Diari de Sant Cugat 130

ELSHCANTONS Divendres, 26 de gener de 1996 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 130»Any IV • 225 pessetes

I Punt i seguit Joan Balada, regidor del grup municipal d'IC-els Verds i director de l'escola La Floresta, qüestiona les possibilitats d'aplicació del nou mapa escolar a Casa de la vila. Plana 4

Els santcugatencs opinen sobre la utilitat del servei militar obligatori a L'enquesta. Plana 6

Josep Basany diu a Les empreses que «els forners s'han hagut de convertir en empresaris». Plana 8

El robatoris en domicilis augmenten-per segon any consecutiu. Plana 9

Els propietaris del restaurant xinès de la rambla Can Mora volen querellar-se contra els presumptes estafadors que han denunciat. Plana 9

L'àlbum fa un recorregut per la història dels mercats que hi ha hagut a Sant Cugat. Plana 10

El nombre de llicències d'activitat ha crescut durant el 95 gairebé el doble que l'any anterior. Plana 11

Grau-Garriga donarà 100 obres a la fundació del tapís que s'instal·larà a la casa Avmat. Plana 12

Josep Maria Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional, reclama l'interès dels santcugatencs pel centre que dirigeix. Plana 13

Sam Abrams, com a membre del jurat del premi Josep Pla, defensa la validesa i la necessitat dels guardons literaris. Plana 15

• Tetrateatre al Centre Cultural

Tetrateatre va representar, divendres i dissabte, al Centre Cultural l'obra Una nit qualsevol. Plana 11

I Esports L'escola d'hoquei sobre herba del Júnior té una plantilla de més de 100 nens d'entre 5 i 11 anys. Plana 22

El Sant Cugat Esport rep el Masnou, líder de la classificació, amb optimisme. Plana 23

Canvien el recorregut de la mitja mar-tó de Sant Cugat per afavorir les marques dels atletes. Plana 23

I Apunts El Monestir de Sant Cugat serà el centre d'atenció de les xerrades d'Amics de la Unesco. Plana 28

La radiografia fa la història i recull les inquietuds de l'Associació de Veïns de Mira-sol. Planes 30 i 31

Presència UB

El súper de la Cooperativa és a punt d'obtenir la llicència

S'està construint una superfície comercial de 1.850 m2 i una botiga de 600

Hi haurà també un edifici de 35 habitatges i un aparcament de 149 places

• Sant Cugat.— L'Ajuntament concedirà en les pròximes setmanes la llicència d'activitats que ha de permetre el funcionament del supermercat de la Cooperativa Vitivinícola. Una superfície comercial d'a

limentació de 1.850 metres quadrats, una botiga d'esports de més de 600, un edifici de pisos amb 35 habitatges i un aparcament de dues plantes amb 149 places integren el complex que s'està construint a la

Rambla del Celler. El projecte conserva i «dignifica» la sala de voltes modernista construïda per l'arquitecte Cèsar Martinell, segons el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa. Plana 3.

FESTA DE SANT ANTONI

La comitiva va passejar-se pels carrers de la ciutat encapçalada per una nova bandera. Foto: J.A. MULA.

La mort sobtada d'un cavall no espatlla la festa dels Tres Tombs • Sant Cugat.— L'alta participació dels santcugatencs i l'accident que va patir una noia mentre es concentraven els cavallistes a l'avinguda del Pla del Vinyet van marcar la tradicional rua de Sant Antoni que es

va fer diumenge pels carrers del centre de la ciutat. La jove va caure del cavall que muntava quan l'animal va morir de sobte. Ràpidament va ser traslladada a l'Hospital General de Catalunya on li van

diagnosticar fractura de tíbia i peroné d'una cama. Afortunadament la fractura va ser neta i no va haver de ser operada. A la tarda es va fer el ball a l'envelat amb afluència massiva de públic. Plana 27.

Confirmen que el Vallès tindrà una parada del

TGV Pany 2004 L'emplaçament definitiu podria ser

entre Sant Cugat i Cerdanyola • Sant Cugat.— El Vallès tindrà una estació de la futura línia Barcelona-França del Tren de Gran Velocitat, després que els representants de les parts implicades en la construcció d'aquesta estació van arribar a un acord divendres. El conseller d'Obres Públiques de la Generalitat, Artur Mas, i el director general d'Infraestructures Ferroviàries del MOPTMA, An-

tonio Monfort, van decidir definitivament que el TGV pararà a la comarca l'any 2004. El que encara no s'ha definit és l'emplaçament d'aquesta estació. La opció que té més possibilitats és construir l'estació en uns terrenys reservats entre Sant Cugat i Cerdanyola, dins el projecte que s'havia previst per a l'ampliació del Parc Tecnològic del Vallès. Plana 7.

DESCALCIFICACIO 'liminar la duresa de l'aigua jprotegint així les seves

instal·lacions d'aigua i electrodomèstics és possible i rentable.

20 ANYS D'EXPERIÈNCIA

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Los amigos de Peter», que es projecta en versió original el dissabte 27 a 2/4 d'l de la nit.

r per al Barca - Saragossa

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per veure el partit del Barca contra el Saragossa, que es disputa el proper diumenge 28 de gener. Les entrades de que disposem són seient lateral, tercera graderia.

X X X

Una proposta per divertir-se amb la meteorologia

Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i didàctic pels fenòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a aprendre 1 indispensables d'«home del temps». El joc porta incorporada una edició especial de l l ibre Qui temps fa? d m e t e o r ò 1 Alfred Rodríg' Picó. Demana la targeta

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir de gran varietat de serveis.

X X

589 62 82 Informació matins: 9 a 10 h. (Siia.

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMI'S! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

3 » Divendres, 26 de gener de 1996

PUNT I SEGUIT COMERÇ

PROJECTE DE L'EDIFICI QUE SUBSTITUEIX L ANTIC CELLER COOPERATIU

Planta baixa (botiga de 650 mz)

Superfície comercial d'alimentació (1.850 rrfi)

Gràfic: EL PUNT

£1 súper de 1.850 m2de la Cooperativa aconseguirà la llicència abans d'un mes L'edifici que substituirà el celler té també una botiga d'esports, 35 pisos i 149 places d'aparcament

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— La Cooperativa Vitivinícola aconseguirà en un termini aproximat de dues setmanes la llicència d'activitats que permetrà, un cop acabades les obres, l'entrada en fun-

L'edifici es va començar a enderrocar fa un any i mig amb l'objectiu de dur a terme un projecte que, promogut per la mateixa Cooperativa Vitivinícola, combinarà tres elements: locals comercials, habitatges i aparcaments, repartits en un solar de 2.400 m2.

El nou edifici s'estructura en cinc plantes, planta baixa i tres nivells subterranis. Fins ara, l'únic que es coneixia —i ho va anunciar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, en el sopar anual de Sant Cugat comerç— és que a l'antic celler s'estava construint una superfície de 1.850 m2 dedicada a l'alimentació que, efectivament, ocuparà la primera planta subterrània de l'edifici. Al nou supermercat hi haurà un espai dedicat a l'elaboració de pa i pastisseria i es vendran els habituals productes frescos de carnisseria, peixateria, verdura i fruites i productes congelats. Una de les possibilitats que preveu la Cooperativa, que presideix Jaume Grau, és la cessió de l'explotació a una empresa especialitzada del sector. L'Ajuntament té previst concedir-li la llicència d'activitats d'aquí a aproximadament dues setmanes, segons ha assegurat el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa; fins llavors, el gerent de la societat, Carles León, prefereix no fer declaracions. «Quan tin-

cionament d'un gran supermercat d'alimentació de 1.850 m2 i una botiga de més de 600, situades en el que havia estat l'edifici del Celler Cooperatiu. El projecte conserva i «dignifica» la sala de les voltes construïdes

per l'arquitecte Cèsar Martinell i preveu, a més, la construcció d'un edifici de cinc plantes destinat a habitatges. Dues plantes d'aparcament i una plaça completaran la nova fesomia d'aquesta zona de la Rambla del Celler.

Les obres de construcció del nou edifici de la Rambla del Celler estan molt avançades. Foto: J.A. MULA.

guem la llicència, ja presentarem el projecte», ha dit a aquest setmanari. El supermercat subterrani estarà connectat mitjançant una escala mecànica amb la planta baixa de l'edifici, on hi haurà una gran botiga de 650 m2 destinada

en principi, segons el projecte, a la venda d'articles esportius per a la pràctica del futbol, el bàsquet, l'esquí, l'aeròbic, el ciclisme i la pesca, entre d'altres. Per tant, la superfície destinada a activitats comercials supera els 2.400 m2.

El projecte de la Cooperativa, que hi invertirà 465 milions de pessetes, es complementa amb els cinc pisos destinats a habitatges —un total de 35— i dues plantes subterrànies reservades per a 149 places d'aparcament.

La dignificació de l'edifici modernista de Cèsar Martinell c.c.

B Feia temps que l'antic edifici del Celler Cooperatiu, situat a la rambla del Celler, havia perdut la seva funció bàsica: la fabricació de vi. Darrerament, les seves dependències s'utilitzaven bàsicament com a magatzem de maquinària i venda de productes del camp a preus econòmics. La disminució radical del nombre de pagesos que conreen a Sant Cugat ha estat la causa principal de la reconversió del celler en un edifici multiusos. L'única part que se'n

salva i que, de fet, es manté intacta és la construcció amb les famoses voltes modernistes de l'arquitecte Cèsar Martinell, un espai inclòs en el catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic de Sant Cugat. Precisament, segons el projecte presentat per la Cooperativa a l'Ajuntament, aquest edifici, abans inclòs en la construcció del celler, queda ara aïllat de la resta de construccions i, en conseqüència, segons destaca el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Franquesa, es «dignifica». De fet, la

cooperativa va cedir aquest espai a l'Ajuntament, el qual ha avançat en diverses ocasions la intenció de convertir-lo en una sala reservada a manifestacions lúdiques i culturals. Aquest era un dels projectes que l'Ajuntament va estudiar per presentar-lo a la Unió Europea i aconseguir una subvenció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FE-DER).

Finalment, la nova construcció, delimitada per la rambla del Celler i els carrers Borrell i Sant

Medir, es completa amb una plaça de totxo situada entre l'edifici de pisos i locals comercials i el de l'arquitecte Martinell, a la qual es podrà accedir des dels dos carrers. «S'ha aconseguit un repartiment de l'espai, deixant de banda l'activitat purament especulativa», destaca el tècnic de l'àrea d'Urbanisme, Jaume Alonso. Aquesta és una valoració amb la qual coincideix Franquesa: «El projecte ha sabut combinar el sector terciari i residencial amb els espais públics.»

Tabasa serà pionera a introduir «targetes moneder» per pagar als túnels

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar dimarts que els túnels de Vallvidrera seran la primera autopista de l'Estat Espanyol on es podrà pagar amb una targeta xip intel·ligent. Aquest sistema consisteix en targetes electròniques que es paguen per avançat i que es van descarregant de diners a mesura que es van utilitzant. L'usuari pot carregar la targeta tantes vegades com vulgui, amb un import màxim de fins a vint mil pessetes. La Caixa de Pensions i l'empresa que gestiona els túnels, Tabasa, estan estudiant com aplicar aquest sistema a aquesta autopista. Si aquest projecte es converteix finalment en realitat, els túnels de Vallvidrera es convertiria en la primera autopista de tot l'Estat Espanyol i una de les primeres d'Europa a disposar d'aquest sistema.

«Aquesta és una proposta que ara mateix tenim sobre la taula i que estem estudiant amb la millor voluntat, perquè d'aquí a pocs dies puguem avançar en aquesta línia», va anunciar el conseller Mas. «Aquesta seria una nova experiència innovadora a Catalunya. Volem que Tabasa provi aquesta iniciativa, que seria la primera a Catalunya i una de les primeres a tot Europa, quant a l'ús de la targeta moneder a la nostra xarxa, començant pels túnels de Vallvidrera», va concloure.

El conseller Artur Mas va anunciar aquesta iniciativa a la presentació d'una targeta similar a Granollers, que servirà per pagar els autobusos urbans i interurbans. Al mateix acte, Mas va dir també que la seva conselleria està estudiant les possibilitats fiscals, jurídiques i financeres de reduir els peatges de les autopistes, entre elles també els túnels de Vallvidrera, que actualment costen 430 pessetes per 10 quilòmetres de recorregut aproximadament.

Les targetes electròniques intel·ligents que funcionaran als túnels de Vallvidrera es va introduir també a començament del curs passat entre els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, que d'aquesta manera poden pagar amb «diners de plàstic» als bars, els quioscs o les llibreries del campus. L'avantatge d'aquesta forma d'abonament és que estalvia el fet d'haver de portar monedes.

AUX VYD S A .

SEGURETAT

Extintors

Sant Cugat del Vallès, v 589 17 99

VENC CASA A LA FLORESTA.

DUES HABITACIONS MES ESTUDI, CUINA, BANY,

SALA MENJADOR, CALEFACCIÓ. DOS

NIVELLS DE JARDÍ PER ENTRAR-HI A VIURE. PREU: 18,5 MILIONS.

TELF. 589 53 33

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

C A S A PE LA V I L A

Joan Balada forma part per primera vegada del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya. Considera que el mapa escolar s'assembla massa a un «inventari» de centres i en qüestiona alguns punts que queden pendents, com ara la distribució geogràfica dels alumnes i el seu transport als instituts. Demana que l'Ajuntament es comprometi en la defensa jurídica dels insubmisos i creu que el PSUC s'hauria de dissoldre perquè IC compleix la funció de ser una força d'esquerres «vàlida per a Catalunya».

JOAN BALADA i CANTERO. Regidor d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds

«La reuniBcació dels comunistes catalans és una discussió del passat»

Joan Balada milita en el PSUC des de l'any 77. Ha substituït les cigarretes negres per la pipa. Foto: J

El professor de lletres i d'esquerres Confessa dues debilitats: l'afició pels còmics (especialment els del tinent Blueberry de Giraud) i la història contemporània; de fet, li queden quatre assignatures per llicenciar-s'hi. Va formar part de la primera promoció que l'any 76 va acabar la carrera a l'Escola de Mestres de la Universitat Autònoma de Barcelona, instal·lada llavors a la Casa de Cultura. Des de llavors, s'ha dedicat a la docència («he fet classes de tot») i actualment és cap d'estudis de l'escola pública la Floresta i professor de socials i català. Per tant, Joan Balada, de 39 anys, respon a

un perfil atípic: viu al centre però treballa als districtes. Es defineix tímid i reconeix que «em costa molt parlar en públic» i que, per aquesta raó, «em poso nerviosíssim als plens». Casat i amb dues filles, defensa la insubmissió i l'exèrcit professional, però un cop els temps van ser diferents, i ell va complir la mili de catorze mesos a Canàries. Milita al PSUC des de l'any 77 i de fet va ser el seu responsable polític a Sant Cugat durant cinc anys; és. però. el primer cop que es dedica a la política en l'àmbit municipal. / c.c.

Joan Balada milita en el PSUC des de l'any 77. Ha substituït les cigarretes negres per la pipa. Foto: J.A. MULA

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— —Fumar en pipa és una filosofia o un vici?

—«Abans fumava cigarretes negres, Habanos o Ducados, però ho vaig deixar per fumar menys... És broma. De fet, fumo en pipa des que tenia quinze o setze anys i m'agrada més... És més reposat. Fumo sobretot a casa, però no massa, perquè estic envoltat de no fumadores. És un plaer i punt».

—Són excessivament optimistes els terminis i les previsions del mapa escolar de la Generalitat?

—«Aquest és el segon mapa escolar que fa l'administració i ha millorat substancialment respecte del primer, perquè concreta més coses. Però continua estant excessivament reduït a un simple inventari dels centres que calen i on se situaran. Nosaltres en principi estem d'acord amb les previsions que s'han anunciat: per exemple, la conversió del Pla Fa-rreres en un institut. Però crec que el mapa escolar hauria d'especificar més sobre les escoles d'art o els conservatoris de música i com articular-les en un àmbit comarcal. Estarà tot això enllestit abans de l'any 2000? De fet, aquestes previsions per a Sant Cugat no estan incloses en el pla quadriennal d'inversions de la Generalitat, però segurament es podrà adaptar sobre la marxa. Després hi ha l'aspecte dels serveis, que el mapa escolar no especifica i que a Sant Cugat preocupa. S'està estudiant ara a partir de reunions amb els instituts, i en tindrem algun amb menjador i transport i altres sense aquest servei».

—Però el sistema educatiu està preparat per assumir una reforma d'aquesta magnitud?

—«Sóc un convençut de la reforma, tot i que discrepo de la forma d'aplicar-se, perquè és cara i no hi ha una llei de finançament. El segon problema el plantejarà aquesta etapa de transició durant la qual conviuen el BUP amb l'E-SO (ensenyament secundari obligatori). És cert que hi ha garantia que l'any vinent no faltaran places per a tots els alumnes que accedeixin al primer curs de la reforma, però què passarà el segon i el tercer any? També es plantegen problemes en la distribució geogràfica de l'alumnat. Per exemple, si l'Arnau Cadell no té transport, penso en els alumnes de les Planes. No dic que s'hagi de crear un transport escolar específic, però potser es podrien reforçar les línies urbanes d'autobús».

—De qui és el mèrit que certes escoles públiques estiguin saturades i en canvi a d'altres els sobrin places?

—«Home, l'escola pública ha tingut històricament una dificultat, que és la creació d'un equip de mestres i un nucli que tingui les coses clares i condueixi l'escola cap a un objectiu determinat. A més, durant molt temps l'escola pública ha estat un laboratori. Per exemple, a principis dels anys vuitanta, amb la catalanització. Això, en alguns llocs, va comportar mol

tes discussions i trencaments dels claustres i això repercutia en la coherència de la línia educativa i en la imatge de l'escola. 1 algunes van perdre alumnat que després costa molt recuperar».

—Aquests són els motius fonamentals?

—«N'hi ha d'altres. També hi influeix el factor geogràfic. Una proposta atractiva pot donar un increment de demanda per part d'alumnes del centre de la ciutat. Quan jo vaig arribar a la Floresta, teníem més d'un 50% d'alumnes que venien del centre, de la zona de la carretera de Cerdanyola. Quan es va crear l'escola Coll-serola, aquests alumnes s'hi van traslladar. 1 també influeix el nivell sociocultural. Per exemple,

nosaltres hem rebut tradicionalment molts nens de les Planes i jo he sentit sovint a Sant Cugat l'argument de pares que no porten els fills a la Floresta perquè hi ha nens de les Planes».

—El seu grup va advertir sobre els efectes que l'ampliació del Parc Tecnològic tindria sobre Sant Cugat i ho emmarcava en una reflexió sobre el perill de crear continus urbans entre les ciutats. S'està estirant massa la corda?

—«Fa temps que advertim que el Vallès s'està convertint en una àrea de serveis de Barcelona. D'altra banda, és un lloc de pas de tota la vida, creuat per vies de comunicació. Estem al costat de Barcelona i això marca, però cal debatre quines mesures correc

tives es poden aplicar. Nosaltres pensem que l'organització comarcal de Catalunya no és la més adient, perquè la realitat ha canviat molt des que es van crear. Cal una coordinació més global, per exemple, en el cas del transport: no hi ha cap programa de connexió entre els municipis del Vallès».

—També va defensar vostè la moció del seu grup sobre la insubmissió. No es va arribar a debatre, però en tot cas l'Ajuntament s'ha compromès a donar suport als insubmisos. Com s'hauria de concretar aquesta promesa?

—«Primer, amb informació sobre les tres possibilitats: mili, prestació social o insubmissió. De fet, jo he canviat d'opinió sobre aquest

tema, perquè havia estat partidari que la PSS es fes als ajuntaments. Segon, que es garantís l'existència d'un departament d'assessorament jurídic que impliqués un compromís de defensa dels insubmisos de Sant Cugat en cas que tinguin problemes».

—Julio Anguita va arribar a amenaçar amb un reforçament del Partit Comunista Català si el PSUC opta per dissoldre's. Seria partidari d'aquesta dissolució?

—«Sóc un militant hivernat volgudament. En el seu moment vaig defensar l'aposta total per Iniciativa per Catalunya. I actualment, crec que és l'estratègia vàlida per a la creació d'una força d'esquerres vàlida a Catalunya. IC ha de ser un projecte que aglutini, com a síntesi i no com a suma, diverses tradicions, entre elles la comunista del PSUC. I sóc dels que crec que, en el seu moment, el PSUC hauria d'haver convocat un congrés de dissolució, perquè s'havia acabat un cicle. Per a mi, hagués estat una mort més digna. Les circumstàncies no ho van permetre, però de facto ha estat pràcticament el mateix. La reunifica-cíó dels comunistes catalans és una discussió del passat; en tot cas, del que es tracta és d'impulsar i esclarir el projecte dTC, perquè queden encara molts tics interns i d'organització».

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996 PUNT I SEGUIT 5

SERVEIS

QUINS AVANTATGES SUPOSARIA EL TRASLLAT DEL REGISTRE DE LA PROPIETAT?

Antoni Mora Augusta Serveis

• «Ens estalviaria molts desplaçaments. A vegades, la documentació del registre ta necessitem urgentment i per això hauríem d*anar cada dia a Terrassa, cosa que ens faria perdre molt de temps. Per tant, esperem fins a tenir acumulades dues o tres gestions i els tràmits de compravenda s'alenteixen. Beneficiaria també la feina dels advocats en general.»

Marta Garcia River

• «Si hi ha un client interessat en una casa, a nosaltres ens toca llavors fer molts viatges a Terrassa per comprovar l'estat de la finca Això en cas que es tracti, és clar, de propietats de segona mà,- i no d'obra nova. El trasllat del registre ens facilitaria molt les vendes i ens faria el cami molt més fàcil».

Pere Porta Finques Saka

• «La proximitat dels serveis sempre és bona. Tot i que els API i els administradors de finques podem obtenir la informació per fax, seria aconsetable que l'oficina fos a Sant Cugat, perquè el registre serveix per comprovar si les finques estan pendents d'embargaments o hipoteques. És una informació que demana qualsevol comprador.»

Carles Gironella Finques Gironella

• «Haver-nos de desplaçar a Terrassa té un defecte principal, que és la lentitud en els tràmits necessaris quan una finca està a punt de vendre's. Nosaltres hi anem uns dos cops a la setmana. Tenint en compte el volum de gestions immobiliàries que es fa a Sant Cugat, seria molt necessari.»

Carmelo Martínez Sïlo

• «Avantatges, tots, i com més aviat es posi a Sant Cugat, millor. Seria molt més còmode per tramitar qualsevol document»

Gràfic: EL PUNT

El trasllat del registre de la propietat «facilitaria» la compravenda de finques

Fls agents immobiliaris es queixen de la «lentitud» dels tràmits que ara s'han de fer a Terrassa CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Els agents de la propietat immobiliària i responsables d'oficines de compravenda de finques consultats per aquest setmanari han coincidit, sense excepció, que si

hi hagués un registre de la propietat a Sant Cugat «ens evitaríem moltes molèsties», «se'ns facilitaria molt el camí» i s'accelerarien els tràmits que s'han de seguir inevitablement en aquests processos. Aquesta ha estat la res

posta a la petició que ha formulat l'Ajuntament perquè Sant Cugat tingui el seu propi registre i no sigui per tant necessari fer les consultes al de Terrassa, on l'any 95 es van tramitar dotze mil expedients de Sant Cugat.

El trasllat del registre de la propietat «és tan necessari com el mannà caigut del cel». Així de contundent s'ha manifestat el gerent de l'agència Imdesa de la plaça Octavià, Antoni Castelló. «Seria molt més còmode i ens evitaria els problemes que tenim ara de lentitud en els tràmits». Castelló recorda que abans de comprar o vendre qualsevol propietat —ja sigui un pis, una casa o una finca— cal fer una consulta prèvia al registre número 2 de Terrassa, d'on depèn actualment Sant Cugat, «per comprovar si sobre aquella propietat pesa, per exemple, una hipoteca». I aquesta situació es repeteix cada setmana, malgrat que són els notaris els que assumeixen bona part dels requisits imprescindibles per la compra d'una casa. A més, el gerent d'Imdesa es queixa de la lentitud del registre de Terrassa. «Últimament han posat més gent,

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va defensar la necessitat que el govern estatal eximeixi de pagar l'impost sobre el valor afegit als municipis, en una ponència que va exposar al consell nacional de l'Associació Catalana de Municipis, que es va celebrar dissabte passat a Martorell. L'associació traslladarà al govern estatal les propostes exposades a la ponència per l'alcalde.

En les seves conclusions, Aymerich assegura que «l'administració local no pot rebre el mateix tractament fiscal que qualsevol

però fins ara havia estat un absolut desastre». Antoni Mora, responsable de l'agència Augusta Serveis del carrer Francesc Moragas, coincideix amb aquesta opinió. «Pensa que a vegades hem hagut d'esperar sis mesos per aconseguir registrar una finca a Terrassa», assegura. Per tant, el procés es retarda d'una forma «horrorosa». A aquest factor se suma una qüestió pràctica: «anar-hi et suposa perdre tot un matí. Per tant, esperem a tenir acumulades dues o tres gestions». A vegades, però, «la informació que necessites és urgent», i el viatge de rigor és inevitable. Carmona calcula que, com a mínim, la seva oficina fa de deu a trenta desplaçaments al mes i recorda que aquesta situació no afecta només els agents immobiliaris. Un advocat que hagi de sol·licitar un embargament derivat, per exemple, d'un taló sense fons, necessitarà anar al registre.

particular en la prestació de serveis obligatoris o en l'adquisició de béns públics». El document conclou que el govern de l'Estat busqui «els mecanismes per al retorn o compensació de 1TVA en totes aquelles operacions i inversions referides als serveis essencials que han de prestar els municipis».

L'alcalde de Sant Cugat va destacar la importància de la unió dels municipis per despertar l'interès del govern estatal. «Aquest és un tema que s'ha discutit molt, i molts municipis consideren que és una bestiesa que es continuï mantenint l'IVA als ajuntaments,

O un altre que intervingui en un litigi de propietats rebudes en herències. I n'hi ha més: «el llibre d'actes de la constitució de qualsevol comunitat de propietaris també ha de quedar registrat a Terrassa». En definitiva, que aquest tràmit afecta nombrosos processos, tot i que els més habituals, segons els mateixos agents, són comprovar si la finca que es vol vendre té un embargament o una hipoteca pendent.

Com més aviat millor

Tots els agents consultats coincideixen que el trasllat del registre seria una bona notícia, però n'hi ha que tenen pressa. «Quan abans vingui, millor», reclama Carmelo Martínez, responsable d'Stilo, al carrer Valldoreix. En el mateix sentit, Marta Garcia, cap de l'oficina que River té a la plaça Octavià, remarca que el trasllat, si es concedís, «ens facilitaria molt

perquè hi ha molts exemples que demostren que és així, però potser no s'ha fet mai una força com la de l'ACM, que la integren 640 municipis, per presentar una queixa davant el govern espanyol.» Aymerich va assenyalar que la Federació Espanyola de Municipis i Províncies ho havia intentat, «però no arribant a la concreció que hem assolit nosaltres». L'alcalde va destacar que si bé «no se solucionarà res d'entrada», aquesta és una bona manera d'insistir sobre el problema davant l'administració estatal, «que esperem que algun dia s'adoni que això és una barbaritat».

les vendes i ens faria el camí molt més fàcil». Garcia recorda, però, que aquests tràmits afecten exclusivament els pisos i cases de segona mà, perquè en el cas de noves contruccions, la documentació la facilita el mateix promotor. Carles Gironella, responsable de Finques Gironella del carrer Plana Hospital, afegeix un nou argument a aquesta necessitat: «el volum urbanístic i immobiliari d'una ciutat com Sant Cugat fa que aquest servei sigui imprescindible». El que afegeix Pere Porta, de Finques Saka, al carrer Valldoreix, és de pur sentit comú: «la proximitat dels serveis sempre és bona». De moment, l'Ajuntament ha fet la petició, que està pendent de resposta per part de la Generalitat i el Govern Central. Tot i això, segons l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, les possibilitats d'aconseguir-ho són d'un noranta per cent.

Estudis:

El programa 200 de «Didascàlia» recrea els «Exercicis d'estil» de Queneau

SÍLVIA BARROSO H Sant Cugat.— El programa Didascàlia, de Ràdio Sant Cugat, celebrarà avui que arriba a l'edició número 200 amb una lectura dramatitzada d'Exercicis d'estil, de Raymond Queneau. Jordi Bosch, que actualment roda la telesèrie Nissaga de poder, Anna Güell, del repartiment de Galileo Galilei, i Lluís Soler, que fins fa poc ha estat representant La festa del blat, són els actors que participaran en el programa de celebració, preparat pel conductor de l'espai, Pep Tugues. Segons ha explicat Tu-gues, aquest especial es presentarà com «un petit muntatge teatral, un divertiment del qual l'espectador només percebrà el so, les veus». Després de la lectura de 13 dels 90 textos escrits per Queneau per explicar un mateix fet sota diferents punts de vista a Exercicis d'estil, Tugues i Maribel Cayuelas —la conductora del programa Dies de ràdio en el qual s'inclou Disdascàlia— participaran en una tertúlia amb els actors. Serà una conversa que, segons Tugues, reproduirà el que podria ser el diàleg dels intèrprets d'una obra de teatre després de la funció. Aquest joc a què Tugues convida no és estrany en la línia del programa. Des del gener de 1991, Disdascàlia ha intentat «donar als oients la informació necessària per gaudir de la cartellera teatral». La idea parteix del mateix títol, que defineix en el llenguatge del teatre les anotacions al marge que els autors fan per donar pautes d'interpretació als directors. Amb aquest esperit divulgador, el programa ha incorporat sempre elements lúdics, com és la Carta al director, que cada setmana es llegeix per fer la valoració d'un muntatge. A més d'oferir una crítica, l'espai es basa en les entrevistes en directe amb actors i directors d'obres que s'estiguin representant a Barcelona i les rodalies i, sobretot, des de la posada en marxa del Centre Cultural de Sant Cugat, dels muntatges que es poden veure al Teatre-auditori. Disdascàlia s'emet cada divendres a les 12 del migdia.

M l 39/06062 M l 39/06062

S E G U R E T A T

Portes FmM Blindades QA Sant Cugat del Vallès, v 58917 99

MUNICIPIS

Aymerich proposa que el govern estatal no cobri l'IVA als ajuntaments

- PAS A PAS. UN ITINERARI PER SANT CUGAT (II i III). - DE SUPLANTACIONS, MENYSPREUS I REVERSIONS - ASPECTES DEL PODER POLÍTIC LOCAL A LA BARCELONA DEL TRIENNI 1820-1823. - EL MONESTIR DE SANT CUGAT: DESAMORTITZACIÓ I GESTIÓ EN EL SEGLE XIX. - QUIN MUSEU PER A SANT CUGAT?

A la venda a les següents llibreries sonteugatenques: Alexandria, Cami, El Quiosc, Jordi, López Paideia Paper paper. Planas i Xamfrà.


L ' E N Q U E S T A • Es vostè partidari de la «mili» obligatòria?

&/~f~ "ï̂ psgS^:.;

Israel Hernando

19 anys Estudiant

• «No, perquè, al cap i a la fi, ete fan fer la mM i després no els envien enlloc, els tenen allà nou mesos i després els deixen anar. Penso que seria molt millor professiona-litzar l'exèrcit.»

ESTÀ VOSTÈ A FAVOR DEL SERVEI MILITAR OBLIGATORI? '^^^^^•T^^^^p-ySww^^m^

18 anys Estudiant

• «Jo no hi estic a favor, perquè et parteix els estudis. Estàs fent la carrera, o una altra cosa, has d'anar a la mili, tornar a començar... Jo no veig que sigui tan important anar ala ml.»

Eduard Garcia

18 anys Estudiant d'arquitectura

• «D'una banda estic d'acord amb la idea d'un exèrcit professional, però cada cop som menys gent jove i més objectors o insubrnisos. Això encariria torça l'exèrcit i repercutiria en ete impostos.»

5h

La mili obligatòria no és un plat de gust per als setze santcugatencs que han volgut respondre a l'enquesta. Alguns ja han fet el servei militar i altres són objectors. Entre els que han fet la prestació, les opinions tampoc no són afalagadores: alguns consideren que han

fet una feina sense cobrar durant més temps que els soldats que fan la m/7/. L'opinió general és que el servei militar és obsofet i convindria suprimir-lo. Tampoc no creuen que

s'hagi d'imposar un servei alternatiu per als que no volen «complir amb la pàtria».

Aquesta enquesta ha estat feta per Àngato Castuera els dies 19 i 22 de gener a la plaça del Doctor Galtes •Ma

Niaria Josep Tàrrega

20 anys Estudiant

• «La meva raó principal per rebutjar la mili és perquè et trenca totalment la vida quotidiana. És una raó prou important com perquè els governants es plantegin suprimir-la»

19|pv» EsturJant de densa

• «No sóc partidària que obliguin ete no» afer el «er-veimitar.Tln© un company que està a Fiança asturJant i Tany que ve haurà de tomar probablement Aixf trencarà la seva carrera.»

29any»·vi.^1f#||

*BS

• «Jo penso que la m* s'ha de fer més curta, però també s'hauria de professionalitzar rexèrciL perquè així es reduiria el temps de mi, però no relimlnaria. A mi em va bé fer-la.»

• «Noesficafavorderexèr-cM. Potser ós un «pic molt <§-M d'aconseguir, però la millor solució seria lluitar per eliminar rexèrcft No soc partidari ni tan sols siona1.»

• «Sóc partidari d'allò que més convingui, sense ideologies ni moraBnes barates. Si eliminar el servei rrütar significa que jo me'n lliuraria, seria perfecte, ideal.»

• «JoFhe dua de temps. sos de no fer sa absurda, contradeia substitutòria.»

> «Jo em vaig Surar deia , ' jüft par sort però no m'hau-

aeri a feries coses bae no .^Esunfastjç.»


INFRAESTRUCTURES

El ministeri confirma que el TGV pararà al Vallès el 2004

La ubicació més probable són uns terrenys situats entre Sant Cugat i Cerdanyola CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat— Estació al Vallès sí, estació al Vallès no. L'estira i arronsa que han protagonitzat la Generalitat, l'alcalde de Barcelona i el Ministeri d'Obres Públiques i Trans-

La polèmica va quedar tancada divendres amb les declaracions del conseller de Política Territorial, Artur Mas, i el director general d'Infraestructures Ferroviàries del MOPTMA, Antonio Monfort. El Vallès tindrà una estació de la futura línia Barcelona-França del TGV, una possibilitat que ha tingut fins ara un defensor principal, la Generalitat, i, aparentment, un únic detractor: l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Entremig, la posició ambigua del MOPTMA i del seu responsable, Josep Borrell. L'estació del Vallès seria complementària de la de la Sagrera de Barcelona i està pensada per donar servei a una comarca de més de 700.000 habitants. El conseller va assegurar, sense concretar res més, que el govern estatal ha acceptat aquesta proposta. Actualment, hi ha una reserva de terreny en el projecte d'ampliació del Parc Tecnològic de Cerdanyola, molt a prop del terme de Sant Cugat. Això fa pensar que aquest seria el seu emplaçament definitiu, i quedaria descartada la segona opció amb la qual s'havia especulat: aprofitar l'estació de Renfe de la línia el Papiol-Mollet, una proposta que

ports s'ha allargat durant dos anys. Divendres, la Generalitat i el mateix ministeri van tancar la discussió: el tren de gran velocitat (TGV) que unirà Barcelona amb França tindrà una estació al Vallès l'any 2004. El que ningú

ha concretat és l'altre punt en discòrdia: l'emplaçament definitiu d'aquesta estació. La possibilitat que té més força són uns terrenys reservats entre Sant Cugat i Cerdanyola dins el projecte d'ampliació del Parc Tecnològic.

El projecte d'ampliació del Parc Tecnològic reserva uns terrenys per a l'estació del TGV. Foto ELS 4 CANTONS.

havia defensat l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat. Segons La Vanguardia, Maragall va trucar al president, Jordi Pujol,

després d'assabentar-se'n, per preguntar-li què pensa fer la Generalitat amb aquesta estació. Borrell va respondre a Maragall que

si vol polèmica «que se la busqui en un altre lloc» i va qualificar d'«encertada» la instal·lació d'una parada del TGV al Vallès.

Rivadulla lamenta que no s'hagi aprovat la llei de l'avortament • Sant Cugat.— La diputada al Congrés d'Iniciativa per Catalunya, Mercè Rivadulla, va expressar la seva decepció perquè el grup socialista no va tirar endavant l'aprovació de la llei del quart supòsit de l'avortament pels interessos del pacte amb Convergència i Unió, durant la passada legislatura. La diputada de la federació d'esquerres va manifestar aquesta decepció a la xerrada que va organitzar la secció local d'Iniciativa per Catalunya a la Casa de Cultura dijous passat.

Mercè Rivadulla va assegurar durant aquesta xerrada que la dona hauria de ser l'única amb capacitat per decidir sobre la vida de l'embrió. El grup d'IC-Els Verds ja va votar a favor de la llei d'interrupció de l'embaràs el 14 de desembre, però la llei no es va poder ratifcar al Senat perquè abans s'havien dissolt les Corts. / À.c.

Els 4 Cantons s'exhaureix als quioscos i llibreries • Sant Cugat.— El número 129 del setmanari Els 4 Cantons, corresponent a l'edició del passat divendres, dia 19 de gener, es va exhaurir a tots els quioscos un dia després de posar-se a la venda. La tirada era de 2.000 exemplars. En aquell número, s'informava a la portada sobre la denúncia interposada contra un policia estatal per presumpte estafa i del projecte de construir un McDonald's i un complexe de cinemes a la Gui-nardera. A més, s'incloia, entre d'altres, una entrevista amb l'actriu Mònica Van Campen i es recollia la història del Casal d'Avis de Sant Cugat. / ELS 4 CANTONS.

