Diari de Sant Cugat 077

ELSHCANTQNS Divendres, 20 de gener de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 77 . Any III«225 pessetes

I Punt i seguit El PSC inicia la campanya electoral amb Àngel Casas com a candidat a l'Ajuntament i Carme Pérez a l'EMD. Plana 3

Les 185 places de pàrquing soterrani de pagament no acaben de solucionar el problema de l'aparcament a la ciutat. Plana 4

L'Escola d'Arquitectura Superior del Vallès, amb seu a Sant Cugat, elaborarà un llibre d'estil sobre els habitatges públics. Plana 4

La millora del barri de Sant Francesc acaba amb l'arranjament del parc com a gran zona de vianants. Plana 5

El dispensari del centre polivalent de la Floresta s'inaugurarà a mitjans d'abril. Plana 6

I Economia Els treballadors de l'Ajuntament negociaran un conveni laboral de curta durada per al 1995. Plana 12

I Cultura i espectacles El grup de música barroca Diates-saron porta la música de Haendel al Teatre Auditori. Plana 14

L'artista Grau-Garriga prepara una mostra amb la seva obra dels últims deu anys que es veurà a Sant Cugat. Plana 15

El músic florestà i membre del grup de cambra Theobald Ensemble Marc Tarrida creu que el Teatre-Auditori és «bonic però exagerat». Plana 16

La Generalitat proposa que el Conservatori Victòria dels Àngels sigui professional. Plana 17

I Esports El Club Ciclista la Floresta Fermin Torres Gil organitzarà la Volta al Vallès en un intent de reorientar la seva activitat. Plana 23

L'esquiador santcugatenc Aleix Pros aspira a participar en uns Jocs Olímpics. Plana 24

I Divers El jutjat de Rubí cita a declarar Fecsa per esbrinar qui era el responsable de manteniment a la Floresta quan es va declarar l'incendi. Plana 29

Fathiha Benhammou, membre de Vallès Sense Fronteres afirma que la dona immigrant «manté una lluita doble». Plana 30

La reorganització de la regió sanitària centre permet fer operacions senzilles als CAP. Plana 30

• Apunts La festivitat de Sant Antoni torna aquest cap de setmana amb la tradicional passejada de cavalls dels Tres Tombs. Plana 31

Hfeafltflgànfe Ja mri^ jfreaiiiefe' „ *

Kampió s'instal·larà, però amb la meitat de superfície

• Sant Domènec-el Colomer tindrà un • La junta de Sant Cugat Comerç posarà súper d'una planta i galeries comercials els càrrecs a disposició de l'assemblea

• Sant Cugat.— L'empresa Kampió, promotora de la superfície comercial de Sant Domènec-el Colomer, tindrà la llicència municipal per construir un supermercat d'una planta amb una superfície de 1.741

metres quadrats, la meitat del que en principi es preveia. Així ho va anunciar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, a la junta de govern de Sant Cugat Comerç, segons va explicar el seu president, Jaume

Roca, al final d'una reunió que es va celebrar dimecres a la nit. Davant la impossibilitat d'impedir legalment la instal·lació de Kampió, la junta posarà els seus càrrecs a disposició dels associats. Plana 12.

El funeral per mossèn Juli es va celebrar dilluns a l'església del Monestir. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Mor mossèn Juli als 83 anys

El funeral massiu a l'església del Monestir aplega autoritats, amics i fidels de la parròquia

Va ser rector durant més de trenta anys i es va destacar per la seva tasca social amb els avis

• Sant Cugat.— Mossèn Juli Nàjera, rector de la parròquia de Sant Pere Octavià durant més de tres dècades, va morir dissabte passat a l'edat de 83 anys. Fundador de la llar d'avis i de la guarderia parroquial i impulsor del grup de joves, mossèn Juli va arribar a Sant Cugat l'any 1955, en plena dictadura franquista. Tosc, recte, de fort geni i de conviccions fermes, es va destacar per la seva generositat i per una gran vocació assistencial d'ajut als més desfavorits. En el record de molts queda la imatge de mossèn Juli recorrent els carrers de Sant Cugat en un ciclomotor. El funeral massiu a l'església del Monestir va reunir autoritats, amics i fidels que l'havien acompanyat en la seva tasca des de la parròquia. La cerimònia la va presidir l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, acompanyat de divuit religiosos més, entre ells l'actual rector de la parròquia, mossèn Pere Vivó. Planes 28 i 29 i editorial, plana 8.

1/Arxiu Nacional, quasi a punt per a la inauguració

• Sant Cugat.— L'edifici de l'Arxiu Nacional de Catalunya, situat a Sant Cugat, està quasi enllestit per a la seva inauguració, prevista per la diada de Sant Jordi. Aquesta setmana ja hi ha arribat la

primera documentació, mentre es concreten els detalls de l'ubicació del fons històric de l'Arxiu Municipal. La intenció és que l'ANC s'integri en la vida cultural de la ciutat. Plana 14 i editorial, plana 8.

El nombre d'habitants arriba als 45.000

• Sant Cugat.— A Sant Cugat estan empadronades quasi 45.000 persones, segons l'últim cens corresponent a l'I de gener d'enguany. La població va créixer durant l'any

94 de més de 1.500 persones. sant Cugat es confirma com una ciutat jove, amb més del 30 per cent habitants amb una edat compresa entre els 10 i els 30 anys. Plana 2.

CENTRE DE LA IMATGE

Santa Maria, 14 - Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24 - SANT CUGAT Av. Catalunya, 72 - Tel. 580 19 53 - CERDANYOLA

E.\ MARXA LA PRF-C AMPANYA 2 . Divendres. 2(1 de gener de 1945

Àngel Casas , candida t socialista,

afirma que el seu objectiu és

«cohes ionai •• la ciutat . I . 'assemblea

de mil i tants del l 'SC ratifica t ambé

la cand ida tu ra de C a r m e Pérez per

Valldoreix. Plana 3.

EL DISPENSARI DE LA FLORESTA

L'ambulatori del Centre Polivalent del districte ja lé data d'inauguració: seia el mes d'abril. La posada en marxa d'aquest equipament s'ha retardat per problemes amb la constructora. Plana 6.

POBLACIÓ

Només falten 44 persones, i a Sant població supera una mica la línia sos-Cugat en viuran 45.()()(). LI cens co- tinguda els últims deu -" ••'" rresponent a l'any 1995 assenyala que hi ha inscrits 44>>5(> habitants, 1.500

al 94. I'l creixement de la mes que

tinguda els últims deu anys. en els quals la mitjana ha estat de 1.000 habitants anuals. Si l'evolució continua d'aquesta manera, es preveu que més

enllà del 2000 hi viviran no més de 70.000 persones. La majoria resideix al centre històric, i després s'instal·la, per aquest ordre, a Valldoreix, Mi-ra-sol. la Floresta i les Planes. Tampoc

en aquest sentit no han variat gaire les dades en relació amb anys anteriors. La població) està repartida, en una proporció del 5( I 'Y . entre homes i dones, i un 45% té menys de 30 anvs.

«TANTS .DES DE PRIMCrPIS

Menors de cinc anys

De 5 fins a 9 anys

De 10 fins a 19 anys







De 80 fins a més de 100 anys

Totals

44.946

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 1995

Gràfic: HL Pl'NT.

La població de Sant Cugat creix i se situa en els 45.000 habitants

L'increment real, de 1.538 habitants, supera una mica la mitjana dels últims deu anys

La població per sexes queda repartida al 50%, i només hi ha 380

dones més que homes

Més d'un 30% dels habitants santeugatencs té entre 10 i 30 anys,

i un 10% passa dels 65 \N(II I SC ASIVhRA

• Sant Cugat.—- Al cens de Sant Cugat li falten només 44 persones, i ja tindrà 45.000 habitants. Al cens de I'l de gener de 1995. que es va aprovar dimarts passat en la primera reunió plenària de l'any, el tinent d'alcalde de Personal. Serveis Interns i Promoció ilel Treball va donar les dades del cens referides al 1995. i els regidors van aprovar aquesta modificació del cens municipal.

l.a població ha crescut de més de 1.500 persones en relació amb el 94, i es manté, lleugerament augmentada, la mitjana dels darrers deu anys, que s'havia fixat en els 1.000 habitants anuals. Les previsions indiquen que aquesta xifra continuarà pujant a aquest

ritme fins al període compres entre els anys 2015 i 2020. quan el creixement de la població s'aturarà en els 70.000 habitants, d'acord amb els objectius de l'actual equip de govern.

L'actuació de l'equip de govern en aquest sentit ha comportat la modificació del Pla General Metropolità, que ara preveu menys zones edificables al terme municipal. Així, el sostre de la població quedarà entre els 65.000 i els 70.000 habitants, però mai no passarà d'aquesta xifra. El Pla General Metropolità preveia per a Sant Cugat una població de 180.000 persones. Segons l'alcalde, Joan Aymerich. Sant Cugat es troba ara en «una fase de desenvolupament important, i 1' evo

lució de la població arribarà or-denandament a la quantitat que ens havíem marcat en fer l'actual plantejament urbanístic». Segons Aymerich, el municipi experimentarà un fort creixement els dos propers anys, perquè molta població s'instal·larà a les àrees del Colomer i Coll Fava.

Població jove

Les estadístiques confirmen que Sant Cugat té una població jove. Els nens entre els 5 i els 10 anys s'emporten un 10% del pastís. El 31'4(/·"; dels santeugatencs té edats compreses entre els 10 i els 29 anys, amb proporcions força semblants, al voltant del 8%, per franges d'edat. El sector de la població d'edat

mitjana, entre els 30 i els 50 anys, també es reparteix d'una forma molt similar, i constitueix el 32% del total dels habitants. El grup minoritari és el format pels habitants d'edat madura, entre els 50 i els 65, que constitueix només el 15% de la població.

Tot i que els santeugatencs són, globalment, gent més jove dels 50 anys, també és cert que un 10% dels gairebé 45.000 passa dels 65 anys. La piràmide d'edats indica algunes curiositats, com ara que a Sant Cugat viuen algunes persones centenàries. El santeu-gatenc més vell va néixer el 1891. una dona, segons les dades del cens, ja té 102 anys, i dues més faran un segle aquest 1995.

Aquesta proporció per sexes

entre els més avis també es manté a la població en general. D'entre els 44.956 santeugatencs. 22.288 són homes, i 22.668 són dones. O el que ve a ser el mateix, només hi ha 380 dones més que homes.

El ritme de creixement de la població manté la tònica dels últims anys també als districtes. A Sant Cugat centre, viuen 32.700 persones, i a Valldoreix, més de 4.700. A Mira-sol, hi ha censades gairebé 3.600 persones, a la Floresta 2.900 i a les Planes. 989. La població de Sant Cugat presenta, al llarg del segle XX, alguns punts d'inflexió: als primers 40 anys es va triplicar la població, que després es va mantenir. Als 70, la immigració va portar a Sant Cugat més de 7.000 nous veïns.

OBRES PUBLIQUES

La Diputació millora l'asfalt de rArrabassada a l'altura

de Sant Cugat A.C

I Centre.— Ixs obres de pavimentació de la carretera de l'Arrabassada a l'altura de Sant Cugat van acabar divendres passat. Aquests treballs a la carretera BP-1417, que uneix l'antiga vila de Gràcia amb Manresa, els ha fet la Diputació de Barcelona, que ha invertit 65 milions de pessetes per col·locar una nova capa d'una varietat de l'asfalt que dóna molta nies adherència a la calçada i proporciona molta més seguretat als conductors. Aquesta pavimentació s'ha completat amb la col·lo

cació d'una tanca en molts punts nous del recorregut de la carretera de l'Arrabassada a Sant Cugat. Les obres van començar dimecres de la setmana passada a partir del Crist de Llaccrcs i fins l'avinguda de Rius i Taulet. a l'altura dels Quatre Cantons, passant per Francesc Moragas. Tot i l'obertura dels túnels de Vallvidrera. que funcionen des de l'agost del 1992, la carretera de l'Arrabassada continua sent l'itinerari de molts cotxes que vénen a Sant Cugat, amb una intensitat mitjana diària de 17.000 vehicles. I.a iM\a capa d'asfalt millora la seguretat en la conducció pe rCanovas del Castillo, l-'om: J.A. Mtn.A

ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1995 PUNT I SEGUIT 3

POLÍTICA

Àngel Casas afirma que vol «construir» una ciutat on «la vida sigui més fàcil»

El PSC creu que Sant Cugat serà una de les ciutats catalanes on aconseguirà l'alcaldia RAMON LUQUE

H Sant Cugat.— L'assemblea de militants del PSC va ratificar dijous de la setmana passada el que ja era d'esperar: la candidatura d'Àngel Casas i Carme Pérez a l'alcaldia de Sant Cugat

i la presidència de la Junta de Veïns de l'EMD, respectivament. Els socialistes tenen molt clar el seu primer objectiu en la campanya que, inevitablement, ja ha començat: incidir en la necessitat de «cohesionar» la ciutat. No van

faltar dirigents del partit a l'assemblea: el senador Josep Maria Sala i l'alcalde de Terrassa, Manel Royes, que es va mostrar convençut que Sant Cugat serà una de les ciutats catalanes on hi haurà un canvi d'alcaldia.

POLÍTICA

sas afirma que vol «construir» at on «la vida sigui més fàcil» nt Cugat serà una de les ciutats catalanes on aconseguirà l'alcaldia MON LUQUE nilitants del ina passada ura d'Àngel Sant Cugat

i la presidència de la Junta de Veïns de l'EMD, respectivament. Els socialistes tenen molt clar el seu primer objectiu en la campanya que, inevitablement, ja ha començat: incidir en la necessitat de «cohesionar» la ciutat. No van

faltar dirigents del partit a l'assemblea: el senador Josep Maria Sala i l'alcalde de Terrassa, Manel Royes, que es va mostrar convençut que Sant Cugat serà una de les ciutats catalanes on hi haurà un canvi d'alcaldia.

Àngel Casas, a l'esquerra, amb alts càrrecs del partit en un moment de l'assemblea. Foto: MANK KSPINOSA.

L'ex-alcalde de Sant Cugat entre els anys 79 i 82, Àngel Casas, i l'actual membre del govern de l'EMD de Valldoreix, Carme Pérez, encapçalaran, respectivament, les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya a Sant Cugat i a Valldoreix en els propers comicis municipals, tal com anunciava aquest setmanari la setmana passada. Els militants de la secció local del PSC, reunits en assemblea la setmana passada, els van escollir per unanimitat.

Els candidats socialistes van aprofitar una improvisada roda de premsa per donar els seus primers missatges electorals. Segons Casas. alcaldable per Sant Cugat, el PSC intentarà convèncer els ciutadans de la necessitat de «canviar el tipus de ciutat que s'ha fet fins ara per un concepte de poble de gran qualitat». El candidat socialista va afirmar que «cal construir un Sant Cugat on la vida sigui més fàcil i còmoda».

Qualitat de vida

El missatge de la campanya electoral del PSC, que encara ha de concretar una comissió electoral de militants escollida amb aquest objectiu, girarà entorn uns punts molt concrets que el mateix Casas es va encarregar d'especificar: aconseguir que els barris tinguin qualitat de vida, retocar aspectes de l'estructura urbana, crear empreses que facin que la gent treballi a la ciutat i que permetin reduir el nombre d'aturats, i revitalitzar els serveis i crear-ne de nous.

D'altra banda, Àngel Casas va criticar l'acció de govern portada a terme per CiU dient que «la principal errada comesa ha estat la creació d'unes infraestructures vistoses però poc funcionals». En aquest sentit es va referir al Conservatori municipal Victòria dels Àngels —«les parets són de paper

A la reunió de la setmana passada, els socialistes santeugatencs hem pres una important decisió: en

comanar a l'Àngel Casas l'encapçalament de la nostra candidatura municipal. Ho hem fet units com mai, satisfets, contents del seu nou i vell compromís, orgullosos de comptar amb el seu bagatge i la seva afable energia. L'Àngel Casas és un vell militant demòcrata i socialista. Dels de sempre. De profundes conviccions. Fou el primer alcalde de Sant Cugat de la democràcia recuperada. I fou un bon alcalde. Obert a la gent, senzill, receptiu.

Al llarg d'aquestes darreres setmanes he tingut ocasió de parlar diverses vegades amb ell, de sentir la seva il·lusió pel repte de ser de nou alcalde. No per vanitat -n'està de tornada, d'això- sinó per vocació de servei. Ja sé que

de fumar»— i al teatre-auditori del Centre Cultural.

El cap de llista del PSC es va referir, inevitablement, al conflicte competencial i econòmic entre l'EMD i l'Ajuntament. En aquest sentit va dir que «cal reconèixer que l'EMD té unes peculiaritats i un tipus d'administració específiques». Carme Pérez, candidata a la presidència de l'EMD de Valldoreix, va voler deixar ben clar

aquesta expressió no està gaire de moda, però ja em perdonareu si ho veig així. En aquests moments d'intens soroll ambiental, és agradable trobar persones com ell que vibren pel desig de millorar les coses de la nostra vida quotidiana. Que vol, senzillament, col·laborar des de la primera magistratura municipal a fer de Sant Cugat un poble més viu, més agradable, més just, més còmode.

Vol governar per corregir allò que creu que no s'ha fet bé, per continuar allò que l'actual equip de govern municipal ha fet de bo i per posar en marxa nous projectes. Pels vells i pels nous

que ella formarà part d'una candidatura del PSC però que està «oberta a negociar amb les forces de progrés per formar una candidatura conjunta similar a la de les passades eleccions». En aquella ocasió, va representar una candidatura que agrupava al PSC, Iniciativa per Catalunya. Esquerra Republicana de Catalunya i independents. Pérez considera que els problemes entre L'EMD i l'A-

santeugatencs. Pel centre i pel conjunt del municipi. Per l'oci i pel desenvolupament industrial i econòmic. Per l'educació dels infants i per la protecció del nostre medi forestal. Per la formació dels joves i la promoció de les seves oportunitats laborals. Per la solidaritat amb els més grans i els més desvalguts d'aquí i de fora.

L'Àngel Casas creu que el poble és, sobretot, la seva gent. No només el planejament i l'urbanisme. Sap, i ho expressa amb convicció, que fer urbanisme no és únicament promoure o aprovar plans parcials i fer i refer carrers i edificis. No, no. Sap que urbanisme

juntament són «amb uns equips determinats i persones concretes, com el grup de CiU i l'alcalde, Joan Aymerich».

Entre els presents hi era Manel Royes, alcalde de Terrassa i secretari de política municipal del partit. Royes va assegurar que, segons les previsions, Sant Cugat serà una de les quatre ciutats catalanes on hi haurà canvi d'alcaldia en favor del PSC.

vol dir urbanitat o, si es vol, civilitat. És a dir, convivència. I per tant diàleg, participació, contacte amb la gent, consens, complicitat amb els veïns per construir un futur de poble o ciutat apreciat i entès pels conciutadans.

No és la meva intenció, en aquests moments, de parlar-vos d'aquests projectes. Sí en canvi, d'expressar un desig: que tots plegats aprofitem aquestes setmanes que ens separen de la campanya electoral per pensar en el Sant Cugat que volem. Que en parlem, que ho discutim, que ho fem íms i tot apassionadament. Que confrontem idees i projectes sobre Sant Cugat i pensem en el paper que el nostre poble ha de jugar aportant el seu creixement -harmònic, equilibrat- a un esforç comú de desenvolupament del conjunt del país. Aprofitem, doncs, aquest moment.

Pares, veterinària i medicina a les primeres xerrades d'orientació

R.L. / G.A. • Centre.— El paper dels pares davant l'elecció de futur dels fills, la veterinària i la medicina van centrar l'interès, dilluns i dimarts passat a la Casa de Cultura, de les dues primeres xerrades d'orientació acadèmica i professional que està organitzant l'Ajuntament en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament, Gabriel Foix, va ser l'encarregat d'inagurar el cicle de quinze conferències, que acabaran el proper 16 de febrer. Foix va introduir la primera de les xerrades —el paper dels pares davant l'elecció de futur dels fills— explicant que cal que «els pares s'adonin de la necessitat d'estar informats per després poder ajudar els fills a l'hora de decidir el seu futur professional».

En total unes quaranta persones es van acostar fins a la Casa de Cultura per seguir les explicacions sobre el tema que va donar el psicòleg Antoni Soler. Aquest va deixar més de banda la informació per destacar el diàleg que ha d'existir entre pares i fills. Per al psicòleg, «cal que els pares coneguin la inquietud que provoca en els fills el fet d'haver de decidir sobre el seu futur».

Metges amb fronteres

Josep Maria Grau, degà de la facultat de Medicina de la UAB, i Armand Sànchez, vice-degà d'orientació acadèmica de la facultat de veterinària de la mateixa UAB, van ser els encarregats de parlar sobre les seves carreres en la segona xerrada del cicle, celebrada dimarts passat.

Un dels temes esmentats per Josep Maria Grau va ser el dels dos anys de postgrau d'especialitat que ara es demanen per a ser metge de medicina general. Precisament, aquest qüestió és la que ha aixecat les recents protestes dels estudiants de medicina de tot l'Estat. Grau va dir que «a-quest és un tema difícil de resoldre perquè la medicina general fins ara era una especialització anomenada Medicina Familiar i Comunitària a la qual s'accedia a través de les proves del MIR i per això hi ha actualment molts metges amb uns drets adquirits». D'una altra banda, el degà va dir que «aquest sistema ha fet millorar l'assistència mèdica primària». Un dels fets que ha provocat aquesta mesura dels dos anys de postgrau és l'excés de metges en atur i la gran demanda d'estudiants que volen fer medicina.

