Diari de Sant Cugat 532

El 80,2% de la població se sentsatisfeta de viure a Sant Cugat

SETMANARI INDEPENDENT DE LA CIUTATNúm. 532 any XI 1,65 euros Dijous, 22 juliol del 2004

11 ANYS D’INFORMACIÓ LOCAL

Podria estar enllestit el 2007 Totes les forces polítiques aproven el projectearquitectònic. La previsió de l’alcalde és iniciar les obres a finals d’any Pàg. 5

El creixement urbanístic i el trànsit són les principalspreocupacions de la població, segons un estudi municipal Pàg. 3 i 4

JORDI GARCIA

TORRE NEGRA

Sant Cugat recorreràcontra la sentènciadel TSJC Pàg. 6

CAN BUSQUETS

Lliuren 5.000signatures en contrade la urbanització Pàg. 6

SANITAT

A la ciutat es tracten116 afectats pelvirus de la sida Pàg. 14

DANSA SANT CUGAT

La quarta edicióincorpora novesdisciplines Pàg. 26

MOTOCICLISME

Xaus assoleix l’11aplaça a la meitat del mundial Pàg. 34

Aprovat el projectedel nou ajuntament

PUBLICITAT2 Dijous, 22 de juliol del 2004

3Dijous, 22 de juliol del 2004 SOCIETAT

ENQUESTA>

L’Ajuntament vol conèixerl’opinió dels ciutadans sobretot el que afecta la gestiómunicipal a Sant Cugat. Per

això, des d’octubre del 2002, l’e-quip de govern està duent a terme demanera periòdica un estudi estadís-tic, batejat amb el nom d’Observa-tori Sociològic, que analitza la per-cepció dels santcugatencs en qües-tions com l’urbanisme, la cultura, laqualitat de serveis i equipaments, l’e-quip de govern o la satisfacció deviure a la ciutat, per tal d’orientar lagestió municipal. “Conèixer-se unmateix permet reduir la incertesa iprioritzar les decisions sobre algunsaspectes, segons els interessos delsciutadans”, explica Enric Renau, res-ponsable d’aquest estudi, que elabo-ra la consultora DEP.

Orgullosos de viure a la ciutatEntre les conclusions d’aquest obser-vatori, destaquen aspectes com l’or-

gull que mostren els ciutadansenquestats pel fet de viure a SantCugat. El 80,2% dels entrevistatsafirma sentir-se força o molt satisfetd’haver fixat la residència al muni-cipi i valora amb un 7,6, en una esca-la de l’1 al 10, el seu grau de satis-facció. Pel que fa a l’estat general dela ciutat, el 70,5% dels enquestatsconsidera que és positiu i li posen un

notable baix, en concret, un 7,1. L’aspecte més ben valorat de la

ciutat és la qualitat mediambiental deSant Cugat, amb un 35,7%, en segonlloc la tranquil·litat de la ciutat, ambun 21,7%, i en tercera posició, actua-cions municipals recents com laconstrucció d’equipaments esportiuso la conversió dels carrers del centreen zones de vianants, amb un 21,4%.

També aspectes negatiusEncara que la percepció general de laciutat per part dels santcugatencs éspositiva, l’observatori també hapermès detectar alguns punts nega-tius en l’opinió dels ciutadans. Elcreixement urbanístic se situa, ambun 23,2% de les respostes, com laprincipal preocupació de la població,en aquests moments. En segon lloc,però perdent importància respecte ales anteriors onades d’aquest estudi,es troben els problemes relacionatsamb el trànsit. Si a l’octubre del 2002aquesta qüestió era la que mésinquietava els santcugatencs, amb un29,9% de les respostes, el sondeig delmes d’abril va reflectir un notabledescens d’aquesta preocupació, finsal 17,4%.

Tot i aquests aspectes negatius,el 58,4% dels ciutadans enquestatsopina que Sant Cugat ha millorat enels darrers dos anys i posen una notamitjana de 3,4, en una escala de l’1al 5, a aquesta evolució. Pel que faal futur de la ciutat, l’optimisme ésuna mica més baix i no arriba al44%. Segons explica Renau, l’A-juntament és, per a la majoria delssantcugatencs, el principal referenti responsable tant pel que fa alsaspectes positius, com en els nega-tius que tenen alguna relació amb laciutat./ S. Díaz

Un moment de la presentació de l’Observatori Sociològic. A l’esquerra, la regidora Marta SubiràJORDI GARCIA

VALORACIÓ>Segons l’Observa-tori Sociològic, els ciutadans sant-cugatencs atorguen un 6,5 de notaa la tasca que duu a terme l’alcaldede la ciutat, Lluís Recoder, la mésalta donada fins ara de les quatreonades de l’estudi. Amb tot, elnivell de coneixement del ciutadà

sobre l’alcalde ha baixat en elsdarrers anys fins a situar-se en el88,8% de ciutadans que diuen queel coneixen, mentre que un 10,7%no el coneix. A l’octubre del 2002el coneixement arribava al 95,5%dels ciutadans, va pujar fins al97,5% al juliol del 2003, per siu-

tar-se a l’ocutbre de l’any passat enel 91,2%. Pel que fa a l’actuacióconjunta del govern municipal, elsciutadans valoren amb un 6,2 laseva tasca, la mateixa valoració queen la segona onada de l’Observato-ri i la més alta fins ara atorgada algovern municipal.

La vianantització Els ciutadans valoren altament lavianantització del centre, ja que el39,6% consideren que aquest pla éspositiu per a la ciutat. En el ràn-quing segueixen les infraestructu-res, amb un 19,2%, i les actuacionsmediambientals, amb un 17,1%,com a actuacions municipals mésdestacades. Sobre els aspectes mésnegatius, curiosament també apa-reix el Pla del Centre, amb un18,5% de ciutadans que el consi-deren negatiu, seguit del pla urba-nístic, amb un 17%.

Les actuacions més conegudessón l’esmentada vianantització delcentre històric, la vianantització dela plaça Lluís Millet, la reconver-sió en pavelló de les pistes de CanLlobet, a la Floresta, la Zona Espor-tiva de la rambla del Celler i la cons-trucció d’habitatge públic. Pel quefa al pla integral d’urbanització delsdistrictes, els ciutadans el valorenamb un 5,9. En conjunt, un 21,7%dels ciutadans creuen que cal millo-rar l’urbanisme, un 12,4% millora-rien la neteja i un 8,4%, les infraes-tructures. <

L’estudi consistorialdemana l’opinió alsciutadans sobre lagestió municipal

L’Observatori Sociològicdóna els primers resultats

Un 6,5 per a l’alcalde i un 6,2 per alconjunt del govern municipal

Durant aquest últim sondeig,s’han fet800 enquestes telefòniques a homesi dones majors de 17 anys i empa-dronats a Sant Cugat. El qüestionariformulat als ciutadans ha estat con-sensuat per tots els partits políticsamb representació a l’Ajuntament i noincloïa preguntes relacionades amb la

intenció de vot. Les primeres dadesrecollides corresponen a l’octubre del2002 i les últimes a l’abril del 2004,amb dues enquestes intermitgestambé els mesos de juliol i l’octubredel 2003. Segons la consultora DEP,l’estudi té un alt grau de fiabilitat i elmarge d’error és només del +-3,5.//

Enquestes a majors de 17 anys

SOCIETAT4 Dijous, 22 de juliol del 2004

OBSERVATORI>EL DIARI DE

SANT CUGAT s’ha convertit en elsegon mitjà de comunicació escritapreferit pels santcugatencs, a l’horad’informar-se sobre l’actualitatmunicipal. Així ho confirmen lesdades de l’última onada d’enquestesde l’Observatori Sociològic, queconstaten que el 23,3% dels santcu-gatencs segueix el dia a dia del quepassa a la ciutat a través d’aquestapublicació. Al davant, el Tot SantCugat se situa com a mitjà dereferència de la majoria de ciutadans,amb un aclaparador 71,2% de segui-dors.

Tot i que aquest punt de l’Obser-vatori Sociològic no es pot equipa-rar a un estudi d’audiència, els autorsde l’enquesta han equiparat mitjans

de comunicació de diferents àmbits.Així, Televisió de Sant Cugat(TVSC), se situa amb un 22,5% en latercera posició a la llista dels mitjansconsultats pels ciutadans, seguit de larevista municipal Sant Cugat Avui,amb un 9,9%. A continuació, amb un6,9% de seguidors, apareix RàdioSant Cugat, l’emissora municipal.

El percentatge de santcugatencsque segueix l’actualitat municipal através d’altres revistes, com On SantCugat i l’Ateneu, és del 3,9 i del’1,8% respectivament.

Més lectors als districtesPer zones, el percentatge de ciuta-dans que segueix l’actualitat munici-pal a través d’EL DIARI DE SANT

CUGAT supera el 23,3% de mitjana ala Floresta, les Planes i a la zona cen-

tre del municipi. Els florestans sónels que més s’informen amb aquestapublicació, en un 30,8% dels casos.A continuació, se situen els veïns deles Planes, amb un 29,3%, seguitsdels del nucli 2, amb un 28,6%.

El perfil dels santcugatencs ques’informen a través d’EL DIARI ésel d’un home, d’edat compresaentre els 35 i els 49 anys, nascut aSant Cugat o amb més de 30 anys deresidència al municipi, amb estudismínims de batxillerat elemental ique se sent només català. Pel que faals lectors del TOT, la majoria sóndones estudiants d’entre 17 i 24anys, amb estudis de batxilleratsuperior o diplomatures, amb ideespolítiques de centre i amb un tempsde residència a Sant Cugat d’entre 11i 20 anys. <

ENQUESTA>Encara que el90,5% dels ciutadans de Sant Cugatsón immigrants, dels quals el28,3% viuen a la ciutat fa menysde 10 anys, les enquestes elabora-des per l’empresa DEP, autora del’Observatori Sociològic munici-pal, els permeten afirmar que totaaquesta població s’ha integrat deple al municipi i que Sant Cugat jano és una ciutat dormitori al serveide Barcelona, la gran metròpoli.“Aquesta percepció és un tòpic queha quedat enrere i està totalmentdesfasat”, afirma Enric Renau, res-

ponsable de l’estudi. Entre els arguments que avalen

aquesta tesi figuren els alts percen-tatges d’activitat que la poblaciódesenvolupa a la ciutat. Així, el95,5% dels habitants de Sant Cugatfa la compra al municipi, el 89,9%utilitza els serveis sanitaris locals iel 83,2% és usuari habitual delsbars i restaurants de la ciutat. Altresdades que confirmen el desfasa-ment d’aquest concepte, aplicat aSant Cugat, són el 77,7% d’usuarisdels cinemes locals i el 49,9% desantcugatencs que utilitza el Teatre-

Auditori.No passa el mateix amb la feina

habitual dels santcugatencs. Enaquest aspecte, només del 31,7%dels enquestats viu i treballa a laciutat. La resta, el 68,3%, ha de des-plaçar-se fora de Sant Cugat per tre-ballar.

La immigració no preocupaTot i el fort impacte de les onadesmigratòries en el creixementdemogràfic de la ciutat, la immi-gració com a fenomen no és un fetque preocupi de manera especial els

santcugatencs. Encara que el71,8% dels enquestats ha contestatque considera que hi ha molts oforça immigrants al municipi, aixòno els representa cap inconvenient,segons constata el 78,9%.

Pel que fa a les causes queinflueixen en la decisió dels ciuta-dans a l’hora d’escollir instal·lar-se a Sant Cugat, les principals sónels motius professionals o d’estudisi l’existència de vincles familiarsamb la ciutat. En canvi, un factorque en altres temps havia tingut unpes important a l’hora d’atreurenous habitants a la ciutat, com erala proximitat a la capital, ha perdutforça durant els últims anys. “SantCugat va adquirint cada cop mésforça com a ciutat per ella mateixai no per estar al costat de Barcelo-na”, explica Renau.<

TECNOLOGIA>Gairebé la meitatdels santcugatencs, un 49,1% dis-posava de connexió a Internet elmes d’abril passat, davant el 41,7%que no en té. Aquestes dades, reco-llides en l’última onada de l’Ob-servatori Sociològic, contrastenamb el 64,4% de ciutadans ambconnexió que constatava, a mitjansd’abril, un informe encarregat perl’Ajuntament a l’empresa MDK,sobre els usos de les noves tecno-logies a la ciutat. La regidora deComunicació, Marta Subirà, atri-bueix la diferència numèrica entretots dos estudis al fet que l’Obser-vatori Sociòlògic s’ha fet a partird’una mostra de persones majors de17 anys i, per sota d’aquesta edat, hiha molts usuaris santcugatencsd’Internet que han quedat fora deles estadístiques. <

OBSERVATORI>La majoria delssantcugatencs, en concret, un65,1%, considera que Sant Cugatés una ciutat cívica. Però tot iaquesta percepció positiva, els ciu-tadans enquestats en la darreraonada de l’Observatori Sociològicelaborat per encàrrec de l’Ajunta-ment, també han deixat constànciade quines són les qüestions relacio-nades amb l’incivisme que més elsmolesten. La principal, amb un35,7% de les respostes, és la brutí-cia urbana, dins la qual destaca demanera notable la provocada pelsexcrements dels gossos al carrer,amb un 25%. Un altre vessant del’incivisme que preocupa el 19,5%dels santcugatencs són els actesvandàlics que es registren de tant entant a la ciutat. <

Les quatre onades de l’ObservatoriSociològic municipal constaten unatendència a la baixa en la utilització perpart dels ciutadans dels mitjans audiovi-suals locals, sobretot de Televisió de SantCugat, a l’hora de mantenir-se informatssobre la gestió municipal. El percentatgede consulta de TVSC ha baixat en un anydel 27,9% registrat al juliol del 2003, al22,5% del mes d’abril passat. Pel que faa Ràdio Sant Cugat, l’emissora municipal,l’últim percentatge la situava en el 6,9%de les preferències ciutadanes, una xifraque s’ha mantingut amb oscil·lacions l’úl-tim any i mig.//

EL DIARI DE SANT CUGAT és el segon mitjà de comunicació de la ciutat més utilitzat pels santcugatencs*Nucli 1: centre històric, Coll Favà, Torre Blanca i Eixample Sud-Est. ** Nucli 2: Estació, Eixample Sud-Oest i Parc Central

Un 23% dels santcugatencss’informa a través d’ELDIARI

Les connexionsa Internetarriben al 49%

El 65% creu queSant Cugat ésuna ciutat cívica

El ‘Tot Sant Cugat’, amb un 72% de lectors, és la publicació de referència al municipi

Baixa l’impactede TVSC

L’Observatori desvela que SantCugat ja no és una ciutat dormitori

PARTICIPACIÓ>Encara que aprimera vista Sant Cugat semblauna ciutat molt activa pel que fa almoviment associatiu, l’Observa-tori Sociològic ha constatat quenomés el 19,7% dels santcugatencssón membres d’alguna entitatlocal. Aquesta xifra, que no tétendència a créixer, és inferior al29,9% que hi ha de mitjana a Cata-lunya. L’esport és, amb un 31,4%dels casos, l’àmbit preferit pelssantcugatencs a l’hora d’associar-se. El segon lloc l’ocupen les enti-tats de cultura i tradicions i, a con-tinuació, les ONG. L’associacio-nisme veïnal és a la cua de les pre-ferències dels santcugatencs, ambnomés un 7,7% de socis entre elsciutadans enquestats. <

Només el 19,7%de ciutadans ésd’associacions

SOCIETAT 5Dijous, 22 de juliol del 2004

EQUIPAMENTS>El ple vaaprovar la construcció definitivadel nou edifici, que acollirà totes lesdependències de l’Ajuntament a larambla del Celler. A finals d’any espodrien licitar les obres, que tindranuna durada de 30 mesos i que cos-taran 9.000.015 euros, que esfinançaran sobretot amb l’endeuta-ment i diverses subvencions.

Amb el nou ajuntament es com-pletarà la renovació total de l’àreade la rambla del Celler amb el noufitness i el pavelló, l’hotel i el ClubMuntanyenc, en construcció. L’al-calde de Sant Cugat, Lluís Recoder,va explicar que el nou edifici “ésnecessari i imprescindible” perquèl’actual ha quedat petit i ara hi hadependències municipals reparti-des per tota la ciutat”. Justamentdeixar de pagar els lloguers delslocals representarà un estalvi de276.875 euros l’any, uns 46 milionsde pessetes. D’aquesta manera, “esfacilitarà i millorarà l’atenció alciutadà i es reduiran costos”, abanda de millorar les condicionslaborals dels 500 treballadors del’administració local.

Més de 9.000 metres quadratsEl nou edifici tindrà una superfícieconstruïda de 9.736 metres qua-drats en un solar de 2.350 metres

quadrats. L’edifici serà “modern iamb les prestacions actuals de con-fort per als ciutadans”, pensant enel futur de la ciutat. La maquetamostra un edifici transparent iobert a la plaça, sobretot la prime-ra planta, que serà bàsicament d’úsciutadà. La sala de plens serà alprimer pis “amb una forma versà-til i ampliable al vestíbul”, queenllaçarà amb una rampa a la plan-

ta baixa, segons va explicar un delsarquitectes. Les dues plantes supe-riors seran per a oficines ambpoques divisions i amb ventilació illum exterior òptimes. Els arqui-tectes Franc Fernàndez, XavierVancells i Carles Puig són els res-ponsables del projecte, que es vaadjudicar mitjançant concurspúblic entre unes 10 propostes pre-sentades.

L’actual edifici de la plaça de Bar-celona data del 1932 i serà un nouequipament, tot i que amb l’ús perdefinir. Tots els grups van donarsuport al projecte, tot i que van coin-cidir en la limitació de la venda depatrimoni pel finançament de lesobres. Rafael Enríquez, del PP, vademanar aclarir exactament quinpatrimoni s’ha de vendre, mentreque Xavier Boix, d’ICV-EA, va

demanar que no es deixi de priorit-zar altres actuacions del municipiamb un clar calendari d’actuació.Jordi Menéndez, del PSC, va dema-nar que es presenti el Pla d’ActuacióMunicipal (PAM), acordat en ante-riors plens i que el projecte “no vagien detriment d’altres equipaments iserveis necessaris per al municipi demanera que el nou ajuntament nohipotequi cap projecte”. <

A finals d’any espodrien licitar lesobres, que duraranuns 30 mesos

Imatge de la maqueta del nou Ajuntament, un edifici transparent i obert a la futura plaça de la rambla del CellerJORDI GARCIA

HABITATGE>L’Ajuntament esproposa, a través de l’empresa públi-ca de l’habitatge, Promusa, finsl’any 2007, la construcció de 1.050habitatges, gairebé la meitat delsquals seran de lloguer. L’alcalde deSant Cugat, Lluís Recoder, va des-tacar la política de sòl que s’ha duta terme en els darrers anys, que arapermet disposar de solars on ubi-car-hi els pisos. Per Recoder, aques-ta xifra “és satisfactòria, però men-tre quedi alguna persona exclosa delmercat que tingui problemes peraccedir a un habitatge, aquesta polí-tica continuarà”.

El Consell d’Administració dePromusa va acordar fer pisos de llo-guer i venda amb les principalsnovetats que es faran pisos de llo-guer per a persones de 23 a 60 anys,pisos per a famílies monoparentalsi per a famílies amb persones gransal seu càrrec. Alguns dels pisos s’ad-judicaran per sorteig “entre aquells

col·lectius entre els quals no hi hagidiferències”, però la majoria es con-tinuarà fent per punts, que s’obtin-dran a través dels barems establerts.

Debat al ple En el debat del ple, el tinent d’al-calde de Joventut, Antoni Ramon,va dir que l’habitatge “és prioritariper a l’equip de govern”, no nomésper la xifra d’habitatges, sinó “pelcanvi d’orientació en l’oferta” ambmés barems per a diferents col·lec-tius. La portaveu del PP, BertaRodríguez, va dir que l’oferta de

l’habitatge “ha d’adequar-se a larealitat sociològica de la ciutat,fomentar-lo més intensament iidentificar els grups socials a quivan dirigits” i que s’estudiï la figu-ra de la concessió. Xavier Boix,d’ICV-EA, va criticar la políticafeta fins ara perquè calen 1.700habitages “per evitar l’èxode per-petu, que ha sentenciat moltsjoves”. Jordi Menéndez, del PSC,va celebrar el debat i va reclamarmés polítiques d’habitatge nonomés centrades al voltant de l’em-presa municipal. <

Conesa, Recoder, Ramon i Hosta, en fer pública la planificació d’habitatgesJORDI GARCIA

Promusa haurà construït1.925 pisos l’any 2007

El nou Ajuntament podria estar fet el 2007


JUDICI>L’Ajuntament de SantCugat recorrerà al Tribunal Supremcontra una sentència del TribunalSuperior de Justícia (TSJC) que l’o-bliga a tramitar un Pla d’ActuacióUrbanística (PAU) a Torre Negra,tal com demanava Núñez i Navarro,per poder edificar a la zona.

Ara aquest espai està protegit ino s’hi pot edificar després de lamodificació del Pla General Metro-polità (PGM). L’Ajuntament volevitar haver de pagar imdemnitza-cions que els propietaris delsterrenys podrien demanar com acompensació per la impossibilitatd’edificar a la zona i “que l’Ajunta-ment es trobi amb una factura queno podrà pagar”, va dir l’alcalde deSant Cugat, Lluís Recoder. Amb tot,l’alcalde es va mostrar confiat queen cap cas es podrà edificar a TorreNegra perquè “la modificació delPGM és una planificació urbanísti-ca superior i la zona està protegida”.El què sí que preocupa el consistoriés haver de pagar indemnitzacionsi tramitar un PAU per a una zonaqualificada com a urbanitzableabans de la modificació del PGM.

Per això l’Ajuntament tramitaràel recurs al Suprem per “reiterar unavegada més la decisió clara de laciutat de protegir aquesta zona delmunicipi”, va aclarir Recoder. L’al-calde va afegir que està segur que els

propietaris arribaran fins al final perdefensar els seus interessos d’urba-nitzar o bé ser compensats econò-micament i que per això cal estudiardetingudament tots i cadascun delspassos que s’emprenguin, ja que si

no, es corre el risc que algun dias’hagin de pagar les temudes com-pensacions i hipotecar econòmica-ment la ciutat.

El següent pas que vol fer SantCugat és que els terrenys passin a

ser de titularitat pública per la qualcosa l’alcalde va reiterar la sevademanda que s’impliquin en lacompra d’altres administracionscom el Parc de Collserola, la Dipu-tació i la Generalitat, per fer front als24 milions d’euros en què estanvalorats els terrenys de Torre Negrai garantir la protecció de les 150hectàrees de la zona natural. Elsegüent pas serà convertir TorreNegra en parc rural. Sant Cugat jaha adquirit alguns d’aqueststerrenys negociant amb alguns delspropietaris i s’han ofert permutes deterrenys, fins i tot amb Núñez iNavarro, sense èxit, però que enalguns casos han funcionat, com ésel cas dels jesuïtes del Centre Borja.

Un historial de litigisAquesta és la segona sentència delTSJC favorable a Núñez i Navarro,que exerceix una pressió jurídica al’Ajuntament de Sant Cugat desprésde la impossibilitat d’edificar enl’espai natural segons les sevesintencions inicials. La primera deles sentències va ser presentada perl’empresa Mont SA, ja recorregu-da davant el Suprem. La denúnciad’ara l’ha presentat l’empresa Ago-deca i altres propietaris. La cons-tructora i el consistori mantenen unlitigi des de fa anys ja que el grupNúñez i Navarro fa 20 anys que vacomprar el 50% dels trerrenys deTorre Negra per fer-hi promocionsimmobiliàries. La constructora nocomptava que la pressió ciutadana iel suport de l’Ajuntament acabessinper tramitar la protecció de la zonamodificant el PGM i amb el visti-plau de la Generalitat. <

La modificació del PGM impedeix urbanitzar Torre Negra, segons l’AjuntamentJORDI GARCIA

REIVINDICACIONS>La Platafor-ma Cívica en Defensa de Can Bus-quets ha entregat a la Generalitat i al’Ajuntament 5.101 signatures desuport a la seva oposició a la cons-

trucció de 64 cases al sector de la Flo-resta. La Plataforma demana quel’Ajuntament aprofiti la demanda dela Generalitat de fer passar pel ple dosdecrets d’alcaldia sobre la modifi-ciació del PGM, per reobrir un debatciutadà sobre el projecte d’urbanit-zació proposat. La Plataforma recor-da el suport ciutadà que ha obtinguten els diversos actes que han orga-nitzat en contra de la urbanització. Enaquest sentit, recorden una manifes-tació amb més de 200 persones, lainclusió al Pla d’Acció de l’Agenda21 d’una proposta per a la protecció

de Can Busquets, el retorn de l’ex-pedient per part de la Generalitat i l’o-posició d’alguns partits polítics, i elreposicionament d’Esquerra Repu-blicana.

Per tot això, la Plataforma dema-na reobrir un debat públic amb totsels grups municipals i la ciutadaniaper reformular la modificació delPGM a la Floresta, protegir Can Bus-quets i que l’Ajuntament no porti alple un text refós de l’actual proposta.

Per la seva banda, l’Ajuntamentmanté la seva postura perquè con-sidera que la millor manera de pro-tegir Can Busquets és aquesta,sense hipotecar econòmicament laciutat. El consistori també destacaque la modificació del PGM al sec-tor permet legalitzar 90 cases forad’ordenació i la creació d’habitatgepúblic. <

Can Busquets entregamés de 5.000 firmes

Una vista de la zona, a prop de Can BusquetsJORDI GARCIA

La plataforma en contra de laurbanització buscaun debat ciutadà

El TSJC obliga el consistori a tramitar un Pla d’Actuació Urbanística en zona no edificable

L’Ajuntament recorrerà al Supremcontra una sentència de Torre Negra


INSTAL·LACIONS>L’Ajuntamentha instal·lat noves pilones mòbilsals accessos dels carrers de la zonadels Quatre Cantons per regular elpas dels vehicles a les zones vianan-titzades. Aquesta és la segona fased’un projecte que preveu regular eltrànsit a tot l’eix de vianants del cen-tre de la ciutat. En concret s’hanposat pilones al carrer SantiagoRusiñol i de la Torre i una de sortidaal carrer Endavallada. També s’haacotat amb jardineres i altres ele-ments el pas per la plaça de Pere Sani Octavià i al carrer Mir, de maneraque s’ha creat com un circuit perentrar i sortir d’aquesta àrea.

Els veïns afectats ja poden pas-sar per l’Oficina d’Atenció al Ciu-tadà per recollir les targetes i elsadhesius identificatius que perme-ten l’accés als aparcaments o per a lacàrrega i descàrrega de mercaderies.Aquesta és la segona zona de SantCugat on s’instal·len els elementsmòbils que ja funcionen de formahabitual als carrers Carme, SantRamon, Sort i Gorina.

L’alcalde de Sant Cugat, LluísRecoder, va valorar la instal·lacióde la primera fase com a “prou satis-factòria, però no sense problemes”,perquè és tracta “d’un canvi impor-tant que es demana als veïns i comer-ciants”. Recoder va remarcar que lespilones “suposen un pas més enaquesta idea de convertir el centre deSant Cugat en una zona per a via-nants”. L’alcalde va dir que en l’ac-

tualitat els carrers vianantitzats noestan preparats per a un trànstitintensiu i que cal la regulació delpas de vehicles per a més comoditatper a tothom. Per la seva banda, latinent d’alcalde de Territori, MercèConesa, va augurar que en aquestasegona experiència “hi haurà menysincidències” i que la previsió és queentrin en funcionament aquestamateixa setmana.

Tres fases mésEs preveu que en el termini d’un anyentri en funcionament tot el sistemade pilones mòbils a l’eix de vianants,un projecte que es va començar aexecutar la tardor passada.

La tercera actuació es farà a lazona del carrer Valldoreix a l’alçadadel carrer Rosselló en direcció a la

plaça del Doctor Galtés fins al carrerSanta Maria amb Quatre Cantons.En la quarta fase es posaran quatrepilones d’entrada i tres de sortida enaquesta mateixa àrea, que inclouràels carrers Sant Antoni, plaça Bar-celona, el carrer del Sol per la ram-bla de Can Mora, els carrers SantJordi i Pous i la plaça Lluís Millet. Ladarrera de les actuacions se centraràen la zona de la plaça de Pep Ventu-ra i inclourà els carrers Sant Domè-nech, Sant Magí, Castillejos, SantMartí, Enric Granados, Plana del’Hospital i Abat Armengol i SantEsteve. Tots els accessos disposend’una columna amb un panell decontrol on hi ha el lector de targetes,un intèrfon per a casos d’emergèn-cia i uns semàfors reguladors delpas. <

DISTRICTES>El Consell de Dis-tricte de les Planes va acordar, a peti-ció d’un grup de treball dels veïns,destinar 80.000 euros dels 150.000que té destinat cada districte per aaquest exercici, en set projectes demillora del barri.

Els veïns van establir pavimen-tar el carrer Aigües de Sabadell finsal pont dels Ferrocarrils de la Gene-ralitat, pavimentar el carrer Molí desde la cooperativa fins a la plaçaColom, posar elsegon semàfor aCan Borrull,arranjar els ser-veis d’aigua illum del Casal delPi, instal·lar duesfonts, una a laplaça MariaAntònia i l’altra a la plaça Colom, ifer un parc infantil i condicionar laplaça del Pi. Aquestes propostes,que s’executaran per aquest ordre,les podrien realitzar la brigada d’o-bres de l’Ajuntament per evitar l’en-cariment dels projectes. Ara aques-tes peticions les ha d’aprovar lajunta de govern.

Aquests són els primers treballsque es realitzaran segons la decisiódels veïns amb el pressupost desti-nat a cada districte, si finalment lespropostes passen els tràmits esta-blerts. La resta del pressupost, finsa 150.000 euros, l’Ajuntament deci-dirà en què invertir-lo, en cas que

d’aquí a finals d’any no es propo-sin altres actuacions. La majoriadels veïns es van mostrar d’acordamb els projectes sorgits d’unacomissió i els diferents represen-tants polítics no van posar capobjecció a la decisió veïnal. Aquestsseran els primers treballs que deci-deixen els veïns després que a Mira-sol es creés una comissió per estu-diar la ubicació de la piscina i a laFloresta s’estudiï l’ús del Casino.

D’altra banda, elsveïns de les Planesvan exposar les sevesqueixes pel que fa aaspectes puntuals demanteniment com aracarrers en mal estat ola falta de neteja deboscos i contenidors.

Els veïns també van denunciar elmal funcionament de la depurado-ra de la riera de Valldoreix, que pro-voca males olors a Can Borrull.

Millora a la pista municipalL’Ajuntament millorarà per la FestaMajor del districte, a principis desetembre, la pista municipal, queen els darrers temps ha estat objec-te d’actes vandàlics. Les obres con-sistiran en l’arranjament de rajolesi finestres, la instal·lació de reixes iportes blindades, la contenció deterres, la millora de voreres i vesti-dors i la renovació de la instal·lacióelèctrica i els lavabos. <

Les pilones del carrer Endevallada ja estan muntades

Noves pilones per regularel trànsit a l’eix de vianants

Les Planes es gastarà80.000 euros en setprojectes per al districte

Pavimentar dos carrers oinstal·lar dues fonts sónalgunes de les prioritatsdels veïns de les Planes

SERVEIS>Les obres de remo-delació de la plaça Borràs, davantde la parada dels Ferrocarrils de laGeneralitat a Mira-sol, estarà talla-da al trànsit a causa de les obresde connexió que s’estan fent d’a-quest espai amb el sector de CanMates. Per accedir al districte esproposen rutes alternatives per l’a-vinguda Bilbao i els carrers Rovi-ra i Virgili i Ramon Muntaner. Desde l’avinguda Bilbao hi ha unenllaç que connecta el vial perifè-ric de Mira-sol, al carrer Montser-rat Roig, que circula paral·lel a lavia i desemboca a l’HospitalGeneral.

Les obres, que es preveu quedurin un any aproximadament,inclouen la construcció de dos pas-sos per sota la via del tren. Aqueststreballs modificaran tot l’entorn dela plaça, que, tot i mantenir l’estè-tica central de la plaça, preveu l’en-derroc d’una casa, un espai verd iel manteniment d’una trentena deplaces d’aparcament en superfície.De moment, ja hi ha una rotonda al

carrer Montserrat Roig, a prop delcol·legi La Farga, que ja està enservei. L’objectiu és connectar elnucli de Mira-sol amb la zona denou creixement de Can Mates, evi-tar l’aïllament del nou barri i con-vertir aquest espai en una novacentralitat per a la zona.