FINANCES

1996, una nom oportunitat

A cabem d'acomiadar l'any 1995 amb importants decisions fiscals i financeres per als anys vinents: s'han

aprovat increments de les ordenances fiscals amb la incorporació de la discutida nova taxa de sanejament i tractament de residus, i s'ha aprovat un pla financer 1996-1999, que arriba amb retard, però que hauria de ser un inst rument imprescindible per donar un principi de viabilitat a les finances locals. La nostra posició davant de la nova taxa i del pla financer va ser crítica. Així ho vam manifestar extensament al ple. Però no per crítica s'ha de titllar de negativa, ni per extensa de pesada. Vam exposar el nostre criteri, i proposàvem canvis que el milloressin. L'equip de govern, l'oposició, el públic, i els mitjans van suportar l'exposició del nostre grup, i, malgrat tot, la nova taxa i el pla van ser aprovats en els termes formulats per l 'equip de govern CiU / E R C .

Ara, el grup socialista, en vista de la imminent presentació del projecte del pressupost per a 1996, comparteix amb IC-Els Verds el criteri —ja exposat pel seu portaveu en aquestes planes— que es fa necessari un pacte de tots els grups municipals per arribar a uns pressupostos consensuats. Quan proposem consens, en cap moment estem pensant en adhesió a cegues a la proposta de l 'equip de govern. Ni ha de representar necessàriament la renúncia a les actuacions que hem fet i farem en defensa dels interessos de sectors afectats de forma discriminatòria per les recents mesures fiscals. El pacte ha de passar, ne-

ANGEL CASAS i BOLADERAS

En la línia d'IC-Els Verds, el portaveu del PSC insisteix que cal consens entre totes les forces per remuntar la situació econòmica municipal i reclama

tres actuacions: contenir la despesa, aclarir la xifra exacta del dèficit —que situa en 4 mil milions reals— i redactar un pla d'inversions.

cessàriament, per completar el pla financer en alguns punts que l'equip de govern ni tan sols ha previst i que creiem d'una importància capital.

En primer lloc, prendre mesures de contenció de despesa corrent que impliquin el màxim de rigor en l'execució del pressupost i en la racionalització de la despesa. Això exigeix un especial esforç de gestió, tant dels ingressos com de les despeses. El nostre grup entén que s'ha d'encetar una política de racionalització que pot comportar mesures difícils que representin un gir en els comptes de l'Ajuntament, dels seus o r g a n i s m e s a u t ò noms i de les societats municipals, sense que necessàriament s'hagi de recórrer al recurs fàcil d'augmentar els impostos. Més enllà de la subjecció o no als límits legals de determinades ràtios financeres, es tracta d'assegurar la generació de recursos suficients per garantir la viabilitat econòmica i financera de l'activitat municipal, sense disminució en la qualitat i quantitat

«Cal defugir de propostes

triomfalistes i irrealitzables (...) si això comporta un

alentiment del ritme inversor que la ciutat mereix,

necessita i exigeix, especialment en els

sectors, àmbits i barris més

abandonats en aquest aspecte»

dels serveis. En segon lloc, emprendre les

actuacions necessàries per aclarir la situació dels 5.300 milions pendents de cobrar —que encara no estan comptabilitzats com a dèficit— que són la causa principal de la morositat envers els cre

ditors. Som conscients que només un baix percentatge d'aquests ingressos pendents són realitzables —potser arribarem als 2.300 milions?—, però la resta són incobrables, i, per tant, quan s'aclareixi el seu estat real, esdevindrà indefectiblement pèrdua, i el dèficit, comptabilitzat ara en 1.315 milions, passaria a ser de més de 4.000 milions. Si es fa aquest exercici de realisme financer, de t r a n s p a r è n c i a comptable —exercici

que correspon únicament i exclusivament a l'alcalde i que depèn de la seva voluntat política de fer aflorar el dèficit— i s'ofereix al ciutadà la imatge fidel del que està passant a les arques municipals, caldrà prendre mesures per superar-la. El nostre grup, amb el consens de tots els grups de

l'oposició i en aquestes condicions, es presta a col·laborar amb l'equip de govern per dissenyar un autèntic pla financer que ens indiqui el camí de la viabilitat econòmica.

En tercer lloc, recordem que cal afegir l'endeutament financer —és a dir, els préstecs a llarg termini que les entitats financeres han donat a l'Ajuntament per tal d'executar les inversions—, el qual puja a un total de 4.157 milions. El nostre grup és conscient —per imperatius de realisme financer— que en aquest punt cal reconstruir el pla financer, exercir un examen de consciència i buscar una sortida a llarg termini, per dura i poc presentable que sigui. Però cal defugir de propostes triomfalistes i irrealitzables, i oblidar-nos de l'objectiu del pla de reduir les ràtios d'endeutament molt per sota dels límits, si això comporta un alentiment —o paralització— del ritme inversor que la ciutat mereix, necessita i exigeix. I especialment en els sectors i barris més abandonats en aquest aspecte en els darrers vuit anys.

En quart lloc, i molt vinculat al paràgraf anterior, s'imposa la redacció d'un pla d'inversions que centri la seva atenció en les in-fraestructures urbanes i de caràcter social dels barris, districtes i el centre urbà. No és vàlid l'ar

gument de les dificultats financeres actuals per postergar les promeses escoltades de fa temps respecte a aquestes inversions. L'expansió del municipi té un cost, però aquest cost s'ha de finançar especialment pels mateixos beneficiaris de l'expansió, per la via de les figures tributàries que els afecten: contribucions especials, plusvàlua, llicències... Per contra, la rehabilitació, arranjament i posada al dia de les infraestructures ja existents, sovint massa antiquades i inadequades per suportar la pressió de l'expansió sobrevinguda i accelerada del municipi, requereix un seguit d'actuacions inversores que han de ser finançades per l'Ajuntament, i en especial pels recursos addicionals induïts per la mateixa dinàmica de creixement. Això es tradueix en augments de les bases fiscals de l'IBI, r iAE i l'impost sobre vehicles.

El pressupost de 1996 és una nova oportunitat per iniciar el camí de la recuperació si volem realment mantenir uns nivells d'habitabilitat, de qualitat de vida i de sostenibilitat del nostre entorn. I no diem que és l'última, però recordem que el creixement de la nostra ciutat té un sostre (65-70 mil habitants) i el creixement que s'està produint ara, també amb un sostre marcat peT l'oferta de sòl industrial i de serveis. La nostra preocupació ara és que, a mitjà termini, la manca de reacció i previsió financera aboqui l'Ajuntament a modificar els actuals plantejaments d'ordenació del territori, per tal de sobreviure. Ara hi som a temps, però cal fer-ho entre tots.

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 19%

L E S EMPRESES»Valkspà

Josep Basany, conscient que la unió fa la força, va associar-se amb cinc forners més de Sant Cugat i la Floresta per reduir els costos de producció del pa, que fins aleshores havia fet cadascú al seu propi forn. Dissset anys més tard, Vallespà subministra pa a escoles, hotels i televisions. El pa ha deixat de ser un aliment de primera necessitat. Els nous hàbits de la societat han obligat a produir-ne menys però més variat i la demanda exigeix també que els forns fabriquin molta més rebosteria.

J O S E P B A S A N Y . Gerent de Vallespà

ANGHI.S CASTUERA W Sant Cugat.— La creació d'una cooperativa va ser fruit de la crisi econòmica?

—«L'any 1977 ens vam reunir sis forners, quatre de Sant Cugat i dos de la Floresta, que, per dificultats laborals, vam decidir unir esforços. En aquella època, cadascú de nosaltres es feia el pa a casa seva. amb quatre o cinc treballadors, i eren uns moments delicats. Vam pensar a fabricar el pa conjuntament i distribuir-lo per les nostres pròpies botigues. Així, eliminàvem costos, perquè la situació econòmica era molt difícil. El projecte va ser una realitat l'any 1979.»

—Com han canviat les coses en setze anys?

—«Quan es fan els canvis, tots es pensen que es fan per a bé. Les coses han canviat en el sentit que abans es menjava molt més pa. El nivell de vida no era tan alt com ara. Nosaltres aleshores elaboràvem entre 10.000 i 12.000 barres de pa cada dia. Ara, es consumeix menys pa i a canvi s'elaboren més especialitats.»

—A banda del nivell de vida, els metges van recomanar durant molt temps que no se n'abusés.

—«Mira, et llegiré una frase del Nèstor Lujàn: 'El pa rep la ignorància dels metges." Aquesta frase, dita per un gastrònom, periodista i escriptor de la categoria de Nèstor Lujàn, demostra que s'ha exagerat en aquesta qüestió. A les festes de Nadal que acabem de passar, els quatre o cinc quilos que s'ha engreixat cadascú, pocs seran a causa del pa. Tots són de canelons o de torrons. Tot en mesures extremes és dolent, no el pa sol.»

—Com es va prendre la gent de Sant Cugat el fet que es fabriqués pa en una panificadora?

—«Ara ens hem consolidat. Però m'agradaria destacar que al principi la gent tenia la sensació que fèiem el pa industrialitzat, i no hi ha res més lluny de la realitat. Qualsevol forner artesà avui en dia té una màquina de pastar, té una bolejadora, té una màquina de fer barres... Nosaltres l'únic que vam fer va ser ajuntar-nos per fer aquesta indústria artesanalment.

»Un canvi substancial que hem notat és la xarxa de distribució, que quan vam començar era impensable. Per què? Perquè ens hem anat adequant als avenços que exigia el sector. Nosaltres ara ens hem anat situant. Tenim fins a vint punts de venda a Sant Cugat, que regentem directament nosaltres, i d'altres a qui venem el pa. A part d'això, tenim botigues a Rubí, Cerdanyola i Ripollet. Servim a restaurants, a hotels, com ara el Novotel, servim a la Farga, la Vall o el Viaró, servim a empreses de càtering, portem pa a Televisió Espanyola, a TV3, a Esade, al Palau Sant Jordi, a l'Estadi Olímpic... Tot això no es fa de la nit al dia, és la conseqüència de molta feina continuada i d'oferir un bon ser-

«Els forners hem hagut de tornar-nos més empresaris»

Josep Basany, al despatx de la panificadora Vallespà, des d'on surt pa per a una bona part de Sant Cugat i les poblacions de la rodalia. Foto: J.A. MULA.

Pa de tots els | |R tamanys i per a tots

els gustos

Josep Basany reconeix que el gremi de forners ha hagut d'especialitzar-se per impulsar el negoci. Les fleques presenten ara totes les varietats del pa, amb cereals, amb oli, amb llavors, amb sal o sense. Aquesta ha estat la solució que s'ha donat a la forta demanda dels consumidors, que mengen molt menys pa que vint anys enrera, tot i que volen més filigranes. Abans, la peça de mig quilo era estàndar. Ara, el que més demanen són les flautes a l'estil francès. Segons Josep Basany, la peça de pa que mai no passarà de moda és la de pagès. És un clàssic. «No s'ha notat gens el canvi en el consum. Sempre se'n compra». També ha variat molt el preu. El pa era un aliment bàsic fa anys, en part perquè era més econòmic. Igual com han variat les especialitats, també s'ha ampliat la varietat i els forns ofereixen ara pastes i dolços de tots els tipus. «El forner, abans, separava una mica de massa per fer quatre madalenes. Ara, preparem cruasans de tots els tamanys, farcits o sols, amb mantega, i moltes altres pastes. A l'empresa, hem hagut d'ampliar l'espai on fèiem la reposteria. Abans hi havia cinc o sis treballadors preparant pastes, i ara en tenim més de quinze ». Segons explica Basany, la figura del flequer també ha canviat molt en aquest sentit. «Hem evolucionat, perquè el forner havia estat una mica rústic». /À. c».

—La seva parada va ser una de les «estrelles» a la fira Sant Cugat Actiu de l'abril.

—«Nosaltres allà ens vam obrir al públic i vam demostrar veritablement com som. Actuem artesanalment. Allà vam crear un petit obrador i fèiem el pa davant del públic. Us espantaríeu si sabéssiu els quilos de coca que vam arribar a fer l'últim diumenge de la fira. Tenir aquell èxit i mostrar a la gent com fem les coses ens va omplir de satisfacció. S'ha trencat aquesta barrera que hi havia amb la gent que pensava que el pa de panificadora no és bo.»

—Com han assumit la competència de bars, botigues i establiments que poden servir pa calent?

—«Abans el pa estava més controlat per les administracions, com ara ho estan el tabac o la gasolina.

Era un article molt dirigit, fins que es va liberalitzar. A partir d'aleshores hi havia preus i peces lliures, i els primers trencadors van ser les grans àrees, perquè el cert és que estàvem massa lligats. La liberalització ha comportat també més competència. Avui en dia, el forner s'ha convertit en un empresari. El fred industrial, que permet congelar la massa, ha variat la manera de fer el pa, però no el seu concepte. El forner treballa una mica més amb el cap i menys amb les mans. Ja no treballem tota la nit, tot i que aquí hi ha treballadors que continuen fent-ho, hi ha coses que no canvien. Però treballem una mica més de dia i una mica menys de nit.

»E1 pa precuit és un invent que va venir de França. La massa s'ha fet i fermentat, s'han passat les

barres cinc o sis minuts pel forn i s'ha congelat. Aleshores, a la botiga o al bar s'acaba de coure davant del públic. Jo no estic ni a favor ni en contra d'aquest pa. Però sí que m'agradaria que el client conegués la diferència. Ara no és estrany que a qualsevol hora del dia hi pugui haver pa calent. Però, atenció, no és el mateix pa elaborat artesanalment i cuit sense trencar-hi el punt.»

—Això, el consumidor no ho acaba de veure?

—«Jo entenc que això està molt bé, per exemple, per als bars i restaurants, perquè poden oferir pa calent tant a les set de la tarda com a les dues de la matinada. I això, per al client que necessita l'entrepà en un moment molt concret, és fantàstic. Però no és un pa per menjar tot el dia. Tothom s'ha tornat més còmode. La gent

esmorza a casa i no s'emporta l'entrepà. Les mestresses de casa compren ara pa al matí per al nen, a migdia per dinar, i encara baixen a la tarda per poder-ne menjar al sopar. Per nosaltres és perfecte, perquè com més vegades entri la gent a la botiga més possibilitats hi ha de vendre. Però això ha desvalorat el pa. Jo no vull dir si el pa d'abans era millor que el d'ara. Però la proliferació de 'punts calents' és una gran preocupació del sector.»

—Però la competència també es positiva per activar-lo.

—«Nosaltres ens havíem acomodat. Sabíem que havíem de fer cada nit tantes barres i que al matí les vendríem. El forner era un home avorrit, amb la cara blanca. Ara fins i tot en una gasolinera pots trobar pa, cosa que em sembla força qüestionable.»


POLICÍAC

£1 nombre de robatoris en domicilis augmenta per segon any consecutiu S'ha convertit en el tipus de delicte més freqüent a Sant Cugat durant el 1995

SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La comissaria de la Policia Nacional a Sant Cugat va rebre, durant l'any passat, 71 denúncies més per robatoris en domicilis que al 1994. Amb un increment del

57%, és el segon any consecutiu que aquest nombre de denúncies augmenta, ja que entre el 1993 i el 1994 també es va registrar una diferència d'un 17%. Aquest capítol és, però, gairebé l'únic del qual s'ha incrementat cl

recompte de delictes denunciats d'un 4 per cent: segons les dades facilitades per la policia, el nombre de la resta de delictes més comuns, com els atracaments o els robatoris a l'interior de vehicles, ha estat menor en l'últim any.

La comissaria de la Policia Nacional a Sant Cugat considera «acceptablement satisfactori» el balanç delictiu del 1995, ja que només hi ha hagut 646 denúncies en total, 25 més que l'any anterior. Aquest fet representa un increment del 4%, provocat, sobretot, pels robatoris en domicilis. La incidència d'aquest tipus de delicte —que ja era un dels més freqüents a Sant Cugat a causa de la gran quantitat d'urbanitzacions amb torres que hi ha a la ciutat— ha augmentat d'un 57% en l'últim any —han passat a ocupar el primer lloc, al davant dels robatoris a l'interior de vehicles—.

És el segon any consecutiu que augmenta el nombre de robatoris en cases particulars. Durant el 1994 ja se n'havien denunciat 124, un 16% més que al 1993. Amb aquesta xifra es trencava la tendència a la baixa d'aquest tipus de delictes iniciada al 1990, i ara, amb el nou increment del 57%, se'n confirma la represa. Tanmateix, la policia considera que aquesta incidència ha estat contrarestada per l'efectivitat de la comissaria, ja que s'han resolt un 43% dels casos i s'ha recuperat part dels objectes robats, majori-

DELICTES DENUNCIATS A LA POLICÍA NACIONAL

Tipus de delicte

Robatoris en domicilis

1994 I 1995 I Variació

124 195 +57%

Robatoris a l'interior de vehicles

Robatoris de vehicles

Atracaments en establiments

Atracaments al carrer

Altres

Total delictes

200 172

66

23

6, i

• I 42 38

166 171

621 646

Gràfic: EL PUNT.

tàriament joies i aparells electrodomèstics diversos i d'alta fidelitat.

La resta de capítols analitzats per la policia reflecteixen, en canvi, un descens de l'índex delictiu. Els robatoris a l'interior de ve-hicles, que al 1994 havien arribat

presumptes delinqüents han uti litzat armes de foc, que sempre han estat els menys freqüents: du rant el 1995 només se'n va re gistrar 1, en contrast amb els 6 que s'havien denunciat cl 1994

Els atracaments al carrer han als 200, han estat només 172 du-rant el 1995. També han disminuït, d'un 60%, els atracaments en establiments públics, tant els que s'han produït amb intimidació d'arma blanca (de 17 s'ha passat a 8), com els casos en què els

registrat també una disminució d'un 9,5%, i els robatoris de vehicles s'han mantingut gairebé igual que durant el 1994, ja que se n'han denunciat 61 casos. 4 menys que en l'any anterior. Del total d'aquests últims robatoris,

DISTRICTES

Els veïns de les Planes han de decidir quines zones del barri s'asfalten

L'Ajuntament vol el compromís del 60% de propietaris de cada carrer S.B.

I Sant Cugat.— Els veïns de les Planes hauran de decidir i comunicar a l'Ajuntament quins carrers del barri s'inclouen al pla director per urbanitzar el districte. Els carrers en què el 60% dels propietaris es comprometin a pagar la contribució especial per a l'asfaltat seran inclosos al capítol d'inversions del 1996 mitjançant una modificació del pressupost. Així ho va anunciar dilluns el tinent d'alcalde d'Economia i Finances, Pasqual d'Ossó, al consell de districte de les Planes. Amb aquest mecanisme, l'Ajuntament s'assegura abans de començar les obres que la majoria de veïns aportaran el 74% de l'import i es «compromet», segons D'Ossó, a posar el 26% que li correspon assumir.

Amb aquest plantejament, el pla d'inversions per a les Planes no es pot definir encara. Les úniques obres d'execució fixades són les previstes per acabar l'asfaltat del carrer San Ignacio de Loyo-la-passatge del Desert, ja que hi ha una partida de 5 milions de pessetes de l'àrea de Serveis Urbans destinada a aquesta finalitat.

El procés proposat als veïns per decidir el pressupost d'inversions que es dedica al barri durant aquest any presenta, segons els membres del consell de districte, diverses complicacions. Carme Soriano va expressar aquestes reticències dient que «si no se sap el pressupost, l'import de les obres, els propietaris no poden assegurar si estan en condicions

La urbanització de carrers és una de les prioritats a les Planes. Foto: J.A.M.

de pagar-ne el 74%». Soriano va reclamar, a més, que s'estudiï cada cas de forma aïllada, ja que «hi ha molts veïns pensionistes que no poden pagar aquestes despe

ses». El regidor de Descentralització Territorial, Xavier Cortés, va assegurar, però, que l'Ajuntament «tindrà en compte tots aquests factors».

n'han estat resolts 42, i s'han pogut retornar als propietaris 26 cotxes i 16 motocicletes.

Incidència als barris

En la distribució geogràfica dels delictes, s'observa una vegada més que els robatoris a domicilis es concentren als districtes i les urbanitzacions aïllades de torres: 144 del total de robatoris del municipi es van cometre a Valldoreix, Mira-sol i la Floresta. En aquestes tres zones, és el tipus de delicte més freqüent amb molta diferència: a Valldoreix, se'n van registrar 74 casos i, en canvi, només hi va haver 18 robatoris de vehicles i 12 a l'interior de cotxes. Un balanç similar és el de la Floresta —on es van produir 40 robatoris en cases particulars— i el de Mira-sol, on se'n van detectar 30.

Globalment, l'índex de delinqüència és més elevat al centre urbà, on es van cometre el 64,7% dels delictes del municipi, però un 18% es van produir a Valldoreix, un 10%, a la Floresta i un 7%, a Mira-sol. El barri amb menys denúncies al 1995, segons les dades de la policia, va ser les Planes, on es va registrar 1T,40% dels fets delictius de la ciutat.

Tuaregs i partitures, a l'exposició de Khalid el Bekay i Cristina P. Alay

S.B. M Sant Cugat.— Els colors vius i els pàl·lids es combinen en l'exposició organitzada per Firart com a inici del cicle de mostres regulars que l'associació vol fer a l'Ateneu Santcugatenc. Els tons terrosos, els blaus gairebé elèctrics i els taronges que utilitza Khalid el Bekay —artista marroquí instal·lat a Catalunya— serveixen per donar una visió «no realista» del desert, on «el paper fonamental és per a la llum i el moviment». La tècnica del collage, amb paper translúcid, li permet una superposició de plànols que mostren el moviment en peces com les de la sèrie Dansa blava. «La meva paleta de mescles —explica l'artista— són els papers.» Els pinta i els retalla abans d'enganxar-los. Com a suport, El Bekay utilitza paper fet a mà i teles. A més dels tuaregs estilitzats de les danses, l'artista reflecteix altres escenes d'aquests habitants nòmades del Sàhara, i també hi tenen molt protagonisme les construccions de terra. A l'altra banda de la sala, Cristina Pérez Alay, una rubinenca associada també a Firart, presenta una col·lecció de peces de diferents formats en què són majoritàries, però, les pintures grans. Sobre paper o sobre tela, totes tenen la música com a font d'inspiració. A partir de partitures esquinçades, l'artista combina pintura i collage. Els tons ocres i el verd clorofil·la són el factor dominant, fins al punt que els marcs estan pintats amb el mateix color bàsic de la peça. L'obra recent de Khalid el Bekay i Cristina Pérez Alay serà a l'Ateneu Santcugatenc fins al dia 31.

JUDICIAL

El restaurant xinès de la rambla Can Mora es querellarà contra

els presumptes estafadors La denunciada nega les acusacions

tivitats del fill gran de Wang per coaccionar la família».

Mentre el procés judicial del cas està obert, Antonio Murillo i Glòria Calvo han presentat a la comissaria de la Policia Nacional a Sant Cugat una denúncia per injúries i calúmnies contra Els 4 Cantons, que va publicar divendres passat la notícia sobre la presumpta estafa. Tot i que aquest setmanari ha intentat posar-s'hi en contacte telefònicament, no ha obtingut cap resposta. Però segons declaracions de Calvo a Ràdio Sant Cugat, la història tenia un principi diferent del que havia narrat Wang: assegura que la propietària del restaurant xinès li va demanar a ella que li «guardés» els diners que tenia ingressats al Banco Bilbao-Vizcaya. Malgrat que en les declaracions a l'emissora municipal no va especificar on han anat a parar els 3.500.000 pessetes que han provocat el conflicte, Calvo va dir que «la jutgessa de Rubí ja en sap tot els detalls».

S.B. H Sant Cugat.— L'advocat dels propietaris del restaurant xinès de la rambla Can Mora, Arcadi Sala, està estudiant «la possibilitat de presentar una querella criminal per estafa contra el policia Antonio Murillo i Glòria Calvo». Zhouhua Wang, que regenta el local Da Jiang Jin des de fa 5 anys, va denunciar la setmana passada el policia i la seva dona, propietària del bar Yoya, perquè considera que li han estafat 3,5 milions de pessetes, després d'haver-la «convençut que tragués els diners del banc». El cas és al jutjat d'instrucció número 2 de Rubí, que ja ha iniciat les diligències.

Wang es va presentar dimecres al jutjat amb Arcadi Sala per iniciar els tràmits de l'acusació particular. El procés es podria concretar la setmana que ve en una querella que, segons l'advocat, «reforçarà la tesi» que preveu que utilitzarà. En aquest sentit, Sala ha avançat que en l'escrit de qualificació del delicte presentarà «Murillo i Calvo com a coautors d'estafa», tot i que el policia va passar a disposició judicial només com a sospitós de complicitat, segons la comissaria. L'advocat demanarà, si s'arriba a judici, «presó menor amb grau màxim» per als dos denunciats. Segons Sala, «al delicte d'estafa, s'hi ha d'afegir el de frau administratiu, ja que Murillo i Calvo haurien utilitzat la simulació d'una investigació del Ministeri d'Hisenda sobre les ac-

Seguretat

Electrònica

S E G U R E T A T

Sant Cugat del Vallès, ts 589 17 99


L' A L B U M • Els mercats de Sant Cugat


COMERÇ

£1 nombre de concessions de llicències d'activitat gairebé es dobla en un any

L'Ajuntament creu que el creixement econòmic de Sant Cugat no ha acabat encara CATÍ MORELL

H Sant Cugat.— El nombre de llicències d'activitat que s'han concedit des de l'Ajuntament de Sant Cugat durant el 1995 ha estat molt superior al de les del 1994. Mentre que al

94 se'n van concedir 156, al 95 se n'han donat 247. Segons l'Ajuntament, l'increment de la demanda d'obertura de comerços i altres llicències d'activitat és la conseqüència de l'increment de la població i l'increment de les

zones urbanitzades del municipi. El tinent d'alcalde d'Urbanisme i el regidor de Comerç creuen que la prova es veurà amb la població que arribi a Coll Fava. Però Jaume Roca es mostra escèptic.

L'increment de llicències comercials que es va produir durant el 1995 no és proporcional a l'increment de la població, segons explica el regidor de Comerç de l'Ajuntament de Sant Cugat, Manel Gavaldà. Segons Gavaldà, la població creix a un ritme més lent que el nombre de llicències d'activitat que es donen des de l'Ajuntament cada any. El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Recasens, creu que és important destacar el fet que en els darrers anys ha crescut molt el percentatge de nova construcció a Sant Cugat. Segons Recasens, «és lògic que, si hi ha més edificis i hi ha més locals comercials, s'obrin més comerços». Recasens creu que el creixement que s'ha produït en l'últim any, sobretot a la zona del centre comercial, ha estat important, i destaca el carrer Valldoreix com a exemple d'aquest fenomen.

Jaume Roca, president de Sant Cugat Comerç, creu que és molt important diferenciar entre el que són els petits comerços i el que són altres tipus d'activitats. Roca creu que la forma que comptabilitzar les noves llicències concedides des de l'Ajuntament no dóna mai una visió global de la situació en un moment determinat, ja que els comerciants tenen

PERMISOS MUNICIPALS CONCEDITS A SANT GUGAT

Comerç

T O T A L DEL. 1 9 9 5 D E S G L O S S A T

561 Immobiliàries Aparcaments privats 56 |

tars restaurant 29

Alimentació 24

Serveis 23

Parament de la llar 22

Equipament de la persona 20

Tallers i Industries | 8

Dipòsits de propà 20

1 ?! Ensenyament J 51

Residències 3 (

Salut 2

Bancs i caixes 2

Altres comerços 12 j

Altres | 121

Total 2471 .... i

«el vici de tancar un comerç i no donar-lo de baixa fins que passa molt temps». El regidor Gavaldà i el tinent d'alcalde d'Urbanisme coincideixen també a destacar aquest fet. Joan Recasens assegura que, «tot i que molts comerciants no donen de baixa el comerç quan tanquen, generalment aquests tancaments o aquestes baixes coincideixen amb

Gràfic: EL PUNT.

traspassos». En canvi, el president de Sant Cugat Comerç no ho veu així. Jaume Roca creu que «Sant Cugat provoca un fenomen enganyós». Segons Jaume Roca, els comerciants i empresaris que decideixen instal·lar-se a Sant Cugat i que vénen de fora arriben atrets per una qualitat de vida que no assegura, en cap moment, que els habitants de Sant Cugat respon

guin a un perfil de clients normal. Roca insisteix en la necessitat de fer entendre que Sant Cugat està molt a prop de Barcelona i que la població no té uns hàbits de compra que aportin clients a les botigues o als comerços del municipi. Per tant, segons el president de Sant Cugat Comerç, les xifres de l'administració no poden ser el mirall de la realitat. Segons Roca, l'única eina que podria servir per tenir una idea propera al que hi ha al carrer és el cens que està desenvolupant l'associació de comerciants, per mitjà dels delegats de zona que es van escollir amb la darrera junta de Sant Cugat Comerç. Roca diu que aquest cens només servirà per tenir un flaix momentani de la situació comercial a Sant Cugat, ja que insisteix que «contínuament hi ha altes i baixes de comerços». Roca diu que és molt difícil saber quin és el percentatge de comerços de cada sector que hi ha actualment a Sant Cugat, perquè resulta gairebé impossible saber quants comerços hi ha a Sant Cugat. Jaume Roca diu que hi ha aproximadament uns 350 comerços que responguin al perfil de petit comerç. Però Joan Franquesa assegura que hi ha aproximadament entre 800 i 1.000 llicències d'activitat.

LABORAL

CCOO i la l GT són els sindicats amb més representació

a les empreses de Sant Cugat La USOC manté els resultats a la comarca

CATI MORELL • Sant Cugat.— L'afiliació dels treballadors de Sant Cugat als sindicats es manté en la línia dels darrers anys. Tots els responsables dels sindicats coincideixen a confirmar que no hi ha increments espectaculars en l'afiliació dels treballadors. A les empreses de Sant Cugat, els sindicats més representatius són la Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO). La UGT és el sindicat que, juntament amb CCOO, té més representants als comitès d'empresa de les diferents empreses de Sant Cugat. La UGT té 46 representants del sindicat als comitès empresarials. CCOO té el mateix nombre de representants. La Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) ha aconseguit 24 representants en els comitès d'empresa, segons dades de les darreres eleccions sindicals del 1995.

La representació dels sindicats en delegats de personal varia més. La fofça sindical que té més representació a Sant Cugat és CCOO, que té un total de 35 delegats, mentre que la UGT ha aconseguit 20 delegats de personal. La USOC té 5 delegats a Sant Cugat. Les dades de representació sindical a Sant Cugat són molt baixes respecte a les dades que registren Rubí, Sabadell, Terrassa o Cerdanyola, a causa del tipus i el nombre d'empreses que

hi ha en cada un d'aquests llocs. La UGT ha aconseguit 95 re

presentants als comitès d'empresa de Sabadell i 158 a Terrassa. CCOO ha obtingut 216 representants als comitès d'empresa de Sabadell i 319 a Terrassa. Aquesta secció sindical ha aconseguit 197 delegats a Sabadell i 173 a Terrassa, mentre que la UGT ha obtingut 139 delegats a Sabadell i 130 a Terrassa. Amb tot, la representació de petits grups sindicals a Sabadell i Terrassa té prou importància, tot i que en municipis més petits la representació de petits grups és poc rellevant. Per exemple, a Sant Cugat els petits grups sindicals han aconseguit 33 representants als comitès d'empresa i un delegat, mentre que la CGT no va obtenir ni representants ni delegats en els darrers comicis. Les eleccions celebrades entre finals del 1994 i el 1995 han donat un total de 627 representants de la UGT als comitès d'empresa, contra els 1.242 representants de CCOO a tota la comarcal. La UGT ha aconseguit 521 delegats, mentre que CCOO n'ha aconseguit 792. La resta de grups sindicals ha registrat un nombre més baix de delegats i representants . La USOC ha obtingut 142 representants en comitès d'empresa i 105 delegats, a les eleccions celebrades al Vallès Occidental.

L A C R Ò N I C A

El carnet, si us plau JORDI CASAS

E n contra de la meva propensió natural, avui no parlaré —per criticar-les, evidentment— de les autori

tats municipals; tampoc no entraré de ple en la realitat sant-cugatenca. No obstant, no m'hi allunyaré gaire, ja que parlaré de la Universitat Autònoma de Barcelona. Som una generació els santeugatencs que com a alumnes, professors, exalumnes, treballadors no docents o, no cal oblidar-ho, rectors, vicerectors, degans o vicedegans (amb els ex corresponents) hi estem relacionats. De fet, crec que, més que la seva ubicació, és la nostra sobtada vocació universitària o qualsevol relació de caire institucional el que ens la fa més pròxima.

La raó d'aquest preàmbul és l'experiència que vaig viure dissabte passat al matí. Després de superar la mandra pròpia d'un dia festiu, vaig decidir atansar-me a una biblioteca de l'esmentada universitat, la qual té el mèrit d'estar oberta tot l'any, dia i nit. El motiu i els mitjans que m'hi van portar, de la tornada millor no parlar-ne, no venen al cas. La qüestió és que després de descobrir, no sense certa dificultat, l'única porta que hi permet l'accés els caps de setmana, una conserge em va demanar el carnet. «El DNI?», vaig contestar innocent-ment, però preveient el xàfec. «No, el de professor o alumne», va dir-me amb amabilitat. «Jo només sóc exalumne», vaig contestar

ja sense innocència i amb una certa dosi de sorpresa. «Ho sento, però si no reuneix la condició de professor o alumne no pot entrar ni els caps de setmana ni les nits». «És a dir», vaig respondre passant de la sorpresa a la mala llet, «només puc venir quan ens és més difícil als que tenim el costum de treballar» (fora de la universitat, s'entén). «Pot fer-se soci d' Els amics de la UAB», em va indicar, intentant buscar una solució —no immediata— al meu problema.

Considero que no necessito argumentar perquè no estic disposat a iniciar una altra carrera per tornar a ser alumne, ni explicitar perquè em sembla que no se'm permetrà fàcilment accedir a la condició de professor, ni entrar en detalls sobre com d'emprenyador em resulta fer tràmits administratius per consultar uns quants llibres. Mai no m'he sentit massa vinculat a això que en diuen món universitari, però tinc consciència —i perdonin la immodèstia— de ser un contribuent modèlic i, per tant, em sento partícep del manteniment d'aquest servei públic que és —o hauria de ser— la universitat i això —passo de la immodèstia a l 'atreviment— m'hauria d'atorgar certs drets. Tenint en compte que som tan pocs els que, sense reunir la condició de professor o alumne, venim a consultar les biblioteques, no mereixem un premi d'assistència enlloc d'entrebancs burocràtics?

Comença el cinquè cicle de xerrades d'orientació professional

À.C H Sant Cugat.— L'especialista en orientació acadèmica per a alumnes dels últims cursos de batxillerat Sílvia Arimany, va iniciar dilluns el cicle de xerrades que organitza el Servei d'Informació Juvenil (SIJ) en col·laboració amb l'àrea d'Ensenyament de l'ajuntament de Sant Cugat. Arimany es va adreçar especialment als pares en aquesta primera xerrada d'orientació, a qui va dir que corresponia informar els estudiants sobre les possibilitats de cada carrera, però, en última instància, és als fills que els pertoca triar els estudis que emprendran en una decisió lliure i responsable.

Marga Azqueta, cap d'àrea de Salut Comunitària de l'Escola d'Infermeria de la Creu Roja de Terrassa, va explicar en què consisteix la professió d'infermer i el paper que ha de complir aquesta professió en el futur, adaptant-se a les noves necessitats de la salut comunitària. La xerrada per donar informació sobre aquesta professió es va fer dimarts. El segon ponent d'aquell dia, Josep Maria Grau, no hi va poder assistir, i en el seu lloc hi va participar Josefa Martínez, professora de l'escola d'Infermeria de Terrassa.

Dimecres, el professor d'Història José Luis Martín va explicar les característiques de les carreres de Lletres i les sortides professionals, que són més versàtils que no sembla perquè les empreses demanen cada cop més gent més formada. Vicenç Rabadàn, professor de periodisme local a la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, va trencar amb els tòpics del periodisme com a una professió romàntica a la xerrada que es va fer el mateix dimecres. La programació d'aquesta setmana va acabar ahir amb les conferències dedicades a les carreres de química, farmàcia i tecnologia dels aliments.

Xirinacs, a l'Aula Cultural del Club Muntanyenc • Sant Cugat.— El sacerdot i polític Lluís Maria Xirinacs parlarà sobre filosofia de la política dimarts, en la xerrada de l'Aula Cultural del Club Muntanyenc. Ordenat sacerdot escolapi el 1955, aviat va manifestar el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i la pràctica religiosa tradicional. A poc a poc, va anar assumint un compromís antifranquista que el va portar a la presó el 1972 i el 1974. Va ser candidat al premi Nobel de la Pau el 1975, després d'haver promogut accions pacífiques de protesta en demanda d'amnistia i, durant el 1977 i el 1978, va ser senador independent per Barcelona. El 1980 va encapçalar la candidatura al Parlament pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional. Després de la dissolució de la formació, va abandonar la política activa i actualment és professor de Globa-lisme i mentalitat global a l'Escola d'Estudi General. / ELS 4 CANTONS.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, «r 5 8 9 1 7 9 9


LI Cor tic Noies del Conservatori Superior Municipal de Musica de Barcelona de Barcelona. Foto: ELS 4 CANTONS.

