Owendres ? dejuliolde 1999 EIS4CANTONS Núm. 295

Any Vil

El "diari" de Sant Cugat 225 ptes.

SUMARI

Els regidors escullen demà el futur alcalde de la ciutat i el president de

I'EMD de Valldoreix Pàgina 21

L'oferta d'acadèmies i professors particulars es dispara amb l'arribada

de les vacances escolars Pàgina 30

Els comerços de la ciutat inicien les rebaixes d'estiu amb uns descomptes del

30% de mitjana Pàgina 35

Grau-Garriga a l'ermita restaurada F0T0:X.L.

S'inaugura Sant Crist de llaceras

restaurat Pàgina 45

La Festa Major supera un nou any amb més participació que mai

L'espai lúdic de barraques és el triomfador de la festa

Des de divendres passat i fins dimarts d'a- mediambientals o les reivindicacions socials, actuacions en viu, espectacles infantils i questa setmana, la ciutat ha viscut els millors els ciutadans han sortit al carrer i s'han abo- menjars populars han omplert tots els racons moments de l'any. Deixant de banda la situa- cat a la celebració de la seva gran festa: la del municipi per garantir la diversió durant ció de canvi que viu la política, els problemes Festa Major de Sant Cugat. Música, teatre, els cinc dies més desenfadats de l'any.

El foc ha estat un gran protagonista de les festes col·laborant a mantenir viu el calor de la ciutadania en unes jornades tan especials FOTO: XAVILARROSA

Tema de la setmana especial Festa Major

«*»*? f* . Escola d'Informàtica

Sant Cugat <j%$ 14 anys d'experiència en l'ensenyament"

CURSOS INTENSIUS D'ESTIU

Inici: 5 de juliol

3 1 INFORMÀTICA

V R COMPTABILITAT I NÒMINES

MECANOGRAFIA

Escola d' Informàtica Sant Cugat Tel. 93 675 16 04

C/ Rius i Taulet, 6 • Sant Cugat del Vallès http://www.tising.es/escinfo

sigui més rendible?

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució. DIMONI acaba de llançat- al mercat la Sèrie 99 en Windows, el seu nou software de Gestió Econòmica, Comptable, Industrial i de Punt de Venda, que pot adequar-se segons les seves necessitats, absolutament innovador, escalable, flexible, modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics sense necessitat de reinstal·lar dades. I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L'ANY 2000 I L' ENTRADA DE L'EURO.

Només pel fet de set-ne client, DIMONI esdevé e) Seu Soci Tecnològic, es a dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, els beneficis de les noves tecnologies.

Truqui'ns ara o visiti la nostra web per demanar informació Seriego

& Grup de Serveis Jnfegrals SAiesT. S.L M. FOSAL8A«/UocUdo»,SJ_

Carmeu de Baicdora. I5O-154-0DO25 SjbaDrt W 93 710 09 54 Fa< 93 710 05 71 i-ma«4(|»Om»rcom»s

LSHCÀNTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

BARCELONA Las Golondri

morsumcírtaCoïom), recorre «i l*ort \tert I

é\ Port de Barcelona J9«r sortir a mar obert t «awgar

per S Km del litoral de la duta*: frfatfes de

Sant Sebastià, Bareetoneta, Port Olímpic, BogateH,

Mar Bella í tornada. Recorregut 1h 20*

J» taquilla de " «fe descompte

Aprofita l'estiu i gaudeix amb tota la família d'un dia inoblidable gràcies a la gentilesa d'ELS 4 CANTONS i Las Golondrinas

Consumicions gratuïtes Els 5 primers subscriptors del mes tindran consu­

micions gratuïtes! Vine a buscar el VIP.

Reservat el dret d'admissió

Amb la gentilesa d'Hípica Severino, podeu gaudir d'una pas­sejada a cavall per la rodalia de Sant Cugat. Podeu venir-hi acompanyats!

m HÍPICA SEVERINO

i*ft*l»tM LES COVES DEL SALN1TRE

A COLLBATÓ, km 576-A N-ll, DINS EL MONTSERRAT

Visites amb guia gratuïtes

Visita una de les joies turístiques més antigues de Catalunya. Dues entrades gratuïtes per anar a les coves de Montserrat. Una hora de recorregut amb

un guia. Totalment gratuït per als subscriptors.

Només cal que presenteu el carnet a les taquilles!

Session golfes de franc Passa a buscar les teves entrades a la redacció!

Aquesta setmana... 'The Matrix'y amb Keanu Reeves

ENTROIDO RESTAURANT-BRASERIA

Especialitat: Vedella d'Àvila Plana Hospital, 7 Tel. 93 674 58 60

Gràcies a la gentilesa del restaurant Bacco, la subscrip­tora Dolors Codó ha estat la guanyadora del menú per a dues persones del mes de juliol. El val és vàlid de dilluns a divendres només al migdia.

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte a la benzinera

Gríful, de la carretera de Cerdanyola.

^ Mm@m

OS 4 CANTONS

^ ^ ^ ^ ^ El tema de la

hetmana Divendres. 2 de•juliolde IWJ

Festa Major 19 9 9

La festa, les "anés de divertir-se i el boti ambient han presidit la mu/u,,,, dels actes que s'han fet a la ciutat durant aquests cinc dies de Festa Major. VOTO: A',4I7 I.ARRÒSA

La ciutat compleix les expectatives Els principals actes de la Festa Major aconsegueixen un ple absolut

ACRA C O S T A

- Sant Cugat -

El tòpic s'ha complert: la Fes­ta Major ha tornat a ser la gran festa de la ciutat, la cita super-lativa en què milers de persones s'han trobat amb els carrers, el folklore, la gent i la festa. Com totes, ha estat una festa en què hi ha hagut t emps per fer de tot: riure amb els amics, ballar amb les orquestres, córrer da­vant els diables, admirar els cas­tells humans, delectar-se amb la música d'alta volada i gau­dir fent allò que en cada mo­ment ha vingut més de gust.

A l'hora de fer balanç, les xi­fres demostren que el santcu-

gatenc gaudeix amb aquestes festes i que , a més , li agrada participar-hi activament: 4.000 persones en l 'actuació caste-llera, 5.000 en el castell de focs, u n a mi t j ana d e

noctàmbuls i punt de trobada dels que tenien més ganes de festa, El poble sencer ha sortit aquests dies als carrers de la ciutat i ha aconseguit passar-

s 'ho d'allò més

3 .000 p e r s o n e s VeSpüt lÚdlCde ks bé sense que es diàries en l'espai registressin inci-

lúdic de les bar- barraques na estat la d e n t s i m p o r -raques . Precisa- . f tants.

ment aquesta revelació d aquesta àrea , s i t uada al . / / 0 / ^ « L'última festa

parc de la Pollan- Festa Maior 1999 de r alcalde creda, ha estat la gran revelació de la F e s t a Majo r 1999, una iniciativa que de di­vendres a dilluns ha estat ober­ta fins a les 6 de la matinada, i ha esdevingut refugi dels més

Aquesta tam­b é ha e s t a t la

darrera festa en què Joan Ay­merich ha participat com a al­calde de la ciutat. Un fet que ja s 'ha cons ta ta t en la baixa

presència d 'Aymerich en els actes festius, i és que ell ma­teix declarava en l'actuació del Paga-li Joan: "M'hauria agra­dat que aquesta festa hagués estat presidida ja pel nou al­calde."

N o és l'afirmació d'algú que hagi volgut prescindir de la ca­lor popular, sinó d 'un polític que després de 12 anys al cap­davant del govern de la ciutat confessava que estava "trist da­vant tanta gent que s'ha vingut a acomiadar de mi".

L 'a lca lde , però , assegurava que en els pròxims anys conti­nuarà assistint a la Festa Ma­jor "com un ciutadà com qual­sevol altre".

ha festa en xifres Un any més, aquesta ha es­tat la festa de la participació. Les xifres parlen per si so­les: - Actuació castellera: 4.000

persones - Focs artificials: 5.000 per­

sones - Assistència a l'espai Les

Barraques: 3.000 persones per dia. - Paga-li Joan: 2.500 perso­

nes - Concerts al claustre: 1.000

persones - Concurs de pintura ràpi­

da: 120 participants

4 Setmana BLS'íCANTOPiB Divendres, 2 dtjuliol de 1999

Inici de f e s t e s

El rector de la Universitat A utònoma de Rarrelona va ser l'encarregat de donar el tret de sortida a la Festa Major E: X. L.

La llum i el color dels focs d'artifici van tornar a il·luminar la primera nit de gresca santcugatenca FOTO: E. F.

Solà recorda l'esforç de les entitats locals en el

pregó de la Festa Major

ANNA BORAI

"Ha significat un honor molc gran, i també una responsabilitat que m'ha fet una mica de por." Amb aquesta sensació va començar Car­les Solà el seu pregó, un discurs que com cada any donaria per co­mençada de manera oficial la Fes­ta Major de Sant Cugat.

El rector de la Universitat Autò­noma de Barcelona, que fa vint-i-dos anys que viu al municipi, va re­cordar la seva arribada des de l'Horta valenciana com "el canvi d'una comarca a una altra del meu país". I és que, tal

ciatiu, la ciutat "és una festa diària de la cultura". En el seu discurs, el pregoner va dedicar algunes parau­les a la tasca que desenvolupen to­tes les entitats del municipi, des del Club Muntanyenc fins als mem­bres del Casal Okupat Torreblanca, passant per tots els sectors d'una societat que va definir com a "tole­rant i solidària".

Davant els centenars de persones que l'escoltaven des de la plaça de Barcelona, Solà va encoratjar els santeugatencs a gaudir un any més de la seva gran festa, tot agraint a la Comissió de Festes el seu esforç i demanant als seus conciutadans

la comprensió per

el pregoner Elrector de la UAB ais moments de d'enguany va ex­plicar a la seva au­diència, "malgrat que hom destaca la seriositat del poble català, a Sant Cugat mai ningú no m'ha fet sentir com un foraster, perquè és un poble càlid".

Però no tan sols això: per a Carles Solà, les iniciatives a les festes locals són símbol d'una societat activà i creativa. "La fava de Sant Medir", va explicar, "faria empal·Iidir el fa-ller més tronat."

El rector va reconèixer a la prem­sa que "Sant Cugat és una ciutat molt tranquil·la, però que segura­ment hi falten coses, sobretot per al jovent, que no disposa d'una ofer­ta prou àmplia". Solà també va afir­mar que en els àmbits social i asso-

destaca la tolerància

i solidaritat del

poble santeugatenc

molèstia i el civis­me a l'hora de par­ticipar en una festa que va qualificar de "singular, perquè és l'última que Ay-merich celebra

"' - com a alcalde i,

després de 12 anys, mereix el reco­neixement de tots".

Per la seva banda, l'alcalde -que va confirmar que per a ell aquesta festa tenia un significat especial-també va encoratjar la població a gaudir d'una festa "molt variada, en què els membres de la Comissió s'hi han tornat a esforçar i també les entitats han pogut dir-hi la seva". Una festa que, com cada any, veu­ria la seva primera nit il·luminada per llums, sons i colors amb el gran castell de focs d'artifici.

Dansa

Dos joves santeugatencs ballen vuit hores en la

marató de dansa de l'Esbart

AI.ÍCIA.D.BI j

En tocar les vuit del matí de dis­sabte, dos santeugatencs alumnes de l'Esbart, Natàlia Rodríguez i Marc Travé, van convertir-se en els guanyadors del primer concurs de resis tència organitzat per aquesta entitat dansaire. Una com­petició que s'emmarca dins els ac­tes de Festa Major com una nova iniciativa sortida del cos de dansa de l'Esbart, "amb l'objectiu d'a­llargar la festa per al jovent", en paraules de Cesc Franquesa,pro-fessor del cos de dansa.

Deu maratonianes hores de dan­sa que a ritme de funiy, música llatina, tecno o música del vuit-

cents finalment es van covertir en vuit.

Els dos guanyadors, dels deu que s'havien inscrit al concurs de re­sistència, van ser obsequiats amb dos rellotges dissenyats per l'ar­tista Àngels Massaguer.

Fora de competició, prop d'un centenar de persones van aple­gar-se als locals de l'entitat dan­saire per moure's a ritme dels te­mes de rvck&blues que sonaven entre les quatre i les cinc de la matinada.

Però les vuit hores de dansa de l'Esbart van presentar-se carrega­des de sorpreses. A les hores pun­ta, diverses entitats van col·labo­rar-hi oferint petites actuacions, mentre regalaven cinc minuts de

Alguns dels ballarins van presentar-se disfressats a les deu hores de dansa que van tenir lloc a l'Esbart. E: E. FARINYES

descans als intrèpids ballarins. Els primers de sortir a escena

van ser els acudits de Joan Fà­bregas. Els castellers de Sant Cu­gat i els bastoners de l'Esbart tam­bé van fer breus aparicions. A mesura que la nit s'amagava i co­mençava a sortir el sol, els alum­

nes del cos de dansa de l'entitat van oferir números de ball, com una breu interpretació molt per­sonal del conegut musical Grease. Ja a les vuit, un esmorzar amb

xocolata desfeta, obsequi dels pas­tissers Sàbat, va endolcir el matí als ballarins més resistents.

"Aquest any, per ser la primera vegada, la valoració és positiva. L'any que ve existeix la possibili­tat que es tomi a organitzar la ma­rató de ball, però si ho fem pen­sarem a potenciar-la en l'espai lúdic de les barraques", assegura Cesc Franquesa.

H i ) ! CANTONS Divendres, i de juliolde 1999 SétiUana*

N o v e t a t s

Barraquisme: Pespai d'aventura La nova zona d'esbarjo va registrar una mitjana de 3.000 persones per dia

L'espai lúdic de les barraques, si­tuat al parc de la Pollancreda, ha es­tat la nina del ulls de la Festa Major 1999. Amb una mitjana de 3.000 vi­sitants per dia, aquesta zona s'ha consolidat com el gran actiu de la festa més important de la ciutat. La

clau de l'èxit segurament cal cercar-la en el fet que fins ara no s'havia dis­senyat cap altre espai en què la gent pogués estar-s'hi fins a altes hores de la matinada. I és que les barra­ques van estar obertes de divendres a dilluns fins a les 6 de la matinada.

L'especialitat? Servir begudes i men­jar a preus molt populars, progra­mar concerts altament atractius per a la gent jove -especialment de rock-i oferir un ambient fresc, jove i des-enfadat. Un còctel explosiu que ha convertit les barraques en una dolça

addicció per a una gran part dels jo­ves de la ciutat. Un col·lectiu, tant el dels usuaris com el dels organitza­dors -vint entitats de la ciutat-, que espera que aquesta iniciativa sigui a partir de l'any vinent un clàssic de la Festa Major de Sant Cugat.

l'.espaiia fitar totes quatre nits ple a vessi» dejoin amb ganes de ballar fins la matinada FOI'O XAVI l.ARRGSA. Toto i Arma Català van oferir un concert de blues d'alta qualitat. F: E. F.

AURA C O S T A /

ALÍCIA D. Buj

- Saat Casat -

Els tabalers del Diab les de Sant Cugat van ser els encarre­gats d ' inaugurar la nit de di­vendres l'espai lúdic de les bar­raques. A dos quarts de dotze, els tocs dels timbals anuncia­ren quatre dies de música i fes­ta al nou recinte del parc de la Pollancreda.

"Ho hem fet perquè vam pen­sar que a la Festa Major faltava un lloc on la gent s'hi trobés a gust i on les entitats santcuga-tenques es poguessin presen- . tar. Vam fer un esbós de barra­ques pensant en el que es feia eri altres municipis, com Giro­na o Olot, el vam presentar a l 'Ajuntament i aquest és el re­sultat", explica un dels mem­bres de la coordinadora orga­nitzadora de l'espai, Francesc Arechavala.

Un total de vint entitats, des d ' e s p o r t i v e s , com la Secc ió d'Esquí del CMSC i la seva Es­cola d'Excursionisme o el Fut­

bol Sala, fins a polítiques, com EUiA (Esquerra Unida i Alter­nativa), o d'altres lligades a la cultura i les tradicions catala­nes, com l'Esbart, el Grup Me­diterrània de la Unió, els Dia­b le s o els C a s t e l l e r s , e n t r e d'altres, van començar la festa a ritme de rock amb l'actuació del g rup M u t e n Roshi , F u c k i n g Neighbours i Kaos' Syndrome. Dissabte a la nit, l'escenari de

les barraques va acollir teatre,

Els organitzadors

de Vespai estan

molts satisfets de la

resposta obtinguda

un concert de blues i l'actuació dels grups de rock Insurrectes i Deja-vu. Diumenge a la tarda, els joves

de l'espai de música moderna, de l 'Espai Jove de la Casa de Cultura, van oferir el tradicional concert de combos sota l 'aten­

ta mirada del seu coordinador, Marc F i t é . "L 'ob jec t iu del combo és que els alumnes de nivell mig-alt aprenguin a tocar e n g r u p a m b a l t r e s i n s t r u ­ments" , explica Fité, "i aquest any vam pensar que per acabar el trimestre i fer el concert de fi­nal de curs l'espai de les barra­ques era el lloc ideal", afegeix.

Amb les cordes de la guitarra i el baix, la sensualitat del saxó i la percussió de la bateria, els dos grups de combos van oferir un repertori variat amb temes clàssics de blues, jazz, soul i rock.

La nit més especia l arribà, però, amb l'última jornada de festa nocturna. Dilluns a la nit, l'espai lúdic va batre tots els rè­cords d'assistència i es va om-plirde gent des de primera hora del vespre. Potser perquè era la darrera ocasió per gaudir d'a­ques t espai , que ha es ta t un gran encert organit/.atiu, o per­què la gent volia aprofitar les darreres hores de diversió, prop de 3.000 persones van gaudir d'una llarga nit de gresca que

va acabar quan el sol va des­pertar-se a pr imera hora del matí. En l 'àmbit musical, l'es­cenari de l'espai lúdic de les ba­rraques va tenir una clausura d 'or a m b l 'ac-

concerts de Delyrium Tremens, Skamar l ans , M u t e n Roshi i Black Cofee, a banda de l'ano­menat Escenari Boig, una íni-citiva que permetia a to thom

qu i ho v o l g u é s , u "• a»iL> i dL- _ q U 1 no v o l g u é s , tuació dels sant- El OatXpreu de ks s e n t i r - s e a r t i s t a c u g a t e n c s , ja # > per uns minuts. fortament con- COnSUmíCÍOtlS l lü OOnd Una fina pluja sagrats, Paqui-ta ' s N i p p e l s , q u e van reb re u n a ca lo rosa acollida per part del públic assis- Í I Ï 1 I I I H

tent. De totes maneres, el dar­rer dia d'activitat de les barra­ques va acollir moltes altres ac­tivitats artístiques, com ara una mostra de cur tmet ra tges , els

- . d'estiu va acomia-

ojerta musical van dar subtilment els . . darrers noctàm-

ser la clau de l extt buis que s'aplega-WMmmmmmmmmmm v e n a ^uarcs de set

l i l l l i l del matí a les bar­raques. A la cara, només un de­sig: que la Festa Major de l'any vinent els dugui un espai de ba­rraques, com a mínim tan bo com el d'enguany.

I Generalitat de Catalunya \ Departament de Treball

FONS SOCIW. I

EUROPEU |

Curs de disseny gràfic i autoedició digital Curs de Formació Ocupacional

Per a persones a l'atur menors i majors de 25 anys

ifésl&-

Durada: de juliol a desembre (matins o tardes) Pre-inscripció oberta * Tel. 93 589 78 86 Els cursos sòn subvencionats per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Trenau de a Generalitat de Catalunya i el Fons Soctai Europeu

RTD^COMUNICAQÓ Disseny Gròfíc i Publicitat

C/Sanr Domènec, 7, Ir. l o 06) 90 Sant Cugat del ValLèf

Setmana ELS ÍCANTONS Divendres, 2 de juliolde 1999

Competicions

La carretera de Cerdanyola vincula els veïns a la festa

El concurs de truites i balcons, les activitats més vistoses Ar RA COSTA

- Sant Cugat -

La Comissió de Festes de la ca r re t e ra de C e r d a n y o l a ha aconseguit la fita que s'havia marcat. Kls veïns han viscut la Festa Major al carrer, partici­pant en tots els actes i fent veï­natge. Així ho ha assegurat Jo­sep Maria Rose l , un d e l s

membres de la comissió de fes­tes, per al qual el gran èxit d'a­quest any ha estat "haver acon­s e g u i t q u e e ls ve ïns e n s trobéssim, compartíssim la fes­ta i ens ho passéssim bé".

La disco mòbil, l'actuació d'un grup d'havaneres, la cercavila, el gimcana infantil o la demos­tració d'aeròbic van ser algunes de les activitats que van animar

els cinc dies de F"esta Major, un còctel d'iniciatives pensat ex­clusivament per al gaudi dels veïns.

Les estrelles de la festa

Els dos actes que potser van destacar més de la programació festiva de la carretera de Cer­danyola van ser el concurs d'en- El balcó guarnit com si fos Parca de No/va obtenir el primer premi F: X. /.,.

Després del lonturs de truites es van repartir racions per a totes les persones que van assistirà la festa F.:X. LARROSA

galanament de balcons i el de truites, que van captar l'atenció d 'una part considerable dels veïns de la popular carretera. En el cas del concurs de balcons, 18 famílies van optar al premi amb decorats tant divertits com enginyosos. Finalment el pri­mer premi va anar a parar a un balcó disfressat d'arca de Noé; el segon, a un que incloïa la figu­ra d'un monjo caputxí, i el ter­cer, a un que s'havia convertit en un vaixell de cartró amb un cartell que indicava "Per si s'en­fonsa el barri."

"No són cap filigrana, però els veïns ens hi hem esmerçat tant com h e m pogut i ens hauria

agradat tenir algun premi en el concurs general d'engalanament de carrers", ha dit Rosel en re­presentació dels veïns.

Pel que fa al concurs de truites, la participació dels veïns va ser el tret més destacat. Si bé no­més 13 parelles van optar als tres trofeus, prop de 1.000 persones van aplegar-se al voltant de la taula de truites per comprovar el seu bon aspecte i, sobretot, el gust. La festa va tancar-se amb el repartiment de truita de pa­tates per a tothom, que la gent va menjar-se mentre es dirigia a la següent activitat: una cantada d 'havaneres que va tenir tant d'èxit com s'esperava.

C o n c e r t s

Les orquestres omplen les nits de música i marxa per al públic més jove

A. C. Sant Cugat -

Manolo (iarcía, Blur, Dover, l '2 o Bon Jovi han estat alguns dels grups que sense ser pre­sents a Sant Cugat han sonat en els balls de Fes ta Major que han amenitzat les nits d'a-( lucsts c inc d ies de gresca . L'orquestra Cimarron, que va ac tua r d i v e n ­dres a la nit a Coll Fava , va ser l ' e n c a r r e ­gada de donar el toc més mo­dern a les nits de Sant Cugat

en v e r s i o n a r . i: íii:̂ Jfs.,siiii els p r inc ipa l s i l l l l H l l I l ^ grups del mo­ment i aconseguir que el pú­blic ballés i cantés fins a altes hores de la mat inada r i tmes d'.v/v/, rock nacional i estran­ger, hravy i pop.

Par lar de l s c o n c e r t s de la Festa Major d 'enguany, però, obliga a fer una menció espe­cial a dos grups: Color Huma­

na i Al Tal l , Ics d u e s grans apostes de la Comissió de Fes­tes d 'enguany. Totes dues ac­tuacions pre tenien ser la cita alternativa per a aquells que buscaven que l com més que un ball o un concert de Festa Major, i ho van aconseguir, es­pecialment en el cas d'Al Tall. Els cantants dels País Valencià van actuar en una tarima guar­

nida amb senye-

Reivindicació i r e s i p a n c a r t e s

reivindicatives de mÚÚCa eS Van Uniren la seva nacionali­

tat. Un públic es-

el concert d'Al Tall, pecia lment jove i

integrat per mem-Utl dels més SeguitS bres de d iversos

La Cimarron van fer versions de grups com U2, La Oreja de Van Gogh o Queen FOTO: EDUARD FARINYES.

col·lectius reivin-f i l l l l l l l l dicatius de la ciu­

t a t - M a u l e t s , O k u p e s de la masia de Torre­blanca. . .- van seguir la vetlla­da a ritme de música tradicio­nal i s e n t i m e n t , en a l g u n s casos, polític. Color Humano , per la seva banda, t ambé va fer sentir algunes reivindica­cions socials en les lletres de les seves peces. Al Tall va barrejar música i reivindicació per al públic més jove de la ciutat FOTO: XAVI LARROSA

& S íC4rYT0N5 Divendres, 2 de juliolde 1999 Setmana

La botiga al c a r r e r

El comerç surt al carrer Prop de 25.000 persones visiten les 300 botigues que van establir-se a les voreres

La botiga al carrer d'aquesta Festa Major va comptar amb la participació d'aproximadament tres-cents co­merços de Sant Cugat. Pels carrers njés importants de la ciutat semblava que passava un tifó d'alegria: mares i pares, nens i nenes, gossos, cotxets i bicicletes circu­laven com formigues empesos per la curiositat de veu­re la botiga de més enllà, i després la de més enllà i així successivament, segons el ritme que els entrebancs els deixaven portar.

R I ' T H CASALS

- Sant Cugat -

Fn total: al voltant de 25 mil santcugatencs i santcugaten-ques , gairebé la mei ta t de la població, que descobrien en­curiosits el cpie pot haver-hi d ins d ' a q u e l l e s bo t igues on s e m p r e c o m p r e n . P e r q u è aquest és l'efecte de la botiga al carrer, redescobrir. No tan sols els comerços, sinó el poble, el carrer, els veïns, els amics i, en definitiva, la Festa Major. Durant tot cl dissabte, però so­bretot a les hores del migdia i en caure la tarda, la botiga al carrer es va convertir en un èxit que un dels organitzadors, Sant

Cugat Comerç, ha valorat molt pos i t i vamen t . " P e r ò no ens hem d'acontentar, encara hi ha coses per millorar. Hem de par­lar amb els diferents barris per veure com va anar la partici­pació, ja que en algunes zones la gent no hi va arribar", diu la presidenta de l'associació, Ma­ria Eulàlia Egea.

Enguany la botiga al carrer va comptar, a més, amb una no­vetat: la tria de deu de les pa­rades que han rebut per igual la distinció de ser les millors i les més maques.

Per ordre alfabètic, els afor-t u n t a t s han e s t a t : An imals , Anna Fuset, Autoservei Rubio, Boldú, Cabanas , Carnisseria

Cada establiment va mostrar als vianants els millors productes FOTO: X.W'l l.ARRÒSA

Sagarra, Griful, La Festa, Nins i Ridox, que van ser elegits per

decisió d'un membre del Club Muntanyenc, un de l 'Esbart i

un dels Castellers, que forma­ven el jurat.

E n g a l a n a m e n t de c a r r e r s a p a r a d o r s

El car rer de la Creu escollit per quarta vegada com el millor guarnit Cansaladeria Juliana obté el premi al millor aparador

la decoració de carrers és ja tota una tradició dins la Festa Major F: X. I

Els aparadors dels comerços també t an vestir les seves millors gales F: X. /..

ANNA BOKAI

- Sant Cugat -

Ja són quatre les vegades que cl primer premi d'engalanament de carrers de la Festa Major re­cau en la mateixa via de la ciu­tat: el carrer de la Creu.

Enguany amb motius marí­tims, però sempre, tal com re­coneix tothom, amb molta ori­g i n a l i t a t . " P e r q u è des de l'Associació de Comerciants i \ c ïn s " , explica el galerista Jo­sep Canals, "sempre hem vol­gut potenciar el nostre barri."

I ,a idea d'enguany \ a sorgir de Josep Munoz i Jordi Navarro, propietaris de la botiga d'ani­mals, els quals també han rebut el premi a la simpatia. "Estem con ten t s" , explicava a E L S 4 CAN IONS Josep Munoz, "per­què trobem que ha estat molt merescut."

I és que, segons explica Munoz, "tothom s'hi ha tornat a impli­car de valent, nosaltres hem co­ordinat una mica, però des del més gran al més petit dels veïs han treballat de valent des de

fa un parell de mesos". La segona via millor engalana­

da ha estat el carrer Valldoreix. que en aquesta Festa estava de­corat amb motius pictòrics. I el jurat va optar també pels moli­nets del carrer Santa Maria a l'­hora d'atorgar el tercer premi.

Pel que fa al concurs d'apara­dors que convoca cada anv l'as­

sociació de botiguers Sant Cu­gat Comerç, el jurat va decidir que l 'establiment millor guar­nit d'aquesta festa era el de la Cansaladeria Juliana. El segon premi ha estat per a Ridox, i el tercer, per a Rodó. Els accèssits d'aquesta convocatòria han es­tat per a Ega Mobles i Llibreria Jordi.

AUX VYD La solució més adequada

en portes de seguretat

8 Setmana HS4CANTONS Divendres, 2 de juliol de 1999

A c t e s fo Ik I ò r i c s

Una festa plurinacional Grups de Galícia, Andalusia i Occitània mostren les seves tradicions

Entitats i associacions de Sant Cugat aprofiten la Festa Ma­jor per contactar amb els ciutadans, mostrar les seves activitats i donar a conèixer la seva filosofia. Aquest, però, no és un patrimoni exclusiu dels col·lectius de Sant Cugat. L'obertura de la ciutat pel que fa a altres cultures i nacionalitats és una característica que també s'ha vist reflectida en les festes de la ciutat. Col·lectius de Galícia, d'Occitània o d'Andalusia han aprofitat la Festa Major per mostrar les seves tradicions més arrelades.

A Ï R A CONTA

- Sant Cugat -

La Caseta del Centro Popular Andalu/ (CPA) ha estat segura­ment l'espai on s'han donat cita més persones de cultures dife­rents. Fent gala de la bona ente­sa entre catalans i andalusos que sempre proclama el president d'aquesta entitat, Gabriel Ruiz, el col·lectiu ha ofert una programa­ció d'activitats basada en la mos­tra de tradicions d'arreu de l'Es­tat.

A banda de les nombroses ac­tuacions de grups de balladores andalusos i tonadilleras, per la ca­seta de l'entitat també han pas­sat col·lectius d'altres indrets d'Espanya; és el cas del Ballet de

la Irmandade Galega tic Rubí, que dissabte al migdia va oferir una demostració de balls tradi­cionals de les terres gallegues. Amb els vestits típics de la regió i tot el folklore propi d'aquest ti­pus de trobades, els rubinencs d'origen gallec van delectar el públic amb algunes de Ics danses presents en totes les festes de Galícia.

El sabor i els sons d'Occitània

La plaça de Pep Ventura tam­bé va ser escenari d'expressions artístiques d'altres nacionalitats. El grup d'Amics d'Occitània de Sant Cugat va organitzar, dissab­te a la nit, una vetllada i dansada occitana que va estar amenitzada

Per 200 pessett -

SCAPS reparteix 230 racions de cus-cus en el dinar solidari de dissabte

• FI col·lectiu Sant Cugat amb el poble sahrauí (SCAPS) va posar la nota més in terna­cional a la Festa Major d'en­guany en organitzar un dinar popular sahrauí als jardins del monestir, dissabte al migdia.

Per un preu simbòlic de 700 pessetes, l'entitat va repartir ZM) racions d'un menú inte­grat per cus-cus amb vedella, pollastre i verdures, amanida variada i síndria. La menja po­pular pretenia reflectir la cui­na tradicional d'aquest poble exiliat als camps de Tinduf (a Algèria), un objectiu que va assolir amb escreix atesa la gran quant i ta t de persones que hi van participar.

Pilar López, membre d 'S-(;APS, va assenyalar que esta­ven molt contents per la res­posta que havien rebut, però que per a l'any vinent haurien de ser més estrictes i no ven­dre més de 200 racions, "per­què no disposem de prou in-fraestructura per cuinar tants plats". Així mateix, López va lamentar que no tinguin prou temps per donar més infor­mació sobre la tragèdia que viu

/ / r " p··Jten tastar formatge d'oiella t embotits artesans típm d'Occitània F X IARROSA

pel grup d'animació La Talvera, mics d'Occitània, es mostrava sa-que al so dels instruments de mú- tisfet de la resposta popular: "En sica tradicional va una Festa Major,

fer ballar al públic Galtcid, Occítàflia 0 h i h a gent per a les danses t íp i - . , . tot i també per a ques d'aquesta re- íxtluülUSlCl Vdtl actes com el nos-

gió. La noveta t aCOStdr-Se d Sdtlt t r e ' L a n i t v a m o l t

d enguany, però, bé perquè hi ha va raure en el tast LUgdtperIflOStrar força gen t q u e

ítelis'trmlT tes seves tradicions J*^""» P« artesans -tormat- 1 occità, que es el ge d'ovella i vi eti- ; | | | : I I ; I I Í : 1 I I 1 1 1 I que volíem difon-quetat en occita-que s'oferí als assitents a la vet­llada. Pere Banau, membre d'A-

;>w:mmm C\TC." JT| públic va divertir-se fins a la mitjanit men­jant, bebent i ballant en occità.

Cus-cus. amanida i síndria componien el menú l·Ol'O I: l'.\RI.\)'l S

el poble sahrauí. A la Festa Major de l'any vinent, SCAPS tornarà a organitzar el ja tradi­cional àpat sahrauí; però. se­gons López, els agradaria mun­tar també una paradeta amb vídeos, informació i algú que es dediqui a explicar quina és la situació dels sahrauís i per què SCAPS existeix i treballa

per aquest poble. Amb tot, l'entitat local s'ha

most ra t molt sat isfeta del ressò q u e ha a c o n s e g u i t aquesta activitat quan només fa tres anys que s'organit/.a a la ciutat. "L'àpat sahrauí és ja un clàssic de la nostra Festa Major i això és fantàstic", ha precisat López. / A.C.

/ A balladoi \ dt Ca/ú ta i an mostrar les danses tradicionals FOTO: E. F

ELS/CANTONS Divendres, 2 dejuliolde 1999 Setmana

F o l k l o r e

l'i·i fer mil (iiK-niih quilos de tm^as, ts itm utilitzat ien! qua tanta quilos di mulles di pa l·010 /• l/\7 \ > /• S

El Centro Castellano-Manchego esgota les 1 .500 racions de migas

Més de dues-centes dones en la IV Trobada de Puntaires L'art de fer anar els boixets data del segle X\' FOTO: XXXX

R U T H CASALS

Les dues activitats organitzades el dissabte de Festa Major pel Centro Castellano-Manchego de Sant Cugat van batre rècords. A la trobada de puntaires hi havia 41 dones més que en l'anterior edició. Tres hores més tard, s'es­

gotaven els 1.500 quilos de mi­gas cuinades per a l'ocasió, fet insòlit fins ara, perquè cada any n'havien sobrat. Una llarga cua de gent esperant feia giragonses al voltant dels castanyers d'ín­dies dels jardins dels monestir, passades les vuit de la tarda de dissabte. Eren tots els que, poc després, van deixar els membres

del Centro Castellano-Manche­go escurant la paella gairebé amb els dits. Enguany, per preparar 1.500 racions d'aquest "menjar de la fam", es van emprar 140 quilos de pa sec, 30 quilos de xo­riço, 28 litres d'oli, 25 quilos de pebrots, 15 quilos d'alls i 3 quilos de carn de porc salada. Abans, però, 210 dones i els seus

acompanyants feien gana tot fent anar els boixets en la IV Trobada de Puntaires organitzada per la mateixa entitat. La participació en aquesta activitat ha experi­mentat un creixement de 41 do­nes, i hi havia participants del Baix Llobregat, el Vallès Occi­dental i l'Oriental i del Bages. Una vintena de les artistes són

de Sant Cugat. En les dues hores de treball, i

depenent del nombre de boixets amb què es treballa (que pot arri­bar fins a 300 en una mateixa punta), van realitzar entre un i dos dits de punta de coixí, un art que va arribar a la població d'Al­magro de la mà d'un matrimoni de Mataró.