D’altra banda, f ins al 30 dejuliol l’accés a la E-9 des del SantCugat Centre Comercial per l’a-vinguda Europa estarà tallat altrànsit. Les obres de prolongaciódel nou pont de l’avinguda són lacausa que durant uns dies els vehi-cles no hi puguin passar. L’accés ala zona de la Ciutat Esportiva desdel Centre Comercial està garantit

a través d’un pas exclusiu, mentreque l’alternativa per anar a l’auto-pista és per la B-30, que es pot aga-far a la rotonda de la carretera deRubí. En sentit contrari s’habilitaun carril des de la E-9 fins al SantCugat Centre Comercial.

El carrer Sant Bonaventura queconnecta el carrer Francesc Mora-gas amb Valldoreix, diverses com-panyies de serveis hi estan duent aterme treballs d’adequació i millo-ra de les seves instal·lacions. Lescompanyies de gas, llum i telèfonhan coincidit en aquest carrer perfer-hi els treballs de forma con-junta i evitar haver d’aixecar elcarrer en més d’una ocasió. <

Obres al carrer Sant BonaventuraJORDI GARCIA

L’accés a la E-9per l’avingudaEuropa s’obrirà el 30 de juliol

Tallades al trànsit lesvies Europa i Borràs


IN SITU... PER ROGELI PEDRÓ I FONTANET

FENTSAFAREIG (I)

1989. La mina que portava l’ai-gua des de Valldoreix, quedàestroncada i els safarejos resta-ren inactius per sempre més. L’enderrocament de la casa onhi havia els safarejos de CanVillà és un fet que no va passarper alt als veïns de la zona i a ungrup d’artistes sensibles amb elpatrimoni local que expressaren,l’any 2001, el seu pesar tot dientque “els safarejos ja han estatprivats de l’espai meravellós oneren: finestres que s’obrien alcamp de golf, que ara serà unaltre pas de vehicles, pagant ambaixò el preu de la modernitat iamb això portant uns canvis queno milloren res i que en moltscasos són una destrucció devalors”. Altres poblacions veïnes comCaldes de Montbui i Sabadell,per citar-ne algunes, han mantin-gut la memòria històrica i popu-lar d’aquest indret tot respectant-ne els edificis i fins i tot l’estilarquitectònic del moment. La setmana vinent us parlaré decom han seguit aquest procés derehabilitació dels safarejospúblics aquestes dues poblacionsproperes, de quin és l’estat delque queda a Sant Cugat i algu-nes propostes per millorar el quequeda dels safarejos públics deSant Cugat.

Rogeli Pedró i [email protected]

per un cubell de roba es pagavades de 25 cèntims –un ral– fins auna pesseta, valoració que erafeta a ull segons fos el volum deroba. Finalment, el preu arribà aser de tres a cinc pessetes”.En passar pel costat o a l’acostar-te als safarejos, senties els copsdels picadors de fusta o pales derentar, que servien per fer circu-lar els detergents i l’aigua dinsels teixits i, així, treure’n la bru-tícia més fàcilment.La Montserrat ens comenta quel’aigua dels safarejos de CanVillà era molt neta i que la robarentada amb aquella aigua, sensetanta calç com la dels pous, i elsabó natural fet a casa a base degreixos, olis i sosa, sortia mésneta que no pas la d’ara, rentadaamb les màquines automàtiques. El sabó era, és, l’element impres-cindible a l’hora de rentar la robai fer-la com més neta millor.Aquesta és una de les receptes decom fer un bon sabó artesà: 8 kgde cansalada, greixos i olis decasa, 4 kg de sosa i 9 l d’aigua.Cal bullir-ho tot durant quatrehores remenant constantmentamb una canya o un bastó. Uncop s’hagin fos tots els ingre-dients, cal deixar el bastó dins elrecipient. Un cop solidificat,s’ha de treure la resta de líquidsobrer pel forat que haurà deixatel bastó. Partir la peça de sabó atrossos petits. Deixar-los sobreuna peça de roba o de sac finsque s’hagin assecat del tot.Les bones bugaderes seguien uncert ordre a l’hora de rentar laroba: primer posaven la robablanca a estovar després de fer-hiuna ensabonada, es fregava, s’es-

tovava i es tornava a deixar mitjahora amb el lleixiu i sabó. Peracabar, s’esbandia i s’hi posavael conegut blauet, una substànciad’aquest color que treia la grogorde la roba i la deixava més blan-ca. El més conegut era El Blau deMontserrat.He sentit explicar que, en lloc de

lleixiu, algunes dones havien uti-litzat la cendra de la llar de foc odels fogons per netejar la roba.Diuen que, barrejada amb l’ai-gua calenta, donava el mateixresultat que el lleixiu.La cendra havia de ser ben netade carbons i altres impureses.Algunes cases hi barrejavenclosques d’ou perquè –deien–ajudava a emblanquir la roba.Diuen que és d’aquesta barrejaque sorgeix el nom de lleixiu. Lacendra més apreciada era la delroure més que la del pi, massanegra per a aquest menester.En arribar als safarejos et troba-ves amb les bugaderes que renta-

ven totes en un dels recipients ique guardaven l’altre d’aiguaneta per esbandir la roba, final-ment. Això era de sagrat compli-ment i s’havia de seguir aquestordre per acabar la feina millor.Si feia sol, hi havia moltes donesque estenien la roba vora la rierade Can Móra, damunt l’herba, elsmatolls o arbustos que hi havia ala vora. En acabar de rentar,recollien la roba ja seca, la ple-gaven i se l’enduien cap a casapreparada per planxar. A mi m’a-gradava l’olor que feia la robaabans, barreja de sabó natural iblauet més que la d’ara, més per-fumada de productes químics iartificials. A l’hivern, potser feiaolor de fumada perque la majoriade cases eixugaven la roba vorael foc, però aquest era el perfumamb el qual convivies, el mésestès i popular. Als volts de l’hora de dinar o capal tard, alguns homes passavenpels safarejos i ajudaven la donaa portar la roba cap a casa dinsels coves.Els safarejos del carrer Villà dei-xaren de ser actius en el momenten què es construí el pont subter-rani sota la via del tren quecomunica la plaça Lluís Milletamb el passeig Valldoreix, l’any

Inatge dels antics safareigs de Sant CugatARXIU

Els safarejos durantmolts anys han estatel punt de trobada deles dones del poblede Sant Cugat. Ellloc on, rentant laroba, repassaven el

dia a dia dels veïns i les veïnesque, per una raó o una altra ereno havien estat notícia, motiu debefa, enaltiment, burla, desgrà-cia, sort, etc. De totes aquestesconverses que després es traslla-daven a qualsevol indret delpoble, les persones acabavenbatejant-les amb la mateixaexpressió coneguda com fersafareig.A Sant Cugat els safarejos mésconeguts i populars foren els delcarrer Villà. Les dones del poblehi anaven a rentar la roba de casa,un o dos cops per setmana isolien trobar-se, sempre ambpersones diferents que enriquienla conversa. El fet de rentar per-metia mantenir aquest tipus derelació en uns moments de lanostra història en què el boca aboca i les xafarderies localsabundaven en els cafès, a les bar-beries, a les botigues, a calmetge, al tren, anant a treballar alVapor de Rubí, de camí cap a lafàbrica del Vela, anant cap altros, damunt el carro, prenent lafresca i als safarejos. Era untemps en què les famílies, lespersones, totes, es coneixien iho sabien gairebé tot les unes deles altres. Era un temps en què les perso-nes enraonaven i es comunica-ven més que no pas ara, ques’han inventat tants mitjans decomunicació que se’ns fa mésfàcil saber què passa a l’Iraq quedamunt el pis de casa nostra.

VELLES IMATGES, TEN-DRES RECORDS

Des de l’any 1863 fins al 1921els safarejos estaven situats a lacruïlla del carrer Àngel Guimeràamb el carrer Villà. Després esconstruïren al carrer Villà, a rande la riera de Can Mora.La feina de les bugaderes eraforça dura, sobretot als mesosd’hivern quan l’aigua freda feiasortir penellons a les mans a mésd’una rentadora. Però durant elbons temps veies les dones ambel cove de roba sobre el cap o béajudades pels marits de camí capals rentadors. Per cert, que elsrentadors de Can Villà eren pri-vats d’ús públic. Segons en JoanTortosa, “per rentar-hi caliapagar una mòdica quantitat. Coma exemple, als anys cinquanta

PER RENTAR ALS SAFAREJOS CALIAPAGAR LA MÒDICA QUANTITAT DE

25 CÈNTIMS,UN RAL


ENTITATS>L’Associació deVeïns Centre-Estació ha presentat al’Ajuntamnet 1.901 firmes desuport en contra que els autobusosde les línies urbanes passin perdamunt de la recent vianantitzadaplaça de LluísMillet, popularmentconeguda com “del’Estació”. Els veïnsconfien en una reu-nió prevista ambl’Ajuntament per almes de setembre perarribar a un acord ique durant l’agost no es canviïn lesactuals cinc línies que passen pelcarrer Andana i es facin passar elsvehicles pel carril previst de laplaça Lluís Millet, “en una políticade fets consumats”, tal com vaadvertir el president de l’entitat veï-

nal, Pere Soler. Els veïns esperenque l’Ajuntament trobi un pas alter-natiu als autobusos i reiteren que eltrànsit de vehicles “va en contradel concepte de plaça de vianants iprovocarà problemes de seguretat”.

Els veïns alerten quemolts ciutadans jautilitzen la plaçacom a espai vianan-titzat, la qual cosa fabaixar l’atenció pelpas d’autobusos ipot provocar nom-brosos incidents.

Els veïns van fer una valoraciópositiva del suport rebut amb lessignatures ja que “sense fer-ne difu-sió ha arribat a molts santcuga-tencs”. Durant un mes, uns 70comerços de la zona han recollitles signatures d’adhesió.

Per la seva banda, l’Ajuntament vaproposar dividir les línies delsautobus de manera que les dues delcentre passin per la plaça de LluísMillet, mentre que les tres líniesdels districtes continuarien tenint laparada al carrer Andana, on tambéhi ha la parada dels taxis.

L’altra cara de la monedaJordi Viladot, veí del carrer de l’An-dana, va intervenir en el ple muni-cipal per explicar “el soroll insos-tenible” que origina la parada detaxis i de bus. El veí va demanar al’alcalde que respecti el projecteoriginal que preveu el retorn de laparada de bus a la plaça de LluísMillet, fet que reduirà l’impactesonor que, afegit al propi de l’esta-ció, aguanten els veïns del carrerde l’Andana. <

Alguns veïns s’han queixat de la manca de visibilitat en alguns graons, on ja s’ha produït alguna ensopegadaJORDI GARCIA

SERVEIS>La Policia Local dis-posa des de fa uns dies d’un nouradar mòbil, que permetrà detectaramb més facilitat les infraccionsdels conductors i millorar la situa-ció del trànsit. De moment, el radares troba en període de proves i aviatentrarà en funcionament, senseavís previ, pels carrers de la ciutat.L’Ajuntament ha comprat l’aparellper 30.000 euros. Es tracta d’unnou model de radar més lleugerdel que s’utilitzava fins ara, demanera que un sol agent el pot por-tar. Les reduïdes dimensions i elfàcil funcionament també permetun millor accés als carrers petits oestrets. Fins ara, l’Ajuntament dis-posava d’un radar cedit temporal-ment per la Direcció General deTrànsit, que s’instal·lava a un vehi-cle. Aquesta situació va dur l’A-juntament de Sant Cugat a arribara un acord de col·laboració amb elsajuntaments de Rubí i Sant Quirzeper compartir-ne un de nou quecostava uns 90.000 euros. Ara, elnou aparell, més lleuger i barat,permet a tots tres ajuntaments que

la inversió prevista per a cadapoblació es pugui destinar a unaparell per cada municipi. D’a-questa manera, i durant tot l’any,la policia municipal podrà utilitzaraquest radar en els punts neuràlgicsde la ciutat.

Nombrosos avantatgesEl regidor de Seguretat Ciutadana,Jaume Tubau, va destacar els nom-brosos avantatges del nou radar,com ara que “es podrà fer servirexclusivament a Sant Cugat, el potportar un sol agent i pot arribar amés llocs que fins ara”. El regidortambé va parlar “d’aprofitar l’o-portunitat” que hagi sortit al mer-cat aquest tipus d’aparell, amb uncost més barat i més pràctic d’uti-litzar. La comissió de govern vaaprovar la compra de l’aparell ambels diners que ja s’havien previstper a la compra d’un radar mòbilcompartit amb les dues poblacionsveïnes. El nou radar ha de perme-tre detectar millor les infraccions isancionar aquells conductors queno compleixin les normes de cir-culació. <

2.000 firmes contra elpas de busos per l’estació

Un vehicle passa a gran velocitat per davant d’un senyal de limitacióJORDI GARCIA

·Fabricació de mobiliari per a tot tipus d’ambients·Projectes d’interorisme i decoració a la seva mida

C. Gasòmetre, 57-59 · 08223 Terrassa (Barcelona)

Tel. 93 731 91 80 · Fax 93 783 27 18

PER EXCLUSIVITAT, QUALITAT I MIDES,CONFII EN UN FUSTER-EBENISTA,

DEDICATS A FER MOBLES DES DE 1958,AMB LA INQUIETUD DE SATISFERI GUANYAR SEMPRE UN CLIENT.

PER EXCLUSIVITAT, QUALITAT I MIDES,CONFII EN UN FUSTER-EBENISTA,

DEDICATS A FER MOBLES DES DE 1958,AMB LA INQUIETUD DE SATISFERI GUANYAR SEMPRE UN CLIENT.

Els veïns reiteren l’oposició al pas de vehicles per la plaça

L’Ajuntament compraun nou radar mòbil

Els veïns confien quel’Ajuntament trobi unasolució alternativa al

pas dels busos

SPM PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS -PROMUSA-

OBJECTEContractació de la construcció d’un edifici de 12 habitatges, locals comercials i aparcament, i construcció de la novaseu social del Centro Popular Andaluz, situats al passeig Francesc Macià cantonada carrer Santa Rosa de Sant Cugatdel Vallès, per un import total de 2.322.668,87 euros (sense IVA).TERMINI D’EXECUCIÓ18 mesosREQUISITS I CONTINGUT DE LES OFERTESClassificació del contractista C2, C4, C6, categoria E, i els especificats en el plec de clàusules per a la contractació deles obres.PRESENTACIÓ D’OFERTESA les oficines de PROMUSA, avinguda Torre Blanca, 2-8, oficina 1H de Sant Cugat del Vallès, telèfon 93 589 17 32,el dia 30 d’agost de 2004 de 9 a 13 horesPROJECTE TÈCNIC I CLÀUSULES DE CONTRACTACIÓA disposició dels interessats a la copisteria COPIMATGE, rambla del Celler, 95, de Sant Cugat del Vallès (Barcelona),telèfon 93 589 23 68OBERTURA DE PLIQUESA les oficines de PROMUSA, el dia 1 de setembre de 2004 a les 13 hores

Sant Cugat del Vallès, 14 de juliol de 2004

Lluís Hosta PrivatGerent de PROMUSA

EDICTE


ANUNCI>El director de l’Agèn-cia Catalana de Cooperació de laGeneralitat i antic alumne de laUniversitat Internacional de la Pau(UIP), David Minobes, va anunciardurant l’acte inaugural de la XIXedició d’aquesta universitat que lapròxima tardor es constituirà elConsell Català pel Foment de laPau. Aquesta organisme aposta perdonar suport a iniciatives de pau alspaïsos menys afavorits i també aposar en marxa iniciatives d’ajudaal desenvolupament, perquèsegons Minobes, “no es pot des-vincular desenvolupament de pau,ja que pau no és l’absència de gue-rra, sinó d’injustícia”. El directorde l’Agència Catalana de Coope-ració també va destacar el paperde la UIP, com a centre d’idees pera la cooperació internacional i vadir que “les lliçons magistrals quees donen aquí no són només patri-moni dels que n’hem estat alum-nes, sinó que ara també es comen-cen a aplicar al govern de la Gene-ralitat”.

Una reflexió sobre el modelsocial africà obre la XIX UIP L’economista Serge Latouche va inaugurar la Universitat Internacional de la Pau (UIP)

UNIVERSITAT>Si Àfrica és uncontinent pobre en capital econòmic,no ho és en riqueses com l’alegriade viure, un teixit social ben articu-lat i, sobretot, en xarxes de solidaritatmútua. Aquests són tres dels factorsque, tot i l’estrepitós fracàs de laimplantació del model de civilitzacióoccidental a l’Àfrica de les inde-pendències, permet subsistir dia a diauns 800 milions de persones a tot elcontinent amb unes condicions míni-mes.

Aquestes són algunes de les tesisque l’economista parisenc SergeLatouche va defensar durant la con-ferència inaugural de la XIX edicióde la Universitat Internacional de laPau (UIP), que s’ha organitzat a SantCugat entre el 15 i el 21 de juliol i queha tingut com a eix central el conti-nent africà.

La cara alegre i solidària d’ÀfricaL’autor del llibre L’altra Àfrica(1998) defensa amb les seves idees lanecessitat de canviar la visió pessi-mista que Occident té del continentafricà. Per sobre de l’Àfrica de la fama Etiòpia, dels grans conflictes obertsa Angola o al Sàhara, d’alguns gransgenocidis com els de Rwanda o deles pandèmies com la sida, Latou-che explica que “hi ha una altra Àfri-ca que ho porta bé, la dels exclososdel sentit dominant, que viuen a con-tracorrent”. Els tres puntals queestructuren el funcionament del queLatouche anomena “la societat infor-mal” africana són la capacitat d’au-toorganització social mitjançantclans familiars i societats religioses,la lògica de la solidaritat i la donacióa través de xarxes de parentiu i lasaviesa popular.

És aquesta Àfrica, la del brico-latge tècnic i social, la que segons l’e-conomista pot ajudar Occident arepensar un model econòmic deprosperitat “més fràgil del que sem-bla” i una civilització en crisi, des detots els punts de vista. “L’Àfrica pot-ser ha perdut la batalla econòmica,

però no la de les civilitzacions”,comentava Latouche. Tot i que elprofessor parisenc avisa que en elfuncionament de l’Àfrica informalno es trobaran receptes econòmi-ques, sí assegura que els països ricsdel nord poden aprendre molt d’a-quest continent sobre altres qües-

tions, com el medi ambient o les rela-cions intergeneracionals.”Si recone-guéssim que estem realment malalts,l’Àfrica pondria contribuir moltís-sim a pal·liar la crisi d’Occident”,comenta l’economista. Per Latou-che, aquest intercanvi entre els païsosafricans i Occident és crucial per a les

bones relacions entre ambdues parts,ja que, segons explica, “la donaciósense contradonació és arrogància”.

Set dies, una trentena de ponentsA més de Latouche, enguany tambéhan passat per la UIP una trentenad’africanistes experts, entre els qualshi ha noms com els de Christian deBeule, secretari general de SOSRwanda-Burundi, Antoni Castel,director de la revista Nova Àfrica oJean Pierre Malé, del Centre d’Estu-dis Africans de Barcelona.

El programa de conferències itaules rodones d’enguany s’haestructurat en sis blocs, que hantractat els antecedents històrics i elmarc cultural africà, els conflictesbèlics, el desenvolupament econò-mic i social, la democràcia i elsdrets humans, les relacions futuresamb Occident i el paper dels mit-jans de comunicació en la creaciód’estereotips i d’exclusió.//S.D.

Mentre que als països occidentalsl’esperança de vida cada cop és

més llarga, a 7 països africans, l’edatmàxima a què els ciutadans poden aspi-rar són els 33 anys. Aquesta és una deles dades revelades a la ConferènciaMundial sobre la sida, organitzada lasetmana passada a Bangla Desh i quemostra la devastació que aquestamalaltia està provocant al cor del conti-nent africà. Aquest és un dels punts quel’economista i vicepresident de Justícia

i Pau, Arcadi Oliveres, va destacarcom un dels primers punts a resoldre enla carpeta d’assumptes pendents queels països occidentals tenen amb l’Àfri-ca. “Si es fabriquessin medicamentsgenèrics per combatre la sida i es com-plissin els desitjos de les NacionsUnides, només caldria destinar-hi elsdiners equivalents a la despesa militarmundial de 3 dies; penso que no ésmassa i caldria reflexionar-hi”, vacomentar Oliveres. •

La sida, una pandèmia incontrolada

David Minobes, director de l’Agència Catalana de Cooperació i Arcadi Oliveres, economista i vicepresident de Justícia i PauJORDI GARCIA

El Consell deFoment de laPau,a la tardor

La pròxima UIPparlarà sobrel’Àfrica del NordNOVETATS>Les conclusions dela XIX Universitat Internacional dela Pau (UIP) encara ressonen a lesaules del Centre Borja, però elsorganitzadors d’aquesta iniciativaja estan pensant i treballant perquèla XX edició, que se celebrarà l’any2005, coincidint amb el FòrumSocial de la Mediterrània, siguiencara més sonada que les ante-riors. De moment, ja es coneix eltema de la pròxima edició, quegirarà entorn de l’Àfrica del Nord.Neus Sotomayor, membre de laUIP, explica que tot i que el tema jaestà decidit, fins a l’octubre noestarà clar quin serà l’enfoc que esdonarà a la qüestió. “Encara nosabem si serà tan temàtica com lesdarreres edicions, o si es relacio-narà el tema amb la futura Consti-tució Europea, el Fòrum de laMediterrània o la immigració”,comenta Sotomayor. <

PUBLICITAT 11Dijous, 22 de juliol del 2004


SANITAT>L’alcalde de SantCugat, Lluís Recoder, va inaugu-rar el 15 d’abril passat el PoliclínicSant Cugat, el nou centre sanitari decaràcter privat de la rambla delCeller que va obrir les portes el mesd’abril. Per Lluís Recoder, tot i queSant Cugat té un bon servei de sani-tat pública que va creixent a mesu-ra que creix la ciutat, també ésnecessari, ha dit, complementar-ho amb el sector privat. En aquestsentit, l’alcalde va felicitar els res-ponsables del nou equipament. Perla seva banda, la doctora MontseArgemí, en representació de l’e-quip directiu i de tot el personal dePoliclínic Sant Cugat, va explicarque el centre compta amb “totesles especialitats necessàries peroferir un atenció primària, amb ser-vei d’urgència i amb bons recursosdiagnòstics”. Actualment, a Policlí-nic Sant Cugat reben una mitjanade cent visites diàries. <

Poca participació local a ‘Mulla’t per l’esclerosi’Les piscines de la Floresta i Valldoreix van participar a la campanya de diumenge

SOLIDARITAT>L’èxit general acon-seguit per la campanya Mulla’t perl’esclerosi múltiplea tot Catalunya i aEspanya contrasta, en certa manera,amb la baixa participació aconsegui-da per aquesta iniciativa a Sant Cugat.Les piscines municipals de Valldoreixi la Floresta són dues de les 850 ins-tal·lacions que enguany s’han afegit a

la campanya promoguda per la Fun-dació per l’Esclerosi Múltiple (FEM)a tot Espanya, 600 de les quals a Cata-lunya, i que ha registrat una partici-pació d’unes 82.000 persones. A mésde demostrar la solidaritat amb elsmalalts, nedant més de 60 milions demetres, la campanya també tenia coma objectiu recollir fons per donarsuport econòmic als quatre hospitalsde dia i al centre especial que té lafundació. En total, diumenge es vanrecaptar uns 403.000 euros, segons lesdades provisionals.

A Sant Cugat, el nombre de ba-nyistes solidaris amb els malalts d’es-clerosi múltiple no va ser gaire elevat,però tot i així, la quantitat recaptadasí que va ser important. Un dels ban-yistes va ser el regidor de Sanitat i Ser-veis Socials, Enric Tomàs, que atri-bueix la baixa participació local a lacampanya al fet que molta gent ja estàde vacances i a una manca de tradiciósolucionable en un parell d’anys.

4.000 malalts a CatalunyaEl nombre d’afectats per l’esclerosimúltiple a Catalunya és d’unes 4.000persones i de 30.000 a tot l’Estat.Aquesta malaltia, que danya la mieli-na, una substància que protegeix elsnervis, afecta més les dones que elshomes i sol aparèixer en personesd’entre 29 i 33 anys. <

Un grup de voluntaris per l’esclerosi múltiple a la piscina de la FlorestaEFREN MONTOYA

Un moment de l’acte inaugural del Policlínic Sant CugatJORDI GARCIA

L’Associació Vallès Amics de la Neurologia(AVAN), amb seus a Sant Cugat, Rubí,Terrassa i Granollers, també ha centrataquesta setmana l’atenció en els afectatsper l’esclerosi múltiple. L’entitat va orga-nitzar,dimarts a la Casa de Cultura de SantCugat, una xerrada sobre la malaltia ambSílvia Romero, infermera de la Unitat d’Es-clerosi Múltiple de l’Hospital Mútua deTerrassa. Durant la trobada, l’experta vaparlar de les diferents tipologies d’evolucióde la malaltia, en forma de brots, dedesenvolupament progressiu i la que es

transforma en progressiva després d’unperíode de brots.Romero també va fer unrepàs dels símptomes més comuns queacompanyen l’esclerosi múltiple, comdebilitat, formigueig, poca coordinació,problemes d’equilibri,alteracions visuals irigidesa muscular,entre altres.Donat queno existeix cap tractament per curar lamalaltia, la infermera va posar l’èmfasi enles mesures terapèutiques adreçades amillorar l’estat de salut general dels afec-tats, com la rehabilitació, els fàrmacs i elsuport de la família.//

AVAN dedica una xerrada a l’afecció

Un total de 850 piscines detot l’Estat van participar a lacampanya de diumengepels malalts d’esclerosi

INFANTS>Cada dijous, divendres idissabtes del mes de juliol, els clientsmés joves del Sant Cugat CentreComercial tenen l’oportunitat de par-ticipar i divertir-se amb els tallers depintura i manualitats que aquestasuperfície comercial organitza ambmotiu de les vacances. Gorres, sama-rretes, para-sols per al cotxe, colla-rets... els suports que els infantspoden trobar per plasmar la seva cre-ativitat, mentre participen en aqueststallers són múltiples. L’horari d’a-questa activitat és de 10 a 12 hores ide 18 a 21 hores els dissabtes, i elsdies feiners, només a la tarda.<

Tallers estivalsde manualitats ipintura al SCCC

El Policlínic Sant Cugataten cent visites diàries


MEDICINA>Tot i que gairebétothom coneix les vies de transmis-sió de la síndrome de la immuno-deficiència adquirida, més conegu-da com “sida”, aquest virus tanmortífer continua creixent a tot elmón de forma alarmant. A SantCugat, el nombre d’infectats amb elvirus del VIH és de 116 persones,82 homes i 34 dones. Les edats d’a-quests malalts van des dels 32 finsals 68 anys, i la principal via de con-tagi és per transmissió sexual.D’entre tots aquests casos, però, endetaquen dos, que corresponen amenors de 14 anys. Tots aquestsportadors del virus VIH són atesosal CAP de Sant Cugat. Entre elsmalalts comptabilitzats a SantCugat en consten 17 amb toxico-manies. Cal detacar que la xifra dels116 infectats residents a Sant Cugatno és cent per cent fiable; això esdeu a la impossibilitat d’obtenir unnombre determinat de seropositius,ja que hi ha portadors no declarats,que no saben que ho són, o que novolen fer-se les proves.

Procés de detecció Pel que fa al protocol d’actuaciódavant dels casos de la sida, pràcti-cament el cent per cent són diag-nosticats des d’un inici pels met-ges del CAP. Aquests malalts s’en-vien al servei de medicina internade malalties infeccioses de l’Hos-pital Mútua de Terrassa per ser con-trolats per especialistes. Cada cass’estudia per separat, s’analitzen lescauses de la infecció, en quina deles sis fases es troba el malalt i si ésportador del VIH o ja ha desenvo-lupat la sida. Els pacients són atesos

amb retrovirals, i se’ls controlen lesmalalties oportunistes, infeccionsque aprofiten la immunodeficièn-cia provocada per la sida per atacaramb més facilitat el cos humà.

Una vacuna que no arriba Tot i els avenços científics, els virò-legs asseguren i preveuen que capde les 30 vacunes que avui en dias’estan estudiant en diferents païsoscontra la sida seran fructíferes. LaIniciativa Internacional de Vacu-nes contra la sida adverteix que peraconseguir aquesta fita s’hauriende duplicar els fons econòmics ques’hi destinen. Cada cop que elsviròlegs descobreixen noves dadesde l’actuació de la sida sobre el coshumà es mostren més pessimistes. Per altra banda, sembla ser que dosnous medicaments tenen la claucontra el VIH. El primer inhibeixla fusió, d’aquesta manera es blo-queja l’entrada del virus a lescèl·lules humanes; el primer assaigd’aquest tipus demostra que pro-longa la vida dels seropositius, arri-bant a contenir el virus fins a dosanys. El segon fàrmac actua blo-quejant l’enzim utilitzat per a lasida per integrar el seu codi genètica l’ADN de les cèl·lules que infec-ta. Encara que aquests efectes demoment només s’han provat enmicos, els experts auguren que fun-cionarà també en humans.

Dades que no minvenLa setmana passada va tenir lloc ala ciutat tailandesa de Bangkok laXV Conferència Internacionalsobre la Sida, on es van destaparles esfereïdores xifres mundials. Adia d’avui, més de 20 milions depersones han mort des que es vadescobrir la malaltia el 1981, i escalcula que uns 38 milions de per-sones en són potadores. Dels 650milions de dòlars anuals destinats ala investigació contra la sida, l’1%correspon a investigacions relacio-nades amb les vacunes, davant del99% del pressupost que s’utilitza

per als fàrmacs. Els experts denun-cien que molts dels nous brots desida que es detecten són immunes aalguns fàrmacs, i que les vies d’in-vestigació han d’anar encamina-

des cap a noves vacunes.

Un kit anomenat PIXUna de les principals vies de trans-missió de la sida és per contagi san-guini. La reiterada utilització de lesxeringues entre els toxicòmans n’ésun exemple. Per aquest motiu, i desde tots els centres d’atenció primà-

ria, ja fa anys que funciona el Pro-grama d’Intercanvi de Xeringues(PIX). Aquest pla pretén que elsdrogodependents deixin de reuti-litzar les xeringues usades. Quan untoxicòman ho necessita, s’adreçaal centre sanitari públic i intercan-via la xeringa usada per un kit PIX,tot i que moltes vegades els toxicò-mans no porten les xeringues usa-des. Aquesta mena de farmaciolaconté una xeringa, amb un conte-nidor per tancar hermèticament laxeringa després d’utilitzar-la,sèrum fisiològic per fer la mesclaamb la droga, dos cotons impreg-nats d’alcohol i un preservatiu. Almateix kit hi consta el número detelèfon d’informació sobre alcoho-lisme i drogodependències, i unmanual d’ús. La distribució men-sual mitjana del PIX és de 25 kits.//Mariona Sagalès

Al CAP de Sant Cugat s’atenenprop de 116 casos de VIH

Exterior del CAP Sant CugatARXIU

Es diagnostiquen alCAP i rebentractament a laMútua de Terrassa

Els infectats amb el virusde la sida únicament sóntractats a la sanitatpública

PROGRAMA>Els veïns de Sol iAire ja tenen a punt el programa pera la Festa Major del barri, que tindràlloc del 30 de juliol a l’1 d’agost.Durant tres dies, els carrers d’aquestbarri situat al bell mig de Collserolas’ompliran amb una quinzena d’ac-tivitats pensades per a tots els públics.La celebració començarà el diven-dres 30 de juliol, amb el pregó defesta, a partir de les 9 del vespre, icontinuarà amb la inauguració d’unaexposició d’artesania i del Punt deTrobada. Els veïns de Sol i Airetambé podran seguir l’actuació del’artista de varietats Angy i ballaramb la disco mòbil.Dissabte, els méspetits del barri podran gaudir d’a-traccions i inflables i, a la nit, elsadults podran participar en un soparde germanor i una superdisco mòbilamb 10.000 watts de llum i so. Diu-menge, la festa continuarà amb unacursa de vehicles casolans, xocola-tada i una cloenda espectacular.<

Preparatius aSol i Aire per a laFesta Major


ACOLLIDA>Les famílies queenguany participen en el programad’acollida estival de nens refugiats,que organitza cada any l’associa-ció Sant Cugat amb el Poble Sah-

rauí (SCAPS), i onze dels dotzenens sahrauís que es troben de visi-ta a la ciutat, van tenir l’oportunitatde conèixer l’alcalde Lluís Recoderi de visitar l’ajuntament la setmana

passada. Per tal que se sentissincom a casa des del primer moment,el balcó consistorial va lluir la ban-dera oficial del Sàhara occidentaldurant la recepció de benvinguda.