El cor de noies del conservatori de Barcelona porta Haydn a Sant Cugat Interpretarà la «Missa Sancti Aloys II» amb Solistes de Barcelona

SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— La Missa Sancti Aloys II de Michael Haydn és una de Ics peces que més ha treballat el Cor de Noies del Conservatori Superior de Música Municipal de Barcelona, i és l'eix sobre el qual gira el repertori que interpretaran demà la coral

i l'Orquestra Solistes de Barcelona. El director del cor. Carles Comalada, i el de l'orquestra, Albert Argudo, han triat l'obertura i pastoral d'El Messies de Hàndel, la Petita Serenata Nocturna de Mozart i peces vocals curtes per arrodonir un concert de veus blanques i 16 instruments de corda.

L'Orquestra Solistes de Barcelona és una formació variable que es presentarà demà al Teatre-au-ditori en la seva modalitat de cambra, amb setze instrumentistes de corda. Creada el 1954 i refundada fa quatre anys pel director Albert Argudo. hi treballen puntualment músics catalans de prestigi. Pere Serra, concertino de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, complirà també aquesta funció en el concert de demà a Sant Cugat.

El mecanisme amb què funciona la formació ha fet que en els últims quatre anys hagi tre

ballat amb tota mena de repertoris i que, aquesta vegada, s'adapti al concert de la coral, «una de les poques de Catalunya amb veus únicament femenines», segons Argudo. Aquestes veus blanques es lluiran especialment en la segona peça de l'actuació. Després l'obertura i la pastoral d'El Messies de Hàndel que tocarà l'orquestra, la coral sortirà a l'escenari per interpretar la Missa Sancti Aloys II, que Argudo defineix com «de tall clàssic i de molta puresa.»

Aquest serà el plat fort, acompanyat, però, de la Petita Serenata Nocturna en Sol Major de Mozart,

una peça molt coneguda que obrirà la segona part i que el director de l'orquestra considera una «gosadia». ja que les formacions de prestigi han deixat de programar-la precisament per l'excés de popularitat. «Nosaltres l'hem inclòs al repertori perquè ens venia molt de gust i perquè s'ha arribat a una situació en què és impossible escoltar-la en directe». La resta del programa, amb obres tan populars com VAve Maria de Schu-bert, s'ha preparat també per al cor de noies i amb la intenció «d'arribar al públic amb fluïdesa», afirma Albert Argudo.

La tauromàquia és un dels temes preferits de l'artista. Foto: ELS 4 CANTONS.

Pinzellada turbulenta I BENAVENTE SOLÍS Galeria: Sala Rusinol. Dates: Fins al 30 de gener. Obres: Pintures.

PERE P1CH

F ins a finals de gener podrem visitar a la Sala Rusinol l'exposició de Benavente Solís. El pintor s'ha convertit en

un habitual de la sala: des de l'any 1987 ha fet quatre mostres a la sala de Sant Cugat.

Dins de l'exposició trobem diferents temes: el paisatge rural, la vida en els pobles pesquers i la tauromàquia són els seus preferits. El punt d'unió, amb aquesta dispersió de propostes, és la tècnica en què estan fetes les seves pintures. Grans taques de color, desplaçades sobre la tela amb amples pinzellades donant una forta sensació de moviment, comparable a les fotografies mogudes pel desplaçament de l'objecte retratat, és l'element més característic de la seva obra.

Les pintures sobre la vida dels pobles pesqueres són extretes del record idealitzat d'un temps llunyà. Destacaríem un cel lluminós, turbulent i agitat.

Els paisatges, normalment rurals, mantenen el nivell d'agitació, contraposat a la simplicitat del motiu pintat. En aquest grup de pintures l'artista aconsegueix el millor equilibri.

El tercer motiu, la tauromàquia, és on el pintor deixa més lliure la seva tècnica. En aquesta sèrie les pintures es mouen en la frontera de l'art abstracte. Algunes de les pintures recorden els enquadraments fotogràfics dels periodistes reporters. El pintor pretén captar la violència i la cruesa del moment. Aquestes pintures són projectades amb objectius diferents de la resta de l'exposició. El pintor ha fet exposicions a Veneçuela, Suïssa, Itàlia, EUA, Alemanya i a les principals ciutats de l'Estat. La Sala Rusinol ha editat un catàleg de l'obra de l'artista.

ART

Grau-Garrïga donarà 100 obres a la fundació del tapís que s'ha

d'instal·lar a la casa Aymat L'Ajuntament prepara el projecte per al 99

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— L'artista sant-cugatenc Josep Grau-Garriga donarà unes KM) obres a una fundació que portarà el seu nom i que s'instal·larà a l'antiga fàbrica de tapissos i catifes Aymat. A l'edifici. situat al carrer Villa, s'hi construirà també el taller de Grau-Garriga, un arxiu amb documentació sobre l'art del tèxtil i sales d'exposicions on s'exhibirà la col·lecció permanent i mostres temporals d'altres artistes que hagin destacat en la utilització de la tècnica del tapís.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va descriure així la setmana passada el que havia esmentat repetidament com «un projecte molt important» que faria tornar Grau-Garriga a Sant Cugat. L'artista viu actualment a la regió francesa d'Anjou. però darrerament ha expressat el seu desig de treballar a la ciutat on va néixer. Ell havia estat el di

rector de l'Escola Catalana de Tapís a la mateixa casa Aymat, i ara vol veure convertit aquest edifici en un «centre de recerca» on els artistes joves que investiguin aquesta disciplina de les arts plàstiques puguin treballar.

LI funcionament i el projecte museogràfic de la fundació serà dissenyat pel mateix Grau-Garriga, que espera, «per damunt de tot», que sigui «un centre petit, però viu. on es treballi i s'intercanviïn idees i tècniques noves sobre el tapís i on es pugui consultar la documentació sobre aquesta branca de l'art». Així es revitalitzaria des de Sant Cugat una disciplina que l'artista considera «menystinguda» a Catalunya i que és la que més ha conreat ell, fins al punt que ha introduït elements del tèxtil també a la seva obra pictòrica.

La fundació Grau-Garriga, que Aymerich considera «una assignatura pendent», hauria de ser

L'edifici de la casa Aymat és actualment de propietat municipal. Foto: J.A. MULA.

una realitat abans del final del seu mandat, el 1999. Segons l'alcalde, «hi ha tots els elements per poder fer-ho», ja que l'Ajuntament és propietari de l'edifici

i ja s'ha encarregat el projecte arquitectònic a Lluís Samaranch, fill de l'últim amo de la fàbrica Aymat. «L'únic que ens falta —ha reconegut Aymerich— és el fi

nançament, però per això hem pensat de constituir una fundació, que s'haurà de nodrir de patrocinis i altres mecanismes de mecenatge cultural.»


TEATRE

És quan dormo que hi veig clar

TEATRE

quan dormo que hi veig clar

La companyia Tetrateatre, en un moment de la representació d'Una nit qualsevol al Teatre-auditori. Foto: JA. MULA.

• UNA NIT QUALSEVOL, de Slawomir Mrozek. Intèrprets: Joan Llamas, Joan Berlanga i Clara del Ruste. Direcció: Dolors Vilarasau. Escenografia: Carles Casas. Lloc: Teatre-auditori Dia: 19 de gener.

EDUARD JENER

L^ estimat col·lega i l'apreciat col·lega arriben a l'habitació d'una pensió al final d'un dia de treball es

gotador. Després d'un reguitzell de frases fetes i alguna mentida intenten dormir, però el pas d'un tren els desperta i l'insòlita presència d'una dona sorgida de qui sap on servirà per qüestionar el sentit de la vida. Una persona, què és? Allò que pensa, allò que diu o allò que fa? Existim, com deia Giovanni Papini —«el món sóc jo»—, perquè estem en el pensament d'altri o perquè som a través dels nostres propis sentits, i la resta és l'escenari i els comparses d'una obra plena de soroll i de fúria explicada per un boig? L'obra del polonès Mrozek és filla dels anys 60, quan en el seu exili parisenc l'autor va ser inclòs en l'etiqueta del teatre de l'absurd, continuació del dadaisme portat a escena, evidència de la crisi de la paraula com a màscara per amagar la realitat íntima dels sentiments i els desitjós, l'egoisme dels personatges, metàfora de la mateixa metàfora que és la vida entesa com un pas transcendent. Té sentit, recuperar avui una obra de la primera època de l'autor, marcada per les convencions del moment? És aconsellable, una in-

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— «Els santcuga-tencs participen poc de les activitats que organitza l'Arxiu Nacional de Catalunya.» Abtí és com ho entén el director de la institució, Josep Maria Sans Travé, segons va explicar en la conferència que va fer dimarts a l'Aula Cultural de Club Muntanyenc. Sans Travé va reclamar més interès de la societat cap a «aquestes institucions encarregades de conservar el patrimoni documental, que són les grans desconegudes

terpretació quasi naturalista com la que ens va oferir Tetrateatre en la primera meitat de l'obra? Veig els estimats col·legues com titelles per fer riure de tristor l'estimat públic amb un diàleg més viu i una interpretació més dinàmica.

El nivell aconseguit pels tres intèrprets és extraordinari: Joan

de la cultura». L'historiador es va queixar que pocs ciutadans de Sant Cugat han visitat l'exposició Cambra fosca, amb material del fons fotogràfic Brangulí.

Segons Sans Travé, els responsables de l'Arxiu Nacional són conscients de «l'obligació» de difondre la tasca de la institució i els continguts dels fons que hi ha dipositats, «especialment a Sant Cugat». Per això, l'arxiu continuarà «inaugurant mostres aquí» i, fins i tot, n'ha previst una amb fotografies de diferents col·lec-

Llamas i Joan Berlanga són físicament els seus personatges i les seves veus modulen el convencionalisme fins a l'esgarrif, fent arribar a l'espectador l'espant de la visió del propi ésser interior. Clara del Ruste podria caure fàcilment en el ridícul, sobretot per la proximitat, però resulta convincent en la seva evanescent i

cions on apareix la ciutat. Sans Travé va recordar que la

funció principal de la institució és «conservar la documentació produïda per l'administració catalana». L'arxiu, però, té també «un gran interès» per recopil·lar documentació històrica originada per la societat civil i recull els fons d'associacions i partits polítics, d'empreses, personals i, també, els nobiliaris, una modalitat en què l'Arxiu Nacional de Catalunya és el més extens de tot l'Estat, segons Sans Travé.

suggeridora presència. En definitiva, una memorable actuació. Magnífica escenografia, i la seva utilització dramàtica, especialment al final, en convertir l'espectador en la mirada que veu els homenets allà baix, intentant recuperar la son i tomar a la vida quotidiana. Ja ho va dir Kundera: «Els homes pensen, i, mentrestant, Déu riu.»

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— L'arquebisbat de Barcelona ha seleccionat els prop de cinc mil documents que es conserven als arxius propietat de l'Església i que es refereixen al Monestir de Sant Cugat amb la intenció, segons el cap de patrimoni cultural de l'arquebisbat, Martí Bonet, de microfilmar-los perquè puguin així formar part del promès arxiu sobre el Monestir que s'ha d'ubicar a l'arxiu parroquial del palau abacial. La microfilma-ció d'altres documents que es puguin trobar dispersos per tot l'Estat espanyol encara està pendent. De fet, segons ha manifestat a aquest setmanari el rector de la parròquia de Sant Pere Octavià, mossèn Pere, el projecte està pa-ralizat mentre s'esperen els previsibles canvis que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, introduirà al Govern a partir del mes de març, després de les eleccions generals. Es un secret a veus que l'actual conseller de cultura, Joan Guitart, serà substituït quan es dugui a terme aquesta remo-delació i, per tant, la coordinació de l'arxiu serà responsabilitat d'un nou conseller. «Dubto molt que s'hagin pogut fer massa gestions, tot i que Martí Bonet s'ha compromès a localitzar tota la documentació que es conservi als arxius de l'arquebisbat».

Els microfilms dels 5.000 documents que són propietat de l'església se sumarien als originals que ja es conserven actualment

Una mostra recull l'obra dels darrers cinc anys de Carles Vergés • Sant Cugat.— L'artista barceloní Carles Vergés, format a la fàbrica de tapissos i catifes Aymat als anys 50 i 60, torna a exposar la seva obra a la Casa de Cultura cinc anys després de l'última mostra. Tot i que des de fa anys viu a Vic, Vergés ha mantingut sempre els vincles amb Sant Cugat. A l'exposició inaugurada dijous, l'artista proposa (fins al 12 de febrer) escenes i elements de la vida quotidiana per reflexionar sobre el futur de l'home. Plats servits en taules parades, ossos a mig escurar i gossos —els animals domèstics per antonomàsia— serveixen de punt d'arrencada per a la reflexió de Vergés a través d'escenes quietes en què dominen els colors ocres, en algunes peces, o els blaus foscos i els grisos, en algunes altres. A la segona part de la mostra, utilitza les mateixes tonalitats per mostrar personatges dels quals només es veuen els peus descalços, en diferents postures que indiquen actituds: són les peces titulades Incertesa, Dubte relaxat, Des del balcó estant i Clariana. / S.B.

Tres alumnes de l'Escola d'Art exposen a la Casa de Cultura I Sant Cugat.— Josep Vivet, Santiago Salido Tadín i Gonzaga Viana, alumnes de l'Escola Municipal d'Art en els tallers lliures de procediments pictòrics, exposen part de la seva feina dels darrers tres anys a la Casa de Cultura. Els tres mostren obra figurativa en aquesta exposició col·lectiva, organitzada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, que serà oberta al públic fins a l'onze de febrer. / S.B.

a l'arxiu parroquial. L'arquebisbat, segons Martí Bonet, no té intenció de portar més documents originals «perquè no fa falta». Segons el responsable de patrimoni cultural de l'arquebisbat de Barcelona, també s'estan estudiant els equipaments que seran necessaris un cop entri en funcionament l'arxiu sobre el Monestir del palau abacial. «Faran falta dos o tres punts de consulta per poder accedir als microfilms». La possibilitat que el mateix arquebisbat o la parròquia contractin un arxiver per orientar els estudiosos que s'interessin per la documentació també està «en fase d'estudi».

La creació d'un museu específic que centralitzi tota la documentació que existeix sobre el Monestir va ser un acord a què es va arribar en la reunió que el Patronat que vetlla per la conservació del monument va celebrar al mes de novembre. Durant aquesta reunió, que va presidir excepcionalment el conseller de cultura, es va acordar la creació d'aquest arxiu en resposta a la petició de l'Ajuntament de Sant Cugat, que va demanar en una moció que es delimitessin els MSOS del palau abacial per poder ubicar-hi un museu-arxiu. La petició va provocar protestes inicials de membres de la parròquia, que argumentaven que el palau abacial estava completament ocupat, fins que es va tancar aquest acord, que alguns estudiosos consideren una solució descafeïnada.

PATRIMONI PATRIMONI

L'arquebisbat prepara microfilms de 5.000 documents

sobre el Monestir L'arxiu, pendent de la remodelació del Govern

Josep Maria Sans Travé durant la xerrada de dimarts a l'Aula Cultural del Club Muntanyenc. Foto: J.A. MULA.

Sans Travé reclama més interès dels santcugatencs per l'Arxiu Nacional

ajudem

mÜions d alumnes, èsàtaíQpaSso8-

' a r t e s per setmana a\ Centre

ifetvtexetdcisa^s d ( e g t a d l .

M'hora d'aprendre

„ uia CAN MORA, 18 Rambla w « "' 1

Ü' * To*s e l s «iveUs • I f * Varietats V****™ ^ a n s 1

.C^bndgeBxan ,

Pft T O \ O M E S

Francesc Mora^.8

Td.589226 4

Tel. 67415 01

. Horaris to^-r™** .Seme p e r f e c t e s *

• «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4

CURS 9 5 - 9 6 # Apreneu adibuUar i

pintor aVo\u • Grups reduís. .Hores convingudes.

• Sordes oe\ pobVe.

Informació © 67A 3186

co^P ofess\onaW.

e\oborQc\òdecumcuW. • D\oQnòs^pskope«ia90^. . ^ c a ò o n s P w e c i o 9 W e s .

. Trastorns ( W ^ * • lkn\quesa'es\v>à.

f»»fr*«»

TALLEDA RlCOMA

E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...

3> . * t

SANTCUGM

n x i .ea,ff.cou. I

• Murts-- Accés unWersVtat.

- Gradua* escolar.

-Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors

exrraesco\ars

cT Wítf

estudiar


LLETRES

El premi Josep Pla ha recuperat aquest any la normalitat després de la polèmica de l'anterior edició. Un dels nous membres del jurat, el professor instal·lat a Sant Cugat Sam Abrams, en defensa el prestigi i reivindica la necessitat dels guardons literaris. Escriptors, editors i llibreters hi coincideixen.

Els premis que ens alimenten Sam Abrams defensa, com a membre del jurat del Pla, la validesa dels guardons literaris

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Barrejar la creació amb els diners és complicat. I fer-ho a través d'un mecanisme en què els autors han de competir per finalitats prosaiques sovint ha estat menystingut. Entorn d'alguns premis literaris han sorgit veus que els acusen d'operacions publicitàries i les decisions dels jurats són debatudes públicament en moltes ocasions. Però el món de les lletres accepta majoritàriament la necessitat dels guardons: com a element dinamitzador de la literatura, com a mecanisme que la nodreix i que alimenta els seus autors.

A canvi, s'exigeix el rigor del jurat, que ha de treballar pel prestigi del premi i de l'editor que representa. Aquest és el cas del Josep Pla, de Destino, que el dia de Reis va presentar Pep Subirós i la seva Cita a Tumbuctú com a guanyadora d'aquest any. Després d'una 27a edició convulsa amb filtracions abans d'hora, polèmiques posteriors i dimissions, la 28a edició ha recuperat la normalitat. Josep Piera, Valentí Puig. Jordi Sarsanedas, Andreu Teixidor de Ventós, l'editor, i Sam Abrams, professor d'escriptura nord-americà instal·lat a Sant Cugat, van atorgar el Pla a Subirós. Abrams s'enfrontava al repte de jutjar aquest premi per primera vegada i en va sortir convençut que havia tingut «la sort de veure com una de les obres que havia defensat des del principi era l'escollida». Cita a Tumbuctú és, se

gons Abrams, «una obra sòlida que, a més, demostra amb una barreja de novel·la i llibre de viatges que les fronteres entre gèneres estan perdent sentit». La tria certifica «la seriositat del Pla», la condició bàsica que Abrams demana per «acceptar la invitació a formar part d'un jurat».

Abrams reconeix que ell, com a poeta, no creu en aquesta opció per a la seva obra, que s'ha «d'imposar pel seu valor intrínsec», però insisteix a defensar la importància dels certàmens per a la difusió social «amb certa garantia de qualitat» de la literatura i dels escriptors. Amb ell, hi estan d'acord homes de lletres de Sant Cugat com Baltasar Porcel i Enric Larreula, tot i que adverteixen que un premi no és sempre «sinònim de qualitat».

Tots dos han estat premiats. Porcel ha acumulat ja el Ciutat de Palma, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi i, també, el Josep Pla, però segons ell, «absolutament tots els guardons», inclosos els que ha rebut ell, «serveixen o bé per llançar un nou escriptor, o bé per renovar publicitàriament la imatge d'un autor». En els dos supòsits, «el participant espera també els diners del premi». Larreula, que ha participat i guanyat concursos més modestos, com el Gran Angular, rebutja aquesta última motivació més prosaica, però coincideix en la reserva sobre la qualitat: «L'únic que està garantit —assegura— és que l'obra no serà execrable. Però cal recordar que

el guanyador és producte de la decisió d'un jurat, que pot ser honrat i ben triat, però no infal·lible.» Tanmateix, els diferents punts de vista van a parar a una

conclusió, definida per Porcel amb el seu pragmatisme mai amagat: l'autor d'Andratx creu que els premis literaris són tan necessaris «com els autobusos en una ciutat».

El lliurament del premi Josep Pla. A baix. Sam Abrams, el professor d'escriptura a Aula de Lletres instal·lat a Sant Cugat que forma part del jurat. Fotos: ELS 4 CANTONS.

Un mecanisme de difusió de ressò limitat H Els premis literaris fan que es parli de les obres i els autors fora dels àmbits especialitzats, segons diuen alguns escriptors. Altres insisteixen en la funció que tenen com a plataforma per llançar autors novells. I els llibreters i editors hi coincideixen, però en qüestionen el resultat comercial. La promotora de la llibreria Paideia, Adela Nogueira, assegura que «només el Planeta i el Sant Jordi es venen per la mateixa popularitat del guardó». En la resta de casos, Nogueira afirma que «el llibre es ven si l'autor ja és conegut». I a Amèlia Romero, la directora d'Ediciones del Bardo, amb seu a la Floresta, el que més la preocupa és el «frau al lector i comprador inexpert que representen premis com el Planeta», el més venut./s.B.

ART

Biografies anònimes I JOAQUIM HIDALGO Galeria: Canals Galeria d'Art. Dates: Tot cl mes de gener. Obres: Pintures.

PERE PICH

E l pintor Joaquim Hidalgo (1933) exposa una extensa mostra de les seves obres a Canals Galeria d'Art. El

tema principal de l'exposició és el retrat, entès com a biografies anònimes de personatges desconeguts.

L'obra de J. Hidalgo té certes similituds amb la que va fer cl pintor manierista Arquimboldo (1527-1593). En els dos pintors la representació de l'aparença de la cara és el motiu sobre el qual es construeix un complex món de símbols, en Arquimboldo, o de taques, en Joaquim Hidalgo.

El pintor centra, geogràficament i temàticament, unes cares serenes i distants.

Amb un traç difuminat i imprecís, utilitzant la base del quadre com a color de fons, rodeja el símbol de la cara amb una complexa gamma de taques i textures, extretes amb una detallada i complexa tècnica d'impressió.

Retrat característic de J. Hidalgo. Foto: ELS 4 CANTONS.

Roba, flors i elements diversos són fets servir per imprimir, la seva textura, sobre la tela.

Un altre grup important de pin

tures són els bodegons de petit format. En aquestes pintures, Joaquim Hidalgo pretén agafar el record dels elements retratats.

POMES de 11 al 13 de febrer

Sal|;*usfíïoi Santiago Rusiüol, 52 - Sort Cugat del Vdlès

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

16 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

ELS ïïi CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

^ Prems* Local de Sant Cugat SL

Carrer Xerric. 5. lr 08190 S»M Cujit dd Vallès / 589 62 82-Fta 589 20 91

EdHor Ramon Grau i Soldevila

Directora en funcions Cèlia Cernadas

Redacció Àngels Castuera, Cati Morell, Eduard Jener,

Pere Pich, Montse Sant, Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó

Cap comercial Gemma Bosch

Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé

Impressió Rotimpres © (972) 40 05 95

Distribució Mailing-Vallès SL

Dipòsit legal: GI^t05-93

ris 4 Canlms fi[rc?4 uiKamenl la s r a opinió en ets edilorafe. Els MQcles fan»

ejpaien l'np'flw ^ t s seus aulúrs, que Els 4 Cartons no fisevi necesàràment

La velocitat avança lentament

M entre l'AVE Madrid-Sevilla —desastre econòmic i financer reconegut pel PSOE— fa que travessar Despena-

perros sigui un sospir, el TGV arriba lentament a Catalunya. Ara diuen que al 2004. L'opció andalusa va ser considerada com una compensació política pels vots emesos durant anys en favor del PSOE. No va servir de res tenir un Serra i altres ministres catalans al govern, ni la senyora Sala, de presidenta-conductora de Renfe. La barrabassada econòmica es va fer, i tant contents! Al mític 92, no va ser l'única. La segona part de la història es va tancar la setmana passada: estació del TGV al Vallès, si o no?

Aquí el gran protagonista ha estat el ministre Borrell. La Generalitat deia que sí i el noi de la Pobla, que no. Borrell es va discutir amb Molins, Cullell i Roma. Finalment, ha aparegut Mas i l'afer s'ha desbloquejat. Acord a la Sagrera i acord al Vallès. Però la història planteja interrogants. S'ha imposat el seny? Li haurem de donar les gràcies a Borrell? Ha condicionat Borrell l'acord al fet de ser el número dos de la candidatura del PSC-PSOE a la circumscripció de Barcelona? El pacte és paper mullat? Haurem de veure què diu el nou ministre del PP, si és que Aznar guanya les eleccions? La tercera part de la història seria més propera: Sant

Cugat o Cerdanyola? Però aquesta batalla no es produirà. Aymerich no la vol. Es faci a una ciutat o a l'altra, l'estació del TGV sempre serà més a prop del centre de Sant Cugat. Així ho indiquen les reserves de terreny fetes per la Generalitat i el MOPTMA (a Coll Fava, la de Sant Cugat, i darrera l'hotel Bellaterra, la de Cerdanyola). «L' important —diu Aymerich— és que s'instal·li al Vallès».

Però la història pot tenir una quarta part: Maragall s'oposa a l'estació del Vallès. Té por que Barcelona continuï perdent centralitat. De moment, la velocitat ja arriba a Catalunya, però a pas de tortuga.

EI dret a iniciar una nova etapa

L a Cooperativa Vitivinícola celebrarà enguany el 75è aniversari. Dels motius que en van impulsar la fundació, en que

den ben pocs. Sant Cugat ha canviat molt i la Cooperativa també. L'entitat vol conservar el seu patrimoni, que és el de moltes famílies de Sant Cugat que, amb més suor que diners, van edificar un magnífic edifici modernista de Cèsar Martinell i tot el que

coneixien com el celler cooperatiu. Per això, s'ha convertit en societat limitada i en una part del seu solar, on abans hi havia tines de vi i de gra, avui s'edifica un modern edifici d'habitatges que també acollirà un nou espai comercial. L'edifici modernista quedarà per a la ciutat com un valuós testimoni del record. Cal que els responsables siguin imaginatius a l'hora d'engegar el projecte

comercial i hi afegeixin elements diferenciadors. El seu lloc estratègic, entre el centre històric i Torreblanca i la seva accessibilitat a peu, són punts al seu favor. La ciutat guanyarà un nou referent comercial que s'afegirà al ventall massa gran per a alguns i poc atractiu per a altres. Però el dret a renovar-se amb nou impuls, conservant el seu patrimoni, ningú no.li pot discutir, a la Cooperativa.

E L L E C T O R E S C R I U

Carta oberta als joves violents

I Anoteu el meu nom. Sóc un de tants que lluita contra l'abús de la vostra violència. Crec que puc anar amb la cara ben alta, sense amagar el que penso, allò en què crec, sense ocultar els meus sentiments. No necessito embrutar les parets del meu poble reclamant el pagament d'Aldaia, ni condemnar a mort a qui no pensi com jo. No necessito celebrar la seva mort, ni apedregar, ni ex-torsionar, ni demanar democràcia quan es tracta del dret a l'autodeterminació, negant el dret a la vida de tots aquells que es posin en el meu camí. Teniu per segur que si les vostres excuses es defensessin amb paraules, serien amb lletres d'honor al diari de la Democràcia com a arguments, i jo, malgrat que hi discrepo profundament, lluitaria per defensar el vostre dret a expressar-les. En canvi, passeu les planes del diari embrutant-les amb les mans plenes de sang. Sapigueu que quan faig referència a vosaltres, no només tinc en compte aquells que tiren la pedra, sinó també aquells que ofereixen la covardia del silenci per resposta. Si per això, heu d'actuar en conseqüència, preneu nota del meu nom. Teniu per segur que ni acabant amb mi ni amb mil com jo acabareu amb quelcom que desconeixeu aquells que de forma miserable consentiu l'odi: la llibertat. / MARTÍ GARCIA i HUESCA. Sant Cugat.

Nosaltres, els europeus • De la televisió no us en sabria dir res, perquè de fa temps la tinc espatllada. Ara, de la ràdio sí que n'estic al dia. Posem per cas, diumenge. De bon matí, la ràdio ens va despertar amb una apocalíptica notícia: «A causa d'una fuita de clor líquid, aquesta matinada s'ha produït un núvol tòxic sobre la població de Flix.» Una hora després, i les restants del dia, una optimista veu masculina s'encarregava d'arreglar-ho

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

dient: «Feliçment, la fuita de clor s'ha esdevingut en un dia no feiner i en una hora en què la població ja era resguardada a casa seva. Ha estat una sort.» Després de dinar, a casa meva, la conversa girava, és clar, al voltant del succés de Flix. Una convidada, persona de ment ferma, va començar a parlar-nos d'aquella tragèdia de Bopal, a l'índia, on no fa pas tants anys van morir més d'un miler de persones, mentre que una altra gran multitud restava amb els ulls fets malbé per sempre.

Un veí que havia baixat a prendre cafè amb nosaltres, tot om

plint la pipa, va opinar, cofoi: «A nosaltres, els europeus, aquestes coses no ens passen.» La convidada va rebatre aquell argument recordant-nos una ciutat italiana (Suevo, potser?) on també va es-devenir-se una catàstrofe de tipus similar. Evidentment, cap dels presents —fora de la memoriosa ecologista— recordàvem ni la catàstrofe de l'índia ni la d'Itàlia. L'allau de notícies és tan gran!

Tot d'una el tema es va tallar perquè l'oncle Rafel —que sempre s'adorm després de les postres— es va despertar preguntant: «què diuen d'en Cruyff... se'n va

L A P U N X A D ' E N J A P

o no se'n va? / MARIÀ ASSUMPCIÓ A L T É S . Sant Cugat .

Professionalitat dels periodistes • Tots els il·lustrats coincideixen que la funció primordial dels mitjans de comunicació és donar informació, tot i que també és convenient que —de forma separada— expressin la seva opinió.

Aquesta informació poden donar-la literal, extractada, descriptiva o de la manera de calgui, però el que no poden fer és deformar-la. Els que han estat pro

tagonistes d'alguns fets, després objecte d'informació periodística, solen remarcar els errors o diferències entre la realitat viscuda per ells i la relatada als diaris. Normalment, aquestes diferències provenen de la comunicació imperfecta que tenim els humans. (Així, és molt interessant fer l'experiència d'explicar un conte o un acudit a una persona, que després la transmeti en cadena a altres: quan escoltes la darrera versió, els punts de semblança són mínims.)

Però quan el periodista està present, veient els fets i escoltant les declaracions —i sovint procedint a la seva gravació— és imperdonable que faci una versió desvirtuada. I més imperdonable encara resulta que normalment ho faci bé, però sempre s'equivoqui amb els mateixos.

El grup municipal popular a Sant Cugat del Vallès som la víctima propiciatòria d'aquestes errades per part de l'OAMCIC (Ràdio Sant Cugat, per als no entesos) que va ser capaç de radiar, el matí del dimecres 17 de gener, que el nostre portaveu havia qualificat d'antisocials els objectors, quan el discurs —de menys d'un minut, molt fàcil d'escoltar— deia tot el contrari. I el pitjor és que, després de la trucada d'aquest portaveu, no hem sentit que hagin rectificat. I ens preguntem: és la sobèrbia que no els permet reconèixer els seus errors o és fidelitat a les consignes de desprestigiar el Partit Popular? I tot això, amb els diners dels nostres impostos... (Del 65 milions de pressupost de l'Ens, 60 els paga l'Ajuntament, i quant als altres 5... ja ho veurem.) /GRUP MUNICIPAL PARTIT POPULAR. Sant Cugat.

F E D ' E R R A D E S

U La persona que apareixia a la dreta de Jaume Casanovas a la secció L'empresa de la setmana passada és Antoni Serra.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996 PUNT DE VISTA 17

L A T R I B U N A

Grau-Garriga, l'emigrant JOSEP CANALS

Actualment, la ciutat cultural de Sant Cugat té una gran oportunitat per fer un a m p l i r e c o neixement al seu

creador plàstic més important, un dels grans artistes que ha donat aquest país en el segle que acabem. Ens referim a Josep Grau-Garriga, que avui torna a estar entre nosaltres durant un breu temps amb motiu de la gran exposició institucional que podem admirar en els diferents espais de la ciutat. Per la seva trajectòria, l'artista ha merescut ser reconegut no només com a sant-cugatenc de l'any i medalla d'or de la ciutat, sinó que també ha rebut la Creu de Sant Jordi del govern de la Generalitat i ha estat nomenat Chevalier de les arts pel govern francès.

Avui més que mai, la ciutat que el va veure néixer i el seu país tenen necessitat de recuperar aquest emigrant i donar-li les condicions que actualment rep a la república francesa. Grau-Garriga ha de tornar amb els seus com a capdavanter que s'ha situat en la història de l'art d'aquest segle.

Avui dia, Sant Cugat ja no és un poble agrícola que viu només del camp, sinó que és una ciutat de serveis i residencial amb un important pes cultural en la Catalunya de fi de mil·leni i que compta amb una societat inquieta culturalment. Aquesta societat té un deure no només amb Josep Grau-Garriga, sinó amb el món de l'art en general.

En els museus i pinacoteques més importants del món, així com en els tractats exhaustius d'art, sobresurt aquesta ciutat gràcies a l'aportació que s'ha fet a través de l'Escola Catalana de Tapís per transformar una

tècnica i un fet artesanal en un fet creatiu de l'home modern, a partir de la trajectòria artesanal tradicional del ram tèxtil, tan arrelat a la nostra co

marca. Sant Cugat ha incidit en

la història de l'art d'aquest país transformant l'art tèxtil de tot l 'Estat Espanyol. Aquest fet el devem a la fàbrica Aymat i a la família Samaranch, que van ser capdavanters en la transformació d'un nou concepte de l'art dels anys seixanta i van saber trobar en Grau-Garriga el pal de paller, a través del qual s'aglutinen tots els artistes del moment que passen per Sant Cugat. Les primeres firmes de la segona meitat de segle —Miró, Tàpies, Ràfols-Casa-mada, Tharrats, Subirachs, Mar ia G i rona , Cu ixar t , Muxart, Curós, Guinovart i un llarg etc...—van contribuir a donar a conèixer aquesta renovació.

Sant Cugat, que avui avança en tants aspectes, ha de fer quelcom més per recuperar la seva història i posar-se a l'alçada de les ciutats artístiques del país i del món, i entre d'altres coses, té el deure de recuperar l'artista Josep Grau-Garriga, amb tots els honors que té ara en terres franceses. Deixem a part la demagògia i comencem a veure la realitat. Grau-Garriga ha de tomar a la ciutat amb les condicions que pertoquen a un artista internacional de la seva categoria, tant a nivell d'estudi com de llocs on poder impartir els seus coneixements i ensenyances, amb unes condicions econòmiques acceptables, perquè Sant Cugat pugui deixar constància d'aquest moment de maduresa creativa que s'ha donat en el món tèxtil. El país i la ciutat necessita recupe

rar-lo, però si s'espera massa, segur que serà massa tard i una vegada més haurem deixat passar el tren d'alta velocitat.

RAMON BUCH

L A G A L E R I A

«Alien V»

• JAUME FARRIOL

•

N^ hi ha que li diuen «Alien» Vi-dal-Quadras. Ja se sap que alien vol dir, en anglès, estranger, estrany... i es podria considerar una

qualificació massa dura, però tot té la seva explicació. En la Catalunya nau-so-ta-el-cel-blau de Ventura Gassol, que corre la seva cursa de fons (Jordi Pujol) per tal d'assolir el «som i serem» de Carles Cuní, s'ha introduït un personatge forani. Es tracta d'un personatge aliè a la tripulació que s'ha vestit l'uniforme del país i parla el seu mateix idioma: Alien Vidal-Quadras és, en realitat, un agent del planeta P que aspira a dominar el planeta Terra-catalana. Els caps d'Alien V tenen males intencions i cap propòsit d'esmena. Des de fa generacions que envien estols fla-mígers a enfonsar la nau-que-vola-so-ta-el-cel-blau. A les bones i a les males

ho proven i encara

«És un personatge aliè a la tripuhció que s'ha vestit l'uniforme del país i parla el seu mateix idioma: Alien Vidal-Quadras és, en realitat, un agent del planeta P»

no han passat de l'abecé: quan els sembla que l'han dominada, la nostra nau torna a redreçar el seu rumb. Per això, ara, han decidit canviar de tàctica: volen atacar des de dins. La feina l'ha de fer Alien V i confien en les seves habilitats: Alien V fa la mateixa cara que els nostres

•i ~ ítfim pilots (una mica més magra), sap la seva

llengua (més verinosa) i imita perfectament els gestos i costums dels seus companys de navegació: sap somriure i estrènyer la mà. Però en el seu quaderns de bitàcola porta escrit el manual d'instruccions per tal de desviar la nau de la seva ruta. Ha començat atacant el sistema de comunicacions i intenta substituir el codi de senyals pel seu propi codi de barres.

Aquests dies hi ha rebombori perquè li ha caigut el quadern i se li han vist plànols, esquemes i tàctiques. S'ha produït un gran tumult i els més exaltats el voldrien foragitar a l'espai exterior. Ningú no sap com acabarà la història, però la nau-que-vo-la-sota-el-cel-blau en una cursa de fons vers el som i serem s'han encès totes els llums d'alarma: Alien ataca de nou.

A C U I T L A N E S T R A

El PP i els altres JOSEP MARIA PASQUAL

E n aquestes setmanes prèvies a les eleccions a les Corts espanyoles del dia 3 de març vinent està prenent cos un fet força dramàtic: el cata

lanisme polític parlamentari, en les seves quatre versions, PSC, CiU, IC-EV i ERC, està fent la precampanya en funció del PP. En bona mesura, vaja.

D'una banda hi ha les dues forces menors en nombre de representants, IC-EV i ERC, que se situen a les antípodes del PP en matèries social i nacional, i que es treballen com poden un futur —més que probable— a l'oposició, hi hagi qui hi hagi finalment al capdavant del govern espanyol. Però les que estan lamentablement més que tocades per la síndrome PP són les dues forces majors en nombre de representants, el PSC i CiU.

