Divendres 1H de febrer liel 2000 OS 4 CANTONS

El "diari" de Sant Cugat

Núm. 324 Any VII

225 ptes.

Sumari Sant Cugat, la setena ciutat més rica de PEstat

La Biblioteca del Mil·lenari del Centre

Cultural posa en marxa una 'Bebeteca'

Pàgina .? a 6

Acord polític per distribuir els espais de la ciutat on ubicar-hi propaganda electoral

Pàgina 9

L'Ajuntament iniciarà a l'abril les obres de

remodelació de la plaça de Magí Bartralot

Pàgina 14

300 persones acudeixen a la inauguració de

l'església protestant de Valldoreix

Pàgina 17

Nova reunió entre la Coordinadora

d'Entitats Esportives i l'alcalde Lluís Recoder

Pàgina 2H

Baltasar Porcel presentarà la seva

última novel·la en un acte d'ELS 4 CANTONS

Pàgina 37

EIS4CANTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts espectacles...

i tot per TRUCA I

INFORMA-TTN „ ,

10.800 £& TEL. 93 589 62 82

Es la ciutat de més de 50.000 habitants que ha crescut més els darrers 10 anys F.EF

Editorial i pàgina 22

L'Ajuntament convoca un concurs d'idees per vianalitzar el centre històric

Es construirà un aparcament soterrat a la plaça dels Quatre Cantons per a 300 vehicles

Pàgina 14

F^CATALONIA L ^ C E R A M I C

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE

• | SERVEI

OBERT DE DILLUNS

A DISSABTE

HORARI dl. o dv. de 8 a 13 h

i de 15a20h ds. de 9 a 13 h i de 16o20h

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

• Banyeres d'hídromassatge

• Materials per a la construcció

EXPOVENDES: RNTW Clra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 1 1 2. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

ÜS4CANTONS CLUB DEL SUBSCRLPTOR

Espectacles per als primers subscriptors d'ELS 4 CANTONS que vinguin a recollir-les

Hosa Mateu, soprano

'L·llljL'Illíl tfllSllIl l

Oriol Castanyer, piano

LÍRICA • SARSUELA • OBRES PRÒPIES I MUSICALS

En benefici de les obres d'adequació

de la nova seu del Cor Infantil Sant Cusat

Al Teatre-Auditori Diumenge 27 de febrer,

a les 19.30 h

Organitza: Associació Musical Aula de So

Amb el suport de: L'Excel·lentíssim Ajuntament de Sant Cugat

Teatre-Auditori del Centre Cultural TOT Sant Cugat

Els 4 Cantons

DOMNA De la imatge a la veu

Poesia, música i dansa es fusionen en un espectacle en què el mes­tissatge de cultures i la dona actuen com a eix vertebrador

A Teatreneu (Sala Xavier Fàbregas

C/Terol, 26. Barcelona

Dies 6, 13 i 20 de març, ales 21.30 h

AMB:

M , Dolors Vilarasau (directora)

Joan Berlanga (actor) * Carme Gonzalez (actriu)

Mathilde van de Meerendonk (ballarina)

Adolfo Osta (cantant i llaüt) * Laura Imbert-Bouchard (violi)

Manel Segarra (guitarra) * Philip Cunningham (clarinet)

Mott més que un simple recital de poemes (EL FERIÓDICO)

Colpidor i emotiu (ElS 4 CANTONS)

Tot el muntatge respon a un profund treball dïiwestigactó (AVUI)

La poesia de 'Oomna' captiva els santeugatencs (TOT SANT CUGAT)

LA NIT DELS MANmi i l l IS

Jabier Muguruza presenta

Fiordoan A la Casa de Cultura

Dissabte 26 de febrer.a les 22.30 h

n ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 9 3 5 8 9 6 2 8 2 • de dl a dv, de 9 a 20 h

EIS 4 CANTONS

^ ^ ^ ^ M El tema de la

hetmana Divendres, /<V dt febrer tlel -'i h h' 3

E q u i p a m e n t s

I ÍI Mil/i piniiipnl e/e lei Hihlwtein t'twiple meta e/m e/e pf/wiet e/ue apiofiteti in/in\t ispm pu tstuelieiri pei tu>i\itlt<ii llibie\ FOTO X\\ I I.ARROS I

Augmenten els préstecs a la Biblioteca El centre registra un increment important del nombre de carnets utilitzats almenys una vegada

ESTKR CASTANYER

-Sant Cugat -

Gairebé quaranta-vuit mil sant-cugatencs van utilitzar durant l 'any passat la Biblioteca del Mil·lenari del Centre Cultural. Durant aquests mesos, a més, el nombre de carnets que es van fer servir en aquest centre va regis­trar un increment destacat.

Segons les primeres dades pro­visionals facilitades pel mateix centre, un total de 47.800 perso­nes van fer servir els diversos ser­veis de la Biblioteca del Centre Cultural durant l'any 1999. Tot i que aquesta xifra és lleugerament inferior a la de l'any 1998 -48.700 usuaris—des de la Biblioteca fan un balanç positiu d'aquest any passat ja que el nombre de car­nets utilitzats quasi s'ha duplicat. Per a la directora d'aquesta ins­tal·lació, Pepa Forn, "aquest in­crement és molt important per­què ens fa pensar que s 'està donant un ús més racional de la Biblioteca, que ha augmentat molt el nombre de gent que consulta

els nostres llibres". Aquesta és la mateixa valoració que en fa la ti­nent d'alcalde de Serveis Perso­nals, Àngels Ponsa , per qui "aquestes dades demostren que cada vegada més aquest és un es­pai de lectura i de consulta i no un lloc per anar a estudiar". Pon­sa ha afegit també que des de l'a-

Ponsa: "Cada vegada més, la biblioteca és un

espai de lectura i consulta i no un lloc per anar a estudiar"

juntament s'estan buscant nous espais on fer-hi sales d'estudi i que això ha ajudat a que la gent utilitzi més la biblioteca com una zona de lectura. Per altra banda, les mateixes da­des de la biblioteca reflecteixen una disminució dels grup d'usua­ris adults, que tot i ser el sector majoritari, ha passat dels 37.000

adults als 35.400. Els nombre d'u­suaris infantils, en canvi, s'ha in­crementat en prop de 700 nens, i segons Pepa Forn "això pot ser positiu perquè els nens acostu­men a fer moltes consultes i aga­fen molts llibres". ISA Biblioteca del Centre Cultural va inaugurar-se l'any 1993 i ac­tualment compta amb un fons de prop de vint-mil llibres, més de cent revistes i tot tipus de mate­rial audiovisual. Tot això està re­partit en tres espais clarament di­ferenciats: una sala d'adults, on poden trobar-se tots els llibres or­denats segons les matèries: una secció de revistes i publicacions diàries, i finalment, la Biblioteca té també un espai infantil on els nens poden llegir llibres de ficció o bé fer els deures. Pel que fa als serveis de consulta de catàlegs, aquest equipament compta amb 5 ordinadors que permet accedir als catàlegs del centre i als del ser­vei de lectura pública de la Ge­neralitat També, aquests dies s'es­tan posant en funcionament dos equips de multimèdia i està pre­

vist que, en poc temps, la Bibliotca disposi també de la connexió amb Internet. A més d'aquests serveis habi­

tuals però, la Biblioteca del Cen­tre Cultural ofereix també dife­rents propostes lúdiques i culturals com les exposicions, L'Hora del Conte i els tallers de manualitats o

les guies de lectura que s'editen cada mes per informar sobre les novetats o sobre temes d'interés. D'altra banda, divendres vinent, s'inaugurarà la bebeteca, un nou ser­vei de la secció infantil destinats als als nens de 0 a 4 anys amb l'ob­jectiu que comencin a endinsar-se en el món dels llibres.

LA M É S G R A N EXPOSICIÓ EN C A I X E S FORTES

SISTEMES DE SEGURETAT COMPLEMENTS DOMÓTICS! K ?K)TEC02

Av. lluís Companys, 50 (Abans Alfons Sala) Tel. 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Setmana ELS i C A N T O N S Divendres. IS de febrer del >i\V

Quasi vint mil llibres i més de cent revistes per a tots els gustos

K.C.

Els equips mtdtimèdia i internet arriben a L· Biblioteca

La Biblioteca del Centre Cultu­ra! compta actualment amb un fons de prop de vint mil llibres per a infants i per a adults. Una bona part d'aquestes obres estan ditri-buïdes per la sala principal, on es poden trobar des de llibres de con­sulta fins a llibres de lectura de tots els estils. Iotes els volums es­tan ordenades segons la matèria a partir d'un sistema numèric de classificació que s'aplica a totes les biblioteques públiques de Cata­lunya. La major part de les obres, a més, es poden treure del centre mitjançant el servei de préstec. Aquest és un servei gratuït que requereix només tenir el carnet <S$e la Biblioteca i partir dei qual cada persona pot endur-se un màxim de cinc llibres a la vegada i teiàr-los durant un període de quinze dics. "Aquí es pot trobar de tot", comenta la directora, Pepa Fum, "la gent ha de pensar, però, que aquesta és una Biblioteca públi­ca. A vegades ens torbem que hi ha persones que busquen una cosa

Bií/jiéres s'ordenen segons un sistema

molt concreta, molt especialitza­da, i això ho haurien de buscar més aviat en un altre lloc, en un centre universitari". A banda delsllibres, la Biblioteca

• compta ©mbé amb una secció de revistes on s'hi poden trobar més de cent publicacions de temes di­versos. Igual que en el cas dels 1 li— fetes, les revistes estan agrupades

numiricdeehssifiearió l·OTO.X.L·

per matèries i poden consultar-se tant al mateix edifici com agafar-se ert préstec durant un període de quinze dies. Dins d'aquest apartat, el centre disposa també dels dia­ris d'àmbit nacional i comarcal, que no poden treure's amb de ser­vei de préstec, així com de Ja lite­ratura grisa: guies, mapes o parti­tures, entre d'altres documents,

Els nens de 0 a 4 anys també tindran un espai dins la Biblioteca

E.C. Sant

Els més petits de Sant Cugat també gaudeixen del seu racó dins la Biblioteca del Centre Cultural. Separada de la sala d'adults, hi ha tota una zona infantil on els nens i nenes poden consultar els seus lli­bres i jugar. Aquesta sala està dividida en dues parts que s'a­dapten a les diferents neces­sitats de les criatures. D'una banda, hi ha la sala de Ficció, on els infants poden trobar tot tipus de llibres, còmics i pu­blicacions infantils, però tam­bé alguns jocs com làmines o puzles. Aquest sector, deco­rat amb coixins de colors i amb caixes de fusta en què es guarden una part de les obres, està pensat sobretot pera les criatures més petites que vé­nen a la Biblioteca per mirar contes ï llegir algun llibre. D'una altra banda, la sona per als nens disposa també del que s'anomena la sala dels co­neixements, un espai on es poden trobar llibres de con­sulta i on els nens i nenes po­den assure's a fer els deures. Aquesta sala està pensada per als nois ja més grans que han de fer treballs per a l'escola. Segons ei personal de la bi­blioteca, a Sant Cugat hi fea molts nens que hi van a lle­gir o a fer els deures. "És ím-

Eis gens fk Sant Cugat tenen la seva

portant animar els nois a fer servir aquest espai, jo crec que això és una cosa que ve donada sobretot per la família, els nens fan e! que veuen a casa", explica la directora d'a­ques t cen t re , Pepa Forn: "Moltes criatures, per exem­ple, vénen perquè acompa­nyen els germans més grans". En aquest sentit, Forn desta­ca el nombre d'infants cada cop més petits que acull re­centment la Biblioteca. Da­vant d'aquest increment, la setmana que ve s'inaugura un nou espai destinat a les cria­tures de 0 a 4 anys i que s'a­nomenarà Bebeteca. Segons ha explicat la tinent d'alcal-

pròpia saia Sns b Biblioteca F: XX.

de de Serveis Personals, Àngels Ponsa, "dins dels serveis d'a-reneio a la primera infància que ja existeixen al municipi, ara vo­lem incorporar aquesta iniciativa, com una manera d'estimular els nens i guiar-los en la seva pri­mera relació amb els llibres". Aquest projecte funciona ja en altres poblacions i te l'objecriu

, de regular l'ús que fan les cria­tures del centre, sempre acom­panyades dels pares, que són els qui els han d'ajudar a endinsar-se en el món de la lectura. La inauguració de la Bebeteca es farà divendres vinent, dia 25, a dos quarts de set de la tarda i estarà presidida per l'alcalde, Lluís Recoder.

K.C. • Saiit Cugat-

Des d'aquesta setmana, la Bi­blioteca del Centre Cultural comptarà amb dos equips nous de multimèdia que permetran als usuaris consultar dins el ma­teix edicifi els CD-Rom i ets discos compactes que formin part del fons de la Biblioteca. Aquests dos ordinadors es com­plementaran d'aquí a uns mesos amb la connexió a Internet, que possibilitarà fet consultes ex­ternes i buscar aquells llibres o aquella ÍnforrnacÍ6que no apa­reix als diferents catàlegs de què disposa el centre. Amb aquests dos nous serveis, la Biblioteca farà un pas més en la incorpo­ració de noves teconotogies. Així ho ha epxiicat a Els 4 cantons la tinent d^afcalde de Serveis Per­sonals, Àngels Ponsa, que con­sidera que "cada vegada s'està avançant més cap a la línia del que han de sçr les nostres bi­blioteques del present i del fu­tur".

D'altra banda, el fons d'aques­ta instal·lació compta també, ja des dels seus inicis, amb un ser­vei de videoteca i de fonoteca, Actualment, els usuaris d'aquest equipament poden disposar de més de 1.300 discos compactes,

UBMattcatems500vtíem F.X.i

agrupats per gèneres musicals, un centenar de CD-Rom i prop de 500 vídeos de temes culturals i científics classificats per matè­ries. "El material audiovisual es demana bastant", explica la conserge de la Biblioteca, Su-sana Is, que afegeix que " hi ha bastant interès per tot el que si­guin vídeos i compactes". Una bona part d*aquest material però, no es pot consultar des de la mateixa Biblioteca i per això disposa de servei de préstec per un període d'una setmana.

Un espai per a activitats lúdiques i culturals

E.C

El vestíbul de la Biblioteca del Passeig Gaudí acull aquest mes de febrer una exposició d'ex-ti-bris fets pels alumnes de Grau Superior d'Il·lustració de l'Es­cola Municipal d'Art de Sant Cugat. La mostra, que es va inaugurar a principis de mes i s'allargarà fins al proper dia 29, presenta les obres de 12 alum­nes: un conjunt de gravats fets amb la tècnica del relleu sobre linòleum. Aquesta exposició for­ma part de les diferents activi­tats lúdiques i culturals que or­ganitza ia Biblioteca amb l'objecriu de dínamitzar el cen­tre. Aprofitant l'espai de què disposa el vestíbul d'aquest edi­fici, ara fa un quant temps es van començar a organitzar mos­tres i de moment, la iniciativa

, està tenint força èxit. Segons la directora de la instal·lació, Pepa Forn,"ens fa il·lusió poder fer

I una exposició més o menys cada mes, i si pot ser, que estiguin relacionades amb temes que ens semblin interessants, com ara, el mes vinent, el dia de la dona. El que volem és aprofi­tar aquest espai, que és molt bo-

í nic i lluminós**.

tjnMàwèfittàfaïééiaW fcX.L.

Dins les activitats de dinamk-zació, destaca també una guia mensual que es prepara per in­formar als lectors de les nove-tatso de temes determinats com ara els atamals, la jardineria o la cuina. Aquestes guies s'adap­ten per als nens ï per als adults, i tenen molt bona acollida entre els usuaris dei centre. "Són un punt de referència", explica Fora,"* era serveixen per donar a conèixer el nostre fons i que la gent sàpiga el que tenim".

ELS ÍCAMTINS Divendres. i H ,ie febrer del 2000 Setmana

c t

Petits i grans segueixen cada mes 'UHora del Conte'

E.C. - Sant Cugat -

Una de les activitats més po­pulars d'aquesta Biblioteca és L'Hora del Conte, una proposta lúdica destinada als més petits de la ciutat amb l'objectiu d'a­propar-los al món de la lectura i de la ficció. Des de ja fa uns anys, un dissabte de cada mes hi ha un narrador que s'encarrega d'explicar als nens i nenes di-fererents històries i rondalles, sempre relacionades amb algun tema determinat com les esta­cions de l'any o algunes festes populars. "Aquesta va ser la pri­mera activitat que vam organit­

zar i té molta acceptació; als nens, i també als adults, els agra­da molt", explica la conserge de la Biblioteca, Susana Is. També relacionat amb aquesta iniciati­va, el mateix personal del cen­tre organitza regularment uns tallers de manualitats perquè les criatures puguin tractar el tema dels contes i així els assimilin i els recordin millor. "L'objectiu d 'aquestes activitats", explica la t inent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, "és obrir la Biblioteca a noves pro­postes, i de moment, L'Hora del Conte està funcionant molt bé". Precisament, l 'èxit d 'aquesta iniciativa, tant en t re els nens

Després d'una piimeia pimn a l'estiu. 'l'Hora del Contiper a adults, va tepetir-\e pei Nadal amb un gran èxit 1::X./..

com entre els més grans, ha por­tat els responsables d'aquest es­pai cultural a organitzar sessions de contes per a adults. La pri­mera d'aquestes sessions va fer-se el mes de juliol, aprofitant el pati de la Biblioteca, i va ser un gran èxit . Davan t d ' a q u e s t a

bona resposta, durant el Nadal es va repetir l'experiència amb una jornada de contes relacio­nats amb aquestes festes, i ja està previst organitzar-ne més.

La propera Hora del Conte per als més petits es farà el dia 26 de febrer, sota el títol "Per Cara-

naval tot s'hi val". En aquesta ocasió, les històries aniran a càr­rec de la rondallaire Núria Urioz, que després d'explicar els con­tes s'encarregarà també del ta­ller i ensenyarà els nens a ma­quillar-se amb motiu de la festa del carnestoltes.

E n t r e v i s t a

Pepa Forn. Directora de la Biblioteca del Mil·lenari

"A Sant Cugat hi ha molt interès per fomentar Tus de la Biblioteca"

E.C. - Sant Cugat-

Des de l'any 1993 els santcuga-tencs disposen de la Biblioteca del Centre Cultural Segons la directo­ra d'aquest centre, Pepa Forn, a la nostra ciutat hi ha força costum de fer fer servir els serveis més tradi­cionals d'aquesta instal·lació però, tot i així, des de la biblioteca s'or­ganitzen regularment diverses ac­tivitats amb l'objectiu de convertir aquest espai en un centre cultural i animar la gent perquè hi vagi.

- Quins són els serveis principals que ofereix la Biblioteca? - La base d'una biblioteca és el ser­vei de préstec, que la gent es pu­gui endur llibres i audiovisuals. També tenim revistes i diaris, que no es deixen en préstec, i finalment el que s'anomena literatura grisa. és a dir. fulletons, mapes, guies, etc. Però allò bàsic és el préstec, i en aquest sentit darrerament s'està do­nant un ús més racional de la bi­blioteca. Aquest any quasi s'ha do­blat el nombre de carnets que s'han fet servir.

- Però a més d'aquest servei bà­sic, a la Biblioteca feu també altres activitats? - Nosaltres fem el que en diem ac­tivitats de dinamització, que en part són perquè la Biblioteca sigui un centre de cultura però també com a reclam perquè la gent vingui i li per­di una mica la por. Vam començar fent l'hora del conte per als nens, és una manera d'apropar els nens, i també els grans, al món de la fan­tasia. Té un piínt de màgia.

- Als adults tandjé els agrada que els expliquin contes? - I tant! Aquest estiu també vam començar a fer una hora del conte per a adults, i davant de l'èxit que va tenir per Nadal, en vam fer una altra i també va venir molta gent. Ens agradaria mantenir-ho, aquí a Sant Cugat la gent adulta té molt interès per aquestes coses, a la gent li ve de gust que li expliquin contes fantàstics, poder escoltar sense veu­re, poder fer volar una mica la ima­ginació.

- Quines altres propostes oferiu? - Fem guies mensuals centrades en algun tema i que serveixen d'o­

rientació i perquè la gent conegui millor el nostre fons. I també fem exposicions. Tenim aquest vestíbul que és tan gran, i eris fa il·lusió fer-hi exposicions. Ara n'hem tingut una d'un concurs d'il·lustració per al Saló del Llibre Infantil, i després vam entrar en contacte amb l'Es­cola Municipal d'Art de Sant Cu­gat i tenim una exposició d'ex-li-bris que és preciosa. Es una cosa nova però ens agradaria fer-ne al­guna cada mes.

— Dins d'aquesta línia de propos­tes, teniu algun altre projecte? - Aviat inaugurarem un nou servei per als nens més petits. Sant Cugat és una població molt jove i hi ha molts nens petits, i ens hem trobat que, per sort. molts venen a la Bi­blioteca. .Això, d'alguna manera, ens planteja la necessitat de regular una mica l'espai infantil.

De quina manera: - Vam contactar amb la Mercè F.s-cardó, de Parets del Vallès, i ens va dir que havia començat l'experièn­cia de la bebeteai, un espai en què els nens de 0 a 4 anys tinguin un ti­pus de llibres especials i sobretot

Per Pepa Pum. la Hiblmteia s'/ia d'apiofitar perfer dnriv.s activitats E: X.I..

que es reguli com han de venir, amb qui han de venir, l'estona que poden estar-s'hi, i també que d'alguna ma­nera creï una mica de contacte afec­tiu amb els pares i familiars, que els expliquin contes, etc.

- A Sant Cugat lli ha tradició de fer servir la Biblioteca? -Crecque a Sant Cugat hi ha un in­terès per fomentar l'ús de la biblio­teca, jo penso que sí. Sant Cugat té un nivell cultural molt alt, i jo pen­so que sí. que la gent té molt in­terès en la biblioteca. - Quins són els principals usuaris? -Ve molta gent a estudiar, però tam­bé hi ha molta gent gran que ve so­bretot als matins a llegir la premsa. i també moltes senyores que vénen

a buscar novel·les i també llegeixen molts llibres d'autoajuda. I de nens, en vénen molts., i això està bé per­què et demanen molta ajuda, do­nen molta vida, vénen a buscar in­formació, mentre que els estudiants vénen amb els seus apunts i no fan ús de la Biblioteca en aquest sentit de buscar coses.

- Destacaries alguna mancança de la Biblioteca? - Penso que Sant Cugat ha crescut moltíssim. i aquest creixement que ha sorprès a tothom, també a la Bi­blioteca. Davant d'això, potser el creixement del fons no està en re­lació amb creixement de la població, però jo espero que això de mica en mica s'anirà solventant.

Ofertes recomanades

CENTFTÉ.DE LA TMATGE Plaça del Or, Galtes, 9 - kl. 93 675 56 74 - Sant Cugat

Santa Mana, 14 Tel. 93 675 57 24

igital E' teu distr ibuïdor de cameres Poin t" i material digital Kodak a Sant Cugat Nikon loom 210

1 6 . 9 0 0 ptes (iva incito)

Nikon loom 400

2 1 . 5 0 0 ptes (iva Inerts)

Setmana ELS /CANTONS Divendres, 18 de febrer del 2000

E n q u e s t a

Coneix els diferents

serveis que ofereix

la B i b l i o t e c a de l

Centre Cultural?

Quasi tots e ls santcugatencs coneixen la Biblioteca del Centre Cultural i molts hi van per estudiar, llegir o consultar llibres i revistes. El que molta gent no co­neix, però, són e l s altres serveis i les diverses activitats que ofereix aquest cen­

tre, com són ara les exposicions, les sess ions de contes o e ls tallers. En gene­ral, e ls santcugatencs utilitzen només e ls serveis més tradicionals d'una biblio­teca: el servei de consulta i la sala de lectura.

BERTA PASTOR

24 ANYS

ESTUDIANTA

"Jo no faig servir la Biblioteca gaire sovint, però sí que hi vinc de tant en tant Sobretot el que m'in­teressa es poder estudiar i agafar llibres, però també vinc a llegir revistes i diaris".

OLGA BONASTRE

25 ANYS

ESTUDIANTA

"Jo vinc sovint a la Biblioteca, i normalment és per estudiar i a vegades per agafar algun llibre. Això és el que més m'interessa de la Biblioteca, poder venir aquí a estudiar".

CLARA SALVADOR

15 ANYS

ESTUDIANTA

"Alguna vegada vaig a la Biblio­teca, però penso que és molt pe­tita, no hi ha gaire lloc per estu­diar i sempre hi ha molt soroll. Jo prefereixo quedar-me a casa meva o anar a algun altre lloc".

IGNACIO MARTÍNEZ

1 7 ANYS

ESTUDIANT

"Jo vaig a vegades a la Bibliote­ca, però sobretot quan ho faig és per utilitzar les taules per estu­diar. Mai agafo cap llibre ni uti­litzo els altres serveis que hi ha. Només m'interessa per estudiar".

ARTUR MARCO

18 ANYS

ESTUDIANT

"Sí que utilitzo la Biblioteca, però només hi vaig per estudiar. Nor­malment no agafo llibres, i no co­nec els altres serveis o activitats que s'hi fan. Per mi, la Bibliote­ca és per anar a estudiar".

ESTKR GORGS

48 ANYS

LLIBRETERA

VICTORIA PAGOM

34 ANYS

BIÒLOGA

ALBA CALVET 9 ANYS

ESTUDIANTA

JOSÉ NUNEZ 52 ANYS

ADVOCAT

SANTIAGO RUBIO 11 ANYS

ESTUDIANT

"Jo no la faig servir mai. Alguna vegada hi he anat per alguna qüestió puntual i sé que hi ha in­formàtica, el servei normal de qualsevol biblioteca i que hi ha unes sales per treballar en grup".

"Jo vinc normalment amb les ne­nes perquè llegeixin i jo aprofito també per buscar llibres per fer classes. També venim els dis­sabtes, a l'Aiora del Conte. Les ne­nes s'ho passen molt bé".

"Vinc molts dies a la Biblioteca, m'agrada venir a llegir, i normal­ment agafo els llibres que són gruixudets. A vegades faig deu­res, i també m'agraden molt els dies que expliquen contes".

"Jo normalment vinc a la Biblio­teca per mirar la premsa, algunes revistes i també alguns llibres. També sé que aquí es fan expo­

sicions i algunes activitats per als nens, però no sé què més hi ha".

"Vinc cada dia a fer els deures, i a vegades també vinc per llegir els llibres que porto, però mai he vingut per escoltar contes i aques­tes coses, no sabia que es feia això".

- ~ — ™ «

N* V ï A.

P&E SERVEIS INTEGRALS DE COMUNICACIÓ /

Identitat Corporativa * Oissetty Grjf1< { «Horfíl * reMttKat Dlwefty (t* Piginej W*J> * Projecte f Muntatge <mt«Mlí • Prodacíla F>rf6tKttÍtt

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vaüès Tel 93 590 86 00 Fax. 83 590 $6 25 E-maiU cairotMgpwomw&wifcCoro

ELS/CANTONS Divendres, l'Sdefebrerdel >Ú00 Publicitat 7

Ara amb el RACC tindràs

tota la informació a casa teva

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari ELS 4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa US4CANTONS

Nom: . . .

Adreça: .

CP:

Telèfon .

.Població r V FCLUB

Delegac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 •Tel . 93 495 50 71

OS4CAINTONS

Política 8 Divendres, IS de febrrr del 2000

La casa de la vila Jaume Tarragó. Regidor del PP

El problema més urgent i important de l'Ajuntament és l'econòmic"

JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

- Vostè coincideix amb els re­gidors socialistes amb el favo­rable canvi de tarannà de l 'ac­tual equip de govern?

- El tarannà del president ac­tual del consistori amb l'ante­rior no es pot comparar. Crec que és una millora substancial tant en la manera de tractar els problemes com a l'hora d'enfo­car-los com en la manera de vo­ler resoldre'ls. Aymerich va te­nir una manera d'actuar que no contribuïa a mantenir una bona harmonia entre l 'equip de go­vern i l'oposició.

- També comparte ix l 'opinió que hi lia una ce r ta paràlisi municipal? - Ho tenen malament. L'enor­me creixement residencial de Sant Cugat, sense indústries, i les despeses fins a certa mane­ra incontrolades que hi va haver el mandat passat han portat a l'Ajuntament a una situació crí­tica des del punt de vista econò­mic. El 38% dels ingressos de l 'Ajuntament procedeixen de l'IBI, la qual cosa indica una càr­rega enorme per al ciutadà. Per això crec que el primer que ha de fer l'actual equip de govern és aterrar. Crec que tenen prou feina a posar-se al dia de la quan­titat de coses que es van deixar no gaire ben acabades.

- A quines coses es refereix? - A l'anterior mandat vam de­nunciar aquesta situació nom­broses vegades. Som els primers que vam denunciar els temes del Turó de Can Mates . Ara, aquesta vegada, la primera pre­gunta que vam ver a l'alcalde va ser sobre el mateix tema. M'a­gradaria pensar que no n'hi ha més. Però a Coll Fava t ambé n'hi ha un altre. Ja ho vam dir a la campanya de les municipals, l 'equip que sortís no ho tindria gens fàcil.

- Quant temps li dóna a l 'e­qu ip de govern per aterrar? - Crec que fins a finals d'any no sabran exactament on són. No ens enganyem, el deute encara

Tarragó subratlla i/ue Torre Negra s'ha de protegir i opina que, potser, Sant Cugat ha rresrut molt de pressa FOTO: X. L.

és el mateix perquè els equips de govern anteriors es van ven­dre el fet i el per fer. I ara les úniques inversions que es po­den fer són aquelles en què es poden alinear propietats muni­cipals. I l 'Ajuntament no en té. —Tan inviable li sembla la si­tuació?

- L'anterior equip de govern, que ha estat 12 anys al consis­tori, es queixava que els socia­listes havien deixat un deute de 1.200 milions de pessetes. I ara, quan es va fer el pla financer es tàvem a 13.431 milions de pessetes de deutes. I el senyor Aymerich es va negar contínua­ment a dir-nos quant devia l'A­juntament, fins que la situació es va fer tan insuportable que la mateixa Generalitat va obligar a fer el pla. Aleshores va aparèi­xer la data. És inadmissible que d ' u n s c a l a i x o n s p o g u e s s i n aparèixer 2.000 milions de pes­setes en factures no comptabi­litzades, pràcticament un metre cúbic de paper. Durant el darrer mandat el Partit Popular ja va denunciar aquesta situació al ple reiteradament.

- Aleshores, quin paper c reu que tindrà la figura de la ge­rent? - La trobo molt positiva. Ja sé que l'Ajuntament és una admi­

nistració pública que no es pot administrar com una empresa privada, però el que no hi pot haver és la disbauxa. A Sant Cu­gat s'han fet moltes coses bo­nes, la prova és que si Iniciativa per Catalunya-Verds va dir en

i . bona traïa . *Jf*«me Tarragó &«*•!««* 1 étftposar, & E g ^ ï a n & e»* ;

perit de s«rveiv 131 «Iria ae bouatr ,»a .Tocav*ferlW trenta aBtsrUiM'e^heí^títz, però la precantpanya noB

. d£ÉK& tróbar lurata» T^m*a-gé i?U v* *fc*ÉT d* *«#**-da. Natnralàeffix (Ribe­ra de ?*9MM$ « * •*» néixer «1194&1 «%ne*t enginy** méoetr i l i ««rector d'em­pres*j$$l&eft la modèstia, Be fè**«# tma de i«* -vi*» talK^neiaés ei van captivar -de Jeté Maria Aznar, a qui «çatíders un home *WIS*t treballador 1 accessible". Votant «te «entre dreta» ea v* afiliar dl F F e l 1.996. Iteal leix & Sant Cagat ne*

«rtatpre-ïa Creu Roja. E *

certa ocasió que havien votat el 95% dels temes portats al ple, el Partit Popular n'ha votat el 97%. Això vol dir que ja està­vem d'acord amb el que s'esta­va fent, però el que no ens agra­dava eren els procediments per obtenir els cabals per fer-les.

— Existeix el consens tàcit amb l 'equip d e govern tal com as­seguren altres forces? — En absolut. És cert que el par­tit més afí a nosaltres a Sant Cu­gat és Convergència i Unió. Però per més que s'entesti Esquerra Republicana, hem repetit de to­tes les maneres possibles que no tenim cap pacte ni secret ni soterrat amb Cil l . Però el dia que el t inguem, perquè algun dia arribarà que ens necessita­ran, aleshores el que sí que puc dir és que el farem públic.

— Pe rò hi estarien disposats? — Si sorgeix el pacte serà per un increment del diàleg. Si accep­tessin algunes de les nostres pro­postes, els ajudaríem fins i tot a sortir del marasme. Sempre he dit que el problema de l'Ajun­tament de Sant Cugat és eco-nomicofinancer. Fa cinc anys que ho diem. Es l'assignatura més difícil d ' a q u e s t Ajunta­ment.

— Creu que l'equip de govern acabarà el mandat?

- N 'es t i c convençut . Sempre poso l 'exemple del president Aznar, sobre el qual es va dir que faria un govern de transició i, en canvi, ha esgotat el man­dat. Ho ha aconseguit escoltant i dialogant amb tothom. També hi veig aquesta voluntat per part del senyor Recoder. T é ganes de fer les coses bé i de millorar. I que consti que no ho té fàcil.

- El Par t i t Popula r ha fet sos­t re electoral o encara té mar ­ge per cré ixer a Sant Cugat? - Estic convençut que a les elec­cions de l'any 2003 tindrem cinc regidors per la nostra manera de fer. Les dades així ho demos­tren: el 1987 teníem un regidor, el 1991, dos, el 1995, tres, i ara, quatre.

- Com afronta el g rup muni­cipal del P P el probable aban­dó de la cap de llista, Ber ta Rodríguez, per anar com a di­putada a Madrid?

- Ha estat una sorpresa per a ella i per a nosaltres la seva in­clusió a les llistes de Barcelona. Però el temps ens dirà si podrà compatibilitzar les dues coses. No volem precipitar les coses, però estar a l'oposició és molt pesat. D'altra banda, hem de­fensat que calia la presència a Madrid d'una persona del Partit Popular que conegués la co­marca del Vallès Occidenta l . Sens dub te ens alegra perquè és bo per a Sant Cugat.

- Quins objectius s 'ha marca t el P P p e r a aques t manda t? - Tenim molt clar quina és la primera tasca: el sanejament economicofinancer de l'Ajun­tament . També voldríem de­sencallar el P E R I de les Pla­nes , aconsegui r la p ro tecc ió integral de la Torre Negra, la millora dels districtes de la Flo­resta i Mira-sol. Un altre punt que ens preocupa molt és la construcció d'un segon centre d'assistència primària perquè ja passem de 50.000 habitants. A més, no ens agradaria que s'i­niciés cap nova macrourbanit-zació sense comptar -h i . Així mateix reclamem la construc­ció d 'un nou institut, perquè, contràriament a la resta de Ca­talunya i Espanya, la població e n e d a t escolar cre ix mol t a Sant Cugat. Fa dos anys, el 43% dels recursos que la Generalitat donava al Consell Comarcal en el capítol d ' e n s e n y a m e n t es destinaven a Sant Cugat.

ELS /CANTONS Divendres, 1 íi de febrer del 2000 PoKÜca

Campanya

Acord global per la distribució de propaganda electoral

ERC i E UiA s'han mostrat contraris al protocol

MAGDA MÉNDKZ

- Sant Cugat -

Tots els partits polítics de la ciutat, excepte E R C i El ' iA, han signat un protocol pel qual es determina la distribució de la propaganda electoral als es­pais públics. Aquest acord tam­bé busca la preservació del pai­satge i el mobiliari urbà.

L'acord determina que cada partit podrà ocupar una sèrie de carrers proporcionalment al re­sultat obt ingut a les darreres e l ecc ions . A m é s , t a m b é es prohibeix col·locar propaganda al mobiliari urbà que no estigui autoritzat, com papereres o con-tenidors."Em sembla que és un acord important i civilitzat i ter­riblement pràctic", va afirmar l'alcalde Lluís Recoder. Les for­macions signants del pacte van celebrar també l'arribada d'a­ques t acord. La pr imera se­cretària del PSC, Maria Sansa, va destacar que "iniciatives com aquesta poden iniciar una línia

Algunes de les formacions van lamentar l'absència d'ERC i E17.1 IXI..

de cooperació amb l 'equip de govern en altres assumptes" . Per la seva banda, Berta Rodrí­guez, del PP, va destacar la re­ducció de la degradació del pai­satge urbà en època electoral. El portaveu d'IC-V, Francesc Godàs, va assegurar que "tot i ser conscient que aquest acord

no ens beneficia", estaven sa­tisfets de poder "ajudar a la con­tenció pressupostària". E R C i EUiA van manifestar que consideren "discriminato­ri" aquest protocol, ja que "be­neficia els partits grans,que, a més , són els que t e n e n més pressupost per fer propaganda".

C r e i x e m e n t

El PSC proposa un pla estratègic per a la ciutat

E M I U BKLLA

- Sant Cugat -

La secció local del PSC va pre­sentar dimarts la seva proposta d'elaboració d'un pla estratègic per a Sant Cugat, com a via de solució pels problemes derivats del creixement de la ciutat en els propers 25 anys.

El projecte, presentat pel por­taveu municipal del partit. Jor­di Menéndez, aposta per la re­flexió col·lectiva, que passaria pel poder polític, però també pel conjunt d'entitats ciutada­nes i grups socials i econòmics del municipi. Kn aquest sentit, M e n é n d e z va advocar per la unitat de tots els col·lectius so­cials, "fixant la col·laboració en­tre els àmbits públic i privat".

L'objectiu d'aquest pla és que la ciutat "no creixi per inèrcia, que fins ara ho ha fet", va asse­gurar Menéndez, i va afegir que el creixeinent ha estat "exces­sivament vertiginós i poc dirigit des de l'administració pública municipal". Avui mateix el PSC presentarà

una proposta de moció sobre l'elaboració del pla al president

de la junta de portaveus amb la intenció que sigui aprovada per tots els grups polítics de l'A­juntament. "No volem que si­gui una iniciativa del PSC sinó del consistori i de la ciutat", afir­mava el portaveu socialista. Me­néndez va remarcar la voluntat que sigui l'alcalde qui encapçali la posada en marxa del pla mit­jançant un comitè executiu i va proposar la creació d 'una co­missió gestora que treballi en el projecte.

Segons els socialistes, aquest "procés col·lectiu d'elaboració i reflexió" ajudaria a trobar el consens per solucionar i decidir sobre problemàtiques que afec­ten el conjunt de la ciutadania, com ara l'Eix Vertebrador o la protecció dels rodals de Torre Negra. Es per això que Me­néndez es va mostrar optimis­ta amb el futur de la ciutat.

El pla estratègic de ciutat que proposa el PSC respon a una necessitat, per als socialistes, de reorganitzar i d ibuixar el creixement de la ciutat, seguint l 'exemple d'altres ciutats cata­lanes com Barce lona , Rubí , Terrassa o Matadepera, entre d'altres.

Jordi Menéndez i Eugeni Pérez-Moreno al CCRTV

RKDACCIÓ

- Barcelona -

Els dotze nous membres del consell d 'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) van pren­dre possessió del seu càrrec l'I 1 de febrer passat al Parlament de Catalunya davant el conse­ller de la Presidència, Joaquim Triad-ú. Entre els dotze mem­bres hi ha dos polítics santeu-ga tencs . D ' u n a banda Jordi Menéndez, actualment regidor portaveu del PSC de l'Ajunta­ment de Sant Cugat, com a re­presentant del Partit dels So­cialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CiPC) i, d'una altra, Eu­geni Pérez-Moreno (l l[)C). ex-regidor de l 'A jun tament de Sant Cugat, com a representant de Convergència i l 'nió (Cil"). Triadú va explicar que no se sent ia obligat a a t e n d r e les exigències de l'oposició per­què el nomenament del nou director general de la CCRTV s'efectuï abans del comença­ment de la campanya electoral de les generals del pròxim 12 de març.

m p a i» y a

El PP insta el govern català a fer una nova

escola bressol Si rera demana que es faci aquest any

RKDACCIÓ

- Sant Cugat -

El portaveu adjunt del Grup PopuTar al Parlament de Cata­lunya, Daniel Sirera, va pre­sentar dies enrere una proposi­ció no de llei en la qual insta el govern de la Generalitat a cons­truir dins l'any 2000 una nova escola bressol de titularitat pú­blica a Sant Cugat del Vallès. D'aquesta manera, s'incremen­tarien el nombre de places des­tinades per a infants de 0-3 anys, que en aques t s momen t s re­presenta, segons dades del PP, el 5% de la població de Sant Cu­gat.

Daniel Sirera afirma que , se­gons dades de l'Institut d 'Es-dística de Catalunya, el 18.44% de la població de Sant Cugat té entre 0 i 14 anys, "una dada a tenir en compte si la comparem amb el 14,56% del conjunt de

Catalunya". En aquest sentit, el portaveu popular considera que "tot el creixement experi­mentat per aquest municipi, els e q u i p a m e n t s d e s t i n a t s a la infància en la franja entre 0 i 3 anys daten d 'abans de 1983 i, des d'aleshores, no s'ha proce­dit a la construcció ni de noves escoles bressol ni de nous equi­paments destinats a la primera infància".

Sirera demana a la Generalitat que sigui el Departament d'En­senyament qui es faci càrrec del finançament de la construcció de les noves instal·lacions i tam­bé de les despeses corrents de­rivades del funcionament d'a­q u e s t nou e q u i p a m e n t . El portaveu del PP ha instat tam­bé el govern a establir una ne­gociació amb l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per tal que assumeixi la gestió d 'aquesta nova escola bressol a través del Patronat Municipal d'Educació.

Campanya

Trias començarà la campanya a Sant Cugat

J.M.V - Sant Casat -

El cap de llista de la coalició nacional is ta Conve rgènc ia i Unió (Cil") a les pròximes elec­cions generals, Xavier Trias, ini­ciarà pràcticament la seva cam­panya electoral a Sant Cugat ja que el dia 25 de febrer, primer dia de la campanya, participarà

en un sopar míting a l'hotel No-votel, on també està prevista l 'assistència i participació de l'alcalde i exdiputat, Lluís Re­coder, entre altres m e m b r e s destacats de la coalició nacio­nalista.

Amb aquest acte obert a la ciu­tadania, CiU inicia la campanya local, segons va anunciar el pre­sident de C D C a Sant Cugat, Ramon Bonastre.

Campanya

ERC amb el progressisme i P autodeterminació

MM. - Sant Cugat -

Sota el lema de Mans lliures, la secció local d 'ERC va presentar dimarts els eixos principals de la seva campanya per les elec­cions del 12 de març. " E R C té i vol tenir les Mans Lliures al Congrés per impulsar polítiques al Parlament de Ca­talunya i als ajuntaments", va

afirmar el president del partit a Sant Cugat, Eduard Pomar. Aconseguir l 'autodeterminació de Catalunya, impulsar políti­ques progressistes, obtenir el concert econòmic i que Cata­lunya tingui veu i vot com a na­ció a la Unió Europea són els eixos programàtics. L'acte cen­tral de la campanya serà un di­nar a S a n t C u g a t , a m b la presència del cap de llista, Joan Puigcercós, el 5 de març vinent.