“Hem col·locat la vostra bandera al’ajuntament perquè no us sentiulluny de casa”, va explicar l’alcal-de al grup de menuts, que passaranels mesos de juliol i agost a SantCugat.

Per un Sàhara lliureRecoder també va explicar als nensque la seva visita era un motiu d’a-legria per a la ciutat, tot i que va dirque preferiria “que un dia nohaguessin de venir nens dels cam-paments de refugiats, sinó que vin-guessin de les ciutats del Sàhara,lliure de nou”. Mentre l’alcaldeexpressava amb aquestes paraulesel suport del municipi a la lluita d’a-quest poble per aconseguir la inde-

pendència del regne del Marroc,dues nenes saharauís reien senseparar, per la novetat de la situació ialiènes a la pugna política. Els 9nens i les 3 nenes acollits a la ciu-tat tenen edats compreses entre els7 i els 13 anys. Tot i la curta edatdels infants, fins ara, tots s’hanadaptat sense problemes a les famí-lies d’acollida i a un estil de vidacompletament diferent al que por-ten als camps de refugiats a Argè-lia.<

Benvinguda oficial a 12 nens sahrauís

L’alcalde, Lluís Recoder, i el tinent d’alcalde de Polítiques Socials, Antoni Ramon, amb els nens saharauís a l’AjuntamentJORDI GARCIA

La bandera sahrauí va onejar a l’ajuntament durant la recepció

SALUT>La Universitat Internacio-nal de Catalunya (UIC), que té la seua Sant Cugat, ha fet un suggerimentinnovador en l’àmbit de l’atenciósanitària, proposant la creació del pri-mer registre de cuidadors informalsde malalts de tot Espanya. Aquestainiciativa s’emmarca dins d’un tre-ball d’investigació, finançat pelMinisteri de Sanitat, que està duenta terme el Departament d’Infermeriade la UIC i que té com a objectiu ana-litzar la situació de les persones quecuiden malalts crònics o gent grandins la família. “Fins ara només enshavíem ocupat dels pacients i ara haarribat l’hora que també ens preocu-pem de les necessitats d’aquells queen tenen cura”, comenta AdelaidaZabalegui, directora d’Infermeriade la UIC. Així, entre els objectiusd’aquesta investigació destaca lademanda de més suport formatiu,psicològic i més recursos perquè elscuidadors informals puguin conti-nuar amb aquesta tasca anònima.

Segons dades d’aquest estudi,una de cada 10 mestresses de casaté al seu càrrec algun malalt crònico persona major de 65 anys. Nomésel 12% de l’atenció que rebenaquests pacients es dóna a travésde serveis sanitaris tradicionals.

La UIC proposacrear un registrede cuidadors

El balcó consistorial valluir la bandera del Sàharaoccidental durant larecepció de benvinguda

20% de descompteen tots els serveis(vàlid per afamiliars directes)

gratis CLUB DEL SUBSCRIPTOR

TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82

CADA DIA CADA DIA CADA SETMANA TOTS ELS DIMARTS CADA DIA

Al fer-vos socis delClub Vins Noé usregalaran unasubscripció a EL

DIARI DE SANT

CUGAT i a la revistaMi Vino (6 mesos)

INFORMACIÓ: TEL. 93 589 19 83 WWW.VINSNOE.COM

Avda. Torre Blanca, 3

Tel. 93 589 19 83

Regalem la Guiad’estiu 2004 perals subscriptors

ELS SUBSCRIPTORS LA PODENRECOLLIR A EL DIARI

C/ Sant Jordi, 37

Tel. 93 589 62 82

Descomptesespecials per alssubscriptors

PRESENTANT EL CARNET DESUBSCRIPTOR

Doctor Murillo, 2Tel. 93 675 69 64

[email protected]

C/ Martorell, 12. Tel. 93 589 56 57Horari de 9 a 19 h.

No tanquen al migdia

Vingui a conèixerel nostre servei deneteja d’interiors,de dilluns adivendres

RETALLANT AQUEST ANUNCI LIFEM UN DESCOMPTE DE 3 EUROS

C/ Rius i Taulet, 131

Tel. 93 675 58 13

www.totemviatges.com

PRESENTANT EL CARNET DESUBSCRIPTOR

CUIDEM ELS TEUS CABELLS I LA TEVA IMATGE


Un pregó amb reivindicació i humor. L’actriu Mercè Arànega vademanar durant el pregó de la Festa Major de la Floresta l’arranjamentdefinitiu de l’antic Casino del districte.

Drama, també a Mira-sol. Com a la Floresta, el programa de la FestaMajor de Mira-sol també incloïa una representació teatral a càrrec de lacompanyia local Mira-sol Teatre, amb l’obra ‘Blanca, vídua d’un viu’.

Teatre a la Floresta. Més d’un centenar de persones van assistir a larepresentació de l’obra de teatre ‘Jo seré el seu gendre’, a càrrec del’Agrupació Teatral de la Floresta, un dels primers actes festius al districte.

Botifarrada popular. Com a la majoria de Festes Majors, a Mira-sol elsàpats populars són algunes de les activitats festives amb més èxit entreels veïns, com va ser el cas de la botifarrada popular.

FESTES MAJORS A MIRA-SOL I LA FLORESTA>

La gresca s’escampa pels districtes

CELEBRACIÓ>La Festa Majorva instal·lar-se el cap de setmanapassat als districtes de Mira-sol i laFloresta, on la gresca encara conti-nuarà a partir d’aquest dijous i finsdiumenge.

La coneguda actriu Mercè Arà-nega va ser l’encarregada de pro-nunciar el pregó d’obertura de laFesta Major a la Floresta, davant demés d’un centenar de persones, con-centrades dissabte passat a les Esca-les Rañé. La pregonera va dema-nar, en el seu discurs, l’arranjamentdefinitiu del Casino de la Floresta,però amb un toc d’humor. Desprésdel discurs, els florestans es vanabocar a participar en les primeresactivitats festives del programa,com la representació de l’obra tea-tral Jo seré el seu gendre, amb l’A-grupació Teatral de la Floresta, queva registrar més d’un centenar d’es-pectadors. La festa continuaràaquest dijous, amb una Nit de Jazza la Fresca i s’allargarà amb activi-tats diverses fins al diumenge.

Ple a les havaneres de Mira-solAMira-sol, els veïns del districte handemostrat una vegada més que sabencom tancar una Festa Major de lamanera més exitosa. I és que la nitd’havaneres, amb el grup La Veudels Pescadors, que es va oferir diu-menge al vespre, va concentrar alvoltant de 500 persones, segonsexplica Eustaqui Martínez, vocal dela Comissió de Festa Major de Mira-sol i president del Casal de la GentGran del districte. “Va ser un granèxit”, comenta Martínez, que ha des-tacat la presència de l’alcalde entreels molts espectadors.

A més de les havaneres, tambéhan tingut una bona acceptació labotifarrada popular, la primera edi-ció de la Nit més Jove, celebrada aldistricte i les activitats infantils, jaque enguany Mira-sol ha tornat aacollir la fira d’atraccions, desprésd’un període d’absència.

Música,esport iteatre fan sortir alcarrer els florestansi els mirasolencs

POLÍTICADijous, 15 de juliol del 200418

NACIONALISME>

Sant Cugat s’adhereix a lacampanya Free Cataloniadesprés que el ple municipalde dilluns aprovés una moció

presentada per ERC. Free Catalonia,que pren com a referent la campan-ya Freedom for Catalonia del 1992,aprofita la celebració del FòrumUniversal de les Cultures a la ciutatde Barcelona per “donar a conèixerla voluntat d’una nació que lluitaper poder decidir el seu futur en lli-bertat, sense imposicions, senseinterferències i en pau”, tal coms’explica a la moció tot fent referèn-cia al dret a l’autodeterminació.

El grup municipal d’ERC va pre-sentar la moció a proposta de les orga-nitzacions polítiques juvenils JERC,JNC i Unió de Joves, vinculades ambERC, CDC i UDC respectivament.Marta Subirà, en nom del grup muni-cipal de Convergència i Unió, va cele-brar que “les diferents joventuts polí-tiques nacionalistes s’hagin posat d’a-cord en una qüestió tan important com

la reivindicació del dret a la lliure auto-determinació”.

Mentre que el PSC i ICV-EA esvan abstenir en la votació, el PartitPopular va votar en contra de lamoció, adduint que “la campanyafomenta la disgregació del territoriespanyol”. Enric Tomàs, en nomd’ERC, va replicar que “una cam-panya com aquesta té sentit mentre hihagi unes lleis que fan que no siguemiguals que altres realitats nacionalsde l’Estat”.

Compromís amb la campanyaL’aprovació del document implical’adhesió al manifest de Free Catalo-nia, una aportació de 300 euros, la dis-tribució en els punts d’informació delsadhesius i les revistes de la campanya,i una carta adreçada, entre d’altres, alpresident de la Generalitat de Cata-lunya, al president del Parlament i aldirector general del Fòrum 2004.

Més enllà del suport municipal,les JERC i les JNC impulsen la plata-forma local Free Catalonia. Aquestaplataforma instal·la cada dissabte unaparada a la plaça dels Quatre Cantonsamb l’objectiu d’aconseguir mésadhesions, tant en l’àmbit particularcom d’entitats, i organitzarà un ciclede xerrades sobre la història de Cata-lunya i l’independentisme de cara almes de setembre. // E.A.

El regidor republicà Enric Tomàs va presentar la moció d’adhesió a Free CataloniaJORDI GARCIA

La moció es vaaprovar amb elsvots d’ERC i CiU

La ciutat s’adhereix a Free Cataloniai vindica el dret a l’autodeterminació

La comarcareimpulsa unpla estratègicper a la E-9

MUNICIPIS>La darrera reuniódels alcaldes de la demarcació deTerrassa a la qual va assistir el deSant Cugat, Lluís Recoder, va ser-vir per donar un nou impuls al plaestratègic que potenciarà l’eixeconòmic al voltant de l’autopistaE-9. Al mes de setembre escomençarà a elaborar a nivell tècnicl’esborrany del pla estratègic entreles poblacions al voltant de la via decomunicació que va des de SantCugat fins a Manresa. El projectepodria incloure altres aspectes comla recuperació i potenciació delcamí dels Monjos entre Sant Llo-renç del Munt i Sant Cugat, com apatrimoni natural, històric i cultu-ral.

Per l’alcalde de Sant Cugat, “lapromoció econòmica conjunta detot aquest territori és fonamental.A Sant Cugat ja ens hem convertiten un pol d’empreses d’alta tecno-logia, amb un valor afegit, i crec queés exportable a altres àmbits i aixòpot ser un dels distintius d’aquesteix”. D’altra banda, els alcaldestambé van acordar sol·licitar unareunió amb el secretari d’Estatd’Infraestructures per parlar deltraçat del TGV al Vallès i de la posa-da en marxa de la línia de Renfe elPapiol-Mollet que, segons Recoder,“ja fa vergonya”.

SERVEIS>Una moció del PSCsobre la Policia Local i una d’alter-nativa de l’equip de govern, van que-dar en no-res després que els grupsretiressin les propostes i tot quedésen un debat sobre la seguretat sensecap posicionament ni decisió del ple.

El grup socialista va presentaruna moció en què s’instava a establircom a criteri una ràtio d’1,5 policiesper cada 1.000 habitants, incremen-tar la plantilla dels agents locals ensis persones cada any fins a finalsde mandat, reorganitzar el cos permillorar el servei als districtes i faci-litar la participació ciutadana en laseguretat. L’equip de govern va pre-sentar aleshores una moció alterna-tiva en què sense xifrar, s’apostavaper un increment de recursoshumans i materials i a grans trets,augmentar la col·laboració amb lesadministracions i els altres cossospolicials.

El regidor del PSC, Joan Carras-co, va defensar la seva proposta i vaacusar l’equip de govern de “fugir

d’estudi” en desviar l’atenció perl’escassa dotació de la PoliciaNacional en lloc de centrar-se en laproposta socialista. Per la sevabanda, el regidor de Seguretat,Jaume Tubau, va destacar queactualment l’escenari és diferentd’ara fa tres anys, quan es va apro-var una moció similar, perquè “hiha hagut una forta renovació tec-nològica, s’ha ampliat la plantillamunicipal i ja sabem que Sant Cugattindrà una comissaria dels Mossosd’Esquadra”. Els regidors van coin-cidir a dir que el creixement de lapoblació i la reducció de la PoliciaNacional pel desplegament delsMossos d’Esquadra no contribueixa fer que la Policia Local desenvo-lupi amb normalitat les seves tas-ques habituals.

Davant el desacord i desprésd’un ampli debat, el PSC va decidirretirar la seva moció, la qual cosa jano va donar lloc a la votació de laproposta alternativa presentada pelgovern. <

Desacord entre govern i PSC per la Policia Local Referència: Expedient núm. 82006/04 - X/04/12865

Pla Especial d’assignació d’usos a diversos solars municipals qualificats com a equipaments als sectors laGuinardera i Coll Favà.

Promoció: Pública municipal

Data aprovació inicial: 21 de juny de 2004

L’Ajuntament ple, en sessió ordinària del dia 21 de juny de 2004, va acordar aprovar inicialment el PlaEspecial d’assignació d’usos a diversos solars municipals qualificats com a equipaments als sectors laGuinardera i Coll Favà, de promoció de referència, en els mateixos termes del projecte presentat, i sotme-tre dit expedient a informació pública per termini d’un mes, d’acord amb el que disposa l’article 83 de laLlei 2/2002 d’Urbanisme de 14 de març.

Durant l’esmentat termini d’un mes, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació de’a-quest edicte en el Butlletí Oficial de la Província o en la premsa escrita, tota la documentació tècnica iadministrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit de Territori, NegociatPlànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, número 25, planta primera, els dies feiners de 9 a 14 hores. Espoden presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei deRègim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novem-bre de 1992.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.

Sant Cugat del Vallès, 28 de juny de 2004

L’alcalde, Lluís Recoder i Miralles

EDICTE

POLÍTICA 19Dijous, 22 de juliol del 2004

-Com ha estat aquest any de man-dat?-En principi, ha estat aterrar a unanova administració pública, veure lesherències, conèixer el personal i pro-gramar i planificar el treball dels prò-xims anys. Paral·lelament hemactuat, com en l’ampliació de l’esco-la bressol. També vam canviar el plaespecial sobre la centralitat perquèpensem que podem fer una propostamés àmplia i això ens va dur a plan-tejar la supressió de les línies d’altatensió per a aquella zona. Ara tenimun estudi que justifica tècnicament eldesviament de la línia i poder-la eli-minar. Ara parlaré amb Lluís Reco-der per negociar amb la companyia.Crec que a Sant Cugat tenim unaoportunitat d’or per impulsar unamesura que beneficia Valldoreix,Mira-sol i Mas Gener. També hemcomprat l’edifici consistorial queamb més espai pot acollir un punt delectura. Hem condicionat un casald’entitats. Hem adquirit un terreny al’estació per a equipaments. S’estàconstruint la carpa cultural, hemincorporat més activitats esportives,vam fer la pista de gel, hem fet arri-bar la línia de l’autobús a la ColòniaMontserrat, hem comprat un nouvehicle, hem canviat el parc mòbil del’EMD, etc.

-Com ha estat el canvi de color polí-tic del govern?-Totes les dificultats eren previsiblesperquè quan qui governa passa a l’o-posició, ha de canviar. Sobre la cen-tralitat, s’ha vist que la nostra pro-posta és més ambiciosa i interessantper al poble perquè en definitiva,ampliem la centralitat de Valldoreix,cosa que necessita. Nosaltres i l’opo-sició ens hem hagut d’acomodar.Espero que l’oposició millori i siguimés constructiva.

-L’oposició es queixa de manca departicipació.-Crec que gràcies a la nostra gestió,la participació del poble no tindrà resa veure amb la que ha estat fins ara.El balanç finaldemostrarà que elgovern actual estàper la participació dela gent que viu aValldoreix.

-I com va aquesta participació?-Ja hem fet una sèrie de preguntesdirectes a diferents grups del poble.Sobre el projecte de centralitat i perla comissió pel patrimoni i cultural.També s’estàn consultant diferentsgrups per poder elaborar la base delque seria el programa d’actuació de

govern i per als futurs consells de par-ticipació i comissions sectorials. Aviaten podrem explicar el resultat, quecrec que serà molt interessant. Una deles conclusions és que Valldoreix

agraeix la consultadirecta i això enri-quirà el nostre pro-grama d’actuaciórealment consensuatsobre les necessitatsdel poble.

-¿El contenciós pel pressupostmarca la relació amb Sant Cugat?-Hi ha més coses que els pressupos-tos. Prèviament ha marcat la bonarelació institucional tant amb l’alcal-de com amb els regidors. El que passaés que ara hi ha més activitat i relació

de la que hi havia fins ara. Aquest fetha portat a la revisió de coses, entre lesquals, a banda dels acords en l’àmbiturbanístic, l’estat de comptes i lesdiferències i la possibilitat de recla-mar aquestes coses d’acord amb elsprocediments que determina la llei.Això no vol dir que s’hagi establertuna mala relació, sinó que és la defen-sa dels interessos d’una administra-ció. Ara hi ha un treball comú dels dosinterventors per deixar els comptesclars. Després veurem com enspodem entendre. Mentrestant,segueix en curs la reclamació pun-tual del contenciós. Com a presiden-ta, haig de garantir que la reclamaciós’ha de fer a tots nivells però amb elconvenciment que quan arribem aacords desistirem del contenciós. És

tenir la garantia absoluta de defensarfins a les últimes conseqüències elsinteressos i els drets de Valldoreix.

-Què passarà a partir d’ara?-Ara hem acabat d’urbanitzar la plaçadel Mas Roig després de modificarel projecte que creiem que tenia pro-blemes de vialitat. Estem per urba-nitzar tota la zona de les Bobines.Cal plantejar les torres d’alta tensióper impulsar la centralitat. I cal supri-mir el vial d’Enllaç, que ens afectamoltíssim. Amb això conservaremtotes les zones d’interès paisatgístic ifarem un plantejament de conserva-ció de la zona de les rieres amb zonesde passeig. Parlarem d’una anellaverda i un millor accés a Valldoreix.// J.M.C.

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

Montse

TuruPresidenta de l’EMD de Valldoreix

“Valldoreix agraeixque se’l consulti”

DISTRICTES>

Un any després que la Candidatura de Progrés, formada per independents i els par-tits d’esquerra, assolís el govern de l’EMD, fins aleshores en mans de CiU, la sevapresidenta fa un balanç positiu de les principals actuacions fetes al poble.

La consulta directa alpoble enriquirà el nostre

programa d’actuació

PARTITS>El grup de Convergèn-cia i Unió a l’Entitat Municipal Des-centralitzada de Valldoreix diu que laseva prioritat per al poble és la urba-nització total de tots els seus carrersper als pròxims anys. En canvi, isegons el portaveu del grup, MarcMonells, “en les actuacions de l’e-quip de govern, que també s’han defer, no veiem la intenció d’urbanitzar,i en ple segle XXI hi ha molts carrersde Valldoreix sense asfaltar, niil·luminar, ni amb la urbanitzacióadequada”.

Per a l’any que ve, els naciona-listes es marquen fer un acurat segui-ment en tots els àmbits buscant laimplicació i les propostes dels ciuta-

dans. En un any CiU ha presentat unavintena de mocions de les qualsnomés n’ha prosperat una sobre lasenyalització dels accessos a Vall-doreix.

Crítiques al govern Per Monells, l’actitud de la presiden-ta els porta a “confondre partit ambgovern” i demana a Turu que repre-senti tot el poble i no només una can-didatura de partits. Segons Monells,aquesta actitud es veu en les infor-macions del butlletí municipal, “on jano hi podem escriure”, o a la pàginaweb de l’EMD. El nacionalistadenuncia “la retallada informativa”que ha patit l’oposició en un nou marc

al qual “tots ens hem d’acostumar”,després que l’EMD passés de cinc anou representants. El portaveu deCiU ha anunciat una moció per alpròxim ple per la utilització dels equi-paments després que el seu grup nopogués fer servir l’hotel d’entitats perla negativa de l’Entitat. Monells vamostrar el seu desacord a la comprade l’EMD i al nou projecte de cen-tralitat, i critica la gestió econòmicadel govern en aquest primer any: “De500 milions de pessetes, n’hi hamenys de la meitat”. Pel que fa a lesrelacions amb Sant Cugat, Monellsdestaca l’actitud dialogant de Reco-der davant “el contenciós al pressu-post presentat per l’EMD”. <

CiU de Valldoreix prioritzala urbanització del poble

Marc Monells (CiU)

20 Dijous, 22 de juliol del 2004

CARTESEls textos tramesos a aquesta secció no han d’ex-cedir de les 15 ratlles mecanografiades. L’autorhaurà de signar i és imprescindible que hi consti eldomicili, el telèfon i el número de DNI o passaportdel seu autor. EL DIARI DE SANT CUGAT es reservael dret de publicar els textos tramesos i el dret deresumir-los quan ho consideri oportú.

Ens fa mandrala protesta?Això és el que vaig pensar quan faquinze dies, tornant de Madrid,optava pels serveis de Renfe Gran-des Líneas.El trajecte en qüestió, Madrid-Bar-celona, el feia de nit, cosa que fapensar que el viatge havia de sermés tranquil, descansat i còmode ique, sobretot pels qui treballem afora, permet aprofitar hores de

feina.El que els usuaris del tren-hotelL’Estrella, irònicament anomenat“el comboi”, ens vam trobar, no vaser només una manca de servei,sinó una deixadesa total portada allímit.El trajecte partia de Madrid i a lamateixa estació de Chamartínentrar als serveis era indignant.Cada compartiment, d’uns quatremetres quadrats, allotjava sis per-sones, que, sens dubte, recordavencatres pudents en èpoques de misè-ria.Recordo la dificultat per introduirl’equipatge a la cabina i encara mésper allotjar una senyora gran i devolum considerable, en unes con-dicions tan precàries.¿Qui pot pensar que sis personespoden respirar en un espai tan petit

i amb l’aire condicionat espatllat?I encara més, ¿algú s’ha imaginatque és possible descansar en unmatalàs brut o passar la nit senseanar al bany per por a una infecció?¿Se’ns està posant al límit? ¿És quedesprés de la gran proesa a l’Iraq,no ens queda pressupost per resol-dre serveis tan bàsics com aquests?Desafio i convido qualsevol per-sona responsable d’aquest servei apassar una fantàstica nit a L’Estre-lla, potser així per uns instants pen-sarà com se sent l’usuari d’enga-nyat, ultratjat i maltractat. I si això,com crec, no els neguiteja, potser síque ho farà pensar que la imatgedavant la tan vanagloriada Europaés rídicula, però encara no és massatard per millorar-la.

Imma Aguas i Mestre

Finalment, s’han desvelat els resultats de l’ObservatoriSociològic (OS), la joia més ben guardada de l’Ajunta-ment. Finalment, hem sabut el que pensem els santcuga-

tencs i les santcugatenques de la nostra ciutat, el que enssatisfà i el que necessita millorar sobre la cultura, l’urbanis-me, els equipaments, la qualitat dels serveis municipals o lanota que posem a l’alcalde i a l’equip de govern. També a tra-vés d’aquestes enquestes periòdiques fetes a unes vuit-centespersones –xifra més que fiable per avaluar el que pensa tota lapoblació– hem conegut fins a quin punt som utilitzats els mit-jans locals. Aquesta dada ens ha fet pujar els colors, però desatisfacció, ja que el nostre modest DIARI ja és el segon mitjàmés utilitzat, amb un 23% dels ciutadans, que és molt més delque ens pensàvem, per sota, és clar, del Tot, que es regala i ésa tot arreu. Però tot i la modèstia, les dades ens fan treure pit,ja que estem molt per sobre de la resta de mitjans escrits, finsi tot els de la casa gran, que, sense gaires problemes pressu-postaris i portats casa per casa, tenen una utilització força jus-teta, un 10%. Això ha de fer reflexionar els nostres polítics decara a utilitzar més la premsa local: és més eficaç i méseconòmica. Però no serem nosaltres qui els traurem el dretinstitucional d’informar amb el que creguin convenient i comcreguin convenient. Per cert, tant l’alcalde com els regidorsse’n van de vacances amb un bon aprovat: segons l’OS, hansuperat el 6% . Els ciutadans estem cofois de viure a SantCugat, un 80,2% amb un notable de nota, i és clar que enssentim satisfets, si la gran majoria ha escollit Sant Cugat pervoluntat pròpia, i l’ha escollit per la qualitat mediambiental,per la tranquil·litat, pels equipaments i pel centre. Això és elque confirma l’estudi del que valorem més. També ens preo-cupen coses com el creixement urbanístic i el trànsit, tot i queva millorant amb el temps. És estrany que com a preocupacióprioritària no hi hagi l’habitatge, potser aquesta deu ser unapreocupació per als que vénen, o sigui, els més joves. Endefinitiva, la majoria d’enquestats creu que la ciutat ha millo-rat en els darrers dos anys i que el fantasma de ciutat dormito-ri s’allunya, ja que la majoria comprem, passem l’estonad’oci i utilitzem els equipaments locals. Llàstima que pocmés del 30% visquin i treballin aquí.

EDITORIAL

CARTES DELS LECTORS

Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. President: Ramon Grau. Director: Josep Maria Vallès. Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Manel Pardo, Rogeli Pedró, Montserrat

Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala . Gerent: Anna Comella. Redacció: POLITICA: Josep M. Vallès i Josep M. Codina. SOCIETAT: Susana Díaz i Josep M. Codina. ESPORTS: Àlex López. CULTURA: Eva Arasa. ECONOMIA:

Josep M. Codina. Correcció: Blanca Pi i Susanna Turon. Directora comercial: Lourdes Villamayor. Subscripcions: Eduard Dalmau i Sinda Gómez. Fotografia: Jordi Garcia. Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep

A. Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons. Disseny i maquetació: Marcel Maas, Adrià Gallego i Francesc Cabeza. Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida. Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95. Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71).

EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT CUGAT no fa seva necessàriament.

EN SERVER I EN TITO

OS

OPINIÓSant Cugat disposa des de fa dos

anys d’una eina que permetconèixer una mica millor la

realitat de la nostra ciutat des delpunt de vista dels ciutadans i les ciu-tadanes, i veure quines coses trobenpositives i quines creuen que hauriende millorar.

L’Observatori Sociològic de SantCugat és un estudi estadístic queanalitza, a través de la realitzacióde 800 enquestes a dones i homesde 17 anys o més, quina percepciótenen del municipi. Es tracta d’uninstrument nascut amb voluntat decontinuïtat, d’informació i d’estu-di de la ciutat, que ha de permetreaprofundir en les necessitats, lespreocupacions, els interessos i elnivell de satisfacció dels santcuga-tencs i les santcugatenques. Els objectius principals del’Observatori són, d’una banda,analitzar el perfil sociodemogràficde la ciutadania de Sant Cugat,així com també els seus valors, lesseves actituds i les activitats quedesenvolupen a la ciutat. Tambémesurar la seva satisfacció enversla ciutat, conèixer els elements quemés en destaquen, la seva visió dela situació actual i les seves expec-tatives futures. Finalment, permetconèixer les opinions i valoracionsque tenen respecte a les polítiquesi activitats de les àrees i serveis iequipaments municipals, i sobrel’acció de govern municipal.

La voluntat que aquest sigui uninstrument acceptat per tothom, iútil, es manifesta en el fet que elsqüestionaris de les enquestes hanestat consensuats amb totes lesforces polítiques representades alconsistori i només varien, lleuge-rament, amb la introducció denoves temàtiques sobre les qualsinteressa conèixer l’opinió de laciutadania en un determinatmoment.L’existència d’aquest instrument,

també present a la majoria de ciu-tats mitjanes i grans del nostreentorn, permet també detectar pro-blemes que potser no són del totevidents i apuntar tendènciessobre determinades matèries, comara la immigració, el civisme o lapercepció sobre la qualitat de vidade la ciutat. En aquest sentit, perexemple, observem que la ciutada-nia enquestada creu que SantCugat és una ciutat força cívica iamb un nombre considerabled’immigrants, sense que això espercebi de manera problemàtica.D’altra banda, s’observa una preo-cupació, que es manté estable,sobre el creixement urbanístic de

la ciutat i en canvi, en aquesta últi-ma onada, es detecta una baixadade gairebé 10 punts del trànsit comun dels problemes principals deSant Cugat.D’entre les moltes dades que ana-litza l’Observatori, també destacaque el 80,2% dels santcugatencs iles santcugatenques afirmen sen-tir-se força satisfets o totalmentsatisfets de viure a Sant Cugat, labona valoració que fan de la tascaque realitza l’alcalde, LluísRecoder, al capdavant de l’A-juntament o el nivell d’activitatsque realitzen al municipi, fet quedesterra del tot la idea que algunstenen de Sant Cugat com una “ciu-tat dormitori”.L’observatori no és, ni ho preténser, la reproducció en paper delque és Sant Cugat i de com són elssantcugatencs i les santcugaten-ques, però sí que és una foto apro-ximada de les percepcions de laciutadania en un determinat mo-ment, que pot ser útil a l’hora devalorar determinades decisions,dur a terme polítiques públiques oprioritzar accions, evitant, en qual-sevol cas, allò que s’anomena“governar a cop d’enquesta”.//

TRIBUNA

“Perd força la idea queSant Cugat és una ciutatdormitori”

Marta Subirà i RocaRegidora de Serveis GeneralsComunicació, Acció Cívica i Igualtat

L’Observatori Sociològic de Sant Cugat

Sant Jaume, unbarrimartiritzatL’agra polèmica entre la presiden-ta de l'EMD, Montserrat Turu, iConvergència i Unió se centra, uncop més, al barri de Sant Jaume.Un barri del qual els carrers PereMas, Cànam, Lli i Rusc no hanestat mai de Sant Jaume; si de cas,estan més identificats amb CanBrou.Fa anys un tripijoc entre l’Ajunta-ment de Sant Cugat i l’Entitat vafer que s'edifiquessin uns blocs detres pisos a l'avinguda ArnauCadell, on legalment hi havia d’ha-ver cases adossades. Ara es parlade vivendes de Promusa al costat

de l’estació, sense pàrquing, men-tre els nostres carrers estan plenstot el dia dels cotxes de la gent queva a Barcelona.A més a més, des de fa una micamés d’un any, autocars de l’em-presa Molist, al servei d’unaindústria de Sant Cugat, creuen elsnostres carrers a tota hora del dia,i de vegades circulen a velocitatsincreïbles, estacionen amb elmotor en marxa (fins i tot abansde les 8 del matí) i causen conflic-tes amb veïns i altres conductorsque de vegades obliguen a fermaniobres per tal d’evitar-los.Evidentment, Valldoreix ja no és laciutat jardí que Josep Altet i altreshistoriadors preconitzaven. Deciutat jardí s’ha convertit en ciutatdormitori i els nostres carrers, enpàrquing de tota la contrada.

Adolf Priante i Abollado

La nit del 15 de juliol passat va ser màgicaper a moltes persones de la nostra comar-ca. Les Carpes del Chic Sant Cugat es

van obrir, una vegada més, a la solidaritat. Gai-rebé 500 persones van voler que la festa siguésmés festa. La dansa, la música, la companyiavan fer possible el somni i la il·lusió de joves oadults o persones grans unides per un desig departicipar amb normalitat del món que elsenvolta. Molts d’ells amb situació de discapa-citat deguda a problemes neurològics crònics,però persones amb capacitat d’estimar, de gau-dir, de compartir noves experiències. Les Car-pes del Chic Sant Cugat lluïen com un dia nor-mal de festa, no es notava res diferent, el riure,els crits, la força de la música, el color, tot eracom un dia qualsevol i això és un veritable èxit,

l’èxit d’assolir ser persones gaudint de la festa.Agraïment per a totes les persones que vancontribuir a la festa, en especial al Chic, on elSr. Andreu Ortega i tot el seu equip, de formasolidària, van donar a la nit la serietat i la dedi-cació professional acurada, a les noies delGimnàs de Sabadell que van donar l’empentai l’alegria amb l’esforç de tot l’equip encapça-lat per la Sra. Glòria Bertran, a la provocativaANGI, a tots els voluntaris encapçalats pelsregidors de Sabadell i Terrassa, la Sra. MariaRamoneda, el Sr. Pere Obiols i la Sra. CèliaRos, i als mitjans de comunicació que van fer-ne ressò de la notícia.