Armand Sànchez va exposar com un dels grans problemes de la facultat de Veterinària la gran quantitat de llicenciats que surten cada curs. El vice-degà va ser molt contundent en afirmar que «cada any surten més veterinaris espanyols que alemanys, francesos i anglesos junts». Per ell, «aquest problema l'està patint tota la universitat estatal i per aquest motiu cal canviar el model actual cap un model més selectiu que permeti reduir la massificació». En aquest sentit, l'objectiu de la facultat de veterinària és reduir l'actual nombre de 190 alumnes per promoció fins a deixar-lo en 120. Sànchez va proposar la nova titulació de segon cicle de Tecnologia dels Aliments com una bona sortida professional.

Dimarts, dimecres i dijous vinent les xerrades estaran dedicades a ciències ambientals, biologia i bioquímica, belles arts, arts i oficis, disseny i cicles formatius de la reforma, i mòduls professionals.

POLÍTICA

Àngel Casas i Boladeras JORDI MENENDEZ

A quatre mesos de les eleccions municipals, el membre de la comissió electoral del PSC defineix la figura i

els projectes del candidat socialista i fa una crida perquè la campanya sigui constructiva.

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 2(1 de gener de HW5

URBANISME

I.es 1S7 places d'aparcament de pupil·latge públic i les 366 de zones blaves a Sant Cugat són molt escasses en comparació amb cl nombre de turismes matriculats, proper als 19.000. HI regidor d'Urbanisme, Joan Franquesa, considera que no existeix cap mancança d'aparcaments, però el nou estudi de vialitat de Sant Cugat preveu la construcció de tres nous locals amb l'objectin de convèncer els conductors de que no facin servir el cotxe per visitar el centre.

On posem els cotxes? Saní Cugat disposa de 185 places de pàrquing subterrani que gairebé no es fan servir

URBANISME

I.es 1S7 places d'aparcament de pupil·latge públic i les 366 de zones blaves a Sant Cugat són molt escasses en comparació amb cl nombre de turismes matriculats, proper als 19.000. HI regidor d'Urbanisme, Joan Franquesa, considera que no existeix cap mancança d'aparcaments, però el nou estudi de vialitat de Sant Cugat preveu la construcció de tres nous locals amb l'objectiu de convèncer els conductors de que no facin servir el cotxe per visitar el centre.

On posem els cotxes? Saní Cugat disposa de 185 places de pàrquing subterrani que gairebé no es fan servir

\ W I ( \ \ \ I Sant Cugat l. 'otcrta d'aparcaments de pagament al centre de Sant ( ugal sarna prop de 550 places entre parquings soterranis i /niu's blaves. Aquestes [llaces sent de pupil lalitc públic, es a dii. que qualsevol L'K pot íei servit' peto dinant un període limitat de temps A aquest total s'hi ha d'alceu l 'aparcament dels P'crro-can lis de la < i e net al i tat a l'estació de Sant Cugat, que disposa de 5 * places nies. I .'accés a aquest dane í esta limitat als usuaris abonats al set veí de ferrocarril.

Wlil 1 S( ASl'Ul KA H Sant Cugat - [.'empresa constructora municipal Promusa ha signat un conveni amb la L'ni-versilai Politècnica de Catalunya i amb dues empreses de promoció publica d'habitatges per redactar, per primera vegada, un llibre d'estil que recollirà les propostes sobte les solucions tecnològiques i de qualitat per a la construcció de futurs habitatges de promoció publica, l.a novetat d'aquest llibre d'estil sintètic es l 'aportaeio dels professionals i professors de l'Fs-cola Tècnica Superior d'Arquitectura del Valies, situada a Sant Cugat. -Nosaltres servirem d'àrbitre. In tentarem racionali tzar tota la informació, buscar el consens entre les experiències de ca-

Les places de pàrquing de pupil·latge públic soterrades es reparteixen entie dos locals, el del carrer Colom, amb espai per a 53 vehicles, i el de l'avinguda Torre Blanca, amb 132 places. Tot i que ambdós locals Cs uuhcn moll a prop del centre de la ciutat i de les principals zones comercials. el seu ús no es tan intensiu com seria aconsellable, potser per un problema de manca de costum», apunta el regidoi d'Cr-banisme. Joan I i.inquesa.

HI total de tuiïsmes censats a Sant Cugat fins el 10 de gener

daseuna de les empreses, que fins a aquest moment no havien tingut l 'oportunitat de contrastar amb un element exterior les seves opinions. la seva història-, va assenyalar Antoni Tribó. professor de l'Hscola Universitària d'Arquitectura i coordinador del conveni. Segons Francesc Pérez, gerent de Promusa. la funció d'aquest llibre d'estil es la d'establir «instruccions bàsiques per als sistemes constructius. el nivell de qualitat, els materials i les pautes de manteniment per a la confecció dels projectes^. Però més que un llistat de normatives, el que debilita el document es el nivell de qualitat que han d'assolir els habitatges. Segons les previsions, el llibre d'estil s'enllestirà en sis mesos.

es de 18.909. i el seu nombre creix amb un ritme moll elevat. La disparitat respecte al nombre de places públiques es evident, però, segons I lanquesa. «no existeix una manca d'aparcaments» per al parc automobilístic sant-eugatenc. Tol i això. aparcat al centre de la població es complicat. fins i tot amb l'existència de /ones blaves. Aquestes darreres estan situades a importants carrers i places com Santiago Rusinol. Alfons Sala, Rius i Taulct o la plaga Octavia. Hn total les zones blaves sumen 366 places mes.

HI nombre exacte d 'aparcaments privats es desconeix, però es força elevat respecte al total de la poh lae ió del munic ipi . Aquests aparcaments són de propietat. es a dir. que l'usuari l'ha comprat o paga un lloguer pel seu us. Actualment és obligatori incloure en les noves edificacions parquings subterranis. Aquest fet. junt amb una planificació urbanística més clara a les zones de nou desenvolupament com coll fava o Sant Domènec, fa que els problemes d 'aparcament afectin principalment el centre his-

Als dos aparcaments ile pupil·latge de Sant Cugat se n'hi afegiran Ires més amh una funció dissuasòna. un cop la segona lase del pla d'arranjament del eeniie històric comenci i mes cancis *.s converteixin pera vianants I ,,I,I I \ Ml I V

tòric. on els carrers son cslicts. Hn alguns d'ells, com la carretera de Cerdanyola o l'avinguda Alfons Sala. la pràctica d'aparcar en doble lilera és usual i provoca greus pioblemes de trànsit.

Nous aparcaments

1.'Ajuntament pretén crear, segons Joan l·ienquesa. -nous aparcaments amb una funció IIISMIU-sònu, per tal que barrin el pas del cotxe a determinats nuclis que volem preservar del trànsit». Franquesa descriu un total de tres aparcaments, situats en tres zones estratègiques: «l.'na a l 'entorn de l'estació dels Ferrocarrils, perquè l 'aparcament de la pròpia estació només cobreix la demanda dels propis usuaris del servei», l.a segona zona «és la dels Quatre Cantons. vertebrada pels earrers Santa Maria i Santiago Rusinol». que es connectaria amb la tercera, situada al voltant del Monestir. L'objectiu de tot plegat és. per Franquesa, «alliberar de cotxes el centre històric i potenciar els earrers de vianants i l'activitat comercial en aquests carrers».

Un altre aparcament es troba en procés de construcció a la plaça del Doctor Galtes. Hneara no se sap si tindrà una finalitat de pupil·latge públic o serà de places privades. El que sé està clar es que aquesta qüestió pot influir en les dimensions dels tres futurs aparcaments.

Altres parquings

A més de l 'aparcament de l'estació de Sant Cugat. Ferrocarrils de la Generalitat compta a l'estació de Valldoreix amb 160 places d'accés lliure, a la de Sant Joan amb 20 i la de l'Hospital General de Catalunya amb 1611 més. aquestes darreres també només per a abonats. A aquests aparcaments s'hi han d'afegir els lligats a centres comercials, que segons la llei han de ser construïts obligatòriament. Actualment només existeixen l 'aparcament de l'hipermercat Caprabo i el del mercat Torreblanca, però la ubicació d'un nou espai comercial a Sant Domènec-el Colomer per Pryca ha obligat a la construcció del que serà el major pàrking de Sant Cugat. amb més de 2.000 places.

HABITATGE

L'Escola d'Arquitectura redacta un llibre d'estil per

als habitatges públics

ff:

FI nou llibre d'eslil es tara servil pel a la construcció d'habitatges públics. I ,>t,r ] | s 4 CAN IONS.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1995 PUNT I SEGUIT 5

URBANISME

£1 parc de Sant Francesc es converteix en una gran zona per a vianants

El desenvolupament de Coll Fava obliga l'Ajuntament a millorar el barri XAVI CAVA

• Sant Cugat.— La fesomia del barri de Sant Francesc ha variat radicalment en els darrers dos anys. L'arranjament del parc principal posarà punt final a un dels grans projectes

de remodelació urbanística municipals, projecte que està a punt d'acabar-se i que té un cost aproximat de 57 milions de pessetes. Els resultats satisfan els veïns, tot i que n'hi ha alguns que manifesten que les millores

estan directament relacionades amb el desenvolupament urbanístic de la zona de Coll Fava, sense el qual Sant Francesc encara continuaria sent un dels entorns més degradats de Sant Cugat.

URBANISME

le Sant Francesc es converteix la gran zona per a vianants pament de Coll Fava obliga l'Ajuntament a millorar el barri

XAVI CAVA arri de Sant i els darrers re principal is projectes

de remodelació urbanística municipals, projecte que està a punt d'acabar-se i que té un cost aproximat de 57 milions de pessetes. Els resultats satisfan els veïns, tot i que n'hi ha alguns que manifesten que les millores

estan directament relacionades amb el desenvolupament urbanístic de la zona de Coll Fava, sense el qual Sant Francesc encara continuaria sent un dels entorns més degradats de Sant Cugat.

L'arranjament del parc de Sant Francesc gairebé s'ha acabat. Foto: J.A. MULA.

«El barri de Sant Francesc havia estat una zona força desatesa fins fa dos anys, quan encara el travessava la riera», en paraules de Jordi Farrés, tècnic de l'Ajuntament. Aquest barri està situat al nord-est del municipi, i temps enrera bona part dels seus veïns el coneixien popularment com «la urbanització».

La posada en marxa del pla integral de Sant Francesc per part de l'Ajuntament, a principi de 1993, va significar l'inici d'un gran canvi urbanístic a la zona. El regidor de Manteniment, Obres i Serveis, Joan Recasens, explica que «el projecte es basa en la remodelació del sistema viari, la creació de passeigs de vianants i l'arranjament del parc de Sant Francesc». Les actuacions van començar amb la reconstrucció de voreres i el canvi de l'enllumenat públic, substituint els fanals de 7 metres d'alçària per columnes amb globus de 4 metres, «molt més càlides i de major qualitat i lluminositat». També es va sanejar el ferm de grans sectors del barri, substituint el paviment existent per un de nou.

La darrera gran obra del pla integral és la renovació del parc de Sant Francesc, que consta de dues fases. La primera es va centrar en l'entorn del colegi Coll-serola i les pistes poliesportives adjacents, i es va dur a terme al llarg del 1993. La segona fase es va dedicar a la part del parc compresa entre el carrer Joan XXIII i Santa Engràcia. «El que hem fet», explica Recasens, «són uns amples passeigs de vianants pavimentats, i zones amb sauló on la canalla podrà jugar.» Els

XAVl CAVA H Valldoreix.— La urbanització del barri de can Monmany és l'obra més important que l'Entitat Municipal Descentralitzada està realitzant a Valldoreix. Tot i que les dates d'execució s'estan endarrerint per problemes de coordinació amb l'empresa subministradora del gas, des de l'EMD es confia acabar a la data límit del 8 de juliol d'enguany.

Aquesta obra, que va començar el mateix dia però del 1994, té un pressupost de 147.706.788 pessetes, i ha estat adjudicada a l'empresa Proinosa, que s'encarrega de bona part de les obres de Valldoreix. Segons Antoni Fierro, arquitecte municipal de l'EMD, «la urbanització del barri de can Monmany no es limita al pavimentat dels carrers i les voreres. S'estan renovant tots els serveis com l'enllumenat públic, el subministrament elèctric, les xarxes d'aigües i del gas.» Aquestes darreres han estat, per Fierro, les causants de

jocs infantils i el condicionament de jardineres que separaran el perímetre del parc de les vies de circulació són les darreres actuacions que queden per enllestir el parc.

La remodelació de Sant Francesc ha estat un programa con-sensuat tant amb els veïns de la zona com amb els usuaris dels

l'alentiment de les obres. Fierro considera lamentable

l'actitud de l'empresa subministradora, Catalana de Gas. «Han aturat l'execució de la seva xarxa, i sense tenir les canalitzacions no podem asfaltar els carrers. Això ens ha creat molts problemes». El tema s'ha de tractar en una reunió entre representants de l'EMD i l'empresa aquest mateix divendres. Mentrestant els veïns han de viure, des de fa mesos, en uns carrers mig excavats que la pluja converteix en fangars.

Tot i aquests problemes, a Valldoreix hi ha una forta activitat en l'arranjament dels seus carrers. Per Fierro, «si es manté aquest ritme, en 4 o 5 anys s'acabarà la urbanització de Valldoreix». Les previsions són bones, tot i que els veïns han de pagar per asfaltar el seu carrer el 90 per cent del cost, a diferència de la resta de Sant Cugat, on es paga el 76 per cent. Tot i ser conscient de la diferència, l'EMD no té més

equipaments com les escoles i les pistes esportives, segons Recasens. La major part dels veïns que ja passegen pel parc i els carrers remodelats es troben força contents pel canvi que ha experimentat el barri. Però alguns consideren que les millores han arribat amb molt retard, com Sílvia López, que diu: «Abans ho tenien

remei que mantenir aquesta proporció, perquè no podria afrontar un major cost de les obres.

A més de can Monmany, altres

molt abandonat, i ara comencen a fer obres, potser perquè han començat a construir al costat (Coll Fava).» Jordi Farrés reconeix «la influència de les zones de nou desenvolupament d'alta qualitat com Coll Fava» en unes obres que en part tenen Pobjectiu d'evitar desequilibris entre nuclis urbans.

zones de Valldoreix també s'estan urbanitzan, com els carrers Art, Alegria, Timoteo, Enrique La-franco o el passeig Romero. La

Pròxima inauguració del casal d'avis de les Planes

JOSEP M. VALLÈS • Planes.— L'Ajuntament de Sant Cugat té previst inaugurar el proper dia 25 de gener inaugurar el Casal d'Avis de les Planes. Inicialment s'ubicarà al Centre Cívic del districte i oferirà els serveis d'infermeria, sala de lesetura, sala de jocs, tallers, cinema, excursions i altres sortides culturals. Aquest Casa pretén ser un Hoc on la gent gran passi el seu temps de lleure, es facin noves amistats i es consolidin les ja existents. De fet, la gent gran de les Planes tot i no tenir oficialment el Casal ja s'ha reunit i fins i tot ja s'han organitzat algunes sortides. Com a primera activitat dins del projecte de dinamització de la gent gran d'aquest districte impulsat per l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament, es va realitzar una excursió a la comarca d'Osona. Les 81 persones que integraven l'excursió van visitar la Catedral de Vic, el casc antic de la ciutat i el seu mercadet. Després, va tenir lloc un dinar a un restaurant de Vidrà, on se'ls va oferir, a més, un tastet d'embotits i regals d'alguns comerços de Sant Cugat. En aqusta excursió es va fer la presentació del futur Casal d'Avis.

Visiten un estudi d'A3TV

D'altra banda, el passat mes de desembre i dins de les activitats programades pel Casal d'Avis de les Planes, es va fer una visita als estudis d'Antena 3 Televisión per participar com a públic del programa «Videos-videos» que s'emet diàriament a dos quarts de vuit del vespre de dilluns a divendres. Algunes persones van tenir la oportunitat de saludar directament al popular presentador del programa en el transcurs de la grabació. A la sortida de l'estudi, totes les persones van rebre, a més, una samarreta de record i un refrigeri de menjar i beguda. Tota la gent gran de les Planes que va tenir la oportunitat d'anar a la televisió va quedar molt contenta i, després, a l'autocar, encara van tenir ganes de passar una estona cantant nadales quan tornaven cap a casa.

pavimentació de la zona de l'avinguda Madrid i el carrer Or-quídea només estan pendents de que s'adjudiquin les obres.

DISTRICTES

La urbanització de can Monmany estarà enllestida

abans de juliol La instal·lació del gas retarda les obres

Els carrers de can Monmany es troban en obres des de l'estiu passat. Foto: MANÉ ESPINOSA

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS , Divendres, 20 de gener de 1995

DISTRICTES

El consultori del Centre Polivalent de la Floresta obrirà les portes al mes d'abril

La segona part de les instal·lacions de l'equipament encara no té data d'obertura

IOSIT MARIA VAL.ÜiS. XAVI ( \ \ \ • La Floresta. LI consultori que tindrà la seva ubicació en el nou centre polivalent de la Floresta entrarà en funcionament a mitjans d'abril, segons \\\ anunciar l'alcalde de Sant

FI ( 'entre Polivalent de la Floresta es pràcticament una realitat. Només falta instal·lar-hi l'ascensor. deixat" en condicions els dos accessos de l'edifici i equipar Ics diferents seccions del centre (mobles. portes, aplics de llum. etc). LI nou espai municipal, que ha suposat una inversió global de 220 milions de pessetes, consta d'un ambulatori, oficines municipals. una sala de reunions per a la gent grau, una biblioteca i una sala d'actes. 1 .'entorn del centre es una part destacada per hi seva gran extensió, lli ha espai suficient pe: construir-hi camps de pclanca i destinar-ne una altra part pei a actuacions. FI centre te una supcrticic construïda d'uns 1. Min IIK ties quadrats en un te-rreiiN tiHinicip.il molt a prop de l'estació de la Floresta dels FGC.

I 'alcalde de Sant Cugat. Joan Avmct ich. va visitar les obres del Centic Polivalent de la Floresta el 12 de LJcnei. 1 'alcalde va continua! que a iniljaiis del nies d'abril etitiaia en timcionament la secció sanitat la. que esta preparada per a l'assistència, seguiment i prevenció de malalties, constant i diana, als veïns de la Floresta i també de Ics Planes. 1 .'ambulatori disposa de despatxos per als metges i les infermeres, sales d'espera, lloc d'atenció, recepció i dispensaciú de medicaments i altres espais necessaris. Aymerich va explicar que -si no hi ha cap problema addicional» amb el CAP de Sant Cugat, que serà qui gestionarà cl nou servei, l 'ambulatori obrirà les seves portes en la data indicada. FI Centre Polivalent eslava previst que estigués enllestit l'any passat, però finalment, per problemes amb l 'empresa constructora, no ha estat possible. L'alcalde de Sant Cugat va explicar que l 'Ajuntament ja s'ha fet càrrec de l'edifici per garantir el seu acabament i la seva posada en marxa sense més re ta rds . Funcional ment, l'edifici està compost de dues plantes. Una forma un cilindre seccionat de dues plantes,

Cugat, Joan Aymerich. L'alcalde, a més, va informar els veïns en el consell de districte que va tenir lloc cl dia 16 que encara no hi ha data sobre la inauguració de la resta del complex. El secretari de l'Associació de

Veïns i Propietaris de la Floresta, Emili René, creu que «el consultori ha de millorar la qualitat del servei sanitari de la Floresta i les Planes», un servei que actualment es realitza en condicions precàries.

I 'alcalde. Joan Avmerich. \;i visitar cl centre polivalent cl passut di:i 12 lutu M\\f ] S1'1M)S\

i ["altra te un sol nivell i esta penjada sobre el parc. L'espai cultural i de lleure s'organitza en la part cilíndrica, amb accessos independents i comunicats per unes escales i un ascensor. S'ha aprofitat el pendent del terreny per encabir un soterrani que també té accés independent. Al nivell superior es disposa la llar d'avis i les dependències de l'administració municipal. Al nivell inferior, la sala d'actes i la biblioteca. El Centre es disposa paral·lelament al carrer Pearson en el tros més proper a l'estació dels Ferrocarrils, amb dos accessos situats a dos nivells diferents, un de superior a través d'una passera des del carrer Pearson i un altre d'in

ferior, a través del parc com a final del pas de l'estació, aprofitant així dos canals principals d'accés i la proximitat de l'estació dels FOC.

Fa propera entrada en funcionament del centre ha estat ben rebuda pels veïns, que ja s'havien acostumat a veure com Ics obres de l'edifici es perllongaven contínuament. Emili René, secretari de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta, valora positivament l 'entrada en funcionament del dispensari, però mostra algunes reserves. «Els veïns s'esperen a veure'l funcionar realment. Fins ara, l 'Ajuntament només ens ha donat garanties de que funcionarà l 'ambulatori. Res

pecte a l'altra part, hi ha prob l emes d 'o rgan i tzac ió .» R e n é també creu que «el més important és que l'edifici s'obri. A partir d'aquí, serem els florestans qui el farem servir i anirem demanant els serveis que necessitem.»