HS4C4NT01NB

10 Opinió

- B m - nk-endrr*. AS de febrer del 2000

ELS CANTONS ! . ! • • II: I : , i i ' . '. l i ' Ic S . , l i : < l i l . l l I c l V l l l C '

^ Premsa Local de Sant Cugat. S L.

:.m.-i .Sani \ i i l on i 4 ' 44 I - , | 'M s.ii.i l H - . I I del \ li Ic l'cl 'is >S<< i,J s j l . ix >iï [,;4 Jll J4

I - . JK I . . d a t r . . i m . i l i ' M ,',\ila\%el> ^ oin/s.ii i i i. utz.it •\ Í ÍK-(, . I C I O - M . Í I K . I ^K4 l . i ·H.. i^(«it . . is. intLi i i ;1 i t . t . . in

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó k.ui.ur. i ; ' , i , . (m.·Ni. | t- i r .

Josep M ( al·ien/... IVie K . |n , i . i . u \ t \ i e i lomei lMediro, deleïut"

D i r e c t o r J - q > M n . i \ . i l l o

Redacció T P U I B il«- la Kf lmai ia: Fster ( lasianvet; Polí t ic a/Opinió: Josep M

Vallès; Soc ie la l /Kntorn: Ann.i BOEJU; Kro t imi i ia : Joan Soriano; l i u l t u rn : Tom Montenetíro; report*: Alex López;

Comercial (iarmen Fwralar

Consell Editorial Ramon t i f j u (president). Josep M. Cahrcri/.o Ivi tepresident),

Víet<ir Alexandre. Frantesi C J I U ' I . Jordi Cisa*. Narcís Castanyer. Albert de Pablo. X jv ier Fornel ls Rogeli Pedró. Ramon Pros,

Fluís l 'u in. Kmi l i Rerïè. Montserrat Rumhau, Paeo Solei, Josep V Teixidó. Jo jn Tortosa, Josep M. Sans Travé.

Joan Iroxano, Nktna Zabala. Manel l'ardo i Pepa Martín

Subscripcions S i n d j ( i ó m i v

Fotografia \av i Larrosj i h i i i iard Farinyes

Disseny i maquetacló Joan Fuertes i Marta Cabrol

Correcció l íLi íuj Pi

I m p r e s s i ó Kotimpres Tel . Vil 40 05 l>5

Distribució Mailing Vallès S.l. Tel SH<J 2\ 71

Dipòsit lej-al (ÍF40.S-4.S

aílalesMunats q u c A / W í . ™

sew npiniócn els editorials. «ipmió ilels seus autors. \ a necessàriament.

( D A C P C

E d i t o r i a l

C/ Mercè Rodsrada. B. LKOI 7 MF«SW237I

Satbgol D i s t r i b u c i ó dV·./.S 4 CANTONS

als s u b s c r i p t o r s

Els que c r e i x e m

Sortim a tots els rànquings, som una de Ics c iu ta t s més r iques , això no vol dir que també hi ha

persones amb problemes que ho pas­sen malament , i per això no hem de morir d 'èxi t . Som tamb é una de les ciutats que encapçala el rànquing d 'o­cupació, pràct icament es tem en el ni­vell de plena ocupació. Som també la ciutat de tot l 'Estat que ha crescut més en els darrers deu anys , ga i rebé un 30%. Aquest és un motiu de joia per­què vol dir que Sant Cugat s'ha posat de moda i són moltes les persones, so­bretot joves i amb fills petits, que l'han

escollit per arrelar-s 'h i . Ser desit jat sempre és bo, sempre que el desig no acabi amb un, i aquí t ambé , no hem de morir d'èxit . L'altra cara de la mo­neda és precisament que aquest crei­xement ha comporta t també i ha fet ev idents les mancances d 'una ciutat que creix de cop. Un centre atapeït de cotxes, massa cotxes que ens entes tem a utilitzar per anar a buscar des del pa fins al diari, un centre on se 'ns fa molt difícil passejar i conviure el que que­da de poble , infraestructures insufi­cients, etc. És la cara més ingrata d 'u­na c i u t a t q u e es d e b a t e n t r e la

integració i un dormitori d'alt standing. Tot i que valorem el que tenim, que per això hi som, les xifres consta ten una realitat que neguiteja tant l 'admi­nistració com la societat civil. Sant Cu­gat necess i ta p r end re decis ions q u e garanteixin aquest model que tots vo­lem, i que vol mantenir l 'equilibri en­tre entorn,natura, qualitat en els serveis i in tegració dels seus hab i t an t s . De projectes municipals , sembla que no en falten, contr ibuïm tots perquè en els rànquings sortim com la ciutat on els ciutadans ens sentim més satisfets de viure-hi.

Els primers passos9 ferms

Acomplerts els primers set mesos del govern municipal que en­capçala l'alcalde Lluís Recoder,

es comencen a desvetllar els primers pro­jectes importants per executar fins a fi­nals d'aquest mandat.

A la posada en marxa de la deixalleria i de la segona fase del projecte Residu Mínim, cal afegir-hi l'anunci de la prò­xima millora del servei de Correus i la pròxima constitució del Registre de la Propietat, dos serveis necessaris per a la ciutat. Ara se'ns presenta la convocatòria d'un concurs d'idees per a la vianalitza-ció del centre històric. I "n concurs que ha

convocat l 'Ajuntament després que el RACC ja ha realitzat l'estudi de mobili­tat d'aquest sector.

Paral·lelament, està previst que en el ple municipal de dilluns vinent s'aprovi el projecte d'un aparcament soterrat a la plaça dels Quatre Cantons per a uns tres-cents vehicles. La construcció d'aquest aparcament és absolutament necassari per iniciar la vianalització del carrer de la Creu. la plaça d'Octavià, la plaça Augusta i el carrer de Santiago Rusinol. D'altra banda, el projecte d'aparcament de l'es­tació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunva també està concretat.

Tot indica, doncs, que els primers me­sos d'estudi i planificació de l'acció de go­vern municipal estan en la seva darrera fase i que , per tant, els ciutadans co­mençaran a palpar les millores anuncia­des. Recoder assegura que el projecte de la ciutat esportiva també està molt madur i que la urbanització dels distric­tes continua sent una de les prioritats de l'equip de govern.

Només podem encoratjar l'Ajuntament a executar els diferents projectes per­què, en definitiva, aquests han de re­percutir favorablement en tot el conjunt de la població.de Sant Cugat.

C a r t e s d e l s l e c t o r s Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de Ics 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Desinterès institucional?

Al darrer número d'Kl.s 4 C A N ­TONS i a la secció de Cultura, es publica una informació sobre l'adquisició, mitjançant una sub­hasta pública, d'un pergamí del segle XII per part de l'Ajunta­ment i voldria deixar palès el meu desacord amb el subtítol que es destaca a l'esmentada in­formació, "Desinterès institu­cional cap a un important fons documenta l " , que , a més, es contradiu amb cl que s'explica­va al llarg del text. Si un va més enllà del titular, cosa que espero que es faci, podrà saber que va ser el ma­teix alcalde qui va donar l'avís d ' a q u e s t a s u b h a s t a i la im­portància que podia tenir pel nostre arxiu. També vam comp­tar amb la col·laboració d 'un usuari de P arxiu, molt avesat al món de les subhastes. A partir

d'aquest moment, el suport ins­titucional va ser total, tant a ni­vell municipal com per part del Servei d'Arxius de la Generali­tat, i es va actuar amb la màxi­ma celeritat. A la subhasta es va exercir el dret de tempteig, dret que va exercir el departament de Cul­tura en nom de l'Ajuntament, i només es va poder aconseguir un dels dos documents als quals s'optava, lot i això, si els com­pradors de la resta de docu­mentació actuen tic forma legal (i són, com s'apunta a l'article, estrangers) hauran de declarar l'exportació del document abans d ' e m p o r t a r - s e ' l i. encara en aquell moment, tindrem una úl­tima opció d'adquisició. És molt poc habitual trobar do­cumentació del nostre mones­tir a les subhastes i, estic con­v e n ç u d a q u e es farà to t el possible perquè la documenta­

ció que ara s'ha subhastat no surti del país i, si és possible, es quedi a Sant Cugat. Ara bé, que quedi clar que ens enfrontem a unes institucions i/o particulars (qui ho sap?), l'interès dels quals per a aques ta documen tac ió desconeixem, però que fan que a una subhasta s'arribin a pagar preus desorbi ta ts pels docu­ments. Cal valorar fins a quin punt podem entrar en el joc. A més, tot i que aquestes ac­tuacions són molt lloables, ens estem "carregant" un dels prin­cipis bàsics de l'arxivística, que no és altre que el respecte a la procedènc ia dels fons docu­mentals i la integritat dels ma­teixos. lot el lot de documents que s'ha subhastat recentment segurament hauria de formar part del fons documental del monestir, que està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. I una última constatació, el per­

gamí que va aparèixer a la foto que acompanya el text no és el que s'ha adquirit, sinó un altre que pertany a la col·lecció de pergamins de l'Arxiu Històric Municipal.

Gemma Foj i A/vira, cap de rArxiu Municipal

Diversos alcaldes donen suport a la promoció de jutges a la categoria de magistrats

Els ajuntaments de Rubí, Sant Cugat del Vallès i Castellbisbal han acordat donar suport a la pe­tició formulada per la Junta de ju tges del par t i t judic ia l de Rubí, que abasta els tres muni­cipis esmentats. Aquesta proposta, que compta també amb el suport d'institu­cions vallesanes, com ara, entre

d'altres, el Col·legi de Procura­dors i Advocats de Terrassa, té per objectiu millorar les condi­cions del personal adscrit a l'Ad­ministració de Justícia d'aquest partit judicial, tant des del ves­sant professional com econòmic. Tot això revertirà en benefici d'una estabilitat de la dita Ad­ministració que evitarà, entre d'altes, demores, que un mateix plet caigui sovint a les mans de fins a 3 o 4 jutges diferents, etc. És evident que d'aquesta ma­nera millorarà sensiblement el servei al ciutadà per la seva in­cidència positiva, clara i directa, en el funcionament normal de les activitats de l'Administració de Justícia envers els justicia-bles.

Col·legis de Procuradors de Terrassa

ELS/CANTONS Divendres, 18 de febrer dei 2000 Opinió n

Cartes dels l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de Ics 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Una crítica és un regal

Caminava pel carrer Doctor Mu­rillo (davant del número 30) tran­quil·lament, gaudint d'un dia de sol, bastant càlid per la data que era, quan de sobte caic de nassos a terra, sense trobar cap explicació del com i del perquè. Ràpida­ment, dues persones molt amalbes van sortir del comerç davant d'on m'havia estavellat i em van ajn-dar a aixecar-me, i mentre em co­mentaven que jo no era la prime­ra a qui li passava alguna cosa semblant, que tots els dies queia algú, i que a veure si l'Ajuntament hi posava remei d'una vegada. Després de l 'ensurt, i d 'haver comprovat que no tenia res greu, a part d'uns quants cops, vaig veu­re que la conseqüència de la meva caiguda no havia estat culpa meva, sinó que la voravia estava com­pletament deformada. Els boti­guers que amablement m'havien auxiliat, em van recomanar que denunciés els fets, cosa que ja he fet, perquè em sembla que és de l'única manera que es prenguin mesures. Però també he decidit fer públic el cas, ja que no he es­tat l'única persona afectada, i so­bretot, pel fet que, mentre no ens queixem de les coses, qui ha d'e-vitar-les i arreglar-les no fa res, i em refereixo a tots els aspectes de la vida ciutadana, no a petites co­ses com aquesta. PD: Al cap de dos dies d'haver fet

la denúncia la voravia ja estava arreglada. Una crítica és un regal.

Anna M. Saòorit

Recollida d'escombraries

El divendres dia 11 de febrer a 2/4 de 5 de la tarda al carrer Torre Blanca em vaig trobar seguint el camió de Ics escombraries. Al creuar la carretera de Cerdanyola el camió es va aturar a recollir unes caixes o capses dipositades a te­rra a la vora del contenidor de pa­per situat al costat d'un altre per a vidre i els escombriaires deixaren a terra unes bosses o metres de plàstics d'embolcallar. El camió no era de recollida de

paper sinó dels de recollida do­miciliària i jo em pregunto davant d'aquesta incongruència amb quin criteri es recull de terra una cosa i se n'hi deixa una altra. Crec que fóra bo que l'Ajuntament en pren­gués nota i instruís adientment els del servei corresponent o bé ex­pliqués la incongruència. Atentament,

Roger Caballé

Als senyors Recasens i Recoder

Vull tornar a recordar de manera pública als senyors Recasens i Re­coder els problemes que s'origi­

nen en la meva finca per les fortes vingudes d'aigües pluvials que es produeixen en els dies de tem­pesta a causa de les irregularitats i deficiències que aquest Ajunta­ment va permetre en els desai-gües i en la urbanització del vol­tant del nou parvulari de I ,a Earga. Fins ara he realitzat diversos escrits sobre aquest assumpte sense cap resultat, cosa que evidencia la to­tal falta d'interès per solucionar el tema.

Com a integrant d'aquest muni­cipi tinc el dret d'cxigir-los una ràpida i definitiva solució per evi­tar que algun dia hagi de lamen­tar danys per inundació en el meu habitatge.

Jaume Massanes

Els campaments de col·lectius nòmades

l·ln resposta a la pregunta del Sr. Segura Ramos sobre si són legals les acampades com les de la da­rrera setmana en la zona d'accés als túnels de Vallvidrera (l'hipò­drom), la resposta és no. Des que el primer dia es van ob­servar els vehicles i els remolcs, que van arribar a ser una trentena, els responsables de Seguretat Ciu­tadana es van posar en contacte amb els interlocutors d'aquest col·lectiu d'ètnia gitana per ex­plicar-los la impossibilitat de con­

solidar la seva estada i la necessi­tat que trobessin un altre indret que no fos zona de domini públic. Davant del requeriment de l'au­toritat. van assegurar que marxa­rien el dia que efectivament ho van fer. i van justificar la seva es­tada per la circumstància que per­sones de la seva col·lectivitat es­taven hospitalitzades i que en pocs dies reemprendrien el camí. El problema dels assentaments

d'aquests col·lectius és una qües­tió que no es pot tractar com una acampada il·legal ordinària, ja que tant la seva ètnia, com el seu «mo-dus vivendi», com el seu sistema de valors, recomana un plateja-ment, al meu entendre, obert, to­lerant, negociador i consensuat (sense descartar accions de més contundència en cas de no pros­perar el diàleg i el compromís). Com a ciutadà se'm poden ocó­rrer molts motius pels quals no convé permetre l'assentament in­controlat i lliure de col·lectius com aquests: des de la problemàtica sanitària dels mateixos membres, passant per l'escolaritat dels nens, seguint per la necessària integra­ció de les persones i els grups en les societats on viuen, o per la im­possible convivència ciutadana si tothom actués igual, etc. Però que el motiu principal de la queixa del Sr. Ramos sigui «el espectàculo gratuito, con todos los enseres al exterior, incluída ropa tendida al sol» i que això produeixi un efec­

te estètic intolerable, i segueixo citant, «mostrando una imagen que realmente no debería corres-ponder a nuestra ciudad», em sembla que és invertir l'ordre de prioritats que han de regir la pre­sa de decisions en aquesta matè­ria.

El col·lectiu en qüestió va marxar puntualment el dia en què s'havia compromès. La policia local va ac­tuar des del primer dia amb vo­luntat de reconduir pacíficament un problema i ho va aconseguir. Els serveis jurídics ja havien re­dactat les diligències correspo­nents per actuar amb més con­tundència si no es podia arribar a un acord, i els serveis de mante­niment de l'Ajuntament van pro­cedir a tancar el recinte per evitar que aquesta situació es repeteixi. No voldria acabar aquest escrit sense agrair profundament al Sr. Ramos l'interès per la nostra ciu­tat, demostrat a través de la secció «Cartes al director». Vbldria dir-li que entenc el seu

enuig per les conseqüències estè­tiques del problema, però que aquestes conseqüències són no­més la superfície d'una qüestió més de fons que, com a tal, vam tractar de resoldre.

Atentament,

Jordi Ferrés i Valcarce, tinent d'alcalde de Serveis

Interns i Seguretat Ciutadana

Qük SÓN TANTS NÚMEROS ?

\ E U ANYS QUE TARDARÀ LA MEVA FAMÍLIA PER PAGAR EL TERRENY OH TRASLLADAREM El NEGOCI OÜE TENIM DINS A SANT CUGAT

...JA «UASI ARRIBO ElS TATARANETS

11ENSES C0M?***-L0 ?

\

\ FES COM LES GRANS MULTINACIONALS

... DEMANA QUE Ei. MUNIC!?) TE' L REGALI, 0 ftÜE TE'L VENGUI PER

QUATRE DUROS... I 51 DESPRÉS U S COSES NO VAN BÉ, EL VENS I FAS EL

NEGOCI RODÓ!!

\ AIXÒ ES ?OT FER ?

A SANT CUGAT Sí, MIRA LA SHARP f?

\ l TÜ CREUS 0.ÜE L' AJUNTAMENT \ TAMBÉ FARÀ ÜN CONCURS D'IDEES \ PER SABER «UÈ OPINEN D'AIXÒ \ ELS PETITS EMPRESARIS ?

~~<3Qfc*&

Fes-te UD subscriptor

EIS 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat . . .

et surt a compte

10.800 SSL i tot per TEL. 9 3 589 62 8 2

-•v, '"..

BELL & ASSOCJATS /

*IIPI»* V

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

12 Opinió ELS/GUVTON5 Dwendres, 18 de febrer del 2000

El t e r r a t

Tot esperant el canvi

E stem als inicis canviants i il·lusionats dels nous temps, que porten apas­

s i o n a n t s c a n v i s a a q u e s t a mil·lenària terra. Canvis polí­tics i socials que cada dia ens afecten més perquè en el Sant Cugat del 2000, s'estan movent moltes fitxes de la jugada que afecta les vides de molts dels que vivim en aques t indret , que, amb pocs anys, hem passat de la vida rural a una vida de ciutat d'elit, escollida per molts polítics, empresaris, i sobretot, gent del món cultural per a viu­re-hi. Actualment, en aquesta ciutat

del 2000, podem parlar de te-

IOSEP CANALS

nir vivint entre nosaltres desta­cats polítics, esportistes, em­presaris, actors, locutors, artis­tes..., i és que en aquest indret del Vallès, s'hi han creat les ca­racterístiques ideals per dormir-hi tanquils.

Molts dormen i no viuen la ciu­tat, com el destacat polític de Cil l , avui alcalde de la ciutat. Sr. Lluís Recodcr, que és l'e­xemple més clar de persona nouvinguda a la ciutat, que per raons de mantenir l'Ajuntament a mans de la coalició CiU, en pocs mesos es va haver d'inte­grar al lloc que ell només veia els caps de setmana, com a dor­mitori., ja que la seva tasca par-

lementària a Madrid no li dei­xava temps lliure per conèixer aquest esplèndid indret. El senyor Recodcr s'ha hagut

de reciclar ràpidament, desper­tant a Sant Cugat per intentar mantenir el poder de Cil" a l'A­juntament, almenys durant qua­tre anys, i amb ell ha arribat una nova relació entre el poder mu­nicipal i la ciutadania, i un lli­gam per la minoria dels nascuts a la ciutat, amb la nova majoria de nouvinguts.

Ell ha despertat, però pocs ho fan i els exemples són nombro­sos per aques t a poblac ió de quasi seixanta mil habitants i ho dic, perquè una mostra de

pintures de l'artista Muxart, que portava per títol Montserrat i que s'ha exhibi t durant un mes i mig als claustres del Reial Mo­nestir, no ha aconseguit conso­lidar un interès popular de vi­s i t a n t s s a n t c u g a t e n c s , evidenciant un cop més la fal­ta de solidesa de la meva ciu­tat en aquest tipus d'ofertes. L'exposició d'en Jaume Muxart es va cloure el 13 de febrer, sent una mostra esplèndida d'aquest gran creador català del segle XX, digna a tots nivells, com així ho ha reconegut la premsa nacional que n'ha donat àmplia difusió i promoció, tot actualit­zant la ciutat que l'ha fet pos­sible.

L'exposició d'en Muxart i les d'alt nivell que es mostren al Reial Monestir, han d'assolir el nivell de normalització d'un po­ble europeu com el nostre, però no s'escapa a la nostra observa­ció que del nombre de visitants

a l'exposició en qüestió, uns mil tres-cents, només un percen­tatge molt minso pertany al pú­blic santcugatenc. Públic dor­milega amb els fets locals, que d'altra banda, no els costa gaire desplaçar-se per veure exposi­cions a ciutats centreeuropees. Si l'alcalde Recoder ha desper­tat, és possible que molts altres puguin seguir el seu exemple, ja que a Sant Cugat alguns es­perem el canvi per deixar la pas­sivitat de dormitori i per inte­grar-nos a la ciutat viva del nous temps. Viure a la ciutat, és cons­truir-ne el futur, tot participant en fets creatius. Si això no es fa, el desànim anirà creixent en els pocs activistes culturals que aquí tenim. O despertem o mo-rirem com a poble, l ' n alcalde ha despe r t a t , ...algú més ho farà?

Josep Canals és gaterista

Des del t u r ó de Can M a t a s

Per què pisos de lloguer?

Arran de l'article Promusa, habitatges per sempre, m'­han fet algunes observa­

cions que qüestionaven la ne­cessitat dels pisos de lloguer, utilitzant el conegut criteri que "és millor comprar, que no pas ti­rar els diners amb un lloguer". Jo he contestat: De quins joves em parleu? Coneixeu quina és la realitat de molts dels joves? Que hi ha joves que poden ac­

cedir al mercat lliure als preus de Sant Cugat, és veritat, perquè bé que es venen pisos d'alt preu, i suposo que no tots a persones grans. Però n'hi ha uns altres que si no és mitjançant les promocions

À N G E L CASAS

que fa Promusa, no tindrien accés a un habitatge de compra. Si tenim en compte les propos­

tes d'habitatges que Promusa ha anat fent, en les tres variants de més a menys cars, règim lliure ta­xat, règim general i règim espe­cial, segons el seu Informe sobre íestat del mercat immobiliari a Sant Cugat del mes de novembre pas­sat, el sou brut anual conjunt de dos membres perceptors, neces­sari per poder accedir a cadascun dels règims, són els següents: rè­gim lliure taxat: 6.745.983 pesse­tes l 'any; règim gene ra l : 5 .519.441, i règim espec ia l : 4.292.898 pessetes.

No cal ni valorar les dificultats econòmiques de molts per acce­dir als règims lliure taxat i gene­ral, sinó que, centrant-nos en el règim especial, significa que en­tre els dos possibles membres, les seves percepcions mensuals (14 pagues), han de ser com a mínim de 306.000 pessetes. A més a més, s'hi afegeix la necessitat de fer front a un estalvi d'aproximada­ment 2 milions de pessetes, per fer unes avançades a l'entrega d'un pis de 80 m2 útils valorat en 10 milions.

Lògicament el problema no és dels que poden, pels quals, res­pecte al mercat, l'oferta de Pro­

musa és molt bona, i pot signifi­car poder entrar en el món de la propietat a molts que no hi hau­rien pogut arribar. Però quants, que tenen la mateixa necessitat d'habitatge que els altres, dona­des les condicions laborals d'a­quests últims anys, no arriben ni de molt a aquelles condicions mí­nimes? Cal tenir en compte, se­gons el mateix informe, que el PVP/m2 de superfície construï­da del règim especial, pels seus costos, ha crescut en els últims cinc anys del 33,6%, mentre les condicions salarials dels joves no només han crescut menys, sinó que en línia general, i en espe­cial els nous contractes, han em­pitjorat. A més a més, cal afegir-hi el greu p rob lema de la inseguretat, per la seva tempora­litat.

Torno a repetir-ho, aquests joves tenen tanta necessitat d'un habi­

tatge com els altres, però ha de ser assequible. Tots els partits de l'esquerra mu­nicipal en el seu programa tenen el compromís de promoure pisos de lloguer.

Amb gran satisfacció vaig llegir l'altre dia que l'Ajuntament de Barcelona està ja projectant la construcció de 2.000 pisos de llo­guer, que costaran en t re 25 i 30.000 pessetes al mes. I també que en el Programa mínim que PSOE i IU han pactat, un dels punts diu: "Creació d'un parc de vivendes de lloguer assequible, especialment per garantir l'accés dels joves a la primera vivenda". No veure aquest problema de molts joves i/o no voler-hi fer front, seria abdicar d'una respon­sabilitat municipal que no podem pactar.

Àngel Casas és ex regidor del PSC

El S e v e r i en T i t o

í f\Ç£& MÓN e ^ B f<\M- HE-PNiWT \

'i U*)S W\ÇS ^ iSONS e>fiMCÏiR\E«,

V M.Tf>.tS Oï=l=&fcTS P6L DEMTe £X-ï£t**í

„J—

,&-.*•" ^oc£

El porxo

Estrangers ... i estrangers

Ja deuen saber de què estic par­lant si veuen la tcle. Es tracta d'un anunci d'un cotxe. La fi-fia de l'espot és demostrar que

hi ha moltes coses que no són iguals malgrat que en principi siguin iguals. Hi ha menjars... i menjars. Hi ha llibres... i llibres. Hi ha cases... i cases. L'anunci acaba dient: Hi ha cotxes... i cotxes. Lògicament no és el mateix menjar caviar que fa­rineres. No és igual llegir ('orin Te-llado que Shakespeare. No és el mateix viure en una barraca de El Ejido que a una mansió reial. I no s'assembla de res conduir un utili­tari que un esportiu. Jo m'afegeixo a la campanya pu­blicitària dient: Hi ha estrangers... i estrangers. Quan es parla dels es­trangers que viuen a Espanya sem­bla que es parli de tots els estrangers i això no és així. Veritablement I li ha estrangers... i estrangers. Els im­migrants (ami) papers o sense) que

FONTCOBERTA

estan protagonitzant els fets anda­lusos no tenen res a veure amb els immigrants que viuen a les grans mansions de les localitats de moda, també andaluses. Els primers han vingut a treballar, són de classe bai­xa i se'ls explota. Dels altres, molts no han vingut precisament a tre­ballar, la seva classe social no im­porta, i han vingut a fer diners sigui com sigui, moltes vegades, al mar­ge de la llei. Els primers són per­seguits i rebutjats i se'ls confina en miserables barraques després de treballar de sol a sol a canvi d'un salari de misèria. Els seus patrons confraternitzen amb els altres im­migrants, els de "pela llarga". Aquests no tenen cap problema d'integració social. Tenen diners, molts diners (blancs, negres o del color que vulguin). Se'ls accepta arreu del país i se'ls tracta com a persones honestes sense investigar si realment ho són.

Hi ha un altre tipus d'estrangers: aquells executius ben pagats de grans empreses. Aquests no tenen cap problema d'integració, només els que ells mateixos posen. A Sant Cugat en tenim molts exemples. Tenen diners i un estatus social en­vejat. Se'ls respecta i se'ls accepta. Com podria dir l'anunci televisiu, Hi ha estrangers... i estrangers. Aquesta frase posa de manifest una vegada més que la xenofòbia no és, en el fons, un problema de color de pell ni de religió, sinó de classe so­cial. "Tanto tienes tanto vales". Si tots els treballadors àrabs de El Eji­do fossin tan rics com els emirs de la seva mateixa raça que viuen a Marbella no tindrien cap problema per la seva raça. S'explotaria immi­grants d'altres països del Tercer Món i la hipocresia de la societat seguiria aplicant la mateixa màxima: Hi ha estrangers... i estrangers.

ELS /CANTONS Divendres, 18 de febrer del 2000 Opinió 13

La l l o t j a

Nostra marca és Catalònia lORDi GARRIGA I PUIG

No es comprèn que s'ha entrat en una altra era i, per desgràcia per a uns i per sort per als altres, és

la nostra era, i l'hem de viure plenament. Es una nova era que demana als cata­lans que deixem d'una vegada de mirar-nos el melic. Ens han dit que érem tre­balladors i homes de seny, quan tots plegats, amb l'ajuda "dels ponts", ens hem tornat una mica mandres. La dita "pencar com uns negres" es considera una al·lusió a l'apartheid. Només amb la lluita diària, l'ordre, la metodologia i el seny es podrà navegar en el mar del 2000.

Estem envoltats d'urgències, i aques­tes no resolen les coses importants, que se solen ajornar sine dic. L'obra ben feta dels futurs productes i serveis ca­talans n'ha de ser la marca d'origen. I .'obra ben feta ha de ser cl made in: Ca­talònia.

El nostre filòsof Pijoan afirmava que "els cata lans som una barreja d 'a l ­mogàver -home d'aventura i risc- i bo­tiguer tipus Sr. Esteve -home del dia a dia-". És la clàssica lluita entre el risc i el seny. En el punt mitjà hi ha l'ide­al.

La reacció es fa lenta, ja que es vol mo­dificar l'avui, fruit de l'ahir i no s'empra la tasca d'influir en el demà que co­mença avui a mitjanit. Falta prospec­tiva - a m b " o " - per enfrontar el futur. El secret del miracle japonès ha estat només saber aprofitar el millor de les al­tres societats, una fam insaciable d'a­prendre dels altres (llibres, conferències, congressos, viatges col·lectius d'estudis), disposició per arribar a un acord a través del pacte (això és molt català), no pren­dre cap determinació fins que tots els interessats hi estan d'acord (d'aquesta regla de management en diuen el "ne-mawashi", és a dir, embolicar amb ten­dresa les arrels d'un arbre per poder tras­plantar-lo) i, finalment, mai sacrificar el llarg termini pel curt. La conquesta quotidiana cada català la

té a l 'abast , només és qües t ió d ' em­prendre el camí que -jugant amb el seu sinònim francès route, no té res a veure amb la rutina- un camí que demana cre­ativitat, que , contràriament al que es creu, no significa crear del no-res -això sols pertany al Creador-s inó desestruc-turar de nou tot allò que hagi quedat ob­solet o rovellat, assumint el progrés amb la profunditat i la serietat que cal: amb seny i optimisme.

La nostra producció ha de ser competi­tiva, en qualificació diferencial k en in­crement quantificable. A partir d'ara ja no val la suor, és a dir, la transpiració, el

que ens demana el moment és imagina­ció. Però el primer que demana la imagina­ció és oblidar-nos de les tristes perspec­tives, sempre basades en una òptica de passat i aprendre a preveure amb sentit prospectiu, que és la forma més positi­va d'estudiar i preveure el futur, no so­lament per comprendre' l , sinó, el més important, per influir-hi.

dueix la falta de qualitat. El gran poeta rebel Joan Oliver solia dir: "A Catalunya, molt disseny, però poc seny". Doncs bé, jo que sóc també un re­bel liberal, dic: "Catalunya es farà notar si sap unir els conceptes del seny al dis-sey, és a dir, seny i rauxa".

En una ocasió el president Pujol mani­festava els seus temors referents a la qua­litat total en una frase, que pocs dels ac-

Els catalans tenim un país petit, però singular. Hem de ressaltar aquesta sin­gularitat, i un cop trobada, marcar-la en tot el que produeixi la nostra terra. Pot ser que aquesta singularitat provingui del seny, o de les fan-tas ies c r ea t ives en formes i colors de les seves real i tzacions - d e l seu d isseny- o de la seva arquitec­t u r a , o de les a r t s plàstiques o dels seus vins, fragàncies, tei­xits, edicions, cara­mels, fruites, platges i muntanyes turísti­ques, òptica, calçat, j o i e r i a , m o d a . To t p l e g a t s u p e d i t a t , p e r ò , a l ' ob ra b e n feta. I és que els eslò­gans, si no es corres­ponen amb els fets, no són res, sols paraules que se les endú el vent. "La feina ben feta no té fronte­res" sols serà veritat quan es treballi amb imaginació, rigor i responsabilitat que rebaixin la xifra de pèrdues , que pro-

La conquesta quotidiana

cada català la té a l'abast, només és qüestió

d'emprendre el camí a través de la creativitat, desestructurant de nou tot

allò que hagi quedat

obsolet o rovellat

mals yuppies poden comprendre, ja que quan es va fer popular no havien nascut. Es referia al seu temor per l'invasió si-dralista. Una metàfora basada en l'efec­te efervescent del producte denominat

"sidral", que era el re­fresc popular barcelo­ní dels anys vint, i que el gran humorista Va­lentí Castanys va po­sar de moda en in­ventar una secció del setmanari esportiu El xuti que parlava de "cl país del sidral", refe­rint-se a les tertúlies "barcelonistes" de la Rambla de Canaletes, que com el sidral, aca­baven en res, en de­s a p a r è i x e r l ' e f e r ­v e s c è n c i a d e les discussions. Hem d'aprendre l'art

de rematar. D'acabar amb perfecció les nos t res imagina t ives obres . A cops . aquest defecte vulgaritza una obra ge­nial. En tenim proves evidents molt re­cents que, per no gratar ferides, no vull

al·ludir. Si adoptem, doncs, per concepte del nos­tre made in, l'obra ben feta, hem de ser responsables -donar resposta- del que signifiquen aquestes tres paraules. A mitjans de juliol del 1914, Eugeni d'Ors, Xènius, publicava en les pàgines de La Veu de Catalunya cinc gloses dedicades a la seva Teoria general psicològica del tre­ball humà, en un sentit ampli d'aquest,

des del que fa una manobra, al de l'ar­tista, matemàtic o professional dels negocis, com subratllava el mateix Xè­nius. Això mateix s'ha d ' interpretar de les paraules d'Antonio Machado: "El hacer las cosas bien importa mas que cl hacerlas". Avui a cops es bus­ca més l'aparença social i els diners que la vocació professional. "Profes­sió" ve de 'fe', i la vocació és la que fa brotar l'amor a l'obra ben feta. Tornant a Xènius. ell rematava el seu ideari de l'obra ben feta amb aquesta petita glo­sa: "El que caracteritzava el treball pròpiament humà, poc importa, ja siga abatre un arbre, forjar el ferro, aixe­car una casa, modelar una estàtua, es­criure una pàgina, investigar un feno­men científic, educar un infant..., o fabricar un escuradents. I qui digui que sols té en compte la paga, con­testeu-li que tot l'or del món no bas­ta per pagar quelcom tan excels com

, una hora de la vida d'un home, que el treball consumeix. Així doncs, tan

injusta paga són deu cèntims per un cen­tenar d'escuradents, com cent milions". Amb aquest mateix pensament, Gau­

dí, en les seves converses amb Joan Ber-gós, deia: "Per fer les coses bé és ne­cessari amor a elles, i tècnica". Finalment, el poeta Joan Maragall ens deixa uns versos que devien estar es­culpits en els frontis de totes les fàbri­ques i seus empresarials: "Esforça't en la tasca diària com si , de cada detall que pensis, de cada paraula que diguis, de cada pena que passis, de cada cop de martell que donis, depengui la salvació de la humanitat. Perquè en depèn. Creu-me."

Així doncs, si el nostre made in és el de Catalònia global, és el treball ben fet, és a dir, ben concebut, tan sols faltarà es­tampar-lo en tot producte que expor­tem. De dissenyadors, no en falten que ho sintetitzaran en un símbol gràfic. Serà una imatge que no necessitarà de mil paraules, sols poques: disseny fet amb senv a Catalònia.

Jordi Garriga i Puig és publicista

EIS4CANT01NS MMcantoris "el diari de Sant Cugat"

gtsanteugat.com

« <ï1;

14

OS 4 CANTONS

Entorn Divendres, IS de febrer del 2000

P r o j e c t e s

Cercant idees per vianalitzar el centre Dilluns es du al ple Paprovació del concurs d'execució del pàrquing dels Quatre Cantons

ANNA BOR AI

- Sant Cugat -

L'enretirament de les palme­res de la plaça Octavià el mes d 'agost va ser el p r imer pas d 'un projecte global molt més complet: aconseguir una revi-talització del centre històric, donant "tota la lluminositat i importància" que es mereix el Monest i r , apos tan t "per un centre urbà dedicat als ciuta­dans".

Aquesta és la declaració d'in­t e n c i o n s c o n s i s t o r i a l q u e aquesta setmana ha ratificat la comissió de govern aprovant el plec de bases administratives i t è c n i q u e s q u e d o n e n per obert el concurs d'idees per a la vianalització del centre històric. "Volem fer del centre històric la gran rambla de Sant Cugat", reconeix Lluís Recoder, alcal­de de la ciutat, "que promogui també la identitat de la nostra ciutat". Per aconseguir-ho han pensa t en aques ta iniciativa que durant dos mesos recollirà els projectes que els equ ips d'arquitectes els vulguin pre­sentar.

El projecte transformaria el centre històric, segons Lluís Recoder, en l'autèntica rambla de la ciutat FOTO: F.Uï 4 CANTONS.

Les condic ions imp l iquen , per part dels professionals, la realització d 'un projecte que inclogui la vianalització des del carrer de la Creu fins al carrer Santiago Rusifiol, incloent les places Octavià i Augusta, un projecte que en principi podria comptar amb un pressupost de

dos-cents milions de pessetes. L'Ajuntament es compromet

a premiar els millors treballs: dos milions de pessetes per a la millor idea (a qui s'adjudicarà també el desenvolupament del projecte que es durà a terme), un milió per al segon classificat, mig milió per al tercer i tres

m e n c i o n s e spec i a l s de c in­quanta mil pessetes.

Per Recoder la vianalització del centre (que en una segona fase arribaria fins a la plaça Lluís Millet pel carrer Valldo­reix) tindria altres repercus­sions, entre les quals hi ha la dinamització comercial del sec­

tor i la possibilitat de potenciar més en l 'àmbit turístic el cen­tre de Sant Cugat. És per això que el projecte engloba també a l t r e s f ac to r s pe r t e n i r en compte , i un dels importants és el trànsit: perquè, per exem­ple, són prop de nou mil els vehicles que passen diàriament pel carrer Santiago Rusifiol i que haurien de ser desviats per altres vies de la localitat.

Les dades aportades per l'es­t u d i q u e e s t à r e a l i t z a n t el RACC donen sortida, segons explica Joan Recasens, t inent d'alcalde de Serveis Urbans, a un tancament sense problemes del centre. "Sempre tenint en c o m p t e " , a p u n t a l ' a l c a l d e , "que caldrà conscienciar els ciutadans en aquest sentit i do­tar la c iu t a t de més aparca­ments públics".

I el primer que segurament es materialitzarà és el pàrquing de la plaça dels Quat re Can­tons. Dilluns es portarà al ple l ' aprovació del concurs que atribuirà l 'execució d 'un apar­cament soterrat de tres-centes p l a c e s en a q u e s t a c è n t r i c a plaça de la ciutat.

R e m o d e l a c i ó

La plaça Magí Bartralot canviarà

de fesomia abans de la tardor Pavimentació, enllumenat i arbrat, punts centrals de la reforma

A. B. M. - Saat Cugat -

"Aquest és un racó de la ciu­tat que fins fa poc no coneixia gaire gent, que ha anat millo­rant amb el temps, que té molt encant i que volem recuperar de manera deifinitiva per a tots els ciutadans". Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, definia d'aquesta manera les obres de remodelació que la comissió de govern ha aprovat aquesta se tmana per a la plaça Magí Bartralot.

Coneguda darrerament com la plaça dels artistes, aquest es­pai veurà transformada la fe­somia, si els terminis previstos

es compleixen abans de la tar­dor: les obres sortiran a con­curs aquest mes i es deixaran trenta dies per a la presenta­ció de projectes, que hauran d'iniciar-se en tres mesos i es­tar materialitzats abans de sis mesos més.

Així ho ha anunciat Joan Car­bó, t inent d'alcalde de Ciutat Sostenible , que va donar els detalls d 'aquesta transforma­ció. Segons ha acordat la co­missió de govern aquesta set­mana , la r e m o d e l a c i ó de la plaça Magí Bartralot haurà de c o m p r e n d r e la zona des del carrer Gorina i el carrer del Carme, fins a enllaçar amb el carrer Sant Ramon i el carrer

de la Sort. Es renovaran els pa­viments amb peces laterals de formigó i una part central ado-quinada (tal com s'ha realitzat en la vianalització d'altres car­rers) . Es r e spec ta rà l 'arbrat existent i s'hi plantaran peces noves. Es renovarà el clave­gueram allà on sigui necessari i s'aprofitarà per soterrar les lí­nies telefòniques i elèctriques que encara estiguin enlairades, així com t a m b é es canviarà l 'enl lumenat públic.

El pressupost per a aquestes obres es calcula en uns vint-i-dos milions de pessetes, entre els quals hi ha un aval posat pels veïns d 'uns dos milions de pessetes. Iui imiK/iiuí de la platavoi'donarun inipuh a la vianalització del(entre /*' X l

ELMCAPÍTONS Divendres, 18 de febrerdel2000 Entorn 15

S e r v e i s

Un nou passadís uneix

els vestuaris de la sala

escolar amb la piscina

A. B. M. - Sant Cugat -

Ja ha e n t r a t en f u n c i o n a ­m e n t el passadís d 'obra q u e u n e i x els ves tuar is d e la pis­cina munic ipa l a m b els de la Sala Escolar del pavelló d 'es­ports de la rambla del Celler . A m b dos mesos d ' ob re s i un p r e s s u p o s t q u e s u p e r a e l s dos milions de pesse tes (més de qua t r e si es té en c o m p t e la mà d 'obra dels operaris d e la Brigada de Serveis m u n i ­cipal) el passadís té la fun­ció de facilitar als usuar is d e l 'oferta espor t iva mun ic ipa l l 'accés a la piscina.

C o n s t r u ï t a la platja de la piscina, el nou passadís a m b finestres amples per dotar-lo de l luminos i ta t i un gres e s ­pecia l an t i r e l l i s can t a ter ra fa rà d e c o r r e d o r i n t e r n . "L 'objec t iu" , expl ica Fer ran D o m í n g u e z , cap de Serveis del D e p a r t a m e n t d ' E s p o r t s de l 'Ajuntament de Sant Cu­gat, "és pode r desconges t io ­nar els ves tuar is d e la pisci­na en hores c o n c r e t e s , a la vegada q u e es fa més àgil per als usuaris de l servei d 'ac t i ­vi tats f ís iques el t rànsi t dels exercicis e n sec als q u e rea­l i tzen a la p isc ina" .

Segons el r e sponsab le tèc-

'ffl

El passadís s'ha construït per evita - - i / . r ris de la piscina municipal FOTO: XAVILARROSA

nic de la regidoria d 'Espor t s , encara no s 'ha acabat de de ­finir qu ina serà la r ees t ruc ­turació funcional q u e es farà

dels vestuaris , "de m o m e n t el q u e és s e g u r é s q u e e l s cursos escolars faran serv i r els vestuaris de la Sala", i per

accedir a la piscina passaran p e r u n a o b r a q u e , s e g o n s J a u m e Tubau , regidor d ' E s ­ports , "era mol t necessàr ia" .

