Golfc consum mirin il/lO km i, do 5 a 7: omissi do ('.();. do 135 HiB. tiamnuTiHiraiiimmummllla ll/IOOkin), de S.9 a 7.*; emissi dcCO;, de 159 178. Odinmn PassaL consum mitj (1/100 kiul, de 5,< a 3.Z; cmisal de CO.-. de 144,1 117.

D)OUS, 16 oe desembre dei 2004 PUBUCiAT el tSari de Sant Cugat 1 5

Europa International School inaugura las nuevas instalaciones deportivos:

EUROPA SPORTS CENTRE & La inauguracin ser el dia 17 de diciembre del 2004 a las 19.00 h.

Avda. Pla del Vinyet 110,08172, Sant Cugat del Valls - Tel. 93 59014 50 - 93 589 84 20 europa@intercom.es

fr. assessors FiscaJ ComptableLaboral Jurdic Morao,3entl,despato

1 6 el tfari de Sant Cugat SOCIETAT DIJOUS, 1 6 de desembre * H 2004

IN SITU... Pf ROGELI Pam 1 FOHTAMET

L'AGRICULTURA TAMB S CULTURA

o s sorprenent que. tic tant en tant, el tro-bis amb brots sorgits de les nostres nis profundes arrels agr-coles. L'altiedia lle-gia al nmero 547

d'Et- DIARI DE SANT D KWJ que un grup de persones, algunes de la Flo-resta i altres de Sant Cugat, s'havien associat amb la finalitat d'obtenir i gaudir dels productes ecolgics garantits, sa dir, d'aquells aliments que no contenen ingredients transgc-nies i que ban estat conreats sense l'a-piicacidc pesticides qumics 1 associaci l'Hort a Casa creada l'any 2001 vacomcncaiambungrup d'amics preocupats pel consum d'a-liments naturals i ecolgics, que volta agrupar els consumidors per aconseguir uns preus ms bons. Segons el president de l'Agrupaci, Josep Iglesias, cl consum d'aquests aliments aporten un valor nutritiu ms alt. Actualment l'Mort a Casa compta amb 70 socis No cal dir que els productes ecol-gics sn mes saludables, ms gusto-sos i ms alimentosos que la resta. Un altre dels avantatges que com-porta el conreu de productes ecol-gics s que no malmeten el medi ambient, recuperen l'agricultura tra-dicional, conserven la diversitat hiolgica i mantenen els productes i Ics espcies autctones. No cal dir que aquest tipus de conreu, que ja s'ha anat implantant en nom-brosos indrelsdc! mn, contribueix a recupero /ones rurals i agrcoles i a fomentar l'ocupaci en pobles, on viure havia estat gaireb impossible aquests darrers anys.

SANT CUGAT, UN AGRCOLA

l ' i U l l I

Efectivament. Sant C tagaf havia estat un poble eminentment agrcola. Des tic la fundaci del monestir a! segle XI. fins al segle passat, el nostre poble gaudia d'extenses /nues de coureu. Passats els anys. la major part de Ics lenes que havien estat pro-pietal dels monjos passaren a mans dels pagesos santeugatencs que pagaven, BOO SI, els tributs en diners 0 en espcie i amb productes de les seves collites. ( ap a l'any 1905, Sant Cugat tenia 3,000 habitants i l'augment de la poblaci era molt lent, La natalitat era d'un 24 per nul Sant Cugat havia estat un poble de tradici "castrense, pagesa i levii-ca," per aix, en el si de les famlies que ien ien tres fills barons, l'hereu suiia ingressar l'exrcit, el segon feia de pags i el tercer acaba\ a sent sacerdot. De la tradici agrcola i pagesa n's

Imatge d'una vinya

una bona mostra el gran nombre d'hisendes (masies) distribudes per tot cl nostre terme municipal, algu-nes de les quals ja han desaparegut: can Boba, can Cuss, can Corts, can Busquets, can Abadal. can Busca-rons, can Llobet, can Maj, can t ial-xet. can Notici, ea n'Amelllet. can Delairc, can Marcct, can Rabelta, la Guinardera, can Castanyer, can Monmany, eart Enric, cl mas For-tuny, can Gordi, can Magarola, la Torre Negra, la masia Torre Blanca, can Borrell, can Villalonga, can Bell, can Trabal. cant Fatx.can Magi.ean Mates, can Xandri. can Margenat, can Ballet, can Ciraclls, can Cabas-sa, can Canyameras, can Vullpalle-rcs, can Ft, can Jan, can Burrull, can Itarinilot, mas Lloren, can ( amps, can Planes, can Sol, can ('ailena,.. i moltes altres, quemantc-nieu la fesomia completament agr-cola del nostre terme municipal.

