El 'diari* de Sant Cugat

liijous

Destaquem

EIS4CANTONS CiU i PP aproven un pressupost "realista"

Sant Cugat acomiada

el muntanyenc Josep Barberà

Pàgina IS

El 2001 funcionarà la línia de Rodalies

de Renfe Pàgina '0

Presentació de 'La Guia de

Sant Cugat' Pàgina IS

Copa de la Reina d'hoquei herba

al Júnior

Les entitats opinen sobre el museu de

Sant Cugat Pàtina SS

Els grups municipals del PSC, IC-V i ERC voten en contra del pressupost del 2000 per considerar-lo "continuista" pàa.3 Fotc-sà

2 . 0 0 0 persones segueixen l 'actuació dels Castellers de Sant Cugat a Eivissa

La colla local va participar al IV Festival Folklòric de les Illes m 14

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS FINS A L'ÜLTIM MOMENT

\ I M AINF0RMAR 1T \

F INS EL 3 DE l l ' N Y

A L 'ESTAN D D E F I A T C SEGUROS EN t l CELLER CENTRE RAMBLA OLI CELI FR. 29

FIATC

• CATALONIA C E R À M I C

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE

SERVEI

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

HORARI; dl. adv. d*8o 13 h

)del5a20K dt.de 9 a 13 b i de I6n 20 h

• Banyeres d'hiaromassatgi

• Materials per a la construcció

EXPOVÉNWS: »*», CBO. Sant Cuool. km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 fitíenoi Aires. 25 8o«*lono Tol. 93 419 08 40 íocaíort, 112. Barcelona Tel 93 426 00 08

Taller, fabricació pròpia

Exposició i venda C, Xerric, 2

{PI.Ajünïamtmt) Tel / Fsu 93 S75 29 02

Ofici nos i exposició

Cerdanyola, 67-71 TolJFax93 58918 78

08190 Sant Cugat dot Vallès

Cada mes Bacco RECALA 2 menús

a un subscriptor escollit a l'atzar. Bona sort!

DRAGONS B A R C E I, O N A

Jumping QUAD Sant Cugat

T ] 1 dr junv

a les 19 h

a l'Kstadi

Olímpic de

Montjuïc

Excursió de 2 h G R AT UITA

• Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius

• Per fer amb els amics o la família

• Només cal carnet B-l o Al

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat

Els Barcelona Dragons enfronten la nova tem­porada de la NFL Europa amb mentalitat guanyado­ra per tornar a conquerir la Copa aquest any.

Un total de 3 hores de FUTBOL AMERICA en què l'eufòria del futbol, l'emoció i el xou es fonen en un sol espectacle.

** ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82- de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS 4 CANTONS

Política 3 Dijous, l de juny del 1000

Ple e x t r a o r d i n a r i

9.975 milions de pressupost al 2000 Lequip de govern aprova els comptes municipals sense el suport de F oposició

Convergència i Unió (CiLD i el Partit Popular (PP) van aprovar divendres en ple extraordi­nari, tot i els vots en contra de l'oposició, el pressupost municipal per a l'exercici del 2000, que puja a 9.975 milions de pessetes en in­gressos. Quant a despeses, enguany s'arriba

EMILI BELLA

als 9.615 milions. El consistori fe un estalvi or­dinari de 1.026 milions en del pressupost co­rrent municipal-xifra que va ser qualificada de falsa pel PSC-. En el capítol d'inversions, su­men un total de 2.167 milions, que es destí: naran prioritariament -un 70%- a la rehabili­

tació dels cttMcfes (384 milions}, a la urba­nització del Turó de Can Matas, de Can Ba-rajta i l'accé^ «l'institut Laonardo da Vinci ^ . m l l ^ a ^ ^ ^ l a c i i í ^ e s p w l i v M (230 midons). La y^rafnbaçió del centre, la xar­xa bàsica ém cwveàueram i l'enllumenat pú-

El nou tinent d'alcalde de Pro­moció Econòmica i Hisenda, Joan Martí Garcia (PP) va ser l'enca­rregat de presentar el pressupost del 2000, i el va qualificar de "pru­dent, rigorós i realista". Al seu torn, el Partit dels Socialistes (PSC-PSOE), Iniciativa per Ca-talunya-Verds (IC-V) i Esquerra Republicana (ERC) el van criticar per ser, segons ells. "continuis-ta".

El regidor socialista Pau Casal-miglia va dir que "cada dia estem més lluny d'assolir el nostre doble objectiu: sanejar les finances i fer possible l'augment del ritme in­versor" i va voler deixar clar que la majoria d'inversions les consi­deren de caràcter pal·liatiu, és a dir, que no generen millores ni augmenten l'oferta de serveis as-sistcncials tals com els equipa­ments per practicar l'esport. Ca-salmiglia va denunciar que no hi ha inversions en equipaments per a escolars, per als joves, per a as­sociacions, pera la tercera edat ni en transport públic o comerç. Per

l'oposició critica les partides destinades a instal·lacions esportives i a la rem buinnat ió chl\ tintin ti\ /• \ /

tot plegat va augurar un "panora­ma d'inversions decebedor". El socialista va apuntar també el de­sequilibri territorial, que es po­dria solucionar buscant finança­ment extern i fins i tot recorrent a l 'endeutament del consistori.

En aquest punt va coincidir cl portaveu municipal d'IC-V, Fran­

cesc Godàs, que va subratllar la necessitat d'una nova estratègia pressupostària. Godàs va proposar "elevar l 'endeutament del mu­nicipi en un termini acceptable" i va afegir que "cal fer un pas arris­cat". per així evitar "arrossegar in­versions de pressupost en pres­supost".

El portaveu de la secció local d'ERC, Eduard Pomar, també va expressar la disconformitat de la seva formació respecte al pressu­post i el va titllar de continuista, coincidint amb IG-Y. L'indepen­dentista va explicar que les des­peses "no s'ajusten a la política social" i que les inversions en cul-

blic són altres de les actuacions recollides als comptes del 2000. El tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Martí Garcia, conside­ra el pressupost "prudent, rigorós i realista", mentre que ets partits d'esquerres a l'Ajun­tament, "continuista''.

tura i esports "haurien de tenir més importància". Les d'esports, concretament, són, per ERC, "in­suficients pel nivell que exigeix la ciutat". Si PSC i IC-V proposa­ven un endeutament controlat del consistori, des d 'ERC es de­canten per un pla d'inversions que sumi, com a mínim, mil mi­lions de pessetes "per poder re­dreçar la situació anòmala als dis­trictes i dels esports", afirmava Pomar, que va concloure dient que hi ha un deute històric amb Mira-sol, la Floresta i les Planes. Entre d'altres motius, és per això que no estan "contents ni con­formes amb els pressupostos".

Per la seva banda, Martí Garcia destacava el "poc marge de ma­niobra" per elaborar el pressupost i la necessitat d'aprovar els comp­tes municipals en el termini es­tablert, així com també de pro­moure un nou model recaptatori, d'aconseguir més estalvi, sense que això tingui repercussió en els serveis, i la importància d'elabo­rar un pressupost fàcil d'enten­dre, entre d'altres: "Els estic pro­posant un canvi radical en la dinàmica institucional", va expli­car el tinent d'alcalde.

El pressupost del 2000 en xifres Pressupost municipal corrent: 7.663 M Despeses corrents: 6.636 M -creixen un 6,04% (377 M). Estalvi ordinari: 1.026 M -654 dels

quals destinats a la dotació de la provi­sió d'insolvències i la resta, 372 M. per finançar inversions prioritàries-.

Ingressos directes: 4.400 M -un creixement del 8,91%-. Ingressos indirectes: 375 M -es mantenen-. Inversions: 2.167 M.

-Estalvi iiet generar. 372 M -Venda de patrimoni: 353 M

- Transferències públiques i privades: 1.124 M -Contribucions especials: 316 M

1.538 M (70% de les inversions) pera:

- Urbanització de districtes (394 M) -Urbanització del Turó de Can Ma­

tas, de Can Barata i l'accés a l'institut Leonardo da Vinci (690 M)

-Instal·lacions esportives (230 M) -Vianantització (20 M) -Clavegueram (273 M) -Enllumenat públic (73 M)

Pressupost Municipal General: 9.975 M d'ingressos i 9.615 de desp.

-Pressupost de l'Ajuntament -Pressupost dels Organismes Autònoms

Municipals (OAAICIC, OAMCC i PAlFj -Previsió d'ingressos i despeses de Pro-

mtisa

Pressupost d'inversions general: 2.807 M

-2.167 de l'Ajuntament -625 de Promusa -3,8 del ("entre Cultural -5 Patronat Municipal d 'Educació -4,6 de l 'OAMCIC

Despesa corrent OAMCIC: O A M C C : PME: Promoció: Atenció dona: Esports: Parcs i Jardins:

1999 2000: 64 M 104 M 94 M 146 M

196 M 241M 3 M 12 M

3,8 M 64 M 74 M 196 M 170M

Retribucions als òrgans de govern: 87,9 M 105,9 M

Atenció informació ciutadana: 29,7 M 53.6 M

Consum aigua vMi'iMi,,cA?> M 13 VI Seguretat Ciutadana: 35.8 VI 45 VI Ciutat Sost.: 22.9 M 74,9 M

Política ELS f CANTONS Dijous, I de juny de/Jlhk>

C o n s i s t o r i

U Ajuntament separa la gest ió polít ica de Vadministrativa

S'aposta per un model gerència l organitzat en 6 àmbits L'Ajuntament de Sant Cugat apostarà per l'aplicació

d'un nou model de gestió administrativa al consis­

tori . Es tracta d'un model gerencial que separa les

competències polítiques de les estrictament admi­

nistratives. La iniciativa de l'equip de govern va ser

aprovada al ple extraordinari de divendres sense els

vots afirmatius de l'oposició d'esquerres.

EMILI BKI.I.A

El nou model es dividirà en un total de sis àrees

d'actuació que no es corresponen exactament amb

les del cartipàs municipal. Aquesta va ser una de

les principals crítiques del Partit dels Socialistes,

d'Iniciativa per Catalunya-Verds i d'Esquerra Repu­

blicana, tot i que veuen necessària la separació po­

lítica i administrativa.

Serveis generals, serveis perso­nals, serveis urbans, via pública, ciutat sostenible i promoció econò­mica i hisenda. Aquests seran els sis sectors d'actuació de l'organi­grama executiu tècnic encapçalat per la figura del gerent. (]ada àrea estarà supervisada per un direc­tor. La tinent d'alcalde d'Igualtat, Polítiques Socials i Serveis Gene­rals, Mercè Conesa, va defensar el nou model reconeixent que "és una aposta i un risc. És evident que hi ha serrells", deia en res­posta al portaveu local del PSC, Jordi Menéndez, que acusava el model de poc clar en relació amb les funcions concretes que des­envoluparà la gerència. Menén­dez també apuntava que es pre­senten sis àmbits de gestió però vuit directors d'àrea, ja que es re­tribueixen els càrrecs de director de gestió de Comptes, inclòs dins l'àmbit de gestió de Promoció Econòmica, i el de director de Re­cursos Humans, dins de Serveis Generals.

Imatge del ple munrípalde divendres E: X.L

Q u a d r e de retribucions

El ple de divendres també va votar la conformitat amb les retri­bucions destinades als membres de l'equip de govern de CiU i el PP, i al personal eventual, siguin càrrecs de confiança o d'assesso­rament especial. En aquest sen­tit, Menéndez va declarar que li

sembla un quadre "moderat" però d'un cost més alt a causa del pac­te CiU-PP. L'alcalde va respondre dient que el cost econòmic de l'e­quip de govern no ha augmentat: "Hem baixat el sou dels tinents d 'alcalde" a 7,5 milions bruts anuals en règim de dedicació ex­clusiva. "Més moderats no podem ser", va dir Recoder.

D i s t r i c t e s

El pressupost de Valldoreix d9enguany suma 2 . 0 0 4 milions

Dijous es van celebrar dos plens a la seu de l'F.MD de Valldoreix F: X.L.

E. B.

L'EMD ha aprovat un pressu­post de 1.004 milions de pessetes per a l'exercici del 2000, un 38% dels quals corresponen a inver­sions reals. El pressupost es va aprovar amb els vots de Con­vergència i Unió i amb l'abstenció de la vocal de la Candidatura de Progrés, Carmen Pérez. Per la seva banda, el vocal del Partit Po­pular, Pantaleón de Miguel, no va ser present a Tacte per una con­fusió horària.

Concretament, el pressupost preveu partides destinades a ac­tuacions urbanístiques com la dels carrers de Rata-Pinyada i del Par­dal, que rebran un import de gai­rebé 60 milions, mentre que al passeig de la Noguera s'hi desti­narà una mica més de 163 milions. El carrer de Sol i Pau s'urbanit­zarà amb 43 milions i el passatge del Pensament, amb 10. Un total de 27 milions aniran a parar a la construcció de la rotonda de la

t n f r a e s t r u c t u r e s

IC-V del Vallès es posiciona contra de la construcció del túnel d'Horta Els ecosociaUstes amenacen a demanar un referèndum

E. B.

Iniciativa per ( /atalunya-Verds (IC-V) al Vallès Occidental s'ha posicionat en contra de la cons­trucció del túnel d'Horta, que connectaria la comarca amb el Barcelonès. Els ecosocialistes de­manaran a l'Ajuntament del mu­nicipi veí de Cerdanyola, on es vol fer desembocar la infraes-tructura, que lideri un referèn­dum sobre la construcció de la via, que travessaria la serra de Col l se ro la . IC-V p reveu fer aquesta demanda en el moment que es faci pública una proposta de traçat oficial.

Aquesta va ser la decisió que

van prendre els representants del partit en una reunió a la seu del Consell Comarcal encapçalada pel president de la formació al Vallès, Toni Morral, i pel res­ponsable de Relacions Institu­cionals del partit a la comarca, Paco Morales, que va carregar contra els partits que s'han pro­nunciat a favor de la construcció del túnel presentant una propo­sició no de llei al Parlament (CilJ i PSC): "El PSC s'està situant a l'espai gris de l'espectre polític a Catalunya i això li suposarà un desgast important a la comarca".

També va destacar que el pro­jecte de construcció, inclòs en el Pla General Metropolità de l'any 1976 "és d'una altra època i no té en compte Tevolució de la so­

cietat ni de l'àrea metropolita­na".

Per la seva banda, el president d'IC-V va denunciar "l'impacte ambiental en paratges de Coll­serola de reconegut interès" i la "despoblació de Barcelona junt amb l'increment demogràfic del Vallès, especialment en ciutats com Cerdanyola, Sant Quirze o Sant Cugat". En aquest sentit, el grup comarcal d 'IC-V s'ha compromès a instar el consisto­ri de Cerdanyola a fer un re­ferèndum, ja que "un tema d'a­q u e s t a e n v e r g a d u r a l 'ha de decidir el ciutadà".

Com a alternativa a la cons­trucció del túnel, Iniciativa-Vcrds aposta per "cobrir el dèficit de comunicació entre el Vallès i Bar­

celona amb un model que no hagi de malmetre el territori ni fel medi ambient". D'aquí a molt poc es farà pública una campanya de mobilitat amb què es deter­minen algunes possibles solu­cions alternatives, tals com la su­pressió del peatge de l'autopista A-17 i els del túnel de Vallvidrje-ra, Tampliació de carrils a TA-18 per al transport públic i la de­fensa de l'anomenada ronda fer­roviària del Vallès, és a dir, la con­versió de la línia de mercaderies de Renfe Mollet-El Papiol i el corresponent enllaç amb els Fer­rocarrils de la Generalitat de Ca­talunya.

Una altra iniciativa dels ecoso­cialistes és fer arribar el metro de Barcelona a la nostra comarca, tot aprofitant la xarxa existent. El grup parlamentari del PSC també es decanta per fer arribar el metro al Vallès, però no com a alternativa a la construcció del túnel d'Horta, sinó a través de la nova infraestructura i en substi­tució del perllongament dels Fer­rocarrils Catalans.

plaça de Can Cadena. D'altra ban­da, una actuació a l'escola Ferran i Clua costarà 12 milions. Segons el president de TEMD, Miquel Paraira, va comentar que el pres­supost és "més o menys el ma­teix" que Tany passat, i va mani­festar la seva voluntat d'iniciar aquestes i altres actuacions me­nors en el que queda d'any. Al ple ordinari de TEMD que es va fer el mateix dijous però a la tarda, els veïns del districte es van quei­xar per les dificultats a l'hora de moure's amb el cotxe per Valldo­reix, entre d'altres. Paraira va pro­metre millores de trànsit amb la urbanització d'alguns carrers i va anunciar gestions per portar al bar­ri un nou autobús, més petit.

e PSC tria els delegats locals per al seu novè Congrés

E. B. -Sant Cagat-

La secció local del Partit dels Socialistes (PSC-PSOE) ja ha ele­git els seus delegats per al novè congrés de la formació. La tria, que es va fer en assemblea, va servir també per acordar els cri­teris que els orientaran a la cita. Els cinc delegats que hi aniran en representació dels socialistes sant-cugatencs són, a banda de Jordi Menéndez, membre del Congrés en la seva condició de conseller nacional del partit, els regidors de l'Ajuntament Joan Carrasco, Sal­vador Gausa i Maria Sansa -tam­bé primera secretària de la for­mació en l ' àmbi t loca l - i els militants Joan Gaya i Pere Soler.

Una de les línies d'actuació que defensaran els socialistes serà la li­mitació de la durada dels man­dats, tant per càrrecs orgànics com per als càrrecs públics, per tal de facilitar la renovació i la major obertura del partit. També es pro­nunciaran a favor del manteni­ment del sistema d'eleccions primàries, amb la participació de simpatitzants.

& S /CANTONS Dijous, 1 de juny del 2000 PoKüca

Entrevista

Jordi Menéndez. Membre de la CCRTV

"Els directius de les emissores públiques han de ser independents"

EMILI BELLA

Jordi Menéndez fa quatre anys que forma part del consell d'ad­ministració de la Corporació Ca­talana de Ràdio i Televisió a pro­posta del Partit dels Socialistes.

- Quina tasca específica hi fa? -El consell d'administració és un

òrgan col·legiat: tots els membres hi tenim les mateixes feines: conèi­xer, seguir i impulsar les seves em­preses filials. Jo, a més, coordino la comissió d'estratègia, que s'ocu­pa de definir la política de l'ens en relació amb altres empreses ex­ternes.

- Què milloraria de la CCRTV? - Un dels temes de què més es

parla és de pluralitat. Hem de ga­rantir que la ràdio i la televisió si­guin instruments per representar la diversitat d'opinions que hi ha al país. Al marge d'això, s'ha de definir un model de televisió pú­blica en un moment en què hi haurà una explosió de canals de televisió.

- Cap on va la televisió pública catalana?

- Hem de saber definir per què serveix la televisió pública. Els ciu­tadans es poden preguntar si és útil que enmig de tot això hi hagi una televisió pública que a més, hem de pagar. Cal garantir l'accés universal a la informació, l'entre­teniment i el coneixement. Pot­ser no serà la primera en audièn­cia, però ha de ser la primera en

"Hem de fer que la

ràdio i la televisió

públiques catalanes

siguin de referència'''

respectabilitat. Hem de fer que la ràdio i televisió públiques de Ca­talunya siguin de referència. Hem de garantir-ne el major rigor, qua­litat, transparència i pluralitat en tots els seus programes.

- Es cert que tots els membres deixen de banda el color polític?

- És impossible que la gent aban­doni el seu perfil polític. La gent

actua amb criteris professionals i independència. He viscut dos con­sells d'administració diferents i afirmo amb rotunditat que l'actual actua amb independència i amb criteris professionals, al marge que cada conseller tingui la seva sen­sibilitat política. Els debats polí­tics s'han de dur al Parlament.

- El dotaria de més competèn­cies?

- N'hi ha una que és imprescin­dible: la capacitat de nomenar, de­signar i cessar els càrrecs directius. També han de millorar les seves funcions pel que fa a les decisions que tenen a veure amb la partici­pació a altres empreses mercan­tils. I s'ha d'assemblar cada ve-gada més a un consell d'administració mercantil.

- Els mitjans de comunicació de la corporació estan polititzats?

- Hi ha un fenomen que forma part de la tradició política del nos­tre país que hem de fer un esforç per superar, que és que els mit­jans públics de comunciació de­penen dels governs. El director general de la televisió pública i el director de la televisió són nome-

Jorrii Menéndez no creu que hi hagi massa mitjans a la ciutat E: E.E

nats pel govern, i el mateix passa amb ràdio i televisió espanyola i amb la resta de comunitats autò­nomes. Aquesta és una situació antiquada.

- També passa a nivell local. - Sí, i és una cosa que hem de

superar. Les emissores públiques de televisió o de ràdio han de ser públiques, no governatives. Per tant, els directius han de ser inde­pendents de l'executiu de torn.

- Com veu els mitjans de co­municació de Sant Cugat?

- Hi ha una diversitat de mitjans que es complementen. M'agra­daria que hi hagués un mitjà més fort, més potent, no sé si escrit, però sí que garantís una informa­ció més abundant, més diària, més

rigorosa, més plural, per una ciutat que creix.

- Com ha de ser el butlletí mu­nicipal?

- Ha de ser plural. Ha de garan­tir la presència de l'opinió i la in­formació dels grups de l'oposició. Sobre l'activitat de l'equip de go­vern, però també de la resta del consistori. L'equip de govern s'e­quivocarà si vol fer un òrgan on només es vegi reflectida la seva activitat. No crec que entri en com­petència amb els mitjans locals, té un caràcter diferent. S'ha de trobar una sinergia complementària en­tre Ràdio Sant Cugat i el butlletí. Tots dos mitjans han de tenir com a nord la informació, el servei del ciutadà, el rigor i la pluralitat.

Grifül Oü. S.L Servei Estació

U CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

• E S - CENTRE E S t a C l O n S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

HS4CANTWB

nuo Dijous, 1 de junydel ióúú

wmmmmmmm\um\i\\

HS CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

H.PRt

P1 Cjrrcr S-ini Antoni.42-44. OKIW Sjnt Cugat del Yjllès

Tel. »M SW hi S2 - I j \ 93 674 20 24 AJreej electrònica cMejntonsÇ'tntsjniciJK-.it.t.-am

Consel l d'Administració Ramon (irau (president)

Josep Maria Vallès

fUdaccto Polílíra/Enlorn: Emili Bella;

Opinió/Comarca: Josep M. Vallès; Societat: Ester Castanyer i Magda Méndez;

Esports: Àlex López; Cultura: Marea Almagro Economia: Micol Sabaté

Comercial (larmcn Kyaralar

Consol Editorial Kamun (irau (president), Josep M. Cabrerizo

(viccpresidenr),\ íctor Alexandre, Francesc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo,

Xavier Fornells. Rogeli Pedró, Ramon Pros. Lluís Puig. Emili René, Montserrat Rumbau.

Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Josep M. Sans Travé. Joan ' Prova no, Núria Zabala,

Manel Partió i Pepa Martín S u b s c ripcions

Sinda (Jómez

Fotografia Xavi Larrosa i Eduard Farinyes

Disseny i maquetació Susanna Dicenta i Marta Cahrol

Correcció Blanca Pi

Impressió Rotimprcs Tel. 972 40 OS 95

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 ZS 71

Dipòsit legal: (J [-405-93

h.l> 4 I' ini'oif expressa únitanient IJ sevj opinió en els edir.ori.ils kls j rni lcs si^n.its expressen I npmiódels seus .niturs.

que /•'/• 4 (anti'H* n<> fj s e u neiessjrunienr

1'nMiv.Km j Jhe i i d j J:

( S ) A C P C A · . M l t l ï t l » ( " j i J l i i n a Je IJ Premsa

E d i t o r i a l

C/fcnèMmM.I«l7 U fa 5» 23 71

Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Ja tenim pressupost

Finalment el nostre Ajuntament ja disposa de pressupost, que ha es­tat aprovat quan l'any ja és ben

entrat, suposem que a causa de l'estabili­tat numèrica que necessitava l'equip de govern per presentar-lo i tirar-lo endavant; de fet, pocs dies han passat des de la sig­natura del pacte CiU-PP que l'ha garan­tit.

Un pressupost que supera els nou mil milions de pessetes i que és definit pel flamant tinent d'alcalde d'Economia Josep Martí Garcia (PP) com a "prudent, rigorós i realista", res a veure amb la definició que d'ell n'ha fet el socialista Pau Calsamiglia titllant-lo de "continuista i caòtic" o del re­presentant d'IC-V Francesc Godàs, que l'ha qualificat de "despilfarro". En defi­nitiva picabaralla política en el tema mu­

nicipal més important de l'any, aquell en què es posen sobre la taula els diners que l'administració més propera destinarà als ciutadans i al nostre entorn més imme­diat. Un pressupost que arriba tard i sen­se consens, segons l'oposició, però que vol desencallar una situació de cert immobi-lisme pel que fa als temes pendents i fins ara dibuixats per un equip de govern que ja disposa de prou estabilitat i majoria per tirar contundentment endavant els pro­jectes de la ciutat, que en definitiva és el que els santeugatencs esperen.

Del ple municipal cal destacar allò que va ser una constant en l'ambient al llarg de les quatre hores de durada; d'una banda, es desencalla una situació i l'obra de go­vern de l'etapa Recoder ja s'inicia amb tots els elements a sobre la taula, que vol

dir els recursos. D'altra banda, la xifra d'in­versions és titllada de minsa per uns i al­tres diuen que toca de peus a terra, i que cal revisar el pla econòmic financer di­buixat fa anys i que per l'oposició està des­fasat, mentre que per l'equip de govern cal encara seguir les seves directrius.

A més, la presentació del nou organigra­ma municipal fruit del pacte de govern obre un gran interrogant, si bé és veritat que Recoder ha fet un gran esforç en casa pròpia, retallant sous als responsables po­lítics, el notable increment d'aquests, així com del personal de confiança obre un in­terrogant no tan sols a l'operativitat de la casa gran, sinó al destí d'una part impor­tant dels recursos municipals. El temps, i ara és prudent donar-lo, donarà la raó a uns o altres.

Tritesa al Cavall Bernat uan tot just tancàvem aquesta edi-

Ició, ens arriba la notícia que en Josep Barberà ens ha deixat des­

près ò~fTna llarga malaltia. Barberà va rebre el darrer homenatge fa pocs mesos amb el guardó Santcugatenc de l'Any a tota una trajectòria quan la seva salut ja estava molt afeblida.

Parlar de Josep Barberà és parlar d'un dels ciutadans destacats, membre d'una gene­ració a qui cal agrair tantes i tantes coses, una generació forjada en la lluita i el sacrifici, plena de valors i d'estimació cap al seu Sant

Cugat, entrega a canvi de res, només de la satisfacció personal d'estimar la seva ciutat i el seu país, i en això Barberà n'ha deixat un gran mestratge.

La seva trajectòria no es pot detallar en aquest petit Editorial, que vol ser un petit homenatge a la seva persona i al seu record. Un dels grans excursionistes, havia resseguit una per una totes les nostres muntanyes de les quals n'havia descrit els racons més íntims en diversos volums acuradament pu­blicats. En l'àmbit muntanyenc, va rebre moltes distincions i reconeixements per la

seva tasca com a veguer del Vallès i com a impulsor de la festa de la Flama de la Llen­gua! A Sant Cugat, Barberà va ser un dels fundadors del Club Muntanyenc i va im­pulsar el museu que a casa seva va dedicar a la muntanya que més estimava, el Cavall Bernat, amb un miler de llibres i múltiples objectes que en parlaven. Una muntanya montserratina que havia pujat en tantes ocasions i que coneixia com ningú, un Ca­vall Bernat que trobarà com nosaltres a fal­tar l'amic Josep Barberà, que en pau des­cansi.

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Senyor director

En nom dels pares i mares de l'Escola Pública Pins del Vallès volem donar les gràcies a tots els comerços de Sant Cugat que han col·laborat amb la festa de Solidaritat que es va realitzar a l'escola el 21 de maig: Carnis­series Tubau, Caixa de Terrassa, Nap-Buf, Amic Imaginari, Vins Noc , HI Ruc Savi, Cerveses Budweiser, Mobles Casajuana, Finques J&J, Centre de Fisio­teràpia Sc. Cugat. Botània Jar­dins, Blue Minin. Taronges Sa­nahu ja . Verdú òv L e d e s m a Serveis l'Iens en Recursos 1 lu-mans, Caja Madrid. ']'()'!' Sunt Citrat, TV Sant (lugar.

També m'agradaria fer cons­

tar no tan sols la no-col·laboració de les grans superfícies com ara Capraboo Kampió sinó la difi­cultat d'accedir simplement al responsable per fer la deman­da. Això és un altre argument a favor del petit comerç que sem­pre està disposat a col·laborar amb les entitats locals en la me­sura de les seves possibilitats. En canvi, Ics grans superfícies estan totalment desvinculades de les necessitats del poble.

Gràcies també al grup SCAPS (Sant Cugat amb el Poble Sah-rauí) per muntar l'haima, sense la qual la festa nu lunin.i es ta t

el ma te ix .

T a m b é agraïm a l 'A jun tamen t

de Sant C u g a t per la s e \ , . apor­

tació d ' i n f r ae s t rue tma tot i q u e

aquesta ha estat bastant més minsa del que tots esperàvem.

AM PA Pins del Vallès

Gràcies

Benvolguts amics, Només aquestes quatre lletres

per agrair el gran recolzament mostrat per aquest municipi el dia del funeral del nostre fami­liar, en Manel.

Va marxar molt ràpid, sorpre­nent-nos a tots, i quasi sense avisar. I'crò així és la vida. I hem d'acceptar-la tal com ve.

I na \ cgaüa mes. gràcies a tots.

ELS / G U V I W S Dijous, 1 de juny del 2000 Opinió

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venit signat i es imprescindible que hi figurin cl domicili, cl

telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, -i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

S'ha de ser rigorós quan s'informa

Senyor director,

Fa onze mesos que vaig deixar l 'Alcaldia de Sant Cugat del Vallès, després d'haver assumit aquest càrrec durant 12 anys (1987-1999). Va ser per voluntat pròpia, i anunciant cinc no em presentaria a la reelecció 2 anys abans (04-07-97).

Durant aquests 11 mesos m'he limitat a llegir i escoltar moltes coses, i he de dir sincerament que m'ha costat molt no contes­tar a les mateixes. No pas per discrepar-ne -ja que totes les opinions son l eg í t imes - sinó perquè no s'ajustaven a la reali­tat. F'erò després d'aquest temps torturant-me cada cap de set­mana en llegir aquelles notícies que el que realment feien era desinformar, o observar com se n'obviaven d'altres-la qual cosa també és desinformar-, he de­cidit trencar aquest silenci que m'havia imposat jo mateix i sor­tir al pas d'una notícia aparegu­da en el seu darrer setmanari el 25 de maig. referent als consells de districte, on un article signat per E.B. afirma literalment que la presentació dels pressupostos als consells de districte "es trac­ta d'una novetat, ja que mai en 12 anys s'havien presentat els pressupostos abans de ser apro­vats al Ple". Res més lluny de la realitat. Fn el meu mandat com a alcalde, que és quan es va aprovar el títol V del Reglament Orgànic Municipal (ROM), i que comportava la creació dels con­sells de districte, sempre s'ha­vien presentat i debatut els pres­supostos al si dels consells, entre altres coses -al marge de la vo­luntat política- perquè el ma­teix ROM així ho exigeix en el seu article 50, lletra /'.

Per tant , senyor director, a vos tè que de ben segur la memòria no li falla -perquè ens coneixem el suficient-, i a més dirigeix i ha col·laborat durant molts anys en altres mitjans lo­cals, li demano que repassi abans de la seva publicació el que els seus col·laboradors escriuen, que de ben segur fan sense cap mala fe. Però si per manca d'aquesta memòria, per no utilitzar les he­meroteques, o bé per no con­

trastar les notícies, es caigui en aquesta desinformació cap als ciutadans, no fa cap bé a ningú, a més de fer perdre la credibili­tat al seu mitjà d'informació. Li puc assegurar que aquest fet és només una petita anècdota de les moltes que podria haver arri­bat a desmentir i aclarir al llarg de tots aquests mesos.

Agraint-li d'antuvi la publicació d'aquesta carta, permeti 'm que li demani que siguin més rigo­rosos amb les notícies. Els sug­gereixo que no tinguin por de recórrer al passat i recordar les persones involucrades si fa falta. ja que vulguin vostès o no, for­men part de la nostra història.

Ben cordialment,

Joan Aymerich i Aroca

Exa/ca/de de Sant Cugat del Vallès (1987-1999)

Treballem per la pau

L'esco l t i sme , com a movi­ment educat iu , opta per tre­ballar pel valor universal de la pau tal com queda recollit en la nostra llei. Ens plantegem l ' educac ió per la pau com a e l e m e n t p l e n a m e n t integrat dins l 'opció pedagògica.

L'escoltisme és un moviment social , l l iure i i n d e p e n d e n t amb esperit de transformar la s o c i e t a t . A q u e s t a v o c a c i ó transformadora ens porta a tre­ballar per la no-violència com a camí per aconseguir un món més just i solidari i és així com el nostre moviment opta per una societat desmilitaritzada.

Des de l 'escolt isme creiem que hi ha un espai a la socie­tat catalana dels nostres dies per a un veritable servei civil vo lun ta r i . A q u e s t és , e n t r e molts altres exemples , el que realitzem tots els que treba­llem en l 'escolt isme. Fn cap cas un servei d ' a q u e s t e s ca­racterístiques pot realitzar-se des d'una institució pública ja que en tots aquests casos trau­ran llocs de treball (reals o pos­sibles) . Som contrar is a una prestació substi tutòria militar q u e n o m é s p e r p e t u a l ' e ­x i s t ènc i a de l se rve i mi l i ta r obligatori.

L'exèrcit i una societat mili­taritzada són la negació de l'­

home i la dona, el seu missat­ge és: no confiem en les per­sones.

C o n s t r u ï m en p o s i t i u , en l 'esperança, pe rquè confiem en les persones . Avui volem que s'escolti la nostra respos­ta ferma i clara sobre el mili­tarisme. Fen t una crida diem no al militarisme.

L e s re ivindicacions socials clarament establertes i recla­mades d 'una manera ben or­ganitzada tenen força possibi­l i t a t s d e ser a s s u m i d e s . A nosal t res ens toca. per tant , d ' intentar-ho.

Agrupament Escolta

Berenguer el Gran

Relacions públiques o relacions...

Promotors de d i s co t eques , c a m b r e r e s de pubs , comer ­cials. models, personatges fa­mosos, individus amb cl do de la paraula i bona presència són acreditats com a autèntics rela­cions públ iques.

Concep tes erronis d 'aques t t ipus fan que s'esvaeixi cl re­coneixement i el respecte d'a­questa professió que potser no ha sabut integrar-se.

Mos t rem quin és cl nostre t rebal l de debò , quina és la basc i quin és el mòbil de Ics nostres funcions.

Ten im una finalitat comer­cial? No, no venem una imat­ge perquè es consumeixi al­cohol, ni tampoc venem una cara perquè es compri un ma­quillatge.

Mitjançant importants pro­grames de RP s 'han aconse­guit sòlids lideratges en em­preses que estaven a la cua de­ia popularitat, s'ha utilitzat la comunicac ió i la informació com a principals fonts d 'exe­cució.

Les relacions públ iques ser­veixen d ' interès social desen­volupant la comprensió mútua ent re les organitzacions i els seus públics, contr ibueixen a debatre les qüestions de la so­cietat i faciliten el diàleg entre aquests, és a dir, els interrela-cionen.

Creuen que un famós mentre mostra la seva imatge, realitza

unprograma exhaustiu de RP o duu a te rme l 'organització de congressos?

Per finalitzar, dir que en el transcurs d 'aquests anys d 'es­tudi hem descobert l 'enorme carència de coneixements que regnen en aquesta societat res­pecte al concepte de la meva futura professió.

Estudiants de Relacions Públiques

"'Espana va bien!"

Tots hem sentit a parlar de les llargues llistes d'espera per ser atesos per la que anome­nem Seguretat Social i molts les han patides i altres cont i ­nuen patint-les.

Però el que no sabíem és que hi ha pacients que han mort per aquesta manca d 'a tenció mèdica, i això ja és més greu. Han començat a denunciar-ho els serveis mèdics de l 'Hospi­tal de Sant Pau i pos te r io r ­ment s'hi han afegit altres ins­t i t u c i o n s fins i tot d ' a l t r e s comuni ta ts .

Amb la vida humana no s'hi juga i per tant, aquí hi ha res­ponsabilitats civils i polítiques que hem d'exigir i que algú ha d'afrontar. Que no els pas­si com amb el Barca que per la tossuderia de no voler escoltar les veus dels socis en contra de l 'entrenador, al final ha ha­gut de dimitir l ' en t renador i el mateix president .

N 'h i ha que som mes afor­tunats i hem pogut cobrir Ics mancances de la Seguretat So­cial pública amb una compan­yia privada i així evitem el risc de morir per manca d'atenció. Però la majoria d 'aquestes en­t i t a t s t ' a s s e g u r e n l ' a t e n c i ó mèdica i clínica però no els m e d i c a m e n t s i a l t r e s e l e ­ments . Conec el cas de perso­nes que a més a més de cotit­zar a la Seguretat Social i que paguen pòlisses en t i ta t s pri­vades han pogut ser intervin­gudes , l'un d 'un genoll, però pagant mig milió de pessetes per la pròtesi aplicada, i l'altre abonant 150.000 pessetes per la llentilla interocular que es col·loca actualment en les ope­racions de cataractes, a part,

és clar, del cost de la medica­ció a d m i n i s t r a d a d u r a n t la convalescència al centre hos­pitalari.

Paga i calla. Ah!, i compte , que ni les quotes de les asse­gurances, ni el cost de les prò­tesis , ni la medicació e t d e s -grava l ' impost de la renda, i a q u e s t s som els a f o r t u n a t s perquè podem pagar-ho i els que no poden, a fer cua, ran­quejar o anar de nassos contta les pa re t s du ran t una llarga temporada, i si la cosa és més greu potser a morir en l'intent.

"jESPANA VA BIEN!", però per a qui, senyor Aznar?

Ernest Na té

Carta al director

Estic a favor que es dema­nin mil lores per a la c iu ta t , s empre que es tracti de mi­llores i siguin de sentit comú. També trobo bé que se 'n de­

manin per a la Biblioteca Pú­blica.

Però el que no em sembla bé és que una demanda es basi en dades er rònies , ja que la falta d'exactitud desvirtua au­tomàt icament la demanda.

He sentit parlar que no hi ha lloc. He p r e g u n t a t a a lguns dels demandants i resulta que parlen d 'oïdes perquè ells no van a la Biblioteca. 1 resulta que jo sí que hi vaig sovint i a hores variades, i t inc esperi t estadístic, i mai no ho veig ple de) tot.Potser al mes dels exà­mens ho deu estar, però no la resta de l'any.

Hi ha 5 saletes x 5 + 40 bu­taques + H id. Lectors de dia­ris + 32 infants = 105. a part de les sales de jocs i els 6 or­dinadors (quasi sempre buits). No són 50, com diuen.

N o c m d e d i c o a c o m p t a r bombetes , però no m'he ado­nat que en faltessin.

També veig uns 25/309Í que no l ' usen com a b ib l io t eca , sinó com a sala d 'es tudi , i tro­bo molt bé que se n'hagi ha­bilitat un altre local.

I molt important: el personal de se rve i és mo l t a m a b l e i entès . I no s'ho mereixen.

D e m a n e m , però bé.

Joan Casajuana

AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"

Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.