H a b i t a t g e s

Els propietaris de la casa en ruïnes del carrer Sant Medir volen reconstruir-la

El projecte està en curs i les obres començarien abans de finals d'any

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

La casa der ru ïda del carrer Sant Medir deixarà d'estar-ho, si tot segueix el curs previst. La família Cabanas, propietà­ria de l ' immoble, ha respost a l 'Ajun tament que està es tu­diant com poder fer viable una rehabil i tació d ' aques ta casa. "En aquest moment", reconeix Ignasi Cabanas, propietari de la Galeria Rusinol, "els arqui­tectes estan fent un estudi per realitzar-ne el projecte".

Segons Cabanas, la intenció familiar és poder construir-ne una de nova que s 'adequi a la vegada a l 'entorn on està ubi­cada: "volem enderrocar del tot les runes i fer les coses ben fetes, amb un nou edifici que sigui digne, però això portarà el seu temps" , l o t i reconèixer la complexitat de l 'estudi, Ca­banas assegura que la voluntat és que l 'estudi pugui estar en­llestit com abans millor i que les obres de reconstrucció co-

l/i família propietàriavol'substituirles nines pei una (onstnimu turca h \ l

menc in abans de finals d 'a­quest any.

D e m o m e n t és clar q u e la casa serà substi tuïda per una

construcció nova, però la fa­mília encara està es tudiant a quin ús es destinarà aquest nou habitatge.

Recollida selectiva

La recollida d'ampolles

de cava supera les

xifres d'anys anteriors A. B. M

La campanya nadalenca de reco­llida d'ampolles de cava ha tingut menys fruits que la de l'any anterior. De moment, només són 2.300 les ampolles que s'han pogut reutilit-zar, mentre que el Nadal de l'any passat van ser més de

terior (el 1999 s'han recollit 13.104 ampolles, per les 10.480 que es van recollir el 1998). I per continuar conscienciant la població, s'han col·locat als contenidors del vidre enganxines que recorden que les ampolles de cava es reutilitzen

D'altra banda, la campanya de re­collida d'arbres de Nadal ha recap­

tat durant el mes de gener 350 pe­ces. L'objectiu d'a-

quatre mil. E/lffMfty shül·l Però aquesta es una * J

xifra que no preocupa recollit 350 ürbreS questa campanya, gaire els impulsors de , AT J 1 J que enceta anual-la campanya que rea- uc iSuUUl UUruni ment l 'Ajunta-

el mes de gener i campanya que

litza anualment l'A­juntament santeuga-tenc. "El que compta", assegura Imma Casajuana, responsable del Centre d'Ecologia i Projectes Al­ternatius (CEPA) a Sant Cugat, "és que els ciutadans es vagin menta-litzant que no es tracta d'una cosa puntual sinó d'una recollida selec­tiva més que s'ha de fer durant tot l'any". I en aquest sentit, la cam­panya va funcionant: durant l'any passat la recollida va augmentar quasi una tercera part que l'any an-

ment, es aconse­guir una recuperació de la màxima quantitat

d'arbres i assegurar el correcte re­ciclatge de la matèria orgànica.

Segons fonts municipals, dels 350 arbres de Nadal recollits enguany n'hi ha 30 que es troben en bon es­tat i que probablement es podran replantar. Els que no puguin ser re-plantats es trituraran per fer-ne compost a la nova planta de Can Calopa que s'inaugurarà a la pri­mavera.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CÏUTAT MÉS ECOLÒGICA

Q ® -'•.. Empresa ,

lider en ei seu

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av. Graeüs, 35 Tel. 93 59Q 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maii: leonelli@ieon8lii.com web:

wwwleoneiii.com

16 Entom ELS /CAIVIOiNS Divendres, 18 de febrer del JiW

C o n f e r è n c i e s

Sant Cugat participa en

la tercera conferència

de ciutats sostenibles V HM. siguin les ciutats les que deei-

- Sant Cugat - deixen si els volen aplicar o noi. Se tions ha reconegut Cantó, des

del consistori s'estudiarà com in­troduir l'aplicació d'aquests parà­metres a la ciutat, "tot i que en algunes qüestions", explica, "ja hem començat amb accions com la campanya dels sorolls o els con­

trols d ' a igua" .

I n dels temes centrals Eis paràmetres prioritaris que

Representants del consistori santeugatenc estaven entre els més de 1.400 tècnics i polítics de cinquanta-set països que es van reunir durant la setmana passada a I lannover (Alemanva) per a la tercera Con­ferència Kuropca de ( autats Soste­nibles.

"Amb aquesta participació", ex­plica un tlcls par­ticipants santeu-ga t encs . Sergi ('.MV.ii. tècnic del 1 )epartament de (àutat Sustenible. "reafirmem el nostre ferm compromís amb el medi ambient". Kn aquesta reu­nit') els participants han estipulat com a prioritari l 'establiment d'uns paràmetres conjunts per controlar el bon estat mediam-biental de Ics diferents ciutats. Ks tracta de deu indicadors mare (cinc de bàsics i aplicables per tots i cinc de voluntaris perquè

. . / ' ' j prioritaris que

tractats a la reunió de hauricn llc c„n_ Hannozerha estat trolar '•' 'f^tat

mediambicntal

l impuls global de deis municipis ÍAíienda Local 21 fn l\ u™ (|l;a"

* htat de I aire. les emiss ions de C()>, el percen­

tatge de satisfacció dels habitants. la quantitat de transport públic o la quantitat percentual d'espais verds per habitant, per posar al­guns exemples. Unes mesures que s'inclouen en la voluntat de tots els sotasignants de la carta d'Aalborg, entre els quals la ciu­tat de Sant Cugat que s'hi va ad­herir el 19%, d'impulsar l'Agen­da Local 21.

I n f r a e s t r u c t u r e s

Un dels accessos a la rotonda de la Guinardera no té permís

Un expedient sancionador demana que es desfaci l'obra

A. B. M. - Sant Cugat -

Alguns usuaris han denunciat en les darreres setmanes la cre­ació d'un nou accés a la roton­da de la Guinardera, a la carre­tera que enllaça Sant Cugat amb Rubí(BP-15()3). Des del Departament de Ciutat Soste­nible de l'Ajuntament s'afirma q u e a q u e s t nou accés s 'ha construït sense cap llicència municipal, i que atesa "la pe-nllositat per al trànsit del seu emplaçament", la propera co­missió de govern, que tindrà lloc dilluns vinent , estudiarà l 'aprovament d 'un expedient sancionador per als presump­tes infractors.

Des del consistori s'adreçar; aquest expedient sancionador als presumptes infractors, en principi als constructors i res­ponsables de la benzinera. de­manant-los "la restauració de la realitat física alterada" i do­nan t - los deu d ies pe r com­parèixer a l 'Ajuntament per si

à \i{M*tmti\hat>,tattun\tdtitrtpenlfos IIUIIINIIII rftvipnrtntr F.:X. IARR0SA

volen fer algun tipus d'al·lega- no ha volgut manifestar-se so-cions. La persona responsable bre això. de la gestió de la benzinera ha D'altra banda, el moviment manifestat a aquest setmanari de terres que s'observa al sec-no tenir coneixement de la im- tor de la Guinardera respon a la pl icació de l 'es tació amb la canalització de conductes de construcció d 'aques t accés, i gas per la zona.

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI

DADES DE LA SUBSÇ^I^CfÚ

EIS / Telèfon

^7, f-»»*

Ei diari de casa.

Data d'alta Adreça d'entrega

Nombre de Subscripcions.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina Entitat DDE Titular

Sant Cugat del Vallès,

JUDoficinaDaDüdcnD núm compteGLT

d Comptat • Rebut domiciliat

de del 2000 SIGNATURA

Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44

EIS4CANTON5

Societat Divendres, 18 defebrerdel2000 17

C e l e b r a c i o n s

Els membres de l'església protestant de Valldoreix volen obrir les seves instal·lacions a la ciutadania FOTO: EDUARD FARlNYES

U església protestant de Valldoreix inaugura la nova seu a la ciutat

La comunitat té diferents projectes en cartera, i en destaquen els solidaris ANNA BORAU

Molta gent, i moltes ganes de compartir la felicitat. La comuni­tat protestant del municipi ja té un nou temple a la ciutat. Dis­sabte, davant l'assistència de nom­broses personalitats, centenars de persones van compartir un mo­ment especial per als evangelis­tes santcugatencs: l'església pro­testant de Valldoreix inaugurava la nova seu.

A Tacte van assistir també el pre­sident de la Generalitat de Cata­lunya, Jordi Pujol, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i el presi­dent de l'Entitat Municipal Des­centralitzada, Miquel Paraira. Els tres polítics van destacar la im­portància d'aquestes noves ins­tal·lacions per als feligresos, el pri­mer, destacant la importància per al país de reconèixer la seva di­versitat i que cal destacar l'esforç d'aquells que fomenten el res­

pecte a la gent, entre altres valors. Per la seva banda, Josep Monells,

pastor de l'església protestant de Valldoreix, ha reconegut la im­portància que té per a ell perso­nalment, però també per als seus feligresos, el fet de poder comptar amb l'assistència no només dels di­r igents polítics del país, sinó tam­bé amb persona­litats representa­tives en l 'àmbit eclesiàstic d'altres religions. "És un Í l £ | ^

pas endavant per al r econe ixe ­ment", afirmava el pastor, "que ens fa molta il·lusió després d'uns quants anys que hem hagut de lluitar molt contra la persecució". Malgrat això, Monells reconeixia que en aquest terreny encara calia avançar algun pas més perquè els evangelistes fossin reconeguts i rebessin els suport institucional

de la mateixa de la mateixa ma­nera que el reben els catòlics, per exemple.

Però disquisicions a part, la inau­guració va ser, tal com manifesta­va el responsable, una gran festa. L'assistència als diferents actes or­

ganitzats va ser

per alimentar nens cubans

' f Sa»!

L'església protestant de massiva; els feli. Valldoreix vol recollir eresos (no només

. . . . santcugatencs

cinc mtltons de pessetes sinó també pro-

vinents del Ma­resme, del Baix Llobregat i de la capital catalana) van poder com­partir la seva joia

amb molts altres valldoreixencs i santcugatencs.

Perquè ara, després de dos anys inicials a Sant Cugat reunint-se al Centre Borja, i de l'any i mig més que ha trigat a acabar-se l'obra (to­talment sufragada pels feligresos de la comunitat), els membres de l'església protestant de Valldoreix

ja tenen seu pròpia. Unes instal·la­cions que volen obrir als seus con­ciutadans "per qui en vulgui dis­posar com si fos casa seva" , assegura Monells. I és que pel pas­tor el més important és continuar fomentant els valors humans, po­tenciant les relacions entre les per­sones i donant la seva ajuda a tot­hom qui la necessiti.

En aquest sentit, l'església pro­testant de Valldoreix té com a ob­jectius prioritaris d'aquest any con­tinuar la seva tasca solidària amb algunes comunitats cubanes. El gran projecte d'aquest curs és aconseguir recollir 5.000.000 de pessetes per poder subvencionar l'aliment de molts joves i nens de ciutats de Cuba. "De moment ens centrarem en aquest projecte", re­coneix Monells, "perquè hem pensat que, amb l'ajut d'altres ciu­tadans, pot ser molt assequible i no volem comprometre'ns a cap cosa que sabem que no podrem complir".

L'Ajuntament i La Unió signen un conveni de col·laboració

A. B. M. -SaMCasat-

Estrctir els lligams que ja unei­xen la ciutat de Sant Cugat amb l'entitat de La l 'n ió santeuga-tenca i que aquesta sigui molt més aprofitada pels seus habi­tants són algunes de les decla­racions d'intencions que es re­flecteixen en cl nou conveni de col·laboració que han signat la centenària entitat i el consisto­ri del municipi aquesta setma­na. "Es un acord molt senzill", ha reconegut Lluís Recoder, "en el qual expressem les nos­tres voluntats de col·laboració". Acord que també ha estat valo­rat de forma positiva pel presi­dent de La l 'n ió , Josep Puig.

D'altra banda, la setmana vi­nent els socis de l'entitat rea­litzaran l'assemblea general ex­t r ao rd inà r i a , en la qua l abordaran, entre altres punts, les noves tarifes dels socis de l'entitat i reconeixeran com a socis honorífics de l'any Pep Blanes (director de la celebraió del centenari) i Núria Terribas (advocada) per la seva col·labo­ració.

Es manté el projecte

Natura

A. B. M.

Treballar els diferents àmbits de desenvolupamet global d 'una persona a través de diferents ac-riviats socioeducatives, i adreçant-les a joves són algunes de les pau-tes del projecte Na tu ra q u e l'Ajuntament ha decidit conti­nuar durant aquest any 2000.

Es tracta d'una iniciativa que comptava amb subvenció euro-peua i que ara es durà a terme a càrrec del consistori atesa la seva importància social, els joves entre 16 i 20 anys sense acreditacions a nivell acadèmic i amb dificultats a la incorporació del mercat la­boral són els que se'n beneficien, "i fins ara ha estat una experièn­cia molt positiva", assegura Mar­ta Recio, Cap de serveis de l'À­rea de Benestar Social.

18 Societat FLS ÍCANTONS Divendres, IX de febrer de 1M9

E n s e n y a m e n t

La Segona Mostra

recorda que encara

queda feina per fer

A \ v \ HOKAI

- Sant Cugat -

Aquesta tarda es tancarà la se­gona edició de hi Mostra d 'En-senyament Públic de Sant Cu­gat amb l ' en t r ena de l s cinc premis del concurs de fotogra­fia escolar que ha il·lustrat part de l'exposició d'aquest certa­m e n . I n a mostra que es podrà visitar a la Casa de ( hil-tura fins demà i que ha mos­trat alguns dels a s p e c t e s que reflecteixen la

quotidianitat dels centres d'en­senyament públic de la ciutat.

I na quotidianitat que ha es­tat analitzada de nou en aques­ta Segona Mostra d 'Ensenya-m e n t Públ ic de Sant Cugat . Seguint la línia de la primera, la la mostra que es va desenvo­lupar cl cap de setmana passat

L'exposició

fotogràfica de la

Mostra es podrà

visitar fins demà

a la ciutat "ha obert el debat d'algunes de les qüestions im­portants que afecten la realitat de l'ensenyament públic al mu­nicipi", segons ha argumentat Montse Carque. directora del centre d 'ensenyament primari Pins del Vallès, l ' n a op in ió compartida per altres directors

de la ciutat, que han format part de la comissió or­ganitzadora d'a­ques t cer tamen.

La p r e g u n t a d'aquesta segona ocasió vinculava les diferents pos­t u r e s d a v a n t la interrelació ente

escola i ciutat. I en l'àmbit san-tugatenc, ha reflectit diferents punts de vista. "En general", assegura Rafel Cao, director del C E I P Pla i Farreras, "l 'ensen­y a m e n t públ ic a Sant Cugat està molt vinculat a l'entorn que l'acull", això no treu, segons re­coneixia Cao, "que encara cus

La Mostra ha ttnjit també enguany

quedin molts aspectes per po­lir". "Tenim altres experiències prou argumentades", puntua­litzava Carque, "que ens mos­t ren mode l s amb una inter­r e l ac ió e n t r e c i u t a t i ensenyament molt més estre­tes".

La conclusió generalitzada en­tre els sectors participants en aques ta mostra ha estat que "encara queda molta feina per fer", però a la vegada que a Sant

una bona resposta E: E. FARINYES

Cugat es continuen fent passos endavant a favor de l 'ensenya­ment públic. "Cap a un model de ciutat educadora", segons ha manifestat Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, "pel que tots apostem i que d'a­quí a poc serà obert al debat ciu­tadà". De moment, una segona mostra valorada pels organitza­dors de manera molt positiva i que ha tornat a tenir una bona resposta ciutadana.

Els centres d'ensenyament públic obren les portes

A. B. M. - Sant Cugat -

Kl Pins del Vallès ha estat en­guany el primer centre d'ensenya­ment públic que ha obert les se­ves portes als pares i mares de la ciutat durant les jornades que or­ganitza anualment l'Ajuntament. Més de dues-centes persones van visitar aquest centre, una resposta que Montserrat Carque, directora de l'escola, ha valorat com a "molt més que positiva" i que, afirma, "demostra que tot i estar oberts als ciutadans durant tot l'any, serveix perquè tothom ens pugui conèixer a fons". "Són uns dies", apunta en aquesta línia Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, "en què els pares poden no només vi­sitar els centres sinó tenir un pri­mer contacte, importantíssim, amb els seus professionals".

Durant les dues properes setma­nes es faran les jornades a la resta dels centres d'ensenyament públic de la ciutat, concloent el dia 1 de març amb la xerrada de presentació del quart institut, que entrarà en funcionament el curs vinent.

S o l i d a r i t a t

Els Amics de la UNESCO envien

5 .000 quilos de llet en pols a Romania

Continua la recollida solidària per a f orfenat de Roman A. B. M:

- Sant Cugat -

Aquesta setmana ha sortit des de Sant Cugat un camió amb un carregament molt especial: cinc-mil quilograms de llet en pols han emprès el \ iatge cap a Romania. Lis membres de l'as­sociació Amics de la l NESCO V a l l d o r e i x - S a n t C u g a t han agraït la donació de l'empresa sabadellenca Farmàcia Mundi: un òvol que arribarà directa­ment a centenars dels nens més necessitats del país.

LI camió arribarà a la ciutat de Campina , des d 'on es distri­buirà per la zona a les ciutats més necessitades amb la col·la­boració de l'Ambaixada espa­nyola.

D'altra banda, l 'entitat sant-cugatenca continua la recollida de material solidari per a l'or­fenat que estan ajudant a cons­truir a la ciutat de Roman. "De moment la resposta està sent molt més que positiva", expli­ca una de les membres de l'or-

Eltransport'fins a Romania de la llet en

ganització, Montserrat Rum-bau, "el material ja és deu ve­gades el que vam recollir l'any pa s sa t " . R u m a b a u des t aca . però, que la necessitat del país amb el qual es col· labora és molt gran i que les accions dels Amics de la U N E S C O conti­nuaran en col·laboració amb els

pof també ha estat una dona, to 1(1-1)11) \

Franciscans Catalans Interna­cionals per poder satisfer algu­nes d'aquestes necessitats ba­si q u e s als n e n s i n e n e s romanesos. El material que es reculli aquests mesos a la ciutat omplirà un vaixell que sortirà cap a Roman quan arribi la pri­mavera.

La Farga infantil organitza cursos d'estimulació

A. B. M. - Valldoreix-

Com oferir 10 informacions en 10 segons, saber què s'ha de fer per co-mençar a ensenyar a llegir a un bebè, parar atenció a les activitats musicals i lingüístiques o tenir pre­sent quin es el desenvolupament normal d'un bebè a l'hora de co­mençar a moure's són alguns dels punts previstos en el programa del Curs d'Estimulació Primerenca que ha organitzat l'Escola Infantil La Farga per als mesos de febrer, març i abril. L'objectiu és donar els coneixements necessaris per aju­dar els fills a desenvolupar al mà­xim tot el seu potencial.

I,'Escola Infantil La Farga va co­mençar la seva activitat el setem­bre, en les noves instal·lacions ubi­cades a Valldoreix. Sorgida com "una necessitat de! centre, atesa la gran demanda", explica Mònica Larruy, directora del nou centre, l'Escola Infantil ofereix ensenya­ment fins als 6 anys (amb dues lí­nies per als 3 i 4 anys i una per als de 5, que tenen intenció de du­plicar amb vistes al curs vinent). En aquest primer curs són 175 els alumnes que hi assisteixen.

Col·loqui sobre la filosofia a l'escola Thau

A. B. M. - Sant Cugat -

La filosofia a l'escola és el tema que centrarà la segona reunió pe­dagògica a l'escola Thau, seguint la línia d'aquestes trobades que te­nen com a finalitat, segons els or­ganitzadors, "treballar i reflexionar de manera conjunta, amb pares i educadors, sobre aspectes educa­tius que incideixen en el des­envolupament personal dels alum­nes".

En aquesta línia s'abordarà el tema de la mà del doctor en Filo­sofia i Ciències de l'Educació Josep Maria Terricabras, catedràtic de la l'niversitat de Girona. Segons ha manifestat la Direcció del centre, aquest és un tema molt important, i més si es té en compte que es busca un model d'escola "que edu­qui per la comprensió i ajudi a créi­xer els estudiants i els doti de les ei­nes necessàries per a la vida personal i professional: una escola que faci dels alumnes d'ara adults responsables i solidaris, crítics i cre­atius, capaços de tenir criteris i pen­sar per ells mateixos". El col·loqui serà el proper 24 de febrer, a partir de les nou del vespre.

ELS {CANTONS Divendres, 18 de febrer del 2000 Societat 19

I n i c i a t i v e s

El 'quinto' en solidaritat amb Veneçuela realitzat a l'Esbart

recapta aprop de 4 0 . 0 0 0 pessetes

F.ls organitzadors han valorat de manera positiva l'asnstenna al'çumto' h E F.

A. B. M. - Sant Cugat -

Més de 1.500 cartrons són els que es van jugar durant les set hores que va durar el quinto so­lidari celebrat dissabte passat a les instal·lacions de l 'Esbart Sant Cugat. El cinquanta per cent dels premis s'adjudicaven d i rec tament al compte de la campanya de cooperació en­gegada a favor dels damnifi­

cats a Veneçuela per les plu­ges del mes de desembre. En total van ser prop de quaranta mil les pessetes recaptades en aquesta primera acció huma­nitària.

La campanya durarà fins a fi­nals del mes de març. Durant aquestes setmanes es farà una recollida de material i de do­natius econòmics. A més, s'està organitzant una subhasta d'art per tancar la campanya.

C a m p a n y e s

Més de quatre-centes persones prenen part en el concurs de petons

del Sant Cugat Centre Comercial

El petó guanyador es va fer el dia 8 de febrer FOTO: CEDIDA

Aquesta primera edició ha estat valorada com tot un èxit. El Concurs de Petons del Sant Cugat Centre Comercial ha aixecat passions i les parelles d'enamorats han respost a la crida dels organitzadors.

Durant una setmana més de qua­tre-centes persones han pujat a l'es­cenari instal·lat al centre amb aques­ta destinació: petons gentils, petons

apassionats, petons fraternals; el dia dels enamorats ha estat comme­morat per molts santeugatencs i que han volgut compartir la seva felici­tat amb aquesta original iniciativa. N'han estat els guanyadors la pare­lla Josep Maria Ardévol i Maria Rosa Ferrer passaran una nit romàntica a l'Hotel Arts de Barcelona/ REDAC­CIÓ. (SANT CUGAT)

Firart deixa l'Ateneu i busca nova seu

A. B. M.

El col·lectiu d'artistes santeuga­tencs ha decidit deixar l'Ateneu Santcugatenc i buscar una nova seu. "De moment", explica Mar­ta Majó, presidenta de Firart, "es­tem en un pis del carrer Endava-llada, però continuem buscant un local adient on poder desenvolu­par les nostres activitats".

Segons la presidenta, "si hem deixat l'Ateneu, és perquè els in­teressos de la nostra entitat no coincidien amb els seus: nosal­tres necessitem un espai fix on poder realitzar la nostra activitat en una sèrie de condicions". Majó assegura que el factor econòmic no ha estat el motiu principal, tot i que reconeix que la decisió de marxar ha coincidit en el temps amb la demanda de la direcció de l'Ateneu de satisfer una sèrie de quotes. Per la seva banda, el pre­sident de la que fins ara era seu de Firart, Ramon Pros, ha lamentat la marxa però ha assegurat que "des de l'Ateneu sempre volem fomentar la convivència i com­partir entre tots un espai que pot ser per a tothom".

S u c c e s o s

Condemnat a vuit mesos de presó un

home que va robar a empreses locals

Lacusat també haurà de pagar una multa de 50.000pessetes

I N T R A A C N

- Sant Cugat -

L'Audiència de Barcelona ha c o n d e m n a t a vui t mesos de presó i c inquanta mil pesse­tes de m u l t a F.J. F., acusa t d 'haver ent ra t a robar a vint e m p r e s e s de Sant Cugat .

Els fets es van produir en­tre el maig i el juliol de 1991. Duran t aques t t emps , el pro­c e s s a t va e n t r a r a r o b a r a nombroses oficines de la car­retera de Cerdanyola , la gran majoria e m p r e s e s d ' inves t i ­gació científica, d 'on va en ­dur-se taloaris de xecs, efec­t e s d e v a l o r s i d i n e r s e n efect iu.

Durant el judici, celebrat di­mecres a la secció c inquena de l ' A u d i è n c i a , l ' a cusa t va confessar-se autor dels fets i gràcies a això va aconsegui r una reba ixa d e la p e n a d e ­manada inic ia lment , q u e era de set anys de presó. Diferents empreses de la carretera de Cerdanyola van patir els robatoris E: X.L.

E1CPA convida a festejar el Dia d'Andalusia

A. B. M.

Par laments , h imnes i al tres c àn t i c s , balls p o p u l a r s i vi d 'honor per commemorar, un any més , la celebració insti­t u c i o n a l d e la c o m u n i t a t a u t ò n o m a d ' A n d a l u s i a . El C e n t r o Popular Anda luz de Sant Cuga t torna a obrir les portes a la ciutadania per ce­lebrar una de les festes q u e per a als membres d ' aques ta e n t i t a t és mol t i m p o r t a n t , j u n t a m e n t amb la c o m m e ­moració de la Diada de Ca­talunya i la celebració de la Festa Major i la festivitat de la creu de maig.

La ce l eb rac ió serà el d i s ­s a b t e d ia 26 d e f e b r e r i compta rà amb la p r e s è n c i a de Francisco Aguilera, alcal­de de Montel lanos (Sevilla) que serà el primer alcalde an­dalús que participa d ' aques ­ta festa santeugatenca. L 'en­titat participarà d iumenge 27 en els actes de celebració del Dia d 'Andalusia que es fa al parc de la Guineue ta .

Es convoca el segon concurs popular de meteorologia

REDACCIÓ

El diumenge 2 d'abril és el dia escollit per a la realització del se­gon Concurs de Meteorologia que organitza el Club Munta­nyenc Sant Cugat en col·labora­ció amb el TOT Sant Cugat. Els paràmetres d'aquesta segona con­vocatòria mantenen molt la línia de la primera: els concursants hauran d'encertar la temperatura màxima i la mínima (expressades en graus i dècimes) que es pro­dueixen aquell dia, i també la hu­mitat relativa de l'aire a les vuit del matí.

Guanyarà la persona que hagi tingut menys punts de penalit-zació, i es posarà un punt per cada dècima que s'allunyi del resultat real. Les dades recollides seran confrontades amb les que s'ob­tinguin de l'observatori de la plaça de Sant Francesc (que són les ho­mologades oficialment per a Sant Cugat). Els concursants podran fer arribar les seves mesures al Club Muntanyenc, per telèfon o via electrònica. El premi serà una estació meteorològica completa.

20 Societat ELS4CArYIONS Divendres, 18 de febrer del >0Ú0

' C à s t i n g " de R à d i o S a n t C u g a t

Blai Blanquer. Rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià

"Ser capellà té el privilegi de poder estar en contacte amb la gent El mossèn Blai Blanqué va accedir a intentar superar el 'Càsting' de

Ràdio Sant Cugat el dia 8 de novembre de l'any passat. Va demostrar

tenir convicció i coherència a l'hora de respondre les preguntes, i

bon humor quant a les proves. Els constants canvis de rectoria al

llarg de la seva vida no han fet que el mossèn del monestir perdi les

ganes d'organitzar activitats per acostar-se als santcugatencs, tot i que

reconeix que costa connectar amb la gent jove de la ciutat. Últimament

no està gaire content amb les obres dels jardins del monestir. Caldrà

repassar el seu historial si ens cal algun candidat a bona persona. Un

mossèn amb gràcia divina.

M U I D A Mi:\i)i;/,

-Sant Cugat-Km dic Blai Blanquer i ('utrina. Vaig néixer a Sabadell el 15 de novembre de 11.V5 (ho sento). No sé quin és el meu signe del zodíac, perquè no l'he mirat mai. Sóc capellà.

— (Juan va sentir la crida de la fe? - La crida de la fe és difícil de dir quan la vaig sentir, perquè és com un alè que va arribant i del qual et vas fent conscient molt a poc a poc. Jo diria que potser la respirava de petit, sense saber-ho. després en vaig anar sent conscient, després van venir Ics t empes tes a l'hora de fer-me conscient de la vida, la respon­sabilitat, els replantejaments, els dubtes, el retornar... Per tant, el camí no és senzill, que de cop et trobis que creus, sinó que tens indicis, però després et queda la recerca i estar sempre en camí.

— Què el va decidir definitiva­ment a ser capellà? - Això és una altra cosa. La fe i el ser capellà són dues coses que van lligades i no hi van. Evi­dentment, no seria capellà sen­se fe, però podria tenir molta fe i no ser capellà. Al fet d'haver escollit la meva ocupació, no sé quantes coses hi poden haver in­fluït. Haver anat a una escola re­ligiosa hi va influir, no hi ha dub­te. La família que tenia, que eren cristians i es vivia la fe d'una for­ma molt senzilla, també hi va

ajudar, segur q u e moltíssim. Però

hi ha elements imprevisibles que van fent canviar la vida, un sen­tit d'aventura que, sobretot en les èpoques en què cal prendre decisions acaba portant-te pot­ser allà on no et pensaves. —Vostè parlava de tempestes en aquest camí de la fe. Va tenir molts dubtes?

- Dubtes radicals, del sentit de la vida, del sentit de la fe. del per què crec i per què no crec, suposo que tothom els té i els va tenint cíclicament. Sobretot en Ics èpoques en les quals es fan replantejaments nous.

- Va estudiar filosofia i teologia. O e u que la religió és una filo­sofia com una altra? - No, en absolut. La filosofieta que vaig estudiar, pobre de mi, era només per ajudar a pensar, com les matemàtiques o el llatí. És per afinar les eines del pen­sament, però no passa d'aquí. La religió és el lligam que l'home tendeix a tenir amb un ésser su­perior. La fe és una resposta per­sonal i lliure a la persona de Je-sucrist, que és bastant diferent de la religiositat espontània.

- Com va reaccionar la seva família quan va anunciar que volia ser capellà? - Amb molt de respecte. No hi va haver cap coacció, ni cap obs­tacle... Tot i que jo els ho vaig dir quan estaven en plenes va­cances i els vaig partir aquell es­tiu... També se'm va acudir dir-ho amb una bala! Però va ser així.

Abmis de Sant Cugat, va mar la parròquia de Sant Andreu de Rubí F:X.L

No estava decidit i quan ho vaig estar, ho vaig dir. El meu pare em va dir: "Sigues capellà, no fa­cis de capellà". Se'm va quedar clavat. La meva mare no va dir res, em va abraçar. Tots des d'un respecte exquisit a les llibertats personals. No hi havia ningú a la meva família que fos religiós: vaig ser una novetat.

- Vostè es de l'opinió que els ca­pellans els construeixen les per­sones. Aleshores, podríem dir que els capellans són un reflex de la societat actual? - Jo voldria precisar que el ca­pellà el construeix, primer de tot, la persona de Jesucrist, però que el tracte continuat amb les per­sones té una gran influència. Els creients que et tracten, t'oferei-

xen constants lliçons de fe i n'ets un gran beneficiari. Fins i tot dels que no hi creuen, en treus grans lliçons. Estar en contacte amb molta gent és un gran privilegi, i la nostra vocació ho porta. Això enriqueix moltíssim.

- Costa molt adaptar-se als llocs on el destinen com a capellà? - Costa i no costa, perquè ja for­ma part del prospecte de ser ca­pellà. Si et costa, pitjor per tu. Costa allunyar-te dels amics i fer-ne de nous.

'Càsting' s'emet eh dilluns

d'II II l> de la nita RSC (91.5 FM).

Repetiria de l'entrevista a

Pere Pahïssa i Juan Fàbregas, aquest

dissabte 19 defebrera les 14b.

<.(.

Les preguntes de La Veu

• Per què ha de vendre les pertinences de l'Església? Suposo que e m pregunta si l'Església ha d'estar disposa­da a vendre el que convingui per ajudar els altres. Si vol dir això, evidentment , sem­pre que faci falta tot el que l'Església té ha d'estar al ser­vei dels més necessitats. • P e r què les beates poden anar a buscar la comunió i les monges no? Qualsevol persona cristiana que estigui preparada pot

anar a buscar la comunió. I les'primeres serien Ics reli­gioses abans que qualsevol altra persona. - P e r q u è hi ha gent q u e creu en Déu però no creu e n l'Església? Cadascú té raons diferents. Alguns perquè tenen fe però no^ han descobert Jesucrist. AíPaUresels sembla que els q » e parlem d'Ell ho fem mòlt malament, i potser te­nen raó. Jo demanaria que ens ajudin a fer-ho més bé.

Les proves

JORDI RAMOS

- La primera prova consistia a trobar les errades que figura­ven en una història inventada del monestir de Sant Cugat. Només se'n va deixar una. - Atès que Blanquer i s aficio­nat al pessebrisme, se li va de­manar que expliqués la histò­ria del naixement de Jesús emmarcada en el Sant Cugat actual. Ho va fer força bé, com si es tractés d'un conte adreçat als infants.

Es pot fer religió sense ètica?"

EMILI BKI.I.A

- Es ca|iellà o fa de capellà? - Voldria ser capellà. - Ètica o religió? - Ks pot fer religió sense ètica? - Missioner o cajíellà rural? - Ks pot ser capellà sense ser mis­sioner? - Ser capellà o ser actor? - Ks pot ser capellà sense ser co-municador? - Rubí o Sant Cugat? - Rubí i Sant Cugat. - Adam o Eva? - Adam i Kva, on aniríem a parar! - Epi o Blai? - Km penso que eren dos pallas­sos que sortien per la tele, però fa temps d'això. Kra en castellà, eh, no em diguis Blas perquè això no ho aguanto.

- Ara li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu: - Karol Voytila: admirable. - Sant Francesc d'Assís: fascinant. - Sant Hipòlit de Voltregà: hi ha un paisatge molt bonic. - Avortament: Déu nos en guard! - El gall del monestir, hauria de cantar moltes vegades i no ho fa! - Maníl.úter. era un creient. - Pena de mort. crec que som cri­dats a la vida. - Charles Dardin: va fer una apor­tació a la ciència que s'ha de com­pletar. - OpusDei: una associació religio­sa de laics reconeguda. - Eutanàsia: s'ha d'explicar què vol dir perquè amb una mateixa paraula es diuen moltes coses. - Pere Vivó: amic meu i sabade-llenc. - Respongui and) un sí o un no: Viu postrat en la nostàlgia? - No. - La religió és una aventura? -S í .

- L'Església és una escola?

-Sí .

- Jesucrist va ser el vertader pri­

mer líder de masses?

-Sí. - Hi ha males persones real­ment? - No. - Creu en l'anticrist? - No. Es diu que es tenen pocs amics però bons. Quants en té vostè? - Molts. - Defineixi Déu. - Indefinible. Sant Joan es va atre­vir: Déu és amor.

L has de sentir TOtÀ tA !ttlfòMA£lÒW*ÀIIT CUSAf * tA MtlOU MUSICA * ÍS?0I

l i , n í l li 'RSC1

RÀDIO SANT CUGAT

ELS4CAIYroNS Divendres, 18 defebrerdel'2000 Publicitat 21

VI GRAN TROFEU CIUTAT DE SANT CUGAT

DE BALLS DE SALÓ

ORGANITZAT PER L'ESCOLA DE BALLS DE SALÓ SANT CUGAT

DIRECCIÓ DEL TROFEU: PEPE ASENSIO I JESÚS CURTO

DIUMENGE 27 DE FEBRER AL PAVELLÓ MUNICIPAL

VENDA D'ENTRADES: Escola de Balls de Saló, Anselm Ciavé,i4, o el mateix dia al Pavelló.

Anastassia Maximova, entrenadora de l'EBSSC, j Marco Sietas

Anselm Clavéf 14. Sant Cugat del Vallès Tel (93) 675 49 37 (ée 16.30 a 22 JO h)

11 ANYS marcant el ritme a Sant Cugat

Inici: TO h Horari recomanat: de 16 a 21.30 h

Amb l'exhibició del GRUP DE BALL m FORMACIÓ STANDARD INTERCLUBS-SANT CUGAT

HJ<JoMatoors: SantCuaatxfclVaBès

EIS4 CANTONS

Economia 22 Divendres, IS de febrer del JOOt'

A c t i v i t a t s e c o n ò m i q u e s

Sant Cugat, la setena ciutat més rica s

Es també el municipi amb més creixement de la població, segons Fanuari de La Caixa

Sant Cugat del Vallòs és la setena ciutat amb més de 1.000 habitants més rica del conjunt de l'Estat es­panyol, i la tercera en el context de Cata lunya. Aquesta és una de les conc lus ions que es desprenen de l " A n u a r i o C o m e r c i a l de Espana

2000 ' , un estudi elaborat per l ' Insti­tut Klein de la Universitat Autònoma de Madr id i editat per La Caixa. L'es­tudi parla del municipi com la loca­litat de més de 50.000 habitants en què ha augmentat més la població en el període que recull (de 1991 a

1998), un 29,8%, situant, per contra, Santa Coloma de Gramenet, l 'Hos­pitalet de Llobregat i Barcelona en­tre les ciutats que més població han perdut. Quant a l 'ocupació, Sant Cu­gat es troba també entre les cinc ciu­tats catalanes amb una taxa d'atur

més baixa, menys del 2,5%. L'anua­r i ident i f ica les pr inc ipals caracte­rístiques econòmiques i comercials d 'un total de 3.181 poblacions, cor­responents als municipis espanyols amb més de 1.000 habitants, i abraça el 96% de la població estatal.

T O M M O \ IKMXÍRO

- Sant Cugat -

Sant Cugat és la setena pobla­ció de l'Estat en nivell de renda entre Ics poblacions de més de 1.000 habitants, segons \'Anua­ri o Conirrrit/I de Espanti 2000, q u e . e l abo ra t per l ' I n s t i t u t Klein, ha editat recentment La ('.aixa. En relació al conjunt de les poblacions catalanes. Sant Cugat és la tercera ciutat més rica, només superada per les ciu­tats de (iirona -la més rica d'Es­panya- i Lleida, quarta en el rànqumg estatal.

l 'n total tic .s. I <S] municipis es­tan recollits en aquest estudi, aquells de l'Estat amb un nom­bre d ' h a b i t a n t s super ior als l.OOO. amb una població repre­sentada pel 969? sobre el total. En el cas de Sant ( lugat, l'estu­di atorga un nivell econòmic de 9 sobre 10 al municipi, resultat de l'avaluació de 38 variables econòmiques, entre les quals hi ha. entre d'altres, l'ocupació, el nombre d'activitats econòmi­q u e s o els se rve i s a m b q u è compten els seus habitants. No­més sis ciutats espanyoles pre­senten unes dades similars, que

tan sols supera (iirona, amb un nivell econòmic 10. Poblacions vallesanes com Sabadell o Ter­rassa r e f l ec t e ixen un nivel l econòmic 6, segons l'estudi.

Segons l'anuari. Sant Cugat es troba entre les cinc ciutats de Catalunya que presenten una taxa d'atur més baixa, per sota del 2,5%, i la renda familiar dis­ponible de cada habitant del municipi està entre els 1,9 i els

2.1 milions de pessetes. Amb tot, un dels aspectes més

destacats que es desptenen de les dades de l'estudi és la forta immigració que ha suportat el municipi durant els anys noran­ta. L'anuari, que recull com ha evolucionat la població entre

Sant Cugat, amb un 2.47c. r\ un dels municipis tatal<in< amb nunw laxa d'atur EO TO. EI.S 4 CAXTO.XS

El Vallès Occidental municipi a municipi SÍ bé Girona és la ciutat més

rica d 'Espanya i la val lesa na Sant Cugat la segueix ben de prop, no totes les poblacions de la comarca compten amb un nivell econòmic similar al sant-cugatenc.

Les cocapitais no surten bea parades en les xifres d e Pa-nuari, i p resen ten un n ivel l . econòmic 6, tot i que tenen, per exemple, baixos nivells d'a­tur (no superior al 4%), un bon nombre de serveis i infraes-t ructures i una intensa vida econòmica, amb prop de 4.000

activitats minoristes cada una. Segons les dades de l'estudi, un sabadellenc té tres-eentes mil pessetes menys de renda familiar disponible que algú q u e v i s q u i a M a t a d e p e r a , quantitat que es rebaixa en un terç si es compara amb Sant Quirze. Per contra, els habi­tants de Barcelona, amb un ni­vell 8, disposen d'una mitjana de 1,9 milions. A l'altra banda es troben Ri­

pollet i Barberà, les ciutats amb un nivell econòmic més baix del Vallès Occidental, segons

les xifres de l'anuari. Amb un nivell econòmic 5, els habitants d ' aques tes dues poblacions c o m p t e n a m b una mi t jana d'1,3 milions de pessetes com a renda familiar disponible per habitant. Aquestes xifres es­tan, però, dintre de la mitjana de tot l'Estat espanyol, i lleu­ment per sota de la mitjana ca­talana, establerta en un nivell 7. Tant Rubí com Cerdanyola com la resta de les poblacions del Vallès Occidental tenen el mateix nivell econòmic que Sa­badell i que Terrassa.

1991 i 1998, conclou que Sant Cugat ha estat el municipi es­panyol de més de 50.000 habi­tants en què més ha augmentat la població. El 1998 vivien a Sant Cugat un 29,77% de per­sones més que set anys abans.

Per Juan Antonio Modenes , professor de geografia a la Uni­versitat Autònoma de Barcelona

i investigador del Centre d 'Es­tudis Demogràfics, aquesta for­ta immigració i l 'augment de la riquesa del municipi estan es­tretament relacionats, en bona part a causa d'un moviment dels habitants de l'àrea metropolita­na, que han anat del centre cap a la perifèria a la recerca d'un habitatge en millors condicions.

Segons l'investigador, el muni­cipi "potser ofereix vivenda cara amb relació a determinats mu­nicipis, però per a algunes ca­pes socials de nivell mig-alt de Barcelona aquesta vivenda ha suposat una oportunitat d'acce­dir a un habitatge en unes con­dicions que la seva ciutat no ofe­ria". I a això, segons Modenes,

cal sumar altres atractius de Sant Cugat: espais verds, bones co­municacions i xarxa de serveis socials. El cre ixement de de­terminades poblacions de l'àrea metropolitana s'està realitzant, segons el demògraf, de forma que "certs trets de diferencia­ció social que hi havia a Barce­lona s'estan reproduint en els espais perifèrics", fet que està construint "una distribució es­pacial de la població segons el nivell de renda". Sant Cugat, que hauria afavorit l'encariment de l'habitatge limitant l'ús in­tensiu del sòl. hauria rebut, així. un notable increment de pobla­ció per part de capes mitjanes i altes de municipis com ara Bar­celona, Santa Coloma de Gra­menet i l'Hospitalet de Llobre­gat, ciutats que l'estudi de La Caixa situa entre les que més habitants han perdut. Segons l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, "la ciutat ha cres­cut tant perquè té alguna cosa per oferir, i a Sant Cugat es viu b é " . Amb tot, el màxim res­ponsable del consistori es mos­tra prudent amb "els efectes" que ha creat aquest augment de la població, amb "una situació d'equipaments insuficients i de problemes de mobilitat i viana-lització que cal solucionar". Se­gons l'alcalde, l 'urbanisme que s'ha fet a Sant Cugat és "molt més horitzontal" que el de ciu­tats veïnes.