Pel que fa als socialistes catalans, ja fa anys que van ser els precursors en la feina de destapar l'anomenada «por al PP». Especialment Raimon Obiols, un mestre de caps pensants, dels que n'entren pocs en una dotzena, ha parlat sovint en els darrers anys dels perills que representaria la penetració d'una certa extrema dreta sociològica i política dins el cavall de Troia popular. Però Obiols, que malauradament no és sant de la devoció de tots els seus, no va ser gaire escoltat en tot això que deia, que era una de les teories intel·lectuals

més serioses que ha generat el socialisme democràtic de final de segle a l'Estat Espanyol. I ara vénen les presses. Clar que no serà el mateix Narcís Serra alertant de la «por al PP» que podia haver-ho estat Obiols. Malgrat tot, la credibilitat teòrica del primer secretari continua sent directament proporcional a la desconfiança pràctica en l'exvicepresident del govern espanyol.

L'esforç propagandístic dels socialistes catalans, tanmateix, ha de tenir més a veure amb la prevenció d'un futur tràgic amb el PP que amb la recreació d'un passat feliç amb el PSOE. I sobretot ha de tenir a veure amb l'explotació d'una premissa: la garantia que mai no prestaran suport a un govern de dretes.

Pel que fa a CiU i la seva voluntat de continuar influint en el govern de l'Estat, la hipòtesi d'una victòria del PP ha obligat a fer una filigrana: que de la mateixa manera que se suposa que l'entesa amb Gonzalez és possible, també se suposi que ho és l'entesa amb Aznar. Clar que mentre que la primera suposició ja està demostrada, la segona encara no. I en això estan aquests dies. Tots plegats, i sobretot el PSC i CiU, més que girant sobre si mateixos, pegant voltes sobre el PP.

El PP celebra anticipadament la victòria, i els altres hi ajuden.

18 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

L A T R B U N A

La llengua a les telenovel·les JOAN ABRIL ESPANOL

Ben poca audiència tindrà una sèrie melodramàtica o teleno-vel·la (que en castellà coneixem familiarment com aculebrón),

si els guionistes ens engeguen expressions massa allunyades de la realitat de cada dia.

D'una banda, necessitem un bon argument, que estigui ben travat, que digui coses i que aquestes coses, com els bruixots encaterinadors, es puguin allargar i complicar de tal manera que doni per a cent vuitanta capítols, pel cap baix, i que, a més, no es vegi gaire el llautó comercial de vendre aquest producte estirant o forçant històries poc creïbles en situacions normals i convencionals.

Sobre la credibilitat, però, d'algunes històries que passen en la vida seriada d'alguns personatges, els sociòlegs potser dirien que és el que la gent, en el fons, demana; és a dir, que passin coses una mica fortes: recordem, a tall d'exemple, la fi ben galdosa del dolent de l'August a Secrets de família: la desesperació per l'amor no correspost i un desenllaç tràgic, massa tràgic i amb tocs d'innocència per a un personatge, l'August, que no en té gens, d'innocència.

Tanmateix, la història o les històries que transcorren en una telenovella enganxen perquè, des del punt de vista lingüístic, estan ben explicades, el registre és l'adequat, el que convé.

Imaginem-nos, per un moment, que un personatge com l'Antonio de Poble Nou digués alguna cosa com: «He comprat aquest conjunt per a la Rosa.» O bé, en lloc de dir al seu fill un improperi com ara «Au, no m'emprenyis més. Vés a pastar fang tu i les teves reivindicacions de pa sucat amb oli. ÒQuè et penses, que lliguem els gossos amb llangonisses aquí»—, per-

ffe* m portar fay

CONCEPCIÓ

què sovint li demana diners, digués una cosa com: «ÒNO et sembla que demanes unes pagues excessives per als teus caps de setmana? Convindria que moderessis les teves despeses personals.»

Les dues inadequacions lingüístiques que he subratllat són de registre:

D'una banda, no podem permetre que personatges corrents^fe/ barri, s'expressin, si més no en català oriental i nord-occidental, d'una manera for

çada, mantenint una pronúncia (la forma que expressa destinació per a) excessivament formal, tal com ho fan els mitjans de comunicació —les vegades que ho fan— quan donen les notícies, per exemple. L'única solució vàlida és pronunciant-ho de manera reduïda, és adir: per la Rosa.

Una altra qüestió que només apunto és si en una obra de teatre —obra escrita per ser escenificada—, de registre col·loquial, cal o no, com en el cas de per la Rosa, escriure la forma sencera per a. Al meu entendre, s'hauria d'escriure per —llevat potser del valencià, que fa pa—, perquè és una manera més clara i senzilla d'indicar que en la representació els actors ho han de dir així i no d'una altra manera. Aquesta solució seria coherent, d'altra banda, amb la que es fa servir, sense opció al dubte, en les combinacions com ara: di-gue-li (i no digues-li), coneixe'n (i no conèixer-ne)...

Respecte a la segona ina-dequació, no cal dir-ne gran cosa més del que el mateix exemple diu.

La manera com es fan servir les expressions fa témer un desenllaç dramàtic per als guionistes de la sèrie, si és que aquest registre poc afortunat hi és general, perquè, com podeu imaginar, els autors no tin-dran l'audiència que s'esperaria

VTVOLAS °"un producte tan reconfortant i digestiu com és una teleno-

vel·la. Podem inventar personatges i podem

inventar històries, però no podem inventar-nos la manera de parlar d'aquests personatges fora de la realitat social. 1 això no ho diu qui signa sinó els contribuents de les històries del carrer.

Joan Abril és llicenciat en filologia catalana i corrector

L A G A L E R I A

A Madrid, a parlar el català?

• RAMON BATALLA i FARRAN

H i ha algun polític català que té previst, pel seu càrrec electe a Madrid, de parlar en català quan li toqui o li cedeixin la paraula, en dirigir-se

a l'hemicicle. Voldríem saber quin benefici en pensa treure, a més de fer la punyeta als senadors espanyols. El profit en benefici de la llengua creiem que serà escàs.

A Madrid, ja saben que la llengua de Catalunya és el català, encara que tenim molts conciutadans que no l'usen. Uns perquè no la saben i no l'han volgut aprendre. Altres de més joves, que a l'escola els hi han ensenyat, el saben, però no el parlen, no els agrada, no és la llengua familiar. A Madrid estan assabentats de l'ús del català a Catalunya, ús blasmat pels detractors de la modesta Normalització Lingüística. El parlar el català al Senat servirà només per posar nerviosos aquella gent, diran que no ens en

tenen. El fet no serà

«Ek nnitrpn nnlítír* m é s q u e u n a a v e n t u " «L·is nostres polítics r e t a i n d e p e n d e n t i s t a

han d'anar a Madrid sense conseqüències. a resoldre problemes J ^ ^ J ^ T d'Estat, defensant la Els catalans, si te-catalanització de la n i m l'oWigació d'a

nar a Madrid en nostra autonomia i la atenció, anem-hi, custòdia de la P*^0 a l l à h e m d e Par"

. , „ lar el castellà, que és cultura, que es el fet l'idioma d'Espanya. primordial» Els nostres polítics * * * * * * * ^res0,drProbíemres

d'Estat, defensant la catalanització de la nostra autonomia i la custòdia de la cultura, que és el primordial.

El problema de la llengua el tenim a casa. És trist comprovar com s'usa menys cada vegada, només cal escoltar les converses del mercat o dels bars. Als diaris, ràdio i TV, el català està en minoria. Als col·legis s'ensenya, els alumnes l'aprenen, però en sortir de classe ja no se'n recorden, les converses amb els amics són en castellà i, si entre ells hi ha un noi català, s'hi adapta de seguida. A Rubí, ciutat dividida en barris, n'existeix un que es denomina oficialment Zona Nor-te, amb tots el drets i subvencions que rep de l'Ajuntament. Amb programes de les festes majors dels barris totalment en castellà. No hem sentit mai cap polític, ni mandatari ni de l'oposició, que fes cap protesta.

E L T R Í P T I C

D issabte passat es van reunir a París els ministres d'Economia i els governadors dels bancs centrals del G-7, el fòrum que integra els països cap

davanters d'Occident. El motiu principal de la reunió era debatre què cal fer després que els resultats macroeconomies de França i Alemanya al 1995 siguin inferiors als esperats.

Les conclusions de la reunió de París són una insistència en el discurs oficial, fal-laç i hipòcrita, ara vigent en matèria econòmica i laboral a la Unió Europea. Primera idea: que ningú no s'espanti, sobretot siguem optimistes. No tomem pas a la crisi, només

Solucions de mal pagador

MIQUEL PAIROLI

hi ha una desacceleració del creixement. Aquests senyors, més que experts en economia semblen entesos en poesia per la gran habilitat que tenen a fer filigranes verbals. Continuem. Segona idea: les grans solucions. Cal flexi-bilitzar encara més el mercat laboral i reduir el dèficit públic. El mercat laboral ja té a

hores d'ara la flexibilitat d'aquelles gimnastes romaneses de l'època de Ceaucescu, però es veu que encara no n'hi ha prou. A Europa la reducció del dèficit públic s'entén com a sinònim de la disminució de la protecció social. Que campi qui pugui, doncs. Comença a ser evident que aquestes receptes porten només a l'empobriment d'Europa i a la fractura social. Però els dirigents econòmics d'Occident no saben ni poden canviar de discurs. Perquè, qui d'ells s'atreviria a posar en qüestió els sagrats principis del liberalisme capitalista que són origen i causa de la crisi actual? Aquest és el drama.

E L T E I X Ó

E L V E S P E R

Urgències JOSEP C. VERGÉS

P er Nadal la Caterina, la meva filla petita, tenia molt dolor un divendres a la tarda i co

rrents anem a urgències de Sant Cugat. Mentre omplen la fitxa, un bata blanca diu a una bata blanca que no tenen pediatre per falta de pressupost els caps de setmana. El metge que ens atén assegura que és grip intestinal. L'endemà, la Caterina és operada d'urgències a Terrassa amb l'apèndix rupturat. Quan demano als interns sobre l'error del diagnòstic, diuen que els antibiòtics atrofien l'apèndix i els metges primaris avui el desconeixen. A més, la medicina moderna salva els casos greus. És clar que mentre operaven la Caterina moria rupturat un noi de 18 anys, però així és la medicina moderna. L'alcalde justifica en un consell de districte per què no funciona urgències públiques a Sant Cugat. És que la medicina privada que ell fa servir, tampoc. Reconfortat pel nostre primer mandatari, que no usuari, públic, aquest Nadal torno a urgències amb la Caterina afectada, aquest cop sí, de la grip. Mig adormit a casa li dono el xarop receptat, quan una veueta m'interroga: «Papa, només és per a adults!»

T EN MA»

MUQÜ!«IA

FORMAS HOME -DONA

PILAR HEREDIA ESTIUSTA

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca)

Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès

DE P R O F f i S f 0 j y

*l $

ROSARA LA SEVA BELLESA

Tractaments corporals anticel.lulítics i per aprimar Massatge circulatori i de relax Tractament per als pits Tractaments facials regeneradors Tractament de l'acne Rehidratació-Cathiodermis Depilació a la cera, definitiva i elèctrica Neteja de cutis Sol artificial Sauna finlandesa

Dos de Maig, 22,2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

m tC$t&

a i M e

PROMOCION OTONO - INVIERNO

•Limpieza cutis + 1/2 MASAJE=7.500 (bono mes) Por un peeling corporal, un peeling facial GRATIS

>Por una limpieza cutis, un masaje circulatorio 20 min. GRATIS

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

flQUIROsi CENTRE D'ESTÈTICA

• Tractaments facials i corporals personalitzats

• Quiromassatge • Drenatge limfàtic

• Depilacions: freda, calenta, elèctrica 1

• Solàrium 1

• Presoteràpia

• Gimnàstica passiva

Col·laboració, mèdica

Reservi hora al tel. 5 8 9 0 7 0 6

CJ Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat

mU-CMB • D I S P E N S A R I V E T E R I

N A R I D E L V A L L É S . S L

Urgències 2 4 h. Cl Saba

dell. 2 3 SI Cugat

V 6 7 4 e e 4 5 T e l u rgèn

cies 90fl 8 9 81 36

net aoroi

• L A F A U N A Rambla del

Celler 35 -37

« 6 7 4 13 05 Pit 43001

«ISGÉOK·lXHiMB

• C O P I S T E R I A T H E R , cl

Sant Antoni. 24

n 5 8 9 74 42

Ret toms

• C O P Y G R À F I C C a n

Matas . 8

W 575 35 53 Ret 82000'

• D G . D A S S E G U R A N

C E S R a m b l a d e l c e l l e r ,

95

n 0 7 5 4 2 0 3

Bel 125O001

• D O M È N E C A V A L A , a

C a r m e . 31 Sant Cugat del

Val lès

» 674 71 42 M 5O0OC3

• J . G . A S S O C I A T S PI

Barcelona, 9 baixos

« 6 7 5 3 0 12

M 1220001

• C A S T E L L V Í S e r v e i s

Admts. Rius i Taulet. 4

« ( 7 4 1 2 41

FM 1350001

SANT C U G A T

GESTIÓ, S.A.

Servei

d'assessorament

administrat iu.

Assegurances

generals i

administració

, d e f inques.

C/ Sanliogo Russinyd. 32

161.67517 02-674 66 69

Foc. 589 27 M

• A U T O - E S C O L A C A

S A S Martorell . 4 7 .

« 6 7 4 14 « 7

W.I170001

• N I S S A N R O M A N M a r

to r r t , 41

« 6 7 5 4 5 7 »

W . 1400001

• P A R O U I N Q T O R R E

B L A N C A Av. Torreblanca.

2 -6 . local garatge

« 5 1 9 2 4 8 1

«el 110001

• R E N A U L T - A C E R S A

Ctra. Cerdanyola , 55 .

« 5 8 9 2 6 4 9

Rel 1290001

untí

awsiW

A L U M I N I I VIDRE

EXPOSICIÓ l VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, U

TEL. 675 29 02

FAX 675 28 61

Sant C u p t o U Vil·les 0006ÍV00086

NB-orens • B A R - C A F E T E R I E S Don

Bar. cl Rosselló. 2 .

« 6 7 4 3 6 3 6

Ret 3000001

• A U T O S E R V I C I O R U

B I O , S C . Cl V i a . 1 , local

5 Sant Cugat de l Val lès.

« 6 7 4 6 2 9 »

IW. 1CO0B

• M E N J A R S P R E P A

R A T S T A S T A ' M

« 5 8 0 2 9 2 9 / 5 6 8 35 35

Ret 58X01

• S U P E R M E R C A T V I

L A R Ó

« 5 8 9 35 B2

^ ' 136Ü0Q1

• B A R G R A N J A C A N

D I M . C ' Lamina . 19 Sant

Cugat del Valies.

Pel -OC-C _

• B A R M U S I C A L Karao-

ke La Bohèmia , av Ca ta

lunya, 14

« 6 7 5 2 4 0 3

Rel :-0COW

• C E Y L A N O Castil leios,

9

« 5 8 9 64 5S Bat 690001

• C U G A T C A F È ed l t i c i

Tor reb lanca , davant mer

cat

« 5 8 9 10 9 6

Rel 140004

• G R A N J A L A S O R T cl

d e la Sort. 3. Sant Cugat

del Vanes

« 6 7 5 2 8 6 4

R«f 5844X01

• M E R M E L A D A E X P R É S

C / Valldoreix. 56 .

« 5 8 9 1 1 SS

Ret 110002

• C U O A R T a Torrent d e

la Bomba. 14. « 6 7 4 43 SO Rel. 2100001

• G R U P V I B E L L E S

A R T S Montserrat, 3 1 .

« « 7 5 2 0 0 1

Re!-1370001

• CICLES CARDONA VaUoorea. 41 « 67416 09 M.nmioi

• D O L C E T S Alfons S a l a

20 .

« 6 7 4 42 62 W 1510001

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A Santa Mar ia . 4 0 .

« SOS 0 2 7 1

Rjt. 1680001

BKltàfft

• N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T rambla C e

la r . 9 1 . « 6 7 5 25 02

M140007

• E N G L I S H C O N N E C -

T I O N E s c o l a d a n g l e s

Sant Domènec , 7, 1 r 2a

« 675 2 1 0 6

Ret 1310001

• V I N S N O E S A B a i x a d a

Sant Sever . 4

« 5 8 9 1 9 6 3

RH. 500001

«noi • I N S T A L L A C I O N S T E -

T E pasaatge Torreblanca.

9. « 5 * 9 00 79

• J . P . P A R R A cl E n r i c

Granados , 15. local 7 .

« 5 0 9 0 6 4 2

W 140005

• P A P I O L - V E N D A I N E

T E J A C à n o v e s de l Caat i -

6 0 , 4 .

« 8 7 4 6 5 0 0

M 51000'

• C L . D E N T A L S A N A

R E S F r a n c e s c M o r a g a s

8. 2n .

« 6 7 4 1 * 7 7

FW I60000I

• M U S I C A classes de gui

tarra (elèctrica i clàssica).

piano i teclats electrònics

Harmonia i composició

« 6 7 5 2 1 81

M 2500003

ÀGORA HIBSCOUW EO*

aup cou

Ferrar i Guardia, s/o

Tal 5890001

Fl< 674 24 86

06190 Sani Cugat del Vatès

|dwantTV2)

• M Ú S I C A I Ü A N S A F U

S I Ó c/ Cànovas del Casti

llo. 2 0 .

« 5 8 9 2 6 1 9

Ret.lOOOS

• S P R I N T I D I O M E S C

Francaac Moragas . 8

« S O S 2 2 * 4

IW. 20KB01

• W A Y - I N C / G i r o n a . 16 .

« 6 7 4 0 6 9 3 Rius i Taulet

M10004

• B L O C K a Rosselló. 17

Sant Cugat

« 5 8 9 5 3 4 8

mi «mi

• ESPORTS TERRANEU C/Sant Amoni, 15 0S190 Sani Cugat. « (74*2 02 M10S0»

• S O U A S H S A N T C U

G A T S a n i Jordi. 3 3 - 3 5

« • 7 4 9 6 * 2

W1550001

9)K$

• E S T A N C M O N E S T I R

Placa. O c t a v i * . 3

« « 7 4 0 1 7 4

rat isioooi

• F U S T E R I A E B E N I S T E

R I A feines per encàrrec.

« 6 9 » 67 4 6 / 6 7 4 7 0 6 6

Pel 10OO7

• F U S T E R I A E B E N I S T E

R I A L S C : C a m í d e l a

C r e u . 1 4 . b a i x o s l a . St

Cugat « 5 8 9 4 7 5 3

Rel 240001

• CENTRE D'ESTÈTICA QUfROS cl Valldoreix 7B B. « 589 07 06 Rai 2310001

• I N S T I T U T D E B E L L E

S A R V B O Francaac M o

ragas, 25 . Sant C u g a t

« 6 7 6 5 * 5 6

M i i a n

• M E L O O Y . Ctra. Cerdan

yola , 2 4 . « 5 8 » 3 6 5 3

• R O S A M . S E G U R A c

Santa M a n a . 8

« 5 * 9 * 4 7 5

RBl 140003

R3B60EP*

• A N T O N I C A M P O S

Francesc Moragas. 21

« 6 7 4 0 8 8 2

net 156O0C1

• J . M I R E T Mercat Torre

blanca, parada 1 -42.

« 6 7 5 53 53

Rü 530001

moiTis

• H I D R O F L O R A» Joan

Borràs, 54 Valldoreix

« 6 7 4 7 5 98

Ret 1460X1

• M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó F O A P ,

c/ R K J S i Taulat . 2 7 .

« « 7 4 0 6 0 3 Sant Cugat

MS000001

• S U M I N I S T R O S V A L L

D O R E I X M o s s è n J a c i n t

Verdaguer . 107

« 6 7 4 14 9 0

Rel 390001

• F L E C A M A R Í

Borràs, 1 Mirasol

na 250X5

roH*T*vi*w

• A I F A Ctra. Cerdanyola .

18 « 6 7 4 4 3 0 4

Rel. 1440001

• F O T O V Í D E O F . R .

Rambla del Celler. 9 3

« ( 7 4 7 9 6 *

M 470001

• H Í P I C A C A N C A L D E S

masia C a r Caldes, s/n

« 5 8 9 0 0 4 5

R« 2S0G4

• H Í P I C A S E V E H I N O Pg

Calado, 12 « 6 7 4 1 1 4 0

Rat. 610001

wmm • H O U S E M A C H I N E pg

C à n o v a s del Casti l lo, 3 4 .

Sani Cugat del Vallès.

« 6 7 5 0 6 0 9 i lax

Rel 140006

• V A L L E S T E C N O L Ò G I C

S A Plaça Unió, 3.

« 5 8 9 33 0 0

=le1 1500001

• T A L L E D A R I C O M À Cl

Balmes. 11 Sant Cugat.

« 6 7 4 5 8 6 2

Rel 891000-

• J O G U I N E S M A R G A

Santa Mar ia , 4 4

« 6 7 4 15 32

Ral 119X01

• A N N A F U S E T J O E S Cl

Santiago Rusinol, 45 . Sant

Cuga l .

« 5 8 9 50 7 2 / 5 8 9 5 0 1 2

^ 1T50001

• J O I E R I A M l r e i a s c/

Valldoreix, 33 .

« 6 7 4 99 40 Ret 3010001

• J O I E R I A A U Q E T cl

Santiago Rusr io l , núm. 4 0 .

w 6 7 4 5 * 5 4 Sant C u g a t

Rel 3010001

• J O I E R I A S P A D A C Bal

m e s , 3 9 , 1 r dreta.

« 5 8 9 55 4 9 Sant Cugat .

na eocooc-

• J O I E R I A T O U S R b l a

Ribatallada. 2 4 C.

« 0 7 5 52 5 2 / 5 * 9 0 2 2 9

Rat 540001

• S A N B E R - S A m e t m d a

va, 2 0 « 6 7 4 4 6 7 1

W142BX1

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M .

2 Major, 3 3 (junt monestir)

« 6 7 4 0 1 7 4

Rel 15200C-

mmmú,

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

• M À R M O L E S S A M T C U

G A T C a n Fat jó de ls H u -

rons. Campoamof . 12, nau

3 Sani Cuga l del Val lès

« 675 51 0 8

FW 140002

ws • A T E U E R B L A U Av To

rreblanca, 2 « 5 8 9 1 9 31

rw 1210001

• M A R C S V A L L È S C

Vallès, 23 . San i Cugat.

« 6 7 5 4 9 4 3

Rel 2130001

• M É S M A R C S C Enric

Granados. 15. Sant Cugat .

« 5 8 9 1 4 2 9

Rel 260001

• S O L S O N A Rosselló. 2

« 5 8 9 3 2 8 »

FW 4(0001

nu$·GEG$9É

«

• Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes

• Cortines

• Coordinats

Francesc Moragas. 4 (Quatre Cantons)

Tt)l 674 38 92

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Valldoreix, 67-A.

« 5 8 9 47 4 2

RefKDXI

mm

• Z O O M . C e n t r e d e la

i m a t g e Cl S a n t a M a r i a .

14. Sant Cugat del Vanes.

« 675 5 * 7 4

Bel 2550001

• R E S I D È N C I A S A N T

S A L V A D O R 3 a e d a t . Cl

Sant S a l v a d o r , 4 7 , tor ra .

Sant Cugat del V a t a a .

« 6 7 4 4 2 2 3

Rel 500002

1 1 aBa*àaBaaa*h*> el·ftattMÉIMBfMl

1 1 B D D . . •mU·UkUE

• P A P E R E R I A G R A U av.

Atlons Saia, 38 1» 675 12 15

Fm ; W L X C I

• H N O S . M A R T Í N D E L

V A L L È S Stravinski, 8 Po

lígon C a n Jardí. Rubí.

« 5 8 8 05 01

Re! 2200C1

D FALGUERA -Tapisseria - Decoració

d Villa, 1

Ltxal 2

Tel. 675 24 01

08190 Sant Cugat

del Valies

C\S;\JUANA GALERIES

SANTJORDI

Mobiliari i decoració

Matalasseria

Articles pera nens petits

Santiago RuViiid, 37 | Td.5892232 i CaTerMajor,6 Sort Cugotdel Volés

• C A R R E M O B L E S cl

F r a n c e s c M o r a g a s , 3 3

Sant Cuga l del V a t a s

« 6 7 4 0 9 9 5 , 6 7 4 15 6 0

Rel W ' l

• E G A M O B L E S a Càno

vas de l Castillo. 2. local 2 .

« 5 8 9 0 0 1 4

M .230001

• A R W E N B O U T t O U E . Cl

Elies Rogent 52

« 5 8 9 61 63

Ra-230CQ3

• C A M P M A N Y Valldoreix.

16. « 6 7 4 14 62

Rel -S3X0I

• E L R O D E T cl A n s e l m

Clavè. 14 Sani Cugat del

Vallès.

P* 140001

• C A S T E L L V Í H O N O A

Rosselló. 15.

« 5 8 9 3 2 11

Pel 126O00I

• P A M O B E S L S o n . 3 2 .

- r 1 a « 5 8 9 3 5 2 3

Rel uKKXi _

• R A N G O - 1 0 Cl Pous, 3,

l o c a l 1 S a n t C u g a t d e l

Vallès

« 675 57 55 Rel 2S4130C-

• V A L L È S N E T Sant R a

mon 4

« 6 7 4 8 9 18

Rel 15400C'

o&eraiiBt • F I O T T O cl S a n t Jord i .

32 Sant Cugat.

« 5 8 9 0 8 0 5

Rel 24O00O01

• T H E C A R T O O N C E N -

T E R cl Martorell, 1 , canto

n a d a V a l l d o r e i x - S a n t a

Maria

« 5 8 9 70 26

Rel 5610001

• C O N S T R U C C I O N E S

R e l o r m e s - T o r r e s - N o

ves « 6 7 4 6 3 0 8

Rel 5730C1

• P R O M U S A Av T o r r e

blanca, 2 -8 .

« 5 * 9 1 7 3 2

Rel 370001

• L A B R A S E R I A P l a ç a

Pere San . 6 « 5 8 9 52 4 0

Ret 690002

• M A I L I N G V A L L È S , S L

S a n i D o m è n e c . 10 - bai

xos « 5 * 9 2 3 71

Rel 550001

• R E P A R A C I Ó D E

C A L Ç A T S A B A T A cl

Francesc Moragas, 6

« « 7 5 3 2 7 4

Re*. 140008

• S E R R A L L E R I A T I E -

R R A I C O M A S . C .B . M o -

zart, 9. Barcelona-

« 2 1 8 19 9 *

Rel BI00O3

• C E N T R E Ò P T I C 8 A L -

D O N cl F r a n c e s c M o r a

gas. 4 « 6 7 6 0 7 6 4

fleüSMOl

• T E X I D O Ò P T I C A cl

Sant J o r d i . 3 0 . San t C u

gal « S S * 4 4 9 6

R* 25X02

• A S S U M P C I Ó Monest ir ,

3 3 « « 7 4 3 8 5 1

Ret.I4I0O1

• P E R R U Q U E R I A A . S A

L I N A S C / S a n t Jordi. 25

« « 7 4 8 9 15

Rel 270001

• P R E S E N Z A M a r t o r e l l .

2 0 .

« 5 8 9 4 8 51

Rel 1650001

• F E R R O N jardins i pisci

nes Cl Rius i Taulet , 2 0 .

Sant Cugat del Vallès.

« 6 7 4 6 8 4 7

Ra 2500002

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i c ò p i e s d e

claus. Cl del Sol, 16.

n 6 7 4 9 0 97

Ret 250002

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i c ò p i e s d e

c laus S o l - M e r c a t T o r r e

blanca « 674 00 14

Rel 250003

• T A T E R S Sant A n t o n i ,

6 2 « 6 7 5 5 5 06

Rel 133O0CI

TUBSBMS

• T A L L E R E L E C T R O -

S O L c / S o l , núm. 19.

tT 6 7 4 3 6 88 Sant Cugal

Rel 3020001

• T A L L E R M E C À N I C P.

C A N A L S C/ Sant Llorenç.

2 7 « 6 7 4 63 6 2

W . 1320001

• T A L L E R E S M E N A Pas

seig Torreblanca. 13

V 6 7 4 5 3 0 1

Rel 12000C'

mm • L i N E A D I R E C T A Enri-

q u e G r a n a d o s . 15 - local

8 « 5 8 9 03 74

Rel 13*0001

• S O L - N E T p T o r r e

blanca. 52 « 674 41 4 9

Ret. 780001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Sant Antoni, 1 .

« S 7 4 1 1 8 2

Ret 1470001


C U G A T Santiago Ruainol,

35 « 6 7 4 1 1 83

Rel. 148X01


C U G A T Rambla R ibata la -

da . 3 4 « 6 7 5 2 2 2 8

Ret. 1540001


C U G A T Alfons Sala . 2 1 .

« « 7 4 41 «7

FW 1830001

• U S S I A T O U R S plana de

rHospaaJ. 10.

« 5 * 9 6 1 5 0 /

Fax 5 * 9 5 9 « 5

M «10002

• C A N S A L A D E R I A J U

L I A N A Francaac Moragas,

2 6 « 6 7 4 0 8 81

parquing i Iraster opcional

preciós 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 3 3 5 5 , 5 8 9 2 6 4 3

{KSA Gestió Immobiliiriil Rel KSA

10050011

• P IS À T I C C; Alfons Sa

la. 4 hab. , 1 bany, 1 lava

bo a m b dutxa, 4 0 m 1 de te

r r a s s a . 1 p l a ç a d e p a r

quing.

22 0 0 0 0 0 0 - « « 7 4 7 7 7 8

llimat». Sí). Rel I «3002

• P R O P C R E U R O J A ,

àtic duptex d'uns 1 0 0 m1 ,

a m b 3 t e r r a s s e s , 3 hab . ,

tot exterior, assolellat, moll

tranquil · la (sense ve ïns a

sobre) 1 8 0 0 0 . 0 0 0 . -

« ( 9 3 ) « 7 4 1 7 15

(TrauseSea) M FS 10120006

• P R O P M O N E S T I R 2

h a b . . m e n j a d o r s a l ó , cu i

n a , bany, dues t e r r a a · e s .

Possibilitat de parquing.

11 .000 .000 . - « « 7 4 7 2 5 4

.FrcatCroxeTtlRel H310080021

• F O R M A S P E R R U Q U E

R I A c / E U e s Rogent . 18A

( a tocar mercat Torreblan

ca ) . Sant Cugat.

« 8 7 5 4 0 0 *

Rel 2500001

• I N S T A L A C I O N E S Z A

M O R A Mossèn Cinlo Ver

daguer, 18 . Valldoreix

« 5 8 9 2 6 3 8

RelSOCOOI

• Z O N A P A R C C E N

T R A L nou, 4 hab. a m b ar

maris de paret, cuina «Offi

c e » , ampl i menjador sa ló ,

2 banys, lavabo, tarraasa,

dues p laces de parquing,

pis a m b e x c e l · l e n t s a c a

bats, lot exterior, s o i t o t al

dia. Zona comunitària.

4 6 0 0 0 0 0 0 - « « 7 4 7 2 5 4

(Feta» Grorwh). Rel. FGI00B0O22

tosflctsé • A L A V O R A P L A Ç A

M O N E S T I R . À t i c d e 2

h a b . , m e n j a d o r sa ló , cui

na. bany nou i lerrassa.

1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . - 9 6 7 4 7 2 6 4

(Fix» GiroÉfai. fW FG ,0080036

• Z O N A C E N T R E . Àtic de

4 hab. , menjador saló, cui

na, bany, lavabo, terrassa

d e S O m 2 .

2 3 0 0 0 0 0 0 - v 6 7 4 7 2 5 4

i F re * G t w * ) R* FG10080035

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F r a n c e s c , c a n t o n e r a , s e -

minova; al davant hi té un

jardí púb ic , 3 hab. + estudi

+ 2 trastere. Parquing molt

espaiós, jardí privat d'uns

7 0 m1 , calefacció.

3 4 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« ( 9 3 ) 6 7 4 0 7 1 5

I ^ J W S É C I I W FS 101.10008

seitó • C A S A A D O S S A D A 2 4 0

rrr*, a prop estació, 2 pàr-

quings, tot e n perfecte e s

tat,

4 3 OOO 0 0 0 . - « 6 7 5 4 3 2 4

• L O C A L 1 7 0 rrV. c/ C a m í

C o l o m e r , 2 por tes a l ca

rrer , e n v e n d a o l loguer.

P r e u : 2 5 0 0 0 . 0 0 0 P t a o

160 .000 Pta /mee.

V 6 7 5 4 3 2 4

i T ^ m t o a ] WFBlQOerjOM

• P I S O S N O U S P E R E S

T R E N A R . En diverses zo

nes de San i Cugat . Pisos

d e 2 a 5 h a b , 2 b a n y s

comple ts , men jador sa ló ,

cu ina « o l f i c e » , l e r r a s s a .

calefacció g 6 7 4 72 5 4

[FixMGiroretai. W K 10)80031

• S A N T C U G A T pis de 3

h a b . b a n y s , c u i n a , sa ló

m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n

sor, exterior i assolellat.

1 2 , 7 0 0 - 0 0 0 -

« 5 8 0 8 6 6 9 / 5 6 0 9 6 5 4

• S A N T C U G A T pis maco

de 9 0 nV j 3 hab- , 2 banys

compte ,s , saló men jador ,

cuina -o f f i ce» . 2 balcons,

a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , tot

exter ior , p a r q u i n g o p c i o

nal , assolellat.

14 8 0 0 0 0 0 -

9 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 6 5 4

FoüPrKQnvYto: *t FPC990003

• S A N T C U G A T prec iós

pis al C / Alfons Sala, amb

3 hab., 1 1 0 trf, bany c o m

plet reformat, lavabo, saló

menjador de 3 5 rrr1, cuina

e q u i p a d a , ter rassa de 2 5

m', a s c e n s o r , ca le facc ió ,

exterior, finestres d'alumini

i portes d'ember.

1 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 6 5 4

(F^PwjCer tB^l . M . FPC98000*

• S A N T C U G A T prec iós

pis d e 1 2 0 m 1 i 4 h a b . a

TAv. Alfons Sala , 2 banys,

saló menjador, cuina equi

p a d a , a s c e n s o r , c a l e f a c

ció, parquing, assolellat, fi

nestres d'alumini.

2 6 . 5 0 0 0 0 0 . -

0 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 8 5 4

(Fctor^L^dMy^Ri l . FPC 990006

• S A N T C U G A T Psg. C è -

novas, pis de 4 hab. (3 do

b l e s ) . 1 2 0 m', 2 b a n y s ,

cuina - o f f i c e » , ba lcó , e n -

tresolats , ascensor , ca le

facció, exterior, parquing,

assolellat 2 1 5 0 0 0 0 0 . -

« 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 8 5 4

{FtMrtaCwlirTyahl M.FPC 990005

m«M • A P R O P d C à n o v a s del

Castillo. T é 1 6 0 m*, consta

d e 4 hab . , saló m e n j a d o r

de 4 5 m*. cuina «office», 2

banys complets , ter rassa.

Parquing.

32 OOO 0 0 0 - B 6 7 4 0 6 9 7

FtxmSOT Cugrt. I M FX1004000

• A P R O P P G . D E L A

C R E U . P i s d e 1 5 0 m \

composi d e 4 hab . dobles,

cuina «ofAce», dos banys i

un lavabo, saló men jador

de 4 5 * 1 * . Jardí d * 1 2 0 nV.

3 7 . 0 0 0 0 0 0 . - « 6 7 4 0 8 9 7

• Z O N A T O R R E B L A N C A

places d e garatge des de

1.700.000. -

« 6 7 4 7 7 7 6

|>WMbl·SA).r*j.i80O10

• M A N T S E R V , S A Av

Catalunya, 18

« 6 7 4 6 0 5 6

Ral 60000!

• À T I C D Ú P L E X Z o n a

j Mercat Nou , 120 m 1 + 2 0

rrr t e r r a s s a , 4 hab . saló

menjador a m b x e m e n e i a .

cuina -otf ice». 1 bany , 1

lavabo, calefacció, marbre,

p a r q u e l . P V C i c l i m a l i t .

• P A R C C E N T R A L Pisos

d e 1 2 0 n f . 4 hab. , piscina

c o m u n i t à r i a i p l a c e s d e

parquing. P reu a convenir.

« 6 7 4 0 8 9 7

(RfCM Srt CugK). M FSÇ 100400*1

• PtS 8 0 n f , nou a estre

nar, 3 h a b . , 2 b a n y s , tot

exter ior , p a r q u i n g o p c i o

nal.

1 4 . 5 0 0 0 0 0 -

« 6 7 5 4 3 2 4

(Finques Rodi. Rel. «10060012

• À T I C D Ú P L E X d a luxe.

z o n a cl À l v a r e z , 1 9 0 W,

c o n s t a d e 4 h a b . , h a b .

p l a n x a , s a l ó m e n j a d o r

a m b xemeneia , 4 0 m*. Es

tud i e n dúp lex d e 6 0 rrt*.

t e r r a s s a . B a r b a c o a , t r e s

places d e parquing. Jardí I

piscina comunitaris.

4 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 0 8 9 7

• C / D O C T O R M U R I L L O

1 3 0 m ! , 4 h a b , 2 b a n y s ,

saló menjador. 3 5 rrf, cui

n a - o f f i c e » , 2 p l a c e s d e

parquing Z o n a comuni tà

ria a m b jardí i piscina Ex

terior.

28 .500 .000 . -

« 6 7 4 5 7 0 4 / 675 43 0 2

(knúanl Rel l i00700O5

• C / R I U S I T A U L E T 160

nV, 4 hab. , 2 banys. sakS-

menjador . cuina - o t l i c e » ,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p a r

quing.

2 7 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 5 7 0 4 ' 6 7 5 43 02

(krÚKa)- Rel 110070004 ^ ^ ^ ^

• C! S A N T I A G O R U

S I N O L 1 1 0 m \ 4 h a b . 1

bany, 1 lavabo, sató-men-

jador, cuina «orfice- nova,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p a r

quing.