E n t i t a t s

La caseta del CPA torna a aconseguir una gran

participació santcugatenca

A. B. M. - Sant Cugat -

"Com sempre, des de la junta directiva del Centro Popular An-daluz estem molt contents de la resposta que ha obtingut du­rant la Festa Major la nostra ca­seta." Gabriel Ruiz, president del CPA, ha tornat a fer una va­loració molt positiva de les fes­tes santcugatenques a la seva entitat.

I ho ha fet destacant sobretot tres punts . El primer seria la gran participació que han tin­gut de molts santcugatencs. Se-gos Ruiz, des de la junta s'ha calculat que més de 6.000 per­sones han visitat en un moment o altre les seves instal·lacions.

I na caseta que enguany, per al seu responsable, estava ubi­cada "en un lloc molt bo i molt agradable, potser per això ha esta un èxit", reconeixia el pre­sident.

EI segon punt que des del cen­tre es destaca és la comprensi-vitat del veïnat, "no hem tingut

ni una sola que ixa , i això és d'agrair i de destacar". Perquè, com és habitual, els andalusos santcugatencs han tornat a posar per sobre de tot la "convivèn­cia" amb els seus conciutadans "basada en el respecte mutu".

Un respecte que els membres del Centro Popular Andaluz de Sant Cugat van voler manifestar explícitament al que fins avui, i durant dotze anys, ha estat el seu alcalde: durant la inaugura­ció oficial de la caseta, Joan Ay­merich va rebre de Gabriel Ruiz un trofeu-record per tots aquests anys.

Però és potser el tercer punt el causant d'aquest èxit. "Enguany hem tornat a apostar per les ac­tivitats culturals", explica Ruiz, tot destacant "la categoria de les cascs que ens han visitat, així com d'intèrprets com la nostra amiga Elisabet, que és sevillana, o el jove Ismael García, qiie no­més té 10 anys i una veu...".

Els cossos de ball d'algunes ca­ses andaluses barcelonines tam­bé van pujar a l'escenari. I un

Les actuacions folkloniot ultut ah han estat una de les característiques de la Festa Majut <i la uiseta del CPA F: X. /..

exemple clar seria l'actuació de diumenge al migdia: el grup de dansa i el ballet clàssic del Cen­tro Cultural Andaluz García Lor­ca, així com la del ballet artístic del Centro Andaluz Cultural Artístico Manuel de Falla. Amb­dós centres van realitzar dife­rents peces de la cançó clàssica espanyola.

Les sevillanes també hi van ser presents per donar pas a un típic potaje andaluz. que seria el pre­ludi de les actuacions dels cos­sos de ball del propi centre am­fi t r ió: Axa t i ana , el G r u p o Flamenco Triana i els ja habi­tuals col·laboradors del ballet flamenc espanyol Brissindel van tonar a obtenir una gran ovació. Dijetents ta\e<i i ultut nls andaluses han t tsttat aquests dies els escenaris locals F.:X. L.

10 Setmana ELS/GVNIWS Divendres, J de juliolde 1999

C o r r e f o c

Les forces del mal també recorren la ciutat

amb una gran festa

El foc va tornar a tenir un paper destacat en la Festa Major de Sant Cugat: diables i trabucaires van poder fer de les se­ves en el seu trajecte pels carrers del centre de la ciutat. Per­seguits per altres dues colles demoníaques i acompanyats per centenars de ciutadans de totes les edats, els diables van omplir de llum i soroll de trons i tambors el seu trajecte, du­rant el qual hi va haver una de les parades esperades per tots, la dels versots. A m b originalitat i picantor, els diables van posar el to d'ironia a la festa amb molt bon humor.

El corre/or va ser una He les activitats més concorregudes de totn hi festa FOTO: EDUARD EAR/.XYES

Retratant la ciutat a ritme

de poesia

• Seguint en la línia de l'any pas­sat. cl cor re t'oc d'aquesta Festa Major també va comptar amb el seu versot.

I, també com ja va succeir en la seva primera edició, el manifest dels diables va despertar força expectació. Amb to àgil i molt bon humor, els diables van dis-seccionar la societat actual sant-cugatenca tal com ells la veuen.

Van definir Sant Cugat com una ciutat amb "avorrits ciutadans ensopits", però amb tradicions arrelades, "com la de queixar-se per Festa Major". I és que, se­gons els versots dels diables, les immobiliàries van vendre als nouvinguts una "localitat tran­quil·la i desitjable, que no han trobat, però ho podrien fer si es traslladessin al Pol Nord".

Segons els poemes, amb les

Les espurnes no van treure protagonisme als versos del cotrefoc E: E. E

eleccions la cosa no ha canviat gaire, "més aviat han deixat el poble ben cardat". Però van agrair als polítics "el seu esforç per donar aquest espectacle", re­cordant més d'un candidat i en­llaçant el discurs amb les neces­sitats de la ciutat: "Sant Cugat té 55.000 habitants i a la biblio­

teca en caben 55... però tenim entitas massoquisr.es que lluiten per aconseguir locals que no hi ha, mentre als okupes els tenen asfixiats." Deixant de banda les petites discòrdies, els diables van advocar per una festa divertida i disbauxada per a tota la pobla­ció./ A. B.

A. B. VI.

Nens, joves i adults. Tothom es va apuntar un any més al correfoc de Festa Major. Centenars de persones van se­

guir el trajecte que els diables lo­cals van fer dilluns a la nit per la ciutat. Un recorregut que es va quedar imprès en tots els sentits: amb el color de la llum, l'olor de la pólvora, el so dels timbals, el contacte de la gent i el gust de la festa.

I és que a les deu del vespre ja estava tothom preparat per re­bre, i gaudir, la celebració d'un dels actes més demoníacs del programa d'activitats d'aquesta Festa Major. La plaça Octavià va acollir el punt de sortida d'un cor­refoc que travessaria el bell cen­tre de la ciutat i acabaria, en ple espectacle, a l'avinguda del Pla del Vinyet.

Diables de Viladecans, de Ter­rassa i de Sant Cugat van em­prendre el camí amb molta in­tensitat, marcant el ritme a cop de

timbal i amb els trabucaires lo­cals i els de Santa Coloma re­forçant el seu so.

I tenint com a reina de la festa la llum de la pirotècnia. Petards i bengales van fer el seu paper, en una festa que adquireix el seu màxim simbolisme en la mani­pulació del foc.

I és que els diables van tornar a fer de les seves concentrant es­forços en les diferents parades efectuades al llarg del camí fins arribar a la plaça Pep Ventura, on la paraula va prendre el prota­gonisme als petards, que el van recuperar cinc minut més tard i que van impressionar, i en alguns casos també espantar, els espec­tadors més menuts que van as­sistir-hi acompanyats dels més grans i protegits amb la vesti­menta recomanada per a la festa.

Perquè, si bé no és perillós, el correfoc comporta algun risc, tot i que, com sempre, els incidents van entrar dins de les previsions. El foc va passar per Sant Cugat i, més que no pas cremar, va en­lluernar.

Fincas Sant Cugat* Atlmi>ii<triiiión de fiuciíí

API.

COMPRAS

VENTAS

ALQUILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

1 Mkropigm·i*hKÍ6

C/OELSOL,» M1IM.SAMTCIKMT

(S·re·ton·) Tfno.MMOOÍ41

T r a d i c i o n s

Els capanvts i un nvliii l'atemió en la ttvbad/igegantera de dissabte V. XI. h l\ Rom de Canyatan feresperarelpúblic, però van triomfar E:X. L.

Els actes més tradicionals tornen a triomfar A. C.

- Sant Cagat -

La trobada gegantera i l'actuació del grup d'havaneres Rom de Can­ya van ser els puntals dels actes de dissabte a la tarda. Tant un com l'al-tre van aplegar centenars de persones que van seguir amb devoció aquests dos clàssics de cada Festa Major santeugatenca. Amb tot, tam­

bé va haver-hi temps per a les novetats, ja que la ciutat va veure des­filar pels seus carrers els nous caparrots, nascuts fa escasses setmanes per afegir-se a la ja multitud d'entiats i col·lectius vinculats a les tradi­cions catalanes. L'arribada d'aquests petits gran homes va agradar molt als ciutadans, especialment als més menuts, que van poder comprovar que l'espectacle no sempre està a dos metres d'alçada. Aquest cop van divertir-se sense haver de pujar a coll-i-be dels seus pares.

E l S /CANTONS Divendres, 2 de juliolde 1999 Setmana 11

El P a g a • I i Joan

2 . 5 0 0 persones veuen

el Paga-li Joan als

jardins del monestir

El tòrrid sol que queia dimarts al matí als jardins del monestir i el cansament acumulat durant els quatre dies de Festa Major que ja havien transcorregut no van tenir prou força per evitar que els santcugatencs acudissin un any més en massa als jardins del monestir per veure el ball del Paga-li Joan. Amb una voluntat estoica i la vista fixada damunt dels vanos i els rams dels balladors; el públic va veure com desenes de parelles repetien els passos més tradicionals de la ciutat.

A. C. - Sant Cugat -

La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona va tornar a repe­tir dimarts aquella sintonia que d iuen que tot s a n t c u g a t e n c autèntic ha de tenir al cap: el ball del Paga-li Joan. Aixoplu­gada per les fulles dels plàtans dels jardins del monestir i sota l'atenta mirada de les prop de 2 .500 p e r s o n e s q u e es van aplegar a l'indret per gaudir de­ia ballada popular. la cobla va treure a la plaça les setanta pa­relles balladores -35 d'adultes i 35 de joves - amb les prime­res notes de la tradicional sin­tonia.

Com és habitual en cada nova

edició d 'aquest ball. les rialles i els esguards de complici tat més agraïts es van dest inat a les parelles més joves, en al­guns casos infants q u e a m b prou feines caminaven , que van iniciar-se en la tradició més arrelada de la Festa Major lo­cal.

Una darrere l'altra, les pare­lles van anar r e p r o d u i n t els passos apresos en els assajos col·lectius de les darreres set­manes fins arribar a l 'esperat moment en què els homes do­naven cl ramet de flors a les seves parelles i la plaça s'om-plia de goig. Amb elegància i sincronisme, els balladors van repetir cada un dels moviments fent especial reverència a les

SA Com sempre, e/s balladors més joveuets són els qui -can atreure més miraries del públic FOTO: XAVl I.ARRO

autoritats que els contempla­ven.

Al final, el ball d'honor a càr­rec dels gegants de la ciutat, en Joan i la Marieta, que en­guany van ballar acompanyats dels caparrots que Sant Cugat té des de fa escasses setmanes. L'alcalde, j u n t a m e n t amb la majoria de regidors i el rector de la UAB i p regoner d ' e n ­guany, Carles Solà. va presen­ciar la ballada més popular de Sant Cugat. Al final confessa­va la satisfacció de veure, "un any més, aquest moment tan especial que identifica el nos­tre pob le" . Un moment que per alguns regidors que no van poder reprimir l 'emoció tam­bé va ser especial. Els castellers van aixecar tres pilars ferms per marcar l'inici delball F.:X. L.

A c t u a c i o n s c a s t e l l e r e s

Els minyons de Terrassa donen una plaça de 9 a Sant Cugat

La colla local carrega un 3 de 7 aixecat per sota

AURA COSTA

- Sant Cugat -

Sant Cugat ja té una plaça de 9. El somni s'ha fet realitat gràcies a l'actuació castellera dels Minyons de Terrassa, que diumenge a la tarda van aconseguir descarregar a la creu de terme un 4 de 9 amb folre.

La gran consecució va ser cele­brada per totes les colles castelle-res que en aquell moment eren als jardins del monestir -Xics de Granollers i, especialment, els Castellers de Sant Cugat-, ja que "hi ha molt poques ciutats de Ca­talunya on s'hagi descarregat un castell de 9", va explicar Alex Cas-tellarnau, membre de la colla lo­cal. A banda d'aquesta important fita, els d e Terrassa t a m b é van

descarregar un 4 de 9 amb folre, un de 8 amb folre, un 4 de 8 amb agulla i un pilar de 6.

Els Castellers de Sant Cugat també van fer una molt bona ac­tuació. Durant la tarda de diu­

menge van descarregar un 4 de 7 amb agulla i un 5 de 7, el primer que aconseguien aquets any. El gran moment, però, va arribar quan van tractar de fer el 3 de 7 ai­xecat per sota, un castell pel qual havien assajat molt intensament les darreres setmanes. Els nervis,

Les dues actuacions castelleres van estar

marcades per la bona sintonia entre les diverses colles

però, els van trair: en el primer in­tent van caure i en el segon no­més van aconseguir carregar la construcció.

Un triomf per a tothom

Les dues actuacions castelle­res que s'han fet durant la Fes­ta Major han estat marcades per

les bones relacions entre les co­lles participants. Els diversos grups van compartir els pati­ments i les alegries viscudes a la plaça i van felicitar-se mútua­ment pels castells aconseguits. Alex Castellarnau assegura que la bona relació entre els practi­cants d'aquesta tradició és molt important, ja que els castells es basen, sovint, en la confiança i la bona sintonia amb els companys. A propòsit de confiança, això

és el que tenen els membres de­ia colla castellera de Sant Cugat, que esperen poder fer a finals de temporada la torre de 7, una construcció que per la seva com­plexitat es considera com un cas­tell de 8. "Ens prepararem a fons, però no tenim cap pressa perquè volem fer-ho bé i només quan est iguem preparats", ha advertit Castellarnau. De mo­ment, el pròxim 25 de juliol, els de Sant Cugat actuen a Tarra­gona - u n e m p l a ç a m e n t amb molt prestigi casteller-, on in-

F.ls de Sant Cugat van descarregar amb èxit nombrosos castells FOTO: E. F.

tentaran descarregar amb èxit el 3 de 7 aixecat per sota, que tant

han preparat aquestes darreres setmanes.

12 Setmana ÏLS4C4IYroN5 Divendres, 2 de juliol de 1999

Dansa E x h i b i c i o n s

El les/iuiri es un dels fets destinats de l'espectacle. FOTO: X. /..\RROSA

L'Esbart porta el mar a la ciutat amb l'estrena de 'Mascaró de proa '

R.C.Z.

Molts santcugatencs van fer un darrer esforç dimarts i van rematar la Festa Major anant a veure l'es­trena de Mascaró de proa, de l'Es-ban. Aquest espectacle, que enca­ra no s'havia pogut veure a Sant Cugat per la simultaneïtat amb l'es­trena de Terra baixa, va tenir la seva primera i segona nits de rodatge da­vant el públic terrassenc.

"Està molt bé que puguem es­trenar a Sant Cugat per la Festa Major i al carrer, ens venia molt de gust", va dir Joan Serra, coreògraf del muntatge, "hi ha espectacles que estan pensats per fer-se només en teatre. Però aquest és un "tot terreny" de l'espectacle de dansa

catalana, i poder-lo fer per tancar la Festa Major amb la nostra manera de bellugar-nos, de fer, doncs han estat el dia i el moment ideals."

Els inconvenients d'actuar a l'ai­re lliure i sobre una tarima de festa major no van minvar l'atractiu de Mascaró, si jutgem per la rebuda del públic. "Quan balles a l'aire lliu­re sempre hi ha problemes: el vent que s'emporta les coses; les entra­des i sortides, més aja vista que no pas per sorpresa... Però penso que l'espectacle a l'aire lliure té més frescor, i quan la gent protesta per aquests inconvenients, sempre els dic que no podem deixar de fer co­ses al carrer, i per a nosaltres, que fem dansa tradicional reproduint escenes de places i carrers, que mi­llor que fer-ho aquí", va dir Serra.

La m o s t r a d e bal ls d e sa ló a u g m e n t a e l públ ic infant i l

La setena edició es consolida entre el públic santeugatenc

Fa onze anys que l'Escola de Balls de Saló Sant Cugat ensenya la gent a remenar l'esquelet FOTO: F..FARIWES

R.C.Z. - Sant Cugat -

"Avui han entrat aquí 750 per­sones, i tenint en compte que és dimarts, ho considerem un èxit enorme. Cada vegada vé­nen més nens i públic major de cinquanta anys. Pel que fa al pú­blic, posem un deu", comenta­va Pepe Asensio, després de la setena exhibició de balls de saló que es va fer aquesta Festa Ma­jor. Els socis de l'Escola de Balls de Saló de Sant Cugat, Elvira Ayesa, Jesús Cur to , C a r m e n Martín i el mateix Asensio, van fer una valoració molt positiva del certamen d'enguany, que va durar més de dues hores.

Dues-centes parelles de ba­llarins de Sant Cugat, d 'ent re els 5 i els 60 anys, van passar per la pista del pavelló muni­cipal bellugant-se a ritme de tango, vals, txa-txa-txa i bole­ro, en t re d 'a l t res . L'actuació dels a l u m n e s es va enr iqu i r amb la participació de la pare­lla internacional formada per Anastass ia M a x i m o v a , s u b -campiona russa i mes t ra de l'escola santeugatenca, i Mar­co Sietas, campió júnior d 'Eu­ropa l'any 1991. La parella es­trella va interpretar 5 balls de c a t e g o r i a e s t à n d a r d : va l s anglès, tango, vals vienès, fox lent i fox ràpid. Maximova i Sietas van utilitzar música de

dansa ir landesa adaptada als ritmes del ball de saló.

L'exhibició va començar amb l 'actuació dels a lumnes més novells de l'escola: només tres mesos de pràctica per al seu debut , que fou amb un tango i un txa-txa-txa. La resta d'a­lumnes, des del nivell 2 fins a les parelles de campionat, van recórrer la pista seguint els rit­mes de les dues categories es­tablertes: balls estàndard (vals, tango, fox) i l la t ins ( samba, txa-txa-txa, bolero, pasdoble i rock). En les categories supe­riors, els homes van lluir el frac i les dones els vestits de plo­mes, vest imenta obligada per als balls estàndard.

T e a t r e

El Grup de Teatre Espiral participa en la Festa Major amb dues de les seves obres

A. B. M.

El programa de la Festa Major tam­bé ha previst enguany alguns es­pais dedicats al món del teatre. I en aquest sentit, a banda de dife­rents representacions a l'escenari de l'espai lúdic de barraques, l'en-tarimat del teatre de La Unió Sant­eugatenca ha estat el lloc escollit.

I el Grup de Teatre Espiral ha es­tat la companyia que hi ha parti­cipat més activament. El grup vall-doreixenc va ser present a la Festa dos dies, i amb dues de les seves obres: EI verí del teatre, de Rodolf Cirera, i IM casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca.

Ambdues peces formen part del

repertori de l'Espiral, totes dues es­trenades amb anterioritat en el si d'alguna de les mostres de teatre que el grup organitza anualment a Valldoreix.

"Estem molt contents", explicava a ELS 4 CANTONS la seva directora,

Trini Escrihuela, "perquè la gent ha respost molt bé i hem rebut crí­tiques molt favorables que ens en­coratgen a continuar per aquest camí."

Una direcció futura que està ple­na de projectes, com recuperar El petit gran príncep, que va adaptar Es­crihuela, per interpretar-lo en una-versió renovada amb una esceno­grafia molt més àgil. Però això serà després de l'estiu, durant la Festa Major de Valldoreix.

Cant C o r a l

La Coral Sant Cugat del CMSC canta a ritme de blues i jazz per Festa Major

La solista, Lydia Pèters, acompanya la formació

A.D.B - Sant Cugat -

La Coral S a n t C u g a t de l C M S C , a m b la mús i ca del Quartetjazz i la veu de la solis­ta barcelonina Lydia Peters, van oferir d i u m e n g e a la nit a la plaça Octavià un concert de cant força especial.

Un repertori carregat del rit­me i el soul que caracteritzen els espirituals negres, com Free-dom, SwingLow i Sweet Chariot, i el jazz del compos i to r no­vaiorquès de principis de segle George Gershwin, conegut per obres com el musical Porgy and Bess, que va entusiasmar el pú­blic assistent. La coral'va assajar algun dels temes minuts abans de començarelconcert F.:X. L.

FlS4CAIYroNS Dwendres,2dejulioldel999 Setmana 13

C o n c e r t s

Manel Camp i la Nova Cançó

L'ala esquerra del claustre del Reial Monestir de Sant Cugat es va omplir de gom a gom diumenge a la nit en el concert del prestigiós pianista i compositor català Manel Camp. Una actuació en què el músic va fer la presentació del seu darrer treball, Cançó, un recorregut personal jazzístic per les cançons més significatives de la Nova Cançó catalana. "Em semblava un exercici interessant donar un caire diferent a cançons que sempre hem sentit amb la guitarra i des-proveir-les del significat social i històric per atorgar-los un valor mu­sical", explica Camp.

La mítica melodia d1 El vent, de Raimon, va donar la nota de sor­tida al personal viatge musical de Manel Camp per la cançó d'au­tor catalana. L'esperit reivindicatiu de Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Marina Rossell i Joan Manuel Serrat van entusiasmar els presents fins a la nota final d'aquesta travessia, el Viat­ge ti ítaea, de Lluís Llach. "Tocar aquesta nit de Festa Major és molt important per a mi, perquè és com magnificar Tacte en si, i fer-ho aquí, al claustre del monestir, és una il·lusió", assegura el com­positor.

Manel Camp destaca des del 1970 com a solista, pianista, compo­sitor i director musical de concerts i produccions discogràfiques. A niés de la seva extensa producció pianística, editada en prop d'una dot/ena de discos, destaca com a compositor de la banda sonora de pel·lícules com Asesinato en el Comitè Central, de Vicente Aranda: 1:1 ivmp/otdels anells, de Francesc Bellmunt, o l'.últimafivnteni, de Ma­nuel Cussó-Ferrer, entre d'altres. Com a pedagog, també impar­teix classes a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch./A.D.B

1:1pianista va jer mi en urregut ja-aíslic per les cançons més significatius de la Xnva Cançó eatalana FOTO: X. I..

I.ei música romàntica va arribar molt endins del públic santeugatenc FOTO: F. FARINYES Una vuitantena de persones va assistir alpòdium dejoves artistes alclaustre delmonestir. FOTO: E. F

Concert romàntic al claustre romànic Noves promeses al pòdium de joves músics Tot el romanticisme del públic santeugatenc va concentrar-se en l 'ambient del

claustre de Sant Cugat dissabte passat a la tarda, gràcies al concert de l'Opera de Cambra de la ciutat. El concert de música romàntica per a veu, clarinet i piano va atreure gran quantitat de públic al jardí monàstic.

En la primera part, la soprano Mariona Benet va interpretar obres de Beetho-ven i Schubert al piano. Toni Priante va recitar diferents poemes, alguns de Go-ethe, acompanyat per la música de les tecles de Benet. A la segona part, la veu de la soprano va entonar temes de Spohr, Lachner i Schubert, en sintonia amb el piano d'Eloi Juvé i el clarinet de Francesc Puig.

Mentre altres escollien l'ebullició d'activitats a l'aire lliure, la gralla i el timbal, l'activitat gastronòmica o, simplement, el passeig complaent, quasi un centenar d'ànimes més musicals s'asseien a gaudir, envoltades de la saviesa del segle XII, d'aquest concert romàntic. I així, durant tota la Festa Major, mil santcugatencs han escollit la música al claustre com a activitat de participació.

Diumenge a la tarda, el claustre del monestir es va convertir una vegada més en l'escenari de l'estrena musical de catorze joves artistes, amb la realització d'u­na nova edició del Pòdium de Joves Intèrprets que cada any organitza per la Fes­ta Major el Centre d'Estudis Musicals i Humans Talleda Ricomà.

"L'objectiu és promocionar i donar una oportunitat a la gent jove de Sant Cu­gat que estudia música, perquè creiem que és una part important de la seva edu­cació", assegura Carme Talleda, propietària del centre. Amb la guitarra, el violí i el piano com a protagonistes, el joves d'edats compreses

entre els 10 i el 20 anys van oferir un repertori variat amb peces clàssiques de la música barroca de Vivaldi i Bach, passant pel romanticisme de Chopin fins a au­tors com Manuel de Falla i el català Enric Granados.

Una de les actuacions més destacades de la tarda va ser la de la jove violinista santeugatenca Ariadna March, de deu anys, que en la seva primera actuació en públic va interpretar Polia, de Ch. Dancla. /A.D.B

™> USSIA M TOURS G.C. WS

Plana de l'Hospital, 10 (a 30 metres de PI.Octavià-Monestir)

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

. I 1 F \ ^ ^ I , I 4 1 ^^§M:^^^$^f% I f i 4^y;|pÉ;|;tA;:^fl|p|^^:^; Í-ttÍÉI^^^^MÍ·:|;:^K^HI :B4:SllVNSfr% 1 I I ; Í | |^ |T| ÍRA r l | c | c i | | l ^V-S.l^^HiHMH^^^^^HH l^^^ft^^^AÉ^H |':̂ 9f|iAÉ!·ll^M^K9 • §• ISllB^^W^^^^BÉftB^^^^ t̂t

14 Setmana US/CANTONS Divendres, 2 de juliolde 1999

F i r e s

La tradicional mostra d'artesania arriba a

la XII edició

A.D.B

Kls carrers Xerric i Santa Maria es van omplir diumenge d'ob­jectes de ceràmica, fang, fusta i ar­gent en la XII Mostra d'Artesa­nia. l ' n acte q u e cada any organitzen el veïns d'aquests car­rers i que enguany ha comptat amb la presència d'una vintena de paradetes vingudes d'arreu de Catalunya.

Des de les deu del matí fins a les nou del vespre, centenars de santeugatencs van passejar ob­servant i comprant els diferents objectes de bijuteria treballada a mà, mòbils de joguina per als més

petits, peües de tricot. fins i tot una paradeta especialitzada en productes naturals en que es po­dia trobar des de gelatina natu­ral per alleujar les cames cansades fins a un repel·lent de mosquits fet a base d'eucaliptus. Tots els productes estan elaborats ami) l'oli essencial extret de les fulles de les plantes.

Segons explica el promotor d'a­quests productes naturals. Josep Maria Santís, "aquesta és la ter­cera vegada que visito la mostra i avui la rebuda ha estat millor que l'any passat, ha vingut més gent, sobretot entre les sis i les nou del vespre, que és quan co­mença a afluixar la calor".

Vint paradetes van guarnir d'objectes d artesania el carrer Xerric R: X. L.

La dansa i el ball atrauen un gran nombre de públic

R E D A C C I Ó

- Sant Cugat -

La dansa i el ball han estat algunes de les activitats que més púb l i c han a t re t . T a n t l 'Esbar t Sant Cugat , com el ( i rup Mediterrània o la com­panyia de Laura Es teve van aconseguir omplir de gom a gom tots els espais on van ac­tuar, demostrant que encara hi ha molta gent que se sent molt atreta per aquest t ipus d 'ex­pressió artística. Totes tres for­macions van aprofitar per pre­sentar les seves millors peces, treballades en els darrers me­sos, i van arrancar forts aplau­diments entre el públic hete­rogeni que els va seguir.

A r t

120 participants en el XII Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanes

Els artistes santeugatencs aconsegueixen sis dels deu premis

I n f a n t i l

1 .s/ z-i'/Jutj de Rr, Ctihtines Alibau va lliurar el primer firem i del Concurs al barceloní' Pt'o Costa R: R:R

A.D.B

La sala d'actes de la Casa de Cul­tura es va omplir de gom a gom diumenge a la tarda en el lliura­ment dels premis del XII Con­curs de Pintura Ràpida Francesc Cabanes Alibau. Una competició artística que any rere any aplega un gran nombre de pintors i que diumenge va superar el centenar, amb una xifra de cent-vint parti­cipants: seixanta-sis en la catego­ria d'adults, disset en la juvenil i trenta-set en la infantil.

El primer premi, dotat amb xec de dues-centes mil pessetes, va ser per a l'artista barceloní Pío

Costa, amb un quadre on es re­presenten dos dels edificis més emblemàtics del municipi sant-cugatenc: el monestir i la creu de terme.

Antoni Mariscal, pintor de Sant Joan de Vilatorrada, i Joan Cen­telles, de Monistrol, van rebre el segon i el tercer premi del con­curs respectivament, dotats amb cent mil i setanta-cinc mil pesse­tes.

La tinent d'alcalde de l'Ajunta­ment, Àngels Ponsa, acompanya­da pel tècnic de Cultura, Rogeli Pedró, va ser l'encarregada de lliu­rar els diferents guardons, l 'n to­tal de deu premis triats per un ju­rat de sis persones i format per

membres de la Comissió de Fes­tes i experts en el món de l'art.

Els artistes santeugatencs van aconseguir el màxim guardó en sis de les deu categories: Alba Gi­ralt, de deu anys, premi infantil; Taichí Tsukumo, juvenil; Marga­rida Oliver, premi al millor cartell; Josep Lluís Bretons, guanyador en la categoria d'amateur; Anna J iménez Saperas, premi Indo-bruck, i Adolf, millor artista local.

L'egarenc Antoni Ferrés va ob­tenir el primer premi amb la tèc­nica de l'aquarel·la.

Les obres de la XII edició del concurs de pintura ràpida es po­dran visitar a la Casa de Cultura fins al dilluns 26 de juliol.

l'escumo va transformar la placa en pocs minuts RO'H) \ I \RR()SA

2 0 0 infants es remullen en un mar d'escuma improvisat

a la plaça cPOctavià

AURA C O S T A

- Saat Cugat -

Els més m e n u t s de la casa també han tingut els seus mo­m e n t s de glòria en a q u e s t a Festa Major. Un dels més es­pecials va tenir lloc dilluns al matí, quan prop de dos-cents nens i nenes van submergir-se en un gran bany d'escuma que es va i m p r o v i s a r a la p laça d'Octavià.

Dos grans canons situats als laterals de la plaça van esco­pir litres i litres d 'escuma que a poc a poc van anar omplint el terra fins a cobrir els infants a l'alçada de la cintura. Ment re els pa res s 'ho m i r a v e n d e s

d'una distància prudencial, els m e n u t s cor r ien i r e i en fen t competicions per veure quin d'ells es remullava més. Des­prés de passar pel centrifugat de sabó, es van poder aclarir sota dues grans mànegues que els van ruixar amb aigua. El banyador els va permetre gau­dir d 'al lò més d ' a q u e s t mo­m e n t màgic, tot i que algun - q u e no anava tan p repa ra t -va poder rentar-se t ambé les sabates i tot el vesti t sencer.

El grup d'animació La Sara-gata va d ive r t i r els m e n u t s amb música i cançons, sense oblidar les recomanacions ne­cessàries per evitar que cap ac­cident no aigualís la festa.

ELS /CANTONS Divendres, 2 de juliol de 1999 Setmana 15

G a s t r o n o m i a

L'arrossada popular aplega 6 8 paelles a la

plaça Barcelona

A. B. M. - Sant Cugat -

l 'n arròs de mar i muntanya. Carn, peix, verdures i arròs, amb sofregit al gust: amb aquests in­gredients van elaborar les seves paelles les dues guanyadores del primer premi del concurs d'arros­sos, que ja s'ha convertit en tota una tradició dins la Festa Major de Sant Cugat.

I és que aquesta dinovena edició va atorgar molts premis, i molts d'ells per duplicat. Paquita Llop i Teresa Boldú van ser les repre­sentants de les dues colles sant-cugatenques que van pujar a l'es­cenari a buscar el guardó per al plat més puntuat. Ambdues es van ma­nifestar "molt contentes" de po­der-lo compartir i van reconèixer que en tots els anys que havien participat (la major part de les con­vocatòries en aquestes dues dèca­des d'existència) havien recollit ja algun altre premi.

Kl jurat del concurs estava for­mat per Joan Aymerich -alcalde sortint de Sant Cugat-, Àngels

Ponsa -tinent d'alcalde de Serveis Personals en els darrers quatre anys-, Carles Solà - rector de la l'niversitat Autònoma de Barce­lona i pregoner de la festa d'en­guany-, Jaume Sàbat i Francesc Mora -mestres pastissers-, Pere I />pez -xef de cuina-, Gabriel Mo­rera s i Nacho Gonzalvo-membre de la ('omissió de Festes.

Fn total van ser 68 les paelles que els membres del jurat van haver de tastar. "Us asseguro", explica­va l'alcalde en acabar la prova, "que en aquests dotze anys n'he provat de tots els gustos i n 'he tastat de tots colors." I és que un any més, tant el batlle com el pre­goner van poder comprovar l'alta participació que suscita aquesta prova, convocada per la Penya Re­galèssia i l'Agrupació de Futbolis­tes Veterans, que en aquest certa­men va lliurar una quinzena de premis, entre ells a diferents mem­bres de seccions del Club Mun­tanyenc. als de Ràdio Sant Cugat o el premi especial a la paella més gran, que va anar a parar a la Llar d'Avis de la Parròquia.

h»rre In ttnlmda d< jinuiiini i el<miiiinga\tii>imwi· l'anotada zuttiïn i IIV/MIII una Un ta paí tu ipai m I-X /

Joan Aymenih ni presidir, pei ultima tegada 10111,1 alia/de, el jurat del ioiit ui ~. d'anoto* l-OTO. XAYIIARROSA

P i r o t è c n i a

La típica mascletà valenciana inclou un toc de color en la seva vessant santeugatenca

Lespectacle de soroll es va fer al vespre per despertar més expectació

A. B. M. - Sant Cugat -

Fs tracta de soroll, molt de so­roll. Així va definir la mascktèi el valencià Gabriel Cerdà, membre de la Comissió de Festes de Sant Cugat. I enguany aquest espec­tacle pirotècnic en va fer molt.

I ,a rambla del (leller va acollir la segona edició d'una marieta típi­cament valenciana seguint tots els cànons, però amb algunes in­novacions, perquè, segons aquest m e m b r e de l 'organi tzació, a València se celebra al migdia, se­gons la tradició.

A Sant Cugat, però, es van guiar per les últimes tendències: es va realitzar al vespre, i, per tant, es va haver d'introduir alguna nota de color per fer-la més vistosa.

"Ho hem santcugatitzat una mica", explicava Cerdà a El.S 4 CANTONS, "perquè hem pensat que potser si ho fèiem més tard despertaria més expectació, i com que es fa el dia de la revetlla del patró de Sant Cugat, li diem la Tronada de Sant Pere".

La mascletà, també anomenada Tronada de Sant Pere, va comptar enguany amb algunes carcasses de colors E: X. L

Com van poder apreciar els sant-cugatencs que s'hi van apropar, i sentir els que no s'hi van acostar tant, la mascletà és molt diferent del castell de focs que s'acostuma a veure en les festes majors. Aquí el que compta és el ritme.

I en la mascletà santeugatenca va tenir diferents velocitats. En to­

tal van ser cinc les retencions de petards que es van estructurar a la rambla, unides per una matei­xa metxa i marcant els canvis, de menor a major. "En cada reten­ció s'introdueixen calibres més grossos", explicava el pirotècnic, Rubén Mundo, "i al final té lloc el terratrèmol de focs de terra

combinat amb els aeris". Uns moviments sonors que també van tenir una ràfega lluminosa, una carcassa de color que, segons el seu responsable, marcava l'úni­ca novetat respecte a la primera veritable mascletà que va veure la ciutat durant la Festa Major de l'any passat.

Un esclat de

molt pesant ¥•

"Ni molt gran ni molt peti­ta*, així va definir la mascktà el seu responsable tècnic Ru-bén Mundo, de la Pirotècnia l o m à s , de Benicarló. Però eh total van ser quaranta els qui­los de pólvora que van escla­tar dimarts a la nit a Sant Cu­gat.

La també anomenada Tro­nada de Sant Pere va comp­tar amb tots els ingediencs: rit­mes consecutius cada cop més intensos; terratrèmols terres­tres, i també aeris, amb la in­corporació d'algun foc de llum, en una escala cada cop mes potent.