HORTA FRESCA I SANA

Al Valls, i tamb a Sant Cugat, anti-gament es deia: "Per horta fresca i sana, no hi ha com l'horta wllesa-ita". Aix s el que s'escoltava de la boca dels pagesos i pageses santeu-galenques que anaven a venlre als mercats harcelonins de Sarri, el Ninot, la Concepci, la plaa de Orola, la plaa de la Travessera. la Hoaueria. la plaa de Sants, la plaa d'Hostafrancs o el mercat de Santa Caterina. Abansde l'arribada del tren a Sant Cugat, l'any 1917, i lla pagesos, i sobretot ics ;>ageses, anaven a peu o en carro cap a Bar-niona. En Manuel Farr deia que anaven carregats com rucs. amb alforges, i cansats per ta pesada crrega que era fruit dels afanys i suors per/>oder viure honradament. sense estirar ms el bra que la mniga.

UNACONVLRSA LNTRL DOS PAGESOS SANTCUGATFNCS TOT PRENENT LA IKI st \

Britta Stemmler Homeopatia i nutrici

P U M I^ I Orqmdrn. M tiKl'M Snm Oigal (Mii.i tol)

A.P.E.H T l W B 57 W ' W " "34

AutoAlcmania.com ^ 92P VW Touareg R5 Tdi en Stock

Avinguda Cerdanyola, 69 Sani Cugat TIF: 93 50 14 07

Aquesta podria ser una conversa, de fet ho s, entre dos pagesos asseguts a peu de carrer, una nit d'estiu, tot prenent la fresca Qu. ja has venut el blat? S, i me l'han pagat a trenta cn-tims el quilo. Ben pagat, noi! I les patates? Doncs a sis pessetes el sac de cin-quanta quilos. Tampoc est malament! Mira -deia l'altre- si som impor-lantsels pagesos que grcies a nosal-tres viuen el moliner, el forner i els pastissers, perqu els proporcionem el sgol, el blat de moro, l'ordi, el blat... i sense adobs estranys, sin ben naturals. Oh, i la trepadella, l'alfals, la remolatxa... que serveixen d'aliment per al bestiar dels ramaders! Mira si en som, de necessaris, que la creixent agricultura no seria res sense els nostres ramats, els conills, les vaques, les gallines i els pollas-tres... d'on tamb en surt la liana, la carn. la pell i t'alimenti l'abric pera tots els qui viuen a la ciutat. Jo penso que l'agricultura no morir mai, perqu d'ella en depn totel progrs i l'economia d'un pais, Tot aix est molt b, per tamb s molt bonic treballar a la fbrica i cobrar cada setmana! Aleshores, qu volem? Un poble agrcola o l'ambient d'una ciutat? Si volem transformar Sant Cugat en una ciutat, renunciem a l'agricultura, i que ens perdonin els nostres pares per no haver sabut conservar el seu llegat, del qual n'estaven tant orgu-llosos!

MES SOBRE ELS HORTS URBANS

La primera setmana de novembre es va inaugurar a Sant Mani de Pro-venals un altre dels molls Horts Urbans que t la ciutat de Barcelo-

Prop d'all hi ha la masia de can Cadena, que l'any 1995 es va con-vertiren un centre experimental d'a-gricultura biolgica, que depn de l'Institut de Parcs i Jardins, amb acti-vitats pedaggiques. A can Cadena els visitants hi poden veure animals de granja i observar com es duu a terme cl compostatge. els tracta-ments alternatius de plagues, i ara com els jubilats i jubilades conreen els horts. En tot aquest projecte hi ha una nor-mativa que inclou la durada delscon-tractes tde sis mesos a cinc anys), el seguiment d'un model d'agricultura biolgica i la prohibici d'utilitzar productes qumics. Tampoc no es poden vendre els productes de con-reu ni cedir les parcelles a tercers i s'hi pot plantar de tot menys arbres. Amb tot aix s'ha comprovat que els avis gaudeixen d'una salut ms bona, fan exercici i es relacionen els uns amb els altres.