2 4 . 1 5 0 . 0 0 0 -

« 674 57 04 / 675 43 02 (Irudasal· Ref 1X70006

• C / V I L L A . Opor tun i ta t .

A p a r t a m e n t e s t u d i es t i l

a m e r i c à , b a n y c o m p l e t >

terrassa

6.500.000-« 674 08 97 (Fincas SaH Cugali Ral FSC 1Q040W

• M O L T A P R O P estació

Sani Cugat . 3 hab terras

sa d e 12 n r . g a i r e b é lot

exterior, assolellat

15 .000 0 0 0 -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

ffmtya Sacal Rtf FS 1Q12O0O5

• M O L T A P R O P E S T A

C I Ó Sant Cugat. 5 è pis, 4

hab. , vista molt m a c a , bal

có ampli . 1 bany + 1 lava

bo. Sol de tarda.

1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

(Fn«iH San). M FS 101200M

• P I S 1 1 0 n r . 4 h a b . 2

b a n y s , p a r q u e t , a r m a r i s ,

parquing, alt, exterior, cèn

tric, finca nova. 3 anys.

2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 5 4 3 2 4

[Fft»jB6 Rrxa). Ral. FR10060011

• P I S D E 1 2 0 n f , 4 dormi

toris, 2 banys , molt b o n a

vista, parquing.

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 81

(S»m)fWS 10000002

• P I S O S O C A S I Ó Z o n a

Monestir, 7 5 m*. menjador

2 0 m s , c u i n a , 3 h a b , 1

b a n y . sa fare ig , terrassa 4

m 1 , a s c e n s o r , sol t a r d e s ,

v is tes a M o n t s e r r a t , per

fecte estat.

1 1 . 6 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Gubó Immobéim) FM. KSA

10060012

• P L A N T A B A I X A a m b

jardi a irona residencial, 4

dormitoris, 2 banys, cuina,

totalment renovat, piscina,

parquing.

3 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

( S O T I M - S 10000003

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 h a b , 2 banys ,

calefacció, placa parquing,

a s s o i e l a t exterior.

2 8 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

(r^qj»>Sin)fta.FSU

• P I S D E N O V A C O N S

T R U C C I Ó 6 0 mJ , acabats

de l a qualitat, 2 dormito

ris

13 5O0.000. -

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

i S m i M S 10000001

• P I S P E R E S T R E N A R

de 3 hab., cuina equipada.

menjador saló, bany, lava

bo jardí particular d e 1 5 0

m Parquing i traster. Tot

exterior. Acabats de quali

tat

2 9 0 0 0 0 0 0 -

» 6 7 4 7 2 5 4

{Ftncas SroreUai. Rel. FG 10080032

• P I S R E S I D E N C I A L

planta baixa 1 0 0 n f + f30

n f jardí. 3 dorm., 2 banys.

2 pàrquings i traster. Nou

a estrenar.

2 6 B O O . O O O . - « 6 7 5 4 3 2 4

jFmquBS Roca). M . FR 10060013

.tt, CASAS

JOSEP M. CASAS EROLES P I S O S - T O R H S S ^ O C A L S - T C R R E N Y S

• RNCA de toguw, 7 hab., 3 banys, menjador, sala d'estar

amb lat de foc, piscina, frontó i molt de jardí Lloguer

3SO.0OOptasAties.

• TORRE. 7 hab.. 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina,

janf. Lloguen 250.000 ptasJmas. Alcalde Ramon Escayota

(VaMotabt).

• LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, c, MIMA.19. 80 uf.

Renda: 80.000 pies.

• PUCES aparcament a garatge d VüVnas, par a 4 motos.

Lloguer mensual p»r placa: 4.0O0 ptes.

• PUÇA DE PÀnXJMG. d VIMas. 15.000 ptesVmes.

LOCAL EN VENDA c/ MartorelL 26,70 rrf 17.000.000

plas

LOCAL EN VENDA d MartoreS, 26,70 nf 17.000.000

ptes.

RNCA EN VENDA. c/Atpe, 79. 90.000.000 ptes.

• TORRE EN VENDA. CHa. de ta Floresta. Amb jardí.

20.000.000 ptes,

PUÇA DE PARQUING en venda 2 500 000 ptes

GESTIÓ FISCAL-COMPTABU: ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

AV. ALFONS SALA, 22, baixos 2 APARTAT DE CORREUS núm. 1 2

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

(>74 15 6 6 - 6 7 4 1 0 5 4

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 26 de gener de 1996 CLASSIFICATS 21

H

H

H H

• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis pel'n, 3 hab.. molt tranquil, assolellat, dar. 6.300000-« (93)674 67 15 iFnqjes Saca) Rel. FS 10120002

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vallès). seminou, 3 hab-, 1 bany, plaça pàrquing, exterior 13.650.000.-« ( 9 3 ) 6 7 4 ( 7 1 5 [Finquei Saca). Ref. FS 1O120O07

• RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou, 85 m*. 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Pta. Resta hipoteca « 5 6 8 4017 /588 54 89 (finquKV*umf).R<f.FV4416

• RUBÍ Av. L'Estatut, 75 nV, 3 hab., mort de sot. 7.250.000.- « «99 €6 48 •Trtusai FW 150007

• R U B Í cl C a s p , Pe r es

t r e n a r . D ú p l e x d e 1 1 6 i

135 m2. De 4 a 5 hab . 2 i

3 banys, 2 terrasses. Cale

facc ió . G a s . P o c s v e ï n s .

A c a b a t s d e qual i tat . Pàr

q u i n g o p c i o n a l . R F A .

Nous . 1 4 . 2 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 4017 /588 5499 ;FrquesVatiorifafi Ral. FV 200003

• RUBÍ d Duran i Bas, 90 m1, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins , menjador 24 m*, places de pàrquing opcionals. 1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 - V 899 85 48 <lnawa).Ftef.l50006

• RUBÍ d Historiador Josep Serra, 95 m2, 4 hab. (3 dobles), bany i lavabo, calefacció, exterior, 2 terrasses, pàrquing. 14.800.000.- « «99 65 48 í»ncuta).W ISOOM

• RUBÍ cf Lluís Ribas, 4 hab. més entresolat. Amb pàrquing. Acabats de qualitat. Pocs veïns. Llar de foc. 19.500.000.-« 5 8 8 4017 /588 54 99 CFtqj* ValwraQ. Ret. FV 200010

• R U B Í c/ Monluriot, 3 hab, 89 m1. Reformat, fusteria ember. Porta bitnda-da. Ext. alumini. Millor que nou. 8.500.000-« 588 40 17 / 588 54 99 ywquetViltornt)Rd.FV4<36

• RUBf d Pau Claris . A l a vora Ajuntament. 80 m1, 3 hab., ben conservat. exte-hor 8 000 000 -« 6 9 9 85 48 J-CJO; (WI5CO03

• RUBf c/ Sabadell. impecable, 4 hab. (3 dobles) cuina equipada i reformada (cuina integrada, forn, etc.), sol de matins. 9.000.000.-t r «99 65 48 lincwa). FM 150001

• RUBÍ o' Verge del Pilar. A la vora de Correus. 65 m*. 3 hab., cambra de bany. 6.450.000.-«899 86 48 (•xusa).fle..l50005

• RUBÍ c/ Zafiro, 70 m», 3 hab., cambra bany, exterior i assolellada . 6.400.000.- « « 9 9 65 48 [incusa). Bel 150006

• R U B Í Dúplex per estre

nar de qualitat suprema. Pocs veïns. 19.000.000.-« 5 8 8 4017 /588 54 09 (FnqugVata^RetfVMMIl

• RUBf Edifici Mercuri, 75 m\ 3 hab., cuina i cambra bany reformats, pàrquing. 10.500.000- « 6 9 9 85 48 (mcusa)-Rsí 150009

• RUBÍ local a Les Torres, 40 nV, bany. pati. 3.800.000- « 699 65 48 (incwa) ReM 50010

• RUBÍ pis cl Margarida Xirgu, 4 hab., menjador. cuina, gas. reformat, fusteria ember i alumini Exl. 9.500.000-« 5 8 8 4017 /588 54 99 (Finques Vatoral). Ref FV 4013

• RUBf pis nou de 61 m1, a Av. Estatut, 132- Amb 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns, Amb terrassa. Superí. 61 rrr. 11.000.000-« 588 40 17 ,' 588 54 89 (Finques VaUJonrai) Ref FV20000S

• R U B Í pis nou de 7 4 m2.

En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip Només dos veïns. 12.000.000-« 5 8 8 4017/588 54 99 (firquwVaFcrnt) Ral FV 200008

• R U B f P l a ç a P r o g r é s ,

100 nV, 3 hab. {2 dobles),

calefacció, pis exterior.

8 9 0 0 OO0 - tt 6 9 9 6 5 4 8

(Wcusa). Ret. 150002

• R U B f zona la J o s a , to

cant mercat. 3 hab., bany i

l avabo . Ext. i p e r s i a n e s

d'alumini. Calefacció. G a s ,

cuina nova.

10.500.000.-« 5 8 8 4017/588 54 99 (Fwquet Viihonrit) Rel FV 4595

• R U B Í Zona Les Torres,

prop FF G G . Pisos des d e

7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pta. 3 hab. C a

lefacció, gas, cuina, bany.

« 5 8 8 4017/588 54 98 [Finques Valonrat) Ref. FV 200005

• ZONA MERCAT NOU 90 nf. saló 32 nV amb xemeneia, 3 hab., cuina reformada, 1 bany. 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes 14.500.000.-9 «75 33 55 / 589 26 43 tKSA Gestió tmmobfcirà). Rel KSA 10060005

• ZONA PEATONAL 70 m1, menjador, cuina, 3 hab., 2 banys, calefacció. sol i vistes. 14.000.000-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària). Ref. K$A

10050004

• Z O N A R E S I D E N C I A L 100 m*. saió amb xemen e i a , cuina -o f f ice» . 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí infantil, només 6 veïns, tot exterior. 26.000.000.-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA GesW Immobiliària). Rel KSA 10050007

• Z O N A R E S I D E N C I A L .

Pis de 130 m', 3 hab-, menjador saló amb terrassa. cuina tolalmenl equipada, 2 banys comptats, 2 pàrquings, traster, aire condicionat, calefacció. Materials de 1a qualitat. 38.000.000.- « «74 72 54 (freaGron*fclftf(FGI00ecO33 _

• ZONA R U S I TAULET. 4 hab.. menjador saló, cuina -office-, bany, lavabo, terrassa, pàrquing i traster. 30.000.000.-« 674 72 54 {Fra>Gra»te). Ref FG10080034

• ZONA TRANQUIL LA 100 m' i 160 m1 fardi privat. sató-menjador 30 m*. 4 hab., 2 banys, calefacció, aire condicionat, 1 pàrquing + traster. 26.000.000.-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Geatt tamot*neJ. Ref. KSA 10050006

$wnraf9wH

• BELL INDRET. 500 nf. 15.000.000.-« 67408 97 (FtasSartCu l̂) flat. FSC10040048

• C/ESPARVER, 1.000 nrr». 15.000.000-« « 7 4 08 97 (Fixis Sent Cugat) W . FSC100W047

• QOLF-EL PINAR. C/ Enrique Lanfranco. Superi 600 nV. 21 000.000- « 874 06 97 (Firca* Sani CoBaO. R»f. FSC 10P40CM6

• LA FLORESTA 1.000 nV al c/ Dalmau. 9.000.000.- « 874 06 97 Iflra»SartC<grf). Bel FSC 10040048

• KNRA-SOL 2 solars 605 i 650 m*. Pg. Camèlies. Magnifica vista. « 6 7 4 57 04/675 43 02 (ImOeMl Ret. 110070010

• S O L A R residencial. 6 5 0

m*. Z o n a escola arquitec

tura. EdUlc ·cW immediata.

29.000.000.- « 875 43 24 (%quesflaa)FM-miOOB0006

• AV. PLA DEL VWYET. Adossada de luxe, 5 hab., estudi. Jardí privat i oomu-nttari amb piscina. Només 45 000.000.-«874 08 97 (FwasSart Qicj<i.ftlt FSC 10040040

• a GRANOLLERS adossada amb ascensor 220 m', jardí privat, 6 dorm. (2 -sui-les»), 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 m", traster. 48.000.000. « 8 7 4 7776 (lrwiert«.SA>.Ral.ia000>

• MIRASOL prop estació i col·legis. 4 hab., menjador saló, cuina, bany complet, traster, menjador d'estiu, solar de 400 m* amb petita piscina, hort. Possibilitat crarnpkaaó.

24.000.000.- « «74 72 54 (FhasGro^l Rel FGIOOTOia

• MfflASOL torre 350 m", solar 600 m', 6 hab., 2 banys, saló menjador, 60 m*. cuina -omee», seia 60 nf, garatge 2 coixes. 65.000.000.-« «74 57 04 / 875 49 02 [hndeti). FM. 110070002

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardí i piscina comunitària, 240 m*. 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys. 1 lavabo, parquet , marbre. 38.700 000.-« «75 33 55 / 589 26 43

• PROP ESTACIÓ WRA-SOL. Torre de 4 hab., menjador saló, cuina, bany, menjador d'estiu, traster. Terreny de 400 m* amb pou, hort i arbres fruiters. Possibilitat d'ampliació. 22.000.000.-« «74 72 54 (Finm Gfcnetel. FM. FG 10080039

• SANT CUGAT zona molt cèntrica i tranquil·la. 4 hab.. menjador saló amb xemeneia, cuina «office», 2 banys complets, grans golfes, àmplia terrassa, garatge, celler, sala de jocs. Parcel·la de 600 rrV. 48.000.000- « 674 72 54 (Freas Gironehl. Ref. FG 10060016

• S A N T C U G A T z o n a pg

VaHdoreix-GoH. Torre indi

v i d u a l q u e c o n s t a d e 5

hab. , habitació estudi, saló

m e n j a d o r , cuina «of t ice» ,

3 banys complets i un la

vabo a m b dutxa. Gara tge

per a dos cotxes. D o s tras-

t e r s , c a m b r a f r i g o r í f i c a ,

etc. El solar és de 5 0 0 m*.

60.000 000 - « 674 08 97 (Fins SW Cugat). M. FSC 10040038

• SANT CUGAT zona Vinyet-c/ Sant Josep. Consta amb: planta, saló menjador, cuina -office- i un lavabo. A ta planta superior hi ha 4 hab. (una és «suite») i 2 banys complets. A l'estudi, com que es gran, té 1 hab., saló i un bany. A més al soterrani hi ha un gran cetter, 1 hab. de planxa i safareig i garatge per a 3 cotxes. 63.000-000.-« 674 08 97 fre» Sinl Cujal). Ref. FSC 1004X036

• SANT CUGAT-COLO-MER adossada de 4 hab., estudi amb xemeneia. Garatge per a dos cotxes. Jardí privat, etc. Es regalen tots els mobles. 35.000.000-« 674 06 97 (FtaasSlrt Cugat) Ref. FSC 10040037

• SANT PERE DE LES FONTS prop estació les Fonts, terrassa, 800 m* construïts, 300 nr1 terreny, 6 hab. 35 000.000 ptes. Construïm el seu habitatge 100 m1, 8.000.000 pies. PTomociones Góngora. « 7 8 8 1 5 04 FW. 5610032

• S T . C U G A T c/ Sta . T e

resa, adossada 3 2 0 m z , 4

hab. , 2 banys, lavabo, sa

ló- menjador, 3 5 m1 , cuina

-o f f ice - , goKes, sala d'es

tar, ter rassa, h a b . m a q u i

nes, garatge 3 cotxes, jar

d í privat 1 0 0 m ; i p iscina

comunitària

5 7 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 5 7 04/675 43 02 prtet».RBl.nX7q003

• TORRE A BELL ATERRA 250 m !, 900 m* de jardí, una antlguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000.000-« « 7 4 1 2 04 /6741181 (Stfr)Hef. 310000004

• T O R R E A B E L L A T E -RRA unifamiNar 180 rrr\ 4 hab., 2 banys, saló menjador 35 mJ, cuina 20 m ! , parcel·la 400 mJ. 39.000.000.-« « 7 4 77 78 pr—rta,SA).Ret.l600O6

• TORRE ADOSSADA O Bergara , 2 * s u i t e s » , 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 m \ 2 places de garatge i traster gran. 47.000.000-« «74 77 76 gnwart». S*f. Rsf 160007

• TORRE ADOSSADA A RUBÍ per estrenar, 223 m ;

+ 104 de jardí. 4 hab., 2 banys, 3 places de garatge. fusteria interior de roure i extenor de PVC amb vidre doble 26.000.000 - « 674 77 76 (wwt».SA),a«(isrj(»4

• T O R R E A D O S S A D A CANTONERA motí cèntrica. amb piscina comunitària, 3 dorm., 2 banys, bo-hardília. sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A.A. 32.000.000- « 674 77 76 Qrmroe, SA). ReU 93003

• TORRES Zona tranquil-la, adossada can-tonera, 150 nV, garatge 2 cotxes, zona rentat, traster, saló estar en dos nivells, cuina «office». 1 bany, 1 lavabo, 3 hab (1 •surte-), es tudi, jardí privat 40 m*. calefacció. 26.500.000-« «75 33 55 / 589 26 43 (KSA Gertó Imnobiharia) Ae< K$A 10050013

• V A L L D O R E I X Torre So

la, parcel·la 6 0 0 m' , cons

truïts 2 2 0 nV, 4 d o r m , 2

banys, 1 lavabo, menjador

saló 3 5 nV, sala de billar,

x e m e n e i a llar, b a r b a c o a ,

garatge.

4 6 . 5 0 0 . 0 0 0 - tt 674 77 7 6

SA) Ref '60006

• Z O N A M O N E S T I R torre

a d o s s a d a 1 4 0 rrf, 5 h a b .

2 banys, garatge i jardí 6 0

m*

33000000 - « 6747776 |llwwt».SA),Ref I600O5

• P I S O S , apartaments, to

rres, locals i places de pàr

quing de lloguer.

« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 [SOT,1, ftas'icomoob

• A P A R T A M E N T S e n d'

verses zones de Sant Cu

gat. 1 hab. . menjador saló.

cu ina , b a n y complet i te

rrassa. A partir de

4 5 . 0 0 0 / m e s - « 8 7 4 7 2 5 4

(finagGroneffilFMFOiooBOoes

• PROP MONESTIR 3 hab., menjador saló, cuina, bany. balcó. Àtic amb molla llum i vistes Tibidabo. 70.000/mes-« 6 7 4 72 54 (Freat Sroneh). Ref. FG 10080017

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T Cugat , cí M ina , 19 -

80 m1. 80.000/mes - « 674 15 «6 (CMM). Ret. C1013CO07

• L O C A L EN V E N D A o lloguer 112 rrf. Preu venda: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. W 675 43 24 ffwpetftiW.RBt.FRIOOeoOlS

• LOCAL PER A OFICINA o consultori, lloc tranquil, cèntric, aparcament fàcil , l loguer 6 5 . 0 0 0 ptes ./mes Opció venda. « 674 72 06 / 874 72 54 Ref. 2640001

• ZONA QUATRE CANTONS. Planta de 50 m més 25 m* d'entresotat i 20 m* de terrassa. Zona molt comercial i cèntrica. 100.000/mes.-« 874 72 54 Fras Grateu) FM. FG 10060037

• COLL FAVA. Pis per estrenar, de 3 hab., menjador saló cuina «ofnce», 2 banys complets, terrassa. calefacció. Acabats de qualilat parquet, marbre, antena parabòlica. Zona comunitària amb jardí i piscina. 100.000/mes -« 6 7 4 72 54 (Finca GnrMs).ta re 10O80Q24

• P IS S E M I N O U de 3 hab , gran menjador saló, àmplia cuina, bany, lavabo amb dutxa, armaris de pa-rei i terrassa. Acabats de qualitat. SO.OOOAnse.-t r 674 72 54 I Fnas annela).RBf.FB!O0lfjra

• A 7 MINUTS a peu de festació de Valldoreix, 4 hab., exterior assolellat. amb pati privat d'uns 40 m-, tranquil, aigua I lum ja d'alta 85.000/mes.-« (93 )674 6715 jFrqüesSacajRelFSIOtaOHI

• A LA V O R A DE LA PLAÇA MONEST IR . Pis de 3 hab . menjador saló. cuina, bany complet, balcó. Pis tot exterior. 60 000/mes. - « «74 72 54 (FircasGíOfieíai. Ref FG100MP

• A P A R T A M E N T «n 8o-guer Molt cèntric f tranquil Pàrquing opcionaL 55 000/mes.-« 675 43 24 (Fnques Roca) Ref FR10080W6

• A P A R T A M E N T Sfl l lo

guer cJ Montserrat, 1 hab.,

bany, cuina americana.

5 0 0 0 0 / m e s - « 6 7 5 4 3 2 4

(Finques Soca*. Ref. FR 10080001

• APARTAMENT moblat a la zona col·legi Maragal. Consta de 3 hab., pati i terrassa de 30 m1. MoR de sol. 60.000/mes.-« 674 08 97 (Fncas Sant Cugat) Ref. FSC

• ÀREA CULTURAL 1 hab. amb armaris de paret, menjador saló, cuina, bany complet moblat, tot exterior, plaça, de pàrquing. 75.000/mes.-« 674 72 54 (Ffios Gironafa) Ref FG tOM

• C/ALFONS SALA 110 nr, 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 rrr\ cuina i terrassa. Moblat. 90.000/mes.-« 6 7 4 5704/675 43 02 rtr«ea| Bel 110070007

• C / P L A N A H O S P I T A L ,

prop Monestir, pis 2 hab ,

m e n j a d o r sa ló d e 3 0 m\

cuina, pati, bany complet i

terrassa.

65.00uymes-««74 72 54 tFrcas GmnehV Ral FG 10080026

• C / V I L L A . Oportuni ta t

A p a r t a m e n t e s t u d i e s t i l

a m e r i c à , b a n y c o m p l e t i

45 .000 /mes . -

« 674 08 97 iFtncas Sint Cugat). Ret. FSC 10040055

• CASA ADOSSADA C La Plana, 140 m», 3 hab.. 2 banys, lavabo, saló-menjador, 30 m*, cuina «office-, golfes, traster, terrassa 10 nr", jardí privat, 18 m! i plaça de pàrquing. 170.000/mes.-« 674 57 04 / 675 43 02 (Imdesa) Rel l'OCTCOOs

• COSTAT ESTACIÓ TREN I ZONA GOLF. pis moblat, 3 hab., menjador saló, bany, lavabo, cuina equipada, terrassa, calefacció. 90.00Q/mes-« 6 7 4 72 84 (Fncas GlroMSJ). M. FG 10080014

• PLA DEL VINET 130 m*. 4 hab. (1 -surte»), 2 banys, saló menjador , 35 nr, cuina -ofnce-, galeria, terrassa 30 m*. 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb piscina. 175.000/mes.-« 6 7 4 57 04/875 43 02 ilmdesaj.Faf. 110070008

• R B L A . R t B A T A L L A D A

1 6 0 m J , 2 t e r r a s s e s . 4

hab , 2 banys, 1 plaça pàr

quing, calefacció, assole

llat exterior jardí + piscina

comunitaris.

150 .000 /mes . -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Fnques Saca) Ref. FS 10120008

• ZONA CENTRE 2-3 hab , menjador saló, cuina, bany. àmplia terrassa. 53 000/mes.-« 674 72 54 (Freas Gronefc). Faf, FG 10080016

• ZONA MONESTIR 2 hab. amb armaris de paret, menjador saló amb parquet, cuina, balcó. Tot exterior. 65.000/mes.-W 674 72 54 (Fncas Gronah). W . FG 10080015

• ZONA TORREBLANCA. pis de 2 hab. amb armaris de paret, menjador saló ampli, cuina, safareig, bany, calefacció i pàrquing 75 000/mes .-« 674 72 54 ffincas Gironefa). Ref. FG 10080023

• ZONA ESTACIÓ. Pis 3 hab., menjador saló, cuina, bany complet, 2 ses. 60.000/mes.-« 674 72 54 (Fncas Gronek). Ref. FG 100BQ09D

• ZONA TORREBLANCA. Pis 3 hab., menjador saló, cuina, pati, bany complet, lavabo amb dutxa, calefacció, pàrquing i traster. 90.000/mes.- « 674 72 54 iFincasGronefe] Ret FG 1008002»

• C / R I U S I T A U L E T . M o

b l a d a d e 4 h a b . , e s t u d i .

Jardí privat. 150 .000 /mes . -

« 674 08 97 (Fircas Sart Cugat). Ref. FSC 10040052

• COSTAT ESTACIÓ TREN VALLDOREIX, moblada, 4 hab., menjador saió amb xemeneia, cuina -office-, 2 banys, lavabo, calefacció, porxo, despatx i jardí En perfecte estat. 200.000/mes.-W 674 72 54 (Rncas Giiwieta). Rel. FG 10080020

• PLA DEL VINYET. 5 hab., estudi. Adossada de luxe amb jardí privat i comunitari amb piscina. 200.000/mes.-« 674 08 97 (Rncat Sani Cugat). Ref. FSC 10040053

• PROP C O L L FAVA. Torre adossada de 3 hab. mes gran estudi, menjador saló amb xemeneia, cuina « o f f i c e - , 2 banys complets, terrassa, oeser i jardí particular de 100 m2. 150.OOOAnes.« 674 72 54 (Finca Gironeh). Rel FG 10080036

• S A N T C U G A T . Tenim tota mena de tomes de lloguer a partir de 90.000/mes.- « 674 06 97 (Rncas SartCugrt). Rai. FSC 10040050

wmmm • ALFA 33 16V, negre. B-LK. 600 000 - tr 56» S6 35

• ALFA Romeo 33, B-IT. 475.000-« S 8 S 0 9 Í 1 (ffcqr.Hl M F1Q020TO

• ALFA Romeo 75. 2.0 Twrfn Spark. B-IU. « 6 7 5 32 57 lluc 6»«r. iM>£ «raure

• AUDI Coupé Qualtro 2.8, «fufl equip-. 3.300.000.-9 5 8 1 4 0 02 Utowoiyl) M.UC343OX0K

• CITROÍN AX, GT (extres). B-JU. I I 6 7 5 32 57 lAutcEtfsta) M tf 10030003

• CITROEN AX 11, THE, B-IM. 350 000 - II 569 09 81 (FÍKV,&i).WFiaO2«I05

• FIATTipo, 16v. A/A, B-LC n 674 15 03

• FIAT Uno 455, B1600-HU, platejat. n S74 og io [SjníjljWS W110OM

• FIAT Uno turbo. IE. B-IK. 475.000-0 5 » O > 9 1 in»».i})iMHcro)c(o

• FORD Escorl XR3, B-KV. H 6 7 4 1 5 0J PiKJMt Mm RHOMPIIfl 120005

• FORD Fiesla 1.1.. gris mel. B-JT. 300,000 - n 586 55 35 *,*£«*« W MClOBXa

• OOLFI.a.GL, B-JP. s 674 «8 50 (Auto Corarci del ValMl) Rel ACV

«nmw • LADA H N S . B-NL 550.000 - s SW 09 91 l'Fear lli M F1002MM

• LANCIA Delta, HF, turbo. B-KY. 790.000.-B 5 W 0 9 91 |Ftao>U I M F I0O2OOO7

• L A N C I A P r i s m a . T D S .

0-AK

750.000 - II 589 09 91 (FtK>r,»i)RBtf 10020010

• L A N C I A Y - 1 0 , B - H D

325 .000 . -

« 5 8 9 09 91 |Flaar.lJ.|.FW.H0O20006

• MERCEDES BENZ 190 2.3 16 V, -tufl equip-, any 87. 1.700.000-n 589 40 02 (Mwonnjall- FM HC 343t»000l

• O P E L C o r s a , B I S

475000-II589 09 91 iFieani|H»inrjHmi

• OPEL Corea GSI, B-LK. « 6 7 4 68 50 (Auto Cenarca d« ViHet). FM. ACV

• O P E L Kadett, 1 3 , 5 p ,

B-HY.

4 5 0 0 0 0 -

« 5 8 9 09 91 (fl»jr, »X). FM. F10020004

• O P E L K a d e t l , 1.8 G T .

blanc, B-JZ.

600 .000 . -

« 5 8 8 56 36 'Moi»«a FK A loioxas

• OPEL Vectra 16 I A.A. B-MN. «675 32 57 (AubEMar^M A£ 10000006

• P A S S A T Variant 1.8, A.A. B ^ G « 874 88 SO lAUo Coaarca «el ViWt|. FM. ACV 10090006

• P E U G E O T 2 0 5 G T l . A/A. B-JT « 874 15 03 (PwfleiltUlteftJif).P4IPMR 120003

• PEUGEOT 205 XL, B-HW. « 674 15 03 (Hujei» MaaFlalft FM. FVB BOMI

• PEUGEOT 309 GT, A/A, B-HX n 874 15 03 PaiyittltofFM^FMPim 200Q2

• RENAULT 11 GTL, B-GL « 674 15 03 (PeiloectMeWFMYIFMPMRiaOOt

• RENAULT 19 TSE. blanc. B-LX 650 0 0 0 - « 588 55 36 lAatxerrt). FM. A10100005

• RENAULT 21 2.0, A.A. B-U « 6 7 4 68 50 (Arno Comaite M vil·le) M . ACV 10090003

• R E N A U L T 2 1 2 0 , a i re

condicionat, any 8 7 .

475 000.- « 589 40 02 MamiU). FM MC M30KOH

• RENAULT 21 TXE, blau, B-JJ 650.000- « 586 55 36 (AutonMl) FM A IQlOOm

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000-« 5 8 8 55 35

lAitMerrt) FM. Aroma • RENAULT Cbo, RM-1.4. B-OD. « 675 3)2 57 (Auto FJMM) FM. Ai 10O30007

• RENAULT Cl» 1 2 . 3 p., vermell. B-OM. 975.000.- « 5*8 65 38 |A*C«*« Ref AlCnOCtffi

• SEAT Ibiza. 1.5 I, 3 p.. B-OB. « 875 32 57 (Auto Eetaban). FM. A£ 10030000

• S E A T Ibiza 1 .2 . n e g r e ,

B-JX.

4 0 0 . 0 0 0 - « 588 55 W (AutocenMJ) FM AI01MCO7

• S E A T Ibiza 1.5, 5 p „ B-

K P .

« 6 7 5 32 57 |Aüb Estotunl FM. AE10030000

• S E A T T e r r a , b lanc . B-

K T 3 5 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 55 35 (Autoanwfl FMA10100009

• S U Z U K I Swllt G T l , B-1872-IP, blanc. « 874 09 10 (Suma) FM. S10110002

• V O L K S W A G E N G o t 1 6

V, B-LM

« 8 7 5 32 57 (A* EsM») FM. A£ 10030010

• FORD Escort diesat, B-HW « 874 15 03 |F»» l̂to«lFM|»FM.PMBia»IO<

• NISSAN Palrol 6 cü dle-ael, curt. B-JV. « 875 3)2 57 (Auto Eaetae). FM. AE 10OÏK»

• NISSAN Vanette pràcoc diesel B-MS. « 8 7 6 32 57 |A«BFjMen| FM AE1CO30OO5

• R E N A U L T E x p i e s , d ie

sel . B-JZ.

650.000.-0 549 09 91 (Fem. i l | . FM. FUMO»

4il

• LADA Niva 1.6, «full equip-, any 94. 700.000-« 5 8 9 40 02 jVtoMOQll FM UC3t»XnnM

Fes-te ' í l M

—'• ' í

'M t*^!*! *À' >&*? <£ ' • # , »* * * -\H1 '^f ~t *1>

1 fi*-,

,jít 1 1?-;l 'íiS-, uh M H-•S I ' H : * I :lK

i m p U Q U E U 4 R A M A T t l *

El joc de la nació catalana

* 1 r K-

4 r s

22. Divendres, 26 de gener de 1996

ESPORTS HOQUEI SOBRE HERBA

L'escola d'hoquei sobre herba del Júnior ha superat el centenar de nens aquesta temporada. El responsable de l'escola, el jugador de l'equip sènior de divisió d'honor Marcos Hoffman, creu que és important potenciar els equips de categories inferiors perquè són «l'aliment del planter del club». El responsable de l'escola del club explica que els nens que comencen a jugar quan encara són molt petits són capaços de decidir si l 'hoquei sobre herba els agrada o no.

Tradicions orientals fetes a mida L'escola d'hoquei sobre herba del Júnior prepara més d'un centenar de nens

CAU MORI-XL

• Sant Cugat— Només tenen 5 anys i ja coneixen perfectament l'estic. No els importa haver d'entrenar amb l'anorac a causa del fred —els dos camps d'herba artificial del Júnior es troben situats, sens dubte, en un dels llocs més freds i humits de la comarca—. Els petits jugadors del Júnior es troben dos dies a la setmana a les instal·lacions del club santeu-gatenc i aprenen a controlar la bola, a manejar el pal amb fluïdesa i a jugar com juguen els efectius de la plantilla de l'equip sènior o juvenil. Aprenen i, després decideixen què els agrada, en funció del que fan millor. Segons Marcos Hoffman, director de l'escola d'hoquei sobre herba del Júnior. «els nens tenen tot un any per saber si els agrada o no l'esport, abans de decidir-se a fer-se socis del club.» Els nens poden començar als 5 o 6 anys. edat en la qual formen part del grup de preescola. Els grups més grans són els que formen els equips alc-vins, prebenjamins, benjamins i infantils. Alguns d'ells competeixen en un campionat de lliga que pot portar-los al campionat de Catalunya. Els monitors «intenten fer-los entendre que la competència entre els equips no és el més important», afirma Hoffman, però «els mateixos jugadors volen la competència» i són els mateixos jugadors qui procura portar el grup d'espectadors més gran que troba pels partits que es juguen el dissabte al matí.

L'escola d'hoquei sobre herba del Júnior pretén ser el magatzem que alimenti els equips grans en futures temporades. Dels equips inferiors surten els juvenils, els equips de la divisió i els equips de divisió d'honor que té el Júnior. «El més satisfactori de tot això és que els jugadors del Júnior saben que, amb només una mica d'esforç, podran arribar a jugar a les màximes categories i en la màxima divisió de l'hoquei sobre herba», explica Marcos Hoffman. EJI és un dels jugadors que va sortir del planter del Júnior, un planter que va començar a funcionar amb la finalitat de fer jugadors a la dècada dels 70. Però sap que quan ell ho deixi hi haurà algú que s'hi voldrà dedicar perquè «als jugadors els fa il·lusió transmetre allò que abans els han ensenyat a ells.» Hoffman diu que «mai no hi ha hagut problemes per trobar monitors pels equips de l'escola», perquè, de fet, segons ell, a partir de la temporada que tots els jugadors de l'equip juvenil

Els més petits de l'escola arriben a la màxima categoria de l'hoquei sobre herba amb pocs anys de preparació. A baix. els juvenils entrenant en un

dels camps del club. Foto: J.A. MULA.

voldran ser monitors d'algun equip de l'escola. Però això no suposarà cap problema «perquè sempre hi ha jugadors que ho volen deixar i els mateixos jugadors del club alimenten les necessitats que genera el club.»

Els més de 100 nens que formen l'escola del Júnior són en gran part de Sant Cugat, tot i que con

tinua havent-hi nens de Barcelona. Marcos Hoffman assegura que tot just després que el club s'instal·lés a Sant Cugat era difícil trobar gent de Sant Cugat que sentís interès per un club que durant molts anys havia estat instal·lat a Barcelona i els socis del qual eren barcelonins. Ara, amb el temps, la situació ha canviat.

Segons Hoffman, cada dia hi ha més gent de Sant Cugat que vol formar part del club i més nens de Sant Cugat que comencen a jugar amb els colors del Júnior.

Tradició vaüesana

El Júnior va arribar a Sant Cugat fa 10 anys i va portar una tradició vallesana que no s'havia desenvolupat aquí. De fet, l'hoquei sobre herba és un dels esports que es va començar a practicar al 1922 a l'Estat Espanyol, cinc anys després que es formés el Júnior. Ràpidament, els equips de Barcelona van adquirir rellevància a les competicions. I, amb els anys, els equips de Terrassa han esdevingut els més importants, ja que ha estat una ciutat que ha consolidat una tradició. Amb l'arribada del Júnior a Sant Cugat, la tradició egarenca es va convertir en una tradició vallesana —de fet, Sant Cugat i Terrassa són les dues ciutats del Vallès on es concentra el nucli més important d'equips de diferents categories—. Hoffman creu que la tradició a Sant Cugat encara ha de créixer i la responsabilitat és del club.