Informació'. 666 42.81.42 http://airtour.pvirt .com

e-mail: airtour@airtel.net

»sso.v.v„

BELL&^s6c}ATS /

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics <.\>ip' ,«.\ Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84- Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

GESTIÓ DE SANCIONS

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!!

www.gestionsanciones.con

8 Opinió ELS /-CANTONS Dijous. I dejunyrleimú

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumvr-los quan ho consideri oportú.

La nostra biblioteca

La joven tu t de Sant Cugat queda exclosa del programa de Convergència i l ' n i ó una vegada més, i el pacte amb el P P ha a g r e u j a t les n o s t r e s perspectives de futur dels pro­pers quat re anys. Per aquest motiu, molts de nosaltres ens veiem obligats a desplaçar-nos a localitats pròximes al nostre m u n i c i p i pe r p o d e r g a u d i r dels serveis que a Sant Cugat són inexis tents o de quali tat nul·la. Si hem d'exemplif icar aquest problema no ens cos­tarà gaire: la Biblioteca.

KI Diccionari de la llengua ca­talana de l ' e d i t o r i a l E n c i ­clopèdia Catalana, dóna, en­tre d'altres, les definicions de biblioteca següents : " 1 . Ser­vei cu l tura l q u e organi tza i manté el dipòsit, la classifica­ció, la conservació i la consul­ta o la lectura de llibres o d'al­tre material gràfic. 2. Lloc que conté una col·lecció de llibres. D 'aques ta sala, en farem bi­blioteca. 3. Col·lecció de lli­bres. El professor té una bona biblioteca a casa seva". Evi­d e n t m e n t , l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat ha redefinit el ter­me, corregint els lingüistes, ja que dif íci lment es comple ix alguna de les condicions de­finides.

1. Consul ta o lectura de li-bres:

Hem vist durant aquests dies com les Joventuts d 'Esquerra Republ icana recullen firmes per rec lamar una ampl iac ió d 'horar is , l 'ober tura els dis­sabtes a la tarda i els d iumen­ges, així com també tot el mes d 'agost . La resposta no s'ha fet esperar: els estudiants que ho desi tgem podrem assistir a la sala d 'es tudi de la Casa de Cultura de 2().0()a 2.00 hores. La solució és aquesta? Es tem parlant de la Biblioteca, no de

la Casa de Cul tu ra . Però no ens que ixem tant! Quan ens facin fora de la biblioteca hau­rem de córrer per arribar a les vuit a la Casa de Cul tura . Si aques t és el cas, el nostre es­t ima t A j u n t a m e n t haurà de preveure també un bus shut-tle per anar ràpidament d 'un

3. El cont inent , l'edifici: m e m amb la situació actual , Una estructura no gaire com- que no sembla canviar si no

plexa amb unes instal·lacions a c t u e m i r e i v i n d i q u e m tots increïbles d'aire condicionat que i n t e n t e n suplir la man­cança de condicions ecològi­q u e s en el seu d isseny, ara que això és tan actual. En de­finitiva, un consum d'energia

junts una "Ciutat Jove" .

Joves Socialistes

Agraïment a l'Ajuntament i a la Cia. Telefónica

Quan, ja fa més d'un any, es va portar a terme la total remode-lació del carrer Alfons Sala (avui Lluís Companys), la nostra fa­mília (i suposo que d'altres també), ens vam preocupar de valent. A veure si ara, amb una avinguda tan moderna, tan de disseny, perdrem els orígens històrics d'allò que érem.

Però no, gràcies al bon seny molt ben combinat del nostre Ajun­tament i de la Companyia Telefónica, conservem un bell record de l'antigor. Admireu la fotografia adjunta. Aquest emblemàtic pal de telèfon resta al seu lloc. Eh, quina meravella? A més a més de servir de record, serveix també per enganxar-hi anuncis de fei­na.

Si us plau, que no se'ls acudeixi mai ni passar els fils per les faça­nes ni soterrar-los com han fet en llocs amb menys visió. Deixeu-lo sempre així. La seva missió és històrica.

Frederic G. Merenciano

l loc a l ' a l t r e , no s igu i q u e se 'ns oblidi el t emaque està­vem estudiant .

2. Col·lecció de llibres: P o d e m o b s e r v a r com e l s

p r e s t a t g e s , no ga i re p l e n s , mostren la crua realitat. Amb una mica de sort, anirem a la Bib l io teca a e s tud i a r i no a consul ta r , p e r q u è si així ho féss im ens d e p r i m i r í e m de veure la mul t i tud de pàgines g roguenques que donen tes­timoni dels anys que han pas­sat sense cap in ten t de reno­var la bibliografia. Segurament encara són els mateixos llibres de la biblioteca que La Caixa tenia al carrer de Sant Bona­ventura (quina ironia!) canto­nada Xcrric, i que es va tancar en obrir-se, amb molt rebom­bori, la nova biblioteca muni­cipal.

innecessari , molt de disseny, p e r ò a b s o l u t a m e n t bu i t de cont ingut .

4. VA servei d 'administració: Per què triguen tant a l'hora

de lliurar-te el carnet de soci si la Biblioteca de Cerdanyo­la ho fan a l ' instant , tot i no ser resident d 'aquella ciutat? Per què no es tem connectats a la Xarxa de Biblioteques Po­pulars? Potser Sant Cugat és diferent a la resta i ens est i ­mem més tenir una biblioteca de disseny aparent .

Un consell per al nostre al­calde: visiti la Biblioteca de Cerdanyola o la de Rubí i no s'avergonyeixi de viure a Sant Cugat .

La proposta de les Joventuts d 'Esquerra Republicana hau­ria de ser una proposta de tots a q u e l l s q u e no e n s confor-

Els recursos contra la taxa

La polèmica taxa de recolli­da de residus ha arribat en for­ma de rebut als domicilis dels veïns de Sant Cugat . I hi ha molts dubtes i t ambé pregun­tes que els veïns i les associa­cions es fan sobre la legalitat de la taxa. I encara hi ha més raons per creure que es tracta d 'una taxa injusta i abusiva.

Fa deu anys q u e el cobra ­m e n t de les escombrar ies es va incloure en el rebut de TI­BI o impost sobre les cases. I l 'Ajuntament no ha justificat per què després es va passar a cobrar per dues vies alhora, la de l'IBI i la de la taxa. Aquest any la taxa ha canviat, és lleu­gerament variable i, en con­

junt , molt més cara. Enguany la r ecap t ac ió p rev i s t a de la taxa suposa un a u g m e n t del 50%. Passar de 213 milions a 318 milions és fer un salt cap amun t cons iderable . Un salt molt gran i, a més, incoherent si es té en compte que, per l'a­cord de govern entre CiU i PP. aquesta taxa està a punt de de­saparèixer.

La Federació d'Associacions de Veïns ha acordat presentar un recurs contenciós adminis­tratiu davant el Tribunal Su­perior de Justícia de Catalun­ya contra la taxa d'eliminació de residus. (L'anterior també e s t à r e c o r r e g u d a j u d i c i a l ­ment.) A aquesta decisió final s 'ha arr ibat desp ré s de pre­sentar al·legacions i instàncies, que dissortadament han estat desestimades de manera aspra per l 'equip de govern i sense que l 'alcalde acceptés de dia­logar sobre el problema. Que­da per resoldre els rebuts im-pagats d 'anys anteriors, però els canvis que ha fet l 'Ajunta­m e n t a la taxa d ' e n g u a n y ja són una prova que l 'anterior era insostenible.

Ara ens resta debatre la taxa d'aquest any, fins que s'anul·li. Es per això que la Federació d'Associacions de Veïns ofe­reix un servei d'informació als v e ï n s i socis s o b r e la t axa . Aquest servei es dóna a la seu de la FAV, l 'Ateneu (plaça Pep Ventura, 1), de 18 a 20 hores fins a mitjans de juliol, data en què acaba el termini de re­captació de la taxa esmenta ­da. A més d'informar sobre els a spec tes tècnics , s 'assessora sobre l 'opció de cada veí de recórrer davant l 'Ajuntament i s'ofereix un model de recurs de reposició.

FAV Sant Cugat

Ï I T 3 0 * QUE SE* UNA CIUTAT DORMITORI SERIA SER UNA CIUTAT D' ADORMITS !!

A QUÈ VE ARA AIXÒ P

\

ÉS QÜE HO HAS VIST E i fRESSUfOST AfROVAT ?ER L' AJUNTAMENT ?ER INVERTIR EH U S DISTRICTES P

COM HO S' ESPAVILIN ff

\ ?0TSER ÉS QUE, HO VOUH V ESTIRAR TANT EL BRAÇ H

J A ! Í ! ...?ERò SI ARA QUE ESTEM EN UH CICLE ECONÒMIC FAVORABLE NO S'ftl FAN SUFICIENTS MILLORES... QUÈ S'HI FAR* QUAN LA BONANÇA S' ACABI

SEM?RE ES FODRX FER EL MATEIX QUE S' MA FET RN6 ARA, NOP

(StíctStítiZe

ELS-/CANTWB Dijous, I r/e /tu/y (tel'2000 Opinió

La l l o t j a

Manifest en solidaritat amb la Universitat Rovira i Virgili

L es injurioses acusacions aboca­des sobre el rector de la Uni­versitat Rovira i Virgili, Lluís

Arola, i el coordinador de les proses d ac­cés a la universitat, Joan Igual, no són un t'et aïllat, fruit dels deliris totalitaris d'u­na professora i d 'unes entitats que fona­menten la raó de la seva existència en l'odi més irracional envers Catalunya i la seva llengua; no són tampoc una sim­ple rebequeria nostàlgica dels privilegis amb què el règim franquista els fornia. L'agressió frontal a la llengua catalana i a l'autonomia de les seves universitats forma part d'una estratègia espanyola, acuradament dissenyada, contra la iden­

titat dels P ; Catalans, la seva història i el dret a decidir democràticament el seu destí.

Ho diu Joan Brossa al llibre Jo no sóc espanyol: "Ara està sortint tot el que Franco va preparar, ara s'està posant en pràctica tota la línia d'actuació que ell va traçar". L'explicació, però, cal buscar-la en els dubtosos fonaments democrà t i c s d ' una C o n s t i t u c i ó que atorga a l 'exèrcit el poder d'arrabassar per la força de les armes la voluntat d'un Parlament i sotmet la llengua prò­pia d 'un poble a la condició de llen­gua de segon ordre dins del seu àmbit territorial. Quan el desvergonyiment s 'ensenyoreix de la Llei Fonamental d 'un Kstat, el desacomplexament dels seus prosèlits esdevé il·limitat.

VÍCTOR Al.F.XANDRK

Només sota l 'empara del cinisme po­den de termina ts juristes afirmar que­ia llengua catalana no es pot imposar a Catalunya, tot en tenen t que només hi ha una llengua la imposició de la qual és indiscut ib le : la seva, l 'espanyola. Només sota l 'empara de la ignorància més sospitosa pot El Defensor del Pue-blo qüest ionar la unitat del català-va-lencià-balear, tot trobant injust i per­judicial el deure de conèixer la llengua catalana a Catalunya.

No n'hi ha prou. però, a veure el llau­tó als enemics dels Països Catalans, cal també no oblidar que la seva força s'a-

de Madrid. Mai, com en aquest perío­de. paradoxalment , Cata lunya havia renunciat tan escandalosament a la rei-

limenta de la nostra desídia. Mai, des del 1714, Catalunya havia gaudit d'u­na millor oportunitat per recuperar el seu autogovern que la que va sorgir amb el restabl iment de la democràcia i la subsegüent manca de majoria ab-solua dels partits espanyols al govern

vindicació dels seus drets i llibertats nacionals. I es que, segons sembla, en­cara no hem comprès que el més gran avantatge d 'un poble sobre els qui el voldrien mort és l'autoestima de la seva gent. No ens ha de fer por la confron­tació a l'hora d'obtenir allò a què tenim

dret. no ens ha de fer por, atesa la tra­dició democràtica de Catalunya, exi­gir el tracte de nació adulta. Mai els drets d 'un poble han d'estar subordi­nats al desp i t dels arrogants , mai la convivència s'ha de sustentar sobre la renúncia del dret a ser. Altrament, la convivència esdevé l 'hipòcrit botxí de la diferència.

La democràcia no és un fi en si ma­teix, és tan sols una actitud civilitzada davant la vida. La democràcia garan­teix el respecte per la diversitat, però la diversitat no és possible sense el res­pecte per les identi tats . Mai el suïcidi d ' u n poble o d ' una l lengua pot ser entès com a un acte en favor de la pau, mai les diverses fonts de pensament encarnades en la universitat poden ser envaïdes per la força de les armes o la prepotència d 'un Kstat aliè que es de­clara superior. Si les nacions i les llen­gües majoritàries fossin menys impe­r i a l i s t e s . les m i n o r i t à r i e s no necessi tarien valors democràt ics que les protegissin. Aquesta és, i no cap al­tra, la raó de ser de la democràcia.

(Manifest llegit pel seu autor a l'Au­la Magna de la Facultat de Lletres de­ia Universitat Rovira i Virgili, l ' l i de maig del 2000)

Víctor Alexandre és periodista i escriptor

El p © r X 0

Jo vaig signar el manifest de València... i dels Països Catalans

IOKOI FKRRKS I VM.C.AKCK

E l dia 6 de maig es van r e u n i r a la c iua t de València gent del País

Valencià, gent de les Illes Ba­lears , g e n t de la C a t a l u n y a Nord. gent de la Franja de Po­nent , gent d'Andorra, gent de l 'Alguer i gent del Principat.

Tots vol íem mani fes ta r en aquest acte una decidida apos­ta per a una realitat que trans­cendeix fronteres, una realitat que va més enllà de l'existèn­cia d'un idioma comú, d'una cultura comuna i t ambé d 'u­na història compartida.

Les fronteres que la història ha imposat intentaven separar la gent, gent que se sent pro­pera, que ha estat propera, i que vol seguir propera; gent qjjç, malgrat acceptar una re­alitat històrica, vol canviar en el futur el destí del seu poble, fragmentat per barreres entre

Estats i Comuni ta t s Autòno­mes.

El dia 6 de maig no es van reunir només gen t a m b una concepció similar respecte de l 'existència dels Països Cata­lans. Es van reunir represen­tan t s del poble escoll i ts de ­m o c r à t i c a m e n t en les eleccions municipals: regidors de Cultura, regidors de Medi Ambient , alcaldes, represen­tats del món polític i repre­sentants del món sindical. Ve­nia a ser, sense ser-ho ben bé, una assemblea cons t i tuent dels Països Catalans. Voluntat que es va plasmar amb l'apro­vació, per contundent acla­mació, del Manifest de Valèn­cia. Es per això, i pel suposat perill que algú deu entendre que representen aquests mo­viments, que ha generat reac­cions verbals tan violentes.

En l ' e s m e n t a t mani fes t , a banda de les consideracions preliminars lògiques d 'un do­c u m e n t de reivindicació na­cional , els s ignatar is es van

Va ser, tot plegat, una jornada

de reivindicació nacional, emotiva

i contundent

comprometre a: • Reprendre la tradició polí­

tica de Països Catalans • Afavorir l'intercanvi d'ex­

periències entre els nostres municipis

• Respondre de forma cohe-

sionada davant de reptes d 'u-niformització mundial

• P romoure una p roducc ió cultural pròpia

• Promoure una cultura am­biental compartida

• Coord ina r les p o l í t i q u e s que afecten directament el te­rritori

• F'omentar la col·laboració e n t r e federac ions i associa­cions de municipis

• Constituir-se en fòrum mu­nicipal permanent amb seu a València

Després d'aquesta assemblea i d'un dinar, com s'escau, tí­picament català, es va procedir a una multitudinària manifes­tació fest iva als carrers de València, i que va culminar amb iin e spec tac le musical (Germania 2007) creat per Lluís Llach i amb les inter­vencions de Martí i Pol, l'Or­

feó Català, Misteri d'F.lx, Ks-colania del Monestir de Lluc (Menorca), la coral Fraganti-na i el Liceu de Perpinyà.

Va ser, tot plegat, una jorna­da de reivindicació nacional, emotiva i contundent . La rei­vindicació d'un poble que ha es ta t i que vol cont inuar es­sent, i que feia molt de temps que, al meu modest en tendre , Ca ta lunya necess i tava (i no em refereixo només al Princi­pat).

Que per molts, la Insti tució Joan Fuster i Acció Cultural del País Valencià, segueixin realitzant actes d'aquestes ca­racterístiques als Països Cata­lans!

Jordi Ferrés i Valcarce és regidor de Medi Ambient

OS 4 CANTONS

10 Entorn

Dijous, 1 de juny del 2000

f n f r a e s t r u c t u r e s

L'estació de Renfe de Coll Fava es remodelarà abans de l'any que ve

E/2001 entrarà en funcionament la línia de Rodalies fins a la UAB

EMILI BKI.I.A

- Sant Cugat -

L'es tac ió de la c o m p a n y i a ferroviària Renfe a Sant Cu­gat, s i tuada al barri de Coll Fava, cjiie actualment està en desús, serà remodelada abans c]ue acabi l'anv. A principis del 2001 es preveu que es posi en marxa la línia de Rodalies des de Martorell fins a la Univer­sitat Autònoma de Barcelona.

Així es va conf i rmar en la reunió que van manteni r re­presentants de l 'Ajuntament de S a n t C u g a t , j u n t a m e n t amb altres municipis de la co­marca, amb el director gerent de Rodalies de Renfe de l 'Es­tat, Abelardo Carrillo, i amb el gerent de Rodalies a Bar­celona, Josep Manau.

La trobada anava encamina­da a parlar sobre la futura con­versió de la línia ferroviària de Mercaderies a Rodalies - é s a dir, per a passa tgers - que va de Mollet del Vallès al Papiol.

l'esf/iiio f/i ( ni! l'fiz d (Htuiilnn ni i */<•/ en f/e\w. /• V /

Es tractaria de la primera lí­nia a Cata lunya no radial, ja que una persona que volgués anar de l Vallès O r i e n t a l al Baix Llobregat no hauria de passar per Barcelona.

L'estació de Coll Fava es re­modelarà j u n t a m e n t amb el baixador que t ambé hi ha al

municipi veí de Rubí, en una operació que tan ajuntaments com Renfe volen que finan-ciï el Minis ter i de F o m e n t . Des de la gerència de la com­panyia ferroviària estan d'a­cord amb la transformació de la línia.

El t i nen t d 'a lcalde de Pre-

I m p o s t o s

La FAV decideix presentar un recurs

contra la nova taxa de sanejament Els veïns denuncien el doble cobrament per l'IB I

E. B. - Sant Cagat -

La Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat (FAV) té la intenció de presentar un recurs contenciós administra­tiu contra la nova taxa d'elimi­nació de residus al Tribunal Su­perior de Justícia de Catalunya per considerar-la "injusta i abu-s i v a " . E ls v e ï n s p r e n d r a n aquesta decisió després de pre­sentar diverses al·legacions i instàncies a l 'Ajuntament, que han es ta t " d e s e s t i m a d e s de manera aspra".

El motiu de queixa veïnal és la inclusió, fa deu anys, del co­brament de la recollida de re­

sidus en l'IBI (Impost de Béns Immobles), d'una banda i, al­hora, la recaptació via taxa de s a n e j a m e n t , de l ' a l t ra . En ­guany està previst que el ju­liol, quan finalitzi el termini de recaptació, s'haurà recollit un 50% més que l'any anterior: es passarà de 213 milions de pes­setes a 318. El col·lectiu veï­nal també critica aquest aug­ment perquè contrasta amb la promesa de l 'equip de govern de Convergènc ia i l ' n i ó i el Part i t Popular d ' e l imina r la taxa.

El president de la FAV, Xavier Laborda, s'ha queixat perquè el consistori no ha "donat so­lució a l ' impagament de la taxa anterior". Laborda ha explicat

que en cap moment no hi ha hagut informació pública sobre el cobrament de la taxa -n i en quins casos hi ha exempció o bonificació- i que "el que no hi ha hagut en cap cas és un diàleg" amb els veïns. El pre­sident de la FAV7 també ha po­sat sobre la taula el problema del clavegueram: "La nova taxa no cobreix el manteniment del clavegueram", cosa que els fa témer una taxa específica en un futur. A la seu de la FAV -a l 'Ateneu Santcugatenc- s'ofe­reix un servei d'informació als veïns a més d 'assessorament sobre l'opció de cada veí de re­córrer davant l 'Ajuntament i una explicació sobre un model de recurs de reposició.

s idènc ia i Servis als C i u t a ­dans, Joan Recasens , consi­dera l 'anunci de l'adjudicació de les obres d 'habil i tació de l ' es tac ió san teuga tenca "un pr imer pas" per convert ir la línia.

F r e q ü è n c i a de p a s

En principi, la freqüència de pas dels trens per l 'estació es vol que sigui de mitja hora, encara q u e Recasens va ex­plicar que la idea del consis­tori és que es redueixi a "una freqüència màxima d'un quart d 'hora". Recasens ha subrat­llat, però, que ara l ' important és l 'anunci de l 'arranjament de l'estació de Coll Fava, com a inici de la futura conversió defini t iva i total de la líniaJ

L'Ajuntament vol aprofitar la inèrcia de l 'arribada del Tren! de Gran Velocitat (TGV) a la comarca, amb la construcció de l 'estació del Vallès a Sant Cugat , per fer realitat la po^ sada en funcionament de l'es­tació de Coll Fava, que s'afe* giria a les vu i t a m b q u è ja compta ac tua lmen t la c iu ta t pertanyents als Ferrocarrils de la General i ta t de Catalunya! a Mira-sol, a la Floresta, a les P lanes , a Valldoreix, a Sant Joan, a Hospital General i a| cen t re de Sant Cugat -plaça de Lluís Millet-.

Primeres jornades sobre enjudiciament civil a la ciutat

E. B.

La segona sessió de les Pri­meres Jornades d'Estudi i Pràc­tica sobre la Nova Llei d 'En-judiciament Civil, organitzades pels col·legis de Procuradors de Girona, Manresa, Mataró i el dels Tribunals de Terrassa i Rub í se ce leb ra rà de nou a l'hotel Novotel el properdia 3 de juny. L'objectiu de la tro­bada és resoldre els dubtes dels p rocuradors en relació amb aquesta nova llei, aprovada el dia 7 de gener passat, que re­gula al llarg d 'uns 800 articles la manera com s'han de dur a terme tots els procediments ci­vils en l 'o rdenament jurídic.

Un total de 170 professionals del ram van assistir a la prime­ra jornada, que va consistir en diverses ponències , amb els posteriors debats . La degana del Col·legi de Terrassa, amb c o m p e t è n c i e s a Rubí i Sant Cugat , Pilar Mampel , va ex­plicar que aquesta normativa és una eina bàsica en el dia a dia dels procuradors. Les jor­nades volen donar informació sobre com s'haurà d'actuar pro-cessa lment a m b l 'entrada en vigor de la llei el gener de l'any que ve. Mampel també va dir que es va triar la nostra ciutat pel fàcil accés a la zona de Can Sant Joan.

En aquesta ocasió, es clausu­raran les jornades amb l 'entre-ga d 'un certificat d'assistència a tots els participants.

AV. LLUlS COMPANYS, 50 (ABANS ALFONS SALA)

HLS4 CANTONS Dijous, 1 tlf juny del .'000 11

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS

F I N S L 'ÚLTIM M O M E N T

r, «•

AMB GESTISEP, ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS

DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA

PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMB UNA SOLA TRUCADA AL 902 110 120

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE. COTXES. CAPELLA. NlNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ,

LÀPIDES. CORONES. REPATRIACIÓ, URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

GESTI Gestió i

Assegurança de Sepeli

FIATC ASSEGURANCES

VINI A INIORMAR TL N

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

A L'ESTAND DE FIATC SEGUROS EN ELCELLERCENTRE

R A M B L A DEL CELLER. 29

12 Entoni ELS /CANTONS Dijous, 1 de juny del 2000

E c o l o g i s m e

El Grup de Natura retira un milió de La Caixa per protestar Els ecologistes es queixen per la construcció del golf de Torrebonica

KMII . I HKI.I .A

Cugat/Torras

Kl ( írup de Natura del Club Muntanyenc ha realitzat una "ac­ció simbòlica" de protesta contra la construcció d'un camp de golf als terrenys de Torrebonica i Can Bonvilà a Terrassa. Els ecologistes, entre membres i simpatitzants del Grup de Natura, han cancel·lat els comptes que tenien a l'entitat bancària I ,a (laixa, propietària dels terrenys. La suma ha arribat al mi­lió de pessetes, segons han infor­mat els mateixos ecologistes.

Paral·lelament s'ha entregat un bidó de 300 litres d'aigua com a mostra de l'estalvi "seguint els consells de les autoritats" per evi­denciar, segons els ecologistes, un malbaratament d'aigua per regar el camp. En aquest sentit, han ex­plicat que es preveu que es gasti en cl reg tanta aigua com una ciu­tat de 30.000 habitants.

Els ecologistes també han col·lo­cat a l'oficina del carrer de Vall­doreix pancartes i cartells per de-nunciar "la injustícia social i

E/s ecologistes es passejaran per Torrebonica diumenge FOTO: CEDIDA

ecològica que representa donar el vistiplau a instal·lacions elitistes, grans consumidores d'aigua", al­hora que s'organitzen campanyes per demanar als ciutadans que es­talviïn aigua. Aquesta protesta arri­ba just quan la Comissió d'Urba­nisme de barcelona ha paralitzat l'aprovació definitiva del Pla Es­

pecial per a la creació del camp de golf promogut pel Reial Club de Golf El Prat i aprovat provi­sionalment per l'Ajuntament de Terrassa el 17 de setembre de 1999. D'altra banda, el Grup de Natura ha organitzat una passeja­da per la zona diumenge dia 4 de juny.

Les P I a n e s

LaC omissió d'Urbanisme aprova

definitivament el PERI E.B.

-Les Planes/Barcelona-

La Comissió d' l rbanisme de Barcelona ha aprovat definitiva­ment el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del districte de les Planes, en la sessió que va te­nir lloc a principis de mes. L'a­provació no preveu cap prescrip­ció tècnica respecte del text refós que va aprovar el ple de l'Ajunta­ment. Per part del consistori, el tinent d'alcalde de Ciutat Soste­nible, Joan Carbó, ha fet una va­loració molt positiva de la notícia i ha anunciat que començaran a dissenyar les gestions de millora dels carrers del districte. "Creiem

que es produirà un embelliment del barri", ha dit Carbó. A partir d'ara els veïns de les Planes po­dran rehabilitar i ampliar les se­ves cascs, cosa que contribuirà en la millora de la qualitat arqui­tectònica de la zona, segons ha as­senyalat el mateix tinent d'alcal­de. Carbó ha tret importància a l'expropiació de "tres o quatre ca­ses afectades per la vialitat". L'o­rigen del problema és al Pla Ge­neral Metropolità (PGM), de l'any 1976, cjue qualifica el districte de no urbanitzable. L'Ajuntament va iniciar un primer PERI que va ser anul·lat el gener del 199.S pel Tri­bunal Superior de Justícia de Ca­talunya. El PERI actual es va aprovar el gener del 1998.

P a t r i m o n i

Extreuen peces de ceràmica de l'edifici

de Cal Gerrer E.B.

La propietat de Cal Gerrer, la casa situada a l'antic número 1 del carrer de Sant Medir, va reti­rar la setmana passada les rajoles de ceràmica que encara es po­dien aprofitar de l'edifici, que data de fa més de 150 anys. El procediment d'extracció manual va ser molt laboriós i es van po­der salvar molt poques peces, a l'hora de treure-les. Tot i així. les que es van recuperar, es guarda­ran i es conservaran. Aquestes ra­joles són de principis de segle i van ser fetes per l'artista que dóna nom a la casa, Peret Ger-

l.'operació d'extra/1 tu nidiuml Ini / stat lenta i dificultosa F.-X.L.

rer, que hi havia viscut. Ignasi Cabanas, propietari de la casa, ha explicat que estan treballant en la futura construcció d'un edifi­ci "que conservi les arrels i tingui un caràcter que recordi l'actual", juntament amb l'arquitecte An­toni Fierro. Cabanas vol que el consistori santeugatenc també hi participi: "L'Ajuntament hi tindrà molt a dir. Volem que hi inter­vingui. Estem a totes amb ells". La propietat té la voluntat de fer-hi un edifici amb continuï tat "perquè en gaudeixin les gene­racions futures", ha dit Cabanas. Cal Gerrer també va ser objecte d'actuacions a la part posterior per evitar el perill d'esfondra­ment, "no per construir-hi".

P&E I L É ^ ^ ' ^ S i ^ t t ^ ^ ^ ^ B A l i teHn»t#t#e (TlStaM* tsFipdplP

Sar#J^yp f ÏSÍMÍi^p:^i!^í||^SSs;:;;.M 9| 5f S;|§:0Í: fa'x. .93 J9Í8| : : | I | : | Í | i l l | i | | ^ | | ^ ^ | ) ^ l | » | ;

ELS ÍCAIVTONS Dijous, l <ie juny del >úúú Publicitat 13

Ara amb el RACC tindràs

tota la informació a casa teva

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari E3S4GVNTONSde Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EIS1 CANTONS

Nom:

Adreça:

CP: Població

Telèfon

HS4ÇAKI26 V n iw»" \ r l * ,1, U -»>«>

* - . » « » * . • « ' ' • " ' " ^ · l .14 |t»»t»

• ' I Í E É L * '

RACC W ¥ FCLÜB

Delegac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • Tel. 93495 5071

EIS4C4NTONS

14 Societat

Dijous, I de juny del 2000

T r a d i c

mi

t o n s

Els Castellers triomfen a les Dies La colla local va ser Pestrella del IV Festival Folklòric d'Evissa i Formentera

El'-/de 7ambpilar vasermoltaplauditaSa Vila F:Al.l·.X('ASl'l·.l.L\RXAU

MAÍ;DA MKNDKZ

Yint-i-un castells descarregats a la primera, sense problemes per aguantar-los i sense haver de refer cap pinya. Amb aquest impressio­nant bagatge, els Castellers de Sant Cugat van deixar el llistó ben alt com a representants de Catalunya en el IV Festival Folklòric d'Eivis­sa i Formentera diumenge passat. I jà intensa jornada castellera va co­mentar des de la mateixa coberta del vaixell, on van fer dos pilars de salutació. Un cop a port, va ser el moment de començar una verita­ble marató de castells a diferents punts de l'illa.

Primera parada: Sant Antoni de

Permanyer. Fnvoltats de més d'un centenar de turistes que miraven embadalits l'evolució de les cons­truccions humanes, els castellers lo­cals van descarregar sense cap mena de problema un 3 de 6, un 5 de 7 i un 4 de 6 amb pilar, abans d'aco­miadar-se amb un pilar de 4 aixe­cat per sota. "Acabem de baixar del vaixell i estem acabant d'agafar el ritme. Ara no vull veure ni una ca­misa verda fora de la pinya", crida­va un dels caps de colla. Marc May-mó, després de l'actuació.

Segona parada: Santa Eulària des Riu. La següent actuació va ser mes ambiciosa, amb un 3 de 7, la torre de 6 i el 3 de 6 aixecat per sota descar­regats. Com a final, un pilar de 4 ca­minat, i l'anxaneta aixecada des del

/• A ya/ltn tan aiimiai la/m nada d> * d, la min un dtz/iiulJ d'amida, fins al'passadísde l'aviódetornada F: EVA XAVARRO

l'.artuanó d/rvant l'Ajuntament de Santa Eulària va permetre venir aquest impressionant .1 de 7 F: FA l'STO IPILI ORTIZ

balcó del consistori local. El cansa­ment començava a aparèixer i la ca­lor apretava. Després de dinar, els castellers es van traslladar a uns cam­paments per descansar. Jugar a car­tes, fer malabarismes i dormir van ser les activitats destacades d'a­questes hores, a part d'alguna esca­pada a la platja.

Tercera parada: Sa Vila. L'ambient estava millor que mai. "Premsa! Apunta: el Marçal Pros s'ha acabat tota l'aigua!", denunciava, divertida, una castellera de camí cap al port. Era el moment de començar ia par­ticipació en el Festival Folklòric, del qual era la primera edició que es feia sortir al carrer. La tarda va co­mençar amb una cercavila,en­capçalada pels mateixos castellers,

que van ser la veritable estrella dé les actuacions. El festival va comp­tar amb l'actuació de més grups, provinents de Burgos, Portugalete; Mallorca, Jaén, Lugo, Ciudad Real i Eivissa, Un 3 de 7 impecable vi servir d'aperitiu. Durant el trajecte fins al parc de la Reina Sofia, els castellers van realitzar un pilar de 4 caminat, un 4 de 6 amb pilar i el $ de 7. Uns castells que van fer posar la pell de gallina a tot el públic. "És la primera vegada que veiem cas­tells en viu a Eivissa i estan tenint un gran èxit", explicava la consej-llera de (Àiltura del (Consell Insular, Fani Tur. "Fs el grup folklòric més espectacular. Esperem que l'any que ve puguin venir a Formente­ra", afegia emocionada.

Davant de més de 2.000 persones, els castellers van descarregar el 4 de 6 amb agulla, la torre de 6, el 3 de 6 aixecat per sota i un vano de pilars, per finalitzar la seva estada a l'illa. "La colla es mereix una Matrícula d'Honor. Ha estat impressionant, hem fet més castells en un dia que en el que portem de temporada. Tohom s'hi ha esforçat molt, la ca­nalla ha funcionat fins el darrer mo­ment. No es pot demar més", valo­rava Maymó, al final de la jornada. Tot i el cansament, la colla va cele­brar el bon paper a Eivissa amb balls i cançons durant el sopar. Malgrat el retard de l'avió de tornada, els somriures, no es podien esborrar de la cara dels castellers de Sant Cu­gat, per la feina ben feta a les Illes.

ELS /CAIVTONS Dijous, I t/r juny dei 2000 Societat 15

P e r s o n a t g e

L'excursionisme santcugatenc perd

una de les seves figures principals

Josep Barberà, soci fundador del CMSC, va morir als 76 anys

ESTKR CASTANVKR -Sant Cugat -

Sant Cugat va dir ahir l'úlim adéu a Josep Barberà, una de les personalitats més destacades del muntanyisme local i català. Bar­berà, de 76 anys, va morir dilluns a l'Hospital del germans Trias i Pujol de Badalona víctima d'una llarga malaltia.

Soci fundador del Club Mun­tanyenc i exveguer del Vallès, aquest santcugatenc va passar tota la seva vida lligat a la muntanya, a la qual va dedicar més de 50 anys i més d'una desena de llibres. La seva trajectòria i la seva dedicació en aquest camp li van valer di­versos reconeixements, com el premi santcugatenc de l'any 1998 a tota una trajectòria, la Insígnia d'Or del Foment Excursionista de Catalunya o la Medalla d'Or del Club Muntanyenc Sant Cugat, que ell mateix va ajudar a fundar.

Des d'aquesta entitat, la mort de Josep Barberà va ser rebuda amb consternació. Pel president del Club, Narcís Castanver, "Barberà

ha sigut un punt de referència obligat en la segona meitat del se­gle vint com a muntanyenc, com a escalador i com a divulgador de l'estimació per la muntanya que ell sentia. Ha sigut un home que ha donat tota la vida per la mun­tanya i per l'escalada, i és un dels

Castanyer: "Barberà ha sigut un punt de

referència obligat en la segona meitat del segle 20 com a muntanyenc i

com a escalador"

fundadors del nostre club, i per tant, el club està en deute amb ell". Castanyer va destacar també la seva dedicació a diverses enti­tats excursionistes i el seu caràcter "engrescador i engrescant" alho­ra d'animar la gent a escalar i a buscar noves vies i noves rutes.

Aquesta mateixa dedicació i

aquest entusiasme es recorden també des de la Penya Regalèsia, entitat de la qual Barberà també era membre. Segons un dels inte­grants d'aquest grup, Miquel Gar­rell, "en aquests darrers anys a la Penya Regalèsia, ja no estava gai­re fi i no podia fer segons quines coses, però n'havia fet de molt ma­ques i ens havia ajudat amb mol­tes coses".

La vinculació de Josep Barberà amb el món de la muntanya va co­mençar ja des de ben petit. El 1933, i acompanyat d'un grup d'a­mics, Barberà va escalar una de les roques de Montserrat durant una excursió escolar. Aquesta va ser la seva primera gran aventura excursionista i va marcar l'inici d'una estreta relació amb el món de la muntanya, i sobretot, amb la serra de Montserrat, per la qual sentia una gran estimació. Entre les seves activitats com a excur­sionista i com a escalador, destaca la seva vinculació amb el Club Muntanyenc Barcelonès, que es va fundar l'any 1940 com el pri­mer club d'escalada de Catalunya,

Josep Rartmà -ca rebre el premi Santcugatenc tle /'A/iv IWH ti tutu uiiti l/a/edòna /• • .V. /.

i del qual va néixer quatre anys després el Club Muntanyenc Sant Cugat. D'altra banda, Barberà va ser també responsable durant 15 anys de la divisió territorial del Vallès de la Federació de Mun­tanya i president del Grup Cavall Bernat. Al llarg de la seva vida,

Barberà va pujar tots els cims im­portants dels Països Catalans o a totes les roques de Montserrat. Cada un d'aquests cims està re­collit i descrit en les ressenyes d'a­quest santcugatenc, que va pu­blicar obres com Les nostres muntanyes o Montserrat pam apam.

P u b l i c a c i o n s

La 'Guia de Sant Cugat % totalment

actualitzada i multimèdia

la guia ja s'està distribuint gratuïtament a totes les llars de la ciutat

MA(;D.\ MKN'DKZ

- Sant Cugat -

Tota l'activitat econòmica, cultu­ral, institucional i social del muni­cipi ha quedar reunida en la Guia de Sant Cugat, una publicació to­talment actualitzada i de distribu­ció gratuïta. A més. aquesta guia també conté la cartografia renova­da del nosrre municipi. S'han edi­tat un total de 21.000 exemplars en paper que es distribuiran a to­tes les llars santeugatenques en un paríode de quinze dies. A més de la seva edició tradicional, la guia de Sant Cugat es pot consultar a través d'Internet i pels nous telè­fons digitals, els anomenats WAP.

Les dues línies bàsiques que se­gueix aquesta publicació han estat que la distribució sigui universal i gratuïta i que hi apareguin tots els comerços i associacions de la ciutat.

Aquesta publicació és una inicia­tiva del TOT Sant Cugat i Guies lo­cals de Catalunya de l'Enciclopè­dia Catalana. "Sempre hem tingut la intenció de treure una eina que aplegui tota l'activitat econòmica, els col·lectius actius de la ciutat en tots els seus àmbits i una cartogra­fia actualitzada i amb un disseny atractiu". D'aquesta manera des­crivia Ramon Grau, l'editor del TOT Sant Cugat te nova publicació. "Aquesta és una aposta ferma i de­cidida per oferir aquest servei a to­

tes les famílies santeugatenques", afegia Grau.

Però, a banda de la publicació en paper, la Guia de Sant Cugat també es podrà consultar tic manera vir­tual. I un dels aspectes més desta-cables de la iniciativa és que. d'a­questa manera. Sant Cugat serà la primera ciutat en l'àmbit estatal que ofereixi la possibilitat de ser consultada a través dels telèfons mòbils que disposin de la tecnolo­gia WAP.

"Ha estat una experiència molt interessant i fructífera", assegura­va un dels membres d'Enciclopè­dia Catalana, Josep Méndez . "Aquesta guia és un projecte d'a­profundiment i arrelament local, a

/// 'Guia de Sant Cugat' t:< podrà consultar més de ser pionera en el món de les guies locals, que pretén cobrir Ca­talunya en els propers dos anys", explicava Méndez durant la pre­sentació de la publicació. Aquest acte va comptar amb la presència de la regidora de Comunicació, Marta Subirà, i el regidor de Co­merç, Jaume Tubau.

a Inteniel i pern lèfon mòbil /•': X. LA RROSA

En la presentació de la renovada guia de la ciutat, es va fer una de­mostració del funcionament per Internet , a través de l 'adreça www.ciutat.net/santcugat. La in-teractivitat permet més rapidesa a l'hora de trobar els establiments, tant les seves dades com la seva lo­calització.