D 'a l t ra banda, per Joaqu im Tr iadú , conse l l e r de la P re ­sidència de la Generalitat, que està d 'acord que la c iutat ha apostat per un model urbanís­tic menys vertical, "aquest mo­del de ciutat determinat costa uns diners". En aquest sentit, Triadú defensa que cal preservar espais com "Torre Negra , però cal dir als habitants de Sant Cu­gat que això comporta un sacri­fici. Mantenir això és car".

HSÍCANTONS Divendres, 18 de febrer del >0Ú0 Economia 23

Les empreses; PROGRAM ACGES Jordi Salat (Barcelona, 1959) està satisfet de la marxa del seu centre de formació d'informàtica. Troba que la decisió que va prendre fa set anys d'instal lar-se a Sant Cugat ha estat un encert. "Vam veure que era una zona amb un índex de creixement important que oferia més expectati­ves que la mateixa Barcelona", assegura. Especialitzat en l'oferta per a empreses, està sorprès de l'alt ritme d'activitat que manté en aquests primers mesos de l'any 2000. "No és gaire habitual, però ho atribuïm a l'adaptació de la nostra oferta a les noves demandes", explica. Una de les demandes en creixement és la confecció de pàgines web multimèdia. "Ens en vam adonar parlant amb un dissenyador gràfic".

Jordi Salat. Gerent _ _

"Cal molta força de voluntat per estudiar informàtica amb manuals"

JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

- Pe r què cal anar a una es­cola d'informàtica a aprendre el funcionament d 'un progra­ma quan ja hi ha manuals d'ins­truccions? - Per què la gent va als gimna­sos si pots fer gimnàstica a casa? La resposta és que o tens molta força de voluntat per comprar el manual i estudiar-lo sol o has de crear-te l'obligació d'acudir a un centre de formació. A més, en­cara no existeix cap manual ni cap curs d'autoestudi equipara-ble a la classe d'un bon profes­sor.

- Aleshores per a què serveixen els manuals? - Jo diria que l'autoestudi és per a gent que ja té un cert nivell i que vol aprofundir en coses molt concretes. Però la gent que co­mença es troba perduda davant d'un manual amb un llenguat­ge que no acaba d ' e n t e n d r e . Aleshores, en una aula l'ajuden a perdre aquell temor, aquella desconfiança. És molt més fàcil amb un professor.

- Com es venç la reticència al llenguatge informàtic? - La gent sempre pregunta: "Si toco això, s'espatllarà?". Hi ha diversos factors. El primer és te­nir un professor que et digui: "No t'amoïnis, fem-ho junts". La missió fonamental dels cur­sos bàsics és, a part d'aprendre, superar la por que algunes per­sones de més 30 i 35 anys tenen en aquesta eina que els ha aga­fat quan ja no són tan joves. Evi­dentment, amb la gent que ara té 10 o 15 anys això no passarà

"Estem treballant fort en cursos de

perquè ja navega per Internet i fan de tot. — Quina és la relació dels nens amb la informàtica. - No deixa d'astorar-me. A prin­cipis de curs, el docent els plan­teja, per exemple, fer un diari i

"Les eines que

es continuen

sol·licitant més són

les d'ofimàtica"

aprendre les eines necessàries per cofeccionar-lo. Doncs bé, portem un trimestre i mig i els nens ja naveguen per Internet a la recerca d'informació, la bai­xen i la'manipulen amb Word o Powerpoint perfectament. Apre­nen com si estiguessin jugant. Hi ha una referència que ho diu

t/i/imfmnti d'ultiwageneració", diu Salat FOTO-XA. di\ \en v de pàgme

tot: arr iben a la classe abans d'hora. - Han variat gaire els contin­guts de la demanda des que us vau instal·lar? - El 1993 encara es demanaven cursos de programes que fun­cionaven amb la plataforma MS-DOS com ara el WordPerfect, Lotus, etc. Després, els anys 94 i 95, la gent volia fer cursos amb l'entorn Windows. Això seguirà així perquè és un reciclatge con­tinu. De tota manera, l'eina que es continua sol·licitant més és l'ofimàtica.

- Suposo que ara l'estrella deu ser Internet? - El sector que encara ens ocu­pa més t emps és l 'ofimàtica. Però Internet experimenta crei­xements molt grans any rere any. Cada any es fan més cursos al­hora que la demanda s'especia­litza més. Fa dos anys explicà­vem què era un navegador, un buscador i ensenyàvem a enviar

un missatge. Ara volen que ex­pliquis què són les webs, el llen­guatge Java Script o l ' H T M L . — Què pensa la gent que és In­ternet? - La gent té la idea imprecisa que Internet és com una mena

"Molts pares volen

aprendre Internet

per limitar raccés

dels seus fills"

de pàgines grogues immenses, on pot trobar moltes coses i on li fa por que els seus fills en pu­guin trobar unes altres. Molts hi acudeixen amb una doble in­quietud: posar-se a l'alçada dels coneixements pràctics dels seus fills d'Internet i la necessitat d'a­prendre per impedir l'accés dels

nens a llocs indesitjats. És una de les coses que et pregunten de seguida: "Com puc fer això? Qu ines claus de segureta t té aquest programa per impedir certes coses?".

- I les empreses? - Les pimes veuen Internet com un mitjà on poder-se anunciar amb una divulgació total i a baix cos t . I p e n s e n en el co r r eu electrònic com a una eina subs­titutiva del fax, més econòmica. A aquestes empreses el que els interessa és que formis el seu personal en la utilització correc­ta i exhaustiva de les eines de correu. Si no en tenen, també els interessa dissenyar la pàgina web.

- I les grans empreses? - Òbviament ja tenen un web que és un anunci com el de les altres empreses. Però utilitzen més Internet com a eina de co­municació entre les seves dele­gacions amb uns costos de co­municació més baixos.

- Com es fa front al continu reciclatge d 'aquest sector? - Procurem reciclar-nos de dues m a n e r e s : i n d i v i d u a l m e n t i col·lectivament. Aquesta sego­na ofereix també un doble avan­tatge. A banda d'aprofundir en coneixements, estàs obligat a fer un plantejament pedagògic per a uns alumnes molt crítics, els mateixos professors del centre, que analitzaran i aportaran sug­ger iments . Aquest sistema és més motivador.A més, assistir a una classe com a alumne és per a nosaltres un luxe molt estimat.

- Com trieu el personal docent de l'escola? - Busquem el docent que pro­fessionalment treballa amb l'ei­na que després ensenyarà. Ales­hores pot ser molt més pràctic i contestar millor els dubtes. - E n s e n y a r i n f o r m à t i c a r e ­quereix alguna condició espe­cial? - Q u e demostrin experiència en formació i que a més els agradi. Quan una cosa la sents i la vius, la transmets a qui t'escolta i el motives. Si dintre d'un col·lectiu tenim una persona que té difi­cultats per seguir el ritme dels altres o a l'inrevés, plantegem una solució.

P e r s p e c t i v e s e c o n ò m i q u e s

Les empreses catalanes són optimistes

respecte a la inversió i l'ocupació

Un 50% preveu un augment de la plantilla, i un 75% del negoci

TONI MONTENEGRO - Sant Casat -

Les empreses catalanes afron­ten amb optimisme el 2000, se­gons es desprèn de l 'enquesta sobre perspectives empresarials realitzada per les cambres de co­merç europees. Amb tot, l'opti­

m i s m e de les e x p e c t a t i v e s econòmiques de les companyies s'ha vist rebaixat sensiblement si es compara amb el que mos­traven el 1999. Així, al voltant de la meitat de les empreses de Catalunya diuen que augmen­taran les plantilles, tot i que fa un any aquesta xifra arribava al

71%, mentre que el 50% afirma que augmentarà les inversions, quan l'any 1999 el percentatge era del 59%. Aquests resultats situen el nivell de confiança dels empresaris catalans en el 27%, enfront del 49% de l'any passat, tot i que Catalunya és una de les vuit comunitats autònomes

espanyoles que figuren entre les més optimistes d'Europa i que al voltant del 75% dels empre­saris catalans p reveuen aug­mentar la seva xifra de negoci durant aquest mateix any.

En opinió d'Antoni Munuera, responsable d 'es tudis econò­mics de la cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, l 'estudi reflecteix "unes línies molt si­milars quant a les opinions dels empresaris catalans i vallesans", i ratifiquen les expectatives que han creat unes "fortes taxes de creixement econòmic de l'eco­nomia espanyola" durant tot l'any passat.

L 'enquesta , que ha compta t amb la participació d 'unes 800

empreses vallesanes sobre les aproximadament 8.500 empre­ses espanyoles, presenta una molt més forta moderació de l 'optimisme en l'apartat dedi­cat a les empreses de serveis. El major optimisme sobre l 'aug­ment de les vendes es troba en­tre les empreses més grans, tot i que són les petites i mitjanes empreses les que demos t ren més interès en la creació d'ocu­pació.

L'informe adjudica unes ex­pectatives de vendes del mer­cat espanyol d 'exportacions i una confiança empresarial per sobre de la mitjana europea, su­perant fins i tot països com ara Alemanya o Itàlia.

24 Economia KLS /CANTONS l)iuw/m, íHil·frbm •//,•/MV

U t 9 Sí ï *£*- Sí

El Parlament demana un fons per al rescat de peatges

Lluís Recode?\ un dels ponents de la proposta

T O M M O M KNKCRO

HI Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada una proposta per tal d ' ins ta r Ics Corts a la creació d'un fons ges­tionat per Ics comunitats autò­nomes destinat al rescat selec­tiu de trams d'autopista. Segons aquesta proposta, presentada per CiU, mitjançant Lluís Re-coder, i KRC. cl tons es nodri­ria dels impostos que paguen les empreses concessionàries, i permetria el retorn cada any a Catalunya de 14.000 milions de pessetes. La iniciativa va comp­tar amb el recolzament de tots els grups de la cambra. iiiitlrntii ili l /te les lontesMonàries F.: All/I.ARROSA

Negoci de Catalana Occident

T. M. S. - Sant Cagat -

Kl Grup Catalana Occident va assolir l'any passat un volum de negoci de 157.369 milions de p e s s e t e s , enf ron t de ls 105.608 milions que va acon­seguir l'any anterior, a causa de l'adquisició de Multinacional Aseguradora (MNA), compra (pic ha comportat, però, la cai­guda del benefici de l'assegu­radora amb seu a Sant Cugat, que, amb 5.514 milions, baixa un 16,5% respecte al 1998. L'automòbil, amb un creixe­ment del !!¥< sobre l'exercici anterior, fins als 28.197 milions de pessetes, ha estat el ram en què més ha pujat. Les primes de l ' asseguradora p u g e n a 130.236 milions de pessetes, q u a n l 'any passat e ren de 81.963, ja que la companyia ha doblat el nombre de pòlisses.

Tracte de favor amb e l H G C

T. M. S. - Sant Cugat -

LI Parlament de Catalunya va rebutjar divendres passat la iniciativa del grup d ' Ini­ciativa per Catalunya-Verds que demanava l'assumpció de "responsabilitats polítiques" a la Generalitat per un tracte de privilegi en atorgar diners públics a l'Hospital General de Catalunya, davant la falli­da que va presentar el centre.

Tant Convergència i Unió com el Partit Popular van vo­tar contra de la iniciat iva. mentre que la resta de grups es van abstenir. Segons la di­putada d'IC-Y Dolors Comas, la Gene ra l i t a t va concedi r avals per 3.600 milions de pessetes a l'hospital, l 'na co­missió del Parlament elabo­rarà a partir d'ara propostes de viabilitat per a l'hospital.

O p i n i ó

L a p r i m e r a d è c a d a de l t e r c e r mi l · lenni (I)

Assaig prospectiu per a Vempresa espanyola Pa un parell de setmanes vaig

escriure, en aquesta mateixa pu­blicació. un article fent l'apologia del dia (Li.s 4 C w r o v s , 4-2-2000). Kl definia com la "mesu­ra ideal del temps", la que es re­peteix més vegades de manera perceptible a les nostres vides.

Ara bé, en termes econòmics, un dia no és res. Xo representa ni tan sols "el curtíssim termi­ni". Kn general, en economia es pren com a referència l'any, però personalment, cada deu anys he fet un exercici de prospectiva re­latiu a la nova dècada. I en aques­ta ocasió em proposo fer-los par-tíceps de Ics meves reflexions sobre com poden evolucionar certs paràmetres clau en la pri­mera dècada del nou mil·lenni i com poden influir en l'empresa espanyola amb vocació interna­cional. Kls paràmetres escollits per al meu assaig prospectiu són:

• Kuropa • Kl mercat • Kl consumidor • Kl producte • La telecomunicació

Segons un vell proverbi xinès, "les prediccions són sempre arris­cades. sobretot si es refereixen al futur". Ks per això que inten­taré construir cl meu assaig com una projecció de Ics tendències observades en els últims 10 o 15 anys, més que com una predic­ció. Ara bé, com tots s abem, en

aquesta ocasió el canvi de de­cenni a cap d'any coincidirà amb cl canvi de segle. I la primera constatació és simple: mai el co­mençament d'un segle ha signi­ficat la més mínima ruptura. Ks, doncs , difícil imaginar q u e aquesta tendència hagi de can­viar en aquesta ocasió. Si de cas, podríem conclure en la intro­ducció a aquesta sèrie d'articles que el segle XXI va començar el 1989, any en què, amb pocs me­sos de diferència, es va venir avall el mur de Berlín, i amb ell el co­munisme, i va aparèixer Inter­net. No hi ha cap dubte que les seves influències seguiran fent-se sentir en el primer decenni del tercer mil·lenni, i probable­ment molt més enllà.

Europa

De tots els moviments d'inte­gració econòmica en el món (NAFTA, ASEAN, M E R C O -Sl 'R, etc.) el que ha anat i anirà més lluny en la propera dècada és, sens dubte, la Unió Europea. I és el que ens afecta més de prop, perquè hi estem immer-sos. La integració comercial i econòmica, és a dir, el mercat únic que assegura la lliure circu­lació de mercaderies, persones, serveis i capitals, és ja un fet. A partir del 2000 tindrem la mo­neda única, l'euro, l'aprenentat­ge del qual causarà alguns pro­b l e m e s als c i u t a d a n s de la comunitat, si bé els ventalls es

manifestaran aviat. D'altra ban­da, la recent fixació d'un tipus d'interès únic pel Banc Central Kuropeu, posa en evidència un dels peatges més delicats de la integració financera: la pèrdua d'una part de la sobirania de cada Kstat membre.

Kl més probable és que la (iran Bretanya i els països que falten per adherir-se a la moneda única ho faran durant el període que contemplem, no sense vèncer serioses dificultats internes de caràcter fonamentalment polític.

Malgrat això, podem estimar que, cap al 2010, tindrem una in­tegració de tipus financer relati­vament consolidada. Mentres tant , és possible que nous països formin part de la Unió Europea, si bé és difícil imaginar que al final de la dèca­da hagin entrat els 15 que pug­nen avui per fer-ho.

Quedaran per atacar la unió militar i la política

La necessitat de la primera, la militar, o més exactament la de defensa, s'ha posat d'actualitat arran de la recent guerra desen­cadenada per l 'OTAN contra l'ex-Iugoslàvia. Kn efecte. Javier Solana ha estat nomenat màxim representant o coordinador del nou ens de defensa que s'acaba de crear. Atès que s'ha anomenat Mr. PKSC. Fins on s'arribarà en aquest esforç europeu, per ser menys dependent dels Estats

l Inits en matèria de defensa, està per veure, ja que per això els Es­tats membres hauran d'acceptar la pèrdua o la transferència d'u­na altra part de la seva sobirania nacional. Personalment aposto per certs progressos en aquest sentit però, sens dubte, la UE toparà amb la resistència dels Es­tats Units. D'altra banda és pos­sible també que a Europa no li interessi distanciar-se massa del gran país americà en matèria de defensa, malgrat els vents d'un cert "nacionalisme europeu". L'altra funció de Mr. PESC serà

la de representar la política es­trangera de la UE. És un altre pas positiu. És fonamental que Kuropa pugui parlar amb una sola veu. En aquest sentit, es pot recordar que el Sr. Kissinger, quan era secretari d 'Estat , es queixava amb to divertit que no sabia quin número havia de mar­car per contactar "Europa". La realitat és que Washington

és avui plenament conscient que econòmicament i comercialment els nivells dels Estats Units i la UE són equivalents i que cada cop més , a m b d ó s hauran de comptar amb l'altre bloc per pre­parar decisions amb dit contin­gut. En matèria militar o de de­fensa serà més difícil, ja que l'hegemonia dels EUA seguirà sent superior a la de la UE. Finalment, queda i quedarà per

a altres decennis posteriors l'úl­tima etapa de la construcció eu­ropea: la integració política, pos­siblement sota la forma d 'una Unió Europea de tipus federal. Kn aquest aspecte, no es poden esperar grans progressos pràctics en els pròxims deu anys, si bé s'avançarà en el reforçament del Parlament Kuropeu (poder le­gislatiu) sobre la Comissió de

Brussel·les (poder executiu). Kn resum, el més probable és que cap a finals de la dècada tin­guem l'euro com una moneda forta, convertit en la segona mo­neda de reserva del món, des­prés del dòlar. Però per això cal més flexibilitat laboral, sobretot en els països del sud d'Europa, menys burocràcia a Brussel·les i una autèntica millora de la com­petitivitat en quasi tots els països i sectors. A més, s'espera que les diferències de productivitat i d'inflació entre els diferents paï­sos membres i, fins i tot, entre les diferents regions de cada país, provoquin períodes de convul­sions i també de crisis. Les em­preses hauran d'aprendre a viu­re i a adaptar-se a aquestes noves circumstàncies.

El que sí és clar és que, per a la consolidació de l'euro, caldrà una autèntica voluntat política per part dels Estats Units. Estimo que el major escull que trobaran estarà en la importància de la par­cel·la de sobirania nacional que estiguin disposats a cedir. Sense aquesta voluntat política, no po­dran mantenir-se no sols la mo­neda única sinó tampoc el mer­cat únic.

D'altra banda, hem de ser tots conscients que la construcció eu­ropea és complexa, i per això, probablement caldran més de 10 anys d'ajustos per a la consoli­dació de la moneda única. L'al-ternativa és tornar a les mone­des nacionals, amb la qual cosa la utopia europea passaria a la histò­ria. Personalment no ho crec, però és bo mantenir-ho en les nostres ments com a hipòtesi.

Josep Daniel i Gubert és intendent Mercantil

EIS4CANTWS

Comarca Divendres, 18 de febrer del >000 25

T e r r a s s a

El Capità Timó

admet estafa i exculpa

altres processats José Manuel Quintia Barreiros,

conegut com el Capità Timó, ha admès que va oferir concessions de negocis militars sobre els quals no tenia cap control en l'adjudi­cació, però ha exculpat els altres dos processats, l'advocat Esteban Gómez Rovira i el jove que feia passar pel seu fill, Manuel Argiz. Entre els perjudicats, hi ha un in­dustrial de Terrassa a qui va es­tafar 85 milions de pessetes. El fiscal demana provisionalment un total de 13 anys de presó per a Quintia Barreiros per estafar 130 milions de pessetes a diversos co­merciants en oferir-los negocis avantatjosos amb l'Exèrcit. El processat, que es feia passar per capità de l'armada i anava amb uniforme militar, és jutjat a la sec­ció vuitena de l'Audiència de Bar­celona.

Després que el tribunal hagi des­estimat totes les qüestions pre­sentades per la defensa a fi d'a­

conseguir la nul·litat del procedi­ment o, com a mínim, l'ajorna­ment de la vista, Quintia va in­tentar renunciar al seu advocat per considerar que no està prou preparat, va demanar la partici­pació d'un cosí-germà seu en la seva defensa, i finalment va in­formar la Sala que ha presentat una denúncia el fiscal per coar­tar-lo durant la sessió que es va celebrar dilluns. El fiscal demana en el seu escrit 9 anys i 8 mesos de presó per als altres dos pro­cessats, l'advocat Esteban Gómez Rovira i el jove Manuel Argiz Fonseca, sota les acusacions d'es­tafa i falsedat documental. Segons l'acusació, els fets es re­munten a l'any 1995, quan els tres processats van acordar la creació d'un "gabinet", sota la tapadora del bufet d'advocats de Gómez Rovira, que simulava tenir rela­cions jurídiques amb la Unió Eu­ropea. IINTRA-ACN

S a b a d e l l

S a b a d e l l

L'Ajuntament realitzarà una enquesta per saber el grau

de satisfacció dels ciutadans

L'Ajuntament de Sabadell re­alitzarà una enquesta a tots els veïns dels carrers rehabilitats dins del Pla de Renovació In­tegral del Centre sobre el grau de satisfacció de les obres re­alitzades. L'enquesta, elabo­rada des del Programa del Pla del Centre, s'adreçarà per co­rreu personalitzat a tots els veïns amb ('objectiu de cop­sar la seva opinió sobre la va­loració que fan del seu carrer abans i després de la remode-lació. Pel regidor del programa del Pla del Centre, Josep Rever­ter, es tracta "de poder fer ba­lanç de com s'han desenvolu­pat les obres i conèixer l'opinió sobre el procés d'e­xecució". La primera de les enquestes, que es trametrà aquesta setmana, es dirigirà als veïns del carrer de Torras i Bages i properament es farà el

mateix amb els veïns del ca­rrer Gràcia i carrer del Sol; per continuar, a mesura que les obres vagin executant-se, amb els veïns de tots els carrers in­closos en el Pla de Renovació Integral del Centre. L'enquesta anirà acompanya­da d'una carta del regidor, en la qual se sol·licita la col·labo­ració dels veïns, i d'un sobre sense franquícia per facilitar la tramesa de les respostes. L'enquesta, amb un total de vuit preguntes, convida als ciutadans i ciutadanes a fer una valoració sobre Testat del carrer abans i després de la re-modelació, sobre la durada de les obres, el tracte amb el per­sonal de l'empresa construc­tora durant el temps que ha durat la seva intervenció o, en­tre d'altres, si la remodelació compleix amb les seves ex­pectatives. IINTRA-ACN

h I [Hi^uUnt d) (tii\it ilt S/ib/idelL Wtiuitil (íititt.dutaiit la twla rlt piemui hOK) /WA'I \( _\

Caixa de Sabadell creix un 7 ,2% i obté un benefici de 4 . 4 3 1 milions

Caixa de Sabadell va obtenir 4.431 milions de pessetes de benefici el 1999, xifra que re­presenta un creixement del 7,2 per cent respecte al resultat ob­tingut l'any 1998. El resultat consolidat després d'impostos del Grup Caixa Sabadell, que inclou a més de l'entitat finan­cera totes aquelles empreses en les quals té participació, va ser de 4.950 milions de pesse­tes, amb un increment de l'I 1

per cent. Fel que fa als crèdits van créixer un 17,1 per cent i els recursos dels clients un 11,3. Caixa de Sabadell va obrir du­rant el 1999 un total de 10 ofi­cines. El president de Caixa de Sabadell, Manuel Grau, ha pre­sentat els resultats econòmics de l'entitat financera aquesta setmana en el decurs d'un so-par-roda de premsa que es va celebrar a la capital del Vallès Occidental. Grau va explicar

que els resultats obtinguts en l'exercici de l'any passat "in­corporen una dotació destinada a cobrir eventuals riscos latents derivats de les operacions". EI president de l'entitat va acla­rir que aquest fons de cobri­ment de riscos "ve donat per­què l'autoritat monetària, a partir del segon semestre del 2000, ens ha n'manat la crea­ció per fer front a possibles eventualitats" .IINTRA-ACN

C e r d a n y o l a

Condemnades per colpejar una veïna

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a penes d'entre dos anys i quatre anys i dos mesos de presó dues noies que van abordar, atracar i colpejar una al­tra noia, veïna de Cerdanyola, a qui s'havien ofert per portar-la a casa. Les processades, O. C. De los R., i R. C.C., van abordar la matinada del 5 d'abril de 1996 una noia de Cerdanyola a qui van oferir de portar-la al domicili. Un cop la noia va pujar al cotxe, les processades van amenaçar-la amb un ganivet, i com que la víc­tima va resistir-se al robatori, van colpejar-la a la cara, causant-li fractura nasal que li ha deixat com a seqüela un perjudici estè­tic en deixar-li un desviament de la paret del nas. IINTRA-ACN

T e r r a s s a

Crida pe r enviar cartes a

La Caixa contra el golf

Els ecologistes de l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Na­tura (ADENC) han iniciat una nova acció de la campanya que porten a terme des de fa més d'un any per evitar que el Club de Golf del Prat de Llobregat construei­xi un camp de golfa Torrebonica i Can Bon vila, al terme municipal de Terrassa. Es tracta de dema­nar la col·laboració de la població, i concretament dels usuaris d'In-ternet, perquè enviïn missatges electrònics al president de La Cai­xa, Josep Vilarasau, amb una car­ta on els firmants manifesten el desacord amb la decisió d'aquest grup bancari de vendre l'espai de Torrebonica i Can Bonvilà. El Club de Golf del Prat de Llobre­gat pretén traslladar aquesta zona de lleure en aquesta zona del ter­

me municipal de Terrassa, que els ecologistes consideren "un gran espai agroforestal". A la cir­cular unitària que aquest col·lec­tiu ha redactat ja s'especifica que "el mosaic agrícola i forestal que encara hi trobem comporta una gran riquesa natural". En el ma­teix document s'explica que "la proximitat de Torrebonica a la zona més densament habitada del Vallès comporta un elevat ús so­cial d'aquest espai". Els ecolo­gistes també manifesten indig­nació davant la possibilitat que La Caixa vengut vins terrenys que el Patronat de Catalunya per la Lluita contra la Tuberculosi va cedir l'any 1999, amb la condició que aquesta entitat bancària man-tigués l'ús hospitalari o educatiu d'aquesta finca. IINTRA-ACN

26 Societat FLS'ÍCAIMOVS Divendres. US r/e febrer del 2000

L A S E T M A N A EN IMATGES

DIEM ADÉU AL DEUTE EXTERN S'apropa el dia del referèndum popular en què tots els ciutadans podran exposar la seva opinió sobre un tema que s'arrossega des de fa molt de temps: la condonació del deute extern als països més

pobies. Un deute que, tal com reconeixen molts experts, mai es podrà arribar a pagar i que està empenyorant el futur d'una gran

paït de la població mundial. Des de Sant Cugat continuen realitzem t-se activitats per sensibilitzar la població sobre aquesta iniciativa, amb un objectiu comú: diem tots adéu al Deute Extern.

FOTO: MONTE SANT

DIT I FET El polític santcugatenc Joaquim Triadú es va

comprometre amb F.l.s 4 C.W'l'OXS a concedir la seva primera entrevista a la premsa local al nostre mitjà de comunicació quan prengués possessió del seu càrrec de conseller de la Presidència. Dit i fet. Dilluns passat rebia al seu despatx del Palau de la Generalitat el

director d'F.l.s 4 C.XSTOXS, Josep Maria Valies. La síntesi de l'hora d'entrevista-conversa és a la

contraportada d'aquest diari i a la primera notícia de la secció d'Economia.

Pàgina 22 i 52 FOTO: XA 11FR LARROSA

I LA FESTA CONTINUA

IM segona edició de la Mostra de l'Ensenyament Públic de Sant Cugat ha tornat a ser tot un èxit. Professors i altres

professionals vinculats a aquest àmbit, pares, mares, molts santeugatencs, han intercanviat experiències durant un cap de

setmana molt intens en què s'han debatut les interrelacions entre l'escola i la ciutat i en què tots els ciutadans han tingut a l'abast

la possibilitat de conèixer de molt més a prop centres i metodologies de l'ensenyament públic al municipi. Aquesta

setmana encara s'ha pogut visitar l'exposició de fotografies que s'ha preparat amb motiu de la mostra. Una gran festa que es tancarà avui amb l'entrega de premis a les millors imatges.

Pàgina 18 FOTO: EDUARD FARINYFS

LES ARMES D*UN POLÍTIC Prendre decisions no ès fàcil i menys pels representants de

l'administració pública que sempre tenen a prop la crítica de la ciutadania que demana més i millors projectes. De vegades han de recórrer a solucions perilloses com treure l'arma encara que només

sigui per donar la sortida als participants d'una cursa.

Pàgina 30 FOTO: EDUARD FARINYES

ELS-íCÀlVroFe Divendres. IX de febrer del >000 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

LA VELLESA SEGONS GALIARDO Juan Luis Galiardo i Carme Conesa van proposar

divendres a l'Auditori la senectud com a tema de reflexió. 'Las últimas lunas', l'obra de Furio Borbon, que ha estat

un èxit de públic a tot Espanya, no va ser menys en el seu pas per Sant Cugat.

Pàgina 38 FOTO: EDUARD FARINYES

DE SANT CUGAT AL CANADÀ La periodista santcugatenca Ruth Casals ha estat una

de les premiades enguany amb les beques que atorga anualment la Fundació La Caixa. L'exredactora

d'E/S 4 CAN l'ONS disfrutarà al país nord-americà d'una de les primeres beques que aquesta entitat

entrega conjuntament amb la Fundació d'Estudis Canadencs. D'escriure articles culturals de la ciutat a estudiar un màster sobre desenvolupament internacio­

nal: la Universitat de Guelph (Ontario) acollirà la santcugatenca a partir del setembre.

FOTO: JORDI GARCIA

PUJOL VISITA LA NOVA ESGLÉSIA PROTESTANT Després d'un any i mig d'obres, la nova seu de l'església protestant a Valldoreix ja

és una realitat. Dissabte es va inaugurar amb una assistència massiva de visitants, entre els quals hi havia el president de la Generalitat, Jordi Pujol. La

comunitat evangelista té, doncs, un nou temple a la ciutat, que està obert a tots els veïns del municipi. Una nova església que acull una congregació arrelada al

municipi, amb molts projectes a la ment per realitzar.

Pàgina 17 FOTO: EDUARD FARINYES

mo bles

carre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

OS 4 CANTONS

28 Divendres, 18 de febrer del 2000

T r o b a d a

Recoder no presenta cap novetat en la reunió amb la Coordinadora d'Entitats La plataforma presenta un llistat amb les instal·lacions en mal estat

L'alcalde de la ciutat, Uuís Recoder, no va anun­

ciar cap novetat dimarts en la tercera reunió que han mantingut fins ara el nou equip de govern i

la Coordinadora d'Entitats Esportives. Recoder

Al.KX LOI'KZ

-Sant Cugat-

I A\ (à>ordinadora d'F.ntitats Es­portives de Sant ( aigat va reunir-se dimarts amb l'alcalde de la ciu­tat. I -hiís Recoder, en una reunió (|iic la plataforma perseguia amb urgència després i|iie en la darre­ra trobada amb Recoder celebra­da el c> de desembre passat amb­dues parts decidissin tornar-se a veure a mitjans o finals de gener. Finalment, la tercera entrevista entre Ajuntament i Coordinado­ra no va presentar cap novetat sig­nificativa. Per part del consistori, hi van ser

presents Uuís Recoder, Jaume Tubau. regidor d'Ksports, Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Es­ports, i Rosa \ ilavella, gerent de l'Ajuntament. La Coordinadora d'Entitats Esportives va estar re­presentada pel seu president, An­toni Pérez, acompanyat de Jau­me Espina, vicepresident de la plataforma, Carles Castro, secre­tari, i també dels vocals Joan Ra­mon Subirats, Toni Ventura i Francesc Macià. L'acte, que va allargar-se per espai de quasi ducs hores, va tenir lloc a la Sala de Co­missions del consistori. Els mit­jans de comunicació locals no van tenir accés a la trobada.

Antoni Pérez, president de la plataforma esportiva, ha volgut deixar constància que, malgrat el consistori no va presentar dimarts cap novetat significativa, la tro­bada va ser positiva "perquè s'està avançant en un diàleg que és ab­solutament necessari per totes dues parts". Pérez ha considerat també que entre Ajuntament i Coordinadora d'Entitats s'estan apropant postures que faciliten l'entesa."S'ha avançat amb in­tencions", ha afirmat Pérez. Per la seva banda, l'alcalde de

la ciutat, Lluís Recoder, no va vo­ler fer declaracions. En la reunió de treball de di­

marts, Recoder tampoc no va

no va presentar cap novetat quant a la primera

fase teòrica del nou pla d'equipaments espor­

tius, que van presentar en la darrera trobada del

9 de desembre, així com tampoc no van definir

quins són els recursos econòmics de què podrà

disposar l'Ajuntament en aquest any 2000 en la

construcció de noves instal·lacions esportives

municipals.

La instantània correspon a la primera trobada que van mantenir Reioder i la Coordinadora a l'octubre FOTO: X.L.

avançar cap novetat respecte a la primera fase teòrica del nou pla d'equipaments esportius, que es va presentar en la penúltima reu­nió celebrada el 9 de desembre passat Pel que fe al capítol dels re­cursos econòmics que fan falta per la construcció d'aquest nou pla amb noves instal·lacions es­portives, Recoder va comunicar a la plataforma que des del con­sistori contiuen les entrevistes amb la Generalitat de Catalunya, amb la Diputació de Barcelona i també amb iniciatives privades però que de moment no es pot parlar encara de cap xifra concre­ta per començar a construir. Un altre dels temes que es van

tractar a la reunió van ser els pres­supostos. L'alcalde va compro­metre's a trobar-se amb la coordi­nadora esportiva abans que s'aprovin definitivament i con-sensuar quina serà la partida que anirà destinada a inversions es­portives. La Coordinadora ja fa temps que s'ha mostrat preocu­pada per saber quines seran les primeres actuacions del 2000.

La plataforma torna a Uisutir ei* fa urgència d'arranjar

•Per enèsíra» vegada, h Coor­dinadora d'Entítats Esportives de Sant Cugat va tom&H ift-sistir al consistori de la ace*»-sitat immediata d'arràajar te­tes les instal·lacions esptüÉÉWS*-municipals que estan ne oo- , més en mal estat, sinó que a més, en alguns casos són un pe­rill per a la pràctica de l'esport La plataforma, tal com s'havia compromès, va presentar un dossier al consistori on hi figu­ra un llistat molt exhaustiu amb les dependències que estan en mal estat Segons Pérez, "els arranjaments d'aquestes ins­tal·lacions que hem presentat són absolutament necessaris".

Lluís Recoder i la Coordina­dora sí que van acordar dos pos­sibles inicis d'actuacions im­mediates que es començaran a arranjar un cop s'iniciïn unes quantes reunions de caràcter

tècnjc entre tècnics especialis­tes de l'Ajuntament i b junta d É m ^ de ia çfgta&n&a es-

limiti in itm fpï kmft'fi'íiliHuiTi

sak «acabi, |à i» camp nwlffMfWrl #l&$WrJMÍ }

també ¥$&&&*& i «t ceïaï-ment d'um&lt» &**»$*«» de Sant Fraawsac * La plataforn*a«tt&«9$i

favor de la verï&&f «#*££? del camp de futbol «ft « £ f * que els ingressos que «C &*&* tinguin vagin destinat» f $$ construcció d'instal·lacionB~~"

La propera reunió interna la Coordinadora serà dilluns a nit a la PB Sant Cugat. /À.L.

H a n d b o l

La UE Sant Cugat no pot vèncer al cuer Cardedeu

À.L.

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat no va sa­ber aprofitar una ocasió immillo­rable per guanyar a la pista del cuer del grup "C" de Primera Nacional, el Cardedeu, i d'a­questa manera ampliar la di­ferència de punts respecte als tres últims classificats. Kls de Joan Sancho van perdre per un clar 36 gols a 28, en partit corresponent a la dissetena jornada de lliga.Tot i la desfeta, el conjunt santeuga-tenc continua a cinc punts de la zona de descens directe a Pri­mera Catalana.

Diumenge, a partir de tres quarts d'una del migdia al pave­lló municipal de Sant Cugat, l'e­quip vermell-i-negre rep el pe­núltim a la taula, que és el Gavà. Un triomf tornaria a donar tran­quil·litat als jugadors santeuga-tencs, que persegueixen l'objec-tiu de salvar-se com abans millor.

Hoquei herba

Doble jornada nefasta per al Júnior femení

Malgrat dijous passat el Júnior femení va derrotar, en partit cor­responent a la segona jornada del Campionat de Catalunya a Can Salas l'Atlètic Terrassa per 0 gols a 1, dissabte l'equip santeugatenc va perdre amb el RC Polo per 11 gols a 0 i diumenge amb el CD Terrassa. Aquest cap de setma­na reben, en partit corresponent a la segona jornada del Català, l'Atlètic Terrassa. El masculí, que va perdre a do­

micili amb el Rimas per 3 gols a 2,repelRCPok>./À.L.

ELS IC4ÏNT0NS Divendres. IH de febrer del 2000 Esports 29

V o í 0 I b o i

El CV Sant Cugat perd amb el líder i s'allunya del 4play-ofP d'ascens

EI CV Quart trenca deu jornades d'imbatibilitat del sènior femení

ALKX LÓPEZ

- Sant Cuflat -

Després que la setmana passada el sènior femení del CV Sant Cu­gat guanyés a la pista del CV Rubí i que el CV7 l'Illa Jordi de Valèn­cia s'imposés a domicili al CV7

Quart de Poblet, l'equip santcu­gatenc passava a dependre d'ell mateix per acabar encapçalant un cop finalitzi el campionat de lli­ga entre una de les dues primeres posicions que donen accés a dis­putar c\pM'-offddscens. Però dis­sabte passat, al pavelló de Volei­bol de Sant Cugat a Valldoreix, el sènior femení va desaprofitar l'o­portunitat de fer un pas impor­tant cap aquesta promoció en cau­re davant el líder del grup "B" de Primera Nacional, el CV Quart, per un contundent 0 sets a 3, amb parcials de 22-25, 16-25 i 17-25. Amb aquest triomf, el CV Quart de Poblet va tornar a vèncer amb claredat el CV Sant Cugat, que a l'anada ja va perdre per 3 sets a 0. L'entrenador santcugatenc Zoran

FKX Quart ui ser >upenor alCVSant Cugat FOTO: EDUARD FAR1XYES

Nikolovski va declarar després del partit que després d'aquesta desfeta el seu equip havia perdut "força opcions" de jugar la pro­moció d'ascens. En aquesta ma­teixa línia, el tècnic va apuntar que "ara hem de guanyar tots els partits cjue resten per disputar-se

i esperar que el CV Quart o el CV L'Illa Jordi punxin en algun dels seus enfrontaments. Només po­dem esperar perquè ara sí que de­penem d'altres equips".

R e s p e c t e al xoc amb el CV Quart, Nikolovski va definir-lo com "el pitjor partit de la tempo­

rada" del sènior femení local. Per contra, el tècnic va voler felicitar el seu adversari, que s'havia mos­trat superior. Finalment, l'entre­nador també va matisar que les seves jugadores no havien sabut superar la pressió de jugar un par­tit d'aquesca transcendència.

Adéu a la bona ratxa

El CV Quart va trencar dissabte amb deu jornades d'imbatibilitat de les santcugatenques, que ara són terceres a la taula a un punt de jugar la zona de promoció.

El CV Sant Cugat ha de jugar sis partits de lliga. A casa, ho ha de fer amb el C D Dolores i el CV Ciutadella, mentre que a fora ha de jugar davant el CV Santa Co­loma, el CV l universitat d'Alacant, l'AD Algar Surmenor i el CE Hor­tons. Abans d'enfrontar-se a l'ac­tual segon, el CV Universitat d'A­lacant, les santcugatenques han de jugar dos partits assequibles: a la pista del CV Santa Coloma i a casa amb cl C D Dolores. No­més els val guanyar.

Futbol sala

UOlimpyc es desplaça a la pista del Corbera

A.L. - Sant Cugat -

Després de la jornada de des­cans, rOlimpyc La Floresta re­apareix a la lliga aquest cap de setmana i ho fa a la pista del Cor­bera, que és desè a la taula amb 18 punts i un balanç a la com­petició de cinc victòries, tres em­pats i nou derrotes. Tot i des­cansar, l ' equ ip que dirigeix Àngel Ruiz no ha perdut la quar­ta posició a la taula amb 31 punts, malgrat s'ha distanciat molt de les tres primeres posi­cions. El líder, l'Alfa-5, el té a quinze punts; el segon, el Síco-ris Club de Lleida, a nou; i el tercer, l'Èpic Casino de Terras­sa, a sis.

Després dels mals resultats que està aconseguint el conjunt de la Floresta, aquesta jornada els jugadors que entrena Àngel Ruiz s'han proposat trencar definiti­vament amb l'estadística i vèn­cer en una pista on està al seu abast treure els tres punts en joc.

F u t b o l ala

El Winterthur afronta dos partits clau per col·locar-se

entre els tres primers

A.L. - Sant Cugat -

El FS Winterthur Sant Cugat ja ha aconseguit atrapar a la classifi­cació el FC Barcelona "B", des­prés de guanyar dissabte a la seva pista per 3 gols a 5. Amb aquest excel·lent resultat, el conjunt sant­cugatenc continua sisè a la taula del grup sisè de Primera Nacio­nal "A", però a només tres punts del tercer, que és el Manacor. El Barca "B" tan sols el supera per la mitjana general.

Una jornada més, el Winterthur va tornar a demostrar per què és ara mateix el segon equip del grup

que anota més gols després del Vilassar de Mar, que en suma 91 per 88 dels vermell-i-negres.

El tècnic del primer equip de l'entitat, Jaume Estrada, ha ex­plicat que el seu conjunt continua "en una molt bona línia" i que l'objectiu ha de seguir sent "con­tinuar a la part alta de la taula i, si pot ser, escalar més posicions a la taula.

Dos parti ts clau

El FS Sant Cugat ha d'afrontar en les dues properes jornades dos xocs del tot clau. Al pavelló mu­nicipal, han de rebre el FS Babar-Català, quart amb tres punts més

F.l Winterthur S/irit ( ugnt c // impovii-que els locals, i posteriorment han de desplaçar-se a la pista del se­gon, el FS Vilassar de Mar, que ara mateix té cinc punts més que els santeugatencs. Estrada reco­neix la "dificultat" del calendari i creu que aquests dos partits "po­den marcar el futur del Winterthur ala competició".

\t ti la pista del liai^ n "li ' i ara éi a tres Per aquest difícil partit amb el

FS Babar-Català, Estrada pot comptar amb tots els jugadors del primer equip. Tornen així els le­sionats Carlos Sànchez i Javi Ló­pez, i el sancionat Alberto Pastor.