El Winterthur visita el tercer, el Bilbao, amb qui només han perdut dos equips

ÀLl-X LÓPEZ • Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat es desplaça dissabte a primera hora del matí a Bilbao per enfrontar-se al Patxeko Etxea, un partit que serà, sens dubte, una final més per l'equip entrenat per Carles Navarro. El conjunt santeugatenc, després de la victòria del cap de setmana passat a casa davant el Gavà per 4 gols a 2, abandona l'última posició a la taula i ara passa a ocupar la vuitena posició amb 15 punts d'onze equips. És de suposar que aquest triomf tan important per a l'equip vermell i negre servirà perquè afronti aquest partit tan transcendent amb mentalitat guanyadora. Si no hi ha cap novetat, l'entrenador i jugador del FS Sant Cugat, Carles Navarro, podrà comptar amb els 14 jugadors que actualment formen l'actual planter del Winterthur Sant Cugat. Però d'aquests 14 jugadors, només podran anar convocats 12, ja que és el màxim de jugadors que pot haver-hi en l'acta del partit. An-tonio Méndez, Chelín i Nino, no van estar convocats pel partit amb el Gavà perquè es trobaven lesionats però tot apunta que estaran en perfectes condicions per viatjar a Bilbao si Carles Navarro ho creu convenient. El balanç de l'equip santeugatenc fora de casa és d'l victòria, 1 empat i 5 derrotes. Una victòria a camp contrari. i més a la pista del tercer classificat amb 22 punts, el Bilbao. donaria molts ànims per rebre d'aquí a dues setmanes el líder en solitari del grup «B» de la divisió de plata, el Diario de Noticias Xota, que ara mateix té 35 punts. El Bilbao és un dels equips revelació de la temporada. La temporada passada el conjunt del País Basc va acabar la temporada últim a la taula de 13 equips amb només 9 punts, en canvi, aquest any, amb un equip que només ha fet alguns fitxatges de la pedrera i la incorporació d'un jugador brasiler de 20 anys, Paulinho, que ha estat cedit per l'Astorga de divisió d'honor fins a final de la present temporada. A l'anada, el Patxeco Etxea va imposar-se el Pavelló Municipal de Sant Cugat per 0 gols a 4. El balanç a casa del conjunt basc és de 2 victòries davant el Sestao i FEpic casino, 1 empat amb el Martorell i 4 derrotes amb el Diario, el Centelles, el Candesa Camargo i el Sícoris Portainé. Aquest fet fa possible que el FS Sant Cugat pugui afrontar aquest partit sabent que si juga com veritablement ho sap fer, amb un sistema de joc que sembla haver oblidat, els 3 punts poden viatjar cap a Sant Cugat. Tot i que sembla que a casa no guanyi amb certa facilitat, el Bilbao és amb 17 gols, l'equip menys golejat a casa. Per contra però, és amb 18 gols, el conjunt que fa menys gols. El Bilbao i el Winterthur Sant Cugat s'enfrontaran en partit corresponent a la setzena jornada de lliga.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 19% ESPORTS 23

FUTBOL

£1 Sant Cugat vol recuperar la mentalitat agressiva d'abans davant el líder

Els vermell-i-negres han encaixat dues derrotes i un empat en les últimes tres jornades CM.

• Sant Cugat.— La trajectòria del Sant Cugat a la primera volta es va trencar tot just després de les vacances de Nadal. L'equip santcugatenc va encaixar la primera derrota a casa davant

L'entrenador santcugatenc, Josep Alonso, es confessa decebut dels resultats que s'han obtingut en els últims tres partits jugats després de les vacances de Nadal. Alonso creu que és preocupant el fet que un equip com el Sant Cugat que havia mantingut una estabilitat, que va saber conservar una posició a la part alta de la taula per poder fer el salt per arribar a promocionar per l'ascens i que no havia perdut cap partit a casa, de cop i volta, canviï de forma radical la seva sort. Alonso creu que el Sant Cugat no ha tingut sort de cara a la porteria, però a més creu que no només s'ha de pensar en la sort o en el que puguin fer els àrbitres durant el partit. EI conjunt santcugatenc que ha arribat de les vacances no és el mateix que va jugar bona part de la primera volta amb l'èxit assegurat. El tènic de la banqueta vermell-i-negra assegura que els seus jugadors han estat la víctima dels equips de la zona baixa que s'han carregat de piles durant la temporada de descans. «Això sempre passa, cada temporada hi ha algun equip de la part alta de la classificació que rep alguna bufetada dels equips de la part baixa», afirma Alonso. De fet, l'entrenador santcugatenc ja va afirmar abans de les vacances que els partits davant els últims classificats eren més perillosos i que el feien patir més que la resta de partits.

L'entrenador santcugatenc ha

el Canovelles, després d'un període de vacances en què, suposadament, els jugadors del Sant Cugat Esport havien de recuperar forces i acumular ganes per afrontar el que quedava de la primera volta i la segona volta

Josep Alonso al camp municipal de Sant Cugat. Foto: JA. MULA.

parlat aquesta setmana amb els seus jugadors sobre els problemes que té la plantilla —tot i que segons el tècnic els jugadors ja són conscients dels problemes que

hi ha al camp—. Alonso creu que l'únic que falta a la plantilla és la mentalització i la il·lusió que hi havia a principi de temporada i que es va saber mantenir durant

amb la mateixa sobrietat amb què es van jugar els primers partits. Però, de moment, els resultats no han acompanyat. El Sant Cugat només ha encaixat dues denotes —una a casa del cuer— i un empat.

bona part de la primera volta. Per això, Alonso no vol introduir canvis en el sistema de joc. Alonso creu que «no es pot perdre la confiança en un joc que ha donat resultats bons, l'únic que s'ha de recuperar és la mentalitat agressiva d'abans». Segons Alonso, és un fet «que la regularitat que es va mantenir en els partits a casa ja va començar a trontollar just abans de les vacances, però això no es pot consentir.» Per això, el director de la banqueta sant-cugatenca vol que el seu equip recuperi les ganes de fer un bon futbol abans que sigui massa tard. I, precisament aquest cap de setmana, el Sant Cugat té una prova de foc. Els jugadors de Josep Alonso reben el Masnou, primer classificat. El Masnou és el líder de la regional preferent amb 38 punts. Després dels mals resultats obtinguts en els darrers partits, el Sant Cugat ha quedat a la sisena posició a la taula classifícatòria amb 30 punts. Alonso diu que «si aquest cap de setmana el Sant Cugat guanya a casa, recuperarà la força necessària per sumar punts i tornar a la seva posició a la classificació.» De fet, el Masnou va empatar a dos gols el cap de setmana passat en camp propi contra l'onzè classificat, el Sils. I el cap de setmana que ve, el Sant Cugat es desplaça al camp del Sils per jugar el partit corresponent a la tercera jornada de la segona volta del campionat de lliga.

BÀSQUET

BÀSQUET

Sito Roque abandona la banqueta del sènior B i

assegura que no tornarà a jugar Va ser entrenador de la UE Sant Cugat

ATLETISME

CM. • Sant Cugat.— El jugador del sènior B de la UE Sant Cugat i exentrenador del mateix equip, Sito Roque, ha decidit deixar l'equip a causa dels problemes que li han produït les lesions en els darrers mesos. Roque, que va entrenar el segon equip de bàsquet de la UE Sant Cugat durant tota la temporada passada, va decidir allunyar-se de la direcció tècnica de la banqueta a principis de la temporada actual, però això no va implicar que el jugador santcugatenc deixés el bàsquet. Roque es va incorporar a la banqueta del sènior B com un més dels jugadors sota les ordres de David Barbens. A causa de la feina, abans d'acabar la primera volta del campionat, Roque va haver d'afluixar els entrenaments i la participació del jugador en l'equip va anar minvant fins que a mitjans de novembre Roque es va lesionar en un entrenament. La lesió —que no va ser de gran importància— no li va permetre entrenar ni jugar amb fluïdesa i Roque ha hagut de cedir a les inoportunitats, ja que l'equip necessita un jugador

Canvien el recorregut de la mitja marató per millorar les

marques dels atletes L'edició anterior va tenir 1.100 participants

Sito Roque.

que ocupi el seu lloc i ell confessa no tenir la disponibilitat necessària per fer-ho. Roque afirma que després d'això ja no tornarà a jugar a bàsquet amb cap altre equip perquè creu que la seva carrera com a jugador ha acabat aquesta temporada.

CM. • Sant Cugat.— La Comissió Atlètica de Curses (CAC) formada pels membres del Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Natació Sant Cugat ha decidit canviar el recorregut que fa, des de fa tretze anys, la mitja marató de Sant Cugat, una de les primeres proves d'atletisme del calendari esportiu. Domingo de Pablos, membre de la comissió i fundador de la mitja marató afirma que «el recorregut d'abans era molt dur perquè tenia molts desnivells que no permetien millorar les marques registrades al llarg dels dotze anys en què s'ha celebrat la prova.» El recorregut que s'ha definit és similar al que s'ha traçat cada any, però en sentit invers. Els corredors sortiran igualment de Pla del Vinyet, però en sentit contrari. Els participants a la prova es dirigiran cap a la carretera de Cerdanyola i hauran de fer un recorregut de 21 quilòmetres i 97 metres fins arribar a la plaça Octavià, on hi haurà la línia d'arribada —com cada any—. El traçat de la cursa obligarà els atletes a passar pel centre, pel Monestir,

el Parc Central, Coll Fava, Valldoreix i Mira-sol, amb la qual cosa s'evitaran alguns desnivells que perjudicaven el temps necessari per fer el recorregut.

Les inscripcions per la prova es fan des de la setmana passada a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat o a través de fax. El preu de la inscripció és de 1.000 pessetes que es faran servir, en part, per cobrir els 5 milions de pessetes de pressupost necessari per organitzar la cursa. La resta del pressupost prové de les subvencions de l'Ajuntament de Sant Cugat i la Generalitat, i del patrocini que fan empreses com Lucas, la Caixa, Sarbus o Promusa.

La mitja marató de Sant Cugat es va celebrar per primera vegada al 1984, quan Domingo de Pablos i altres companys seus que es dedicaven a córrer curses de fons van decidir organitzar un esdeveniment similar. Segons de Pablos, la mitja marató de Sant Cugat ha aconseguit consolidar-se com una de les proves més antigues i prestigioses de Catalunya. A l'edició anterior, hi van participar un total de 1.100 corredors.

La victòria de la UE Sant Cugat davant la Salle aixeca els ànims de l'equip

CM. I Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat ha aconseguit desfer-se del mal joc que ha fet durant bona part del campionat i malgrat que la defensa santcu-gatenca continua essent el punt dèbil de l'equip de Marcel·lí Mas-safred, els jugadors van mostrar una predisposició a la victòria el cap de setmana passat davant la Salle Condal. Aquest cap de setmana, el sènior À de la UE Sant Cugat té un compromís que pot marcar el camí de l'equip amb vista a la resta del campionat. Els jugadors del Sant Cugat es troben a la 13a posició de la taula classifícatòria amb un partit més que els dos últims classificats —la Salle Condal i el Laietà—-. El conjunt santcugatenc té 19 punts i el segueix la Salle Manresa, també amb 19 punts.

Bons anotadors

Les estadístiques confirmen la UE Sant Cugat com a un dels equips més anotadors del campionat de lliga. Els jugadors de Marcel·lí Massafred han aconseguit anotar 1.102 punts fins al moment, amb la qual cosa se situaria a la vuitena posició de la taula. Només l'Artés, el Cercle Catòlic de Badalona, el Bufalà, el Gavà, el Fraga, el Sant Fruitós i el Liceu Francès han marcat més punts que el Sant Cugat. De fet, ni tan sols el primer classificat ha aconseguit passar els 1.100 punts de l'equip santcugatenc. Però, pel contrari, els jugadors de Marcel·lí Massafred han encaixat un total de 1.239 punts. Aquesta xifra col·locaria el Sant Cugat a la primera posició, seguit de la Salle Manresa que ha encaixat 1.179 punts. A la taula classifícatòria del campionat de lliga de 2a catalana, només hi ha quatre equips que no hagin encaixat més de 1.000 punts i entre ells s'hi troba el líder de la taula —l'A-racena— que només ha encaixat 961 punts. El Fontcastellana n'ha encaixat 924, la Salle Condal, 928 i el Laietà, 988. Les estadístiques confirmen, una vegada més, que la defensa és un dels punts clau dels equips de 2a catalana. Ja que els primers classificats, a més de ser els més anotadors també són els equips que s'han assegurat encaixar menys punts.

HANDBOL

La UE Sant Cugat obre la Uigueta d'ascens en camp contrari • Sant Cugat.— El primer equip de la secció d'handbol de la UE Sant Cugat començarà la Uigueta d'ascens aquest cap de setmana a la pista del Virolai. El Sant Cugat haurà de jugar la setmana que ve, a casa, davant l'Esplugues. Després rebrà el Pardinyes al pavelló municipal i les últimes jornades de la primera volta les jugarà una a la pista del Montcada i l'altra, a casa, contra el Pare Manyanet. Els santcugatencs han acabat la primera fase del campionat de la Catalana com l'únic equip imbatut de la lliga. El Sant Cugat s'ha imposat en els 14 partits disputats fins ara i l'objectiu dels jugadors i entrenador és que l'equip mantingui la postura que s'ha aguantat fins ara. Segons els jugadors, «és important que es mantigui la il·lusió», tot i que ara tornin a partir, pràcticament, des de zero. El conjunt santcugatenc aspira a mantenir-se imbatut en les dues voltes de la Uigueta que ara comença. / CM.

24 ESPORTS EI.S 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

I CLASSIFICACIONS I

BOL. DIVISIÓ D'HONOR FEMEMNÀ

Punts J G E p GF GC

Tenerife 29 1b 14 0 1 44 6

Albacete 29 15 14 0 1 43 11

Benidorm 25 15 10 0 5 34 23

Caja Àvila 24 15 9 0 6 34 23

Sant Cugat 23 15 8 0 7 32 30

Caja Cantàbria 23 15 8 0 7 27 28

San-Gar 20 15 5 0 10 22 33

Oskarbí 19 15 4 0 11 15 36

Granada 18 15 t 0 12 19 36

Las Palmas 15 15 0 0 15 1 45

Las Palmas-Teneriíe 0 — 3 Caja Àvila-San-Gar 3 - 1 Albacete-Granada 3 - 1 Oskarbí Sant Cugat 3 - 1 Benidorm Caja Cantàbria 3 - 0

La propera (27 gen.) Benidorm-Las Palmas Caja Cantabha-Oskarb't Sant Cugat-Albacete Granada-Caja Àvila San-Gar-Tenerife

L'altra (3 febr.} San-Gar-Las Palmas Tenerife-Granada Caja Avila-Sant Cugat Albaccte-Caja Cantàbria Oskarbí-Benídorm

FUTBOL DE SAIil, DIVISIÓ DE PLATA

Punts J G P GF GC

Candesa 31 12 10 1 1 65 41

Xota 30 12 10 0 2 71 46 Bilbo 21 12 6 3 3 44 33 Martorell 15 12 4 3 5 39 35 Sestao 15 11 4 3 4 53 52 Gavà 14 12 4 2 6 42 47 Sícoris 14 12 4 2 6 48 56 Terol 13 11 4 1 6 42 51 W. Sant Cugat 12 12 3 3 6 37 44 Èpic 10 12 3 1 8 55 71 Centelles 10 12 3 1 a 39 59

Martorell-Candesa 4 - 5 Sestao-Epic 5 - 4 W. Sant Cugat Gavà 4 - 2

CenteMes-Bilbo 6 - 8 Sícoris-Xota 3 - 5

La propera (27 gen.) L'altra ( 3febr.| Terol Candesa Martorell-Terol Gavà-Sestao Candesa-Epic Bilbo-W Sant Cugat Sestao-Bilbo Xota-Centelles W. Sant Cugat-Xota Sícoris-Martorell Centelles-Sícoris

HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR M HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA

Punts 13

J 7

G

6

E 1

p

0

GF

30

GC 7

C. Campo-Barcelona .. 2 - 1 4 - 0 At. Terrassa

Punts 13

J 7

G

6

E 1

p

0

GF

30

GC 7

C. Campo-Barcelona .. 2 - 1 4 - 0

Egara 13 7 6 1 0 28 5 6 - 0

Polo 8 7 4 0 3 23 11

Jolaseta 7 6 3 1 2 12 9 Jolaseta-Taburiente . 6 - 0

CE Terrassa 7 7 3 1 3 17 18

C. Campo 5 6 2 1 3 8 9 La propera {11 febr | L'altra (4 fabr.)

Barcelona 5 7 7 1 4 8 18 Júnior-Taburiente Taburiente-At. Terrassa

Aldeasa 4 6 1 ? 3 8 16 At. Terrassa-Jolaseta Jolaseta-Barcetona

2 6 1 n 5 4 23 C. Campo-Polo Egara-C. Campo

Júnior 2 7 0 2 5 2 24 Aldeasa-CE Terrassa Barcelona-Egara

Polo-Aldeasa CE Terrassa-Júnior

Punts J G E P GF GC San Vicente-C. Campo 0 - 0 C. Campo 19 11 9 1 1 73 4 R. Sociedad 17 11 7 3 1 21 9 Sardinero-CE Terrassa 3 1 Aldeasa 16 10 8 0 2 28 12 3 - 0

CE Terrassa 15 13 6 3 4 20 13 1 0

Polo 10 12 4 2 6 13 15 Sardinero 10 11 3 4 4 11 13 La propera ( 3 febr.) L'altra ( 4 febr.)

Júnior 9 12 4 1 7 13 20 Olimpia-Sevilla Polo-Sevilla

Olimpia 8 12 4 0 8 9 22 Polo-San Vicente Olimpia-San Vicente

Sevilla 5 10 1 3 fi 5 16 Aldeasa-Sardinero C. Campo-Sardinero

San Vicente 5 12 0 5 7 7 26 C. Campo-R. Sociedad Aldeasa-R. Sociedad Júnior-CE Terrassa

FUTBOL^Ï^MMAL PREFERENT

Punts

38

37

37

31

TOTAL CASA FORA Sant Quirze-Abadessenc

Canovelles-Sant Celoni ...

2 - 0

1 - 3

0 - 3

2 - 2

2 - 1

2 - 1

Punts

38

37

37

31

J- G E P GF GC J- G E P

1

2

1

2

GF

26

23

26

22

GC J- G E P GF GC Sant Quirze-Abadessenc


2 - 0

1 - 3

0 - 3

2 - 2

2 - 1

2 - 1

el Masnou

Arbúcies

Roses

At. Vallès

Punts

38

37

37

31

18

18

18

18

11

12

12

8

5 1

1 7

2

5

5

3

42

38

39

37

26

19

27

19

9

10

10

8

7

7

9

6

1

1

0

0

P

1

2

1

2

GF

26

23

26

22

14

11

13

6

9

8

8

10

4

5

3

2

4

0

1

7

1

3

4

1

16

15

13

15

12

8

14

13

Sant Quirze-Abadessenc


2 - 0

1 - 3

0 - 3

2 - 2

2 - 1

2 - 1

Ripollet 31 18 9 4 5 30 23 10 5 3 2 18 14 8 4 1 3 12 9 3 - 0

Sant Cugat 30 18 9 3 6 40 25 8 6 1 1 20 8 10 3 2 5 20 17 Vidreres-Sant Cugat 2 - 1

Sant Celoni 29 18 9 2 7 35 34 8 5 2 1 21 11 10 4 0 6 14 23 2 - 2

Abadessenc 28 18 8 4 6 34 25 8 7 1 0 24 6 10 1 3 6 10 19

Amer 25 18 7 4 7 26 31 10 5 2 3 18 17 8 2 2 4 7 14 La propera (28 gen.) L'altra ( 4 febr.)

Centelles 23 18 6 5 7 32 39 8 4 2 2 18 15 10 2 3 5 14 24 Sils-Roses Sant Quirze-Roses

Sils 22 18 5 7 6 34 34 9 2 4 3 17 18 9 3 3 3 17 16 Uoret-Sant Quirze Amer-Lloret

Canovelles 20 18 5 5 8 23 29 10 3 5 2 10 8 8 2 0 6 13 21 Abadessenc-Amer Llançà-Abadessenc

Lloret 20 18 6 2 10 18 27 9 4 0 5 9 12 9 2 2 5 9 15 At. Vallès-Llançà Arbúcies-At. Vallès Farners 18 18 5 3 10 14 26 8 3 2 3 5 6 10 2 1 7 9 20 Centelles-Arbúcies Canovelles-Centelles

Sant Quirze 17 18 4 5 9 24 34 10 1 3 6 12 18 8 3 2 3 12 16 Farners-Canovelles Ripollet-Farners

Llançà 16 18 3 7 8 21 35 10 2 5 3 13 20 8 1 2 6 8 15 Sant Celoni-Ripollet Vidreres-Sant Celoni Roda de Ter 16 18 4 4 10 11 27 8 3 2 3 8 8 10 1 2 7 3 19 Roda de Ter-Vidreres el Masnou-Roda de Ter Vidreres 12 18 3 3 12 20 37 9 1 2 6 7 15 9 2 1 6 13 22 Sant Cugat-el Masnou Sant Cugat-Sils

BÀSQUET

W 2a catalana GRUP 2

Artés-CBColl 86 - 70 St. Fruitós-CB Gavà 71 - 85 F. Fraga-Circol 9 3 - 8 0 F. Castellana-UE Claret 7 6 - 49 Laietà-S. Manresa 8 1 - 6 8 Birfalà A-Aracena 7 8 - 80 Sant Cugat-S. Condal 8 4 - 7 6 St. Nicolau-L. Francès 6 9 - 71

Equip PJ PG PP PF PC Punt»

Aracena 15 13 2 1057 961 28 Artés 15 11 4 1106 1017 26 Círcol 15 11 4 1195 1118 26 CBGavà 15 10 5 1206 1076 25 BufalàA 15 10 5 1180 1051 25 F.Fraga 15 10 5 1141 1115 25 F. Castellana 14 9 5 1019 870 23 St. Fruitós 15 7 8 1141 1086 22 L Francès 15 6 9 1120 1171 21 St. Nicolau 16 5 10 1041 1109 20 UE Claret 15 5 10 1017 1158 20 Laietà 14 5 9 919 984 19 S.Manresa 15 4 11 1082 1179 19 Sant Cugat 15 4 11 1102 1239 19 CBColl 15 4 11 996 1148 19 S. Condal 13 4 9 831 871 17

La propera (28 gen.): Sant Fruitós-Artès; Sant Nicolau-Salle Condal; Sant Cugat-Aracena; Bufalà A-Salle Manresa; Laieta-Unió Esportiva Claret; Font Castellana-Círcol Catòlic; Finques Fraga-Club Bàsquet Gavà; Liceu Fran-cès-Club Bàsquet Coll.

9 3a catalana A GRUP3

Prat B-Pallejà 6 4 - 6 2 Monjos-Roses 82 — 76 Sta. Eulàlia-Bellsport 6 8 - 8 1 St. Cugat B-Collblanc 6 8 - 6 6 Cosmos-R. Castro 8 2 - 79 St Joan Despí-St. Gabriel 8 6 - 5 9

Pardo-Sama 5 1 - 5 3 SantJust-Joventut 8 1 - 8 0


Sant Just PratB Cosmos St. Cugat B Collblanc Monjos Roses Sta. Eulàlia Pallejà Bel Is port St. Gabriel Joventut St. J. Despí Pardo R. Castro Sarna

15 13 15 11 15 11 15 10 15 9 15 9 15 8 15 8

15 15 15 15 5 10 15 5 10 15 4 11 15 4 11 15 3 12

1048 1054 1115 1019 1179 1014 1031 938 1076 1000 1111 1151 1019 942 945 876

896 936 1130 938 990 982 975 916 1040 998 1097 1218 1112 1029 1123 1138

28 26 26 25 24 24 23 23 22 22 21 20 20 19 19 18

La propera (28 g e n ) : Monjos-Prat; St Just-Sama; Pardo-St Gabriel; St J Despí-Cas-tro; Cosmos-Collblanc; St Cugat B-Bellsport; Sta Eulàlia-Roses; Joventut-Pallejà.

M 3a catalana B G R U P ! _ _

Sta. Perpètua-Barberà 6 4 - 7 9 Vilanova-Abrera 7 3 - 6 8 Clot-Sagrat Cor 6 4 - 7 7 Roquetes-Montpedrós 8 0 — 6 0 Cubelles-Gramajove 6 1 — 6 4 Llor-MIra-sol 68 - 53 P.PIegamans-Carmel 65 — 53 Poble Sec-Castellet suspès


Barberà 13 13 0 1064 744 26 Sta. Perpètua 14 11 3 1126 864 25 SagratCor 13 12 1 942 716 25 Roquetes 11 9 2 853 768 20 Clot 12 8 4 737 691 20 Abrera 13 6 7 896 887 19 Gramajove 12 7 5 708 743 19 Llor 12 6 6 833 862 18 Vilanova 13 5 8 842 874 18 HNn-eol 13 4 9 791 846 17 Poble Sec 12 4 8 763 820 16 Montpedrós 13 3 10 732 846 16 Carmel 11 4 7 638 696 15 Cubelles 13 1 12 751 981 14 P.Plegaman» 13 1 12 728 1066 14 Castellet 0 0 0 0 0 0

La propera (28 gen.). Carmel-Poble Sec; Mi-ra-sol-P Plegamans; Gramajove-Llor; Mont-

pedrós-Cubelles; Cor-Roquetes; Abrera-Clot; Barberà-Vilanova; Castellet-Sta. Perpètua.

M 3a catalana fem. GRUP 3

Sant Andreu-Sant Cugat 5 2 - 66 Sant Gabriel-L'Hospitalet 6 4 - 6 5 B. Horta-Sant Feliu 4 0 - 3 0 S. Gràcia-AD Ronda 102 - 36 Covesa Ford-Coll 3 0 - 45 Manlleu-Prat 49 - 55 Sant Just B. Ribes 103 - 12


SantJust 13 13 0 938 508 26 Sant Gabriel 13 11 2 831 654 24 S. Gràcia 13 10 3 892 590 23 Sant Cugat 12 10 2 739 570 22 St Fruitós 13 7 6 687 647 20 Prat 13 6 7 712 687 19 Sant Andreu 12 7 5 765 753 19 Covesa Ford 13 6 7 619 692 19 L'Hospitalet 11 8 2 479 419 18 B. Horta 13 5 8 535 614 18 Coll 12 5 7 498 564 17 AD Ronda 13 3 10 666 808 16 ManHeu 13 3 10 622 776 16 B. Ribes 13 1 12 417 792 14 Sant Feliu 13 0 13 395 731 13

La propera (28 gen.): Prat Sant Just; Cotl-Manlleu; AD Ronda-C. Ford; St. Feliu-St. Fruitós; L'Hospitalet-B. Horta; St. Cugat-St. Gabriel; B. Ribes-St. Andreu.

HANDBOL

LI 1a catalana GRUP 2

Parets-Amposta 32 - 19 Viladecans-Gavà 24 - 22 Pardinyes-Sant Fost 2 5 - 20 Sant Cugat-Esplugues 32 - 24

Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.

Sant Cugat 14 14 0 0 387 292 28 Esplugues 14 10 0 4 372 351 20 Pardinyes 14 8 1 5 317 280 17 Viladecans 14 8 1 5 317 307 17 Amposta 14 5 0 9 305 351 10

Gavà 14 3 3 8 306 323 9 Sant Fost 14 3 1 10 264 294 7 Parets 14 2 0 12 283 353 4

FUTBOL DE SALA

H la divisió B GRUP1 _ _ _

Barça-Ligton 6 - 6 Tallers Cortada-Maristes 1 2 — 3 Sant Just-T-2 Gràcia 1 - 2 Prosperitat-L'Esclop 1 0 - 4 SantAndreu-Rubí 4 - 0 Sicoris-O. la Floresta 1 - 4 SantVicenç-Ripollet 2 - 8

Equip PJ PG PE PP GF GC Pt».

Prosperitat 12 8 2 2 75 42 26 T.Cortada 12 7 1 4 75 49 22 Sant Andreu 10 7 1 2 40 29 22 Ligton 11 6 3 2 66 51 21 O.la Floresta 10 6 2 2 51 38 20 T-2 Gràcia 11 6 2 3 50 39 20 Ripollet 11 6 2 3 59 49 20 L'Esclop 12 4 1 7 35 54 13 SantVicenç 11 3 2 6 44 46 11 Rubí 11 3 2 6 39 49 11 Maristes 10 3 2 5 42 54 11 Sícoris 12 3 0 9 36 54 9 SantJust 11 3 0 8 36 73 9 Barca 10 1 2 7 32 53 5

La propera (4 febr.): Sícoris-St. Vicenç; St. Andreu-O. la Floresta; Prosperitat-Rubl; SL Just-L'Esclop; Taller» Cortada-T-2 Gràcia; Barça-Maristes; Ligton-Ripollet,

M 1a catalana L'Endroit-Poble-sec 9 - 6 Puig-reig-Sabadellenc 9 — 9 Blanesport-Sant Joan 6 — 4 Sant Cugat-Gràcia 5 - 1 Esp-92-Epic 5 - 8 la Massana-Arfa 5 3 — 2 Europees-Barceloneta suspès Palamós-Montserrat 3 — 1


Palamós 14 11 1 2 69 37 34 L'Endroít 14 9 2 3 93 71 29 Montserrat 14 8 4 2 80 53 28

Europees 13 9 0 4 57 48 27 Èpic 11 8 1 2 65 33 25 Blanesport 14 8 1 5 71 64 25 Puig-reig 14 7 2 5 67 76 23 Sabadellenc 12 7 1 4 64 54 22 Alfa 5 13 4 3 6 40 49 15 Gràcia 14 4 3 7 44 55 15 Poble-sec 13 4 0 9 46 57 12 la Massana 12 3 2 7 35 47 11 Sant Joan 14 3 1 10 44 70 10 Esp-92 13 1 2 10 52 78 5 Sant Cugat 13 1 1 11 33 68 4 Barceloneta 0 0 0 0 0 0 0

La propera (3 febr): Europees-Palamós; la Massana-Barceloneta; Esp-92-Alfa 5; St. Cu-gat-Èpic; Blanesport-Gràcia; Puig-reig-Sant J o a n ; L ' E n d r o i t - S a b a d e l l e n c ; Po-ble-sec-Montserrat.

HOQUEI SOBRE PATINS

m 1a catalana GRUP A

Tordera-Farners 4— 3 Caldes-Vilassar 6 - 5 GEiEG-Voltregà 3 - 1 SantFeliu-Girona 4 - 8 Sentmenat-Premià 2 - 3 Roda-St. Cugat 1 1 - 4 Horta-Mollet 1 - 3 Arenys Mar-SHUM suspès


Voltregà 13 11 0 2 91 34 22 Caldes 13 10 1 2 59 41 21 Tordera 13 9 2 2 70 50 20 GEiEG 13 8 3 2 73 38 19 Girona 13 8 2 3 71 41 18 Vilassar 13 7 2 4 52 45 16 Mollet 13 7 0 6 43 48 14 Premià 13 5 3 5 47 49 13 Sentmenat 13 4 4 5 48 53 12 Horta 13 4 3 6 51 55 11 SHUM 12 4 1 7 37 49 9 Roda 13 3 2 8 63 67 8 Arenys Mar 12 3 1 8 41 54 7 Sant Feliu 13 3 1 9 53 70 7 Farners 13 3 1 9 39 89 7 St. Cugat 13 1 0 12 38 93 2

La propera (28 gen.): Arenys Mar-Famers; Vilassar-Tordera; Voltregà-Caldes; Giro-na-GEiEG; Premià-St. Feliu; St. Cugat-Sent-menat; Mollet-Roda; SHUM-Horta.

B 2a catalana G R U P !

Sta. Isabel- suspès SL Feliu Codines-M. Voltregà ... 7 - 4 Prat-St. Cugat 5 - 3 Vic-Arenys Mar 6 - 2 Maristes-La Garriga 5 - 4

Equip PJ PG PE PP GF GC Pt».

St Feliu 10 7 2 1 81 49 16 Sta. Isabel 10 8 0 2 74 46 16 Vic 9 6 2 1 49 25 14 Maristes 10 5 2 3 50 38 12 Arenys Mar 10 4 2 4 47 46 10 Prat 10 4 1 5 54 64 9 La Garriga 9 4 0 5 45 46 8 M. Voltregà 9 4 0 5 42 47 8 S t Cugat 10 3 1 6 37 44 7 Corbera 9 3 0 6 40 50 6 JMJ 10 0 0 10 40 104 0

La propera (28 gen.): Vic-Maristes; Prat-A-renys; St. Feliu-St. Cugat; JMJ-Voltregà; -La Garriga.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996 ESPORTS 25

I ESPORT ESCOLAR

La lliga escolar contínua amb la promoció dels equips més petits

CM. • Sant Cugat.— Els equips inferiors són el centre d'atenció dels responsables de la competició escolar. Els jugadors de la Floresta són Jesse Hutchesson, Laia Ca-yuelas, Fran Alvarez, Sandro Fé-vola, Manel Berenguer, Carlos Taberner i Frederic Verges. El monitor és Esteban Rodríguez. Carles Casaubón —jugador de la UE Sant Cugat— dirigeix l'equip benjamí de l'escola Collserola. Els seus jugadors són Pau Sànchez, Felipe Reinoso, Gemma Mont-llor, Óscar Castelló, Pau Martínez, Gerard Badia, Marc Pallarès i Anna Sànchez.

Resultats

Bàsquet benjamí: Maristes-Catalu-nya, 25-17; Santa Isabel-Sant Jordi, 41-12; Sant Jordi-Avenç, 16-11; Sant Jordi-Maristes (ajornat). Bàsquet aleví: Torreblanca-Verdaguer B, 15-35; Verdaguer-Santa Isabel, 32-38; Avenç-Sant Jordi, 10-54. Bàsquet infantil: Sant Jordi-Torreblanca, 24-19; Torre Llebre-Catalunya, 79-6; Verda-guer-Montserrat, 22-31; Torreblan-ca-Sant Jordi, 6-39. Voleibol aleví: Pinar A-Torre Llebre A, 1-2; Torre Llebre B-Pinar B, 0-2; Schola-Avenç, 1-2; Montessori-Ferran i Clua, 0-2. Futbol de sala infantil: Zona Nord-Pins, 4-4; Santa Isabel B-Liceu Politècnic, 12-2; Ribas-Ferran i Clua, 0-20; Santa Isabel A-Catalunya, 13-1. Handbol benjamí: Collserola-Avenç, 0-8; Ferran i Clua-Santa Isabel, 4-4. Handbol aleví: Catalunya A-Catalunya B, 8-0; la Flo-resta-Pins del Vallès, 8-0; Collsero-la-Joan Maragall, 0-8. Handbol prein-fantil: Avenç-Joan Fuster, 13-15. Handbol infantil: Avenç-CET, 26-14; Voramar-UE Sant Cugat, 18-12.

• L'AGENDA I

FUTBOL

B Regional preferent 11.45 Sant Cugat-Masnou IDiu.l

B Sub-21 11.45 Sant Cugat-Serragalliners (Diu.) 12.00 PBSantCugat-Girona(Diu.)

• Juvenil 18.30 Sant Cugat-Sant Julià (Dis.l 10.00 Adesa-Sant Cugat (Dis.l 10.00 PB Sant Cugat-25 Setembre (Pis.) 10.00 Rubí-Júnior (Dis.l 12.00 PB Sant Cugat-Cerdanyola (Pis.)

fl Cadet 17.45 PB Sant Cugat-CN Terrassa (Pis.) 9.45 Júnior-Can Boada (Diu.) 9.45 Sant Llorenç-Sant Cugat (Diu.) 17.45 PB Sant Cugat-Sant Cugat (Pis.)

Infantil 12.15 Mataró-Sant Cugat (Pis.) 10.45 CN Terrassa-Júnior (Dis.l 17.15 Terrassa-Sant Cugat (Pis.) 12.00 Can Parellada-PB Sant Cugat (Pis.) 11.00 PB Sant Cugat-25 Setembre (Pis.)

i ! Aleví 13/l·l^ Sant Liorenç-PB Sant Cugat (Dis.l 9.30 Sant Cugat-Dosa Terrassa (Pis.) 11.00 Cerdanyola-Júnior (Pis.) TO.45 Fontetas-Sant Cugat (Pis.) 9.00 "Serragalliners PB Sant Cugat (Pis )

' 2a Catalana

SÈNIOR 19.15 UE Sant Cugat-Aracena (Dis.)

SUB-23 17.30 UE Sant Cugat-Aracena IDis.)

A dalt, l'equip d'handbol aleví de l'escola la Floresta amb els seu monitor i, a baix, l'equip de l'escola Collserola, amb el director de la plantilla. Foto: ELS 4 CANTONS.

JÚNIOR 16.00 UE Sant Cugat-Sant Gervasi (Dis.)

CADET 12.15 Salle Gràcia-UE Sant Cugat (Dis.) 17.30 Sant Ramon-UE Sant Cugat (Dis.)

INFANTIL 9.00 Teresians-UE Sant Cugat (Dis.)

H 3a. Catalana A SÈNIOR

19.30 UE Sant Cugat-Bel lsport (Pis.)

3a. Catalana B

SÈNIOR 19.30 Mira-sol-P Plegamans (Dis.)

SUB-23 18.00 Mira-sol-P Plegamans (Pis.)

N 3a. Catalana fem.

SÈNIOR 18.00 UE Sant Cugat-Sant Gabriel (Dis.)

JÚNIOR 16.15 UE Sant Cugat-Sant Gabriel (Dis.)

f i tMÉBOL

LLiga Acevolfem.

JUVENIL

16.45 Masquefa-PH Sant Cugat (Dis.) 15.30 PH Sant Cugat-Laietà (Dis.)

INFANTIL 18.15 Sta Perpètua-PH Sant Cugat (Dis.) 17.30 Masquefa-PH Sant Cugat (Pis.)

ALEVINS 16.30 Masquefa-PH Sant Cugat (Pis.)

BENJAMINS 9.45 Corbera-PH Sant Cugat (Diu.) 9.45 PH Sant Cugat-Arenys Mar (Diu.)

PRE-BENJAMINS

18.00 CV Sant Cugat-CV Albacete (Pis.)

HOQUEI-PATINS

Campionat de Catalunya

11.00 PH Sant Cugat-Arenys Mar (Dis.)

FUf BOL-SÀLA

U Divisió de plata Bilbo-W. Sant Cugat (Pis.)

la divisió B Sant Andreu-O. la Floresta (Pis.)

HANDBOL

1a catalana

JUVENIL MASCULÍ Rubí-UE Sant Cugat (Diu.)

CADET MASCULÍ

INFANTILS 11.00 Verdaguer-Catalunya (Dis.) 12.00 Torre Llebre-Torreblanca (Dis.) 13.00 Torreblanca-Sant Jord i (Dis.)