La intenció de l 'Ajuntament expressada al consell de districte del dia 16 és que el centre sigui realment polivalent, és a dir, que aglutini la major quantitat d'activitats socials i culturals de la Floresta. Però René considera que el centre «no serà adient per a qüestions molt lúdiques o sorolloses, perquè ni l 'ambient és l'idoni ni l'espai és prou ample. Hem de tenir en compte que hi haurà una llar d'avis.»

El nou ambulatori mantindrà els actuals serveis, amb diverses millores

XAVICAVA I L'ambulatori que entrarà en funcionament el proper abril al centre polivalent de la Floresta suposarà una millora en la prestació dels serveis sanitaris per a aquest districte i el veí de les Planes. Josep Maria Vinué. director gerent del Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat. creu que «hi haurà un canvi qualitatiu en l'assistència als veïns». L'ambulatori de la Floresta estarà gestionat per la Mútua de Terrassa, entitat que també gestiona el CAP. El secretari de l'Associació de Veïns de la Floresta. Emili Rafïé, també espera que «el servei sigui millor amb el nou centre», i recorda que actualment l'assistència es realitza en condicions precàries.

De fet. segons Josep Maria Vinué, els serveis que es prestaran a l 'ambulatori no variaran respecte als que es prestan ara. com a mínim de bon principi. Hi haurà cl servei de medicina general, el de pediatria, els serveis de consulta i el d'atenció als malalts crònics. També hi haurà un servei de tràmit amb l'objectiu de descentralitzar la burocràcia del CAP de Sant Cugat. El cos mèdic seia el mateix: una metgessa, dues infermeres i un auxiliar d'infermeria. També els horaris actuals es mantindran, però per mes endavant es tractarà d'implantar el mateix sistema que al centre per concertar cites prèvies per telèfon. Vinué espera que -aquest servei funcionarà si existeix la col·laboració dels usuaris, i si hi ha una infraestructura telefònica mínima». Segons Vinué. tot plegat s'adaptarà quan faci falta a les necessitats dels usuaris i al creixement demogràfic de la Floresta i les Planes.

Les millores que podran percebre els visitants del centre, per Vinué, es troben més en l'entorn i les condicions en què es donarà l'assistència. Segons Vinué, «els accessos al centre eliminaran barreres arquitectòniques, i l 'entorn del centre tindrà una millor qualitat. A l'interior hi haurà dues sales d'espera que faran més còmodes les visites als malalts. Els despatxos dels metges seran més amplis, i en definitiva tots els professionals t indran un entorn més còmode per treballar». Per Vinué «tots, metges i malalts, hi sortiran guanyant».

POLÍTICA

Sant Cugat i Valldoreix tornen a negociar el nou conveni

econòmic pel 95 CT.l.lA CERNADAS

H Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat i l 'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix han iniciat aquesta setmana, tot just després de l'aprovació dels pressupostos municipals, una nova ronda de negociacions per intentar arribar a un acord per a la redacció d'un nou conveni econòmic entre les dues administracions que substitueixi el de l'any 82. Hi ha un termini màxim de dos mesos, fins a principis del mes de març, perquè aquest acord es materialitzi: si no prescriu el termini legal perquè, d 'una banda, l 'Ajuntament presenti un conten-ciós-administratiu contra el conveni del 82 (tal i com el ple va aprovar ) i pe rquè , de l 'al tra,

l 'EMD pugui impugnar el pressupost municipal. Les reunions entre el tinent d'alcalde d 'Economia, Enric Renau, i el vocal d 'economia de l 'EMD, Lluís Gin-jaume, se centren en dos aspectes. En primer lloc, la participació de Valldoreix en el global que recapta l 'Ajuntament en concepte d'impost de béns immobles, que, segons un informe d'intervenció municipal, ha baixat en més de set punts respecte a l'any 82. En segon lloc, el que l 'EMD ha de pagar pels serveis que li presta l 'Ajuntament, que des de Sant Cugat es calcula en un centenar de milions de pessetes. Valldoreix considera que aquesta quantitat és excessiva i que en tot cas «s'ha d'estudiar», segons Ginjaume.

DISTRICTES

Els afectats pels incendis hauran d'estar empadronats per rebre els ajuts

XAVICAVA I La Floresta.— La Generalitat ha denegat entre deu i dotze de les sol·licituds que els afectats pels incendis de la Floresta i Ics Planes van presentar per demanar ajuts econòmics i reparar els desperfectes que cl foc va provocar als seus habitatges. Així ho va anunciar l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, a la reunió del consell de districte de dilluns passat. Segons Aymerich, la Generalitat ha pres aquesta decisió «perquè es tracta de cases de segona residència». El problema que es planteja, va explicar l'alcalde, és que molts dels propietaris ni tan sols són empadronats a Sant Cugat, raó que la Generalitat fa servir per considerar que els seus habitatges són de segona residència.

L'alcalde va rebre aquesta informació en una reunió que va mantenir amb el director general d'Arquitectura i Habitatge, Francesc Ventura, que li va explicar que fins ara només quatre de les sol·licituds han estat acceptades. A l'hora de tancar aquesta edició no havia estat possible posar-se en contacte amb el director general. Aymerich va reconèixer que «el tema no ha estat portat prou bé», i es va mostrar preocupat perquè els afectats encara ho hagin rebut cap ajut.

Com a solució per alguns dels casos, Joan Aymerich va oferir els mitjans perquè l 'Ajuntament redacti certificats de residència que demostrin que el sol·licitant viu habitualment en l'habitatge afectat. Aymerich també va fer

«una crida institucional perquè la gent s 'empadroni allà on realment viu, en aquest cas al municipi de Sant Cugat». Tot i que no hi ha dades oficials, es calcula que el 15 per cent dels habitants del municipi no hi són empadronats .

En el decurs del consell el tinent d'alcalde de Manteniment . Obres, Serveis i Medi Ambient . Joan Recasens, va informar que properament efectius de la brigada municipal podran desplaçar-se dos dies a la setmana al districte per realitzar tasques de manteniment . Recasens va explicar que abans serà necessari cobrir algunes de les places vacants de la brigada. També va informar que s'està elaborant un informe de circulació pel districte, del qual no va voler avançar cap dada.

tiHinicip.il

Confií en oulènfo professtonok

TOT UN MÓN AL SERVEI DE LES SEVES P ^ ^ - CATIFES - KtUMS - MOQUETES

Servei de recollida i lliurament GRATUÏT a I f o m b r a

NETEJA - RESTAURACIÓ I GUARDA

Vendes: Cànoves del Castillo, 4 Tallers: Av. Con Caldes, 16

ESPECIALS EN CATIFES ORIENTALS

Tel. 674 65 00 - 589 22 21

deiroche

Confecció Home-Dona

Punt

Camiseria

Texans

ESPECIALITZAT EN PEU

fabricació

piòpia

Rambla Can Mora, 18 - Tel. 675 33 42 08190 Sant Cugat del Vallès

S|) Centre Sanitari

M «Can Mora»

• INFERMERIA

• ANÀLISIS

CLÍNIQUES

• DIETÈTICA I

• FISIOTERÀPIA §

• PODOLOGIA

ASSISTÈNCIA EN CONSULTA I A DOMICILI .

ATENCIÓ A PARTICULARS I ASSOCIATS A MÚTUES

Rambla Can Mora, s/n - Tel. 589 43 44 08190 Sant Cugat del Vallès

Rambla Can Mora, 9 Tel. i Fax 675 32 03 Ap. correus 350 Sant Cugat

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS!

PAPERERIA P L A N A S Rambla Can Mora (Cant.Vinoles) Tel. 674 16 62-Fax 589 33 80

08190 • SANT CUGAT DEL VALLÉS

• MATERIAL ESCOLAR

•MATERIAL OFICINA

•ARTICLES REGAL

• SERVEI FOTOCOPIES

• SERVEI DE FAX

# • » .

CLÍNICA VETERINÀRIA

S A N T C U G A T

VACUNACIONS • RX-CRUftGlA üfflaONAPHEVENTIVA

VVSrpk 10 *$8lí>8$ANT CUGAT DEL VALLÈS-SAÜCELONA

«AW«ÍBtà^[10.30-13H TÀRD£S(ÀAÈV)17 20H

14. Í?$Ü5 \t *ÉPJMCIES 487 13 31 ABONAT 1618

C L Í N I C A V E T E R I N À R I A

* Sexatge "V • Revisions

• Desparasitacions

Javier Vergés Xavier Valls Veterinari Veterinari esp. en esp. en aus rèptils I rosegadors

Inclosa dins fa CÜnka Vatwmària Sant Cugat. C/Vfaydbs, 10

TAPISSERIA I DECORACIÓ TÈXTIL

TENIM l£S MILLORS TEUS

DEL MERCAT I ElS PROFESSIONALS

PERTREBALLAR-LES.

HO FEM TOT EN TAPISSERIA

I CORTINES.

ASSESSORAMENT I PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS

C/ Girona, 15 (cant Rbla. Can Mora,

a 50 m Ajuntament)

Tel. 589 30 08

A l ' h o r a d ' a p r e n d r e

INSTÍTUTE0F SANT CUGAT

Rambla CAN MORA, 18 Tel. 675 22 01 - 08190 SANT CUGAT (Barcelona)

- A N G L E S - ALEMANY - F R A N C È S • Tots els nivells • Varietat d'horaris • Preus especials per a germans

: O n t h e c ò r n e r o f

S A N T J O R D I »

DECORACIÓ

Dos de Maig, 2 Tel. 675 07 02

Carrer del Sol, 23 Tel. 674 09 90

8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1W5

ELS CANTONS n.uKiii iiul·-T-H·Ti Ifttt ciLiL·i. coiiurviíl i iit-nux.Tàhc

^ Premsa Local de Sant Cugat SL

t iS l 'MS .miCu^ t ld í · l Vj

Director ; I : • • ' . • í i

Redactora en cap

Redacció \ :r i .• M .•• ;

EI patrimoni de PArxiu Nacional

i . o l i . c p il"..

. \p..lih„ Yi.l

L^ Arxiu Nacional de Cata lunya ha rebut ja els pr imers documents que fins ara es guardaven en un pis del carrer

Villarroel . Es el p r imer pas en la recta final cap a la inauguració d 'un edifici que serà molt més que els seus 25.000 m e t r o quadra t s de superfície. l ' n arxiu no es només un m a g a t / e m de documents . I.a G e n e ralitat de Caialunva te, en virtut del seu Estatut d 'Au tonomia , la competència exclusiva sobre el seu patrimoni docunicnl. i l i els seus arxius. Això significa tenir el dret a conservar els vestigis escuts de la seva historia. I a no\:i seu de l'Arxiu Nacional tindrà un.i secció de microfilms que

p e r m e t r a n als invest igadors i estudiosos consul tar els d o c u m e n t s que es conserven a d 'a l t res arxius de l 'Estat Espanyol i del món. U n a meravella de la tècnica. Pe rò seria millor que enlloc de veure ' ls en una panta l la , els arxius de la Genera l i t a t republ i cana que hi ha a Sa lamanca es guardessin a l'edifici de Sant Cugat . Una vella reivindicació que no ve malament reco tda i de tant en tant , tot i que la Genera l i t a t assentirà q u e té el compromís en aquest sentit del Ministeri de Cul tura .

Però la instal·lació de l 'Arxiu Nacional de Cala lunva a Sant Cuga! és una opor tun i ta t immil lorable de tenir accés fàcil a molt diverses ma

nifestacions cul turals . P r imer de tot, al fons històric del p ropi Arxiu Municipal, que t indrà un espai propi adequa t al seu volum documen ta l i fotogràfic. Segon, a to tes les activitats que el director de P A N C . J o s e p Maria Sans Travé, ha anunc ia ! que organitzarà i que r epe rcu t i r an al municipi . Es la possibilita! de pode r par t ic ipar en conferències i seminar i s d 'especialistes en la conservació del pat r imoni o de visitat una exposició. per exemple , sobre el ions que es conserva del pres ident Macià. I n arxiu és més que un gran edifici a m b passadissos plens de pols. I n aquesi vas. p re tén ser un g e n e r a d o r de cul-lura que no estaria de mes aptof i lar .

Cap comercial

Equip comercial

Impressió i : i r • ; • ; I M -

ni- ! I r a - l i - i u ; . t:i s'ei 'K\L-wnj;na]l

EI record de temps passats

C orn.i d 'un lloc cap a l'allre en una Vespino. ajudava els nens sense escolarització, donava de menjar als pobres , va

buscar sostre als que no en tenien. Un cop desaparegut , els que van conèixer mes de prop mossèn Juli Nà-jera en des taquen el seu caràc ter fort. e sque rp fins i tot, pe rò t ambé la seva fermesa i generosi ta t . La desapar ic ió de qui va set rector de la par ròquia

de S.ml Pere Oclavià durant mes de I lenta anvs deixarà un buit . so-b ie io t . en la gent més uran. per als qi.i mossèn Juli va ser tes t imoni del seu casament , del naixement i el baté it; dels seus lilK, i p robab l emen t el seu conlcssor i cen t re espir i tual . Repassa r el paper i la biografia del mossèn obliga a r emunta r - se a uns anys de d ic tadura franquista , a un poble de menys de deu mil habi tan ts ,

on la vida girava en to rn de la pa-t roqu ia i les festes l i túrgiques eren lestes grans i per a to thom. O n una pe r sona feia tots els pape r s de l 'auca i tenia p rou pes com per guanyar se l 'afecte de la majoria. Ara, pe rò . la ciutat ha canviat, el cen t re neuràlgic de l 'activitat s'ha dispersat i la pròpia adminis t rac ió assumeix tasques que depen ien abans de la pa r ròqu ia . Tot i això. q u e d e n els records .

E L L E C T O R E S C R I U

,\l nostre estimat \tn. Juli

H Gràcies, mossèn, per haver-nos deixat tants bons records. Ouantes coses bones a! llarg dels anys com a rcclor de Sant Cugat ' l 'obres necessitats, malalts, amics.... els seus ajuts arribaven fins i tot carretera enllà No tenia un no-per a una necessitat. Tothom ho sabia. Però la seva humanitat no s'acabava aquí Tenia una altra inquiclud al cor: el gran amor que sentia pels infants, pcE nies petits Un dia somia posar una guarderia per acollir els nens que no podien set atesos jiei la mare o la tamilia que Iieballava, o que tenia molts tills o per altres raons. Ouiiia tendresa, mossèn! Així neix l'anv l'tsS la primera maternal .i Sani ( ugat. fi ( iuardeii.i Pa-iiomiial. al e.ttiei de l'Endava-llada. i desprès nuv a c scola al barri de Sant I ianccsc . I emps difícils! Vam passiu molts al'anvs i també dissolts, un toc que destrossa part de l'escola, incompiensions... però '.osic sempte endavant. Sovint em di ta I Is nens. sobretot, que s'hi liohin be. a l'escola, que no els l.iln ics. que no passin tred, que Ics mares In trobin acollida i com-piensio... •• Recordo que quan el visitàvem els ulttnis anvs a la ree-toiia i li portaven e b menuts, se'ls mirava i no paiava de somriure'ls. Iot seguit. seriosament, em preguntava: -Vol dir que aquest nen ros d'ulls blaus no esta massa pàl·lid, no deu estar anemic'.'. vigili que mengin!-. Quan ens acomiadàvem. temem la certesa d'haver passat una estona meravellosa amb el pare, el mestre, l'amic.

Aquells nens. avui joves i pares. aquest matí eren al Monestir per donar-li les gràcies. País hi hem trobat molla gent. no s'hi cabia. Ouin silenci més commovedor, sols les campanes repetien badeu... Oh, mossèn, quin comiat mes emotiu! Recordo, emocionada. quan li vaig portar un vídeo amb el voltejar de les campanes tocant l'.Angclus, recentment recuperat. EJs ulls li espurnejaven, com enyorava Sant Cugat, com l'estimava! Ens vicia que tot ja

I Is textos li;t:n, - - t iqucsta secció no han d'excedir de ics 2H ial·l<. - meca noia atiades. [ uutoi L'Is p,,0i. signar .un'- ri . i.'.K o pseudònim si ho sol·licila. peto l'origina'. ha de venir Manat i es imprescindible

CJLIC hi l'aïu: ri . domicili, el Iclcton i ei numero de DNI o passapoi l de I ...eloi / o 4 ( \jni;ln· es iesL i \a el dl el d. pi i'l . a: Ics conu mate ions trameses, i cl dret de resumi; le. eja.-.n ho c. aisi.ie: i oportú

era un passat... Avui en tenim la resposta: Sant Cugat era al seu cor i vostè en el nostre. Mereixíem mútuament aquest comiat. No és un adéu per sempre, queda el seu gran record entre nosaltres fins al dia en què ens retrobem tots. Mentrestant, des del Cel. que continuï vetllant aquest poble estimat. els seves famílies i els seus infants. Descansi en pau. mossèn J l l l i . N 1 1 R 1 A \ 1 / I N V i k . - i d e la

( iuarderuí Panoejuial S.uM i ic.e

Adéu, senyor rector

M Aquest dilluns, molls s.mtcu-oatenes hem dit l'iilrm rieu al

qui durant 34 anys va ser el nostre rector. Mossèn Juli va ser un personatge singular, cristià vell i sacerdot fidel a la seva vocació, el lliurament al proïsme i el servei a Déu. Va ser estimat i respectat per la immensa majoria del poble.

En anomenar-lo, em ve la imatge d'una Vespino vermella llançada a til·la velocitat pcN carrers. amb una sotana aletejant d un les eines ales d'un ocell cstiany Es va comprar la vespino pei arribar més ràpid a mes gent.

Era un home leireny. d'arrels de poble que mai no va perdre. Ascètic, senzill i d'un caiàc 'cr molt fort. geniüt i ncncros alhora.

L A P U N X A D ' E N J A P

tenia un cor tan gran que patia pels seus. i considerava seus tots els homes i dones de Sant Cugat.

De caràcter viu. va fer seva la recomanació evangèlica de no deixar que la mà dreta sabés què fa l 'esquerra. Ningú no sap del cert quant de temps i diners va destinar a ajudar molta gent, sobretot els anys més foscos de la recessió econòmica. Ell es va constituir en un pou inesgotable d'ajut als mes febles, però sempre de manera anònima i callada. Amb el seu esforç va fer realitat que Sant Cugat 1 mimés una guarderia parroquial, la primera guaidcria que lema el nostre poble. També

ms$m?)

<W£

va impulsar la creació de la Llar d'avis de la parròquia i l'assistència als malalts.

De geni molt viu. tots els qui el coneixíem havíem discutit amb ell més d'una vegada.

Les escridassades de mossèn Juli quan es demanaven una mica o no es respectaven les seves normes eren temibles i van fer història entre els assidus a la parròquia. Però tots sabíem que. juntament amb els crits venien sempre el perdó i el somriure, i de seguida l'oblit de la malifeta i el seu suport o l'ajut en tot alio que volíem fer dins el moviment de l'església de la parròquia per tal de dur a terme la tasca d'Església i d'evangelització. Perquè mossèn Juli estimava el poble i el Monestir de tot cor.

Era un home humil i senzill. i en la seva humilitat s'amagava tota la grandària de l'home que' sap complir bé la seva tasca, lot donant a aquesta feina tot el que tenia sense fer escarafalls ni buscar el mèrit personal. Només pei amor. Per a tots els qui el vam conèixer, mossèn Juli sempre seia part integrant de la vida i la història del nostre poble, M O M S I

SANT. Sant Cugat

Prou de coloraines a les fotos antigues

• Aquesta setmana he vist diferents fotografies, a la portada del Tot Sant Cugat i al programa de mà de la festa dels Tres Tombs. Fotografies antigues de Sant Cugat amb tons diferents als originals. Com a afeccionat a la fotografia de la nostra població, voldria cridar l'atenció sobre aquest fet que es repeteix sovint. Ho considero una manca de sensibilitat que perjudica el veritable valor de la troballa, no tan sols perjudica el lector, sinó també els col·leccionistes als quals, com a mi mateix, els agrada tot allò que fa referència a casa nostra. Si us plau, no més coloraines a les fotografies antigues. . . los i r M CA HRLRIZO. Mira-sol

docunicnl.il

ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1995 PUNT DE VISTA 9

L A T R I B U N A

L'Anglo Catalan Society MANUEL PARES i MA1CAS

Em vull fer ressò d'un fet poc divulgat: se celebra el 40è aniversari de la fundació a Londres, per part d'un grup de catalans exi

liats i de britànics catalanòfils, de l'Anglo Catalan Society. Em sembla rellevant perquè tota institució que promogui a l'estranger els valors de Catalunya, la seva societat, la cultura, la llengua, etc. té una especial importància. Com veurem, la tasca d'aquesta associació en aquest àmbit, al Regne Unit, cal que sigui subratllada.

Com a antecedents de presència catalana al Regne Unit cal esmentar les activitats, a finals dels 40 i principi dels ; 50, de personalitats tan significatives com Joan Triadú i Jordi Carbonell, lectors de català a la Universitat de Liverpool, i Jordi Sarsanedas, a la Universitat de Glasgow. Posteriorment va sorgir un corrent de professors universitaris catalans que van seguir el camí d'aquests pioners.