Després de tres victòries conse­cutives al campionat de lliga, l'e­quip local espera continuar amb

punts de la teueia playi l·O'J'O 1:1' aquesta ratxa i aconseguir un triomf de cara a l'enfrontament que ha de jugar després a la pista del Vilassar de Mar. Guanyar aquests dos partits significaria que l'equip santcugatenc podria, fins i tot, col·locar-se entre els tres pri­mers classificats al seu grup de Primera Nacional "A".

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes

LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS L.

Te! 93 580 67 00 innovacions i el màxim confort.

A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i ènc ic

30 Esports HS'/CANTONS Divendres, 1H de febrer del 2000

J o c s E s c o l a r s

El I Cros Ciutat de Sant

Cugat d'atletisme aplega

més de 7 5 0 inscripcions

\ i . ! \ Lói'i-'.z

La primera edició del Cros Ciu­tat de Sant (Cugat d'atletisme va aplegar més de 750 inscripcions en una jornada atlètica que es va celebrar diumenge al parc de la Pollancreda. Jordi Tomàs, Coor­dinador de l ' O M E T (Oficina Municipal de l'Esport per a Tot­hom) ha explicat que "per ser la primera vegada que s'organitza aquest campionat, crec que tant pel que fa a l'organització com a la participació podem sentir-nos molt satisfets". Amb tot, 'Tomàs considera que l'objectiu del que serà la segona edició d'aquest cer­tamen ha de ser el d'"aconseguir més participació i donar a conèi­xer més aquesta cursa". El coor­dinador de l'OME'T ha avançat que l'organització d'aquesta pro­va, que va anar a càrrec de TO­MÉ'T i de les seccions d'atletis­me i esquí del (llub Muntanyenc Sant (lugat, ja ha començat a tre­ballar per l'edició de l'any vinent, amb la fita que l'edició del 2001 encara sigui millor.

L'organització va encertar a triar el parc de la Pollancreda com Tes-cenari de la cursa, una cursa que és puntuable per al Campionat Comarcal de Cros del Consell Es­portiu del Vallès Occidental Ter­rassa.

Un dels fets més destacats d'a­quest Ciutat de Sant Cugat va ser

la participació al campionat de quinze de les dinou escoles que hi ha a Sant Cugat. En total, en­tre escoles i clubs, la prova va comptar amb la presència de 36 entitats provinents de Rubí, (Cas­tellbisbal, Sant Cugat, Bellaterra, Terrassa, Barcelona i Navarcles.

La jornada va cloure amb el lliu­rament de medalles i trofeus als millors classificats de les onze ca­tegories, des de benjamí fins a sè­nior. L'acte va ser presidit per Àn­gels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, Jaume llibau, regidor d'Esports, i Ferran Do­mínguez, cap de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat. De benjamí a juvenil van obte­nir medalla els vuit primers clas­sificats de cada categoria i sexe i també medalla l'escola o club mi­llor classificat, mentre que en la sènior van tenir trofeu els tres pri­mers a creuar la línia d'arribada. També es lliurarà en breu un pre­mi en metàl·lic en material es­portiu tenint en compte la parti­cipació percentual de nois i noies per escola. Aquests premis són de 50.000, 30.000 i 20.000 pesse­tes.

Els tres primers de cada catego­ria van ser en benjamí masculí: Eric Blanco (Ramon Fuster), Joan Lluís Fernàndez (CM Sant Cu­gat) i Ferran Alvaros (Thau); ben­jamí femení: Sandra Rodríguez (Bisbat d'Egara), Alexandra Ra­mírez (Ramon Fuster) i Estefa­nia Segura (UA Rubí); aleví mas-

Elpari de In Pollancreda va serl'escenari idealpercelebraraquesta pruta hOl'O FDL'ARD l·.\RI.\Yl·.S

IM prova, puntuable per al cros Comarcal va comptar amb la presència de 15 de les 19 escoles de la ciutat F: F. F

culí: Rafael Leiva (UA Rubí), Juan Dieste (Ramon Fuster) i Aitor Iturraldc (Santa Isabel); aleví femení: Margarita Mon-terrubio (Pau Vila), Caria Bar­tolomé (Ramon Fuster) i Judit Garcia (UA Rubí); infantil mas­culí: Marçal Pérez (Avenç), Ar-mand Palau (Avenç) i Sergi

Díaz (Avenç); infantil femení: Xènia Hosta (CM Sant Cugat), E m m a Almagro (UA Rubí) i Àngela Fio (CM Sant Cugat); cadet masculí: Rafael Espejo (UA Rubí), Gonzalo Vallejo (La Farga) i Cristian Armadas (La Farga); cadet femení: Sara Alva-rez (Pureza de Maria), Marina

Romero (Joan Maragall) i Lau­ra Grau (Avenç); juvenil mas­culí: Ibia Ventura (La Farga), Pablo Ivars (La Farga) i Enric Sanahuja (La Farga); i sènior masculí: Kim Hartmann (CM Sant Cugat), Santi Blasco (CM Sant Cugat) i Miguel Herrero (CM Sant Cugat).

B à s q u e t

La UE Sant Cugat rep el segon, el Sant

Pere, en una autèntica prova de foc

Els de Barbens són vuitens, però amb un partit menys

AL.

El sènior "A" masculí de la UE Sant Cugat va aconseguir dissab­te a Barcelona una nova victòria a la lliga en vèncer a la pista del Winter thur Les Corts per 50 punts a 65. Aquest triomf el col·loca en la vuitena posició a la taula amb un balanç d'onze victò­ries i set derrotes. Amb tot, però, l'equip local compta amb un par­tit menys, el que l'ha d'afrontar el divendres 25 de febrer a la Sala Escolar davant el CE Lleida, pe­núltim a la classificació amb un balanç de ducs victòries i disset

desfetes. Si els locals guanyen aquest enfrontament, poden arri­bar a col·locar-se quarts.

David Barbens apunta que en el partit amb el Les Corts, que a l'anada van vèncer els barcelo­nins a la Sala Escolar, els seus ho­mes "van jugar, defensivament, el millor partit de la temporada".

Dog partits a casa

La UE Sant Cugat ha de jugar els dos propers partits a la Sala Escolar davant el Sant Pere La Sirena de Terrassa i el CE Lleida. El tècnic David Barbens prefe­reix fixar-se objectius a curt ter­mini i afrontar partit a partit mal­

grat reconeix que "tothom espe­ra que estiguem a dalt i que acon­seguim mantenir el nivell que es­tem oferint". Barbens, però, sí que detalla que "treballarem per intentar acabar la temporada en­tre els quatre primers".

Davant el Sant Pere, el sènior "A" masculí té una autèntica pro­va de foc. Val a dir que els ver-mell-i-negres només han perdut fins al moment dos enfrontaments com a equip local. L'adversari dels santeugatencs és ara mateix se­gon a la taula amb un balanç a la lliga de catorze victòries i cinc der­rotes. Segons Barbens, aquest equip "té bons jugadors per tots els costats".

FI sènior masculí continua en una bona línia FOTO: EDUARD FARINYF.S

ELS/CANTONS Dkevdres. IX de febrer del 1000 Esports 31

El Sant Cugat signarà amb la UE Horta un

acord de col·laboració

A.L.

El Sant Cugat Esport signarà la setmana vinent un acord de col·la­boració amb la UE Horta de Bar­celona. Aquest acord, que han es­tablert els presidents d'ambdues entitats, és per al que resta de temporada i la campanya vinent. El conveni facilitarà que jugadors del futbol base i del primer equip de la l 'E Horta passin a formar part del Sant Cugat Esport i tam­bé a la inversa. Amb aquesta ini­ciativa, la junta directiva de l'en­titat santcugatenca que presideix José Ramon Alacid pretén fo­mentar el futbol base del club i si­tuar-lo a les categories més altes del futbol català.

El primer objectiu que s'han fi­xat ambdós clubs és el de situar el juvenil "A" del Sant Cugat Es­port a la Eliga Nacional, ja que la l 'E Horta ja en té un a Divisió d'Honor i un altre a la Lliga Na­cional. Per tant, la fita del juvenil santeugatenc, reforçat amb juga­

dors provinents de la UE Horta, de cara a la propera temporada serà l'ascens de preferent a la Lli­ga Nacional. Quant al primer equip vermell-i-negre, no es be­neficiarà de moment d'aquest nou acord de col·laboració.

VJ Sant Cugat Esport va encai­xar diumenge al camp municipal d'Esports la setzena derrota a la lliga en perdre amb el Palafrugell per 0 gols a 2. Després d'aquesta jornada, el primer equip continua vintè i últim a la taula amb tan sols 16 punts i a onze punts de la zona de la permanència. A falta de catorze jornades perquè fina­litzi la lliga, el tècnic santeuga­tenc Hans Schonhofer ha apuntat que dels 42 punts en joc, el seu equip n'hauria de sumar com a mínim 30 per mantenir-se a Pri­mera Catalana. Schonhofer ha dit que la salvació rondarà els 46 punts.

Els vermell-i-negres han de ju­gar ara dos partits consecutius fora de casa, a Masnou i a Granollers. A Masnou no jugaran Javi Mén­dez, Marc Llonch ni Lluch.

H o q U & $ p a t s ÍÍ s

El Patí Hoquei ja només és a quatre punts del segon classificat Aquesta jornada s'enfronten quatre dels cinc primers

A.L.

El sènior masculí del Patí Ho­quei Sant Cugat va retrobar-se dissabte passat a la pista del Cor­nellà amb la victòria, després de vèncer per 4 gols a 6. Amb aquest triomf, l'equip que entrena Lluís Sànchez va derrotar un equip que en el partit d'anada va imposar-se al pavelló municipal per 1 gol a 5. Amb aquesta nova victòria -la desena a la lliga-, el Patí Hoquei encapçala per tercera jornada con­secutiva la quarta posició al grup "A" de Primera Catalana. Els ver­mell-i-negres són ara mateix a dos punts del tercer, el Monjos, i del quart, el Vilafranca.

En la dinovena jornada de la competició, el sènior masculí rep el Casal de l'Espluga, quart clas­sificat per la cua amb 12 punts. Després que es disputi aquest enfrontament, l'equip local haurà de jugar un altre partit teòrica­ment assequible a la pista del Vi­lanova, equip que és tercer a la

hi l'nti Hoquei, quart a la taula, va taula. Aquest partit amb el Casal l'Espluga tindrà lloc dissabte a les vuit del vespre al pavelló mu­nicipal. Lluís Sànchez no podrà comptar amb el sancionat Gon­zalo Munoz.

Aquesta jornada pot esdevenir clau per als interessos de l'equip vermell-i-negre, ja que quatre

derrotar el Cornellà K)!'()• h F. dels cinc equips que ocupen les primeres posicions a la classifica­ció s'han d'enfrontar entre si. Aquests xocs són: Juneda-Vila-franca i Monjos-Reus Deportiu.

Després de jugar amb el Casal l'Espluga i el Vilanova, el Patí Hoquei rebrà el Reus Deportiu, líder del grup amb 31 punts.

Premis Esport en Marxa 1999 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

HOQUEI PATINS

PATI H O Q U E I SANT CUGAT Pol Carulla 31 Rubén Munoz 29 Gonzalo Munoz 13

HOQUEI HERBA

JÚNIOR MASCULÍ Fèlix Sent 16 Joan Vidal 13 Jordi Bagunyà 10

JÚNIOR FEMENÍ Gina Abelló 14 Helena Maragall 11 Júlia Menéndez 11

FUTBOL SALA

WINTERTHUR SANT CUGAT Xaloc Rion 12 Javi Ramírez 11 Josep Gonzàlez 9

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 16 Jairo Romero 13 Rafa López 10

MAS JANER F E M E N Í Elisabet Escrivà 20 Cristina Garcia 18 Maite Gómez 17

HAWDBOL

UE SANT CUGAT Armand Mora 20 Albert Rovira 18 Juanjo Gonzàlez 16

BÀSQUET

UE SANT CUGAT Gerard Moreno 25 Toni Ballart 23 Pau Riera 20

FUTBOL

SANT CUGAT Francesc Bayo 21 Joan Colell 18 Marc Llonch 13

PB SANT CUGAT FEMENÍ Laura Gallego 25 Mònica Martínez 20 Laura Martín 19

VOLEIBOL

CV S A N T CUGAT F E M . Samanta Santamaría 27 Maria Tortosa 19 Bàrbara Puigcolí 19

CV S A N T CUGAT MASC. Lluís Moreno 21 Jordi Piques 17 David Izquierdo 13

32 Esports ELS / C A N T O N S Dwendns, 18 de febrer del 2000

.^:mmmm::J : :*;: &:wmm:m.'$

FUTBOL

1a Catalana 12.00 Masnou-Sant (aigat (dgl

2a Regional 12.(M) I ,;i Farga-25 Setembre (dgl

3a Regional 16 .00 Júnior-Matadcpcrenc (ds) 12 .00 Sant Andreu-\lira-s (1 | Adesa(dg) 12.00 Sant Ouir/e-PB Sant (àigat (dg)

Preferent Juvenil 18 .00 Sant Cugar-Sants(ds)

2a Div. Juvenil Jabae ('.. Jot'rcsa-Sant ('ugat l'B Sant ( aigat-l .cpanto (!an Boada-Jtinior

1a Div. Cadet 13.15 CEK SantCugai-Maurina E. (.ds) 17 .15 l'H Sant < aigat-Sabadell (ds) 1 1.00 Júniot-Sanr Ouirze (dg)

2a Div. Cadet 0 9 . 1 5 Sant ( lligat-1 .umen (dg) 0 9 . 4 5 San Lorcn/.o-I'B Sant Cugat (dg) 16 .00 Sant ( àigat-l'ajatil (ds) 10.00 Mira-sol-Juan XXIII (dg)

Preferent Infantil 12.0O Trajana-Sant ( un.it (dsl

1a Div. Infantil 0 9 . 3 0 Sant Ouir/.c-l'B Sant (aigat (dg)

2a Div. Infantil 16.00 l'B Sant i aigat -Rubíidst 10.00 SI! Ruhi-SantC '.u.n.it <itü>

Júnior-Jaba Mira-sol \. (descansa)

1a Div. Aleví 0 9 . 0 0 Sant Cugat-Can Rull Uls) l l . 15 l'I! S. ( aigat-Jabac <:. Jnt'rcsa (dsl I2 .15 \ . Icrrassa-Sant Cugat (dgl

2a Div. Aleví 15.00 ( amierc (!reu-Júnior (ds) 11.15 l'li S. (àigat-C )limpvc C. Fatjn (ds)

l a Div. Benjamí 10.30 Sant Cugat-Maurina K. (dsl 0 9 . 0 0 At. Madrid-PB S. Cugat (dsl PB Sant Cugat (descansa)

Preferent Pre-benjamí 12 .00 Sant Cugat-PB Sant ( aigat (ds!

1a Div. Pre-benjamí 1 3 . 0 0 Fontetes-Sant Cugat kls)

2a Div. Femení 1 2 . 0 0 Manresa-PB Sant Cugat (dg)

BÀSQUET

l a Catalana 19 .00 l 'E Sant Ciliat . A -Sant l'ete (ds)

3a Catalana «B» 1 7 . 3 0 UF. S. Cugat -B-Ripol lc t (ds) 19.00 SantCugat ••A··-Pedagogium (ds) 17.00 SantCugat «B—Pius XII (ds)

2a Catalana femení 11.00 Sant Martí-CK S. Cugat ulg)

Júnior 16.00 UF. Sant Cugat-I lona uls)

Júnior femení 16.00 Bceth Fons -l 'K Sant ( aigat (ds)

Infantil 09 .15 UE Sant Cugat-Manresa (dsl

Cadet 17.30 CIC- .V- l 'ES . Cugat «A • (dsi 170.15 S. Llorenc-UES. Cugat H- ulg)

Cadet femení 12.30 Les Corts-UE S. Cugat (ds)

FUTBOL SMLM

l a Nacional «A» 17.15 \V. SantCugat- Babar-Català (ds

18.30 Corbera-Olimpvc Floresta (ds)

1a Divisió 16 .00 Chess-Torrent d'en Melis (ds)

1a Divisió femení 12 .00 Las Palmcras-Mas Janer«A» (dg)

2a Divisió «A» Pinturas-Olimpyc Floresta (dg) Casserres A.-Champion Floresta

2a Divisió fem. «B» 1130 Mas Janer-Castelltctcol (dg) 2 0 . 3 0 Sabadell-W. Sant (àigat (ds) 2 0 . 0 0 Olo-Les Planes (ds)

Femení base 2 1 . 1 5 Palau lnesana-\V. S. Cugat (ds)

2a Div. Juvenil 12.45 W. Sant Cugat-C Sabadelles (dg) 19.30 Cerdanyola-( llimpyc Floresta (dsl

3a Divisió 18.30 Calvet Guardiola-Mas Janer (ds)

Cadet \V. Sant Cugat-C. Sabadelles Caldes-Olimpyc Floresta

Infantil 12.00 \V. Sant Cugat-Olimpyc F. (ds)

Aleví Llinars-Olimpyc Floresta

HANDBOL

1a Divisió nacional 12.45 UE Sant Cugat-Ca\à (dgl

1a Cat. Juvenil l 'E Sant Cugat (descansa)

2a Cat. Juvenil fem. Vilamajor-Banyolcs

1a Catalana Cadet 11.00 Vallag-UE Sant Cugat idgí

2a Catalana Cadet 09 .30 Montcada-UE Sant Cugat (dg)

UOLEIBOL

1a Nac. femení 18.00 CV Sta Coloma-CV St Cugat (ds)

1a Catalana 19.30 CV Sant Cugat-Martorell (ds)

Juvenil femení 18.00 CV Sant Cugat-SESE (ds)

Cadet femení Granollers-CV Sant Cugat «A»

HOQUEI HERBA

l a Divisió Júniot-Polo

Camp. Cat. femení Júnior-At. Terrassa

HOQUEI PATINS

1a Catalana 20 .00 PH Sant Cugat-K'Fspluga (dsl

Fèmines 11.00 l'H Sant Cugat-Farners Ulg)

Júnior 17.00 Molins de Rei-I'H Sant Cugat (ds)

Juvenil 15.30 PH Sant Cugat-Calat'ell (ds)

Infantil 1 4 . 0 0 PH S. Cugat.<A.-Taradell (ds) 15.45 Molins Rei-PH S. Cugat «B» (dsl

Aleví 13.00 PH Sant Cugat- Taradell (ds)

Benjamí PH Sant Cugat «A» (descansa) PH S. Cugat »B» (descansa)

Pre benjamí 15.30 Totdera-PH Sant Cugat «A» (ds) 16.00 Laietà-PH S. Cugat ..B» (ds) 17.(M) Molins Rei-PH Sant Cugat ••(:>• (ds)

ESQUMX

l a Categoria Squash 4-Sant Cugat <• .V (dl-dv) Sant Cugat «B—Creu Alta (dl-dv)

2a Categoria Marconi-Sant Cugat (dl-dv)

3a Categoria Sant (àigat «B—Olimpiis (dv)

Veterans Stadium-Sant Cugat (dl-dv)

Fèmines Via Sport-Sant Cugat (dl-dv)

BUBffi

3a Categoria Sant Cugat «A» (descansa)

Cadets Sant (Àigat (descansa)

TENNIS TAULA

3a Nacional 1 lorta-l 'V. Sant (aigat «A» (dg)

1a Provincial UF; Sant Cugat-Molins Rei (dg)

2a Provincial Vilassar-UF. Sant Cugat (dg)

FUTBOL

1a Catalana Sant Cugat-l'alafrugell 0-2

2a Regional I ..i Planada-La F'arga 3-2

3a Regional l ! San l'cdro-Júnior 3-2 Mira-sol Adesa-( ami Vell 10-2 PB Sant Cugat-Sant Andreu 2-7

Veterans Sant Cugat-Calella 1-2

Preferent Juvenil Sallent-Sant (aigat 0-3

2a Div. Juvenil Júniot-Sant (aigat 2-3 Badia-PB Sant (aigat suspès

1a Div. Cadet Sabadell-CEF Sant Cugat 4-3 Sant Quirze-PB Sant (aigat 4-3 Ripollet-Júnior 0-4

2a Div. Cadet S. Sabadell-Sant Cugat 1-4 PB Sant Cugat-Mercantil 3-8

. ¥.. Sabadell-Sant Cugat 1-2 Mira-sol -La Romànica 1-2

Preferent Infantil Sant Cugat-Metcantil 2-2

l a Div. Infantil PB Sant Cugat-Barberi 5-3

2a Div. Infantil Ripollet-PH Sant Cugat 4-2 Mira-sol A.-Can Patellada 3-6 Roureda-Júnior 0-6 Mira-sol Sant Cugat 3-6

1a Div. Aleví Cerdanyola-Sant(aigat I-1' Sant Cugat-Jabac C Jofresa 2-1 'l'errassa-PB Sant Cugat 0-3

2a Div. Aleví Júniot descansa PBSantCugat-l.umcn 3-0

Preferent Pre-benjamí Sta. Perpètua-Sant (àigat 1-Z PB Sant Cugat-Fontctcs suspès

l a Div. Benjamí PB S. Cugat «B»-La Romànica 4-1 Andalucía-PB Sant Cugat 4-1 Sant Cugat-San Juliàn 1-1

3a Div. Benjamí Sant (àigat-B.irberà 1-0

Pre-benjamí Sant ( aigat-l ,a ( amcòfdia 0-0 Sant Cugat-C lol. Sagrat Cor 2-2 Sant Cugat-'Ferrassa 1-0

2a Div. Femení Fontetes-PB Sant Caigat 0-0

BÀSQUET

1a Catalana I x s Corts-UE Sant Cugat 30-65

3a Catalana «B» Sabadell-UE S. Cugat -A» 64-67 Can Parellada-Sant Cugat «B. 7541 Elvira Cuyàs-UE SantCugat «B» .. .55-61

2a Catalana femení UE S. Cugat-Viladecans «B- 53-65

FUTBOL SALA

1a Nacional «A» Barcelona-W. Sant Cugat í-5 Olimpyc Floresta descansa

1a Divisió Sport Caravaning-Chess 0-5

1a Divisió femení Mas Janer «A»-P. Andorra 0-1

2a Divisió «A» Olimpyc F'Ioresta-Rodenc At 5-1

2a Divisió fem. «B» Santpedor-Mas Janer I-l \V. Sant Cugat-Olo 3-5 Les Planes-Montornés 0-12

Femení base \V. Sant Cugat descansa

2a DKr. Juvenil Castellar-W. Sant Cugat I-4 Olimpyc Floresta descansa

3a Divisió Mas Janer-Serra Marina 2-6

Cadet Castellar-W. Sant C aigat 5-4

Infantil Martorell-W. Sant Cugat I-3

HANDBOL

1a Divisió nacional Cardedeu-UE Sant Cugat 36-28

1a Cat. Juvenil Sant Andreu-UE Sant Cugat .16-31

2a Cat. Juvenil fem. La Roca descansa

WOLEIBQL

1a Nac. femení CV Sant Cugat-Quart Poblet 0-3

1a Catalana Mongat-CV Sant Cugat 0-3

Juvenil masculí CV Sant Cugat-S. Pere i S. Pau 2-3

Juvenil femení Sabadell-CV Sant Cugat 3-0

Cadet femení CV SantCugat «A»-R(x-a 1-3 CV Sant C aigat «C»-Viladecavalls . . . .2-0 CV Sant Cugat «B» descansa

HOQUEI HEHBA

1a Divisió AD Rimas-Júnior 3-2

HOQUEI PATINS

1a Catalana Cornellà-PH Sant Cugat 4-6

Fèmines PH Sant Cugat descansa

Júnior PH Sant Cugat-Laietà 4-1

Juvenil (lerdanyola-PH Sant (àigat ajornat

Infantil Sant Feliu-PH S. Cugat«A» 3-9 PH S. Cugat-B.-Hospitalet 11-5

Aleví Sant Feliu-PI l Sant Cugat 5-5

Benjamí PH Sant Cugat «A»-lna S. Just 6-2 PH S. Cugat «B—Sentmenat 4-5

Prebenjamí PH Sant Cugat «A»-Mataró 4-3 PH S. Cugat «B»-Sentmenat 1-4 PH Sant Cugat «C»-Igualada 7-1

ESQUAIX

3a Categoria Sant Cugat «B»-Olimpus 4-0

Fèmines Sant Cugat -New Sport 2-1

RUBGI

3a Categoria SantCugat «A»-Martorell 20-24

Cadets UE Santboiana-Sant Cugat 19-17

EtS /CANTONS Divendres, lSdefebrtr del 2000 Esports 33

FUTBOL

Primera Catalana

Sant Cugat-Palafrugell . . .0-2 Granollers-Valls 4-1 P. Mafumet-Júpiter 1-2 Castelldefels-Prat 1-2 Peralada-Vilassar 2-0 Gramenet B.-Vilafranca . .0-1 Andorra-Ripollet 1-2 Sant Andreu-Cerdanyola .2-0 Igualada-Santboià 2-3 Manresa-Masnou 0-2

Equip P J PG PE PP GF GC Punt»

24 17

24 IS

.'4 l i

24 12

25 11

Sr Vndten

Júpitcf

Vilassar

Vilafranca

Peralada

Cran ienc t 24 10

Ccidansol . i 24 11

Samlsoià 24 'I

Manresa 24 111

l'rai 21 <)

Kipol

Paljft i i ïcll 24

Masnou 24

1> Mafumet 24

Castelldefels 24

Valls 24

iKlialaJa 24

Cranol lcrs 24

Andorra 24

24 Hi

4b

4X

45

55

56

44

46

55

511

24

51

54

24

5X

54

51

27

55

55

l'J 57

2') 4')

51 45

2'» 4(1

54 57

5X 50

55 55

24 55

51 55

25 55

57 55

51 52

2X 51

47 5»

52 2»

46 26

45 22

Sani ( u j i a l 2 4 4 t 16 2 2 4 8 16

La propera (20 de febrer): Masnou-Sant Cugat; Palafrugell-Granollers; Valls-P. Mafumet Júpítcr-Castelldefels; Prat-Pcrelada; Yïlassar-Gramenet; Vilafranca-An-dorra; Ripollet-Sant Andreu; Cerdanyola M-Igualada; Santboià-Manresa.

Segona Regional

G R U P 5

Juan XXIII-Tibidabo . . . .1-0 Juventut 25-Ripollet 3-0 La Planada-La Farga . . . .3-2 Llanó-Mil·lennari 2-1 E. Cerdayola-Lumen 3-2 Maurina-La Romànica . . .6-3 Castellar-Sabadell 6-3 Can Rull-Barberà 2-1 Caldes-Badia 1-2

Equip P J PG

K.C.crdAncoU 21 IS

Btrncri

J incnrui25

l . j Planada

.Sabadell

La Furga

Radia

Tibidabo

Mauri na

Can Rull

JuanW' l l l

Lumen

< aktes

l.lati.i

I . JRI I I I I J I IK .

R i i

21 15

2li 12

21 HI

21 lli

74

46

42

56

411

45

4 8

42

51

5«

56

54

Ï 3

26

24

24

un..

( a e l l a

La propera (20 de febrer): Ripollet-Tibidabo: La Kart;a-2.ï Setembre: Mil·lennari-I,a Planada: I.umcn-LlanóSa­badell; La Romànica-K.sc. Cerdanyola; Sa-badt'll-Maurina Fgara; Barberà-Castellar; Badia-Can Rull; Caldcs-Juan XXIII.

Tercera Regional G R U P 14

San I^irenzo-Can Boada . . .1-2 Les Fonts-Ramon Llorens . .3-3 San Pedro-Júnior 3-2 Can Fatjó-Montserrat 2-0 Mira-sol A.-Camí VeU 10-2 PB Sant Cugat-Sant Andreu 2-7 Castellbisbal-S. Quirze . .anul·lat Matadepera-Rubí anul·lat Depuradores-P. Nuevo . .suspès

Equip PJ PG

S, W t c u i s 15

Mira-MilA. 11 14

Júnior 18 13

San l ' cd ro l'J 12

Canl 'a i j . i IX 12

Ruhí 15 11

Canl inada IS II)

S I.nien Jo VI 'i

Montscitai 17 X

Depuradores IX 7

Les fonts l'J 6

R. I.l·irrL-ns IK 5

P R S . Cufal 18 'i

Camí Vell 15 2

l ' N u o . . 17 1

Sant (Juir.se IS l

75

6 1

7 8

72

42

61

56

20

22

21

17

2 1

2 4

5(1

27

5(1

54

44

41

55

44

K5

6 3

S7

7x

72

12

11

40

5<J

56

51

>') 26

24

II

9

La propera (20 de febrer): Can Boada-I'ucblo Nuevo; Ramon Llorens-San Lorenzo; Rubí-Iaes Fonts; Júnior-Ma-tadeperenc; Montserrat-San Pedró; Camí V'ell-Can l'atjó; Sant Andreu-Mira-sol A.; Sant (Juirze-PB Sant Cugat; Castellbisbal-Depuradores.

ïvmsfmt,

Primera Catalana

G R U P 2

Sant Jordi-Caldes 67-64

N . Sabadell-G. Barna . .85-89

Andorra-U. Cerdanyola .67-46

Sant Medir-Ripollet 65-67

Sant Pere-N. Terrassa .60-62

Les Corts-UE S. Cugat «A. 50-65

Lleida-Sedis 74-65

Sf. Terrassa-Rubi 61-66

Equip PJ PG PP PF PC Punta

Andorra l'J 14 5 14(16 1256 55

San t l ' c r c l'J 14 5 1445 1.101 55

N. 'lerrassa l'J 15 6 1217 1156 52

R u b í - A - 19 II « 141)5 1558 51)

Sf. 'lerrassa 1<) II X 1557 1255 5(1

t i rup llama l'J II X 1555 1265 5(1

I ' . Cerdansola l'J 1(1

1 E S . t.iujat IK I I

Sedis 14 0

I x s C o r t s l'J X

San tMcdi r 1'/ X

Caldes

Ripollet

\ . Sabadell

Lleida 17

Sant Jo rd i -A. l'J

IN

lo

'J 1245 12')7 2')

7 1326 1247 29

o 10 I56X 1551 2X

X II 1257 12S2 27

X 11 1275 1550 27

X 10 11 l'J 1212 26

7 12 1567 1455 26

6 11 12X6 1276 25

7 10 1214 I I ' » . 24

2 17 '/J4 15X2 21

La propera (20 de febrer): Ripollct-Andorra; l1. Cerdanyola-N. Sa­badell: Crup Barna-Caldes; Rubí-Llcida; Sedis-Les Corts; l'K Sant CuRac-Sant Pere; N. Tcrrassa-Sant Medir; Sferit Te-rrassa-Sant Jordi.

Segona Catalana

G R U P 1 Femení

Martorell-Olesa 48-60 L'Hospitalet-Sant Gervasi .76-32 Vilanova-Santpedor 44-38 Sant Cugat-Viladecans «H».. .53-65 Sant Nicolau-Sant Martí . .54-66 Construcions-CKSB 62-60 Josep Tous-Viladecans «A» ..60-59 Bellsport-APB 67-51

Equip PJ PG PP PF PC Punta

Olesa IX 14 4 1142 '(55 52

Josep Ions IX 14 4 ')7x S75 52

I .'Hospitalet IX 14 4 11)66 X50 52

O.nsmiccions IK 14 4 1145 020 52

Santpedor IX 12 6 X55 721 50

Hcllsport IX 11 7 XXII S50 2<J

Vilanova IX 10 X 056 017 2S

Viladecans-B- IX X III KUX 1075 26

Vi ladecans- \ . IX X 10 'JO') ')46 26

Al'11

CKSl i

Sani Nicolai

Sant Marti

Martorell IX

1 K S. C u p i l 18

Sant c Jets asi 17

IX

7 11

X 0

7 I I

6 12

4 14

3 IS

X65 X40

1044 11)511

,5/.7 1000

7116 1 0 3 3

La propera (20 de febrer): APB-L'Hospitalet; Sant Gervasi-Martorcll; Olesa-Josep Tous; Viladecans «A»-Cons-truccions;CKSB-Sant Nicolau; Sant Martí-l'K Sant Cugat; Viladecans «B—Vilanova; Santpedor-Bellsport.

Primera Nacional G R U P C

Cardedeu-UE Sant Cugat 36-28 Gavà-La Roca 25-30 Bordils-GEiEG 19-20 I^es Corts-Sarrià Ter 27-25 Tres de Mayo-S. Quirze . .32-22 Sant Esteve-Castelló 19-28 València-Laminados 29-35

PJ PG PE

l . a R o c a 17 12

Les Cor t s 17 II

Sarrià Ter 17 10

l.aminaclos 17 II)

CastellO 17 X

Ires Mayo 17 X

Sant l í s teve 17 '1

C k i K C 17 X

València 17 X

Bordils 17 6

PP GF GC Punta

1 4X1 5 0 6 2X

4 44') 410 24

5 250 412

4 472 445

4 415 5X6

6 447 445

X 415 44X

X 457 444

0 502 415

0 5X1 400

24

25

21

l'J

IX

17

10

14

U E S . CupU 17 6 1 1 0 1 1 6 1 7 2 1 3

SantOmr/e 17 4 I) 15 507 4o7 X

Ci ' . ' i 17 2 5 12 405 415 7

Cardedeu 17 2 2 11 410 451 6

La propera (20 de febrer): Bordils-València; GIviKG-C'iudad Kncan-tada; Sarrià de lcr-Tres de Mayo; Sant (Juir-zc-Sant Esteve; Castelló-Cardedeu; l'K Sant Cugat-Gavà; La Roca-I.amin.idos.

Primera Nacional A

G R U P 5

N. Sabadell-La Murga 6-5 Èpic Casino-P. Andorra . .9-1

Sicoris C.-Montserrat . . . .3-0 Manresa-Tallers C 1-0 Alfa5-Rubí 13-2 Almunia-Hospitalet 3-4 Indústrias (ï.-Corbera . . . .5-5

Alfa 5

Sicoris < 7

Kpic Casino

Oli l l ips. f.

A l m u m j

I». Andorra

La Murua

Manresa

I n d ú s t r i e s ! ,

Corbera

N. Sabadell

Tallers ('..

Montserrat

Rubí

Hospitalet

PJ PG PE PP

17 15 1

17 15 1

17 11 4

16 1 0 1

GF GC Punt*

I 117 45

5 X4 41

17 X 6

XX IX

2 10

2 10

54 611 IX

61 76 17

44 6K 17

55 so 14

51) X5 15

60 X7 6

La propera (19 de febrer): La Murj>a-Kpic Casino; P. Andorra-Sico-ris Club; Montscrrat-Manresa; Tallers ('.or-tada-Alfa 5; Rubí-La Almunia: Hospit.i-let-Industrias Cl.; Corbera-Olimpyc Floresta.

Primera Nacional A

G R U P 6

Elèct Ciem-Maxon 9-1 Llopart 3-La Unión 34 Barcebna-W. Sant Cugat ...3-5 Babar Català-Sant Andreu . 3-1 Vilassar-Caldes 5-3 Gràcia-Metalnox 5-12 Montsant-L'Esclop ajornat

Reus Depo.-Ina Sant Just . . .4-1

PJ PG PE PP GF GC Punta

I,a l nión

Vilassar

Manacor

Bjbar Català

Barcelona

iV. Sa i t l Ctiftat

Klèet. Ciem

íiràeia

L'Ksclop

Metalnox

Montsant

l.lopan 5

< j k l e s

Maxon

16 1.1 (I

17 l i 5

16 II 1

17 10 4

17 10 1

17 10 1

45

I

5 67

5 <J1 59

4 70 45

5 75 M

6 X5 65

6 8 8 7 3

H 76 (Vi

[J4

Sant Andreu 17

(I 'J 72

1 'J 71 75

4 7 74 X7

5 X 64 61

1 11 67 76

5 10 72 45

2 11 61 104

1 15 5<J X7

La propera (19 de febrer): Elèct. Ciem (descansa); Llopart 3-Maxon Montsant-Las l'almas; Barcelona-L'Hs clop; Babar (:atalà-\V. Sanc Cu^at; \rila.s sar-Sant Andreu; Ciràcia-Caldcs; Mana-cor-Metalnox.

H O W B PATINS

Primera Catalana

G R U P A

Hospitalet-Vila-seca 4-4 (^alíifelLIuneda 1-6 Vilafranca-CJeniol el Pla 3-2 Vendrell-Mollerussa 1-2 Cornellà-PH Sant Cugat . . . .4-6 L'Espliiiga-Martinenc 4-3 Vilanova-CP Monjos 4-4

Equip PJ PC PE PP

Kcus l )e | s . .n i . i IX 15 1 2

YI 'Mon] i . s IX 15 2 5

Vilafranca IX 15 2 5

GF G C Punta

Saiil ( j j j íat

Juneda

Mollerussa

Martinetu

Vilaseca

Hospitalet

Ina Sani Just

< lomcllà

\end.c l l

i . - i íspinp

Vilanova

í ienio l cl l>la

Calafell

IK 10

IX 12

IX 11

IX X

IX X

IX 6

106

1114

XI

8 1

X4

65

61

7 2 'J

6 2 10

4 4 10

6 0 12

5 2 15

5 I 15

5 1 15

51

2K

2X

2 4

24

IX

17

17

16

14

121

65

La propera (20 de febrer): lna Sant Just-llospitalct; Vila-seca-Cala-fcll; Juneda-Vilafranca; (ïeniol el Pla-Ven­drell; Mollcrussa-Cornellà; Sant Cugat-L'Ksplii",a; Martincnc-V'ilanova; CP Monjos-Reus Oeponiu.

MQQU8HeRBA

Divisió d'Honor

Femení

Equip PJ PG PE PP

C l ) Rrrass.i 11 10 I

Yaldclnz II <J I

R Sociedad II 7 2

Sardincro II 5 5

( j u b Camiso 11 4 2

A(. lerrassa II 5 1

l . S e v i l l a II 2 5

R C l ' o l o II 5 2

C l u b h ü a r a II 2 1

Jún io r I I 2 0

GF GC Punta

4X

52

24

14

12

7

12

16

15

8

10

5

14

"J

15

50

17

2X

52

2 8

La propera (9 d'abril): Júnior-Universidad Sevilla; R. Sociedad-Club de Campo; RC Polo-Oub Egara; Sar-dinero-Atlètic Terrassa; CD Terrassa-Val-deluz.

Primera Divisó Masculí

EHC-Pedralbes 2-1

A t Terrassa-Barceloní Stick 7-0 Can Salas-Línia 22 4-0 AD Rimas-Júnior 3-2

Polo-Atlètic 1952 2-3 Honigvogel-Club Egara 2-0

Equip P J PC PE P P C F G C Punta

Al lerrassa 16 10 2 4 65 26 22

KIK: I I . •> 5 4 5X 25 21

Atlètic l'J52 16 10 1 5 51 l'J 21

Hoi„uss,«el l i . 7 6 5 25 15 2(1

Can Salas 16 X 5 5 16 51 l'J

júiüor 1 6 6 6 1 1 3 2 6 I H

ADRimas l i . X 2 6 2 0 26 IX

(: iub Kiíira 16 5 7 4 25 21 17

l ' ..»> 16 7 2 7 4 5 52 16

i . .ma : : 16 "' 4 0 2.1, 54 10

IVdt.ilbcs 16 1 4 I I 15 4 6 6

Harceloni X l o 1 2 15 I I 61 4

La propera (19 de febrer): AD Rimas-Línia .2: Pnlo-Júnior; Ho-nigvoKel-Atlètic \9SZ: KllC-Club Fgara; At. Terrassa-Pedralbes; Can Salas-Bareeloní Stick.

34 Esports E l S ' í C A I V r o N S Divendres. 1'8 de febrer del 2000

VQUEHML

P r i m e r a .Nacional F e m e n í

G R l ' P B

Sunt Cugut-Quart 0-3

Terol-Í Ciutadella .3-2

Illa Sant Jurdi-I Dolores .3-0

l Iniv. Alacant-Algaida 3-0

Santa ÍColoma-Rubí 1-3

Equip

Qiur t

I ii» M . K J I H

III.! S.mr |„i. l :

PJ PC PP SC SP Punta

11. \\ 4^ Hi J'l

II- l(.

Sant Cugat

Alpaitlj

SunuCulomü

AlSJr

Ciut j ik ' l l j

Rulií

ï i m l

Dolores

Horruns

16 12 I i') 2 1 2B

It, 10 d >s .'« -'(,

I fi 4 \1

lli

14

14 >.\

La p r o p e r a ( 1 9 d e febrer ) : Santa Coloma-Sant Cugat; Hortons-Te-rol; Ciutadella-Illa Sant Jordi; Riibí-l niv. Alacant; Algaida-Illa Jordi; Dolores-Quart de Poblet.

Primera Catalana

Masculí

Martorell-S. Pere i S. Pau . . . .3-2 Mongat-Sant Cugat 0-3 Llars Mundet-Santa Coloma .3-0 Almacelles-Arenys 3-0 A t Segre-Ceu Inefc 3-1 Axxon-Prat 3-2

Equip PJ PG PP SC SP Punta

Almacelles 17 16 1 511 lli M

S P c r c i S . I ' J I I H, 14 1 45 15 1(1

Ccu Incfi II, 11 5 IX .'5 11

Al Sciire 17 III ' Vi • ' -

27

M j rn . r d l 17 10 7 .lis .15 21

\ \M .n 17 ') s .1.1 ,V) 26

f u r • \ - 17 s 1 .1.1 .17 25

Llars Mumlc l 17 7 1(1 15 .1(1 24

t:V S. Cugat 17 7 I I ) 2K ;IH 2 1

Santa Coloma 17 S 12 _>7 l'i 22

\ ra iys 17 ,1 14 IH 4(j 20

M o n ^ l 17 1 l f i 14 •W 1K

La p r o p e r a ( 2 0 de febrer ) :

S. Pere i S. Pau-Axxon; Prat-At. Segre; (.'cu Inefc-Almacelles; Santa Coloma-Montgat; Sant Cugat-Martotell; Arenys-Llars Mundet .