Ofertes recomanades

CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes. 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24

(digital £' teu distribuïdor de cameres poinf i material digital Kodak a Sant Cugat

39.900 *»«».flmiKlò*) > Estri* 7 »

?&S00rtt*(<·tlM»lf)

16 Societat ElS ICANTONS Dijous, I de juny dtl 2000

Festa Major

La festa grossa de Sant Cugat arriba aquest any amb aires de renovació Lartista Sergi Barnils realitza el cartell de la Festa Major

F.C.

La Festa Major d'aquest any presentarà moltes novetats, entre les quals destaquen un cartell de la festa elaborat per l'artista Ser­gi Barnils o la presentació de for­mats diferents del programa, un de més gran i un altre de des-plegable i de butxaca.

La comissió de festa major en­cara aquest any una nova festa amb moltes idees i moltes no­vetats. D'una banda, la mateixa comissió s'ha consituït reccnt-jnent en associació amb l'objec­tin de poder diposar d'uns esta­tuts i d 'un marc legal que els permeti organitzar les diverses activitats. Aquesta nova associa­ció, que està presidida per Na-cho Gonzalvo, té com a objec­tius principals establir un conveni de col·laboració amb l'Ajunta­ment per organitzar la festa, pro­moure la participació de les en­titats i difondre les tradicions i els costums de Sant Cugat i de Catalunva.

hi nrivti... • Fes/ti M, 'a/r/r compta amb una dce/ia de membres ipte s'ocupen d~rtrytinitztir L·i festa gn/ssa de la ciutat F: X.I..

Una de les finalitats d'aquesta nova associació és la de fer aquest any una festa diferent que tren­qui una mica amb el que havien estat les festes majors d'edicions anteriors. En aquest sentit, una de les principals novetats serà l'elaboració del cartell, que a di­

ferència del que s'havia fet fins ara, ja no se seleccionarà d'entre els dibuixos que presentin els ciutadans de Sant Cugat, sinó que anirà a càrrec de l'artista lo­cal Sergi Barnils. "Hem volgut apostar perquè artistes de pro­jecció nacional i internacional fa­

cin el cartell a partir d'ara", va explicar un dels membres de l'as­sociació organitzadora, Francesc Carbó, que va afegir que aquest any han escollit en Branils per­què està treballant molt a l'es­tranger. "Encara no tenim el car-te l l de f in i t i u " , va c o m e n t a r

Carbó, "però de moment ja hem vist algunes propostes i podem dir que trencarà molt amb els car­tells que havíem vist fins ara".

Altres novetats d'aquest any re­lacionades amb la presentació de la festa i del programa, seran l'a­parició d'un logotip de l'associa­ció o l'elaboració del programa amb dos formats diferents: un de gran, similar al tradicional, i un al­tre de més petit i desplegable "que tothom pugui portar a la butxaca i pugui consultar en tot moment".

D'altra banda, i responent a les peticions plantejades pels sant-cugatencs en l'enquesta que va fer fa unes'setmanes l'organitza­ció, aquest any es faran noves ac­tivitats per als més petits o es re­petirà l'espai de barraques, amb més música i més propostes per als joves. "Aquest any hem vol­gut apostar per una línia de gran diversificació", explicava el pre­sident de l'associació, Nacho Gonzalvo, "farem una festa ma­jor amb molts actes per a joves, per a nens, per a gent gran, per a gent a qui li agradi la música clàs­sica o la música tradicional. Vo­lem fer molts actes, a molts llocs i molt diversificats".

D'altra banda, i pel que fa a la fira que s'instal·la cada any amb motiu de la Festa Major, aquest any encara no se sap quina serà la seva ubicació.

DADES DEL SUBSCRIPTOR

: | Nom . . . . . . . ! ; Cognoms j | Ciutat i | Carrer : [ Codi postal "Telèfon I [ NIFoDNI

Fax

El diari de casa. DADES D i i l

Data d'alta |,s

Adreça d 'eot iégg^i^^^ ions

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

! [ Banc/Caixa j \ Adreça oficina • i EntitatDDGDoficinaDDDndcDD núm compteDGDDDDDDC ! ; Titular ! I LZI Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, . de .....

SIGNATURA

del 2000

Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44

RS/CAPÍIONS Dijous,! de juny del 2000 Societat 17

Comerç

Els antiquaris Boira & Barclay s'instal·len a

Sant Cugat

hi botiga disposa de dk'ersos espais decorats iimb mobles del segles XA '"/// i XIX F: X.I

K.C.

- &MM Cugat -

Kls amants de les antiguitats po­den gaudir des de la setmana pas­sada d'una nova botiga a la nostra ciutat. Situada al carrer Cànovas del Castillo, Boira & Barclays Antiques és tina societat catalanodanesa amb 25 anys d'experiència en el mercat danès. Després de més de cinc anys treballant a Espanya a través de fi­res, els propietaris d'aquesta boti­ga han decidit instal·lar-se a Sant Cugat ja que, per Mònica Boira, "aquest és un entorn que conside­rem molt sensibilitzat en el món de l'art". La botiga, que es va inaugu­rar divendres passat, està ubicada

en una casa antiga i disposa de dues sales principals, decorades amb mo­bles de la primera meitat del segle XIX i del XVIII, tots de procedèn­cia centroeuropea. "Nosaltres tre­ballem amb mobles molt selectes, i el que hem volgut és recrear una mica l'ambient d'una casa", co­menta Boira. La casa disposa tam­bé d'un garatge on hi ha exposades diverses peces, d'un jardí on s'han instal·lat també unes carpes on es fa­ran diferents activitats culturals. La primera serà aquest mes de juny, i consistirà en una xerrada sobre el paper de Pirannesi en el món del gravat del segle XVIII, acompa­nyada d'una mostra de gravats del mateix Pirannesi.

Concurs

M. Àngels Quadras podria participar a

'Gran Hermano' K.C.

- La Floresta -

La santeugatenca Maria Àngels Quadras és una de Ics possibles candidates a entrar a la casa de d ran Hermano si cap al mes de juliol Tele-5 es decidís a inclou­re en cl concurs persones majors de 35 anys.

Quadras, de 52 anys, va pre­sentar-se al càsting de Gran Her­mano per error, pensant que ha­via estat prcselcccionada per pa r t i c ipa r al concurs 50x15 "Diuen a Tele-5 que això va ser perquè, quan jo vaig trucar per preguntar per aquest concurs. vaig demanar què era això de Gran Hermano". l ' n cop a Ma­drid, Maria Àngels Quadras va decidir quedar-se i passar les pro­ves per Gran Hermano, tot i que, segons afirma, "sempre hi havia l ' i m p e d i m e n t de l ' eda t . En aquest càsting no hi havia cap pregunta de cultura general, els criteris eren ben bé uns altres". Ara, quan fa poc més d'un mes que ha començat el programa, Quadras explica que ella és una de les persones seleccionades si "de cara al juliol, això se'ls en va de les mans i haguessin d'entrar persones més grans de 30 anys que estiguin bé de salut i tot això". Segons aquesta floresta-na, "Tele-5 té una llista de per­sones que, entre elles jo, per caràcter obert o pel que sigui, preveuen que podiren entrar".

L:** . I/. Àngels Quadras F: CEDIM

Davant d'aquesta possibilitat, Maria Àngels Quadras assegura que "estaria disposada a entrar a la casa de Gran Hermano però que li costaria molt acceptar la pèrdua d'intimitat. "Malgart cl meu caràcter obert, em costarien molt els moments íntims", as­segura. Altres possibles dificul­tats que es planteja Quadras se­rien el fet d'haver de parlar tot el dia en castellà -"per falta de cos­t u m " - o haver-se d'estar tanca­da sense fer res més. Tot i això, Marta Àngels Quadras afegeix que Gran Hermano té la seva part positiva i que "com que m'agra­da molt cuinar, segur que men­jaríem més bé".

Campanya

Atena es mobilitza per evitar la violència contra les

dones recollint signatures

• » 2 « » 2 « Li. M h .

Atena va instal·lar parades a la placa de l'estació i dels Quatre CantoiisF: X. IARROSA

M A ( ; D \ MKNDKZ

- Sant Cugat -

Atena, el grup de dones de Sant Cugat, va instal·lar dues parades informatives dijous passat a la. plaça de Lluís Millet i la dels Quatre Cantons, per denunciar la violència contra les dones. L'as­

sociació va organitzar aquestes parades demanant l'adhesió a la Marxa Mundial de les Dones 2000, contra la violència i la po­bresa i recollint signatures en aquest sentit. Totes les firmes que s'hagin aconseguit es pre­sentaran el proper mes d'octubre a la seu de l 'ONT a Nova York, en una manifestació final en què

Castanyer repetirà com a president del CMSC

K.C. -Sant Cugat -

Narcís (Castanyer renovarà el càr­rec com a president del Club Muntanyenc Sant Cugat. després d'haver estat l'únic candidat que s'Ini presentat a les eleccions d'a­questa entitat.

Després de decidir avançar les eleccions al mes de juny, la junta del Club Muntanyenc va obrir a principis de maig un període de presentació de candidatures. Tres setmanes després, l'únic candi­dat que s'ha presentat ha estat cl fins ara president de l'entitat. Nar­cís Castanyer, que ja havia anun­ciat la intenció de tornar-se a pre­sentar per aques t càrrec i constituir un nova junta que fos continuista amb la tasca feta per la junta anterior. I )avant d'at[iiesta situació, i tal com estableixen els estatuts de l'entitat, la candida­tura de Castanyer queda au­tomàticament proclamada i no es celebraran les eleccions previstes per al dia 19 de juny. .Ara, i un cop s'accepti definitivament aquesta candidatura. Castanyer i la resta de membres de la nova junta hau­ran de prendre possessió del càr­rec i anunciar la renovació dels càrrecs als socis de l'entitat.

Narcís Castanyer iniciarà, doncs, un nou mandat al capdavant del Club Muntanyenc, i, segons ha dit, ho farà amb la voluntat de po­der continuar la tasca iniciada per ell mateix i l'anterior junta durant els darrers 4 anvs.

Atena participarà amb una dele­gació del seu grup.

Amb aquesta acció es volia de­nunciar que la violència contra les dones vulnera greument els Drets Humans i és un gran obs­tacle per al desenvolupament so­cial. Des del grup es va poder comprovar que els santeugatencs donaven suport a aquesta inicia­tiva i a les propostes que es plan­tejaven.

La campanya, dins aquesta Mar­xa Mundial de Ics Dones 2000, continuarà a Sant Cugat de la mà d'Atena el proper 14 de juny, quan es preveu l'organització d'u­na xerrada sobre la violència con­tra les dones i la pobresa al món.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

JrZm T^m^^^SflT* €^*~·-·^^' SJ^-f^L ^ n fnSSÜS

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

' fmj | r e£a •.:.! ::Í(aéif;;eB!BÍ:ise« , sec tor • i

Av. Graetís, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e~maíl: leoneSli@ieonelli.com web:

wwwieoneui.com

18 Societat ELS ;<:.\!vn UNS DÍ-OHS. I d, /„,n M.WO

C e l e b r a c i o n s

Octavi Barnils i La Unió guardonats pel Rotary Club

EI prestigiós club va celebrar dissabte la novena Nit Rotaria

Es ii:i< C A S I . W i KR

- Bellaterra -

O c t a v i Ba rn i l s i La l ' n i ó Santcugatcnca han estat en­guany els guardonats amb els premis Paul Harris i Venus de San t C u g a t <|iie c o n c e d e i x anualment el Club Rotarv de la ciutat.

(liira cada any, el Rotary Club va celebrar la seva Nit Rotaria a l 'Hotel Bellatera. Durant el sopar, que enguany arribava a la novena edició, el club sant-cuga t enc va fer en t r ena del premi Paul Harris. que es va concedir a l 'empresari santeu-gatenc Octavi Barnils funda­dor, entre altres coses, de les discoteques Chic i Airport, del Cafè Belgrado o del Mercantic. Aquest guardó, que fa honor al fundador del Club Rotary, es dóna cada any a persones nascudes o relacionades amb Sant Cugat i que es destaquen per la seva trajectòria. "El pre­mi Paul Harris és la màxima distinció rotaria", va explicar el president del Rotary Club

de Sant (lugat. Joan Josep Pé­rez, "sempre se li dóna a una persona física, que sigui de Sant Cugat o que per la seva trajectòria personal i profes­sional tingui transcendència a la ciutat, que hagi fet alguna cosa bona. important per a la c o m u n i t a t " . Pé rez va afegir

"Barnils és una persona que ha donat

una transcendència molt més enllà del

nostre entorn "

que aquest premi l'han rebut fins ara persones com Narcís Serra, J aume Sàbat o Em ma Vilarassau, i que en aques ta ocasió havien pensat en Octa­vi Barnils, perquè "és una per­sona que ha donat una trans­cendència molt més enllà del nostre entorn a la vila de Sant Cugat . Nosaltres creiem que es mereix aquest premi en re­

coneixement a la seva tasca de difusió i de transcendència de la ciutat". Per la seva banda, Barnils va manifestar la seva s o r p r e s a pe r h a v e r r e b u t aquesta distinció, ja que , se­gons va dir, "aquesta és la pri­mera vegada que em donen un pemi". Octavi Barnils va afegir que el guardó era un "reco­neixement a una feina que fa anys que faig, i que no és una simple activitat empresarial o mercant i l , té un vessant so­cial".

L'altre guardó de la nit, obra de l 'artista san teugatenc Ri­card Sala. va ser La l 'nió Sant-cugatenca, que va rebre el pre­mi Venus de Sant Cugat per la seva trajectòria i pel centena­ri de l 'ent i ta t . "Francament . em va sorprendre molt íss im que ens donessin aquest pre­mi" , comentava el pres ident de La l 'n ió , Josep Puig, "però des del Rotary em van escriu­re una carta molt bonica ex­plicant el que ells veien de La Unió i del que s'havia fet en aquesta entitat, que ens va om-

l'empresari Octavi Barnils va rebre el premi Paul Harris d'enguany FOTO: K. F.

plir de satisfacció. Està molt bé que es valori la tasca que hem fet, que se'ns doni aquest reconeixement" .

El Rotary Club de Sant Cu­gat va ser fundat l'any 1986 i es va cons t i tu i r o f i c i a lmen t el 1989. D e s d e fa nou a n y s aquest club celebra un sopar anual que sota el nom de Ni t

Rotaria, reuneix els seus socis i diverses persones represen­tatives de la vida política, so­cial i c u l t u r a l de la c i u t a t . Aquest any, entre els 70 con­vidats al sopar, hi havia l'al­calde Lluís Recodcr, la vídua del past isser J aume Sàbat o l'artista Pep Blanes, entre d'al­tres.

C o n f e r è n c i a

CiU va fer una crida a favor de la pau

amb un homenatge als exiliats

El grup local va mostrar així el rebuig a la desfilada militar

S o l i d a r i t a t

K.C.

Amb un homenatge als exiliats catalans, la secció local de Con­vergència Democràtica de Cata­lunya va voler fer dissabte una cri­da a favor de la pau i en contra del militarisme.

"Nosaltres volem que aquest sigui un acte amb una clara simbologia de pau i de llibertat, és un acte de refús a qualsevol ostentació militar i de violència", va explicar a l'inici de la xerrada el president de CDC de Sant Cugat, Ramon Bonastre. Amb aquesta voluntat, des d'a­questa formació van voler fer un homenatge i un recordatori a totes aquelles persones que "per defen­sar aquests ideals de pau i davant d'una brutal ostentació militar, es van haver d'exiliar i ho van perdre tot: família, béns i llibertat". Els en­carregats de fer aquest homenatge van ser el professor d'història con­temporània de la l 'B, Carles San-tacana, i el que va ser conseller d'A-gricultura de la General i ta t republicana, Josep Roig. Tots dos

Creu Roja continuarà oferint el servei d'ambulàncies fins

al 3 0 de juny

MAGDA M É N D E Z

1 ^ _ \ \ / iiih ,// rmiiilni lii iihui htn(nl n'Iit/l·ii IIKM d lii • ultimi i institucionsenttilums F: F..F.

van parlar del que va ser l'exili i de la importància que va tenir per al manteniment de la cultura i les ins­titucions catalanes. En aquest sen­tit, Santacana va destacar "la feina feta per aquesta gent. que d'alguna manera i quan a dins de Catalunya no es podia, van mantenir una tra­dició política, unes institucions, o

unes entitats, que van promoure la comunitat entre la generació dels vells de la república i els joves"

L'acte en homenatge als exiliats catalans va començar a les dotze del migdia, coincidint amb l'inici de la desfilada militar, i hi van assistir prop de 40 persones, entre elles l'al­calde Lluís Recoder.

Creu Roja de Sant Cugat-Rubí continuarà oferint el servei d'am­bulàncies en la zona de Sabadell fins al 30 de juny. A partir d'aquesta data, passarà a fer-se'n càrrec l'em­presa Transport Sanitari de Cata­lunya, SLU, que ha estat la gua­nyadora del concurs públic qucl va plantejar el Servei Català de la Sa­lut.

La voluntat de regularitzat el transport sanitari de tot Catalunya, cl Servei Català de la Salut va treu­re aquest servei a concurs públic. El guanyador de l'adjudicació va ser, finalment. Transport Sanitari Català i es va donar a conèixer el di­marts 9 de maig passat. En total, aquesta empresa ha aconseguitjfer-se càrrec de la zona que cobrien les ambulàncies de Creu Roja Sant Cugat-Rubí, portarà vuit lots del concurs públic, distribuït a defe­rents punts de Catalunya. L'entra­da en vigor d'aquesta adjudicació serà l'I de juliol.

Durant aquesta setmana, els equips directius de Creu Roja i Transport Sanitari de Catalunya estudiaran les adjudicacions i com quedarà conformat el nou mapa sa­nitari català. També es preveu que posteriorment, ambdues organit­zacions intentaran col·laborar tant amb cl Servei Català de la Salut com amb la resta dels adjudicata­ris per facilitar la transferència dels serveis i obligacions laborals en tot el territori.

Concretament, Transport Sani­tari de Catalunya passarà a encar­regar-se dels lots territorials del Pa­llars Jussà, el Pallars Sobirà, Delta I Jtoral-Garraf, Osona, Sabadell i tres zones de les set en què es di­videix Barcelona. A més, aquesta empresa iniciarà ara negociacions amb el Servei Català de la Salut per aconseguir els lots que han quedat deserts, dels quals, men­trestant, es fa càrrec la mateixa Creu Roja. Aquesta organització, però, continuarà treballant pels més necessitats, realitzant tasques de prevenció, primers auxilis, socors, col·laboració internacional, etc.

ELS-Í CANTONS Dijous, l rit Juny tiel iOOO 19

20 Societat Fl.S ÍCAIYTOINS Dijous. I dinin del2000

C o r t c e a t r a c í

Col·lectius locals van manifestar-se per dir

no a la desfilada militar Diverses entitats i col·lectius de Sant Cugat van mani­festar divendres la seva oposició a la desfilada militar pre­vista per dissabte a Barcelona. Durant l'acta, els col·lec­tius van llegir manifestos en contra de l'excercit i dels diners invertits en armament, i en contra e la política de CiU, PSC i PP, que han permès que la dsfilada es fes a Barcelona. La concentració, a la que hi van assistir unes setanta persones, va viure moments de tensió a causa d'un grup d ejoves que van interrompre la lectura dels manifestos amb crits en defensa de l'excercit i del rei. La jornada va finalitzar però sense cap incident destacat.

E S T K R CASTANYER

La desfilada que van fer les Forces Armades aques t dis­sabte a Barcelona va ser rebu­da negativament per diversos col·lectius de Sant Cugat. Ja el dia abans , ag rupac ions com Mau le t s , C A S C , Assemblea O k u p a de Torre Blanca o la J E R C i El ' iA van reunir-se a la plaça Barcelona, on van llegir diversos manifestos en contra de la desfilada militar i en con­tra de la política de CiU, PSC-P S O E i PP, que han pe rmès que aquest acte es fes a la ciu­tat comtal. "La decisió de fer desfilar l 'excercit d 'ocupació espanyol pels carrers de Bar­celona és política, i per tant, té uns responsables polítics" van afirmar Maulets.

Des d 'aquests col·lectius es va criticar també l 'existència i el manteniment d 'un excèrcit, que segons van dir, és fruït de la dictadura franquisme i va ser

imposat per la Constitució Es­panyola de 1978. Des de les Joventuts d ' E R C van recordar que en el referèndum de l 'O-T A N de l'any 1986, a Catau-nya va guanyar el N O , i que d'altra banda, a Catalunya hi ha un gran nomnre d' insubmi-sos i d'objectors de conscièn­cia. Per últim, una altra qües­t ió d e s t a c a d a pe r t o t e s les enti tats reunids a la plaça Bar­celona van ser els d iners in­v e r t i t s e n m a n t e n i m e n t de l 'excercit i en ar-mamant.

Segons van ex­plicar des de l'as­semblea local de Maulets "aquests són u n s d i n e r s llençats, que em­pobreixen els po­bles més necessi­tats i enriqueixen les grans companyies multina­cionals". Des d 'EUiA, per la seva banda, van destacar que aquest acte de les Forces Ar-

Durant l'acte, hi va haver mm discusió amb un grup de defensors de l'excercit F: X.L.

mades coincidia amb aques t any 2000, declarat per l 'ONU com Any Internacional de la Cultura de la Pau.

L'acte en con­tra de la desfi­lada de l'exèr­c i t , q u e va comptar amb la p r e s è n c i a de més de 70 per­sones, va viure m o m e n t s d e tensió quan un g rup de joves

va interrompre la lectura dels manifestos amb crits de "viva Espana y viva el rey". Per uns moments , els crits a favor i en

Es van manifestar Maulets, CASC,

Assemblea Okupa Torre Blanca, la JERCiEUiA

contra de les Forces Armades van obligar els agents de la po­licia local a acostar-se fins a la plaça Barcelona, però final­ment la concentració va poder dur-se a terme sense cap més incident destacat.

A banda de la concentració en contra de la desfilada mili­tar de dissabte, l'assamblea lo­cal de maulets també va orga­nitzar la setmana passada una xerrada-àudiovisual per parlar del projecte que des de fa tres anys està fent a Cuba la Briga­da Catalana Venceremos. Du­rant l 'acte, membres d'aquejst col·lectiu van passar un vídeo sobre la situació d'aquesta illa.

L'Ajuntament

reafirma el seu

compromís amb

el poble sahrauí

E.C. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat participarà en la Trobada Es­tatal de Ciutats Solidàries amb el Poble Sahrauí que es farà a Barce lona els d i e s 8 i 9 de juny.

L'objectiu d 'aquesta troba­da, organitzada per la Federa­ció Estatal d 'Insti tucions So­lidàries amb el Poble Sahrauí (CCASPS), és fer una anàlisi de ia situació actual del con­flicte al Sàhara Occidental i de la situació del Pla de Pau. La t r o b a d a s e r v i r à t a m b é p e r plantejar les perspectives i les accions solidàries que s'hau­rien de dur a terme des de les institucions, i per analitzar la situació que estan vivint els c iutadans sahrauís de les zo­nes ocupades i dels camps de r e fug i a t s . A q u e s t a t r o b a d a co inc ide ix a m b un m o m e n t d 'es tancament del Pla de Pau i d 'a jornament inde terminat del referèndum i també amb la publicació d 'un informe del secretari general de la Nacions Unides, Kofi Annan, sobre les perspectives de resolució del conflicte.

Amb motiu d 'aquesta jorna­da, una delegació sahrauí viat­jarà fins a Barcelona, on seran rebuts per diversos membres de la CCASPS, ent re ells l'al­calde de Sant Cugat, Lluís Re-coder.

S u b v e n c i o n s

UIES Angeleta Ferrer oferirà beques per anar a Anglaterra

M M . - Sant Cugat -

L'I ES Angeleta Ferrer ha re­but una borsa d ' e s t u d i s de l Depar tament d 'Ensenyament de la Gene ra l i t a t per poder oferir cursos a Anglaterra. La subvenció ascendeix a un to­tal de 4.250.000 pessetes amb què finançaran aquests estu­dis de quinze dies a la Gran Bretanya.

Concretament , les beques es dest inaran a aquells a lumnes que es t iguin cursant p r imer de batxillerat a l ' insti tut An­geleta Ferrer, i que enguany cursen l 'assignatura optat iva L e a r n i n g E n g l i s h T h r o u g h Fairy Tales.La subvenció de la Generalitat s'atorga per pos­sibilitar l 'estada a Anglaterra

dels a l u m n e s beca ts per un període de dues setmanes, du­rant les quals es portaria a ter­me un curs especial . Els di­ners se ' l s han conced i t pels treballs que s'han portat a ter­me al llarg del curs en aques­ta ass ignatura . La iniciativa que ha t ingut més rellevància en aquest sentit han estat les activitats que formaven part del projecte Orator. Els t re­balls q u e s 'han rea l i tza t en aquest curs lectiu ja havien es­tat guardonats amb altres ti­pus de premis i ajudes ante­riorment en aquest any.

Aques ta ass ignatura , Lear­ning English T h r o u g h Fairy Tales, es troba dins el depar­t amen t d 'anglès del centre i la imparteix la professora Mai-te Ruiz.

Els alumnes de/L·onardo da Virin van conèixer el funcionament de la í d'un diari FOTOXAVILARROSA

L1ES Leonardo da Vinci visit^ ELS 4 CANTONS

Els alumnes de segon d 'ESO de l'IES Leonardo da Vinci van Visitar dilluns la redacció del setmanari E L S 4 CANTONS. En la seva visita van conèixer tot el funcionament general que porta a terme la publi­cació, des d'anar en busca de notícies fins a la seva impressió en papers, passant per la redacció, la correcció, la maquetació i la creació dels fotolits i les planxes per a la impreipta. Durant aquesta activitat, els nois i noies que estudien en un dels instituts públics del nostre municipi van aclarir els dubtes que se'ls plan­tejava. D'aquesta manera s'inicia el cicle de visites a les instal·lacions del setmanari santeugatenc E L S 4 CANTONS que es portarà a terme a instància dels mateixos centres escolars./ M.M. (Sant Cugat)

ILS /CANTONS Dijous, Irle juny del2000 Societat 21

Festes

Més d'un centenar de persones celebren la Cruz de Mayo

Enguany era la vuitena edició de la festa andalusa

MAGDA M É N D E Z

Uns 2.400 clavells van formar la gran creu que va presidir diu­menge passat la seu del Centro Popular Andaluz (CPA). Per vuitè any consecutiu, l'entitat local ce­lebrava la festa de la Cruz de Mayo a la nostra ciutat, a la qual van as­sistir més d'un centenar de per­sones. Entre el públic també s'hi podia trobar l'alcalde de Sant Cu­gat, Lluís Recoder, diversos mem­bres de l'equip de govern i l'opo­sició del consistori , a més de representants d'altres agrupacions andaluses a Catalunya.

La festa de la Cruz de Mayo va començar el migdia, amb una mis­sa a l'aire lliure, on diversos grups i particulars van realitzar la seva ofrena floral. A més, durant la mis­sa també va actuar el Cor Rocie-ro Recuerdos de Andalucía. Un dels punts destacats va ser la par­ticipació de persones no vincula­da a l'entitat. "Creiem que l'ob-jectiu de donar cabuda i obrir-nos al poble s'està acomplint", asse­gurava orgullosament el president del CPA, Gabriel Ruiz.

Després de la missa, va arribar el torn d'una petita actuació en què van participar els grups de ball Axatiana, Centro Popular An­daluz i Triana. "És una de les da­tes importants pel CPA i, per tant, per Sant Cugat", afirmava l'alcal­de, Lluís Recoder. "Puc dir amb coneixement de causa que és un

A cues/ és el vuitè any que se celebra la Cruz de Mayo a Saní Cugat F.E. FA RJNYES

acte molt arrelat i crec que és bo que la gent de Sant Cugat el co­negui, que gent que mai s'hi ha acostat el dia de la Cruz de Mayo, doncs ho faci perquè és un acte festiu bonic", afegia.

Aquest és el vuitè any que se ce­lebra la festa al CPA i, segons Ruiz, "ens anem superant.a cada edi­

ció. Creiem que està completa­ment consolidada, a tal extrem que, l'any que ve, volem millorar-la, recuperant les catifes de flors que anirien davant de l'altar" .

El proper acte públic que cele­brarà l'entitat andalusa de la nos­tra ciutat serà el proper 10 de juny pel seu 23è aniversari.

' O k u p a c í ó '

L?assemblea 4okupa' presentarà una nova proposta de conveni

Ekokupesiolenpirstietarunatonhapropotfa deloineiii a l'ajuntitment F X.l. E.C.

L'assemblea okupa de Torre Blan­ca té previst sol·licitar una nova reunió amb l'Ajuntament per pre­sentar-los una nova proposta de conveni. Des d'aquest col·lectiu consideren que el conveni plante­jat per l'equip de govern no s'a­justa a les seves expectatives d'au­togestió i de diàleg amb les entitats de la ciutat, i per això han decidit redactar una nova proposta. Segons van anunciar ara fa una setmana, no poden acceptar qüestions com que l'Ajuntament intervingui en la gestió o en les obres de la casa i per això el conveni que ells tenen previst proposar a l'equip de go­

vern ha d'incloure només un pac­te entre l'assemblea okupa i l'e­quip de govern, pel qual l'Ajun­tament els cedeixi temporalment l'ús de la masia perquè ells puguin fer-se càrrec de l'autogestió con­juntament amb les entitats de la ciutat.

Pel que fa a l'Ajuntament, han manifestat la seva sorpresa per la resposta dels okupes]z que, segons font municipals, ells els van fer arri­bar la seva proposta de conveni per via personal i directa i per això no esperaven que el col·lectiu mani­festés la seva opinió a través d'una roda de premsa. Des de l'Ajunta­ment han afirmat esperar que l'as­semblea okupa els respongui per la mateixa via directa i personal.

Fins a un

CfcíA

0 / de descompte /O si avances

60 dies la reserva del teu viatge.

Vine i informa't de les condicions d'aquesta promoció

RACC r r r CLUB agència de viatges

Delegació RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 - Tel. 93 495 50 71

IMPRESSIÓ DE PÒSTERS

Amb injecció de tinta (des tí'1 unitat! Fins a 135x200 cm

ACABATS

Ptafonats (en foarn-cartró ploma! Laminats Encapsuiats SOLUCIONS GRÀFIQUES

CONVOCATÒRIA PER COBRIR OÜES PUCES TEMPORALMENT

Assistent social (Nomenat com a funcionari interí pera substitució per maternitat)

Peó de mercats {Contracte laboral temperat per a reforç durant l'estiu)

Les bases per accedir als respectius processos selectius les podeu obtenir al vestíbul de l'Ajuntament, de 9 a 21 h. El termini de presentació d'instàncies finalitzarà el dia 12 de juny. Per a qualsevol aclariment, truqueu al Negociat d'Administració de Personal, de 9 a 14 h.

Ajuntament de Sant Cugat del Valies

22 Societat ELS ÍCAIYIWS Dijous, 1 de juny del >000

P r e s e n t a c i o n s C o n f e r è n c i e s

"Encara no he tingut cap situació desagradable a causa de la fama La nova Miss Espanya va ser dijous passat al Pryca Sant Cugat

•>•>

IltIen I .in/ii••< ui pitsneliirnl' Smit Cu«titCentre Comen•tall/i IHKH Inl-lt u in th

KM T.KCANTAWKK

- Sant Cugat -

I,'actual Miss Espanya. Helen I andes, va \ isitar la setmana pas­sada cl Sant Cugat Centre Co-mcrcial, on \a presentar la nova col·lecció de joies Miss Espana de Oro Yivo.

Helen Lindcs, de divuit anys, es des del mes de març la nova Miss Kspanya i ha estat Segona Dama d'Honor de Miss l nivers. "Ser Miss Espanya m'ha canviat moltíssim la vida. Ara visc a Ma­drid, lluny de la meva família, però també tinc moltes aventat-ges" va assegurar. Alguns d'a­questes aventatges són la quanti­

tat de feina que li està sortint o el fet de poder viatjar per Kspanya i per l'estranger i conèixer a mol­ta gent. "1 n an\ com a Miss t'o-tereix moltes oportunitats i cal aprofitar el temps" va explicar.

Pel que fa al futur, aquesta jove model té previst, si pot., repen-dre els seus estudis de COL. que ha hagut d'abandonar pels seus compromisos com a model: "he d'aprofitar els aventatges de ser Miss Espanya, i si he de sacrificar els meus estudis per després re­prendre'ls més endavant, doncs em sembla bé". Altres projectes futurs de Helen Lindcs són la possibilitat d'estudiar veterinària -una de les seves aspiracions- o la

lonsrfOmXkii hOK) \ 1..

possibilitat d'encaminar la seva carrera cap al món del cinema i la televisió:"quan acabi aquest any, si tot està més calmat, intentaré estudiar art dramàtic".

1 lelen Lindcs va assegurar tam­bé que, de moment, està portant molt bé el fet de ser famosa ja que "la gent pel carrer em tracta amb respecte, em volen conèixer, in­tenten que els firmi autògrafs o em faci fotos amb ells, però en­cara no he tingut cap situació de­sagradable a causa de la fama". Tot i així, Lindes va assegurar també que quan surt o va a festes sempre va acompanyada d'asses­sors, que la guien una mica l'o­rientin "perquè no fiqui la pota".

\IIIII •. d( lii I \/• Sí"<)fiov/1ii IIIIIIMI uii min iitle(Itiluiilti lesiltuifi l·O'l'O:XI..

Dones de PEdat Mitjana, protagonistes d'un nou

cicle de la UNESCO MAGDA MÉNDKZ

-VaMorelx/Mira-sol -

L'Associació d 'Amics de la l 'NESCO Valldoreix-Sant Cugat ha organitzat pel mes de juny un nou cicle de xerrades a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). En aquesta ocasió es parlarà sobre tres figures femenines que van destacar en una època en què la dona ha\ia d'estar forçosament en segon pla: l 'Edat Mitjana. Amb aquest cicle es tancarà la temporada d'activitats de l'asso­ciació valldoreixcnca.

Emma de Barcelona; Krmes-senda, comtessa de Barcelona; i Hidclgarda de Bingen són els Tres Exemples de Dones Avant­guardistes a l'Alta Edat Mitjana, segons anuncia el mateix títol del cicle de xerrades que comenta avui mateix.

La filòloga Joana Ripollès i la teòloga Maria Pau Trayner serajn les encarregades d'explicar la viefa i anècdotes de la filla de Guifré fel Pilós i primera abadessa del Mo­

nestir de Sant Joan de les Aba­desses, Emma de Barcelona. La xerrada es farà aquesta tarda a partir de les vuit a la Sala d'Actes de l'ANC.

La següent conferència es farà el dia 8 de juny i anirà a càrrec de la historiadora Teresa Vinyoles. En aquesta ocasió explicarà la tra­jectòria d'Ermessenda, una com­tessa de Barcelona de l'any 10(M). que va fer justícia basant-se en el dret i rebutjant l'arbitrarietat del judici de Déu.

El col·loqui final versarà sobre la polifacètica Hidclgarda de Bin­gen. La filòloga Isabel Segarra explicarà el 15 de juny la vida d'a­questa poetessa, mística, abades­sa del nord d'Europa que també estava interessada en la medicina.

Aquestes conferències s 'em­marquen dins el II Cicle de la Dona a través del Temps i, jun­tament amb l 'excursió a Sant Martí del Canigí i a Cuixa, tan­carà les activitats de l'Associació d'Amics de la U N E S C O d'a­questa temporada.

S u c c e s s o s

Condemnen una monitora d'autobús a 2 anys de

presó per robar una maleta MAGDA MÉNDEZ.

El fiscal de la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona ha de­manat dos anys de presó per a una monitora d'autobús de transport escolar que ha estat acusada de ro­bar una maleta que un veí de Sant Cugat va deixar oblidada al carrer. La processada, Maria Rosa CA.,

ha confirmat que va veure la bos­sa de viatge entre dos cotxes però ha negat haver-se'n apropiat. El judici es va celebrar el 17 de maig passat.

Els fets van succeir el 12 de fe­brer de 1997 a Ics nou del matí, quan un veí del carrer Manel Far­rés de Sant Cugat tenia previst sor­tir per emprendre un viatge llarg. L'home va deixar la maleta al cos­

tat del seu cotxe mentre anava a llençar una bossa d'escombraries al contenidor ubicat a la cantonada més propera. Quan va tomar no es va adonar que li faltava la maleta i va agafar el vehicle en direcció a l'aeroport. A mig camí, però, va re­cordar que no l'havia agafat i, en tomar al lloc de sortida, ja no la va trobar.

Una testimoni presencial (una dona de fer feines que estava al balcó en el moment dels fets) va declarar que va veure perfecta­ment com l'autocar parava, feia marxa enrere uns 10 metres, la dona baixava, agafava la maleta i tornava a pujar, abans d'arrencar novament. La dona va sospitar i va prendre nota de la matrícula del

vehicle. Per la seva banda, l'acusada ha

assegurat que no va succeir d'a­questa manera, malgrat que ha confirmat que va veure la maleta abandonada al carrer. Segons a monitora, no van parar a recollir |a malera perquè tant cl xofer de l'ají-tocar com ella mateixa tenien mo|l-ta pressa i no podien passar per de­pendències policials per deixar-la.

El perjudicat reclama una in­demni tzac ió que ascendeix) a 150.000 pessetes, la suma en què està valorada la maleta i el seu con­tingut. En aquesta demanda, però, no hi ha cap petició expressa pel viatge a Anglaterra que va haver de cancel·lar, perquè li van retor­nar els diners del bitllet d'avió.

ELS</CAIYroNS Dijous,! dejuny M2000 23

24 Societat ELS /CANTONS Dijous, I tic jiiux del2000

' C à s t i n g ' de R à d i o S a #Ï í C u g a t

Carles Solà. Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona

"No renuncio a tenir el meu posicionament ideològic i no l'amago" Tot i tenir un càrrec tan important, Carles Solà es va presentar al 'Càs-

ting' de RSC el dia 13 de març. A l'hora de fer la selecció dels candi­

dats, n'haurem de tenir en compte també l'habilitat i el nivell de co­

neixements, realment ampli en matèries diverses. De fet, no és per a

menys: Solà és professor titular de la Càtedra d'Enginyeria Química de

la UAB, tasca que reprendrà quan acabi el seu període com a rector.

Ara bé, de ben segur que també hauran influït en el seu comporta­

ment la seva gran facilitat per riure o les aficions a la natura i a al ci­

nema, que, segons ell, també l'ha educat.

M A I Í D A M K N D K / .

Em dic Carles Solà i Ferrando. Vaig néixer a Xàtiva, la costera. País Va­lencià, el 28 de novembre de 1945. Sóc casat i tinc dues filles. Sóc pro­fessor universitari.

— Es considera un idealista? -Voldria creure que sí. Perquè mal­grat que els anys i les decepcions s'­han anat acumulant, encara crec que val la pena treballar i lluitar per tota una sèrie de valors. - Com va viure els seus anys d'ins­titut a l'Acadèmia Castellanos? -Doncs són uns anys feliços, amb uns professors excel·lents, que re­cordo amb molta estimació. Eren professors rcpresaliats pel règim, que no podien treballar en l'en­senyament públic i vaig tenir la sort de tenir-los. Em van transmetre molts valors.