La societat fou creada, principalment, pel doctor Josep Trueta, que aleshores exercia com a metge ortopèdic a Oxford i gaudia d'un gran prestigi internacional, per les seves aportacions durant la Segona Guerra Mundial en la curació de ferits de guerra, i que va ser l'autor del llibre The Spirit of Catalonia; Josep M. Batista i Roca, que ensenyava llengua i literatura catalanes a la Univeritat de Cambridge; Joan Gili, editor a Oxford, i Josep Manyé, que durant molts anys, amb el pseudònim de Jorge Marín, fou locutor dels programes en castellà de la BBC i que va promoure els programes en català d'aquesta emissora. Manyé fou un excel·lent locutor, amb un estil impecable, que ens parlava amb plena llibertat del que ens interessava, quan aquí regnava una rígida censura.

Aquesta institució ha tingut un paper molt destacat en la introducció de l'estudi del català i de la literatura catalana en les universitats britàniques, i també en la publicació d'obres en català i en la celebració de congressos i de

JOSEP

jornades de treball, de caràcter internacional, amb participació d'investigadors de catalanística. Es pot esmentar, per exemple, una interessant aportació del sociòleg català Salvador Giner, que va ser professor de les Universitats de Reading, Lancaster i Brunel, i que va publicar-hi un llibre poc conegut aquí, The social structure of Catalonia.

En una taula rodona a l'Institut Britànic de Barcelona, Geoffrey Keown, professor de la Universitat de Liverpool i secretari d'aquesta associació, va oferir unes dades que crec que val la pena recollir. Actualment, el català i la literatura catalana s'ensenyen a setze universitats britàniques: deu a Anglaterra, tres a Escòcia, dues al País de Gal·les i una a Irlanda del Nord. Sis ofereixen quatre cursos de català, llengua i civilització; sis més, un o dos cursos com a matèria optativa; i a quatre és una assignatura que pot cursar-se al marge del currículum. Concretament, a la de Liverpool, el curs 1994-1995, hi ha 22 estudiants matriculats en aquests cursos, cosa digna de menció si tenim en compte el criteri selectiu que s'aplica en l'ensenyament universitari britànic. També va fer notar que la posició del català és millor que la que tenen, per

exemple, el neerlandès o el grec, i que pot competir amb l'italià o el rus.

La taula rodona fou presentada, en un bon català, pel director de l'Institut Britànic, Pa-trick Spaven, que està fent una excel·lent tasca d'acostament del Regne Unit i Catalunya. També és de justícia assenyalar la labor de Montserrat Pau, que durant molts anys ocupà un lloc destacat a l'Institut i que per aquesta raó ha rebut una medalla distingida del Regne Unit i la Creu de Sant Jordi. També hi van participar Josep Manyé, Amèlia Trueta, filla del doctor Trueta, i Joan Triadú, i va actuar de moderador el professor Miquel Ruiz, que ha estat lector al Regne Unit i

DUIXANS que avui representa a Catalunya aquesta institució que ens

ocupa. L'any vinent l'Anglo Catalan Society també farà activitats a Barcelona, a la seu del mateix Institut.

És evident que, tal com es va fer notar, en el desenvolupament d'aquesta associació s'ha de fer especial esment de la col·laboració i de l'entusiasme dels catalanòfils britànics, sobretot els que ensenyen llengua i literatura catalanes en les universitats britàniques. Igualment es va indicar que un objectiu és la creació d'un centre català a Londres. Em sembla capital, i les institucions catalanes caldria que hi donessin el màxim suport. No hi ha dubte que aquesta ciutat constitueix un dels millors focus d'irradiació de la nostra llengua i cultura, pel treball de l'Anglo Catalan Society i de tots els britànics identificats amb Catalunya.

L'ambient en els cercles intel·lectuals i universitaris de moltes ciutats britàniques —i en la població, globalment considerada— vers Catalunya en general i Barcelona en particular s'ha incrementat molt per l'impacte dels jocs olímpics de 1992. Caldria aprofitar en profunditat aquesta avinentesa.

L A G A L E R I A •*•*>.,./« »&„

Manuel Parcs es professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB

Savalls avui

JORDI PUJIULA •

L legeixo ara el llibre que han escrit J.M. Mundet i Narcís Puigdevall sobre Francesc Savalls. És una obra que feia certament falta en aquesta

apoteosi de bibliografia sobre el carlisme que ens cau a sobre d'uns anys ençà. Tots els revisionismes històrics tenen un fonament sòlidament arrelat en l'actualitat, en els interessos socials que els produeixen. Les lluites entre carlins i lliberals tenien només com a pretext la disputa dinàstica i la llei sàlica, ja ho sabem. Però és bo llegir també biografies distanciades que ens portin una mica els clarobscurs dels personatges. La lletra menuda de l'època. Ja sabem que les biografies coetànies solen pecar, massa sovint, de pamfletisme o ha-giografisme. En poc temps, el llibre sobre Estartús, de Jordi Moret, o aquest sobre en Savalls són exemple del que anava dient.

Obvio expressament els tractaments de general o facciós, perquè solen ser termes d'una relativitat històrica evident, interessadament aplicats, i no aporten més que un to d'opereta a la vida de personatges del calibre i la complexitat d 'un Savalls, per exemple.

Amb el temps, les ca r l i nades es dibuixen, cada cop més

clarament, com les lluites civils que se'ns varen perllongar fins al segle XX. Les ideologies, les visions de Catalunya i de l'Estat, d'aquells contendents són encara una productiva arqueologia del present. I si baixem a la lletra, no tan menuda com sembla, d'aquestes històries, continuarem endevinant les mateixes maniobres de claveguera, que ens donen bon peu a reviure el passat llegint la premsa de cada dia. Personatges ferotges amb la màscara política, traïdors sense escrúpols, fons reservats que desapareixen, fugues, venjances, florentins i mentiders, etc. Hi ha un rerefons de paisatge, muntanyenc, trabucaire i incivil, que sortosament ha desaparegut. Només faltaria! Però sovint es mantenen molts dels arguments, i es repeteixen les escenes.

«Les cartinades es dibuixen com les lluites civils que se'ns van perllongar fins al segle XX. Les ideologies, les visions de Catalunya i de l'Estat, són encara una productiva arqueologia del present»

E L T R Í P T I C

E s possible que estiguem remuntant la crisi, encara que el distingit lector d'aquesta columna no conegui personalment ningú que l'hagi remuntada, i no

trobi res més al seu entorn que disgust, angoixes i manca d'il·lusions, però és ben possible que alguns indicadors econòmics assenyalin que el temporal va de baixa. Sempre s'ha explicat que el capitalisme pateix de crisis cícliques, que són en la vida econòmica el mateix que els refredats o les migranyes en la vida de cadascú; un va tirant, però de tant en tant té una baixada i ha de fer llit un parell de dies. El govern i el seu suport

Insuficiències de la medicina

MANUEL CASTANO

parlamentari adjunt es fan un fart d'ensenyar el termòmetre per dir que la febre està remetent i només en tenim unes dècimes, però, així com el cos individual, quan hi ha una afecció, està tot ell pioc, si contemplem el cos social com una unitat podem legítimament dubtar que haver aconseguit pal·liar certs símp-

N

tomes sigui res més que una sortida del pas. Amb quins membres es reuneixen els nostres metges? A qui ofereixen els seus remeis? A qui demanen confiança, esforç, desenvolupament? Fa la impressió que els metges que ens han tocat, o els que ens podrien tocar, no tenen res més al cap que fer desaparèixer determinades molèsties de certes parts privilegiades del cos social, i eviten parar atenció en problemes que vénen de lluny —potser d'abans que inventessin el termòmetre de les crisis econòmiques— i que són la causa que, per més que ens donin d'alta, no fem el goig que tothom espera de nosaltres.

SfcieíC tcTA ^«N/TTÏE P t l ' 4 UMU* «•«.

J TER CAS T>e 1 ues

MÀ^viklES ?

< b S *

E L V E S P E R

t '

IMMA MERINO

C onfesso la meva debilitat per les novel·les de detectius i per les equacions matemà

tiques. Es a dir, m'agrada descobrir qui és X o el valor de la X. O potser no és que m'agradi, sinó que necessito desxifrar la X perquè, un cop solucionat el problema,- em sembla que l'univers té un cert ordre i així puc lliurar-me més tranquil·lament al meu caos particular. Ara, però, les X proliferen dins d'una estratagema que no em convida ni a la pràctica detectivesca ni al joc matemàtic. Això perquè m'inquieta que el problema es resolgui si es descobreix qui és la X dels GAL, del cas Roldàn o de qualsevol altre que s'hagi descobert o que estigui per descobrir. Reconec que saber quin és el valor o, més aviat, el preu de la X té el seu interès. Però temo que un cop desxifrada la X, s'escampi que aquesta no és més que un afegit aleatori a la naturalesa de l'estat. Temo que potser s'extirparà una X, però continuarà viu el monstre capaç de generar mil-i-una X. Els GAL hauran estat el caprici d'uns afamats de poder, però no la pudor més grossa d'una màquina que fa vomitar.

10 PUNT DE VISTA ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 20 de gener de 1495

L A T R I B U N A

Sant Antoni d'«Els 4 Cantons» JOSI•}' XI l AURI - R l / . O

S,mt Antoni Ahat. sant Antoni dels rues. sant Antoni d'/./.s 4 taulons. tu que saps d'animals morruls i d'orelles Uaigues. atansa'l

a nosaltres thivant tanta intoxicació política d'aquest», dies. Sant Antoni d 7 / \ 4 ( íintons. segur que no et» en Roldan. ni hi deus tenií res a veure. Segur que lampoc no Jeus saber qui e4s el scnvoi • \ • del cas ( I .Al . ni saps res de I' Mesa. ni de la l'SY. ni de Naseiio. ui (.uneixes cun\a | s , perill,ni». ni cosins de cap polilie que degui ta\ ors a ninuu. I ampoc no sap» d'aillucMcies de cap l.un iliai de ( ip i1! cs ident I ampoc no di us t e m i e» i ' .ciae amb la p.u k-ik'a de Ko ni.II i( i. in amb cl cinc a /ei n 1 in» i tot. »;i;i' Anloi'i d 7 '» 4 ( diu, .ió. ei ix' (|uc la te'\ i influencia lanipi >c in ' »ei a per a la consti net n i de k.impio a Sant 1 luiiu IU ( i. I ( olomcr I illeli\s encaia pel al .noiil els somnis de. ( luqutlo de la I )iaünnal amh cl seu [irojeele de consti nu a la l'oi ic Negra. i ui tan soN en cl supòsit que ens recales una esplèndida ciutat esportiva a ( 'an Magí. l'u saps què podria passar, sant Antoni. ' Doncs que la Marta..., si. si. la mateixa, hi acabaria plantant la gespa, i això seria terrorífic per als cules de Sant Cugat. Tindrien malsons cada nit relacionats amb el «pata-tar» del Camp Nou. Per favor, no ho consenteixis.

Fstic segur que compartiràs amb mi la convicció que la noticia d'aquesta setmana a Sant Cugat no son els teus possibles tavors, ni és la moció de censura, ni la dimissió que mig país espera. No es tampoc Polanco, cl Berlusconi espanyol, amic d'entre-meliadures periodístiques amb Fraga i eofundador del diari El l'ais... renoi. quins editorials. /-.'/ l'ais'.

l a notícia d'aquesta setmana a Sant

JOSRP

Cugat no és el Watergal d'El Mundo.... per cert, quanta merda té encallat el país, quanta!.... i nosaltres, pobrets, creient-nos la «història interminable». Som la «Califòrnia del sud d 'Europa». Saps què penso, sant Antoni?, que, el futur, el tenim dalt d'un carro tirat per mules i ens calen els teus favors per mourer ' l . Beneeix-nos i il·lumina'ns

perquè trobem el bon camí. Sant Antoni dels rucs i els

ases, dels galls i les gallines. dels llops i els corders, tu més que ningú hauries de ser el patró de la nostra classe política.

Tu, que tant saps de brams i mugits i coneixes qui s'amaga sota la pell de cadascun d'ells. series un bon patró juntament amb sant Francesc de Sales. Tots dos faríeu un tàndem perfecte. Perfecte per als polítics, però també, cal dir-ho. per a la classe periodística. Alguns s'enganxen amb massa facilitat a la «mamella morbosa», altres a la del «ja s'ho faran»' i és que, amh tant de tuf. és fins i tot comprensible que es perdi cl pedrigrí de l'especie. Ser periodista <mola». i molt. però es cobren poques «w-roles», peles, que en dinem nosaltres, tu ja ni 'enteiiv Sigui o l'excés de comoditat, la qüestió és que avui les notícies ja no es busquen, cl lax les escup, i a molts aquesta «facilitat» els fa perdre l'instint bàsic de la professió i, el que és pitjor, alguns acaben canviant escombres i pica-estores per pin/ells d 'emblanquinar façanes.

Assegut a la butaca, sentint de fons la música de «Send in the Clouw», popularitzada pel programa de TV3 de Joaquim Maria Puyal «Un tomb per la vida», he fet un tomb per aquest mitjà. FLntre les mans tinc el número 1 d'Els

DUIXANS •* Cantons, publicat precisament el 17 de gener del 1992,

el dia de Sant Antoni Abat, diada dels Tres Tombs... Els 4 Cantons fa dos anys i això és notícia, tant pel temps com pel mèrit que té haver fet sempre periodisme de base. periodisme real i, sobretot, periodisme humà, periodisme de ciutat i periodisme de barri... periodisme de veritat!, amb les dificultats que això implica. Felicitats.

L A G A L E R I A

Gràcies, Barca

• M I Q W I . I A C i l t l R R I -

•

LT altre dia un bon amic que presumeix ele descobrir intrigues i conspiracions em feia la seva particular lectura de l'oprobiós dis

sabte del cinc a zero. Km deia l'amic: «FI Barca ha estat sempre un equip a l'altura de les circumstàncies polítiques. Recorda cl famós 0 a 5 del Bcrnabeu, aquell resultat representà la liquidació estètica i moral del franquisme. I ara cl marcador de dissabte ve a asserenar la fastigosa campanva contra Catalunya».

La veritat és que no el comprenia. Però ell va prosseguir amb insistència: ••Fins dissabte Catalunya ho tenia tot: F.l control implícit del Govern, aigua a cabassats. un equip de futbol en quarts de tina! a Furopa i, per acabar-ho d'adobar, li havia ca i sui t la grossa de Nadal. Això és com »i tinguessis un \eí que t'envegés els teus èxits pro

fessionals. el cotxe de

«La denota del Barca ha estat una comèdia en dos actes calculada minut a minut. Tot per arribar al resultat que el Madrid i l'Espanya visceral estaven esperant»

lo vàlvules, la leva gespa ben cuidada. L'n veí. però. que es t r e s v e g a d e s mes gros que tu i que un dia et repta a un esport on cl poilries apallissar sense obrir els ulls. No et deixaries guanvar'.' No intentaries amb la teva e s t u d i a d a d e r r o t a aplacar la seva ira. la ràbia dels eterns perdedors? Això succeí dissabte a la nit.

al Bernabeu».

Li dic al meu amic que tot el que em diu em sona a deliri. I ell, impàvid, em contesta: «La derrota del Barca ha estat una comèdia en dos actes. Però una comèdia calculada minut a minut. Expulsions absurdes, errades incomprensibles. Tot per arribar, casualment, al resultat que el Madrid i l 'Espanya visceral estaven esperant: cinc a zero. No te n 'adones? És la torna. el bàlsam perquè els ultratjats puguin rentar-se les ferides per tant de govern de catalans, per la immersió, per la grossa... Sí. noi, hem de reconèixer que el Barca, un cop més, ha fet servei al país. Vés a saber què hauria succeït si els de Cruyff trinxen Chamartín amb un altre 0 a 5. I.a catàstrofe! Un altre cop, gràcies. Barca».

L A IM E S T R A

El Mn. Juli de la meva infantesa R A M O N CiRAU

V a ser present molt de temps en el dia a dia d'aquesta ciutat. Per a molts. sempre serà cl rector. A molts ens va batejar, ens va impartir la «doc

trina» per fer la primera comunió, va encapçalar les processons on la mainada assistíem vestits de diumenge. A molts, els va casar i, a molts, els va acomiadar des de la porta gran d'una casa que va ser la seva. Els infants com jo uníem grandesa i humanitat a la seva figura, una figura alta. grossa i imponent, com ho eren la veu i les mans, unes mans que feien sentir por. sobretot quan amb el palmell ens acaronava les galtes de marrec en sortir de missa. Jo m'agafava fort a la mà de l'àvia.

Un home especial que sempre que obrien una botiga anava a beneir-la amb estris fumejants. Feia veure que no ens veia quan ens penjàvem d'amagat d'una corda llarga per tocar les campanes o quan ens deixava pujar pels secrets d'una enigmàtica escalinata que ens portava al campanar i ens pensàvem que érem gairebé al cel. L'n home que imposava i que. de tant en tant. amb la vespa, venia a casa a visitar el vell padrí. No m'hi deixaven entrar i semblava que sempre s'hi acabaven enfadant. Però. dies abans de morir, el padrí el va cridar. Un home amb una veu de tro que em donava un duret cada diumenge quan li portava a la rectoria un pollastre a l'ast que la

majordoma encomanava a casa. Aquella rectoria, amb una porta alta i fosca que nerviosament obria aquella peculiar senyora. acabava de posar tota l'escenografia d'unes vivències de quan tenia 8 o 10 anys.

Aquesta era la imatge d'un personatge present en la meva infantesa. El vaig re-descobrir anys més tard, tant a través d'alguna conversa com a través de molta gent que el va conèixer més profundament. Gent que va trobar en el mossèn ajuda i suport. perquè darrera d'aquell homenàs que tant imposava als menuts, hi havia una personalitat tendra i lliurada als altres. Aquesta es la millor cara d'una Església que massa vegades trobem a faltar, la que dóna, que ajuda als més humils.

Dilluns, en un monestir ple de gom a gom, amb tot el «ferro fort» eclesiàstic. cardenal inclòs, acomiadant per segona vegada mossèn Juli. he vist novament la seva veritable dimensió humana. He vist moltes cares de gent anònima, cares emocionades que de tu a tu li deien adéu. algú fins i tot li llançava un petó. Avui m'he tornat a adonar de la gran tasca que homes com Mn. Juli van fer en pobles com el nostre, homes que en temps molt difícils van haver d'assumir papers que depassaven els purament religiosos. Per a mi. com per a molts altres, Mn. Juli serà el reector de sempre. Descansi en pau.

ÒPTICA ( ^ ) RUSINOL

20% en ulleres graduades de les millors marques Muntura pasta + vidres 6.800 Pta Muntura metall + vidres 8.900 Pta

Francesc Macià, 8 08091 Rubí

Tel. (93) 697 09 51

Alfons Sala, 40 08190 St. Cugat del Vallès

Tel. (93) 674 51 17

HL- W W Mm K I

Material: Pintura, dibuix, disseny, il·lustració, tècnic i escoles, modelatge, emmarcació, restauració. Descompte estudiants

I

c/ Torrent de la Bomba, 14 Tel. 674 43 90

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

PAPERERIA

Premsa, revistes, llaminadures, material

escolar i d'oficina,

objectes regal, repartiment premsa a

domicili

Obert des de les 6,30 fins a les 20,30 h de dilluns a divendres.

Dissabte i diumenge, obert de les 7,30 fins

a les 15 h.

c/Alfons Sala, núm. 8 Tel. 674 13 73 SANT CUGAT

*f* mm #3fr:':l I m UF -í»

Dirigit pel Sr. Manich Exposició i Vendes: Alfons Sala, 36 Telèfon 675 56 53 Tallers: Camí Can Caldes, 1 Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 - Fax 674 34 75 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

ïeparacó

107

A

-iÉrï^ /ír^& m m m. Mi ^^mW

^ ^ ^ ^

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES Ml

Membre

"J&GHtP . * " * . 30!

C/ Alfons Sala, 6 Tels. 675 33 55-589 26 43 Fax 589 10 73 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

SI DESITJA COMPRAR 0

VENDRE PISOS, TORRES,

TERRENYS, LOCALS, ETC.

CONFIÏ EN NOSALTRES.

JORDI FIORE1

MOBLES I COMPLEMENTS PER A LA LLAR

c/ Alfons Sala, 23 Tel./Fax 675 53 59

SANT CUGAT

ornaüar LLARS DE FOC BARBACOES ESTUFES RECUPERADORS DE CALOR TAPARADIADORS TUBS I ACCESSORIS

«Mi «SS> JSUJL SMMmAIUk·

Josep M. Gomar i Cortès

Martorell, 59 - Tel. 675 44 96 - Fax 675 44 96 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Ofinova

Material d'Oficina Informàtica

Alfons Sala, 18-20 Tel. 675 23 73 Fax 675 38 53

Material d'Oficina i Tècnic Rosselló, 13

Tel. 589 36 61 Fax 675 38 53

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

£ü||<!Í! Letraset

INMARBA, SA.

VENDA i LLOGUERS de PISOS, TORRES, LOCALS, pARQUINGS...