THttBSTAUtA

Tercera Nacional Grup 1

Equí» PJ PG PP PF PC Punta

1 K Sani CIIÍHI I I I I 0 11 9 2 2

KlCicrvu 11 10 I 41 11 21

F j lo in s 11 H .1 ,i4 24 l<í

Flor ck- M J I R » 5 6 .50 29 II,

Ripollet II 4 7 26 50 15

Si. Andreu 11 .1 K 21 .15 14

Horta II 2 » 12 41 1.1

N I H I Barris II 1 10 11 4<1 12

La p r o p e r a ( 2 0 de febre r ) : Kl Ciervo-Nou Barris; Flor de Maig-Fal-cons S.; Horta-Sant Cugat; Sant Andreu-Ripollet.

mmmmm.mm--&. BÀSQUET

Infantil masculí l.í.tMl (ientre (ibert-í lastellbislxil (ds) 10.1.1 Sagrat (àir .Venç l.iisi 10.1.» Àgnr.i-Col. Carme idsi

Infantil femení I I . . W Y Icrr.issa-Ànnraulsi 12.13 I E Sant Cugat-Liico Kgar.i Uls) M.SOAvcnç-IESHIanxartkls,

Aleví masculí 00 .30 Sant Jordi «A-Kegina (iarmeli (ds) O0.00 Santa Isalx.·l-Avençklsl 12.(M) Ferran ('.lu.i-Pins del N'aliés idsl 10.00 Joan Maragall-Catalnma(dsl 10.00 l'nrc/a de Mana-Pla Farreras (dsl I0.<M» (lentre ()bert-Sant Jordi «B» (ds)

Aleví femení 10.15 ( ailtura Pràctica-Avcnç ids)

Benjamí 11.00 Pins del Valles-Ferran (lluu |ds) 12.00 Maristes Ruhí-Avenç (dst 11.00 Verdaguer-Sant Jordi «A- ids) 12.00 (iataliima «B-l ' ins del Vallés (ds)

13.00 La Floresta-Joan Maragall (dsl 13.00 Sant Jordi «B»-Caulunva -A •• idsl 11.00 Santa Isabel-Regina Carmcli ids) 09 .00 Centre Obert-Colkerola (dsl

FUTBOL A~7

Femení 12.00 Àgnra-KI Cim (ds) Júnior (descansa)

Aleví 10.00 KK Foiró «B-M. Anxiludora id 13.00 Avenç-Viladecavalls (ds) 09.00ClubCimal-KF. Foiró A (ds) 13.00 Mira-sol-C.astcllbisbal (ds) 11.30 I/aFatga-F.sLdlal'i.i-A·. (dsl

Benjamí 10.00 Avenç «C-Col. Europa (ds) 12 .00Thau «B-Castellbisbal «C» (ds) 11.30 La Farga « B - Sp. Rubí (dsl 13.00 Mira-sol «B-Can Boada (ds) 10.00 Col. Vedruna-Mira-sol <• A» (ds) 12.00 Thau «A-Castelibisbal -B» Ids) 10.30 La Farga «A-Sagrat Cor (ds) 09 .00 Avenç «B-Sant Cristobal «B» (ds) 09 .00 Avenç «A-25 Setembre (ds)

Júnior(descansa) EF̂ Foiró (descansa)

Pre-Benjami 13.00 S. Cugat «A-S. Cugat «li» (ds) 12.00 Terrassa «C-Àgora «D» (ds) 13.00 Àgora . ( . - S . Cristobal ..C..(ds) 12.00 Àgora .-B-Maurina Egara (ds) 10.30 Júnior-Terrassa (ds) 10.00 S. Cristobal ...V-Àgora «A~ (dsl

FUTBOL A-í

Masculí 12.00 Escola Pia-Àm>ra (ds) 11.30 EKFoiró-loan XXIII lds>

FUTBOL SMLM

Cadet 13.00 Leonardo da Vinci-Segle XX (ds) 09 .00 Col. Martí « B - E E Foiró (ds)

Juvenil IES Angeleta F'crrer (descansa)

Infantil 13 .00 Col. Balmes-Thau (ds) 11 .00 Aicnç-Club d'Aran (ds)

Aleví 11 .00 1.es Planes-Balmes(ds) 12.(M) Joan Maragall-Rubí N. «B» (ds) 10.(MI C. Montscrrat-RubíN. «A- (ds) 10.(K> Ferran Clua-Liceo Politècnic (dsl 12 .00 Santa Isabel-Joan Matagall (ds)

HM fwOBOL

Infantil 12.00 LeonardoVinci-Arnau (Cadell (ds) 12 .00 (:<>l. Carme «A>.-Avenv (ds) 1 3 . 0 0 (:<>l. Martí f.-Centte Obert f.( ds) 10 .00 Col. Martí-Col. Viaró(ds)

Aleví 11 .00 Pau Casals «A»-K Clua «B» (ds) 13 .00 Avenç «B»-Catalunya (ds) 11 .00 Agustí Bartra-Avenç «C» (ds) 09.(K) Ramon i C. «B>.-E Clua «A» (ds) 12.00 Avenç «A-Torre Llebre (ds) 10 .00 Collserola-Viaró (ds) 0 9 . 0 0 La Floresta-Joan Maragall (ds)

Benjamí 13.00 Catalunva «A-J. Maragall «B» (ds) 11.00Santa Isabel . .B-EClua -H- Ids) 12.00 Santa Isabel «A-J. Maragall <A- (ds) 09.00 Avenç-Torre Llebre (ds) 10.00 Ferran Clua . H--( .ataluma -fí- (dsl

WGLFmúL Juvenil femení 09.00 Cultura l'ràctica-Angeleta Ferrer (ds)

Cadet femení 09 .00 CV Sant (aigut-í àil. Carme (ds) 11.00 Agora-IES Blanxart (ds)

Infantil femení 11 .00 Sagrat (:<ir-El Pinar (ds) 09.00 Rubí «A..-Angeleta Ferrer (ds) 12.00 Avenç-Rubí(ds) 10.00 Les Planes-Col. Carme (ds) 09.00 N. Sabadell-Àgora (ds)

Aleví 09.00 El Pinar-Joan Maragall (ds) 10.00 Pla Farrcras-Ferran Clua «B» (ds) 11.00 F. Clua «A-La Floresta (ds) 12.00 J. Maragall «A-Cultura Pràctica (ds) Les Planes (descansa)

c o r A ,*•• t * i

BÀSQUET

Infantil masculí Centre OI>ert-Avenç ÀV21 Agora-( '.a\ all Bernat 2-0

Infantil femení Àgora -Torre del Palau 22-41 IES Matadepcra-.Nvenç 37-30

Aleví masculí Sant Jordi -A-Santa Isabel bü-16 Ferran ()lua-Regina (ianiieli 20-55 Pins del Yallés-.VciK, 37-54 (ientre Obcrt-( :.italunya 56-26-Sant Jordi -B- l ' la Farreras 16-71 Joan MaragallTurc/a de Maria .. .ajornat

Aleví femení Avenç-Sant Jordi 47-16

Benjamí Pins del Vallés-Maristes Rubí 42-26 Vcrdjguer-Avcnç 0-2 Catalunva -B.-Pl.i Farreras 24-23 Pins del Vallés-Sant Jordi «A- 46-35

La Floresta-Sant Jordi «B» (\-Z Santa Isabel-Catalunya «A» 40-16 Centre Obert-Àgora 57-24 f^ollserola-Regina Carmeli ajornar

FUTBOL 4 - 7

Femení Àgora-Cavall Bernat 2-3 Júnior descansa

Aleví Liceo Egara-EE Foiró «.B- 7-2 EE Foiró »A—Mira-sol 3-0 Maurina F.gara-La Farga 8-5 Escola Pia «A—Avenç ajornat

Benjamí Jalxu (). Jotresa-Avenç 2-0 Col. Furopa-'ThatK.B·. 0-2 S. Pere I .umcn-La Farga «B» 2-0 CN 'lérrassa -B-Mira.sol «B» 2-0 Júnior-Viladecavalls 2-0 Rubí «A.-Thau -A» 1-1 Castellbisbal B -La Farga «A- 2-0 Sagrat (à ir-.Nx enç - B •• 0-2 Sant Cristobal «A--Avenç «A» 2-0

Mira-sol «A» descansa

Pre-Benjamí S. Cugat «B.-N Terrassa .C- 2-0 SagratCor-Sant Cugat «A> 1-1 Vedruna-Àgora «C>. 0-2 San Cristobal «C-Àgora »B» 2-0 Maurina Egara «B—júnior 0-2 Àgora «A—Maurina Egara «A» 0-2

FUTBOL M- I I

Masculí Agora-Sant Francesc .4-2

FUTBOL SALM

Cadet Leonardo da Vinci-Epic (lasino .. .ajornat

Juvenil IES .-Angeleta VA :an Fatjó 1-5

Infantil Thau-Rubí Norte ajornat

AV FM Pinar-Avenç ajornat

Aleví Les Planes-Joan Maragall ] -7 Montserrat-Balmcs ajornat F'erran (Mua-Rubí N. «B» ajornat Santa Isabel-Liceo Politècnic ajornat Joan Matagall-Col. F)uropa ajornat

HANDBOL

Infantil Arnau Cadell-Suria 34-17 Arnau Cadell-C'ol. Carme 20-34 Avenç-Rubí «A» ajornat Col. Viató-Epic Casino ajornat Centre Obert-Rubí «B» ajornat

Aleví Pau Casals «A-Avcnç «B» 0-8 Agustí Bartra-Ferran Clua «B» 2-6 Ramon i Cajal «B»-Catalunya 0-8 Ramon i Cajal «A—Avenç «C» 2-6 N'erdaguer «A—Ferran Clua «A» 0-8 Avenç «A» descansa

Benjamí Ferran Clua «C-J. Maragall «B» 8-0

S. Isabel «B.>-Catalunya «A» 6-2 Catalunya «B-Santa Isabel «A» 0-8 Fettan Clua «B—Avenç 6-2 J. Maragall «A—Torre la Llebre ajornat

VOLEIBOL

Juvenil femení 09.00 A Ferrer-N'iladecavalls 2-1

Cadet femení CV Sant Cugat-Viladecavalls 2-0 Terrassa «B—Àgora 2-0

Infantil femení Angeleta F'errer-El Pinar 2-0 Sagrat Cor-Ayenç 2-0 Les Planes-Àgora 2-0

Aleví Ferran Clua «B-F. Clua «A» 0-2 Les Planes-El Pinar ajornat J. Maragall «B—Pla Farreras ajornat La Fïoresta-Joan Matagall ajornat Cultuta Practica descansa

m n t :M

necessitem • il luminador/a • tècnic/a de so • maquillador/a • actors/actrius

per tu/ laborar en CVRTMETRA TCE

654 23 50 14

Empresa de Rubí

B U S C A ADMINISTRATIU/IVA • Experiència mínima de 2 anys • Haver treballat amb suport informàtic • Comptabilitat •Nivell alt d'anglès • Vehicle propi • lliure servei militar • Edat entre 25-35 anys Enviar CV. al lax: 93 588 14 39

DE PARTICULAR A PARTICULAR ES VEN PIS A St. Cugat, a 5 min. de

l'estació i 100 m del mercat Pere San, 125 m2 + 19 m2 de terrasses, 5 dormitoris, cuina-office, sala-menjador, 2 banys,

pàrqulng. Preu: 35 M

Tel. 93 674 80 67

CERÀ­MICA EtAtjibe ARTE-

SANAL

' Articules regtonales

Objetos de detoraefàn

• Palsajes. textos, poemas. mapas santos. mtitates, escuoos. totos en oautosas oe artesania

. de l'Estatut. 132. RUBÍ Tel. 93 588 38 60

Mvttí Impoituit fons d'humanitats

Títols curiosos Coldada soeeló infantil

PI. de Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 Fax 93 674 15 73 e-mail: mythosamythosllibreria.com

http://www.mythosllibreria.com

ELS4 CANTONS Divendres, 18 de febrer del 2000 Publicitat 35

Griful Oil, s. L Servei Estació

ci À ÉÜK-VWP À r F CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a c i O I l S d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

I PARTICULARS GRIFUL

A,B i C

E.S. CAN SOLA a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

Cavarrots de ranv Canarrots de Sant Cuaa^ Per primer any i esperem que per molts més, els Caparrots de Sant Cugat us animem

a participar en l'elecció del Caparrot de l'any. D'aquesta manera volem fer un reconeixement a aquells santcugatencs que no sortiran mai als llibres d'història però que sense la seva valuosa presència aquest poble no seria Sant Cugat.

De les propostes següents creus que es mereix ser el Caparrot de l'any i, per tant, fer un capgròs com ell?

JOSEP PSOS 4-4*r ·»n* ·« ) ·n · · - · * · * t t i · * · i · r i * f«Mtt«M$t t+* · ·

|Quina és] *n | la teva I

(proposta) lp e r „; a li

ICapafrott n I de Pany?|

^ P t * M > M ! « M % i n n m . . i i n m i m » i m n » n n > i n w m H t i n i i i m m m n

JOAN SANCHEZ

Ompliu aquesta butlleta (poseu una V ) amb les propostes que us suggerim (us convidem.també a proposar-ne de noves) i dipositeu-la a les bústies que hi haurà des del dia 4 de febret fins al 4 de març a:

Casa de Cultura - Ràdio Sant Cugat - TOT Sant Cugat / Els 4 Cantons Esbart Sant Cugat - Ateneu Santcugatenc - Club Muntanyenc

<» Hi col·labora

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

EIS 4 CANTONS "•i «ari U Swrt Ci|at"

36 HS4CANF0NS Dwendtrs, 18 de febrrrdel'2000

Les noces de la setmana

Antònia Martiz i Suem i Peralta Hassan Xur-uli Izonne Pachur

José Maria Saez i Maria Teresa Navarro lban Mas i Laia Persiva

E I S 4 C A N T O N S els4cantons@totsantcugat.com "el diari de Sant Cugat"

V » . . * , »

ï O - * * * " . ^ * .

< * * • < - ' *

>^ew?M

EIS4CANTOJV3

£ ^ \ H Espectacles

Cultura Divendres, 18 de febrer del Ji \ k? 37

L l i b r e s

Porcel presenta 'El cor del senglar', una història familiar irreverent i vital L'obra relata les experiències personals de rescriptor de Valldoreix

T O M M O M K M X Í K O

- Valldoreix -

L'escriptor i periodista Balta-sar Porcel ha presentat aquesta setmana la seva darrera obra, El cor del senglar, una novel·la cen­trada en la seva Mallorca rural on realitza un exercici lliure d'investigació en el seu origen personal que li serveix per fer un retrat desinhibit de la socie­tat actual, i\ mig camí entre el mite i la realitat. Porcel reco­neix que el llibre s'inscriu en la línia de les seves darreres no­vel·les en el fet que "no pre­senta un univers literari tancat", sinó que apareix aquest "món mític" de les obres que va es­criure fins a principis dels no­ranta "lligat amb la realitat ac­tual".

L'escriptor atribueix a aquest llibre "un estil més net i més expressiu" que els anteriors i en destaca una "narració molt di­recta i viva", elements tots ells pe l s qua l s a s segura q u e en aquesta novel·la "existeix un

Porcel fa en la novella un recorregut per

evident grau de maduració" . Porcel, que defineix els seus personatges com "gent que es llança a fabricar-se el seu propi dest í" , es declara hereu de la novel·la de caràcter del segle XIX, i ha volgut amb aquesta obra glossar la història de la fa­mília durant la primera meitat

la història familiar FOTO: CEDIDA

del segle servint-se d'elements tan distants com els avantpas­sats més remots o les llegendes al voltant de la nissaga familiar.

En la novel·la, després d'in­troduir un primer enfrontament entre els germans, l'autor pre­senta al seu oncle Baltasar Gui­llem, individualista, mundà i vi­

talista, com a personatge sota la influència del qual es forja la personalitat del mateix Porcel. A partir d'aquí la trama combina elements introspectius i aven­turers per acabar presentant el pecat original que s'intueix al llarg de la novel·la.

Personalitats de la vida políti­ca i cultural espanyola com Vi-l la longa, Ce la , Miró o Joan March tenen cl seu espai en la novel·la de Baltasar Porcel, ja que, segons l'escriptor, les al·lu­sions a personatges de l'actuali­tat "m'ajuden molt més direc­tament a donar unes indicacions clares del que penso sobre la vida". Porcel creu imprescindi­ble l'atreviment tant en el pe­riodisme com en la literatura, activitats que creu que "s'han anat convertint en una mena de sermó dominical", incapaç d'a­tendre "la vida tumultuosa que ens envolta, que és complexa i plena de contradiccions".

D'altra banda, E L S 4 CANTONS organitzarà properament la pre­sentació de El cor del senglar a Sant Cugat.

66 Vimperi de larealitat"

* Assumeix l 'existència de marcs generals "ev iden t s " , però es nega a casar-se amb una visió parcial de la realitat. Bal­tasar Porcel fa quinze anys que explica el món des de la seva columna a La Vattgvmd'm. Co-

i ncíxedor de l'ànima humana, | modest pern taxatiu en els seus | judicis, Porcel es proclama de-| tensor de "l'imperí de la reali­tat"* que, segons diu, situa a tothom tard o d'hora al seu Hoc i posa en crisi tot argument poc donat a la controvèrsia.

— ll i ha molta gent que es re­fia de voütè a l 'hora de fer toia ullada al que passa,

— Bé, quan escric Ja meva co­lumna, cl que intento és donar una visió pragmàtica i cínica de

| la realitat en ef sentit de des­criure les coses ral com són. I no és que jo tingui una originalitat extraordinària, s b ó que molta gent pensa així i no ho troba reflectit al mon correcte de la premsa i de la política, on no­més es diu allò q»e es pot dit.

— Això es tradueix en la lite­ratura del nostre àrabtl? -? La üteratoïa catàlauajo eiee que és força bona des d*un punt de visca d'actualitat, però el políticament incorrecte és un fenomen que hi resulta acla­parador.

E x p o s i c i o n s

Manolo Belzunce. Pintor

"La transgressió és molt important en la meva obra"

T. M. S. - Sant Cugat -

Emmarcat en un recorregut per diversos punts d 'Espanya , el pintor murcià Manolo Belzun­ce va inaugurar ahir una exposi­ció amb una veintena dels seus collages en el claustre del Mo­nestir de Sant Cugat. Belzunce,

un dels grans artistes postmo-derns espanyols, va viure uns anys a Sant Cugat, on va fundar el combatiu Col·lectiu Yerba. — No és la pr imera vegada que exposa al claustre. . . - No, vaig participar en una ex­posició de Yerba, en una època en què recordo que es podia ex­posar en la totalitat dels claus­tres. Gran part de la meva obra

la he realitzat a Sant Cugat, i una exposició com aquesta m'ajuda a pagar part d'aquest deute. - Quins són els problemes cen­trals de la seva pintura? - D'una banda, jo confio molt en el procés creatiu, ja que tre­ballo a impulsos. Els conceptes que mostra la meva pintura els trec dels viatges, dels mites, del món antic, e tc , i els collages que ara presento són un joc intimis-ta d'aquests elements.

- També hi ha un fort com­promís social. - Jo crec que l'artista ha d'ex­plicar sempre una història i ser una persona del seu temps, ex­plicant les coses que passen.

— Belzunce suma a l 'obra que fa en cada moment elements de les seves etapes anteriors?

- J o sempre torno a un punt ger­minal, al qual cada vegada torno a mirar d 'una forma diferent. Això no vol dir que cremi eta­pes, al contrari, hi ha sèries que les reprenc constantment, i això és molt enriquidor.

— Cap a on va la seva pintura? Estic en un moment nou de cre­ació, molt interessant, que re­emplaça a la sèrie El jardín de los suplir/os, i que presentaré pro­perament a Madrid. El que és constant en la meva pintura és la transgressió i un fet que m'in­teressa molt és investigar sobre la meva pròpia pintura.

Amat Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

(3) 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

38 Cultura ELS/CAMÜNS Divendres, 18 de febrer del 2000

Música

'Obertures i àries d'òpera' amb la Simfònica de Sant Cugat a l'Auditori Tres cors i ires solistes tocaran amb l'OSSC peces "pera tothom "

T O M MOVI'KNKCÍRO

- Sant Cugat -

Obertures tan celebrades com les de ('.armen o de Guillem Teli i àries d'òperes com II barbieri di Siviglia o Faust són algunes de les peces que inclourà el con­cert que realitzarà l 'Orquestra Simfònica de Sant Cugat, sota la direcció de Josep Ferré, demà dissabte al Teatre-Auditori. FJ concert , en què intervindran com a solistes la soprano Rosa Mateu, cl tenor Daniel Alfonso i el baix Mariano Vinuales, i en què participaran també el Cor Aulos, el Cor de Cambra del Monestir i el cor Música Escè­nica de Barcelona, comptarà també amb fragments de Doti pasquale i Elixir d'amore de Do-nizetti o de Nabuco de Verdi.

El programa, que consta de dues parts, ha estat ideat com un recorregut per algunes de les més populars peces del món de l'òpera. Josep Ferré, que ha pre­sentat també la nova imatge grà­fica de la Simfònica, indica que

Rosa Mateu, soprano. Daniel Alfonso, tenor, i Mariano Vinuales, baix, hi posaran les veus F: E. FARINYES

s'han triat les peces "que la gent vol escoltar i que de vegades no es programen".

Segons Ferré, el concert, un conjunt de "peces curtes molt ben seleccionades" que ja es va realitzar amb èxit a la Sala Cïran del Liceu en un dels primers

concerts d'aquesta nova època, té entre els seus atractius "la par­ticipació de tres grans cors de cambra" i d 'uns solistes "que són primeríssimes figures".

En paraules del tenor Daniel Alfonso, els solistes interpreten en aquest concert "un reperto­

ri d'obres molt idoni" per a les seves veus, fet que redunda en una gran qualitat de les execu­cions. El baix Mariano Vinuales assegura que aques ta és una bona oportunitat perquè el pú­blic mant ingui "el con tac te" amb l'òpera.

T e a t r e

Galiardo planteja als santeugatencs

una reflexió sobre la vellesa

'Las últimas lunas^estrena a Catalunya davant de 500 persones

ESTKR CASTANYER

-Sant Cugat -

El Teatre-Auditori va acollir di­vendres passat l'estrena a Cata­lunya de l'obra IMS últimas lunas. El munta tge , dirigit per José I.uis Carda Sànchez i interpre­tat per Juan Luis Galiardo. Car­me Conesa i Jordi Soler, va ser ben rebut pel públic santeuga-tenc, tot i que, segons els matei­xos actors, no va aconseguir la resposta que s'esperaven. Després d'haver recorregut amb molt èxit tot l'Estat espanyol, unes cinc-centes persones van assistir divendres a la primera re­presentació a Catalunya de Las últimas lunas, que es va fer a la nostra ciutat. Basat en un text de Furio Bordon, aquest muntatge va plantejar al públic santeuga-tenc una reflexió sobre la velle­sa, la soledat i la mort a partir d'u-na in t imis t a i cap t ivadora interpretació de l'actor Juan Luis Galiardo. L'estrena a Catalunya, però, no va obtenir l'èxit espe­rat. Segons explicava després de

Galiardo, ( onev/ i So/e/ van interpretar una dura reflexió sobre la vellesa F: /•'.. F.

la funció l'actriu Carme Conesa, "la resposta ha sigut una mica sorprenent perquè no reien de tantes coses com havíem imagi­nat, el públic és diferent, és molt serio. No és fred però és més se­riós i la veritat és que ens hem sorprès. És cert que en acabar ens han dit coses molt maques,

però jo crec que és molt dife­rent". La representació de Las últimas lunas al Teatre-Auditori era, en un principi, l'única pre­vista a Catalunya. Tot i això, Juan Luis Galiardo ha iniciat nego­ciacions amb la sala Villarroel de Barcelona per poder-hi presentar també aquest muntatge.

Inauguració de Carme Talleda Música

T. M. S.

Coincidint amb un recent can­vi d'ubicació del centre, l 'Es­cola de Música Carme Talleda du a terme els propers dies 23, 24, 25 i 26 de febrer unes jor­nades de portes obertes on tot­hom qui vulgui podrà gaudir de les interpretacions que faran els seus alumnes d'una gran varie­tat de peces de tots els gèneres.

La nova ubicació, que com­porta també un canvi en la con­cepció de l'escola, que abans era t a m b é comerç d ' i n s t ru ­ments. no varia el plantejament inicial del centre, que pretén "arribar a la comprensió dels al­tres a través de la música", en paraules de la mateixa Carme Talleda.

Les actuacions, programades com a exàmens dels alumnes, començaran dimecres amb un concert de piano, per continuar amb un recital de cant i piano el dijous i d'acordió divendres. Els concerts finalitzaran dissabte dia 26 amb l'actuació de l'aula d'i­niciació, amb nens de només cinc anys, i amb un concert dels professors i la inauguració ofi­cial de l'escola.

El duet Bacchus-Gasull actua al Clàssic

T. M. S. - Sant Cugat -

Seguint amb la seva progra­mació habitual, el popular local d'esbarjo santeugatenc Clàssic té previst organitzar el proper dissabte dia 26 un concert de música clàssica, a càrrec del duet d'intèrprets Bacchus-Gasull. El concert constarà d'un programa de peces de Bach, Debussy , Ibert i del mateix Feliu Gasull, un dels intèrprets del grup.

La guitarra de Feliu Gasull i la flauta de Peter Bacchus se­ran les encarregades de repren­dre aquest cicle musical que du a terme Clàssic i que vol oferir actuacions variades i destinades a sorprendre un públic capaç de disfrutar de sons tan diferents com els del jazz, les músiques del món o la més ortodoxa mú­sica clàssica, en un ambient ín­tim i acollidor.

Ojos de lobo actua a El Punt

T. M. S..

El grup cerdanyolenc Ojos de Lobo presentarà aques t diu­menge al bar musical El Punt de Sant Cugat el seu primer disc compacte, Algo personal. Ojos de Lobo, format per Joan Solà i Mario Idànez, és una formació de música acústica amb llicèn­cies heavies que actua per pri­mera vegada a la ciutat i que acostuma a dur als seus concerts, jun tament amb composicions pròpies, versions de cantants tan heterogenis com Eric Clapton, Sabina o els M-Clan. Segons Solà, que destaca la "intensa ac­tivitat" musical que desenvo­lupa el grup, les seves lletres in­tenten "que s'hi reconegui la gent que no segueix el ramat". Fruit d'aquesta activitat, el grup està en contacte amb una dis­cogràfica on-line.

Poesia catalana amb Araujo

T. M. S.

La c o m p a n y i a P e n t a g r a m a durà diumenge els poemes de tres autors catalans al Casal de Valldoreix. La veu d 'Edua rd Araujo, acompanyada d'Eric Xi-rinachs al piano, dirà els versos de Josep Palau i Fabre, Vicent Andrés Estellés i Josep Agustín Goytisolo, en un espectacle ano­menat Poesia-cava. Araujo in­tenta "fusionar música jazzísti-ca a m b la poes i a d ' a u t o r s catalans més variada".

Q S ICAlYroNS Divendres, 18 de febrer del 2000 Cuhura 39

M ú s i q u e s d e l món

El senegalès Ismael Lo V

porta els sons de PAfrica

al Teatre-Auditori

T O M MONTENEGRO

- Sant Cugat -

Quan el 1980 un joveníssim Is­mael Lò va estar vivint alguns mesos a l'illa de Gran Canària, tocant a un local anomenat Coco Loco, poc podia pensar que vint anys després la seva tornada a Espanya seria enmig de tant d'èxit. Descrit segons un tòpic com el Dylan africà, el músic de Dakar Ismael Lò és, amb Yous-sou N'Dour i Salif Keita, un dels grans cantautors africans.

Popularitzat a Espanya per la seva cançó Tabajone, que forma pan de la pel·lícula de Pedró Al­modóvar Todo sobre mi madre, re­

centment nominada per optar a un Oscar a la millor pel·lícula estrangera, Lò parla en les se­ves lletres dels sentiments més íntims dels africans. El dolor, el racisme, el respecte als drets hu­mans, etc , són alguns dels te­mes que apareixen en les cançons del cantautor senegalès, però sempre enfocats de la for­ma més positiva. Al costat de la seva guitarra i

la seva harmònica, Ismael Lò cantarà aquesta nit en el Tea­tre-Auditori de Sant Cugat, fent un repàs per algunes de les se­ves exportables cançons africa­nes, balades nascudes al ritme del rock i del blues occidentals.

Participa en la banda sonora de 'Todo sobre mi madre' FOTO: CEDIDA

íso, el seu penúltim disc, en el qual canta un duet amb Ma-rianne Faithfull, està dedicat al sofriment que han hagut de pa­tir les dones de l'Àfrica, i Jam-mu Àfrica, el darrer, continua amb les senzilles melodies i les lletres positives que caracterit­zen el músic africà. Ismael Lò va

començar la seva carrera amb un grup anomenat Súper Dia-mono, a principis dels anys vui­tanta a Dakar, i les seves lletres crítiques, l'interès per l'harmò­nica i el fet de tocar amb una guitarra acústica han fet que la crítica europea el rebategés com el Dylan africà.

C o r a l s

El Cor d'Antics Escolans celebra el desè aniversari amb

un concert a la parròquia

Bach i elcantgc&urià són bàsics en el repertori del cor R: XAVl LARROSA

T. M. S. - Sant Cagat -

El Cor d'Antics Escolans del Monestir té prevista la celebra­ció aquest diumenge d'un con­cert commemoratiu del desè aniversari de la seva formació. El director del cor, Joan Aula-

dell, es mostra "satisfet de la

tasca realitzada fins ara", ja que, entre altres coses, el cor vetlla per la permanència del cant gre­gorià i del tradicional català.

El cor consta d'uns trenta membres, un dels quals va ser escolà pels volts del 1935 i can­ta amb el seu fill, i, segons Au-ladell, "continua amb l'empen­ta del principi".

Rosa Mateu i el Cor Infantil organitzen un concert benèfic

T. M. S.

El Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat ha organitzat un con­cert benèfic el proper dia 27 de febrer al Teatre-Auditori per tal de recaptar fons destinats a su­fragar el cost de les obres d'a­dequació de la nova seu amb què compta l'entitat. El concert, que en el qual participarà la so­prano Rosa Mateu, professora de tècnica vocal al cor, acom­panyada també per Eugènia Ga-sull i Oriol Castanyer al piano, constarà de dues parts, en el transcurs de les quals s'inter­pretaran obres d'Enric Morera, Enrique Granados, Moisès Ber-rran i Albert Guinovart. A més, entre les peces incloses en el re­pertori hi ha dues composicions de la mateixa Rosa Mateu, així com d'altres corresponents a les bandes sonores de les pel·lícu­les Mary Poppins i West Side Story.

El concert de cant coral, que es durà a terme sota la direcció de Martí Marín, president de l'Associació Musical Aula de So, i d'Elisenda Carrasco, té preus especials per als nens i les en­trades es poden reservar a les oficines de la mateixa associa­ció. Durant aquest any, en el qual el Cor Infantil i Juvenil ce­lebra el desè aniversari, el con­junt té previstes algunes sortides a diversos punts del país, així com a Hongria i a Veneçuela, i participarà en el congrés de premsa comarcal que se cele­brarà properament a la ciutat.

C r í t i c a de t e a t r e

Vides transparents

Las últimas lunasds Fttrio Bordon. Adaptació de Rafael Axaotia. intèrprets: Juan Luís Galiardo, Car­me Conesa i Jordi Soler. Dirtxàó: José Luís García Sanchez Escenografia i vestuari: Ana Garay Il·luminada: José Manuel Guerra Lhcïdia: Teatre-Auditori. 11 de fe-

Juan Luís Galiardo és un bon ac­tor, i ei seu treball a l'obra de Fita-Üà Bordon, és una bona demostra­ció d'aquesta afirmació rotunda. Treballa el personatge, entusias­mat, posa l'esforç i les peles (la pro­ducció és pròpia), però ta seva presència física, impugna la imat­ge desvalguda i decrèpita que pre­tén representar. La història d'un vell a punt d'ingressar en una re­sidència de la tercera edat, (curiós eufemisme d'aquesta època que no vol sentir parlar de la vellesa i de la

EDUARP IENER

mortX portat pel fíll que vol lliurar-se 'n perquè sembla que la seva presència molesta, està farcida de moments lücíds, amargs i irònics i és, en definitiva, un monòleg fet pel lluïment del personatge del pare, ja que la reminiscència de la dona, morta als cinquanta anys, o el fill que l'obliga a deixar la seva pròpiacasa, són crosses dialècoques* sense gaire entitat personal, per ex­pressar els pensaments i sentiments que ta situació límit genera. Carme Conesa lluita per donar essència al seu personatge i quasi ho aconse­gueix. Jordi Soler fa de paret & Ga­liardo amb dignitat professional. Comença amb una escena on pesa l'origen cinematogràfic de García Sànchez, jugant al silenci per in­troduir l'espectador en un deter-. minat ambient, en un lent recorre­gut per l'habitació del vell, sense pensar que les exigències del cine

i del teatre són oposades i contra­dictòries, evolueíonant en una es­piral de records i la comparació amb la realitat actual, brillant i eficaç, per arribar a un punt de saturació sen se novetats que facin interessant per a l'espectador la continuació. La conversa amb el fill, que podria ser un element desencadenant, es mor de pura inanició per falta de contingut, i parar la representació per la necessitat de canviar de de­corat Í rraslladar-nos al soterrani de la residència, on el vell ja no parla amb l'esposa morta, sinó amb una alfàbrega, és un gran error. Amb tot, és una obra digna de veure, encara que només sigui per meditar amb dues idees, no per sabudes menys reals: "L'home és l'únic animal de la creació que sap amb certesa que un dia morirà", i "un home (una persona) sap que és vell quan es fa transparent als altres". Al·leluia!

"DEL GEST I EL ROSTRE' dimarts 22 últim dia

*&• S

Clàudia Retrat Col lecció particular Sanguina sobre paper 40 x 30 cm.

isínol

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

40 Cultura ELS4CA1VIONS Divendres, 18 de febrer del 2000

& de la histà

de Pere Vivo i €»£&

Els monestirs de Montserrat i Sant Cugat en conflicte (i II)

L'any següent —el 1504— hi va haver un segon in ten t de reforma de Sant Cugat, igual­ment encapçalada per Mont­serrat i t a m b é amb el visti-p lau de l papa , del rei i d e l 'abat, aques ta vegada a m b apel·lació fins i tot a l 'autori­tat civil. Seguim amb el Ma­nuscri t Anònim: "Rn el si-guicntc de 1504, a 17 de julio, negociaron el Abad y monjes de Montserratc con el Virrey v Capiran ( icncral que este pasase al monasterio de San ( aicufate, como lo hizo, y ha-llàndose en él, acudieron al R d o . Abad y m o n j e s d e Montse r ra tc . . . L a d e à n d o s e cl Virrey con los de Montse­rratc los introdujo, y afilera, les puso en posesión de este monasterio, mandandn se les abrieran las puertas que , los de deturo, les habían eerra-do. Y, no pudiéndolo hacer, t'iie ei Virrey a la puerta y de su mano tiro el cerrojo y les

abrié la puerta y entraron. Y al otïÇ dfa se fue el Virrey. No ífctS^eldía siguíente sia que, vçlHNgté&dose los de Montse-fratc,' de forma que, sí bíen fto les fueieron dano en las jsersonas, no les quedo àni-mo para rentar tercera inva-sion . Una segona versió redactada en català, diu: "A 17 de juliol de 1504. Entre deu i onze del dia, estant guardant lo portal del mones t i r ios síndics fra Joan de Fluvià . Prior i Sa­gristà Major i fra Francesc Desplà, Paborde Major i Si­cari, volent entrar lo comte de Ribagorça. Lloctinent Ge­neral . lo reqn i r i r en que no p e r m e t é s en t ra r en lo mo­nestir lo Ahar de Montserrat i replicant-li obriren les por­tes. Aquest dia, ent re tres i quatre després de dinar, te­n in t los p r e d i t s s índics les portes tancades, veren per les fenelles [les escletxes] de la

porta lo Abat de MofttttKHtwt cJTu» Secretari del Virrei amb •.Ittrjss monjos de Montserrat íjíjff tocaven a ta ports, als 'è$$& fou dit, per dits Síndics, <|8;%|K> volien obrir, I lo\Vt-rr«p|u« era a la elaustí%Jos e4>r$f>ei8onalinent i, e l l ma­teix, tragué lo forrellat de fa porta."

I com va acabar tot plegat? Doncs, "cadascú a casa seva i D é u a ta de tors". Escollim algunes frases prou expressi­ves; diuen els monjos de Sant Cugat: "Fou fet manament a l'Abat de Montserrat que de­sistís de tals procediments i se n ' anàs i no i n q u i e t é s lo monestir.'" Diu l'abat de Sant (Jugat fent-se enrere : "Los revocava (es ieferci \ als cà­rrecs concedits als monjos de Montserrat) ja que sols los ha­gué creat pensant que lo papa posaria l 'observança en lo dft monestir". 1, el bon abat Cis-neros, també es va fer enrere:

" C o n s i d e r a n d o q u e à d h u c non venerat terafms {el temps encara no era madur i se voi-vió a su casa y monas te r io , donde acabo sus dfas santa-m e n t e . " I, f inalment , el rei en carta als abats i de ixant-ho per més elià t ambé es fa e n r e r e : " R o g a m o s , no vos descuideis. pues hay buen ca­m i n o para q u e se r e f o r m e aqucl c o m e n t o sin trabajo y sin escàndalo . . . " . Aquest va ser un dels intents més sonats de reforma a Sant Cugat. Després, al llarg dels anys, n'hi hauria d'altres: par­tint de butl les pontifícies o de resolucions de la mateixa congregació. Però, Sant (Ju­gat, sempre es va distingir per una gran traça (i no és cap elo­gi!) a fer veure que es movia, però, gairebé sense moure's , . .

E x p o s i c i ó

Pou d'Art renova les tres sales amb una heterogènia

mostra de pintura i escultura

T O M M O M F N E G R O

- Sant Cugat .

La sala Pou d'Art va inaugu­rar el cap de setmana passat les propostes que presenta cada quin/ena en les seves tres sa­les. amb les obres de Laura Alonso, Rafel Rovira i Cristina Pérez. F.l recorregut que pro­posa la galeria santeugatenca s'i­nicia amb l'obra pictòrica de la jove artista Laura Alonso, que opta pel color com a e lement definitori i característic de la seva obra.

Alonso exposa per primera ve­gada fora d'una col·lectiva, pre­senta un total de quinze obres que glossen el seu treball dels dos últims anys. Tot i que re­coneix que molt del públic que veu els seus quadres intenta tro­bar algun rastre figuratiu, la pin­tura d'Alonso fuig de l'evoca­ció de les formes concretes dels elements reals, a la recerca de la sensibilitat de l'espectador. En paraules de la mateixa Laura Alonso, la seva pintura intenta

aconseguir "que l'espectador se senti emocionat", especialment a través de l'ús del color, i que aquesta emoció es tradueixi en "un impacte" visual que absor­beixi la seva atenció.

Alonso busca " t r a n s m e t r e l'essència" d'allò que vol dir i se sent influenciada moltes ve­gades "per de t e rmina t s e le­ments de la naturalesa: el vent, l'aigua, el mar...", sense que en les seves pintures, vius embol­calls d ' intensos colors, vulgui representar "res en concret, cap forma", sinó tan sols sensacions.

La sala del mig de Pou d'Art està destinada a l'obra de Rafel Rovira. Aquest escultor i pin­tor, que defineix les obres que componen aquesta exposició, no com a escultures, sinó més concretament com a "ensam-blatges", té vertadera predilec­ció pels elements naturals. La pedra i la fusta de l'entorn rural del Pirineu, amb el ferro vell són els materials que fa servir en les seves composicions. Se­gons Rovira, "els còdols de riu,

Pou d'Ari ixposr/ l'obra de tres aïlr

les pedres de muntanya i els troncs d'arbre lligats amb ferros rovellats reflecteixen moltes ve­gades els meus propis estats d'à­nim i sentiments". Això porta Rovira a afirmar que "hi ha una forta relació entre l'home i els elemenrs naturals".

A través de \ int-i-una escul­tures de l'últim any, l'escultor aprofita les formes que presen­t en a q u e s t s m a t e r i a l s , q u e "moltes vegades de te rminen allò que finalment vols dir" i as­segura que la seva activitat re­quereix d'un "esforç físic con­s ide r ab l e " , una cosa q u e es transmet en la seva obra.

Les obres de l'artista Cristina Pérez ocupen la sala del Pou de

tf. lontempoiams FOTO h. F.

la galeria. Es tracta d'obres de caràcter figuratiu on la pintora aprofundeix en els e lements més usuals i quotidians, acon­seguint en l'espectador una sen­sació de familiaritat.

A través d'una paleta de colors molt personal, Pérez aconse­gueix donar naturalitat al con­trast i, sense renunciar a cap ele-m e n t d e la f igurac ió , pe rò incloent-hi també grafia, mostra en les seves composicions una cara alternativa de les coses que ens envol ten . Gots, culleres, taules..., són els objectes que ens envol ten ment re experi­mentem els nostres sentiments més íntims, i moltes vegades en quedem impregnats.

El 'Domna' de Tetrateatre arriba al Teatreneu

T. M. S. - Sant Cugat -

L'espectacle de poesia, músi­ca i dansa Domna, del grup sant-cugatenc Tetrateatre es repre­sentarà al teatre Teatreneu de Barcelona durant els pròxims dies 6, 13 i 20 de març. Aques­ta és la primera sortida del mun­tatge després de la seva repre­sentació durant la sisena edició dels Nadals de poesia, música i dansa al claustre del Mones­tir de Sant Cugat .

En aquesta ocasió, i d in t re de l'espai "Els dilluns del Te­atreneu", DO////M es durà a la

sala ( i ran del t ea t re , ja que ateses les seves característ i­ques escèniques no era apte per ocupar la Sala Cafè Tea­tre, lloc on hab i tua lmen t es programen els espectacles que es representen els dilluns i per on han passat molts dels prin­cipals muntatges de poesia es­trenats enguany.

Segons la directora de l 'es­p e c t a c l e , Dolors Vilarasau, "estar en la cartellera de Bar­celona és un magnífic apara­dor, i sempre hi ha la possibi­l i t a t q u e e t v e g i a l g u n programador". En paraules de la directora, el munta tge que presentarà Tetrateatre a Bar­celona "no tindrà grans can­vis" amb relació al presentat aques t desembre a Sant Cu­gat, tot i que "l 'absència de l ' e lement natural escenogrà­fic que és el claustre" farà que es replantegin alguns aspec­tes relacionats amb l 'ambien­tació.

Vilarasau, que creu que "es pot produir a comarques però s'ha d 'exhib i r a Barcelona", es mostra satisfeta per aques­ta opor tun i t a t , tot i q u e re­corda que "molts dels nostres espectacles han arribat a Bar­celona", com és el cas de l'ho­menatge a Lorca Te maridaré mi corazón, i d ' £ / Comunicar de Havel, estrenats als teatres Adrià Gual i Nou Tantaranta-na respect ivament .

Domna està ideat com un iti­nerari per la poesia medieval a t r avés de q u a t r e q u a d r e s escènics, en què els intèrprets donen forma a composicions qUe van des de les cantigas de amigo, fins a kharja (jarckas), així com a passatges de troba­dors i trobadores i, finalment, a un conjunt dels millors po­e m e s de temàt ica femenina que ha donat la tradició an­g l o s a x o n a al s e g l e X X . El

munta tge aprofundeix en els diferents rols de la dona a tra­vés d'una expressió formal ba­sada en la mul t icul tura l i ta t .

ELS^CArYTONS Divendres, 18 de febrer del 2000 Cultura 41

Les s a I e s d ' a r t

Francisco Marruecos. Responsable de TEspai Gorina

,6Dono servei al pintor abans que al públic, per això no tinc fons d'art"

TONI MONTENEGRO

L'Espai Gorina és el resultat d'un somni personal, el de Francisco Marruecos. Galerista i pintor, Mar­ruecos és un gran coneixedor tant de les virtuts com de les misèries del món de la pintura. Si bé asse­gura que si hagués sabut abans la feina que comportaria obrir el seu espai -"gairebé una ONG per a pintors"- no hauria aixecat la per­siana. Una vegada consolidada l'experiència, i després de dos anys, Marruecos diu que no ho deixaria per res del món.