Aquest projecte que s moll desitja-ble per als avis. tamb ho seria per a moltes persones que com l'Agrupa-ci l'Hort a Casa han apostat per un tipus d'alimentaci ms sana i natu-ral.

Rogeli Pedr i Fontanet rogclipedro^hotmai t.eom

Solucions per a una llar confortable

3U J P T1

RRIGA A L U M I N I I V I D R E

NOVA ADREA Orient, 68 - Exposici i oficines

Tel.: 93 675 29 02 Fax. 93 589 10 01 i nfo@alum in i sgarr ga. com

Dijous, 16 de desembre dei 2004 PUBLICITAT el diari de Sant Cugat 17

D'AGRAMENT AL SUPORT POPULAR REBUT

Tetrateatre presenta

Pedra i Sang Lectura dramatitzada

Text: Josep M. Jaum Msica: Joan Alavedra

Direcci escnica: Dolors Vilrasau Cor de Pedra i Sang

Direcci musical: Jordi Piccorelli

Teatre de la Uni Dilluns 27 de desembre de 2004 a les 21 h

TIQUET DE COLLABORACI cinc euros Els podeu adquirir anticipadament a:

L'Ateneu, La Uni, Llibreria Alexandria, Llibreria Paideia, Rdio Sant Cugat, Tot Sant Cugat

AMB LA COLLABORACI I ML -*n u

\mits de Pedra i Sang | |el diari de Sant Cugat

f rdioSantCugat ^Mn T GlG9 T CQT TIOleS

[MILAR |1!|,^|:|;U/>1) caxaterrassa T O B E L L A " " 1 '''"-

1 8 el diari de Sant Cugat

OPINI Dijous. 16 de desembre dei 2004 EDITORIAL TRIBUNA

Una lli pera qui embruta

Una vegada ms ens referim des d'aquest editorial a la necessitat d'actuar amb contundncia davant les persones o els collectius que embruten i malmeten la ciutat. Aquesta setmana, l'Ajuntament, a travs de la Regidoria de Seguretat Ciutadana, ha portat a terme per primera vegada una acci exemplar per a tots aquells que embruten dia rere dia les parets dels edificis de la ciutat. No els anomenarem "graf iters", ja que entenem que aquesta denominaci s'ha generalitzat i es treu fora de context, ja que aquesta prctica respon a una manifesta-ci artstica portada a espais pblics que no t res a veure amb embrutar sistemticament els carrers i les places. Dissabte, cinc adolescents, amb el consentiment patern, van netejar diverses pintades fetes per ells mateixos als carrers del centre. Aquesta mesura, que substitueix la mulla de 360 curs que preveuen les ordenances munici-pals. creiem que s allionadora per a aquells que embru-ten. especialment per als ms joves. Aplicar aquesta opci, amb els joves agafats in fraganti, no ha cstal fcil. Va haver de ser negociada pel regidor Tubau amb la sor-presa que en algun cas els pares dels joves no van voler aeeedir a la restituci de la paret embrutada i van preferir pagar la multa corresponent. Aquest fet s preocupant i indica tamb que alguna cosa en la nostra societat no acaba de funcionar. Entenem que el fet d'obligar a nete-jar els elements de la ciutat que s'embruten va molt ms enll d'una acci de cstig i esdev una acci molt ms educativa que el fet de treure's cl talonari, pagar i aqu no se'n parli ms. L'acci feta a Sant Cugat tamb l'agafar com a exemple PI-MD de Valldoreix, i per tant pol ser l ' inici d'una manera d'actuar molt ms efectiva que les simples campanyes de sensibilitzaci, ja que si noms sjueaen en aix, l'nic que fan s convncer els qui ja n'estem. Tots plegats ens gastem, a travs dels nostres impostos, molts diners al cap de l'any per restituir mobi-liari urb, que es destrossa sense cap finalitat, i per nete-jar espais comuns que esgoten la reacci de les adminis-tracions i dels propietaris dels immobles.