JOSEP MARTÍNEZ i BALAGUER

Alfons Sala, 52 Tel. i fax 674 77 76

Tel. 589 42 05 08190 SANT CUGAT

, vídeo-club

\ ^ÜF sani cu9a t

Venta y alquiler de películas, últimas

novedades.

LIBERADAWILLY T0MYJERRY REX.UNDINOSAURIOEN NUEVAYORK LAUSTADESCHINDLER SEN0RAD0UBTF1RE RAPANUI EL SILENCIO DE LOS BORREGOS CONSERJEASUMEDIDA MUCH0RUID0YP0CAS NUECES

Alfons Sala, 52 - Tel. 674 66 49 08190 SANT CUGAT

(OINYJKM I)K TRANSICIÓ

l'K treballadors Jc |' \juntatnctit de Sant ( imal negociaran durant els dies vinents cl mm conveni per al l1'1).^. un caincm i|uc serà nomes de transició per pa^ur aquest an\' d'eleccions. Plana 12.

MI S I H T T O N S MÒBILS

I'l parc de telefonia mòbil serà objecte de canvis durant aquest anv. amb la libcralil/acio del sector. Kl canvi més important per als clients serà el creixement de l'oferta i la reducció dels preus. Plana 13.

COMERÇ

I 'alcaf;.. de Sant ( ana l . K'.i" Voncr ic l i . j cjiic l ega lmen t in es pol a t u r a r 1; seva cosa alleugereix. s egons Jaume Roca, l 'e-c : aiuiiiciai J i t n c c i c s a la |,. •' i d i rect iva : ins ta l · lació 1 i s u p e r m e r c a t k a i n p i o que l ec le que tindrà la superfície comercial de Sant < \aaa! < . ' i i ici ' , li u . 'dit ' ieacio s 'mstai lai a a la / o n a de Sani IX lacticc-cl sobre el sector de l 'al imentació. 1 a junta del p i i ' i c c i c • 11 u 1.1 i ..k k a m p i e i la seva C o l o m e r o c u p a r à un 4 1 ' . m c i n s de la de Sant Cugat Comerç posarà els seus unpl . i ia . iu i i de lu iu i ' . a a Sant Cugat. pt j superf íc ie prevista in ic ia lment , la qual càrrecs a disposic ió de l 'assemblea.

Kampió tindrà llicència, però amb la meitat de la superfície prevista

I/equipament comercial constaria d'un supermercat d'una planta i galeries

La junta de Sant Cugat Comerç posarà els seus càrrecs a disposició de l'assemblea

i \ i W i K ' I

• Sant Cugat. 1 '.i...if.k' <k Sant ( i.<jai. li -.oi \ \ I;K I .ca. ... aniua laa i >! k ..il·i'cnl a la. innt.i .li: cel r. a ik Se.rl < i.a.P ( ' "íicie. Ics ai o o I ,k .ous ,!a la e'oiisti uccio . LI supi i mel i.i; k .urpin . a la /i iiia ili San; 1 >> 'iiicncc el ( 'olo-•uci. --cai no \ a i \phaai el pre - dclll de I ..ssi VI.K a > ,1a 'a 'I èllc'l s. laaiiaa K. K ... d ricic i as passat ac spi a i l d i l · i a . r i " . : k i >ns:s',oi i. \ \ IIK i ,i li \.: aiauk lai ais comer-

o.ails qi.a - h.i .n i ib ii a : a i ; i \ ' ,. a. ml a anb ur . r iedd 1a u 1,1

-.,! 11 s 1.111. ,.il i k p n • -a. a I'l .. . ik .

M i n i n '. ; .••>;.,!; a U ... 1 V - jn- ls

ei ja a-a.laa' .la s .ri < aa.a l o-iiu u . 1 k . ii'K 1 aiaa'.s i;l 1 ham a . s p i ; a i k LI'MI aaia d aquesta L a - , -au. 1 ..ua i.ineaiik"]! hem I e ' ' l l i 1,1 I ' ' 'I U III i b a l ' s I j l . e ..I I k s M

kuil .c Ki a .1 es v .1 iai 's| 1.11 de -1 e l·iil i \ ,1 , i . I ' IIIII .I ' >al aa^asl ai' la 111 11., 1 d, S.1 al ( 1.a. 1; < . 1 r 1 c: c. |.i 1 ji.a. ^V'L'I iiis ;ll. si inbl.i que li li.: a, u \ l'IK ' e"uaa aní 1 a ;a ll.'i d.'-. '.[Ilip.llili. l'Is 1 I ilili I e l.lis I i.I lk' el .nin un niu.: iii.iiiK 1p.1l. que li> ; \ 1 alal a 11 .i|u u.iii'.e'ia de-

"u ç.a e'ls pei ausi >- d' .ria uisi.il la 1.111 k'i 'in se'i 1 kampió 1 nosalties si au \ ícli 111 es d'aquesta i n coli eren-k;.:. daspi k's que el gt up .le La >vei n asskaau es au lepe'.ules ocasions eiic aquest equipament 110 aniria and.r. .1111 • l'ei la ]unla de Sani ( ULM! ( iinik te. • es il·lògic que 11:1 equipament comercial que es i'chut|.il pei la ( ieneralilal. 110 pugui sk'i ulur.il [X1 I' \|unumicnl·'.

1 'únic punt sutistactori kle lot uixo es. segons Jaume Roca. la inoklilik'.icio elel pioik'clc inicial de kanipio. que s'ha vist reduït d'un -I pur e'cnl. D'aquesta manera. el scctoi ele l'uluneniucio •.encara tindrà l'opcio kle competir- . Però. sceons Roca. 110 es pol descartar

kanipio s'ins

el I c'l k|ue hi ha allres àrees comercials destinades al sccioi de l'alimentació projeetakles a Sant Cugat. -Tots sabem que hi ha una Cooperativa Agrícola que s'està plantejant un projecte similar al Caprabo i sabem que lli ha equipaments comercials previstos a l'àrea de C oli lava-.. \a afirmar Roca.

Segons el president de Sant ( u-gat Comerç,. «Ui junta de l'associació de comerciants te la intenció de convocar una assemblea extraordinària per avançar la situació als botiüuers . I a construc-

1.1 prevista de Sant Domcíkc c I t • 'leiika .Or...: I 1 S U AM ()\S.

cio de kampió suposa que la junta de Sant Cugat Comerç "haurà deposar els càrrecs en mans de l'assemblea. ja que si be 110 hem fracassat de manera rotunda, tampoc no hem assola cl nostre objectiu; la negativa a la implantació de Kampió». va explicar Jaume Roca. Roca creu que potser ara el nostre objectiu es veu utòpic. però nosaltres ens l'havíem imposat amb garanties, ja que teníem el suport de l'alcalde .

Jaume Roca eren que el tema de Kampió ha acumulat molts errors per part de tothom, ja que

••la parcel·la va ser oferta tant a comerciants de Sant Cugat com a l'associació Sant Cugat Comerç». i la negativa de compra per part dels comerciants de Sant Cugat va propiciar l'entrada a la subhasta d'una empresa de Barcelona. Però Roca vol que quedi clar que la parcel·la ja es va vendre per instal·lar un equipament comercial de més de 3.501) metres quadrats i amb «el nostre esforç i moltes hores de dedicació hem aconseguit només part del que volíem, però hem reduït la presencia de Kampió a Sant Cugat».

LABORAL

Els treballadors de l'Ajuntament negociaran un conveni de curta durada per aquest any

(Al l MORI 1.1 B Sant Cugat. I Is representants sindicals de l'Ajuntament de Sani Cugat han conformat una taula única per negociar el conveni col·lectiu corresponent al l(>'k\ segons va explicar el tinent d'alcalde de personal, serveis interns i promoció del treball. Pasqual d'Ossó. Kl conveni que hi havia fins ara a l'Ajuntament es va signar al l'l i era vigent durant 3 anvs i prorrogable, però. segons ha afirmat d'Ossó «la sindical l OI' va denunciar alguns punts del conveni i per tant, aquest any se n'ha de neuociar un altre». «Les

principals complicacions que presenta la política municipal de personal és que discrimina el que son treballadors funcionaris del que són laborals: els funcionaris no tenen comitè d'empresa, sinó junta de personal i no tenen conveni. sinó pacte de comissions; en canvi, els laborals tenen comitè d'empresa i conveni», va explicar d'Osso.

IJ principal problema que hi havia per iniciar un procés negociador. segons d'Ossó era que CCOO i UCi'I" han passat per un període de discrepàncies, amb la qual cosa era impossible negociar

amb una mesa representant dels sindicats. «Ara els sindicats han arribat a una acord, han creat una mesa de negociació i així serà més fàcil negociar el nou conveni pels treballadors de l'Ajuntament» ha explicat d'Ossó. El conveni que es negocia ara «serà de transició, només vigent per un any. ja que comencem a negociar en ple mes de gener i el mes de maig hi ha eleccions municipals. vai afirmar Pasqual d'Ossó. Cl representant del departament de personal de l'Ajuntament creu que les negociacions han d'anar • encaminades a ser el més curtes

possible». Hn un principi, segons d'Ossó,

s'havia pensat en fer un conveni de llarga durada, però «donades les circumstàncies: comencem a negociar en ple mes de gener i al maig ja tenim eleccions municipals. hem pensat que és millor fer un conveni a curt termini, on es discuteixi la part econòmica, els horaris i poca cosa més». D'Ossó va afirmar que «l'increment salarial del 3,5 per cent, marcat pels pressupostos generals de l'estat s'ha aplicat des del dia 1 de gener, sense la necessitat d'esperar cap altre acord».

La COC 11 vol millorar el seu servei mantenint el pressupost del 1994

i Vi

B Terrassa. I a ( .aaki a ( Micial tic Comerç i Indusiria .k Icir-.ssu (CO(TI') preveu un p:csMipos: de 1411 milions kle pessetes pei a l'exercici corresponen' al laas «Aquest pressupost es exactaniciil igual al kle l'anv passat i no s'augmenta perquè estem pendents dc'i canvi de què seran objecie les cambres de tot I'l sta! duran; ei 1W5». va explicar en conferencia de premsa la secretaria general. Núria Beltran. Durant el l')°5. la Cambra de Comerç de 1 ciiassa te previst editar un estudi que abastarà e:s anvs kle creixemeni econòmic de la seva demarcació. des del 11>N4 fins al l w 2 . \ mes. ja s'ha anunciat la pròxima connexió de totes les cambres de comerç de Catalunya mitjançant una xarxa informàtica que permelia obtenir dades de gairebé totes les empreses catalanes. La Cambra de Terrassa «s'ha marcat una tità moll concreta per al 1W5-. sciions va explicat Beltran, «que consisteix a augmentar kle manera considerable cl nombre d'empreses exportadoies de la demarcació . Actualment, segons la scciciaiaa general de la cambra, •cxpoiicn entre un 30 i un 40 per cent kle les empreses que podrien ter-ho •. Beltran va manifestar: «Hi ha 5UC' exportadors, dels quals 2llil son només exportadors esporàdics i hauríem d'aconseguir que aquests 200 s'acostumessin a vendre lora de l'Lstul Lspanvol amb nies t re -qüèneia.»

Descentralitzar la formació

La cambra té previst augmenta:" el servei de formació i descentralitzar-lo, organitzant cursos a Rubí i Sant Cugat. «Amb aquesta iniciativa es pretén entrar en contacte amb les poblacions de la demarcació i no expandir una imatge equivocada de Terrassa. com a ciutat centralitzadora», va explicar Núria Beltran.

La cambra vol potenciar la Comissió d'Indústria, amb nous serveis especialitzats en matèria de qualitat i medi ambient, va explicar Beltran. «La comissió treballa amb 22 empresaris que s'han integrat de manera desinteressada per dur a terme accions concretes i reunir-se un cop a l'any per fer un brain-stonnint;» va afirmar Beltran. De fet. segons ella, «a-questa manera de treballar ha demostrat que és força efectiva».

Una fira «in crescendo»

La COCIT va anunciar la pròxima celebració de la Fira de l'Automòbil, una fira «sol·licitada pel sector i que s'especialitzarà en el vehicle usat», va explicar Núria Beltran. Aquesta fira. segons Beltran se celebrarà el mes d'abril. Beltran va afirmar que «s'ha constatat que a les últimes edicions de fires ha vingut gent, no només de la comarca, sinó d'arreu de Catalunya». Per això, segons la secretària general de la Cambra de Terrassa aquesta fira «ha decréixer». «La nostra intenció és que el recinte del pavelló firal ens quedi petit d'aquí a poc temps», va explicar Beltran, ja que així «reafirmaríem l'èxit». Igualment. Beltran va descartar la possible celebració d'una Fira de Rebaixes, ja que «els comerciants no creuen que funcioni».

1p.1l

uisi.il

ulur.il

ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1995 ECONOMIA 13

TELECOMUNICACIONS

Les tarifes més baixes i un pla financer més sòlid van ser els motius que van fer decantar la balança a favor del consorci Airtel-Sistelcom-Reditel en el concurs per obtenir la segona llicència de telefonia mòbil, segons que va explicar aquesta setmana el ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell. La concessió, que trenca el monopoli de Telefònica, és la primera mesura de liberalització de les telecomunicacions, un procés que ha de culminar abans de l'I de gener del 1998.

Línies obertes La concessió de la segona llicència de telefonia mòbil obre la liberalització del sector

TELECOMUNICACIONS

ïnancer més sòlid van ser els motius que van fer decantar la balança a favor del consorci ;oncurs per obtenir la segona llicència de telefonia mòbil, segons que va explicar aquesta ibliques, Josep Borrell. La concessió, que trenca el monopoli de Telefònica, és la primera telecomunicacions, un procés que ha de culminar abans de l'I de gener del 1998.

dertes gona llicència de telefonia mòbil obre la liberalització del sector

EL NOU CONSORCI DE TELEFONIA MOBIL

\ir

El telèfon s'ha convertit en un aparell imprescindible per treballar i la utilització del telèfon mòbil forma part d'una pràctica usual estesa a la nostra societat. Foto: JA. MULA

IMMA ROCA H Girona.— El telèfon mòbil ha deixat de ser un article de distinció (o de simulació) de l'alt executiu, per convertir-se en una eina cada cop més necessària i quotidiana. Algunes firmes de fabricants calculen que l'any 2000 el mercat de telefonia mòbil abastarà entre 65 i 70 milions d'usuaris, dels quals 15 milions seran a Europa i uns 2 milions, a l'estat espanyol. Aquestes perspectives de negoci van animar dos consorcis a presentar-se al concurs per obtenir la concessió com a segon operador amb tecnologia digital GSM. El guanyador, el grup Airtel-Sistelcom-Reditel, encapçalat pel Banc de Santander i el BCH, competirà aviat amb Telefònica.

Això vol dir que l'empresa pública perdrà el monopoli d'aquest servei i que els usuaris, a partir de la tardor, segons les previsions, podran optar per una segona alternativa a l'hora de contractar un telèfon cel·lular. El ventall d'opcions es pot ampliar d'aquí a dos o tres anys, si el govern compleix l'anunci que va fer el ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, de treure a concurs una tercera llicència. Aquest fet, per força, ha de repercutir beneficiosament sobre el consumidor, perquè les empreses hauran de rebaixar els marges de benefici, ajustar preus i reinvertir en una millora dels serveis.

Tarifes més baixes

D'entrada, ARS ja ofereix una tarifa per minut i en hores punta més baixa que la de Telefònica (45 pessetes contra 51) i el compromís de mantenir-la durant cinc anys si l'increment dels preus no és superior al 7 per cent. Malgrat l'aparició de competència, la posició de Telefònica és privilegiada, perquè actualment ja té 400.000 clients de telefonia mòbil (a través de la tecnologia analògica) dels quals obté uns ingressos de 50.000 milions de pessetes anuals. Aquest avantatge sobre el nou operador i la possibilitat que d'aquí a un temps s'hagi de compartir el mercat amb una tercera llicència va dissuadir algunes empreses de continuar en el concurs.

Tot i les desercions, la rivalitat entre dos grans consorcis va caracteritzar la cursa per obtenir la concessió, que es va tancar el 14 de novembre passat. El consorci Cometa-SRM —encapçalat pel Banc Bilbao Biscaia, amb el 30% de les accions, i amb el suport tecnològic de la firma britànica Vodafone, amb el 25% del capital— partia com a favorit, amb l'oferta més alta al Tresor Públic. Finalment, però, va guanyar el consorci ARS, amb la firma nord-americana Aitouch com a soci tecnològic.

Ampliació de mercat

L'interès per obtenir aquesta concessió està motivat per les expectatives d'ampliació del mercat de la telefonia mòbil a mitjà termini. D'una banda, les firmes de tecnologia digital no volen perdre temps i s'afanyen per assegurar-se una part d'aquest mercat. Pel que fa als bancs, els motiva la possibilitat d'obtenir més beneficis a través de la diversificació de les activitats i la incursió en un sector

estratègic. A part de la novetat de poder triar entre dues empreses a l'hora de contractar el servei de telefonia mòbil, la introducció del sistema digital GSM a partir del 1996 (que Telefònica

també adoptarà) obre altres possibilitats: es podran fer trucades internacionals, es garantirà la con-fidencialitat de les trucades, s'o-ferirà una gamma més àmplia de servei de veus i dades i s'utilitzarà

la targeta personal, amb la qual cosa les trucades es carregaran a l'usuari en lloc de carregar-se al propietari de la terminal mòbil, tal com s'havia fet fins fa poc temps.

L'Ajuntament participa en la rehabilitació d'ex-toxicòmans • Sant Cugat.— L'Ajuntament s'ha adherit al pla d'ocupació que subvenciona el departament de Treball de la Generalitat, després d'aprovar la proposta de ratificació de l'acord de la comissió de govern, en relació amb la contractació de personal, en el ple ordinari del mes de gener que va tenir lloc dimarts.

Segons que ha explicat el tinent d'alcalde de personal, serveis interns i promoció del Treball, Pasqual d'Ossó, «l'Ajuntament contractarà una persona dins un pla d'ocupació per a la rehabilitació d'ex-toxicòmans». La subvenció de la Generalitat és, segons D'Ossó, de 826 mil pessetes i representa un contracte de 6 mesos de feina per aquesta persona. Segons D'Ossó, la feina de la persona contractada es dirigirà sempre a tasques de caire social, «com ajudar o fer d'acompanyant de gent gran que no pugui disposar de transport». Per desenvolupar aquestes tasques, «l'Ajuntament posarà a la seva disposició un cotxe municipal que li permetrà anar a recollir aquells que ho necessitin i portar-los al dispensari mèdic, o a qualsevol altre lloc», va explicar D'Ossó, / C M .

L'ICEX ofereix enguany ajuts a les empreses exportadores H Terrassa.— L'Institut de Comerç Exterior (ICEX) va presentar dimarts els nous programes de suport a l'exportació per al 1995, a la seu de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT). En una conferència adreçada tant a empreses exportadores com a empreses amb la intenció d'iniciar-se en la venda internacional, el director territorial de Comerç i Turisme de Catalunya, Juli Garcia, va explicar els programes a què es pot acollir cada empresa.

Amb aquesta conferència la COCIT confirma la intenció de potenciar el comerç exterior de la demarcació durant l'any 1995. Tal com ja va anunciar la secretària general de la Cambra de Terrassa, Núria Beltran. Segons Beltran, a la demarcació de Terrassa només exporten el 30 per cent de les empreses que podrien fer-ho. Tal com explica Beltran, la Cambra ve. aconseguir que aquelles empreses que només exporten de forma esporàdica facin aquesta pràctica més habitual. / CM.

Josep Alsina serà vocal cooperador del ple de la Cambra de Terrassa H Terrassa.— L'empresari i president del Saló Gaudí, Josep Alsina, ha estat nomenat vocal cooperador del ple de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT). Alsina ocuparà aquest càrrec gràcies al seu reconegut prestigi com a empresari i sobretot pek anys en què ha exercit la pres dència de la fira internacional de la moda més important de Barcelona, el Saló Gaudí./CM.

A la Casa de Cultura es parlarà de diferents aspectes de la LAU B Sant Cugat.— A la Casa de Cultura es farà dilluns que ve una conferència sobre la nova llei d'Arrendaments Urbans, a càrrec del diputat al Congrés dels Diputats Lluís Recorder i Miralles. La conferència, sota el títol «Reflexions sobre la LAU», és organitzada per Sant Cugat Gestió SA i tindrà lloc dilluns a partir de les 8 del vespre./CM.

G R A l -GARRIGA A S A N I C l GAI

1 / a r t i s t a s a n t c u e a t e i i c ( i r a u - G a r r i g a

p r o j e c t a e x p o s a r a S a n t C u g a t l ' o b r a

d e l s d a r r e r s d e u a n y s . T o t i q u e

e n c a r a n o se n ' h a n c o n f i r m a t l e s

d a t e s ni el l l oc . el d e s i g d e l ' a r t i s t a

s e r i a f e r - h o al c l a u s t r e . P l a n a l S .

1 4 . Divendres. 21) de »cnei de l1)1 95 C O N S E R V A T O R I P R O F E S S I O N A L

L a G e n e r a l i t a t p o t c o n v e r t i r el

C o n s e r v a t o r i V i c t ò r i a d e l s À n g e l s

e n c e n t r e p r o f e s s i o n a l . A i x ò

i m p l i c a r i a u n a o b r a d ' a m p l i a c i ó i

la p o s s i b i l i t a t d ' e x a m i n a r - s e al

m a t e i x c e n t r e . P l a n a 14.