-Veiem que vostè va decidir estu­diar química... -Ah, sí! Ho tenia claríssim des de ben petit. - Per cjuè? -Doncs no sé si és per l'ambient taller o què, però crec que em van influir molt un parell de professors de Física i Química que vaig tenir, que ens van entusiasmar per l'ex­ploració i decobrir la natura, mani­pular-la.... 1 també, les aventures que fèiem amb un grapat d'amics. Fèiem pólvora i tota mena d'arte­factes..., en fi, ens divertíem molt. Això va demanar la seva formulació més acadèmica que volia dir estu­diar química.

— Què és ser agregat?

-És una categoria de professor que ha desaparegut Antigament, abans de la llei del 83 hi havia, a banda del professor ajudant, tres categories de professors numeraris: l'adjunt, l'agregat i el catedràtic. Jo he cor­regut tots els papers de l'auca: be­cari, ajudant, adjunt, agregat i, fi­

nalment, catedràtic aquí, a l'Autò­noma. — Se sent frustrat per haver d'e­xercir de professor, en comptes d'investigador? -Bé, de fet, la tasca universitària permet la simultaneitat de l'en­senyament i la investigació. Ara no és el meu cas, però m'he dedicat molt també a la investigació. Ja fa temps que no em deixen entrar a un laboratori, perquè si no, trenca­ria les coses, però sí que m'apas­siona. — Com va decidir presentar-se per a rector de la Universitat Autò­noma de Barcelona? -La veritat és que va ser una argu­mentació entre el grup d'amics que estàvem embolicats en el que es podria dir conspiració, com a alter­nativa a la direcció de l'Autònoma, que es dóna sempre al presentar un programa de govern. I a l'hora de la veritat, jo vaig ser l'últim a dir que no, i em va tocar.

— Creu que cal que càrrecs com el de rector d'una universitat es po-sicionin políticament? -Políticament, jo entenc que la Uni­versitat és una institució" plural, que

Solà va ser el pregoner de la darrera Festa Major

hi han de cabre totes les concep­cions democràtiques. Per tant, el rector, com a representant de la ins­titució, no s'ha de posicionar de ma­nera explícita en funció d'una de­terminada opció política, electoral... Tanmateix, no renuncio a tenir el meu posicionament ideològic, i no l'amago. En qualsevol cas, hi ha una part importantíssima de la po­lítica que és obligació, que és la po­lítica universitària, que té moltes alternatives i connotacions. - Quin és el paper de la universi­tat en l'àmbit polític, en sectors com pot ser la defensa del català? -Pel que fa a la cultura catalana en general, tenim un deure explícit, que és el de conservar i fomentar el llegat, fent possible la cultura, la in­

vestigació en català. L'expressió ca­talana com a expressió universal, igual que en anglès, francès o cas­tellà. Crec que és un dels nostres deures com a institució. - Vostè va llegir el pregó del Cor-reDengua. El català desapareixerà? -Segurament desapareixerà, com ha desaparegut el llatí com a llen­gua viva. Espero que trigui molts se­gles perquè això passi. Però, per­què això no passi, cal que l'utilitzem, el fomentem, el man­tinguem viu, modern, útil, per una societat que és molt ràpidament canviant.

'Càstiug' j'emet eh dilluns de_ÏA a 24h Repetiria de l'entrevista a Jaume Pla, disstdl·le

de 14 a lïï ti RSC (91.5 FM)

Les preguntes de La Veu

•Desmenteixi que hi ha co­rrupció al rectorat de la Uni­versitat Autònoma. Desmentit. •No é» tan greu que un mur­cià sigui president de la Ge­neralitat Valenciana com que on valencià sigui rector de la UAB? Que un ciutadà dels països ca­talans sigui rector de la UAB ho trobo normal. Que un mur­cià sigui president a València..., en principi no tinc cap objec­ció. El que sí que crec és que

hauria de ser una persona que raonés en català, que defensés el català i que no caigués en po-litiqueries secessionistes res­pecte a l'idioma i respecte a la ciència. •Es democràtic que es posi en marxa avui un informe Brieall que trea poder al claustre i el dóna al rector? Això no és així. El que diu és que alguns claustres haurien de ser més operatius per la mida, perquè un clasutre de 1.500 persones no pot treballar bé.

Les Proves

JORDI RAMOS

-Solà és un amant de k natura i diu que els dissabtes li agrada passejar per Coliserola. Per aquest motiu, li vam preguntar sobre la fauna del parc, i malgrat no ser-ne un expert, ho va res­pondre tot correctament. -A més, és una de les poques persones que ens podria dir com aprovar una assignatura sense es­tudiar. No en va dir cap, però sí que va reconèixer haver copiat en un examen de matemàtiques.

<.(. No he fumat 99

mai cap porro

E M I L I BKLLA

-Sant Cugat-

- Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu per cada un. - Carles Solà: Professor. - Casal Ohtpa) de Tonr Blanca: Joves. - '/Aplana: Polític.

- Ricardo Femís: l In professor fantàs­tic que vaig tenir. - Ansiàs March: 11 n dels nostres grans poetes. - Rosa Rodríguez: La meva dona. - A qui de Sant Cugat cremaria a les falles de València? - Són tots molt bona gent per aquí. - Per què els de Castelló tenen ma­nia als valencians? - Els castellonencs són valencians. - Què regeix un rector: una esglé­sia o una universitat? - Al País Valencià no hi hauria con­fusió perquè els que hi regeixen les esglésies es diuen retors. - Ha vist mai el programa de TV3 'Universitat Oberta'? -No. - Cal una 'rebenón en los bares' de les facultats? - Sí, perquè hi deixin de fumar. - Per què té mal d'esquena? - Supose que perquè tinc massa anys, perquè no vaig tenir una bona edu­cació postural a l'escola i perquè això de ser bípeds porta aquesta conse­qüència. - En què s'assembla al cantautor Raimon? - En què tots dos vam nàixer al ma­teix poble. - Consideraria José Maria Aznar una persona 'non grata1 a casa seva? - No crec que hi hagués ocasió. - Per què serveixen les columnes de l'Autònoma? - Per moltes coses. Segons Andreu Alfaro és un anunci, però jo crec que és un símbol, també. -De què? - D'una universitat que està com­promesa amb el seu país, entre d'al­tres. - Ha fumat mai un porro? -No. - El valencià és la mateixa llengua que el català? -Sí. - Creu que ek alumnes de la UAB saben quina cara fa? - No. Entre altres qüestions perquè el full informatiu que publiquem allà té prohibit posar fotos meves. - Va d'incògnit per la plaça Cívica? - El dia que no pugui passejar tran­quil·lament per qualsevol lloc de la meva universitat sabré que hauria de plegar.

d f rü lk

TOTA iA litròfUtíiAClÓ m SANT CUGAT * LA «HttO» MÚSICA * ESPORfS * RADIO SANÍ CUGAT

OS 4 CANTONS

Comarca / de juny del 2000 25

C i u t a t s

La comarca aglutina

gran part dels cursos

universitaris d'estiu El Vallès, el Garraf, l'Osona i

el Berguedà seran algunes de les comarques de Catalunya on resultarà més accessible cursar estudis universitaris aquest es­tiu. L'oferta de cursos universi­taris per a juliol i agost a les co­marques de Barcelona serà en total de 221, 85 dins aquestes tres comarques, que es podran cursar en qualsevol de les 15 seus que les universitats cata­lanes posaran a l'abast. Enguany l'Institut Joan Lluís Vives, for­mat per les disset universitats dels Països Catalans, ofereix un total de 580 cursos de tot tipus dins la seva' programació d'es­tiu, tot ampliant el nombre de seus fins a 53 seus per tal d'aug­mentar la seva incidència al te­rritori i superar les més de set­ze mil m a t r í c u l e s de l ' any passat.

Prop de vint mil estudiants

participaran, des del 19 de juny fins a I'l d 'octubre, en algun dels cursos que organitzaran les 26 institucions que formen la xarxa del Joan Lluís Vives, l'ú­nica que agrupa tots els centres universitaris dels diferents ter­ritoris de parla catalana. Fins a vuitanta cursos més, incloent-hi els d'idiomes, intentaran po­sar a l'abast la possibilitat d'am­pliar la formació o reciclar-se profess iona lment aprofi tant l 'augment de temps lliure o el poc ús de les instal·lacions uni­versitàries durant l'estiu. L'any passat un 71% dels inscrits eren estudiants, tot i que cada any augmenta el nombre de pro­fessionals que s'interessen per aquest tipus d'oferta. Catorze localitats de les comarques de Barcelona albergaran algun dels 221 cursos d'estiu organitzats, un 41,5% de l'oferta./Intra-ACN

S a b a d e I I

S a b a d e l l

La ciutat té 2 3 inscripcions en el registre per nomenar

tuteles de la Generalitat

La comarca del Vallès Occi­dental compta amb 60 inscrip­cions. 23 de les quals són de veïns de Sabadell, en el registre de nomenaments tutelars no tes-tamentaris de la Generalitat de Catalunya des de la seva crea­ció, el 1997. Aquest registre, únic a l'Estat espanyol, preveu que els ciutadans puguin designar un tutor per als fills menors no emancipats o incapacitats, i fins i tot per a ells mateixos en pre­visió de ser incapaços en el futur.

Al Vallès Occidental s'han re­gistrat 3 designacions de tuteles, una a Sabadell i una altra a Sant Cugat del Vallès, i 58 autotuteles, 22 de les quals són a Sabadell.

l 'n total de 12 veïns de Terrassa han fet designació d'autotutela, i 10 de Cerdanyola del Vallès. La resta es distribueixen entre els municipis de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Sant Cugat i Montcada i Reixac.

El Registre de nomenaments tutelars no testamentaris, que està regulat a la llei 9/1998 de 15 de juliol del Codi de Família, re­cull les inscripcions tant de tu­teles, és a dir, la designació per part dels pares de les persones que voldrien que es fessin càrrec dels fills menors o incapacitats en cas que ells no puguin fer-ho esporàdicament, i les autotute­les, això és, el nomenament de tutors per a un mateix en previ­sió d'una futura incapacitat, fins i tot en cas que sigui temporal.

En t re els supòsits que s'in­clouen en aquests casos hi ha, per exemple, els dels pares que per raons de feina han de viatjar molt i no poden tenir la cura que voldrien dels fills, o bé les per­sones que preveuen anar a viu­re a l'estranger una temporada i volen que algú els administri el patrimoni que deixen a Cata-lunya./Intra-ACN

FIconseller d'F.connmiti i portaveu del govern. Artur Mim, durant la roda de premsa FOTO: lutra-ACS

El govern anuncia 2 . 3 7 1 milions per a les comarques barcelonines

El conseller portaveu de la Ge­neralitat, Artur Mas. va presen­tar un paquet d'inversions a la xarxa viària de Ics comarques barcelonines per valor de 2.371 milions de pessetes destinades a vint-i-nou obres.

Dels gairebé 2.400 milions de pessetes que destinarà el go­vern català a les carreteres bar­celonines. 730 corresponen a les obres de millora del traçat de la carretera C-17 (N-152) a l'alça­

da de Tagamanent a Osona. La majoria de les vint-i-nou obres consisteixen en el reforçament del ferm i en la substitució de la senyalització per incrementar la seguretat.

Entre altres de les actuacions més destacades hi ha les de're-forçament del ferm de la carre­tera C-26 (C-149) entre Berga i Montmajor, al Berguedà, per un import de 105 milions de pes­setes, així com a la C-1415 a Ar­

gentona, al Maresme, per 130 milions.

Les inversions en carreteres a les comarques barcelonines for­men part d'un pla global d'in­versions per a la xarxa viària de tot Catalunya que puja fins als 17.635 milions de pessetes i s'a-cullen a la capacitat d 'endeuta­m e n t de l ' empresa GISA tal com preveuen els pressupostos de la Generalitat de l'any 2000. /Intra-ACN

T e r r a s s a

Renfe millora les Rodalies

El servei de Rodalies de Ren­fe de la Línia 4 Barcelona-Ter-rassa, al Vallès Occidental, allar­garà 12 m i n u t s l 'horar i de sortides. Els darrers trens sor­tiran a les 23.03 hores. En el conjunt de les quatre línies de la xarxa de Rodalies a Barcelo­na, el servei s'allargarà entre 30 i 51 minuts per donar resposta a la demanda dels viatgers que acaben la jornada laboral o els estudis al voltant de les 22 ho­res. Per als destins més allun­yats com ara Sant Vicenç de Calders, Vic i Manresa, les sor­tides des de Barcelona-Sants es faran entre les 21.45 i les 23.06 hores, mentre que per al nucli d'estacions amb més freqüèn­cia com Mataró, les últimes sor­tides oscil·laran entre les 23.00 i les 23.20 hores. /Intra-ACN

S a b a d e l l

Recurs contra la rebaixa de

pena per esquarterament El fiscal en cap del Tribunal

Superior de Justícia de Catalun­ya (TSJC), José Maria Mena, ha anunciat que la fiscalia presen­tarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem en contra de la interpretació de l'acarnissa­ment que va fer l'alt tribunal ca­talà en una resolució per la qual va rebaixar la pena a un veí de Sabadell que va clavar 17 cops, va escanyar i va esquarterar la seva companya sentimental.

Segons José Maria Mena, la postura del TSJC és "antipàti­ca", i cal reconèixer al tribunal "el valor" que ha tingut a l'hora de posar aquesta sentència, tot i saber que serien objecte de crí­tiques i sarcasme a l'opinió pú­blica.

Ara bé, tot i el respecte que me­

reix al fiscal en cap la seva deci­sió, ha insistit que des de la fis­calia es discrepa de la interpre­tació que fan de l'acarnissament, i per això estan preparant ja el recurs.

Segons Mena, "llegides ade­quadament les diferents pre­guntes que fa el magistrat-pre-sident al Jurat, es veu clarament que l'acusat primer colpeja i des­prés es decideix a matar-là i es­canyar-la".

L'acusació particular, represen­tada per la lletrada Pilar Boned, ja ha anunciat també el recurs de cassació.

El processat, veí de Sabadell, s'ha beneficiat d'una reducció de la pena de 22 anys i sis mesos de presó a 15 anys de presó./In-tra-ACN

26 Societat ELS4 CANTONS Dijous, l de juny del 1000

m n

SAINT COUAT ARRIBA A SANT CUGAT

Una delegació del municipi de Saint Couat, que vol dir Sant Cugat, va visitar dissabte la nostra ciutat, convidada per l'alcalde Lluís Recoder. Els visitants van fer

una gira que els va portar al Centre Cultural o al Monestir, entre altres indrets emblemàtics de la ciutat.

FOTO: EDUARD FARINYES

"NO SEMPRE ES POT ESTAR PERFECTA"

IM nova Miss Espanya, Helen Lindes, va enlluernar la setmana passada al Sant Cugat Centre Comercial durat la presentació de la nova col·lecció de joies d'Oro Vivo. Amb un somriure tímid però ple de seguretat, la jove model va reconèixer que un dels problemes

del seu nou títol és que no sempre pot "estar perfecta" quan els periodistes li fan fotografies.

Pàgina 22 FOTO:XAVILARROSA

LA UNIÓ ES CONVERTEIX EN VENUS

La societat de la Unió Santcugatenca va rebre dissabte el premi Venus de Sant Cugat, que atorga cada any el Rotary Club de la ciutat. L'empresari Octavi Barnils, per la seva banda, va rebre el guardó, Paul Harris, màxima distinció rotaria. Els premis

van ser acollits amb entusiasme pels dos guardonats, que van gaudir a fons d'aquesta novena Nit Rotaria.

Pàgina 18 FOTO: EDUARD FARINYES

CÒMIC LLAR

Déu no fa vacances? / En Pau de les calces curte-í van series obres escollides pel grup de teatre de la Llar d'Avis de la

Parròquia durant la seva representació al teatre de La Unió Santcugatenca. L'objectiu, recollir fons per a la Llar.

FOTO: EDUARD FARINYES

ELS4CAIVra>S Dijous, 1 de juny del 2000 Societat 27

DE SANT CUGAT A CATALUNYA

Els premis literaris Gabriel Ferrater s'ampliaran a partir de l'any que ve a tots els centres d'ensenyament de Catalunya. Així ho va anunciar l'alcalde, Lluís Recoder, durant l'entrega dels premis.

Els guanyadors van ser premiats per l'Ajuntament, la llibreria Paideia i el setmanari Els 4 Cantons que, entre altres obsequis, va lliurar invitacions pel concert del grup de rock català Els Pets, que

actuaran properament a Sant Cugat.

Pàgina 36 FOTO: XA VILARROSA

EL PAVELLÓ S'OM PLE A VESSAR PER EN BERNAT

Més de 600 persones van voler ser presents diumenge al pavelló municipal en un emotiu homenatge pòstum a Bernat Vaqué, el qui havia estat jugador i capità de

l'equip cadet "A " d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat. El Memorial Vaqué va estar presidit per l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i els pares de Bernat Vaqué, Quim Vaqué i Dolors Siurana. L'acte el va organitzar la UE Sant Cugat.

FOTO: EDUARD FARINYES

A L'ABORDATGE!!

Els castellers de Sant Cugat van viure un dels seus millors moments aquest diumenge a Eivissa amb una

excel·lent jornada castellera. Des de la mateixa coberta del vaixell que va portar la colla a l'illa, i els mocadors lligats al cap, es va advertir que venien amb força fent

dos pilars de salutació. El dia va ser immillorable.

Pàgina 14 FOTO: MAGDA MÉNDEZ

i els mobles

carre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

MS4CANT0NS

28 Dijous, I de juny del 2000

H o q u e i herba femení

El Júnior té il·lusió per ser la reina Des de demà fins diumenge, el Júnior acollirà la XV Copa de la Reina d'hoquei herba

L'equip femení del Júnior d'hoquei herba va cloure la seva actuació al campionat de Lliga de la Divisió d'Honor amb una nova derrota. Les santcugatenques van perdre amb l'Atlètic Terrassa per 3 gols a 0 i han finalitzat últimes en zona de des­cens directe a Primera Divisió. Però malgrat tot, l'equip sant-

cugatenc ha deixat ja de pensar en la Lliga per centrar-se ex­clusivament en la XV Copa de la Reina, que a més, té lloc a les instal·lacions del FC Júnior-1917. En el que serà la darre­ra competició oficial de la temporada, hi prendran part el CD Terrassa, campió de Lliga, la Reial Societat, el San Pablo Val-

deluz'51, el Club de Campo, actual campió de la Copa de la Reina, la Universitat de Sevilla, el Club Egara, el RC Polo i el Júnior. Al sorteig celebrat dilluns a Madrid ha provocat que el Júnior s'enfronti al RC Polo als quarts de final d'aquest tor­neig. Núria Olivé i Anton Serrahima evoquen la "il·lusió".

Ai.r.x Loi·i-x -Sant Cugat -

1 ,'equip femení del Júnior va tan­car el cap de setmana passat la seva participació al campionat de I .liga de I )i\ isií'i d'l lonoramb una nova derrota-la i|iiin/ena d'un total de divuit jornades-. L'equip santeu-gatenc va perdre per 3 gols a 0 al camp de l'Atlètic 'lerrassa. equip que ha finalitzat en penúltima po­sició amb 10 punts i que per tant haurà de disputar la promoció de descens a doble partit contra el Lagunak. El Júnior, que en la pe­núltima jornada davant el Club Deportiu Terrassa ja va confirmar el seu descens matemàtic a Pri­mera Divisió, ha clos una cam­panya del tot negativa on tan sols ha sumat 5 punts.

Però l'equip que dirigeix Núria Olivé no està disposat a tancar la temporada oficial sense assaborir algun triomf. I és que des de demà a la tarda i fins diumenge al mig­dia, les instal·lacions del FC Jú­nior-1917 acullen la XV Copa de la Reina d'hoquei herba femení. Els conjunts que hi participaran són els set primers classificats a la Lli­ga amb l'excepció del Caja Can­tàbria Sardinero, que ha decidit no prendre-hi part, i també el Júnior com a club amfitrió. Així, i per or­dre de classificació, disputaran la Copa de la Reina el Club Depor­tiu Terrassa, campió de Lliga, la Reial StK'ictat de Sant Sebastià, el San Pablo Yaldcluz'.Sl de Madrid, el Club de Campo de Madrid, la Universitat de Sevilla, el Club Egara de 'lerrassa, el Reial Club de Polo de Barcelona, en substitució del Caja Cantàbria Sardinero, i el Júnior.

Dilluns passat va tenir lloc a Ma­drid el sorteig de quarts de final d'aquesta quinzena edició de la Copa de la Reina. Tres dels qua­tre partits que es disputaran en la primera jornada seran un calc de l'última jornada de Lliga de la Di­visió d'Honor. D'aquesta manera,

tan sols una setmana més tard tor­naran a enfrontar-se Universitat de Sevilla i Club Egara, Reial So­cietat i Club Deportiu Terrassa i també San Pablo Yaldehix'51 i Club de (lampo. En la darrera jor­nada, però, els vencedors d'aquests xocs van ser la l'niversitat de Se­villa per 1 gol a 1. la Reial Societat per 1 gol a 1 i el San Pablo Yalde-luz'51 per 3 gols a 0. Els dos únics equips que no repetiran partit són el Júnior i el RC Polo.

El CD Terrassa, favorit

El Club Deportin Terrassa, mal­grat ha de jugar el primer partit amb la Reial Societat, subcampió de Lliga, és el principal candidat a fer-se amb el títol. Enguany, les terrassenques provaran de fer-se amb el títol després que en l'edi­ció de l'any passat perdessin la fi­nal amb el Club de Campo a la tanda d'sfro/tes.

Després que demà es jugui la primera ronda del torneig es farà el sopar oficial, en el transcurs de la qual el CD Terrassa rebrà la copa de campió de Lliga. I n cop ja s'­hagi disputat aquesta primera jor­nada es realit/.arà el sorteig de se­mifinals i també dels partits del

Núria Olivé té molt clar que "per il·lusió, segur que el Júnior és

un dels equips favorits

per endur-se el títol"

cinquè al vuitè lloc. Tant Anton Serrahima, president

de la secció d'hoquei herba del Jú­nior, com Núria Olivé, entrena-dora-jugadora del Júnior femení. evoquen a la "il·lusió" perquè l'e­quip santeugatenc acabi fent un bon paper a la Copa de la Reina. Serrahima apunta per la seva ban­da que "hi tenim molta il·lusió di-

Sitiui tlhvé ha afirmat que "jo no deu atio ies. Vequip està molt motivat, amb ganes de juga/" FO'K) h I-

positada, en aquesta competició. Esperem poder passar com a mí­nim a semifinals". Serrahima, però, no s'ha amagat de reconèixer que "la màxima il·lusió seria arribar a disputar la final".

Núria olivé ha valorat de forma molt positiva el sorteig de quarts de final: "Hem tingut molta sort al sorteig perquè el RC Polo és un dels equips que volíem. Es un equip assequible i el primer ob­jectiu que ens marquem és jugar les semifinals". Olivé no descarta res: "Un partit de la Copa de la Reina és un partit realment a cara o creu. Jo no descarto res". L'en-trenadora-jugadora matisa també que "l'equip està molt il·lusionat, amb ganes de jugar ja aquesta Copa de la Reina. Per il·lusió, se­gur que som un dels equips favo­rits".

El president de la secció, Anton Serrahima. també ha concretat que "a nivell de competició, aquesta és la més important que mai ha organitzat el Júnior i per aquest motiu ens hi hem abocat de totes totes".

XV Cofu de la Reina

Universidad Real Soctedad-GI»$

C F Júnior-San Pablo Valdelut

üivefldfe$24gfony

d^ Sev&k-Cyb, E$«a (14 hores) b Deportí» Terrassa < 15.45 hores)

Reial Club de Polo (17.30 hores) '51-CIub de Campo (21.00 hores)

l)mabTs3dftjafty;

1 :rj^t(ílfeo*es)

Seiïiííatí$| la 5erntíMïaÍ{l7l 2a içmiBnaKWhfm»}

WmttmfàJmi

7è-8è(&0&r«)reS)<amí>de terra : 5è-6è{9hoïes)

3er-4t (10.45 hores)

ELS ICAIVTONS Dijous. 1 de juny (tel 2000 Esports 29

H a n d b o l

La UE Sant Cugat renova Joan Sancho com a tècnic del sènior

EI tècnic ha ideat un projecte de futur en què la base és Feix

Al.KX LÓI'KZ -SantCugat-

L'entrenador Joan Sancho diri­girà, una temporada més, el pri­mer equip de la secció d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat. Finalment, el tècnic santcugatenc i la junta directiva d'aquesta sec­ció van arribar a un acord de re­novació avui fa tot just una set­mana. Després d 'una primera reunió entre el cos directiu i Joan Sancho, dijous passat junta i tèc­nic van arribar a una entesa perquè Sancho continuï entrenant el sè­nior, que la propera temporada mi­litarà a Primera Catalana després de dues temporades a Primera Na­cional. La primera reunió va pro­duir-se el 15 de maig i deu dies després Manolo Bejarano, Jaume Ambrós i Antonio Martín dona­ven el sí a Joan Sancho. En aques­ta primera trobada, el tècnic ver-mell-i-negre va explicar quin era el seu projecte de futur, un pro­grama ambiciós que va agradar a la junta i finalment van tomar a apos­tar per la continuïtat del màxim

responsable del primer equip de la secció d'handbol.

El president de la Unió Espor­tiva Sant Cugat, Enric Tomàs, apunta que amb aquesta resolu­ció "dóna el seu màxim recolza­ment" a Joan Sancho. Tomàs ha concretat que "des de l'entitat s'ha valorat tota la feina que ha fet fins ara i s'ha pres la decisió que con-

Sancho: "Es un projecte a mig termini que pretén

que amb tres anys el Sènior estigui format per jugadors de la cantera "

tinues . Joan Sancho ha especificat amb

detall quin és aquest projecte "a mig termini". En primer lloc, apro­fitar la gran quantitat de jugadors de base i treballar perquè aquests puguin acabar jugant al primer equip. En definitiva, "que de la quantitat puguem arribarà la qua­

litat". En aquesta línia, l'entrena­dor local apostarà perquè cada ju­gador de la secció, sigui quina si­gui la seva categoria -cadet, juvenil o júnior o sènior "B"-entreni de­penent del seu nivell amb un equip o altre. Un segon punt d'a­quest nou programa seria la crea­ció d'una infraestructura de tèc­nics que t ingui una seriosa continuïtat i, finalment, la creació d'una disciplina de règim intern. "A partir d'aquí, ara no caldrà anar a buscar jugadors pel sènior a fora. Amb un termini de tres anys ha d'estar format per jugadors de la cantera, de Sant Cugat, i si pot ser que l'equip militi a Primera Na­cional".

El tècnic, que s'ha mostrat il·lu­sionat amb aquest nou programa, ha avançat també que la propera temporada hi haurà algun equip més de base i s'engendrarà un nou equip júnior o be un conjunt sè­nior "B", encara per decidir-se. Precisament , podria ser Jordi Tomàs, el fins ara segon entrena­dor del sènior, el principal res­ponsable d'aquest júnior o sènior

Joan Sancho vol qui "de la quantitat en \uiti la qualitat" FOTO: X.I..

"B". Sancho diposita, una vegada més, tota la confiança en Tomàs, de qui diu que es tracta d'una per­sona "molt vàlida" i "amb una mo­tivació especial per fer-se càrrec d'algun equip de la secció". Jun­ta directiva i Joan Sancho treballa ara mateix també en la configura­ció de l'organigrama tècnic dels diferents equips de la secció.

Mentre ja fa algunes setmanes que Sancho va confirmar les bai­xes voluntàries de primer Roger Antich i posteriorment d'Albert Rovira, el tècnic no creu que es produeixi cap més baixa, tot i que espera que els experimentats Ar-mand Mora i Joan Cinta comuni­quin al tècnic si pensen continuar

al primer equip. Així, si no hi ha cap novetat, la plantilla podria es­tar integrada pels porters Pere An­tich, Eloi Safón i Alex Núiïez i pels centrals Jordi Martínez, Ivan Martínez, pels laterals Xavier Puig i Pablo Menéndez, pels extrems Juan jo Gonzàlez, Ivan Salas, Lluís Puig, i pels pivots Jorge Gonzàlez i Alex Lozano. Abans d'ahir San­cho va reunir-se amb la plantilla per fer-los saber que seguirà un any més i quin és el seu projecte que pretén implantar.

Ara, després de caure eliminats a la Copa Catalana, el tècnic ver-mell-i-negre sondeja el mercat amb la intenció de fer alguna in­corporació al sènior.

Recepció

L'infantil del Club Rugbi Sant Cugat ofereix a l'alcalde el

títol de subcampió d'Espanya Al.KX LÓPKZ

L'alcalde de Sant Cugat Lluís Recoder va rebre dimarts a la Sala de Plens de l 'Ajuntament els equips benjamí, aleví i infantil del Club Rugbi Sant Cugat. Aquests van oferir a l'alcalde i a la ciutat tres trofeus. L'aleví s'ha procla­mat enguany subcampió de Ca­talunya, mentre que l'infantil ha estat segon també al Campionat de Catalunya però també s'ha pro­clamat brillantment subcampió d'Espanya.

L'acte va estar presidit per Lluís Recoder i va estar acompanyat pel regidor d'Instal·lacions Esporti­ves, Jaume Tubau, i també pel re­gidor d'Esports de l'Ajuntament, Alfredo Bergua, així com també

pel president del CR Sant Cugat, Eduardo Forman. Més de cin­quanta persones entre autoritats, jugadors, cos directiu, tècnics i fa­miliars van ser presents a la re­cepció.

Als parlaments, Forman va ex­plicar que "per al club és molt im­portant el que hem arribat a acon­seguir", mentre que Recoder va apuntar que "després de 13 anys d'existència de l'entitat el que aquests dos equips han assolit és molt important". L'alcalde tam­bé va voler destacar que "fora de Catalunya sou un club molt esti­mat i això és un fet que cal tenir molt present". El club santcuga­tenc va lliurar al final de l'acte una placa a Lluís Recoder.

El conjunt infantil del CR Sant Cugat va assolir el cap de setma-

h Is iquipi l/niiaiin. al fi I i infantil de

na del 20 i 21 de maig a Lleó el subcampionat d'Espanya en la primera ocasió que en equip de l'entitat hi participava. Els juga­dors que dirigeix Pere Trubat van ser els segons millors d'un total de 24 conjunts de tot arreu de l'Estat. Abans de disputar la final de l'estatal, el CR Sant Cugat va

•I ( Iiil> RII^I/I Siinf ( tacat í<in í<itii'iiafiai-\i <w"

imposar-se a l'Atlético Portuensc de Cadis per 24 a 0, al Real Canoe de Madrid per 14 a 5, al Moraleja d'Alcobendas per 14 a 5 ja en quarts de final, i al San Jerónimo de Sevilla per 14 a 10, en semifi­nals. A la final, el conjunt santcu­gatenc va perdre contra el Salva­dor de Valladolid per 21 a 5.

Convidats a la L'sap

L'Escola del Club de Rugbi Sant Cugat ha estat l'únic equip català convidat per participar aquest cap de setmana en un torneig inter­nacional de rugbi a la l'sap, a Per­pinyà. Aquesta competició es ju­garà dissabte.

Excursions - Escoles - Empreses -Equips esportius

Tel. Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

30 Esports ELS I CANTON Dijous. I de juny ttel.\W

F u t b o i

Alacid: "Si Recoder no ens ajuda, la directiva presentarem la dimissió"

Recoder: "M'agradaria que la junta del Sant Cugat no llancés la tovallola"

AI.KX Loi'i-z

-Sant Cugat-

Kl Sant (lugat Ksport FC torna a viure una situació més que de­licada, ja no en l'àmbit esportiu -aquesta temporada ha baixat a Primera ( Viralana- sinó pel que fa referència al terreny econòmic. I/'entitat santeugatenca deu des de ja fa quatre mesos -març, abril maig i juny- el sou als jugadors i al cos tècnic del primer equip. I aquesta xifra puja fins a tres mi­lions tic pessetes. Kl president del Sant Cugat Ksport. José Ramon Alacid, ha explicat que "encara estem esperant que l'Ajuntament ens faci arribar els diners o un pa­trocini. Ja ha acabat la temporada i ens falten tres milions per tancar la campanya'. l'erò. segons Alacid. "veig molt difícil que el consisto­ri ens doni aquests diners perquè hem estat nou mesos esperant per veure si ens arribava alguna cosa". Kl president del Sant Cugat va reunir-se amb Lluís Recoder fa alguns mesos i aquest va comu­nicar-li que provaria d'ajudar-los i trobar un patrocini.

La setmana passada, la junta di­rectiva del club vermell-i-negre va fer arribar una carta a l'Ajunta­ment on deixava molt clar que "si no trobem suport per part de l'al­calde Lluís Recoder, la junta di­rectiva presentarem la dimissió". Alacid ha especificat també que "estem en una situació i una dinà-

H/uis St/iiiidiiilcr i José RI/WÍ/I Alucid viuen itnu situació difícil///' Stmt Cugat Esport l'O'KJ: AVI IV I.ARROSA

mica molt delicada i no li veig fu­tur. El nostre futur depèn de l'A­juntament".

Recoder hi treballa

1/'alcalde de Sant Cugat. Lluís Recoder, entén la "difícil situa­ció" del club local i demana a la seva junta directiva que "no llenci la tovallola. La directiva ha viscut aquesta temporada una campa­nya complicada i una temporada que no ha estat gens fàcil sota cap punt de vista". Recoder està dis­posat a continuar buscant solu­cions. En aquesta mateixa línia, l'alcalde assegura que en l'última reunió amb la directiva del Sant

Cugat Esport FC "em vaig com­prometre a intentar trobar algun esponsor i estic treballant per tro­bar-lo el que passa és que és una cosa que no depèn de l'Ajunta­ment, sinó que depèn que hi hagi alguna empresa o alguna persona que estigui disposada a fer aques­ta col·laboració". Amb tot. Lluís Recoder assegura que "espero que amb les gestions que s'estan fent en els últims dies donin re­sultats positius. \ o ho puc garan­tir però des de l'Ajuntament hi estem abocant tots els esforços per trobar aquesta col·laboració econòmica que permeti al Sant Cugat continuar endavant".

D'altra banda, l'entrenador del

primer equip de l'entitat santeu­gatenca, Hans Schònhófer, ha de­clarat també que "ja he comuni­cat al president i a la junta que si la propera temporada no puc fer un equip competitiu no conti­nuaré entrenant al Sant Cugat per­què no m'interessa estar en un equip en què les possibilitats d'è­xit siguin poques i passar un any més patint com aquesta tempo­rada". El tècnic Hans Schònhó­fer. a més. ha volgut detallar en les seves declaracions que "si he decidit continuar dirigint l'equip és per una qüestió personal, d'a­mor propi i de dignitat, per poder col·locar el Sant Cugat Esport allà ones mereix".

G i m n à s t i c a r í t m i c a

Els tres conjunts inscrits del Club Muntanyenc al català signen el passi per V estatal

Les sis gimnastes del Club Muntanyenc Sant (Jugat que \an participar dissabte passat al Campionat de Catalunya per equips, que va tenir lloc al ( !lub (jimnàstic de Tarragona, han aconsegui t classificar-se pel C a m p i o n a t d ' E s p a n y a per equips que s'ha de disputar del 6 al '•> de juliol a Ourense. El CM Sant Cugat va aconseguir la primera posició en dues ca­tegories, en la júnior i en la ju­venil, mentre que el conjunt in­fantil va ser segon. Les júniors Tània Santolària i Andrea Ru-bino van obtenir una puntuació final de 48.750 punts després

de fer els exercicis de corda, cèr­col i masses. Les juvenils Mari­na Romero i Paulina Sandoval \an sumar 61.5.50 punts i van fer els exercicis de corda, cèr­col. pilota i cinta. Finalment, en categoria infantil, l 'equip for­mat per Cristina Cabrejas i Anna Barba van fer un tota l de 40.000 punts després d'exerci-tar-se en mans lliures, cèrcol i pilota.

Diumenge es va disputar tam­bé a La Foixarda el Campionat de Catalunya per equips aleví. L'equip del Club Muntanyenc format per Laia Sola i I ,aura Es­coda va finalitzar en la tercera plaça. En aquesta categoria no hi ha accés a l'estatal. /A.L.

V o l e i b o l

El masculí del CV Sant Cugat es manté a Primera Catalana

en superar la promoció

- Sant Cugat -

El sènior masculí del Club Vo­leibol Sant Cugat va finalitzar el cap de setmana passat la promo­ció de descens a Segona Catala­na d'una forma molt còmoda. En aquesta última jornada de com­petició, els santeugatencs van desfer-se amb total comoditat del CV" Badia a domicili per 0 sets a 3. Després de la disputa de les sis jornades d 'aquest /^y-ç^, l'e­quip que dirigeix Zoran Niko-lovski ha acabat en primera po­sició per davan t de l Llars Mundet. Aquests dos equips són els que la propera campanya mi­litaran a Primera Catalana, men­tre que el CV Olot "B" i el CV

Badia baixen a Segona Catalana; El conjunt santeugatenc ha es­

tat sens dubte el millor dels qua­tre conjunts amb un balanç de cinc victòries i una derrota, la que va patir per part del Llars Mun­det al pavelló de Voleibol de Sarit Cugat a Valldoreix.

Amb la permanència assegura­da, cl tècnic santeugatenc Zoran Nikolovski, que la campanya vi­nent seguirà entrenant cl sènior masculí del Club Voleibol Sant Cugat, començarà a partir d'ara a perfilar la plantilla d ' aques t equip, que podria patir alguna baixa i per contra es podria comp­tar amb alguna nova incorpora­ció de cara a fer un equip més fort. /À.L.

F u t b o i

Els equips de Regional posen punt final a la Lliga

A.L. - Sant Cugat -

La Farga, al grup cinquè de Segona Regional, i la FI") Mira-sol-Baco i el Júnior al grup ca­torzè de Tercera Regional, van finalitzar el cap de setmana pas­sat els seus respectius campio­nats de Lliga. La Farga ha com­pletat una temporada fantàstica a Segona Regional i ha acabat en sisena posició amb 52 punts. Per la seva banda, l ' D Mira-sol-Baco i Júnior, a Tercera Re­gional, han lluitat bona part del campionat per l'ascens de ca­tegoria a Segona Regional. La VD Mira-sol-Baco ha estat ter­cer amb 69 punts, els mateixos que el Rubí "B", equip que ju­garà la promoció d'ascens. Fi­nalment , el Júnior ha clos la campanya sisè amb 61 punts.

La l ' D Mira-sol-Baco orga­nitza aquest cap de setmana al camp municipal de futbol de Mira-sol el I Torneig Cuadran-gular l ' D Mira-sol-Baco, antic memorial Víctor Alonso, en Ics categories juvenil i sènior. En sènior, la primera semifinal en­frontarà dissabte les sis de la tarda el C F Bordeta i la Unifi-cación Pere-Gol, mentre que la segona la disputaran la l ' D Mira-sol-Baco i el CE Mono-pol. La final del torneig es ju­garà diumenge a les dotze del migdia i el partit pel tercer i quart lloc a les deu del matí.

Jocs Escolars

Festa de cloenda dels Jocs Escolars

L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom ( O M E T ) orga­nitza aquest dissabte al pavelló municipal de Sant Cugat la fes­ta de cloenda dels Jocs Esco­lars. A dos quarts d 'onze del matí el grup T h e Crazy Jum-pers fura una exhibició amb una sèrie d'acrobàcies esportives re­lacionades amb diversos esports que es practiquen als Jocs Es­colars del municipi. A les dotze menys vint minuts la secció de rítmica del Club Muntanyenc farà una exhibició. Serà abans del lliurament de trofeus, a les dotze./À.L.