E L S JUWVNES

CO\XOS E N &NUS,

"Fresno-ptic socialista"

Em pregunto si els pressupostos de la Generalitat del 2005 han previst una partida per ampliar cl psiquitric c Sant Boi, ms que res per poder atendre l'allau d'afec-tats per la sndrome de "Fresno". I s que veient l'actitud d'alguns poltics catalans, n'hi ha per tomar-se boig de veritat. Al Pari amen I de Catalunya els socialistes donen suport a Ics seleccions catalanes (fart); d pre-sident de la Generalitat vola per Ter-se la foto a Macau (faci); uns dies nis lard, :i Madrid, ets dipu-tats socialistes catalans volen en contra d'una moci de suport a les seleccions catalanes f Jact). i men-trestant, a Sant Cugat, aquests mateixos socialistes donen suport a una moci que demana explci-tament al govern espanyol, socia-lista, [i al Si. I wwetsky. tamb socialista) a fer tot cl possible per-qu a f'resno la selecci catalana sigui reconeguda oficialment per la llRS (fact). Fins aqu els fets anteriors al desenlla. Si apliqus-sim la lgica matemtica a aquest conjunt de premisses, la conclusi terica seria que la conclusi es impossible, ja que hi ha premisses que es contradiuen i que per tant invaliden la lgica de l'estructura. Per CLim que vivim en un mn real i no teric, un mn on tot s'hi val, ets socialistes, que de lgica matemtica no en deuen saber

gaire, no han tingut cap recana a treure les seves prpies conclu-sions del que va passar a Fresno, La conclusi socialista (en veu de l'Honorable Conseller Portaveu Sr. Joaquim Nadal) va ser la segent: la culpa que la TIRS no hagi adms Catalunya s del Si Rafel Niub, secretari general de l'esport i membre del govern tri-partit, per no haver fet b la sv feina! Quina barra! Per com es pot ser lan cnic per fer aquestes acusacions, quan tothom ha vist el "mal latantc" del govern Zapalero en aquest assumpte? -Si fins i tol el Sr. Rajoy va felicitar el govern socialisia... encara bo que el presi-dent Maragall ens ha assegurat que tindrem seleccions... ja estic nih tranquil :-) B. com que el complex mn socialista no l'arreglarem, d'ara endavant i veient com ha anat aquest obscur assumpte de h'resno. el que s'hauria de procu-rar s que certs partits no puguin aprofitar-se de l'adjectiu "catala-nista" per tapar-se les pudors, ja que no se'l mereixen, s ms, el perverteixen. Avui, la classe pol-tica de Catalunya confessa ser catalanista, es veu que s esttica-ment profits; fins i tot el PP de Catalunya ha decidit renaicjar les seves sigles per les de PPC. Convindreu amb mi que actituds com Ics dei PPC 0 del l'SC l'au

que el terme "catalanista" quedi totalment prostitut. El concepte que tenen el PPC i el PSC del terme "catalanisme" s exclusiva-ment el de la defensa tlels interes-sos individuals de Ics persones que viuen i treballen a Catalunya. no pas la defensa tlels interessos nacionals de Catalunya. S per aix que la clebre frase del presi-dent Pujol "s catal qui viu i tre-balla a Catalunya* s'hauria d'am-pliar amb "...i qui vol ser-ho i ho demostra", licsno ha esta I un cop dur pera les aspiracions nacionals de Catalunya \ ia aquests matei-xos catalanistes d'aparador ens demanaran que fem uu vot de confiana al fantstic memorn-dum d'en Morat 11 ui s, i que per tant votem S a la Constituci europea que ens nega l'existncia com ,i poble. I d'aqui a uns mesos. un cop celebrat el referndum, i el S hagi venut a Catalunya i cl memorndum d'en Moratinos, sospitosament (com va passar a fresno). no sigui aprovat pel Consell de Ministres Europeu, veurem com el conseller Nadal ens ho justificar amb un: "la culpa s del Sr. Niub. per no haver fet correctament la seva feina!". I es quedar lan ample...//

Jordi Pulgner Membre de l'executiva local de COC

CARTES DELS LECTORS CARTES Els tiirtos tramesos n aquesta secci no Ivan d'ex-cedir de i*; 1S mtllns mecanografiades l'autor hnum do signar i s imprescindible que til consti cl domicili, et letlMi i oi nmero de DNI o passaport 0l seu autor CL DIARI DE SANI CUGAT os reserva el dret do publicar els textos tramesos l el dret de resum IMos quan ho consideri oport.