La celebració de Sant Pere va tenir a la cuitat una benvingu­da ben sonada, ja que va arri­bar, en la seva ràfega més po­tent, a una intensitat del calibre sis, d\ina gamma de possibili­tats que arriba fm$ al quaranta. "Però es una intensitat que ne-cessita moltes més precaucions i çoméaes» resum en esplana­des molc £r«»$", apuntava

,^Ça^tt,flte«»e*rn«-

16 ELS-Í CANTONS Divendres, 2 de juliol de 1999

<

<

V -Cl

tSS <

C. Valldoreix, 58 - Tel. 93 589 73 7b

C. Valldoreix, 1*9 • Tel. 93 589 72 02

^ Ctra. de Sant Cuqata Rubí • Tel. 93 589 13 47

<

} fe*

V -

C. Valldoreix, 13 • Tel. 93 675 55 03

C. Sant Antoni, 10 - Tel. 93 675 63 39

PI. Barcelona, 6 • Tet. 93 67d 53 1*5

PI. Barcelona, 1 - Tet. 93 674 16 97

C. Santiago Rusinol, 4 / . Tel. 93 589 73 22

ELS/CANTONS Divendres, Zdejuliolde 1999

C. Santiago Rusinot, 23 • Tet. 93 674 03 08 psa. Torrebtanca, 29, L 1 Tet. 616 29 05 53

C. Endat/attada, 22 • Tet. 93 67b 01 60 C. EndaVattada, 18 . Tet. 93 675 03 54

C. Major, 36 . Tet. 93 675 52 54 C. Cànoi/as det Castitto, 2 . Tet. 93 589 00 14

F A

S 0 L

C. Vittà, 1 Locat 3 • Tet. 93 675 03 04 C. Vittà, 1 Locat 2 - Tet. 936752401

18 ELS /C4NTONS Divent/re.s, >iiejuliol <ie 1999

fit

Pw

<

V) -i

<

<

<

> ^

^

-i <

<

<

C. Valldoreix, 65 - 7W. 93 671*83 51

C. Valldoreix, 5 • Tet. 936753401

C. Orient, M • Tet. 93 589 73 64

Psq. Torrebtanca, 35 Tet. 936745648

C. Vittà, 6 - Tet. 93 674 03 16

C. Sant Antoni,22 - Tet. 93 675 52 46

Rambla det Cetler, 83-85« Tet. 93 675 61 84 C. Sant Salvador, 15 A6 (torre) . Tet. 93 675 34 34

ELS f C41YIONS Divendres. > de juliolde 199(1

C. Riera, 2 . Tet. 93 589 52 38 Ai/. Atfonso Sata, 18-20 . Tet. 93 675 23 73

C Cànof/as del Castitto, 4 • Tel. 93 674 65 00 Av. Can Caldes, 16 • Tet. 93 589 46 56

C. Valtdoreix, 28 • Tet. 93 589 72 32

C. Sant Llorens, 27 C. Valldoreix, 45 • Tet. 93 674 43 00

C. Rius i Tautet, 6 • Tet. 93 589 82 80 C. Kerric, 8 • Tet. 93 590 61 89

20 ELS /C4IYIONS Divendres, > de juliol de 1999

<

<

V -

<

^ >

^

<

<

V

<

SERVIA* toMmiSTRWftJS SWIÍW * i

ASSEGURANCES FINQüis^ M 0

Ctra. de Cerdanyola, 24-26, bxos. V- Tel. 93 674 52 16

C. Girona, 11 . Tel 93 67b 30 00

T 0 T

B 0

Rambla de Can Mora, 9 • Tet. 93 675 42 01

C. Francesc Moragas, 8 • Tet. 93 589 22 61*

C. Santiago Rusinot, 47-49- Tet. 93 674 06 57

C. La Torre, 14 - Tet. 93 674 12 85

Psg. Torreblanca, 29 « Tet. 93 589 54 43 Psg. Torreblanca, 12-14 • Tet. 93 675 40 11

OS4CANT0NS

Política Divendres, 2 de juliol de 1999 21

Govern

Traspàs de poders Els regidors escullen demà al matí el futur alcalde de la ciutat

Demà al migdia s'haurà resolt la principal incògnita que en les darreres setmanes ha mantingut la classe políti­ca amb l'ai al cor. A les dotze del migdia començarà la sessió constitutiva del nou Ajuntament de la ciutat, un tràmit durant el qual es triarà el nou alcalde i, per tant, es definirà la línia política que imperarà en l'executiu lo­cal al llarg dels pròxims quatre anys.

ArRA COSTA

- Sant Cugat -

Des que es van conèixer els resultats electorals la nit del 13 de juny, en cercles polítics i so­cials no s'ha sentit altra cosa que la pregunta "Qui serà el nou al­calde?" I és que el futur imme­diat de la ciutat depèn en gran mesura del color polític que prengui l 'equip de govern que l'ha de dirigir. En les darreres se tmanes s'han fet especula­cions de tota mena, i és que la pugna entre CiU i el PSC per obtenir l'alcaldia s'allargarà fins al mateix moment en què els 25 regidors emetin el seu vot, in­dividual i secret. La metodolo­gia per la qual es triarà el nou cap de l'exeutiu local garanteix la incògnita fins a l 'últim mo­ment, fet que fa encara més in­

cert el futur de Sant Cugat.

Tot un ritual

La constitució d'un equip de govern municipal implica un procés protoclari clarament de­finit per la legislació. Després que tots els regidors escollits ha­gin pres possessió dels seus es­cons i s'hagi constituït una mesa d 'edat , els portaveus de cada partit intervenen per presentar o renunciar a la presentació del seu candidat a l'alcaldia. Poste­riorment cada un dels regidors, cridats per es t r ic te ordre al­fabètic, dipositen el seu vot en una urna situada enfront de la mesa d'edat. Un cop tots 25 re­gidors hagin votat, el president de la mesa farà l'escrutini i pro­clamarà l'alcalde electe, que tot seguit jurarà el càrrec i assumirà

El consistori serà, a partir de demà, ple

la presidència del ple. El fet que el vot sigui absolu­

tament secret manté la incòg­nita dels resultats fins a última hora. Tot i que és previsible que tots els regidors votin el candi­dat de la seva formació, sempre hi ha la possibilitat que algú opti

decores noves FOTO-.X. LARROSA

per una altra formació política, després d'haver arribat a algun acord o prepacte. Atesa l'ajus­tada diferència que hi ha entre CiU i PSC, aquesta opció no pot descartar-se del tot, i és que to­tes dues formacions apostaran fins a l'últim moment per obte­

nir la desitjada majoria que els p e r m e t i governar a m b t ran­quil·litat. Tot i que Cil* ha anunciat rei­

teradament la seva intenció d'ar­ribar a un acord amb els regi­dors d ' E R C , en cas de rebre aquest suport només sumaria 11 dels 13 vots que necessita per governar en majoria. D'al tra banda, si IC-V suma esforços amb el PSC aconseguirien 10 regidors. Vistes aquestes possi­bilitats, els quatre regidors del PP serien els que farien decan­tar la balança cap a un costat o altre. En qualsevol cas, hi ha moltes altres combinacions pos­sibles i, per tant, caldrà esperar fins a demà al migdia per conèi­xer l'opció que ha merescut més confiança entre els polítics elec­tes.

D'altra banda, demà també es constituirà la Junta de Veïns de l ' E M D de Va l ldo re ix . E n aquesta ocasió, però, ja se sap q u e Miquel Paraira, de CiU, serà qui la presidirà, ja que fou el candida t més votat en les eleccions.

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms ... Ciutat... Carrer........ Codi postal NIF o DNI

Telèfon

DADES DEJLA&Ü

Data d'alta „ Adreça d'entP

nllïff l.ff i" r' •&••#<*£. fa i?

"1

Fax ..

pcions..,...,. .........

vMrv WHPwBI • Wr^tr W H P W ·

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDLXTloficinaaGrjDclcDD núm comptenrTTTTTTT Titular.......

• Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès de de 1999 SIGNATURA

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

HS4CAINT0NS

22" Opinió

^ | ^ Divendres, 2 de juliol de 1999

ELS /CANTONS Setmanari indcpcndcnc de Sani Cugat del Vallès

^ : P n m i Local da Sani Cugat SL.

darrer Sant Antoni, t S, baixos - 081% Sant Cugat del Vallès Te l . SH9 62 H2 - Kax 589 Hi 91

Kdic ió electrònica: ht tp: / /vdawcb.Lom/sanicugat K-mai l : santcugat@vilaueh.com

C o n * * l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon ( i rau (president!

Josep M. (^brer i /n, Pere Ks<|uerdj i Xavier Komells (editor delegat)

Ram Vk-tor

All» Hcrh

Políticn/Entorn/Opinió: Aura Costa; Soriri·tV Economia: Anna Borau:

Cultura: Riith Cjsals; Esport*: Alcx l .óptv:

Solidaritat: Mònica llcrnabé;

Com·rclal ( I j fmcn Kvjralar

Consell Editorial on ( i iau (presuicntl Josep M. ( iabren/o (vicepresident) \l(.x.iiulrc,l 'rancesc C i r l x i . J<irdt Casas, Narcís Castanyer, ert Dc Pablo. l'cre KM|ULTI1J . Xavier Fornells. Knstian i) l /heimct. Rogeli Pedró. Ramon l'ros, I.luis Puig, Kmi l i Reftc. Marta Subi r i . Paco Soler. Josep V Teixidó. Jo.in Inrrosa, Josep M. Sans ' l ra \é , Joan l'mvano,

Jaume ' lubau. I leclor Vall, Núria Zahala Aura í !os[.i (secretària)

Subscripcions I.aura Muntcr

F o t o g r a f i a X.ivi l.arrosai Kduard I-'anrives

Olssany i maquataciò ( i t n i n u Jurado

Correcc ió Montserrat Soto

Impressió RoumpresiM72)4()(]S.9.s

Distribució Mail ing Vallès S .L . ' l e l . 5W.2.V71

Dipòsit legal (JI-405-W

(I )ACPC Awic iac in C i l i l a n a dc la Premsa

E d i t o r i a l

/ Distribució d'ELS 4 CANTONS

C/MKèbfcmk,l.l«at7 Ufo5M23n

als subscriptors

Un pas més en favor del patrimoni

Dimarts, coincidint amb la festa de Sant Pere, va tenir lloc el desen­

llaç de més de dos anys de fei­na per tal de restaurar l'ermita del Sant Crist de Llaceras, un petit monument que donava la benvinguda als visitants que entraven a Sant Cugat fent el camí des de Barcelona.

L'ermita, construïda a princi­pis del segle divuit i motiu d'u­na de les llegendes més boni­ques que reprodueix el nou col·leccionable d'Ei.s 4 CAN­

TONS presentat aquesta set­mana, va passar per diverses etapes, una d'elles a principis dels anys cinquanta, quan la parròquia encarrega a l'artista

Ha vingut i ha marxat sense gairebé adonar-nos-en, i això és bo

perquè vol dir que tot ha rutllat sense problemes. La Festa Ma­jor d'enguany ha tornat a ser la gran festa de la participació ciu­tadana, l'ocasió que els santeu-gatencs han tingut de sortir al carrer, de trobar-se amb els veïns i, sobretot, de gaudir de la cul­tura i la societat locals. I és que

Josep Grau-Garriga uns bonics murals que esdevenen un dels testimonis més interessants de l'art religiós local.

Durant molt temps, l'ermita fou lloc de celebracions litúr­giques i d'aplecs de gran tra­dició i arrelament, però amb els anys un refredament d'a­questes activitats, l'ampliació de la carretera i la construcció d'habitatges al seu entorn van portar l'edifici a l'oblit, l'aban­dó i la decadència; a més, els corcs i les actuacions a l'entorn provocaren el perill d'esfon­drament amb la pèrdua irre­parable que hauria suposat per a les pintures que aixopluga­va.

Ara fa uns anys que l'APAC, la venerable entitat que treba­lla per a la conservació del pa­trimoni local - i diem venera­b le pe r l ' eda t de l s seus membres més actius-, va de­cidir tirar endavant la restau­ració, amb el suport de la parrò-quia i de la propie tàr ia de l'edifici, amb totes les pegues q u e compor t ava , sob re to t econòmiques. Sense cap tipus de patrocini ni de subvenció oficial, només amb el que re­cull la parròquia i els donatius fruit d'una campanya popular, no tan sols s'ha fet una nova ermita a sobre de l'antiga -era l'única manera de preservar les p in tures- sinó que també, i

La millor festa la multitud d'actes que s'han fet durant aquests cinc dies ha posat en evidència la riquesa del teixit associatiu, cultural i social d'aquesta ciutat. La Gran Festa del municipi també ha servit per constatar que aques­ta és una ciutat habitada per gent que es mobilitza, que par­ticipa i que respon amb escreix als estímuls que des de les ins­titucions i entitats es produei­

xen. La instal·lació de l'espai lúdic de les Barraques és pot­ser el símbol més clar d'aques­ta resposta. Tot i que enguany era el primer que es duia a ter­me una iniciativa d 'aquesta mena -la instal·lació de diver­ses casetes habilitades com a bars nocturns i obertes fins a les 6 de la matinada-, una mitjana de 3.000 persones diàries d'as­sistència ha convertit la inicia-

gràcies al Centre de Restaura­ció de Béns Mobles de la Ge­neralitat, els murals han tornat a recuperar la seva esplendor inicial.

Ara només queda la urbanit­zació del seu entorn, que l'A­juntament ha assegurat que iniciarà ben aviat, per poder sentir-nos satisfets d'haver re­cuperat, en gran part, un dels elements que formen part del patrimoni sent imental dels santeugatencs.

Felicitem-nos tots plegats i felicitem l'acte de generositat i estima cap a la seva ciutat d'a­quells que no han defallit per poder recuperar per a tots l'er­mita del Sant Crist de Llaceras.

tiva en un èxit rotund. Potser perquè era la novetat d'enguany o potser perquè a la ciutat li cal una zona d'esbarjo juvenil ober­ta fins a altes hores de la mati­nada. El cert és que els orga­nitzadors han de prendre bona nota d'aquest triomf i repetir-lo en edicions futures i -per què no?-durant la resta de l'any. Els joves de la ciutat fa molt temps que ho demanen.

El l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

L'ermita i l'esperança

Com que escric aquesta nota abans dc festes i no vull fingir un;i crònica d'allò que encara no ha passat, faig constar no­més l'estat d'ànim que he de­tectat a l'hora de confeccionar el programa de la benedicció i inauguració de l'ermita del Sant Crist de Llaceras, recentment restaurada. Tot es va preparar com un d'a­

quells actes de Festa Major que - d e tan entranyables- queden fora de programa. La parròquia de Sant Pere és feliç de poder oferir a la ciutat -consolidat i embel l i t - un dels seus signes d ' iden t i f i cac ió : l ' e rmi ta de l Sant Crist de Llaceras, capça­lera del futur parc del Sant Crist i -f ins avui t a m b é - capçalera del teixit urbà venint de la Ra-bassada: un referent cultural i

sobretot espiritual. He comprovat que despertava

l'interès, no solament dels pro­motors, que hi han posat el coll, de l 'arquitecte que ha guiat la restauració i ev iden tmen t de l'autor de les pintures, sinó de moltes persones i molts grups que s'han assabentat que obria les portes novament un lloc de pregària. Així, en les poques hores d'un dia de festa, vuit for­macions corals han volgut fer ofrena dels seus cants i pregà­

ries de ple sol a plena nit. Ara és l'hora de les iniciatives

perquè aquest indret no torni a decaure. D'entrada, cada se­gon d iumenge d 'onze a dues e s t a r à o b e r t . I s e g u r a m e n t molts el trobaran adequat per a celebracions íntimes, pregà­ries de grups reduïts, pelegri­natges silents...

Als espiells de la capella sem­pre hi ha qui deixa -fins i tot durant les obres - quatre flors boscanes. Encara que només

fos per aquests caminants anò­nims, potser solitaris, potser atribolats, ja valia la pena de fer tot el que s'ha fet. Consolidar l'ermita té poc mèrit. El que té mèrit és consolidar l'esperança. / Blai Blanquer (Sant Cugat)

Impotència

25 de juny. Un quart de vuit del vespre. La meva mare és al Tot a Cent del carrer Santa Maria; de cop i volta se n'ado-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A «"'«•o.

BELL&

•»»«>'

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84'Fax93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

na. Li han robat el moneder. Targetes, DNI , metàl·lic... A la botiga hi ha un rètol: vigili! Ja pots anar amb tant de compte com vulguis. Si et volen robar, ho fan. A l 'esmentada botiga, segons

la Policia Nacional, això passa "força sovint". Aleshores, per­què no posen cameres? Per què no endureixen les lleis?

La policia diu: si els agafem, poca cosa hi podrem fer. Com que no hi ha hagut violència, no es pot considerar un roba­tori, sinó un furt. Però se 'n di­gui com se ' n digui , la meva mare ha arribat a casa plorant. A m b aques t a carta aconse­

guiré alguna cosa? Potser no. Potser només servirà per ex­pressar la meva indignació . / FERRAN AYMERICH (San t Cugat) .

fLS /CÀIVIO>S Divendres, 2 de juliolde 1999 OjHIliÓ 23

La l l o t j a

Victòria amb gust de derrota

NARCÍS CASTANYER

E ls nou regidors que ha obtingut la coalició Cil* a Sant Cugat comporten

un resultat molt inferior a l'es­perat pels nacionalistes. No es pot negar que han guanyat, si per això en t enem ser la força més votada, però el correctiu re­but és de campionat. Cal tenir en compte que Ci l 1 partia de tenir un regidor menys que la majoria absoluta (deu regidors). Amb l'ampliació del consistori a vint-i-cinc escons, ('objectiu factible per als convergents era arribar als dotze regidors, o in­tentar arribar als tretze que do­nen la majoria absoluta. Per tant, el resultat real comporta haver pe rdu t tres regidors. A més , Lluís Recoder tenia un altre ob­jectiu: si calia governar amb un soci, el preferit era ERC. Però ara això no resulta suficient, ja que el que ells anomenen front nacionalista només té onze re­gidors. Els en falten dos, i així no és estrany que en la nit elec­toral, a CiU hi hagués cares llar­gues.

Les anàlisis generals de les mu­nicipals i europees a Catalunya, tot i explicar algunes causes de la davallada convergent (200.000 vots menys en tot el país), no són suficients per comprendre el que ha passat a Sant Cugat.

Projectant els resultats del 1995 i tenint en compte l'espectacu­lar augment del cens electoral del nostre municipi, i atès que C i l ' era la força governant, l'ex-pectativa de vot per a la coalició nacionalista era, pel cap baix, d'uns 10.000 vots. Per tant, n'ha perdut uns 2.500, encara que re­alment només n'ha tingut un miler menys que ara fa quatre anys. Això no s'explica només per la imatge de col·laboració amb el PP, que d'altra banda al nostre Ajuntament no s'ha donat pas. El mateix candidat havia afirmat públicament que no pac­taria amb el PP. Si hi ha algun tret que destaca del perfil de Lluís Recoder és precisament el més nacionalista, acompan­yat d'un cert estil roquista. Ve­gem, doncs, quines són algunes de les causes locals que han agreujat la situació de CiU.

El candidat era nou. Recoder pot ser un bon alcalde: profes­sional de la política, amb llarga experiència com a diputat, jove i de tarannà planer i dialogant. Tanmateix, no ha estat un bon candidat per a Sant Cugat: és santcugatenc des de fa molt poc temps i abans de ser alcaldable no el coneixia ningú. Així com els alcaldes que es presenten a reelecció t enen un avantatge

real, fins i tot per un partit que governa, el llançament d'un can­didat nou té els seus riscos. Per això s'ha inventat el relleu a mig mandat, que necessàriament ha d'assumir un polític que hagi e s t a t reg idor a n t e r i o r m e n t . Aquest sistema no tan sols ha funcionat a Barcelona (ducs ve­gades!), sinó que també ha fun-

Lanàlisi de les

eleccions a Catalunya

no és suficient per

explicar el que ha

passat a Sant Cugat

cionat a Rubí i acaba de funcio­nar, i a m b q u i n èx i t , a m b l'alcaldessa de Cerdanyola. Però el relleu no ha funcionat a Sant Cugat, on un sector de l'electo­rat podria haver castigat CiU per col·locar un candidat poc inte­grat. Aymerich i Recoder no sinto­

nitzen. Recoder, que no podia recollir el relleu a mig mandat perquè no era regidor, tampoc devia ser sant de la devoció d'Aymerich. O almenys aquest

l'hi ha posat molt difícil, al nou cap de llista. Els dos últims anys d'Aymerich (un alcalde que, si es valora globalment els seus dotze anys de mandat, serà jut­jat com un bon alcalde) han es­tat nefastos, per la falta de dià­leg i de sintonia amb els seus i amb els altres. Per raons diver­ses, Aymerich ha quedat aïllat políticament (ha perdut pes tant al si del partit a Sant Cugat com a Barcelona), enfrontat amb les altres forces polítiques (inclosa Unió Democràtica) i tancat al seu despatx, exceptuant les oca­sions en què protocolàriament li pertocava aparèixer en públic. A la fi del seu mandat ha patit ell i ha fet patir els altres, arri­bant a l 'extrem de fer discutir i aprovar els pressupostos de 1999 amb tres mesos de retard, tot aprofitant un dia que sabia que a l'oposició hi faltaria un regi­dor, i pretenent fer servir el seu vot de qualitat.

La coalició no té bona salut. En privat, tant convergents com democratacristians murmuren i rondinen els uns dels altres, i en públic van tensant la corda per múltiples raons de poca im­portància: pels llocs de la llista, per obtenir l'alcaldia o simple­ment per robar-se protagonis-me. Mala cosa: en una ciutat

com Sant Cugat, les coses que es diuen en privat corren i s'es­campen com una taca d'oli, mi­nen la moral dels propis simpa­titzants i aixequen les alarmes en els potencials votants. Bara­llar-se entre els partits pot sem­blar donar carn a la fera, però fer-ho a l'interior d'una candi­datura és una invitació a l'abs­tencionisme.

El model de ciutat potser no és tant modèlic. A priori, el mo­del de Sant Cugat és el gran re­clam de CiU. Els seus líders po­sen el nostre municipi com a exemple de ciutat governada per la coalició, en contrast amb altres ciutats del cinturó de Bar­celona. De fet, la gent que viu a Sant Cugat, la majoria vingu­da els darrers vint anys, està or­gullosa de viure-hi. Però no és clar que això faci augmen ta r l 'adhesió a CiU, especialment entre els ciutadans més antics. I, d'altra banda, els nouvinguts a Sant Cugat volen ser els dar- rers a arribar-hi. Resulta que la gent ve a Sant Cugat per fugir de la gran ciutat i un cop aquí es tro­ba uns embussos de trànsit i uns col·lapses en determinats ser­veis que fan la competència a la metròpoli.

Narris Castanyer

El S e v e r i en Tito El porxo

No oblidem l'esport!

Aquests darrers dies, ja sigui als mitjans de co­municac ió , ja sigui al

carrer, tothom hi diu la seva. Qui serà el nos t re a lcalde?, quin equip de govern li donarà suport? Es ben cert que tots els que seguim la vida pública de Sant Cugat hi estem força interessats. Tanmateix, hi tro­bo a faltar un diàleg menys po­lític i més pràctic. Tots parlem de si una opció política ha anat a l'alça; una altra, a la baixa; de si tot plegat influirà en les eleccions nacionals de la pro­pera tardor... però no sento gai­rebé ningú que parli de si a Sant Cugat millorarem o em­pitjorarem.

Com a membre de la Coordi­nadora d 'Ent i ta t s Esportives de Sant Cugat vaig tenir el pla­er de poder parlar, durant la campanya electoral, amb tots els caps de llista dels partits que han obtingut representa­ció a l ' A j u n t a m e n t . I a m b aquestes quatre ratlles vull re-

E N R I C TOMÀS

cordar-los que, un cop més, no s'oblidin de l'esport. Que la re-gidoria d 'Espor t s no sigui el darrer bocí del pastís a repartir.

Crec que , des de la Coordi­nadora, hem sabut t ransmetre a tots els partits polítics, d 'una manera força adient, la delica­da situació que viu l'esport po­pular a Sant Cugat. Unes in-

No sento gairebé ningú

que parli de si a Sant

Cugat millorarem

o empitjorarem

f r a e s t r u c t u r e s m i n s e s i caduques en són la seva imat­ge m é s r e p r e s e n t a t i v a . Ac­tua lment hi ha força proble­m e s p e r d o n a r c a b u d a a la demanda existent, des de l 'es­port escolar al competitiu, pas­sant per l 'esport més de lleu­

re, Sant Cugat no pot cobrir com cal les seves necessitats. És per això que e m prenc la llibertat de recordar-vos, a tots els regidors del nostre Ajunta­men t , i n d e p e n d e n t m e n t del vostre color polític, que la re-gidoria d 'Esports ha de tenir un pes molt important. Que hi cal una forta inversió i que cal saber com i on invertir. Aprofito també, un cop més,

per oferir tot el suport possible des de la Coordinadora d 'En ­t i tats Esport ives . C o n e i x e m molt a fons la situació de l 'es­port a Sant Cugat i p o d e m i volem ajudar-vos a tirar enda­vant. I espero que l 'equip de govern resul tant t ingu i una clara voluntat política de re-llançar l'esport a Sant Cugat i, per descompta t , q u e la regi-doria d 'Espo r t s disposi dels mitjans adients per dur-ho a terme.

Enric Tomàs és president de la Fundació UESC

24 ELS / ( A N I O N S Dnrmim. :tkiuli',1 ih IVW

El p o r x o

Lleis d'Hondt i caps de turc Ul'MK RODRÍGUI.Z

L 'ajustadíssim resultat de­ies eleccions a Sant Cugat ha despertat l'interès pel

sistema electoral. Hn Ki.s 4 CAN­

TONS hem llegit un article centrat en la llei d'Hondt, el qual aporta­va l'interessant càlcul - que feia també un col·laborador habitual de la revista- que si el nombre de regidors s'hagués quedat en 21, el resultat hauria estat 3-7-2-7-2, en lloc de 4-9-2-8-2, cosa que propiciaria un probable canvi de govern municipal, del qual molts ens hauríem alegrat.També vam veure, la setmana passada -i ara des del punt de vista dels guan­yadors-, que es treu importància al sistema electoral. És veritat que aquest ja el coneixíem i que no invalida en absolut els resultats, però sí que ens permet aprofundir en el fet que la democràcia és més que unes eleccions. I ens porta a reflexionar sobre la mecànica. Per­què, a més de la llei d'Hondt, so­bre la qual voldríem tornar aquí, hi

ha molts altres elements conven­cionals: el nombre d'escollits, la circumscripció electoral, el mínim del 5%, i encara podríem parlar d'elements que no tenim, com la segona volta, que permet votar més lliurement el primer cop i més úkiment la setmana següent.

I tornem a la llei d'Hondt. Veig que alguns l'accepten com a "na­tural"; no sé si pel seu caràcter misteriosament matemàtic o per­què és la plasmació de fenòmens que ens són familiars: per exem­ple, el mecanisme econòmic típi­cament capitalista pel qual els rics guanyen diners més fàcilment que els pobres ("el primer milió és el difícil de guanyar"). O més direc­tament, el mimetisme d'alguna gent quan vota de paraula ("jo voto allò que vota la majoria").

Le regla d'Hondt influeix en el repartiment dels restos o decimals, però va més enllà. El repartiment dels restos pot fer-se d'altres ma-neres:'una d'elles, que no cm sem­

bla pas la pitjor, és la de les elec­cions sindicals que utilitza el sen­zill mètode dels restos més grans. Fem servir aquest mètode en el nostre cas. Si calculo el nombre de regidors-amb-decimals de cada candidatura em surten aquests re­gidors (no he comptat els vots en blanc): PP: 3,50; CiU: 7,%; ERC: 2,05; PSC: 7,23; IC-V: 2,39; EUiA: 0,71; UNÍS: 0,30; PI: 0,20. Per aquest sistema hi hauria 21 regi­dors automàticament assignats (cal simplement anotar les unitats). Els quatre restants anirien als que tenen els decimals més grans: un aCiU(.96), una EUiA(,71), un al PP (,50) i un a IC-V (,39). El re­sultat hauria estat, doncs: 4-8-2-7-3-1-0-0-. Una combinació que també faria sortitr probablement un altre govern municipal. Però l'aplicació de la llei d'Hondt

ha deixat fora Mota (EUiA) i La-borda (IC-V), mentre confirma lò­gicament Carbó (CiU), però tam­bé Bergua (PP), dóna entrada a

Sànchez (PSC), i això és el més curiós, premia CiU amb una re­gidora sencera: Subirà. Premis per als partits majoritaris, que deixen el resultat definitiu en el conegut 4-9-2-8-2-0-0-0.

Després de l'anàlisi tècnica de les eleccions, se sol passar a les valoracions. I aquí s'han fet algu­nes apreciacions molt lleugeres que acaben esbroncant la candi­datura d'EUiA per haver-se pre­sentat. (No pas la del PI ni la d'U-N I S . Com si la major representitivitat fos dolenta!). Normalment no són els votants d'EUiA els qui es queixen per no haver aconseguit col·locar el seu candidat, sinó membres d'altres partits que consideren - i és molt considerar- com a propis aquests vots "perduts". Ningú no hauria de culpabilitzar cap candidatura per presentar-se, incrementant així els entrebancs de la llei elec­toral.

Els vots que un voldria no pot

determinar que han de venir d'u­na determinada candidatura, sinó de diverses, i molt especialment de l'abstenció, que ara ha estat molt gran, i contra la qual EUiA ha fet un esforç, esgarrapant vots a l'abstencionisme. Reflexionar so­bre les causes d'aquest absten­cionisme massiu hauria de ser la primera activitat. Cal ser cons­cients del càstig que alguns elec­tors fan a les divisions dels partits no votant-ne cap.

Si per esquivar l'efecte d'Hondt es creia imprescindible concen­trar candidatures, sempre s'hau­rien pogut fer altres coalicions electorals prèvies. Per tant, els re­sultats han estat els que han es­tat -producte de la combinació de tots els components de la mecà­nica electoral- i cal no buscar cul­pables concrets, sinó causes. I en­cara més, cal no fabricar caps de turc.

Jaume Rodríguez ha estat membre de la candidatura d'F, UiA

El s o t e r r a n i

Agenda 21 Local: treballem per consumir menys i viure millor

Apartir de ls p r e à m b u l s -roda de premsa, cartells i L'.scrit de presentacic')- i de

l'acte que va tenir lloc cl'dixen-dres 18 de juny a la (lasa de ('.ul-tura amb el títol F.lpoble ja ciutat: l\ \ynda I.ocal'pel segle 21 deduei­xo aspectes positius i negatius que crec que cal analitzar, ja que afec­ten conceptes democràtics im­portants. Al meu entendre, l'aspecte més

destacable i atractiu de la convo­catòria és el fet que s'apleguin dues organitzacions que perta­nyen a la societat civil, la Funda­ció i el Club Muntanyenc, i de­cideixin de forma generosa i creativa "parar la taula" per parlar de l'Agenda 21. Aquest impuls és una aportació important per pre­parar-ne els treballs d'inici.

L'acte que es va organitzar és la presentació en societat de les in­quietuds dels organitadors res­pecte d'aquest tenia. El dia 18 no es va iniciar l'Agenda 21. per molt que de les declaracions dels res­pectius presidents i dels cartells de presentació de l'acte es pugui deduir el contrari. L'inici no s'ha de portar a terme tan sols des de dues organitzacions privades. En aquest punt. el paper de l'Admi­nistració és fonamental, ja que le­gitima la representació de "tota" la ciutadania.

Si tenim en compte la preocu­pació que es constata en l'escrit de presentació de la convocatòria en el sentit que "les regles i els me­canismes de representació, parti­cipació i control que tradicional­men t han anat conformant el

|()R[)] FAKRKS

concepte de democràcia no sem­blen prou per motivar l'interès de la ciutadania", s'hauria de tenir la mateixa preocupació en l'orga­nització d'actes públics per no uti­litzar incorrectament aquests me­can i smes : de m à r q u e t i n g associatiu, de control mediàtic i d'exclusió dels representants po­lítics. És important mantenir l'e­quilibri entre els fins i els mitjans que s'utilitzen. F"n sentit contra­ri-conscientment o inconscient-es generen" mecanismes poc transparents, innecessaris en te­mes importants -Agenda 2 1 - i que ens acosten al partidisme.

Resto sorprès quan s'afirma que "des dels partits polítics no s'es­tan oferint nous mecanismes que permetin redreçar aquesta situa­ció". No crec que sigui necessari

des de la Fundació o el Club Muntanyenc expressar tanta ne­ga tivitat quan passen tan sols cinc dies de Ics darreres eleccions mu­nicipals.

No puc entendre aquest des­plegament mediàtic i aquesta pre­cipitació en l'elaboració dels con­tinguts de l'acte per acabar parlant de conceptes genèrics. No seria interessant, abans de "parar la tau­la", conèixer el menú d'aquest "casament"; en definitiva, conèi­xer millor la gestió de la cosa con­creta que afecta la nostra pobla­ció? Ens esperàvem un plat més elaborat, més propi de la nostra ciutat, amb la personalitat pròpia dels organitzadors. La confusió entre qui impulsa o inicia l'A­genda 21, entre qui legitima la re­presentació o qui representa la

ciutadania—o ambdues-, genera problemes de lideratge. F'is dife­rents actors que participin en l'e­laboració de l'Agenda 21 tenen l'obligació moral d'assumir cl li­deratge que els correspon en el "moment adequat". La no-as-sumpció clara del lideratge en aquest moment d'impuls inicial no afavoreix ni a la Fundació ni al Club Muntanyenc. NO n'hi ha prou a "parar la taula"!

Estic convençut que no estem lluny d'aquest moment màgic d'integració de voluntats que ex­plicita la maduresa de la ciutada­nia, així com la maduresa política de la nostra Administració més propera.

Jordi Farrés és tinent d'alcalde de Serveis Interns

U U £ , TA HAS VIST EL LLIBRE SOBRE LA FEINA FETA ?ER L'AJUNTAMENT EH ELS ÚLTIMS QUATRE ANYS ?

..SEMBLA MENTIDA EL QUE ES POT ARRIBAR A FER EH

QUATRE ANYS...

...DIUEN QUE COSTA UN "PASTÓN" PER B i QÜEÉS FORÇA COMPLET, I EXTENS..

„ Sí, HOIH... SEMBLA EL „ LIBRO GORDO DE PETETE

\ . \ M. NO HI TROBES, PERo, QÜE Hi HA ÜNA MICA DE «ANÉS DE PROTAGONISME PER

PART D ALGUNS POLÍTICS P

\ ...UNA MICA.. NOMÉS, UNA MICA?

... ESPERA, DONCS, QUE AIXÒ NO t S RES...COMPARAT AMB EL D'AQUÍ A OUATRE ANYS!» \

AMB TANTS PACTES COM DIUEN QÜE HAURAN DE FER A L' AJUNTAMENT PER PODER GOVERNAR, SEGUR QUE EL PROPER LLIBRE SEMBLARÀ UNA ENCICLOPÈDIA, TIO !!

HS4GUVTONS Divendres, 2 de juliol de 1999 • * 25

<

«i

íWH»

/ I grans t r e t s

Miquel Casajuana A#z<£ /w «w^y clares

El dibuixant Frederic Cabana» i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest escultor i pintor de la ciutat. L'estudi que ve a continuació ens re­vela els trets més ocults de la seva personalitat.

cu '««/£•» "X'iT*-

f.

La simplicitat i claredat d'idees, el sentit comú i la coherència són els

aspectes que cal destacar de la personalitat de Miquel Casa­juana. De l'anàlisi del traçat de la seva lletra es desprèn que és un home que sap el que vol i que amb determinació es diri­geix cap al seu objectiu amb una disposició de regularitat i tenacitat envejables. L'equilibri personal que ha

adquirit no impedeix que si­gui bastant crític i de vega­des incisiu en els seus raona­ments i les seves respostes. , Sap escoltar i estar atent a les observacions o la infor­mació que pot rebre. Amb aquesta actitud i disposició intel·lectual es manté curiós, alerta i amb un esperit que el

Oli «*v l ·"

manté jove. La seva lletra també ens re­

vela que ens trobem davant un treballador nat que sosté un rit­me laboral i una actitud d'au-toexigència constants. Amb tot, en Miquel Casajua­

na és una persona que s'adap­ta amb intel·ligència a qualse­vol entorn, però que s'indentifica i s'entrega més amb persones que, com ell, mantinguin uns processos in­tel·lectuals ràpids i una comu­nicació directa i clara.