ELS í CANTONS Dijous, l dejuny del ZOOO Esports 31

T r o b a d a

Els premis Esport en Marxa apleguen en un sopar entrenadors i presidents

El dia 16 Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat lliuraran 23 guardons Al.KX LÓI'KZ

-Sant Cugat-

Kls Premis Ksport en Marxa es­colliran, un any més, els millors esportistes santcugatencs en una cerimònia d'entrcga de trofeus que tindrà lloc el divendres 16 de junv. Kls premis, que estan conrganit /ats per Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat, van reunir dilluns passat al resturant Matilda de la nostra ciutat el pri­mer i últim acte abans que el 16 de juny es faci el lliurament de trofeus, Unes 50 persones van trobar-se dilluns en un sopar de germanor que va aplegar entre­nadors i directius de clubs sant­cugatencs, així com també hi van ser presents mitjans de comu­nicació locals. Aquesta trobada va estar presidida per Albert Ma-llol. director de Ràdio Sant Cu­gat. i Josep Maria Negre, gerent d'Opel Autocugat.

Els Premis Esport en Marxa, que compten amb la col·labora­ció de l'Ajuntament de Sant Cu-

í'iies 50 persones, entre entrenadors, directius i mitjans de comunicaeió, van assistirà/ sopar !•'<)'l'O: X.I..

gat i també dels mitjans de co­municació locals TOT Sant Cugat i El.s 4 CANTONS, pretenen pre­

miar els millors esportistes lo­cals i també fomentar i poten­ciar l'esport santcugatenc, sigui quina sigui la seva disciplina.

Novetat principal

Una de les principals novetats que presenta l'edició d'enguany dels premis Esport en Marxa 2000 és que per primera vegada aquell que ho desitgi hi podrà

prendre part votant el millor es­portista santcugatenc de l'any.

En total, es faran entrega de Z?> guardons distribuïts en di­ferents categories: Max, Alter, Mini , Inter , Escola, Força i Cugat.

B à s q u e t

La UE Sant Cugat, campió de la Copa Federació

A.L. - Sant Cugat -

El sènior "A" masculí tic bàs­quet de la l nin Esportiva Sant Cugat es va proclamar el cap de setmana passar campió de la Copa Federació després de superar en la tercera i última jornada d'aquesta competició l'AE Cràcia de Barcelona per 11 a 50 punts i també el Casal Vilafranca per 56 punts a 59. Amb un excel·lent balanç en aquest torneig de cinc victò­ries i tan sols una derrota, la F E Sant Cugat ha acabat pri­mer per davant de l'AE Cràcia i el (lasal Vilafranca, també cin­quens classificats a la Lliga als altres dos grups de Primera Ca­talana.

Amb aques t campionat , cl conjunt que dirigeix David Barbens tanca la temporada ofi­cial, malgrat continuarà jugant partits amistosos. Aquest cap de setmana, per exemple, par­ticipa en un torneig a Ripollet.

| Ràdio Sant Cugat Autocugat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUH PATINS

PH SANT CUGAT (masc.) Ruben Munoz 49 Pol Carulla 48 Pepon Meneses 23

PH SANT CUGAT (fem.) Caria Sariol 29 Maria Rosa Tamburini 27 Mònica Vidal 18 Carme Balcells 18 Marta Garcia 18

HOQUB HERBA

JÚNIOR (fem.) Júlia Menéndez 25 Gina Abelló 24 Luci lópez 16

JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent 16 Joan Vidal 13 Pablo Negre 13 Ricki Ruiz 11 Borja Campos 11 Charli Patllé 11

FUTBOL SALA W I N T E R T H U R SANT CUGAT Josep Gonzàlez 20 Sergio Garcia 18 Xaloc Rion 18 Javi Ramírez 16

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 24 Joan Reixach 21 José Luís Sànchez 20

UE SANT C l ( ; AT(fem.) Marta Puig 49 Mabel Méndez 21 Esther Cusó 13 Júlia Villar 13

FUTBOL SANI'CUGAT Francesc Bayo 38 Nando Zamora 29 Chus Garcia 26

S*-J

MAS JANER (fem.) Elisabet Escrivà 34 Cristina Garcia 34 Pitu Gil 22

HANDBOL

UE SANT CUGAT Juanjo Gonzilez 30 Armand Mora 26 Albert Rovira 25

BÀSQUET

UE SANT CUGAT (masc.) Gerard Moreno 34 Toni Ballart 32 Pau Riera 30

PB SANT CUGAT (fem.) Laura Gallego 46 Laura Martín 34 Mònica Martínez 30

VOLEIBOL

CV SANT CUGAT (fem.) Samanta Santamaria 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

CV SANT CUGAT (masc.) Sergio Martín 30 Lluís Moreno 27 Jordi Piques 21

PREMIS ESPORT EN

MARXA 2000

Radio Sant Cugat i Opel Au­tocugat busquen el millor es­port ista santcugatenc de l'any (modalitat individual). Participa lliurant aquesta but­lleta a RSC (c/ Sant Jordi, 5 baixos) i entra en el sorteig d'un radiocasset KENWOOD amb carregador de CD.

Nom i cognoms:

32 Esports ELS/CANTONS Dijous, l de juny del 2000

E S P O B T F E D E R A T

A G £ N D A

FUTBOL SALA

Copa Barcelona Infantil 11.00 Tallers Cnrtada-\V. St Cugat (ds)

BÀSQUET

Júnior Femení 12.30 Sagrat Cor-l'K Sant Cugat (ds)

Infantil 09.15 UKSantCuKat-\I. Ruhí(ds)

Cadet 19.00 Sf. Terrassa-UK Sant Cugat "A" (ds) 17.030 Castcllar-l'E Sant Cugat "B" (ds)

Cadet Femení 16.00 Sagrada Famflia-UE St. Cugat (ds)

HOQUEI PATINS

Júnior

15.30 PH Sant Cugat-Roda (ds)

Aleví 15.30 PHSantCugat-Sitges(ds)

Juveni l PH Sant Cugat (descansa)

Infanti l 12.30 Caldcs-PH St. Cugat "A" (ds)

14.00 PH Sant Cugat "B"-Arenys (ds) PH Sant Cugat "B" (descansa)

Benjamí 12.00 PH Sant Cugat "B"-Voltegrà (ds) | i J & m f l f t f l t

Prebenjamí

1a Catalana Juveni l 16.40 Tarragona-UE Sant Cugat (ds)

10.30 Caldes-PH Sant Cugat "A" (ds) 16.00 PH St. Cugat "C"-Cerdanyola (ds)

FUTBOL

1a Catalana Vilafranca-Sant ()ugat l-l

2a Regional Castellar-La Farga 4-0

3a Regional Mira-sol-Ramon Llorens 3-0 PB Sant Cugat-Riibí 0-3

2a Div. Juvenil Ji'inior-Lepanto 0-2

2a Div. Infantil Comercio Creu-Mira-sol 2-3 Maurina Egara-Júnior 5-0

FUTBOL SALA

1a Divisió Femení

Mas Janer-Canovelles l-l

2a Divisió " A " Olimpyc Floresta-Vïlafranca 7-4

2a Div. Femení PonyVI.es Planes 11 -0 Sabadell-Mas Janer l-l

Juveni l Olimpyc Floresca-Cerclc S. VV. Sant Cugat-CN Sabadell 5-5 VV. Sant ( Aigat-J. Cerdanyola 7-3

Copa Barcelona Infantil W. Sant Cugat-Centre Compartir —5-7

Aleví Olimpyc Floresta-Babar Català

FE sant Cugat-Paicam 37-40 Copa Federació Cadet Aleví

BÀSQUET

Cadet FE Sant Cugat ".V-CN Sabadell . . . .8443

FE Sant Cugat "B"-SAFA Hora . .76-132

Cadet Femení FE Sant Cugat-Escola del Carme .. .43-51

HANDBOL

Júnior Femení

1a Catalana Juveni l FE Sant Cugat-Granollers 16-28

1a Catalana Juvenil Fem. UE Sant Cugat-Canovelles 24-32

Copa Catalana Cadet FE Sant Cugat "A"-Manyanct . . .24-25

Sant Joan Despí-FE Sant Cugat . .24-30 PH Sant Cugat-Sitges 10-12

Juveni l PH Sant Cugat-Bonanova 12-1

VOLEIBOL

Fase ascens 1a Cat. Radia-CV Sant Cugat 0-3

Juvenil Almacelles--CV Sant Cugat I-3

HOQUEI PATINS

Femení PH Sant Cugat . .descansa

Júnior Manlleu-PH Sant Cugat 2-8

Infant i l PH Sant Cugat "A"-St. Ramon . . . .10-5 Barcino-PH Sant Cugat "B" 12-7

Benjamí PH Sant Cugat "B"-Tona 2-4 PH Sant Cugat "A" descansa

Prebenjamí PH Sant Cugat "A"-Sitges 10-2 Canet-PH Sant Cugat "B" . . . .descansa PH Sant Cugat "C"-Mataró 2-5

HOQUEI HEBBA

Div. d 'Honor Femení At.Terrassa-Júnior 3-0

Mans Unides

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 090200046502 o per internet: www.lacaixa + es

Rambla de Catalunya 32 ,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munitlas

Directe al Tercer Món

Carme Talleda Música

M ^ , J CLASSES DE . _ Matricula oberta

• Piano • Violí

• Guitarra • Flauta travessera

• llenguatge • Iniciació a la musical música

C.Martorell. 41 • Tel. 93 389 28 33

|Of inoval paj.vn.Tki •• informàtica

nuiiori.il •• ni·Hiii·.in d'ofkiiw

Av. Lluís Companys, 18 Tel. 93 675 23 73

mmm:mwmmm, iilli:.jll :A N D ;i!fi :

O C A S I Ó venc

<swagen

en perfecte estat

Tel. 9 3 415 0 6 6 0

eo9 &o ee 5S (Pregunteu perXavi)

nHTiuETencHER B E Q U I RED

• f . f f . l .

• Mferk in Sant Cugat

609 603 200

Moble compost de bressol amb llit-niu a sota. Incorporat en el conjunt, còmoda de 5 calaixos

i altres complements.

48.000 ptes.

HS-ÍCANTONS Dijous. I rlfjiinM'iW Esports 33

„ « « i * < * $ « * , * « f> *t Ç * * 0 E S M M l * & %<*$*?

Aleví F e m e n í

Escola Avenç I r Pure/.a de Mana 2n

Aleví Mixte

Pins del Valies lr Escola Avenç 2x\ Santa Isabel 3r

Infant i l M a s c u l í

Avenç lr Centre Obert Sant Cugat 2n CE Àgora -3r

Infant i l F e m e n í

CF Júnior l r

FUTBOL A-7

Aleví

Infantil F e m e n í

CE Àgora lr

J u v e n i l F e m e n í

CF Júnior lr

FUTBOL A-tl

Infanti l M a s c u l í

CE Àgora l r EE Foiró 2n

EE Foirò lr UD Mira-sol Bacó 2n Escola Avenç 3r

FÜT80Í.SAÍA

Alev í

Colegi Europa lr Ferran i Clua 2n Escola Santa Isabel 3r

Infant i l

Escola Thau lr Escola Avenç 2n

C a d e t

IES Leonardn da Vínci lr EE Foiró 2n

Juven i l

IES Angeleta Ferrer lr

mmmm

Alev í

Ferran i Clua "A" lr Avenç "C" 2n Catalunya 3r

Infanti l Mascu l í

IES Arnau Cadell l r Escola Avenç 2n IES Leonardo da Vinci 3r

Infanti l F e m e n í

Centre Obert Sant Cugat lr

Aleví

Joan Maragall "A" lr Joan Maragall "B" 2n Ferran i Clua 3r

Infantil F e m e n í

IES Angeleta Ferrer lr Col. El Pinar 2n Avenç 3r

C a d e t F e m e n í

CVSantCugat l r CE Àgora 2n

J u v e n i l F e m e n í

IES Angeleta Ferrer lr

Marc Carceller... Angeleta F. (I) .2n Sergi Pereira Avenç (A) 3r

ESCACS

C a m p i o n a t local

Albert Adell Avenç (I) lr

CONCURS DIBUIX MASCOTA

Marta Ros Esc. Avenç A Pau Martínez IES Angeleta F. I IES Angeleta Ferrer Escola

» ÇRGSSOg S^PCUSAr

F e m e n í

Joan Maragall la Ferran i Clua 2a. Escola Avenç 3a

Mascu l í

Joan Maragall la Ferran i Clua 2a Escola Thau 3a

•mim».-;

P r i m e r a C a t a l a n a

San t A n d r e u - A n d o r r a . . . . 7-1

I g u a l a d a - C r a m e n e t 1-3

M a n r e s a - P e r a l a d a 2-0

San tbo ià -Cas te l lde fe l s . . . . 1-0

C e r d a n y o l a - P . M a f u m e t . . 1-2

Ripol le t -Granol le rs 2-3

V i l a f r a n c a - S a n t C u g a t . . . 1-1

Vi lassar -Pa la f ruge l l 1-2

P r a t - V a l l s 2-3

M a s n o u - J ú p i t e r 0-3

Equip PJ PG PE PP CF GC Punts

SJIU \ridreu W 25 7 d 77 57 82

Júpiler 58 : i ^ '' 09 42 71 A l 1 1 - 1 L . U i i a l a u i 1 . .

Vilassar 58 . ' i 6 11 71 44 69

Sanllsoia 58 i s I I 9 5(1 • v 65

l 'jljt'niil··ll 58 18 7 15 03 4(1 h i Equip P J P G PE p p GF G C

(iramcnet .w IS 7 15 7l l 56 61 Juv. 2.5 Sot. 34 2(1 6 s 75 51

Peralada 58 IS 1(1 15 .57 H I 55 Ilbidabo ,u 19 8 7 «3 53

Ripollet 58 17 4 17 5> •" 55 Barberà 5 4 21) 7 12 115 6 5

Vialranea w 16 6 16 4 8 52 54 I ,a Planada 54 17 6 11 6 8 6 4

Masnou 58 15 d 17 38 47 51 K. Cerdanyola 34 17 6 I I 68 .54

( lerdanyola 38 15 5 IS 71) 65 .5(1 LM Fmrfm 3 4 1.5 7 1 2 8 5 8 8

Manresa 38 14 7 17 49 49 4 9 Badia 34 13 9 12 78 6 8

Prat 38 15 9 16 42 4 8 48 O n Rull 34 13 9 12 6.5 6 2

(Iranollers 38 15 9 1(> 57 68 48 Caldes .54 14 5 15 5(1 53

R N lafumet .w 14 5 19 55 76 47 Mauri na 34 12 10 12 63 65

Valls 58 14 5 19 56 72 47 Joan X X I I I 34 12 8 14 .58 6 6

Castelldefels ,w 1(1 16 12 55 52 46 Sabadell 34 12 K 14 67 6 5

Andorra 38 13 6 19 62 68 45

Igualada .W II) 6 11 39 75 .56

SanlCujnl 3 8 7 6 2 5 41 8 2 2 7

S e g o n a Reg iona l

G R U P 5

Barberà-Sabadel l 4-2

Badia -La Romàn ica 1-1

Ca ldes -Lumen 3-2

C a n Rull-Mil·lenari 5-0

Caste l lar -La F a r g a 4-0

Maurina-Ripollet 1-2

E. Cerdanyola-Tibidabo . . . 0-2

Llanó-Joventut 25 2-1

J o a n X X I I I - L a P lanada . . . 3-1

57

57

5 2

48

48

47

46

1 ni . ï 34 12 7 15 54 í ) l 43

I . t i m e n 54 13 4 17 52 61 4 3

R i p o l l e t 34 11 6 17 43 58 5 9

l . j R o n i à n i í a .54 11 1) 17 6 4 87 3 9

( i a s t e l l a r 34 I I I 7 17 64 83 57

M i l · l e n a r i 54 6 4 24 56 1 (HI 11

T e r c e r a Regiona l

G R U P 14

San t A n d r e u - C a m í Vell . . . 4-0

San t Qui rze-Montser ra t . . . 0-7

P B San t Cuga t -Rubí 0-3

Mira-sol-Ramon L lo rens . . . 3-0

Lumen-Pueb lo Nuevo 4-0

C a n Fatjó-Can Boada . . ajornat

Depuradores-Les Fonts , ajornat

EqMlp PJ PG PE PP GF GC Punta

Sant Andreu 30 25 2

Rubí 31) 11 5

M Í T M O I 30 23 O

O n Fatjíi 29 21

Sanl'cdro 30 1»

Júnior 3 0 19

Montsenat 311 17

San l.orcn/u 30 15

( j n Boada 29 15

Depuradores 29 1(1

l-esr'onrs 29 9

R. Llorens 29 7

4 4 102

5 6 92

4 7 116

3 1(1 89

116 44 71

l l í i 47 69

112 32 69

.58 67

46 62

56 61

62 ,54

11 108 68 49

II 72

16 82

61 48

91 33

15 62 78 32

20 39 122 23

Camí Vell 29 6 3 20 55 122 21

1'Nuevo 50 3 5 24 40 154 12

PB Si. Canal 31) 1 0 2 6 2 8 111 12

Si. Ouirzc 50 1 2 27 51 146 2

C O P A C a t a l a n a

Laminados-Sants 35-32

Sant Martí-Esplugues 29-30

U E Sant Cugat descansa

Equip PJ PG PE PP GF GC Punt»

l . aminadns 4 4 0 0 152 110 8

Sants 4 2 I) 2 119 11.5 4

Ksplui·iies 4 2 (I 2 113 119 4

CF. Si. (auial 1 1 O .i 1 0 9 119 1

Ass. St. Marti 4 1 0 3 1-17 117 2

: HOSUS HERBA

Divisió d ' H o n o r

F e m e n í

S a r d i n e r o - R C Po lo 0-0

C D T e r r a s s a - R . Soc i edad 1-2

A t . T e r r a s s a - J ú n i o r 3-0

C l u b E g a r a - U n i v . Sevil la .1-2

S. P a b l o V . - C l u b C a m p o .3-0

Equip PJ PG PE PP GF GC Put**

CD'ILTTJSNJ IS | ( I 1 1 87 Ift .1.1

R Sueiedad IS 14 2 2 40 20 50

Sj l i l ' jb lnV 18 14 1 5 50 13 29

Sardincm is S 6 4 24 15 22

Clubí ~impi is (> 4 S 19 24 16

t n n Seullj 18 6 3 9 21 '-I 15

Clubr . jwa IS 4 2 12 25 49 10

Cluhl 'o l , . IS 4 11 20 45 10

At. Icrrassa IS 4 12 14 55 10

Júnior 18 2 1 15 15 W 5

Pr imera C a t a l a n a

F A S E D ' A S C E N S

L la r s Munde t -Olo t " B " . . . 3-1

B a d i a - C V S a n t C u g a t 1-3

Eoutp. PJ K tt.n.»hjM

C V S u i i C u j t a t 6 5 1 16 5 I I

UarsMundc l 6 5 1 16 6 II

Badia 6 2 4 7 13 8

O l o r - B . 6 0 6 3 18 6

34 Esports ELS f CA1YP0NS Dijous. I rtejutiy ti,l 2000

Ben jamí Mixt ' J í q u i p s p a r t i c i p a n t s )

Pins de] Valies - kscola V e n ç •

P ius , Ic l Valle, \ I C W a i ^ c r -

í c i i . i n i (:lu.i - S.int Jordi " V -

C.i t . i l i in\ : i IV - l'I.i Kar re ra s -

M a r i s t e s d e R u b í - R e u n i a Cur -

int-li - J o a n M a i a u a l l - C c i m c

DlK-Tt S.1III J.rnii IV - Ksml . l

San t a I sabe l - Ca ta l i i t iva A " -

C K A u o r a - K a T I o r c s t a - C o l l s c -

ti.l.i

Aleví Mixte

Sant Jordi "A" I

Pins del \ a l i e s 2

Kscola Vern,' à

Ksc.l.i S.nir.i ls.ilx.-l .4

Rcuma ( a r m e l i s

( À-nttc ()lx.-tt 'i

l'Li Karreras 7

K e i r a i n C I t i a S

Joan M.irjiyll 'I

C a r a i , i m a 1»

Sant Jordi "IV . . . . II

P u r c / a d e M.ifl.i 1-'

Infantil Masc. (Comarcal)

KI:\I c.isu-iihisb.ii i

Ci.I Di.s.il Salcsi.ms A 2

( ..I. S j u M l C m - A " ..i

!•:•,<..I,, \ m n 4

( Vnl rc ( íbcrr Sant ( aiu..il , . . ..s

Colcu iCn iu le <>

< . . k m l c . , , o s - V . .7

CIIC-KI C i r m c " \ " . . . . *

C . k u i l-'.vi.l.il'i.i '>

I c c t l o s ' l t " Kl

l l . S Icrr.iss.i II

IKS Tones del Palau IJ

( . . . I c m V d r u n j I.i

l ..! Saur.n Cor - H " 14

( I- K c - i r i l C i r u i c I l l>

O . l c u i l arlnc -M" Ih

( K \i; , . i . . 17

( K H S a n t J . . i d i IS

( ..I Di .s . iS . ik ·s i .ms· ·H" . . . . I 1 '

I I . S C , . . .11 Hcili.lt . . . 2 0

Coleu! I c i n o s 5

i'l-: V i u f.

ll-.S Santa T.ulalia 7

K K M CjMcllhish.i l S

Col I >o,j Sak-sians •>

Coleu . C m u l e IH

Ciik-ni l . i ccoKu.u , , . II

Colcuí C u i n i n Practica . .12

(...iL-yi ]-.s.,.Li Pi.i 1.1

l ' : i i . . K . s i , o r t i \ j S . C 14

IT.S M a t a d e p e r a I s

Kscola V e n ç . Ih

I K S B I a n v i r t 17

IKS lerrassa l.S

IKS Cavall l k rn . i t VI

1 I) tf. S c t e m h i c 2(1

IKSVi l loa iad i s .'I

ÏÏRÏTeÒtSÀÍi*

Aleví Mixt

1 S Rubí Nortc " \ " 1

Col Kun.pa 2

IcrraiiiCliia !

Ksoil.iSantjlsjlx.-l 4

Ksu.lj Moniserrar 5

Joan Mara^all (St. Cugat) . . . .6

JoanMaraga l l lR i ih i ) 7

l-'S Rub i Vorrc " B " M

Col . Bal iucs '1

l ' R K I .es Planes II)

Pau Casals 11

K I I C I . Politècnic 12

Infanti l Mascu l í

C l e u i Balmcs 1

1 S R u b i Vor rc _'

K s m l a T l l J I I . . i

Kscola V e n 4

V Cas te l lnou s

\ \ l ' I l'mar A

I K s K I B u l l i d o r 7

C l u b d'Aran s

( À l d e t M a s C . l C i . n i . i r e . l l i

IKS [ . eonardo d j Vinc] I

Kpic ( \ i s u l o 2

AV\ Kscola Industrial i

l l ' . s V i c u l a u C o n c r i i K

I n f a n t i l F e m . t< Jiintiiv-.il)

C o l c u l C . i m i c " V ' 1

ll-.S lorre del Palau 2

( V letr.iss.i . i

C o l e u C a . n i c " B " 4

Juven i l Mascu l í

\ \ \ Pinar

l-'r.iiiklinl Vei-i.u.

I S C u , l-atf.

IK.s W c l c t a l · c i t c ·

l l . S T . I B n l l l d o i

5:¥eLBS0|i

I n f a n t i l F e m . ( C o m a r c a l )

(iolciti Sagrat (x . r 1

I K S Nicolau í àjnc-rnic 2

C \ R u h í - ' A " s

I K S A n g c l e t a Kcrrcr 4

Colcu i Mar t í 5

C V R u W B " h

Colcgi Kl Pinat 7

Kseula Venc . . .S

C \ Sabadell "A" ')

l'RK Les Planes lli

Colcui Carme 11

c v Ruh i "C 12

CK V<,ra là

C \ Sabadell "B" 14

Cadet Fem. (Comarcal)

Colei;i Sagrat Cor I

(:..lcui Carme . . . . .2

i r . S ' l c r r . i s s a " A " ï

C o l e - l Mart , 4

IKS Viladecavalls 5

C V Sant Ciiu.it . ' .

( à i l t u t a P r a e t k a 7

I K S S j n t a K u l à l i j !s

I K S ' J c r r a s s j - ' B " ')

ll-.S l a S e r r e u l'.l

l l - s l l l a u s a n 11

C K \ünra . . C

Juvenil F e m . (Comarcal)

Cotc-i Sayat Cor (CM) 1

ColeUiCarmelJK» _'

I K S C a v a l l l k r n j t l J M l .i

I F . S \ i u > l a i i C , , p c r n i c 4

Col ( àilrura Pràctica s

I K S \ , l a d c c . o a l l s l J X l (,

I K s B l . i i i \ . i r t i S . \ i . . 7

l | - S \ | . , n l s e r i . i t R . , m l . l \ l l . . .s

I K S \ l , . i , t s c t . . i t R . i i u i J \ i . . . . ' '

ll ' .S \unL-k-ta Ketrei HI

I K S S a n t . i K i i l J l i . u S I ' i . . . . II

I K S \ i l l p r i J í - l l X ) . IJ

Henjtimí Mixt ' l -A| i i ips p a r l i e i p a n t s l

K e i ' . i n i C l i i : i - ( ' - ( . . . i n \ l a . ....II

"H - | - : su l . ,S . . ; , t , ,K.a ie ]"H' K

r r a n i C l i u " \ " - C a l a l i i n s a \

KLII .HI I CI . I . I ' IV - J . . a n \ l . , i a u . i l .

" \ " - K s , , . l a V e n c - C o l l o n c . l c

l . i l . ld>re-Ksi . . i jS j i i i : i l s i l» . - l "A"

-Cj t . i l unva "B"

l ' r e b e n j a m í ((imp D

(l\qnips participants)

S p o i t i n - R i i h i "IV I

i i-: Hr.l·i-ir :

( l 'SanCiistolial-D" í

( . .k- i . s,,j.-ai l - i 4

C K S i - i r l nuat " \ . . . S

. ] a l « t C . i l l . l . . ! Í e s a - B ' . . . . I .

Kiiln l · i i l i -olSi la .7

C I . S . i i n ( 'iL'jt - H " K

1 K AHI .M D 'i

S i ' i P c . c - l . u i . e i . l I ••!*" . . . IU

( \ ' lerrassa "í " II

S p o i t i i i s R i í h i "t " C

Colcui l .ue-.il-.n.in . . . I s

C K \ ' l l . u k - i . n a l l s . 14

Prebenjamí Kirap 2)

(l-'quips participants)

Terrassa C l 1

CK Júnior J

C P S . m C n s t < i l > a l " C ' ï

l ' I ) Can Trias 4

C N lerrassa "R" s

Coleui \ e d r n t i a h

Colec i Pe t i t Kstel 7

C K I P B i s h a r d ' K í a r a K

CI-: - V o r a " H " <•)

M j u r i t u K w r j " B " 1(1

C K 1 P KIK. Blanc 11

C K . \ R o r a " C " \Z

C K l l ' S a n t l J o r e n v l i

Cole^ i J. \ e d m n a 14

CKC. i i r Boada in

Kscola Ribas 11

CK.1P Pere \ n e t "B" 12

Cl - . IPS i l io l a -B"

J a b a c C a n Jot'resa

Prebenjamí «imp 3) (Hquips participants-)

CN 'lerrassa "A" 1

C P San Cnst6h. i l " A " .'

Jahac (;.in Jot'resa " A " ?•>

Maur ina K«ara "A"' 4

Sportin,!! Rub í " A " ^

C K \ ' i l j d n j l l l s (>

( : P S a n C r i s t o b a l " B " 7

San Pere 1.unien CK "\" . . S

CK Matade|X-ra <l

Olí tupi t í -m f-arjí'. 10

C K J o a n X . M l l II

l 'K K u b í ' A " \1

Cl- Aiora " . V l.s

C l ' M a i i u i u K u a r a ' - C " . . . 1 4

Benjamí (Grup 1) ( H q u i p s p a r t i c i p a n t s )

( K Maris tes Rnhi "IV . . 1

C V lerrassa <" _'

Cl : = . S c l . - n i l , l e " B " '-

C K \ , i c a , l s , c . 4

Kscola I'l "IV S

l 'K Caste l lb isbal - C " t.

C P S a n C r . s t o l . j , "IV 7

C o l e u i l ' . s i o l a P k i "C" -S

J a b a c C a n J o t ' r e s a - l i - 'i

Kscola V e n c " C " . . . . : . . . . i n

l [ ) S i , i I . o r c i t / o " I V ' I I

(iik· !;il · ' . i it .ip.i \l

Henjamí i( irup 2i

( | - . q u i p s p a r t i c i p a n t s I

C \ lerrassa B" 1

San Pe ie 1.unien ( T "( J

Cl J i . i n W l l l - I V t

1 l ) M i r . i - . o ! H.i.-o"lV 4

S| , . , r : inuUu!)i - IV s

( ,.k-u: K.K.im I,

" l u i . p . C - i l-aljo "( "" 7

C P s., : i ( -isn.hal - ( 7 ' . . .S

C o l e . : I ..i 1 arria " B " '1

Benjamí ((írup 4)

( l í q n i p s p a r t i c i p a n t s )

C o l e y Kscola Pia " A " 1

l D C a n Trias 2

CT Júnior .s

PB R a m o n Llorenç 4

C K I P Pere Viver " A " ,s

K. \ S Montse r ra t h

(lol . M. Auxiliadora "A" 7

(iok-tíi \ e d r u n a s

Í.'K M a t a d e p e r a V

CK Viladecavalls 11)

C D M i r a - s o l H a o - V II

Benjamí (Crup 5) ( K q u i p s p a r t i c i p a n t s )

I-!scola 'Thju "A" 1

l ' K Rubí "A" 2

C P S a n C r i s r ó b a r l V .í

Jahac < .'an Jofre-sa 4

Kscola Avenç R"' S

K K K i u r ó 6

I I ) San I . o r e n / o "A" 7

C o l e R i S j R r a t C o t H

(Vtletíi Dosa Salesians ()

I K Castel lbisbal "IV II)

C o l e n i l . a l - ' a r g j ' " \ " 11

Benjamí ((Jrup 6)

(l-^quips participants)

l 'K Castel lbisbal "A" 1

< ) l impit C a n l 'at jó " -V 2

( l ; TJ.s Setemhrst " A " 3

C P S u i ( J i s tob j ] "A" 4

C l J i u i i X X I l l ' W " =.

San Pere I .unten " A" h

l-^scola V e n ç " A " 7

1 D l . c s l o n t s 8

C V Terrassa "".V 4

S p r o l i n - K.il·i "U" 1(1

C K M a i i s ! c s " V ' II

A l e v f K i r u p 1)

I l ) l . e s | - , . i i i s ; - | V 1

T. M a r i s t e s - l i ' ' I

( ..I. Surat Cot ,s

C l ) l an l ' a t e l i í i l . , 4

1 I-. IP Hish.it . ll-.uara ,s

I l> l!. ,k- Seremlire f>

CI.ICLM J \ c d r u n . i 7

( ,.vm KscolalYrB" X

i olem \ l . \u\iliadora <)

t ..!.--: l a . e i . K í j a r a 1(1

l - K l o i r o - B " 11

Alev í Kirup 21

Cnk-Hi Kscola Pia "A" I

C K Maristes " \ " 2

K K K . i i r ó - A " s

r i ) M i r a - s o l B a c o 4

C l · H · S c h o l j - . V 5

CI- 'Viladecaval ls (,

Kscola V e n ç 7

Kscola R ibes X

CK Maur ina Egara <•)

C l u b Cimal 1(1

l ' K Castel lbisbal II

(à i l e^ i l .a Kart^a \2

l ' D l . e s K o n t s - A " 13

FUTBOCA-H

Infantil Masculí l(>i)marcal-(jrup l Inic)

Colcgi Kscola Pia 1

CKÀKora 2

{'.¥ Matadepera .s

(ailctíi Sanr Kraneesc 4

KKI-oiró 5

Cl-Joan XXIII (.

KK Sabadell 7

Colcui KK'.im S

CK Maristes >)

C l u b Rac» I»

Ccti-k-.Sabadelk-s II

Coleu i 1 icc-o K«ar.i 12

C l u b C ima l l.s

Femení ((irup l nici

IKS Cu\ all Bernat 1

CF Júnior (Juvenil) 2

Colc-fíi Kl Cim ,s

CK A s i r a d n f a n t i l i 4

PB Ramon Klorenç s

IKSIm. Blansart ó

Campionat Local

\ l l ic r t A. lc l l . . . Venç I h 1

M a a C i k c l i c i \ K c r i c t i l l .2

Scrili Pereira . . V c u ç l A C . ï

Jamtl Sahl \ i e n ç t . \ i . .4

( Ju im l. íaui;er . .Avenç lAi . s

Alex Carcel ler J M . u a n a l l t B l .1.

Marc Mc-nde / . A i c n ç l A l 7

Mart.i.Si.na . .Pla i K (lli . >

C a r l e s / a p a t a . . , \ \ e n ç i \ l '<

P o K i o r n / . l ' I a i l ' l B l . . . I I !

OS/CANTONS

g~^ "I Especules

ixdtura Dijous. I r/t juny rítl 2000 35

El f u t u r m u s e u

Sorgeixen les primeres propostes per al futur museu de Sant Cugat

El museu s'albergarà al primer pis del claustre del Monestir M. AI.MACRO

El que fins ara ha estat cl ( 'en­tre de Restauració de Béns Mo­bles de la Generalitat, situat al pis superior del claustre del Mo­nestir, serà en un futur el Museu de Sant Cugat. De moment s'­han iniciat els primers contactes entre l'Ajuntament i les diferents entitats culturals de la ciutat.

Divendres passat es va celebrar la primera reunió entre l'alcalde de Sant Cugat i la Comissió de Patrimoni, integrada per entitats culturals. En aquesta reunió, cada entitat va dir-hi la seva. Després de recolir les diferents opinions, l'Ajuntament farà un estudi i pre­sentarà les diferents propostes.

Per crear un museu a qualsevol ciutat, s'ha de tenir present quins són els trets més característics d'aquest indret. És a dir s'ha de conèixer l'estructura de la po­blació, la seva dinàmica cultural i les propostes existents en l'àm­bit ivuiseològic. així com també quines són les necessitats dels seus habitants.

En les darreres dècades Sant Cugat a experimentat un gran creixement, igual que tota la co­marca del Vallès Occidenta l . Afortunadament, a Sant Cugat sempre hi ha hagut entitats en­carregades de preservar la iden­titat i el patrimoni de la ciutat. Actualment hi han unes 70 enti­tats que es dediquen a activitats culturals, això vol dir que la ciu­tat disposa d'un gran nombre de persones interessades en la cul­tura i per tant interessades en la construcció d'un museu.

D'altra banda, a la rodalia de Sant Cugat existeix una àmplia oferta de museus, trobem mu­seus que reflecteixen l'activitat agrícola dels nostres avantpas­sats, l'activitat arqueològica des­envolupada a la zona, elements arquitectònics, escultòrics, histò­ria, ceràmica catalana, tèxtil, art... Així, a l'hora de pensar quina serà la temàtica del futur museu de Sant Cugat, s'ha de tenir present totes les ofertes de les quals els ciutadans ja disposen.

Fins aquests moments hi ha di­verses propostes, totes possibles.

El museu s'ubirarà al claustre superior del Monestir FOTO: XI.

Una d'aquestes podria ser dedi­car part del museu a la col·lecció particular del desaparegut Josep Barberà sobre Cavall Bernat, muntanya emblemàtica situada a la serra de Montserrat i de la qual es conserven moltes pintu­res llibres i altres objectes. Una al­tra possibilitat seria dedicar el

museu a la vida rural de la ciu­tat, matèria amb la qual ja es vo­lia construir un museu a l'antic Celler Cooperatiu. També s'ha parlat d'un museu del Monestir o fins i tot s'havia plantejat cre­ar un museu de la fàbrica de ta­pissos, però el futur C e n t r e d'Art Tèxil ja li donarà cabuda

a la seu de l'antiga Escola Ca­talana del 'Tapís. Josep Querol, aficionat sabadellenc a la pale­ontologia, va oferir, ja fa algun temps, la seva col·lecció d'in­vertebrats per tal que es fes un museu de paleontologia a Sant Cugat.

Però la idea (pic més forca té és que el futur museu de Sant Cugat albergui la història de la ciutat en conjunt o bé més par­ticular explicar la història del Monestir, seu on s'albergarà el museu. Montserrat Rumbau, presidenta de l'Associació d'A­mics de la l 'NES( X) a Sant Cu­gat, afirma que "el museu hau­ria de ser de la h is tòr ia de l Monestir, però hauria de ser un museu modern, que es servís de les noves tecnologies per crear la història". Per la seva banda Jaume Busquets, membre del G E L (Grup d'Estudis Locals), ha declarat que "el museu hau­ria de reflectir la història de Sant (Jugat fins a l'actualitat i hauria de ser confeccionat des d 'una perspectiva moderna per arri­bar a la màxima gent, tant d'a­quí com de fora".

Aquesta opinió també la com-pateix Tomàs Grau, president de l'APAC, Associació per la Preservació del Patrimoni Cul­tural de Sant (Jugat, que desta­ca que "els 2.800 metres qua­drats que tindrà el museu donen pera molt i la història de la ciu­tat seria la temàtica més idònia".

M. Rumbau UNESCO

J. Busquets GEL

T. Grau APAC

"f/« museu que aglutini el claustre i el Monestir

"£/» museu que abasti la història de Sant

"Un museu complet, des dels jaciments dels

per entendre conjunta­ment la seva història "

Cugat rural, industrial i actual"

ibers fins a l'actuali­tat dels anys 60"

CUSTO KNTRK SOMNIS I REALITATS

- Pintura jove 200(1 -

1: /// inaii'ittKti ió. 1/ / ) , a Ics JiVi

sïnol

'Els imkúV, ull vohrc IcL·i do 'I? \ I M\ n

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

36 Cultura ELS / C W I Ü N S Dijous, I de juny del 2000

L i t e r a t u r a

Els premis literaris Gabriel Ferrater arriben a la tercera edició

Recoder: "elpròxim any el certamen serà d'abast català" \ 1 . Al.MUikO - Sant Cugat-

Fa tres anys, la ciutat de Sant Cugat va celebrar els 25 a n \ s de la mort del Gabriel Ferra­ren poeta que \a estar molt anclat LI la ciutat en els darrers an \ s de la seva vida. Amb mo­tiu d 'aques ta celebració es va organit/.ar un concurs literari. al qual, aquells alumnes de les encoles santeugatenques que així ho des i t ge s s in , p o d i e n presentar les seves pròpies po­esies.

Fnguany el concurs ha arri­bat a la tercera edició i segons paraules de l'alcalde Lluís Re­coder, "l 'úlima a nivell local, p e r q u è l ' any v i n e n t v o l e m conver t i r aques t concurs en un cer tamen d 'abast català". I .alcalde va explicar tpie l'A­j u n t a m e n t vol p o t e n c i a r aquest premi per "crear una imatge de ciutat (pic s 'estima les lletres i adora la figura de (íabriel Ferrater".

l 'n total de 70 treballs, de sis escoles santeugatenques , han es ta t p r e s e n t a t s al concurs , dels quals el jurat, format per la comissió c iutadanoinst i tu-cional Gabriel Ferrater, ha ha­gut de fer una selecció molt acurada, ja q u e , segons l'al­calde, membre d 'aques ta co­missió, "mol t s de ls t reba l l s presentats són d'una gran qua­litat".

Acte de lliurament Ms premis a la Casa de Cultura E: XI..