Oposici a l'oposici A l'agrupaci local de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSO ens ha sorprs el to que ha utilitzat el se-nyor Ramon Puigneitpnmer secre-tari de les JERC) als mitjans de comunicaci. Ens ha recordat quan t'Aznar feia oposici a l'oposici, criticant i acusant-los amb paraules similars a les que vost ha utilitzat Demaggia? Ramon, no ens feu par-

lar de demaggia i discurs populis-ta, ja sabem que en aix vosts ens porten 2 anys d'avantatge i esperem que ens en portin durant molts ms. Nosaltres simplement hem fet s de! nostre comproms poltic i social. Nosaltres no vam preguntar sona* el seguit de concerts que es portaran a terme, vrem preguntar sobre la sala de concerts, que aquests i tants altres grups encara esperen. Predisposici per part de l'Ajuntament a fer un PLI7 No s'equivoqui, l'Ajuntament est al servei del eiulad, no es pensi queens fa cap favor, i a ms. la volun-tal.cl treball, la illusi i la plena dis-posici no han estat d'altres equips de govern m ho sou ara de l'actual. simi de lot el seguit de joves que lu han estat implicats al llarg del temps. El PIJ ha de ser traus versal i a hores d'ara no hi ha la certesa que totes les

regidories ho assumeixin com a propi. No ha contestat ni de quan comenaran les obres definitives del centre social Torre Blanca, ni dels interessos ocults de Can Busquets. Spiga que els errors de CtU tamb seran de vosts, Respecte a l'habi-tatge per a joves, es refereixen als pisos de 33 m o als 4() adjudicats dels I .(KK) que van prometre? I segur que aix no s fer demaggia i dis-curs populista, oel que s encara pit-jor, jugar amb cl vot del jovent? Nosaltres, les joventuts socialistes. no estem nerviosos, ara b, el seu to delata la poca capacitat de transfor-maci IK) solament poltica sin social, Ja tenim una resposta.

David Gutirrez Primer secmtori detesJSC

el diari de Sant Cugat Edita: I V I I M inciti SIII iliiir.tt. :.i Presumin- R nGmi Director kxtep Maria Valies Conaell Editorial VfcrorAkMndn taMMCGllM, tOKtNM MmdCwanJrW lOMP '' H IUC-HI - : , i;.ir.-in.i.u.nriiN-. I.I.I-..

; i ; Lpez CULTURA Msriona Sagnies Correcci: Susanna

Tuirm. Subscripcions: Sintta Gms Fotografia: Jordi Garcia Collaboradora: Pere Vnr, Marti tllnya. Itnma Pueyo. Eiluaril Jener. Isabel San/. Montse Sani. Jraili Casas, Josep A. Teixid. Tomat; Grau I Jordi Frontons Dluany I maquetaet: Marcel Mana Adn Gallego I Francesc

Catea. Cn t r i I disseny de la maqueta: LtMMl impressi: Rotlniprs Tel 97? 40 OS 95. Dipsit legal: Cl 405-93 Empresa distribudora: Mailing Valls (93 569 23 71). Et Ona or Swr Cuur expressa tiniatnmit in simi opini en els elllmiiis &t tritte signats expressen l'opini dels seus autors, que fi Oum nt a w fliw na ta simi necessriament

Diious, 16 de desembre dei 2004 OPINI el i a r i de Sant Cugat 1 9

S

LA FRASE DE LA SETMANA: El mn sencer ser un campus virtual" Gabriel Ferrat Rtxtw rfe> is UOC

TRIBUNA

S, als Pasos Catalans, no a la Constituci europea! El 20 de febrer lu ha convocat el plebiscit que pretn donar legi-timitat popular at procs d'ela-boraci de l'anomenada Constituci europea, les catalanes i els catalans ten i m donc s l' oport un i tat d' e x pressar el nostre mes absolut rebuig a ona iniciativa poltica que, etaboraita amb secrelisme. sota els entens imposats pels/OMI'W econmics, militars i reli-giosos i sense participaci popular, pot condicionar de manera nefasta la nostra existncia corn a poble i la nos-tra aspiraci de viure en una societat justa 1 igualitria. LI regionalisme catal i el progres-sisme espanyol ens han venut des de l'poca franquista el mite d'Europa com un aven, tant pel que l'a a llibertats com a drets socials; mite que tou alimentat pel paper d'aparador del nostre conti-nent en l'poca de la poltica de blocs, per que les poltiques de des regulaci social, de retallades de les llibertats i dels drets civils i d'aposta per les formes ms inso-lidanes del capitalisme dels darrers anys han anat esvaint. FI tractat que ara se'ns presenta en forma de < 'onstituei europea ve a posar la pedra angular d'aquest procs, 1 consol ida un projecte d'Europa totalment allunyat dels principis de "llibertat, igualtat i fra-ternitat" emanats de la Illustraci. Pnncipis que, si ja icsullaven cnics aplicats a l'estat jacobi francs, esdevenen insultants aplicats a la Constituci europea.