• Futbol de sala ALEVINS

10.00 Pins Vallès-Torre Llebre (Dis.) 11.00 Verdaguer-Avenç (Dis.)

INFANTILS 12.00 El Pinar-Pins Vallès (Dis.) 11.00 Santa Isabel-Zona Nord (Dis.) 9.00 Les Torres-Ferran Clua (Pis.) 10.00 Santa Isabel-Escola Ribas (Pis.) 13.00 Catalunya-Torre Llebre (Dis.)

CADETS / JUVENILS 12.00 Vallès Parc-Leonardo (Dis.)

Barberà-Sant Cugat (Diu.)

1a CATALANA 12 30 PH Sant Cugat-Sentmenat (Diu.) 21.00 CH Sant Cugat-Flix (Dis.)

2a CATALANA 11.00 Sant Feliu-PH Sant Cugat (Diu.) 19.30 Monjos-CH Sant Cugat IDis.)

JÚNIOR 16.45 PH Sant Cugat-Laietà (Dis.)

- Bàsquet BENJAMINS

9.00 Joan Maragall-Catalunya (Pis.) 10.00 Maristes-Avenç (DisT 9.00 Santa Isabel-Sant Jord i (Dis.)

ALEVINS 10.00 Torreblanca-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Verdaguer B-Pins Vallès (Pis.) 12.00 Joan Maragal l -Avenç (Dis.)

Voleibol ALEVINS

9.30 Pinar A-Pinar B (Dis.) 10.30 Torre Llebre-Avenç (Pis.) 11.30 Torre Llebre-Ferran Clua (Dis.) 11.00 Schola-Montessor i (Dis.) 12.00 Pinar A-Schola (Dis.) 11.30 Joan Maragall-Pla Farreres (Dis.l

I Handbol ALEVINS

9.00 Avenç-Joan Maraga)) (Dis.) 13.00 Catalunya-la Floresta (D is .F 12.00 Avenç-Pins Vallès (Dis.)

BENJAMINS 10.00 Avenç-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Santa Isabel-Ferran Clua (Dis.) 12.00 Collserola-Ferran Clua (Dis.)

PRE-INFANTILS 10.00 Pare Manyanet-Avenç (Pis.)

INFANTILS 13.00 UE Sant Cugat-L'Eixample (Pis.)

HANDBOL ESCOLAR

La UE Sant Cugat vol promocionar els equips d'handbol escolar • Sant Cugat — La UE Sant Cugat ha previst fer una campanya de promoció de l'handbol escolar. Els responsables de la secció d'handbol han preparat cartells que es penjaran a les escoles de Sant Cugat, convidant els nens a participar de la competició. La UE Sant Cugat ha fet samarretes de l'handbol escolar per a tots els nens que formin part d'algun equip que estigui inscrit a la lliga escolar. A més, l'entitat ha previst organitzar entrenaments gratuïts de minihandbol el divendres a la tarda per als nens que formin part o no d'algun equip escolar.

La UE Sant Cugat intentarà recuperar una idea que va començar a tenir forma fa dos anys i que consistia a repartir entrades gratuïtes perquè els nens anessin a veure els partits d'handbol del primer equip de la UE Sant Cugat. El club repartirà les entrades per al primer partit de la Uigueta d'ascens a la estatal i que enfrontarà la UE Sant Cugat i l'Esplugues. Abans d'aquest partit, la UE Sant Cugat s'ha de desplaçar a la pista del Virolai. /c.M.

VOLEIBOL

El CV Sant Cugat emetrà el partit contra el líder per TV3 • Sant Cugat— El CV Sant Cugat ha decidit juntament amb Televisió de Catalunya emetre el partit que enfrontarà el conjunt santeugatenc amb el líder de la divisió d'honor femenina, tot i que el club encara no hagi aconseguit un patrocinador. De fet, la retransmissió per TV3 d'algun dels partits de les santeugatenques, ja es va pactar a principis del campionat però la directiva va preferir esperar que el patrocinador s'hagués concretat. Les passes que s'han de fer s'han allargat més del que estava previst i la directiva del club santeugatenc tem que ara aquelles persones que es van comprometre es facin enrere i abandonin el projecte per aconseguir un patrocinador el més aviat possible. Carles Castro, president del CV Sant Cugat, assegura que «si el club no troba una firma que patrocini el club en poc temps, s'haurà de fer un replantejament», ja que el club és incapaç de mantenir una estructura com la que té. El conjunt santeugatenc continua a la cinquena posició de la taula, tot i la derrota del cap de setmana passat. /CM.

POLIESPORTIU

La UE Sant Cugat convocarà l'assemblea per decidir el futur H Sant Cugat.— La junta gestora de la UE Sant Cugat ha decidit convocar l'assemblea de socis al febrer per orientar els socis sobre la situació actual del club i perfilar el camí que ha de seguir l'entitat. La junta gestora de la UE Sant Cugat té la possibilitat de continuar com a tal i convocar unes noves eleccions —a les últimes eleccions que es van convocar el mes de desembre i que s'havien de celebrar la setmana passada no es va presentar cap candidatura—. \Jna altra de les possibilitats de la UE Sant Cugat és desfer la junta gestora actual, una possibilitat que sembla estar molt allunyada de les intencions dels responsables, ja que amb l'inici del nou any es podrien resoldre alguns dels problemes econòmics del club i aquest és el principal motiu que fa, ara per ara, replantejar el futur del club. / C M .

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU Braseria La Bolera

Especialitats: Carxofes a la brasa. Espàrrecs verds a la brasa, i ara fem peus de porc. Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès

^4071,011^4

B ar musical

Billars

professionals

Campionats

tot l'any C/ Sant Martí, 1 2

Tel. 589 47 90 Sant Cugat del Vallès

ShcmçjriLa

Bar musical • Cocteleria • Billar

C/ Plaça Lluís Millet, 3 - Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

27. Divendres, 26 de gener de 1996

APUNTS FESTA DE SANT ANTONI

Les imatges de la tradicional rua de Sant Antoni es repeteixen cada any en la que és una de les tradicions més arrelades de la ciutat. Fotos: J.A. MULA.

Centenars de santcugatencs surten al carrer per seguir la rua de Sant Antoni tot i el mal temps Un dels cavalls participants va morir sobtadament i va fer caure la noia que el muntava, que es va fracturar la tíbia i el peroné d'una cama

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— La tradicional rua de Sant Antoni va tornar a ser un èxit. Centenars de santcugatencs van sortir diumenge passat al carrer per saludar els més de 300 ca

rruatges i cavallistes participants, tot i que el dia va començar amb pluja i els núvols van amenaçar amb més aigua al llarg del recorregut. Les places d'Octavià i de Barcelona van ser, una vegada més, els punts

estelars de la cercavila. A la primera es van beneir els animals i a la segona tots els participants van ser rebuts i saludats per l'alcalde Joan Aymerich. L'únic incident de la diada es va produir a l'avinguda del

Pla del Vinyet, mentre es concentraven tots els participants, quan el cavall que muntava la jove Eva Rovira va morir sobtadament i va fer caure la noia, que es va fracturar la tíbia i el peroné d'una cama.

Amb la ressaca i el record de les festes de Nadal encara en la ment de molts es va celebrar diumenge passat la rua i el ball de Sant Antoni, una de les tradicions més arrelades a Sant Cugat i a moltes localitats del Vallès Occidental. Centenars de persones van desafiar el mal temps i van sortir al carrer per veure passar una llarga cua de cavalls i carruatges que anava encapçalada per una nova bandera feta per

la comissió de festes. Els membres de la família Sa-galés passaran a la història com els primers a passejar la nova bandera. Rosa Sa-galés va ser la banderera i Josep Sagalés, el cap de bandera.

Accident al Pla del Vinyet

A les 11 del matí a l'avinguda del Pla del Vinyet van començar a concentrar-se tots els participants en la rua d'enguany. Allà

es va produir l'únic incident de la jornada. El cavall que muntava Eva Rovira va morir —sembla que per un atac de cor— i va fer caure la noia, que es va fracturar la tíbia i el peroné d'una cama. Ràpidament va ser traslladada a l'Hospital General de Catalunya, on va ser atesa. Segons el doctor Ayuso «la fractura va ser neta i no va ser necessària una intervenció quirúrgica». Eva Rovira va sortir de l'hospital

al cap d'unes hores amb la cama enguixada i haurà de seguir un tractament normal fins que la fractura «es consolidi per si mateixa». Tot i l'incident, els membres de la comitiva es van desplaçar a la plaça d'Octavià, on a les 2/4 de 12 del matí es van beneir els animals per començar la cercavila animada per la Banda de trompetes i tambors Mas-Ram-pinyo, la Banda de l'Associació Cultural de la Coo

perativa de Barberà i el Grup de Bastoners de l'Esbart Sant Cugat. A la plaça de Barcelona, els participants van obsequiar amb vi i coca l'alcalde Joan Aymerich —que els va rebre a la porta de l'ajuntament— i tots els presents.

A les 6 de la tarda començava el ball de Sant Antoni. Durant aquest acte es van lliurar els premis. Joan Torner, amb un carro ple de feixines, es va emportar

el premi a la categoria de carros carregats. A la categoria de carros engalanats va guanyar el de les Carnisseries Tubau pel carro dels 101 Dàlmates. La Claca, Joan Serrabogunyà i la Penya Blaugrana van ser segon, tercer i quart respectivament. Finalment, els premis especials van ser per a Manel Huguet —que arrossegava ell mateix un carro—, els nens Anna Montony i Pep García, i Jordi Castanyer.

28 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 26 de gener de 19%

LA VIDA SOCIAL

El Monestir centrarà les noves xerrades trimestrals d'Amics de la Unesco Diferents sortides complementaran el cicle

RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— L'associació Amics de la Unesco Sant Cugat-Valldoreix ha fet públic el nou cicle de xerrades que encetarà durant aquest segon trimestre del curs 95-96. Les conferències giraran entorn de les actuacions efectuades al Monestir de la ciutat en els darrers cinc anys. Tècnics i especialistes de la Cieneralitat hi participaran.

Els socis d'Amics de la Unesco es van reunir divendres passat per elaborar el cicle de xerrades del segon trimestre del curs 95-96. Segons el president de l'entitat, Domènech Miquel, el cicle «pretén explicar les actuacions realitzades al Monestir en els darrers cinc anys perquè hi ha molta gent que no les ha acabat d'entendre.» Per aquest motiu, l'entitat ha convidat diferents tècnics i especialistes de la Generalitat. L'arqueòleg Eduard Riu explicarà el pro

cés d'investigació arqueològica de les darreres troballes. Dos arquitectes de la Generalitat explicaran les restauracions fetes. Sobre les noves actuacions que s'han de fer —ala sud, sala nord, espai soterrat...— seran Antoni Navarro i Alfred Pastor els que desenvoluparan el tema. Finalment, el mateix Domènech Miquel s'encarregarà d'argumentar l'ús privat i públic del monument. Sortides a les esglésies de Sant Pere de Terrassa i les paleocristianes

Presentació al Teatre-auditori del llibre de la Unesco L'estat del món al 1994. Foto: ELS 4 CANTONS.

de Tarragona —la de l'amfiteatre romà i la de Sant Pere. descoberta fa un any mentre es feien les excavacions per construir un hipermercat— complementa

ran el cicle. D'altra banda, a la reunió també es va plantejar el problema de dos membres de la junta directiva que no poden continuar per raons personals. Segons

els estatuts s'haurien de convocar eleccions anticipades per substituir-los. Tot i aquest fet, els socis intenten consensuar una altra solució amb el vistiplau de tothom.

El Centre Cultural acull un l'estival en benefici de la Llar d'Avis I Sant Cugat.— El Centre Cultural de Sant Cugat acollirà el proper 17 de febrer la primera edició d'un festival en benefici de la Llar d'Avis de la Parròquia. La iniciativa ha sortit de la mateixa Llar d'Avis com a idea per recaptar fons destinats al manteniment i adequació de les seves instal·lacions, i a ampliar els projectes de l'entitat amb noves activitats. L'Ajuntament i diverses entitats de la ciutat ja han donat la conformitat que col·laboraran desinteressadament . Concre tament , l'Esbart Sant Cugat, el grup de teatre Espiral de Valldoreix, la Coral Sant Cugat i l'Orquestra de Cambra han anunciat que actuaran en el festival. Les localitats per assistir ja es poden adquirir a la seu de la Llar d'Avis de 5 de la tarda a 8 del vespre al preu de 2.500 pessetes. /R.L.

R E S T A U R A N T

La Nansa

| Fregidorta-Marisqueria

Crta Sabadell, 47 -08191 Rubí

Telèfons 69 11 52

MINI-GOLF

34231/181838

a Santa Engràcia, 15 • Tel. 589 29 71

OBI 9 0 Sant Cugat del Vallès

Clra. de Rubio Sabadell km 15,200

Tel. 697 06 52

<<iOd de l'Alba, 20 Tel 674 16 75

0 8 1 9 0 St Cugat del Vallés

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat

Tel. 589 06 07

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

O N ENJAR BELLATERHA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

LA FLORESTA

MIRASOL

SANT CUGAT DEL VALLÈS

VALLDOREIX

RESTAURANT CAN EDO

XERCAVINS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. EL VIEJO ROBLE

REST. RANCHO EL PASO

MASJANER

LAPONDEROSA

LA NANSA

MACXIM _

EL PORTALET

HOSTAL DEL GALL

LA PALTA

CAN AMETLLER

CHEZ PHILIPPE

REST ./CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPERS

BOKATAS

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LACARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXA CONTENTA

PARADA I FONDA

BRASERIA LA BOUERA

BAR RESTAURANTELMESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

LA PASTA BOTXA

TY-BIHAN ^

MJMtGOLF BAR MGSC

CAPfTAN COOK

SOUASH

CASMET

CUGAT CAFÈ

RESTAURANT VAU. D'OR

RESTAURANT MAS ROIG

ç; Ueó, XIII Clra. Cerdanyola. 9. Sant Cugal.

Av. Flor de maig, 122

Cf Altamira, 36

C; Pas Estació, 15

C/Guadalajara, 14

^Victoria. 18-20

Ctra. Sabadell, 47

^Guat l l a , 20 - Els Avets

PI. del Dr. Guardiet. 14

Rambla Can Mora, 24

Camí can Ametller, s/n

Plaça Pep Ventura, 5

Q Endavallada. 10

C/St. Antoni-plaça Barcelona

Cj Enric Granados, 7

Pteçajíosptel, 35-37

Plaça Augusta, 2

C/Sant Antoni, 13

J^EJies Rogent. 14

J|laçaJ ,ep Ventura, 3

j a r a . Rubi a Sabadell, km 15.200

CjVilà, 8

Plaça Monestir, 1

C/ Alfons Sala, 9

Pg. Olabarria, 69

Rbla. Can Mora. s/n

C/Baixada de l'Alba, 20

Plaça Octavià. 5 _ __

^taça Pere San. 6

Cl Alfons Sala, 24

C/ Indústria, 27

C/ Santa Engràcia, 15

PI. Uuis Millet, 1

Cl Sant Jordi. 33-35

Cami Can Ganxet, 47

Av Torreblanca. 2-8, local 4

692 24 24

580 31 29

580 88 39

691 73 55

674 38 03

674 2315

589 25 71

69911 52

699 55 58

588 54 68

586 42 81

589 50 11

674 91 51

674 9484

58918 25

675 52 46

675 31 41

589 19 72

589 54 92

674 05 85

589 38 23

5891740

697 06 52

6751451

584 23 32

Carn a la brasa i calçots

Braseria, rostit, banquet

Cuina de mercat

Peix i marisc

Cuina catalana, banquets

Cuina variada

Braseria

Paelles, marisc, fregid.

Menú, degustació

Pizzeria, cuina catalana

Menú, carta i degustació

Frankfurts

Cuina mercat

Cuina francesa/menú diari

Cuina i música autèntica

Cuina casolana

Braseria

Entrepans especials

Esmorzars/tapes casolanes

Cuina catalan/intemac.

^exicà-menú català

Menú diari i prod. ibèric

Cargol llauna/arròs negre

Tapes casolanes, torrades

Dijous tancat excepte festius

Obert tota la setmana

Tancat dium. nit i dill. no festius

Tancat dimecres tarda

Tancat dimarts nit i dimecres

Tancat diumenge

Tancat diumenge-dilluns tarda-ntt

Tancat dissabtes excepte reserves

Obert tots els dies

Especialitzat en bacallà

Tancat diss. migdia i dium.

Diumenge i fest. jjbert a partir 18h

Obert de 8 a 10 nit

Servei de bar

Obert al migdia

Creps, amanides, menús

5891^02 589 0607

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

Plaça Mas Roig. 4

58926 97 67416 75

"67410 47 589 52 40 67515 03 6751402 589 29 71 5896161 589J496 589 50 83 675 36 54 674 1141 675 00 86

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

Cuina catalana

La nostra esp. esjualit.

Braseria i cuina de merc.

Calçotada Pizzeria, creperia

Creperia bretona

_Cam a l a brasa, tapes

Cuina colonial _ _

Cafeteria, pizzes, menú

Menú diari i entrepans

Menú diari

Dies festius bufet lliure

JXwt cada dia Repartir a partir de les 12h

Obert tot el dia

DJIluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert tot el dia

Tancat dilluns

Menuda dimarts a dijous

Obert tots els dies

Pasta fresca

Obert tota la setmana

Karaoke

Xai, entrecot a la brasa Tancat diumenge nit

T PARADA/ FONDA»

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS „,n™„,Tel. 589 26 97

10 Jjfíeeón Tota una tradició

PI. Octartà, S. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÍS

LA 5RASERIA

DEL MERCAT VELL PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40

08190 SANT CUGAT >^«n»™ H o r a n ' de 7 a 24 h

f£4ÚriW GW;l€l*Wf

l i n i i ' r m (k'nuslcir

un bon (.l l i ' , k\ >LK>

n. iht t . iU, w'Ut'KiK.

i n l i v p . i n - ,u a b . t K

:!'• I OUI i , p.l·.tl'·s l . l I l ' l l t l 'S .

iiiinr (,ili"» (I o

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996 APUNTS 29

LA VIDA SOCIAL

La falta de demanda atura el projecte del futur Espai Jove de Mira-sol L'Ajuntament està elaborant un programa d'activitats puntuals per a joves que presentarà al Consell de Districte

RAMON LUQUE • Mira-sol.— La falta de demanda ha estat la causa principal que el projecte de l'Espai Jove de Mira-sol, elaborat des de fa un any, no s'hagi tirat endavant. L'àrea de Cultura de

La idea de crear un espai jove al Casal Cultural de Mira-sol va sorgir fa temps. Segons Pepa Gómez, presidenta de Madeac, «van ser les associacions de veïns les que ho van reclamar, sobretot la de Sant Joan». Arran d'aquest fet, l'Ajuntament i Madeac, associació que gestiona els tallers i activitats del casal, van començar a treballar. «Fins i tot vam elaborar un projecte que plantejava que hi hagués un espai del Casal unes hores al dia perquè els joves poguessin jugar a jocs de taula, escoltar música o fer xerrades i organitzar activitats puntuals com concerts o pel·lícules», explica Pepa Gómez. El motiu era intentar que una sèrie d'adolescents que voltaven per les rodalies del Casal poguessin estar-se a dintre en lloc de fora. Fins i tot es va arribar a comprar una taula de ping-pong que ara utilitzen «alumnes dels darrers cursos de les Escola Catalunya di-namitzats per un objector»,

l'Ajuntament i l'associació Madeac, que gestiona les activitats i tallers del Casal Cultural del districte, van elaborar conjuntament la proposta a principi de l'any passat. Ara, tant l'Ajuntament, que té dades concretes d'una enquesta que va

realitzar amb joves del barri, com l'associació coincideixen a afirmar que la demanda per fer realitat l'Espai Jove és fluixa. El que sí que s'està preparant és un programa d'activitats puntuals per al jovent que es presentarà aviat.

L'Espai Jove va ser objecte de debat en la darrera sessió del Consell de Districte. Foto: ELS 4 CANTONS.

explica Àngels Ponsa, actual tinent d'alcalde de Serveis Personals. El projecte, però, no va fructificar. Segons

unes enquestes realitzades per l'Ajuntament «no hi havia prou demanda», diu Ponsa. Gómez ho ratifica: «Hem

de reconèixer que molta demanda no n'hi ha.» Davant d'això s'ha optat, segons explica Àngels Ponsa, «per or

ganitzar activitats puntuals que presentarem als membres del Consell de Districte.»

Gavín exposa fotografies del Perú a Valldoreix • Valldoreix.— L'historiador Josep Maria Gavín inaugurarà, divendres vinent a les 8 del vespre a la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, una exposició de fotografies del Perú que va fer durant el viatge que va realitzar a aquest país l'agost passat. En total, Gavín exposarà 130 fotografies que mostren diferents aspectes del Perú, com el Machu-Pichu, el Ti-ti-Caca, glaceres, llacs, la tomba del Senyor Sipam —una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys— i la muntanya de Bascaràn. Per Josep Maria Gavín, l'exposició «té una vessant didàctica, perquè cada fotografia té una explicació del que ensenya». / R.L.

Xerrada sobre la Polinèsia H Sant Cugat.— El santcu-gatenc Lluís Puig farà, dimarts que ve a les 10 de la nit, una xerrada il·lustrada a la Casa de Cultura sobre el seu viatge a la Polinèsia, dins del cicle Anem de viatge, que al llarg de l'any farà juntament amb Josep Maria Gavín. Amb la xerrada de dimarts, Puig s'estrenarà en el cicle. El conferenciant mostrarà les belleses de les 130 illes, entre les quals hi ha Mururoa, que formen aquest l'arxipèlag. / R.L.

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti -

PRÒTESIS FUAYREMOV1BLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

MUTUAMDADES RWa. R i b o t a í o d a , 2 0 - l r 3 o

Tel. 674 72 16 Sant Cugat 33141/08903 TufT» DOf loS tOlOM

èdica Gabinet mèdic-quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica

Dra.M. Àngela Font Pons Dra. M. Neus Benito Bujosa

Av. Torreblanca 2-8 • 3r A despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat

GIMNÀS BLOCK íl teselo, 17 • «HAM PB ST. ANTONI, 78

Tel. 589 53 48

Cirurgia

Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font

Especialitzat I en tractaments I I de menopausa|

i d'esterilitat

F. Moraqas. 1-3, 3r 2a

• DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanltas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat « 589 47 00

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusifiol, 2, entol. 1a. Sant Cugat « 674 15 26

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat, t r 589 13 07

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Asisa C/Villa, 49. Sant Cugat TT 674 48 72

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, geriatria. ASC, AGRUP, MUT. MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8,3r 10a. Sant Cugat v 589 39 26 * 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domidli-mútues Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 674 00 25

Odontologia

• C E N T R E D E N T A L I Q U I R Ú R GIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat «589 00 00 Fax589 0313

• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla. Ribatallada, 20,1 r 3a. Sant Cugat « 674 72 16

• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cugat « 674 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA Clinica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat « 674 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria. 10. Sant Cugat « 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llenguatge i aprenentatge d vïlla, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 2 1 5

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat « 674 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Santes, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22,1r 1a. Sant Cuga t« 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat « 674 57 98 - 589 35 48

Psicologia

• CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21, 3r 1 a. Sant Cugat « 674 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge VHIà. 5-7,1 r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 2 15

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4,1 r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia clínica Rbla. Can Mora, 1. Sant Cugat « 5 8 9 43 44-430 9625

Pulmó i cor

• Dr. JOAN VALLDEPERAS C O M B A S Pulmó I cor. Major, 36, 2n. Sant Cugat. V 674 00 25

• JUAN J O S É GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1 r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07

• DR. J E S Ú S FERNÀNDEZ BAI-ZAN Tocoginecotogia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1 a. Sant Cugat « 5 8 9 48 08 Particular: 674 74 09

• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetrlda-ecografia, esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1 -3, 3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 6611 Fax5891145

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. MedKec Av. Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 6 6

Traumatologia

• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previa-sa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 8 8

• ML. GOZZ1 DE LA TOUR ROVO Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. PoBctínta. Sant Cugat « 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Poiicllnic Torreblanca, 2-8,2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 8 8

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR

3a edat

•Torre amb jardí f

• Ascensor

' Cuina pròpia

Bugaderia

Metge

Infermera

• Fisioterapeuta

' Personal qualificat

' Capacitat 24 places

• Perruquera

* • & • * * * < « aa ,,« SANT CUGAT ,

30 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 19%

L A R A D I O G R A F I A ^ Associació de Veïns i Propietaris de Mira-Sol

Primera pedra per a la construcció de la pista esportiva i els locals de l'associació el 1958, al passatge Sevilla, 63. Ball a l'envelat, el 1953. Primera pedra de la caserna de la Guàrdia Civil, el 1946. Foios: ARXIU ASSOCIACIÓ DF. VEÏNS I PROPIETARIS DE MIRA-SOL.

L'Associació de Veïns i Propietaris de Mira-sol es va fundar cl 1945. Enguany celebra cl seu cinquantenari, i per aquest motiu s'ha recopilat, amb un veritable esforç, la seva història gràfica i documental. Durant molts anys va treballar per millorar el districte i organitzar múltiples activitats esportives i culturals. En l'actualitat, la seva vitalitat ha minvat fruit de la dinàmica que es genera des de la creació dels Consells de Districte, en què l'entitat participa, i per l'aparició d'altres associacions.

Recordar la història viva del barri Fundada al 1945, durant tres dècades l'Associació va millorar el barri i va vetllar per aglutinar els veïns de Mira-sol

FRANCESC CARBÓ H El 28 de desembre de 1945 va néixer TAssociació de Veïns i Propietaris de Mira-sol. Un grup d'estiuejants, es van unir a l'entorn de diverses inquietuds que venien motivades en la millora del barri. En aquella època calia asfaltar i condicionar tots els carrers, enllumenar-los i fer tots els equipaments. Residents la majoria a Barcelona, van establir la primera seu social al carrer Consell de Cent

i la segona, a la Gran Via de la ciutat comptal. Ja fins al 1959, en què es va comprar el terreny per construir els locals de l'entitat, les reunions es feien en cases particulars de diferents associats o fins i tot a vegades s'havien fet a Can Gatxet.

Durant aquests primers quinze anys l'associació va tenir una gran vitalitat. La primera gran preocupació va ser la construcció de la Caserna de la Guàrdia Civil. Els socis van aportar el 50%

del finançament i van veure com al 1946 es col·locava la primera pedra; pocs anys després els veïns ja tenien seguretat al barri. Periòdicament la junta anava a parlar amb l'alcalde per fer-li saber Ics preocupacions dels veïns que volien aconseguir millores.

Durant aquesta dècada es van fer diferents envelats, que eren espectaculars i on assistien les 200 famílies que tenia l'associació. Alguns es van fer tocant a l'estació i

altres al passeig de l'Havana. Era per la festa major quan s'escollia la pubilla, es feien els tradicionals balls del fa-nalet i de rams i fins i tot es feien concursos de disfresses de paper. També s'organitzaven campionats de tennis de taula, futbol i esports de taula. Una festa major autofinançada que inicialment es feia per Sant Jaume i anys després es va traslladar per la la Verge del Carme. Per aquesta època, i durant l'estiu, es feien

moltes festes i sobretot es vivien les revetlles i els balls del dissabte. «Tothom es coneixia i tothom hi anava», ha comentat Salvador Fe-nollar, actual president de l'associació.

Ja cl 1959 l'entitat es planteja un repte important: la compra d'un terreny de 3.000 metres quadrats situat al passeig de Sevilla, 53. Es col·loca la primera pedra i amb aportacions dels socis es fa una pista esportiva, un bar i una pèrgola circular,

on a l'estiu es podien fer reunions i activitats esportives i culturals. El ritme d'activitats era el mateix, si bé ja no es van fer envelats sinó que els actes de la festa major es duien a terme a la pista. S'ha de destacar també les gimcanes ciclistes, de motos i de cotxes que es feien amb notable èxit de participació.

A principi dels seixanta, l'associació cedeix una part del terreny al bisbat on es construeix l'església del Carme, que seria inaugurada el 1961. Poc després es beneeixen les campanes i es crea, durant molts anys, un lloc de culte que fins fa poc ha quedat abandonat, per l'estat ruïnós de l'església. No és fins a principi dels anys 70 que es fan noves obres als locals. El bar s'amplia i a la part superior s'hi fan unes dependències que es van convertir en la seu social de l'entitat.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996 APUNTS 31

L A R A D I O G R A J F J A • Associació de Veïns i Propietaris de Mira-sol

B^HHHHH HHI í^»t_ ^^^^^y^WP^^WffiBfflgBH|Bi|j||

HHi^HIHHI

Equip de bàsquet femení, el 1950. Inauguració de les relíquies de l'altar major de l'església del Carme, el 1961. Ballada de sardanes a l'antic camp de futbol. Festa infantil per la festa major de 1984. Homenatge a l'expresident Enric Renau. Acte de la inauguració de l'exposició del cinquantenari de l'entitat. Forns. ARXIU AAW PROPIETARIS DE MIRA-SOL/ 4 CANTONS.

Deu anys de feina per recopilar 50 anys d'història F.C.

H Jordi Pla ha estat el veritable impulsor de la feina, que amb motiu dels cinquantenari de l'entitat s'ha dut a terme. Des de fa de deu anys, dedicant-hi moltes hores, ha volgut recollir les actes, els documents, les fotos i la història de l'Associació de Veïns i Propietaris de Mira-sol. «Ha estat una feina molt interessant i que ha valgut molt la pena. Ara tot el que hem recollit ho

donarem a I'Arxiu Municipal de Sant Cugat» ha comentat. Tothom que vulgui veure aquesta interessant exposició pot telefonar aJ president de l'entitat, Salvador Fenollar, al número 674 93 55. Amb ell també es pot contactar si es vol ser soci de l'entitat. La quota que paguen els actuals 200 socis familiars és de 1.000 pessetes trimestrals.

El local on regularment es troba la junta és el que

sempre ha tingut l'entitat, i va ser construït al passeig de Sevilla. La planta on estan, que té tres espais diferenciats, havia estat, abans de la construcció del Casal de Mira-sol, la seu del Consell de Districte. Actualment, i des del maig de 1983, per tal de solucionar problemes econòmics de l'associació, el bar i la resta d'instal·lacions, excepte el pis superior, es van llogar a una entitat que les ges

tiona directament. L'associació, però, els fa servir sempre que els necessita.

En l'actualitat costa augmentar el nombre de socis, «a causa que el Consell de Districte coordina activitats i han aparegut noves associacions al barri», comenta Fenollar. Recorden els seguiment que van fer de les obres dels túnels de Vall-vidrera, i el que es va aconseguir fruit de les reunions amb l'Ajuntament, la Ge

neralitat i Tabasa. «Volíem quedar units a Sant Cugat i que els túnels anessin soterrats» comenta Pla.

En aquests anys, l'entitat ha continuat mantenint contactes amb l'Ajuntament per la millora del districte, i ha participat, des del primer dia amb dues persones en el consell, on es debaten tots els temes que afecten al barri. A banda d'això, des de fa dos anys, conjuntament amb les altres associacions

de Mira-sol, organitzen la festa major, de la qual membres de l'associació es responsabilitzen d'alguns actes. Volen mantenir el caliu, però costa. La junta actual és conscient que cal buscar gent jove que estimi Mira-sol i hi estigui vinculada. Sembla que en els darrers temps hi ha gent que hi està interessada i que vol continuar treballant en la recuperació de la història de l'entitat.

32 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 26 de gener de 1996

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Montserrat, al seu estimat local. Foto: JA. MULA

Montserrat Canals i Miquel Fa quaranta anys, la cerveseria de Cal Caballu Petit va sorgir quasi per atzar i ha esdevingut un dels símbols populars de Sant Cugat

MONTSE SANT • Sant Cugat.— Fa quaranta anys que la Montserrat i el seu home van pensar a establir-se i van inaugurar un celler a la carretera de Rubí. Llavors era una de les últimes cases del poble. Com que ell era el petit dels nois de cal Caballu, el nom de l'establiment va ser Cal Caballu Petit. El petit local tenia una filera de bótes, un llarg mostrador de marbre i una taula per a aquells que volien prendre un got de vi. De mica en mica i sense saber com, Cal Caballu va esdevenir un bar molt popular.

—«Mai no vam tenir la idea de posar un bar. Ens vam casar el 1952 i vam viure a la casa pairal dos anys. Després, el meu sogre ens va donar aquesta casa. El meu home era tractant de vins i va tenir la pensada de posar un celler per vendre-hi vi, però com que estàvem als afores no en veníem ni un litre. A la cantonada, hi havia Las Ca-nas, o sigui, la Unió, i les parelles que anaven a ballar van agafar el costum de venir a prendre una copa o un refresc a casa. Llavors vam posar unes taules i, més tard, altres a fora, a la vorera, que era molt ampla. Així va néixer la cerveseria Cal Caballu Petit. Me'n recordo que els primers temps teníem una mula rossa, que va viure uns mesos de vacances: no feia res

més que mejar i a la nit, estar-se a l'estable com tota una senyora.»

—Cal Caballu és un dels llocs mes típics del Sant Cugat des de sempre.

—«Sí. Es va fer popular de seguida, i, com que vam ser els primers a posar cervesa de bóta, ben aviat això semblava la plaça Reial.»

—Això representava molta feina?

—«Sí, jo em llevava cada dia a les set del matí, diumenges i tot. M'hi vaig acostumar tant, que encara ara em llevo a aquesta hora. Els diumenges, a les set, jo començava a escombrar la vorera i de seguida paràvem les taules a fora. Es va fer un costum molt popular, venir-hi a fer una cervesa i un combinat.»

«Cal Caballu Petit és la meva vida»

—Nom: Montserrat Canals i Miquel. —Lloc de naixement: A Sant Cugat. —Data de naixement: El 7 de juny

de 1925. —Estat civil: Vídua. —Professió: Jubilada. —Aficions: «Estar-me a Cal Caballu

Petit, i la cuina.» —Un llibre: «No m'agrada gaire

llegir llibres, m'estimo més llegir els diaris.»

—Una pel·lícula: «Siete novias para siete hermanos.»

—Una música:«Les sardanes i la música de sarsuela.»

—Màxima aspiració: «Conservar el cap clar i les ganes de treballar; gràcies a Déu jo no he estat mai malalta.»

—Una de les especialitats que més èxit va tenir i que encara es recorda és aquell famós plat combinat. Quin era el seu secret?

—«Era ben senzill: era un plat en què posava unes es-copinyes, un musclo, unes anxoves i un cogombret farcit de pebrot i pastanaga. Era un comgombre molt especial. El portaven de Logronyo i, per desgràcia, ara ja no es troba. Tot això ho adobava amb una salsa especial. Era un èxit total. La gent prenia el sol a la terrassa mentre prenia el plat combinat i la cervesa. Els diumenges hi havia empentes, i, quan van començar a fer la gasolinera del davant, la gent passava hores asseguda a la terrassa, mirant les excavadores. La te

rrassa es va acabar quan va augmentar el trànsit i un dia un Seat 600 sense frens va en-dur-se'n mitja.»

—D'on ve el sobrenom Caballu?

—«La casa pairal és al carrer Plana de l'Hospital, i per les fires els tractants de cavalls s'estaven al poble quatre dies. La fira es feia davant de casa, a l'era dels monjos. La casa tenia unes quadres molt grans i els firaires guardaven el bestiar allà, i en deien cal Caballu. Aviat es coneixia la casa com cal Caballu. Abans, tothom tenia un sobrenom: al meu pare li deien de cal Liró, i mai no vam saber per què.»

Horitzontals: 1.- Adularan. 2.-Beu xuclant. Jai. 3 . - Inactivitat forçosa deguda a la manca de treball. Cer. Carboni. 4 . - Cent romans. Relatiu a l'anca . Riu italià. 5 . - Nat artificialment i a l'inrevés. Taba de xai. 6.- Propietari. Espinavessa. Indoeuro-peu. 7.- Persona que està al servei d'una altra, servent. Gairebé al mateix nivell. 8.- Símbol d'un element metàl·lic molt escàs a la natura í al que encara no se li ha trobat cap aplicació. Cercar d'igualar o de superar algú en alguna cosa. Sigla de l'est. 9.- Sigla del nord. Aniràs. Ger-man-es del pare o de la mare. 10.- Riu molt gironí. Ésser l'origen, el pare, l'agent i/o la raó del perquè una cosa s'esdevingui.

Verticals: 1.-D'una manera rigorosament conforme amb la veritat. 2 . - Nascut. Estimar. Vocal per fer de més i de menys. 3 . - Concurrència, al revés. Símbol de l'iridi. 4 . - Estimulo una bèstia a seguir o accelerar la marxa amb les xurriaques i/o amb la veu. Monarca caragirat. 5.- Mitja bufa. Es fa deixant d'assistir a una classe, de baix a dalt. 6.- Una forma de tapar a l'inrevés. Consonant que fa riui-

ENCREUATS GIRALT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1 "1 2 '* l 1 3 • i 4 I!

"i 1

5 9 •

6 « ^ t

7 ü . 8

9

10

8

9

10

•

8

9

10 _ uL , ,

re. Fa servir una cosa. 7.- Propi de la nació de referència per oposició a estranger. Símbol de l'urani. 8.- Una d'aigua que va al mar sense córrer pel riu. Interjecció que expressa fàstic o repugnància. Companys de les rates. 9.- Molt poc freqüent. El de Ter és un municipi del Gironès. 10.- Que només té aparença a l'inrevés. (La), municipi del Baix Empordà. Símbol de l'erbi.

11.-bac.