PATRIMONI

HI trasllat de la d o c u m e n t a c i ó , q u e ha q u e fan als t e r r enys d e C a n Gave t són c o m e n ç a t a q u e s t a s e t m a n a i q u e es p reveu g a i r e b é en l l e s t ides . J o s e p Mar i a Sans T r a -q u e dur i dos m e s o s , s e i a l 'ul t im pas a b a n s q u e l 'Arxiu N a c i o n a l de C a t a l u n y a obr i p o r t e s , el dia 23 d 'abr i l . De fet, les o b r e s

de la ins ta l · lac ió d e la d o c u m e n t a c i ó històr ica r e fe ren t a Sant C u g a t , q u e es t r o b a

ve , d i r ec to r de l ' A N C , i J o a n A y m e r i c h . a la seu d e l 'Arxiu M u n i c i p a l . D e s del a lca lde de Sant C u g a t , es van r e u n i r di- ! dia de Sant J o r d i , l ' A N C f o r m a r à pa r t v e n d r e s passa t per c o n c r e t a r els de ta l l s de la vida cu l tu ra l de Sant C u g a t .

Comença el trasllat de la documentació a la nova seu de l'Arxiu Nacional

Les obres ja són a la recta final i l'Arxiu serà inaugurat per Sant Jordi

L'ANC destina 250 metres quadrats al fons històric del municipi

1 MMA ANSOl A B Sant Cugat. I i tons aixivtstic de l'Arxiu Nacional de Catalunya. que actualment es troba en un edifici del carrer de Villaroel. ha comentat a ser traslladat aquesta setmana a la nova seu de l'Arxiu. situada als terrc·iivs de Can (iaxet, a Sant Cugat. Joan .Aymerich, alcalde de la ciutat, i Josep M. Sans I rave. director de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). es van reunir divendres passat per posar-se d'acord sobre els actes d'i-nauguracio de la no\a seu de l'Arxiu Nacional tic Catalunya. Aymerich, que va qualificar la reunió de -cordial", va agrair la col·laboiacio de Sans I rave i va destacar -la voluntat per part deia mateixa direcció de l'Arxiu perquè Sant Cuitat visqui el que hi h.i a !'AN( . perquè un dels motius piincipals de la nostra filosofia ha estat no peul ie la identitat que le Naut Cimal com a poble; la instal·lació d'un centre com aquí st a S.uil ( tigat ens ajuda a aconseguií la capitalitat cultural qia perseguim i. fins i lot. ser un punl di ' eti i envia a mv ell de lot el país- I Valtia banda, el di-rectoi de l'ANC' va al it niar que

les obres de l'Arxiu son j;i a la i cela final, l'oi es previst perquè s'in.uigui i el 2o d'abril, tal com va alirniai el president de la Ge-neialital a la l lanera visita a Sant ( u g a l -

I es qüestions tiaelades a la reunió es van centrar bàsicament en el progiama d'activitats que es poi taian a terme el dia de la inau-üuiacio i que prometen ser molt inici essanls.

Integrar-se a Sant Cugat

I rave, que no va voler avançar quines seuen aquestes activitats, va manifestar el desig, tant per

les oli iv

part de hi direcció de I" \rxiu com de la direcció del departament de Cultura, de -col laborar amb l 'Ajuntament, peique l'Arxiu és a Sant Cugat i per tant s'ha d'integrar a la ciutat i en tol cl que és el seu món cultural . i'cr aquesta raó, les activitats es faran al llarg de l'any i amb la o 'I lahoracio de l'Ajuntament atr.b l'objeeliu que tant els ciutadans de Sant Cugat com els de la testa del país facin ús del centte.

Un altre dels punts de què van tractar a la iciinio va ser la instal·lació d'una paït de la docu-

Hi costat al volt;,al ,!.N l.'lsd milions de pessetes. K,in MANÍ ISI'INOSA

mentació que acHialmcnl es troba a la seu de l'Arxiu Municipal i que correspon al patrimoni històric de Sant Cugat, que actualment ocupa una 2(1(1 metres lineals. L'ANC ha disposat 1.10(1 metres lineals de prestatgeria per a la documentació històrica de Sant Cugat, que passarà a ocupar 25(1 metres quadrats, concretament al dipòsit número 7 de la segona planta. Segons Gemma Foj. cap de l'Arxiu Municipal, «a-quest trasllat serà molt important tant per al món arxivístic com per als santeugatenes. La docu

ment, ició arribarà a molla més gent. i sobretot amb millors condicions, perquè es podran fer servir tècniques avançades, sobretot per investigat textos».

HI cost de les obres està al voltant dels 1.950 milions de pessetes. Les obres majors, destinades al moll tic descàrrega i els primers tractaments de la documentació. son |a enllestides. Actualment es trchalla en els acabats de la part anterior del recinte. que consta de sales d'exposicions. de lectura i altres espais destinats a activitats externes de l 'ANC.

MUSICA

£1 grup de música barroca Diatessaron ofereix un concert de Haendel al Teatre-auditori

I MMA ANSOl A • Sant Cugat. Aquesta setmana el "Icatrc-auditori del Centre ('ultural ofereix un concert de musica barroca a càrrec del grup Diatessaron. format per Lluís Caso. flauta, Jordi Argelaga. oboè i flauta. Clara Hcrnandez. viola da gamba, i Mireia l lernàndez, cla-vicembal. I'l grup instrumental serà acompanyat per la soprano M. I luisa Muntada, que recentment ha enregistrat /•./ sombnro </r r/v*, /iiuit i WUhiiuklu de Manuel de 1 alia per a la casa Auv idis. Diatessaron oferirà, demà a Ics deu de la nit. un programa inspirat

en la bellesa i la varietat de la musica de Haendel. plena de melodies molt simples i que inspira bon humor i entusiasme. Lis temes procedeixen de melodies de les òperes Scipionc. II l'arna'm in festa. Ariíukinti- i \I>:ÜI!<X! di (latt-la.

HI grup Diatessaron es \a pie-sentar al públic com a conjunt especialitzat en musica barroca l'anv 197N. Des de llavors ha funcionat com a grup estable i es. per tant. el conjunt de música barroca mes antic de l'estat es-panvol. His instruments que utilitzen son originals o còpies fidels

d'instruments d'aquella època. Si les obres escollides en confeccionar un programa ho exigeixen, el grup s'amplia amb especialistes seleccionats acu radamen t . His components del grup van formar part de l'Ars Musieae de Barcelona. grup especialitzat en música medieval i del Renaixement. amb el qual van portar a terme una intensa activitat concettista. van participar en series històriques de televisió (•Jaume H) i vam enregistrar diversos discos d'obres de Ccrerols col·laborant amb l'escolania de Montserrat. editats per l la inioma Mundi. HI

grup ha estat invitat a tocar a branca. Andorra, Alemanya i els Països Baixos, i ha obtingut grans èxits com a conseqüència del rigor amb què treballa i de la qualitat de les interpretacions. Diatessaron va ser seleccionat com a representant de la música clàssica de tot l'estat i per això va oferir un concert a la fira de MARS. Al marge dels concerts, el grup també es dedica a tasques pedagògiques i de divulgació de hi musica barroca. Hn aquest camp ha fet molts concerts per a escolars i cicles oberts a adults en aules de cultura i centres cívics.

La Mostra d'Art clou l'itinerari a la Tecla Sala de l'Hospitalet

t'I·.Kl· Pit II M Sant Cugat.— Hn un dels espais artístics de més prestigi del nostre país es pot veure fins al 12 de febrer la Mostra d'Art Contemporani 94. que organitza la galeria Canals de Sant Cugat.

A l'acte d'inauguració, davant una nombrosa assistència d'autoritats del món de la política i de les arts, David Pérez, tinent d'alcalde de Cultura, va dir que «s'ha de destacar que aquesta manifestació plàstica creada l'anv 1 ^77 a Sant Cugat és una iniciativa que sorgeix no de les polítiques de difusió de les arts plàstiques dutes a terme des d'estaments oficials, sinó des de la iniciativa privada. concretament de la Canals Galeria d'Art de Sant Cugat. Per a mi, aquest fet és fonamental i ens marca les pautes del que és una iniciativa vigorosa i que crec que hauria d'escampar-se molt més del que ha estat fins ara»,

HI dia 27 de febrer hi ha previst que la ministre.ssa de Cultura, Carme Alborch, visiti l'exposició.

Ha mostra recull alguns dels corrents joves més interessants del nostre país.

La intenció de la Mostra d'Art Contemporani Català es posar de manifest, cada dos anys. el punt on es troben les tendències artístiques, tant pel que fa a Catalunya com al Principat d'Andorra i veure així en quina situació es l'art català respecte a hi plàstica que es fa a fora.

La Mostra va néixer l'any ll |~~ a Sant Cugat amb motiu del Congrés de Cultura Catalana, amb l'objectiu de fer balanç de la plàstica de la ciutat.

A partir d'aleshores va participar en tots els esdeveniments rellevants que es produeixen a Catalunya, com ara els mundials de futbol o l 'Olimpíada Cultural. Actualment és una manifestació d'ari contemporani de caràcter itinerant.

La pintora Maria Girona exposa a la Canals Galeria d'Art I Sant Cugat.— Canals Galeria d'Art presenta la primera exposició de l'any amb l'obra més recent de l'artista Maria Girona. que es podrà visitar des del 24 de gener fins al 19 de febrer.

L'any 1995 ha estat declarat Any Internacional de la Dona i Canals Galeria d'Art vol sumar-se a la iniciativa amb la mostra individual de Maria Girona, una dona del món de l'art que des de l'any 1946 ha exposat constantment.

La dona i la seva aportació al món de l'art serà una constant en algunes de les mostres que aquest espai d'art de Sant Cugat oferirà durant l'any 1995.

Algunes dones han assolit pel camí de l'art el reconeixement que els era negat en segles anteriors. Maria Girona n'és un exemple. perquè té una dilatada trajectòria dins la plàstica catalana.

Girona ha desenvolupat una important tasca personal que l'ha duta a exposar en reconegudes galeries del país i internacionals, i ara. en estrenar l'any, fa la seva primera mostra individual a la ciutat de Sani Cugat. . i' i>.

16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS / Divendres. 20 de gener de 1995

Kl floresta Marc Tarrida, intèrpret de viola de 21 anvs. va començar els estudis musicals amb J. Fizpatrick a l'Escola de Música de Barcelona. L'any 1991 va ingressar al Reial Conservatori de la Haia.

MUSICA

on actualment cursa estudis amb L. Stef-fens i V. Mendelshon. A més, quan el temps li ho permet, amplia coneixements sota cl guiatge de P. Massa i J. Gan-delsman a Venècia. Tarrida ha actuat

com a solista en orquestres i grups de cambra a l'estat espanyol i dels Països Baixos, i ara fa mig any que va entrar a formar part de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya.

«

MARC TARRIDA. Intèrpret de viola del grup de cambra Theobald Einsemble

L'Auditori és bonic però exagerat »

KWH IN 1 I (.11 I I La Floresta. ( ' o m \ a comen-çai ,i tocar'.'

• I a me\ a ücrm. ina tocava la f lauta i pci aque-.t mot iu vaig començar .i assistit a algun concert. V. i iü veure que m'agradava i vaig decidit tocat. Pr imer va ser el v io l i i desprès vaig passar a la v iola. A m b el eanv i em vaig adonar que m'agradava mo l l i que vol ia fer de la musica la meva pro-lessiO'-.

De l'et. podem dir que actualment ta es i :uan\a la vida amb la musica.

•• I l on ie . no gaire. De tota man o a. quan surt algun concert o alguna actuació sempre l 'aprof i to pei t reure 'n uns calc is. A ra mateix encara estudio i. pel tant. no vul l tocat en o rqucs l i cs . Ja t indré temps per fer -ho. no t inc pressa.-

( ' reu que ha crescut l ' interès per assistir als concerts de musica clàssica''

M i r a . la uci i l que toquem tambe assistim a concerts, l-'l que pntsei passa es que no hi ha gaire gent que no toqu i que vagi als eoneei ls. I oi i , u \o . a I estat espai i vol s'han de pagar molts diners per veure un concert , sobretot a Barcelona. i , i i \o tambe es un p rob lema. •

l lem de du que ara hi ha iniciat ives com la Jove Orquest ra Simtoniea ( ' . i la lunva. en la qual toca \os te , que ol 'eieiven concerts a si ll i pesseles.

I s que si demanéssim 2.IKKI pessetes pe i e u l lada no hi v indr ia n ingú. 1 1 nivel l de l 'O iques l i a està be. pe lo tampoc no es pol de-mai i . i i molt mes. perquè es una ( h q u c s l i a d 'es iudianls i de gent que í i 'api en.

Suposo que es una bona idea temi una o iquest ra que pugui donat lonr .ac io a nivell orquestra l .

•Si, es e ia i . esta mol t be. Si

larnüa i i.i sev de iiiarv

i->l;i .i la placa de l'estacin uV la Floresta moments abans ils l ' j is, is Baixos pe i continuar els estudis, toin I A M11!. \

tu estudies musica aquí. no pots tenir exper iència a nivel l orquestral perquè no In ha orquestres als conservatoris. L lavors, quan acabes els estudis vas a una or

questra i no saps com es toca. Per tant. la base de la Jove Simfònica de Catalunya es precisament ensenvar a la gent a saber estar en una orquest ra . -

—Precisament vostè va tocar amb la Jove Orquestra Simlonica de Catalunya ara fa quin/e dies al Teatre-auditori. Què li va semblar?

—«A mi. l'Auditori em sembla exagerat, l'na ciutat de 5(1.00(1 habitants no sé si s'hauria de permetre el luxe d'una obra tan impressionant. Pensa que té la millor acústica de Catalunya i que hi toques més còmode que no pas al Palau de la Música Catalana. A Sant Cugat no hi ha ni una cultura musical, ni un cicle de concerts, ni una orquestra professional. Ja que està fet, em sembla perfecte però crec que començar massa amunt no és bo. Les cases s'han de construir des de baix. hi hauria d'haver hagut una evolució. Per exemple, a Barcelona tenien el Palau fins que la cosa va anar a més i llavors van construir l'Auditori de la ciutat. Ln canvi, aquí tenim un Auditori però no tenim una base a sota. Quan entres a l'Auditori d'aqui dius: però si Sant Cugat és un poble petitó, tots ens coneixem. però quina passada. Però s'ha de dir que és molt bonic i que tothom que toca aquí diu que és un plaer.»

—I del Conservatori municipal, què en diu? Ja sap que passarà a tenir nivell de conservatori professional?

—«Jo la temps que hi vaig estudiar i ara no el conec. Ll que et puc dir es que, si els professors son iguals que quan jo hi estudiava. tant fa que es digui professional o no. perquè el nivell continuarà sent baix.»

•Oue es millor, tocar en orquestra o tocar amb el seu grup?

Amb el grup. perquè pots fei el que vols. Tens més responsabilitat però és més lliure que no tocar en una orquestra.»

m íísaD

a i M « i 1

NOU INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL AMB PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

/ Tractaments facials i corporals / Tractament TUENDA

/ Depilació elèctrica i per sonda (Anti-Age)

/ Depilació personalitzada

/ Quiromassatge

/ Reflexoteràpia podal

/ Drenatge limfàtic

/ Tractament osmosphere +SEA

100

/ Píling corporal + Hidratació

/ Maquillatge

/ Maquillatge permanent

/ Tint i permanent pestanyes

/ Decoloració

/ Manicura

/ Solàrium alta pressió: facial

corporal

CONSULTA MÈDICA -

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

C E N T R E DE LA I M A T G E

• Fotos o color en 1 hora

• Diapositives en 1 hores • Diapositives a paper en 2 • Venda de material *

fotogràfic nou i usat (taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax • I ara també un nou servei

li passem les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 5724.

Sant Cugat Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 1 9 53 Cerdanyola

Segon cicle del Circuit de Música Jove del Vallès Occidental

. lOSI· l ' M VAI.I . t íS

ISant Cugat.-- A final d'aquest mes s'acaha el termini de presentació del material necessari per participar al cicle de Música Jove del Vallès Occidental Connexió VO llW5. Hi poden participar tots els grups de música en què un mínim de dos dels membres resideixin habitualment a hi comarca del Vallès Occidental i que compleixin un seguit de requisits. L'edat mitjana dels components del grup ha de ser de 30 anys com a màxim. Ll tipus de musica de les formacions participants ha de respondre a la que s'inscriu en el qualificatiu genèric de «musica rock» i s'admet qualsevol de les moltes derivacions i influències que aquest moviment genera (rock and rol!, pop rock. ja// rock. folk rock, blues, rithm and blues. heavy metal, funky. rap-rock... i. Ln queden exclosos els estils de música tradicional i de musica clàssica. El grup no pot haver participat en l'edició de Connexió VO del 1W4 i el nivell musical ha de ser d'afeccionat i no professional. sense excloure'n grups que hagin comercialitzat algun enregistrament. En tots els casos. però, s'exigirà un nivell mínim de qualitat i una certa experiència en actuacions en directe. Els grups santeugatencs interessats hauran de presentar una cinta de cassette per triplicat amb un mínim de tres temes i un petit dossier amb les caractirístiques i el currículum de la formació al Servei d'Informació Juvenil (SIJ) de Sant ('ugat, a la Casa de Cultura, de quatre a sis de la tarda, abans del 31 de gener. La Comissió Intermu-nicipal de Connexió VO escollirà. segons criteris de qualitat, capacitat d'innovació i heterogeneïtat d'estils, entre 15 i 45 grups qut formaran la borsa de grups que enguany podran participar al circuit de Música Jove del Valies Occidental.

Mirant enrere

Aquest circuit va néixer l'anv passat amb tres objectius fonamentals: promoure la creativitat juvenil a través del suport a nous grups musicals en l'àmbit del pop-rock o qualsevol de les seves derivacions, crear un circuit estable de locals amb programacions musicals que donin preferència o deixin un espai per als nous grups. amb la intenció que el suport institucional inicial deixi pas a la iniciativa privada i. finalment, promoure la interrelació entre els municipis de la comarca tant a nivell institucional com en la mobilitat dels joves i l'intercanvi d'idees i perspectives que això implica. Connexió VO 1W4 va tenir la participació de dotze ajuntaments, entre els quals hi havia el de Sant Cugat. El Consell Comarcal del Vallès Occidental i la Diputació de Barcelona també van col·laborar perquè el circuit funcionés. Es van fer un total de 42 actuacions repartides entre les poblacions participants de la comarca del Vallès Occidental. Els grups participants van ser catorze: I Per Què No va ser el representant de Sant Cugat. Els components són O. Raduà (teclats i veu). M. Casaldàliga (guitarra i veu). I7. Busquets (guitarra). D.Martín (baix) i .1. Boz./.o (bateria i veus).

Els membres d'l Per Què No defineixen el seu estil com «una barreja de les influències personals: Heroes. Sangtraït, amb tendències Beatles i profundes pinzellades de Metallica. amb una veu acostant-se a Alice in Chains». 1 Per Què No van actuar a Castellar. Montcada i Santa Perpetua.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 17

r EDUCACI

La Generalitat vol que el Conservatori Victòria dels Àngels sigui professional

Implicaria una ampliació de cursos i places XAVIER BORRÀS

• Sant Cugat.— Una proposta del departament d'Ensenyament de la Generalitat pot convertir en Conservatori Municipal Victòria dels Àngels en el tercer conservatori professional de la comarca del Vallès. Els altres dos són els de Sabadell i Terrassa. Això significaria, d'una banda, que els alumnes no haurien de anar a examinar-se a un altre lloc per refrendar els estudis, i de l'altra, una gran obra d'ampliació, tant del pla d'estudis, com de l'edifici.

uns cent vint ja són en el grau mitjà, però sense oficialització dels estudis. Això vol dir que els alumnes, en acabar, han de traslladar-se als conservatoris oficials

Encara és només una proposta del departament d'Ensenyament de la Generalitat. Però el director del Conservatori, Jaume Abad, ho considera «un gran pas endavant. Normalment, el procés va a l'inrevés: són els centres, o els seus titulars, les corporacions locals, els qui proposen al departament d'Ensenyament convertir-se en un conservatori professional.»

El motiu és que el departament finalment ha enllestit una feina molt sol·licitada: el disseny del mapa escolar de l'ensenyament musical. Aquest preveu la instal·lació d'un conservatori professional a Sant Cugat. «Suposo que per motius socials i de demanda geogràfica», comenta Jaume Abad. «Però d'alguna manera, i així ho va dir el conseller, això és també un premi al procés d'aquests anys, al nivell de qualitat a què s'ha arribat»

Ara mateix, el Conservatori Victòria dels Àngels hi acull vint-i-set professors i, aproximadament, mig miler d'alumnes de diverses edats. Aproximadament

de Sabadell, Terrassa o Barcelona, per tal de fer l'examen que els. proporcioni la titulació oficial. Aquesta situació es corregiria si el Victòria dels Àngels esdevingués professional. «Nosaltres», diu Jaume Abad, «acostumem a dir que els títols no valen, que el que val és tocar bé. Però, d'altra banda, la societat et demana uns títols, uns estudis oficials. Nosaltres, a nivell pedagògic, no li donem cap importància, perquè treballarem igual amb titulació com sense titulació. Però, evidentment, pel que fa als alumnes, el fet de no haver de sortir d'aquí per examinar-te, amb uns altres professionals que no et coneixen, significa un gran avantatge.»