El concurs consta de tres ca­tegories, i dins de cadascuna han quedat Finalistes cinc tre­balls, però només el p r imer classificat de cada grup s'ha e n d u t un premi. La guanya­dora de la categoria que in­cloïa primer i segon d 'KSO ha

finestra de Laura Durbà , de l'escola Avenç. A la categoria de t e rcer i q u a r t d ' E S O ha g u a n y a t Mar ta Balaguer de l 'escola Tau , a m b la poesia que es titula La nena d'aigua. Per acabar, a la categoria de primer i segon de Batxillerat i

estat la poesia Des de la meva c i n q u è de Formació Profes­

sional. els guardonats han es­tat dos: Lola F.spill, de l'Àgo­ra. amb la poesia li/a/i i Mi­q u e l À n g e l G o n / . à l e z . de l ' Inst i tut Leonardo da Yinei. amb De ros i esperit.

lots els guanyadors \ an re­bre un diploma acreditatiu, un val de 25.000 pessetes en lli­bres, una subscripció gratuïta d 'un any al diari Fi.s 4 C A N ­

T O N S . a més de veure publi­

cats els seus poemes en aquest mateix diari i un lot de llibres de part de la llibreria Paideia.

D'altra banda, les escoles a les quals per tanyen els gua­nyadors també se'ls va fer ob­sequi d 'un lot de llibres, gen­tilesa de la llibreria Paideia.

Després de l 'entrega de pre­mis, que va tenir lloc el passat divendres 26 de maig a la Casa de Cultura, l'alcalde Lluís Re­coder va fer un discurs, en què va d e s t a c a r la i m p o r t à n c i a d 'ensenyar assignatures d 'hu­manitats, que , segons l'alcal­de, "no ens ajuden a guanyar-nos la v i d a , p e r ò sí a se r mil lors p e r s o n e s " . Recode r també va felicitar les escoles participants per haver poten­ciat la part icipació dels seus a lumnes en aques t s premis .

Els poemes que van recitar! els guanyadors, durant la ter­cera edic ió dels p remis Ga-| briel Ferrater, seran publicats per E L S 4 C A N T O N S en el prò­

xim número .

'La comèdia dels errors' arriba a Sant Cugat

M A G . -Sant Cugat -

La comèdia dels errors, una de les primeres obres que va es­criure el dramaturg anglès Sha-kespeare, es representarà el pro­per 9 de juny al Teatre-Auditori a Ics deu del vespre.

L'obra, una producció del Tea­tre Nacional de Catalunya, ha estat representada per 17 actors catalans, entre ells Carles Martí-ne/., Fransesc Albiol. Jordi Fi­gueres i Pep Pla, i dirigida per la basca Helena Pimenra, els úl­tims muntatges de la qual ja ha­vien estat de l'autor anglès.

La comèdia dels errors se situa a l'època de la Grècia clàssica, on dos germans bessons, acompa­nyats dels seus criats, també bes­sons, separats entre si i dels seus pares a causa d'un naufragi, es troben, sense que cap d'ells ho sàpiga, a la mateixa ciutat d 'E­fes. És un argument clàssic que serveix per representar la recer­ca d'ambdós germans pels car­rers d'una ciutat que es conver­teix en un verdader laberint.

L'obra no és fàcil d'escoltar, per­què Helena Pimenta ha creat un escenari ple de trampes, passos soterranis i escales, això fa que els actors no entrin ni surtin d'es­cena sinó que emergeixin i s'a­maguin entre els elements de­coratius, fet que fa que en moltes ocasions el públic els senti parlar però no els vegi.

L'obra es farà el 9 de juny al Teatre-Auditori.

C r í t i c a de c i n e m a V

Postah des de VAfiica

Pel·lícula: Soné con Àfrica Director: Hugh Hudson Actors: K. Basinger, V. Pérez Durada: 112 minuts

El continent africà sempre pos­seeix un atractiu que resulta irre­sistible. A l'Africa es poden situar tota mena d'històries -comèdies, drames romàntics, aventures, llui­tes per la supervivència, obses­sions personals- i siguin aques­t e s m é s o m e n y s b o n e s aconseguiran captivar l'atenció del públic.

ASoSécott Àfrica e\& protagonis­tes absoluts són la recuperada Kim Basinger, després d e dos anys d'absència, i, inevitablement l'Àfrica, ambdues fruint d'una fo­tografia que encara en ressalta més els atractius respectius.

Es tracta d'una autobiografia, la de Kuki Gallmann, una italiana

ISABEL SÀEZ

que se'n va anar a viure a l'Àfri­ca des de la seva Itàlia natal, tren­cant amb el seu món ple de co­moditats. A l'Àfrica va trobar les dificultats d'una terra dura i va patir desgràcies personals però el seu vincle amb aquella terra es va fer tan fort que ha dedicat la seva vida i esforços per la preser­vació del medi ambient.

Excel·lent oportunitat per la Kim Basinger, que té un vehicle pel seu lluïment personal, com va ser el cas anteriorment amb la Meryl Streep {.Memòries d'Àfrica) i la Sigoumey Weaver (Goril·les a la boira). La pel·lícula no decep­cions perquè trobem aquesta nota d'exotisme, d'una terra que sem­pre resulta fascinant i que ens condueix a altres límits.

El guió. Sempre el maleït guio. Una eina sense la qual no hi ha història t que, si està malament, no

hi ha forma de remuntar-ho. Al guió de Soné con Àfrica li falta ten­sió, com no es cansen de repetir al protagonista de La musa, una comèdia força divertida, encara en cartellera (molt recomanable). Les autores de Soné... han fet un encadenat de situacions i anèc­dotes que van cadascuna pel seu cantó, no les han enllaçat amb consistència i no fan la més mí­nima progressió dramàtica. De fet, Soüécon Àfrica nó té una tra­ma central ben construïda i sen­se aquest eix no hi ha solidesa. Qüestions que no es responen, personatges deixats ai seu aire... Un desgavell. Si aquest defecte, que és essencial, no té els resul­tats devastadors que esperaríem, deu ser perquè l'espectador tam­bé somia amb l'Africa, un univers tan fort que s'imposa a ta pobre­sa d'un guió.

Imatjie de l'exposició de l'any passat FOTO: CEDIDA

Exposició de fi de curs Com cada any, a les acaballes del

curs el Taller d'Art Obrador ha pre­parat una exposició amb totes les obres que han realitzat les % alum­nes que han assitit al curs.

Enguany la mostra acollirà més

de 400 obres, entre les quals s'hi podran trobar escultures, mobles restaurats, ceràmiques o vidres gra­vats.

La mostra s'inaugurarà el 4 de juny vinent a la Casa de Cultura.

ELS í CANTONS Dijous, 1 dejuny del-WO Cultura 37

E n t r e v i s t a

Miquel Pellicer. Editor

El llibre explica d'una forma molt simple per què hi ha fronteres"

M. A.G.

Miquel Pellicer porta més de 30 anys vivint a Valldoreix i des de ben jove s'ha dedicat a pu­blicar llibres per a nens. Al llarg de la seva carrera com a editor ha treballat a diverses editorials i ha intentat prublicar llibres pel seu compte. Pellicer va ser l'in­troductor de la col·lecció de lli­bres de Wally i per Sant Jordi es va decidir a publicar On e's el pe­tit príncep?, un llibre del mateix estil, però de producció catalana.

— Per què literatura infantil i no per a adults?

- Perquè és un món comple­tament diferent, molt més maco. Hi ha molts factors que un edi­tor d'adult no pot fer, l'editor de contes per a nens ha de conèixer molt bé les arts gràfiques, què pot fer, què pot imprimir, ha de conèixer tot el mecanisme, des que es crea la idea fins que s'e­dita el llibre. A més, el llibre per a nens a de ser instructiu i això és tot un repte.

Miquel Pelinei mo\tia elllibiepubliiat FOTO:XI.. - Creu que als nens d'avui els

agrada llegir? - Hi ha algun nano que sí que li

agrada, potser un 10 per cent dels nens els agrada llegir, a la resta els has de forçar. L'única manera d'in­volucrar el nen a la lectura és cre­ar llibres que no s'hagin de llegir, que tinguin molts dibuixos i que siguin instructius.

- Com veu el panorama ac­tual de les editorials catala­nes?

- Per desgràcia actualment el lli­bres infantils, a Catalunya i a tot Espanya, han deixat de ser de pro­ducció pròpia. La majoria d'edi­tors, per comoditat, es limiten a comprar drets de llibres, ja fets, a les fires internacionals. Molt pocs

són avui dia de creació pròpia, a diferència d'anys enrere, que els editors catalans venien llibres d'a­quí arreu del món.

- Aquest llibre porta per tí­tol On és el petit príncep, però té alguna realació amb el clàs­sic El Petit Príncep?

- La idea del contingut està feta abans d'associar-lo amb FA Petit Príncep. Jo vaig redactar cada es­cena i cada personatge del llibre i el Jan -autor del Súper López- en moltes ocasions va fer els seus irò­nics dibuixos. Treballant conjun­tament va sorgir la idea de fer un Petit Príncep, perquè als dos ens agrada molt.

- La seva obra és tan me­tafòrica com la de Exopérey, autor d'El Petit Príncep?

- Sí. cl meu llibre no és només per a nens, igual que El Petit Prín­cep. Resumint, el conte explica d'una forma molt simple per què hi ha fronteres al món. El llibre, a diferència de la vida real ce un fi­nal molt utòpic, en cl qual desa­pareixen les fronteres. Kls nanos que llegeixen el llibre aprenen en què consisteixen les fronteres i la política.

- El llibre va sortir per Sant Jordi. Des de llavors quina ac­ceptació ha tingut?

- Un llibre quan te un èxit molt gran t'assabentes el mateix dia que ha sortit i si és un fracàs tam­bé. Si és un llibre que es va ve­nent és difícil saber-ne els resul­tats. Però bé, cal dir que hi ha llibreries que ja l'han esgotat.

L'Alexandria organitza un monogràfic sobre cinema

M.ALMAGRO

- Sant Cugat-

Els Dos Rostres de Banús: el Rol de la Música en la Història del Cinema va ser el títol de la xerrada encarregada d'obrir, el passat divendres 26 de maig, el monogràfic sobre cinema que organitza la llibreria Alexandria.

La xerrada va anar a càrrec de Jordi Cabanes, professor d'i­matge de l'escola Bofill de Bar­celona i Jordi Marcos, realitza­dor i productor cinematogràfic. El primer dels experts va fer un breu recorregut per la història del cinema i va destacar la im­portància del so des del naixe­ment d'aquest, i referent a la música. Cabanes va afirmar que "la visió d'una pel·lícula muda no s'ha donat mai, sempre ha anat acompanyada de música".

Per la seva banda, Marcos va explicar el procés que se segueix per posar música a les pel·lícules.

Després de la in te rvenc ió d'ambdós experts, els assistents van poder escoltar dues bandes sonores i imaginar les pel·lícu­les en què les utilitzarien.

C r í t i c a de t e a t r e

El brunzit dels sentiments

DANSA T È T E & L U R E L U R E

L U R E per la Zbang Dance Company

Coreografies i direcció: Jasmin Vardimon

Ballarins: Luke Burrough, Cat­herine Gardncr, Liat Shinar-Og-den i Jasmin Vardimon

Música: Coilage de Fabienne Audeoud i Julcs Maxwell

Realitzadors, animació i vídeo: Guy Bar-Amotz i Shanin Afras-siabi

Il·luminació: Aideen Malone i Aga Ahmed

Lloc i dia: Tcatre-Auditori. 26 de maig

La presentació de dues coreo­grafies de Jasmin Vardimon hau­ria que ser motiu suficient per atraure els amants del teatre, om-

plir la sala i acollir, com es mereix, una mostra de la nova dansa que es fa a Europa. L'aspecte de la platea era descoratjadora i, pel que fa a mi, inexplicable, ja que els espectadors no. arribaven a les dues-çentes persones. Sen­se el futbol ni Gran Hermano a la tele, on eren les persones sen­sibles d'una àrea metropolitana amb més de tres milions d'ha­bitants? Falla la publicitat? Els preus són massa cars? Altres con­vocatòries han omplert el teatre i una localitat a can Barca no bai­xa de les deu mil peles. Què pas­sa a Sant Cugat? No hi ha en una ciutat de seixanta mil habitants, cinc-centes persones (menys de T1 per cent) per anar a veure un espectacle de dansa contem­porània una nit del divendres? La primera coreografia, Téte, una

versió sensual i potent del mite de Salomé, presenta l'home en-totsolat, aiiè a la passió, al món carnal, requerit per la dona al­ternativament amb maneres oposades, agressivitat i tendres, amb gran dosi d'humor i contra­dicció gestual, una difícil arqui­tectura de moviments seriats de rebuig i integració, on els cossos n'esdevenen un de sol en oca­sions, ajudats per la distorsió mu­sical i el joc del vídeo, introduït en els escassos elements esce­nogràfics. Lure LureLure és una història d'àmbit familiar, una bucòlica estampa de l'estiu a la muntan­ya, dies plens d'animació, de jocs de visions plaents, de contacte amb la naturalesa i, també, del descobriment de zones ocultes de l'altra naturalesa, la humana.

I d e e a

Trias explica la filosofia del límit al cicle de xerrades

de la llibreria Mythos

El cicle de converses que duu a terme Gerard Videl a la llibreria Mythos va comptar dimarts passat amb un dels pensadors catalans més notables, Eugenio Trias. Un filòsof que des del seu primer lli­bre, La filosofia y su somfrra, fins avui ha anat perseguint la matei­xa idea, la qual va explicar exten­sament el mateix Trias.

Des que va començar s escriure, Trias sempre ha intentat trobar els límits de la raó. Segons el filò­sof "la filosofia se centra molt en conceptes bons, però jo crec que també ha de fer referència a les ombres, és a dir, a conceptes do­lents com ara la injustícia o el mal".

Eugenio Trias sempre ha consi­derat que la filosofia ha de tenir un

caràcter crític. En les seves pri­meres obres, Trias va trobar la for­ma que havia de tenir el seu dis­curs i va començar a pensar la manera de dur a terme els seus pensaments. Posteriorment el filò­sofes va posar a experimentar, i ho va fer en el camp de les arts, que, segons Trias, "sempre ha estat el millor camp d'experimentació". Després d'aquestes experimen­tacions es va submergir en el camp de la religió i en el seu da­rrer llibre tracta el tema de l'ètica.

Trias ha plasmat les seves con­clusions en l'obra dels seus da­rrers deu anys i segons el filòsof, ha arribat a la conclusió que "el límit del món som nosaltres i que la filosofia no pot deixar de ban­da els conceptes negatius".

Amat Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 í 93 480 36 00

38 Cultura ELS / G W T O N S Dijous. I de juny del 1000

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

" I eh desvergonyits van seguir ballant... 5?

Les frontisses que unien el Monestir i la vila grinyolaven sovint. És natural. Per bé que només algunes de les grinyo-lades arribaven molt enllà. Ja n'hem recordat un munt: unes quantes de cada color. Recor­dem-ne avui una altra de ben solemne de l'abàdiat de Fran­cesc de Serra i Portell, sortosa­ment no massa llarg en el temps: 1736-1745. Home savi en llibres, però, també -pel que es veu- traçut a crear con­flictes. Vet aquí un tros d'­història una mica tragicòmica. Més que un ball normal, sem­bla un ball de bastons...

El 1738, gestions municipals aconseguien per a la vila el no­menament d'un batlle reial, prescindint dels privilegis se­culars del Monestir, també en aquest camp. I ja la tenim ar­mada. El Manuscrit Anònim ens ho explica així:

"En su tiempo se empczaron grandes turbulencias, entre los de la villa y el termino contra el Monasterio, ésto fuc el ano 1738. Queriéndose apartar de la jurisdicción del Monasterio y Paborde Mayor, haciendo parte el fiscal de la Audiència, moviendo cuantas pie/as pu-dicron, la Real Audiència, nombró como bayle real a Isi-dro Margenat, dos afios cabeza de los revelados contra su Sc-nor." (Volen dir senyor feudal o sigui l'abat, representat pel paborde major en la jurisdic­ció civil sobre la vila). "Como sucedió por Canestolendas de 1740, que no habiendo prece-dido liceneía del Sr. Paborde. como era de estilo para bailar en la ptaza de la villa, si solo que dicho bayle Real la dió de su pròpia autoridad" (fixem-nos què diuen: plaça de la Vila, la davant de Sant Pere, actual

de Pere San...) "ruese a la pla-za dicho Paborde Mayor, don Antonio de Grimau, asociado de su bayle baronal, Josep Franch de Valldoreix y de Don Pedró Arcón, monje del mes-mo Monasterio, para que los múskos dejasen de tocar po-niéndoles penas, de lo qne se rieron de todo. Y, dicho lsidro Margenat, con muchos de los de la plaza, los sacaron a em-pellons a dicho Paborde, su Sè­nior y Barón, acompanàndoles de esta forma y gritando: 'afue-ra, afuera', hasta haberlos sa-eado de la piaza. Y sin mas ver-güenza eontinuaronsu bayle".

El text és redactat en un pès­sim castellà. Som a mitjans del segle XVIII i el: "sin que se note et intento!" -ha anat do­nant els seus frutts. EI paborde devia actuar amb et vistipiau de l'abat i de la comunitat: un monjo l'acompanya. £1 que

més meravella és la ingenuïtat o la imprudència de la gestió, i, justament per carnaval, que de­via ser—en aquells temps d'es­tretors morals-com una mena de petita ruta det bacalao: ar|e-vir-se a pujar a la plaça a inte­rrompre un ball! Les penes amb les quals músics i balla­dors són amenaçats, devien Ser civils i canòniques. L'esbron­cada del "fora, fora!" i les em­pentes carrer Major avall: reial-m e n t ' t o t un espectacle llastimós. Ben denigrant per al Monestir, principalment! >

"Y sin raàs vergüenza eonti­nuaron su bayle". El redactor, que pensava en català i escrivia en castellà, devia voler dir, sen­se sortir-se'n: ttI els desver­gonyits van seguit ballant"! Heus aquí, en tot plegat, un exemplar clar de com despres­tigiar qualsevol autoritat de la manera més absurda!

F o t o g r a f i a

La Floresta, un poble que desperta solitud

en el fotògraf Car les Aymi

M o s t r e s

Laura Sànchez exposa a la mostra de final de curs de l 'Escola d'Art Municipal

Imatge de l'acte inaugural FOTO. X.I..

La sala d'exposicions Zoom acull, des del 18 de maig passat i fins al 5 de juliol vinent, la mostra de fotografies La Flo­resta Impressió Surrealista de Carles Aymi.

L'exposició, segons l'autor, "intenta plasmar" els seus

"sentiments de solitud cap a la Floresta". Carles Aymi ha acon­seguit, "gràcies a un treball molt acurat de laboratori i a la participació de Jana Huter", elaborar un total de 25 fotogra­fies surrealistes i amb una for­ta dosi de sentimentalisme.

Laura Sànrhes davant la arca obra l·O'ÍO.X.L

Vn total de 14 obres són Ics que formen l'exposició de fi­nal de curs de l'Escola d'Art de Sant Cugat que es va inaugurar el 28 de maig passat.

Enguany l'encarregada de dur-la a terme ha estat Laura Sànchez, que ha optat per ex­

posar 14 de les 28 obres que havien format part de la mostra que l'artista havia fet al claus­tre de l'església de Viladecans. Els quadres són retrats dC do­nes àrabs o bé paisatges desèr­tics. La mostra es pot visitar fins al 8 de juny.

'Didàscalia' compleix 10 anys d'emissió radiofònica

MAG. -Sant Cugat -

I ,'espai de teatre Didàscalia de Ràdio Sant Cugat celebra aquest mes de juny cl desè ani­versari. Al llarg d'aquests 10 anys s'han emès 400 programes. a través dels quals Pep Tugues, director i locutor, ha pogut se­guir amb atenció l'actualitat de les arts escèniques a Sant Cu­gat. Mira-Sol, Valldoreix, la Flo­resta, Cerdanyola, Sabadell...

Per celebrar el desè aniversa­ri, el 2 de juny vinent s'emetrà un programa especial, en el qual participarà Jordi Duader, actor ja consagrat, Pere Arquillué. actor que fa 10 anys que exerceix com a tal i Espiral Teatre, que en­guany també celebra el desè aniversari.

Pep Tugues explica que "Didàscalia sempre ha intentat informar la gent de les obres de teatre i altres que s'han celebrat a Catalunya". Tothom ha tin­gut veu en aquest programa, des d'actors desconeguts en el mo­ment d'anar al programa fins a actors consagrats; també han passat pel programa nombroses companyies teatrals, com per exemple la Cubana. Tots ells han realitzat tertúlies, entrevis­tes, comentaris, informació d'es­trenes, crítiques i recomana­cions, que han estat de gran utilitat per al oients.

Des dels seus inicis, l'any 1991, el programa de Ràdio Sant Cugat ha estat testimoni de la creixent projecció de l'escena catalana, i Pep Tugues en des­taca que "ara és molt fàcil fer un programa que parli de tea­tre, però fa deu anys a la gent no li interessava tant".

Al llarg dels deu anys que por­ta en antena, Didàscalia ha vist reconegut el seu esforç mit­jançant dos premis. L'any 19%, va guanyar el Premi Catalunya de Comunicació Local a la Mi­llor Tasca Cultural de la Fun­dació de la Ràdio i de la Tele­visió Local a Catalunya, i dos anys més tard li va ser atorgat el Premi a Programes Radiofò­nics 1998. Didàscalia ha canviat en di­

verses ocasions d'horari, va co­mençar emetent-se els diven­dres amb el nom de Fulletó de mà, posteriorment, el seu dia d'emissió va passar a ser el di­mecres i es va passar a dir com avui el coneixem. Aquesta tem-porda el programa es realitza tots els divendres de 11.30 a 12.30 hores del matí, dins el ma-gazín La Gambirota. Felicitats a tot l'equip que fa possible el programa.

ELSÍGUVTONS Dijous. 1 de juny M >LW Cultura 39

www

Veiem l 'home de ia fotogra­fia entre ombres. No en po­dem apreciar l'expressió amb tot detall. Imaginem-io en mo­viment. No és massa actiu; ca­mina lentament, es mou amb calma. El silenci és total. Ig­norem qui és, cap a on va, si té un objectiu, què passarà.

Hi afegim música. I m m e ­diatament col·loquem el per­sonatge en un context, en sa­bem molt més d'ell . De les seves intencions, les emocions que sent, el tipus d'història del que es tracta. Ho aconseguim sense adonar-nos-en.

Divendres passat, a la llibre­ria Alexandria es va tractar aquest tema: Cinema i Músi­ca. Jordi Marcos, realitzador i productor cinematogràfic, i Jordi Cabanes, professor d'i­matge, van parlar de la llarga associació que mantenen mú­sica i c i n e m a d e s de l co­mençament d 'aquest últim.

Jordi Cabanes va posar sobre la taula l'eterna discussió en­tre els puristes que defensen que cl cinema és imatge i que, per tant, acaba amb l'arribada de les pel·lícules sonores vers la posició oposada que consi­dera que la banda sonora és el cinquanta per cent en una pro­ducció audiovisual. Més de 70 anys després de la que es co-

, neix com la primera pel·lícula ! parlada, FJ cantor de jazz, res i no ha canviat, per més que la

batalla a favor de la banda so­nora està més que guanyada. Hi ha una característica de la narrativa cinematogràfica que demana a crits la presència de la música: es tracta del ritme.

r í p l e y c t n e . c o m

Va ser Eisenstein ei que va es­tablir de forma clara la perfec­ta correspondència que exis­teix entre els llenguatges de

la realització i de la música. En parlar del pes de la ban­

da sonora s'ha d 'entendre un concepte molt més ampli que el de la música que acompan­ya la pel·lícula. La banda so­nora està feta dels diàlegs dels actors, del soroll d'una porta q u e es tanca. Un helicòpter que encara no surt en pantalla, la brusca frenada d'un cotxe, el cop sec d'un cos que cau a te­rra, la pluja que comença a caure.

Dins ja del món musical en­cara hi ha dues distincions a fer: la mús ica q u e sur t en imatge i la música com a ele­ment estructural. La prime­ra, que es coneix com diegè-t ica o source músic, té un origen justificat per la imatge, surt directament a escena sota la forma de cantants, orques­tres, ràdios, televisors. Aquest seria el cas de les peces que toca el guitarrista de la pel·lí­cula Acordes y desacuerdos de Woody Alien, La música com a e lement estructural té di­verses funcions: dóna o mo­difica el r i tme de la imatge, afecta sensiblement la conti­nuï ta t de la narració, trans­met emocions, estableix es­tats d 'ànim i és una guia pel punt de vista de l'espectador.

En aquest darrer sentit, Jor­di Marcos va realitzar un ex­per iment definitiu. Va pro­posar als assistents un exercici que consistia a recompondre la història cinematogràfica es­coltant només un tema de la banda sonora. A traves de la música aïllada, el públic pre­sent va ser capaç de reconèi­xer els trets essencials de Ics ducs històries: el to, el gène­re, la localització, possibles e s d e v e n i m e n t s , t i p u s de vehicles que apareixen.o com és la gent que hi surt. l 'n fe­nomen possible gràcies a la perfecta sincronia entre histò­ria i música. Música que de vegades ni la sentim de tan in t eg rada q u e està a m b la imatge. Música que és l'àni­ma d e la c r e a c i ó c i n e m a ­togràfica.

Dansa

Zwang Dance Company

sorprèn amb un muntatge

ple de ritme i moviment

I na ili les earaeteiistiipu s deliiuniliil^i•; I/II ser <Is eleiiii nts u/idi'K i<mds /•': /:.I:

E.C. - SantCugat-

El Tcatrc-Auditori de Sant Cuga t va acollir d i v e n d r e s p a s s a t una a c t u a c i ó de la companyia de dansa britàni­ca Zwang Dance Company. L 'espectacle, cl primer que aquesta formació feia a l 'Es­tat espanyol, va presentar a la nostra ciutat ducs coreo­grafies creades per la israe­liana Jasmin Vardimon.

Davant d 'unes 150 perso­n e s , e l s c o m p o n e n t s d e Zwang Dance Company van oferir un m u n t a t g e marcat

per la i n c o r p o r a c i ó d ' e l e ­ments audiovisuals i d'un hu­mor negre i moviment trepi­dant que van sorprendre el p ú b l i c s a n t e u g a t e n c . L e s ducs coreografies, t i tulades Te/e i l.mr Iure Iure, van ser molt ben rebut pels especta­dors, que van demostrar amb els aplaudiments la seva sa­tisfacció pel muntatge . D'al­tra banda, una altra caracte­r í s t i c a d e s r a c a d a d e l 'espectacle va ser la incor­poració de músiques d'autors reconeguts com Tom YVaits, Barry Adamson o Ciovani Al-dege.

x p o s i c t o r t s

'Dimensiones de un espacio' de Martín Carral a la galeria

Berini de Barcelona MAG.

Martín Carral, artista santeuga­tenc, sempre ha perseguit l'es­sencial a les seves obres i per això no li queda més remei que qües­tionar-se els pilars de la pintura. El treball de Carral consisteix a treure a la pintura de l'espai local en què s'havia tancat durant se­

gles i assignar-n'hi un de global. Però l'artista es troba amb el pro­blema de representar l'espai glo­bal en un reduït espai com és el d'un quadre o un dibuix. Per això, per Carral, la representació de l'es­pai pictòric inclou no només la pintura sinó que també el suport sobte el qual es diposita.

Per representat l'espai a l'espai no es pot fer d'una altra manera

que no sigui amb la geometria. Mitjançant rectes, angles o figures geomètriques, l'artista intenta re­presentat el que no es veu, és a dir, l'espai.

Tots aquells que han vist la seva obra, han pogut observar com Car­ral fa servir elements molt sim­ples per representar l'espai Per exemple, hi ha ocasions que la fusta s'introdueix a les pintures i s'hi submergeix en, adoptant for­mes, perquè com que l'espai no es deixa definir, és invisible, s'ha de formalitzar perquè pugui entrar pels ulls.

Martín Carral exposa, des del 25 de maig passat, a la galeria barce­lonina Berini.

l'artista exposa des dl J^ d "• i passat FOTO: CEDIDA

M o n t s e r r a t M i' t o d c I r e n c u

E s c Artístico

pljr lïfttisïcal

Calduch S e g a r r a

Música • Teatre • Dansa

40 Cultura ELS /CArYTONS Dijous. 1 dejtmydel.WO

£ / r e p o r t a t g e

La revista The Royal Society és considerada pels estudiosos dels ocells com la millor del món en el tema. El número d'abril del 98 treia un article de Joan Carles Senar i Montse Ca-merino sobre els lluers. "Status signalling and the ability to recognize dominants: an ex­periment with siskins (Carduelis spinus)".

Ocells: l'avantatge de ser groc

Que em cridés des d'una branca nua..." (M.M. Marçal)

A Can Ca ta estudien In mallerenga carbonera

MARIÀNC;KI,A ROVIRA

-Sant Cunat-

Al gran parc de la Ciu­tadella hi ha cl Museu de Zoo­logia i al soterrani hi té el des­patx Joan Carles Senar. Parlem dels e x p e r i m e n t s que fan al bosc de Can Catà, una finca pri­vada on els faciliten la tasca.

- Kstudicm perquè les malle-rengues carboneres són grogues - tenen una taca d'aquest color-i per què serveix, això, si signi­fica alguna cosa. i veiem que sí. Fa vuit anys que es tem amb aquest tema de la coloració.

Resulta que el groc té relació amb la nutrició, amb els carotens que ingereix l'ocell que són grocs, vermells i car­basses.

- Fls treuen de les erugues, si veus una mallerenga molt gro­ga és que és capaç de menjar moltes erugues. La femella tria cl mascle més groc perquè és el que donarà més menjar als polls.

- I.n més forca és la que es menja més erugues ?

- \ o , la més espavilada. Ser dominan t no és saber trobar

més menjar sinó saber-lo pren­dre.

- () sigui que el lladre va bé. L'espavilat "trepa", com els hu­mans...

- Flxacte. També un dominant pot saber trobar menjar, són dues qualitats. Kstudicm com es manifesten en el plomatge les diverses qualitats d'un ocell.

- Potser fan famílies... - A l'època de la reproducció

fan parelles, amb el seu territo­ri. A l'hivern formen grups de diverses parelles, tres o quatre, però és variable. Més al nord s'agrupen més, pel fred. Sí, dins del grup també hi ha els domi­nants, més d'un, hi ha una es­cala segons el grau de domini.

El treball científic és pacient, un dia rere l'altre cal fer el seguiment de les ZOO cai-xes-niu, cinc o sis persones que col·laboren i fan torns. Enmig d'arbres, fulles verdes que fan la fotosíntesi. erugues que es mengen les fulles, nialleren-gues que es mengen Ics eru­gues que tenen les fulles que tenen els carotens que tenen els colors grocs.

- Fem cl seguiment dels polls,

capturem els pares i els filmem per veure si quan són més grocs donen més menjar als polls, i sí. FI color el mesurem amb co-lorímetres. També fem fotos di­gitals per mesurar la taca groga del pit; també mesurem el tars i l'ala i prenem mostres de sang. Sabem qui és fill de qui, els co­neixem tots, els 200.

Se sabia la relació del menjar amb el color i la fisiolo­gia dels carotens. Fils demos­tren que els més grocs són mi­llors pares i mares: els ous són més grossos, els polls creixen i sobreviuen més i tenen millor plomatge. La muda de les plo­mes es fa a l'agost i dura un any. FI que mengen el juliol es re­flecteix en els colors i en la taca groga del pit. I na taca que és el gran senyal, l'estatus del millor.

LA TACA NEGRA. El lluer. (Carduelis spinus) abans lluca-ret, és groc verdós amb taques. amb la cua negra, passeriforme i fringíl·lid. Fs un ocell confiat que s'acosta a la gent. com el pit-roig. També té una taca, la seva és negra i indica domini.

- F.s com les estrelles militars. Si es barallen i un té més taca

negra, l'altre el deixa passar. És una relació de domini i defen­sa del niu. Qui és més agressiu que els predadors és més bon pare. Pintem la taca a qui no la té i l 'esborrem a qui la té.

"Que no veus que sóc el dominat?" diu el lluer domi­nant amb la taca esborrada als altres que no el respecten. No entén res, tampoc, el pobre des­graciat a qui avui respecten per la taca p in tada . Baralles pel menjar i el territori, lluites i pe­rills terribles pels depredadors. Grups i famílies, ajuda i suport. Subsistència i descendència... Vida.

- Qui tria parella és la feme­lla. gairebé sempre. També hi ha divorcis, és ella la que se'n va a buscar un altre mascle i un al­tre territori quan les cries no van bé. No, no es veuen amb el d'abans perquè no es mouen de casa.

Fils ocells viuen dos o tres anys, el primer és el més difícil de superar. Un dels que coneixen té set anys. és el més vell.

- FI que la gent no sap és que els ocells són capaços de v'eure

els ultraviolats que nosaltres no veiem. Això és important per a la mallerenga blava. Blau, blanc, ultraviolat i irisats, colors es­tructurals que no són de pig­ments sinó per la forma de les plomes. FJs una línia de recerca que no s'acaba mai. l 'n estudi apassionant, no me n'he cansat. en els cinc anys.

Hi ha més mascles que femelles, i estan mirant per què. T a m b é compten els ous que viuen. Fan trampes perquè les genetes (un tub llarg a l'entra­da de la caixa de l'ocell) no es mengin les cries, diu que és una carrera d ' a r m a m e n t s i l 'han guanyat.

Coses sosprenents dels ocells que viuen a prop nostre, coses que encara no sabem. Ara han detectat vuit nous plane­tes que no poden veure, a uns 140 anys llum, fora del nostre sistema. Dos potser són nanes marrons, massa petites perquè a l'interior hi hagi les reaccions nuclears que fan lluir els as­tres... Damun t lluers i malle-rengues llueixen els estels que ens acompanyen sempre.

I nin llct<iiicnn/1 i Daxmelt Oh rti durant l'aMMt iti II: /•../•.'

'Ropa de ballet' a Mira-Sol

('na bonica i fantasiosa histò­ria d'amor entre dos m a n i q u í que es troben guardats al v>tci-rani d'un teatre i es poseu .i ba­llar tangos, salsa, flamenc, en­

tre altres balls. Aquest és l'ar- nistes de l'obra, van ser inter-guincnt de Ropti <lt bullit, que pietats pels cubans Ivan Be-\a tenir lloc dissabte passat al tancourt, que alhora fa tasques Casal de Cultura de Mua-Sol. de director i ballarí, i per l )a \ -

Fls maniquís, únics pintago- mell Otero.

l'aitiiació :a anar a fàrrei di l.a Casa perla leulada I:: /:.!:

La Unió acull 'Arriguemuca'

FI grup de teatre 1 ,a (Ja.su per Arriguemuca, un cútalatoleràti-la Teulada, integrar per perso- r/V/. Sílvia Servan, va valorar po­lies disminuïdes i dirigit per Sil- s i t ivament l 'experiència i no via Scr\ an, va estrenar el passat descarta realit/ar una altra obra d iumenge _'S de maig l 'obra l'any que ve.

ELS4CAIVIÜNS Dijous, I de juny del 2000 Cultura 41

Enric Sió, 'Mfira9 0II W^lmMMhàé0%^(Mva {!)

ÍMMl

PCUK íE » « •aijraot»!»».: Ü ^ t/r srtE oui se ««manar ««SOM. .TE CSOeS OUE S'esr !Sisn«»ff CA «xa « W B ç j M r « m e . rrai»is*(T.i>sif-«»e i. MAWÍletJAk.T'6UX >• «SürtENT TCüí 80U-i^r iAOíinsscwr, Í»O*VT cesr ( V

3ï213< UN so- »M caveur c e * u« v«« sua» otsies. 3 ò u e e e s r w ^ s w „ , « , » „ , « * , „ , » «

« M W KSttflR tXE* X*S AMIS eSí8Uf!B CBS- IWHeMME «

</4lllM.!T ÏWS. At>«iS . ... J 6 í.i'ÀI JUHM3 « i H'S TEA>«<ïl«ieMEMr U 6ü «« »<ftlT IE SOMMBK. SÍMS * B9NUE £N&ElA?etg ' .£

,H

ia*

íïMSTsjTE BÍI9 V«UÏ CES i »Ç»»L*»«OUB.

Autoretrat d'Enric Sió com a personatge d'una de ies seves històries

Enric Sió va ser el dibuixant català més impor­tant dels anys setanta. Tenia una enorme cultura i havia estudiat Economia i Belles Arts. Va ser un gran lluitador per demostrar que el còmic era un art i un gran mitjà de comunicació, elévant-lo a les més altes quotes de qualitat, tant en el seu guió com en la seva forma narrativa, de la qual va ser un estudiós i el major innovador del gènere. En una llarga conversa que hi vaig tenir, ara fa vint anys, ell mateix analitzava els seus inicis com a autor-creador: "L'oportunitat me la va brindar Sal­vat et 1967 quan per a la realització d'unes histò­ries em van oferir plena llibertat de continguts i de forma d'expressar-los. En aquesta època, Guido Crepax ja portava dos anys publicant a Linus, i era evident la influència del cine en la seva forma compositiva; jo em vaig limitar a buscar i beure de les mateixes fonts, i d'aquesta manera vaig incor­porar unes tècniques narratives cinematogràfi­ques al còmic. Com a conseqüència d'aquestes investigacions va sorgir el llibre El lenguaje de los còmics de Roman Gubern, que va definir La­vinia 2016, la guerra de los poetas (1967) com el primer còmic polític d'oposició publicat sota el franquisme. Això va ser possible gràcies a Ics vin­culacions de la revista Oriflama -on es va publi­car- amb l'Església, fet que facilitava la supressió de determinada censura, però no tota; com a anèc­dota només cal recordar que no podia dibuixar a Prat de la Riba, ni a l'abat Escarní, e t c ; ei mateix Jordi Pujol va estar a punt de censurar una vinyeta en què sortia, si bé al final va ser ell qui va insis­tir perquè es publiqués.

La importància de Lavinia 2016 va ser que va trencar una barrera i pel forat que hi va deixar, van poder passar altres històries."

Sió va residir durant uns quants anys a París i Milà en un exili voluntari per un desig de dispo­sar de llibertat total de creació. Va tornar a Barce­lona Pany 1979 perquè "penso que ja es donen les

mínimes coordenades exigibles per treballar sen­se sentir-me condicionat per la censura. Sota la dictadura, pel sol fet de ser censurat i prohibit, es passava a ser un heroi de la resistència, i per tant, un mite. N o obstant, amb la mort del dictador molts d'aquests mites han caigut perquè manca­ven de qualitat. En l'actualitat el talent és bàsic. Resumint, abans es coneixen els noms i no les obres i ara és fonamental l'obra i no el nom de l'autor."

Enric Sió va publicar la seva primera obra im­portant el 1967, Lavinia 2016, ja comentada per ell mateix. El 1969-70 va crear Aghardi publicada per la revista Linus a Itàlia, i al nostre país només en part i degudament censurada, a ta revista Mundo Joven. Aquesta obra li va valer per ser guardonat, el 1969, com a autor d'avantguarda al Saló Inter­nacional de Còmics de Lucca. El 1979 es va pu­blicar completa a la desapareguda Biblioteca Tò­tem de l'Editorial Nueva Frontera. Durant el 1970 va inciar dues sèries Mis Miedos per a Dràcula i la seva obra mestra, Mara (que mereix el pròxim capítol complet per comentar-la), pera Linus. El 1971 va obtenir a Lucca el màxim guardó del cò­mic, el premi Ycllovv Kid al millor dibuixant es­tranger. En el camp de la il·lustració també va ser premiat per European lllustration (1976-77) al millor llibre il·lustrat publicat, per la seva obra so­bre la Inquisició, Autodafe. Altres obres destaca­des en són Nus i el Atleta (Vector 1) i Sorang (Vec­tor 2), publ icades per Salvat; t ambé la seva participació a l'obra col·lectiva II Casanova (Milà, 1976)'i una col·lecció de contes curts, així com el seu llibre de soldadets rctallables Nuovi soldati-ni di carta (Milà, 1976). Al llarg de la seva carrera, a més dels citats, va rebre altres molts premis com els de Treviso (Itàlia) i Tolosa (França).