Amb ta col·laboració:

SELECCIÓ- FORMACIÓ Aragb, 208,3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 4S\ 0439* - fax9345173 96

Des del Turó de Can Matas

Un nou govern per als ciutadans ÀNGEL CASAS

Avui inauguro, des de la talaia del turó de més perspectiva de Sant Cu­

gat, una aportació a la vida ciu­tadana municipal,.que desitjo que pugui ser profitosa. Acabem de sortir d'unes elec­

cions en què, sens dubte, totes les formacions polítiques han aportat les propostes que han considerat més convenients per als ciutadans de Sant Cugat. El grau de coneixement de les pro­postes no m'atreviria a creure que hagi estat, com en altres eleccions, gaire elevat, però sí que crec que les propostes pro­gramàtiques són voluntats que les converteixen en compromi­sos escrits. Els ciutadans, amb el seu vot, han expressat la con­fiança en els partits, fet que els compromet a tirar-les endavant, si poden. Analitzats els programes dels

diferents "partits", un a un, es constata quelcom que és lògic i

real. Les propostes que han fet, a part d'haver-hi coincidències, n'hi ha d'altres que estan "re­partides", Per tant, ni el partit més votat les té totes, ni els menys votats deixen de tenir-ne de molt interessants. Si mirem ara les confiances

atorgades, han estat: a CiU, 7.530; al PSC, 6.840; al PP, 3.310; a IC-V, 2.258, i a ERC, 1.943; a altres, que no han aconseguit re­presentació, 1.141, i uns 19.739 ciutadans que s'han abstingut de donar confiança a ningú. Però tots aquests ciutadans te­

nen dret a gaudir de les millo­res que entre els uns i els altres han estat proposades, que no són contràries entre elles, sinó com­plementàries. Si prenem com a programa

base el del "partit" més votat, CiU, seria interessant incorpo­rar-hi propostes fetes per altres "partits". No faré ara una ex­posició de cada un dels progra­

mes, perquè seria massa llarg, però sí que donaré uns quants exemples de propostes que di­ferents "partits" han fet. Unes sols i altres en coincidència amb els altres "partits". - Vianalització del centre, des

de la carretera de Cerdanyola fins a l'estació (PSC). - Arranja­ment del barri de Sant Francesc - carretera de Cerdanyola - Parc de Torreblanca, que s'hauria de fer (PSC). - Crear una oficina d'atenció al ciutadà com a ofici­na única (PR PSC). - Crear la fi­gura del defensor del ciutadà o síndic (PSC, IC-V). - Fer a PROMUSA un programa de pi­sos de lloguer (PSC, PP, IC-V i ERC). -Fer un pla de rehabili­tació d'habitatges, façanes i edi­ficis (PSC, PP, IC-V). -Redac­ció del Pla estratègic de Sant Cugat (PSC, ERC). - Promoure la formació professional superior en farmàcia, informàtica i comerç exterior (PSC). -Creació del Pa­

tronat Municipal de Circulació (PP). - Supressió de la Taxa de Sanejament (PSC, PP, IC-V i ERC). - Dotació a cada barri d'una brigada d'obres i neteja permanent (ERC, PSC). - In­tegració i aprofitament al màxim del Patronat de Collserola (PP, PSC i IC-V). - Completar l'a­nella que permeti una total cir­cumval·lació de la ciutat (IC-V). -Creació d'un consell municipal del medi ambient (IC-V i ERC). - Elaborar un pla municipal d'espais protegits (IC-V). - Cre­ar una oficina d'acollida i infor­mació per a immigrants (IC-V). -Conveni amb l'Hospital Ge­neral de Catalunya (ERC), etc. Aquestes i altres enriquiran el

programa de govern. Però, un cop pactat aquest nou programa, caldrà incorporar al govern regi­dors dels diferents "partits" aportadors per tirar-lo endavant. Si no es fa així, el programa no es realitzaria i els ciutadans hi sor­

tirien perdent. Es vol governar per al "partit"

o per als ciutadans? No es resol fent un pacte entre

dos o tres "partits" per aconse­guir els vots suficients per go­vernar i l'alcaldia, sinó que es tracta de fer un autèntic "ajun­tament" dels interessos dels ciu­tadans i amb els seus represen­tants per aconseguir-ho. Es tracta de canviar l'orgull del

"partit" i dels seus representants per l'orgull dels seus regidors de participar en un major i millor servei als ciutadans. Els pactes, per a això, els ciutadans els en­tendrien molt bé i ho agrairien. Crec que els dos partits ma­

joritàriament votats, CiU i PSC, podrien i haurien de fer aquest "ajuntament" de tots els "par­tits", i l'alcalde que en surti se­ria realment l'alcalde de TOTS, i també el meu.

Àngel Casas és regidor del PSC

LSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR El Club del Subscriptor

amb l'espectacle Regalem CD i cassets de Los Gabytosl

Els primers 8 subscriptors que vinguin a la redacció podran escollir gratuïtament

entre un casset o un CD d'aquest grup, hereu de la més famosa saga de pallassos.

Los Gabytos, la vuitena generació de la família Aragón, està format per Rodrigo, Gaby,

Lara, Pepete, Gon y Bebè. Ara, Los Gabytos es presenten davant

el públic català. Adreça Internet: www. gabytos.com

El 14 d'agost vine a veure'ls a Roses.

FILA 7 presenta :

El sexe, la política, les relacions de parella i la crítica social són alguns del temes d'un espectacle que combina

música, gags, humor i "mala llet".

Entrades gratuïtes per a tots els subscriptors

Només cal que truqueu a la redacció durant el matí i reserveu les vostres entrades.

Els dies són : - dimecres 7 de juliol a les 22 h - dijous 8 de juliol a les 22 h - divendres 9 de juliol a les 22 h

CLUB CAPÍTOL SALA 1

9

EIS 4 CANTONS

Entorn Divendres, 2 de juliol de 1999 27

i n i c i a t i v e s

Reutilitzar a ritme de rock Els santeugatencs responen molt bé a la proposta d'utilitzar gots retornables

Consumir begudes alcohòliques no està renyit amb ser curós amb el medi ambient i estar conscienciat de la necessitat de vetllar per una ciutat sostenible. Així ho han evidenciat les 11.217 persones que durant els cinc dies de Festa Major han fet servir gots reutilitzables a l'hora de consumir begudes. Els santeugatencs han aconseguit que aquesta experiència, im­pulsada des del CEPA i l'Ajuntament, hagi estat tan exitosa que els organitzadors es proposen ara exportaria a altres municipis.

Ai RA COSTA

- Sant Cugat -

Kl Centre d'Kcologia i Projec­tes Alternatius ((IEPA) fou el pri­mer en presentar la idea de com­prar una vaixella de gots de plàstic dur que es poguessin netejar i reutilitzar tantes vegades com es volgués per evitar consumir en­vasos de plàstic d'un sol ús. L'A­juntament, després, va creure en la idea i hi va apostar invertint la quantitat suficient per adquirir 15.000 gots d'aquest tipus i un rentagots. I finalment la praxi ha demostrat que les expectatives eren certes i que els santeuga­tencs són un públic ideal per dur a terme experiències pilot d'a­quest tipus.

L'espai escollit per posar en mar­

xa la idea ha estat la zona de les barraques, on una vintena d'en­titats, sota la coordinació del Grup de Natura, han servit les begu­des en aquests gots. A canvi de 100 pessetes de dipòsit, els ve­nedors servien les begudes en els gots reutilitzables, que després recuperaven. Cada matí es reco­llien tots els gots i es rentaven per tenir-los de nou llestos a la nit se­güent.

En total s'han utilitzat 8.000 gots, que els encarregats van anar rentant per poder ser utilitzats de nou. "La resposta ha estat ex­traordinària. La gent adquiria els gots sense protestar i els utilitza­va tota la nit, i des de l'organit­zació tampoc hem tingut gaire feina", ha dit Kristian Herbol-zehimer, membre del Grup de

Els gots reutilitzables es podien adquirir a l'espai de les barraques FOTO: X. L.

Natura. L'autèntic èxit d'aquesta iniciativa, però, ha dit Imma Ca-sajoana, del CEPA, no rau en el sol fet que la gent hagi fet servir aquests gots, sinó en el pas en­davant que comporta en matèria de reducció de residus i espe­cialment en educació ambiental. Econòmicament la inicitiva tam­

bé ha resultat positiva, matisant, però, que hi ha hagut 2.600 per­sones que no van tornar el got i que, per tant, el fons de la vaixe­lla ha disminuït-aquesta pèrdua, però, queda compensada pel dipòsit econòmic que els usuaris havien pagat en adquirir el got i que es destinarà a adquirir-ne de

nous. Des del CEPA s'espera que, ara que s'ha demostrat que la idea tenia una aplicació fàcil i una resposta tan positiva, s'es­tendrà a totes Ics activitats popu­lars que es facin durant l'any. De fet, ara preparen un informe sobre l'experiència pilot amb l'ànim que la idea sigui fins i tot expor­table a altres ciutats.

Des de l'Ajuntament. Joan Re­casens. tinent d'alcalde de Ser­veis Urbans, ha confirmat que "com que no hi ha hagut cap pro­blema, pensem estendre aques­ta iniciativa a tots els actes pú­blics que a partir d'ara organitzi l'Ajuntament i a tota la Festa Ma­jor de Tany vinent". La bona res­posta dels ciutadans i la cobertu­ra de la inversió de ben segur que han col·laborat a aquesta decisió, tot i que Recasens ha precisat: "La continuïtat d'aquesta inicia­tiva no depenia de la rendibili­tat econòmica. El que era verita­blement important per a nosaltres és la conscienciació ciutadana pel que fa a la reducció de residus, i davant el resultat es tem, sens dubte, molt satisfets."

P r e v e n c i ó d ' i n c e n d i s

Dues unitats de la policia local patrullen per Collserola per prevenir incendis forestals

A. C. - Sant Cugat -

Des d'aquesta setmana, tres agents de la Policia Local pa­trullen pel terme municipal de la ciutat i, especialment, per la serra de Collserola, com a me­sura p reven t iva amb vista a possibles incendis forestals. L ' ac t ivac ió d ' a q u e s t se rve i - q u e s'aplica a la ciutat per se­gon any consecut iu- respon a la posada en marxa del dispo­sitiu especial de seguretat en­cetat amb l'arribada de les altes temperatures, un moment es­pecialment crític pel que fa al risc que es declarin incendis forestals. -

Segons ha comunicat la Poli­

cia Local de Sant Cuga t , la zona forestal s'ha dividit en tres sectors pels quals patrullen els agents en torns de matí i tar­da, posant especial èmfasi en la detecció de possibles pirò­mans.

El regidor de seguretat ciuta­dana, Enric Renau, ha explicat q u e e n g u a n y s 'ha a c t i v a t aquest dispositiu de seguretat molt abans "perquè vam cons­ta tar q u e la seva posada en marxa havia donat molt bons resultats". Així, si l'any passat només va ser actiu durant el m e s d ' a g o s t , e n g u a n y e l s agents ja han començat la vi­gilància forestal i la mantindran fins al 15 de setembre, quan es clourà el període de màxima

Quan amben le\ alte\ tempiitituit^, la pteíetuió Minpti is pota l'OIO V l

perillositat. L'increment de vigilància po-

licial es veurà reforçat amb l'ac­tivitat dels guardes forestals del Parc de Collserola i dels vo­

luntaris de les A D F del muni­cipi, que, precisament aquest any, han rebut una subvenció de la Diputació de Barcelona per valor de 942.500 pessetes.

Conèixer Collserola lúdicament

A. C. - Sant Cugat -

Demà comencen les activitats d'estiu que el Patronat de Coll­serola organitza cada any perquè els ciutadans coneguin les carac­terístiques del Parc i dels seus habitants. La primera activitat serà la passejada guiada que s'ha organitzat per donar a conèixer les plantes que neixen a Collse­rola i el perill d'incendi forestal. A aquesta sortida en seguiran d'altres, que mostraran els ocells que emigren, les plantes aromà­tiques o els rastres aï bosc.

Així mateix, divendres vinent es reprenen les Nits d'Astrono­mia, que un any més pretendran iniciar els participants en l'ob­servació dels cossos celestes.

Per participar en aquestes acti­vitats cal inscriure's prèviament al centre d'informació del Parc.

28 Societat QS4CAIVroNS Divendres, 2 de juliol de 1999

L A F E S T A M A J O R EN IMATGES

LA PREMSA LOCAL TAMBÉ ES DIVERTEIX Aquesta Festa Major ha tingut moments bons i dolents per a tothom. Els periodistes

locals han estat potser un dels col·lectius més castigats, ja que han hagut de fer llargues jornades per cobrir totes les activitats que es vivien a la ciutat. Afortunada­ment, però, també han trobat la seva porció de temps per divertir-se o, si més no, per

posar davant la camera, amb simpatia i sense complexos, malgrat el cansament acumulat. Els que ho van fer possible: el grup d'animació Ja, ja, ja.

Foto: CEDIDA

t \ ffíVE»

QUAN EL SOL ES PON... Arriben les bèsties de la nit i, amb elles, la gent es transforma,

adopta actituds que a la llum del sol mai no adoptaria... Es la màgia de les nits de Festa Major, unes nits plenes de música,

focus i bones vibracions, que han fet de les acumulacions de públic un plaer amb ganes de repetir en edicions posteriors.

Foto: XAVI LARROSA

AMB LA VISTA POSADA AL CEL Amunt, amunt i fora! El famós crit de llançament de Superman va ser

entonat per alguns dels infants que van voler provar les seves habilitats com a escaladors. Tenien l'únic objectiu de grimpar per les cordes fins assolir el nivell

més alt, tot un desig de superació que els petits van demostrar amb escreix. Alguns, però, tenien tantes ànsies per arribar al punt més alt, que es van

limitar a grimpar sense adonar-se que, potser, el vestit de balladora no era el més adequat per enfilar-se per una corda. En tot cas, la nena s'ho va prendre

com tot un repte i la seva fou, tal vegada, la grimpada més aconseguida. Foto: XAVILARROSA.

ELS CAPARRUTS S'ESTRENEN Tots, de menuts hem sentit el desig de créixer ràpid i poder sentir-

nos, de sobte, com persones grans. I aquesta Festa Major ha aconseguit que aquest somni es pogués fer realitat per a uns quants nens i nenes que van decidir assumir la personalitat d'adults que els triplicaven l'edat amagant-se dins un dels

caparrots que van sortir al carrer per la gran festa. Foto: XAVI LARROSA

ELS4CANTON5 Divendres, 2 de juliol de 1999 Societat 29

L A F E S T A M A J O R EN IMATGES

CADASCÚ, AL SEU AIRE Depenent de la direcció del vent, uns giraven cap a la dreta i

altres cap a resquerra, la qüestió era no estar-se quiet i passar tota la Festa Fa/or girant sense parar per tal de divertir-se al

màxim. Persones o molinets de vent? Tant és! Tots van aportar el seu gra de sorra perquè aquesta fos una festa

inoblidable. Foto: EDUARD FARINYES.

PER DEIXAR BOCABADAT! La llum, el color, el foc i el factor sorpresa es van ajuntar en aquesta ocasió per

sorprendre els més menuts de la casa, que, confiats que anaven a veure un espectacle infantil, es van trobar amb tot un muntatge fora del comú. A la

manera de la Fura dels Baus, la companyia protagonista va aconseguir extreure més d'un Oh! de la boca dels petits, que a estones s'aferraven a les faldilles dels

pares amb més intensitat de l'habitual. Foto: XAVILARROSA.

TOTHOM EN FORMA! Durant la Festa Major, la millor manera de fer esport

segurament consisteix a voltar durant tot el dia pels carrers de la ciutat, ballar al so de tres o quatre orquestres i córrer amb els

amics per veure qui agafa primer el plat en el dinar popular. Els que són més tradicionals i creuen que l'esport és qüestió de mallots, sabatilles esportives i cintes al cabell, però, també han tingut la seva oportunitat de lluir la bona línia gràcies a la

marató d'aeròbic que es va fer al pla del Vinyet. La qüestió és estar en forma, mètodes a banda.

Foto: XAVI LARROSA.

i els mobles

corre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

OS 4 CANTONS

Societat 30 Divendres, 2 de juliol de 1999

Ensenyament

Les acadèmies refresquen els coneixements estudiantils a Festiu La major part d'inscrits als centres són estudiants de COU

A \ v \ HORAI

- Sant Cugat -

S'ha neLibat cl curs i també la Festa Major. Per a molts sant-cugatencs a i \ò es un símbol inequívoc que comencen les v acances d 'est iu o que. com a mínim, hi són molt a prop.

Però no és així per a tothom. P e r q u è molts e s t u d i a n t s no han aconsegui t superar amb èxit els seus cursos respectius i s'han de veure oblidats a re­passar tot allò que no han po­gut aprovar. Segons han con­f i rma t les a c a d è m i e s santeugatenques, aquest estiu no serà una excepció, perquè les inscripcions, que tot just fa uns dies que es van ence­tar, van en la línia de l'any pas­sat.

"Encara és molt d 'hora per poder fer una apreciació prou a p r o x i m a t i v a " , exp l ica Eva Cotet - d e l'acadèmia Espiral-, " p e r ò s e m b l a q u e m é s o menys es mantindrà en la línia de l 'any passat, potser fins i

tot són menys els es tudiants que venen a matr icular -se ." Kl que sí que t enen ja molt clar des de les acadèmies és que les assignatures que s'han d'impartir aquest estiu no se­ran molt diferents de les que els e s tud ian t s van sol·licitar amb més atenció l'any passat.

P r e p a r a n t la select ivi ta t

Si hi ha alguna cosa que els e (iu i ps d i r e c t i u s d ' a q u e s t s centres tenen molt clar és que cada any t e n e n algun e s tu ­diant que tot just finalitza el Curs d 'Orientació l niversità-ria (COU).

Són potser fins al moment els j o v e s q u e m é s fan s e r v i r aquest t ipus de centres , ja si­gui perquè no han superat el COU, ja sigui perquè les pro­ves de la select ivi ta t no han estat tan favorables com calia esperar.

D i n s d ' a q u e s t curs , segons confirmen e's professionals de l 'ensenyament estiuenc a Sant

C u g a t , les m a t è r i e s t a m b é acostumen a sei les t ípiques. les que se solen de tinir com a fortes.

Però els de ( OI no si'm els únics estudiants que necessi­ten un cop vle ni i els mesos de juliol i se lembie Dins el batxillerat també hi ha molta

.Vot nit \ 'apliquen diferents tècniques peiipu

Tècniques per a tots eb gustos • De sempre molts estudiants han .

. hagut d'encarar els mesos d'estiu , amb alguna assignatura pendent. I, Lamanera de preparar-se aques-| tes matèries vana, depenent no

tan sols4e to capacitat del joves, de com s'enfoca la

signatura en sí, sinó que es tracta dWpfobfemàd'aïettcióq'Me ne­cessita ensenyar ais nens tècni­ques d'estudi s de repàs". No seanpfe, però, les acadèmies

han estat les més sol·licitades.

%m confirmat molts çs* làntcugatencs en tc~-

«> "primer cal ma perquè «S&-

aïot allò que li vol» ca­bo leconejxta Mtt sosté que réoJtes

:ma "so és fas-" A.B.M.

•el\ /oie\ aprenguin a eludim /• XI

d e m a n d a , " sob re to t en ma­temàt iques , física química o llatí", confirma Mar Sànche / - d e 'l'riada.

I pel que fa a la reforma edu­cativa, sembla que la situació no ha millorat gaire. Per a Co­tet. "on fallen més és sobre­tot amb les llengües, tot i que cada curs té les seves assigna­tures específ iques que com­p o r t e n d i f i cu l t a t s " , m e n t r e q u e Sànchez va més enl là i sosté que els problemes dels seus alumnes varien depenent dels grups" , fet que li permet afirmar que "potser es tracta d 'un problema més genèr ic , molt més de base" .

Educació v i a r i a

Els professors d'autoescola reconeixen que a Festiu suspèn més gent perquè tenen pressa

A. B. M. - Sant Cugat -

Encara que molts joves s'ho pensen, els professors d'auto-escola de Sant Cugat afirmen de manera rotunda que els exà­mens de conducció al mes de juliol tenen la mateixa dificultat que qualsevol altra època de l'any.

"Tot just acaben els exàmens, la major part la selectivitat, que vénen corrents per treure's el carnet de conduir en dues set­manes i volen pujar a examen sense gairebé haver estudiat", explica Ana Rosa Pastor -d 'Au-toescola Quatre Cantons. Una afirmació que confirma la resta

de professors de les autoescoles santeugatenques. "Pugen cor­rents", explica Francesc Beltran -d'Autoescola Sant Cugat-, per­què si s'esperen a l'última set­mana a fer la teòrica ja no po­den pujar a fer la pràctica fins al setembre, i la majoria el volen per poder aprofitar-lo a les va­cances d'estiu".

De fet, però, el que sí que con­firmen des de les autoescoles locals és que "l 'augment de la demanda no s'accentua fins que no acaben els estudiants els seus exàmens" , confirmava Jaume Valls -d'Autoescola Valls.

La major part d'estudiants vo­len aconseguir el carnet de cot­xe, perquè tot i la calor, els es-

S/í/i sobretot eh estudiants joves els que tenen pressa al juliol pet tteure's el carnet de conduir FOTO: XAVILARROSA

tudiants que volen obtenir el permís per conduir una moto es mantenen en la línia de tot l'any. Així, si es compleixen les pre­

v is ions (i es m a n t e n e n les t endènc ies ) , el mes de juliol aportarà molts futurs conduc­

tors de moment suspesos. La causa, a part de les presses, és que els professors no acaben de definir. Si bé alguns advoquen per una teòrica molt poc estu­diada, n'hi ha d'altres que pen­sen que potser en allò que l'es­

tudiant més es precipita és a l 'hora de real i tzar l ' e x a m e n pràctic, tot i que alguns han re­conegut que els exàmens no són més difícils, però potser els examinadors sí que són més es­trictes.

ELS /CAIYrOINS Divendres. J de juliol IVW Societat 31

S o l i d a r i t a t

Sant Cugat participa

en la campanya contra

les armes lleugeres

A. B. M.

-Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat és un dels tres de Catalunya (els altres dos són Sabadell i Granollers) que han donat suport econòmic a la cam­panya internacional per controlar les armes lleugeres. Concretament una aportació d'un milió de pesse­tes, que s'extreu del pressupost so­lidari d'aquest 1999.

Es tracta d'una campanya liderada per Amnistia Internacional, Green-peace, Intermón i Metges sense Fronteres i que compta amb el su­port actiu d'altres tretze entitats que s'han integrat en una plataforma de difusió (agrupacions com el Centro

de Investigación para la Paz, la Fun­dació per la Pau, Mans Unides o la Creu Roja). La iniciativa també rep el suport tècnic de la Càtedra Unes­co sobre Pau i Drets Humans que ocupa el santeugatenc Vicenç Fi-sas.

"Des de l'Ajuntament hem deci­dit donar suport a la campanya", ex­plica Àngels Seix -directora de l'à­rea de Serveis Personals i membre de la Comissió de) 07%-,"perquè considerem que es tracta d'una ini­ciativa molt interessant, avalada per la trajectòria de les entitats que l'or­ganitzen: és una acció de llarga du­rada, però de forta sensibilització, que és l'important."

"Actualment hi ha més de 500 mi­

lions d'armes lleugeres al món", ex­plica Fisas, "i també és un proble­ma que la major part d'elles no es­tiguin controlades." Segons el responsable de la Càtedra Unesco, aquesta iniciativa és el fruit de molt temps de treball, i en destaca la complicitat i participació de moltes organitzacions, que lluiten per un

xxx. FOTO: CEDIDA objectiu comú. La fita en l'àmbit internacional és aconseguir un con­trol més efectiu de les exportacions d'armes petites i lleugeres, la trans­parència sobre aquest comerç, el control dels intermediaris i la re-compra i posterior destrucció d'a­quest tipus d'armes en els països més afectats.

L'ajut dels ajuntaments permetrà, segons Fisas, "un suport comple­mentari que donarà més capacitat de coordinació i permetrà, entre al­tres coses, poder tenir una persona que es dediqui mitja jornada ex­clusivament a la campanya, així com editar una guia informativa que serà repartida de manera gratuïta".

A c o l l i d a

Arriben els nens sahrauins que passaran Pestiu amb famílies santeugatenques

Entre els dotze infants n 'hi ha un que serà operat

A. B. M.

Demà dissabte es farà la festa de benvinguda als dotze infants sah­rauins que passaran l'estiu amb fa­mílies santeugatenques. Xocolatada i animació infantil a la plaça Barce­lona a partir de les set de la tarda per començar a entrar tots en con­tacte.

I és que dimecres a la matinada van arribar al Prat del Llobregat els dos vols que apropaven a Catalu­nya 500 dels 950 joves que havien de venir. Aquests nens formen part de la campanya d'acollida d'en-guanv, que permetrà a 12.(X)() nens refugiats del Sàhara Occidental vi­sitar països de tot Europa i conèixer altres societats, a més de poder ac­cedir a una revisió mèdica comple­ta.

"Arriben molt espantats", explica Pep Martínez, membre de Sant Cu­gat amb el Poble Sahrauí (SCAPS). "però la major part s'hi acostumen de seguida." Malgrat problemes ini­cials, les famílies santeugatenques no han hagut d'esperar per poder

Qui ha viscut rexperiènria afirma que "canvia la maneta de veuir k\ <IM\ " /• /• 4(

saludar els seus convidats, que pas­saran el primer mes fent diferents activitats i integrant-se en els es­plais del municipi, (colònies, jocs, excursions...). I a l'agost compartiran les vacances amb la família que els ha acollit. Són set nens i cinc nenes, amb

edats compreses entre els set i els

tretze anys, que han vingut acom­panyats d'una monitora. Entre ells es troba Hafo Salema, que conviurà amb dos membres d'SCAPS, Pep Martínez i Isabel Herrero, els quals s'han ofert per cuidar-lo durant el postoperatori: Hafo aprofitarà la seva estada per operar-se d'una hèrnia umbilical.

S o l i d a r i t a t

Les piscines locals

participen activament en

el Mulla't d'enguany

A. B. M. -Sant Cugat -

Els santeugatencs tornaran a te­nir l'oportunitat, enguany, de no haver-se de desplaçar per partici­par activament en el Mulla't per l'Esclerosi Múltiple. Les dues pis­cines de la locali­tat obriran Ics portes a qui vul­gui col·laborar en aquesta diada so­lidària.

Es tracta d'una convocatòria ja coneguda arreu i que té dos punts com a novetat en­tre els seus objectius. EI primer és a Reus: l'adequació en hospi­tal de dia (amb la possibilitat d'o­ferir tots els serveis que els malalts necessiten) del que fins ara era centre de rehabilitació (on només poden oferir tractaments de fi­sioteràpia i psicologia). L'Ajunta­ment de la ciutat tarragonina ja ha cedit el Mas Sabater amb aquesta finalitat, i ara només fal-

Està previst que participin alhora en la diada solidària 422 piscines de tot rEstat espanyol

ta poder-lo habilitar. L'altre objectiu d'enguany és po­

sar en marxa, a partir del setem­bre, un centre especial de treball per a persones afectades per l'es­clerosi múltiple, instal·lacions que s'ubicarien a Barcelona.

"Evidentment", explica Núria F u s t é a El.s 4 CAXI ONS des de­

ia Fundació per l'Esclerosi Múl­t ip le , " a m b aques ta diada també es pretén poder aconseguir fons no tan sols per ampliar els serveis que ofe­

rim, sinó per poder mantenir amb qualitat, i millorar, els que ja fun­cionen."

Les piscines de Valldoreix i Sant Cugat cediran part de la seva re­captació a la Fundació, i vendran les samarretes, gorres i tovalloles que recorden la participació en aquesta diada, que es farà de ma­nera simultània a 422 instal·lacions de l'Estat espanyol.

• CERÀMIC KPOS,^ Gra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3

Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0 OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

32 Societat ELS4CANTONS Divendres, 2 de juliol 1999

I n i c i a t i v e s socials

Sant Cugat s'adhereix al programa intergeneracional Viure i conviure La gent gran de la localitat ja pot acollir-se a la nova experiència

ANNA BORAU

Promoure i facilitar les relacions solidàries d'ajuda mútua entre dues generacions és l'objectiu principal d'una iniciativa que preveu dues altres apostes: experimentar me­sures alternatives per fer front al problema de la solitud de la gent gran i alhora falicitar alternatives d'allotjament als joves estudiants.

Sota el nom de Viure i conviure, la Caixa de Catalunya - Obra Social va engegar aquesta campanya com a prova pilot al barri barceloní de l'Ei-xample. Tres anys després, i amb l'experiència ja estesa amb èxit a altres municipis, l'Ajuntament de Sant Cugat s'incorpora a aquest pro­jecte, a petició de la Universitat In­ternacional de Catalunya (UIC), però obert també a possibles estu­diants de la Universitat Autònoma (UAB).

Dimecres va tenir lloc la presen­tació del projecte, a la qual estaven convocats tots els estaments locals que tenen a veure amb la gent gran, perquè, segons va declarar a ELS 4

Ja és oberta la inscripció al programa, que entrarà en funcionament a partir del setembre FOTO: XAVILARROSA.

CANTONS la fins ara regidora de Serveis Socials, Sílvia Flury, "des de l'Ajuntament estem molt entu­siasmats amb el projecte". Amb un conveni signat entre el consistori, la Caixa de Catalunya i la UIC, l'A­juntament es compromet a encar­regar-se de la difusió. L'assistenta social de l'Ajuntament, Mercè Vi­dal, serà l'encarregada de contactar

amb totes les persones interessa­des i col·laborarà estretament amb l'assistenta social i la psicòloga que controlen el projecte en l'àmbit ge­neral, Dolors Roger i Àngels Pena-ba, ambdues presents a Pacte.

El projecte és obert als santeuga-tecs majors de 65 anys, que es pu­guin valer per si mateixos i tinguin la disponibilitat de poder obrir

l'habitatge a l'estudiant durant el curs lectiu a canvi d'una petita apor­tació mensual. Igual que els estu­diants, que s'hauran de compro­metre en alguns aspectes, però també rebran un ajut per als seus estudis. En qualsevol cas, en vista dels resultats, les organitzadores afirmen que els intercanvis sem­pre són, sobretot, humans.

C o m u n i c a c i ó

Ràdio Sant Cugat sortejarà un viatge a Mallorca entre

els seus oients estiuencs

A. B. M.

La informalitat estiuenca amb la informació de sempre. L'e­missora de ràdio municipal va començar ahir la nova progra­mació d'estiu.

Informalitat estiuenca perquè des de Ràdio Sant Cugat (RSC) "es vol donar un aire més distès a aquests dies", explica la direc­tora de l'emissora, Maribel Ca-yuelas, qui afe­geix, però, "que en cap moment no es deixarà de banda un segui­ment exhaustiu de la informació que genera la lo­calitat".

Sense anar més lluny, demà dis­sabte RSC retransmetrà en di­recte la sessió constitutiva del nou Ajuntament, amb l'elecció, per part dels regidors que van escollir les urnes, del futur al­calde de la ciutat.

L'emissora local introdueix en la graella d'estiu programes més

distesos

Entre setmana, doncs, es man­tindrà l'informatiu matinal Pri­mera plana, que edita Geni Lo­zano . A q u e s t p rog rama es reduirà en mitja hora (s'emetrà de 8 a 10 del matí) i donarà pas, com es feia fins ara, al magazín La revista, que presenta Vanes-sa Raja.

Però aquesta estructura només es manté fins al proper dia 12, després La revista cedirà el seu temps a un magazín "més des-

enfadat, amb un aire més de di­versió, potser no tan informatiu", explica Cayue-las. A q u e s t a "nova aposta" es dirà Maco, maco, atès que els seus conductors seran J e s ú s F o r n é i

Xavi Rodríguez. Les novetats pel que fa al cap

de setmana són que la Roda d'a­mics d'estiu, amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas, amplia l'horari d'emissió també al dissabte, i

V. aposta pels serveis informatius locals es mantindrà durant l'estiu F: X. L..

s'introdueixen a la graella dos programes de música, un d'ai­res llatins i l'altre de música dan-ce.

"Un dels aspectes destacats", remarca la responsable de l'e­missora, "és el fet que conti­nuem apostant per la nostra au­diència." La gran novetat, doncs,

d'aquest estiu a Ràdio Sant Cu­gat és que els oients podran tru­car en diferents hores del dia per entrar en el concurs d'un viatge que se sortejarà al setembre: un cap de setmana a Mallorca, amb anada i tornada en Buquebus i estada en un hotel de tres estre­lles, a mitja pensió.

El CASC fa demà una jornada per la insubmissió

M.B.

El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) celebra demà la seva habitual jornada per la insubmissió, que orga­nitza cada any al municipi. En­guany, però, el col·lectiu can­via l'escenari de les activitats, que es realitzaran al Centre So­cial O k u p a t de Torreblanca. L'acte més rellevant és una con-ferència-debat sobre conflictes de baixa intensitat, que es farà a partir de les 19 hores i que comptarà amb un ponen t de luxe: R u b é n Bened ic to , del Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, de Barce­lona. Prèviament , però, a les cinc de la tarda, es podrà veu­re la pel·lícula antimilitarista Capitan Conan. Després de la xerrada, i al mateix Centre So­cial Okupat de Torreblanca, es farà una botifarrada popular contra la prestació social subs-titutòria. I, finalment, la jorna­da reivindicativa acabarà amb música en directe, amb un con­cert a partir de les onze de la nit.

Arriba l'estiu i les piscines s'obren al sol

REDACCIÓ

Amb l'arribada de la calor, les piscines municipals han obert les portes a l'horari i les neces­sitats estiuenques, amb els mo­nitors i socorristes necessaris per a les activitats que s'hi realit­zen. Totes dues instal·lacions esportives aplicaran aquestes mesures fins al proper dia 5 de setembre.

A Valldoreix, els dies feiners s'hi pot accedir d ' l 1 a 19 hores, i durant els caps de setmana i dies festius, les hores d'accés s'amplien des de les 10 del matí fins a la mateixa hora de tanca­ment, que al districte és a les set de la tarda.

Pel que fa a la municipal de Sant Cugat, un cop descoberta, l'horari de bany és de les 11.05 a les 18 hores els dies feiners, i de les 10 a les 20 hores els caps de setmana i festius.

Ambdues piscines ofereixen la possibilitat de realitzar cursets de natació durant l'estiu, desti­nats a totes les edats. Les ins­cripcions ja són obertes i tenen el nombre de places limitat.

¥1S /CANTONS Mvem/m. .' de juliol de 1999 33

UDI ÇJ ;X'ES,UU ÍA#

p e r r u q u e r s

•Home, dona, nens • Diagnòstic i tractaments

personalitzats

PROMOCIONS ESTIU ' 9 9

(PRODUCTES) -

Solàrium UVA alta pressió

n o u h o r a r i : dimecres de 9h a 21h.

dilluns i dissabte de 9h a 14h i dimarts, dijous i divendres de 9h a 19,30h

P e r r u q u e r i a • E s t è t i c a • S o l à r i u m

Francesc Moragas, 23 bis, l e rTe l . 93 589 60 88

CENTRO DE

ECOMEDICINA PRODÜCTOS

\ATVRALES PARÀ

LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

MEDICINA NATIRAL:

NATUROPATIA

KlNESIOLOGIA

REFLEXOLOGIA

IRIDOLOGIA

FLORES DE BACH

RESPIRACIÓN

PRODUCTOS AYURVÉDICOS

MASAJES:

DEPORTIVOS

TERAPÉUTICOS

DOLORES DE ESPALDA

CONTRACTURAS MUSCULARES

ANTIESTRÉS

ClRCULATORIO

AYUR Plaza del

Ayuntamiento Tel. 93 675 63 39

| NOVA INAUGURACIÓ AL CENTRE «.»* ? 3 K ; ú '

i W )• Todo ío que te puede ofrecer nuestro centro de estètica y siempre a

tu alcance:

Jean Louis David l a marca en perruqueria

PI. Doctor Galtes, 5 Local Comercial 2 obert de dilluns a dissabte, de 10 a 19 h.