El nomenament implicaria tot un seguit de canvis i reformes: s'hauria d'ampliar el nombre d'alumnes. La Generalitat proposa unes dues-centes o dues-centes

Jaume Abad, director del Conservatori Municipal Victòria dels Àngels.Foto: J.A. MULA

deu places de grau mitjà, de les quals ara mateix ja hi ha cobertes aproximadament la meitat. El centre s'encarregaria de l'àrea geogràfica que inclou, a part de Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola i Montcada. Cal recordar, però, que la titularitat continuaria sent de l'Ajuntament de Sant Cugat, tot i que el nomenament comporta convenis i ajudes per part de la Generalitat. Bàsicament, es parla de dividir la despesa en tres parts iguals, una a càrrec dels usuaris,

una altra a càrrec dels municipis i la tercera a càrrec de la Generalitat.

L'increment de places faria necessària una ampliació de l'edifici, que ara és en fase d'estudi. L'estatut de professional, que la Generalitat està interessada que es comenci a exercir ja el proper curs acadèmic, obliga també al compliment d'uns mínims: un augment de l'oferta d'estudis, que hauria d'abastar l'ensenyança de tres especialitats que ara mateix

no s'hi imparteixen: trompa, fagot i contrabaix. «Però la tendència del centre», indica Jaume Abad, «i la voluntat dels responsables, sigui professional o no, és anar ampliant l'oferta. A més d'aquestes tres, a les quals ens obligaria el fet de ser un centre professional, volem, sobretot, i especialment donat que el conservatori té el nom que té, fer-hi un aula de cant, percussió, i aquest curs hem inaugurat l'aula d'informàtica musical.»

ART

Atmosfera cosmopolita • AutonErnest Descals.

Galeria:Sala Rusinol. Dates:fins al 31 de gener. Obres:pintures.

PERE PICH

E l pintor manresà Ernest Descals, nascut el 1956, presenta una mostra dels últims treballs a la Sala Ru

sinol de Sant Cugat. La selecció de les seves pintures

es podrà visitar fins al proper 31 de gener. De la visita a l'exposició podem destacar, en primer lloc, la gran unitat, tant temàtica, com tècnica i cromàtica.

Ernest Descals sap aconseguir —gràcies a uns recursos tècnics ben apresos—oina atmosfera que emboira tota la seva pintura.

El pintor representa amb una tècnica pròpia temes principalment ciutadans. En les seves pintures trobem racons de Barcelona, de París i d'indrets de Catalunya. De la ciutat de Barcelona, Descals pinta llocs singulars: la Catedral, la Pedrera, i el carrer del Bisbe.

Es en aquests temes quan el pintor troba la millor sincronització entre la seva tècnica pictòrica i la selecció dels racons escollits per ser pintats. Els tons terrosos amb quantitats de matisos de gris i un cert grau de moviment són una bona recepta per representar els aspectes més arquetípics de la vida de la ciutat. El moviment, la quotidianitat o la llum filtrada pels grans edificis són pintats amb precisió pel pintor Ernest Descals.

Dels seus quadres ciutadans, es destaca el moviment de les figures, els personatges són representats amb acció o agitació molt similar a les imatges mogudes de les fo-

Les pintures d'Ernest Descals ens mostren racons singulars de les ciutats, com aquest «Carrer del Bisbe» de Barcelona. Foto: LLUÍS URENA

tografies instantànies. També es destaca la gran va

rietat de recursos pictòrics dels seus quadres.

En primer lloc, la utilització de la textura i, en segon lloc, la utilització de la direcció de la pinzellada per donar volum, direcció o ritme a la composició.

Tots aquests recursos de bon pintor tenen un excel·lent resultat

en els temes urbans, on la llum i el moviment de les persones estan marcades per la vida dins de la ciutat.

El pintor també presenta quadres pintats lluny de les grans urbs, com el titulat «Camprodon». Ernest Descals repeteix la mateixa recepta de les pintures realitzades dins de les llums especials de les grans ciutats.

à*c"CoW2í o l pesenv ^ ,„ment

TENS EL CAMÍ OBERT! ORGANISMES PÚBLICS I ENTITATS PRIVADES DEL NOSTRES PAÍS S'UNEIXEN PER AGLUTINAR ESFORÇOS EN SOLIDARITAT AMB EL TERCER MÓN

INSISTEIX PER TAL QUE EL TEU AJUNTAMENT/ASSOCIACIÓ HI COL·LABORI

INFORMA-TEN: Portafenissa, 13 bis, entl. 1a. 08002 BARCELONA AJUNTAMENT D'ARBÚCIES

Tel. (93) 412 26 02 Fax (93) 301 90 88 Tel. (972) 86 00 01

ERNEST DESCALS Fins al 31 de gener

Sala Rusfflol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

18 CULTURA-ESPECTACLES

• LLETRES ••«««««^••••••••••««•••••VJjjBHHHHVflHVjBHVJVflVJ

Natàlia Molero o la truita sense Molero o la truita sense

1 escriptora gironina Natàlia Molero ha reunit dinou contes en el llihic I in r'-„x'i,ïro cl oir. publicat per l'editorial LI Mèdol. Fotn: XI XNI I II \l)<)

• ••! M I K \ ( i l l·lsl S 1 I l'(IK-Autora N.c.ai i Molcio. Kditoriul I I Xk.iol PànillCS I ^'

V li I N< I' \dl SJORDA

£ ni írti'jtti'K^ cl cor es un recull de dinou contes de Na-1 a l i a M o l e i o i < i i r o n a . l''5lM- uiit JcN qu.tl- ja van

aparcixci l'an\ passat al llibre / / silenci i/f/s plulan\. que l'.uilora considera poc ditos. Si be els reculls de contes solen sei nies di-licils de ei ilicai pujar comentar que Ics novel·les per rao de la diversit.il i Li ii regularitat, els d'aquesta autoia posseeixen certes constants, tant en l'estil com en l'arüumcnt i els personatges, que en taeiliten en gran manera l'a-nalisi.

I I pel son.i lne ca rac t e r í s t i c ci'Em true.ncrc\ cl cor es una noia de classe i educació mitjana.ilta. atractiva : elefant, nies conven cional en apaicnça del que es en realitat, acostumada a ocultai els seus sentiments, lúcida, sui sible i ilhoi ,i niundan i. .i'\ .•• m.·.c.i a la poesia i eap.ic dt pa: u un i peisona pel seu calca". \qucsi personatge, que no le piohlcmcs economies ui laborals |sol ser tnn-cionaiia. cu alguns casos d'eiise-n\ameiil) . experimenta un trasbals. un tomb \ital: s 'enamora d'un home que. segons tots eN indicis i en particular segons l'o-pmio iie" familiars i coneguts, no li convc en absolut. Aquest home, al cap d'un temps, tendeix a abandona! -la.

I-1 conte característic de Natàlia Molem esta narrat en primera persona per la noia abandonaria. ( ieneí alment pi fa temps que s'han produït els fels. i el personatge els explica amb la distancia que proporciona el temps i el costum ric dissimular, que solen donar lloc a ironies i exageracions autoindulgcnts. L'autora aprofita l'ocasió per exhibir tot un arsenal tic recursos propis del registre oral i familiar (comparacions. invocacions, frases fetes. alternança d'estil directe i indirecte). de vegades a frec dels cofloquialismcs de la novel·la negra, que administra amb un domini lingüístic encomiable però de vegades amb excessiva profusió. [ I s contes reeditats han estat vernissats amb una nova capa d'o-

• <.l·I. ESTRANGULADOR-Autor: Manuel Va/que/ Montalbàn. Kditorial: Mondadori. Pàgints: 267.

PONÇl'lkilMAAI 1

E l lector no arribarà mai a saber si el protagonista i n a r r a d o r d ' a q u e s t a novel·la, que s 'autoanomena

l 'estrangulador de Boston i que, després d'autoinculpar-se com a autor de l 'assassinat de tren-ta-quatre persones, assegura que es troba reclòs en un hospital penitenciari. es diu Albert DeSalvo o Albert Cerrato. De la mateixa manera que no aconsegueix tampoc saber mai amb fermesa si el catàleg de fets exageradament esperpèntics que convoca la memòria d'aquest narrador aparentment boig té una base referencial solida o es només el producte d'una trasbalsada imaginació.

lis la seva principal virtut, també convertida al mateix temps en el seu principal enemic. El lector no sabrà mai si cl que llegeix és veritat o és mentida perquè

tali tat, no sempre necessària. .la hem dit que el leilmotiv

tl7:/>i tragueres el cor és el tomb. i concretament l 'abandó, present ja en el títol. La imatge que pot simbolitzar la narrativa de Natàlia Molero és la truita que es gira: una parella estable deixa de ser-ho per voluntat d'un dels membres. i l'altre s'ho agafa malament. De vegades, la protagonista, després de dues mitges \ol tes, recupera la posició inicial a la paella de la vida. En alguns contes podem

en aquesta novel·la Manuel V'àzquez Montalbàn sublima impecablement l'aplicació de la tècnica del punt de vista. 1 no és en va. tot i que amb l'excusa argumental

i del títol. Las hostonianas, deliberadament manipulat i convertit en masculí el plural, que el primer

i nom propi que apareix citat a El estrangulador sigui el de Henry James. Es el primer avís de la complexitat formal amb què se

i les haurà de veure el lector. Perquè a la constant suspensió de judici que implica donar la veu i la paraula a un esquizofrènic.

> relativit/ant-se d'immediat la re-i cepcío i la interpretació de cada

capítol, de cada anècdota, fins i i lot de l'informe mèdic firmat per I l 'hipotètic psiquiatra que con

dueix el cas del protagonista i que figura a les acaballes del llibre

1 -<',un fingiment dins del fingiment general i tzat que es l'obra'.'—, s'hi afegeix l'ús tic la digressió com a factor dinamit/ant

i dels fils del relat. El relat s'in-r terromp i es reconstrueix a partir x sempre de les associacions de con-1' eeptes que forja el lliure vaivé

comptabilitzar fins a tres abandons: la noia que viu abandonada d'ella mateixa troba un home a qui abandonar-se. fins que ell. al seu torn, l 'abandona.

Distància i el·lipsi

Resulta simptomàtic d'aquests contes que el personatge que explica el trasbals s'amagui darrere capes i capes de distancia, i que narri els fets en fred, recorrent en alguns casos a la comicitat. El lector percep la posició de la

del pensament del narrador. Amb El estrangulador Vàzquez

Montalbàn consolida, en certa manera n'és la reescriptura, el que havia ja assajat en una novel·la curta publicada l'any 1974. A Happy end V'àzquez Montalbàn creava un protagonista que sem-

i blava desdoblar-se entre un narrador indefinit i la personalitat

i de Humphrey Bogart i que, al : mateix temps que vivia tots els

esdeveniments més o menys mítics : p r o t a g o n i t z a t s per l ' e s q u e r r a i —Guerra Civil, alliberament de

París, Argèlia, Maig del 68—, perseguia constantment la imatge

i emblemàtica d'una possible dona i que seria la idealització de l 'amor r perfecte i impossible. Lola. des

crita amb els atributs característics i de la dona fatal popularitzats pel

cinema. A El estrangulador aquesta dona es diu Alma i apareix sota la invocació del pintor Gustav Klimt. 1 la metàfora de l'opti-

t misme històric de l'experiència es-querranosa es converteix aquí en

r una metàfora prou explícita de l'aventura ideològica de les úl-

í times dècades d'un evident país.

gerundi truita abans i.o desprès del tomb, però enlloc apaicix el gerundi de la truita, la truita Liiranl-se. que es polscí el que icsuliaria més vistos ties del punt tic vista narratiu. L'acció, a causa de la distancia. és en realitat descripció tic l'accio. () . per clir-ho com Sal-vadoi Oliva a Eiígitins: que el te-lliíig no funciona üaire mentre que el SIIOWUIÍ: te nies aire. En aquest sentit. Natàlia Molero s'estalvia el ritme del relat, que és un dels reptes mes difícils tic tot escriptor.

Naturalment, cada autor pot utilitzar els recursos tic què dispost! de la manera que més li abelleixi. però quan recorre sis-tcmaticamenl a l'el·lipsi, el lector pot endur-se una sensació de frustració. Al conte titulat .S"/i« trencat j c/ evv'v a lïiiilcn-Iititlen. per exemple. una dona explica a una amiga que es casa amb un desconegut de qui esta pml'iindament enamorada, i a continuació reconeix que -nu em veig capaç de descriure aquest nou sentiment». A /-./ llarg. Molero escamoteja el final ilel relat, mentre que a Per- I dona'm hi trobem a faltar el començament. Altres contes, a causa ilel predomini de la descripció, els hem de considerar escenaris o retrats mes que relats (El meu aniii ('laudi. Lavabo de senvores. ( afcteiia Cinquena planta). D'altres desenvolupen subtemes de l 'abandó: El jardí de ca la Mel (l 'abandó infantil). La dona de la teva vida ( l 'abandó per amor) , Amor clínic ( l 'abandó artístic). Els contes que no aborden el tema de l 'abandó son els més fluixos.

Al meu entendre, els dos grans problemes d'Em tragueres el cor son. d'una banda, la preeminència absoluta d'un tema que no és aprofundit en cap dels contes i. de l'altra, el desajustament constant entre el to desenfadat del narrador i cl drama que s'hi endevina al fons. No és la qualitat del to. sinó la seva adequació el que falla, i més tenint en compte que no sembla que la intenció de l 'autora sigui riure's de l'abandó. el seu tema predilecte. Potser l'abús d'el·lipsis innecessàries és fruit d 'una discontinuïtat entre el que l 'autora sap i el que transmet. d'un malentès entre el que s'oculta perquè és obvi i el que falta perquè l'artefacte textual funcioni a ple rendiment.

d 'una cultura i de tot l'occident per extensió. La figura romàntica de l 'aventurer desenganyat, però en contacte amb el món, és aquí substituïda pel boig simptomàticament tancat i aïllat en la seva soledat: l'intel·lectual com a representació del boig universal, grotesc en les seves mentides, però molt digne en la seva vida i més lúcid encara en les seves opinions. El estrangulador és la metàfora de la vida d'una generació, la de l'autor, políticament compromesa. i també la metafòrica resposta en forma de ferotge denúncia a la nova dreta sorgida després de l 'enderrocament del mur de Berlín. El problema és que aquesta resposta sovint pren el lloc al discurs narratiu, i la novel·la queda llavors frenada per la massa poc dissimulada passió assagística cap a l'anàlisi i el desemmascarament de les zones més negres i reaccionàries d'aquesta societat. I és en aquests fragments on el lector pot preguntar-se si és suficient la recompensa estètica que obté després de l'esforç de lectura que ha d'efectuar.

NOVETATS

«HI Baró de Via Mà i Ics bèsties de l'intern-Autor: Joan l'cniche Kditorial ( olnnini-Pàgines: I "

I Gairebé coincidint amb la seva dimissió com .i membre t'cl jurat del premi l'la. .loan Perucho publica una obra sota la ioinia de novel·la pamflet. I. 'auior parteix de la gran sol presa per la desaparició tic ics despulles d'un dels parcs tic la l'àtria. l 'historiador .Antoni de Capmnnv i dt Monta-palau, i du a terme un procés de recerca per treure'n l'entrellat. Perucho reconstrueix, converlit en detectiu de la historia, tota una època del país. i la converteix en un gran guinyol on múltiples personatges apareixen i tlesapaieixen misteriosament, entre ells un inquietant Baró de Malda. L'obra. que. a més de la capacitat de fabulació i misteri habituals de Perucho, conte una explicita voluntat de denuncià, conclou amb una mena de catastrote simbòlica i amb la constatació que no solament les despulles d'Antoni tic Campany han desaparegut, smo també les de Bonaventura Carles Aribau.

«El mentider honest» Autor: Ratik Schann. Editorial: La Magiana. Pàgines: ?2(\

B La darrere novel·la de l'autor d'Els narradors de la nit i Lina mà plena d'estels. En aquesta ocasió Schami presenta un personatge anomenat Sadik. que viu a Morgana (Aràbia), l ' n dia arriba a la seva ciutat un circ. i Sadik s 'enamora tant de la màgia de l'espectacle com d'una equilibrista que es diu Mala. Aleshores ell comença a explicar un conte cada nit després de la funció. El llibre és un homenatge al circ. a la literatura oral. que acosta el lector a la saviesa de la vida a través d'uns contes vius. gens ingenus, que el protagonista explica sota el rerefons d'un pronunciament militar.

«Evolució de l'art musical» Autor: Ticià Riera. Editorial: L'Aixernador Edicions. Pàgines: 366.

I U n llibre pensat per a aquelles persones que vulguin endinsar-se en el coneixement del món musical d'una manera clara i planera 0 que, en un moment donat, vulguin tenir dades d'una determinada època, autor, estil o forma musical. El lector hi pot trobar aspectes inusuals en els llibres de divulgació musical, com ara el naixement de la música a la prehistòria segons els etnòlegs, o la recerca que ha fet l 'autor per documentar el nacionalisme musical de cadascuna de les nacionalitats de l 'Estat Espanyol.

«Un gusto a almendras amargas» Autor: Hella S. Haasse. Editorial: Plaza & Janés. Pàgines: 208.

1 Plaza & Janés publica en la col·lecció de butxaca Ave Fènix. dedicada a grans autors, una novel·la històrica de la gran escriptora neerlandesa Hella S. Haasse. La trama se situa a Roma. l'any 417, sota el govern d 'Honori . El cristianisme és la religió oficial i es persegueix el paganisme. mentre que l'imperi està en decadència i amb penes i treballs resisteix l 'amenaça dels bàrbars. En aquest clima sufocant s'enfronten dos personatges, el magistrat Adrià i cl poeta proscrit Cladi Claudià.

El boig universal

diversit.il

ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 19

LLETRES I

Curial edita l'epistolari de Josep Carner, que reunirà

un miler de cartes A cura d'Albert Manent i Jaume Medina

PERE PUIG • Un miler de cartes tindrà, pel cap baix, l'epistolari de Josep Carner que preparen des de fa quatre anys Albert Manent, Jaume Medina i un equip de col·laboradors, el primer recull del qual ha estat publicat per Curial a la fi del 1994. El volum conté, entre d'altres, la correspondència que el príncep dels poetes va mantenir amb Maragall, Bofill i Mates, Unamuno, Riba i Arderiu, Utrillo i Benguerel.

Quan es compleixin els vint-i-cinc anys de la mort de Josep Carner, el mes de juny vinent, probablement ja s'haurà editat el segon volum del seu epistolari dins del projecte que dirigeixen els estudiosos Albert Manent i Jaume Medina. El primer ha sortit fa poques setmanes a la col·lecció Epistolaris de la Catalunya contemporània que l'editorial Curial va inaugurar amb la correspondència entre Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca. En el cas de Carner es tracta d'un procés obert, durant el qual es possible que variï la previsió de volums a editar, ja que la correspondència de l'autor es troba molt dispersa —una part lamentablement es va perdre en l'incendi del convent dels caputxins de Sarrià l'any 1936— i els investigadors esperen recollir més originals inèdits a mesura que es difongui la idea que es pretén fer una recol·lecció exhaustiva. Per la mateixa causa, els responsables de l'edició han decidit de no seguir un criteri cronològic, sinó que agrupen en cada volum el material d'un nombre determinat de corresponsals.

«Vam començar el projecte fa quatre anys d'una manera molt modesta, no sabíem què es podria trobar quan feia tants anys que Carner era mort —explica Albert Manent—. Només teníem notícia d'alguns reculls que s'havien anat publicant en llocs escampats. Hem anat gratant allà on hem sabut, i esperem reunir una cinquantena de corresponsals. Jaume Medina i jo coordinem el treball, però hem creat equips que es fan càrrec de les anotacions i d'elaborar el pròleg de cada bloc, on s'explica el tipus de relació que cl personatge va tenir amb Carner.» La primera entrega és un llibre que depassa en total les quatre-centes pàgines —amb el pròleg general, les introduccions i les notes de cada apartat, l'índex de noms i el sumari—, i que conté les cartes d'onze personatges: una tria heterogènia que recorre mig segle de relacions, des del primer document del 1902 —una lletra a Serra i Pagès— fins al darrer, adreçat a Carles Riba l'any 1957. Un setanta-cinc per cent del contingut epistolar és inèdit i la resta havia sortit en articles esparsos a revistes o miscel·lànies —en treballs de Lluís Busquets i Gra-bulosa, Vinyet Panyella, Manuel Rovira i Joan Antoni Paloma—. Es donen a conèixer les cartes enviades pel poeta als seus mestres Joan Maragall i al pare Miquel d'Esplugues, als amics íntims Jaume Bofill i Mates, Xavier Tu-sell i Ramon Rucabado, a alguns col·legues molt propers com Carles Riba (i Clementina Arderiu) o amb els que va tenir una relació en una etapa de la seva vida, com Rossend Serra i Pagès, Josep Carbonell, Miquel Utrillo o Xavier Benguerel, que li va publicar durant l'exili, a Santiago de Xile, el poemari Llunyania. Finalment també s'ha inclòs el breu epistolari amb Miguel de Unamuno —només es conserven les de Carner—

una comunicació personal que es va iniciar l'any 1903 i que va durar, «amb sinuoses discontinuïtats», segons Manent, fins l'any 1916, poc abans que els dos autors, separats per criteris estètics i ideològics fonamentals, polemitzessin públicament arran de les manifestacions de nacionalisme espanyol del pensador basc.