De quina "llibertat" ens parlen quan la Constituci europea blinda els estats actualment existents. nega ei dret d'autodctemiinaci i refora la idea de l'estat com a eina de control social i de repressi pol-tica, i emfatitza el seu carcter poli-cia] i retalla les llibertats civils? Com es pot tenir la barra de parlar d'iguallal quan aquest tractat con-sagra la segregaci social i poltica de Ics persones nouvingudes des-prs d'establir dos tipus de ciutada-nia amb drets diferents, quan no

La Constituci europea blinda els estats i nega et dreta

l'autodeterminaci

parla en cap moment de la necessi-tat d'abolir la discriminaci de gnere o quan les ciutadanes i ciu-tadans dels pobles sense estat no tindrem cl dret d'utilir/.ar la nostra llengua per relacionar-nos amb les institucions comunitries? Quina "fraternitat" es pot esperar a partir d'un text que afirma sense embuts la necessitat de miliaritzaa Europa per tal de poder intervenir all 011 calgui en delusa dels inte-ressos econmics de les grans cor-poracions" I Ttiropa que ens volen imposar no s un marc poltic on el pohle catal pugui sentir-se respectat i represen-tat. s l'F.uropa dels estats i dels interessos del gran capital que se'n

riu del poble treballador, que retalla el dret de vaga. que continua la des-trucci del medi ambient i desen-volupa el militarisme i la repressi. tot convertint el nostre continent en una fortalesa insolidria i elitista. Una altra Luropa s possible, basa-da en el respecle a les nacions, a la diversitat lingstica i cultural, basada en la igualtat social, en la solidaritat internacional t en la coo-peraci amb tots els pobles de la riba mediterrnia. No hem de dei-xar que la Constituci em esdevingui impunement una nova pres de pobles com ho sn les constitucions francesa i espanyola. Votar NO A LA CONSTITl' ( < I LUROPLA s afirmar davant tot el mn l'existncia dels Pasos Catalans, s mostrar ta voluntat del nostre poble de seguir lluitant pels nostres drets i les nostres llibertats, s defensar un ordre mundial basat en la justcia, la igualtat, el respec-le i la solidaritat. Per l'liuropa dels Pobles Lliures i ei Dret d'Autodeterminaci Per ITiropa de les Treballadores, els Treballadors i els Drets Socials Per l'liuropa de la Pau i la Solidaritat... Vota NO a la Constituci Luropea! CupHlibertal.com - www.lliber- lal.eom/cup//

Candidatura d'Unitat Popular

L'OBSERVATORI

Mart Olaya Escriptor

Els pastorets

M 'agrada parlar dels Pastorets. Llegir co-ses sobre la seva histria i el seu fer i desfer amb el pas del lemps. l l i pot haver qui menys-pre cosesqtre, com els Ptistonr.,. sn massa d'estar per casa i fins i tot massa catalanes, s a dir, pro-vincianes. Ara que s'apropen Ics festes, que es fonamenten en la famlia i la tradici fins i lot per damunt de conviccions cristia-nes. deixeu-me recordar per un moment aquell Evangeli deia Nit de Nadal que s'escenificava prop de l'altar que, de mica en mica, segle enll segle en, ei treien a les escales del temple, l'allunya-ven a la plaga o cl foragitaven al teatret de la Parrquia, de lu Coo-perativa obrera o del Casino dels senyors. No en vull pas fer un ll ibre, de tot aix; noms omplir un article que en una imaginria represen-taci d'Els Pastorets podria por-tar tres trossos de suro mal cla-vats amb uns brins de palla on