Tratamientos faciales y acne Electrolifting facial Depilación (elèctrica) Micropigmentación Tratamiento post-parto

Tratamiento anticelulíti co y reafirmante Quiromasaje Drenaje línfàtico UVA (facial y corporal) Masaje circulatorio

Tel. 93 675 61 73 JPARQUING GRATUÏT

Tratamientos reductor y anticelulítico a tu medida, 1 infórmate sin compromiso al telefono 93 675 58 55 |

F r a n c e s c M o r a g a s , 2 5 1 0 8 1 9 0 S a n t C u 9 a t d e l V a l l è s |

O i

C-c+Zvi

TRACTAMENTS FACIALS

TRACTAMENTS ANTIACNÉ

TRACTAMENTS CORPORALS

MASSATGE CORPORAL

MANICURA/PEDICURA

MAQUILLATGE

SOLÀRIUM ALTA PRESSIÓ

FISOTERÀPIA

DEPILACIONS (ELÈCTRICA)

THERMA

PRESSOTERÀPIA

BANYS DE FANG

MICROPIGMENTACIÓ

TATUATGES

REFLEXOTERÀPIA

ESTÈTICA MASCULINA

INDEPENDENT

E S T I L I S T E S H O M E - D O N A

C A B I N A D ' E S T È T I C A H O M E & D O N A

• Liftirg facial

• Presoterapia • UVA • Tractaments facials I

i corporals

C/ DEL SOL, 22 Tfno. 93 590 05 41 08190-SANT CUGAT

T E L . R E S E R V A D ' H O R E S

93 589 56 57

34 Societat ELS /CANTONS Divendres, 2 de juliol 1999

R e v e t l l e s

Us havaneres van amenitzaries tardes de dilluns, dimarts i dimecres de la setmana passada FOTO: XAVl LARROSA.

El Sant Cugat Centre Comercial celebra Sant Joan amb els clients Ofereixen cava i una coca gegant per a tots els assistents

REDACCIÓ

El Sant Cugat Centre Comer­cial va sumar-se la setmana pas­sada a la celebració de la revetlla de Sant Joan amb tres dies d'ac­

tivitats culturals obertes a tots els clients i visitants de la su­perfície. L'Espingari, els Llops de Mar i Els Pescadors de l'Es­cala van ser els tres grups d'ha­vaneres encarregats de posar mú­sica a les vetllades que es van fer

des de dilluns fins a dimecres, entre les sis i les vuit del vespre. I el darrer dia es van cloure les celebracions amb una gran coca, que va repartir-se gratuïtament a tots els assistents, acompanyada d'una copa de cava fresca.

La festa es va cloure repartint una coca gegant per tots els vistants F: CEDIDA.

Aquesta celebració s'emmarca dins el cicle d'activitats socio-culturals que el Sant Cugat Cen­tre Comecial duu a terme des de fa prop de dos anys, amb la in­tenció d'apropar-se més al ciu­tadà local i esdevenir un punt de

trobada no tan sols comercial, sinó també cultural. És la nova fi­losofia d'un espai que vol adap­tar-se als temps moderns conju­gant les obligacions -anar a comprar- amb el plaer -gaudir d'actuacions diverses.

EL MÓN DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

hliMMjflMtiÍÍMfcJtliMfcilMh«>»lli*l·*iili

P u b l i c a c i o n s

El tercer volum d'Acció de govern municipal arriba a

18 .000 llars santcugatenques

REDACCIÓ els comicis. Aquest tercer volum reflecteix

totes les accions realitzades des del consistori santcugatenc en aquesta darrera legislatura (de 1995 a 1999), però completa la col·lecció que explica tot allò que s'ha fet des de la ciutat i a la ciu­tat en els darrers dotze anys.

En aquest vo-

L'Ajuntament de Sant Cugat ha distribuït durant les darreres dues setmanes el tercer volum de YAc-àó de govern municipal. E n total han estat 18.000 els volums re­partits. Una distribució que s'ha realitzat de ma­nera pesonalica- Aquest tercer VOlum lum es pot con-da, etiquetant n • i nominalment re/kcteiX tOteS ks

cada volum i di- accions efectuades des des Pel c o n s i s t ° -""•"*•'"" -''• *••"• ri en aquest perí­

o d e f ins a la culminació de projectes com el

sultar des de les mocions aprova-

rigint-los als titu­lars de totes les llars censades al municipi.

del consistori en la darrera legislatura

El volum, aca- '?'*•?-bat fa unes set­manes, s'ha repartit a finals del mes de juny, atès que el ple de l'Ajuntament va aprovar, amb els vots dels partits de l'oposició, que el seu lliurament no era compati­ble amb la campanya electoral a les eleccions municipals. És per aquest motiu que la distribució no s'ha pogut fer fins després del dia 13, data en què van tenir lloc

&-,:''•<"* Sant Cugat Obert i la costitu-

ció del Consell Tecnològic, fins arribar a la situació actual, i evo­lució, del planejament urbanístic, els programes desenvolupats en termes de cooperació, etcètera. Aquest tercer volum d'Acció de

govern municipal ha estat editat per l'Ajuntament de Sant Cugat, amb un pressupost de 23 milions de pessetes.

EIS 4 CANTONS

Economia Divendres, 2 de juliol de 1999

35

Campanyes

Sant Cugat no escatima en saldos Arriben les rebaixes d'estiu amb descomptes de fins a un 40% depenent dels comerços

És una de les è p o q u e s m é s e sperades , i no tan so l s per als comerc iants d e la ciutat, s inó també per als s e u s conciu­tadans. Les rebaixes d'estiu s'inicien enguany en la seva data correcta, apostant pel consum responsab le i preveient un mar de d e s c o m p t e s . Beneficis per als compradors que, de­penent de ls c a s o s , s'anuncia que poden arribar fins al 40% del preu original.

ANNA BORAI

Ahir van començar, oficialment, les rebaixes d'estiu. Els comerços de la ciutat s'han preparat per encarar aquesta nova temporada seguint la mateixa línia que en els darrers anys. Així almenys ho han manifestat tant des de peti­tes botigues com des de grans superfícies comercials.

"Des de Sant Cugat Comerç", explica Juanjo Villalobos -dina-mitzador comercial de l'asso­ciació santcugatenca-, "conti­nuarem aplicant les mateixes directrius que hem aplicat altres anys man ten in t sobretot una bona atenció al client i la matei­xa qualitat que ens caracteritza."

I en el mateix sentit s'ha mani­festat Xavier Ausió -responsa­

ble de tèxtils de Pryca- que ha anunciat que les rebaixes en el seu establiment s'aplicaran a les peces de roba i calçat, però que els percentatges dependran del producte.

Pel que fa als establiments ad­herits a Sant Cugat Comerç, se­gons Villalobos, els percentatges dels descomptes començaran amb una mitjana del 30%, i po­den arribar fins a un 40%, sem­pre tenint en compte que és el propietari del comerç qui de­cideix la quantitat que vol apli­car.

Pel que fa a la durada d'aquest període de saldos i oportunitats, la llei estableix que pot durar fins al 31 d'agost, però també se­ran els propietaris els qui deci­diran fins quan volen fer durar les rebaixes, que es calcula que

Segons han confirmat des de l'Ofuina del Consumidor, les irlmtxes a Sant Cugat no solen dur gaires problemes. FOTO: X. L.

tindran un nivell d'incidència molt similar al de l'any passat.

Descomptes sense problemes

A Sant Cugat, però, no acostu­ma a haver-hi problemes molt greus entre consumidors i co­merciants durant aquet període.

Això és el que afirmen des de l'Oficia Municipal d'Informació al Consumidor.

De totes maneres, segons re­coneixen les seves responsables, sempre és millor que els futurs compradors tinguin molt clares una sèrie de mesures que s'han de complir en qualsevol dels ca­

sos, com ara que sempre cal exi­gir el tiquet de caixa o factura, que la qualitat del producte ha de ser la mateixa que abans de les rebaixes i que no s'haurien de comprar productes sense eti­quetar, així com també s'haurien d 'exigir sempre garanties de postvenda.

Laboral

Les empreses de treball temporal de

Sant Cugat donen suport a la nova llei Es reconeix requiparació salarial com a mesura esperada

Les ETTs'hauran d'especialitzar per poder competir. FOTO: E4C

A. B. M. -Sant Cugat -

Les empreses de treball tempo­ral (ETT) de la ciutat estan d'en­horabona. Segons han reconegut a ELS 4 CANTONS alguns directors,

la llei que la setmana passada va aprovar el govern estatal "era d'allò més esperada".

"Es un tema que s'hauria d'haver fet molt temps enrere", afirma An­toni Aguilera - d e Sio Recursos Humans-, "perquè sempre ha es­tat molt necessari." I en la matei­xa línia s'ha manifestat Oscar Ru-binat - d ' A d e c c o - , el qual ha manifestat que, des d'algunes em­preses, "ja feia temps que s'hi llui­tava".

Aquesta nova normativa, que va començar a proposar-se el 1994 i que va ser aprovada la setmana passada després de controvèrsies i alguna modificació, preveu que els operaris d'empreses de treball temporal podran gaudir del ma­teix sou que un operari de l'em­presa que contracta el seu servei. "El 100% d'equiparació al conve­ni de l'empresa", explica Rubinat, "o al del sector en què es treballi si el contractant no té conveni."

Ambdós directors han manifes­tat també la certesa que aquesta nova llei farà trontollar una mica el mercat de les ETT.

"Equiparar els costos ens farà competir per igual", explica Ru­binat, mentre Aguilera afegeix que

"a Holanda, per exemple, s'aplica un sistema similar i té molta més incidència".

Per als responsables de les E T T santcugatenques, l'equiparació de salaris provocarà, en paraules de Rubinat, "una neteja entre les nos­tres empreses". Aguilera també pensa que el fet de tenir els ma­teixos costos provocarà que s'hauran d'especialitzar molt més, perquè el que comptarà en el mer­cat serà "la qualitat i capacitat del servei que oferim, i no la compe­titivitat econòmica que implica ser una empresa més o menys gran".

Nous reptes de futur per als quals, segons han reconegut amb­dós, les E T T santcugatenques es­tan preparades.

36 Economia ELS4CANF0N5 Divendres, 2 de juliol de 1999

L'EMPRESA: TOT PUNT "De baix et fa més evasé...", "Et queda mono, doncs..." , "Trobo que per tu mai no passen els anys"o bé "Emprova't ara aquesta camisola per portar sobre el vestit de bany, trobo que afavoreix...". Aquests són una mostra dels comentaris que podem sentir en la cotilleria del carrer Sant Antoni. Un espai clar, de decoració força estiuenca: portes de fus­ta blanques, de platja, i sempre l'atenció de les propietàries: mare i filla. La millor garantia de tota la botiga.

Isabel Cortés, Propietària de la botiga de roba interior.

"L'evolució de la roba interior d'home va a remolc de la de dona"

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

-Com ens descriuria la roba interior que vostès venen? -Nosaltres venem sobretot roba pràctica. Per Nadal, pels sants o pels aniversaris es ven roba molt més sofisticada. Però la nostra oferta es decanta més pel que es porta cada dia. Aquest mercat té molt bona acceptació. Pensa que la roba interior és imprescindi­ble. Tothom en porta. -Quant temps fa que vostè re-fíi'iita aquesta botiga?

-Pel novembre va fer cinc anys. Kns vam decidir a posar una bo­tiga de roba interior perquè a mi la roba sempre m'havia agradat. Kl que passa és que la roba ex­terior em feia més por en aquell moment perquè era més fàcil que passés de moda. ho veia una mica més complicat. Vaig pensar que la roba interior era més fàcil. Cinc anys després m'adono que no ho és gens.

-La roba interior no passa tant de moda?

-Ara potser estem en un punt que també passa de moda, però diria que no tant com la moda en la roba exterior. Si una peça va bé, encara que tingui un any de vida es continua venent igual. Tenim la sort que és una oferta força homogènia. -Quines dificultats compor ta vendre aquest tipus de roba? -El primer que hem de tenir en compte a l'hora de vendre aquest tipus de producte és que es trac­ta d'una part de la vestimenta que és molt personal. A més, ha de ser còmode, maco, vistós i que cridi l'atenció. Són quatre coses per fer un sol servei. És una mica complicat perquè a més de com­plir tots aquests requisits cal en­certar-ho. I això és el més difícil. -Vostès també es dediquen a vendre vestits de bany... -E l banyador és una peça força difícil de vendre, també és molt complicat. Perquè ha de fer la funció de la roba interior i, a so­bre, ha de ser maco. Normalment ens demanen una peça elegant, estampada o llisa, segons les pre­ferències, però el que no agrada és que transparenti. -Com es venen els banyadors? - E l que és més important per poder vendre un banyador sense problemes és que el client vingui predisposat a comprar-se'l, que ja vingui amb la idea que el ne­cessita. El que passa és que els

^ i e a B ^ ^ . •»?—,—M—^rn^BBH -u.*Jeai Isabel Cortés regenta el Tot Punt des de fa cinc anys FOTO: X. 1.ARRÒSA

nostres clients han de canviar la mentalitat. M'explico. Sant Cu­gat és poble de muntanya i no hi ha l'ambient més idoni per com­prar un banyador. Segurament a la platja la gent ja està millor am­bientada. Cal també que caigui bé, que quedi bé i que agradi vi­sualment. Això és el més impor­tant.

-Normalment els vostres clients són persones que vénen a com­pra r pe r a elles

és difícil perquè també és im­previsible. —Quan es ven més, a l 'hivern o a l'estiu? -Si a l'hivern fa fred, es ven. Per­què es necessita més roba, per­què nosaltres tenim samarretes i roba interior d'abric... Això ajuda a vendre més. Però a l'estiu tam­bé venem molt. Per les vacan­ces, si marxem de viatge també fa gràcia portar roba nova...

- H i ha models

mateixes o tam- " A Sant Cugat no hi de roba interior bé es t roba amb casos de perso­nes que vénen a

especials per a

ha rambient idoni per l'esthi? - P o t s e r peces

c o m p r a r p e r a comprar un banyador. amb colors que altres? no fan t r ans -

£•*

- N o s a l t r e s el Som a la muntanya" parència i soste­nidors sense cos­tura. La nostra oferta sol ser la

mateixa durant tot l'any. -Podria explicar algun truc per­

què mes venem és per a un ma- ,;," teix. El que ve­nem per a altres persones és de regal. Però el regal és molt més fàcil de vendre. -Exp l iqu i 'm un dia a la seva botiga. -H i ha de tot. Hi ha dies que són tranquils, altres que estem una hora o dues que no fem res i de cop entren cinc o sis clientes... alguns dies que també s'hi ajun­ta algun representant que tam­poc te l'esperes i llavors la cosa es complica... Mai no és igual. Cap dia no és igual. L'atenció al públic

què les mitges no s'esparraquin? - N o hi ha cap secret perquè no s'esparraquin. Si duressin molt... també malalment aniríem! Però ara, per exemple, es venen mol­tes més mitges que quan fa fred. A l'hivern és quan menys mitges es venen, com que ara estan de moda les mitges gruixudes, doncs duren molt més. En canvi, a la primavera i a l'estiu, com que la mitja és fina, doncs se'n venen

moltes més.

-H i ha hagut un canvi des de l 'obertura de la botiga fins ara pel que fa a la roba interior? Podem parlar d 'una evolució dins el món de la roba interior? -Sí. I sobretot en la d'home. En aquest tipus de roba ho hem no­tat amb els colors. Són més vius... Fins ara l'home sempre ha estat més clàssic. Ara comencen a sor­tir blaus cridaners, taronges... En roba masculina també podem parlar de canvi de materials. Te­nim la microfibra, una licra molt més agradable. Podem dir, però, que l'evolució de la roba interior per a home sempre va a remolc de la de dona. Per a la dona tenim una gamma juvenil amb colors com el groc i el taronja.

Aquest tipus de roba, abans, era sobretot fosca, blau marí o de co­lor cru. També hi ha hagut sem­pre peces blanques. Potser fa un any que han començat a entrar tots aquests altres colors.

En aquest sentit dels canvis dins la roba masculina, hem de dir que a l'home li costa més pro­var coses noves i això fa que sem­pre haguem de parlar d'uns lí­mits dins l'evolució. —Les talles influeixen molt en la seva venda?

-Ara hi ha de tot. La persona que està bé de cos i que qualsevol cosa li va bé, i el que està més plenet, que ara també disposa de moltes opcions. Si els clients es deixen aconsellar hi ha moltes possibilitats avui en dia en roba interior. El que de vegades pas­sa és que hi ha persones de mes edat o més grasses que volen anar com una noia jove. - E l consell en aquest negoci deu ser primordial... - H i ha gent que es deixa acon­sellar i altres que no. Persones que haurien de dur dues talles més i que en porten dues menys. La gent jove sap molt millor la talla que ha de portar que no pas la gent gran. Potser perquè tam­bé es deixa aconsellar millor. - C o m valoren la botiga al car­rer d'enguany?

-Molt positivament. Nosaltres potser ho tenim tot molt fàcil, perquè la nostra oferta és del tot temptadora. Sempre hi ha per­sones que compraran uns calço­tets o unes calcetes, que mai no fan nosa... I és un dia que ve­nem, la veritat . Gene ra lmen t cada any aprofitem aquest dia per fer uns preus especials.

Can Sant Joan acull una nova empresa de distribució

REDACCIÓ

Si es compleixen les previ­sions, al mes de juliol s'acaba­ran les obres de la nova seu que la multinacional britànica Salvesen Logística està cons­truint al municipi , concreta­ment al polígon de Can Sant Joan.

D'aquest nou centre sortiran tots els productes del grup Da­none i de la cadena de super­mercats Supeco-Maxor que se serviran a Catalunya i a les Ba­lears, productes refrigerats que seran emmagatzemats al centre santeugatenc en cambres pre­parades per a aquesta finalitat.

La nova seu té una superfí­cie construïda de 16.000 me­tres quadrats, en què s'hi guar­daran to tes les mercader ies refrigerades. La planta tindrà 200 treballadors. Pel que fa a la distribució, funcionarà a tra­vés d 'un contracte de coope­ració e n t r e les t res compa ­nyies.

En to ta l , la mu l t i nac iona amb seu central a Ed imbur (Escòcia) té previst distribuí cada any uns 120 qui los di productes acabats.

Aquesta nova planta santeu gatenca d 'emmagatzematge distribució se suma a la rest; de centres amb aquestes tas­ques que Salvesen Logística té repartits arreu de l 'Estat: a Vigo, València, Múrcia, Ovie­do, Pamplona, Mérida, Màla­ga i Barcelona.

SAPftl P I 2 2 A

setscciONA: JOVES D£ 2 0 A 30

ANYS P£* flvJCORPORAR»

S£ A I A NOSTRA EMPRESA

per gaaftdar ún comerç.

*HCHKfc<feïaaHhi

de tt J[tth *!?e$íd^aía zona del Vfe&s. fE)q^«èr^mHnTa6mescs

sfcteiaE ' ' ! £•

m«§4§6#*9?

EIS4GÜNTWS

Classificats g u i a

p r à c t i c a

ADVOCATS

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22, 1r2a 93 674 41 64

AGENCIES DE

VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 61 50

rada 125 93 589 38 06

« ALUMINIS GARRI­GA Onent, 65, baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 '

93 58922 47

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/ La Mina. 17, L B 93 675 18 35

« JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6* 608 49 45 19

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a 93 675 18 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 4411

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or. 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius iTauiet. 13 93 589 4147

• MARTÍ FINET MIRA Sta. Maria, 38 3' 2' 93 589 30 65

• M. DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r 2a 93 589 30 65

« BIU ARQUITECTU­RA P|. Bonfill. 3 93674 1729

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 0712

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I. 33 93 589 77 88

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

ASSESSORIES

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 67444 69_

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 58? 20 00

BALLS DE SALÓ • PEPE ASENCIO Anselm Clavé, 14

93 675 49 37

• BAR PICCOLO Valldoreix. 29 93 589 1 í 98

• BAR STOP Rius i Tauíet 56

93 589 12 99

• CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti, 10

93 589 47 90

• CABALLU PETIT Cerveseria 93 589 14 56

BELLES ARTS

• CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 67406 49

•CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 67443 90

BICICLETES

• CARDONA Valldoreix. 41 93 674 15 09

• SUN BIKE Can Matas. 2 93 589 1757

CARNISSERIES • TUBAU La Torre. 14 93 674 12 85

•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 65

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18

• CLÀSSIC Av. Torreblanca. 2 93 674 19 03

• EL PUNT Copes i sopars 670 59 40 01

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 47 51

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 675 49 02

• POU D'ART Balmes .35 93 590 60 86

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

COPISTERIES • G U 0 C 1 Y E M Ü G R A F I C

•TUBAU Passeig Rubí, Valldoreix 93 674 5747

108

•SAGARRA Endavallada, 22 93 674 01 60

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo. 4 93 674 65 00

• ARPALI Valldoreix .45 93 674 96 02

• COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 9358974 42

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93 675 36 53

• OFINOVA Alfons Sala, 1B

93 675 23 73

CONSTRUCCIONS

• BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Te). 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 beisconxxi@nexo. es

• FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

CRISTALLERIES • GALVANY Alfons Sala. 29 93 674 13 98

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674 1398

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57

• VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 935890271

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av. Portal de l'Àngel, 1, 3r pis (Barcelona) 934121939 936749435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72

• GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20. baixos 93 590 82 79

• SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93 674 30 81

•SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35 93 674 9862

• UESC Cànovas del Castillo, 9 93 67523 90

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 93 674 03 08

FERRETERIES

• EL PONT Girona. 3 93 675 01 75

CENTRE COMERCIAL H ENSENYAMENT • FLORISTERIES •PRYCA Carretera deIRubí Sant Cugat km 4 93 565 49 00

CENTRES DIS, PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 936745048

CERÀMIQUES

• VICAT 3 Torreblanca, 28 935895443

• RODÓ Rius i Taulet, 6 93 689 8280

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola, km 3 93 58015 00

• FOAP Rius i Taulet. 27 93 674 05 03 93 58931 21

CLUBS DE MUNTANYA I

ESPORT • CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93 674 53 96

• CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballa dor, s/n

• COAP Villa. 22 93 589 21 15

• PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 93 674 12 39

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 9358922 64

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 589 8108

ENTITATS BANCÀRIES • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 1904

• CAIXA DE SABA­DELL Barcelona, 8 93 589 75v12

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni. 13 93 674 13 81 93 675 1820

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi. 39 93 674 10 53

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA PI. Joan Borràs. 1 93 674 15 46

FOT0GRAFIA.VIDE0

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

• J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93

• ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 7 4

• CAIXA DE TER­RASSA Valldoreix, 32 9 3 6 7 5 3 1 0 0

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatallada. 20

93 589 3 8 5 2

FUSTERIES

* • FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6748 936747068

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 67408 82 GALERIA D'ART

CONGELATS • E S S Q f f l ^ H GELATS ARTESANS

Helados La Jijpnenca

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 674 46 54

HERBOLARIS DIETÈTIC • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 93 674 00 60

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1 Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix 93 674 75 98

IL·l! • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674 11 40

IMMOBILIÀRIES

•Joan Fisas Rovira Agent de la Propietat Immobiliària. Apare­llador. C/Villa, 7.4t6a, 93 674 82 85

•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08 97

•ARENASAN Endavallada, 21 . bxs. 93 589 45 66

• FINQUES BACHS Hospital. 41 93 589 03 07 Fax935891104

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 72 54

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 32 0

•SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08

•101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió. 3 93 589 33 00

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 67515 56

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entl. 93 589 2313

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00

INSTAL·LACIONS

•INSTALACIONESA ZAMORA, S.L. Mossèn Cinto Verda­guer, 18 93 589 26 38

•MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 674 6058

JARDINERIES

• L'ILLA DELS CON­GELATS Mercat Pere San, Pa-

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 935895776

•LAJIJONENCA C/ Major, 29 93 «75 25 86

•GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 9 3 6 7 4 3 6 9 4

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93674 1532

• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40

• ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

li • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A 93 589 47 42

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 01 74

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

93 590 61 89

LLARS D'AVIS • MIRA-SOL Victoria. 48 93 5892018

• LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00

• LES PLANES

93 675 51 05

MARBRES • MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 93 675 5108

• ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 589 1931

• M E S MARCS Enric Granados, 15

93 589 14 29

MATALASSERIES

• SOLSONA Alfons Sala, 10

93 589 32 89

MAT. CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4

93 590 26 80

MERCERIES

• LA PERLA Major, 3 93 674 0138

MOBLES DECORACIÓ

• CARRE MOBLES Francesc Moragas. 33 93 674 09 95 93674 1550

•CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 5892232

•EGA MOBLES Cànovas del CastiUo, 2 93 589 0014 _

•MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

MOBLES JAR0> • INDUSRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0023

MODA CONFECCIÓ

• ARWEN BOLPTQUE Eiies Rogent. 52 93 589 61 63

• BENETTON Santa Maria. 21 93 674 85 02

• BLUE MOON Mapr. 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20 30 h 93 675 02 67

• CAMPMANY Valldoreix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93S39 72 32

• TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 6740097

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5898855

•MUSICAL SANT CU­GAT. Rosseló, 13 93 67547 57

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 57 55

•VALLÈS NET Sant Ramon. 4 93 674 8916

OBJ, REGAL FESTA

•FIOTTO Sant Jordi, 32 93 589 0605

•LA FESTA Santiago Rusinol, 8 93 6753304

•IONA Mapr, 18 93 675 5921

•MAVI Objectes de regal Alfons Sala, 12 .Botiga 3

936750454

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta. Maria, 9,1r 1a 93 589 0151

• D4 CONSTRUC­CIONS Valldoreix, 10 93 674 65 98

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 935891732

• SERRALLERIA TIE-RRAI COMAS C.B. Mozart, 9. (Barcelona) 9 3 2 1 8 1 9 9 6

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 58944 95

PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93 6751299

•LA LIONESA Valdoreix, 79 93674 07 71

PAPELERIES •PAPELERIALUFA.

C( Valldoreix, 23

93 5906119

' PARAMENT DE'Ji'iiAR

•GENEVEVELETHU Vida, 6

93674 0316

PERRUQUERIES

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88

•JUAM Xerric, 28 936746899

• JEAN LOUIS DAVID Doctor Galtes. 5 936756170

• DISON ESTILISTES Martorell. 12 935895657

PESCA SALADA I

• SALUMS Sant Antoni. 50 93 674 5752

•FERRON Rius i Taulet. 20 93 674 68 47

• PISCINES SANT CUGAT Enric Granados. 10

93 589 25 29

POLLERIES

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

93 675 13 89

REPARACIÓ

D'AUTOMÒBILS

RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 589 26 49

•T.M.G. Tallers Borrell, 6 Tet i Fax 93 674 34 75

•T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala, 36

93 675 5653

REPARTIDORS

• MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8

93 589 23 71

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVA­DOR Sant Salvador. 47

93 6744223

ROBA INFANTIL

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 55 80

•NENS Endavallada 12

93 589 64 16

ROBA PER ALA LLAR

•FALGUERA VHIà. 1

93 675 24 01

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 93 674 00 14

I TALLERS MECÀNICS

• TALLER ELECTRO-SOL

C/Sol. 19

93 6743688

•TALLER MECÀNIC P. CANALS

Sant Llorenç. 27

93 674 63 62

•TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital, 35

93 67469 50

• TALLERES MENA

Passeig Torreblanca, 13

93 674 53 01

TELEFONIA

•AIR TELECOM

Telefonia i

comuncacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

93 589 8702

TINTORERIES

• TINTORERIA SANT CUGAT

Sant Antoni. 1

93 6741162

• TINTORERIA SANT CUGAT

Santiago Pwsnol, 35

93 6741183

•TINTORERIA SANT CUGAT

Rbla. Ribatallada. 34

93 6752228

•TINTORERIA SANT CUGAT

Alfons Sala 2

93 6744167

TRANSPORTS

• ASSOCIACIÓ

RÀDIO TAXI

935894422

93 675 5151

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L.

Urgències 24 h

Sabadell, 23

Obert nit i festius

93 674 69 45

Tel. urgències

908 89 8136

93 674 6945

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74 93 67413 05

• LA FAUNA

Rbla. del Celler, 35-37

• REPARACIONS DE CALÇAT i CÒPIES DE CLAUS Sol, 16 9 3 6 7 4 9 0 9 7 _

• TATERS Sant Antoni, 62 9 3 6 7 5 5 5 0 6

SEGUREUT

• VETERINOS

Rius i Taulet, 31

93 589 71 41

•AUX-VYD Alfons Sala, 50

935891799

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas. 26

ELS /CANTONS Classificats

wi nu o JBt: A R E N A S A I U

• Torre en venta en Valldoreix. Esplèndido Jardín 1.018 m2., piscina con vestuarios + 1 dormitorio, garage 16 m2, casa 90 m2, 3 hab. dobles, 1 bano, cocina electrod, sa-com. con chimenea hogar. Precio: 56'5 M. 93 589 45 66

• C/ Vil la. P i s o Nuevo. Sup.: 100 m2., 3 hab.(1 "suite" con vestidor), 2 banos, sal-comedor, cocina equip, ( lavadora, lavavaji l las, secadora) arm. empot., calef., tza., pk., t rast. , v ideoportero, z.ccomunitaria. Alquiler: 130.000

• C/ Santiago Russinyol. P i s o n u e v o a estrenar. Zona centro. Sup: 85 m2., 3 hab., 1 bano, sal-com, cocina-of f ice, patio interior, armarios y focos empot rados, tot . exter ior , calef., e lèct r ica, suministros contratados. Alquiler: 95.000 ptas.

• Coll Fava. 4 h a b (i t i p o s u j te ) , 2 banos con accesorios y halogenos, cocina-office, lavadero, sal-com, parquet, calefac, gas, pàrking, trastero, zona comunit. con piscina. Alquiler: 110.000 ptas.

• Pisos nuevos zona monasterio. gup. 80 m2. 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso sal-com. , coc ina, lavadero, to t . ext. calef., gas, suministros contratados, pk.opcional. Alquiler: 72.500 ptas/ mes

Tel. 589 45 66 F I N Q U E S B A C

• C / R O S E L L O N : 70 M2 - C o m . - Sal . . C o c . 2 Dorm. . Bano - A s e . 18.000.000.

•P° VALLDOREIX: 80 m2 - Com Sal - Coc - 3 Dorm -Bano. Precio: 10.000.000

• C / VALLÈS: Sobre at ico tota lmente reformado - 55 m2-Com-Sal - Cocina - Americana-2 Dorm - Bano - Terraza - 75 m2 - Trastero. Precio: 18.500.000 ptas

•PLZA. AUGUSTA: 160 m2 - Com.- Sal. con ch im. hogar. - Coc . Off.- 3 Do rm. - 2 Banos - Calef . - Ase. - Pk. 1 coche.Precio: 49.500.000

• C / PAHISA: BAJOS CON JARDÍN - 110 m2 -Com-Sa l . con ch im.hog. - Coc - 4 Dorm. - 2 Banos - Jardín - priv. y piscina comunitàr ia

• COLL FAVA: Àt ico dúplex - 110 m2 - Com. - Sal. Coc -2 Dorm - 2 Banos - Calef - Ase. - Terraza 15 m2 - Jard. v Piscina, com. Precio: 32.000.000 ptas

TEL: 93 674 24 69

C A S S A N T C U G A T

VENTAS • Junto Estación Al i :.i;;i:< io 1Q0m2. Planta baja: Salón-corr... coc ruevj ira •\üi (ICLJIH ; :Mno. Pian:a piso: Salón estar o estudio y una "suite' «bu-iu 'eformadol. Terraza. Calefac. a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mil1

• Junto Golf y Estación. P so de ÍU|G. 160 m2. 4 hab. dobles, salón-com. de 37 m2. coc.-office y ? oanos completos (nuevos). Zona com. con 2 piscinas y zona de juegos.PERFECTO ESTADO. Precio: 39,5 Mill. 93 674 08 97

• Junto Estación Torre adosada de 205 m2, seminueva, 3 hab.dobles con armarios. estudio de 45 m2, coc-office y 2 banos completos+aseo. Jard/n pnvado de 55 m2. Garage 2 coches. Precio: 36,5 MiN. 93 674 08 97

• Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana. 1 bano completo.Precio: 15,5 Mill. 93 674 08 97

• Parcelas en Can Cortés Una de ellas tiene una superficïe de 1.245 m2. Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 Mill. Otra tiene 1.379 m2 . Precio: 17 Mill. 93 674 08 97

• Avda, Pla del Vinyet Torre adosada de 280 m2. 4 hab. dobles (2 "suite"). hab. de Servicio, salón-comedor 35 m2 con chimenea, cocina-odffice, 3 banos completos, estudio + solàrium. Jardín privado y comunitario con piscina. Garage 2 coches. MUY BUEN ESTADO. Precio: 55 Mill. 936740897

• Zona Golf Adosada de 300 m2. 5 hab. (2"suites"), hab.de Servicio, 4 bafios completos y aseo, cocina-office. Salón-comedor dos niveles, estudio. Garage 2 coches. Jardín privado y comunitario con piscina. EXELENTE UBICACIÓN. Precio: 60 Mill. 93 674 08 97

• La Floresta Masia para reformar, con 50.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmícas. Precio: 39 Mill. 93 674 08 97

• Junto al Pinar Casa individual de 4 hab., comedor, cocina y bano completo. Solar de 685 m2. ZONA ALTA Y SOLEADA. Precio: 40 Mill. 93 674 08 97

ALQUILERES • Zona Sant Domènech Piso 3 hab.dobles, bafio completo. Terraza vistas al Tibidabo. Soleado. Servicios de alta. Pàrking opcional. LISTO PARA ENTRAR A VIVIR. Precio: 60.000 ptas/mes. 93 674 0897

• Coll Fava Piso con acabados de calidad, 90 m2, 3 hab., 2 banos completos, cocina-off ice. Terraza. Mucho sol y vistas. Calefacción. Parking+trastero. Precio: 105.000 ptas/mes 93 674 06 97

í '^ m^·--^^Wff^SÈíS]9B

;;(;RAN OFERTA EN ALQUILERES !!

- Estación: estudiós desde 50.000 ptas - Rambla del Celler: pisos 2 hab. desde 65.000 - Estación: Apart, con 70 m2 de t/a. por 70.000 - Estación: pisos 3 hab. desde 65.000 - Pisos, Ados., y Unit', de Alto Standing. Estación: Apart, perfectocon sol t/día. 18 Mil l

P' Torreblanca: 100 ni2 + 16 m2 tza., perfecto sol todo el dia, pk: 27 Mill.

La Floresta: unit', solar 620 m2 útiles, 3 hab.. bano + aseo, tza., salón con hogar, sol todo el dia, totalmente reformada, puerta garage automàtica. Precio: 27 Mill.

Turó del Golf: preciosa y magnnífica adosada de 370 m2+ jardín privado, sol t/día, vistas panoràmícas, zona privilegiada, z. com. piscina: 90

Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta y Bellaterra, gran CARTERA de Unif., y Ados. en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)

CONSÚLTENOS!

"Recuerde.... Hay. 101 viviendas mas. ; Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74 Ò R G A N

PISOS EN VENTA

• Z. Centro. 78 m2, 3 dor.. 1b., calef.. a s e , sa l -com. m2 panoràmico a Collserola. Precio: 16.500 Mill 93 674 32 08

25

MENORCA: Vacaciones en casa de TURISMOj R U R A L (6 p lazas màx imo) , qu incenas jul ioj J400.000 ptas, agosto 500.000 ptas.