Miquel Aguilar i Barberà President AVAN (Associació Vallès Amics de la Neurologia)

CARTES DELS LECTORS

Quan la normalitat és notícia

LA FRASE DE LA SETMANA: La donació d’Occident a l’Àfrica sense contraprestacionsés una arrogància”

Serge Latouche Economista a la Universitat de la Pau

“

OPINIÓ 21Dijous, 22 de juliol del 2004

Martí OlayaEscriptor

L’OBSERVATORI

Un llibre vell

Vaig estar ben content quela Margarida –coneixiason pare i sa mare i tambél’avi, el Sr. Tiell– emregalés aquell llibre.

Morta recentment la seva mare,ara remou i endreça espais de duesvivendes a Sants en una de lesquals, malauradament, ja no hi viuningú. En casos així, diria que elsllibres es mostren inquiets a lesprestatgeries: uns, per por de serllençats al drapaire; altres, espe-rant noves enquadernacions o eltrasllat a armaris nous o vitrines.Els ha arribat l’hora de ser fulle-jats, palpats de llom i tapes percomprovar el seu estat, valorats ladata d’edició, dedicatòries i, pot-ser, el fet d’amagar entre les sevespàgines una carta, una tarja o unaflor seca de qui sap quan.La Margarida, que està en el tràn-gol de la inevitable tria, perquè acasa seva també els seus llibres lireclamen més espai; que coneixarxius i biblioteques i sap on hand’anar a raure determinats llibresque no s’han de llençar, ha recor-

dat que la meva dona i jo va pernou anys que vivim a Sant Cugat iens ha regalat un llibre antic –sivoleu, digueu-ne vell– i només lalectura del títol ja m’ha fet posardempeus. Em sento immerescu-dament distingit en rebre un lli-bre de tant valor encara que siguivell, escamarlat i amb el paperpuntejat per la pàtina tenaç delsanys. El llibre es titula Monogra-fia Històrich-Descriptiva de SantCugat del Vallès, un treball pre-miat en els primers Jocs Floralsdel Monestir i l’autor, advocat iarxiver diocessà, es deia Josep dePeray. Consta que aquest treballsobre Sant Cugat és un dels seusmillors estudis monogràfics. Vaser editat l’any 1908 (l’Enciclopè-dia Catalana s’equivoca i fa cons-tar 1910). Se’n va fer una reedició,corregida i augmentada, l’any1931.Diuen que els nens estan contentsamb sabates noves. Ja ho veieu:jo ho estic amb un llibre vell. I nom’he sabut estar de fer-vos-encinc cèntims.//

El dret a l’autodeterminació, és adir, l’acció mitjançant unacol·lectivitat escull el seu destí

polític, és semblant al dret dels indi-vidus a decidir lliurement què volenfer amb la seva vida un cop arriben al’edat adulta. La por a la disgregacióterritorial esgrimida per alguns par-tits polítics cada vegada que senten laparaula autodeterminació, doncs,deu ser semblant a les reticències delspares quan els fills els anuncien quevolen emancipar-se. Amb una grandiferència, és clar, si ens referim alnostre cas en particular com a nació:Catalunya no és filla d’Espanya.Acceptaríem una relació fraternal. El14 d’abril del 1931, quan FrancescMacià va proclamar la RepúblicaCatalana com a Estat integrant de laFederació Ibèrica (aquest Estatcatalà va durar tres dies, el tempsjust per descobrir que la II Repúbli-ca no era una república federal), s’a-dreçava “als pobles germans d’Es-panya”. Al capdavall, el periodista,escriptor i col·laborador habituald’EL DIARI DE SANT CUGAT VíctorAlexandre, en una carta adreçada alpresident de la Generalitat de Cata-lunya, Pasqual Maragall, ho diu benclar i català: “Els catalans érem cata-lans molt abans que Espanya fosEspanya i probablement ho conti-nuarem essent després que Espanyatorni a ser Castella”.Sant Cugat, perquè així ho ha deci-dit el ple municipal mitjançant unavotació plenament democràtica, iperdoneu la redundància, s’adhereix

a la campanya Free Catalonia- Cata-lunya Lliure. Aquesta campanyadifon “un punt de vista diferent de larealitat catalana” i explica, en diver-sos idiomes si es consulta la sevapàgina web, alguns símbols de lanostra identitat, com ara la Senyerai l’Estelada, o l’origen la nostra llen-gua, el català. També ofereix quatrepinzellades d’història, recordant queles lleis i institucions catalanes, i pertant la nostra sobirania, es van per-dre el 1714 i no durant el regnat delsReis Catòlics, com alguns manuals

ens han volgut fer creure. Només calrecordar que, si el f ill del segonmatrimoni del rei Ferran haguésarribat a l’edat adulta, les duescorones, la d’Aragó i la de Castella,unides fins al moment de maneracircumstancial, haurien tornat aseparar-se. No va ser així, és cert,però el fet és que cada corona vamantenir-se com a realitat políticadiferenciada, si bé estaven regidesper una mateixa persona física.Sigui com sigui, m’alleuja com-provar que algunes tensions pròpiesde l’època de campanya electoralvan quedant enrere a poc a poc. Vahaver-hi uns dies en què proclamar-se nacionalista o independentistaera pràcticament el mateix que

autoinculpar-se com a terrorista.Alguns polítics espanyols, fins i tot,van arribar a diferenciar entrenacionalistes bons i nacionalistesdolents. M’imagino que aquestsmateixos polítics se sorprendrien siarribessin a saber què ha passat enaquesta ciutat: les diferents joven-tuts polítiques nacionalistes handeixat de banda les seves diferèn-cies i han aconseguit que arribés alple municipal una moció d’adhesióde la ciutat a Free Catalonia- Cata-lunya Lliure (llàstima que primeraparegui el lema en anglès i desprésen català...). Els partits nacionalis-tes, els bons i els dolents, tambés’han posat d’acord i han aprovatla moció. Voldria saber què diriena Madrid si tots els ajuntaments deCatalunya s’adherissin, com ho hafet el de Sant Cugat, a una cam-panya que vindica el dret a l’auto-determinació. Entendrien, final-ment, que la voluntat del poblecatalà, feta de la suma de tots elspobles, és (tal com diu el text de lamoció) la de “decidir el seu futur enllibertat, sense imposicions, senseinterferències i en pau”?No ho tinc clar. Espero sinceramentque l’esperit de la campanya nomori amb la mateixa campanya.Acabaré citant de nou l’avi Macià:“Catalans, sapigueu fer-vos dignesde Catalunya”. //

TRIBUNA

“Espero que l’esperit de la campanya no moriamb la mateixa campanya”

Eva Arasa i AltimiraPeriodista

Catalunya lliure

OPINIÓ22 Dijous, 22 de juliol del 2004

Pere VivóExrector del Monestir

EL CAMPANAR

La parròquia i el Monestir

Permeteu-me atabalar-vosamb alguna de les mevesdèries: ¿la parròquianomés té mil deu anys,segons el primer docu-

ment trobat, del 993? ¿No en témolts més? El Concili IV de Tole-do, del 633, mana la creació deparròquies en tots els llocspoblats, amb preferència on esveneri la memòria d’un màrtir. Pertant: ¿les restes de la petita esglé-sia del claustre –la paleocristiana–no són també les de la nostra pri-mera església parroquial? Lesdates i la lògica no ho contra-diuen!D’acord que el 993 aquí ja no hiérem, però: ¿on, si el Vallès ja eraun territori força poblat? Capdocument anterior al 993 parlad’un espai de culte al lloc d’Octa-vià que no sigui el Monestir, pertant: ¿també aquest era el nostre?Fins, d’abans, i tot. D’abats iMonestir, els monjos no en parlenfins al 794, altres, f ins al 878,però, no ens calia cap monestir per

assistir-nos espiritualment, enpodíem tenir prou amb algun pre-vere, potser enviat pel bisbe d’E-gara...Si fos així, resultaria que tornema ser a casa! Si que fórem traslla-dats, després de la destrossa d’Al-mansor, on ara hi ha el mercat: l’a-bat Odó, amb la seva empenta, ensdevia ja regalar un espai al capda-munt del turó de la futura vila, onpassàrem segles, aguantant bo-nances i tempestes.Però arribà l’hora de baixar delturó –ja assetjada el 1820 i defi-nitivament el 1833– plantant-nosal Monestir per salvar-lo el màximpossible i per quedar-nos-hi persempre. Per tant –si l’encertem–vam tornar a casa, d’on havíemsortit, feliços de ser novament mésfrec a frec del tros de terra que mésguarda el record de Sant Cugat.M’hi apunto: abans que el Mones-tir, va ser la Parròquia! I les restesdel claustre porten també gravadala nostra primera fesomia parro-quial!//

CARTES DELS LECTORS

Facin políticad’esquerresEm declaro ciutadana del carrer,desconeixedora dels afers d’estat,sense considerar-me molt in-tel·ligent, tampoc sóc una igno-rant. Sóc una malalta de Parkin-son, que ha posat totes les sevesesperances en la ciència, però elsdies passen i la ciència poc avança.Vam aconseguir a les urnes des-bancar els qui s’oposaven, als quesempre deien allò que “Espanya vabé”, a la qual cosa jo sempre elsvaig contestar que només anavabé per a uns quants. El temps emdóna la raó; aquests dies hempogut llegir a la premsa notíciescom: “Creix un 18% els ciutadansmilionaris a Espanya”. No obstantaixò, en prestacions socials, edu-

cació, habitatge, Espanya va a lacua dels països de la Unió Euro-pea. Un altre cop és als partitsd’esquerres als qui els toca anive-llar la balança, desnivellada per ladreta, però senyors, no facin quepaguem tots l’enriquiment d’unsquants, no facin que ens financemels ciutadans del carrer les poquesprestacions que ens concedeixen.Apujar la gasolina per pal·liar eldèficit de la sanitat pública emsembla una postura inviable. Se-nyors que ens governeu gràcies alsciutadans que estan cansats detanta prepotència, de tant “decre-tazo”, vam voler fer un tomb cap al’esquerra, facin doncs políticad’esquerres. I recordin una altra deles seves promeses electorals, elseu suport a les investigacions ambfinalitats terapèutiques. I mentrearriben els resultats, fins que per fil’home sigui capaç de frenar, abo-

lir, eradicar, malalties com el Par-kinson, l’Alzheimer, la diabetis itantes altres, no ens abandonin ala nostra sort, donin-nos unamillor qualitat de vida facilitant-nos les necessitats que cada malal-tia requereix –rehabilitació, des-plaçaments, assistència a domici-li– etcètera. Cuidin el ciutadà delcarrer, sobretot els més necessi-tats.

Consol Torrente, malalta deParkinson

Trist carrerRossellóCom a santcugatenc i veí del carrerRosselló m’agradaria fer algunscomentaris d’aquest malaguanyatcarrer, que em consta que el senyoralcalde ha fet servir de dreceraquan va a peu a l’ajuntament.

- Primer de tot vull dir que l’es-mentat carrer en els anys cinquan-ta i seixanta encara era al darrerede les cases del carrer Martorell,on molts veïns, com el meu avi,aprofitaven per tenir l’hortet. Totaixò va canviar molt ràpidamentamb el boom de la construcció delsanys seixanta i setanta, quan es vanfer blocs de fins a sis pisos d’altu-ra, que van destrossar completa-ment aquest carrer, com tants d’al-tres del nostre estimat poble, fetque ja no podem canviar.- Actualment, s’ha de denunciarque és un dels carrers més degra-dats i bruts del centre del poble.Constantment es veuen a prop delscontenidors tota classe d’estris(matalassos, banyeres de bany,piles de runa al terra d’algunareforma, electrodomèstics, mo-bles, etc.), que es passen molts diesal mateix lloc fins que es recullen.

També voldria esmentar especial-ment els orins dels gossos a tots elsportals de les cases.- Finalment vull dir que no buscoculpables, ja que molts problemesd’aquest tipus es podrien solucio-nar si les persones fóssim méscíviques, però també és veritat quel’Ajuntament ens ha tingut moltabandonats durant massa anys ique, per exemple, podria fer unaneteja més intensiva, i de tant entant fer una regada a tot el carrerque es troba ple de pols i terra acausa de les obres de vianantitza-ció dels carrers veïns. Per últim,caldria que l’Ajuntament accele-rés el projecte de vianantitzaciódel nostre carrer, soterrant elcablejat elèctric i col·locant lesinfraestructures i el mobiliari urbàque manquen per tenir d’unavegada un carrer més digne.

Amadeu Vila i Navarro

En ocasió de l’acte de clausura delcurs 2003-2004 de l’Aula d’Ex-tensió Universitària de Sant

Cugat, el professor Jordi Coca, com aintroit al tema escollit per la seva dis-sertació sobre el dramaturg rus Txék-hov en ocasió del centenari de la sevamort, va fer un ajustat aclariment, queper molts dels assistents –jo em con-fesso un d’ells– fins aleshores no entenia coneixement. Si bé han estattants els cops que hem utilitzat aquestsmots com a sinònims, és veritat queels seus conceptes són ben diferents.

Haig de confessar que sóc esponja,i que constantment estic retenint totallò que crec em fa falta en el meuconeixement. És per això que calestar atent a tot el que ens pot enri-quir el nostre disc dur memorial.L’assistència a les conferències set-manals de l’Aula, a l’ArxiuNacional de Catalunya, han signifi-cat per a mi una abundosa font deconeixements. Val, doncs, la penadedicar aquest escrit a explicar cla-rament la diferència conceptualdels dos mots que encapçalen eltítol d’aquest article. Si consultemel Fabra, tragèdia és una obradramàtica que representa una acciógreu entre personatges, i drama ésuna peça de teatre en prosa o envers d’un gènere mixt entre latragèdia i la comèdia. Em guardaréprou d’esmenar aquestes defini-cions del mestre Fabra, però encaraem resulten més confuses. Quan entemps de Bismark l’esperança devida solament arribava als 45 anys,

va ser aquest gran estadista a qui seli ocorregué establir la jubilació apartir dels 65 anys, com a premi pera aquells que hi arribaven. Llunyestava pensar que aquella decisiórepresentaria al cap d’un segle unade les grans tragèdies del mónactual. D’aquí que una paraula queen el seu original significat hauriade ser el de l’alegria per haver fran-quejat una meta en la vida laboral,s’hagi convertit en tristesa, i dramafamiliar. La vida està composta d’e-tapes que segons l’esperança de

vida tenen diferents fites. Així, ara,fins que hom arriba als 35 anys, elque s’espera és ajuda, i quan s’arri-ba als 45 és ja temps de pensar ques’apropa la prejubilació i val lapena estar preparats. L’home dedi-cat a la difícil lluita per guanyar-sela vida per als seus, solament domi-na la nevera, l’aspirador i el micro-ones, mentre que la dona domina lavitroceràmica i les rentadores, queli ocupen el poc temps lliure que liqueda després de guanyar-se un souque complementi el del marit.L’educació dels fills –quan n’hi ha–es delega a la Generalitat, i així ensva. Arribada, doncs, la jubilació,tots esperen poder gosar d’unmerescut selfcare –poder cuidar-se

amb una certa dignitat– tot mante-nint la xarxa relacional cobradadurant la vida i que segons el con-sell de la mare de Woody Allen,radica a sortir i que et vegin, si noés que es vulgui que els amics,coneguts i saludats busquin el teunom en els anuncis mortuoris. Cal,arribada aquesta hora que contrà-riant a Maragall, el poeta, no ha deser de temença, conservar en elmemorial totes les experiències vis-cudesi que són el gran capital quetot sènior ha de saber explicar. Sónles nostres batalletes que amb cali-desa hem de transmetre als fills inéts prescindint dels irònicscomentaris. Sapiguem finalmentdistingir el real significat d’aques-tes dues paraules que constantmentens acompanyen en la vida, ja quesi bé el drama és el que succeeixentre cada un de nosaltres i el prò-xim, i aquí si que podem tractard’evitar-lo, la tragèdia per contra,s’escapa del nostre control per laseva globalitat, ara més que mai,que aquesta parauleta s’ha posat demoda. Convertim, doncs, les nos-tres tristeses que constitueixen elsnostres drames en l’alegria de saberque som vius, ja que les tragèdiesno són res més que el resultat glo-bal de no haver sapigut lluitar cadadia amb el nostre petit o grandrama. //

TRIBUNA

“La vida està composta d’etapes

que segons l’esperança de vida

tenen diferents fites”

Jordi Garriga i PuigCol·laborador del Diari de Sant Cugat

Tragèdia versus drama


La setmana en IMATGESHomenatge a 30anys de feinaDilluns 19 de juliol

D’aquesta manera els regidors del’Ajuntament van homenatjar el quiha estat el secretari del consistoridurant 30 anys, Josep Maria Rigau.El reconeixement,que extraordinà-riament i sortosament es va podermantenir en secret fins a l’últimmoment, va agafar per sorpresa elprotagonista,que,com en la resta desessions plenàries i com és habitual,es trobava al bell mig de la taula queocupen els càrrecs electes.Enaquest cas va haver-hi unanimitatentre els grups i després de sentitsparlaments, com mostra la foto, elsregidors van dedicar-li una ovació enel moment d’entregar-li una placacommemorativa amb la ja tradicio-nal rosassa del Monestir.Un cop ser-vida l’emoció es va iniciar el ple.

Fotografia:JORDI GARCIA

Cada cop hi hamés ‘superavis’Divendres 16 de juliolLa mira-solenca Ana Moratilla varebre,divendres passat, la visita deles autoritats municipals per felici-tar-la el dia del seu 101è aniversari.L’alcalde Lluís Recoder i el regidorde Relacions Institucionals, JaumeTubau, van desplaçar-se fins a la Llard’Avis del districte per entregar aaquesta àvia centenària,però devitalitat envejable,un record en unadata tan assenyalada.L’àvia fins i totva llegir una poesia a l’alcalde que

ella mateixa havia preparat per a l’o-casió.Però Ana Moratilla no va ser l’únicaciutadana de Sant Cugat que vaassolir l’edat rècord dels 100 anys.AValldoreix, Francesc Casamitjanatambé rebia el dissabte,17 de juliol,la visita de les autoritats de l’EntitatMunicipal Descentralitzada,perhaver-se convertit també en cente-nari. El vocal de participació ciutada-na de Valldoreix, Josep Casadellà vaser l’encarregat de felicitar Casamit-jana al Casal d’Avis de Valldoreix.



Un Mini ambmatrícula històricaDimecres 14 de juliol

Trobar-se equips de gravació filmantanuncis pels carrers de Sant Cugatés, cada cop,més habitual. El que noho és tant és que els productespublicitats facin una referència tanclara a la història de Catalunya comen l’últim cas. I és que,el Mini decolor blau elèctric que fa dues set-manes donava voltes a l’entorn de laplaça Barcelona perseguit per una

multitud encesa, tenia a la matrículala significativa combinació de xifres inúmeros 1714 CAT.


Preparant els accessos aCan MatesDimecres 21 de juliol

Els treballadors ultimen els treballsd’una rotonda,davant l’estació delsFGC a Mira-sol i molt a prop de l’es-cola La Farga,que forma part delstreballs de connexió entre el districtei la nova zona de creixement de CanMates.Els cotxes ja circulen pelgiratori que connecta el carrer Mont-

serrat Roig amb l’avinguda Bilbaosense passar per la plaça Borràs,aratallada al trànsit.A poc a poc la imat-ge de la zona va canviant en un espaion també hi haurà un espai verd iuna trentena de places d’aparca-ment en superfície.


CULTURA26 Dijous, 22 de juliol del 2004

Dansa Sant Cugat fa el saltdefinitiu per consolidar-se

INTENSIU>

Les danses africanes, lacomèdia musical i el raggasón les disciplines queincorpora la quarta edició

de Dansa a Sant Cugat, que tindràlloc a la ciutat a partir de dillunsvinent, 26 de juliol, fins al pròxim30 de juliol. El curs, amb tres anysal darrere que han servit per con-solidar-lo com una de les citesestiuenques ineludibles per als afi-cionats a la dansa, tant de Catalunyacom d’arreu d’Europa, ofereix unampli ventall de disciplines i nivellsi, en aquesta ocasió, compta ambmúsica en directe en algunes clas-ses. L’stage, un any més, inclouràun parell d’actuacions obertes alpúblic per tal de difondre el llen-guatge de la dansa entre els ciuta-dans.

L’èxit de les tres primeres edi-cions de l’stage, que cada any hatingut més alumnes, consolidaDansa Sant Cugat com “un referententre les escoles d’estiu de dansa”,tal com afirma Esteve León, coor-dinador de l’àrea de Cultura de laDiputació de Barcelona, una de lesinstitucions que, al costat de l’A-juntament, dóna suport a aquestainiciativa organitzada per l’escolade dansa Vàrium i Espai ServeisEducatius i Culturals. León tambédestaca “l’arrelament d’aquestesdeveniment en el teixit santcuga-tenc”, que es reflecteix tant en elnombre d’alumnes de la ciutat comen l’èxit de públic a les mostres quees realitzen durant el curs.

La implicació amb la ciutatpassa també per la col·laboraciód’algunes escoles de dansa en elcurs. El centre Andança de l’Es-bart Sant Cugat, l’escola Color i elcentre Laura Esteve ofereixen, així

doncs, algunes de les classes, men-tre que el gimnàs Aqua-Blockcedirà les seves instal·lacions per ales classes de la tècnica Pilates.

D’altra banda, les xifres demos-tren que l’stage té ressò a escalainternacional. L’any passat, el 30%dels participants provenien dediversos països d'Europa i del’Amèrica Llatina.

Ampli ventall de disciplinesLa varietat de disciplines i denivells ha estat una de les caracte-

rístiques de Dansa Sant Cugat desdels seus inicis. De cara a aquest

curs, els organitzadors han deciditampliar encara més l’oferta iinclouen en el programa tallers dedansa africana, jazz-comèdia musi-

cal i ragga, una variant del hip-hop.“Volem ser un curs de nivell, peròtambé de difusió de la dansa”,explica Jordi Rosés, un dels orga-nitzadors de Dansa Sant Cugat.Rosés creu que “la diversitat con-tribueix justament a la difusió,especialment entre els més jovesperquè tractem disciplines com elhip-hop, que no són freqüents enaquest tipus de cursos”.

Les classes tindran lloc a les ins-tal·lacions del Pavelló Poliesportiude la rambla del Celler, el Teatre-

Auditori i l’Escola Munipal deMúsica. Rosés assegura que “no hiha cap stage amb unesinstal·lacions com aquestes, ambdutxes i un terra tan net que elsalumnes no s’embruten els peus”.

La present edició de Dansa SantCugat inclourà un parell d’exhibi-cions a l’aire lliure. L’espectacle del27 de juliol, inclòs dins dels actesdel Fòrum de les Cultures, serviràper presentar al públic santcugatencel centre coreogràfic École desSables del Senegal. // Eva Arasa

La passió per la dansa és un dels motors del curs, que cada any té més alumnesARXIU

L’École des Sables delSenegal actuarà el dia 27de juliol en el marc delcurs i del Fòrum 2004

La quarta edició del curs, que comença dilluns, incorpora noves disciplines com la comèdia musical


MÚSICA>El cor de cambraLieder Càmera posarà demà a lanit el punt final al Primer Festivalde Música de Cambra al Mones-tir de Sant Cugat. Aquesta for-mació sabadellenca, dirigida perJosep Vila, ha estat convidada enla primera edició d’un festival

que, de cara al futur, busca pro-jectar-se fora de la ciutat.

El concert, que començarà alpunt de les 10 de la nit, s’iniciaamb peces de compositors clàs-sics com Bruckner, Mendelssohno Pizzeti. La segona part del reci-tal, en canvi, se centrarà en temespopulars com La gata i el beli-

tre, La filadora o En Pere Galle-rí.

Actuació de l’Òpera de CambraL’Òpera de Cambra de SantCugat va emprendre la setmanapassada la recta final del certa-men, que va començar el primerdivendres del mes de juny. La for-mació va presentar, en aquestaocasió, peces per a soprano i barí-ton, interpretades per MarionaBenet i Toni Marsol, acompa-nyats al piano per Eloi Jové.

Benet, que a més és la direc-tora del Festival de Música deCambra al Monestir, està satisfe-ta amb el desenvolupament d’a-quest esdeveniment cultural,“únic a Catalunya i en el conjuntde l’Estat”. Per Benet, el sentitdel festival és “mostrar diferentsformacions de cambra, inclosesles menys conegudes”. Una altracaracterística del festival és quela majoria de formacions que hihan actuat són santcugatenqueso tenen algun músic santcuga-tenc. L’excepció és justament laLieder Càmera, formació convi-dada. <

Actuació de l’Òpera de Cambra durant el Festival de Cambra al MonestirEFRÉN MONTOYA

XERRADA>El periodista i res-ponsable de comunicació de l’Àrea deServeis Personals de l’Ajuntamentde Sant Cugat, Pep Tugues, va assistirla setmana passada al XXI FestivalInternacional de Teatre d’Almada, aLisboa, on va oferir una conferènciasobre el teatre català. El festival, quea més d’arribar a la vint-i-unena edi-ció celebra el vintè aniversari, ha dedi-cat cadascuna de les jornades a untema monogràfic. En el cas del teatrecatalà, la conferència impartida perTugues va servir com a preludi de l’ac-

tuació d’Els Joglars, que van repre-sentar l’espectacle El retablo de lasmaravillas.

Tugues, acompanyat per RamonFontserè, de la companyia Els Joglars,va oferir una xerrada que, sota el títol20 + 8 anys de teatre català, repassa-va la història recent del teatre català,des del Grec del 76 fins al momentactual, on és molt difícil mantenir unacompanyia estable com Els Joglars,havent de competir amb els grans cen-tres de producció teatral com el TNCo l’empresa privada Focus. <

Ramon Fontserè, d’Els Joglars, i Pep TuguesCEDIDA

SEMINARI>Sant Cugat acullaquesta setmana el IX Curs d’In-terpretació de Lied, que organit-za Joventuts Musicals amb lacol·laboració del Centre Cultural

Sant Cugat. Durant aquests dieses reuneixen a la ciutat cantants ipianistes internacionals, en uncurs magistral d’interpretacióimpartit per Wolfram Rieger. Unconcert a càrrec dels alumnesposarà el punt f inal al IX Cursd’Interpretació de Lied.

Els participants, un total de 10duos, provenen del conjunt del’Estat espanyol i de països comÀustria, Alemanya i el Japó. Lanovena edició d’aquest curs estàdedicada als cicles La bella moli-nera, de Frank Schubert, per a

homes, i Vida amorosa d’unadona, de Robert Schumann, pera dones.

El seminari f inalitzarà ambun concert a càrrec dels alum-nes, que tindrà lloc diumenge, ales 8 del vespre, a l’Aula Magnade l’Escola Municipal de Músi-ca Victòria dels Àngels. Les invi-tacions es poden recollir, fins dis-sabte, al mateix conservatori, de10 del matí a 2 del migdia, i de 4de la tarda a 8 del vespre.

Wolfram Rieger és un presti-giós pianista que actua habitual-ment com a acompanyant en reci-tals de lied o bé en concerts demúsica de cambra. Aquest anytornarà a la Schubertiada de Bar-celona amb la mezzosopranoMichelle Breedt, el 28 d’octu-bre. <

El Curs de Lied aplegacantants i pianistes

El professor del curs, el pianista Wolfram RiegerCEDIDA

El curs finalitzaràamb un concert al’Escola Municipalde Música

Pep Tugues parla delteatre català a Lisboa

El cor sabadellenc interpretarà temes clàssics i populars

La Lieder Càmera clouràel festival al Monestir

CULTURA 29Dijous, 22 de juliol del 2004

L’Orquestra Simfònica SantCugat,activa com sempreLa formació dirigida per Josep Ferré ha interpretat l’opereta ‘La vídua alegre’

CONCERTS>L’arribada de l’es-tiu no ha frenat l’activitat de l’Or-questra Simfònica Sant Cugat. Laformació dirigida per Josep Ferréva actuar divendres passat a Alella,acompanyada pel també santcuga-tenc Cor Aulos, i va presentar l’ope-

reta La vídua alegre, de Franz Lehár.Aquest mes de juliol l’orquestra haactuat també en el marc del FòrumGrec 2004, on ha estrenat l’òperaJosafat, i en el Festival Jardins deCap Roig, al costat de Josep Carre-ras i Lluís Llach.

L’Orquestra Simfònica SantCugat va encetar les actuacions delmes de juliol amb l’òpera Josafat,composta i dirigida per Pere JosepPuértolas. La peça, amb llibret dePau Guix basat en la novel·la homò-nima de Prudenci Bertrana, es vaestrenar en el marc del Fòrum Grec2004 i comptava amb la col·labora-ció de la Fundació del Gran Teatredel Liceu. Els solistes encarregats deficar-se a la pell dels protagonistesde l’òpera eren Antoni Comas, RosaMateu, Montserrat Torruella i JosepPiere.

Mà a mà amb Llach i CarrerasUna de les fites més importants d’a-quest estiu per a l’orquestra és elconcert que va oferir el passat 11 dejuliol, dins del Festival Jardins deCap Roig de Calella de Palafrugell.Els músics van acompanyar, enaquesta ocasió, el tenor Josep Carre-ras i el cantautor Lluís Llach, a mésde la Coral Sant Jordi de Barcelona.

L’actuació, a l’aire lliure, s’haviahagut de retardar una setmana per

culpa del mal temps i, aquesta vega-da, els indicis no havien milloratgaire. El concert va començar alpunt de les 9 de la nit, moment enquè queia una pluja suau. Pensantque el concert no duraria gaire,músics i cantants van decidir iniciar-lo amb la peça prevista per al final,Campanades a morts. Finalment, igràcies a la tramuntana, que es vaendur el plugim, es va poder realit-zar tot el concert. Les obres que esvan interpretar són peces del discJunts.

L’Orquestra Simfònica SantCugat ha actuat dues vegades ambel tenor Josep Carreras. La primerava ser el 6 d’octubre passat al PalauSant Jordi de Barcelona, davant de20.000 espectadors.

Els Jardins del Marquesat d’Ale-

lla, d’altra banda, es van convertirdivendres passat, 16 de juliol, en l’es-

cenari de l’opereta La vídua alegre.Aquesta era la primera vegada que

el recinte s’obria al públic amb motiud’un concert i 700 espectadors vanomplir-lo de gom a gom. El reparti-ment estava encapçalat per GlòriaLópez, Sílvia Roqueta, Joan Ramos,Miquel Rosales i Jordi Mas. L’actorJoan Berlanga va interpretar el paperde narrador i el Cor Aulos es vaencarregar dels cors. Mentre queJoan Ramos era el responsable de ladirecció escènica, la direcció musi-cal va recaure en el mateix directorde l’orquestra, Josep Ferré. <

L’Orquestra Simfònica Sant Cugat ha actuat aquest estiu amb Lluís Llach i Josep CarrerasCEDIDA

L’OSSC va estrenar l’òpera‘Josafat’ en el marc delFòrum Grec 2004, l’últimdia del mes de juny

CONCURS>La ciutat tindràl’any que ve una escultura dedi-cada a Rafael Casanova. Des del’Ajuntament de Sant Cugat s’haposat en marxa el procés per a lacelebració d’un concurs d’ideesque ha de portar a la creaciód’una escultura en homenatge alconseller que va liderar laresistència de la ciutat de Barce-lona durant del setge de 1714.

L’Ajuntament, mitjançantaquesta iniciativa, pretén dignifi-car la figura de Rafael Casano-va, conseller en cap de la ciutat deBarcelona el setembre de 1714.L’escultura vol ser un homenatgea la persona Casanova, com asímbol de la defensa de les lli-bertats nacionals del poble catalàdurant la Guerra de Successió. Latemàtica de l’escultura, així, potincidir tant en la persona com enel valor simbòlic que representa,és a dir, la convicció i fermesa enla defensa de les institucions iconstitucions catalanes.

Escultura a la plaça homònima La nova escultura s’ubicarà a laplaça que porta el mateix nom.La proposta ha estat valoradatambé per la Comissió d’Escultu-ra Pública, creada aquest any.Amb l’escultura a Rafael Casa-nova es pretén ampliar el patri-moni escultòric als espais públicsde Sant Cugat.

L’Ajuntament, de fet, ha ende-gat recentment un Pla d’Escultures,que ha de revisar l’emplaçamentde les escultures existents a la ciu-tat, a l’hora que estudia la ubicacióde noves peces mantenint l’equili-bri entre els espais urbans edificatsi els espais urbans verds.

Adjudicació mitjançant concursLa creació d’aquesta nova escul-tura s’adjudicarà mitjançant con-curs públic, al qual poden parti-cipar tots els artistes que ho desit-gin. Dels artistes presentats, eljurat seleccionarà tres finalistes,que realitzaran sengles projectes,entre els quals es triarà el defini-tiu. El jurat està presidit per l’al-calde de la ciutat, Lluís Recoder,i el completen el tinent d’alcaldede Medi Ambient i Afers Inter-departamentals, Eduard Pomar;la tinenta d’alcalde de ServeisPersonals, Àngels Solé; el direc-tor de l’Àmbit de Territori, JoanGiordani; el professor de teoriade l’art de la UAB MiquelMolins; el titular d’escultura dela Facultat de Belles Arts de laUniversitat de Barcelona, JosepRoy; el director del Museu deSant Cugat, Lluís Campins; i eldirector de l’Escola Municipald’Art, Artur Margalef.