Alcaloides tòxics del ta-

J»! -'01 S3)l SEJI N -"í a Jeiniug H -"8 UWJV dpsw -'i 'W 'uiV ouiy -'9 13SSQ •NOTnn-·S OJ 3I1BI3 J -•f 3 J33V '"UV - t !AV cdmrex -"I uemioqBsug - ' | :sre)UOztuoq OI.IU|C>S'

SIS DIFERÈNCIES R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit plantes cultivades per les seves flors.

F T A 0 H C N G U A

S 1 N 1 V R N A D E

C A 1 E A 1 1 1 1 D

A X L H M S R M N 1

A 1 L E M A C A N U

T T E G G N S A 1 Q

A L V R O T R N L R

1 M A S S E G M E O

1 M L A G M A C E D

1 A C N N R A A T N

OT(9iireo 'juressaS 'íuauiesusd 'nnuaS 'utaiuesua 'BpueSmu "iwpmbjo 'BUIJPARQ :opn|<>s

ESCACS J. ESCUDER

Amb la forta iniciativa en la columna de TR les blanquess'imposen. Karpov-Gik, URSS 1969.

xa t> U.*d -£ P! VSX £ ÍVtH +d*Q 1 '4K> 39d

JEROGLÍFIC GIRALT

CIUTAT DEL BARCELONÈS D'origen ibèric conserva importants restes romanes

GUATTA

COTONIA 0»°i) VINCUXO («p«a) vxrvno VNOTVOVH W»MOS

SOLUCIÓ DIFERENCIES

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 26 de gener de 1996 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Los amigos de Peter» Director Kenneth Branagh. Intèrprets: Kenneth Branagh i Emma Thompson. . Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat. • Nit de Nadal del 1982: sis amics afronten amb ironia les seves noves vides lluny del col·legi on han estudiat. Nit de Cap d'Any del 1992: Peter espera retrobar-se amb els seus amics per celebrar l'Any Nou.

«Asalto al tren del dinero» Director Joseph Ruben. Intèrprets: Wesley Snipes i Woody Harrelson. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Dos policies germanastres decideixen, malgrat la seva rivalitat crònica, unir-se per robar un tren de metro blindat en el qual es transporten els diners de la recaptació.

«Esperando un respiro» Director Forrest Whitaker. Intèrprets: Whitney Houston, Àngela Bassett i Lela Rochon. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Durant un any, quatre dones amigues s'enfronten al triomf i a la venjança, als fills i a les mares, als exmarits i als amants

«Felpudo maldito» Director Josiane Balasko. Intèrprets: Victoria Abril, Alain Chabat i Josiane Balasko. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí, i Principal, de Sabadell. I Loli, una mestressa de casa infeliç en el seu matrimoni amb Laurent, acaba acceptant les insinuacions de Marijo, una ruda camionera, exfeminista del 68.

«El inglés que subió una colina però bajó una montarïa» Director Christopher Monger. Intèrprets: Hugh Grant, Tara Fitzgerald i Colm Meaney. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• SANT CUGAT • SABADELL SantCugaM $vm 4.15, flKM» ••

Ss*tCugai2 tf0M0${M0gR)ítt t.oo,wm.™x Sani Cugat 3 Mtaffesttga 4.00,6.06,8.16,10.40

SantCugat4 Sw*$id» 4M,73&im

SMífonsjotfwrfíoSwaM» - >

Salal Savsn 1£30

Sala 2 Mentes petgmsas 12.45

SalaS Los amígosíle Peter 12.45

SaJa4 Show giris 12.46 .,

• RUBÍ

Rubi Palace 1 LaisladekBcabezascortadas Sense determinar

La tetra escarlata 12.30 (sess&jola}

Rub!Palace2 MuertesúMa Sense dainrnfcur

Felpudo mafdito 12.30 (ses* golfa)

Rubi Palace 3 Show giris Sense detenrtnar

Rubí Palace 4 Mentes peligrosas Sense determinar

Rubí Palace 5 Seven Sense determinar

Sessions golfes: divendres i viglttes de festiu, ales 12.30

• SABADELL Cineart 5 sales La letra escarlata

Muerte súbrta Esperando un respiro Asalto al tren del dinero

5.00,7.30,10.30 4.00,6.05,8.15,10.30 4.00,6.00, «5,10.30 4.00,6.00,8.15,10,30

• Any 1917. Quan els cartògrafs Anson i Garrad arriben a un poblet gal·lès per mesurar l'alçada de! Ffunnon Garw, el bé més preuat dels seus habitants de la zona, es troben amb el grup de gal·lesos més excèntrics que mai es podien haver imaginat.

«La isla de las cabezas cortadas» Director Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis i Matthew Modine. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Morgan, filla d'un bucaner veterà, és la reina dels pirates. Durant una subhasta d'esclaus, compra un jove perquè l'ajudi a esbrinar el secret d'una fortuna enterrada.

«La letra escarlata» Director Roland Joffe. Intèrprets: Demi Moore, Gary Oldman i Robert Duvall. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Segle XVIII. Hester és una dona que, després d'haver traït el seu marit, ha de dur impresa a la roba la lletra A, que la identifica com a adúltera.

«Mentes peligrosas» Director John N. Smith. Intèrprets: Michelle Pfeiffer i George Dzundza. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

« $ > ' 4.00,6.00,8.15,10 J3 1Ú.45. Sesattgofc 124$.

CineafMre* SrMwgkto 4.00,6.00,8.15,10.30 /dteatte, mnapnjtceük 1046.

Euterpe

6.20, «mmao/ftaft»; 4.2út £ ?a lis, mm Divendres, tmmpft$KCi& 10.45. Düssabte 11.00.

4.00,6.00,8.15,1030 Dlmckmiàmlto, mm projecefo- 70,45.

Rambla

4.10,6.20,8.25,10.50

4.00,6.20,8.30,10.50

• CERDANYOLA

Kursaal 1 456,7.15,1050

Kursaal 2 Ui8i| |ÍlM(al)ezas cortadas 450,7.15,10.50

Kursaal 3 «•SP* 5.00,7.25,10.30

Kursaal 4 Bpí iÉ^nrespiro 5.00,7.30,10.45

Kursaal 5 - Asateilan del dinero 4.40,6.50,8.55,11.00

Kursaal 6 P8l«€í 4.25,6.20,8.15,10.50

Kursaal 7 Laiwt '** 4.45,6^5,8^0,10.40

Kursal8 Bingt*«<*esubto.. 4.40,6.35,8.35,10.40

Kursaal 9 Utetraliasriata 5.10,7.40,10.35

Kursaal 10 Muerte súttta 4.10,6.20,8.30,10.35

Kursaal 11 4.25,6.35,8.40,10.45

• Lou Anne Johnson és una exmarine que abandona una carrera militar de nou anys per ser professora d'anglès.

«Muerte súbita» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme i Powers Boothe. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• La ciutat de Pittsburgh acull la final de la Stanley Cup d'hoquei sobre gel. Un grup de terroristes segresta el vicepresi-dent dels EUA i els seus acompanyants durant el partit, i amenaça la policia i el FBI en fer esclatar l'estadi si no compleixen les seves exigències.

«Palace» Director Tricicle. Intèrprets: Carles Sans, Joan Gracia i Paco Mir. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Pel·lícula muda que es desenvolupa a l'Hotel Palace, una gloriosa institució hotelera en

decadència des que el seu propietari i fundador, August Rius, el va traspassar als seus tres fills.

«La red» Director Irwin Winkler. Intèrprets: Sandra Bullock, Jeremy Northam, Dennis Miller i Ray McKinnon. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. H Àngela, una noia molt aficionada a la informàtica, comença a tenir problemes quan accepta ajudar un col·lega de professió, el qual li sol·licita una anàlisi preliminar per a un prototipus d'un programa Internet.

«Seven» Director David Fincher. Intèrprets: Brad Pitt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals.

«Showgirls» Director Paul Verhoeven. Intèrprets: Elizabeth Berkley, Kyle MacLachlan i Gina Gershon. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Una noia que vol convertir-se en l'estrella d'un important musicals, arriba a Las Ve-gas, on comença a treballar en espectacles eròtics fins que li arribi l'oportunitat.

1 ? Torreblanca Josep Puig i Cadafa lch , s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p t e s T O T A I . / \ N I T

-> \ D \ I I 11 \

l l i ZI S/TNT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «GOLFES» ESTRENA

V A N D A M M

ESTRENA 2a SETMANA 3a SETMANA

SUDDEIM (MUERTE SUBITA)

4 . 0 5 6 . 1 0 - 8 . 1 5 18 ANYS

10.30 4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 10.15 «GOLFA»: 00.45 - 18 ANYS

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 «GOLFA»: 00.45 - 7 ANYS

4 . 1 5 - 7 .00 - 1 0 . 0 0 «GOLFA»: 00.30 - 18 ANYS

Dissabte, 27 a les 00.30h, «GOLFA»: LOS AMIGOS DE PETER en V.O. / Dissabte dia 3 «GOLFA»: TIERRAS DE PENUMBRA en V.O,

ÜCINESFI Al icrvti dt l'eipf ctidor

Q fitrking

2 h. gratis Dimecres dia

de l'espectador Canut d'estudiant

universitari anticipada Reserva

per teixim 599*941

PbpSuock

34 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 26 de gener de 1996

L'AGENDA

• Ràdio Sant Cugat fe>De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 h../•.'/ despertador,

amb Joan Vallvc. —De 7: 30 a 1(1 h.Jil gall del

monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a ') h..notícies d'àmbit general. De l> a 10 h., la lera edició de l'informutiu Sant Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier fornells.

—De 10 a 12:45 h.Dies de ràdio, el magazinc. Espais de divulgació. entreteniment i participació. Presentat per Ma-ribel Cavuelas.

—De 12:45 a 13 h.. Amb molt de gust. espai de gastronomia amb Pep Blanes.

—De 13 a 13:30 h.Sant Cugat Avui, rinformalm,Zona edició. Edita i presenta Natàlia Linares

—De 13:30 a 14 U.JMIUUIS. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas.

—De 14 a IS h„Vol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martin.

—De IS a 21 h.Al lloro. Un programa de Salva V'allvé. Els divendres, de 20 a 21 h.,Kiff Kaff. Música heavY amb Marc Picanyol.

—de 21 a 21:20 b.J .esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.

—De 21: 20 a 23 h.,Sons / estels. Presentat per Pere Pallissa.

—de 23 a 24h: Dillunsylí/nev any. si!. Un pro

grama de Salva Vallvc. Dimarts: /. estrena. L'espai de

cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb

Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané.

Dijous: l'iure a la terra. Programa de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa.

Divendres: Vallès sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Ha-med Ben Hammou.

—De 24 a 7 h. Música al teu costat.

—De 7 a 24 h.,cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.

•Dissabte —De 8 a 9 h„£7gall del monestir,

amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Viure a la terra.

(Repetició). —De 10 a 11 h.Jíores extres.

(Repetició). —D'l i a 12 h.Game Over. Amb

Xavier Montero. —De 12 a 13 h.Jzl magatzem.

Amb Oriol Costa i Amanda Sans.

—De 13 a 14 h. Avant Matx. Amb Carme Reverte i la redacció d'esports.

—De 14 a 15 h..Vallès sense fronteres. (Repetició).

—De 15 a 16 h„ Aquells meravellosos anviAmb Josep Maria Alvira.

—De Hi a 20 h.,Super DJ, presentat per Xavi Montero.

—De 20 a 21 h.Mones vibracions Amb David Villena.

—De 21 a 22 h.JSalmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron.

—De 22 a 8 h., Música al teu costat.

• Diumenge —De 8 a 9 h.£l dia del Senvor. —De 9 a 9:30 h.£sport en

Marxa, lera edició. —De 9:30 a 10 h.Ml racó de

la poesia. Amb Joana Francesca Garcia.

—De 10 a 10:30 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró.

—De 10:30 a 14:30 h.. Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.

—De 14.30 a 15 h.Msports en marxa, 2ona edició.

—De 15 a 16 h.Aquells meravellosos anys.

—De \bdH)U.MperDJ. —De 20 a 21 h.Mones Vibra

cions. —De 22 a 7 h., Música al teu

costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a

22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.

SANTS

• Divendres 26 —Timoteu

• Dissabte 27 —Àngela

• Diumenge 28 —Tomàs d'Aquino

• Dilluns 29 —Pere Nolasc.

• Dimarts 30 —Martina.

•Dimecres 31 —Joan Bosco.

• Dijous 1 —Cecili.

26 D I V E N D R E S

• Sant Cugat

•Casa de Cultura —A les 8 del vespre, actuació

del grup Smiling Services a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Entrada gratuïta.

• Rubí

•Ateneu —A les 9 del vespre, confe

rència sobre les necessitats dels infants a càrrec de coordinadors de diferents grups d'esplais de la ciutat a la sala d'actes de l'Ateneu.

L A « 0 P

27 D f S S A B T E

• Sant Cugat

•Teatre-auditori —A les 10 de la nit, concert

a càrrec de l'Orquestra de Solistes de Barcelona acompanyats del cor de Noies del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.

• Jams a l'Espai Jove —A partir de les 6 de la tarda,

actuacions de jams a l'Espai on els joves són els protagonistes.

• Mira-sol

•Teatre —A les 10 de la nit, la com

panyia La Llotja del col·legi Ferran Clua presenta l'obra La cort del rei Faruò o el

L'Orquestra Solistes de Barcelona

Música clàssica a Vauditori

L 'Orquestra de Solistes de Barcelona actua demà dissabte a les 10 del vespre al Tea

tre-auditori de Sant Cugat amb la participació del Cor de Veus Blanques del Cor de Noies del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. El catedràtic del Conservatori de Barcelona Albert Argudo dirigirà el concert, en què s'interpretaran peces de Mozart, Bach, Schubert, Haendel i Haydn.

dret a la impotència de V. Lleó al Casal cultural de Mira-sol.

• Rubí

• Festa de Sant Antoni - A 34 de 9 del mati, plantada

de la bandera al Casino Espanyol i Repicada de campanes i llançament de tres morterets com a inici de la festa.

—A Ics 6 de la tarda, concentració al Casino Espanyol del banderer i les cordonistes on se servirà un aperitiu als socis de l'entitat.

—A 3/4 d' 11 de la nit, ball popular amb l'orquestra Mara-vella al Casino Espanyol.

• Celler —A 2/4 d'l 1 de la nit, repre

sentació de l'obra Divertiments turístics de Noelle Re-naude a càrrec de La Càmara Teatre, al Celler Cooperatiu.

• L a Sala —A les 6 de la tarda, homenatge

a l'artista del cristall Antoni Pons Cirac. Durant Tacte, actuarà la coral L'Obrador.

• Festival Flamenco —A Ics 10 de la nit, festival

flamenco organitzat per l'escola Flor Gitana al Casal Popular. Intervindran els grups de ball Duende Andalúz i Aroma de la Alhambra, entre d'altres, i els cantants Filo-meno Farifias, Mercedes La Extremena, José Lozano i Elisabeth Villegas, la perla

de Rubí.

21 D I U M E N G E

• Mira-sol

• Casal Cultural —A les 5 de la tarda, gran ball

per a la gent Gran de Mira-sol al Casal Cultural.

• Teatre —A les 7 de la tarda, repre

sentació de l'obra La cort del rei Faraó o el dret a la impotència de V. Lleó a càrrec dels alumnes de 8è. del col·legi Ferran Clua al Casal Cultural de Mira-sol.

• La Floresta

• Música —A les 7 de la tarda, concert

de blues a càrrec del trio de Santi Picó al bar Dada.

•Rubí

• Festa de Sant Antoni —A partir de les 7 del matí

i fins a les 11, esmorzar del traginer a les caves Aris Casanovas de la carretera Cerdanyola. Es repartirà butifa-rra negra, blanca, cansalada, careta de porc, costelles als assistents.

El cantautor actuarà diumenge

Albert Pla, a La Sala

A lbert Pla actuarà diumenge a dos quarts de set de la tarda a La Sala i interpretarà

el nou disc, en què recita poemes de J.M. Fonollosa. Aquest peculiar artista s'ha convertit en una figura molt popular des dels seus inicis en el món musical, que ara combina amb les representacions teatrals, i pels seus temes musicals de «lletres irreverents» que han estat qualificades de «amorals». / E.A.

—A les 12 del migdia, sortida de la rua dels Tres Tombs des del passeig de Les Torres en direcció al carrer Cervan-tes.

—A 3/4 de 7 de la tarda, representació de l'espectacle Bon vent i barca nova per la companyia Ferran Rigual. a l'entreacte tindrà lloc el sorteig dels tradiconals obsequies d'un porc, un xai i un pernil.

• L a Sala —A 2/4 de 7 de la tarda, ac

tuació del cantant Albert Pla que interpretarà el seu últim disc Albert Pla supone Fono-losa, al teatre municipal de La Sala.

•Celler —A les 7 de la tarda, repre

sentació de l'obra Divertiments turístics de Noelle Re-naude a càrrec de La Càmara teatre, al Celler Cooperatiu.

29 D I L L U N S

• Sant Cugat

•Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Jordi Ro-

sell, professor d'Economia Aplicada de la Facultat d'E

conòmiques de la UAB. i Francesc Josep Uroz. professor del Departament d'Economia d'Empresa de l'EU d'Empresarials de Sabadell, participaran en les xerrades d'orientació acadèmica i professional.

30 D l M A R T S

•Sant Cugat

•Casa de Cultura —A les 10 del vespre, confe

rència i audiovisual a càrrec de Lluís Puig sobre el seu viatge a La Polinèsia i concretament a una de les illes més petites, Mururoa.

—A les 8 del vespre, Agustí Reventós, professor de Matemàtiques de la Facultat de Ciències de la UAB, participarà en les xerrades d'orientació acadèmica i professional a la Casa de Cultura.

31 0 1 M E C RE S

• S a n t Cugat

HORARI AUTOBUSOS

• LÍNIA 1 . SANT CUGAT-MIBASOL-MAS JANER

-Oles feiners. 1 a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 mira* de cada hora fins a les 22.201». L'últim servei finalitza el seu recorregut a restactó de F.Q.C. ds Sant Cugat. -Dtaaabte* I festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i ah 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a restadó d» F.G.C. de Sant Cugat.

M M M dea de r A v N p * A H a * » * * . -Oie»!B»sera.1ascrfda:06.5On^.5WJab50rnl^ " 1*111111 servei finalitza el seu reconegui a restadó de F.G.C. de Sant Cugat. -4)taiap»Hlfaeilu8.1asorate07.50ti-OlSOh^ L'útJm servei finafltta el seu recorregut a restació de F.G.C. de Sant Cugat.

Reconegut Mas Ja/w, Estado Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sa/a. Car? Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

T LÍNIA 2. NUCLI URBÀ D t SANT CUGAT

Sortides dea de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.l6h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h.

11 festius. 1a sortida: 09.l6h-09.46h I als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.l6h.

Sortides dea de Sant franc sac. -Oles feiners, la sorttds: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22.23h. -Dlsaabtea I teaUua. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22.23h.

SortMoa dea de KataeU F8C. -Ote«teh»et^1asortíto06.05rt<)6.35hials05!35minutsrJer^arK)raft»ates22.35h -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Mones», Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

• U N I A 3. SANT CUGAT-LA FLORESTALES PLANES

Sortides dea de F. Cotom. -Otes feiners, la sortida: 06.30h del mati i cada hora i mk)a1lna a tos 21.301). -Dissabtes I festius, la sortida: OS.OOh del mati i cada hora i rn*Jafih8atas21.30h.

t dea de rEatacM. -Dies femers. lastxtioa; 07 .2 * del rnatl i cantora i mtt(a fins a les 2250h. -Dta»ebtes I festius. 1a sortida: oe.5MtoUmtf I c t ó

Socorregut F. Cotom, la Floresta, Plaça Ottie^,Uatcat,(}AP,À1fiM$ak, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Cotom,

• A 3. SANT CUGATRUBITERRASSA

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 rriraa* dfe^aBjtiltitt toia tos 2Z25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 26 minuta d»<ealtJm·8n«ales22.2Sri. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h I tlJ$fMtoJ$§t) :

• A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

-Otos feiners. 1 a sortida: 05.15-05.401 als 40 minuts de cada hora fins a tes22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i:ato 10 minuts **Éfcl»m1lneales2£10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: OT.IOh I «to 10 trtnuts tia cada hora fins a tos 22.10h. -Sortides addicionals a Certanyota: 22-40h i 23.00h (feiners). 23.0» (dissabtes i festius).

• A 3. BARCELONASANT CUGAT

-Oles feiners, la sortida: 05.461 ato! ,15145 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 46 minuts de cada hom finsates21.46h. -Oiurr»ngeslfesttus.1ascrtida:06.46hiate45rTto^ -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

07.10h-08.10h

06.l6h-06.46h

09.l6h-09.46h

06.23h-06.53h

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 26 de gener de 1996 APUNTS 35

L'AGENDA

• Casa de cultura —A les 8 del vespre, xerrades

d'orientació acadèmica a !a Casa de Cultura amb la participació de Ferran Castillo, tècnic d'FP de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

1 D I J O U S

• Sant Cugat

•Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, xerrades

d'orientació acadèmica a la Casa de Cultura. Participaran Ernest Abadal, cap d'estudis de l'EU de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Mercè Taguefias, cap d'estudis de l'EU de Treball Social de la UB. Organitza: Àrea de Serveis Personals de l'Ajuntament

LA SALA

•Rub i —A 2/4 de 7 de la tarda, concert

de música clàssica a càrrec dels professors de l'Escola Municipal de Música.

—El dia 25 a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Calixto Bieito.

—El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Alemanya).

—El dia 23 a les 10 del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Buffo de Howard Buten.

TEATRE-AUDITORI

• Sant Cugat —El divendres 2 de febrer a

les 10 del vespre, representació de l'obra Amfitrió de Molière.

—Dissabte 10 de febrer a les 10 del vespre, actuació de l 'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

—Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira.

—Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Or-questar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'amics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré

—Divendres 8 de març a les

Dia / Poble 1 Farmàcia (adreça) Telèfon •

i Sant Cugat Riera (Or. Murio, 1) 6740430

Ü Cerdanyola Alvarez (Galeries Unioentro} 6926721

5 Rubi Farei(SantJonJ,25) 6990291

: Montcada Guix (Major, 25) 5641645

l Papiol A.V8à(Av.Generaítat,35) 6683967

• Sant Cugat Salawrt(S. Rusinol, 36) 6740645

ü Cerdanyola Bach (Pg.de tes Cordeles) 6922367

l Rubi Torres (Pg.de les Torres, s/n) 6991072

i Montcada E Relat (Av Catalunya, 65) — j PapM A. Via (Av. Generalitat, 35) 6683967

1 Sant Cugat TeMdí(Rbte.Ceter,97) 6747749

ft Cardanyola Vafe(Aw<fe Catalunya, 51) 6821130

s W* Ruiz (Ora. Sabadell, 95) 6995012

: Montcada £Rete(Av Catalunya, 65) — j j Papiol

• Sant Cugat

A.V8à(Av.Genen*at,35)

Botigues (Alons Sala, 46)

66B3967

6740483

i Oardenyota Rwera(sartRamon,182) 6920676

'•- Rubi Vte(&»*rtRubi-2000) 6991301

ï Montcada Puig Ferragu (HocOrquídia) — í PapW A.V1à(Av.Gerwtaltat,35) 6683967

• Sant Cugat Mora) (Sta. Teresa, 40) 6753344

i Cerdanyola «ae*3o(Bonae.deCentanyola, 1) 6922368

i Rubi Roca (Av Barcelona, 55) 6990953

L Montcada J. Ratat (Major, 89) 5841481

| Papiol A.VHà(Ay.QeneraMat,35) 668.39.67

• Sant Cugat Fomos (Manel Farrés, 95) 6740512

* Cerdanyola Torrents (0/de b Diagonal, 34) 5803904

ï Rubi Gibert (Tom» Oriol, 4) 6996699

r Montcada Duran ( « f e Montcada, 37) 5751543

i Papiol AV1è(Av.GeneraSat,35) 6683967

• sant Cugat Domènec (Pg. Sant Magí, 50) 6743353

' Cerdanyola Pen3*o(Avcatafunya,51) 5807859

i Rubi Balori(Mla i Fontanals, 1) 6990388

? Montcada V b (Jaume I) 5645904

( Papiol A. Vtt (Av. Generalitat, 35) 668 39 67

• Sant Cugat Ltara (Santa Maria, 27) 6741531

' Cerdanyola LLufs(C/Airr*8.18) 6924708

= Rubi Pom(MagíRarnentol,7) 6973456

l Montcada Pardo (Masia, 2) 5642139

i Papiol A.V1à(Av.Generatat,35) 6683967

SERVEIS

(1)D'1/4de10delmati matí d'avui a les 10 de I

d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D' a nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del

1/4 de 10 del mati de demà.

10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu

-Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit.

-Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo Galilei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.

ALTRES ACTIVITATS

•San t Cugat

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris.

•Centre Cívic de ia Floresta —Tallers de ceràmica, expressió

corporal, expressió plàstica, dans-jazz. guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organit-

Ajuntament 58922 88

Ambulatori Les Planes 6755105

Bombers Bellaterra 6828080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí 6998080

CAP 5881122

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5891382

Casal Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic La Floresta 5890647

Centre Cívic Les Planes 6755105

Centre Cultural Mka-sol 5892018

Cinemes St. Cugat (Resar.) 589094)

Cotreus 6747098

Creu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valldoreix 6742459

Dispensari La Floresta 8747615

Ert Municipal descentra». 6742719

ENHER Rubi 6991892

FECSA (atenció al cient)

FECSA (avaries)

900313131

900232323

FFCC 6741934

Funerària 874 05 25

G. Civil (Mira-sol) 6742379

Hisenda 5891156

Jutjat «746696

Oficina Municipal La H o r a * S890647

Parròquia SL Pere Octmtk 6741163

Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia VaSdoreix 6740569

Piscina Municipal Validant! 6754055

Cuerpo Nacional de PaidR 6747858

Urgències 091

PcJtóaMuntapaliProLCMI 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908795125

Comissaria de Policia 6747612

Taxta (parada) 6740997

RarJoTa» 5894422

RepscJ-Buta 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR (Aigües) 5890021

SERVEIS Valldoreix (parada) 6741111

ració: AEEA L'Esplai i Ajuntament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,

de costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organització: AM L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Casal Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura,

plàstica, ceràmica, costura, literatura, còmics i veu i interpretació. Sessions de con-

Grua 6743371

Aigües La Floresta 6742069

AAPP i W Mira-sol mpp AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 6747103

AAPP i W Valldoreix 6742197

AAPP i W C . Montserrat Va l 6742106

AAPPWCanMajoVa». 6745049

| A Prop, i Veïns U Flores» 6 7 4 2 0 »

lAWAlguallongaUFior. 6745129

Ais. Consumidors 2684567

DNI (Cita prèvia) «693080

Greenpeace (91)5434764

«.Genera! de Catalunya 5661Í12

H.vaJd'Hebron 4272960

H.SsntJosndeDéu 2034000

Unitat Coronària 2461040

TeL de l'Esperança 4M4649

Informació Carreteres 19*2247

Informació Aeroport «79S900

Wormacló RENFE 490 OC 02

WormaooPort. 310 07 59

OMIC 6803188

PoWIrrè Torreblanca 5691732

PROMUSA 8801732

1 ENTITATS

ASDI 8753503

ArxruGavin 6742570

Casal d'Avis SC 5891638

Uar d'Avis Parròquia 5890598

Club Muntanyenc 6745396

Coral de la Unió 6741006

Esbart Sant Cugat 6752652

B Tot Sant Cugat 6748661

Grup Sup. Immigrants 6749314

RèrJo Sant Cugat 6755959

Televisió Sant Cugat 5895366

Bs 4 Cantons 5896282

tes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.

•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.

•San t Cugat

•Casa de Cultura —Col·lectiva dels artistes sant-

cugatencs, Gonzaga viana, Josep Vivet i Santiago Salido

'Tadín' del 19 de gener a 1*11 de febrer.

• Firart —Firart. Exposicions el lr i 3r

diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.

•Monestir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició

r e t r o p e c t i v a de J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural. Grau-Garriga mostra obres del període 1985-1995.

•Sales privades

•Mercantic —Fira permanent d'art i an

tiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50.

• Sala Rusinol —Del 16 al 30 de gener, pin

tures de Benavente Solís.

•Es tudi Ferran Martí —Del 19 al 21 de gener ex

posició permanent d'obres de Ferran Martí. Al carrer Go-rina, 8.

•Espai Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres

de Lluís Ribas, al carrer Go-rina, 6.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja de Sant Cugat —Universitària. Oberta de 9 del

matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de

Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cagat —Centre Cultural. Obert ma

tins de dimarts a divendres d'11 a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de

5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon d'informació: 674 53 96

•Arxiu Municipal de Sant Cugat —Situat a l'Arxiu Nacional de

Catalunya. Telèfon d'informació: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta

dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre.

•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí -—Edifici L'Escardívol. Horari

de consulta els feiners de 4 de la tarda a 9 de la nit. Els dijous i dissabtes l'horari és de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon d'informació: 588 72 71.

ICERAJVUCA S . B A R N I L S i

•PAVIMENTS RÚSTICS, HIDRÀULICS I MANUALS.

•REPRODUCCIONS DE SANITARIS, AIXETES I COMPLEMENTS.

•ELEMENTS DE RECUPERACIÓ.

ç/ Kius i Taulet. IW .IW1W S\NT t (. (i \ T Ut.l. YALl.i.S

Tf.674 05 65 Fa\ 674 14 15

C KLACIO I DISSENY

A9/2 JOIERS- TALLERS PROPIS

JNmilton

OCTAVTO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

B R E I T L I N G

MEGA rtfJUNCHANS KRONOS r&JUNCHANS m°u2íS^2cr0 '1

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

.OP.

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

» * ^

' i l T M *

ir Servei + Gratuït a

Domicili

l i ASDI ! • SANT CUGAT

ASSOCIACIÓ PROOISMINUITS PSÍQUICS I FISCS DE SANT CUGAT M l VALLÈS

Mercat Pete San, 120 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

K5 y.(744é)ti

patino, colònies, MPMS OoflBHtDQO 0 pOTOS,

Mra oi pffjnraoMf nunflduoJs. ItetoMoM o ••> o>h proUiMsj

-smnrrasr

C I N I U D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RIC0MÀ Ensenyament, sol fe ig, p i a n o , viol í , o r g u e ,

f lauta t ravessera, v io loncel , gu i ta r ra , etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

Pg.de

Pg.de

36 ELSECANTUÏNS S a * Cagat <U Vallec O Xcmc 5 • 589 62 81

Divendres, 26 de gener de 1996

L ' E N T R E V I S T A

J U L I B O U . Director durant quaranta anys de la revista «Lecturas»

«Qualsevol titular té una part de mentida» Li han faltat cinc mesos per arribar a 40 anys ininterromputs com a director de Lecturas. Més de dues mil portades i unes vendes consolidades de 340.000 exemplars de mitjana avalen una trajectòria que ha portat aquesta revista del cor a ser la més venuda a Catalunya. Ara. amb 65 anys, Juli Bou ha dit «prou» al patiment d'esperar embarassos i casaments per assegurar una bona tirada.

JORDI ( I R A U

B —Per què es jubila? —«Per evitar l'angúnia que es

passa els caps de setmana, quan creus que no iens notícia de portada que et faci vendre.»

—Tan important és la portada en una revista del cor?

— «lis bàsica. De hi portada depenen prop d'un 35rí de les vendes. I saber-ho et fa rumiar molt.»

—S'hi val tot per vendre'.' —«No. Es poden dir mentides,

però nosaltres no ho fem.» — N'ha publicat? —<Mai conscientment . He

exagerat la veritat, això sí. I també m'han marcat gols.»

—Per què cal exagerar? —«De vegades cal fer-ho. I de

tota manera, qualsevol titular té una part de mentida.»

—Quan ha venut més? — «Amb el casament de la

infanta Elena. Vam vendre més de 800.0ÍX) revistes, totes les que vam poder imprimir. No tenim tallers preparats per fer-ne més.»

—Li perjudica a lecturas ser una revista catalana?

—«No. La majoria de lectors no saben ni on es fa.»

—Oui cobra per ser notícia? —«A vegades vénen agències

amb un reportatge de la Chabely o personatges així i et demanen força diners. I intueixes que n'hi ha una part per al personatge.»

—Hi ha famosos que s'hi guanyen la vida?

—«Jo diria que s'ajuden la vida. Una exclusiva no la venen quan volen, sinó quan poden.»

—Ha deixat de publicar alguna vegada una notícia o unes fotos?

—«Força vegades.»

Foto: DESI ESTÉVEZ.

«Als catalans no ens agrada que ens mirin. Aquí vas a un acte i procures passar desapercebut, i al sud van a una processó i es posen a cantar 'saetas'»

—Per què? —«No publiquem segons què.

El lema de la premsa del cor és l'amabilitat.»

—Hauria publicat aquelles fotos de Marta Chàvarri?

—«No, segur que no. El nostre públic no ho hauria acceptat.»

—Que ven més, els esdeveniments feliços o les desgràcies?

—«La gent no busca desgràcies a Lecturas. Ven més un casament que un bon divorci.»

—I entre els personatges? —«Hi ha personatges que aju

den a la venda; hi ha notícies, i a

vegades el personatge és notícia. Qui ven per se són la Preysler, la Carolina, la Pantoja, la Isabel Sartorius, el príncep Felip...»

—Quina notícia li faria doblar les vendes?

—«El casament del príncep Felip de Borbó.»

—Quan hi pagaria, per l'exclu-siva?

— « M i l i o n s , d e s e n e s de milions. I vendria 4 o 5 milions d'exemplars.»

—Per les fotos. —«És clar. Les notícies sense

imatges tenen poc interès.» —O sigui, que si la infanta Ele

na està en estat... —«Doncs tots contents, però el

que espera el nostre públic són les fotografies de la criatura.»

—Tenen prohibit posar-se amb la Casa Reial?

—«No, però hi anem amb compte, perquè llavors les informacions són més fàcils d'aconseguir.»

—Preferiria per a Espanya una família reial com la britànica?

—«No. Com que el que compta és la imatge, és millor parlar banquets que no pas de divorcis.»

—Per què surten tan pocs catalans a les revistes del cor?

—«Perquè als catalans no ens agrada gaire que ens mirin. Aquí vas a un acte públic i procures passar desapercebut, i al sud van a una processó i es posen a cantar saetas. Si no fos per Andalusia no sé què faríem.»

—Per què no hi ha premsa del cor en català?

—«És complicat en un mercat de poc més de sis milions. La solució va ser Tot i Més, un suplement que llegeixen un milió de catalans que no són precisament lectors de l'Espriu.»

—I en català. —«És una de les coses de les

quals estic més orgullós. S'encar-ta a Catalunya, les Balears, Castelló i Andorra. En total, 200.000 exemplars.»

—Quin personatge respecta? —«Joan Manuel Serrat. Sap

molt bé quina és la seva feina i la meva. I ens entenem.»

—I l'exclusiva més cara? —«Per una sola fotografia del

casament de la Jacqueline Ken-nedy i l 'Onas s i s vaig p a g a r 200.000 pessetes d'aquell temps.»

L A C O L U M N A

Crit i silenci EMMANUEL CUYAS

•

H i va haver una mena de burgesia, en aquest país, que així que Franco va haver suprimit els drets de

Catalunya, entre ells el dret a fer ús del català, es va pensar que, de debò, el català era una cosa morta i enterrada. És la burgesia que va començar a parlar en castellà —un castellà macarrònic, fet d'a mas a mas i de que hay alguien, aquí?— primer amb la minyona, després amb els fills, després amb els amics. És la burgesia que trobava que el català era i feia pagès, és la de l'Alejo. Però també hi va haver una mena d'esquerra que va arribar a conclusions semblants. Si el règim de Franco va suprimir els drets dels treballadors i els treballadors de Catalunya, sobretot a partir dels anys cinquanta, eren castellano-parlants en la seva majoria, per a una certa esquerra l'idioma internacional, eina de futur i de germanor, era el castellà. El català, en canvi feia burgès. Qui hagi e s t u d i a t en la p o l i t i t z a d a i esquerraníssima universitat dels anys 60 i 70 no m'ho desmentirà: el castellà era l'idioma de totes les assemblees.

Va venir la democràcia, un govern nacionalista va governar la Generalitat restaurada i la normalització del català va semblar una prioritat compartida per tothom. Ens vam voler enganyar. La burgesia repipí, castellanitzada, franquista, subsistia callada i mossegant-se les ungles i només esperava el moment de poder-se mani fes ta r . La debi l i ta t del govern nacionalista i l'eufòria d'un PP formar per molts exca-mises blaves els ha tornat garlai-res: la Llei de Normalització Lingüística és com aplicar Yapartheid, el català és de segona categoria, és tan pagès com en Pujol, que no pertany a cap gran família burgesa de la Diagonal en amunt i de Llavaneres en avall. I tan alarmant és la paraula dels representants de la burgesia repipí com el silenci de l 'esquerra , dels intel·lectuals i líders d'opinió d'una certa esquerra formada en el franquisme els quals deuen continuar pensant que el català és cosa del burgès Pujol i que el castellà, en canvi, és l'idioma de la revolució, l'idioma que els fa vendre llibres i articles, i per això callen, còmplices del que ja ve.

AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS Els caps de setmana fem un salt en el temps per recordar cantants, grups i cançons d'altres èpoques. Els dissabtes recordem les cançons dels grups i cantants que van marcar tota una època: Bob Dylan, Beatels, INXS... Els diumenges recordem els cantants de la Nova Cançó i de la música catalana: Serrat, Llach, Maria del Mar Bonet... Música pel record amb Josep Maria Alvira.

AQUELLS MERAVELLOSOS ANYS: Dissabtes i Diumenges de 15 a 16h.

RÀDIO SANT CUGAT 91.5 FM

Diari de Sant Cugat 130

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 130