jeure el bou i la mula. on pugui dormir el Nen i on Josep i Maria rebin el poble disfressat de pas-tors. No vull anar ms enll del que dic 1 que cadasc amb la seva manera d'entendre-ho. ho vegi. Bis nens s una altra cosa: sn tantes les illusions que es per-den quan el nen creu que s'ha fet gran. que fora cruel privar-lo de la illusi d'Els Pastorets. Lle-geixo que enguany es faran noms a Valldoreix i la Floresta. Porteu-los-hi. Per si avui fs-sim el 2K de desembre, escriuria que a partir del prxim 2005 se celebraran a l 'Audi tor i quatre -no. no, sis! - representacions de l'espectacle amb totes les gratis actrius i els grans actors del nos-tre poble, i els esbarts, Ics corals, els bastoners i les colles de sar-danes!... Amb el teatre ple de gom a gom i les parets regalimant somriures de nens i nenes que \ .m a Retem perqu uns pastors els ho demanen. (Deixant l'cdm (s

20 el diari de Sant Cugat OPINI DJOUS. 16 de desembre det 2004

TRIBUNA

Noms a Sant Cugat... contradiccions

Clifibrd Ciecrtz, antropleg i etnleg, diu que I cultura s el teixit del significat com eix humans interpreten les se\;es expe-rincies i guien les seves accions; t'estructura social s la forma que pren l'acci, la xarxa realment exis-tent de relacions socials. Cultura i estructura social sn noms abstrac-cions diferents del mateix fenomen i, en el mateix text afegeix, igual com ho fan les cultures, que tes religions tenien un carcter dual. cspluant-nos com era el mn i de quina mane-ra havem d'actuar. Els smbols tvli-giosos garantien t'ordre del mon i. d'tit(iiesta manera, duna ven satisfac-ci a la necessitat fonamental d'es-capar dels atzars d'un univers absurd i irracional. Un pla de cultura, amb accions a curt, mitj i llarg termini. necessita a principis del segle XXI una visi exacta del mn actual i, sobretol, amb una rapidesa descone-guda fins ara histricament, ens plan-teja les evolucions que generen ires fets que, com a poble que ha esdevin-gut ciutat en pocs anys. conformen el nostre present i el futur immediat. La primera especificitat de la nos-tra ciutat s que presenta un creixe-ment demogrfic molt per sobro de la mitjana nacional, i que se susten-la en cl propi augmeni vegetatiu, en l'arribada de geni d'altres llots W i atalunya i d'Rspanya (subslan-l'ulnicnt de Harcetona) cridats per l'cfecic professional, tan 1 i Mar. d'a-mics i de l'entorn fsic i, cl tercer, igual com en molls indrets, la irrupci descomunal d'una nova immigraci amb la-is diferencials tnics i, en alguns casos, religiosos u-n un estadi de la prctica religio-sa i la seva influencia en la vida quotidiana, com podia ser la de la

nostra societat a meitat del segle passat i/o abans). Una societat que creix com la nostra, de 4 a 5.000 persones anuals, s a dir. del 10 al 6% aproximadament, i amb una varietat tan extraordinria que t, d'entrada, totes les possibilitats de crixer amb desequilibris referen-cals, allaments no desitjats, per reals per la creaci de guetos fsics i culturals, disseminaci dels esforos per reconixer aquestes diferncies, donar-los suport i iden-tificar-los per integrar sense homo-genetzar i, finalment, crear unes estructures que, en lloc d'anullar les diferncies, faci crixer i ali-menti uns espais comparlimentais

Comena la feina per fer de tradici i de modemilat, un soi

element equilibrador

que donin servei a cadascun dels grups d'origen divers, per que no els aglutini en un concepte nic i difcil d'explicitar, que podrem definir en un intent ms ple de voluntat i de bons desitjs de ciu-tad sanlcugatcnc del segle XXI, Ciutad que, inexorablement, no ser igual com el del poble agrco-la d'abans de la Guerra Civil, ni cl puixant i combatiu inici Iceltiul-meni desprs de la mort d'en l' ai ico, n i l'actual, potser difs encara, de principi de segle que snnbla noms ser, segons ens expliquen les cstadislicjues. d'all nivell cultural, sociolgic i econ-mic. Ba per tot aix, ja que els smbols sn d'origen divers i els referents religiosos han entra I en la nostra