El termini de presentació dedocumentació finalitza el 30 d’a-gost. Les bases, que s’han difós enels cercles artístics, també espoden consultar a l’Ajuntament. <

Escultura enhomenatge aRafael Casanova

Santiago Rusiñol, 52. SANT CUGAT T. 93 675 47 51 [email protected]

CLUB SOCIS FONS D’ART

ANA GARCÍADIMARTS 27

ÚLTIM DIA

XVIII ANIVERSARI

“PINTURA JOVE’04”

El santcugatenc Cor Aulosha participat també enel muntatge de l’opereta‘La vídua alegre’


SEMINARI>La cantant italianaTiziana Guaglianone ha guanyatel I Premi Camerata, atorgatdurant la celebració del I CursInternacional de Cant organitzatper la recentment constituïdaAssociació Came-rata Sant Cugat. Elcurs, adreçat a can-tants i altres profes-sionals de la veu,com ara locutors,va tenir lloc la set-mana passada al’Escola Municipalde Música Victòria dels Àngels iva f inalitzar amb un concert acàrrec dels alumnes al claustre delMonestir.

El Curs Internacional de Cant,que amb tota probabilitat es repe-tirà l’any que ve, ha combinat

classes de cant, respiració i inter-pretació amb classes de tècnicaAlexander, impartides totes ellesper especialistes. El seminaritambé va incloure una conferènciaa càrrec del musicòleg i professor

Roger Alier sobreels diferents tipusde veu, que va des-bordar la Sala delTapís, just abans delconcert de cloenda.

Un total de 26alumnes, inclososdos oients, han par-

ticipat en el I Curs Internacionalde Cant. El curs, dirigit per XavierBaulies, ha comptat amb especia-listes en diferents àmbits de la veui el cant de la talla de FrancescaRoig o Carles Chausson. Una deles característiques que fan únic

aquest seminari són les classes detècnica Alexander, una tècnica derelaxació postural molt extesa enels estudis d’arts escèniques.Francesca Roig, professora decant, insisteix en la importànciad’estudiar el mètode Alexanderperquè “si una cosa fas quan can-tes és tensar i, per tant, és essencialaprendre a relaxar-se”.

L’alt nivell de la majoria departicipants en el curs, que es vaposar de manifest en el concert alclaustre, va obligar el jurat a ator-gar quatre mencions al costat delprimer premi, patrocinat per Auto-cugat i atorgat a Guaglianone. Lesmencions d’honor van ser per aAyumi Fujii, del Japó; LucaD’Antrassi, d’Itàlia; Elena Marti-nell, de Girona, i Pablo López, deMallorca.

El futur del curs de cantXavier Baulies, director del CursInternacional de Cant, se sent moltsatisfet pel funcionament de la sevaprimera edició. “Estem molt con-tents i estem convençuts que el curses tornarà a fer”, comenta Baulies.El director admet que “els alumnesens ho han demanat perquè consi-deren que l’experiència ha estatmolt positiva tant per l’organitzaciócom pels continguts o, fins i tot,les instal·lacions on s’han realitzatles classes”.

L’Associació Camerata s’haconstituït recentment i Bauliesexplica que els seus objectius pas-sen per “promoure la música, laveu, amb iniciatives com el curs decant, i les arts escèniques combi-nades, amb espectacles com Thepower of peace”, que s’estrenarà alTeatre-Auditori a principis de tem-porada. <

La cantant Tiziana Guaglianone ha guanyat el I Premi Camerata EFRÉN MONTOYA

COMMEMORACIÓ> El diu-menge 26, dia en què se celebra elmemorial del martiri i mort de santCugat, primer màrtir de les terres deBarcelona, el Monestir es vestirà degala per festejar com cal la com-memoració dels 1.700 anys de lamort del sant.

La vigília, a les 20 hores, el noubisbe del Vallès, Josep Àngel,entrarà solemnement pel portal ibeneirà el remodelat cancell d’en-trada a la església i presidirà lamissa solemne pregant al primermàrtir barceloní i vallesà que ator-gui concòrdia i pau al seu nou man-dat de bisbe.

En acabar la missa, els assis-tents sortiran al claustre, on assisti-ran al ball sacre de la Moxiganga(representació ballada de la passióde Crist) a càrrec dels dansaires delgrup Mediterrània. S’obsequiaràels participants de l’acte, especial-ment balladors, cantaires i músics,amb un petit ressopó.

L’endemà al matí, a les 12.30, elbisbe de Girona beneirà el noumemorial erigit al claustre en

memòria del nostre màrtir i patródel Monestir. El significat de l’ac-te, a més, ajuda a agermanar lesdues ciutats, ja que sant Fèlix, pri-mer màrtir de Girona, era, segonsdiuen les cròniques, company desant Cugat i molt probablementparent pròxim, germà o cosí carnal.Ambdós van arribar plegats a terrescatalanes, van predicar la doctrinacristiana i van morir per llurs creen-ces donant testimoni de fe.

El mateix diumenge, a les 20hores, es farà una altra celebració,aquesta vegada presidida per l’Abatde Montserrat, monestir de l’ordebenedictina, en commemoraciódels més de 1.000 anys que fa queels monjos benedictins van viure itreballar al nostre Monestir. Més tard, els fidels que vénen deGirona i d’altres llocs seran convi-dats a un sopar de germanor .

Paral·lelament, sortirà la sego-na edició revisada i ampliada delfascicle Què sabem del màrtir santCugat. Seria bo que tots els santcu-gatencs, antics i nous, ens uníssimper honorar el patró i el motiu del’existència del Monestir.// M. S

Guaglianone guanya elPremi Camerata de Cant

Cartell que anuncia la commemoració del 17è centenari del martiriMONTSE S.

El Curs Internacional de Cant es repetirà l’any que ve

Comemoració delmartiri de sant Cugat

El curs inclou classesde tècnica Alexander,

un mètode derelaxació postural

CULTURA 31Dijous, 22 de juliol del 2004

Una de les 40 obres de la col·lectivaJORDI GARCIA

La Casa Aymat, la desaparegudaempresa de catifes i tapissos, posanovament els seus espais a la dispo-sició de qui va revitalitzar-la com a

responsable de la seva direcció artística,l’any 1958. En les parets d’aquest edifici,ara remodelat i adaptat per a altres fun-cions, l’artista Grau-Garriga, universal-ment conegut per la seva renovació deltapís i les instal·lacions de gran magnituden espais històrics, com l’actualment ins-tal·lada al Monestir, en mostra l’obra mésrecent.Es tracta d’un conjunt de tapissos i dibui-xos, distribuïts alternativament, que s’orga-nitzen en un correcte diàleg entre el cotó, lallana, la ràf ia, l’espart, elssacs vells, el paper i el pig-ment, entre els pensamentstranscendentals i les emo-cions que afecten l’artista.En l’interior dels tapissoss’estructura una trama com-plexa ordida per petiteszones planes teixides ambcura, trencaments de direc-ció sense sentit aparent, ondulacions, buits,plens, incorporació voluntària d’elementsaliens. Sembla un treball centrat de manerainsistent en una idea que representa l’expe-riència particular, la vida humana en gene-ral i els factors vitals que la componen. Enobres com Abril, De secà, Primavera, se’ndestaca el seu interès pel camp i la natura,fins i tot es comporta amb lirisme en l’obraLlavors de seda, un tapís ple de cabdells defils, fent ús del joc del llenguatge ambiva-lent com si fos un poema visual. L’obraBotifler fa una clara al·lusió a qüestionspolítiques i Vídua, un tapís amb blancs i

negres, a l’entorn social. A Home i Donareitera els elements tradicionals del seuvocabulari formal explicitant els signescaracterístics de cada sexe. Els dibuixos complementen la desitjadaunió dels tapissos en aquests escenaris deprimeres recerques tèxtils. S’observen unes

constants geomètriques en la composició deles obres com és el rectangle que encapçalala part superior del paper, prestant-se a l’es-peculació espiritual i a la memòria del basti-dor del teixidor. Aquesta forma, que ordenal’espai transcendent, l’ha oblidada en unexcel·lent autoretrat alliberat de constric-cions. La cara, que està molt simplif icadaen la descripció, resta amagada per curtes iabundoses línies que la cobreixen com sifossin fibres. El fons, desenfocat, és confonamb el perf il del rostre d’aspecte seriós ireflexiu. L’artista i l’obra es fonen en un soltapís.•

ART A SANT CUGAT per Imma Pueyo

Retorn a les arrels:Grau-Garriga a laCasa AymatGrau Garriga: obra recentCasa Aymat. Fins al 14 de novembre

“S’observen unes constantsgeomètriques en la composició

de les obres”

ESPAI PATROCINAT PER:

La col·lectiva de Firartes trasllada a El Mesón

EXPOSICIÓ>L’exposició col·lec-tiva de Firart La ciutat i els artistes,que es pot veure fins diumenge a laCasa de Cultura, s’instal·larà a partirde dimarts, 27 de juliol, al restaurantEl Mesón de la plaça d’Octavià. Unaquarantena d’artistes locals, membrestots ells del col·lectiu Firart, mostrenla seva particular relació amb SantCugat mitjançant una gran diversitatde tècniques i estils.

Compromís amb l’art localEl dinamitzador cultural Mesón Cul-tura, amb un marcat compromís versl’art local des que va començar laseva activitat ara fa un any i migaproximadament, porta de nou la tra-dicional mostra col·lectiva de Firart al’emblemàtic restaurant de la plaçad’Octavià. L’exposició d’aquest2004, que s’ha pogut veure durant un

mes a la Casa de Cultura, preténposar de manifest la visió que tenenels artistes del lloc on viuen i treba-

llen, a través d’una mirada plàsticapròpia.

Segons la presidenta de Firart,Imma Pueyo, la col·lectiva d’enguany“aferma el projecte artístic de l’enti-tat per la nombrosa participació i elnivell qualitatiu de les obres. A més,intensifica la nostra cultura i tambéel tradicional lema que la ciutat deSant Cugat és una terra d’artistes”. <

‘La ciutat i els artistes’mostra la relació d’unaquarantena d’artistes ambSant Cugat

Els paisatges de PacoSalas viatgen a SantaEulària des Riu,a EivissaL’artista Paco Salas va inaugurarla setmana passada una exposicióde pintures a la Sala d’Exposi-cions de Santa Eulària des Riu, aEivissa. La mostra, que es podràveure fins al 30 de juliol, ofereixun recull de quadres amb paisat-ges eivissencs i temes de cairemés íntim i personal. <

Oberta la inscripció alstallers del Casal deCultura de ValldoreixUn curs d’esperanto i un taller pen-sat per als videoaficionats són lesnovetats per al trimestre d’octubrea desembre dels tallers organitzatsper l’Entitat Municipal Descentra-litzada de Valldoreix. En el cursd’esperanto, que tindrà una duradade 4 mesos, s’aprendrà a parlar i aescriure aquest idioma que preténapropar les nacions i fomentar l’hu-manisme. L’altra novetat, el cursde videoaficionats, va dirigit a tot-

hom que disposi de càmera devídeo domèstica i vulgui millorarels resultats de les seves filmacions.Les inscripcions ja estan obertes alCasal de Cultura de Valldoreix, de9 del matí a 1 del migdia. <

Xavier Moret escriusobre l’especulació a la Floresta L’escriptor santcugatenc XavierMoret acaba de publicar la seva últi-ma novel·la, L’home que adorava laJanis Joplin. Aquesta és la terceraaventura protagonitzada pel detec-tiu Max Riera, una història d’espe-culació urbanística relacionadaamb la construcció d’una cinquan-tena de cases adossades a la Flo-resta. Max Riera, personatge creatl’any 1997, és un detectiu queinvestiga per iniciativa pròpia, ambl’objectiu de denunciar abusos depoder i operacions especulatives.L’admirador de la Janis Joplin queapareix al títol és un arquitecte quemor en circumstàncies estranyes idóna peu a tota una trama relacio-nada amb les operacions poc cla-res d’una immobiliària. <


Quan el 31 d’octubre de 1963 va aparèixer per primera vega-da el personatge del Teniente Blueberry a la revista francesaPilote, ni Jean-Michel Charlier ni Jean Giraud, creadors lite-

rari i gràfic, respectivament, no van imaginar que estaven creant unnou clàssic del còmic mundial.Charlier,director de l’editorial Dargaud,ja tenia experiència com a guionista d’historietes, havia realitzat LaPatrulla de los Castores, Los Caballeros del Cielo i Los Demonios delCaribe,entre altres sèries de gran èxit popular.Jean Giraud,en aquellmoment conegut per Gir,era un jove valor de la il·lustració que tenia enJijé el seu mestre,i que estaria anys després destinat a convertir-se enun “dels grans”del còmic mundial,conegut en la seva segona perso-nalitat artística com a Moebius. Els dos eren uns apassionats de leshistòries de l’Oest i ja en la primera entrega de la sèrie,Fort Navajo,esva poder apreciar que hi hauria Teniente Blueberry per a molt de temps.El mateix Jean Giraud recorda:“Jo vaig escollir el nom, m’agradavacom sonava la fonètica de Blueberry,que també va agradar d’imme-diat a Jean-Michel.Potser va ser això el que li va donar la idea de crearun personatge del sud que es trasllada al nord.Seleccionar Belmon-do per als seus traços suposava trair una voluntat.Mai no vàrem ima-ginar que Bebel anava a convertir-se en una icona popular.Per nosal-tres no era més que una figura de la Nouvelle Vague amb un outsider,un físic atípic si es comparava amb el dels joves de moda.Tenia unamica de cínic.A més,jo estava introduint una referència a una altra cul-tura,més avantguardista,en l’univers del còmic de l’època,principal-ment destinat a un públic adolescent”. El personatge, al principi mili-tar,era contradictòriament el fidel representant del desordre.Un heroiatípic i rebel que d’alguna manera connectava amb l’ona en què es

movia la societat en aquell moment,els anys seixanta.Giraud ja ales-hores va utilitzar un llenguatge amb clares referències cinematogràfi-ques,que tant es va desenvolupar posteriorment,dotant la història d’ungran realisme, a través d’uns dibuixos d’una força expressiva fona-mental per a l’impacte que tindria entre els seus lectors,que van trans-cendir dels habituals de la revista, en principi destinada a estudiants.Jan Koumen (Utrech,1964),que va dirigir el 1997 Doberman, ha tri-gat set anys a dirigir la seva segona pel·lícula. Ho ha fet per la portagran, Blueberry. La experiencia secreta és l’adaptació lliure dels dosvolums,números 11 i 12 de la sèrie,La mina del alemán perdido i Elfantasma de las balas de oro, que conformen una sola història i esvan publicar el 1972.Amb Vicent Cassèl com a Blueberry, MichaelMadsen com “el dolent”, Juliette Lewis com “la noia” i el veteràErnest Borgnine com “el vell xèrif”, la pel·lícula discorre com un reco-rregut al·lucinogen que entremescla els mons diferents de Jean Giraudi el seu alter ego Moebius. Jan Koumen va explicar que “mai no emvaig plantejar fer una transposició literal del còmic ni tampoc realitzarun western clàssic.L’experiència secreta del film és l’intent per part delprotagonista de conciliar el món occidental del qual procedeix i elmón indi en què va passar part de la seva infantesa.Desitjava contaruna història que era secreta, l’experiència de Blueberry amb el móndels xamans...¿Què hi ha més apassionant que partir d’un relat exis-tent i remodelar-lo? Val a dir que la infantesa de Blueberry entre indisés una de les llicències del director respecte a la història creada perJean Charlier. Editorial Norma ha editat amb motiu de l’estrena de lapel·lícula un magnífic volum recopilatori dels dos toms de la sèrie,ambabundants comentaris i quelcom especial:el Teniente Blueberry dibui-xat per altres artistes del còmic,sota el títol Blueberry vist per...•

HISTÒRIA DEL CÒMIC per Jordi Frontons

Teniente Blueberry al cinema

Portada de ‘Blueberry’

EXPOSICIÓ>La jove artistasantcugatenca Anna Franquesa par-ticipa en l’última exposició col·lec-tiva de la barcelonina Galeria Tuset.Franquesa exhibeix, fins ben entratel mes de setembre, cinc quadres detemàtica urbana, renovats periòdi-cament a mesura que són adquiritspel públic.

La Galeria Tuset, situada alcarrer Tuset de la Ciutat Comtal,organitza cada any una mostracol·lectiva amb poc més d’una vin-tena d’artistes internacionals. Així,

la pintora Anna Franquesa s’haconvertit enguany en una de lesrepresentants de l’art català enaquesta exposició, que porta pertítol Figuració 2004-2005.

La ciutat en colorEls quadres de Franquesa copsenuna visió molt personal i coloristadels carrers i indrets més emblemà-tics de Sant Cugat. Pel que fa a latècnica, l’artista ha incorporat l’úsde l’espàtula i el collage per tal dejugar amb les textures. <

La pintora Anna Franquesa ofereix una visió colorista de la ciutatARXIU

Un agradable, estimulant i suggestiu passeig perl’òpera van oferir els membres de l’Òpera deCambra de Sant Cugat en el penúltim dels con-certs programats en aquest I Festival d’Estiu.

Començant per Mozart i el primer dueto de Le nozze diFigaro, on Susana fa veure a l’entusiasmat Fígaro quepotser el seu amo li demanarà algun favor, amb una inter-pretació plena d’intenció de Benet i una convincent entra-da de Marsol. Van seguir amb Pronta io son, de l’òpera deDonizetti Don Pasquale, on Benet va fer una Norinaplena d’agilitats i Marsol un Doctore Malatesta, insinuanti pletòric de veu. Per continuar, en aquesta progressió cro-nològica van passar de la bufa a la darrera mostra de bel-cantisme amb el magnífic duo que comença amb

Madamigel·la Valery i acaba amb el compromís de dei-xar al seu amor Alfredo de La Traviata, de GiuseppeVerdi, un fragment característic de baríton que ToniMarsol va brodar com a Giorgio Germont, en una actua-ció brillant de potència i timbre, però potser no situantprou l’espectador en el personatge de respecte (també caldir que és molt difícil en el tipus concert), al fer unaactuació massa propera físicament a l’amistançada delseu fill. Mariona Benet va fer una actuació sentida ambveu de bonic color. Tancava la primera part el duo dePorgy and Bess titulat Bess you is my woman now, frag-ment esplèndid, melodia encisadora de Gershwin que elsdos intèrprets van cantar amb força i sentiment.La segona part estava dedicada a The Telephon ou l’amoura trois, òpera en un acte qualificada de bufa per l’autor i que,estrenada l’any 1947 a Nova York, s’avançava en la descrip-ció d’aquesta incomunicació creixent a què ens poden por-tar els artilugis que, precisament, serveixen per comunicar-se. Menotti, nascut a Itàlia però format als EUA, és un com-positor que va tenir la virtut d’unir el seu bon ofici i unainnata capacitat melòdica, amb l’habilitat i instint propi perassolir el sentit de l’espectacle del seu país d’adopció.L’obra és d’una eficàcia descriptiva i musical absoluta en lesset parts i una duració de poc més de 25 minuts, que tots doscantants van interpretar amb una qualitat escènica i vocalremarcables, i van aconseguir allò que és tan habitual en elscantants nord-americans i, malauradament, no tan correnten els d’escola italiana, que s’entenguin totes les paraulesque canten. Mariona Benet, sobretot, va fer una creacióestricta, treballada, dominant tots els elements de la repre-sentació, matisant el seu personatge i utilitzant amb moltaintel·ligència les possibilitats de la seva veu, sempre recol-zada per Toni Marsol. Finalment una, referència absoluta-ment lloable a Eloi Jové, un pianista ajustat, precís, sempreal servei dels cantants i dels compositors, en una tasca difí-cil, massa vegades poc agraïda, que va demostrar la sevaqualitat en tot moment. •

CRÍTICA DE MÚSICA per Eduard Jener

Un passeig per l’òpera

TÍTOL: I FESTIVAL DE MÚSICA DE CAMBRA AL

MONESTIR DE SANT CUGAT

ÒPERA DE CAMBRA DE SANT CUGAT

Mariona Benet, soprano. Toni Marsol, baríton. Eloi

Jové, piano.

Música de G. Donizetti, G. Gershwin, G.C. Menotti,

W.A. Mozart i G. Verdi.

LLOC I DIA: Claustre del Monestir, 16 de juliol.

L’art d’Anna Franquesa,a la Galeria Tuset


Agenda Cultural

23 Divendres22 h. Museu de Sant Cugat Cloenda I Festival de Música de Cambra alMonestir

A càrrec de Lieder CàmeraOrg.: Ajuntament de Sant CugatPatrocina: Deutsche Bank

24 Dissabte12 h. Museu de Sant Cugat“Deixeu parlar els capitells, ells ho sabentot”Visita teatralitzada. Preu: 2 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

19 h. Pl. Augusta Ballada de sardanesAmb la Cobla ContemporàniaOrg.: Entitat Sardanista de Sant CugatCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

Actes de celebració del 17è centenari delmartiri de Sant Cugat20 h. Missa21 h. Pregària a les restes de la basílica del Claustre (bisbeSaiz de Terrassa)

25 Diumenge12 h. Museu de Sant Cugat Monestir i Casa AymatGrau-Garriga. Obra recentVisita guiadaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

Actes de celebració del 17è centenari delmartiri de Sant Cugat12.30 h. Missa13.30 h. Benedicció del memorial a la basílica del claustre(bisbe de Girona)20 h. Missa21 h. Pregària davant el memorial a la basílica del claustre(abat Bardolet de Montserrat)

20 h. Escola Municipal de Música Victòria delsÀngelsConcert final IX Curs d’Interpretació de LiedOrg.: Juventuts Musicals de Sant CugatCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

27 Dimarts21 h. Pl. OctaviaMostra de Dansa Sant CugatPerformancesOrg.: Varium, Espai Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat, Centre Cultural,Diputació de Barcelona

21.45 h. Pl. d’OctaviàEspectacle-presentacióDel Centre Coreogràfic. École des Sables del Senegal.Acte associat al Fòrum de les Cultures 2004Org.: Varium, EspaiCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat, Centre Cultural,Diputació de Barcelona

29 Dijous19.30 h. Canals-Galeria d’Art“Un món proper, un món divers”Visita comentada de cloenda a l’exposicióOrg.: Assoc. Art Catalunya

30 Divendres

21 h. Pl. OctaviàMostra de Dansa Sant CugatMostra de TallersOrg.: Varium, Espai Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat, Centre Cultural,Diputació de Barcelona

31 Dissabte12 h. Museu de Sant Cugat“Deixeu parlar els capitells ells ho sabentot”Visita teatralitzada. Preu: 2 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

7a Mostra de Turisme Jove a Sant CugatFins al 30 de juliolLloc: Servei d’Informació Juvenil. Casa de Cultura (jardins delMonestir)Atreveix-te a participar al Concurs Fotogràfic de laViatgeteca!Org.: Ajuntament de Sant Cugat

IX Curs d’Interpretació de LiedDel 19 al 25 de juliolEscola Municipal de Música Victòria dels Àngels Per a cantants i pianistesOrg.: Joventuts Musicals de Sant CugatCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

Exposició Col·lectiva 2004 de Firart.“La ciu-tat i els artistes”40 artistes ofereixen una mirada plàstica sobre la ciutatFins al 25 de juliol. Lloc: Casa de CulturaOrg.: FirartCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

FESTA MAJOR DE LA FLORESTA

Divendres 2322.30 h.TikaTroupe HoraEspectacle de circ amb sentiment i durant tota la nit anima-ció amb malabars i foc a càrrec de Sara i OlayaA partir de les 24 h. Nit Jove Amb l’actuació dels grups: Inèdits, Jam’a’kuko i Black Rain.Lloc: Pistes de la Floresta Baixada de Can Llobet

Dissabte 2410 a 14 h. Matí per a infantsInflables, jocs i tallers per a nens12 h. Concurs de puzlesInscripcions per parelles al Centre Cívic de la Floresta. Per ainfants i adults.13.30 h.Trobada de paellersOn podrem menjar els millors arrossos16.30 h. BallarucaAmb el Duet Fòrum23 h. Ball de Festa MajorAmb l’orquestra Berlín

Diumenge 2510 a 14 h. Matí per a infants. Jocs infantils13 a 14 h. Festa de l’Escuma19 a 20 h. Exhibició de balls de salóAmb el suport de la Caixa de Terrassa22.30 h. HavaneresA càrrec del grup Les Veus del Mar

Altres activitats:Campionat de petanca, cartes i dòminoLloc: Centre social i Sanitari de la FlorestaHora: dels dies 20 al 22 a les 18 hEl repartiment de premis s’efectuarà el dia 26 a les 18 h

Si voleu sortir en aquesta agenda cultural cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'HomenatgeTel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]'Ajuntament de Sant Cugat no es fa càrrec de la responsabilitat dels actes publicats en aquesta agenda.

ESPORTSDijous, 22 de juliol del 200434

MOTOCICLISME>

El Campionat del Món deMotociclisme de Velocitatja ha arribat al seu equador.S’han celebrat les primeres

vuit curses –d’un total de setze– delmundial i Rubèn Xaus encapçalal’onzena posició d’un total de 24pilots a la classificació general depilots en la categoria de MotoGP.En el seu primer any en aquestacompetició, el pilot santcugatenc hapuntuat amb nota la seva primeravolta al campionat i, a més, no hoestà fent amb un equip oficial sinóamb un de privat, el de Ducatid’Antín.

Diumenge, al Gran Premi d’A-lemanya al circuit de Sachsenring,Xaus va finalitzar onzè, i es va con-vertir en la primera motocicletaDucati a creuar la meta després decompletar 30 voltes al traçat.

Remunta set llocs a la cursaDesprés de finalitzar 18è als entre-naments oficials de dissabte, elpilot local va sortir en la sisena líniade graella en la prova de diumen-ge. D’aquest 18è lloc va passar aocupar finalment l’onzena plaça,després d’una accidentada cursa onvan caure fins a vuit pilots.

Els 5 punts que va sumar diu-menge a Alemanya, circuit en quèXaus pilotava per primera vegada,han fet recuperar una plaça al sant-cugatenc a la classificació general

i ara és onzè amb 41 punts, a tansols 13 punts del desè lloc, queocupa el japonès Makoto Tamada,que suma 54 punts.

El millor resultat de RubènXaus en la present temporada haestat una cinquena posició en laquarta prova, al GP d’Itàlia, que vadesenvolupar-se el 6 de juny al cir-cuit de Mugello. Amb el desenllaçd’aquest campionat, Xaus hademostrat una evident progressió,on tan sols va deixar de puntuar enles dues primeres proves.

El mundial segueix a EuropaAquest cap de setmana tindrà llocel GP de Gran Bretanya, al circuitde Donington Park, la segona provaconsecutiva en un traçat europeu ila novena del Campionat del Mónde Motociclisme.

La categoria de MotoGP seràtransmesa en directe diumenge perla primera cadena de TelevisióEspanyola (TVE) a partir de dosquarts de cinc de la tarda.

L’equip Ducati d’Antín, inte-grat, entre altres pilots, per RubènXaus, ha arribat a un acord amb unnou patrocinador, que és ClubTiempo Holidays de València.D’altra banda, la marca italianaDucati podria comprar els pròximsdies la firma de motocicletes Apri-lia, que pateix una situació finan-cera crítica. // Àlex López

HOQUEI HERBA> Quatre juga-dores del Júnior FC i la jugadorasantcugatenca Paula Pastor, delClub Deportiu Terrassa, han acon-seguit amb la selecció espanyola lamedalla de bronze a la Copa d’Eu-ropa de seleccions sub-16 femeni-na d’hoquei herba. Les quatre juga-dores del conjunt santcugatenc sónla portera Maria Lanfranconi i lesjugadores de camp Margarita Vila,Andrea Puig i Berta Queralt.

L’equip espanyol va superar laprimera fase al grup A de la com-petició amb bona nota en derrotaruna fluixa Polònia (10 gols a 0) iLituània (1 a 0) i empatar a zerogols amb Anglaterra. Ja en la sego-na fase, el combinat estatal va per-dre amb Holanda (0 a 2) i va supe-rar França (2 a 1).

Anglaterra va prendre-li lamedalla de plata a Espanya perhaver sumat a la competició un golmés que les jugadores entrenadesper Jorge Donoso. Precisament l’e-quip britànic va materialitzaraquest gol en els últims segons delfinal de l’últim partit d’aquesteuropeu que els enfrontava aHolanda. Fins aleshores, Anglate-rra perdia per 4 gols a 0 amb el con-junt holandès. Però aquest gol, i depenal, va significar el 4 a 1 defini-tiu i va relegar Espanya a la tercera

plaça final.Holanda es va endur el títol de

campiones d’Europa amb un totalde 9 punts i Anglaterra i Espanyavan sumar 4 punts. En aquest Cam-pionat d’Europa sub-16 femení,que s’ha celebrat a la localitatanglesa de Bristol del 13 al 16 dejuliol, hi han participat les vuitmillors seleccions del continent

europeu. D’altra banda, la jugadora sant-

cugatenca que en les últimes tem-porades ha militat al CD Terrassa,Paula Pastor, s’incorporarà la prò-xima temporada a la disciplina delJúnior FC-1917.

Feo, quart a l’europeu sub-16Pau Feo, jugador del Júnior FC, haacabat en el quart lloc a la Copad’Europa de Seleccions sub-16masculí, que també s’ha jugat aBristol. Bèlgica, que en la primerafase ja va vèncer Espanya per 3 golsa 0, va endur-se la primera posiciód’aquest europeu. <

El santcugatenc és a només tretze punts del desè lloc a la classificació general de pilotsCEDIDA

Lanfranconi, Pastor, Queralt, Puig i Vila, en l’arribada a l’Aeroport del PratCEDIDA

Anglaterra pren la medallade plata a la seleccióestatal sub-16 d’hoqueiherba per només un gol

Xaus creua l’equador delmundial en l’onzena plaça

Cinc jugadores locals,bronze a l’europeu

Lloable primera volta del pilot, que ha estat cinquè a Mugello

Últimes vuitproves Després del GP de la Gran Bretanya d’a-quest cap de setmana, el Campionatdel Món de Motociclisme acollirà set pro-ves més. Aquestes són les següents:GP de la República Txeca (22 agost);GP de Portugal (5 de setembre); GP delJapó (19 de setembre); GP de Qatar (2d’octubre); GP de Malàisia (10 d’octu-bre); GP d’Austràlia (17 d’octubre); i GPde la Comunitat Valenciana (31 d’octu-bre). El final de temporada del mundialtindrà un calendari molt ple. Del 2 al 31d’octubre es faran un total de quatre cur-ses, on es decidiran gairebé amb totaseguretat les tres proves que configurenaquesta competició. //

ESPORTS36 Dijous, 22 de juliol del 2004

Serrano,vuitè amb Espanyaa l’europeu de Seven

COMPETICIÓ>Axel Serrano,jugador de l’equip juvenil del ClubRugbi Sant Cugat, ha participatamb la selecció espanyola absolutaal Campionat d’Europa de Seven,torneig que va acollir Calvià(Palma de Mallorca) el cap de set-mana passat. L’equip espanyol hafinalitzat en la vuitena posició d’untotal de setze seleccions.

En l’enfrontament per la setenai vuitena plaça final, Espanya, vuitècap de sèrie del campionat, va per-dre amb Rússia i d’aquesta maneras’ha quedat a les portes de disputarel Mundial de Seven, que acollirà laciutat de Hong Kong el 2005.

Espanya no anirà a Hong KongNomés les primeres set seleccions clas-sificades en aquest Campionat d’Eu-ropa de Seven han aconseguit el bitlletper disputar la màxima competicióinternacional de rugbi-7. Portugal haestat el campió de l’europeu d’aquestamodalitat de rugbi, que habitualment espractica una vegada finalitza la tempo-rada oficial de rugbi-15.

Axel Serrano, del Club RugbiSant Cugat, ha estat un dels deuescollits pel seleccionador estatalJuan Antonio Arenas per disputaraquest europeu de Seven, que hacomptat amb la participació de lessetze millors seleccions del conti-nent europeu.