Amb la seva propera desaparició vaig perdre un amic, però l'art en general i el còmic en particu­lar, van pedre un dels seus millors exponents.

2sL

l2ü¥£ÍMfl(lÍNflRÍ 7 W

Rius i Taulet, 1} W . W S 8 » J * 5 1

lUmbla d«l Celler, 89 Tet9JS748J07

/

història m del *

còmic

E x p o s i c i o n s

Jordi Traperho exposa a Barcelona Els

Músics 1998-2000

I'.exposició es pol i lulm n In gilrnti Mriiii/ii 'to tli litint/oiM I (1 l)ll)\

M. ALMAGRO.

- Sant Cugat/Barcelona -

El santeugatenc Jordi Traper­ho exposa, des del 25 de maig passat i per tercera vegada en la seva carrera artística, a la ga­leria barcelonina Manifiesto. En aquesta ocasió l'artista om­ple la sala amb una selecció de pintures i escultopintures que reten homenatge a "els músics i les músiques de tots els temps i geografies del món".

L'artista ha partit de les vivèn­cies interiors i els records ex­perimentats amb la música a l'hora de crear una sèrie de per­sonatges de caràcter "primiti-

vista" i una aparent simplicitat, tant en la composició com en el tema.

Les obres exposades presen­ten una mobilitat que només és aparent, perquè en elles exis­teix un fort dinamisme compo-sitiu, gràcies als forts contras­tos de color de les figures, que destaquen amb la simplicitat del fons.

La inauguració de la mostra, a Tacte de la qual es va repre­sentar un acció-concert-gestual-fonètir soiior-musiral, va ser tan peculiar com les obres exposa­des. Es podrà visitar fins al 23 de juny vinent.

PENSADORS D'AVUI

Cicle de converses a càrrec de GERARD VILAR amb:

• Dia 16 de maig a les 20 h - FÈLIX DE AZUA

• Dia 23 de maig a les 20 h - NORBERT BILBENY

• Dia 30 de maig a les 20 h - EUGENIO TRIAS

• Dia 13 de juny a les 20 h - VICTORIA CAMPS

Organitza

Lloc : PI. Barce lona , 9 (PI. Ajuntament)

Sant Cugat del Vallès Per a m é s in formac ió :

Tel. 93 5 8 9 86 17

42 M M

ELS4C4NTO>S

Economia Dijous, 1 de juny del 2000

Empresa

Delphi registra resultats negatius a causa d'un canvi en la producció

L'empresa espera obtenir beneficis a partir de Pany 2001

L'empresa Delphi Automotive Systems de Sant Cugat, l'an­tiga fàbrica de Lucas Dyesel Systems, ha registrat els pri­mers resultats negatius dels últims 20 anys a causa prin­cipalment del canvi de producció de l'empresa que en els pròxims dos anys deixarà de fabricar les bombes d'injec­ció (DPC) per començar a fabricar les bombes 'common rail'. Aquest canvi ha suposat una inversió de mes de 4.000 milions de pessetes en maquinària i durant el 2000 s'in­vertirà una important partida de 3.642 milions més.

M. S. - Sant Cugat -

I AI multinacional Delphi, que l'any passat va adquirir l'anti­ga fàbrica Lucas Diesel Sys­tems, ha tancat l'exercici del 1999 amb una facturació de 23.633 mil ions de pesse t e s , amb un benefici de 1.917 mi­lions, un 0.69? menys respecte l'any anterior, en què la factu­ració va arribar als 27.343 mi­lions amb uns resultats nets de 2.478 milions.

Aques t any, De lph i espera a r r ibar a una fac tu rac ió de 18.880 milions de pessetes que suposaran un benefici de 300 milions negatius.

El motiu d 'aquests resultats és el canvi de producció que està duent a terme la multina­cional que, en els pròxims dos anys, deixarà de fabricar les bombes d'injecció (DPC) i Ics substituirà per les noves bom­bes common rail.

Tots aquests canvis en la pro­ducció de l ' empresa s 'es tan duent a terme de manera pro­gressiva i les xifres de fabrica­ció de les bombes DPC ja han començat a disminuir de les 587.000 del 1998 a les 523.000 fabricades el 1999. Pel 2000 s'espera rebaixar aquesta xifra fins a les 450.000 unitats.

Paral·lelament a aquesta da­vallada de la producció de les

Delphi invertí r/i una partiria rie 3.642

b o m b e s d ' i n j e c c i ó , es co ­mençaran a comercialitzar, d'a­quí a dos mesos, unes 36.000 bombes common rail.

Segons el director general de l 'empresa, Josep Maria Brun, Delphi viu en un període de transició i assegura que tornarà a tenir benef ic is a part ir de

milions en maquinària FOTO: X. L.

l 'any 2001, un cop implantat el nou producte.

La fabricació de les bombes common rail ha suposat una in­versió de gairebé 9.000 milions de pessetes en diversos camps. Només en 3 anys, la multina­cional ha invertit més de 4.000 milions en nova maquinària.

Possible venda del Pryca de Sant Cugat

M. S. - Sant Cugat -

El consell de ministres ha au­toritzat la fusió dels grups de dis­tribució comercial Carrefour-Pro-modés (an t igues Pryca i Continente) amb la condició que la nova empresa es desprengui d'un total de 42 establiments va­lorats en més de 60.000 milions de pessetes.

El Pryca de Sant Cugat pot con­vertir-se en un d'aquests 42 es­tabliments ja que a Catalunya Carrefour haurà de vendre, en­tre altres comerços, tres hiper­mercats. Un a la zona nord del Barcelonès, un a Terrassa i un a escollir entre Barberà i Sant Cu­gat. L'hipermercat Pryca de Sant Cugat és un dels 58 Pryca que hi ha a tot l'Estat i que ara es veu afectat per la nova ordre del go­vern. Les entitats interessades a adquirir els centres dels que es desprengui Carrefour hauran de ser competidores del nou grup i hauran de comptar amb una ex­periència contrastada per tal de mantenir i desenvolupar els ne­gocis adquirits, així com els llocs de treball existents.

Equipaments e q u i p a m e n t s

Correus inaugura la nova Unitat

de Repartiment de Sant Cugat La nova oficina ha suposat una inversió de 190 milions

M.S. - Sant Cugat -

El d i r e c t o r t e r r i t o r i a l de Correus a Catalunya, Ramon Marín, un representant de la de legac ió del Gove rn , José Maria C a c h o i l ' a l ca lde de Sant Cuga t , L lu í s Recoder , van inaugurar divendres 26 de maig les noves instal·lacions de la Unitat de Repar t iment de Correus ubicades al carrer Ildefons Cerdà.

Aquesta nova Unitat dest i­nada a les tasques de classifi­cació de la correspondència va ser cons ide rada per Ramon Marín com "la culminació del pla estratègic iniciat el 1998"

i va qualificar la nova oficina com "la millor Unitat de Re­part iment de l 'Estat" . Marín va agrair el suport que en tot moment van rebre per part de l 'Ajuntament i l'alcalde, Lluís R e c o d e r , i va d e m a n a r la col·laboració dels ciutadans i dels mitjans de comunicació en la difusió dels nous codis postals del municipi.

A Tacte també hi era present el representant de l 'adminis­tració del Govern, José Maria Cacho, que va destacar l 'es­forç que s'ha dut a terme en­tre tots per tal d'"oferir un ser­vei públic de qualitat, tant pel que fa a la imatge com al ser­vei".

Per acabar, l ' a lca lde Llu ís Recoder va qualificar de lògi­ca la col·laboració ent re l'A­jun tament i Correus, i va re­c o r d a r la p a c i è n c i a i la col·laboració que han obt in­gut de l 'Associació de Veïns durant tots aquests mesos.

D'al tra banda, Lluís Reco­der va confirmar que l'Ajun­tament està a punt de tancar l'acord de venda del local de Can Mora per tal de rehabili­tar aquesta oficina i destinar-la exclusivament a l 'atenció al públic.

El nou edifici, amb una su­perfície de 870 met res qua­drats, ha suposat una inversió de 190 mi l ions de pe s se t e s

El nou /oral inaugurat disposa de 870 metres quadrats FOTO: X. L.

(110 per la compra del local i 80 per les obres d 'adequació) dels 250 que s'han invertit a la nostra locali tat per resoldre def in i t ivament les deficièn­cies del correu a Sant Cugat. A la nova oficina hi t reballarà una plantilla de 53 persones i comptarà amb 38 motos que

facilitaran el repar t iment per tot el municipi .

Amb aques t nou edifici i la nova divisió en 5 codis postals del municipi, Correus es com­promet a a resoldre les situa­cions de col·lapse i els retards desmesurats tan freqüents fins ara.

ELS/CWTONS Dijous, í de juny del20ÚO Economia 43

l e s empreses: DídacVídeo

Federico Femóndez és un dels fundadors de la productora DfdacVídeo que dirigeix la seva esposa, Asunción (Salera. Actualment participa activament només en els projectes relacionats amb temes artístics. Amant de l'art i la pintura compta amb un llarg cur­rículum, professor de l'escola de cine de la UB i d'altres cursos, col·laborador en revistes, escriptor, pintor, firmant per al recol­zament a la Fundació Sant Cugat, persona totalment integrada a l'ambient artístic de la ciutat, i un llarg etcètera.

Federico Fernàndez. Col·laborador de DídacVídeo en temes dedicats a Part

"La meva col·laboració amb DídacVídeo és per amor a Part"

M.S. -Saat Cagat -

—DídacVídeo va néixer fa 8 anys. Podria explicar-nos com va sorgir la idea i quina ha es­tat Tevolució de l'empresa fins el moment actual?

- La idea va sorgir d 'un grup d'alumnes i personal de la Uni­versitat Politècnica de Catalunya amb molta exper iència en el camp professional que havien participat en molt diversos pro­jectes i que , fins i tot, havien guanyat premis amb la realització de vídeos de caràcter didàctic i científic.

Precisament, l'empresa va néi­xer amb l'esperit de crear pro­ductes didàctics, culturals i cien­tífics tot i que, per necessitat, també realitza retransmissions de tot tipus d 'esdeveniments, fet que els ha proporcionat una gran experiència en el sector.

Darrerament també ens dedi­quem als productes audiovisuals artístics que és on col·laboro per­sonalment ja que l'art és un tema que m'apassiona. Hi col·laboro per amor a l'art i mai millor dit ja que no en trec cap benefici més que la satisfacció personal.

Seguint amb aquesta filosofia, a DídacVídeo valorem més el ti­pus de projecte a realitzar que

les qüestions econòmiques. No busquem obtenir uns grans be­neficis econòmics.

- Com definiria el mètode de treball de l'empresa?

- Nosaltres treballem com una productora americana, és a dir, que som una productora amb una infraestructura petita (un cap tèc­nic, una administradora i 4 ope­radors), que treballa amb altres empreses de serveis. Per cada projecte s'escull l'empresa més adient obtenint així millors re­sultats i una alta qualitat en cada producte. El concepte importanc és que treballem per projectes.

A més, seguim una política de recolzament en altres empreses formades per exalumnes, pro­fessors o gent amb qui hem man­tingut una relació professional. També obtenim la col·laboració de dissenyadors gràfics recone­guts o dobladors importants com Cons tan t ino Romero o Jordi Grau i en ocasions la col·labora­ció d'importants directors de fo­tografia.

En temes d'art, per exemple, comptem amb la col·laboració de­sinteressada i espontània de gent important.

- Quins són els seus principals clients?

- Bàsicament els mitjans de co­municació audiovisuals especial-

Federirn Fenmndez, gran admirador de Jaume Muxart FOTO: X.W'l IARROSA

ment els canals temàtics de te­levisió, però també l'administra­ció, per qui hem realitzat diver­ses campanyes institucionals i la Fundació Iberoamericana, per qui actualment estem realitzant uns cursos d'idiomes de caràcter didàctic.

Voldria destacar que gràcies al

naixement de la TV digital i els canals temàtics, els audiovisuals dedicats a l'art tenen un lloc en el mercat.

- Quins són els punts forts de l'empresa DídacVídeo?

- En primer lloc, la gran expe­riència dels professionals que for­men l'empresa i els col·labora­

dors, la gran capacitat de disseny i la creativitat i, per acabar, però no menys important, la gran qua­litat que ofereix DídacVídeo en els seus productes.

— Quina és la situació quant a competència?

— En la part de vídeos sobre pin­tura no tenim competència per­què no és rendible. De fet, els integrants de l'empresa es dedi­quen també a altres coses rela­cionades amb el sector audiovi-sual. DídacVídeo és una empresa que disposa de les eines bàsiques i treballa per projectes.

— Per acabar, com vostè ens ha comentat, col·labora en tots aquells projectes relacionats amb l'art. En aquest sentit, ^Quins són els seus projectes futurs?

Sant Cugat és una ciutat amb un

enorme potencial artístic i una gran riquesa cultural

- Personalment m'agradaria elaborar un vídeo sobre el pintor Clavé com el que recentment he realitzat sobre Muxart, de qui em declaro un gran admirador.

També considero molt interes­sant la realització d'un vídeo que tracti la riquesa cultural de Sant Cugat, una ciutat amb un gran potencial artístic com ho demos­tren les seves 9 galeries d'art amb exposicions d'artistes de gran re­nom i gran qualitat. Caldria, tam­bé, fer una recopilació dels pin­tors que han exposa t a San t Cugat i, fins i tot, configurar un museu virtual de la vida cultural de la localitat.

1» El pols empresarial

T ; 'actualitat empresarial d 'aques ta darrera quinzena al municipi

es presenta molt activa, amb la constitució de diverses empre­ses que actuen en àmbits ben diferenciats de l'economia sant-cugatenca. Tot i això, continua sent el sector immobiliari el més actiu i el que aporta un ca­pital inicial més elevat en U creació d'empreses.

En aquest sentit, trobem, en primer lloc, la societat Martri-be 9 8 SL (c/ Francesc Macià 67) dedicada a la compraven-da de finques que, administra­da per Berta Palacios Solé, ha aportat un capital inicial.de 18.SOO.000 pessetes, el més ele­vat de totes les empreses cons­tituïdes aquests darrers 15 dies.

Dins d'aquest sector també ha aparegut la nova empresa Giforl Inversions SL (ctra. de

Cerdanyola, 73), administrada per Montserrat Fortuny Perla-coba que compta amb un capi­tà) inicial de 9 milions de pes­setes.

Per acabar, dins el sector im­mobiliari també hi podem em­marcar dues noves societats de­dicades a l'administració d e places d'aparcament, Es tracta d'Icosa Promoctone* fonto-bil iarias, SA <c/ Domènech Oristell, 75-77) que gestionarà 20 places d'aparcament i la Co-muni ta t d e Propietaris (cj Mina, 81-83) que en gestionarà 16.

Deixant de banda el sector immobiliari, una de les noves empreses creades darrerament a Sant Cugat que ha aportat un capital més elevat és Jardiners Navarro Rovira, SL (c/ Xe-rric, 16) que compta amb un capital inicial de 4 milions de

pessetes. Aquesta nova societat estarà administrada per Cecili Navarro Aguilar i Xavier Na­varro Rovira i estarà destinada al manteniment de jardins.

Pel que fa al sector de la res­tauració, aquesta quinzena s'ha inscrit al registre mercantil la societat Bridge i Mes, SL {ram­bla Jaume Sàbat, 4). L'admi­nistradora de la nova empresa és Montserrat Martfn Coll, que ha aportat el capital mínim per constituir-se. Cristian Aran Pé­rez és el responsable de la nova empresa Take & Way SL {c/. Sant Salvador 45) que amb un capital inicial de 3.137 euros té previst dedicar-se al subminis­trament d'aliments i begudes.

Com podem observar, conti­nuen apareixent empreses des­tinades a menjar preparat. En aquesta ocasió es tracta d'una nova empresa ubicada a la ram­

bla Can Mora, 15. El responsa­ble d'aquesta nova societat és Rubén Adolfo Foguel Mala-mud.

Pel que fa a la resta de sec­tors econòmics, en ei camp més tècnic apareix una nova socie­tat dedicada a la fabricació i venda de suports per a aparells de TV. Bs tracta de l'empresa Quality Supports SL (c/ Joan OÜver, 10) que estarà adminis­trada per Eduard Coloma Mo­lina i Francesc Coloma Molina i que compta amb un capital inicial de 500.000 pessetes, ca­pital mínim per a la constitu­ció d'una empresa.

En cl sector dedicat al motor trobem la nova societat Oli Pneu, SL (c/ Rius i Taulet,13í) que compta amb un capital ini­cial de 3.100 euros i estarà de­dicada al manteniment de vehi­cles. El responsable d'aquesta

nova empresa és Josep Sànchez Escobar.

Dues empreses destinades a la reparació d'automòbils s'han creat a Sant Cugat. Es tracta concretament d'una nova so­cietat formada per Josep Benet i Roca situada al carrer Marín, 45 i, d'altra banda, d'Automó-víle» Vila, SA, ubicada a l'av. Cerdanyola, 22.

T a m b é r e l a c i o n a d a amb aquest mateix sector, apareix l 'empresa Autocenter Merca, SL (av. Via Augusta, 3) que té previst dedicar la seva activitat a la venda de recanvis i i&xes de muntatge.

Per acabar, cal destacar l'apa-rició d'un nou solàrium al mu­nicipi, Sant Cugat Sol, SL (c/ Vill, 1 -local 1), i el naixement d'un centre de dansa al carrer Teatre, 6, amb Sílvia Calvo Àlias d'administradora.

EIS 4 CANTONS

Immobiliària 44 Dijous, 1 tle juií\ del 2000

ALQUILER

• Piso Z. Monasterio. 80 m2, 2 hab. dobles, bano com., amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, tot. exterior, calef. gas natural, suministros contratados y pi. pàrking . . . .75.000

• Piso a estrenar. C/ Sant Martí esquina C/ Castitlejos (Zona Centro). 87 m2, 3 hab. (1 suite), 2 banos comp., coc-offi. equip., gran salón-com., balcón en todas las hàbit, y comedor, armarios emp., carp. ext. de aluminio, calefac. a gas natural, pàrking y trastero 95.700

• Torre unifamiliar adosada - Z. Golf. 450 m2, jardin priv. 200 m2 y jardin com. con piscina 1.500

m2, 4 hab. tipo suite (1 con vestidor), 3 banos, 2 aseos, cocina-office tot. equip., gran salón-com. con chimena, buhardilla 70 m2, armarios emp. y tzas en todas las habitaciones, garaje 3 coches + hab. de Servicio, calef. gas por radiadores, suelos de parquet y màrmol, alarma, sum. contratados. Ocupación en julio 330.000

• Local comercial C/Castillejos, esquina c/Sant Martí (Z. Centro), superfície 60 m2 y aseo 75.000

• Local comercial C/ Sant Domènech, Zona Centro, superfírie 34 m2, diàfano, aseo y alarma 55.000

'Ertdavallada. 21.tex • Tel. 9 3 5 8 9 4S 6 6

ALQUILER • La Floresta. 2 hab., 2 terrazas, chimenea,

reformada, calef. y aire acond 80.000 • Cines. 90 m2 const., terraza, 3 hab., bano +

aseo y pàrking. Solo 3 anos 110.000 • Rbla. del Celler. 4 habitaciones, 2 banos,

amueblado, cocina-office y parquet . .110.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 +

jardin 41 m2 + 49 m2 terraza y sol . .250.000

VENTA • FGC. Apartamento 1 habitación, salón 25 m2, sol

t/dia, calefacción y ascensor 17,2 M • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitaciones, bano +

aseo, salón 24 m2, 3° cona scensor. . . .23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., b.+aseo, parquet,

todo ext., sol, calefac. y pàrking 27 M • Centro. Piso 100 m2, 3 hab., 2 banos, ascensor,

pàrking y trastero. Perfecto 31,5 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardin privado,

sol t6/día, z. com./piscina i pàrking . . . 4 4 M • C. Europa. Àtico dx, 142 m2 útiles + trzas 14 y

34 m2, sol t /d ía , impresionantes vistas panoràmicas, en perfecto estado (1, 5 arïo) z. comunitària con piscina y pàrking 54 M

MUCHÍSIMOS MAS, aLLÀMANOS YAÜ

C/ Valldoreix. 58 • Tot 9* 5*9 73 74 / Av. Mfetrat. S3 Í8CN* • Tel. »3 424 0» 1»

PISOS EN VENTA • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast., sal.-com. 22 m2, trza.-soL 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magí. Planta baja 98 m2 con jardin 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor,

z. comunitària con amplio jardin y piscina 36,350 M • P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y terraza 15 m2 . . .44 M

T O R R E S EN V E N T A • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. 3 banos, calef. a gas; sup. 242 m2, salón-

comedor 28 m2 con chimenea-hogar, cocina-office 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardin 88 m2, sal.-com. 26 m2,

amplia buhardilla, estado impecable 58 M

A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100.000 + gastos

VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

> Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M

« Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecto y permiso ayuntamiento .28 M

> Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., sal.-com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M

' Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M

» La Floresta. Torre ind. c/ inquilinos, 2 viviendas indep. de 3-4 hab. Solar 400 m2 45 M

' Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21.5M

• Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M

• Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M

• La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

• Golf. Piso de lujo, 5 hab., sal.-com. amp., coc.-off., 2 b., 2 trzas., z. com. c/piscina, 2 pi pk + trast, calef., parquet, muy soleado y con vistas .275.000

• Can Rosas. 2 Torres ind. alto standing, 4-5 hab. dob., amp. sal., jardin y pisc, antena sat., alarma, ai, parada autocar colegios internac. 500-750.000

ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 rn2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm.,- 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

• Tet. 93 589 03 07 .' f . Macià 6 9 - 9

VENTAS • Parque del Sant Crist. Unif. en parcela 707 m2, 2 pi garaje, zona Servicio, 7 hab. (3 suites), salón-

comedor 100 m2, sala de juegos, salón individual, ascensor, terrazas, solàrium y piscina 175 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient.,

parquet, aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitado, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv.,

cerr. aluminio y PVC, parquet, gran terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor 27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona

comunitària con piscina y pàrking incluido PREGUNTE PRECIÓS • Z. Cruz Roja. Piso totalmente exterior, 2 habitaciones dobles, salón-com., cocina 9 m2, parquet,

calefacción, ascensor, totalmente reformado i buenos acabados 21 M • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc.-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. aL dob. cristal 3 0 ,8 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite). 2 banos y aseo, sal.-com. con chimenea,

coc.-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M

Av. Rius i Taulet. 33 • Tel. 9 3 5 8 9 71 71

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón'5 m2, todo reformado, alto, con ascensor . . j 20,5 M

• Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona

comunitària. Todo, reformado e impecable ; 44,2 M • 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 barios, cocina-office, suelos de parquet, terraza

15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona

comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla . 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 rn2,

terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar i vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, balno y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,

calefacción, pàrking 2 vehiculos 1 30 M

Rota. .«My^lilefc

PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor 15,8 M • Ctra. Roquetes..Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c.) 37M • Av. Catalunya. Àtic tríplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Elxample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) 75 M • Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge 45 M UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 58 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.) 160 M • Matadepera (Alt Nivell). Junt a Golf, piscina i garatge 130 M

C / Sa»*tà*itt RusiftoL 3t2.:«.$«*,: 93: 67.5.1,0;, 1:0.

T E L L V I VENTA DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina) . . . 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2) jardin 46 M • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar . . . t 78 M

VENTA DE PISOS • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk t 16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado • Z. S t Francesc. Reformado, 4 hab • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h estudio + pk 5 pi., jardin .

. .65.000

. .80.000

. .90.000

.300.000

ftlus i.Taul*X.M.M:.mmmm,M7:A 1 2 41 - 93 6 7 4 1» <M5

VENTA • Piso c/ VaUès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano.totatmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) cç>r> armarios emp,. 3 banos, mucho sot, solo 8 verinós, pàrking, trastero y z. com. /piscina . .K . t 50 M

• Atico en Parc CentraL 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, prientación sur, mucho sol, excetentes vistas, salón-comedor 40 m2/çriimenea, cecina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 bafips y pequeüe estudio. Ocupa toda la planta alta del edjftei©. Soto 7 vecinos, 2 pL pàrking, trastero, sala y piscina comunitària. 78 M

• Local comercia. 85 mZ esguinero, mucha i j p ^ p ^ centrat. 3 habitaciones. .195.000

• ftfò ïfc&iïfa. de Dait i à S A * * £ t t * S » » l m m ••- i H Z larquet, aire arorididoitado . . . . . .150,080 . «.CoW Fayà. 3 habrtaciones 120.000

B I L I A VENDES

• Z. Estació. 70 m2, menjador, cuina i safareig, 3 dormitoris, bany i terrassa 15 M

• Z. Rbla. del Celler. Obra vista, 75 m2, terrassa. 40 m2, 3 dorm., bany, aseo, calef., pk i vistes .30,5 M

• Z. Estació. Nou a estrenar, 100 m2, 4 dorm., 2 banys, parquet calef, pàrquing i traster 37, 5M

• Dúplex 2 anys. Can Gatxet 150 m2, 3 dorm. (1 suite), estudi, terrassa 90 m2 i z. com./pisc. . . .58 M

• Z. Golf. Dúplex 230 m2, 5 dorm. (1 suite), estudi, 4 barrys, aseo, 2 pk, traster i z. com./pisc. . . .92 M

• Unif. Valldoreix Refom. 285 m2, solar 840 m2, 4 dormitoris, estudi, 3 banys, 2 pk i piscina 87 M

• Unif. C Gatxet. 330 m2, solar 600 m2, 5 dormitoris (1 suite), 3 banys, 3 pk i piscina 120 M

H E R F I N Q U E S P I S O S • Rubi-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, baho y cocina imp. galeria, ascensor,

calefacción, puertas embero, ventanas aiuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva. promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados

l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,

puertas embero, ventanas aiuminio. Impecable 26,5 M • Rubf-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,

calefacción. Impecable 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bario, aseo y 2 codnas bien, parcela 550 m2, terreno llano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardin, 4 hab. dobles, 3 banos

comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

C e r v a n t e s . 5 2 . R u b í • T e t . 9 3 6 9 7 4 5 6 2

I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 òe 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados l a calidad. Perfecte estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com.

c/ pisana. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardin con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio

con bano, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardin con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1* calidad. 125 M

P l a c a O c t a v i à . 8 - T e l . 9 3 6 7 5 4 3 Q2 - 93 6 7 4 5 7 0 4

P I S O S • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardin 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 afios .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t, ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M

T O R R E S A D O S A O A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

A v . L l u ï s C o m p a n y s , 8 • T e l . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

F I N D

V E N D E S • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • St Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant, 3 h. + est., 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 48,3 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-offïce, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

Wfa&m&:Mmg£&SïiïM&i>W3i:<&^WWQ&

F I N L L O G U E R S

• Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i

traster (tot inclòs) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

V a l l d o r e i x . 6 0 • T e l . 9 3 6 7 4 « 7 I S - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

I N M A V E N D E S

• Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, teuina 126 m2. Impecable 32 M • Pis z. Golf. 4 dorm. 2 banys,saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster. i vistes 49 M • Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M • Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 30 M • Torre Valldoreix z. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

F I N I D E N T E

N U E V A P R O M O C I Ó N

• Ounto FGC

• Pisos y à t icos

• 2 y 3 h a b . + es tud io

• Acabados de l a ca l idad

DESDE 20.720.000 ptas.

C / Castri l l e i o s . 3 1 «• T e l . 9 3 6 7 5 1 8 4 8

I M M O B . &

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardin, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M

• Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardin 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M

• Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardin 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M

• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const 300 m2, jardin 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M

• Piso trentè Kampió. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo,

reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,

lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina 84,9 M

••MÉ^^M^^^i:MMMlíMMS^SÉ^.MMMMMàlMMWS::WÍà.

L L O G U E R S

• PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous i calefacció a gas nova. Pintat de nou 75.000

• C/ Gearson (La Floresta) 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet. Al costat de l'estació dels FGC 42.000

• C/ Pedraforca 85 m2, 3 habitacions, cuina y bany comp. reformats, traster, calef. gas nova i pintat de nou. . . 72.000

A v . L l u í s C o m p a n y s , 2 2 • T e l . 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 1 4 9 7

S O L A R E S • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fa-

chada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada i 2 calles .40 M

V E N T A S • Apartamento

Comedor, 1 hab., baho, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M

• Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

perf. estado, garaje y solar 728 m2 . . . .58 M

S O L A R E q u i p a m i e n t o • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200

m2. Apto residència ger ià t r ica, c l ín ica, colegio, etc.

I n d u s t r i a l • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2,

fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V i l l a . 1 - l o c a l 8 (ent rada per Or. Mur i l lo , 2 1 ) • T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O I

T O R R E S EN V E N T A • Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, cocina, 3 banos, patio

interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. , pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 banos,

aseo y cocina completa 76 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., parcela 1.000 m2, pk 3/4 coches, gran salón, 4 hab., 3

banos, calefacción y buenos acabados 76 M • Valldoreix. Torre completamente restaurada, solar 480 m2, 2 hab. (posibles 4), bano c/banera y ducha

hidromasaje, cocina-salón. Muy buen estado 42 M • Ripollet Mejor zona. Àtico muy soleado 80 m2, 3 hab. (1 suite), bano y aseo, coc.-off., parquet, calef.

a gas, armarios emp., puerta blindada, video portera, antena parabòlica, posibilidad pi. pàrking . .23 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto, todos los servicios 38 M

Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.

R b l a . M s . C i n t o V e r d a q u e r , 1 9 . V a l l d o r e i x * T e l . 9 3 5 9 0 0 3 7 9

L L O G U E R S

PISOS

• Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments

donats d'alta. Ideal per a negoci.

• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci.

• Molt cèntric. 32 m2.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

V E N D E S

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07

m2 terrassa 15 M

P a s s a t a e d e l C e l l e r , s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

M A V E N D A P I S O S • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 rn2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.

comunitària i piscina . , . . . - ,39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i soürtm 31M • Ref. 172. Z. MaalrtUda, * hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. l l t . 3 hab., 2 banys, sató-menjaoor, cirma-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa,

possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000

»r . Murillo, 6 . San t Cu«at * Tel. 9 3 6 7 5 6 2 7 5

- Empresa germano espanola de Servicios Inmobttiorios •

TENEMOS LA VTVWHM A SU MEDIOA tQuéhacemos?

tCómo trabajamos? • Calidad

iDónde operamos?

^Nuestros clientes? Idiomas?

Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida espedalmente el buen estado de cocinas y banos. Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado En 8arcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just, SAKT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. Alemàn, inglés, francès, holandès, itaiiano, catalan y castellano. HEMOS ALOJADO A HAS DE 100 FAMÍUAS EXTKANJERAS A SANT CUÚAT

\M&ÍtmnAM&zpíd&.M.*:WMi^tiÍHÏà *. Tel. 93 2<M :55 20

46 Sahrt H S ICAlVrONS Dijous. /de juny de/.voo

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Geriatria SUSANA NtCOLETTI Sant Antoni, 74. f 93 674 74 37

Cirurgia DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, apareU digestiu. ASC-Previasa-SarHtas. Av, Torre Blanca, 2-8, 2n, A1. « 93 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats, Santiago Rusinot, 2. entr. 1a. ^ 9 3 674 1 5 2 6

Dietètica-Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. Dilfluns, dimecres i divendres. hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5, 1r 3a 3 9 3 6 7 4 6 3 29 Tr 93 589 64 83

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta, desp 8-9. n 93 589 43 57 tr 93 589 43 58

G E R V A L , G E R I A T R I A D E L VALLÈS SL Atenció a persones grans en et seu domicili. Assessorament a llurs fami­liars. Gestió de residències i altres re­cursos. Infermeria. Formació'. C/ Àngel Guimerà, 3. W 93 674 06 04

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avís i nens, control de ma­lalts. ajuda a la Bar. trastorns especials. Sa­lut i reserves adomtcll Av. Torre Blanca, 2-8,3r, desp. 11112. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qual­sevol hora del dia o la mt. Sistema sen­zill ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Banca. 2-8. 3r A. i 93 589 39 67

HGC. Urg. 24 h, domicfS. «935893926 «609 331080

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a dornctt-mútues. Major, 36,2n. V 0 3 6 7 4 0 0 2 5

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N ­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Nostench Col: 15.097 Rbla. Ribatallada. 20 1 r 3a « 9 3 674 7 2 1 6

Laboratoris

Fisioteràpia SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària. Fiatc, Asisa. Cí Villa, 49. •t 93 674 48 72

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinof, 17, baixos.

v 9 3 589 6 0 55

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua, Sànitas. M. Fiatc. Previasa., Mjtua

Otorinolaringòleg DR FERRAN FERRAN VHA Winterthur - Previasa - Assistència sa­nitària Medffiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 93 675 48 53

Odontologia CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantologia, prò­tesis, odontopecüatria, ortodòncia, mú­tues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a. 11. « 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria. 9, 1r2a. « 93 589 70 40

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca. 2-8,2n A, despatx 6. 9 5 8 9 0 3 9 6 •a 675 2 2 1 2

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3, 2n1a. (LI. Companys/Colom) » 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Crt a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magi, 22. baixos V 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dr. Ricardo Pineíro Lemoine Major, 23-25. 1r3a rt 93 675 64 77

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les prin­cipats mútues. Doctor Munllo, 21. •B 93 589 51 06

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 3 5 4 8 « 6 4 9 93 5 9 3 7

DRA. ANNA PUJIBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. EndavaHada, 21, 1 r. « 9 3 589 2 9 9 5 « 9 3 674 2 0 79

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles or­topèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 1 3 « 6 2 9 16 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n 3a. « 93 589 40 51

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicotenjipiaí Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 9 3 674 3 6 53 « 93 418 4 8 48

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca. 2-8. 3r A, desp. 11 i 12 « 93 589 37 87

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat Santiago Rusinot, 2. ent. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 26 « 93 674 01 47

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingu­des. Av. Catalunya, 21, 2n l a . « 9 3 589 4 8 0 8 « 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 13 0 7

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària,Previasa, Medytec. Policlínic Torreblanca. 2-8. 2a-10. « 9 3 5 8 9 1 8 8 8

DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r 3a. « 93 674 4 3 4 6 « 9 3 5 8 9 0 5 3 4

el consell de la setmana:

Hepatitis C El tipus d'hepatitis C és una variant neta­ment espanyola, afecta el 2,5% de la po­blació i va aparèixer per primer cop a València l'any 1989. Presenta un com­portament semblant a l'hepatitis japone­sa però difereix molt del model americà, fet que demostra com de complicada en pot resultar la investigació i el motiu que es trobi en una fase poc avançada. Aquest virus és responsable de la meitat dels ca­sos de cirrosi i de càncer de fetge que es donen en territori nacional. Al principi de la infecció no es nota qua­si res perquè els símptomes són molt ines-pecífics i semblants als d'una simple grip: cansament, dolor en tes articulacions i pèr­dua de gana. Els signes són més evidents quan la infecció es troba molt avançada, precisament quan els tractaments exis­tents són menys efectius. Té una evolu­ció molt lenta, es calcula que un pacient pot començar a patir lesions greus al seu fetge als 20 a 30 anys d'haver-se infec­tat. Malgrat tot, el 50% de les persones que entren en contacte amb el virus es

curen espontàniament. L'altra meitat pot patir una hepatitis crònica que no en tots els casos requerirà tractament farmacolò-gic.

Pel que fa a la transmissió, l'hepatitis C i D s'assemblen molt a la del tipus B, que s'encomana a través de la sang; per via sexual és bastant inusual. Els metges es mostren preocupats perquè és més agres­siva i resistent al tractament que totes les altres, a excepció de l'hepatitis B; també resulta difícil de prevenir per això de mo­ment no existeix cap vacuna. Tot i així, quan l'activitat viral és molt alta s'ha de recórrer als medicaments. De mo­ment la resposta sobre el tractament ve donada per algun d'aquests canvis:

• Disminució de la quantitat de virus cir-culants, que es mesura amb la determi­nació de RNA viral 2. • Disminució dels nivells de transami-nasses (que mesuren més o menys la quantia de destrucció de cèl·lules del fetge). • Millora de les característiques microscò­piques del fetge en biòpsies repetides.

• Millora subjectiva del malalt, paràmetre de poca utilitat, ja que gran part ctets pa­cients són asintomàtics durant molts anys.

És cert que a relativament llarg termini, una part significativa de malalts d'hepati­tis C, desenvolupa una cirrosi, un càncer de fetge o ambdues coses. Però no exis­teixen encara estudis que hagin durant prou temps per afirmar que el tractament evita o disminueix la freqüència d'aques­tes complicacions. Els medicaments que s'estan prescrivint, (bàsicament Interferón i Ribavirina) com­porten un nombre de complicacions que s'han de tenir en compte, tot i que s'a­pliquen en períodes relativament curts de temps. Entre els diferents factors que influeixen en l'efectivitat del tractament, es troba l'a­nomenat genotip (característiques gene­rals) del virus causant, del qual n'hi ha de diversos tipus i els infectats pel virus ge­notip. 1 b responen en molt poca propor­ció. Malauradament, aquest genotip és molt freqüent en els malalts de l'Estat espanyol.

CLÍNICA DENTAL V A I t S U l l CJ I

Dr.Ricardo Pineiro Lemoine

M a j o r , 2 3 - 2 5 , l e r 3a

Tel 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

Airta AL NEN I ADOLESCENT

Dra. Ptlar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren:

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenleroleg

EVA M' d« LA PENA: Looopeda infantil

SlLVIA LLÜMÀ: Psicòloga infanto)uvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa Hostench

Col: 15.097

Rbla, Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 72 16

L'hepatitis (II) j | : Metge de capçalera Dr. J.R. ESQUIROL CAUSSA

• Assist. Sanitària - M. Fiatc • Agrupació Mútua - Previasa Sanitas -Mútua HGC

URGÈNCIES les 24 h 93 5 8 9 39 2 6 - 6 0 9 3 3 1 0 80 Geriatria: Av. Torre Blanca, 2-8

Si vol

en aquesta secció,

al telèfon

ELS í CANTONS Dijous 1 e/e juny del 2000 Estètica 47

Estètica i Bellesa l'article:

Si, com diuen, la felicitat embelleix, avui tractarem la manera d'aconseguir-ho a través det plaer i benefici que ens aporta l'aigua.

ACASA

LA H1DRATAOÒ La pell té unes necessitats d'aigua i minerals essencials que necessiten ser reposats amb cremes específiques. Per això és tan important vigilar que a l'organisme no H falti l'aportament d'aquest element a més de ser es­sencial per al desenvolupament dels processos me­tabòlics. Quan la hidratacíó és deficient apareix un envelfifrierrt prematur, especialment en les pells seques i s'aguditza amb les inclemències det temps. En aquest cas la pell mostra ver­mellors, tibantor, descamació i picors. Per mantenir'la pell ben hídra-tada, després de la neteja habi­tual, cal aplicar un producte hi-dratarrt al matí i un de nutritiu a la nit. Els millors incorporena les seves fórmules serina, magnesi, alfahidroxiàcids, que són com­plexos superhidratants que trans­porten i fixen l'aigua alia; també contenen vitamina E i fitxes so­lars. En acabar l'estiu realitzeu una cura de xoc perquè la pell ne­cessita un aportament extra d'-hidratació així com una regene­ració de les cèl·lules.

LA DUTXA El confort i relaxació, física i mental, que proporciona la dutxa diària, predisposa la persona positivament per iniciar el nou dta. A més de complir una funció higiènica, aquest gest s'està convertint en l'únic moment del dia que es tro­ba per mimar et cos. Només es tracta d'aplicar el cosmè­tic que la pell necessita en aquetl moment:

Aprimant. El gels de dutxa aprimaràs» refermants con­tribueixen a reduir el greix però perquè siguin realment efectius s'han de combinar amb altes mètodes, com una dieta equilibrada, activitat física, etc.