societat en l'mbit de la intimitat personal, que cal configurar unes accions que vagin substancialment a la integraci dels nens, adoles-cents i joves. Totes les entitats, associacions, clubs, espais i orga-nitzacions han d'apostar per aquests objectius i el suport de l'Ajuntament, que ha d'entendre que mai no ho far millor que elles, ha de ser decidit quan aquestes organitzacions, nascudes de la societat civil, proposin actuacions que facin convergir en els aspectes essencials, quenoessencialistes.de la convivncia. Una de les expe-rincies que, sens dubte, definir el nostre futur prxim ser la modifi-caci lenta, per inexorable, d'unes formes cap a unes altres per la fora del canvi que, com passa sempre, no cal qualificaren positiu o negatiu per se, sin per l'efecte concret cap a les finalitats ltimes de qualsevol societat civilitzada, que sn: aconseguir la ciutadania, amb tols els seus drets i obliga-cions. el gaudi de l'espai propi i representatiu i la u fan or de ser membre d'una ciutat que ha assolit una identitat prpia. Comena, dones, la l'ema per ler de tradici i de modernitat, de l'origen i de canvi, un sol element equilibrador i definitori. La veritat s que hi ha molla feina a fer i no s gens lcil. Per s que no hi ba mai res que valgui la pena que bo sigui i aix, encara que sabut, cal repetir-ho amb la persistncia dels beneits, la fe dels possets i la imaginaci dels illusos i visionaris.

Eduard Jener Escptic optutiist

T A R I F E S

HftOlltt

D E P U B L l C l T A T 2 0 0 4 el diari de Sant Cugat T A R I F E S HftOlltt

D E P U B L l C l T A T 2 0 0 4 T A R I F E S

HftOlltt

D E

1- irt I W 10 I W 1 mm m m u n h ri*womjil*i p*r crotrKLKM MnUnLimlA. nPfifrrt *#n

5 OM #i u s f>i u 14* n M b n 5 OM 0 ,* MM H**t ittt ArittMi l*t-M M i r 1*11 CufMt f 1 Vi U*i

Dijous. 16 de desembre*2004

POLTICA el diari de Sant Cugat 2 1 Jordi Pujol defensa els valors de la famlia L'expresidentva alertar de la perlositat de la baixa natalitat HEFUXIONS

La xerrada-colloqtii que l'ex-presidcnt de la Generalitat, Jordi Pujol va oferir amb mol ui de ta conferncia de l'Aula d'Extensi Universitria pera la gen) gran va aconseguir congre-gar prop de S00 persones, En el dis-curs pronunciat al Teatre-Auditori i sota el t i tol Vivncies i sensacions actuals d'un home que \'ha jet grnn darrere un ideal Pujol va mostrar cl costal mes hum de la seva llarga tra-jectria com a poltic.

Durant les ms de dues hores c|iie va durar la conferncia. Pujol va posar de manifest les seves preocu-pacions envers Catalunya i va expli-car que una de les grans preocupa-cions s l'individualisme i la baixa natalitat i'it aquest sentit, va destacar el paper de la geni gran peraijudar que els joves esdevinguin pares amb el suport dels avis i amb les ajudes econmiques I n aquesta lnia, v;i exemplificar el cus d" Alemanya que en l'actualitat compta amb una poblaci de 82 milions i que si con-

Jordl Pujol en companyia del president de l'Aula d'Extensi Universitria, Antoni Monerris

tinua amb la inica actual passar a 24, i va puntualitzar que "la poblaci actual es mantindr, per majorit-riament amb immigrants, no ale-manys". Pel que fa al futur de t'ata-lunya,enmatcriad'immigraci,rex-presidcnl creu que la integraci s la clau "hem de ser ms exigents en alguns aspectes bsics que promo-

guin la integraci dels qui vnen de l'ora, si no ho aconseguim estem per-duts". Quant a la famlia. Pujol va centrar la importncia del benestar de la instituci lmiliarja quesun valor bsic que cal preservar "s la infra-estructura ms important que t el pas", ja que aquesta infrastructura es converteix en un element de cohesi

social Una vida dedicada als ideals Pujol va destacar que amb 17 anys la seva inquietud poltica d v;i ler actuar en plena dictadura i des de la clan-destinitat amb un nic objectiu, el de la defensa de la llengua i cultura cata-lana. Pujol va concloure que seguir amb aquesta vocaci. <

L'agrupaci local de la JSC participa en el pro