Información y reservas 93 675 12 78(13-15 h)

^VENDO GOLF 1.6 100 cv sèrie III, B-SC, a.a jd.a. , c . c , e .e . , 5 p u e r t a s , b l a n c o , garaje,) Í49.000 Km. [Precio: 1.570.000 ptas. [Tel. 93 570 92 70

PROF. D'ANGLÈS fa classes de conversa i lectura. Tots els nivells

Tel. 93 674 97 79

PIS PER LLOGAR { |3 habitacions. Zona comuni tàr ia. En perfecte! 'estat. Preu: 120.000 ptes/mes

Visiteu-lo! (Tel.: 93 675 40 13 Matí: 8 a 8.30 h j

Nit: de 20 a 24 h \

• Z. C e n t r o . Sup. 115 m2., 4 dor.. 2 b.. calef., a s e , 1 pk.. muy buen estado de conervacion. Precio: 26 Mill 93 674 32 08

• Z. Golf. Estado impecable. No nec. Reformas. Sup. 105 m2, 3 dorm. , 2., 2pzas. De pk+trastero. z. comini ta-ria sin piscina. Precio: 38 Milll 93 674 32 08

• Z. Arrabasada. Planta baja con un jardin pr ivado de 69 m2, 4 dorm., 2 banos, a s e , 2 pk + trastero, g. terra­za, v ideoportero y z.comunitàr ia sin piscina. Precio: 40 Mill

TORRES EN VENTA • Aiguafreda. Finca rústica en pleno Parc del Mont ­seny, l indante por su derecha e izquierda con dos sen-dos ríos de montana. Superfície de 200 m2, en una par-cla e 30.000 m2, 7 dor., 3 b.. 1 aseo. Precio: 35 Mill

• Cerdanyola del Vallès. Ados. Sup. 280 m2. jard. de 50 m2 y terraza de 30 m2. 4 dor., 2 b.. 1 aseo, calef., amplia buhardi l la. Precio: 45 Mill

F I N Q U E S G I R O N E L L A

ALQUILER

• CTRA. CERDANYOLA. 4 dorm. , com.sal . coc. nueva. bano refor., c a l e f a c c . ba lcon . Cont . ins ta lados. MUY BUEN ESTADO!! Precio: 70.000 ptas Tel. 93 674 72 54

• A M U E B L A D O 2 do rm . , com-sa l . , coc equ ip , lavabo, bano compl, arm.empotrados, trastero. BUEN ESTADO. Tel. 93 674 72 54

•APARTAMENTOS. VARIAS ZONAS CON O SIN MUEBLES. 1 dorm. , com-sa l . coc, bano compl . , terraza. Park. op . A partir de 45.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 5.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

•CÉNTRICO. 3 dorm. , com-sal . , cocina, bano, aseo, terraza, calefacción, cont. instal. Precio: 80.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

VENTA

• TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl . c o m -sal., coc-off . , 2 banos compl . , estudio, calef gas-oi l , terr 480 m2 con pisc, barbacoa. TODO REFORMADO, BUEN ESTADOlPrecio: 47.500.000 ptas. Tel. 93 674 72 54

• JUNTO MONASTERIO. ÀTICO DUPLEX. 3 d o r m . , a m p l i o c o m - s a l , c o c - o f f , b a n o c o m p l . c a l e f a c c , te r raza 25 m 2 , dúp lex de 40 m2 . EXCEL. VISTAS. Precio:26.500.000. Tel. 93 674 72 54

• ZONA RESIDENCIAL. 155 m2. Ampl com-sa l de 45 m2 con chimenea, ampl ia coc-of f , 2 banos, aseo, terr 27 m 2 , 2 park . , t ras t . TODO EXT. M U C H O SOL. ZONA C O M U N I T À R I A C O N P I S C I N A . P E R F E C T . ESTADO.Precio: 64.000.000 Tel. 93 674 72 54

F I M C A S L I T R A N

•VALLDOREIX: Junto estación, torre a estrenar de 150 m2, amueblada, garaje y 150 m2 de jardín con barbacoa, alquiler por 11 meses. Precio. 150.000 ptas mes. Tel. 93 217.21.66

ES FAN JERSEIS A MA PER A NADONS

Sra. Rosa. 93 674 52 31

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES amb molta esxperiència

Genis. 93 674 9192

JEAN LOUIS DAVID precisa por ampliación de plantilla para salón en Sant Cugat (centro)

Pza. Doctor Galtes.

1 PELUQUERO/A Contrato fijo + S.S +

Retribución alta + comisiones + incentivos

Tel. 93 675 61 73

FALTAN CAMIONES d e 3 .500 a 8 .000 K g . P M A p a r a r e p a r t o . Trabajo f i jo t o d o el ano . 9 3 6 7 4 8 8 3 8

EMPRESA EDITORIAL NECESSITA COMERCIALS PER PUBLICITAT A:

Tarragona- Lleida-Girona-Província de Barcelona J Requerim: ] - Persones majors de 25 anys j - Cotxe propi i- Preferiblement amb alguna

experiència en vendes

S'ofereix: i

- Contracte d'agència + comissions

Persones interessades trucar al telèfon

93 416 17 88

EIS 4 CANTON

39

F e s t a Major 19 9 9

L'esport surt al carrer Vuit actes esportius en tres dies centren l'interès de molts santcugatencs

La Festa Major d'enguany ha tornat a morta varietat: handbol, gimnàstica rft- tres esports. Hi han hagut actes que mentre que d'altres activitats s'hi han deparar un munt d'activitats esporti- mica, rugbi, aeròbic, futbol sala, pati- s'han repetit un any més com els fes- afegit: handbol i rugbi platja, esports ra­ves. Concretament n'han estat vuit que natge artístic, esports rurals bascos, tivals de gimnàstica rítmica i patinatge rals bascos o ciclisme. Una de les grans s'han repartit en tres dies. Hi ha hagut futbol, minitennis, ciclisme, entre d'al- artístic o també el futbol i el futbol sala, novetats ha estat L'Esport al carrer.

La marató d'aeròbic Ciutat de Sant Cugat ha estat una de les principals activitats esportives de la Festa Major d'enguany Foto: XAVILARROSA Bs esparts rurals bascos han estat una de les principals novetats Foto: XAVI LARROSA

Al.HX LÓPKZ - Sant Cugat -

Des de divendres fins diumen­ge van repartir-se les vuit activitats esportives que han centrat la Fes­ta Major d'enguany, la principal novetat de la qual ha estat l'Es­port al Carrer, un acte que ha or­ganitzat l'Oficina Municipal d'Es­port per a To thom ( O M E T ) . L'Esport al Carrer ha substituït el que cada any se celebrava com la Festa per a Tothom que tenia lloc a la zona esportiva de la Rambla del Celler. Xavier Figueras, el re­gidor d'Esports en funcions de l'Ajuntament de Sant Cugat, ha valorat de forma "positiva" aques­

ta "experiència pilot" que l'any vinent només caldrà "ampliar i potenciar". Figueras ha volgut destacar, una vegada més, "la par­ticipació de les entitats de Sant Cugat, que també se'ls ha volgut fer partíceps de la festa". Ferran Domínguez, tècnic d'Esports del consistori, ja ha començat a tre­ballar en vista la propera edició, que hi pensa donar "un fort im­puls". Domínguez ha apuntat també que altres activitats com el futbol platja o el bàsquet també tindran cabuda a l'Esport al Ca­rrer. Els actes que s'han pogut veure en aquesta nova iniciativa són, entre d'altres, partits d'­handbol i rugbi platja a la plaça

Augusta, una exhibició de mini­tennis a la plaça del Rei i enfron­taments d'hoquei patins a la plaça Octavià. El Club de Rugbi Sant Cugat va disputar al llarg de dis­sabte a la tarda partits des de la categoria escola fins els juvenils. Segons Francesc Godàs, entrena­dor del conjunt infantil de l'enti­tat, "aquesta és una idea molt en­certada". Godàs creu que així "el club també es dona a conèixer i el públic que ens ha seguit se'n pot adonar que és un esport d inà-mic i espectacular". Godàs vol re­petir l'experiència l'any vinent. El Club Natació Sant Cugat tam­bé va organitzar dissabte una jor­nada de minitennis al carrer. Se­

gons el director tècnic de l'escola de tennis, Paco Ferrer, "aquest any ha estat molt millor perquè l'ubicació ha estat més encerta­da". Una cinquantena de joves van poder gaudir d'unes nocions bàsiques de tennis. Segons Fe­rrer, aquest tipus d'actes servei­xen "per obrir-se al poble". El Patí Hoquei Sant Cugat va participar activament un any més en la Fes­ta Major amb la disputa de partits al llarg de dissabte en les catego­ries d'escola, prebenjamí i fèmi-nes. Antoni Sariol, coordinador de l'hoquei patins de base del club, ha explicat que "aquesta és una exel.lent iniciativa i esperem re­petir-ho l'any vinent". La segona

pedaledada que va organitzar dis­sabte la Unió Ciclista Sant Cugat i l ' O M E T va aplegar una cin­quantena de ciclistes que van pas­sejar-se per la serra de Collserola.

El Futbol Sala Winterthur Sant Cugat va organitzar dissabte les V 12 hores de futbol sala al pavelló municipal i a la pista Méndez. L'Esportiu Coplasti de Rubí, equip que milita a Primera Na­cional "B", en va ser el guanya­dor, en imposar-se a la final a l'MRVV per 5 gols a 2. La final d'a­quest torneig la van presenciar 200 persones. L'MRW va està inte­grat, entre d'altres, per Jordi Rei­xach (Olimpyc Floresta), Javi Méndez (Sant Cugat Esport) i

GASOIL Ports gratuïts

Tel. 93 5801162 CZ? ^ \ ^ s*K \ S ^ \

Contestador les 24 h ESNf Distribuïdor oficial

40 Esports ELS4CAIYrore5 Divendres, 1 de maig 1999

Festa Major 19 9 9

L'Escala de Patinatge Artístic va far el u i traeïeieaal festival al pavelló « l i c i p i l FITO: XAVILAIIOSA El festival de gimnàstica rítmica va aplegar també saatts seguiders FOTO: EDUARD FARINYES

A la plac.a del meaestir es v ia disputar diverses partits d'hoquei patins FOTO: XAVI LARROSA iase FOTO: EDUARD FARINYES

Juanito Méndez (Maxon). Els re­sultats de les semifinals van ser els següents: MRW 4 - Písala 2 i Coplasti 3 - Burchis 1. Finalment, el Písala va ser tercer i el Burchis quart.

l 'n any més, la secció de gimnàs­tica rítmica del ('lub Muntanyenc Sant Cugat i ITscola de Patinat­ge Artístic de Sant Cugat, van muntar els seus tradicionals fes­tivals. ( 'nes 300 persones van as­sistir al III Festival de Gimnàsti­ca Rítmica de Festa Major que va desenvolupar-se diumenge al matí al pavelló municipal. Iotes les gimnastes de la secció hi van pren­dre part, conjuntament amb qua­tre clubs convidats per l'ocasió: el Gimnàstic Montgat, la Romànica

de Sabadell, el Club Llenas de Sabadell i l'Associació Esportiva l'Eixample de Barcelona. F,n to­tal hi van participar 103 nenes que van practicar 53 exercicis. L'acte va cloure amb medalles per a totes les participants. FJ (iran Festival de Patinatge Artístic de l'EPA Sant Cugat va tornar a ser tot un èxit. Al llarg de dues hores es van representar catorze números que van llur a escena nois i noies d'e­dats compreses entre els 4 i els 16 anys. L'acte va se seguit per unes 400 persones que van omplir el pavelló municipal diumenge a la tarda. Aquest festival va cloure amb el lliurement de ducs pla­ques a Natàlia Rodríguez i Maria M o n t e r d e , que enguany han

complert deu anys al club sant-cugatenc. Tots els participants també se'n van endur un record. Yolanda Mufíoz, presidenta de l'EPA Sant Cugat n'ha destacat per damunt de tot "la il·lusió dels més petits i la resposta una vega­da més del públic".

TOIIIIM* e»|M»rtsí rurals

l 'na de les activitats que més ac­ceptació ha despertat enguany ha estat l'exhibició d'esports rurals bascos que va tenir lloc diumen­ge a la plaça de Barcelona. Aques­ta ha estat una de les novetats que ha presentat la Festa Major d'en­guany. Ernesto Ezpeleta i Dioni Kortina van fer una exhibició on

van tallar troncs arbres i també van fer a ixecament de pedra. Ac]uests esportistes d'Eibar van declarar sentir-se "molt contents de poder participar en aquesta Festa Major de Sant Cugat i es­perem tornar l'any vinent". "líns ha sorprès aquest seguiment de la gent del municipi. (Creiem que a la gent els hi ha agradat i han pogut gaudir".

I -aeròbic també ha estat present a la Festa Major. Gimnàs Sant Cu­gat va muntar diumenge al Parc de Torre Blanca la IV Marató d'A­eròbic Ciutat de Sant Cugat. Hi van participar uns 150 esportistes que van ser observats de ben aprop per unes 2(X) persones. L'es­pectacle va allargar-se per espai

de més de dues hores. Conchi Ca-rrascosa, directora de Gimnàs Sant Cugat, va explicar que "la gent ha tornat a respondre".

L'últim acte de festa major en acabar va ser la XII Diada In­ternacional de Futbol Base que va organitzar des de divendres i fins diumenge la Penya Blau-grana de Sant ( aigat al camp de futbol de Can Magí. VA Sant Ju­lià, en infantil "A", el Can Rull, en infantil "B" , la PB Sant Cu­gat, en cadet "A", el Badia del Vallès, en cadet "B" , i el Mo­llet, en juveni l , han estat els vencedors d'aquesta segona fase del torneig que ja va començar a celebrar-se fa dos caps de set­mana a Can Magí.

ELS /CANTONS Divendres, 2 de juliol de 1999 41

dl de! Viúlès

<^f"'S> 20%Dre

%tmh/a JetCef/er. 29. hx:al 3 0S"/9C) óanf Cup'}/ <:hn P/Ï/IM

cTef. 93 500 62 31

Aquest ju l io l quedat W %ÉP ^Mi • m w ^B l V H I Ï H ^Ml f̂c S

Serà on trobaràs els millors preus i ei millor tracte*

c E N T P E u S

TALLES QRANS

Models exclusius, roba dinàmica i còmoda, cotilleria,

banyadors a partir de la talla 46

VALLDOREIX, 28 • Tel. 93 589 72 32

pecia! j u l i o 30% dte.

Campmany Valldoreix, 16 - Tel. 93 674 1 4 82

42 Esports ELS4CANF0NS Divendres,!de maig 1999

Futbol s a l a

El Winterthur ret homenatge al treball de Zapater i Franch El club lliura una placa a Pinell, jugador les últimes quatre temporades

El president del Futbol Sala Winterthur San t Cuga t , Josep M a r i a Zapater , el re lac ions púb l iques del c l u b , S i m ó n Franch , i Pep Pinel l , jugador del pr i -

A L K X Loi'i'.z

- Sant Cugat-

I )esprés de Ics 12 Hores de Fut­bol Sala que va organitzar dissab­te el Futbol Sala Winterthur Sant (.'ugat. aquest club també va or­ganitzar, com caila any, el sopar de final de temporada. Enguany, unes 1-40 persones, entre jugadors, pares, entrenadors i directius, van assistir a un sopar que va home­natjar la figura de dos directius i un jugador.

Fls nous membres de la junta directiva del Winterthur Sant Cu­gat van voler aprofitar la'presència de tot el club per agrair el treball i l'csforc del president de l'entitat, Josep Maria Zapater. i el relacions públiques. Simón Franch, al llarg dels últims anys al capdavant de l'entitat santeugarenca. Ambdós directius van rebre una placa. Ja fa diverses setmanes que Zapater i Franch compten amb el suport de nous membres en el cos di­rectiu del club. Josep Maria Za­pater ha explicat que "no ens ho esperàvem. Ha estat un gest molt bonic per part dels nous membres de la junta. De veritat, els estem molt agraïts". Zapater va voler destacar el fet que el sopar hagués reunit tanta gent. "Aquesta nit ha quedat ben clar que aquesta en-

mer equ ip , van ser homenat ja ts dis­sabte al tradicional sopar de cloenda de temporada , que va fer-se a la Sala Es­co la r i q u e va reun i r 1 4 0 p e r s o n e s .

L'entitat vermell - i -negra també va lliu­rar un obsequi a tots els jugadors del club. A l'acte van assistir jugadors, pa­res, tècnics i d i rect ius.

Simón Franch i Jtsap Maria Zaiatar «ai n i n n a placa en re ceneiiement al teu treball caittant FITI: XWILARROSA

titat es fa gran i que cada cop fun­ciona molt millor. Es nota que tot­hom se sent integrat."

Pep Pinell, tot entrega

El jugador del primer equip del Winterthur Pep Pinell també va ser un altre dels protagonistes de

la nit L'entitat vermell-i-negra va lliurar una placa al qui en les últi­mes quatre temporades ha de­fensat amb el dorsal número 5 la samarreta del FS Sant Cugat. "Em sento molt agraït al club. Han estat uns anys magnífics. M'hi he trobat com a casa." Pi­nell també ha explicat que "el mi­

llor record que tinc és els amics que deixo".

Segons Josep Maria Zapater, "en Pep forma part de la història d'a­quest club. Quan l'hem necessi­tat, sempre ens ha ajudat. S'ha portat molt bé amb el club. Es mereixia molt més que aquesta placa".

Futbol

El Mira-sol , el Cerdanyola i l'Escola Cerdanyola

guanyen el V íc tor Alonso

- Mira-sol-

La I n i ó n Deportiva Mira-sol Adesa Bacó, en categoria aleví; l'Escola de Cerdanyola, en in­fantil, i el Cerdanyola, en cadet, han estat els vencedors de la vui­tena edició del Memorial Víctor Alonso que es va disputar el cap de setmana passat al camp muni­cipal de futbol de Mira-sol. En categoria aleví, la final la van dis­putar el Cerdanyola amb el Mira-sol. Aquest últim va imposar-se per 0 a 1. En el partit pel tercer i quart lloc van enfrontar-se l'Es­cola Cerdanyola i l'Escola Mont­florit Els primers van vèncer amb claredat en superar el seu adver­sari per 10 gols a 1. En infantil, l'Escola de Cerdanyola va assolir el títol a la tanda de penals després

d'empatar a dos gols amb l'Esco­la Montflorit. En el partit pel ter­cer i quart lloc va imposar-se el Cerdanyola, que va vèncer la UD Mira-sol Adesa Bacó per 6 gols a 3. Finalment, en categoria cadet va proclamar-se campió el Cer­danyola, que va ser primer en guanyar el Mira-sol per 2 gols a 1. En tercera posició va finalitzar l'Escola Montflorit, que va de­rrotar l'Escola Cerdanyola per un contundent 12 gols a 2. Totes tres finals van tenir lloc diumenge a la tarda i van ser presenciades per unes 300 persones. L'entitat or­ganitzadora va lliurar medalles i trofeus per a tots els equips par­ticipants. El club de Mira-sol va fer entrega d'un record a tots els seus jugadors com a punt i final de temporada. /A.L. FJ Wn-sal vi

E $ q u a i x

Annandale guanya una prova del circuit estatal

À.L. - Madrid / Sant Cugat -

El jugador de l'Esquaix Sant ('ugat Philip Annandale va pro­clamar-se, el cap de setmana pas­sat a l'Esquaix Castellana de Ma­drid, vencedor de la tercera prova del circuit estatal júnior en la ca­tegoria sub-15. En la final va der­rotar el seu germà, Alex Annan­dale, per 3 sets a 1. La propera prova tindrà lloc a l'Esquaix Can Mèlich de Sant Just Desvern. D'altra banda, avui i demà a les instal·lacions de l'Esquaix Sant Cugat es fa la XV edició del (Cam­pionat Social de Subesquaix. El jugador local Sanri Grau ha estat el vencedor de les dues últimes edicions.

Tennis

El Valldoreix acull la Nit Golfa

- Valldoreix -

El Club Esportiu Valldoreix or­ganitza demà a les seves instal·la­cions la I Nit Golfa del Tennis. Des de les vuit de la tarda de dis­sabte fins a les nou del matí de diumenge, el club organitzarà unes tretze hores de tennis en la modalitat d'individuals. A més, els inscrits podran practicar altres activitats, com jugar a canasta, a tennis taula, a dominó i a petan-ca. També hi haurà un sopar a les nou de la nit, un ressono a les tres de la matinada i una xocolatada a les vuit del matí. Paral·lelament. també s'hi podran fer altres co­ses, com ballar i veure cinema. Aquesta jornada també és ober­ta a no socis del club. /A.L..

Motor

Xaus guanya al mundial de supersport

El pilot santeugatenc Ruben Xaus va guanyar diumenge la si­sena prova del Campionat del Món de Supersport que va tenir lloc a la ciutat italiana de Misano. Xaus, de l'equip Dee Cee Jeans Yamaha RT, suma així un triomf molt important /À.L.

ELS4CA1YIOV3 Divendres,! de maig de 1999 Esports 43

E s c a l a d a e s p o r t i v a

Berta Martín centra la temporada en la

Copa Espanya

Al.KX LÓPKZ

- Sant Cugat-

L'cscaladora san teuga tenca Berta Martín inicia la seva quar­ta temporada d'escalada espor­tiva amb el principal objectiu esportiu fixat en la Copa Espa­nya. en què espera fer un bon pape r . M a r t í n , de 11 anys , prendrà part en les tres proves que configuren aquesta Copa Espanya en la modalicat de di­ficultat. La primera tindrà lloc a Luanco (Astúries) els dies 17 i 18 de juliol; la segona, el 21 d'a­gost i la tercera, el 4 de setem­bre a Santander. "Assolir aquest títol és molt difícil perquè el ni­vell de competició fora de Ca­talunya és molt alt", assegura la santeugatenca. La seva millor classificació en aquest campio­nat ha estat un quart lloc.

Berta Martín viu a Sant Sebas­tià i estudia geologia a la Uni­versitat de Leioa, a Bilbao. Des del novembre i fins al mes pas­sat, aquesta escaladora s'ha pre­parat intensament amb el seu

entrenador. Martín ens explica c] u ina ha estat la seva preparació: "He treballat de forma més es­pecífica en allò que em costa més. Pràcticament ha estat una tem­porada de competició." Segons explica, arriba en un bon moment per poder encarar la temporada amb perspectives de quallar una bona actuació: "Físicament estic molt millor que la temporada pas­sada, i aquest fet, psicològica­ment, em reforça molt. Ara tinc molta més confiança en mi ma­teixa. Estic del tot convençuda que en l'àmbit psicològic podré rendir molt més."

Inici amb victòria

Ber ta Mar t í n va c o m e n ç a r aquesta temporada d'escalada el 12 de juny, quan va partici­par amb èxit en la segona prova de la Copa Catalana d'Escalada Esportiva en la modalitat de di­ficultat, que va tenir lloc al rocò­drom Paul Harris de Manresa. La santeugatenca va proclamar-se campiona. En la primera de

[escaladora lerta Martín s'ha proposat fer M boa taper i l i Cap Espanyi FOTlkHC

les tres proves, que va fer-se al rocòdrom del club Sant Llorenç de Terrassa el 29 de juny, Mar­tín no hi va ser present. Amb tot, sí que prendrà part en la ter­cera i última prova, que serà al setembre.

Aquest cap de setmana es des­plaçarà a Benasque per partici­

par en una prova internacional en la modalitat de Bloc. "Una de les meves ambicions és arri­bar a participar en proves inter­nacionals", assegura Martín.

El 22 de novembre passat, la santeugatenca va ser campiona d 'Espanya en la modalitat de velocitat, a Granada.

Futbol sala

El Mas Janer munta les 3 0 hores amb 12 equips

À.L. - Mas Janer -

El Futbol Sala Mas Janer orga­nitza aquest cap de setmana la-novena edició de les 30 hores de futbol sala femení, en què no­més participaran equips de Pri­mera Divisió. El primer equip del Mas Janer serà l'únic conjunt santeugatenc participant dels dot­ze que hi prendran part. EI cam­pionat, que es farà a la pista de Mas Janer, començarà a les onze del matí de dissabte i acabarà diu­menge cap a les set de la tarda. L'únic equip santeugatenc serà l'amfitrió. Es lliurarà un trofeu per a tots els equips participants i també es premiaran la màxima golejadora, l'equip menys golejat, la millor jugadora i el conjunt més esportiu del torneig. En l'última edició va guanyar La Llagosta "A" en desfer-se del Mas Janer per 2 a 1 a la final.

El proper cap de setmana, el ES Mas Janer també serà l'organit­zador d'un altre campionat de futbol sala femení. Els conjunts inscrits seran de Segona Divisió.

C a m p i o n a t d ' E s p a n y a de K à r t í n g

Problemes mecànics allunyen Oliver Campos dels primers llocs El seu germà Daniel acaba 30è i Marc Cebrian, 26è

- Madrid / Sant Cugat-

Diversos problemes mecànics han impedit que tres pilots sant-cugatencs, que el passat cap de setmana van participar en la pri­mera prova del Campionat d'Es­panya cadet de karts, hagin pogut

fer saltar la sorpresa ocupant po­sicions finals capdavan te res . Aquests són els germans Campos, Oliver i Daniel, i Marc Cebrian. El que va obtenir millor resultat al circuit madrileny de Los Santos de la Humosa va ser Oliver Cam­pos, que finalment va ser dinovè

de -W pilots. El seu germà Daniel va finalitzar en la trentena posi­ció i Marc Cebrian en Ihc lloc. Tots tres pilots van patir molts problemes mecànics que els ha impedit aconseguir millors resul­tats. A més, Cebrian va ser el pi­lot més jove de la cursa. /A.L.

A t I 0 t i s m 0

El II Campionat Sant Cugat del Muntanyenc acull quinze proves Té lloc demà a la tarda al Centre d'Alt Rendiment

- Sant Cugat-

La secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat organit­za demà a la tarda a les instal·la­cions del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat el II Cam­pionat Sant Cugat d'Atletisme. L'inici d'aquesta prova, que és

oberta a federats i a no federats, serà a les cinc de la tarda, mentre que cap a un quart de vuit tindrà lloc el lliurament de premis als vencedors de les quinze proves que es faran. Hi podran participar les categories aleví, infantil, cadet i sènior, tant en masculí com en fe­mení. Les inscripcions es poden

formalitzar a la seu del CM Sant Cugat.

En l'edició de l'any passat del Campionat Sant Cugat d'Atletis­me, que també va tenir lloc al CAR, van participar més de sei­xanta atletes. Amb aquesta pro­va, la secció posa punt i final a aquesta temporada. /À.L.

C e l e b r a c i ó

B» inteirantx del CF Floresta van tomar a botar-se anys més tari FOTO: S4C

Els integrants del CF la Floresta es reuneixen en

un dinar de germanor - La Flarasta-

Exjugadors i exdirectius del C l u b de F u t b o l la F l o r e s t a van reuni r -se el 19 de j u n y passat en un dinar de germa­nor que va fer-se a la Unió Re­creativa i Esportiva de la Flo­resta. Desp ré s d ' uns quan t s anys, els integrants d 'aquesta entitat florestana van retrobar-se, amb la finalitat de recor­

dar vells temps i explicar les anècdotes del passat. El club va f u n d a r - s e als a n y s c i n ­quanta quan un grup de flo-restants va aplegar-se i va cre­ar aquesta enti tat . A la trobada hi va ser present

un m u n t de gen t q u e no va voler perdre 's l 'ocasió de sa­ludar i compartir unes quantes hores a m b els seus e x c o m -panys. /À.L.

44 ELS4C41VrCK>S Dkendrrs. Zdejultolde 1999

Si t'interessa saber què passa

a SANT CUGAT

TRUCA AL 93 589 62 82

i et portarem tota la informació a casa

OS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat

OS 4 CANTON

Espectacles

Divendres, 2 de juliolde 1<>9</

wmmmm 45

C u r t m e t r a t g e s

La santcugatenca Maria Forga inicia el rodatge del seu segon guió Lanterior curt ha guanyat dos premis en festivals nacionals

R I T U CASALS

- Sant Cugat-

Ks llicenciada en Dret, treballa de periodista i escriu guions per a curtmetratges que després resul­ten premiats. Es Maria Forga, santcugatenca de creixença, però que ha desenvolupat la seva pro-fessionalitat a Oviedo (Astúries). Allà va estudiar Cinematografia i Guió per a Televisió i Cinema. Allà va escriure el guió per a una telenovel·la al canal autonòmic i allà va rebre la subvenció per fer realitat el seu segon guió: Quierv la lluna, que ha dirigit Angeles Mu-niz. Però ara ha tornat a casa i des d'aquí prepara el rodatge del se­gon curtmetratge, gràcies a la nova subvenció atorgada per la Conse­

lleria de Cultura d'Astúries. El tí­tol de la nova producció serà Lo que neresitas. lo séyo. i en to de comèdia explicarà la relació d'un presentador de rrality show amb la seva "víctima".

La roda dels festivals

Mentre Maria i Angeles acaben de buscar les localitzacions per al nou curtmetratge, esperen la re­solució del jurat dels festivals de Vitòria, Elche i Tunis, en què Quie-ro la lluna ha estat seleccionat. "Estem fent el que es fa amb un curtmetratge quan s'acaba. Com que no es pot exhibir en les sales de cinema, la sortida és portar-lo per tot el circuit de festivals de tot l'Estat De moment hem estat se­

leccionades a tots els que ens hem presentat: Gijón, Vigo i Eivissa. Hem guanyat el primer premi de l'Asociación Independiente de Cineastas Amateur de Madrid (AICA ) i el primer premi d'Art-nalon (Astúries)", explica Forga. Quierv la lluna està rodat amb ví­

deo professional i dura onze mi­nuts. El curt explica com Sofia, una nena de deu anys, interpreta des del seu punt de vista infantil el món dels adults i li treu un sig­nificat completament diferent, però com que ningú no sent els seus raonaments interns, "de­semboca en un desenllaç sorpre­nent", indica la guionista. El curt compta amb la col·laboració del periodista Lorenzo Milà, que s'in­terpreta a ell mateix llegint una

A Forja li agradaria poder filmar algun

notícia que forma part del guió. "Quan vas a les escoles de guió,

fas cursos i llegeixes manuals, et donen molts mètodes, et donen uns passos a seguir. I et diuen que si ho fas així, sense adonar-te'n, tindràs un guió. A mi, això no em passa. Penso que cadascú té una manera molt particular d'escriu-

curt a Sant Cugat en el futur FOTO.X.L. re una història i cadascú segueix els seus propis camins. Jo escric l'argument d'una sola passada, i després hi treballo a sobre. El que tinc clar abans de començar és el to que vull que tingui i l'evolució psicològica dels personatges", re­vela Forga sobre el secret de la creació cinematogràfica.

P a t r i m o n i

Cermita del Sant Crist de Llac eras torna a obrir les seves portes restaurada

Ai "RA COSTA

- Sant Cugat -

L'ermita del Sant Crist de Lla-ceras ha recuperat la bona imat­ge que anys enrere devia tenir, per bé que amb materials més moderns i un color segurament diferent del d'aleshores. El cas, però, és que la ciutat ha recupe­rat aquesta setmana aquest petit temple santeugatenc que passa a ampliar els espais dedicats al culte religiós.

Després de molts mesos de tre­balls i de la unió d'esforços de di­versos col·lectius i persones, l'er­mita de l San t Cr i s t ha e s t a t completament reformada, tant

pel que fa a l'edifici com a les pintures murals de l'artista Josep Grau-Garriga que hi ha a l'inte­rior. Dimarts d'aquesta setmana, coincidint amb la festa de Sant Pere, el bisbe auxiliar de Barce­lona, Carles Solà Perdigó, va inau-gurar- la j u n t a m e n t a m b el mossèn de la parròquia de Sant Pere Octavià, mossèn Blai Blan-quer; el tinent d'alcalde de Ser­veis Urbans, Joan Recasens; el p res iden t de l 'APAC, Tomàs Grau; l'artista Josep Grau-Garri­ga i l'arquitecte responsable de la restauració, Joan M. Moncau.

Durant tot el dia, desenes de santeugatencs van acostar-se a l'ermita per veure com havia que-

Dner tes per "intilittit·· •. irnrihirU \ tr l'ermitu •. irti presidir L·i rrwugurrnró /• OTO. A'.UV LARROSA

dat després de la restauració, una afluència que va omplir de satis­facció els responsables de la re-modelació del petit temple.

L'ermita del Sant Crist de Lla-

per encàrrec del mossèn Clerch. Ara fa dos anys, però, la Penya Regalèssia i l'APAC van desco­brir que el sostre de l'edifici s'es­tava ensorrant i les pintures mu-

van començar una campanya per tal de restaurar l'ermita. Dos anys més tard, la iniciativa s'ha fet re­alitat i Sant Cugat compta de nou amb una flamant ermita del Sant

ceras es va construir l'any 1745 rals de l'interior fent-se malbé i Crist de Llaceras.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

^ A R I i y Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n - OB19Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

Lucas

46 Cultura ELS /CANTONS Divendres. .' de juliol de 1999

Guardons

CEscola de Música i l'Esbart reben dos Premis Nacionals de V Ensenyament

Guardonats La Gross Band i els juvenils de V Escola de Dansa

R.C.Z. - Sant Cugat -

En la primera edició dels Pre­mis Nacionals de l 'Ensenya­ment de Ics Arts atorgats per la ( ienera l i ta t , Sant Cugat s'ha emportat dos dels guardons en Ics d i fe ren ts d isc ip l ines do­cents. La (iross Rand, en nom de l'Escola Municipal de Mú­sica Victòria dels Àngels, i el grup de juvenils de l'Escola de Dansa de l 'Esbart han estat , jun tament amb altres sis cen­tres vallesans, els encarregats de donar als respectius centres la qualificació institucional.

Els nous Premis Nacionals de l ' E n s e n y a m e n t t enen com a subcategoria l 'enscnvament de les arts i, dins d'aquesta, de la música, la dansa i Ics arts plàs­tiques, cadascuna dividida en tres modalitats: contemporània, clàssica i popular, dotades amb mig milió de pessetes.

Premi Maria Josep Serra

L'Escola de Dansa de l'Esbart Sant Cugat ha guanyat el pri­mer guardó del Premi Nacional de Dansa Tradicional i Popular Maria Josep Serra (fundadora de l 'Esbar t de Rubí).. "Amb aquests diners arreglarem les infraestructures", ha dit a E L S 4 C A N T O N S C e s c F r a n q u e s a .

Uobjectiu dels premis és valorar, impulsat i dtjundnet' tttbau eamaiiu I:. k4C

L'escola de dansa es va presen­tar al premi amb el lliurament d 'un vídeo en què hi havia la gravació de Danses llunyanes. Com ells, altres cinc vídeos van quedar finalistes i van haver de ballar davant un jurat. "Una de les coses que ens han dit que

el jurat va valorar més va ser la frescor a l'hora de ballar, un as­pecte amb què no comptaven els ballarins d'altres tècniques", explica Franquesa.

"Un premi com aquest t 'en­gresca a continuar. Estem molt contents que s'hagi reconegut

la feina que fem", afegeix.

Premi Gerard Quintana

L'Escola de Música Victòria dels Àngels, per la seva banda, ha aconseguit una menció es­pecial en la modalitat del Premi Nacional de Música del segle XX Gerard Quintana. "Ens sa­tisfà molt perquè va ser una cosa molt ràpida. Quan ens van con­vidar només vam tenir una set­mana per. presentar la nostra proposta", indica el director de l 'escola, Joan Gu t i é r r ez . La Gross Band, grup dels alumnes grans del conservatori, va in­terpretar un repertori de músi­ca moderna per a banda . El C o n s e r v a t o r i M u n i c i p a l de Grau Mitjà de Música Masia Freixa de Terrassa ha rebut una s e g o n a m e n c i ó e s p e c i a l en aquesta categoria.

P̂ l lliurament dels guardons es va fer la setmana passada en una festa organitzada a la Fundació Miró de Barcelona, presidida pel conseller d 'Ensenyament , Josep Xavier Hernàndez. Els 13 guardonats van oferir les seves actuacions en tres escenaris ha­bilitats per a l'ocasió. Altres es­coles del Vallès, com el Centre d'Educació Musical de Terras­sa, l'Escola d'Art i Disseny de Rubí i l'Escola Municipal d'Art de Terrassa, també van ser guar­donades.