Estimulant Podeu despertar cada porus de la pell amb la frescor que aporten alguns gels vitalítzants elaborats a base de principis naturals.

Suavitzant. Consisteix a aplicar 2 o 3 cops per setma­na un peeling perquè elimini les impureses, unifiqui ei color i suavitzi la pell. D'aquesta manera te pell es mos­tra més receptiva per absorbir qualsevol tipus de trac­tament específic.

Tractadora. Als productes de bany habituals, s'hi han incorporat uns gels que alhora que hidraten, poden do­nar protecció o nutrició a la pelf. Així, trobem extractes vegetals que aporten suavitat, relaxament o tonifka-ció; àcids de fruites que purifiquen i donen protecció a la pell o actius naturals, com la llet o l'avena (o civada) que aporten tots els nutnents, proteïnes i vitamines que qualsevol pell necessita.

EL BANY Hi ha res millor que prendre un bany després d'una dura jornada? També resulta plaent combinar l'efecte dels olis essen­cials, bé per inhalació o fregant-los sobre la pell.

Relaxant. L'aigua calenta í.a partir dels 37°C) exerceix un efecte sedant •• ajuda a combatre els nervis, l'estrès

i els dolors reumàto. Prepareu la mida d'una tassa d'herbes a base de ro­maní, tavanda (espígol), menta i farigola. Fiqueu-ho en una bosseta de cotó, submergiu-la en un recipient mitjà amb 1# 1 d'aigua bulnt i tapeu-ho durant 10 minuts. Prepareu la banyera amb aigua i tireu-hi el contingut de la infusió preparada; pengeu ta bossa a l'aixeta de ta ba­nyera i en contacte amb l'aigua. Preneu el bany inten­tant retaxar-vos durant 10 minuts, després, sense es-bandir-vos, assequeu-vos, per mantenir les propietats de tes plantes en la pell.

ttevftafit2aftt Un bany amb aigua freda (al voltant dels 20*0 tonifica, revitalttza i estimula el metabolisme. També s'aconsegueix prenent un bany on s'alterni aigua freda amb calenta.

Aprimador. Podeu reduir alguns centímetres si 2 cops per setmana us banyeu amb 9 cullerades de pols d'algues o 12 comprimits d'alga fucus triturada. L'aigua ha d'estar calenta (a 40°C), i durant els 20 minuts que romandreu a l'aigua, feu-vos un massatge amb un guant de crin. Al moment de sortir, sen­se esbartdir-vos, assequeu-vos una mica, col·loqueu-vos el barnús i es-tireu-vos així durant 20 minuts. Feu una dutxa ràpida, assequeu-vos amb la tovallola i apltqueu-vos una crema aprimadora.

EN ALTRES CENTRES

Hidro-Peeüng Termal Uttrasònic. Amb aquesta tèc­nica «s reafiza una netejade i'epidermts en profunditat, s'eliminen fes cèl·lules mortes, s'estimula la regeneració cel·lular i l'oxigenació amb ultrasons. Els oligoelements de les aigües termals aplicats aconsegueix excel·lents resultats i pot combinarae amb l'aromateràpia i mas­satge.

Massatge hidratant d'ou i sals. El resultat és una pell totalment renovada i amb aparença de seda. S'inicia un massatge corporal complet i intens amb olis essen­cials de romaní i farigola. Després es realitza un peeling profund amb sal gruixuda marinada amb els olis es­mentats més amunt, que proporciona una perfecta hi­dratacíó. Finalment es retira et producte amb tovalloles humides i s'acaba amb una dutxa.

Massatge sota una dutxad'aigua (escocesa o jet) Aquest tractament és molt conegut tant en els progra­mes de bellesa com en els de salut. Té un gran poder relaxant a nivell muscular perquè es tracta d'un massatge en tres dimensions; amb les mans del massatgista, amb l'aigua i amb la temperatura de ta mateixa. Totes tes parts del cos reben l'aigua que surt a pressió a través de 150 sortidors, fet amb què s'activa la circu­lació de la sang. El massatge sol començar per l'esque­na, partint de la regió lumbar, fes mans pugen per la co­lumna fins a les cervicals i segueixen per les cuixes, cames i abdomen. La calor de l'aigua, que sol estar a una temperatura de 36°C, exerceix un efecte vasodilatador que afavoreix la relaxació. Per la seva banda, les virtuts reminerahtzants de l'aigua de mar o termal permeten eliminar les toxi­nes acumulades. Aquesta també s'aplica com a teràpia en una primera fase de rehabilitació, ja que l'aigua redueix la força de gravetat sobre la zona lesionada i alleugereix el dolor dels exercicis que es realitzen,

L'aigua: font de bellesa \\ p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis ler

08190 Sant Cugat del Vallès

ToT CAbEtl .. Tot pel teu cabell

Tot pel teu cos Tot per maquillatge lot en perfumeria

ALS MILLOR PREUS

a Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DElVAuiS

\K • Tractaments corporals • Mkropigfnentoció • Tatuatges

C/ ML SOI, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

m centre d'estètica

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Massatge biosmòtic

Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estres

Peeling corporal amb productes naturals

Centre SPA Tractament de fangotaràpla i algotorapla por. ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinitis acne

psoriasis artrosis

artritis cel-lulitis i aprimament

Salut f 9{atu.Ta(\ amè les J mans (

Sant Cugat det Vallès

Cl Les domes, 11 (cant pi. Pere San) Tel. 856890149

1 òiluet-Lonlrol \

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C7 Esperanto, 12 iot. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

el consell: Exercicis aquàtics

Recordeu que 1/2 hora d'esport sota l'aigua equival a 1 hora d'exercici a terra perquè la resistència natural de l'aigua representa un esforç.

Natació. És un bon sistema de musculació, allibera l'esquena de qualsevol molèstia i estira i relaxa tots els músculs del cos, a més de desenvolupar la resistència cardíaca. Ficant el cap sota l'aigua és com s'obté més bon resultat (s'inspira breument i s'expira llargament, tot per la boca). L'estil braça tonifi­ca els pectorals i els braços, mentre que l'esquena s'enforteix i mus-cula amb el crol i l'estil esquena.

Aquagym Està indicat per a les persones sedentàries, que no saben nedar o amb problemes d'otitis o sinusitis. S'eliminen toxines, s'activa la circulació i s'estimula el fetge i l'apa­rell digestiu.

Rems. Resulta excel·lent per cremar calories alhora que es desen­volupen i refermen els músculs dels pectorals, espatlles, braços, ca­mes i esquena.

48 Gastronomia ELS / C A N T O N S Dijous, 1 de juny M >000

La eiiiiia de casa BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

EL CASINET Camí de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

LA GRANJA St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

LA JMONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

EL MESÓN Placa Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

EL PEROLET Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA JUONENCA Xerric,30 93 67413 48 Gelats artesans

LA JUONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat

EL PUNT Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

CAN EDO Ueó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

FRANKFURT LA FALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurt

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

CAN BARATA Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 6750086 Xai, entrecot a la brasa

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 58914 56 Cerveseria

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

PA I PA Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

la recepta de M. Àngels Quadms Plat aniversari 'TOT: Calamars farcits

Ingredients

- calamars mitjans - pebrot vermell escalivat o de llauna - pèsols cuits - ou dur "*** - olives farcides - pernil dolç - oli d'oliva - conyac -escuradents M E N U

- sal D E L

DIA

m

*

Elaboració Amb poc oli, enrossiu els calamars pels dos cotats i traeu-los de la cassola. Sofregiu la ceba només una mica, traieu-la i passeu des­prés les potes deb calamars tallades a trossets, per la pa­ella.

Després d'haver trinxat tots els ingredients, barregeu-los bé i farciu els calamars. S'han de tancar amb escura­dents. Col·loqueu-ho tot en una cassola de fang (amb un difusor a sota) i coeu-ho a mig foc. A continuació s'hi fa una re­ducció de conyac. La sal poseu-la al final perquè no s'endureixin els calamars.

ComeH Aquest plat queda deliciós cobrint-ho tot amb una sal­sa especial de tomàquet a la catalana que, com que és molt complicada de fer, l'explicaré en el proper número, per acabar de celebrar els 15 anys del TOT Sant Cugat. De moment, per sortir del pas, podeu fer un sofregit de ceba i tomàquet.

CONCURS El primer lector que endevini l'ingredient que falta per afe­gir en aquesta llista, rebrà un lot de llibres com a obse­qui d'aquesta efemèride. Podeu telefonar al 93 589 62 82 o passar per les nostres oficines.

BA« «ESTAURANT

\ r i - L PI. Vrrr San. í»

L. l'el. M:Í >H<> 72 71 W~> Í U ^

ESPECIALITAT EN BRASA

.n-li- i w i n i i i » ' - l>r;i-;i I n q i l c - \ : i i u i t i i

'•'íiiirnl- ;i lit l lmiiui

LA M A S I A

S O U ! ( U J 0 I

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Plaça Aiipiixla, I

F.MHl·l'ANS

ESPKCI.VI.S

l'I AIS

(OMKIVVIS

Granja-Bar IM u'

Augusta ,

Sant Martí, 10 08190 - Sant Cugat del Vallès

MIM FRANCÉS (CARAMBOLA)

BILLAR AMERICÀ - PCXX 5 1

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sant Martí, 9 <a$tm4*tcAHC*EvnoiA> Tel. 93 5S9 S2 75

per carn de la bona

CamerdeblbnB, 14 Tel. 93 674 12 85

$

Mercat Municipal loneblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

IÉÉ1

Mercat Pere San Parada 1.04

"fel. 93 589 14 181

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

CAFETERIA RESTAURANT

C. Sant Jordi. 33 - Tel. 93 589 14 96

BAR RESTAURANT CAFÈ

/KRN/KU MENÚ DIARI

DE DILLUNS A DISSABTE

P Francesc Macià, 7 I • L4 Tel. 93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès j

Com si fos de tota la vida

la xocolata.. . - f f v f f v • Is entrepans.. . <ff^ffs. • I cafè... < f fv f fv les pastes... -ffwffw • I suís... <rhsffy.

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

ÏIJHesórt Bar Restaurant

t r a d i c i ó

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 l O 4 7

McPollo 2x500p.es

Promoció vàlida del 16 de maig al 2 de juliol del 2000

Sant Cugat Centre corbem

EIS4C4IYID]>S

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 « 93 675 34 54

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a « 9 3 6744164

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D « 9 3 674 44 69

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a « 33 «74 44 94

ALUMINIS GARRIGA Orient. 65, baixos « 3 3 675 29 02

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina. 17, L B « 9 3 675 1835

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 589 65 61 « 6084945 19

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a « 9 3 675 1803

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 33 «74 26 01

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P 9 3 5 8 9 4 1 4 7

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1 r « 3 3 589 30 65

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 1193589 30 65

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B « 93675 3012

AGENÇAT Sant Antoni, 18 « 93 675 QO 17

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D « 9 3 6 7 4 4 4 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 « 83 674 1784

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n « sa s«a TO net

T.M.G. TALLERS Borrell, 6 « i Fax 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 « 3 3 6755653

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 « 3 3 675 49 37

BARSTOP Rius i Taulet, 56 «935391239

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10 « 9 3 58947 on

CABALLU PETIT Cerveseria « 9 3 589 14 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusifiol, 54 « 9 3 674 06 49

CUGART Torrent Bomba, 14 « 33 674 4330

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 « 93 674 f 5 09

SUN BIKE Can Matas, 2 « 33 589 17 57

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 P 33 674 1285

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 «93 675 30 68

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 « 9 3 589 14 18

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix « 9 3 6 7 4 5 7 4 7

SAGARRA Endavallada, 22 « 9 3 6 7 4 0 / 6 0

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 « 93 5693806

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. « 3 3 674 2634 « 9 3 4 f 7 0 7 S 9

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castilo, 4 « 93 674 65 OQ

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 •aaafSMiacB

EL PUNT Copes i sopars « 670 5940 01

COPISTERIES ARPAU Valldoreix ,45 « 9 3 6 7 4 96 02

COPISTERIATHER Sant Antoni, 24 P 33589 74 42

COPY-GRAF1C Can Matas, 8 « 9 3 67S36S3

OFINOVA Lluís Companys, 18 « 3 3 6 7 5 2 3 73

CONSTRUCCIONS BELSCONXXLSA. Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos òe/s-ooruoci@riexo.es P 33 675 3 2 6 7

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Uuís Companys, 29 P 93 674 13 38

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusifiol, 49 P 33 590 6380

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 0 33 589 02 71

' C E N T R L C O M E R Ç I A L H ENSENYAMENT

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 « 93 5 8 9 » 98

PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 « 9 3 5 6 5 4 9 0 0

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 0 93 674 5048

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A P 33 675 20 01

RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93689 8 2 8 0

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 P 93 580 1500

FOAP Rius i Taulet, 27 P 33 674 05 03 P 9 3 5 8 9 3 Í 21

CLUBS DE MUNTANVA I ESPORT

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 33 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 « 3 3 675 3144

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 33 674 12 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar

« 9 3 5 8 9 8 1 0 8

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 « 3 3 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 « 3 3 6 7 5 1 9 0 4

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona. 8 « 9 3 589 7512

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 « 9 3 675 3100

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 « 9 3 5 8 9 3 8 5 2

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 « 9 3 6 7 4 0 3 0 8

FERRETERIES EL PONT Girona,3 « 9 3 6 7 5 0 1 7 5

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 « 9 3 6 7 4 1 3 8 1 « 9 3 6 7 5 1 8 2 0

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 « 9 3 59060 71

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 « 93674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 « 9 3 6 7 4 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 « 93 675 56 74

UESC Cànovas del Castillo, 9 « 9 3 6 7 5 2 3 9 0

HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat « 9 3 6 7 4 4 6 5 4

HERBOLARIS DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 « 9 3 6 7 4 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda « 9 3 6 7 5 5 9 5 3

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix « 9 3 6 7 4 7598

JOGUINES NINS Villa, 9 « 9 3 674 13 96

FUSTERIA EBENISTERIA « 9 3 6 9 9 6 7 4 8 « 9 3 6 7 4 7068

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 « 9 3 5 8 9 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol « 9 3 67547 51

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 « 9 3 6 7 5 4 9 0 2

POU D'ART Balmes ,35 « 93 59060 86

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix « 9 3 674 6028

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 « 3 3 6 7 5 2 5 8 6

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n « 3 3 674 14 53

•GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 674 6 1 7 2

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 5 9 0 8 2 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons « 9 3 6 7 4 3 0 8 1 SQUASHSANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 « 9 3 6 7 4 98 62

w HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 « 93674 1140

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 « 9 3 5 8 9 2 2 64

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 « 93 675 22 01

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 « 9 3 5 8 9 60 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 44-45

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 6 0

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 « 9 3 6 7 5 15 56

VALLÉS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 5 9 0 8 0 60

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, SJ -MaOnto Verdaguer, 18 « 9 3 58926 38

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 « 93 674 60 58

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 3 3 67485 63

KALA CENTER Del Sol. 22 « 3 3 59005 41

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos « 9 3 5 8 9 2 3 4 3

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 « 3 3 6743694

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 9 3 6 7 4 1532

MIREIA'S Valldoreix, 33 « 9 3 674 9940

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 « 9 3 589 SO 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 « 93 674 45 71

__a ._ ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A « 9 3 5 8 9 4 7 4 2 ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 « 9 3 674 0174

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 « 9 3 5 8 9 2 0 1 8

LA FLORESTA Pearson, 36 « 93 589 7800

LES PLANES « 9 3 675 5 1 0 5

LLIBRERIES PAPERERIES

UJBRERIAMYTHOS Plaça Barcelona, 9 « 9 3 5 8 9 8 6 1 7

MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Carnpoamor,12 - Nau 3 « 9 3 6 7 5 5108

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 « 9 3 674 09 95 « 93 674 15 50

CASAJUANA Gateries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 « 9 3 58922 32

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 3 3 589 00 14

MAJIK Sant Jordi, 29 « 9 3 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 « 935890023

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 « 3 3 67485 02

BLUEMOON Major, 16. « 9 3 6 7 5 02 67 Valldoreix, 43 « 9 3 5 8 9 4 3 55

CAMPMANY Valldoreix, 16 « 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 « 9 3 5898669

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 « 9 3 589 72 32

TOT PUNT Sant Antoni, 19 « 9 3 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 « 9 3 589 88 55

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló,13 « 9 3 6 7 5 4 7 5 7

ATEU ER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 935891931

MES MARCS Enric Granados, 15 P 9358914 29

MASSATGES ESTET SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) _ Les Domes, 11 BOHEMACRYSTALL « 656 89 01 49 Valldoreix, 49

«935897202

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 « 9 3 674 8 9 1 8

OBJ. REGAL

« 93 675 12 99

LA LIONESA Valkloreix, 79 « 93674 07 71

PERRUQUERIES

CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 « 93 589 60 88

DISON ESTILISTES Martorell, 12 « 93 589 56 57

ESTILISTA P, RAMÍREZ Del Carme. 38 « 9 3 674 8563

FORMA'S Elies Rogent, 18 A « 9 3 6 7 5 4 0 0 6

JUAN! Xerric,28 « 9 3 6 7 4 6699

JEANLOUISDAVD Plaça Dr. Gattés, 5 « 93 675 61 70

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 « 93 589 5354

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola « 93 692 7904

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 « 93 674 57 52

« 9 3 67532 74

TATER'S Sant Antoni, 62 « 9 3 6 7 5 55 06

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 « 3 3 58917 99

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONELU, S A COMPO­NENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av.Graels,35 « 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sd, 19 « 9 3 6 7 4 3 6 88

TALLER MECÀNIC CP. CANALS Sant Llorenç, 27 « 9 3 67463 62

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 « 93 674 69 50

TALLERESMENA Pg. Torre Blanca.13 « 9 3 67453 01

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 « 93 674 68 47

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 « 9 3 589 25 29

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda 1 -5 « 93 675 13 8

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 5 8 9 2 3 71

MAT. CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 « 93 674 05 03

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 « 9 3 6 7 4 14 90

MENJARS

PREPARATS ROSTIDORALA LLENYA OLIVER Sant Marti, 9 « 9 3 5 8 9 8 2 75

OBRES CONSTRUCCIONS^ RESIDÈNCIES CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r1a « 93 589 01 51

STANZA Valldoreix. 10 « 9 3 6 7 4 65 38

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 « 9 3 5 8 9 1 7 3 2

LA PERLA Major, 3 « 9 3 6 7 4 0138

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 5 9 0 2 6 8 0

ÒPTIQUES TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 5 8 9 4 4 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVELETHU V»à,6 « 3 3 6 7 4 0316

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 9 3 67442 23

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinoli 30 « 9 3 6 7 4 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA vila,1 « 9 3 6 7 5 2 4 01

SÚPER HOGAR Plaça Octavia, s/n « 9 3 5 8 9 8 9 9 9

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i ccrnunicacions Ctra de Cerdanyola, 49 « 33 583 8 7 0 2

TINTORERIES TUTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 « 3 3 674 1182

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol. 35 « 3 3 674 1183

TMTORERIA ST. CUGAT Rbla, Rtoatallada, 34 « 33 675 22 28

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 « 9 3 6 7 4 4 1 6 7

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 93 589 44 22 « 9 3 675 5 1 5 1

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 93 674 69 45 Tel. urgències « 9 0 8 8 9 8 1 3 6 « 93 674 69 45

VETERINOS Rius i Taulet, 31 « 9 3 589 7140

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Pige. St. Salvador, 3. La Floresta « 6 6 6 4 2 8 1 4 2

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 « 9 3 5 8 9 16 78

USSIATOURS Plana Hospital. 10 « 9 3 5 8 9 6150

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 9 3 6 7 4 0811

50 Cultura ELS / C A N T O N S /)i/ous. I de juny del'OiV

De dilluns a divendres • IX- 7.00 li a 8.00 h El despertador, amb Salva Yallvé • He 8.00 ha 10.00 h Primera Plana, amb Cïcni Lozano • D e 10.00 ha 13.00 h Gambitvta, cl magazín, amb (llara Borrell •IX- 13.00 a 13.30 h Sant Cti^at Avui: íuiformatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 ha 13.50 h l'entrevista (repetició), amb Geni Lozano • De 13.50 ha 14.00 h Amb molt de gust, l'espai de gastronomia, amb Pep Blanes • I X 14.00 ha 17.00 h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 ha 19.00 h l'andana, el magazín amb Iolanda Casas • I X 19.00 ha 20.00 h Al llom, el musical, amb Salva Yallvc • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu, amb Gemma Montero • I X 20.35 ha 21.00h El millor del magazín •De 21.00 ha 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Roet World (di­marts), Danre 1 sgend(dimecres), ChdlOut (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • IX 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Aiant-matx. E informatiu d'esports •De 14.00 ha 15.00 h Càsting (repetició) • I X 15.00 ha 17.00 h Àlbum, amb David Yillena • IX 17.00 ha 18.30 h Eestrena. E.lprograma de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • I X 18.30 ha 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • I X 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca •De 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu costat

• I X 8.00 ha 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • I X 10.00 ha 13.00 h

• De 8.00 h a 9.00 h I si missa del monestir • IX 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 ha 10.00 h Esport en marxa la edició •De 10.00 ha 13.30 h Nostra dansa! la sarsuela/ Roda d amics amb J. Fàbregas i P Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com éirm, amb J. M. Alvira • De 16.00 ha 19.00 h Bon mtllo, presentat per Raquel Iniesta • IX 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca •De 21.00 ha 22.00 h Esport en marxa Ja edició • A partir de les 11 h Música al teu costat

Teatre Espiral fa un resum dels seus deu anys

El grup de teatre valldoreixenc l'Espiral celebra aquest cap de setmana el desè aniversari amb una mostra d'alguns dels muntatges que ha posat en escena al llarg de la seva història. Dissabte comentaran les celebracions a les 12 del migdia amb una festa inaugural. A la tarda serà el moment de les primeres representacions amb les obres El drapaire / Revolta de bruixes. La cele­bració de l'aniversari es reprendrà diumenge a les 12 del migdia amb El pe­tit gran príncep, un dinar de germanor i a les set de la tarda amb el mun­tatge Teranyines amb textos de carme Riera i d'Isabel-Clara Simó. Totes les actuacions es faran al Casal de Cultura de Valldoreix.

Dipus 1 Domènech Pg. St Magí, 50 93 674 33 53

Divendres 2 Llorens Santa Mana. 27 93 674 15 31

Dissabte 3 Cuttetl Ptge Diputació, 6 93 674 03 64

Diumenge 4 R. Rwière Dr Muntlo. 1 93 674 04 30

Dilluns 5 Salaven Santiago Rusinol, 38 93 674 06 46

Dimarts 6 Texido RWa del Celler, 97 93 674 77 49

Dimecres 7 Benngues Av Uuis Companys. 46 93 674 04 83

-,f> Dijous 1 nes bíbliques Sis Justí mr Ignasi abat (Iriigo), Fortunat, prev i Sta Laura vg

1 Dia 5 Divendres 2 Sts Bonitaci bisbe mr Sanç (Sanxo), noi mr i Sta Marcia, St Marcel li prev i Pere mrs , Erasme bisbe mr i Germà i Pau- mrs li mrs

Dia 6 Santissim üorpus Chnstil, Artemi, mr i Sta Paulina, mrs

Dia 3 Isaac, m|o üeili prev i Btes Clotilde reina Oliva vg

Dia 4: , _ _ ^ _ ^ _ ^ ^ _ ^ _ r _ ^ _ _ _ _ ^ _ Dia 7 ^ _ F ^ _ ^ ^ _ ^ _ „ St. r-rancesc Caracciolo, tund i Stes Hut i Noemi matro- St Hobert abat cistercenc, mjo., Hicard, bisbe i Vicenç, mr

^rfOv ^ W •*. "tyA.

E L S / C A N T O N S Dijous.lt/eJHnyMhW Cultura 51

* & / • •

AJUNTAMENT

Sant Cugat

Casa de Cultura

EMD Valldoreix

OMIC

PRÒMUSA

93 589 22 88

93 589 Í3 82

936742719

93 5893188

93 58917 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

"CAP 93 5891122

CAP - Urgències 9358944 55

Centre Soc. San. LF

Ctre. Atzrieimer St. C.

93 5897800

93674 23 83

Creu Roja Sant Cugat 9367412 34

Cisu Roja Valldoreix

Dispensari la Floresta

General de Catalunya

93674 24 59

93674 7615

93 5891212

VaKd'Hebron

Sant Joan de Déu

Telèfon de l'Esperança

93427 2000

93 203 40 00

93 414 48 48

ÀSSWIAOÒSS'"

AAPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49

AAPP i W Valldoreix 93674 2197

AAPP Montserrat Vall. 93 674 21 05

AA Prop. i V. la Floresta" 93 674 20 89

AAW Aigualionga Flor/ 93 674 51 29

CINESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Destino final

Sant Cugat 2

Usta de espera

AAPP i W Mira-sol 93 674 20 18

AAW V. Carme Mfra-sol 93 674 10 03

AAW St. Joan Mira-sol 93 674 71 03

Consumidors

BOMBERS

932684567

BeSaterra

Generalitat

93692 8080

085

Rubi- Sant Cugat 93699 8080

BmfÀTS "~

. ASCH "9 Ï67 Ï3503" "

CPA 935881674

C.Casteüano-Manchego 93 589 76 05

Germanor Cavis 93 589 57 98

Grup Sup. Immigrants 93674 9314

Sarrt Cugat Comerç

LLEURE

Arxiu Gawin

93 674 0322

936742570"""

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac. Catalunya 93589 77 88

Casal Cultural Mira-sol 93589 2018

Casal d'Avis SC 935891638

Casal Valldoreix

Ctre. Cívic la Floresta

936744599

935890847

Sant Cugat 3

Soné con Àfrica

Ctre. Cívic les Planes

Cines Cinesa (reserves)

Cines Yelmo (reserves)

Ciub Muntanyenc

93 675 51 05

935890941

902 12 41 34

93674 5396

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

jllar d'Avis Parròquia

Piscina Valldoreix

93 6741006

936752652

93Í589 5598

93675 4055

" ' " E ' I S ' 4 Cantons 9358962 82

Ràdio Sant Cugat 93 675 5959

Tot Sant Cugat

OBGANtSMES OFICIALS

93 674 8661

Hisenda

Jutjat

935811155

" 9 l 6 7 W 9 6 ~

PARRÒQUIA

-Les Planes 932M'75Ò3

;St. PereOctavià 93fi741163:

Valldoreix 93674 0569:

POLICIA

Cuerpo Nacional 9367T7858"

16.00-18.10-20.20-22.30

Campo de batalla: la Tíena

Yelmo3

Soné con Àfrica

Yelmo 4

Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria St Cugat 93674 7612

DNI Cita prèvia) 93 589 30 80

Urgències 091

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

936742089

93 7252944

Correus 93674 7096

ENHER Rubí

FECSA (atenció client)

9369918 92

900 737373""

FECSA (avaries)

Funerària

900 74 74 74

93 589 55 52

Repsol-Butà

SOREA

93 674 15 80

9358900 21

TRANSPORTS

Aeroport 93478 5000

Carreteres 932042247

FGC 932051515

Grua 936743371

RENFE

Port

Ràdio Taxí

Taxis (parada)

Valldoreix (parada)

93490 0202

933188750

93 58944 22"

936740997"

93674 11 11

16.00-18.10-20.30-22.50

— Destino final

. 17·l5„;.„1?·^.;Ji?i

16.00-18.15- 20.30- 22.40 15.50-18.05- 20.20-22.35

Yelmo 5

Héroes sin pàtria 17.15-19.45-22.35 17.00-1S.30-22.00 Y e | m o 6

Sant Cugat 4

Giadiator

Pokémon / Ojos que te acehan 16.00 -18.15 / 20.30 - 22.50

15.50-18.50- 21.50 Yetmo 7

Sgigolo 16.15-18.30 -20.40-22.45,

YELMO SANT CUGAT

Yelmo 1

Yelmo 8

Bats (Murciéiagos) 16.15-18.30-20.40-22.45

Giadiator (consulteu rhora el dissabte) 16.30 -19.30 - 22.30 Yelmo9

Yelmo 2 28dfas 16.00-18.15-20.30-22.40

EM D Valldoreix „„ CASAL DE flll CULTURA DE ífjl VALLDOREIX

Informació i inscripcions De dimarts a divendres

De9ail.30idel7.00al9h

Sant Albert, 5 Tet. i fax 93 589 82 69

iiiiiiiibrii:;i«iii Horadi d'inscripcions:

• CASALS D'ESPLAI " e <J'r n a r t s a divendres.

» ESTADES D'ANGES

de 9 a 11.30 i de 17 a 19.30 h

Llor: Casal de Cultura de Valldoreix

Orcanilza: • ESTADES D'AVENTv RA E M D de Valldoreix

Dinamitza: * ESTADES D'ESPLAI Ass. de Monitors I . j Cua

C O L Ò N I E S M l SICALS

Horar i d ' inscr ipcions: De tl i lli irts ; d i \ endres. de ') a 11.311 de 17 a 1'). M) li

L l o c Casa! de (litlinr-.i de V.iHd< rei\

Organitza: K M D d e Va Idorcix Dinaiuit/.a: Escola de \ l i-,k.i \nd.inte

ESCOLES ESPORTIVES

DE VALLDOREIX

Horari d'inscripcions: De dl. .i de, de 9 .i 17 h Llor: Ksiola J.mme Ferran i Clu.i C/Brollador. 3 'l'el. 93 3S9 f)í) Ui Organitza: K M D d e Vdldorcix

Dissabte 3 i Diumenge I de juny

TEATRE. 10 anys rspiral

Obres feres pel ,^rup de Tcatrc

Espiral al llar); de l l i anys.

Ales 12 h. ui Casal de Cultu­

ra de Valldoreix.

()rf?,.: Grup de Teatre Espiral.

Col.: K M D d e Valldoreix.

D i s s a b t e 1 0 d e j u n y

2 5 è ANIVERSARI CEIP

FERRAN I Cl.l A.

De I'l al Hi de juny exposi-

eió de materials històries de

l'eseola, i el dia 10, animació

per a nens. musica... Al (.'K/C Jaume Kcrran i Clua.

Ori;.: M'A i Escola.

Col.: K M D d e Valldoreix.

D i u m e n g e 1 1 <le j u n y

• TALLER INFANTIL DE

CIRC a m b DESASTROSES

C.IRKl S

De 10a \Z li a la placa del Ca­

sal Cultural de Valldoreix.

Org. K M D d e Valldoreix.

• ESPECTACLE INFANTIL

amb DESASTROSES CIRKliS

A les 12 h al Casal Cultural

de Valldoreix.

Ori;. E M D de Valldoreix.

^ • B I I v ! • • • mmm I I

SANT CUGAT El cinema de casa teva

ESTRENA 2a SETMANA 2a SETMANA 3a SETMANA

SALA 2 15.50 - 18.05 - 20.20 - 22.35 GOLFA: 00.50 APTA

SALA 1: 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA: 00.35 18 ANYS

SALA 3: 17.00-19.30-22.00 GOLFA: 00.20 APTA

SALA 4: 15.50-18.50-21.50 GOLFA: 00.50 13 ANYS

CINESA ^ I

*9^**w//UMVERSAL Parkms

2 Si gratis

S2 SB 22 í Carta* í esfwiians ::!HVlKSÍtaf:

C a r r i l IIUÏÍ ACCÜSSCS :lint:SVÏlK!S

Cirn«1 JOVS

22 Bïiiisriíitdí Wt JAU* r;íí>yif

ELS4CANIÜNS Dijous,

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

J o s e p Maria Roura. Pastisser

"Els productes han canviat, ja no són com els que havia abans

Al.KX LOPKZ - Sant Cugat -

Des de fa seixanta anys, la pastis­seria Roura és ai servei dels sant-cugatencs. Precisament, Josep Maria Roura va recollir el 15 de maig dos guardons que premien la trajectòria d'aquest pastisser que assegura continuar el treball ben fet del seu pare. Roura assegura que igual que els gustos de la gent han canviat amb el pas dels anys, els de la pastisseria també.

— Què suposa per a vostè haver rebut aquestes dues distincions? - El guardó del gremi provincial de pastisseria representa un reco­neixement a una trajectòria a un munt d'anys de dedicació al ma­teix. No és un guardó que hagi de rebre jo sol, és un guardó que co­mençant pels meus pares, que si no fos per ells doncs no hi hagués hagut res de tot això, aquest guar­dó a més a més de per a mi, és per a ells, per la meva dona, per la Mercè, que tota la vida ha treba­llat a casa, a la pastisseria. És un re­coneixement per a tots plegats, per tota aquella gent que ha anat passant per la pastisseria en èpo­ques més o menys llargues. Quant a l'altre guardó, que és de la Con­federació Nacional de Pastissers Artesans, potser sí que és un pèl més meu. Però insisteixo que sen­se tota aquesta gent que m'en­volta no me l'haguessin lliurat.

— Un ofici que ja ve de família... - Sí, sí. El meu pare ja era pastis­ser. Va obrir la botiga a Sant Cugat després de la Guerra. Ell venia de Palamós. Com aquell que diu vaig néixer entre un sac de farina i un de sucre. El que jo volia fer per dedicar-m'hi eren pegues fins al dia que vaig dir al meu pare que volia ser pastisser. Ser pastisser ha estat un ofici que he fet tota la vida i que seguiré fen-t'ho. Hi va haver una època molt llarga que no m'agradava ser-ho. Li veia molt més la part negativa, que la té, que la positiva. De mica en mica, vaig veure que era molt el que te­nia de positiu. Mentre m'anava

Roura creu que les màquines d'ahans i les rfara fan la mateixa feina FOTO: XI,.

fent més gran vaig adonar-me que rere amb el que es fa avui hi ha en tenia moltes, de coses positives i m'hi vaig tirar de cap. I no ho vaig fer per l'aspecte comercial, no tant en l'aspecte de guanyar-me la vida sinó en l'aspecte de disfrutar treballant. En aquesta feina, a aquell que no li agradi fer-la, acabarà per deixar-la o ha d'a­cabar est imant-se-la. Es un ofici

que va contra cor­rent de la socie-

" Sempre m'he preocupat pel

resultat final, pel

unes certes diferències. De la ma­teixa manera que els gustos de la gent han anat canviant, també ho han fet els gustos de la pastisseria. Recordo que quan vaig començar es treballava amb molt de sucre i ara cada vegada se'n gasta menys.

Hi ha una sèrie de valors que es de ixen de fer i n'apareixen d'al­tres de nous. Jo particularment

.Quan els caps aUst que et deixa m ' í e e,sforç

se tmana la ° -1 molt en la intr

tat de s e tmana la gent descansa és d fa f)OCa " quan nosal t res t rebal lem més . Es q ü e s t i ó de pensar que treballem perquè la resta faci festa. És molt bonic que et vinguin a comprar un pastís per­què celebren una festa. - L'any 41 o 4 2 va fundar-se la botiga. Com ha evolucionat la botiga des de llavors? - El que es feia molts anys endar-

at intro­

ducció de la frui­ta natural en la pastisseria. El re­sultat és molt bo i

disfruto molt treballan-t'hi. D'al­tra banda, la xocolata també és un element puntal de la meva pas­tisseria. Tot això fa que aquesta sigui una feina molt viva, que has d'estar movent-te constantment. Jo sempre dic que aquesta feina ha donat molta vida a la indústria.

Cal no oblidar que de l'artesania neix la indústria. El pastisser artesà no té altre camí que anar-se des­marcant de la indústria. La in­dústria va copiant. Recordo tam­bé quan vaig començar en el món de la pastisseria que el meu pare m'explicava que quan ell va co­mençar ja deien que aquest era un ofici que s'acabava perquè la indústria s'ho anava menjant tot. I també ho vaig sentir jo quan vaig iniciar-me però és que avui enca­ra ho estem dient. Es deia que era un ofici que no tenia futur i el temps ha dit que aquest és un gran error.

— La maquinària que s'utilitza en la pastisseria artesana ha evolu­cionat? — És evident que ha evolucionat però ho ha fet en l'aspecte pura­ment estètic. Jo tinc una màquina a casa que fa 48 anys que hi és i jo en tinc 50. Però és que les mà­quines que hi ha avui per substi-tuir-les són iguals, fan exactament la mateixa feina. — Parli'ns de les seves especiali­tats: les margarides, els galls del Monestir, les neules artesanes i les gofres. -Cadascuna d'elles té una petita història al darrere.Les margarides i les neules són la continuïtat de les que feia el meu pare, les gofres les vaig començar a fer per in­sistència de la meva filla Anna i els galls del Monestir van ser grà­cies a una genialitat de la meva dona Victòria. — Com definiria la pastisseria que vostè fa? — És una pastisseria 100% artesa­na. Sempre m'he preocupat més pel resultat final, que és él gust que et deixa a la boca. És u|ia pas­tisseria absolutament honeita i ar­tesana. Treballo amb productes del tot naturals. Jo tinc clientes que abans em deien que la cre­ma que jo faig és molt bona, però no tant com la que feia ql meu pare. I la crema que jo faig és la mateixa que la que feia éj meu pare. El que ha canviat s|ón els productes, que ja no són éls ma­teixos que hi havia llavorsj

Rèplica IORDI CASAS

I le tic confessar que hi ha vega­des que em costa triar el tema de la columna. Aquesta n'és una. M'agradaria parlar del mullader que s'ha organitzat amb la desfi­lada militar del proppassat dis­sabte i fer alguns comentaris a al­guna de les excrecions intel· lectuals aparegudes a la premsa sobre el tema (a la de casa nostra, per exemple i sense anar gaire lluny). El redícul fet per al­guns en aquesta qüestió és equi-parable al que es pot fer -com re­cordava recentment un incisiu columnista a la premsa barceloni­na-com a conseqüència del poti-neig que està patint la figura de Martí i Pol. Primer algú decideix que és el nostre poeta nacional per excel·lència i després se'l pas­seja (amb cadira de rodes inclosa i això ho dic amb respecte, admi­ració i tristesa) de Salses a Guar­damar i de Fraga a Maó, pensant que l'impuls assolit serà suficient per arribar fins a Estocolm. Però com que he de parlar d'aquí, em referiré i sense que serveixi de precedent, a un article que m'ha esmentat explícitament com a co­lumnista. Ho ha fet picant allà on no ho havia de fer, referint-se al meu capteniment polític, el qual té poc a veure amb el meu com­promís setmanal. Que la meva ploma (i és un dir) sigui crítica, no vol dir que sigui partidista. A més, coincidirà amb mi que unes quan­tes línies en una premsa majo­ritàriament favorable als que ens governen des de fa no sé quants anys, és com una gota en un got d'aigua. D'altra banda, la crítica sempre ha estat més productiva (i constructiva) que el cofoisme i la servitud que comporta haver d'actuar com a intel·lectual orgà­nic. Si llegeix detingudament les meves columnes, podrà compro­var que hi ha més de passió per la meva ciutat, que no pas de menyspreu i tantsemenfotisme. Dei­xi'm acabar amb una pregunta. Si bé és cert que diversos alcaldes de la ciutat veïna i de la meva cor­da viuen o han viscut a Sant Cu­gat, quants conciutadans nostres han hagut d'anar a viure a ciutats properes governades per alcaldes de la mateixa corda? Què deu te­nir la nostra ciutat que fa que molts marxin? Potser és a causa de les meves columnes?

,A GALERIA DE A R Q U I T E C T l ; r \TER!A - LEGALïZÀf ION - INTERIORJSVfí i • -JARnLM'.UIA - PARQUES - CAMPTVG?

AI»K • n i \ \ | \

Í b 1 a d e 8 7 - O S 1 9 0 S a n t C u » ; ? ! d e i V a l !