- Quin és l'esperit inicial de l'Es­pai Gorina? - La idea amb què va néixer aquest espai consisteix, no a donar una importància primordial a la pintura, sinó a donar-la a aquell que vol exposar. Volia donar l'o­portunitat a l'artista de presentar la seva obra en un local digne, sen­se pretensions econòmiques, on no hagi, per tant, de pagar comis­sions o de deixar la seva obra en dipòsit i, sobretot, on tingui l'o­portunitat de fer currículum, de promocionar-se en un local on el protagonista és ell. A l'Espai Go­rina el servei el donem a ell, al contrari del que fan les galeries dedicades a la comercialització de l'art. Si hi ha algú que s'ha de po­tenciar, aquest és el pintor.

- Això neix de la teva pròpia ex­periència com a pintor? - Sí, es clar. Avui dia, la pintura

és un negoci, i un pintor ha de sa­ber plantejar-se-la com a tal. Per guanyar un determinat marge s'ha de fer una inversió. Com que jo com a pintor ni podia ni volia as­solir la forta inversió econòmica que em costaria donar-me a conèi­xer en determinats nivells, havia de promocionar-me a poc a poc, tenint la meva galeria. Allò que he volgut per a mi ho ofereixo al pintor que ve a l'Espai Gorina.

- Quina ha estat la resposta dels artistes? - Un èxit. L'any passat vaig co­brir totalment la programació, aquest any també, i ja estic pla­nificant el 2001. Això vol dir que la fórmula té èxit. Ara bé, això no és barat, l'Espai Gorina ha de fer front a moltes despeses.

- I una proposta tan centrada en l'artista té bona acollida en­tre el públic? - Hi ha molta gent a Sant Cugat que ha entès aquesta idea, i que té confiança en l'Espai Gorina. Això és perquè la meva galeria és una incògnita. Com que l'Espai Gorina no posa condicions a allò que exposa (dintre d'un llistó de qualitat), aquell que està interes­sat per l'art es pot trobar una set­mana amb una exposició que val molt la pena L ala següent, que no la val tant,

- Teniu fons d'art? - No. Em nego a tenir-ne. El fons d'art és un expoli al pintor. Tal com s'entén actualment, el fons d'art és el pagament dels pintors

l.'Espai no imposa cap condicionament a l'artista R: XA VILARROSA que han anat passant per una ga­leria, a part de les comissions. Tot i això, l'Espai Gorina tindrà en el seu moment el seu fons d'art, entès com un conjunt d'obres que s'ha anat comprant als pintors.

— Donat el seu interès per pro-mocionar artistes al marge del mercat de l'art, creu que falta promoció pública de l'art? - Es promociona cert art, a deter­minats nivells i per part de deter­minades institucions. En el cas de Sant Cugat, per exemple, l'Ajun­tament du a terme una bona po­lítica en aquest aspecte, però un sol organisme no pot fer front a la demanda existent. A més, fer ex­posicions -públiques o privades-és una activitat cara.

— Què penses d'aquell tòpic de "la intensa vida cultural de Sant Cugat"? - Això pot resultar enganyós. Quan algú va al Teatre-Auditori, normalment veu sempre a la ma­teixa gent, i a la llibreria hi ha nor­malment sempre els mateixos comprant.. Això passa amb l'A­teneu, amb els centres culturals i amb un munt d'activitats: sem­pre hi ha un nombre molt deter­minat de gent. La vida cultural de Sant Cugat és la mateixa que la de qualsevol ciutat. El que sí que hi ha aquí és un gran nom­bre de gent que pinta. I l'oferta no s'avé amb la demanda. A més, molta gent compra pensant no­més en la inversió que fan.

" sí"

Casal dels Infants del Raval Intermón Metges Sense Fronteres Entitat: 2100-"la Caixa" Entitat: 2100 - "la Caixa" Entitat: 0182 -

Oficina: 3001 Oficina: 0765 Banco Bilbao Vizcaya Núm. compte: Núm. compte: Oficina: 5734

62-2500027078 81-0200111128 Núm. compte: 37-000748701

Amnistia Internacional Justícia i Pau Entitat: 2013- Entitat: 2100-"la Caixa" Unicef

Caixa de Catalunya Oficina: 3200 Entitat: 0081 -Oficina: 0618 Núm. compte: Banc de Sabadell Núm. compte: 91-2500001851 Oficina: 0025

70-0200417948 Núm. compte: 22-0001382541

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins Mans Unides Sant Cugat de Sarrià) Entitat: 2013-

Entitat: 2013- Caixa de Catalunya Caixa de Catalunya Oficina: 0492

Oficina: 0100 Núm. compte: A . *:.k/ X « ^ r ^ H Núm. compte: 09-0200046502 J f e ^ m m « . 57-0200662441

Col.lab ora-hi!

La figuració de Cebrià i el dibuix d'lona deixen Gorina

T. M. S. - Sant Cugat -

Diumenge vinent finalitzen les exposicions de les artistes lona i Rosa Cebrià a l 'Espai Gorina. lona, una artista molt polifacètica quant a tècniques pictòriques, presenta en aques­ta ocasió una part de la seva producció sobre paper. lona destaca per l'expressivitat dels seus retrats i per l'equilibri d'u­nes obres de tècnica molt de­purada i complexa.

Rosa Cebrià, en canvi, acon­segueix una forta naturalitat en les seves composicions, en què s'aprecia una gran predilecció pel paisatge, que in terpre ta amb una paleta de colors suaus. Aquests trets es tradueixen en una pintura sense secrets, molt neta i transparent.

ESFERA D'ART

ACADÈMIA TALLER

DIBUIX I PINTURA

CLASSES PER A NENS I ADULTS

ADULTS • Aprenentatge de totes les

tècniques • Iniciació al dibuix i

a la composició • Preparació proves accés

a Belles Arts

NENS • Classes de plàstica per

a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels S anys

• Tallers de dibuix, pintura, modelat i cartopedra

HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tardat: de dilluns a dijous de 17 a 21 h DIv · ·K l r · · tancat (depanent de cUf*os espacffics)

C/ Sant Ramon, 21

08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 675 91 44

42 Cuhura ELS /CANTONS Divendres. 18 de febrer del 2000

El r e p o r t a t g e

L'any 1456 es va haver de limitar la caça a Barcelona. Faisans, francolins i perdius només podien ser per­

seguits i morts de Carnestoltes a setembre. Ara la caça en general és prohibida a la muntanya de Collse-

rola que pertany a Montcada, Esplugues i Barcelona. En tres municipis no s'hi caça i en sis, sí.

Per què es caça a Sant Cugat?

"Amb els pardals que hi fan estada ..." (J.S. Pons)

MARIANCKI.A ROVIRV

- Sant Cugat -

Ks el dissabte 29 de gener, a les on/e . Xerrada informativa entorn del tema de la caça, al centre d'informació del Patro­nat de ('ollserola. De seguida s'evidencia que el tema és polè­mic i les coses estan forca em­bolicades : \ o hi ha una llei que ho reguli, sinó tres, de protec­ció d'espais, d'animals... Zones urbanes, forestals, naturals i se­nti naturals. Indefinició.

- La competència és de la Ge-neralitat, nosaltres només po­llem fer recomanacions i ens po­d e n fer cas o no. Pe rò els ajuntaments poden declarar el seu terme /ona de seguretat i aleshores no s'hi pot caçar, és el que han fet Barcelona, Montca­da i Ksplugues.

Lluís Caballero amplia la in­formació del tema amb el pro­jecció de transparències de ve­dats i /.ones privades. A Sant Cugat n'hi ha dues. cap a la ban­da de Cerdanyola i de la Salut. Kl nombre de caçadors no para de créixer i els espais forestals, no.

- Són un col·lectiu molt cohe-sionat i fan força. Fèiem una proposta perquè no es cacés a les /ones naturals, es debatia i ells van venir aquí en tres auto­

busos... Finalment no va arre­lar. Fins al 1993 es caçava al 50% del parc.

I li intervenen persones del pú­blic. Fs comenta que van ar­mats. Que no es pot parlar amb ells, si se'ls troba caçant en zo­nes prohibides. Un senyor co­menta que li van disparar quan anava en bicicleta. Lna senyora surt cada dia a Valldoreix a pas­sejar el gos, i els troba caçant pels camins i prop de les cases. Ha intentat, inútilment, dialo­gar-hi.

- Vaig anar a l'Ajuntament i em van dir que tenien les mans lli­gades, no hi podien fer res. Ara resulta que això no es així! Que posés una denúncia, però és que els has de fotografiar mentre fan la infracció i això és impossible.

- Pels camins és prohibi t de caçar. Per on van els caçadors? Pels camins. Nosaltres només tenim dos guardes i no es dóna l'abast. Avui hi ha dues batu­des, doncs només podran anar-hi a una. La Generalitat no hi envia mai cap vigilant. Kl que fem és agafar mostres, s'analit­zen i se'n fa un seguiment.

Perill per la gent que camina. Sense controls. No es respecten camins ni els 100 met res de distància a les cases. Cacen tres diumenges d'agost (mitja veda) guatlles, tórtores, coloms, gar­

ses i estornells. Del 12 d'octubre a mig febrer, caça menor i major. Dijous, d iumenges i festius, però se'ls veu alrres dies. I n senglar se'l poden menjar, però què en fan, d'una guineu? - Res, la maten i la deixen allà, és matar per matar. Absurd... Hi ha molts absurds , en aques t tema. Com que es pugui caçar pels volts de la Torre Negra.

Van demanar 37 batudes i la Generalitat només en va reta­llar dues. Mana el diner? Del 91 al 99 foren morts 56 senglars per... 772 caçadors i 614 gossos. Hi ha molt de furtivisme. Fotos de trampes, milers de llaços, gà­bies. Kls enganyen de mil ma­neres, amb menjar, fent tolls, etc.

- El Parc volia fer una zona de protecció per a la fauna salvatge, on no s'hi cacés mai. La Gene­ralitat no ho va acceptar i enca­ra estem encallats.

La caça hauria de ser prohibi­da, es diu. Sant Cugat té 1.800 h e c t à r e e s a Co l l se ro la q u e l'Ajuntament podria fer zona de seguretat. L'any passat, dins el bosc, hi va haver un ferit que per sort va ser lleu. Ks comenta que quan hi ha un mort és quan les coses es mouen.

La caça era una activitat bàsi­ca, des que els humans eren ho-mínids i encara al Paleolític. Fa

('fi ser preciós i perfecte que i

9.000 anys, al Neolític, la rama­deria i l'agricultura s'hi afegien com a font d'alimentació. Aque­lla gent, que eren molt pocs, po­saven trampes i feien armes. Ara algunes tribus primitives cacen amb els mètodes de sempre, per menjar. Ris pigmeus fan sots, d'altres es disfressen o usen re­clams. Tot això lligat amb cultes a les divinitats.

Una cançó tradicional del se­gle XIV, que sembla venir del Cap d'Estopes, deia " Don Joan y Don Ramon ne vénen de la cassada : Don Ramon cau de ca­vall..." Kl segle anterior Llull havia escrit: "Los auçeyls qui van volant per l'àer, volen per occasió con pusquen percaçar lur vianda", i les Cròniques de

-oi volar FOTO: CEDIDA

Jaume I: "Que s 'eren èxits a percaçar: los uns per lenya; los altres que haguessen què men­jar... que' l rey de Granada de lonc temps havia percaçats los moros d'elén-mar."

La muntanya, que ja era aquí abans que nosaltres, és plena de vida, encara una mica lliure i salvatge. Moltes persones la respecten i els agrada fer-ne coneixença. Anar-hi a passejar; veure, potser, algun esquirol enfilar-se per una soca; escoltar els ocells o seguir les petjades d 'un senglar, sense perills in­necessaris. Descobrir la màgia del bosc, en els rajos de sol que s'obren pas o la boira que ho omple tot amb un tel de mis­teri.

C r í t i c a de c f ti 0 m B

Pel·lícula: Kl dilema Director: Michael Mann Actors: Russell Crowe, Al Pa-cino, Christopher Plummer Durada: 160 minuts

Arriba una pel·lícula de les que fa temps que no vèiem, una tor­nada al cinema-denúncia, so­cialment compromès, en la lí­nia de Tots els homes del president, que prenia com a tema la in­vestigació dels dos periodistes que van destapar el cas Water-gate. Com ha declarat Al Pacino, "dues dècades enrere el mate­rial [guions] sempre tenia més energia sociopolítica que el que es llegeix actualment". Aquest no és el cas a Ei dilema. Cas, fets i personatges reals. El dilema ("The Insider") tracta de la denúncia que l'antic cap cien­tífic d'investigació de la taba-

Jocs bruts ISABEL SÀK.Z

quera Brown & Williamson va fer de les pràctiques lesives con­tra la salut pública en la pro­ducció del tabac per part d'a­q u e s t t o t p o d e r ó s sec tor industrial, que només té per da­vant seu el d'armament i el de la indústria farmacèutica. Un testimoniatge que fa feredat i dóna una altra dimensió a la llui­ta contra ei tabac.

Jeffrey Wigand (Russell Cro-\ve) és conscient que un cop que digui el que sap la seva vida estarà compromesa . Lowel l Bergman (Al Patino), produc­tor del programa televisiu 60 mi­nuts, emès per la CBS, grava la famosa entrevista, i es compro­met personalment a protegir la font d'informació.

Dos poders enfrontats. D'una banda, una indústria que mou mils de milions de dòlars; de

Paltra, l'anomenat quart poder als Estats Units, els mitjans de comunicació. Per primer cop Bergman troba que la seva au­tonomia és discutida, que ell no té l'última paraula a l'hora de decidir què és el que s'emet i cl que no.

El dilema és un treball soberbí, amb línia ascendent, que es ca­racteritza per una primera mei­tat més pausada, que mostra el conflicte de Wigand, amb una interpretació antològica per part de Russell Crowe. La segona meitat està marcada pels girs de l'acció, la persecució a la qual és sotmès el científic, la lluita de Bergman. El ritme s'accele­ra a mesura que creixen les com­plicacions i les pressions es fan més i més fortes. Tema, guió, direcció i actors,

tot el fa un film de primera línia.

25 anys de l'escola pública

de Valldoreix Amb motiu dels 25 anys de lescola pública de Valldoreix. CEIP Jau­me Ferran i Clua. s'està preparant una exposició de materials històrics de l'escola que s'ha previst que estigui oberta al mateix centre des de l'I fins al 16 de juny.

La comissió organitzadora dels actes del 25è aniversari fa una cri­da a totes aquelles persones que puguin tenir material relacio­nat amb l'escola des de la inauguració l'any 1974 (o bé abans. "quan el centre estava als locals de l'actual Casal de Cultura de Vall­doreix).

Si en teniu fotos, diapositives, vídeos, pel·lícules, objectes (ba­tes. quaderns, manualitats...) o bé si en guardeu algun record o anècdota divertida, poseu-vos en contacte amb la Secretaria del centre o amb l'Imma Seuva (tel. 93 589 42 22). o la Teresa Balanyà (tel. 93 675 50 64) abans del U d'abril.

Col·laborem-hi tots!

Lescola és part de la nostra història.

ELS4CANION5 Divendres, 18defebrerdel2000 Publicitat 43

EL UDER fN INFORMÀTICA... MES A PROP TEU!

o o o

i

VOBIS Microcomputer, la primera cadena

europea d'informàtica, inaugura a Sant

Cugat el divendres 18 de febrer, un nou

punt de venda d'ordinadors amb la més

avançada tecnologia.

2 5 DE FEBREI f ' ^ M f ï , I . " s -

SORTEIG d'una impressora HP Deskjet 720 C

&$%&••*•#£ 'S*

18 DE FEBRER

-INAUGURACIÓ-

Vine el dia 25 de febrer a les 18 hores a VOBIS, la 1 a CADENA

EUROPEA D'INFORMÀTICA, al carrer Santiago Rusinol núm. 50 de

Sant Cugat del Vallès. Sortegem una Impressora HP Deskjet 720 C*.

NO FALTIS A LA INAUGURACIÓ! c. Santiago Rusinol, 50 de Sant Cugat del Vallès

OS 4 CANTONS

Immobiliària 44 Divendres, IS de febrer del Ï000

A L Q U I L E R

• Despacho z. Can Gatxet Sup.: 62 m2. Diàfano, totalmente exterior, muy luminoso, plaza de pàrking.

Alquilen 75.000 ptas.

• Piso nuevo z. Monasteno Sup.: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción, gas natural, suministros contratados.

Alquilen 70.000 ptas.

'Endavallada. 21 bx • Tet. d 3 5(89 4 5 66

A L Q U I L E R • Gran cartera

Pisos desde 90.000 hasta 250.000 ptas. Casas desde 110.000 hasta 1.000.000 ptas. P. EJEMPLO: Mira-sol, unifamiliar, 3 hab., calefacción, trastero, buena zona, jardín 110.000

V E N T A • Pisos desde 17 hasta 91 M.

Obra nueva desde 19,8 M. P. EJEMPLO: Monasteno, sobreàtico (c/ascensor), 3 habitaciones, terraza 30 m2, totalmente reformado, magnífícas vistas y trastero Solo 25 M.

• Sant Cugat Valldoreix, Mira-sol y la Floresta Gran cartera d'e torres adosadas y um'familiares en proyecto, obra nueva y 2a mano, desde 28.5 hasta 195 M.

ijCONSÚLTENOSü

P I S O S EN V E N T A • Z.Torreblanca. Sup. 95 m2, 4 dorm., 2 banos, calefacción a gas, ascensor, 4 m2 de balcón, pàrking opcional 19 M • Z. Centro. Sup.109 m2, 4 dorm., 2 banos, ascensor, pàrking + trastero, terraza 9 m2, 1 pi. pàrking. Estado impecable 26.5 M • Z. Coll Fava. Sup. 144 m2, 4 dorm., 2 b., calefacción a gas, ascensor, sal.-comedor 27 m2, terraza 4 m2, estudio 20 m2. Estado impecable 43.5 M

TORRES ADOSADAS EN VENTA • Z. Can Gatxet Sup. 200 m2, 3 dorm., 2 b., aseo, calefacción a gas, pàrking + trastero, estudio 20 m2, con terraza solàrium 12 m2 48 M • Z. El Colomer. Sup. 136 m2, 3 dorm., bano, aseo, calefacción a gas, estudio 20 m2, cocina-office, sal.-comedor 26 m2 y jardín privado 48 M

j i^ j l j i l | ÏÏ H T illiiii iiillll llBi s^5P9L?3SS§£*&«-,!?' ip^S.** 1*]

JMIM V J ^ M mim» A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., com.-sal. , coc.-off . , bano comp., aseo c/ducha y calefacción. Mucna luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., com.-sal., coc.-off., b. comp., aseo c/ducha y calef. Mucno sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 do rm . , com. - sa l . , 2 b. comp. , amp. t r za . , z. com. c /p i sc . Perf. estado 100 .000 + gastos V E N T A • Zona Edèn. A estrenar.. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp., vestidor, lavad. y t ras t . Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina28.350.000 • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc , lav., bano comp. reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estació 23.000.000 • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, bano, aseo. Mucho sol. . . .

37.750.000

• Can Trabal. Casa individual, 2 habitaciones, comedor con chimenea, cocina y bano. Trastero y bodega. Solar 238 m2. Fabulosas vistas y mucho sol. Todos los servicios de alta 14 M • Jto. Estación. Piso alto 70 m2, 3 hab., sal.-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/dia 17 M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc-offïce, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket calef., pàrking 125.000 ptas./mes • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., sal-com. 30 m2, coc.-off., bano completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta 130.000 ptas./mes • Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, sal.-com., coc.-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y piscina comunitària, pàrking + trastero 150.000 ptas./mes

F I N j ; A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

mm 93 589 03 07 / F. Macià. 69 - 93 674 24 69

• Junto Mercado. Centro, atico dúplex nuevo, magnífica terraza, vistas, m. sol, estado y situación inmejorable, 3 hab. + est., 2 b. + aseo, sala indp., acab. l a edad.43.950.000 (264.144,81 euros) • Ctra. Cerdanyola. Para entrar a vivir, gran terraza. 80 m2, parquet, carp. aluminio, cocina y banos nuevos. En perfecto estado 27.450.000. (166.977,82 euros) • Atico dúplex. 200 m2, 5 hab., 2 b. comp., aseo, amp. sal.-com., coc-of. Perf. orient, y sit., z. com. c/piscina, acab. lujo, trza.60 m2, solàrium 100 m2 67.000.000 (402.678,10 euros) • Pla del Vinyet. Gran piso, 4 hab., aseo, coc-of., todo exterior.46.990.000 (euros 282.415,58) • La Floresta. PI. Centro. Magnífica casa 2 plantas, 180 m2 + 700 m2 parcela, 4/5 hab., 3 banos, cocina-office, calefacción, gran piscina. Vèalo 57.750.000 (347.084,49 euros) • Parc Central. Obra nueva, dúplex, 4 hab., acabados calidad, jardín, pi. pk desde . . 39.150.000 • Av. Lluís Companys. 3r piso, 70 m2, 3 hab., b., salón, cocina, ascensor 21.750.000 • Detràs FGC. Piso de 4 habitaciones a reformar 17.500.000

ïMrmms i Tautet. 33: ••#̂ mmm9m:MB®m% 71

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 barios, 2 amptias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir . .29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

Rbta. de* Celler. 2 • Tel. 93 589 OO 6 6

£1 P I S O S • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors 19.000.000 • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c ) , piscina 35.000.000 • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing 60.000.000 • Can Picanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c.) 44.000.000 • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c ) 75.000.000

U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 35.000.000 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles 55.000.000 • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65.000.000 • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89.250.000 • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c.) 160.000.000

..€/ Satftíàtto :Múàmm^mMc*::t<ibL·\\9B.,.et^.Sí:..iQ, WIÜ

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.20 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000

Rius i Taulet. 4 • Tel, 9 3 6 7 4 12 41 - 93 6 7 4 13 6 6

VENTA • Casa adosada en El Colomer Planta sótano: 2 plazas pàrking, lavadero y plancha. Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office. Planta l a : 1 suite, 2 habitaciones, y bano. Planta 2a: estudio, solàrium y excelentes vistas. Decoración y muebles a medida 57 M

A L Q U I L E R (gastos comunidad incluidos) • Piso en Coll Fava. Nuevo, 3 hab., 2 b., parquet, pàrking, trastero y piscina 110.000 • Atico en Parc Central. 3 hab., 2 banos, parquet calefacción y aire acondicionado, gran terraza solàrium, 2 pi pàrking, trastero, comunidad con gimnasio y piscina 185.000 • Piso c/ Vallès. 3 habitaciones y bano 65.000 • Piso c/ Xerric. 4 habitaciones, 2 banos y calefacción 95.000

• Pis z. Estació. 70 m2, 2 dorm., calefacció i terrassa. A reformar 21.5 M

• Pis al Golf. 70 m2, 2 dorm. (1 suite), 2 banys, calefac, terrassa, pàrquing i traster 36.5 M

• "Àtic z. Estació. Reformat, 110 m2, terrassa 18 m2, 3 dorm., estar. Bona orientació . . .38,5 M

• Pis Pla del Vinyet. 125 m2. terrassa 18 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 pàrquing, z. con piscina 44 M

• Bellaterra En construcció, solar 800 m2, vivenda 300 m2, 5 dorm., 2 pi. pàrquing 70 M

• Turó del Golf. En construcció, solar 615 m2, vivenda 400 m2, 5 dorm., 3 pi. pàrquing . . .96 M

• Adossada El Colomer. En lloguer, 180 m2, 100 m2 jardi, gran estudi, pàrquing 240.000

H E R F I N Q U E S _ ^ J P I S O S • Rubi-Lomas. Ref. 1051. Piso 88 m2, 3 hab., bafio y cocina muy bien, terraza 14 m2, ascensor, calef., puertas embero, ventanas de aluminio. Impecable 16.000.000 • Rubí-25 Setembre. Ref. 1907. Piso 80 m2, 3 hab., bafio, a. y coc. origen. Ideal parejas. .10.000.000 • Rubí-Can Fatjó. Piso 80 m2, 3 hab., bafio y cocina imp. , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21.000.000 • Rubi-Nueva promoción Z. Mercado. Pisos 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y trastero, muy soleado. Acabados de primera calidad. Últimos pisos a la venta desde 17.520.000

C A S A S Y T O R R E S c T j • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 3369. Casa 280 m2, 4 hab., 2 bafios, cocina, 2 terrazas, calefac. Todo nuevo. Impecable 33.500.000 • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares de 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 bahos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Ultimas casas desde. . . .33. 500.000

Cerva«vt«s. 5 2 . Rubf • Tel. 9 3 6S>7j4_5_62

I M D E S A V E N T A S • El Colomer. Casa adosada 200 m2, 3 hab. (1 suite con banera hidromasaje), bafio con ducha, aseo, sal.-com. 30 m2 con chimenea, coc.-office, buhardilla 30 m2 con chimenea, terraza, garaje 2 coches, bodega, trastero, jardín privado 40 m2, semiamueblada 56.650 M • C/ Manné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 banos, aseo, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast, z. comun. Comp. reformado, alarma, pers. eléct., parquet, aire acond. en saL-com. . . .60 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., saL-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pL pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acond. en salón-comedor 67 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1 ' calidad. . .105 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio con bafio, 3 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magnificas vistas. Solar 1.700 m2 n o M

maça Octaviè, « - Tet. 9 3 6 7 S 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 57 0 4

P I S O S • 888- Ctra. Cerdanyola. 78~m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., calef. radiad., ascensor, gas natural. Ocupación inmediata 18.200.000 • 897 -Av. Lliris Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext), 1 b., ascensor, soleado 19.500.000 • 923 - Pta del Vinyet 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast., pisc. com. Solo estrenado 33.600.000 • 785. Z. Golf. Sal.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2,1 pk, trast, jardín com. . .34.500.000

T O R R E S A D O S A D A S • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c, saL-comedor, codna, 3 hab., 3 bafios, aseo, estudio c/bano y terraza, calefacción, etc 53.000.000 • 921 - Z. P. Central Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c, trast, sal.-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza. Impecable 63.000.000

Av. Lluïs C o m p a n y s . 8 - Tel. 9 3 6 7 5 3 3 5 5 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

N D V E N D E S

• Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34.400.000

• Can Gatxet Pis seminou amb terrassa. 4 hab., 2 b., saló-menjador. P-2921 31.400.000

• Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-ofRce. P-2884 29.700.000

• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834 24.000.000

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 45.000.000

• Valldoreix. Unifam. 4 hab. + 1 suite, saló 40 m2, cuina 20 m2, trsa. 25 m2, i pk. C-971 . .54.000.000

• Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pl.C-943 . .60.000.000

-: &os.nmmi^»&*imímmma& &*mm

F I N L L O G U E R S

• Pis nou a estrenar. Coll Fava, zona comunitària, 1 hab. + despatx, 1 pL de pàrquing + traster • Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 3 hab., bany reformat (comunitat inclosa) 75.000 • Pis a prop estació. 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacció 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Àtic A prop estació. 3 hab., bany, terrassa, calefacció, reformat 23 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

Val ldore ix . 6 0 4 Tel . 9 3 6 7 4 6 7 * S - 9 3 S 8 9 3 3 6 8

I N M A R B A SENDES 1 Pis cèntric 4 dorm., bany, lavabo, ascensor, vistes Tibidabo, reformat 23 M 1 Pis cèntric. 140 m2, 4 dorm., 2 banys, saló 32 m2, gran terrassa, ascensor, pàrq. Impecable . . . 41 M • Pis. z. Pla del Vinyet. 230 m2, saló 40 m2, 4 dorm., 2 b., terr. Mançarda, pk, traster, piscina... 75 M 1 Adossada z. Sant Domènec 4 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa, jardí 60 m2, pàrquing (2 c.) . . 39.9 M 1 Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M ' Adossada c/ Alvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M > Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M ' Torre Valldoreix. Z. estació, solar 1.000 m2, 7 dorm., 3 banys, calefacció gas. Bon estat 64 M 1 Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suittes), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric Z. Creu Roja, 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex, lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones. VENDA o LLOGUER.

F I N I D E N T E

N U EVA P R O M O C I Ó N

• Junto F6C • Pisos y Iticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l a calidad

DESDE 20.720.000 ptas.

C/ C a s t i l l e i o s , 3 1 - Tel. 9 3 6 7 5 I S 4 8

R I V E R I M M O B . &

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit, 2 bafios, estudio, terraza 46.000.000 • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 bafios, 3 pàrking, trastero 56.000.000 • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 bafios, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57.800.000 • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 bafios, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72.000.000 • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28.500.000 • Piso Rius i Taulet Sup. const 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo, reformado, parquet, pàrking 40.950.000 • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 bafios, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina 84.900.000

mmam„0'tiavimm.m <m w&rnt-mmsímpwm i7»84;o3

A S A L L O G U E R S

• Av. Lluís Companys. 90 m2, 3 habitacions, 2 terrasses amb sol, cuina i bany complets, galeria, calefacció, a prop de l'estació 69.000

• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets 55.000

• Baixada de l'Alba. 110 m2, 4 habitacions, cuina i bany complets, terrassa 65.000

• LocaL C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 60.000

_ _ jc VENTA • Z. Centro-Estación. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bafio + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bafio, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) E S T A B L E C I M I E N T O S • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

•*£lua,sia. * l oca l 8 (erttradA oèr Or. ««irttto^ 2*V * Tet. 9 3 6 7 4 8 8 OI

F I N A L L V E N T A S

• Mas Janer. Torre con 3 habitaciones, bafio + aseo, codna espaciosa, garaje y jardín en perfecto estado. Para entrar a vivir 38.5 M

• Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitaciones + estudio, 3 bafios, patio interior 65 M

• Valldoreix. Torre nueva construcción, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 bafios, garaje amplio. Buena zona 68 M

« I r ^ b í l M. Cíttto Verdaàuer , 1 9 . V a l l d o r e i x * Tel . 9 3 5 8 9 3 5 %7

L L O G U E R S

PISOS • Rbla. del Celler. 41. 3 hab., bany, lavabo, saló-menjador, cuina, safareig, terrassa i plaça d'aparcament • Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000 • Rbla. Ribatallada. 100 m2, 4 hab., armaris encastats, bany comp., lavabo, sató-menj., cuina moblada, terrassa i plaça d'aparcament (opcional) 125.000 CASES • Can Rabella (Mira-sol). 3 hab., 2 banys complets, cuina moblada, saló-menjador, estudi, plaça d'aparcament i jardí privat 150.000 LOCALS • Av. Francesc Macià. 55 m2, ideal per a negoci.

: P a s s a t g e d^mmMw,^/n\.*mamSBi9. 49::44:

M A S V E N D E S

• Ref. 135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses 73 M • Ref. 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa 30 M • Ref. 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estació 17,5 M • Ref. 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing 45 M • Ref. 155. Torre amb piscina, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases 42 M

L L O G U E R S

• Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. .250.000 ptes./mes • Ref. 154. Pis a prop estació, 4 hab., b., aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa.. .120.000 ptes./mes

Dr. Muril lo. 6 . Sant Cimat * Tel. 9 3

- Empresa germano espanota de Senricios Inmobiliarios -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA tQué hacemos? Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. tCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos:

• Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personauzado (.Dónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just

SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. íNuestros dientes? Multinacionales, Entidades fínancieras y Consulados. tldtomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, ftaliano, catalín y castellano.

HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍLIAS EXnUNJBUS A SAHT CU6AT

Beltran i Ròzo ide . 8 . Barce lona * Tet. 9 3 20<4 5 5 2 0

46 Sahrt ELS /CANTONS Divendres. 18 de febrer del 2000

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Fisioteràpia Laborator SUSANA NICOLETTI Sant Antoni, 74. •B 93 674 74 37

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa. a vaià, 49. w 93 674 48 72

Cirurgia Geriatria DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Sanítas Av. Torre Blanca. 2 B, 2n, A1. w 93 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusihot, 2. entr. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 26

Dietètica-Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietèrjca. Diffiïra, rjrnecres l divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5, 1 r 3a. tr 93 67463 29 Tf 93 589 64 83

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2 8, 2a planta. desp. 8-9. » 93 589 43 57 « 93 589 43 58

D E L G E R V A L , G E R I A T R I A VALLÈS SL Atenció a persones grans en et seu domiciíi. Assessorament a llurs fami­liars. Gestió de residències i altres re­cursos Infermeria. Formació: C' Àngel Guimerà. 3. « 9 3 67406 04

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens. control de ma­lalts, ajuda a la Bar, trastorns especials. Sa* kit i reserves a domicili. Av. Torre 8lanca. 2-8.3r. desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans. mafafts crònics o convalescents, a qual­sevol hora del dia o la nit. Sistema sen­zill, ràpid, segur i de poc cost Av. Torre Banca, 2-8.3r A. « 9 3 589 39 67

LABORATORI DR. ECHEVARNE

Santiago Rusinol, 17. baixos.

» 93 589 60 55.

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua, Sànitas, M. Fiatc. Previasa., Mútua HGC. Urg. 24 h, domiçíti.

•a 93 589 39 26 « 6 0 9 3 3 1 0 8 0

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites adomtàfi-mutues. Major, 36,2n. « 93 674 00 25

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N ­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col: 15.097 Hbta. Rihatallada. 20,1r3a « 93 674 72 16

Ecomedicina Infermeria

AYUR PI. Ajuntament Naturopatia y masaje terapéulico « 9 3 675 6 3 3 9

CENTRE SANITARI CAN MORA Servei d'infermeria a domicili tots els dies de l'any. « 9 3 589 43 44 « 6 0 9 34 33 44

Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, imptantatogia, prò­tesis. odontopedtatna, ortodòncta, mú­tues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a. 11. « 9 3 6 7 5 0 8 0 3

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia ganerat. Santa Maria, 9,1r 2a. « 93 589 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDBFUN-CIÓ TEMPORO MANtHBULAR Av. Torre Blanca. 2-8,2n A, despatx 6. « 5 8 9 0 3 9 6 « 6 7 5 2 2 1 2

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió. 3, 2n1a. (LI, Companys/Cotc-m) « 9 3 674 7 2 4 0

DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dt a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magí. 22, baixos « 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Major, 23-25.1r3a « 93 675 64 77

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb tes prin­cipals mútues. Doctor Murillo, 21. « 93 589 51 06

Otorinolaringòleg DR FERRAN FERRAN VttÀ Winterthur - Previasa - Assistència sa­nitària Medrfiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. » 93 675 48 53

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. RWa. RibataSada, 20,1r 3a. « 93 674 72 16

AÍNA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Banca, 2-8, ;3r pfs. •a 93 589 3 5 4 8 « 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJ IBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavallada. 21, 1r . « 93 589 29 95 « 93 674 20 79

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles or­topèdiques, papílomes. cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 63 13 « 6 2 9 16 9 5 3 6

CENTRE SANITARI CAN MORA Servei d'infermeria a domicili tots els dies de l'any. « 9 3 589 43 44 « 609 34 33 44

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Gaites, S. 2n 3a. « 93 589 40 51

DRA. PALERM Psicologia, Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11112 « 9 3 569 3 7 8 7

M . 0 . CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusifiol, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 26 « 9 3 6 7 4 0 1 4 7

Tocoginecologia-Obstetricia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingu­des. Av. Catalunya, 21, 4t 1 a. « 9 3 5 8 9 4 8 08 * 93 674 74 0 9 Particular

DRA. MILAGRQS MARTÍNEZ ME­DINA I J .J . G Ó M E Z CASEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 1 ? 07

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària,Previasa, Medyfec. Policlínlc Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 93 589 18 8 8

DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatoiògica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r 3a. « 93 674 4 3 46 « 93 589 05 34

» « e « 9 « « f t « « f t « f t « f t * A * « * « * * « B

Consell de la setmana: Promoció de la salut i tertúlies pediàtriques

La definició de salut segons TOMS és "el benestar físic, mental i social de l'individu", que ens porta a fer unes reflexions.

Malgrat ser conscients de l'existència d'una desigualtat sociocultural i econòmica en les diverses societats, ací i ara les condicions hl-gienicosanitàries en què creixen els nostres filis permet dedicar la nostra atenció a aspec­tes de la salut als quals fins ara no podfem accedir.

La disminució de ia natalitat, paral·lela a la mortaldat i morbiditat perinatal, la pràctica desaparició de les malalties pròpies de la infància (xarampió, etc.) gràcies a les vacuna­cions: la disminució de la patologia infeccio­sa (excepte ia sida) gràcies als antibiòtics, han fet que en la consulta pediàtrica es pu­gui dedicar més temps a fa promoció de la salut, enfocat des d'un punt de vista biopsi-cosociaj, desmedicalitzant aspectes de la pràctica mèdica tradicional.

Procurar que el nen adquireixi un estat de benestar físic, psíquic i social, comporta per a nosaltres, els professionals de la salut, adop­tar una mentalitat d'anticipació: "prevenir per evitar" i una forma de fer-ho és assesso­rant les famílies.

Ens posen difícil educar els nostres fills. La família està en una fase de canvi social im­portant i és difícil d'assimilar: ets rols paterns i materns estan canviant. La gran família (primer patriarcal, després troncal) ha passat

a la família nuclear o urbana que consta de pare + mare + 1 1/4 de fills en 80 m2 d'habi­tatge, to t això com a mitjana.

D'una banda, tenim encara els mites i tradi­cions dels nostres gratis í de l'altra, comptem amb molts de coneixements, de vegades trets dels mitjans de comunicació, els models i solucions dels quals poden ser suggestius però freqüentment poc fiables, altres vega­des de revistes de dubtosa qualitat científica, o de llibres que no acabem d'entendre: i d'aquesta manera estem pressionats a ser au­tosuficients i a educar nens excepcionals.

I davant aquesta amalgama de circumstàn­cies ens crea confusió i inseguretat, la prime­ra víctima de la qual pot ser l'equilibri pstco-físic del nen.

D'això va aparèixer el nostre interès per or­ganitzar les anomenades tertúlies pediàtri­ques, adreçades a pares amb nens de dife­rents edats amb aquesta finalitat:

1. Crear un espai de reunió que serveixi per a l ' intercanvi d'experiències i on s'apreciï que els propis problemes no són únics.

2. Posar al vostre abast el coneixement del desenvolupament infantil per arribar a saber què podeu esperar del vostre fill i quan po­deu esperar-ho.

No pretenem nens superdotats, sinó perso­nes sanes i crítiques.

Ai'na Dra. Pilar Canosa

SERVEI D'INFERMERIA

; M TOTS ELS DES DE L'ANY

Tel. 93 589 43 44 609 34 33 44

SERVEI A DOMIC IL I D ' INFERMERIA

I

CENTRO DE ECOMEDICINA

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

NATUROPATlA

MASAJE TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA

KINESIOLOGÍA

IRIDOLOGÍA

I

LAyw imiento Tel. 93 675 63 39 •

C E N T R E D ' A T E N C I Ó I N T E G R A L

A L N E N I A D O L E S C E N T

Aiíía Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren:

pr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

EVA M" de LA PE&A: Logopeda infantil

SÍLVIA LLUMÀ: Psicòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

Si vol

anunciar-se

en aquesta

secció,

truquin's

al telèfon

CLÍNICA DENTAL V * I I s . B i I cl ú

Major, 23-25, ler 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

CENTRO DSALUD OCULAR

DR. J. ARMENTIA DRA. A. MATHEU

O F T A L M O L O G I A

C/ D O C T O R M U R I L L O . 21

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

T E L . 9 3 5 8 9 5 1 0 6

E1S /CANTONS Divendres, 18 de febrer del 2000 Estètica 47

Estètica i Bellesa l'article: Els olis essencials

La natura ens posa a l'abast flors, fruites, llavors, arrels, plantes, arbres, arbustos, fustes, etc.., no només per admirar-ne la bellesa, sinó per benefi­ciar-nos de la multitud de propietats que contenen. Fins ara s'ha fet convertint-ne els extractes en for­ma de medicaments, cataplasmes, infusions, etc. Però existeix un altre procediment menys cone­gut que consisteix a assimilar els seus principis a tra­vés de la pell o inhalant-ne l'essència en forma d'olis, que proporciona un resultat immediat i un seguit de sensacions que s'apoderen del cos Ha ment per harmonitzar-los.

Ja en temps remots es coneixien i s'empraven els olis per aconseguir captivar la persona estima­da o atraure, en el cas dels homes, una peça de caça. També es deia dels antics alquimistes que eren "l'ànima de la planta".

Actualment aquesta pràctica es coneix com a aromateràpia, i es troba a mig cami entre la bellesa i la salut. En tot cas, sempre se n'ha de fer un ús controlat, ja que els olis passen ràpidament la bar­rera cutània i arriben al torrent sanguini, des d'on s'expandeixen a totes les cèl·lules. També entren en contacte amb el cervell a través del nas, per això és molt important no usar els olis essencials aleatòriament sinó seguint sempre els consells d'un professional.

Els olis es poden aplicar a través de massatges, di­luïts en ei banyo a través d'un mocador o crema­dor amb aigua. La peli els absorbeixen ràpida­ment i més que quedar brillant, queda lluminosa. N'existeixen alguns que després de manipular-los proporcionen una sensació d'oli sec, però no sem­pre s'ha aconseguit.

Tant les qualitats dels olis com la seva ràpida ex­pansió proporcionen un ritme cel·lular constant, fet que permet drenar l'epidermis i reequilibrar les funcions primordials de la pell: la secreció sebàcia, la renovació cel·lular i la protecció contra les agres­sions externes i internes. Acció que es veurà re­forçada si es combina amb cremes elaborades a base d'extractes vegetals.

En cosmètica s'usa bàsicament en moltes línies de bany corporal per tonificar, purificar la pell i es­borrar el traç de cansament corporal.

Quan s'apliquen en tractaments facials, la seva essència s'inclou en la fórmula per combatre la f laccidesa, bàsicament de cara i coli. També es pot aplicar en forma de cataplasmes calents per eli­minar tot rastre de cansament, o fredes per esti­mular i tonificar. També s'empra en cures capil·lars.

Existeix una àmplia varietat d'olis amb diferents propietats, que s'adapten a cada persona i mo­ment. Aquests poden escollir-se en funció del re­sultat desitjat. Us detallem tot seguit les plantes a partir de les quals s'obtenen.

ESTIMULADORS Angèlica, canyella, cardamom, clau, eucaliptus, gingebre, llima, menta, taronja, pebre negre, pi, aranja, romaní.etc.

AFRODISÍACS Angèlica, sàlvia romana, canyella, clavell, cilantre, clau, gàlban, gessamí, ylang-ylang, etc.

ESTIMULADORS DE LA MENT Alfàbrega, cardamom, cilantre, eucaliptus, menta, pi i romaní.