La Generalitat premia quatre estudiants santeugatencs

A. B. M. - Sant Cugat -

Quatre són els estudiants sant­eugatencs que es troben a la llista que ha donat cl jurat de la VIII Experiència Fotogràfica de Monuments , que convoca l'Oficina de Gestió de Monu­ments de la Direcció de Patri­moni Cultural de la Cíeneralitat de Catalunya.

Alba (iirona, Roman Gómez i Yvonne Ferrer , del cen t re d 'ensenyament infantil i pri­mari Pins del Vallès, i també I rene Asensio , de l ' i ns t i tu t d 'ensenyament secundari Ar­nau Cadell, han estat els guar­donats de la localitat, en un to­tal de 25 premis lliurats.

F'n aquesta edició del concurs fotogràfic, que és a la vegada el quart certamen que es fa en l'àmbit internacional, s'han re­but més de 47.000 fotografies de tot Catalunya. Els premis per als participants escollits se­ran una camera fotogràfica i un viatge a Estrasburg (França).

També els centres dels alum­nes rebran un diploma acredi­tatiu i seran premiats amb un val de 50.000 pessetes per a material fotogràfic de la firma que col·labora en el concurs.

Tots els guardons seran lliu­rats en el decurs de la inaugu­ració de l'exposició que mos­trarà les fotografies. Aquest acte tindrà lloc a finals del mes de setembre.

p e r a

L'Associació de Veïns de Mira-sol programa una òpera

en què canta la seva presidenta

R.C.Z. - Mi ra -aa l -

La presidenta de l'Associació de Veïns de Mira-sol, Marta Munoz , serà la protagonis ta de la trobada el proper 23 de juliol. Protagonista de Rita (o cl marit apallissat), l 'òpera de Gactano Donizet t i que ella i dos cantants interpretaran al Casal Cul tura l d ' aques t dis­t r ic te . Duran t tot el mes de juny, Rita (u el marit apallissat) ha es ta t p rog ramada al q u e d iuen que és l 'escenari més pet i t del món, La Casa dels Músics, de Gràcia.

Amb direcció escènica de Ro­ger Alicr, que participa en el

programa d 'òpera del Canal 33, el tenor Ricard Alonso, els barítons Alex Sanmartí i Enric Martínez, i Lluís de Riquer al p iano, aques ta òpera podria ser l'inici d 'un circuit estable de l'art del bel canto en aquest petit espai. "Ha estat ple tots els dies. No tem que a la gent els agrada. Notem com la gent es posa dins l'obra i surt amb cara de satisfacció", diu Mar­ta Munoz sobre l 'es trena de Rita fo cl marit apallissat) a Barcelona.

Com un joc de nen»

"Ten im molt d ' i n t e rè s que vinguin nens i nenes . És una bona ocasió petque coneguin i

L·i ( avi dth \1II\K \ de lianrelona voldria, després d'aquesta òpera, tenir un cicle estable de bel canto FOTO: CEDIDA

arribin fàcilment a la música", afegeix la soprano santeuga-tenca. La representació de l'ò­pera serà el 23 de juliol a les deu de la nit. El preu per als adults és de mil pessetes i els nens t enen entrada gratuïta. Rita (o el marit apallissat) és

da, en què el cant és en italià, però els d ià legs dels perso­natges són en català. Durant aproximadament una hora, els cantants expl iquen la història de Rita, una dona que es pen­sa que el seu primer marit és mort i es casa per segona ve-

una òpera bufa curta i divertí- gada. Però aleshores apareix

el p r imer mari t i reclama el s eu e s t a t u s . R e s u l t a q u e aquest primer espòs apallissa­va Rita i ara és ella qui pega el segon marit. L'entrada en es­cena del segon cònjuge com­plica la situació fins arribar a un desenllaç que cal veure per explicar.

ELS /C-VIVrONS Divendres, > de juliol de 1999 Cultura 47

A r t

Mercart es tanca amb un balanç molt positiu de visitants

El santcugatenc Gaixet, tercer premi de Nadal Cava

R.C.Z. - Sant Cugat -

L'artista santcugatenc Pep Bla­ncs va fer de subhastador d'ex­cepció per a aquesta segona edi­ció del Mercart a l'Ksbart. l 'na sessió que va estar marcada per l'activa participació dels presents. "La subhasta ha anat bé, però podria haver anat molt millor", explicava Blanes en finalitzar l'e­dició. "Jo em queixaria de la fal­ta de públic, haurien d'haver es­tat aquí dues-centes persones disposades a gastar-se com a mí­nim 18 mil pessetes (preu de sor­tida). Fs lamentable perquè no es tracta només de comprar un quadre, sinó de donar un ajut a l'Ksbart, una entitat que s'aboca al poble."

En la subhasta, el pintor de Vi­lafranca August Rossell va ser el rei. Kl seu quadre va ser l'obra més ben pagada de tota la tarda: 55 mil pessetes. El segon lloc va te­nir representació local, un quadre d'Adolf es va subhastar per 35 mil pessetes. I enrre els convidats, una ploma d'excepció, Josep M. Ca­dena, reconegut crític d'art, va comprar una peça del barceloní Jordi Andreu Fresquet.

"La subhasta ha anat força bé. No tenim dades definitives, però penso que ha anat més o menys com l'any passat. Potser hem fallat una mica el dia i hem de replan­tejar-nos quin dia ho farem l'any vinent. Potser hauria estat opor-

A la subhasta es va pujar fins a í í nul (tes u/es per un quadre dt I pintor de Vilafranca August Rossell FOTO: X. I,.

tú fer-ho en la jornada festiva de Sant Pere", va dir a tall de con­clusió Ramon Nadal, organitza­dor del Mercart.

En poc més d'una hora, Pep Blanes va posar a subhasta les 60

una expressió llatina que diu que del que abunda al cor, en parla la boca. Per tant, em deixo portar espontàniament pel moment."

Nadal va fer una valoració molt . . . positiva dels dot-

L obra delptntor zc dics de Mer-obres dels artis- /oca/Aí/olfva S6r lü " " ' s c n s c d ; ' " tes de Mercart. J _ des encara Entre preus, cops ÇUe Vü üCOtlSegUir el d e f i n i t i v e s v a de martell i hu- . /• / . c o m e n t a r q u e

morístiescomen- segon preu mes a l t en p o t s e r h a v i J r c . taris, Blanes va fa subhasta animar els pre­sents a pujar amb , , gràcia. Després ens en va explicar el secret: "Jo sóc una persona que no acostumo a llegir ni portar les coses prepa­rades als- actes. Sempre utilitzo

but un 80% més de púb l i c q u e

'ï ! - l'any passat."De mica en mica

hem arribat a més gent, a un pú­blic jove al qual els interessa la proposta. Ha vingut gent i, ha­gin comprat o no, han sortit con­

tents perquè han vist coses que els han agradat. Per això ens ha sorprès la falta de públic a la sub­hasta", assegura Nadal.

Les obres que més s'han venut han estat les d'entre dotze i vint mil pessetes. En la llista dels ar­tistes més afortunats, hi ha dos santeugatencs: Adolf i Imma Pue­yo, i el pintor de Manlleu Josep Bonet.

El premi de Nadal Cava, en què van concursar totes les obres a subhasta, va ser per a Jordi Garcia Gil, Goretti Pomé i el santcuga­tenc Gaixet.

Mercart ha estat organitzat per Petit Format S.L., l'Esbart i E L S 4 CANTONS, amb la col·laboració

d'Amat Finques i Mes Marcs.

Obres d'art a una pesseta i olives farcides, a Canals

R.C.Z. -Sant Cugat -

Canals Galeria d'Art va aconse­guir provocar els santeugatencs. Les seves ducs "provocacions ar­tístiques". a Ics deu del matí i de­ia nit de dissabte, van comptar amb la participació de molts sant­eugatencs. " l 'n quadre que va­lia 15().(XX) pessetes, l'ha comprat un veí d'aquest barri per una sola pesseta. 1 la frase d'Oscar Tus-quets, dient que una oliva farci­da és el millor disseny espanyol d'aquest segle, ens ha permès treure l'art fora de context. La provocació va ser atractiva i va passar-hi moltíssima gent. Això era una autèntica rambla", asse­gura Josep Canals.

Anna Rabal, l'artista que fins ahir exposava a la sala 1, va do­nar una obra per a la provocació. "L'art, per què ha de ser car? Nos­altres vam vendre números a una pesseta i, després del sorteig, un número va resultar guanyador", diu Canals. A les deu de la nit, amb una pancarta que reproduïa la frase de Tusquets sobre les oli­ves farcides, Fidel Balaguer, que fins ahir exposava a la Sala 2, va convidar els vianants a menjar oli­ves farcides d'anxova. "Vam de­gustar el millor disseny del segle XX."

" En un barri típic com aquest, amb uns onze mil habitants, s'hi ha vist una vitalitat com mai. Es parlava castellà, català, francès, llengües africanes... tothom qui ha passat per aquí ha vist que hi passava alguna cosa", diu Canals.

i n a u g u r a c i o n s

L9alcalde s'acomiada amb l'exposició de la seva

primera mestra de pintura

R.C.Z. - Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, ha acomiadat cl ci­cle d ' inauguracions en espais municipals amb la mostra de Teresa Farrés, que fou la seva p r i m e r a m e s t r a en m a t è r i a d ' a r t . F a r r é s ( S a n t C u g a t , 1916) va c o m e n ç a r a p in ta r quan tenia vuit anys, i el 1946 va inaugurar la seva primera exposició individual a la sala capi tular del claustre , jus ta­m e n t on a que s t d i s s ab t e va tornar a exposar les creacions q u e ha r e a l i t z a t e ls ú l t i m s anys.

"Jo vaig començar a pintar al

Casal Parroquial, encara que a mol ta g e n t avui en dia li sembli eieneia-ficció", va dir l 'alcalde.

El Casal P a r r o q u i a l

El Casal Parroquial estava si­tuat a la plaça dels Quatre Can­tons, en un edifici antic en què avui hi ha una entitat bancària. Els primers professors del casal van ser Josep Grau Garriga i Te­resa Farrés. "Jo vaig començar allà, com molts altres infants de Sant Cugat, a introduir-me dins aquesta important activitat, que dóna a les persones una sensi­bilitat diferent", afirmà Ayme­rich.

Teresa Farrés fa més de qua-

A 83 anys, Farrés encara fa iLu** „', pintura dos cops per setmana F.:X. L.

ranta anys que fa classes de pin­tura. I a 83 anys encara pinta, com a mínim una hora cada dia. "He pensat moltes vegades de retirar-me de l ' ensenyament . Però no puc. Cada vegada faig

menys classes, ara només en faig dos dies a la setmana i estic pen­sant de quedar-me amb només un. Però ho trobo a faltar, tot i que em doni feina", assegura aquesca pintora de figures hu­

manes. "E l sol fet de ten i r a q u e s t

c o n t a c t e humà q u e m ' e n r i ­queix contínuament.. . cm mo­tiva a estudiar, a buscar coses per dir-los, llegeixo i sempre trobo alguna cosa interessant per aprendre i aleshores ho co­mento amb els meus alumnes, i així també els motivo a llegir, (pic fa molta falta. Sempre aca­bem la classe amb una poe­sia", assegura Farrés, que \ a llegir VOda inacabada, de Joan Maragall, durant l 'exposició.

En l'obra de Farrés es mos­tren noies en paisatges irreals i més aviat onírics."A casa vé­nen noies, no pas nois. El meu tracte és més femení, no per res. Les dones donen més de si per jugar amb la poesia: els poso vels i els dono fantasia, perquè la meva creació és molt fantasiosa. Aquestes criatures meves no són retrats, és pura imaginació", indica la pintora i pedagoga.

48 Cultura ELS4 CANTONS Divendres, 2 de juliol de 1999

I n a u g u r a c i o n s

Canals tanca temporada amb P expressionisme de

Joan Laborda

R.C.Z. - Sant Cugat -

La sala 1 de Canals Galeria d'Art tancarà la temporada amb Ics teles ocres i rugoses del dis-senyador gràfic Joan Laborda. Les obres enigmàtiques, les si­tuacions quotidianes i els espais concrets caracteritzen aquestes tècniques mixtes i aquests co-llages de l'artista barceloní.

"Kl que m'interessa és l'ésser humà dins l ' en torn i la seva adaptació als canvis de fi de segle. Partint de les eines pu­rament plàstiques in tento ex­plicar cl q u e visc. A q u e s t e s obres formen part del meu en­torn quotidià, gent, situacions,

que in tento reflectir", expli­ca Laborda.

L'artista es defineix com a ex­pressionista, amb referents de l 'abstractc i un punt de neofi-gurativisme. "Crec que. en el fons, sóc un escultor que no exerceix. I per això m'agrada treballar els papers quan es­tan h u m i t s , com si fos una massa escultòrica a la qual es pot donar la forma que tu vols. Trebal lo p rèv iament la peça amb el d ibuix , però després em de ixo anar. Es com una lluita entre el control i el des-control."

Laborda va començar a pintar quan tenia 14 anys i fou auto­didacte fins al seu ingrés a la

Les obres de Joan l.aborda són universitat , a 18 anys. Va co­mençar els estudis de pintura amb Valcàrcel, dissenyador grà­fic a l'escola Elisava, llicenciat en Belles Arts, diplomat en Tèc­niques de Comunicac ió i lli­cenciat en Història de l'Art.

"M'interessa més l'expressió que el detall. Crec que l'obra ha

Eigur'aciones d'aquest món de fi de de ser oberta, com diu Umber-to Eco, i no l'has d'acabar per­què ho ha de fer l'espectador." A la sala 2 del mateix espai, el

galerista Josep Canals ha volgut retre homenatge a algunes de les grans figures de l'art català. Fins al 25 de juliol, es podran veure peces de Modest Cuixart

1 segle l·OÏO.XAVi i ARROSA

de la darrera dècada, escultures de ferro de Fornells-PIa, les pin­tures inèdites de caps que Jo­sep Grau Garriga va realitzar als anys 70, dibuixos de Josep M. Subirachs, pintures sobre paper d'Antoni Tàpies i obra dels anys 80 que Joan Josep Tharrats ja havia mostrat a Sant Cugat.

E x p o s i c i o n s

La transformació de la tela en mosaic a la Sala Rusiíiol

A. S. Jordà representa amb exactitud la textura de la rajola

R.C.Z.

La Sala Rusinol mostra fins al 18 de juliol la màgica transfor­mació de la tela en rajola pin­tada, gràcies a la tècnica d'An­na J o r d à . En les t e l e s q u e decoren les parets d'aquest es­pai d'art, les textures van més enllà de la vista i provoquen també cl sentit del tacte.

"Deu fer quatre anys que vaig començar a experimentar amb aquesta tècnica. Vaig veure que hi havia artistes que pintaven rajoles i cm va cridar molt l'a­tenció. Vaig pensar que era in­teressant, per sortir una mica tic l'arc que fa la major ia, en

què hi ha gent molt preparada i especialitzada, molt bona. És una manera de treballar que des del principi et classifica i distingeix de la resta", explica Jordà, que després de pintar paisatges i bodegons va pintar ceràmiques, fins que va fer el salt a la reproducció en tela.

Desp ré s d ' uns q u a n t s anys

Anna Jordà viu a l'illa de Menorca FOTO: XAV11.A RROSA

d 'exper imentac ió , la primera mostra pública del nou treball va triomfar a la galeria Esart de Barcelona. L'aprovació per part del públic i dels crítics d'art va animar Jordà a seguir endavant buscant l 'acabat perfecte d'a­questa tècnica a base de pols de marbre i diferents acrílics.

En les cuines , les fonts, les lleixes i les parets en què Jordà crea rajola, tots els detalls res­piren naturalitat, fins i tot els escardats de la pedra i el rove­llat de l'aigua caient. El pro­cés, laboriós i lent, té com a re­sultat una pintura després de dos dies de treball.

C r í t i c a

Còctel de creativitat TATIANA BLANOUER

Lloc: Es/fart Sant Cugat Autor: col·lectiva Obra: tècniques mixtes d/paper

No hi ha res com poder gau­dir de tot un ventall de dife­rents l lenguatges plàstics en un mate ix supor t per poder adonar-te de la quant i ta t de possibilitats que hi ha a l'hora d'expressar-se.

Aquest any el supermerca t d'art de l'Esbart de Sant Cugat ens ha ofert un cop més un re­pertori impor t an t de peces , originals, a un preu molt asse­quible.

He de dir que , al meu parer, els quadres dels artistes, sant-cugatencs o no, no superaven pel que fa a la qualitat, els de l'any passat; potser aquest any les carpetes presentades esta­ven molt més elaborades que les de l'any passat.

No és fàcil per a un artista fer una quant i ta t definida de pe­ces pensades per a un esde ­veniment com aquest i no cau­re en la retòrica fàcil d'allò que saps que agrada i és fàcil de vendre.

És evident que el fet d 'ha­ver de crear 25 o 30 dibuixos

en un format en especial és un cond ic ionan t a m b vista a la creativitat de l'artista, tot i que depèn de com ens ho mirem pot ser també un repte.

És fantàstic entrar en un es­pai obert i adonar-te que estàs absolutament envoltat de pe­ces d'art , tot plegat et fa sen­tir com si et trobessis enmig d ' una c iu ta t on to tes les fi­nes t res dels edificis es con­ve r t i s s in en h i s t ò r i e s d i fe­rents, plenes de vida pictòrica, i on la interpretació de cada un dels e spec t ado r s la con­vertís en única i intransferi­ble.

En defini t iva, crec que tot allò que motivi tant art is tes com espectadors a poder gau­dir de la cultura, en aquest cas la p in tu ra , és a b s o l u t a m e n t meravellós,. Ho és per a l'ar­t is ta , ja q u e és una mane ra més de donar-se a conèixer, i t ambé per a l 'espectador, per­què és una oportunitat de po­der adquirir un original a un preu raonable.

Espero que tothom hagi gau­dit d 'aquesta setmana pictòri­ca, i aquells que no hi hagin p o g u t anar, q u e s ' e spe r in a l'any vinent.

TMATQÉ flapt <WCfc OÉM* 0 - m M «7B 09 74 - M

(digital B teu distribuïdor de cameres po>nt I material dgftal Kodak a Sent Cugat

Ofertes recomsiiadM A l'hora de revelar t b teus rodets no ho dubtis, • ZOON et donem la màxima qualitat 1 tf millor sonoll

41.100 pam {tai iHBa)

ELS4CANTONS Dwendrts, 2 de juliol de 1999 49

Per molts recursos que es

destinin a prevenir el foc al bosc, només tu pots

preveure la teva conducta.

Apaguem el

Generalitat H H de Catalunya

Catalunya, „ un país que CreiX

Giiful Oil, s. L Servei Estació

*§OLI CAI^FACCIO CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en ei subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

„ , . E.S. CENTRE E S t a C l O n S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A , B i C

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

50 Cultura HS-/GANF0NS Divendres, 2 de juliol de 1999

M ^ ^ ^ ^ y ^ i i

^ & £fi

La vila i el mon

:1'",' '~i>"> '

El veïnatge pot ser només fí­sic, la convivència és més: un valor moral! AI llarg dels segle*. vila i monest i r sovint no han passat -del veïnatge. Se 'n van viure de tots colors... Però avui parlem d 'un moment de con» vivència, de festa! Som at í 3 de setembre del 1638, la Uni­versitat de la Vila demana al prior que amb la comunitat pu­gin a Sant Pere per beneir la nova capella del Sant Crist de la qual l 'Ajuntament és el pa­tró. Restes d'aquest patronatge -segons Joan Auladcll- es tro­ben fins al 1816, darrer àn\ en què el consistori compleix amb cl vot de mantenir una llàntia, sempre encesa, davant la imat­ge del Sant Crist. La capella, situada dins ta "parròquia", no té res a veure amb Llaceres, que trigarà gairebé un segle a existir. Complaguis, deu mon­jos presidits pel prior hi parti­cipen. L'acta capitular ens ho explica amb la gràcia del llen­guatge d'aquell temps: Finida

te benedicció, fos de laWd^mb

«embussos i %?a* akgyia mm-panyarmelSr. Prior i menges del Monestir. Vendemàt Imdth ¥ikt amb la mateixa solemnitat wn*> pteren a cercaria Priori monjos per a l'Ofici i en acabant amb la solemnitat referida acompanya­ren altra vegada lo Priori man~

jos del Monestir. I així mateix com-cidireu a la tarda h dit Priori monjos per a te professió del Sant € ris to t així en eixint de Vespres se feu la mateixa cerimònia d'anar-los a cercar i es feu la Professo amb gran concurs de gent, anant al da­vant 14 arrabussos i música con) rto s'havia vistes molts anys. í fan bon punt feta la Professo amb gran pompa i algasara de tothom s'acompanyaren los dits monjos at Monestir amb què donaren fi a les festes.

Comentaris: al Els a rcabussos , a m b q u è acompanyen processó i mon­jos amunt i avall, eren les ar­mes de foc del temps, prede*

cessqrs dfe||»:tïal>tïcs. Recordo q u e qüm p e r h F e s t a Major els tiibiíeaíícs yemtès <* íeere-ats d e s d ç fa pocs a n y s - dispa­raven eíst seus trets.de festa pels carret* d e Sao* G a p t , alguns, molestos-jper Peíxerdament i l 'esglai d e les criatures, se 'n queixaven dient que aquest ti­pus d e festeig rto tenia cap arrel e n les tradicions del poble. Mi­reu si noi Un servidor n 'és el primer sorprès... b) Dos anys després de la fes­ta (1640) esclata ta guerra dels Segadors» amb el violent Cor­pus de Sang à Barcelona i amb profunds antecedents a tot Ca­talunya. Tothom esr l cansat de la presència, d'anys» d e les tro­pes castel lanes a Catalunya. Una presència que el rei, Felip IV, justifica amb l'excusa de la guerra amb França i responsa­ble de tota mena d'abusos i de crims. Durant els anys que pre~ cedeixen aquell esclat violent, arreu va creixent un gran ma­lestar que fa que tots els esta­

ments d e la societat s'uneixin fortament contra aquella injusta i insostenible situació. També aquesta unto es dóna entre el poble i el clergat. La bona har­monia, ara, entre la vila i cl mo­nestir, palesada en ics festes que hem recordat, no serà un signe més d'aquella unió civil i e c l e s i à s t i c a q u e les cir­cumstàncies adverses també han propiciat a Sant Cugat? Di­ria que sí!

Av«ï, "des de la història", hem •parlat de "la vila i cl monestir en festa"; un altre dia, també *des de la història", haurem de parlar, dissortadament, de "la vila t el monestir en lluita"...

Pa t r i m o n i

Els Amics de la Unesco locals engeguen una campanya per protegir el pòrtic de Santiago

Ri m CASALS

- Sant Cugat -

L'Assocació d 'Amics de la l nesco Valldoreix - Sant Cu­gat engegarà una campanya de protecció del pòrtic romànic de la catedral de Santiago de Compos te l · l a . Aquest pòrtic es, potser, la imatge mes co­neguda de la catedral gallega i s ' aguanta només gràcies a una columna centtal que divi­deix la porta d'entrada en dues meitats. Kn aquesta columna es troba la imatge de Sant Jau­me, i és tradició que tothom que hi passa la toqui, la besi o fins i tot s'hi doni un cop de cap tot d e m a n a n t un des ig . L'afluència massiva de gent (pic ja està tenint Santiago de Compostel · la els caps tic set­mana i la que es preveu en els propers mesos arran de l'any Xacobeo, preocupa el director de l M u s e u d e la C a t e d r a l . L'impacte dels milers de per­sones passant i tocant la co­lumna té efectes imprevisibles en l 'estabilitat del pòrtic, que

data del segle XII. Així ho ha explicat a Ei.s 4 C A N I O N S la

historiadora Montserrat Rum-bau, membre de l'Associació d'Amics de la l n e s c o Valldo­reix - Sant Cugat, després de conèixer personalment el di­rector del Museu de la Cate­dral de Santiago en un viatge q u e 34 m e m b r e s de l ' asso­ciació van realitzar en aquest pont de Sant Joan.

Posa r -h i c o n t r o l

"Com a membres de la Unes­co, volem aportar el nostre gra-net de sorra en la conservació de l pa t r imoni h i s tò r ic" , diu Rumbau. No és que la colum­na i el pòrtic estiguin en mal estat , però els exper ts locals t e m e n per les r iuades incon­trolades de gent que hi passa­ran per sota endu t s pel desig de tocar-lo. "Fins i tot hi ha g e n t q u e hi d ó n a c o p s d e peu", afegeix la historiadora. "Molta gent va allà com si fos un parc d'atraccions."

En les converses mant ingu­des amb el director del Mu-

C.om el bocafumeiro, e/pòtrie és un dels

seu de la Catedral , Alejandro Bar ral , e l s m e m b r e s d e la Unesco local van establir una estratègia de denúncia per la falta de protecció del pòrtic. "Potser caldria que hi hagués algú que pe rmanen tmen t su-pervisés l 'accés dels fidels a través d 'aquest pòrtic a la ca-

tiets distintius de Santiago Foto: CEDIDA

tedral" . opina Rumbau. C o m a mesu ra de p ress ió ,

l'associació local enviarà tres cartes de denúncia : al presi­dent de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, al degà i capí­tol de la catedral i al director de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, a París.

Catalana Occident a la Fundació del Macba

R.C.Z. - Sant Cugat -

La companyia d 'asseguran­ces Catalana Occident s'ha in­corporat a la Fundació Museu d'Art Contemporani de Bar­celona (Macba) com a empre­sa protectora per a la propera temporada 1999/2000. La com­panyia asseguradora, que té la seu central a Sant Cugat, ja ha­via col·laborat amb aquest cen­tre d 'art com a m e m b r e del seu patronat, sota la forma de Fundació. Fa dos anys Cata­lana Occident va aportar a la Fundació Macba dues obres de l'artista català Albert Rà­fols Casamada: Pintura J. Ho-mentije a Joan Miró { 1971 ) i Construcción (1971).

La Fundació Catalana Occi­dent va néixer l'any 1998 amb l'objectiu d'impulsar les acti­vitats de mecenatge cultural i social arreu de l 'Fstat. Fntre les seves activitats de patroci­ni cultural, hi ha la restauració arquitectònica i l'excavació ar­queològica del claustre i la Sala Capitular del monestir de Sant Cugat.

J o s e p Maria Ser t a Vic

Dins de les accions de mece­natge de la Fundació Catalana Occident, també hi ha la col·la­boració en l 'exposició de Jo­sep Maria Sert (1874-1945) que es fa a Vic, capital d 'Oso­na. La ciutat ofereix la visita a tres espais en què s'exposa l'obra mural d 'aquest pintor, cons ide ra t als Es ta t s Uni t s com un promotor de les noves formes artísticpies.

A la Capella Fonda de l'es­glésia de la Pietat de Vic hi ha els retaules provinents de l'Es­cola de Vic, assegurats per Ca­talana Occ ident . A l'edifici del Sucre es poden veure IS p in tu r e s que Sert va pintar l'any 1930 i que van estar des d'aleshores a l 'Hotel Waldorf Astoria de Nova York. També hi ha obra de l'artista barcelo­ní a la catedral de Vic, que va decorar igual que va fer, per e x e m p l e , a m b la seu de les N a c i o n s U n i d e s a G i n e b r a (Suïssa).

Altres pa t roc in is locals

La companyia d 'asseguran­ces té altres activitats de pa­trocini cultural a Sant Cugat, com la col·laboració amb el fi­nançamen t de la bibl ioteca, del Cen t r e Cul tural i t ambé de l 'Orquestra Simfònica de Sant Cugat.

ELS4CANIWB Divendres, 2 dejuliol de 1999 Cultura 51

El r e p o r t a t g e

Del turó del Penitent al del Soldat, els vessants de les muntanyes són ocupats per case­tes, horts i jardins. La construcció va començar II-legalment; ara, la meitat són legals i amb el PERI s'acabarà el procés. De mica en mica, en els darrers v int anys s'han aconseguit serveis i s'ha fet un barr i amb personalitat.

Les Planes: de 3 torres a 3 0 0 , la muntanya habitada

"Hi ha un plaer als boscos sense sender..." (J.B. Yeats) M A R I À N G K L A ROVIRA

- Sant Cugat -

La inauguració del tren i l'es­tació, cap a l'any 1917. va faci­litar que els barcelonins anes­sin a les Planes. Els berenadors van créixer com bolets i els es­pais de lleure en què jugaven els nens. planers, sembla que són l'origen del nom de la bar­riada. No gaire lluny, el pantà de Vallvidrera s'havia inaugu­rat el 1864, fet per Elies Ro­gent. La presa d'obra vista és ben original, potser aviat la veu­rem restaurada.

La classe obrera era la que feia l ' excurs ió per passar el d iu ­menge, cistells i paelles i cria­tures cap al tren. Abans, hi ha­via altres atraccions: "La gàbia" era un tren petit que anava per la mina Grott, túnel que duia l'aigua del pantà a Sarrià. L'ha­vien foradat tres paletes i dues mules. Després s'hi intal·là el tren i s'il·luminà amb vuitanta bombetes de colors i deien que era fantàstic. Va durar del 1905 al 1910.

Van passar els anys i devia ser en la dècada dels 50 quan es van fer les primeres casetes dalt de la muntanya, les tres torres que donaren nom a la plaça dita també de la Creu d'en Blau. Els

terrenys eren d'un propietari, el senyor Vilar, que els venia dient que allò era un tros de bosc. Sense cap permís, les ca­ses es van anar escampant, fins arribar als potser 2.000 habitants actuals, 858 censats.

L'Associació de Propietaris i Veïns fa més de vint anys que lluita per aconseguir millores. El president, Juan Manuel Ca-yuelas, ens en fa cinc cèntims.

- Quan jo tenia sis anys moltes cases s'estaven fent, els camins eren pedregars, amb els arbres tallats. Anàvem a l'escola cami­nant, quatre vegades al dia, sis quilòmetres. Si plovia tot era un fangar. Per sort les coses han canviat.

D'això ja fa trenta anys i les cases s'han menjat arbres, però encara queda bosc espès. Si es va de l'estació al centre cívic, cal agafar-s'ho amb calma, mun­tanya amunt, carrers de puja­des i escales que no s'acaben. Per fer una pausa es poden tro­bar racons tranquils on escoltar la veu del silenci. La barriada la formen dues parts, les tres Torres i el Desert , ja cap a la Floresta, l 'n incendi als anys 50 va deixar el bosc sense pins i el de fa cinc o sis anys va ser pels mateixos rodals.

- Feia por, va ser a tocar de

casa. Hi havia passat a la tarda i l'apagaven, era poca cosa. Des­prés es va escampar. Va ser molt bonic veure els voluntaris i la gent que els portava entrepans. Arran d'allò es va crear un grup, érem 70 socis, però no teníem ni telèfon. Ara han passat a la Defensa Forestal.

S'han posat cinc hidrants, però sembla que són pocs, si cl barri té cinc qu i lòmet res . Kn una zona propera n'hi ha a cada 200 metres. El control de la calor per càmares dóna una certa se­guretat, potser no suficient. El perill d'incendis és un entre al­tres problemes.

- Demanem un ambulatori i transport, un autobús llançado­ra i que ens asfaltin els carrers sense pagar, com als veïns del cent re , o pagant poc, perquè t a m b é som de San t C u g a t . També que cobreixin la pista, per la Festa Major hi fa un aire que d iem que el cine és a la fresca.

Juan Manuel explica que els artistes que hi actuen s'han de canviar al carrer. El trajecte de l 'autobús dura 90 minuts, o si­gui que és una volta turística. L 'escolar era tan vell que li queia el paraxocs. Ics protestes van aconseguir que el canvies­sin. També van obtenir ser ate-

Larribacla del tren va facilitar el creixement de les Planes FOTO: X. L.

sos al CAP. perquè els tocava el carrer Numància de la capital.

El ritme d'asfaltat de carrers s'ha aturat, els darrers anys. De tant en tant s'hi posa grava i es compacta, esmerçant-hi uns di­ners que serien part de l'asfalt que falta a la majoria de vies. Es­peren el PERI i troben que no se li ha donat la celeritat que calia.

El centre cívic és un niu d'ac­tivitats: nens, dones, minusvà-lids... Els veïns i la banda com­parteixen una habitació petita. Amuntegats i vitals, res no els desanima. FJ barri encara és força andalús, converses pel car­rer, tots es coneixen i ningú no és estrany. Potser no se n'ani­rien a viure al cent re , encara que tinguessin més comoditats. Carrers enllà, pots trobar un

camí una mica secret i olorar el perfum de la ginesta.

Ment re els veïns programen festes i cultura, es pot fer el re­torn en tren, o en cotxe per can Fio, o pel camí del Papiol a Grà­cia, un PR o petit recorregut. Es pot pensar com va el món i la cultura i les coses que pas­sen: ara un grup editorial des­truirà, si ningú no ho evita, qua­tre milions de llibres, per no pagar el cost del magatzem. Ho­res de pensament, idees, saber... vida, que podrien anar a tants milions de persones que ho ne­cessiten com l'aire que respi­ren. Algun mecenes? A Brunei el sultà ha di lapidat , en poc temps i no se sap com, una for-tuna de milers de milions. Eva-porada com la nit més fosca.

C r í t i c a de c i n e

Molt soroll per a no res

Pel·lícula: The Matris. Actors: Keanu Reeves, L/nirence Fishlmnie i Carrie-Anne Moss. Director: Larry i Atidy Wachcrwski. Durada: 138 minuts

Tlu•.Matrisés una pel·lícula que està -com va dir Shakespcare-"plena de confusió i soroll, que no significa res". Es un megavi-deojoc hiperallargat, amb perso­natges de carn i os. d'elegància robòtica. El film va d'un extrem a l'altre; pel que fa als efectes es­pecials i a la posada en escena re­sulta mòlt vigorós, 'l'é una estèti­ca molt definida, encara que no innovadora. Nota alta en l'aspec­te visual, excel·lent en el tècnic. The Altttrix és un producte alt en adrenalina, un festival de lluites i trompades contínues, de vegades força artístiques, a cavall entre la coreografia de vsestem i de les arts

ISABKI, SÀKZ

marcials madeiii Hong Kong. 1 això és tot el que hi ha de bo. Els personatges són esquemàtics, re­duïts a la mínima expressió i a la màxima agilitat corporal, ajudats, naturalment, per cables suspesos en l'aire, trucs diversos i tracta­ments digitalit/.ats de la imatge. El protagonista, Neo (Keanu Re-eves), es passeja per la pantalla, endinsat en un dubte hamletià passat per aigua, descremat i lio-filitzat: és o no és ell "l'Escollit"? Aquesta és la qüestió. Perquè The Matris, per sota de la pirotècnia informàtica, va de salvadors, ora­cles i terres promeses, com ens recorden constantment.

Argument i tractament són una barreja de diferents obres i lle­gendes en versió Readers Digest, passades després per la triturado­ra i la liquadora. Des d'Alícia en el país de les meravelles a Blade Run-

net; dit sense ànim d'ofendre, la llista inclou Termintitor, Alien. Johnny Mnemonic, Kspedioi/e X, Pverta a lasestrellas i un llarg etcè­tera, amb referències bíbliques i tot. I n còctel que es pot indiges­tar a més d'un espectador.

El crític tira la tovallola en re­cordar uns diàlegs sense defensa possible. Són repetitius, elemen­tals, pseudotranscendents, total­ment prescindibles. Punt final. The Mat ris és en rea­

litat una paròdia de la ciència-fic-ció, tractada mitjançant la hiper-bolització dels trets usuals del gènere? L'inexpressiu Keanu Re-eves segueix les passes de Buster Keaton i va de còmic? Volen im­pressionar o fer riure? De mo­ments ridículs, n'hi ha, sens dub­te. La conclusió és que 'TheMatris només és un joc molt, molt ele­mental, que dura massa.