En la primera fase d’aquestacompetició, l’equip estatal va vèn-cer Croàcia (35-14) i Romania (33-

12), però va perdre amb Itàlia. Enels quarts de final de l’europeu,Espanya va perdre contra Portugal,que després es proclamaria cam-pió d’Europa, per 0 punts a 12.Aquesta desfeta va provocar queEspanya hagués de jugar les semi-finals de la Copa de Plata contraFrança. El conjunt francès va vèn-cer el combinat espanyol per 7 a 31.Finalment, en el partit pel setè i

vuitè lloc, Espanya va perdre con-tra Rússia amb un assaig d’or a lapròrroga d’aquest partit.

Serrano, de tan sols 19 anys, haexplicat que “estic molt satisfet. Hiha pocs jugadors a la meva edat quepuguin jugar a la selecció espanyo-la absoluta de rugbi-7”. Serranojugarà la pròxima temporada ambel primer equip del club. //ÀlexLópez

Axel Serrano –a l’esquerra–, de només 19 anys, ja ha jugat dues vegades amb la selecció absoluta espanyola de rugbi-7CEDIDA

HOQUEI HERBA>Una lesióimpedirà al jugador santcugatencd’hoquei herba, Christian Wein,participar amb el seu país, Alema-nya, als Jocs Olímpics d’Atenes,que tindran lloc al mes d’agost. Faun mes va lesionar-se al peu dret,amb una ruptura fibrilar de 18 cen-tímetres al quàdriceps. El seleccio-nador alemany ha decidit finalmentno convocar-lo per a aquesta com-petició. Wein accepta la decisió deltècnic i reconeix que per a l’entre-nador “era arriscat anar als JocsOlímpics amb un jugador lesionat.Era conscient que podia passaraixò, jo no puc jugar al 100%”.

Aquesta hauria suposat la sevasegona experiència en uns JocsOlímpics. El santcugatenc ja vaparticipar a les Olimpíades de Syd-ney (Austràlia) l’any 2000, on Ale-manya va finalitzar cinquena.

No seguirà al Polo i fitxa per al LaremEl jugador santcugatenc ha confir-mat que, després de cinc tempora-des consecutives al RC Polo, dei-xarà el club barceloní per fitxar perl’equip holandès del Larem, con-junt que milita a la màxima cate-goria de l’hoquei herba holandès.“La Lliga holandesa és la Lligaeuropea més forta i ja tenia ganes dejugar-hi. El Larem és un equip demitja taula, però s’està reforçantamb l’objectiu de jugar el play-offpel títol la temporada vinent”. Elconjunt holandès també ha fitxatel porter Javier Brusés, del RCPolo, i el jugador Ramon Alegre,del Club Egara de Terrassa. <

Wein no serà alsJocs Olímpicsd’Atenes

FESTA MAJOR>Gairebé uns 180ciclistes –amb bicicletes de tottipus– van participar diumenge almatí a la clàssica Passejada Popular,una activitat esportiva que fa propde vint anys que se celebra coinci-dint amb la Festa Major de Mira-sol.

La principal novetat de l’ediciód’enguany ha estat el nou circuit queha presentat l’organització d’aquestacte, la Comissió de Festes de laFesta Major d’aquest districte, ambel principal objectiu d’oferir als par-ticipants un nou recorregut.

La sortida de la Passejada Popu-lar amb bicicleta va tenir lloc davantde la pista municipal de Mas Generi després de transitar pel barri deMas Gener va cloure asl Casal deMira-sol. La Comissió de Festes vasortejar entre tots els inscrits unabicicleta de muntanya (BTT), queli va tocar a un nen de 4 anys, queduia el dorsal número 128.

Una de les curiositats que van

produir-se en aquesta prova no com-petitiva va ser la presència d’unabicicleta tàndem, que als últimsanys ha estat present en aquesta

activitat.Una de les principals caracte-

rístiques d’aquesta tradicional Pas-sejada Popular és la participació,amb gent de totes les edats. Preci-sament, Sole Varela, membre de laComissió de Festes de la FestaMajor de Mira-sol, ha destacat que“els més joves entenen que no ésuna cursa competitiva i això fa quela prova se celebri amb total nor-malitat”. <

Prop de 200 ciclistes van ser presents diumenge en la clàssica Passejada Popular amb bicicleta, a Mira-solEFRÉN MONTOYA

Exitosa PassejadaPopular a Mira-sol

El juvenil delCR Sant Cugat hadefensat l’absolutade rugbi-7

Hi ha una participació d’uns 180 ciclistes

Participants de totes lesedats prenen part enaquesta tradicionalactivitat no competitiva

ESPORTS 37Dijous, 22 de juliol del 2004

TENIS DE TAULA>Sant Cugat haaplegat la primera edició del Cam-peonato Forero de tenis de taula,amb la participació de 23 palistesque s’han disputat el campionatamb el sistema suís. Tres d’aquestsprocedeixen de la comunitat anda-lusa i un del País Basc.

El fòrum Foro de Tenis de MesaHispano (http://www.ftmh.cjb.net)n’ha estat l’organitzador i el màximresponsable n’és Josep Antón,jugador del primer equip de la sec-ció de tenis de taula de la UnióEsportiva Sant Cugat.

Aquest campionat va tenir llocdurant tot dissabte a la sala de tenisde taula del pavelló municipal PAV-2. Pau Gajú, del CTT L’Hospitalet,va obtenir el títol després de derro-tar en la final Fran Castillo, del CEMediterrani, per 3 sets a 0. El tercerlloc d’aquest atractiu torneig vaser per a Josep Antón, un dels qua-tre palistes de la UE Sant Cugat quevan participar-hi. Els altres tres vanser Enric Manzano, Boris Sotillos

i Isaac Llopis, que van caure elimi-nats en vuitens de final. JosepAntón va perdre en semifinalsenfront Pau Gajú per 3 sets a 0.

El primer Campeonato Forerode tenis de taula va finalitzar dis-

sabte a la nit amb el tradicional lliu-rament de trofeus als tres primersclassificats. Pau Gajú, vencedorde la prova, també es va endur unacaixa de vins com a premi per haverguanyat aquesta primera edició.

L’organització també va entregarun recordatori a tots els partici-pants.

La federació distingeix AntónLa Federació Catalana de Tenis deTaula va distingir el 9 de juliolJosep Antón per la seva tasca dedifusió d’aquesta disciplina espor-tiva a través del Foro de Tenis deMesa Hispano. Durant la Nit delTenis de Taula Català, certamenque serveix per premiar els millorsesportistes, dirigents i clubs deltenis de taula català de la tempora-da 2003-2004, l’organisme fede-ratiu va homenatjar aquest joveentusiasta d’aquest esport. Aquestfòrum, que té una àmplia difusiódins el tenis de taula estatal, va néi-xer ara fa dos anys i mig de la mà deJosep Antón i d’un palista gallec,però en l’actualitat el webmastern’és únicament el santcugatenc.

Josep Antón també és l’actualcampió del XIV Campionat Internde la secció de tenis de taula de laUE Sant Cugat.

Durant aquest final de juliol itambé durant els mesos d’agost i desetembre diferents palistes de laUnió Esportiva Sant Cugat partici-paran en tornejos d’estiu com és elcas del Vendrell, Torroella deMontgrí, Cassà de la Selva i SantAndreu.

Les Escoles d’Estiu de Tenisde Taula, que organitza la UE SantCugat, finalitzaran el divendres 29de juliol amb la participació de nounens i una nena. <

Sant Cugat acull unCampeonato ForeroLa primera edició d’aquest torneig reuneix 23 palistes

ATLETISME>L’atleta santcu-gatenc Eloi Rovira s’ha adjudicat el84è Campionat de Catalunya abso-lut en la modalitat de llançamentde pes amb una marca de 16,63metres. El segon lloc ha estat per aJosep Agustí Camats (Integra 2),amb un llançament de 14,70 metresi la tercera plaça per a Didac Des-pósito (Joventut Atlètica Sabadell),amb una marca de 12,30 metres.

Segon en el llançament de discEn la prova de llançament de disc,ha finalitzat en la segona plaça ambuna marca de 50,00 metres. El cam-pió va ser el seu company de clubal Futbol Club Barcelona Iván Tira-do, que va fer un llançament de52,56 metres.

El 84è Campionat de CatalunyaAbsolut d’Atletisme va tenir llocdivendres i dissabte passat a l’Es-tadi Municipal d’Atletisme JosepMolins de Sabadell. L’organitzacióva anar a càrrec de la Joventut Atlè-tica de Sabadell.

Les pròximes competicions enles quals prendrà part Eloi Rovirasón la Copa de la Lliga, que tindràlloc aquest dissabte, i el Campio-nat d’Espanya Absolut a Almeria, elcap de setmana del 31 de juliol i 1d’agost. <

Rovira,campióde Catalunyaabsolut de pes

En aquest campionat hi van participar tres jugadors andalusos i un de bascEFRÉN MONTOYA


INSTAL·LACIONS>Els clubsesportius afectats en el repartimentde pistes d’entrenament i de joc–l’Handbol Sant Cugat, el PatíHoquei Club Sant Cugat, el FutbolSala Sant Cugat, la Unió EsportivaSant Cugat i el Club Voleibol SantCugat– es reuniran dilluns a partirde dos quarts de nou del vespre a laseu de la Penya Blaugrana SantCugat per començar a treballar la

graella. Així es va decidir dimartsa la nit en l’última reunió de laCoordinadora d’Entitats Esporti-ves.

La setmana passada, aquestesentitats van entrevistar-se ambFerran Domínguez, cap de l’àread’Esports de l’Ajuntament de SantCugat amb l’únic objectiu de con-sensuar uns criteris a l’hora derepartir els equipaments esportius

als clubs locals, que la plataformaesportiva ja havia preparat. Peròfinalment, Domínguez va decidirconfegir la graella d’entrenamentsi de partits valorant que les vacan-ces d’estiu són a tocar.

Després de la reunió de treballde dimarts, la Coordinadora d’En-titats Esportives va acomiadar latemporada amb el tradicional sopard’estiu, amb la presència d’una vin-tena de comensals i de Xavier Cor-tés, regidor d’Esports de l’Ajunta-ment de Sant Cugat.

Cortés accepta la peticióLa plataforma va demanar a XavierCortés durant el sopar que els clubsesportius afectats per la graellapoguessin revisar la graella queentre dimarts i dijous de la setma-na passada van confegir les entitatsi el tècnic municipal Ferran Domín-guez. Cortés entén “perfectament”i dóna el vistiplau a la plataformaperò demana que “dimecres vinentels clubs em lliurin com a datamàxima la seva graella. Jo l’he d’a-provar i els clubs han de començarla temporada al setembre sense pro-blemes”. //Àlex López

Un moment de la reunió de dimarts a la seu de la Penya BlaugranaJORDI GARCIA TAEKWONDO>Gonzalo Aber-

quilla, del Gimnàs Sant Cugat, haaconseguit la medalla de bronze enel pes semimitjà (de 63 a 68 quilo-grams) en la desena edició del Tro-feu Promoció Júnior, que ha orga-nitzat la Federació Catalana deTaekwondo.

Renau el guanya en semifinalsEn les semifinals d’aquesta prova,el santcugatenc de 16 anys va cauredavant Lluís Renau, representantdel club Atienza, que acabaria

aquesta competició en la segonaplaça final. El campió d’aquestaedició ha estat Eric Expósito, del’entitat esportiva Daithon.

Amb anterioritat, Aberquilla vasuperar el seu combat per abando-nament del seu adversari.

Al Trofeu Promoció Júnior hihan participat competidors nascutsels anys 1987, 1988, 1989 i 1990,amb cinturó mínim exigit de taron-ja, verd i blau. Aquesta competicióva tenir lloc al poliesportiu de laMar Bella, a Barcelona, l’11 dejuliol. <

El representant del Gimnàs Sant Cugat, de 16 anys, va competir en pes semimitjàCEDIDA

COMPETICIÓ>Setze parelleshan participat del 12 al 16 de juliolen un Open de Pàdel organitzat peral Vianord Club. Les dues pistes depàdel de la Zona Esportiva Muni-

cipal Coll Favà han acollit per pri-mera vegada aquest torneig pun-tuable per al Circuit Vianord Club2004.

Els vencedors d’aquest Open dePàdel han estat Joan Riera i DavidFernández, que en la final de diven-dres van superar César Quincoces iXos de Pedro, per 6-3 i 6-4.

Els santcugatencs Ramon Sol iQuico Julià van ser la parella sant-cugatenca més ben classificadad’aquesta competició. Els guanya-dors d’aquest campionat, JoanRiera i David Fernández, van supe-

rar els santcugatencs per 6-1 i 6-4.Segons ha explicat Albert

Muñoz, responsable d’aquest tor-neig de pàdel, aquesta prova openpodria tenir continuïtat l’any vinentamb una segona edició a la ZonaEsportiva Municipal Coll Favà des-prés de la bona resposta que ha tin-gut la prova.

Premis per als finalistesEl Vianord Club no tan sols va lliu-rar un trofeu als dos primers classi-ficats del torneig sinó que va pre-miar-los amb dos regals ben origi-nals. La parella campiona, JoanRiera/David Fernández, gaudiràd’un cap de setmana de turismerural. Els subcampions, CésarQuincoces i Xos de Pedro, tindranuna sessió gratuïta de spa als Ter-mes de Montbrió. <

Coll Favà acull un Opende Pàdel del Vianord

La parella Joan Riera/David Fernández van guanyar l’Open de Pàdel a Coll FavàJORDI GARCIA

Les dues pistesapleguen perprimera vegadaaquest torneig

Aberquilla,tercer alTrofeu Promoció

Dilluns es reuneixen a la PB Sant Cugat els clubs implicats

La graella d’equipaments,enllestida dimecres

ESPORTS 39Dijous, 22 de juliol del 2004

FESTA MAJOR>L’at-leta santcugatenc de l’In-tegra 2 L’Hospitalet CNBarcelona, Oriol Casca-lló, ha conquerit per cin-què any seguit la CursaPopular, que s’emmarcadins dels actes de la FestaMajor del districte. Cas-calló va creuar la líniad’arribada amb un regis-tre de 14 minuts i 10segons i va superar així lamarca que va obtenir en ladarrera edició (14 minutsi 26 segons). Cascalló haafirmat que “m’agradamolt córrer aquesta cursa.Enguany, ha estat la provaque el nivell dels partici-pants ha estat més alt en els últimsanys”.

Un total de 110 atletesLa XXI Cursa Popular, amb unrecorregut de 4,5 quilòmetres per laFloresta, va reunir diumenge almatí 110 atletes, el que suposa una

de les proves amb més participaciód’aquesta Cursa Popular.

El corredor florestà CarlesGorga va ser el primer atleta de laFloresta. Gorga ha estat el primerflorestà en la majoria d’edicionsd’aquest campionat atlètic.

L’organització, la Comissió de

Festes, va entregar trofeus els tresprimers classificats de les cinc cate-gories establertes –aleví, infantil,juvenil, sènior i veterà–.

Aquesta prova s’ha dut aterme gràcies a la col·laboraciódesinteressada d’una trentena devoluntaris. <

La XXI Cursa de la Florestaatrau més de cent atletes

VOLEIBOL>Malgrat que encaras’ha d’estampar la signatura del con-tracte, Marc Llinàs, segon entrena-dor de la selecció espanyola absolu-ta femenina de voleibol, és el nouentrenador del sènior A femení delClub Voleibol Sant Cugat. Llinàs,que la temporada passada va dirigirel Sagrat Cor Sarrià, també deSuperlliga Femenina, ha explicat aEL DIARI DE SANT CUGAT que elprincipal objectiu que es marca ambel seu nou equip no és altre que elde “treballar al màxim i oferir un bonnivell de joc que ens permeti estar ala Superlliga Femenina amb solvèn-cia i competitivitat. Mai m’he fixatcap fita pel que fa a acabar en unaposició o en una altra a la taula i tam-poc ho faré ara”.

Marc Llinàs, però, no s’incorpo-rarà al CV Sant Cugat fins al 19 desetembre, un mes més tard que elprimer equip iniciï la pretemporada(el 16 d’agost). Fins llavors, Llinàsafrontarà amb la selecció espanyolafemenina la fase de classificació peral Campionat d’Europa, que tindràlloc el 2005 a Croàcia.

La junta directiva del CV SantCugat i Marc Llinàs continuen en laconfiguració del que ha de ser lanova plantilla del sènior A. <

Oriol Cascalló va superar amb un temps de 14 minuts i 10 segons la marca de l’any passatEFRÉN MONTOYA

Oriol Cascalló guanya la prova per cinquè any consecutiu

Marc Llinàs,nou tècnic delCV Sant Cugat

TENIS>L’asturià Iván da Silva,un dels millors jugadors de l’Estatespanyol, ha eliminat en segonaronda de la quarta edició de l’Opende la Rioja de tenis en cadira derodes, a Logronyo, el santcugatencZak Calvo, per 6-1 i 6-3.

En la primera ronda d’aquestcampionat, Calvo va superar Juan-jo Rodríguez, de Logronyo, per undoble 6-1.

En la modalitat de dobles, ZakCalvo i Francesc Prat, aquest últimde Santa Perpètua de Mogoda, vancaure en aquesta competició en lasegona eliminatòria davant la pare-lla integrada pels catalans QuicoTur i Cristian Mira, en tres sets per6-0, 4-6 i 6-4. En la primera rondadels dobles Calvo i Prat van gua-nyar a una parella de tenistes valen-cians per 6-1 i 6-3.

Calvo ja ha participat en l’Opende la Rioja, que es disputa en super-fície de greenset, en diferents edi-cions i l’última va ser el passat capde setmana.

El tenista santcugatenc ja notornarà a la competició oficial finsa l’octubre o novembre vinent.Encara no té decidit en quins tor-nejos prendrà part en l’inici de lapròxima campanya tenística. <

Zak Calvo,alquart Opende la Rioja


TENIS>La tenista Victòria Valls,del Club Esportiu Valldoreix, iElena de Múller, del Club NatacióSant Cugat, han estat les millorsjugadores locals en una de les pro-ves que componen el XXI CircuitJuvenil d’Estiu i que dilluns va aca-bar a les instal·lacions del CE Vall-doreix. Aquesta competició l’orga-nitza la Federació Catalana deTenis. Valls va proclamar-se sub-campiona de la categoria júniorfemení, per darrere d’Anna Boixa-der, del Club de Tenis Barcino, deBarcelona. Elena de Múller, vacloure també en la segona plaça enla categoria infantil femení. La pri-mera classificada va ser AnnaCudos, del CT Manresa.

Guanyadors de cada categoriaEn les altres categories les finalsvan ser les següents: en aleví mas-culí, Jordi Vives (CT La Salut) vaguanyar Jordi Parés (CT Vic), i enaleví femení Georgia Garcia (RCTBarcelona) va derrotar CarlotaSerrano (CT Barcino). En infantilmasculí, Lorenzo Gustino (RCTBarcelona) va desfer-se d’Adrià

Marcadal (CT Vic). En cadet mas-culí, Eduard Matesanz (RCT Bar-celona) va vèncer Martin Boots(RCT Barcelona) i en cadet femeníSara Pujals (CT Manresa) va supe-rar Anna Cudos (CT Manresa).Finalment, en la categoria júnior

masculí, Oscar Tutayachi (RCTBarcelona) va guanyar ÁlvaroAcuña (CT Sabadell).

D’altra banda, la infantil PaulaTutusaus (CE Valldoreix) ha gua-nyat una prova del Circuit Juvenild’Estiu disputada al CT Gimeno. <

Castañeda,primeraal Trofeu Generalitat

Amb aquest campionat, la santcugatenca tanca una temporada molt bonaJORDI GARCIA

El Club EsportiuValldoreix aplegauna de les provesd’aquesta edició

El Club Esportiu Valldoreix va ser l’escenari un any més d’aquesta competicióEFRÉN MONTOYA

Valls i de Múller,segonesal Circuit Juvenil d’Estiu

TAEKWONDO>Erica Castañe-da s’ha adjudicat la cinquena ediciódel Trofeu Generalitat de CatalunyaFemení de taekwondo. En la cate-goria de pes superlleuger (de 63 a67 quilograms), la taekwondistasantcugatenca va superar en la finalMercedes García, del club Herma-nos Agudo.

Aquest torneig, que organitza laFederació Catalana de Taekwondo,va tenir lloc l’11 de juliol al polies-portiu de la Mar Bella, a Barcelona.

Castañeda, amb la participacióen aquest campionat, ha posat elseu punt i final a aquesta tempora-da oficial de competicions. La inte-grant del Toledo Dong Yang, deSabadell, no tornarà a la competició

fins al setembre, quan emprendràalguna gira per algun país europeu.El primer campionat oficial podriaser el Campionat de CatalunyaAbsolut.

Erica Castañeda tanca una tem-porada plena d’èxits esportius,entre els quals cal destacar un pri-mer lloc en el Campionat d’Euro-pa de Seleccions Absolut perEquips, també una primera plaça enel Campionat d’Espanya Absolut iuna quarta posició en el Campio-nat del Món Universitari.

Al llarg de la temporada, tambéha conquerit altres títols, com elCampionat d’Espanya AbsolutUniversitari, el Campionat de Cata-lunya Absolut i també el Campio-nat de Catalunya Universitari. <

ECONOMIA 41Dijous, 22 de juliol del 2004

· A n u n t i s·Aconda Paper· A r e n a s a n· A s e p e y o·Banc de Sabadel l·Barceva l l·BEI Barcelona·Beton Cata lan· B M W·Boehr ingerIngelheim·Caixa Terrassa·Cata lana Occident· C C Q·Centre Comercia lSant Cugat· C E S S ·Clopid ia·Club Squash SantCugat·Col . legi Oficialgestors administra-t ius Catalunya· C o n e i· C o r r e o s·Deborah Ibér ica· D e l p h i·Deutsche Bank·D iar i de SantCugat· D i R· E s a d e·Escola TècnicaSuperiord'Arquitectura delVallès·Ga le r iad'Arquitectura·Galer ia Temàt ica·GFT Iber ia·Global Med·Green Class·Grup Ferrer·Grup XXI

·Hab i ta t Ho te les·Hewlet t – Packard·Hospital Generalde ·Ca ta lunya· Inmobi l iar iaColonial· I S S·J&A Garr igues·La Ca ixa·La Cambra·Leone l l i· M a r c o v e· M a r k e tDevolopment·Motor K lasse· N i u H a b i t·NoveonManufacturing Spain· P a l e x· P e u g e o t· P G S·Promusa·R ibamon·Roche Diagnostics· S a n t C u g a tComerç·Schi l ler Abogados· S h a r p· S o r e a· T a b a s a·Tal lers Moragas· T a s i n s a· T M A· T N S· T P U· T r a d e C e n t e r· U b i s o f t·Ur ia i MenéndezAdvocats·Val ldore ix Act iva· V e r t i x·V ibro Acúst ica· V o l v o

Produeix:Promou i organitza:

Col·laboren:Empreses assistents:

Patrocinen:

www.tribuna.santcugat.org

ECONOMIADijous, 22 de juliol del 200442

CREIXEMENT>

Un dels indicatius econò-mics que mostra el creixe-ment de la ciutat és el nom-bre d’afiliació general a la

Seguretat Social. Si el 2003 escomptabilitzaven un total de 2.130empreses establertes a la ciutat,enguany l’augment ha estat del6,1%, fet que suposa que s’hancreat 122 empreses més i que s’e-leva el nombre total dels negocis a2.252. Totes aquestes empresesestan repartides dintre del munici-pi de Sant Cugat.

Xifres que creixen Les empreses que són més nom-broses aquest any són les relacio-nades amb el comerç, la reparacióde vehicles i els articles personals,que en total sumen 645 negocis.Aquesta xifra suposa un creixementdel 4,4 %, i situa aquesta activitat enun 30,3% del total de les empresesde Sant Cugat. Aquest creixement

es mesura a partir del nombre del’afiliació dels treballadors a laSeguretat Social. Dintre d’aquestasecció, trobem que hi ha un totalde 6.183 afiliats. En segon lloc, tro-bem que la secció d’activitatsimmobiliàries i de lloguer, i els ser-veis a les empreses, té un total de504 oficines encarregades dedesenvolupar aquesta tasca, això

situa aquesta secció empresarialamb un 23,7% del total de les acti-vitats locals, i amb un creixementde 11,5%. En aquest sentit, tot i elselevats preus de la vivenda, aquestsector continua amb la seva expan-sió, però tot i això, la secció immo-biliària ha experimentat una baixaen relació amb l’exercici del 2003,que va ser la secció que més va créi-

xer. La tercera secció es corresponamb altres acrivitats socials i ser-veis personals amb 198 empreses,que suposa el 9,3%, amb un crei-xement del 3,7%. La construcciótambé és molt nombrosa, amb un9,1%, i destaca pel seu creixementque és de l’11,5%.

Un altre dels sectors destaca-bles és el de la metal·lúrgia i els pro-

ductes metàl·lics, on hi ha 20empreses, amb un 14,1% dintre dela indústria manufacturera. En l’a-partat de l’alimentació, les begudesi el tabac hi ha un total de 17 empre-ses i representa el 12%.

Empreses que no creixenD’altra banda, l’empresa quemenys ha crescut i que se situa a lacua de l’afiliació de la SeguretatSocial és la secció relacionada ambl’administració pública, Defensa iSeguret Social, que se situa en un0,6%, amb un total de 12 empre-ses. A aquesta li segueix amb un1,2% i 25 empreses la mediaciófinancera. Entre les empreses quemenys han crescut envers les acti-vitats passades, destaquen tambéles referents a l’educació, l’agricul-tura, la ramaderia, la silvicultura,la pesca i la caça, les indústriesextractives, de distribució d’ener-gia, de personal domèstic i orga-nismes extraterritorials.

La tendència de l’oci a l’alçaUna de les activitats que ens con-firmen la tendència europea i queen apropa més a una cultura de l’ociés l’increment a la ciutat d’empre-ses relacionades amb l’oci com lesactivitats d’hoteleria, que suposenel 7,2% del total de les empresessantcugatenques.

En aquesta mateixa línia, tro-bem també activitats relacionadesamb la societat del benestar i de lescomunicacions; això es confirmaen l’apartat de serveis personals ialtres activitats socials i amb elstransports i les comunicacions, queconjuntament suposen l’11,8% deltotal de les activitats empresarials.// M. Sagalés i Mas

L’empresa que més ha crescut és la relacionada amb el comerç, la reparació de vehicles i la d’articles personalsARXIU

RESIDU MÍNIM>Els tres centresque la cadena de supermercatsCaprabo té a Sant Cugat han estatels primers a introduir un nou pro-jecte per fomentar i millorar el nos-tre entorn.

Entre les iniciatives que han tin-gut més èxit, destaca l’ús de bossesde roba i de capses de cartró reci-clades provinents del material ambel qual es publicita Caprabo dins elsseus propis supermercats. El grupcatalà vol evitar així la utilitzaciómassiva de les bosses de materialplàstic que tant malmeten la natura.

El projecte pretén definir iimplementar accions d’aquest tipusper aconseguir la millora del mediambient. Per aquest motiu, el GrupCaprabo ha elabotat uns materialsinformatius per conscienciar tantels treballadors com els clients per-què contribueixin a la conservaciódel medi natural evitant la genera-ció de residus a l’hora de fer lescompres. Amb aquesta finalitat, desde Caprabo s’ofereix una sèrie de

consells pràctics per promoure lautilització de productes concen-trats, les compres de grans envasosen productes com l’oli, l’aigua o elsrefrescos i la reutilització d’envasosde vidre o llauna.

Aquesta campanya, que es va

presentar en el marc de les II Jor-nades de Prevenció de ResidusMunicipals que organitza la Gene-ralitat de Catalunya, va tenir unavaloració molt positiva, ja que vaaconseguir una reducció dels resi-dus que es generen normalment enels centres de Sant Cugat. A banda,aquest projecte ha funcionat com ainformació per a la població, ja queha permès conscienciar els ciuta-

dans de la generació i el tractamentde residus.

Conservació de l’entornDins la metixa línia de conserva-ció del medi ambient, Caprabo

també ha acordat renovar l’acordde cooperació per al foment dela recollida selectiva de residus,subscrit amb l’Ajuntament de laciutat de Barcelona f ins l’any2005. <

Aquest darrer anyl’augment de lesempreses ha estatd’un 6,1%

El projecte,pioner aCatalunya,vol aconseguirel compromís de lapoblació pels residus

A Sant Cugat hi ha un total de 2.252 empreses

Caprabo implanta un projectepioner de reciclatge a Sant Cugat

GUIA43Dijous, 22 de juliol del 2004

ADVOCATSCASTAÑEDA ADVO-

CATSPlaça Barcelona, 6Tel. 93 589 38 41Fax: 93 589 16 86

EULÀLIA PINYOLM. Farrés, 15 A - lc DTel. 93 674 44 69

G.A.P.Lluís Companys, 29Tel. 93 589 72 08

GARCIA JULIÀAv. Catalunya 22 1r2aTel. 93 674 41 64

ISABEL FERRERGirona, 9, 4t 4aTel. 93 589 54 51

JOSEFA TORTOSA P.St. Antoni, 12Tel. 93 674 05 93

LL. GRIERA

CABELLOFsc. Moragas, 5, 3r3aTel. 93 674 44 94

ALIMENTACIÓAIRES LATINOSEspecialitats suda-mericanesMontserrat 17-19Tel. 93 675 65 02

SALUMSLlegums cuits,bacallà i conservesSant Antoni, 50Tel. 93 674 57 52

AL·LUMINIAL. GARRIGAOrient, 65, baixosTel. 93 675 29 02

CRIST. AUGUSTA SLPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

FUSTERIA. D’AL. I

PVC ST CUGATDe la Torre, 1Tel. 93 674 15 02

MOYANO SLMercé Rodoreda, 8Tel. 93 675 20 51

ANIMALSDINO’SAvda. Can Graells, 9Tel. 93 674 37 17

LA FAUNARbla. Celler, 35-37Tel. 93 674 13 05

ANTENESCOLL FAVÀ SERVEISAntenes, porterselectrònicsAvd. Fsc. Macià, 85 CTel. 93 590 63 07

ARQUITECTESARQUITECTURA I

GESTIÓ MARTÍ

FINETDe la Creu, 25, 1rTel. 93 589 30 65

BIU Arquitectura ecològi-caDr. Murillo, 11, local ATel. 93 590 64 00

DANIEL CALATAYUDRbla. Ribatallada, 31B3 4r 1aTel. 93 675 18 03

ESTUDI ARQVillà, 12Tel. 93 675 67 97

FUSTER I FREIXALa Mina, 17, L. BTel. 93 675 18 35

JOAN ENRIC EJAR-

QUEManel Farrés, 15 CTel. 93 590 61 87

JORDI CUFÍ

BORRELLAv. Vall d’Or, 2Tel. 93 674 26 01

JORDI FRONTONSColom, 8Tel. 93 587 99 34

JORDI MERCADÉCreu, 6-8, 2n 3aTel. 93 209 73 26 -608 49 45 19

Mª DEL MAR EJAR-

QUEDe la Creu, 25 bx.Tel. 93 674 51 11

M OOrient, 78-84. 4r 4aTel. 93 675 49 50

ASSEGURAN-CESAGENCATManel Farrés, 85, CTel. 93 675 00 17

J.G. ASSOCIATSPl. Barcelona, 9 BTel. 93 675 30 12

ASSESSORIESBELL & ASSOCIATSPlaça Barcelona, 11Tel. 93 674 17 84

F.R. ASSESSORSFc. Moragas 3 ents3aTel. 93 590 10 79


NOGUERA MARCET I

ASSOCIATSLaboral, fiscal i jurídicSta. Maria, 38, 2n 2aTel. 93 589 51 00

R&R ASSESSORS EC Fiscal, merc. i lab.Ptge Celler, s/n, dx 7Tel. 93 589 08 70

RAMÍREZ-LAMBEAPlana Hospital, 6 esq.Tel. 93 589 37 15

SÁNCHEZ CRESPOLaboral, fiscal, comp-table i jurídicMontserrat, 26Tel. 93 589 79 23

AUTOESCO-LESAUTOESC. MOLINSVillà, 1Tel. 93 674 42 00Tots els carnets

EN MARXARosselló, 21, baixosTel. 93 675 59 09

AUTOMÒBILSAUTOCOMARCA DEL

VALLÈSAv. Ll. Companys, 29Tel. 93 674 68 50 -93 674 71 99

DELPHI

Av. Cerdanyola, s/nTel. 93 589 20 00

J. MUÑOZSolà, s/nTel. 93 674 16 20

T.M.G. EXP. I VEN-

DESAv. Ll. Companys, 36Tel. 93 675 56 53

T.M.G. TALLERSBorrell Front, 31-33Tel /Fax 93 674 3475

BALLESCOLA DE BALLS

DE SALÓAnselm Clavé, 14Tel. 93 675 49 37

KOLIBRÍBoutique del ballAnselm Clavé, 14Tel. 93 675 48 40

BELLES ARTSCABANASSantiago Rusiñol, 54Tel. 93 674 06 490

CUGARTTorrent Bomba, 14Tel. 93 674 43 90

TOT ART CANDINICursos pintura i dec.Pça. Dr. Galtés, 6, l. 3Tel. 93 675 39 03

BICICLETESCARDONAValldoreix, 41Tel. 93 674 15 09

SUN BIKECan Matas, 2Tel. 93 589 17 57

CARNISSE-RIESSAGARRAEndavallada, 22Tel. 93 674 01 60Fsc. Moragas, 13Tel. 93 675 37 77

TUBAULa Torre, 14Tel. 93 674 12 85Mercat Torreblanca P.1-6 i 1-7Tel. 93 675 30 65Mrct Pere San P. 104Tel. 93 589 14 18Passeig Rubí, 108(Valldoreix) Tel. 93 674 57 47

CATIFESPAPIOLVenda i netejaCánovas Castillo, 4Tel. 93 674 65 00

CENTRESBRONZEJATPAYTUBÍCan Matas, 2Tel. 93 675 50 11

CENTRESPSÍQUICSTALLER J. MORA-

GASAv. Villadelprat, 79Tel. 93 674 50 48

CERÀMIQUESI BANYSCATALONIA

CERÀMICCtra. Sant Cugat-Cerdanyola, km 3Tel. 93 580 15 00

DELT, SLMartorell, 49Tel. 93 589 79 34

FOAPAv. Rius i Taulet, 27Tel. 93 674 05 03 -93 589 31 21

RIOMARAvda. Catalunya, 19Tel. 93 675 69 65

RODÓAv. Rius i Taulet, 6Tel. 93 689 82 80

VICAT 2Camí Can Calder, 8 ATel. 93 675 20 01

CERÀMICAARTESANALTRES AL TALLERTaller propiAnselm Clavé, 9Tel. 93 674 78 07

CLUBSESPORTSCLUB BELLATERRALluís de Ábalo, s/nTel. 93 580 25 42

CLUB MUNTANYENCPlaça Barcelona, 5Tel. 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE

SANT CUGATC. Crist Treballador,s/nTel. 93 674 14 53

COMPRA-VENDAMER-K2Rius i Taulet, 49-51Tel. 93 675 60 21

CONGELATSL’ILLA CONGELATSMrct Pere San, P. 125Tel. 93 589 38 06

CONSULTORIADE DIRECCIÓGLOBALMEDFormació i asses. engestió, qualitat total Ptge. Celler, 1Tel. 609 262 848

COPISTERIESARPALIValldoreix, 45Tel. 93 674 96 02

COPISTERIA THERSant Antoni, 24Tel. 93 589 74 42

COPY-GRAFICCan Matas, 8Tel. 93 675 36 53

OFINOVAAv. Ll. Companys, 18Tel. 93 675 23 73

CONSTRUC.