ANTÏDEPRESSIUS

Alfàbrega, sàlvia romana, bergamota, clavell, ge­rani, incerts, gessamí, espígol, llima, llimona, ca-marnílla, taroja, patxuli, aranja, rosa, gerani, sàn-dai, etc.

EQUIU8RADORS Alfàbrega, gerani, incens, espígol, gergamota, etc

R&AXANTS Sàndal, rosa, mirra, marduix, camamilla, clavell, xiprer, mandarina, ylang-ylang, violeta, sàlvia, ta-rongina, etc.

ANOFRODtSÍACS Càmfora, marduix, etc.

Però, com heu vist, hi ha plantes que compleixen diverses funcions. Aquest és el cas de:

Espígol. S'utilitza per tractar problemes de pell, cremades, pèrdues de cabells; també per repel·lir insectes. Proporciona equilibri a la ment, relaxa el cos i ajuda a combatre l'insomni.

Menta. Ajuda a combatre refredats i alleugereix la tensió premenstrual. Prevé de marejos quan es viatja, aporta claredat a la ment, per això és molt recomanable per als estudiants, mentre que pro­porciona estímul al cos, vitalitat i frescor, com l'eu­caliptus, ei romaní i l'arbre del te.

Sàndal. Proporciona a la ment satisfacció, luci­desa í benestar, i al cos, sensualitat, erotisme i re­laxació. El preu elevat de l'oli de sàndal es deu al fet que és un arbre de creixement lent.

Gessamí. Actua contra els estats depressius o de baixa autoestima. També contribueixen a ser més sociable i optimista. En el cos funcionen com a to­nificants i afrodisíacs. L'alt preu del gessamí es comprèn si es té en compte que per aconseguir-ne 1 kg es necessiten 8 milions de flors.

Romaní. Les pells fatigades troben descans en l'extracte de romaní. Les seves propietats esborren qualsevol rastre de cansament i alhora aporten llu­minositat.

NOVETAT: EXTENSIONS Melena extrallarga en unes hores

100% cabells natvrals

Tel. 93 589 46 51

p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

ToT CAbEll Tot pel teu cabell

Tot pel teu cos Tot per maquillatge lot en perfumeria

TOTPERATU # ALS MILLOR PREUS

Cl Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tractaments corporals Mkropigmentacio Tatuatges

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

m centre d'estètica

C/ Francesc Moragas, 25 • Te] 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Massatge biosmòtic

Qujromassatge Aromateràpia

Hidroteràpia

Tractament natural pels peus

Tractaments facials

Tractament anti-estrès Peeling corporal amb

productes naturals

Centre SPA Tractament de fangoteràpla I algoterèpla pen ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinitis

acne

psoriasis artrosis

artritis cel·lulitis i aprimament Sant Cugat del Vallès

Cl Les domat, 11 (cant pi. Pere San) Tel. 656890 «49

et-L·ontrol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

el consell: Teniu en compte que..

• Mai no s'han d'úsar internament.

• No els empreu pel vostre compte sense seguir les indicacions d'un especialista.

• N'ht ha que estan prohibits per a les dones embarassades.

• No s'han d'aplicar en la pell purs sense diluir, sinó mesclats amb altres olis (d'ametlles, gira-sol, sèsam, etc).

• Poden perfumar la casa alhora que es rep l'efecte desitjat, per això s'impregna l'ambient amb 10 gotetes posades dins d'un difusor.

• Es poden prendre bafs abocant 5 gotes per litre d'aigua bullint.

• Per prendre'ls en el bany s'omple la banyera amb aigua a 37 o 38° i s'hi tiren entre 10 i 15 gotes de l'oli escollit.

• N'hi ha alguns que són cancerígens, com l'oli de càmfora, dè càlam, d'estragó, de cerfull, de sassafràs, etc.

• Uns altres són tòxics, com el de poliol.de farigola, d'anís, el de te del Canadà, etc.

48 Gastronomia ELS ÍCAIVITONS Dk-mtlns, IXd.-UIm, ,/,•/_><

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

EL CASINET

Cami de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

LA JIJONENCA

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

LA JUONENCA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

BACCO EL MESÓN

Manel Farrés, 97 Placa Octavià, 6 93 674 30 69 93 674 1047 Menú diari i piz2es Braseria i cuina de mercat

BAR MELMELADA EL PUNT

Valldoreix, 56 Sabadell, 41 93 5891185 670 594001 Cafeteria i menjars casolans Copes i sopars

BAR PICCOLO FRANKFURT LA PALTA

Valldoreix, 29 Rambla Can Mora, 24 93 589 11 98 93 589 5011 Cafeteria, pizzes i entrepans Frankfurts

CABASSA CASTANO GRANJA AUGUSTA

Puigmal, s/n Plaça Augusta, 4 93 674 02 67 93 5898890 Cuina de mercat Cafeteria

CAN EDO ITALIANS

Lleó XIII Sant Bonaventura, 6 93 692 24 24 93 67464 33 Carn a la brasa i calçots Menú diari

CAN BARATA LA CANTONADA

Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 Placa Monestir, 1 93 697 06 52 93 584 23 32 Cargol llauna i arròs negre Creps, amanides, menús

CAN CASOLETA LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 10 33 93 675 52 46 Peix i marisc fresc Cuina casolana

CABALLU PETIT LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 Major, 29 93 589 14 56 93 675 25 86 Cerveseria Gelats artesans i cafeteria

LA MASIA

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24 93 6751503 Pizzeria, creperia

MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

NAKHALA

Sabadell, 9 93 67458 71 Cuina marroquí i pizzes

PA I PA

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

TORRADA GRILL

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

la r e c e p t a d e M. Àngels Quadras Ànec amb figues

Ingredients:

- 1,5 kg d'ànecs - 200 g de llard - 2 cebes - 2 pastanagues - 1 cabeça d'alls - 1/2 kg de figues fresques - 3 fulles de llorer - 1 ramet de farigola - 3 dl d'oli d'oliva - 7 tomàquets madurs - 150 g de farina - 1 /4 I xerès sec - pebre - sal

Elaboració: Es netegen bé els ànecs, es lliguen amb cor­dill i se salpebren. A continuació s'unten amb-llard i es posen en una plata fonda de forn. Es

dauren i es reserven per més tard. En el greix que ha quedat es couen les cebes, els atls, les pastanagues, el llorer i la farigola. Quan ja estigui quasi fet, s'hi afegeixen els tomàquets a trossos, i després de 10 minuts es ruixa tot amb el xerès i es deixa reduir. Després s'afegeix la farina a les verdures, una mica d'aigua i es cou una bona estona amb els ànecs, perquè penseu que la seva carn és més dura que la d'altres aus. Es col·loquen els ànecs tallats a trossos en una cassola de terrissa, s'hi aboca la salsa colada per damunt i s'hi incorporen les figues (que abans s'hauran passat dos minuts per una paella amb oli), perquè coguí tot junt cinc minuts més.

Consell: Cal procurar que les figues siguin fresques i mi­rar que no es desfacin. La farigola es posa amb prudència i, en can­vi, el llorer és el millor per a l'ànec.

BAR RESTAURANT

y f i J . PI. Pere San. 6

'«* (Mercat Vell I

V, Tel. mi .">«<) 72 71

ESPECIALITAT EN BRASA

Oirns i verdures lirasa Coque* xapata

(aríínls a la llauna

LA M A S I A

s i n t ( i i i t

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

Granja-Bar

Augusta iv

| · laVa A l l e t a , t

KNTKKI'ANS

KSI'F.( :i\I,S

PLATÍ*

COMBINATS

l·I.AIS DKL DIA

i. •>:« Ï I I V K K <><>

Sant Martí, 10 08190 -Sant Cugat del Vallès

BILLAR FRANCÈS (CARAMBOLA)

BILIAR AMERICA - POCH. 5 1

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

iltM

Sant Martí, 9 \est>mMCAr,titEVRou, Tel. 93 589 82 75

per carn de la bona

i i u t i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i

Carner de blòrre, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

lorreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

CAFETERIA RESTAURANT

C Sant Jordi, 33-Tel 93 589 14 96

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU MENÚ DIARI

DE DILLUNS A DISSABTE

R Francesc Macià, 71 - L4 Tel. 93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès

Com si fos de tota la vida

la xocolata... < fH*H els entrepans... •ffwffv el cafè... ^ v f f v les pastes... ff^h-el suis... f f v f K

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

»JÍ esort Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó Pi. Octavià, 6

Tel. 9 3 6 Z 4 Í O 4 7

=500, Dues llesques du pa düargai i cruixent,

gustosa carn de porc. ceba fresca i la ïpva deliciosa salsa barbacoa

EIS 4 CANTONS

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r 2a 93 674 4164

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D 93674 44 69

U. GRIERA CABELLO Fces. Moragas, 5 3r 3a 93 674 44 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 675 29 02

AMENES PARABÒLIQUES ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B 9 3 6 7 5 * 8 3 5

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 606494519

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a 93 6 7 5 * 8 03

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 93 674 26 0»

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 4 * 4 7

MARTÍ FINET MIRA Santa Maria, 38 3' 21

93589 30 65

M. MAR EJAROUE Santa Maria, 38, 3r 2a 93 589 3065

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B 93 675 30 12

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 93 674 «784

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00

T.M.G. TALLERS Borrell, 6 Tel i Fax 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 93 675 49 37

BAR STOP Rius i Taulet, 56 935891299

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 93 5894790

CABALLU PETIT Cerveseria 9358914 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 6 7 4 0 6 4 9

CUGART Torrent Bomba, 14 93674 4 3 9 0

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 * 5 0 8

SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 * 7 5 7

CARNISSERIES

CONGELATS • ENQUADERNACIONS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 93 58938 06

TUBAU La Torre, 14 93 6 7 4 * 2 8 5

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 9 3 6 7 5 3 0 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93589 14 18

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5 7 4 7

SAGARRA Endavallada, 22 93 6 7 4 0 * 6 0

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 9 3 5 8 9 * * 9 8

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 93 674 65 00

CENTRE COMERCIAL! PRYCA Rubí-St. Cugat km 4 93 5654900

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 6 7 4 5 0 4 8

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A 93589 54 43

RODÓ Rius i Taulet, 6 93 6 8 9 8 2 8 0

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 9 3 5 8 0 * 5 00

FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 93589 3 * 2 *

CLUBS OE MUNTANYA f ESPORT

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 93674 5396

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cm Crist Treballador, s/n

Si CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93 674*9 03

EL PUNT Copes i sopars 670 5 9 4 0 0*

COPISTERIES ARPAU Valldoreix ,45 93674 96 02

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93589 74 42

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93675 3653

OFINOVA Lluís Companys, 18 936752373

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos Tel. 93 6753267 /je/scon«»8nej«xes

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 93 6 7 4 * 3 9 8

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7 * 6 4

MILAR TOBELLA Santiago Rusiftol, 49 93 5906980

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 93 58902 7*

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 9 3 6 7 5 9 * 4 4

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 * 2 3 9

ESCOLA THAU Vial Interpolar 93589 8 * 0 8

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 9 3 5 8 9 2 8 3 3

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 9 3 6 7 5 * 9 0 4

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 93589 75 *2

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 93675 3*00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 9 3 5 8 9 3 8 5 2

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. 93674 2624 934170759

CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 93674 0308

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 93675 0*75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 93 6 7 4 * 3 8 * 93 6 7 5 * 8 2 0

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 9359060 7*

13

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Paca Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 * 5 4 6

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7968

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA 93 6996748 93674 7068

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 9 3 5 8 9 5 7 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol 9 3 6 7 5 4 7 5 *

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 936754902

POU D'ART Balmes ,35 935906086

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix 93674 6028

GELATS ARTESANS LA JUONENCA Major, 29 93 6 7 5 2 5 8 6

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cm. Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 5 3

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 6 7 4 6 * 7 2

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 93 59082 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93674 3081

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 67498 62

• ; f :V , | : l l | ; In i lWÍ ; iH l MC DONALD'S Ct Comercial St. Cugat 93 674 46 54

HERBOLARIS DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 93 675 5953

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Bonàs, 54 Valldoreix 93 674 75 98

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 * * 4 0

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93 589 22 64

TRINtTY Rbla. Can Mora, 18 93675 22 01

WALL STREET INST. Av. Lluis Companys, 15 9 3 5 8 9 6 0 72

IMMOBILIÀRIES Veure pàgines 44-45

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 933)080 60

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora. 18 93 6 7 5 * 5 5 6

VALLÈS , TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 9 0 8 0 6 0

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L Ms.Cinto Verdaguer, 18 9 3 5 8 9 2 6 3 8

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 674 60 58

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P, RAMÍREZ Del Carme, 38 93 674 85 63

KALA CENTER Del Sol, 22 93590 0 5 4 *

SILUET CONTROL Esperanto, 12 interior baixos 9 3 5 8 9 2 3 4 3

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

JOCUMESMARGA Santa Maria, 44 93 674 15 32

JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 9 9 4 0

SI ADMINISTRACIÓ N. 1 Valldoreix, 67 A 93 589 4742

ADMINISTRACIÓ N. 2. Major, 33 93 674 01 74

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 93 590 6*89

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2 0 * 8

LA FLORESTA Pearson, 36 93 5W^78 jD0_

LES PLANES 936755105

LLIBRERIES PAPERERIES

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 93 589 8 6 * 7

MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó deb Aurons-Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5 * 0 8

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 *

MES MARCS Enric Granados, 15 93 5 8 9 * 4 29

MASSATGES ESTET. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 656890149

MAT, CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 0503

SUMINISTROS VALLDOREIX MssJ. Verdaguer, 107 93 674*4 90

MENJARS

PREPARATS ROSTIDORALA LLENYA OLIVÉ Sant Martí, 9 93 58982 75

MERCERIES LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 93 59026 80

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Fces. Moragas, 33 93 674 09 95 93 6 7 4 * 5 50

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 00 *4

MAJIK Sant Jordi, 29 93 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 935890023

PERRUQUERIES • TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02

BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93675 02 67

CAMPMANY Valldoreix, 16 93 6 7 4 * 4 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital 3-5 local 6 93 589 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 9 3 5 8 9 7 2 3 2

TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93589 88 55

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 93 6 7 5 4 7 5 7

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93674 8 9 * 8

OBJ, REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 935897202

OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria 9,1r1a 9 3 5 8 9 0 * 5 *

STANZA Valldoreix, 10 9 3 6 7 4 6 5 9 8

PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 5 8 9 * 7 3 2

ÒPTIQUES

UESC ANFUS JOIERS Cànovas del Castillo, 9 Santiago Rusinol, 45 9 3 6 7 5 2 3 90 9 3 5 8 9 5 0 72

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 93 589 2232

TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 9358944 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVtEVELETHU Vüà,6 93674 03 *6

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 6 7 5 * 2 99

LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 7*

CARNEIBOSCH Francesc Moragas. 29 93 589 6088

DISON ESTILISTES Martorell, 12 93 589 56 57

ESTHJSTA P. RAMÍREZ Del Carme. 38 9 3 6 7 4 8 5 6 3

FORMA'S Elies Rogent, 18 A 9 3 6 7 5 4 0 0 6

JUANI Xerric, 28 93 674 66 99

JEANLOUISDAVe) Plaça Dr. Galtes, 5 93 675 6* 70

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 93 589 5354

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola 93 692 79 04

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 93674 5 7 5 2

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 9 3 6 7 4 6 8 4 7

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 9 3 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda 1-5 93 6 7 5 * 3 8

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodcreda, 8 93 58923 7*

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 93 674 4 2 2 3

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 6 7 4 5 5 8 0

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vllà, 1 93 675 24 01

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n 93 5 8 9 8 9 9 9

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74

TATER'S Sant Antoni, 62 93 67555 06

SEGURETAT AUX-VYD Av. LUs Companys, 50 9 3 5 8 9 * 7 9 9

LEONELU, S A COMPO­NENTS ELECTRÒMCS PER A MOTOCICLETES Av. Graells, 35 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol, 19

93 67436 88

TALLER MECÀNIC CP. CANALS Sant Llorenç, 27 93674 6362

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 6950

TALLERESMENA Pg. Torreblanca, 13 93674 5 3 0 *

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola 49 93 589 8702

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1

93 674**82

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 9 3 6 7 4 * * 8 3

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla Rbatallada, 34 93 6 7 5 2 2 2 8

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Lkís Companys, 2 93 6 7 4 4 * 6 7

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 9358944 22 9 3 6 7 5 5 * 5 *

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24. h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 674 6945 Tel. urgències 9 0 8 8 9 6 * 3 6 93674 6945

VETERINOS Rius i Taulet, 31 93 589 7 * 4 0

AIRTOUR viatges per Catalunya amb avioneta

Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta 666 428*42

IBERPLAN VIATGES Valldoreix. 59 93589 *6 78

USStATOURS Plana Hospital 93589 6 * 5 0

XARCUTERIES

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26

93674 0 8 * *

50 Cultura IlS-JCANTOiSS Dkriitlrrs, IN ,le frbnr /tel _ViV

De dilluns a divendres •|)c7.(H)ha.S.(Mlh El' despcitadoc, amb Salva Vallvé • 1)L-8.(HI1I.I 10.00 h

Primera Plana, amb Geni Lozano • De l().(X)ha 13.00 h Cambi/vta, el maga/ín, amb Clara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu, amb Josep M. Miri) • D e 13.30 ha 13.50 h l'.entrevista(repetició), amb (ieni 1 .o/ano • De 13.50 ha 14.00 h Amb molt <k gust, L't-spai de gastronomia, amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 17.00 h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • D e 17.(H)ha 19.00 h l'andana, el magazin amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h Al lloro, cl musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.55 h l'.espo/tiu. amb (iemma Montero • D e 20.55 li a 21.00 h /•./ millor del mat^a;•/'// • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (di­marts), Danee/V.yw/klimecres), C/iillOut (ilijous). Jan Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h Elrpie ipieda dildia. amb Joan Vallvé • V partir de lc\ 24 h . \liisua i d ten rostat • De7a24h. ( lada hora informació local als Bullctms Informatius.

Dissabte • DeS.OOha 10.00 h E.s iap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 h a 15.00 h

Por fet. El magazin il'hiimor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez.

• De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx. l'infonnatiu d'espons • D e 14.00 ha i 5.00 h Vallès sense Eronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • D e l 7.00 h a 18.30 h i'estrena. EJprograma de cinema. Amb Xavi Torras. Jordina Reinon i Toni Garcia • D e 18.30 h a 19.00 h Ràdio Pla\. amb Sònia (larmona • D e 19.00 h a 21.00 h Hued'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 22 h Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h /.// missa del monestir • D e 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.3011a 10.00 h Espoit en marxa la edició •De 10.00 h a 15.50 h Xosrra dansa I La sarsuela/ Roda d'amics amb) . Fàbregas i P. Pahissa • De 15.50 h a 14.00 h Espo/t en marxa Ja edició • De 14.00 h a 16.00 li l'al com érem. amb J. M. Alvira • D e 16.00 ha 10.0(1 li lion rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 ha 21.00 h Wtted'assi/ig. amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h Espo/t en marxa, v/ edició • A partir de les 11 li Música al teu costat

ha transgressió pictòrica emmarcada en un clàssic

E/s santeugatencs podran gaudir durant aquests dics d'una mostra pecu­liar: cl claustre romànic del Monestir de la ciutat acull des d'ahir l'exposi­ció d'una vintena dels collttges del pintor murcià Manolo Belzunce. l'nes obres carregades de significat, en e/uè els punts germinals que preocupen cl seu au­tor són //tirats des de diferents perspectives, analitzats i reanalitzats amb diferents formes i colors, dotant-los de continuïtat en una de les trajectòries artístiques que /tan tingut com a escenari, en un moment o altre de la seva trajectòria, la ciutat de Sant Cugat. Belzunce torna al municipi en cl qual va residir durant un temps per exposar-hi les seves obres abans de mostrat-el seu talent a la i api tal de /''Estat espanyol.

$*

18 I ) l V K N l ) R K S

19 DISSABTE

20 DIUMENGE

22

DIMARTS

DIMECRES

24 DIJOUS

cursos m

I tallers

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 19.30 h. Situació actual de desigualtats al món. Origpn i causes de l'empobriment del Tercer Món, a càrrec de Xavier Cus-

só, professor d'Història econòmica de la UAB, membre de Món 3 i TROIDE. Org. Ajuntament i Doble Via. Al Cen­tre Cívic de les Planes.

MÚSICA. RECITALS I BALL • A les 21.30 h. Concert a càrrec de Mister Hyde, Mr. Baker, Pesaos del copón (hip-hop) i Skamarlans. Preu: 300 ptes.

Org. Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. Col. Ajuntament. A la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. • A les 22 h Festa per la llibertat dels Països Catalans. Concert acústic d*en Títot i en David, components del grup Brams.

Org. Maulets. A l'Ateneu Sancugatcnc.

EXCURSIONS I S O R T I D E S • A les 9 h. Passeig per Collserola: Serra i torrent4*cn Forja. Org. CMSC. Trobada: davant del CMSC.

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. Xina: art i història, a càrrec d'Antoni Borràs, professor d'Història. Org. Centre Borja. Al Centre Borja.

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 21.00 h. Ei territori del Vallès: medi natural i mfraestructures de mobilitat, a càrrec de membres de l 'ADENC. Org.

CMSC, A ia Casa de Cultura.

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. Xerrada Adéu deute extern dintre de ht campanya del mateix nom, amb Arcadi Oliveres, president de Justí­

cia i Pau. Org, Plataforma Adéu Deute Extetn Sant Cugat. Al Centre Social i Sanitari de la Floresta. • A les 20 h. Sàhara, la vida als camps dels rtfagfats, amb Ferran Agulló, membre de Bicicletes Solidàries i Kheira Bou-

lahi Bad, representant a Espanya de la Unión de Mujeres Sahrauís. Prèviament, projecció del curtmetratge Laila, di­rigit i presentat per Sílvia Munt.Org. Ajuntament i Madeac. Col. SCAPS. Al Casal Cultural de Mira-sol.

• Genealogia, Heràldica. Nobiliària. Paleografia i Diplomàtica Del 17 de febrer ai 9 de maig. Informació i classes a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Org. ANC. Tel. 93 589 77 88.

• Música tradicional Del 21 de febrer al 16 de juny. Preu: 15.000 ptes. instruments; 20.000 ptes. instrument i llenguatge. Últim dia matri­culacions 18 de febrer, de 18 a 21 h, a la Casí de Cultura. Classes al CP Joan Maragall. Org. Coordinadora d'Entitats de Cultura Tradicional i P. Col. Ajuntament

• Mús ica . Piano, guitarra i violí. Fins al 14 d'abril. Org. Ajuntament i Doble Via. Al Centre Cívic de la Floresta.

• P e r c u s s i ó . Fins al 30 de juny. F.K dilluns, de 18.30 a 19.30 h. Org. Ajuntament i Madeac. A l'Espai Jove del Casal Cultural de Mira-sol.

• M a q u e t i s m e . Fins al 29 de març. Els dimecres, de 19 a 21 h. Org. Ajuntament i Doble Via. A l'Espai Jove del Cen­tre Cívic de la Floresta.

• Curtrnetratges Fins al 31 de març. Els divendres, de 19 a 21 h. Org. Ajuntament i Doble Via. A l'Espai Jove del Centre Cívic de la Floresta.

• M o v i m e n t i e x p r e s s i ó . Fins al 14 d'abril. Org. Ajuntament i Doble Via, Al Centre Cívic de la Floresta.

• Escacs. Fins al 30 de juny. Els dimecres, de 18.30 a 19.30 h. Org. Aj. i Madeac. A l'Esp. J. del Casal Cultural de Mira-sol.

S A L E S M U N I C I P A L S (Casa de Cultura)

• II Mostra d'Ensenyament Públic. Fins al 20 de febrer.

, • Biennal VO Mostra d'Art Jove del í Vallès Occidental. Fins al 2b de febrer. .... • Impressions de roc/t santeugatene. % De Daniel Codorniu. Fins al 26 | de febrer. 1 • Exposició interactiva Els colors i del blau. Un viatge pel cicle de l'ai-I gua. Fins al 27 de febrer, visites I guiades els diumenges. | • Ex-Libris. Alumnes de grau su-I perior d'Il·lustració de l'Escola | Municipal d'Art de Sant Cugat. I Fins al 28 de febrer. A la bibliotc-| ca del ('entre Cultural. | • Tècnica i efectes d'exposició. Fo-I tografies realitzades amb la tècnica I d'exposició a la llum. Fins al 28 de | febrer. A l'Escola Municipal d'Art.

I SALES PRIVADES | • Carcia Cros, El gest i el rostre. | Fins al 22 de febrer. A la Sala I Rusinol (Santiago Rusinol, 52). I • Ràfols Casamada, fotografia, i g Budesca, pintura. Fins al 27 de I febrer. A Canals, Galeria d'Art i (c/ de la Creu, 16). I • Jordi Prat, olis. Fins al 27 de | febrer. A l 'Espai Lluís Ribas | (Gorina, 13). I • Josep Moscardó, pintura i es-1 cultura. Fins al 28 de febrer. A I La Galeria (c/ Sant Jordi, 14). I • Col·lectiva. Del 12 febrer al 9 de I març. A Pou d'Art (Balmes, 35). I • Ferran Martí. Fins al 30 de I juny. A l 'Estudi Ferran Marrí f (c/ Gorina, 8).

'Jt*A ^À V

O P E R A

I Obertures i àries d'òpera. I Mateu, soprano i l'OSV. I 19 de febrer, a les 22 h.

Rosa

ELS /CAISTOINS Divendres, IX de febrer M1000 Cultura 51

AJUNTAMENT

Sant Cugat

Casa de Cultura

EMD Valldoreix

OMIC

93589 22 86

93 58913 82

93674 2719

93589 3188'

AAPPíWMira-sol 93674 2018

AAW V. Carme Mira-sot 93 67410 03

AAW St. Joan Mira-sot 93 674 71 03

Consumidors 93 268 45 67

PROMUSA 9358917 32 BOMBERS

Beüaterra

BOMBERS

Beüaterra 936928080

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

~~ C A P '

CAP - Urgències

" W 5 8 9 Ï Ï 2 2 "

9358944 55

93589 78 00

Generalitat

Rubí- SariiiCugat i

085

Centre Soc. S a a t f

" W 5 8 9 Ï Ï 2 2 "

9358944 55

93589 78 00 Bf f lWS

ASDI

CPÀ

Clre.AJzheimerStC. 9367423 83

Bf f lWS

ASDI

CPÀ

936753503 |

Creu Roja Sant Cugat 9367412 34

935891212:

93427 2000

932034000

Bf f lWS

ASDI

CPÀ 9358916 74 %

; Creu Roja VaBdoreix

Dispensari la Floresta

9367412 34

935891212:

93427 2000

932034000

Germanor Cavis 9358957 98

General de Catalunya

Valld'Hebfon

9367412 34

935891212:

93427 2000

932034000

Grup Sup. Immigrants

Sant Cugat Comerç

936748314

93674 03 22

SanUoan de Déu

9367412 34

935891212:

93427 2000

932034000

LLEURE

Arxiu Gavin

Arxiu Municipal

Arxiu Nac. Catalunya

Telèfon de l'Esperança 934144848 LLEURE

Arxiu Gavin

Arxiu Municipal

Arxiu Nac. Catalunya

ASSOCIACIONS

AAPPWCanMajóVal .93674 50 49

936742197

936742105

LLEURE

Arxiu Gavin

Arxiu Municipal

Arxiu Nac. Catalunya

93674 25 70

935890712

93589 7788

AAPP i W Valldoreix

AAPP Montserrat Vall.

.93674 50 49

936742197

936742105

Casal Cutturat Mira-so

Casal d'Avis SC

935892018

935891638 s

AA Prop. i V. la Floresta 93 674 20 89 Casal Valldoreix

Ctre. CMc la Floresta

936744599

AAW AiguaBonga Flor. 93674 5129

Casal Valldoreix

Ctre. CMc la Floresta 935890847

Divendres 18 Salavert Santiago Rusínol, 38 93674 0645

Dissabte 19 Texídó RWa. del Cefter, 97 93674 7749

Diumenge 20 Beringues Av. Lluís Companys, 46 9367404 83

Dilluns 21 Moral Santa Teresa, 40 93675 33 44

Dimarts 22 Fornós Manel Farrés, 95 (P. Central) 93 674 0512

Dimecres 23 Serret Pg. Baixador, 78. Mira-sol 93 674 23 72

Dijous 24 Isern Pg. la Floresta, 9. La Floresta 93674186 3

Ctre. CÍVIC les Planes 93 675 51 05

Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41

Cines Yelmo (reserves) 90212 4134

Club Muntanyenc 93 674 53 96

Corad de ía Ünïú 936741006

"~JÉsbM'SÏÏ5cügat '"' l3"6752652

0àfÏA^*Parràquía 9¥56ÏCr596'

'fiscina Valldoreix 93675^0^"

BsíCantons '''&M6282 ' fiad'iciis^fiugat ''tó675:5959'' ' f l ' S C p í 936748661'

O ^ N ^ Ï K Í D S C Í A L S ' ™

~ n : Í é n S r ~ "9358911 55 — j g | j j - 9 3 ^ 4 ^ 9 6

'iWRCÏQÜtt :Lesflanes 93' 204 75C3

'&'pere'Òctavià 9Í6MÏÏ63 '

\aidoreix : 93674 0569"'

roiiciÀ CuS^Nacional " "936747658^

Monkapaí i Protecció Civil : ;, 092

Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria St. Cugat 93 674 7612

DNI (Cita prèvia) 93 589 30 80

Urgències 091

SERVEIS

Aigües la Floresta 93674208T"

Catalana de Gas 937252944

Correus 93674 7096

ENHER Rubí 936991892

FECSA (atenció client) 900 73 73 73

FECSA (avaries)

Funerària

900 74 74 74

93 5895552

Repsol-Butà

SOREA

93674 15 80

93 58900 21

TRANSPORTS

Aeroport i 934785000

Carreteres 932042247

932051515

Grua 936743371

RENFE

Port

Radio Taxí

Taxis (parada)

Valldoreix (parada) 936741111

Dissab te 19 Sts. üonrad erm., üabi prev. mr., Auxibi bisbe i Bt. Àlvar de (JOrdova.

D i u m e n g e 20 Sts. Nemesi i Potami mrs., tieuteri, Nil i Peleó bisbes i Sta. Amada mja.

D i l l uns 21 Sts. Pere Damià ob. dr., uositeo mjo, Severia bisbe mr. i Sérvul mrs.

D imar t s 22 Sta. Elionor reina i Sts. Papies, Abili, Pascasi i Aristó bisbes.

D imec res 23 Sts. Policarp bisbe mr., Horenci ctr. i sta. Marta d'Astorga vg. mr.

D i jous 24 _ ^ ^ _ ^ _ Dia ategit per ser bixest.

D ivendres 25 Sts. Modest bisbe, Sergi mr., Edilbert rei i Sta. Primitiva mr.

EMD Valldoreix

«I*

CASAL DE CULTURA DE

Ull VALLDOREIX Informació i inscripcions

De dimarts a divendres De9a13 i d e l 7 a 1 9 h

Plaça del Casal, s/n. Tel. i fax 93 589 82 69

TAI-TXÍ

Nou curs.

Divendres de 9.30 a 10.30 h

• JOIERIA a la cera perduda

Dimecres ae 16 a 18 h •

PATCHWORK Dimarts de 10.30 a 12 h

« IOGA

Dimecres de 20.30 a 22 h •

DIBUIX I PINTURA Dilluns de 19 a 21 h

ESTAMPACIÓ s/roba-batik i seda

Dimec-es de 10.15 a 11.45 h

ORFEBRERIA

Nivell 1. Dijous de 17.30 a 19.30 h

Nivell 2. Dimarts de 17.45 a 19.45 h

GVM-AERÒBIC

Dimarts i diious de 9.30 a 10.30 h

• JAZZ Infant i l

Dimecres de 17.30 a 18.45 h

PLÀSTICA

Dimarts de 17,30 a 18.45 h •

VITRALLS DECORATIUS

Dimecres de 12 a 13.30 h

• TEATRE per a nens

Diiousde 17.30 a 19 h

Dissabte 19 de febrer • VISITA COMENTADA pel barri de Santa Maria del Mar, a càrrec de Francesc Orriols i Navarro. Informació al tel.: 93 674 41 42. Inscrip­cions: al Casal de Cultura de Valldoreix i al Museu de Valldoreix: di­vendres de 18 a 20 h. Preu: 500 ptes., socis: 300 ptes. A les 10 h, a la plaça Sant Jaume-Palau de la Generalitat. Organit­za: Valldaurex (Centre d'Estudis Valldoreix). Col. EMD de Valldoreix i l'Institut d'Estudis Medievals.

Diumenge 20 de febrer » "POESIA CAVA". Poemes de Josep Agustin Goytisolo. A les 19 h,

al Casal de Cultura de Valldoreix. Organitza: Grup de Teatre Obert. Hi col·labora: EMD de Valldoreix.

CINESA smr gygir

Sant Cugat 1

El dilema

Sant Cugat 2

American beauty

Sant Cugat 3

El sexto sentido

Sant Cugat 4

Toy Story 2

YELMO SANT CUGAT

Yelmo 1

15.50-18.55-22.00 Toy Story 2

16.00-18.15-20.30-22.50

16.15-18.30-20.30-22.40 Yelmo 6

EltÉema

LamÜteverde 17.30-22.00 Yelmo 7

16.30 -19.15- 22,00 Ye|mo3

El cotecdonista de huesos

Mteròras meva... / Steepy hollow

17.15-19.45-22.40 Yelmo 8

16.00-18.15-20.30-22.45 Yelmo4

El sexto serrtklo

Condenados a fugarse

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45 Yelmo 9

16.15-18.20-20.25-22.30 Yelmo 5 Carretera y manta

16.00-19.15-22.20

17.15-19.45/22,40

17.30-20.00-22.35

16.00-18.00-20.15-22.50

B 3 S A N T CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

29 SETMANA 3§ SETMANA 39 SETMANA 5? SETMANA 6§ SETMANA

SALA 1: 15,50 - 18,55 - 22,00 APTA

ï 553 §3 SÈS ® ® a ss s s . Pàrking Dia de Carnet Carnet d'estudiant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h Accessos Pagament amb Sessions ^?íf i?nEer

Ç/hmmaiHilVNN&SH. 2h. gratis l'espectador Jove universitari anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa minusvàlids targeta de crèdit numerades onaSa sa 31

ELS4CANTOÏN5 Divendres. /<V de febrer del _W<>

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Joaquim Triadú. Conseller de la Presidència de la Generalitat

(,(, No demanem més escombriaires; tirem menys papers a terra"

J()SK1' M. VAI.LKS

- Sant Cagat -

- Què significa formar part del govern de Catalunya? - I na gran il·lusió i una gran res­ponsabilitat. Són dos tòpics, però per això no deixen de ser menys sincers. La realitat ha superat qualsevol somni que hagi pogut tenir mai. Kn aquest cas ni tan sols era un somni; sóc una per­sona prou sensata que no somia impossibles. Kstic una mica acla­parat per la responsabilitat, però molt il·lusionat per poder fer les coses al màxim de bé possible al servei del president en primer lloc i després de tots els ciuta­dans del país.

- Anys en re re va renunciar a ser conseller. Per què ara no? - Jo vaig renunciar a ser conse­ller l'any 1992. El president em va demanar si jo volia ser con­seller d 'Ensenyamen t . No hi vaig renunciar percpiè no em veiés en cor de no ter de conse­ller d 'Ensenyament , sinó per­què en aquella època d'una ma­nera molt clara familiars meus es dedicaven a activitats docents i em va semblar que podia entrar en una situació d'incompatibili­tat ètica.

- Continuarà la línia engega­da per Xavier Trias? - Jo crec que Xavier Trias ha im­plantat una línia de treball que és molt bona: aquesta conselle­ria és el motor i l'impulsor del govern, és el punt de trobada de polítiques que tenen punts de confluència. La Presidència ser­veix per sumar esforços. I això en Xavier Trias ho va saber fer molt bé com també va saber im­plantar una bona relació i una voluntat d'entesa i de consens amb l'oposició, amb altres partits de Catalunya i amb les institu­cions, amb els ajuntaments, di­putacions, govern de l'Estat, etc. Bona relació i consens, però, no vol dir no ser sòlid quant als prin­cipis o conviccions de cadascú.

- Mas serà menys amb Triadú com a conseller?

ï'riaeiú (fíarrelona. IV5V) in si r nomenat conseller el 7 de febrer passat F:X.L.

- No. El conseller Mas té una feina molt important per fer com a conseller d'Economia que és obtenir un nou sistema de fi­nançament per a Catalunya. Si s'aconsegueix, serà un èxit de Ci l ' , però també un de seu. Per primera vegada des de l 'any 1980 el govern nomena per de­cret un portaveu que és la cara pública del go­vern. I la veu i el rostre d 'aquest por taveu és la del c o n s e l l e r Mas. Presidèn­cia li donarà el suport personal, tècnic i material màxim pe rquè

si Artur Mas té èxit en aquesta tasca de portaveu tindrà èxit el govern i. per tant. Presidència. - Anem ara fins a Sant Cugat on també hi viuen el conseller Xavier Pomes , l 'alcalde Lluís Recoder.. . (Jaume Angerri, afe­geix Triadú). Què té Sant Cugat que no tingui Barcelona? - Miri, jo vaig marxar de Barce­lona a contracor, no em fa res dir-ho. Jo amb Sant Cugat no tenia cap vinculació. Jo vivia en un pis

' 'Les grans forces polítiques haurien de poder pactar quin és el procés de creixement

de Sant Cugat"

de 70 m2 entre Sant Gervasi i Gràcia. I tenia dues criatures i quan havia de venir la tercera. doncs era clar que allí no hi ca­bíem. Cinc anys enrere per qua-litat-preu el que tinc a Sant Cu­gat comparat amb el que tenia a Barcelona no hi havia color. No renego de barceloní com tam­poc em deixaré de sentir mai de

San t C u g a t . Sempre faré tot el que pugui per Sant Cugat. Però jo vaig venir aquí per accident per­què si hagués po­gut cont inuar a Barce lona , ho hauria fet i em s e m bla q u e aquesta és la si­

tuació de moltíssima de la gent que és a Sant Cugat.

- Cal, pe rò , un esforç d ' inte­gració ciutadana? - Sí. El gran repte de Sant Cu­gat és que aquesta gent, sense haver de renegar del que som, barcelonins de cor, puguem ser santeugatencs de compromís. Jo el futur el tinc a Sant Cugat, però no seré un santeugatenc que vegi Barcelona com una gran

amenaça. Em poso a la disposi­ció no només de l'Ajuntament sinó d'entitats que puguin tenir necessitat de comptar amb el meu suport o consell a títol per­sonal. Aquest és el fil conductor que ha de fer veure la gent de Sant Cugat que val la pena fer coses per al poble. No "què pot fer l 'Ajuntament per mi" sinó "què puc fer jo per Sant Cugat". Tothom pot fer coses, des del propietari del gos que no ha de deixar la porqueria a terra. El principal responsable del gos no és l'alcalde sinó el seu amo. Si l'Ajuntament ha de destinar cada vegada més diners a netejar el que nosal t res e m b r u t e m , hi haurà cada vegada menys diners per a altres coses com ara guar­deries, impulsar polítiques de serveis socials, equipaments es­portius...

- Quines són les mancances i reptes de Sant Cugat? - Sant Cugat té un problema di­fícilment resoluble, però que s'ha de solucionar d'una mane­ra molt dràstica que és el tema del trànsit. I només té una solu­ció, que el centre històric sigui peatonal excepte per als veïns i comerciants. Val més fer apar­caments dissuasius perquè la gent pugui anar a peu. O fem de Sant Cugat una ciutat habitable o ens ofegarem en un embús. La sanitat, l 'ensenyament pú­blic i els equipaments esportius també són altres necessitats que sé que s'estan treballant per part de l'Ajuntament i la Generali­tat.

- I el creixement? - Les grans forces polí t iques haurien de poder pactar quin és el procés de creixement de Sant Cugat. Les decisions estratègi­ques importants no les pot pren­dre només un grup polític si no és que algú se'n margini per es­tratègia. El creixement de Sant Cugat dels propers vint-i-cinc anys necessita d 'un acord; els canvis de govern municipal no haurien de comportar canvis de planificació a llarg termini.

Coses nostres IOKDI CASAS

Q u e els s a n t e u g a t e n c s ens creiem el melic del món, n'hi ha pocs dubtes. Només cal veure la fruïció amb què els mitjans ens comuniquen que un conciutadà (nouvingut. ofrottrse) ha sumat dos dels quatre punts de l'equip espanyol de Copa Davis. O com se 'ns anuncia que hem d'in­cloure en la nòmina de VIP locals un altre conseller de la Genera­litat (també nouvingut). No de­bades som entre les ciutats més cares en matèria d'habitatge. I suposo que tot això té molt a veure amb el que indica un es­tudi recent, estem entre les ciu­tats espanyoles amb un nivell de renda més elevat. Compartim aquest privilegi amb ciutats com Sant Sebastià. Pamplona o Po­zuelo de Alarcón. Només ens avança l'opulenta Cïirona. Algú hauria de fer un estudi sociològic que ens aportés més dades. De moment se'ns promet l'aparició d'una guia local on "hi sortirà tot­hom" (també les AV com rei­vindica el recent president veï­nal?). Jo avanço un particular petit estudi sobre el mercat la­boral, basat en les ofertes i de­manes aparegudes als mitjans. El considero prou significatiu. El tema està així (de major a me­nor i, entre parèntesi, el percen­tatge sobre el total). S'ofereixen setze persones (31%) per a tre­balls domèstics (neteja, congurs, tenir cura de nens i ancians, etc), se'n demanen set (17%). S'ofe­reixen onze professors d'idiomes i altres matèries (21%), se'n de­manen dos (5%). S'ofereixen set pintors i/o estucadors (13%), no se 'n demana cap. S'ofereixen cinc electricistes, lampistes i re­paradors en general (10%). se'n demanen 3 (7%). Curiosament no hi ha demanda per a les ofer­tes de tarot, lectura de mans i grafologia. En canvi, manca ofer­ta per a les demandes de profes­sor d'aeròbic, models, recupera­ció de morosos, ocells per ser criats i treballador/a de ludote-ca. El cas més significatiu és el de Thostaleria, es demanen nou cambres o similars (21%), en can­vi, ningú no s'hi ofereix. Sens dubte, saben el pa que s'hi cou. Aquest és un petit bocí del Sant Cugat dels nostres pecats, pro­bablement el que no s'exporta.

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 — —- Sant Cugat del Vallès

j&ifr £ ^% www.valles.com

> J J * * ^ Hardware, Software * * & Webs

1 y^r^V v a L· 1 è s PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60

— —- Sant Cugat del Vallès j&ifr £ ^% www.valles.com

> J J * * ^ Hardware, Software * * & Webs } » # # 0$é

3

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 — —- Sant Cugat del Vallès

j&ifr £ ^% www.valles.com

> J J * * ^ Hardware, Software * * & Webs