A.S. JORDÀ Fins el 18 de juliol

* *^W£t'^*^^^,y^<"'i<* *-*>•$

1 $ $ &2 Socis fons d'Art

Servei de taxació obres d'art Horari: matins de 9 a 2

tardes de 5 a 9 Sairaiusínol Santiago RusinoL, 52 - Sant Cugat del Vallès Tel. 93 675 47 51

52 Gastrononúa ELS / C A N T O N S Divendres. 2 de juliol de ICÇC

APROflTA-ÍTN

1KHAHA

UART LUURA

2^500

McDonald's

Sant Cugat Centre Comercial

S a n i Miir t i . 10

O f . l O O - S í i n l C i l i a t . I r l \ i i l l i -

lill I \l< H I \ \ < I— ii \H W I I K il \ l

I I \l< \ M I Kli \ - l'i i. >l >1

Carrer de la Torre, 14

Tel. 674 12 85

•

Mercat Municipal

Torreblanca "faula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

<UA «STHUWHT

PI. Pere San. 6 v / ! H E S p i í í (Mercat Vell)

7 7 » f v Tel. 93 589 72 74

Carns i verdures hrasa Coques xapata

Cargols a la llauna

BAR REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

BAR MELMELADA Valldoreix, 56 Valldoreix, 29

93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 24 24 93 697 06 52

Cafeteria i menjars casolans BAR PICCOLO

Valldoreix, 56 Valldoreix, 29

93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 24 24 93 697 06 52

Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n

93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 24 24 93 697 06 52

Cuina de mercat

CAN EDO Lleó XIII

93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 24 24 93 697 06 52

Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

93 589 11 85 93 589 11 98 93 674 02 67 93 692 24 24 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria CUE SANT CUGAT Sant Martí, 10 93 589 47 90 Bar Musical

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans EL MESÓN Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

EL PUNT Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

ENTROIDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Braseria

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

GRANJA AUGUSTA Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana LA JIJONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria LA JIJONENCA Xerric, 30 93 674 13 48 Geiats artesans LA JIJONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local.4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzena, crepena

MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai. entrecot a la brasa NAKHALA Sabadell, 9 93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes PAIPA Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari. Baguets calentes SQUASH Sant Jordi, 33-34 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

UÈ MENJAR? PLATET PE XAI DE LLET

per M. Àngels Cuadras

Ingredients: -2 kg de pit i coll de xai de llet -1 kg de pèsols' -200 g de rovellons -julivert i all

En una paella sofregim la carn de l'anyell tallada a trossos, que ha de ser, amb preferència, del pit i del coll. Quan la carn s'ha daurat, es retira del foc. A part es prepara un sofregit amb una ceba trinxada, tomàquet, all i julivert. Hi afegim una cullerada de farina, que es fa rossejar. Després del sofregit hi tirem la carn de xai i es mulla amb brou de carn. Es deixa coure tot plegat molt lentament, deixem que faci xup-xup fins que la carn estigui cuita. Després hi tirem els pèsols i els rovellons tallats a trossos. Ho deixem a foc baix fins que tot estigui a punt.

Consell: Plat ideal per després de la Festa Major, ja que és econòmic i bo.

!!-M.!.|.|W|.M!.H-H!WIW!W.!

Plaça Augusta, 4

ENTREPANS

ESPECIALS

PLATS

COMBINATS

PLATS DEL DIA

Tri. 93 589 88 90

BAR RESTAURANT CAFÈ

A R N A U

VIL Nil'J r , W DF DILLUNS A DISSABTf

" Francesc Macià, 71 L4 Tel 93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès

ENTROIDO RESTAURANT - BRASERIA

Especialitat: Vedella d'Àvila

Plana Hospital, 7 Tel. 93 674 58 60

Helados La Jijonenca

C. Major, 29-Tel . 93 674 25 86

C. Xerric, 30 • Tel. 93 674 13 48

C. Villa, local 4 - Tel. 93 675 3402

S A N T O C ; AT Di-.i, VAI.I.KS

B Mtsón Bar Restaurant

Tota una tradició Pi. O c t a v i à , 6

Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

•FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

·ELSFORNETS"DISTOP·' Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u nomt>)

• FLECA EUNICE Diputació, 31 - (La Floresta)

CAFETERIA RESTAURANT

Z. Sant Jordi, 33 Tel,93 589 i 4 96

H S /CANTONS Dhendrrs, 2dejulioldel9»9 Cultura 53

Centre Mèdic Sàbat M E D I O N A GENERAL

Dr. J. Sàbat Bonich Dr. j. Sàbat Santandreu

Dra. M. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Conveni amb tes pSnc^a ls

PEDIATRIA Dr. I. Barragàn Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. \. Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. \. Casanas Sinfes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions p e r a armes Carnets oe conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusinol, 2, entsol. 1a TELS.

93 674 15 26 93 674 01 47

Centre de Rehabilitació •suSÀNANJCotem

S4T

•wmnwn* íA DENTAL AU-

Cirurgia *J^ f«RNAW3«ZLAWïS Çmagtti generi aparat digestiu. j*Se3>re)M»s*jSanSB*. AstTÒn».

Consult. Centre Mèdic • C E N T R E MÈDIC SÀBAT OsrttfMïSts <« con»*" Í armss, Mwtósa ífSwn». eajwcíaittats, o/ Santiago RostBol, 7. entel*

*tftf«» Dietetica-Nutricio

• DRA. «.DOMINGO GA­LLART MedtórW^eneral, dietèBca. Dt-eur», dlmecre* 1 dijous, hores convingudes c/ godavaUatts, 3 i . i r rS»

SKf lk» 935892995 B f J B í W f ML iWAnna £.'<!*»&'» érj . 8o*a-rfoSaoama» Dra. llum Sattt» Consultor» Edificà Totieblattea. Av> T<wt«CAtR««f 2-8. 2* planta,

MIM" Fisioteràpia

» S O m ROMA PSftRÍ

fKiolaràpia. Assastàncí» »

Cugat « 9 3 6 7 4 4 8 7 2

Geriatria

Atenc» « P W S Ü M » #wra «n el seu 4omfc«f. Assessorament a llurs, tarmiia.i·s.Gsestio d« Re-jidènatas i tfaBres recursos. In-fermeaa. Fonnació. C/ Asget Oiànwà. a 06190 Sart Cuf^t

contro» 0>ïfl3t«W( a f ^ a fe íer.

í ïüírrtSttartSa, 2-«, 3t,

m-. . „ „ .»„, a taa persones

Ca, maíatti cronfc* e conva-ir^a<««Ss*w>lfai)r*,<tel «te

« I * nit SleïètoseJii^raj&J, se­gur i deso» cos», Awv WfteWaft-2a. ï - é , * • A. 06Í90 $wt CMgai.

LABORATORIS

raKM^.bMM

Metge capçalera • J.R. (ESQUIROL CAUSSA Qatlatne, Av, Torrabtanoa, 2-S Aïs. sar*. Anr. Mutu», Sfrrtaa, «.Ralc>Prav.,MuLH6C « 9 3 58$ 38 26. «609331060 Urg. 34 h,4ontíadi.

• f e N O m S B V M r O M m Q A M«oe d» capçalera Vfeitwadoml-«ttHM&es Majúf, 3$, 2*1. Ssrrt COBM. • « 9 3 «5*00385

Mútues

„ Mútua tf'acoídBnís tia trebaBOtrn. 3 7 1 Plaça Augusta, 3. SantCuoat . « 93 #7S10fl2 ,Fax8367S16tó

Odontologia

& s r a o,,*r"· • jEnimrw

OdontotogS» generat, tnpiartoto-gta, protest», odontoperJetna or-ftdoÀçla, rfiútues. Av. Torreblan

•"•«567S0603

• C L Í N I C A DENTAL D O C T O R 8RANDT. Ortodorteia* Odontologia ge­n s * * C7S«nta Marta. $, tr 2a -

Pediatria

« 9 3 70 40

«CtíNtCA ORTODÒNCIA I DtSFWttótó TEMPORO-MANOIBUIAR Av. tomtíanca, 2-8,2n A, despatx 6.$Sf*Cug« * 6 » 03 96-675 2212

•CLÍNICA DENTAL MA­JOR PI yraS, 3, 2n 1a. (Alfons Sa'a ototartàttaCotóra ««367472400

• OftAUrt JAUME SAURA CKfttla ttaAtsl. O. a dv. 9-13 b. i 16-20 h. PB Sani Magí. 22. bai-ws, Sant Cugat « 9 $ 6742$ 35

Oftalmologia • C E M T R E D E S A L U T OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les pnnaípaíE mútues. C San-

Otorinolaringòleg • O R . Í ^ S W N f E R f t A N VKÀ WjtrtertdWf - Proviaaa - As-sjstèwïis sanitària M&dífiac Franco» Moraoas, 48. entr. 2a

W93#TS4853

Pedagogia-Logopèdia •BEOONA WNALLONGA

P*í99t»eia, togopeAa- Proble­m a Ssngufttg» i aprenentatge C V8& $.7,1r Za, Sant Cugat « 9 3 9 6 9 1 2 1 5

» JOSEP fct, COROMINAS CASAfiAMON* Pediatria, a*ai» tstsntil. Hores convtaguSeas. Rbla, t^satailada, 20, irSa.SantCuQat « 9 3 6 7 4 7 8 1 $

• PILAR CAttòSA ÚBEDA PsKSawa - MedteJna adolescent. AV.TorMbiSttsa.&S.Si'pis Sant Cugat

» 93 674 *r«í 93S69 3S46

• DRA. ANNA PUJ1BET I CALOES Pedialfía. VitalWt» 8»ft« Maptre Ervdavallada, 2 t . 1f pis Sant Cugat « 9 3 M » 29 «S 93674 20 79

, S5-Í7. 2n la . Sara Cugat «•936^4 3« 53

934164648

• , INSTITUT PS1CO-

Podologia • JOSEP M.fREWEOES Malalties def pm, ortsstó, pian-ttlle^ ortopèdiques, papilowa^. oairgfs del peu, Hores a conve­nir « 9 3 9 6 9 6 3 1 3 « 629169536

• CENTRE O t PSICOLO­GIA CttNICA Trastorns d'apf·rwrtsjjia i de ta parla. Nena, adoí'eicenrs i adults-Av. Cataf(«yE,íl, 3r 1a SamOtaat « 9 3 6 7 4 3 6 7 $ . :

• CENTRE PSÍCOTERÀ-P fADELVAUl$ Pstóoíogta, psííiDlaWe, logopè­dia. Plaça Dr. tSaltét, &, 2n 3a Sam CUflSt. « 9 3 5 6 9 4 0 5 1

• DRA. PALERM Psicòloga. Apsíatet tíapressió, difrcultats de relac>6, trarstornE a i'adoiescència, psiCOterÈpia Hora» convingudes. Cf* Fran-

SANTCUOAT Paromagfa ciimca, psiquiatria. déprassions, ateofiolterr*. *>»-coBtania, trastoítts traftsietat, «atri*, tabaqurisrne. Av. Torre-ttarKSa, 2 ^ , 3r A desp. 11 112 Sar* Cugat, « 9 » 689 37 6 7

« MARIA D O L O R S C A R . RERES BENNASAR Centre Mèdic 3abat. Santiago flusí-not, 2 , 6 i * . ',3. Sant Cugat V 8367415 26 « 9 3 6 Ï 4 0 1 4 7

TocogHTecoloao^bstetncki • DR. JESÚS FERNANDE2 BAIZ*« Tncogínecologia, Hores oon-vlngude» Av, Catalunya, 21 , 4t ta. Sam Cugat . « 9 3 5 8 9 4 8 0 8 Particular: 6 3 674 74 0 9

• DRA, MILAOROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. 0 0 M E 2 CAB6ZA C/ Franeese Mofagas 125,1*86. « 9» « M W 07

Traumatologia • JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. As. ïistènalà santtària. Pretnasa. Medyteo. Potiofínic Torreblan­ca. 2-8,2a-l0. Sant Cuaat « 9 3 6 6 9 1 6 3 8

« D R . FERMIN A R A M B U -RO Cirurgia, ortopèdica trauma-tològica, Hores convingudes, C/ Giro­na, 21 , ír 3a. Sant Cugat. « 9 3 6^4 4 3 * 6 9 3 5 8 9 0 5 34

INPROSS ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència, servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

• Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,..

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 11-12

Sant Cugat del Vallès

* « • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • « « • • • • • • • « • « « » « • « • • • •

i'i/#iïii lii iiiii Wà í ftlBHMitlV^^Hf S:^ ÍM Cfü iSA Stm\ CllG.AT

Sart Cugat 1

FUigrats / Atguien conto tó

Sant Cugat 2

TheMatffx

Sant Cugat 3

YELNIQ

¥kimo1

Los Rugrats/ Laaseslna... 18.00 -18.15 - 20.30 / 22.50 C fü iSA Stm\ CllG.AT

Sart Cugat 1

FUigrats / Atguien conto tó

Sant Cugat 2

TheMatffx

Sant Cugat 3

YELNIQ

¥kimo1 Yelmo 6

C fü iSA Stm\ CllG.AT

Sart Cugat 1

FUigrats / Atguien conto tó

Sant Cugat 2

TheMatffx

Sant Cugat 3

1&30/1&30-2835-22.40 Umòmia

Y^mo2

16,15-19.15-23,15 TheMatrix

Yelmo3

17.15-20.00-22.4^

17.00-19.45-22,43

Mi marciano favoitto 16.15 -18.30 * 20,30 - 22.50

C fü iSA Stm\ CllG.AT

Sart Cugat 1

FUigrats / Atguien conto tó

Sant Cugat 2

TheMatffx

Sant Cugat 3

1&30/1&30-2835-22.40 Umòmia

Y^mo2

16,15-19.15-23,15 TheMatrix

Yelmo3

17.15-20.00-22.4^

17.00-19.45-22,43

Yelmo 7

C fü iSA Stm\ CllG.AT

Sart Cugat 1

FUigrats / Atguien conto tó

Sant Cugat 2

TheMatffx

Sant Cugat 3

1&30/1&30-2835-22.40 Umòmia

Y^mo2

16,15-19.15-23,15 TheMatrix

Yelmo3

17.15-20.00-22.4^

17.00-19.45-22,43 ManoMto Gafotas 16,15 -18.30 - 20.30 - 22,50

C fü iSA Stm\ CllG.AT

Sart Cugat 1

FUigrats / Atguien conto tó

Sant Cugat 2

TheMatffx

Sant Cugat 3

1&30/1&30-2835-22.40 Umòmia

Y^mo2

16,15-19.15-23,15 TheMatrix

Yelmo3

17.15-20.00-22.4^

17.00-19.45-22,43

YeimoS

NwïcaiTiehaRbesado 16.0)^8.15-20.30-22.45 S^ercop 16.00^ 18.15-20.30-22S Doug/U «ombra delfaraóR 16^0-18.15/19.45-22.45

SantCugai4 -. mr io 4 : -

1W»-18.15-ZMO-SHJjl

Y€*ïr09

La mòmia 10.26 -19,0$ -22.15 H«iBC««n*J»flbesado

WtmoS

1W»-18.15-ZMO-SHJjl la trampa ' t6.00* 18.1 §-20.30-22,50 La mòmia 10.26 -19,0$ -22.15 H«iBC««n*J»flbesado

WtmoS

1W»-18.15-ZMO-SHJjl

Aquesta progwreeio és ta mateixa de ia setmana anterior

m SSrNT CUGAT http: / /www.cinesa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

2a SETMANA 2a SETMANA ESTRENA ESTRENA 2a SETMANA

SALA 1: 18.30-20.35-22.40 GOLFA: 00.45 APTA

SALA 2:16.10-19.10-22.05 GOLFA:00,50 APTA

SALA 3:16.00-18.15-20.30-22.45 GOLFA: 01,00 APTA

SALA 4:16.20-19.05-22.15 GOLFA: 01.00 7 ANYS

«HMtMUa»

S A L A 1 : 1 6 . 3 0 A P T A

CINE5H ^ M M f / i M e M

*-mmmmm L·mmsmm wainiiiiih * i.i.iM!..i«.l·wiJ ' miimiíHint» hmmmm ^ 3 5 5 1 TWRII·IBW Carnet d'estudiant

universitari Venda

anticipada Carnet més grans

de 65 anys Reserva per

telèfon Venda les 24 h. Accessos Pagament amb ais ServiCaixa minusvàtds tarrjeta de crèdit

Sessions numerades

54 Cultura ELS -/CAIYTONS I)krw/m; 2dt iiilwhk IWV

R A D I O

De dMImn» a divendres • Oc 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Yallvé •DeX.OOha 10.30 h Primera Plana, amb Ceni I ,o/.ano i l'en­trevista • De 10.30 ha 13.00 h La rrcista. cl maga/ín de Yanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per Josep M. Miró • De 13.30 ha 13.30h Fi utrevisla lrepetició! • De 13.30 h .i 14.00 h \nil> molt //e^ust. amb l'ep Blanes • De 14.00 h a IS.00 li \o/a'l tard//, amb I. (iasas i Esteve Llop • De is.OOh a _'i).()() h

: i i i H i iiramilles, el ameu is • De 12.00 ha 1.3.CK) h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 ha 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 ha 17.00h Cottoit Cl/d', amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h I.'est/rna • De 18.30 ha 10.00 h El.xip. amb \ a \ i Montero • De 10. ou ha 21.00 h linc d'/tssaig. amb ('.arles Roca • De 21.00 ha 22.00 h 'Pop (>l'.5. amb 1 )avid \ illena Diumenge

La p r o p o s t a

Al lloro, el musical de Salva Yallvé • De 8.00 h a 0.0(1 h • De 20.00 ha 20.35 h FI dia del seu\or Fesporfi/i • De 0.00 h a ' U O h • De 20.35 ha 21.00 h /*.'/ rai v /li la />oi sia /-. / nul lo/ di 1 i/ii/'z/Ziïn • De 0.50 h a lO.OOh • De 21.00 ha 22.00 h Esport en marxa la edició l'estrena (dilluns 1. Interiors (dimarts). Pon • De 10.00 ha ll.OOh rutllo (dimecres), P/// d'assaig (dijous), Xost/a ////usa Jazz C/na (divendres). • De 11.00 ha 12.00 h • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) Fa sa/suela, amb J. Fàbregas i P. Pahissa El//ne queda del dia, amb Joan Yallvé • De 12.00 ha 1.3.30 h • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Roda d'a mi/s Mad'time, amb Núria Bonvehí. • D e 13.30 ha H.OOh • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Esport en mana Ja edició l'alies sense Fronteres. • D e 14.00 h a lo.OOh • De 24.00 h a 24.55 h Tal com érem. amb J. M. Alvira Fesportiii (repetició) • De 16.00 ha lO.OOh • De 24.35 h a 7.00 h Mí/si/a al teu rostat Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta

Dissabte • De 19.00 h a 21.00 h • D e 8.00 ha ll.OOh tíuc d'assaig amb Carles Roca Fs rap de setmana, amb Joan Yallvé • De 21.00 ha 22.00 h • De 10.00 h a 12.00h Esport en mana Ja edició

El cinema més fresc arriba als districtes de la ciutat

Una de les activitats que denota l'arribada de l'estiu és el cicle de pro­jeccions de cinema a la fresca. Cada any, quan arriba el bon temps, la ca­lor i les hores de temps lliure per a una gran part dels ciutadans, les pel·lí­cules de 8 mil·límetres prenen les terrasses i els espais oberts de Sant Cugat perquè els ciutadans puguin gaudir del millor cinema a l'aire lliure. En­guany ja s'han apuntat a aquesta activitat el Casal Cultural de Valldoreix i el de Mira-sol amb una programació de primera línia que de ben segur om­plirà l'aforament previst per a aquestes sessions. Aquells que no hagin viscut mai aquesta experiència o aquells que la vulguin repetir, aquest di­jous poden assistir a la projecció de Torrente, el brazo tonto de la ley que es farà a Mira-sol. Una ocasió d'or per riure sota la llum dels estels.

3 CONCURSOS • Concurs Miss i Mlster. A Ics 22 h. Pista Poüesport iva Ics Planes. Agrupació Cultural i Musical

DISSABTE les Planes

MÚSICA • Recital de cant i piano -cançons i balades . A les 21 h. Parròquia de St. Cebrià

visrres CULTURALS • Visites guiades ai monestir de Sant Cugat* Ibts els dissabtes la vbita: í&tSIi. ' X ," ' 2a visita; 11.30 h. ,,-'.. , 3a visita? 12.45 h. 'V;J V Monestir dfcjSWlfc Cugat del Vallès * h, -

v SALES MUNICIPALS

• Exposició del Llibre Cegant Casa de Cultura de Sant Cu­gat. Pins a Tl 1 de juliol

• Exposició d 'aquarel · les de Santiago Wachter Fins al 24 de juliol. Espai Jove

' de la Casa de Cultura

i I • Exposició Teresa Farrés I Pintora i pedagoga. 1 Fins al 25 de juliol. Sala Capi-% tular del claustre del monestir

5 __ U MOSTRA DC TURISME JOVE DILLUNS * **> dl·llàasV&vendres, de 17 a 20 han

Vallès - \«. •

DUOI3S

DIMARTS Curs Internacional de Q de M$$Íca de Barcelona. AI Centre

• JPjrojeecid de ía pel·lícula Terre^k Ajuntament - A. Madeac.

CUGAT fetes de 10 a 13 h, Casa de Cultura de Sa*H Cugat del

%am Lopategui, catedràtic del Caaas^bki Sí^p«H«f 24 de juliol. - " f

étB %. A les 22 k Casal Cultura* é& Mfea-soi Grg.;

• Campionat de jre&im taula. CategorSKIgÉpril, de 8 a 12 anys ; ^- - \ Í - lnventíl, de L3 a 18 anys

A tes tBL· A}<>ètf&€$rie la Floresta. Q*&Í àjamamem - A. M. PEsclop.

; * ^ - s^í-

• Tres mirades més Flxposició de fotografia. Zoom centre de la imatge. Fins al 10 de juliol

SALES PRIVADES

• Recull fotogràfic de la Festa Major de la Floresta. Al Bar Vallès (camí de la Creu, 21)

• Exposició de quadres en re­lleu de Montserrat Garriga: A partir del 16 de juny Espai Gorina

• L'Estiu. Exposició col·lecti­va. La Galeria (Sant Jordi, 14) Fins al 15 de setembre

• Paco Salas, talles de fusta Galeria d'Art La Rosassa. Fins al 30 de juliol

ELS I CANTONS Divendres, > de juliolde I9VÍ> Cultura 55

TELÈFONS D'INTERÈS M.A HWMrm,M:íi.i Ajuntament 9358922 86

Bombers BeHaterra 9369280 80

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubi- Sant Cugat 936998060

CAP 935891122

CAP urgències 9358944 55

Casa de Cuitarà 935891382

Centre Social i Sanitari Lf 93589 7800

Casat Valldoreix 936744599

Catalana de Gas 937252944

Centre Cívic ta ftoresta 935890847

Centre Cívic les Planes 936755105

Casal Cultural Mira-sol 935892016

Cinemes St. Cugat (reser.) 935890941

Correus 93674 7096

Creu fto;a Sant Cugat 9367412 34

Creu Roja Valldoreix 9367424 59

Dispensar' la Floresta 93674 7615

Ent. Municipa Descentra'it

ENHER Rubí

FECSA {atenció al client)

FECSA (avaries)

Informació FGC

Funerària

Hisenda

Jutjat

Parròquia Sí. Pere Octava

Parròquia les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Nacional de Polida

936742719

93 6991892

900 73 73 73

900 74 74 74

93 2051515

93 589 55 52

935891155

93674 66 96

936741163

93204 7503

936740569

93 67540 55

93674 78 58

Urgències 091

Poíóa Municipa) i Prot. Civil 092

Pol. Municipa! (Valldoreix) 908795125

Comissaria de Poscfo 936747612

Taxis (parada) 936740997

Ràdio Taxi 9358944 22

Repsol-Sutà 936741580

Sant Cugat Comerç 936740322

SOREA 935890021

Valldoreix <parada) 93 6741111

Grua 93674 33 71

AKJÚSS la Floresta 93674 2089

AAPPÍW Mira-sol 93674 2016

AAW Verge Carme Mira-sol 93 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 93674 7103

AAPPÍWVaBdoreix 936742197

AAPPiWC. Montserrat VW1.936742105

AAPPWCanMajéVa*. 93874S04O

AA Prop. ÍVefns la Floresta 93 674 20 69

AA W Aiguatonga la Bor.. 93674512»

Ass. Consumidors 932684667

ONipta prèvia) 935893080

Cerrr/eAfeheimerSt. Cugat 9367423 83

Germanor Cavis 93589 57 98

Hosp. Generai de Catalunya 93 58912 12

Hosp. Va» d'Heoron 93427 2000

Hosp. Sant Joan de Déu 932034000

Tel. de l'Esperança

Informació Carreteres

Informació Ae'Opct

Informació RE'íFE

Informació Pol

OMIC

Policl me Torreblanca

PROMUSA

ASDI

Arxu Gavm

93 414 4648

93204 22 47

93 478 50 00

93 490 02 02

93 318 87 50

93 589 31 88

93 58918 88

93 58917 32

93 67535 03

93 674 25 70

Casal d'Avis SC

Llar d'Avis Parròquia

93 5891638

935890598

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

93674 53 96

9367410 06

Esbart Sant Cugat 93675 26 52

Tot Sant Cugat 936748661

Grup Sup. Immigrants

Radio Sant Cugat

93674 9314

93675 5959

8s 4 Cantons 935896282

D i v e n d r e s 2 • Sant Just D i s s a b t e 3 • Sant Tomàs D i u m e n g e 4 * Sant Laureà Di l luns 5 • Sant Miquel dels Sants D i m a r t s 6 • Sant Isaïes D i m e c r e s 7 • Sant Fermí j o u s 8 • Sant Adrià D i v e n d r e s 9 • Santa Anatòlia

EMD Valldoreix CASAL DE ÍU CULTURA DE l f VALLDOREIX m

• Inlormeció i inscripcions: De dimarts a divendres,

tf11a13hifie17atl8h Tel. i fam 93 589 82 69

D I A 3 DISSABTE

RECITAL DE CANT I PIANO - CANÇONS I

BALADES

Soprano: Joana Vilaplana

A les 21 h. Parròquia de Sant Cebrià

CICLE DE C I N E M A A L'AIRE LLIURE

Tots els divendres de juliol i agost.

Entrada gratuïta.

El divendres 2 de juliol: Titànic

C O N C U R S DE CARTELLS FESTA MAJOR

VALLDOREIX 1999.

Bases al Casal de Cultura de Valldoreix. Termini

de presentació: 2 de juliol

• GIMJAZZ PER A ADULTS • DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS •JOIERIA ALA CERA PERDUDA •JAZZ JUVENIL •TEATRE PERA NENS I NENES

• ORFEBRERIA •VITRALLS • ESCOLA DE MÚSICA "ANDANTE" • ESTAMPACIÓ •IOGA • "PUNT' TALLER DE PLÀSTICA

HORARI AUTOBUSOS

IA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOl-MAS JANER

Sortides des de Mas Janer -Dies feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 b-08.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00 h L'últim servei ftnatitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a tes hores en punt fins a les 22.00h

L'últim servei finalitza el seu recorregut a i'estació de FGC de Sant Cugat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala -Dies feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hom fins a tes 21.40 h L'últim servei finalitza el seu recorregut a ('estació de FGC de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h L'últim servei finalitza ei seu recorregut a ('estació de FGC de Sant Cugat

Recorregut Mas Janer, estació Mira-sol, plaça Can Cadena, estació St Cugat, Mercat

Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, estació Mira-sol, Mas Janer

• UfflA 2. NüCU URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a ies 22.16 h

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners. 1a sortida: 06.23 h-06.53 h i ats 23 i 53 minuts de cada hora fins a (es 22.23 h -Dissabtes i festius, 1a sortida: 09.23 h-09.53 h i ate 23 i 53 minuts de cada hora fins a fes 22.23 h

Sortides des de i'estació FGC

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.05 h-06.35 h i ats 05 i 35 minuts dècada hora fins a tes 22,35 h -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05 h-09.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a fes. 22.35 h

Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació FGC, Colomer, Sant Domènec

IA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de £ Colom

-Dies feiners, la sortida: 05.45 h del matí i cada hora i mrÇa fins a ies 22.15 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a fes 22.15 h Sortides des de festació

-Dies feiners. 1a sortfda: 06.35 h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h

-Dissabtes i fesftjs. 1a sortida: 08.05 h de) matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35 h

Recorregut F. ($<m, la Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom

• A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins ales 22.25 h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25 h i ais 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25 h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

• A 3. SANT CUGAT.BARCELONA

-Dies feiners, lasortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10 h -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10 h -Sortides addicional» aCerdanyote: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i festius)

• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners, la sortida: 05.45 i ats 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h -Dissabtes. 1 a sortida: 05.451 als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45 h -Diumenges i festfcis.1 a sortida: 06.45h i ats 45 minuts de cada hora fiïs ales 21.45 h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h(

HS4CAOT0NS Divendres, .' de juliolde 1999

56 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Josep Jurado. Director sortint del Pins del Vallès

"Fer de mestre és tan dur com qualsevol altra feina' .99

R I T H CASALS

Josep Jurado va néixer a Càce­res, al gener va fer 65 anys. Però va voler acabar el seu vuitè curs com a director i el dinovè com a mestre a l'escola Pins del Vallès abans de donar llum verda a la seva jubilació. Abans d'arribar a Sant (lugat, Jurado havia impar­tir classes durant 20 anys a l'es­cola de Puig-reig (Berguedà). Aquí , a part d ' e n s e n y a r ma­temàtiques, ciències naturals, ciències socials i llengua caste­llana, ha pres bona nota en la seva pissarra mental dels canvis que ha experimentat la societat sant-cugatenca reflectida a través dels alumnes. Tot seguit, ens n'ex­plica uns quants.

- En aquests quasi vint anys la societat ha canviat molt. Com s'ha notat aquest canvi a l'es­cola? - Entre l'escola en què vaig tre­

ballar primer, a Puig-reig, que era molt petita, i el Pins hi havia mol­ta diferència. D'altra banda, quan vaig arribar, l'alumnat que tení­em no s'assemblava gens al que tenim ara. Aleshores eren nens i nenes de tot el poble, ara són només alumnes d'aquest bar- ri. Nosaltres ja teníem consell es­colar, cosa que legalment encara no existia. Pedagògicament, hi ha una nova llei, la LOGSE i tot allò que l'ha seguit. Per tant, tots els processos d'estudi han can­viat moltíssim. Una altra qüestió és que abans els pares delegaven més en l'autoritat del mestre; ara es preocupen més, són més exi­gents sobretot amb els més pe­tits, els controlen moltíssim.

- I més enllà d'aquest canvi d'origen dels alumnes, en què han canviat els nens i les nenes?

- Han canviat molt. Ara els nens tenen molts drets reconeguts. L'alumnat ha canviat en el fet que l'has de convèncer de tot, abans el mestre era l'autoritat i

Jurado s'L· divertit fins a Fúltim dia amb els seus alumnes FOTO: XAVIIARR0SA

ara els has de donar els perquès de tot. — Es més difícil ara ser mestre? - No, perquè per ser mestre

t 'han d'agradar els nens. I t'a­daptes als grans o petits canvis que hi hagi.

"Sant Cugat és una de les ciutats amb més

qualitat d'ensenyament. Lescola pública és de

primera línia"

Fer de mes­tre és tan dur com qualse­vol altra pro­fessió. I com tot, si t'agra­da ets feliç. — Com va­

lora la situa­ció educati­va a Sant Cugat? - Jo penso que Sant Cugat és

una de les poblacions de Cata­lunya amb més qualitat d 'en­senyament. L'escola pública és de primera línia. Es una de les

millors coses que té Sant Cugat. - Encara que sigui des de fora

de les aules, què li agradaria veure que es consolida en el procés educatiu?

- Cada dia s'anirà millorant l'en­senyament dels idiomes. I també la informàt ica . Ara mateix ja te­n im aula d ' i n ­formàtica, q u e utilitzen des dels tres anys.

- I pel que fa als rols dels nens

•:. i de les nenes a l'hora de jugar,

han variat? - Per exemple , els nens se­

gueixen jugant a futbol més que les nenes . Però t ambé hi ha nenes que jugen molt bé a futbol i nens als quals no els agrada el

futbol. En general juguen tant els nens com les nenes a uns i al­tres jocs. - Com sempre, o més? - No, més no. A més, en ser una

escola mixta, s'acostumen a ju­gar junts, sense distincions. - Diuen que sempre hi ha al­

guns cursos recordats and) més estima, és cert?

- Sí. Jo recordo molt, per exem­ple, el primer curs que vaig aga­far aquí a Sant Cugat. El setem­bre de 1980. A Puig-reig sempre havia fet classe als cursos supe­riors i aquí vaig començar amb un quart. Però els alumnes eren fantàstics i els recordaré molt. Al­guns ja són professors d'univer­sitat i també hi ha exalumnes que ja porten els seus fills a l'escola. També recordo molt especial­ment l'últim vuitè curs que va haver-hi a l'escola abans d'aplicar la reforma educativa, el viatge a Mallorca de fi de curs... I als de sisè d'aquest any, amb els quals hem fet piragüisme i hem anat amb bicicleta pel delta de l 'E­bre, també els recordaré molt.

- Es troben a faltar els dos cursos superiors, setè i vuitè? - Eren cursos molt estimats a

l'escola. Ara tot ha quedat com una bassa d'oli. Ens donaven al­guns problemes i més d'una ve­gada, disgustos grossos, però els recordem i els trobem a faltar. - Creu que estarà molt enyo­

rat de l'escola? - Sí. Sobretot de l'ambient dels

matins, dels crits dels infants quan arriben; i tant, que ho tro­baré a faltar... però això no vol dir que no pugui començar una nova vida. També enyoraré els companys, els alumnes d'aquest últim curs, tota l'escola. L'esco­la és una cosa viva que funciona tot el dia i en què sempre hi ha soroll. Estar en silenci a casa o anar-me'n a passejar pel bosc sense sentir tota aquesta canalla per allà corrent... ho trobaré molt a faltar.

Memòria IORDI CASAS

He rebut, com tots els santeu-gatencs, el programa de festa ma­jor dels darrers quatre anys. Per­dó, vull dir la memòria Acció de govern municipal 1995-99. S'a­graeix l'acuradíssima edició, es­pecialment tenint en compte que la paguem entre tots. Per cert, quant ha costat? No obstant això, he de manifestar certs de­sacords amb el contingut. D'an­tuvi, el títol ja anuncia el que es pot esperar. No es tracta d'una memòria institucional de l'A­juntament, sinó d'una memòria exclusiva de l'equip de govern o, per ser més exacte , d 'una memòria de l'acció de l'alcaldia (que és com dir de l'alcalde). Per allò que una imatge val més que mil paraules, em centraré en les fotografies. L'alcalde apareix en una de cada tres imatges, la qual cosa no està gens malament si t e n i m en c o m p t e q u e n ' h e comptat tres-centes vuitanta-vuit. Si només comptem les que apareixen els regidors, l'alcalde hi apareix en totes; els regidors de l'equip de govern, en un 13%, i els de l'oposició, en un 3,2%. En altres paraules, els regidors de l'oposició només apareixen en una de cada cent fotografies. Això no pot estranyar a ningú que hagi llegit la presentació. Hi ha agraï­ments per als "companys dels diversos equips de govern", per als "col·laboradors més directes" i per a "tots els treballadors i to­tes les treballadores de les di­verses àrees municipals". Per a la resta de regidors, ni una menció. Per què, si no mereixen ni sortir a les fotos! Per als que preferei­xen la prosa, tres detalls: la pre­sentació de la Fundació Sant Cu­gat només mereix dues línies (la ressenya més curta que hi he vist); l'apartat economia i finan­ces curiosament és el més curt i, no se sap exactament per què, les dades aquí es remunten a 1987; i no apareix en l'apartat mocions municipals una de les darreres, aprovada amb els vots de tota l'oposició, per la qual s'impedia que la memòria que ara teniu a les mans fos reparti­da en plena campanya electoral. Considero que es van quedar curts. Hi ha memòries que no mereixen ser publicades, per se­lectives i excloents.

L t i t ' t ' f f M

v a UI è PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60

Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs

S.Üfe