BELSCON XXI SACm Can Calders [email protected]. 93 675 32 67

CRISTALLE-RIESSANT CUGATAv. Ll. Companys, 29Tel. 93 674 13 98

ECONOMIS-TESEMILI SAPENARosselló, 12, 2n 2aTel. 93 590 13 96


ELECTRICITATCONELÈCTRIC DEL

VALLÈS, SLPunt de servei Fecsa-EndesaAv. Cerdanyola, 26 bxTel. 93 589 09 42

INSTAL·LACIONS JPAigua i calefaccióJacint Verdaguer, 74Tel. 93 675 19 [email protected]

LA BOMBETA, SLAv. Catalunya, 3Tel. 93 674 00 24

PUNTBAT ELECTRI-

CITATCamí del Colomer, 2Tel. 93 674 68 06

ELECTRÓNICAMONTOSARep. TV, vídeo, ante-nes, videoportersMontserrat, 33Tel. 93 674 47 58

VALLSRep. TV, vídeo, Hi-FiMartorell, 6Tel. 93 674 64 12

ELECTRODO-MÈSTICSCADIMATorrent de la Bomba,36-42, local 1Tel. 93 589 00 74

TOBELLA Santiago Rusiñol, 49Tel. 93 590 69 80

EMPRESA DESERVEISASTELContact centerCtra. Sant Cugat aRubí, edifici FórumTel. 902 300 037

FACTOR RRHHSta. Maria, 9, 1r 1aTel. 93 6 75 67 00


ENGINYERIAAPK GABINET D’EN-

GINYERIASabadell, 11, bxTel. 93 675 10 08

INGENIERIA AP

Villà, 12Tel. 93 675 68 04

ENSENYA-MENTANTIQUARestauració moblesViñoles, 14Tel. 93 675 53 07

CARME TALLEDA

MÚSICAMartorell, 4Tel. 93 589 28 33

CENTRE D’ESTUDIS

MUSICALS GYMELMatrícula obertaCarme, 18Tel. 93 583 65 79

ESCOLA THAUVial InterpolarTel. 93 589 81 08

ESFERA D’ARTArts plàst. i acadèmiaSant Ramon, 21Tel. 93 675 91 44

KUMONMatemàtiquesCamí del Colomer, 10Tel. 93 674 65 58

PATUFET PARTICU-

LARSant Jordi, 22Tel. 93 674 12 39

ESCULTURAMIQUEL CASAJUA-

NA SALABERT“Cal Pere Mosso”Escultura i pinturaLa Torre, 8 (Monestir)Tel. 93 675 46 24

ESMOLATSVALLÈSEspecialistes eneines de tall i esmo-latsVic, 28, local 3Tel. 93 675 41 23

ESPORTSAVENTURARIESGO AVENTURAPassatge Diputació, 9Tel. 902 165 165 -620 92 21 81

ESTANCSCAL CRISPINSantiago Rusiñol, 23Tel. 93 674 03 08

LA TABAQUERÍALl. Companys, 30-32Tel. 93 675 04 05

ESTUDI DEC. IINTERIOR.SL DISSENYVillà, 12Tel. 93 675 67 88

VERPLA, SLMartorell, 49-51Tel. 93 583 68 87

YBARGÜENGOITIA

ASOCIADOSLluís Companys 18-20, 7Tel. 93 590 25 00

FERRETERIESEL PONT

Girona, 3Tel. 93 675 01 75

FERRETERIA ROS2 de maig, 12Tel. 93 674 37 64

PUNT CLAUFsc. Macià, 52-56Tel. 93 589 51 25

FISIOTERÀPIACTRE. TERAPÈUTIC

ST. CUGATSessions individuals,gimnàstica terapèuti-caPça. Pep Ventura, l.2-3 (cant. escaletes)Tel. 93 589 22 85

FLORISTERIAFLORISTERIA EMMAFlors i plantesRius i Taulet, 16Tel. 93 674 70 45

MARINA COLLArt floralAv. Cerdanyola, 41Tel. 93 674 86 84

FORNSEL FORN CENTRALDegustació, pastes ientrepansManel Farrés, 41 bxTel. 93 589 67 17

FORN J. VALLSElaboració pròpiaMajor, 24Tel. 93 674 01 59

KROXANAv. Catalunya, 15Tel. 93 589 81 97

MIRA-SOL MARI

FLECA ARTESANAPça Joan Borràs, 1Tel. 93 674 15 46

FOTO-VÍDEOCONTRALLUMSantiago Rusinyol, 42Tel. 93 675 12 48

INTERFILMRbla. Celler, 23Tel. 93 587 84 27

ZOOMCentre de la imatgeSanta Maria, 14Tel. 93 675 56 74

FRUITERIESFRUITERIA ÁNGELAv. Catalunya, 8Tel. 93 589 70 47

FUSTERIESFUST. EBENISTERIATel. 93 699 67 48 -93 674 70 68

TOTA FUSTA2 de maig, 9Tel. 93 674 35 43

XERRIC FUSTERIAXerric, 26 Tel. 93 674 05 88

GALERIESD’ARTCANALS GALERIA

D’ARTC. de la Creu, 16Tel. 93 675 49 02

ESPAI L. RIBASPlaça Gorina, 13

Tel. 93 589 57 76

POU D’ARTBalmes, 35Tel. 93 590 60 86

SALA RUSIÑOLSantiago RusiñolTel. 93 675 47 51

GELATSARTESANSLA XIXONENCAGelats i torrons artes.Major, 29Tel. 93 675 25 86Xerric, 30Tel. 93 674 13 48Gelats i torrons arte-sans, s. cafeteria

PINGÜÍ TROPICALPlaça Octavià, 2Tel. 93 674 58 84

GIMNASOS-ESPORTSCLUB NATACIÓ

SANT CUGATCrist Treballador, s/nTel. 93 674 14 53

DIR SANT CUGATCtra. de Rubí, 76-78Tel. 901 30 40 30

GIMNÀS ESCOLA

SANT CUGATElisenda, 11Tel. 93 674 61 72

GIMNÀS SANT

CUGATAnselm Clavé, 20Tel. 93 590 82 79

RUNNING VALLÈSCan Matas, 2 localTel. 93 589 86 31

ST CUGAT ESPORTSPl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81

SQUASH SANT

CUGATSant Jordi, 33-35Tel. 93 674 98 62

GRÀFIQUESGRÀFIQUES ARISCastellví, 19Tel. 93 675 32 66

HAMBURGUE-SESMC DONALD’SCtre Cial. St. CugatTel. 93 674 46 54

DIETÈTICAGERD DIETÈTICAPlaça Pere San, 9Tel. 93 674 00 60

SUPER-NATURALSant Ramon, 4Obert dissabte tardaTel. 93 675 59 53

HÍPIQUESHÍPICA SEVERINOPg. Calado, 12Tel. 93 674 11 40

HOSTESESMARKET DEVELOP.

AZAFATAS Y REL.

PÚBLICASSolsona, 3 esc. A 1r

2aTel. 93 589 58 60 -667 536 665

IDIOMESDEUTSCHE AKADE-

MIECentre alemanyMartorell, 31Tel. 93 675 27 27

SPRINT IDIOMESFrancesc Moragas, 8Tel. 93 589 22 64

TRINITYRbla. Can Mora, 18Tel. 93 675 22 01

WAY-INIdiomes-TraduccionsRius i Taulet, 2 pral.Tel. 93 674 82 15

IMMOBILIÀ-RIESARENASANEndavallada, 21 bxTel. 93 589 45 66

KSAAv. Lluís Companys,8Tel. 93 587 89 90 -93 589 26 43

FINCAS SANT

CUGATAbogado-APIDoctor Murillo, 14Tel. 93 674 08 97

INICIATIVES S.C.Vic, 28, 2n 1aTel. 93 675 10 10

CASTELLVÍRius i Taulet, 4Tel. 93 674 12 41 -93 674 13 66

FINCAS OCCIDENTEAPICastillejos, 31Tel. 93 675 18 48

G.I.P.E.Sant Bonaventura, 5Tel. 93 589 03 43 -699 08 86 17

SACA FINQUESValldoreix, 60Tel. 93 674 67 15 -93 589 33 68

ORGANPlaça Octavià, 7Tel. 93 674 32 08

IMDESAPlaça Octavià, 8Tel. 93 675 43 02 -93 674 57 04

STILOAPIVillà, 1 - local 8(entrada per Dr.Murillo, 21)Tel. 93 674 88 01

LOOK & FINDValldoreix, 35Tel. 93 544 28 29

MULTICASARambla del Celler, 2Tel. 93 589 00 66

CASAS-CASAS I G.Av. Lluís Companys,22Tel. 93 674 14 91 -93 674 14 97

DOING ITRbla. Mn. CintoVerdaguer, 19(Valldoreix)Tel. 93 590 03 79

LEÓN TOMÁSSant Medir, 35Tel. 93 589 49 44

RIVER IMMOB. &

SERVICEPlaça Octavià, 4Tel. 93 589 54 54 -93 674 84 03

FINQUES GIRONE-

LLAPlana de l’Hospital,10Tel. 93 674 72 54

IMMARBA, S.A.Av. Lluís Companys,52Tel. 93 674 77 76 -93 589 42 05

IMPRENTAIMPRENTA SANT

CUGATPça. Barcelona ,4Tel. 93 675 51 01

PAPERINSKIXerric, 25Tel. 93 589 87 14

INFORMÀTICAAPPLE CENTERPlaça Unió, 3Tel. 93 590 80 60

AREA SOFTWAREGirona, 17Tel. 93 583 69 07

OLA INTERNETAvda. Catalunya, 20Tel. 607 85 63 93

SIGNUS SERVEIS

INFORMÀTICSInstal·lació, repara-ció, manteniment,seguretatTel. 93 589 19 68 www.signus.info

WED TIMEPg. Francesc Macià,87, local 2Tel. 93 583 67 94

INSTAL·LA-CIONSA. ZAMORA, S.L.Mn. C. Verdaguer, 18Tel. 93 589 26 38

FOAPRius i Taulet, 27Tel. 93 674 05 03

MANTSERV, S.A.Av. Catalunya, 18Tel. 93 674 60 58

TOT SERVEISDr. Galtès, 9Tel. 93 675 58 91

INSTITUTS DEBELLESACENTRE D’ESTÈTICA

DONNADepilacions làser imassatgesc/ Major, 36, 1Tel. 93 675 52 54

Mª ÀNGELSPça. Dr. Galtés, 8 2a4aTel. 93 589 89 48

MASAJES A 1000Centre d’estèticaPla del Vinyet, 57, l. 7Tel. 93 544 11 75

PAYTUBÍCan Matas, 2Tel. 93 675 50 11

QUIROSValldoreix, 76 bisTel. 93 589 07 06

GUIA comercial

GUIA44 Dijous, 22 de juliol del 2004

GUÍA comercial

Bodes de la setmana

Justo Mar Mejai Julia Barrientos

Inma Vicentei Carlos Romero

Milagros Serranoi Juan Pozo

Lluis Badiai Dori Chuchuca

Sonia Dondiuxi Victor Fayos

RBVFsc Moragas, 25Tel. 93 675 58 55

JARDINERIESBOTÀNIAJardins, terrasses, dis-senys de prof.Tel. 93 675 61 16 -649 094 100

GARDEN ROCAMORALlaceres, 12Tel. 93 674 36 94

OBSJARDÍCamí del Colomer, 12Tel. 93 589 49 71

SON JARDÍServeis de jardineriaLleida, 1Tel. 93 674 07 80

JOGUINESJOGUINES MARGASanta Maria, 44Tel. 93 674 15 32

L’AMIC IMAGINARIRius i Taulet, 13Tel. 93 589 36 32

SCOOTY LUDICXerric, 8 BTel. 93 590 61 89

JOIERIESAMBARCastillejos, 33Tel. 93 675 62 95Joieria-rellotgeria,taller propi

ANNA FUSETSantiago Rusiñol, 45Tel. 93 589 50 72

MIREIA’SValldoreix, 33Tel. 93 674 99 40

TONI LOZANO JOIER

ARTESÀTaller propiXerric, 27-29Tel. 93 674 94 24

TRES AL TALLERJoieria artesanal, taller Anselm Clavé, 9Tel. 93 674 78 07

LOTERIESADMIN. NÚM. 1 Valldoreix, 67 ATel. 93 589 47 42

ADMIN. NÚM. 2Major, 33 Tel. 93 674 01 74

LLAMINADU-RESSEC I DOLÇFruits secs, caramels illaminaduresSanta Maria, 45Tel. 93 674 12 53

LLANESCASA DE LES LLANES

Castillejos, 17Tel. 93 674 64 91

LLAR D’AVISLA FLORESTAPearson, 36Tel. 93 589 78 00

LES PLANESTel. 93 675 51 05

MIRA-SOLVictòria, 48 Tel. 93 589 20 18

LLAR D’IN-FANTSJARDÍ D’INFANTS

L’ALBACarme, 40-42Tel. 93 674 86 99

LA MAINADACastellví, 23Tel. 93 674 81 52

LLIBRERIESALEXANDRIAVillà, 10Tel. 93 675 32 01

EL CELLER DE LLI-

BRESRbla del Celler, 25Tel. 93 674 96 59

HEMERYTot en esoterisme, lli-bres, mineral, músicaSant Antoni, 1Tel. 93 589 43 87

L’AMIC IMAGINARIRius i Taulet, 13Tel. 93 589 36 32

LLIBRERIA PAIDEIASantiago Rusiñol, 40Tel. 93 674 03 14

LUDOTEQUESCASAL FAMILIAR ELS

PEIXETSCasals d’estiu, Nadal iSetmana SantaEstapé, 37, baixosTel. 93 583 68 39

ESPIRALVillà, 22Tel. 93 589 21 15

RIALLESSant Medir, 14Tel. 93 674 67 38

SCOOTY LUDICXerric, 8 BTel. 93 590 61 89

MARBRESMÁRMOLES ST

CUGATCan Fatjó Aurons-Campoamor, 12 - N. 3Tel. 93 675 51 08

MARCSATELIER BLAUAv. Torreblanca, 2Tel. 93 589 19 31

CRISTALERIA AUGUS-

TA SLPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

MATERIALCONST.MAT. RIOMAR SLC/ 1, 61 - Can BarataTel. 93 588 02 49

MERCERIESLA MERCERIAPlaça Pere San, 7Tel. 93 674 05 24

LA PERLAMajor, 3Tel. 93 674 01 38

MERCERIA LOLADr. Murillo, 4Tel. 93 675 59 42

MISSATGERSMRWIldefons Cerdà, 4Tel. 93 590 26 80

SANT CUGAT

EXPRESS SLPlana Hospital, 32Tel. 93 589 68 28

MOBLES IDECORACIÓCARRÉ MOBLESFsc. Moragas, 33Tel. 93 674 09 95 - 93674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant JordiSantiago Rusiñol, 37Major, 6Tel. 93 589 22 32

EGA MOBLESCánovas del Castillo, 2Tel. 93 589 00 14

GRUPO LOBERLluís Companys, 40Tel. 93 589 50 50

INDUBRUCMobles de jardíAv. Ragull, 9-19Tel. 93 589 00 23

JORDI FLORENSA

INTERIORESLluís Companys, 23Tel. 93 674 88 42

LA GARRIGA VERDAAv. Rius i Taulet, 120Tel. 93 544 24 11

LA MOYENNESantiago Rusiñol, 15Tel. 93 674 53 54

LETTOMoble juvenilPça. Dr. Galtés, 7Tel. 93 674 58 51

MODA-CON-FECCIÓALLEGRO BIG SIZETotes les talles gransVic, 28

Tel. 93 590 11 22

ANDAGUAAv. Catalunya, 18Tel. 93 583 60 17

BENETTONSanta Maria, 21Tel. 93 674 85 02

BLUE MOONMajor, 16Tel. 93 675 02 67Valldoreix, 43Tel. 93 589 43 55

CAMPMANY Valldoreix, 16Tel. 93 674 14 82

CASA DE LES LLA-

NESTotes les tallesCastillejos, 17Tel. 93 674 64 91

LA MODISTAPlana Hospital 3-5 L. 6Tel. 93 589 86 69

MARIANSabadell, 1 / Pça. PereSan, 14Tel. 93 674 74 28

TOT PUNTSant Antoni, 19Tel. 93 674 00 97

MODA INFAN-TIL I PUERI-CULTURABABY VIPValldoreix, 10Tel. 93 590 02 49

CUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30Tel. 93 674 55 80

D6A16Àngel Guimerà, 19Tel. 93 544 24 19

PRENATALRbla. del Celler, 43Tel. 93 689 72 68

MODA JÚNIORD6A16Kid-JúniorÀngel Guimerà, 19Tel. 93 544 24 19

MOTOSCASTELLVÍ MOTORConc. oficial HondaRosselló, 15Tel. 93 675 45 16

TWIN MOTORSVenda, reparació i rest.,totes les marquesBorrell, 9Tel. 93 674 88 78

NETEGESBRILLNET SLLluís Companys, 27Tel. 93 675 95 95

CLEANT MONT

NETEGESNeteges en generalSanta Engràcia 7, bx

Tel. 93 590 05 92

NETEGES BOIXNeteges en generalAbat Biure, 20, bx 1aTel. 93 675 35 02

NETEJA IND.MDLMòduls digitals per alrentatRbla. Celler, 55 local ATel. 93 590 85 85

OB. REGALMIL I UNA TROBALLESMartorell, 2Tel. 93 674 14 85

PACHA MAMATorrent Bomba, 22Tel. 93 583 69 67

OBRES-CONST. PROM.CONSTRUALPASanta Maria, 9 , 1r 1aTel. 93 589 01 51

RESIDENCIAL GALTÉSPça. Dr Galtés, 5, l. 1Tel. 93 674 43 56

STANZAValldoreix, 10Tel. 93 674 65 98

ÒPTIQUESCENTRE D’ÒPTICSXerric, 29Tel. 93 589 61 61

ÒPTICA MIRA-SOLL’Endavallada, 15Tel. 93 589 86 88

TEIXIDÓ ÒPTICASant Jordi, 30Tel. 93 589 44 95

PAPERERIESPAPERINSKIXerric, 25Tel. 93 589 87 14

PARAFARMÀ-CIAFARMAROSAFrancesc Macià, 71Tel. 93 674 24 89

PÀRQUINGSP. GALTÉSTorrent de la Bomba,s/n (Plaça Dr. Galtés)Tel. 93 589 90 68

PASTISSERIESLA LIONESAValldoreix, 79Tel. 93 674 07 71

SÀBATSantiago Rusiñol, 46Tel. 93 675 12 99

TONY MESTRE PAS-

TISSERCtra. Cerdanyola, 14Tel. 93 675 53 02

PEIXETERIESRIBERA MANEROAv. Catalunya, 2, l. 10Tel. 93 675 06 19Mct Torreblanca,P.1 22Tel. 93 675 32 56Ctre Cial S. Cugat P. 55Tel. 93 589 75 80

PERRUQUERIAAQUILINOSant Jordi, 18Tel. 93 589 50 84

BLUERambla del Celler, 121Tel. 93 674 97 34

CARNÉ I BOSCHFsc. Moragas, 29Tel. 93 589 60 88

CARRERAValldoreix, 69Tel. 93 675 20 12

FORMA’SElies Rogent, 18 ATel. 93 675 40 06

GALATEALluis Companys, 9Tel. 93 674 51 44

IMATGE MENFISAvda. Anselm Clavé, 3Tel. 93 675 00 55Martorell, 12Tel. 93 589 56 57

JEAN LOUIS DAVIDPlaça Dr. Galtés, 5Tel. 93 675 61 70

JUANIXerric, 28Tel. 93 674 66 99

MIMAPla del Vinyet, 57, l. 7Tel. 93 544 11 75

PEL-FAÇArticles perruqueria iestèticaXerric, 28Tel. 93 589 68 49

PERRUQ. BELLVERAv. Catalunya, 12Tel. 93 675 42 02

PERSIANESCOPERSEFrancesc Macià, 52 bTel. 93 589 81 29

CRISTAL. AUGUSTAPlaça Dr. Galtès, 9Tel. 93 675 41 21

PINTURESDECASAPintures i decoracióCtra. Roquetes 31 n. 3Tel. 93 544 10 46

PISCINESAQUANET Tel. 649 95 30 50 - 93589 28 70

BCN PISCINESCristóbal Colon, 30Tel. 93 675 13 13

ESPAI PISCINA Cm C. Calders 10 2n 1aTel. 93 675 32 67 -639 31 27 16

FERRON Av. Rius i Taulet, 20Tel. 93 674 68 47

PISC. BELLATERRARius i Taulet, 55, lc. 3Tel. 93 590 13 99

PNEUMÀTICSPNEUMÀTICS ST. C.Pneumàtics, mecànicaràpidaAnselm Clavé, 16-18Tel. 93 675 28 53

POLLERIESPOLLERIA IMMAMct Torreblanca P. 1-5Tel. 93 675 13 89

PREVENCIÓRISCOS LABO-RALSGESTIÓ HIGIENE I

SEGURETAT INDUS-

TRIAL S.L.Manel Farrés, 97Tel. 93 587 99 16

PUBLICITATEVELINERbla. Mossèn JacintVerdaguer, 55, local 52Tel. 93 675 50 02

REFORMESDELT, SLMartorell, 49Tel. 93 589 79 34

FRANCISCOTel. 93 431 65 97 -625 133 898

TOT SERVEISDr. Galtès, 9Tel. 93 675 58 91

REPARTIDORSMAILING VALLÈS, SLMercè Rodoreda, 8Tel. 93 589 23 71

RESIDÈNCIESLLAR AVIS MIRA-SOLCentre de diaCamí de Sant Cugat aPapiol, 193-195Tel. 93 675 02 50

RESID. 3A EDAT

SANT SALVADORSant Salvador, 47Tel. 93 674 42 23

RESIDÈNCIA DÍAZResidència assistidaTòrtora, 11 (Valldoreix)

Tel. 93 674 20 16

RESIDÈNCIA LLAR LA

FLORESTAAntoni Griera, 11Tel. 93 674 08 58

VIL·LA VALLDOREIXJoan Borràs, 64Tel. 93 589 62 58

ROBA LLARFALGUERAVillà, 1Tel. 93 675 24 01

SUPER HOGARPlaça Octavià, s/nTel. 93 589 89 99

SABATERIESCARRERAValldoreix, 71Tel. 93 675 20 12

REPARACIÓ DEL

CALÇAT SABATAFrancesc Moragas, 6Tel. 93 675 32 74

TATER’SSant Antoni, 62Tel. 93 675 55 06

ZAPARAMAL’Endavallada, 7Tel. 93 675 43 94

SEGURETATAUX-VYDAv. Ll. Companys, 50Tel. 93 589 17 99

TALLERSMECÀNICS AUTO REC. VALLÈS E.

JULIARecanvis i accessoris Camí de la Creu, 24Tel. 93 675 11 50 - 93675 19 51

AUTOREPARACIÓ STPlanxa i pinturaSant Pere, 6Tel. 93 675 10 13

J. MUÑOZSolà, s/nTel. 93 674 16 20

MEC. DE L’AUTO.

BERROCAL MOTOR

SPORTEsp. en PorscheCant Matas, 10Tel. 93 589 47 87

MECÀNICA DE L’AU-

TO. XAMFRÀSant Esteve, 4-6Tel. 93 674 62 04

SERVICAR T. MEC.

PERE CANALS G.Baixada d’Alba, 12Tel. 93 674 63 62

SOLÉ REPARACIÓ DE

L’AUTOMÒBILMec., planxa, pinturaDe la Creu, 2

Tel. 93 674 16 31

TALLER JORDIRep. de l’automòbilMina, 39Tel. 93 674 06 17

TALLERS FXServei oficial BoschCastellví, 25, baixosTel. 93 674 56 78

TALLERS TORNERPlana Hospital, 35Tel. 93 674 69 50

TAPISSERIESLA TAPISSERIASant Medir, 2, bx ATel. 93 589 11 51

TAXISASS. RÀDIO TAXITel. 93 589 44 22 - 93675 51 51

ELEGANCE MERCE-

DESTaxi de luxe Mercedes,aeroport, serveis con-certats Tel. 619 66 58 40

TETEA SHOPTe i complementsMajor, 32Tel. 93 589 02 02

TELECOMUNI-CACIONSOLA INTERNETAvda. Catalunya, 20Tel. 607 85 63 93

TINTORERIESDETIQUETARius i Taulet, 31Tel. 93 675 63 23

OK NETFsc. Macià, 63Tel. 93 674 36 00Rbla. del Celler, 91Tel. 93 589 53 60

[email protected]. Cial. SupersolAvda. Rius i Taulet, 49Tel. 93 590 60 24

SOL NET TINT.-

BUGADERIAPg. Torreblanca, 52Tel. 93 674 41 49

TINT. ST CUGATSant Antoni, 1Tel. 93 674 11 82Santiago Rusiñol, 35Tel. 93 674 11 83Rbla. Ribatallada, 34Tel. 93 675 22 28Av. Ll. Companys, 2Tel. 93 674 41 67

TRADUCCIONSDEUTSCHE AKADEMIECentre alemanyMartorell, 31

Tel. 93 675 27 27

LETERA TRADUC-

CIONSAnglès, espanyol,catalàTel. 93 589 19 68www.letera.net

NORMA SERVEIS Alemany, anglès,francès, italià...Rius i Taulet, 31, l. 3rTel. 93 589 30 50

VETERINARISDISPENSARI VET. DEL

VALLÈSUrgències 24 h.HomeopatiaSabadell, 23Tel. 93 674 69 45Tel. urg. 608 89 81 36

LA FAUNARbla. Celler, 35-37Tel. 93 674 13 05

VETERINOSHospital obert les 24horesAv. Rius i Taulet, 31Tel. 93 589 71 41

VIATGESTOTEM VIATGESDr. Murillo, 2Tel. 93 675 69 64

USSIA TOURSPlana Hospital, 10Tel. 93 589 61 50

VIATGES BARCINOPça. Dr Galtés, 6, l. 4Tel. 93 589 74 64

VÍDEOVIDEOCLUB SANT

CUGATCinebank, 24 hLluís Companys, 52Tel. 93 674 66 49Avda. CerdanyolaTel. 93 589 52 46

XARCUTERIESCANS. JULIANAFsc. Moragas, 26Tel. 93 674 08 11

FELIU GRIFULPlaça Pere SanTel. 93 675 56 63Mt. Torreblanca P. 14Tel. 93 675 32 06Mt Torreblanca P. 38Tel. 93 675 29 55

XARCUTERIA BISBALLlegums i menjars pre-paratsSta. Maria, 30Tel. 93 674 13 43

XARCUTERIES

J. GRAUEndavallada, 18Tel. 93 675 03 54Rbla. del Celler, 7Tel. 93 589 22 36

GUIA 45Dijous, 22 de juliol del 2004

BAR ELSPORRONSCastillejos, 30Tel. 93 675 02 69BAR JOHNYEsmorzars, menús itapesAvda. Cerdanyola, 13Tel. 93 589 30 53BAR LA BRASABraseria BarVallès, 75Tel. 93 589 23 61BAR LA CURVALa Mina, 19Tel. 93 674 91 28BAR REST. CANMORARbla. de Can Mora, 5Tel. 93 674 61 25BAR STOPAv. Rius i Taulet, 56Tel. 93 589 12 99BAR TROPICALMenú dl a dvLluis Companys, 27Tel. 93 674 08 74BOKATASCafeteria i entrepansPlana Hospital, 35-3Tel. 93 589 19 72BRINSTé, sucs, àpats inf.Plaça Pep Ventura, 3Tel. 93 587 93 74CA L’EUGENICuina de mercatLluís Companys, 9Tel. 93 589 19 01CABALLU PETITCerveseriaAv. Rius i Taulet, 19Tel. 93 674 10 05CAFÈ AUDITORICafeteria: dm a dgBar musical: dv i dsPla del Vinyet, s/nTel. 93 674 69 73CAFÈ DE BEL-GRADOConcerts dj a dsRius i Taulet, 120

Tel. 93 675 38 51CAFÈ DE LARAMBLAMenús dl a dv, entre-pans Pg. Torreblanca, 2Tel. 93 587 92 26CAFÈ GINASantiago Rusinyol, 41Tel. 93 589 73 22CAFÈ SQUASHMenú diari i festiusSant Jordi, 33-35Tel. 93 587 93 96CAFE-REST. LAFINESTRAMenú de dl a dsDinars d’empresaAv. Rius i Taulet 49-51Tel. 93 587 96 00CAFETÍSSIMOMenú de dl a dvManel Farrés, 101Tel. 93 589 61 72CAL MARTÍMenús dc a dgAvda. Llac, 32 (Sol iAire) Tel. 93 674 30 16CAN BARATACargols llauna, arròsnegreCtra. Rubí-Sabadell,km 15.200Tel. 93 697 06 52CAN CASOLETAPeix i marisc frescSt. Bonaventura 39 bxTel. 93 675 10 33CAN EDOCarn brasa i calçotsLleó XIIITel. 93 692 24 24CAN ROVIRAMenús dl a dvCtra. Roquetes, 2Tel. 93 675 15 00CUE ST CUGATBar MusicalSant Martí, 10Tel. 93 589 47 90DA JIANG JIN

Rbla. Can Mora, 10Tel. 93 589 83 23DYABLITOAv. Pla del Vinyet, s/nTel. 93 544 21 69EL CAFÉ DELCELLERBar-RestaurantRbla. Celler, 29, l. 12Tel. 93 675 96 18EL CASALET DEVALLDOREIXSant Albert, s/nTel. 93 675 10 55EL CASINETMenú i entrepansCamí Can Ganxet, 47Tel. 93 589 50 83EL JORDI’SAmanides, entrepansSant Jordi, 39Tel. 93 674 11 18EL MESÓNBraseria, cuina mrctPlaça Octavià, 6Tel. 93 674 10 47EL PEROLETCafè RestaurantPg. Fsc. Macià, 67Tel. 93 675 53 03EL PUNTCopes i soparsSabadell, 41Tel. 670 59 40 01FRANKFURT LAPALTAFrankfurtsRbla. Can Mora, 24Tel. 93 589 50 11FRANKFURTROSINYOLEntrepans freds icalents, tapes Santiago Rusiñol, 43Tel. 93 675 56 77GAUDÍ CAFÈEsmorzars, aperitius,menús ràpidsMercat TorreblancaGEPETTOMenús de dl a dvBorrell, 10

Tel. 93 675 12 02GRJA. AUGUSTACafeteriaPlaça Augusta, 4Tel. 93 589 88 90GRJA. MONTSE-RRATMenú dl-dv, c. caso-lanaEndavallada, 6Tel. 93 674 67 29HAMBURGMenú, entrepansRbla. Ribatallada, 36Tel. 93 589 01 38IL FORNETTOPizzeria trattoriaSantiago Rusiñol, 27Tel. 93 589 84 32ITALIANSMenú diariSant Bonaventura, 6Tel. 93 674 64 33L’ART REST. CAF.Obert tots els diesRbla. del Celler, 2Tel. 93 674 42 36LA CANTONADACreps, amanides,menúsPça. Dr. Galtès, 5-lc 8Tel. 93 589 23 32LA CARBONERIABar musicalVillà, 8Tel. 93 675 15 51LA FONDAMenú diari 12 EEnric Granados, 12Tel. 93 675 54 26LA GRANJACuina casolanaSt. Antoni - Pça.BarcelonaTel. 93 675 52 46LA LLANEGANEGRAPsg. Torreblanca, 37Tel. 93 589 45 84LA LLESCADe la Granja, 19-21Tel. 93 583 66 79

LA MASIACuina catalanaAv. C. Catalanes, s/nTel. 93 589 34 45LA PASTA BOIXAPizzeria, creperiaAlfons Sala, 24Tel. 93 675 15 03LA PIZZA LOCAMenú de dm a dvLluís Companys, 7Tel. 93 589 37 81LA TAPA BOIXARbla. Jaume Sàbat, 4Tel. 589 73 50LA TASCA DESANT CUGATMenús casolansFsc. Macià, 71, local 4Tel. 93 589 03 76LA VAQUERIACAFE-REST.Menú de dl a dsPça. Pep Ventura, 4Tel. 93 589 20 19MASIA AMET-LLERObert tots els diesCm. Can Ametller, s/nTel. 93 589 22 52MATILDAPlana Hospital, 7Tel. 93 590 05 06PA I PAMenú diari. BaguetsSant JordiTel. 93 589 49 45PACHA MAMAT. de la Bomba, 22Tel. 93 583 69 67REST. BEBOPJAZZServei carta i menú.Dj actuacions directeSant Domènech, 19Tel. 93 587 91 19REST. CHINAORIENTALMenú i serv. domiciliSant Josep, 2

Tel. 93 589 21 82REST. CHINATOWNServ. domicili, menú Castellví, 27, bxTel. 93 590 00 79REST. RANCHOEL PASOMenús dl a dvPas Estació, 15 (LaFloresta)Tel. 93 674 38 03REST. STO.DOMINGOMenú de dl a dsRius i Taulet, 129Tel. 93 674 11 24REST. TALISMANAv. Cerdanyola, 68Tel. 93 675 38 06RISTORANTETORCELLOMenús de dm a dv,tiquet restaurantSant Jordi, 18 CTel. 93 590 60 14SANT PANCRAÇMenús casolans icarta diària, vespres idissabtes tancatPlaça del Pi, 2(Bellaterra)Tel. 93 692 20 50SEGAFREDOBocates, buffetPlaça Barcelona, 1Tel. 93 589 38 46TORRADA GRILLCreps, amanidesPlaça Pere San, 6-8Tel. 93 589 72 74TOST BOCATA’SEntrepans calentsAv. Torre Blanca, 13Tel. 93 589 88 12VERSIÓ ORIGI-NALMenús per a grupsPla del Vinyet, 10Tel. 93 675 98 63

GUIA gastronòmica La Recepta de M. Àngels Quadras

Ous escaldats

FOOD&

MUSIC

INGREDIENTS:- Ous frescos . . . . . . . . . . . . . . .2 per

persona

- Aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1/2 litre

- Vinagre . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2 clldes.

- Oli d’oliva . . . . . . . . . . . . . . . . .2 clldes.

- Sal

En restaurants i banquets,aquests ous s’anomenaven

abans ous poche o ous gandu. Dinsd’una paella hi posarem l’aigua, lasal, el vinagre i l’oli. Quan comencia bullir, hi tirarem els ous, un per un,mirant de posar-los un al costat del’altre. Amb l’ajuda d’una espàtuladonarem una passada per sota del’ou perquè així no s’enganxi al fonsde la paella. Quan estiguin migcuits, i amb cura de no trencar elsrovells, els traurem i els posarem en

un recipient on hi hagi aigua freda(d’aquesta manera pararem la coc-ció del rovell). Un cop estiguinfreds, amb l’ajuda de les mans, elstraurem vigilant de no trencar-los,els posarem damunt d’un drap net id’aquesta manera absorbiran l’ai-gua que porten. El més important ésque els ous siguin com més frescosmillor, de manera que el rovell sem-pre quedarà ben enganxat amb laclara.•

GUIA46 Dijous, 22 de juliol del 2004

AJUNTAMENTSant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00Casa de Cultura . . . . . . . . . .93 589 13 82EMD Valldoreix . . . . . . . . . .93 674 27 19OMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88PROMUSA . . . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIACAP . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22CAP - Urgències . . . . . . . . .93 589 44 55Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20Ct. Alzheimer St. Cugat . . . .93 674 70 61Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 23 83Creu Roja Valldoreix . . . . . .93 674 24 59Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15H. General de Catalunya . . .93 565 60 00Vall d’Hebron . . . . . . . . . . . .93 427 20 00Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONSAAPP VV Can Majó Vall. . . . .93 674 50 49AAPP i VV Valldoreix . . . . . . .93 674 21 97AAPP Montserrat Vall. . . . . .93 674 21 05AA Prop. i V. la Floresta . . . .93 674 20 89AAVV Aiguallonga Floresta . .93 674 51 29AAPP i VV Mira-sol . . . . . . .93 674 20 18AAVV V. Carme Mira-sol . . . .93 674 10 03AAVV St. Joan Mira-sol . . . . 93 674 71 03AAVV i Prop. Mas Gener . . . .93 674 99 43Consumidors . . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERSBellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085

Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

ENTITATSASDI . . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74C.Castellano-Manchego . . . .93 589 76 05Germanor Cavis . . . . . . . . . .93 674 70 61Grup Suport Immigrants . . .93 674 93 14Sant Cugat Comerç . . . . . . .93 674 03 22Unió Santcugatenca . . . . . .93 675 20 57

LLEUREArxiu Gavín . . . . . . . . . . . . .93 674 25 70Arxiu Municipal . . . . . . . . . .93 674 69 93Arxiu Nac. Catalunya . . . . . .93 589 77 88Casal Cultural Mira-sol . . . .93 589 20 18Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38Casal Valldoreix . . . . . . . . . .93 589 82 69Centre Cívic la Floresta . . . .93 589 89 42Ctre. Cívic les Planes . . . . . .93 675 51 05Cines Cinesa (reserves) . . . .93 589 09 41Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96Coral de la Unió . . . . . . . . . .93 674 10 06Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52Llar d’Avis Parròquia . . . . . .93 589 05 98Piscina Valldoreix . . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS COMUNICACIÓDiari de Sant Cugat . . . . . .93 589 62 82Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59TOT Sant Cugat . . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALSHisenda . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

PARRÒQUIALes Planes . . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03

Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63

Valldoreix . . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

POLICIACuerpo Nacional . . . . . . . . .93 674 76 12

Municipal i Protecció Civil . . . . . . . . . .092

Municipal (Valldoreix) . . . . .908 79 51 25

Comissaria St. Cugat . . . . . .93 674 78 58

DNI (Cita prèvia) . . . . . . . . .93 589 30 80

Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

SERVEISAigües la Floresta . . . . . . . .93 674 20 89

Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44

Correus . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96

ENHER Rubí . . . . . . . . . . . . .93 699 18 92

FECSA (atenció client) . . . . .902 50 77 50

FECSA (avaries) . . . . . . . . . .900 77 00 77

Funerària . . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52

Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80

Recollida voluminosos . . . . .93 589 28 17

SOREA . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

TRANSPORTSAeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00

Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47

FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15

Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71

RENFE . . . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02

Port . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50

Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22

Taxis (parada) . . . . . . . . . . .93 674 09 97

Shrek 2 / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / CINESA 1 / 16.00- 18.15 - 20.30 - 22.45 / YELMO 5Isi Disi / 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 / CINESA 2 / 16.15 -18.30 - 20.40 - 22.45 / YELMO 2Kill Bill 2 / 16.30 - 19.15 - 22.00 / CINESA 3 / 16.45 -19.30 - 22.30 - Ds: 16.30 - 19.15 - 22.15 / YELMO 3Spiderman 2 / 16.30 - 19.15 - 22.00 / CINESA 4 / 16.00- 18.45 - 21.30 / YELMO 1 / 17.15 - 20.00 - 22.45 / YELMO4Harry Potter III / 16.30 - 19.30 / YELMO 6Spartan / 22.40 / YELMO 6Shrek 2 (català) / 16.15 - 18.30 / YELMO 7Incautos / 20.30 - 22.45 / YELMO 7Farenheit 9/11 / 17.00 - 19.45 - 22.30 / YELMO 8

Pinocho 3000 / 16.15 / YELMO 9Dirty Dancing 2 / 18.30 - 20.40 - 22.40 / YELMO 9

CINESA SANT CUGAT:SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festiusSESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

YELMO SANT CUGAT:SESSIÓ GOLFA (01.00 h): dissabtesSESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

TELÈFONS d’interès

CINEMA a Sant Cugat

CASAL DECASAL DECULCULTURA DE TURA DE VVALLDOREIXALLDOREIXEMD

Valldoreix

Informació i inscripcionsDe dilluns a divendres

De 9 a 14 h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 589 82 69

HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DEL CASAL DE CULTURADE VALLDOREIX DURANT L’ESTIU: DE 9 A 14 HORES

CICLE CINEMA A L’AIRE LLIURE 2004Tots els divendres de juliol i agost, a les 22.30 h, a la plaça

del Casal de Cultura de ValldoreixEntrada lliure

Org.: Entitat Municipal Descentralitzada

Telèfons d’informació: 93 589 82 69 - Casal de Cultura

93 674 27 19 - EMD de Valldoreix

• 23 de juliol - Las invasiones bárbaras (vose)

• 30 de juliol - Sakura wars

ELS JOVES PODEN GAUDIR D’UN ESPAI AL CASAL DECULTURA DE VALLDOREIX, TOTS ELS DIMARTS I DIVEN-

DRES, DE 17 A 20 HORES

AGENDAJuliol

TALLERS Org. EMD de Valldoreix

IMPARTITS AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

ÚLTIMES PLACES DELS ESPLAIS DE SETEMBRE(de l’1 al 14)

Interessats, truqueu al 93 589 82 69

4ª SETMANA ESTRENA ESTRENA 2ª SETMANA

SHREK 2SALA 1: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h

GOLFA: 00.15 h. APTA

ISI DISISALA 2: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 h

GOLFA: 00.15 h. MAJORS 18 ANYS

KILL BILL 2SALA 3: 16.30 - 19.15 - 22.00 h

GOLFA: 00.45 h. PDT. CLAS. EDATS

SPIDERMAN 2SALA 4: 16.30 - 19.15 - 22.00 h

GOLFA: 00.45 h. PDT. CLAS. EDATS

HORARIS

GUIA 47Dijous, 22 de juliol del 2004

DIJOUS 22 . . . . . . . . . . . . . . . .Pinto . . . . . . . . . . . . . . . .Església, 3. VALLDOREIX . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 28 71

DIVENDRES 23 . . . . . . . . . . . . .Cullell . . . . . . . . . . . . . . .Ptge. Diputació, 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 03 64

DISSABTE 24 . . . . . . . . . . . . . . .Riera-Rivière . . . . . . . . .Dr. Murillo, 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 30

DIUMENGE 25 . . . . . . . . . . . . . .Serret . . . . . . . . . . . . . . .Pg. Baixador, 78. MIRA-SOL . . . . . . . . . . . . . . .93 674 23 72

DILLUNS 26 . . . . . . . . . . . . . . . .Salavert . . . . . . . . . . . . .Santiago Rusiñol, 38 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 06 45

DIMARTS 27 . . . . . . . . . . . . . . .Isern . . . . . . . . . . . . . . . .Pg. La Floresta, 9. LA FLORESTA . . . . . . . . . . .93 674 18 63

DIMECRES 28 . . . . . . . . . . . . . .Beringues . . . . . . . . . . . .Lluís Companys, 46 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 04 83De dl a dg (9 a 22 h): Díaz-Puerto (antiga Domènech) (Sant Cugat) i Pintó (Valldoreix) - De dl a dv (14 a 20 h): Serrès (les Planes) - Dissabte matí (9 a

13.30 h): Serrès (les Planes) - Dissabte tarda: Beringues, Llorens, Salavert i Serret (Mira-sol) - Diumenge matí: Isern (la Floresta).

• VACANCES: F. Llorens (14 juliol-8 agost), F. Texidó (16 juliol-11 agost), F. Moral (19 juliol-8 agost), F. Ruiz de Bustillo (19 juliol-8 agost).

FARMÀCIES de tornDIJOUS 22Sta. Ma. Magdalena, penintent. Sts Teòfil, pretor i Plató, mrs.

DIVENDRES 23St. Apol·linar, bisbe, mr. Stes. Brígida, vídua; Primitiva, vg. mr.

DISSABTE 24Stes. Cristina, vg. mr.; Niceta, mr. Sts. Boris i Victor, mrs.

DIUMENGE 25Sts. Jaume apòstol, patró d'Espanya; Teodomir, monjo, mr. Sta. Valentina, vg. mr.

DILLUNS 26St. Joaquim i Sta. Anna, pares de la Mare de Déu. Sta. Exupèria, mr.

DIMARTS 27Sts. Cugat; Pantaleó; Bertold, abat; Celestí I, papa. Stes. Juliana i Semproniana, vgs. mrs.

DIMECRES 28Sta. Caterina Thomas, vg., agustina. Sts. Nazari i Cels, mrs.

SANTORAL

ACUPUNTURA-MEDICINANATURAL-ORIENTALCTRO ORIENTAL DE

SALUD

Castillejos, 24

Tel. 93 675 18 01

Tel. 666 613 005

SHUCHUN PEIH

Teràpies naturals, massat-

ges xinesos

Rbla. del Celler, 87, entr. 4

Tel. 93 587 96 73 - 656 38

35 24

ZHONG-YI

Sant Bartomeu, 2-4

Tel. 609 389 283

CTRES REHABILITACIÓSUSANA NICOLETTI

Escoliosi. Grups de relaxa-

ció. Incontinència urinària.

Sant Antoni, 74

Tel. 93 674 74 37

CIRURGIACENTRE MÈDIC D’ESPE-

CIALITATS

Cirurgia general i digestiva

Major, 36, 2n

Tel. 93 674 00 25

DR. FERNÁNDEZ LAYOS

Cirurgia general, aparell

digestiu. Cirurgia menor.

Obesitat mòrbida

Av. Torreblanca 2-8, 2n A-1

Tel. 93 589 47 00

CONSULTORIS CENTREMÈDIC CENTRE MÈDIC D’ESPE-

CIALITATS

Dermatologia, otorrinolarin-

gologia, pediatria, angiolo-

gia, cirurgia vascular, car-

diologia

Major, 36, 2n

Tel. 93 674 00 25

CTRE SANITARI CAN

MORA

Aparell digestiu, cirurgia

pediàtrica, dermatologia,

endocrinologia, ginecologia,

psicologia, traumatologia

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

CLÍNIC SANT CUGAT

Ctra. Sant Cugat-Rubí, Km

1, 40-50, 1r

Tel. 93 675 14 80

ESPAI MÈDIC

De la Mina, 15 bx.

Tel. 93 590 13 10

POLICLÍNIC SANT CUGAT

Rbla. del Celler, 129-131

Tel. 675 69 79

DIETÈTICA I NUTRICIÓCENTRE D’OBESITAT I

MEDICINA ESTÈTICA

Dra. Anna R. Cerdà - Dra.

Rosario Sagarna - Dra. Llum

García

Torre Blanca, 2-8, 2a pta.

Tel. 93 589 43 57

DRA. M. DOMINGO

GALLART

Medicina general, dietètica

Pça. Doctor Galtés, 5, 1r 3a

Tel. 93 674 63 29

Tel. 93 589 64 83

NATUR HOUSE

Servei de dietista

Lluis Companys, 40

Tel. 93 675 65 95

FISIOTERÀPIACENTRE TERAPÈUTIC

SANT CUGAT

Gimnàstica terapèutica

Pça. Pep Ventura, l.2-3

Tel. 93 589 22 85

CLÍNICA NEUROLÒGICA

DE FISIOTERÀPIA

Bettina Paeth

Tutora Bobath

Astúries, 1 (Mira-sol)

Tel. 93 675 35 46

FISIOCOS

Massatges terapèutics,

osteopatia

Avda. Fsc. Macià, 72, l. 3

Tel. 93 674 53 30

SOFIA ROMA FERRÉ

Fisioteràpia. Assist.Sanitària

Villà, 49

Tel. 93 674 48 72

GERIATRIAGERVAL

Domicilis. Assessorament.

Gestió de residències.

Infermeria. Formació

Àngel Guimerà, 3

Tel. 93 674 08 04

TELE ASSIS.INPROSS 24H

Servei d’ajuda a les perso-

nes grans, malalts crònics o

convalescents

Av. Torreblanca, 2-8, 3r A

Tel. 93 589 39 67

GINECOLOGIA I OBSTE-TRICIADR. E. CAYUELA FONT

Francesc Moragas, 3, 3r 2a

Tel. 93 674 66 11

HOMEOPATIAHOMEOPATIA DE LA

INFÀNCIA I

L’ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa

Hostench. Col. 15.097

Rbla. Ribatallada 20, 1r 3a

Tel. 93 674 72 16

INFERMERIACTRE SANITARI CAN

MORA

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

LABORATORISGENERAL LAB

Anàlisis clíniques

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

LABORATORI DR. ECHE-

VARNE

Santiago Rusiñol, 17 bx

Tel. 93 589 60 55

LOGOPÈDIALOGOPÈDIA SLI

Trastorns de parla i llen-

guatge, retard de lectoes-

criptura, dislèxia, foniatria,

tartamudesa, deglucions

atípiques, disartries,

Parkinson, esclerosi múti-

ple. Totes les edats. Servei a

domicili i escoles

Lluís Companys, 33, 1r 2a

Tel. 93 674 73 76

MASSATGE TERAPÉUTICMANS DE SANT

Avda. Fsc. Macià, 62

Tel. 93 589 83 16

PERE FIGUEROLA

Quiromassat. diplomat

Tel. 659 280 364

MEDICINA ESTÈTICAKESTRAL MARKET

Sant Bartomeu 1 B, local

Tel. 93 589 03 12

MEDICINA NATURALAYUR

Naturopatia i teràpies alter-

natives

Pça. Ajuntament

Tel. 93 675 63 39

METGES DE CAPÇALE-RA-MEDICINA GENERALALBERT FETSCHER EICK-

HOFF

De la Creu, 16, 1r 2a

Tel. 93 674 61 35

CTRE SANITARI CAN

MORA

Rbla. Can Mora, 1

Tel. 93 589 43 44

DRA. MONTSERRAT

GARRIGA

Visites a domicili

Major, 36, 2

Tel. 93 674 00 25

JAUME ROS MONLLAO

Diplomat Medicina suba-

quàtica

Rbla. Ribatallada, 6, 1r 1a

Tel. 94 589 11 67

J.R. ESQUIROL CAUSSA

Geriatria. Assist. Sanitària.

Urg. 24 h, domicili

Av. Torreblanca, 2-8

Tel. 93 589 39 26

Tel. 609 33 10 80

ODONTOLOGIACTRE. DENTAL I

QUIRÚRGIC ST CUGAT

Pça. Dr. Galtés, 5, 1r 2a

Tel. 93 589 00 00

CLÍNICA DENTAL AUTRAN

Implantologia, pròtesis,

odontopediatria, ortodòncia

Torreblanca, 2-8, 2a pl.

Tel. 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR.

BRANDT

Ortodòncia i odontologia

general

Santa Maria, 9, 1r 2a

Tel. 93 589 70 40

CLÍNICA DENTAL MAJOR

Dr. Ricardo Piñeiro Lemoine

Pça. Unió, 3, 2n 1a

Tel. 93 674 72 40

CLÍNICA DENTAL ROSETTI


Tel. 93 589 76 76

CLÍNICA DENTAL VALLS -

BULDÚ

Dra. Marta Buldú Freixa

Major, 23-25, 1r 3a

Tel. 93 675 64 77

CLÍN. ORTODÒNCIA I DIS-

FUNCIÓ TEMPORO MAN-

DIBULAR

Torreblanca, 2-8, 2n A

Tel. 93 589 03 96

Tel. 93 675 22 12

DRA. P. LUZONDO

Clínica Dental infantil

Francesc Moragas, 5, 1r 3a

Tel. 93 674 05 06

DRA. M. JAUME SAURA

Clínica dental

Estapé 2-6, bx / Xamfrà Pg.

Sant Magí

Tel. 93 674 23 35

IRIDENT

Castillejos, 33

Tel. 93 675 91 47

OFTALMOLOGIACENTRE DE SALUT OCU-

LAR

Oftalmologia

Doctor Murillo, 21

Tel. 93 589 51 06

OTORINOLARINGÒLEGDR. FERRAN FERRAN VILÀ

Fsc. Moragas, 48, ent. 2a

Tel. 93 675 48 53

PEDIATRIAAINA-PILAR CANOSA

ÚBEDA

Pediatria. Med. adolescent

Av. Torre Blanca, 2-8, 3r

Tel. 93 589 35 48

Tel. 649 93 59 37

J.M. COROMINAS CASA-

RAMONA

Pediatria. Asma infantil


Tel. 93 674 72 16

JUAN PABLO MARTÍNEZ

MÉNDEZ

Av. Cerdanyola, 53, 5r 1a

Tel. 93 674 11 59

PODOLOGIAJOSEP M. FREIXEDES D.P.

Malalties del peu, plantilles

ortopèdiques, papilomes,

cirurgia del peu

Tel. 93 589 63 13 - 629

169 536 - 636 636 889

TOMÀS GÓMEZ

Vallès, 22, bis

Tel. 93 675 01 60

PSICOLOGIA I PSIQUIA-TRIAAURIS

Tractament Tomatis

Balmes, 1, 2n 2a

Tel. 93 674 85 41

CT. PSICOTERÀPIA DEL

VALLÈS

Psicologia, psiquiatria,

logopèdia

Pça. Dr. Galtés, 5, 2n 3a

Tel. 93 589 40 51

DRA. PALERM

Ansietat, depressió, tras-

torns a l’adolescència

Fsc. Moragas, 25-27, 2n 1a

Tel. 93 674 36 53

Tel. 93 418 48 48

INST. DE BENESTAR I

SALUT COMUNITÀRIA

Rbla. Can Mora, 15, 1r 1a

Tel. 93 587 91 87

INSTITUT PSICOMÈDIC

SANT CUGAT

Depressions, estrès, toxico-

mania, ansietat, tabaquisme

Av. Torreblanca, 2-8, 3r A

Tel. 93 589 37 87

SILVIA DIEGUEZ SANCHEZ

Sant Jordi, 24, 1r 1a

Tel. 616 26 40 12

SERVEIS SOCIOSANITA-RISMESSERVEIS

Domicili, infermeria, ajudes

tècniques i per a la mobilitat

Escaletes, 11, l. 5

Tel. 93 675 17 11

TOCOGINECOLOGIA IOBSTETRICIADR. JESÚS FERNÁNDEZ

BAIZAN

Tocoginecologia

Av. Catalunya 21, 2n 1a

Tel. 93 589 48 08

Tel. 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS

MARTÍNEZ MEDINA I J.J.

GÓMEZ CABEZA

Fsc. Moragas, 125, 1r 2a

Tel. 93 589 13 07

TRAUMATOLOGIADR. FERMÍN ARAMBURO

Cirurgia ortopèdica traumat.

Girona, 21, 1r 3a

Tel. 93 674 43 46

Tel. 93 589 05 34

JOSEP DOMINGO PECH

Traumatologia i ortopèdia

Torreblanca, 2-8, 2a-10

Tel. 93 589 18 88

GUÍA mèdica

48 Dijous, 15 de juliol del 2004

Premsa Local Sant Cugat S.L. Adreça provisional: Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 [email protected]

-Què és un màrtir?-Aquell que dóna testimoni d’allòque viu amb totes les conseqüèn-cies, en l’àmbit cristià amb unavivència de fe cristiana, i és cohe-rent amb ell mateix, encara que elpersegueixin i el menyspreïn.

-Per què es recorden durant tantde temps?-Això encara es més admirable en elcas de sant Cugat perquè es va fertot el possible per esborrar-ne lamemòria. En el temps de la perse-cució, Dioclecià, l’últim persegui-dor, era un dels més intel·ligents: vafer cremar les actes proconsolars;els romans eren gent de dret i tots’escrivia, feien actes, i els màrtirshi figuraven, per això van anar abuscar els capdavanters, els que pre-dicaven. Encara que no hi hamemòria escrita, el poble la fareviure com sigui.

-¿Les relíquies reposen realmental Monestir?-Aquí hi ha un petit fragment sotal’altar, del qual per la Guerra Civiles va perdre gran part, però estàrepartit entre Santa Maria del Mar iSant Denisse de París.

-Què és mite i què realitat?-Que sant Cugat provenia d’unpoble de Cartago, que era mercader,que s’instal·là a Barcelona, que vadonar els seus béns als pobres, i queva morir per la fe és versemblant.Les tradicions ens diuen que a l’ho-ra de morir va ser turmentat i comque la tradició es litúrgica, ensexplica la reacció del cristià i quèdiu el màrtir davant la violència.Quan el cremen al foc, cita Danieltres, quan estan a punt de matar-lo,s’encomana als assassins, són totescites bíbliques. Això és pedagogia.

-Com se celebraran aquests1.700 anys del martiri?-D’una banda, molt senzillament,perquè aquest any ha coincidit ambels canvis estructurals de l’esglésiade Barcelona, i això ens dificultacelebrar-ho més tranquils; d’altrabanda, de manera unitària. Faremtres celebracions: en la vigília del 24vindrà el bisbe preconitzat de la diò-cesi del Vallès, a encomanar el seuministeri a sant Cugat; després alclaustre el Grup Mediterrània faràuna dansa, la muxiganga, que ésuna representació de la Passió, perfer veure que el màrtir rep de Cristla força per enfrontar-se al martiri.El diumenge 26 al migdia, el bisbede Girona beneirà el memorial delclaustre. A la tarda vindrà l’abatVerdolet, l’abat de Montserrat, perfer la memòria. A la celebraciótambé vindran algunes comunitatsvinculades a Sant Cugat, com les deSant Cugat Sesgarrigues, SantCugat de Salt, Sant Cugat del Reg,

també de Tarragona i Mataró. Ambtotes aquestes representacionsfarem ofrenes al nostre sant.

-Per què hi ha crisi de fe?-La fe sempre és una qüestió d’a-tenció, per tant, i per circumstànciesde l’entorn, comporta un cert presti-gi social. Els que no tenen fe no hansuperat les proves que la fe semprecomporta; ara hi ha una cultura delno-esforç, afavorida pel benestar.

-I de seminaristes?-Jo creia que era per la disciplina,però parlant amb un pastor del’Església Evangèlica vaig com-prendre que el problema de fons noera la disciplina, sinó l’afeblimentde la fe.

-¿Creu que l’Església hauria defer algun canvi de pensament?-En la propaganda que es fa del’Església, sempre l’encaixonenamb posicionaments conservadors.Crec que estan oberts, però el quepassa és que no estan dits, sempre hiha el perill se ser manipulat, i hiestem exposats.

-¿Creu que les màximes autori-tats religioses es respecten entreelles?-Estan obligades a fer-ho, encaraque no sempre és així. Tot el queascendeix ha de convergir, si entre-mig s’hi posa qualsevol egoisme,aleshores no anem a la recerca de laveritat ni a la recerca del Déu, queés més gran que nosaltres. Si pen-sem posseir-la, estem perduts. En

nom de la veritat es fan molts dis-barats.

-Com es poden arribar a vincularles religions i les agrupacionsterroristes?-Passa el mateix que amb l’IRA:darrere el que hi havia eren lesdiferències de classe. Jo he sentitparlar persones de religió islàmica iestan molt tristos perquè veuencom es manipula l’Islam, que l’ar-riben a convertir en una eina agres-siva. Els fonamentalismes semprees vinculen amb la creença que unposeeix la veritat i això es moltperillós.

-Quin ha estat un dels momentsmés divertits a la seva vida?-Un cop, fa temps, a Rubí, encarano teníem la parròquia i vam ofi-ciar la missa al carrer, al barri de lestorres, al desembre, amb molt defred i pocs feligresos.

-Potser un dels moments mésdifícils és oficiar un enterrament.En què pensa quan ho fa? -En primer lloc, hi ha una sintoniaamb el que pateix, sintonia que s’hade controlar, un ha de saber-se dis-tanciar per ser útil, però hi hamoments en què no es pot: recordoque quan va morir la meva mareestava tan sensible que em resultavaun gran esforç fer aquest servei per-què estava molt afectat. També s’had’intentar transmetre l’esperança ino conrear la tristesa, plorar és moltfàcil.// M. Sagalés i Mas

La seva trajectòria espiritual s’inicia a la Puríssima de Sant Celoni, pas-sant per diverses esglésies vallesanes com Santa Maria de Rubí o laparròquia de Sant Esteve de Granollers, on va exercir de mossèn durant17 anys. Avui, als 68 anys, afronta cada dia nous reptes. Coincidint ambel 17è centenari del martiri de sant Cugat, la ciutat celebra aquest cap desetmana els 1.700 anys de la mort del qui va donar nom a la ciutat.

“L’Església està exposadaa la manipulació”

A SANT CUGAT>

“Els romansvan intentar

destruir lamemòria desant Cugat”

FOTOGRAFIA: JORDI GARCIA

l’estirabot

Territori

per JORDI CASAS

Ho he dit més d’un cop: és difí-cil trobar un altre país petitcom el nostre i que costi tant

d’organitzar territorialment i institu-cional. Fa mesos se sent parlar de lanecessitat de subdividir la comarcadel Vallès Occidental. D’antuvi, esparlava d’organitzar dues àreesd’influència –sabadellenca i terras-senca, respectivament– on s’enca-birien la resta de municipis. Enaquest repartiment a nosaltres enstocaria jugar a l’equip de Terrassa.Posteriorment, un estudi ens vaposar en alerta sobre la impro-cedència d’aquest repartiment, dei-xava clar que nosaltres havíem dejugar en un altre equip, un equipmés petit. La cosa encara ha anat amenys, un darrer estudi aposta per

una mancomunitat Sant Cugat-Rubí, una de les quatre en què cal-dria dividir la nostra actual comarca.El fet de compartir serveis i mobili-tat humana seria determinant. Lacosa, doncs, es complica permoments. Tot plegat es produeix enuns moments en els quals tambéestà en discussió la divisió territorialcatalana. Sembla que, definitiva-ment, la vegueria juga fort, el queencara no sabem és com encaixaràaquesta nova institució en el trian-gle Generalitat/Diputacions/muni-cipis. Els canvis per sobre estangarantits. Però per sota també s’hibelluga alguna cosa. Fa tres mesosla comissió municipal d’estudi per ala revisió inetgral del ROM va deci-dir encarregar un estudi tècnicextern sobre l’organització de SantCugat en districtes. Els resultatsd’aquest estudi han de servir per feruna discussió política que determiniel futur dels districtes santcuga-tencs: número de districtes, compo-sició, competències, recursos...Serà un treball llarg i complex. Noserà difícil posar-ser d’acord sobreel que no ha funcionat, però no seràgens fàcil dissenyar un model alter-natiu.

“La cosa encara ha anata menys, un darrer estudi

aposta per unamancomunitat Sant

Cugat-Rubí”

84

20

56

52

50

00

9

21

02

4

Blai

Blanquer Rector de la parròquia de Sant Pere d’Octavià

Diari de Sant Cugat 532

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 532