Poemes i dades biogràfiques

El to de les cartes és absolutament divers, segons el corresponsal, festiu, tendre, amical, respectuós, irònic. A Bofill i Mates, Guerau de Liost, amb el qual l'unien lligams d'afecte inquebran-tables, més importants encara que les seves complicitats literàries, polítiques, etc. —quan era vi-ce-còncol a Gènova, segons Josep Pla, una de les seves opucacions era fer llargues missives a l'amic enyorat—, li dedica tota mena de diminutius afectuosos (Jaumic, Jacquetus, Fiboll, Llobif, Jacme), el repta en vers —«Com poeta sóch millor/—això és ben sabut Bofill—, / Are fins com advocat / quedeu en constant perill»— o el felicita: «No en un palau/de l'or esclau,/sinó en l'afrau/de Viladrau / el sant ajau / en pau!».

Els investigadors, a més de diversos poemes que mai no han estat recollits, hi poden descobrir algunes novetats biogràgiques, i seguir, per exemple, un procés tan interessant com el de l'elaboració de Llunyania i l'intercanvi d'opinions sobre mots i versos concrets que va sostenir amb Xavier Benguerel —que feia d'editor en aquell cas—, molts dels quals acceptava de modificar sense escarafalls si l'argument de l'altre era raonable. De tot plegat, la personalitat del príncep dels poetes en surt enriquida i matisada en aspectes fins ara no gaire coneguts de la seva psicologia, de les relacions personals, o de la sensació de soledat i l'enyorança que sentia no solament als anys 20, quan viatja arreu del món com a diplomàtic, sinó també més endavant, durant l'exili.

«El segon volum —explica Manent— el pensem lliurar a l'editor el mes de març, omplirà una extensió similar al primer i contindrà, entre d'altres, la correspondència amb López-Picó, Ga-ziel, Verdaguer i Ruyra, i la de l'editor Cruzet, que té un centenar d'entrades». Després quedarà prou material per fer un volum més, i potser encara un altre, amb la qual cosa es podria completar un epistolari format per més de mil cartes. «Tenim el convenciment que aniran sortint més coses inèdites —afegeix Albert Manent—. Aquestes darreres setmanes ja han arribat, per exemple, unes cartes amb l'artista sabade-llenc Vila-Arrufat a qui Carner li encarrega la preparació d'un oli de la seva dona, o unes altres al pare Rupert Maria de Manresa, que el tractava com un fill predilecte. Esperem que hi haurà més gent que ens faciliti la feina, sobretot de fora de Barcelona.» A dalt, Josep Carner amb la seva segona esposa, Émilie Noulet, l'any 1970. Al centre, un retrat del poeta i

una de les primeres cartes que va enviar a Unamuno, datada el 1903. A baix, Carner i Guerau de Liost.

CLASSIFICATS

n

i*

T

f i

m Ni

0

• A N I M A L S C e n t r e O me

V e l e r r . i ' i Av Grafïl.-s ,*

ba xus

^s' l*WC

• A N I M A L S P E R R U Q U E

R I A CHfMf i;e a C re . i . 33

|. >• rv ; '

TT 589 13 29

• D I S P E N S A R I V E T E R I

N A R I D F i V M - . F S S L

U 'qenc iHS 24 f- C S a b a

nel l ? 1 S ' '".\jqaT

TT 6 7 4 6 9 45 Te i .<q-n

mes 908 8 ^ 3 1 ^

• L A F A U N A M a ^ t . a , ,«•

Ce ' le - i ^ V

TT 6 7 4 13 0 5

<\f ! : M I \ , I

! \ Ü > H Í

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, i t

TALLER: ORIENT. h8

TEL. b " 2102

F A X b " 2 8 b l

Sani Cugal del Valies

• D G D A S S E G U R A N

C E S M . C T I I . I . I i » : H er

TT 675 42 03

• J G A S S O C I A T S P

T T 6 7 5 30 12

• C A S T E L L V Í S e r v e s .

Arlrr- 's Rius T a u « t 4

t r 6 7 4 12 41

rw A X O

• Q . C . I . C O N S U L T I N G

S a n : B o n a v e n t u r a , 8 En l l

3a

n 675 49 05

• M A P F R E r'<

T T 5 8 9 19 95

• N O G U E R A F R A N C I N O

F r . i n c f v M o r a q j s . 1-3

SANI CUGAT

GESTIÓ, SA

Ax,scssfir:iiiH-ir

AilniinisiniUu

ik' t'Í!K|llfS

(/ Sontiogo Rusinol, 3?.

Tek 67517 02 674 &6 69

ta. W 27 li

• A U T O - E S C O L A C A

S A S

Mar to re l l 4 7

« 6 7 4 14 9 7

fe •

• C O P I I M A T G E ; í . iT ) t : i a

J . 'K .H . - r «:,

TT 589 23 68

• C O P Y - G R A F I C ." r

M. iMs H

TT 675 36 53

TT 675 26 04

• G R A N J A S A N T D O

M I N G O v P e j s 2 5

. | R ' * . . Sant Cuy r f '

TT 6 7 4 13 2 5

• D O L C E T S A l tons S a n

20 t r 8 7 4 42 82

Rst '570001

« E L S A R C S , S A L Ó D E

T E p c " " "c r reb ianca 17-

• : « . •

• A U T O - R E C A M B I O S

V A L L È S C a r n de la C reu

fet T M C 1

• A U T O M Ò B I L S T M G

R e p a r a c i O A l f o r s S a l a ,

34-35

^ * 1SO0C'

• N I S S A N R O M A N Mar

torel l 41

TT675 45 79

• P À R Q U I N G T O R R E

B L A N C A Av Tcv-rebianca.

2 8 o i :a i ga -a tge

t r 589 24 81

• R E N A U L T - A C E R S A

~t a C e r d a n y o l a , 55

9 589 26 49

Instal·lacions

Reparacions

R. QUERAL "

CALEFACCIÓ

AIGUA

ELECTRICITAT

REGS AUTOMÀTICS

PERA JARDINS

Av. Coslelkrt, 73

Tel. 589 6125

Tel. mofa. 908 94 44 79

|WHIUIUV*UIIIMIHUL H

l3lfc;H. , '»|K|

• A I F A Ct ra C e r d a n y o l a

• 8

t r 6 7 4 43 04

Ffet -UDOCI

• C O L H O R A P g T o - r e

b lanca 12 ' 4

Ret B*"Xí'

• F O T O V Í D E O F . R .

R a m b l a de Ce l l e ' , 93

» 6 7 4 79 68

• F U S T E R I A E B E N I S T E

R I A L S C< C a m í d e ia

C r e u 14 . b a i x o s 1a S t .

• A N T O N I C A M P O S

F r i V i . i r v ; M o - a g a s . 21

TT 674 08 82

• M I L À R T O B E L L A San

t iago Rus ino i 49

TT 6 7 4 0 6 57

=*# 450001

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A San ta M a n a , 40

TT 589 02 71

' Pot 580001

• E N G L I S H C O N N E C -

T I O N E s c ó a d a n g l e s

S a n : D o m è n e c 7 '< 2a

-9- 13100C'

• S P R I N T I D I O M E S : :

F rancesc M o r a g a s 8

TT 589 22 64

• B A R - C A F E T E R I E S Don

Ba-, c Rosselló 2 t r 674 36 36

• B O K A T A S P lana Hosp-

tal ic, 3 7

W 589 19 72

• C E Y L A N O Cas t i l l e jos . 9

TT 589 64 55 Re» 59000'

• M E R M E L A D A E X P R É S

C Val ldore ix . 56 3«* rooo:

• C U G A R T CV T o r r e n t d e

a B o m b a , 14

TT 674 43 90

• G R U P V I B E L L E S

A R T S

Montser ra t 3 '

TT 6 7 5 20 01

• W A Y - I N C G r o n

TT 6 7 4 06 93 P ius

FM Ü00J

• C I C L E S

V. i l l do 'e i x . 41

TT 6 7 4 1 5 09

• V I N S N O E S A B a d a d a

S a n : Sever 4

: TT 589 19 83

CENTRE

AUTORITZAT

?E MÈTODE § RENEU 5 SEGARRA

> —. "O - tào\asdel

TtUTïHH

• P A P I O L - V E N D A I N E

T E J A C a n o v a s de i C a s t i

I lo 4

t ï 6 7 4 6 5 00

Wf f i í i éwn t i í 4 « n 1 • C L . D E N T A L B A N A -

R E S F r a n c e s c M o r a g a s ,

8 2n

Tr 6 7 4 18 77

• S Q U A S H S A N T C U

G A T

S a n : Jo rd ' i 3 i

TT 6 7 4 98 6 2

^ 1S5O0C'"

I ' I V I I I 1

u d ~ ^

EL' i « B L O C K C R o s s e i r . •

I Sant Cuga t

TT 589 53 48

' =c D X :

• C L A R A M U N T I N S T .

Y O G A

Riera - f - t v . • i -

t r 6 7 4 21 03

Rel rJ-X-:"

• E S P O R T S T E R R A N E U

i C< S a n ! An ton i 15 0 8 1 9 0

! S a n i C u g a l .

TT 6 7 4 62 02

a* 1X05

• G I M N À S O L I M P O Av

A:V. rs Sala ?9 B

I t r 675 37 07

• E S T A N C M O N E S T I R

Plaça Octa>, à '

TT 6 7 4 01 74

• M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó F O A P

c ' R ius I T a j l e t 27

t r 6 7 4 05 03 S a n i Cuga t

T*« 500CO01

• S U M I N I S T R O S V A L L

D O R E I X

M o s s è n Jac in t V e r d a g u e r

107

w 6 7 4 14 90

=er SQOO'

• I N S T I T U T D E B E L L E

S A R V B C Francesc M o

ragas 2h

Sant Cugar

TT 675 58 55

fet 'L-X)

Mercat Pere San 3 a r a d a 1 2 3

1 SERVEI GRATUÏT

; A DOMICILI

Tel. 589 44 81

•a 675 53 53

EL MAS X r.RIH'RKS

DIRECTES DE

?\I;ÉS

Tel. 675 16 37 servei a domicili

PasM>iií \ jlldureix, 150

• H I D R O F L O f l A«

Bi r . i - , .-i / a I d j r e i x

TT 6 7 4 75 9 8

• J O I E R I A A U G E T c.

S a n t a q .i P J S n o : , r u m

40

TT 6 7 4 58 54 Sant C u g a t

=ie' W:•*'.'

• J O I E R I A S P A D A c Bal -

m e s 39 1 ' dreta.

tt 589 55 49 Sant Cuga t

Re- XfXOr-

• J O I E R I A T O U S R b l a

R iba ta l iada , 2 4 C

TT 675 52 52 fet 5*000-

• S A N B E R - 5 A n s e l m Gla

t r 674 45 71 ^ t42C0C·

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M .

2 Major , 3 3 Qunl monest i r )

1T 6 7 4 01 74

Ret -53X101

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Val ldore ix . 6 7 A

« S 8 9 47 42

Re* 960001

• A T E U E R B L A U Av To

r reb lanca . 2.

v 589 19 31

°iei 'g'OOQi

• M A R C S V A L L È S C

Val lès , 23. Sant Cuga t .

t r 6 7 5 4 9 4 3

fet ;•30001

• M É S M A R C S C ' E r v i c

G r a n a d o s , 15. Sant Cugat

TT 589 1 4 2 9

=p :*<JOOI

I • S O L S O N A Rosse l ló 2

t r 589 32 89

fet 49O0C-

• G E R D - S A N T I V E R t

P , I I ; , I Pp 'p San . 9

TT 674 00 60

TAPISSERIA CORTINES EDREDONSI COORDINATS

Francesc Moiagos. 3

(Quotre Conlonsl

Tel. 674 38 92

• C A S A D E L E S C O R T I

N E S V i c l o r Be aa l'M '•

Rubí W 6 9 7 2CI 71

ê' 520001

• H Í P I C A S E V E R I N O Pg

,1 TT 674 11 40

• O R D I N A S O F T R D l a

:.:,,[- Mc r . i 9

TT 675 32 03

• V A L L E S T E C N O L Ò G I C

S A P laça Un ió , 3.

TT 589 33 OO

m '6c«oi

^fiè4«WffiiÍ«èl»l>fai8àÍB8MfflCT

• T A L L E D A R I C O M A

B a r r e s , 11 San ^ j q a l

TT 6 7 4 56 62

CASAJIANA (ÍAI.ERÍAS

SANT JORDI

Mobiliari

i Decoració.

Matalasseria

Articles per a

nens petits.

^Santiago Rusinol, 37

1 Tel. 589 22 32

1 Carrer Major, 6

Sent Cugat del Volés

• J O G U I N E S M A R G A

, a M d i a 44

TT 674 15 32

• C A M P M A N V Val ido 'B ix

Tt 6 7 4 14 82

ïe- I5Ï-X-

• A N N A F U S E T J O I E S C

Sa i ' - a r j : ^ j s i n c l 45 S a n i

C:.jgal

TT 589 50 72 569 50 12

, • J O I E R I A r/ re as c

Va l ·Oorex . 3.1

TT 6 7 4 9 9 4 0

Ret 30' t t : '

YCLRANITOS

N A T U R A L £ S

Tel. m 3S 98 l

Fax 5SS 24 53 |

Ctra. de T errassa. 9" HSI9I RUBÍ

• M A I L I N G V A L L È S . S L

S a n t D o r n e r e c 10 aa i

TT S89 23 71

Ps* 530001

• P A M O B E SL S o l 32

1r l a

TT 569 35 23 Re* '*5w:n

• V A L L È S N E T S a n ! Ra-

rr-or. A

TT 6 7 4 89 18

R"l 4-N. I

• C O N S T R U C C I O N E S

R e ' c n r í ^ ' e r r e s - N O

T I 674 63 08

Re- -."(•.*

• P R O M U S A A . T : i r ' «

blan a ; : 3

TT 589 17 32

• A S S U M P C I Ó W

. l i

TT 674 36 51

• R O S I T A P j Rubí

V a l d c r e i

TT 674 31 47

• F O R M A S F | -

1R A

TT 675 40 06

• P E R R U Q U E R I A A. S A

L I N A S C S a n ; j o r c l ?.':•

T T 6 7 4 89 15

• P R E S E N Z A M a r l o - o .

TT 589 4 6 51

REF0RMAS

INTEGRALES t)E LA VIVIENDA

BANO

COCINAS

PARQthTS

I MOyUKTAS,

CRRÀMK'A l

Pieûpuestus sui ciimproniiso

tel. 674 05 07

Sr. l'ernin

• T A T E R S S a r : A r l c r .

62

TT 675 55 06

mtsütx

Tota una tradició

PI. Octovià 5

ÏTel. 67410 47 / 589 27 02

Sont Cugat del Vallés

: i > w * ^ « v j ( »

• C O P E R S E

TT 674 62 39

Re' »CO0C'

• I N S T A L A C I O N E S Z A

M O R A M o s s è n C m l o v

daguer . 18 Va! ! oore y.

TT 569 26 36

-e- 5Í-XCI

• M A N T S E R V . S A A .

Ca ta l unya 18

TT 6 7 4 60 5 8

Rel KOX-'

• M E N J A R S P R E P A

R A T S T A S T A ' M

TT 589 2 9 29 589 35 35

Rel SÍOX-

• S U P E R M E R C A T V I

L A R Ó

TT 589 35 82

-e1 nfiny.-

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T R a m b l a mja:a la

rja, 34

TT 675 22 26 Re' ' >4 .XC '


C U G A T Al 'c ins Sa la , 2 :

TT 6 7 4 41 67

Rel 1S900C-

TAPISSERIA

• C A S T E L L V Í H O N D A

Rosseüo. 1 5

TT 589 32 11

Re* t?60X'

• M O T O T R À F I C A l l o r s

Sa la 2

TJ 674 07 73 Rel -240G01

o Al,..,•.!, - (-!,-. w Línies M I i B.T. Transformudors Enllumenat públic

i>!MÍe Ma;g, 2VLA'J ' -\

Te's. í"? y] HI 908SV795U·movUi F» 6~5 50 58 ' M sj i u;j jri . j ] ^

.-, ( , .»

• D A N V I L M O T O S . S L

Sabade l ' 32 B

TT 675 16 0 6

fet -àe-xet

• T A L L E R E L E C T R O -

S O L c So l n u m 19

t r 6 7 4 36 8 8 Sant Cugat

=? 3C200T:-

• T A L L E R M E C À N I C P.

C A N A L S C' Sant U c r e n ç

27 TT 6 7 4 63 62

flet -vxv.

• T A L L E R E S M E N A Pas

se iq Tn r ebla i a " "

TT 6 7 4 53 01

t L I N E A D I R E C T A E

P TT 589 0 3 74 fet ü > .

• L A B R A S E R I A P l a ç a

Pere Sac t- TT 589 52 4 0

• S O L N E T P

b lanca. 9.2

TT 674 41 49 fe' 76»; •


C U G A T Sant Anton i 1

TT 674 11 B2

Re' -íX'X'


C U G A T Sant iago P u s i n o i

35

TT 674 11 63 s=ri '«jjor.iOi

B FALGUERA - Tapisseria - Decoració

c/ Villa. I Local 2

Tel. 675 24 01

08190 Sant Cugat del Vallès

M/?Wi womutwiot coummm

NACIONALS HfílRNAfíON.ALS

Paquetería ur gent a tot líspanya

CUNICAVEMNARIA S A N T C U G A T

| c/VinyolesJO

í Td. 675 0512

Urgències: 4871331

• C A N S A L A D E R I A J U

L I A N A F rancesc M o r a g a s ,

26 TT 6 7 4 0 8 81

fet 4*001

• Cl D R . M U R I L L O , 1 1 .

Àt ic d u p l e x 2 0 0 nv' - 7 0

m" t e r r a s s a . 5 O o r m , 2

b a n y s + lavabo , sa lo men

jador , cu ina e q u i p a d a ar

m a r i s , c a l e l a c c i o , p à r -

q u i n g . z o n a c o m u n i l à ' i a

p isc ina .

45 000 .000 . -

•B 6 7 4 57 1 6 / F a x 8 7 4 5 7

54

l^gar) ftet NOÍOOOi

• P IS À T I C C/ AHons Sa

la, 4 hab. , 1 bany , 1 lava

b o a m b du txa . 4 0 m ' d e te

r r a s s a , 1 p l a ç a d e p à r -

q u i n g .

22 0 0 0 0 0 0 -

n 6 7 4 77 76

irrïnart)a,SA) Ret 160002

• P R O P C R E U R O J A ,

àt ic d u p l e x d ' u n s 100 rrr

a m b 3 t e r r a s s e s . 3 h a b . ,

tot exter ior , asso le l la t , moh

t ranqu i l · l a ( s e n s e v e ï n s a

sobr-e)

' 8 0 0 0 0OO-

TT (93) 6 7 4 67 15

icnCJesSaca] Ret FS i:'23006

• S O B R E À T I C en v e n d a

D o s dormi to r i s , amp l i m e n -

j a d o r - s a l ó , c u i n a , c a m b r a

d e b a n y , à m p l i e s t e r r a s

ses . Molt s o l : b e n onen ta t

15 0 0 0 . 0 0 0 -

Tf 6 7 4 7 2 54

FflcasG·rtmeiu Rei e=G 1O06O0C7

• U R B A N I T Z A C I Ó S a ' t

F r a n c e s c , c a n t o r e ' a se -

r i i r o v a , al davant h1 te un

jardí Dubhc, 3 hab * estudi

. 2 t ras ters D à r q u i n ç m o l

e s p a os .

70 TT", ca ie facc ic

34 >3O0 000 -

t r [931674 67 15 'Eiou9s Sacai fe1 c = i ] ' :

nvat d L

• S A N T C U G A T z o n a

G o l f , c / V e r g a r a , i n d i v i

d u a l . c a t a l o g a d a , de 7 0 0

rrv' d e t e r r e n y i 2 0 0 n-y"

cons t ru ï t s , 6 hab . g a ' a t g e

per u r pare l l de co txes .

50 0 0 0 000 . Tï 6 7 4 0 6 97

FmasSam Cigar ^ ^SC -0040001

• S A N T C U G A T Z o n a

Vmye t . a d o s s a d a , de 2 7 0

n r cons l r m é s jardí pr ivat

i comun i ta r i a m b o<scipa. 4

hab (2 són - s u i t e s - ) es

l u d i . 3 b a n y s , sa ló d e 4 0

rr- x e m e n e i a e le H a b de

s e r v e i i g a r a t g e p e r a 2

Cotxes

45 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 08 97

F fKas Sa-it Cugai; «et FSC ' iXWíW

• P E R A L A D A 3 p a n t e s

4 h a n 2 b a n y í a v a b o .

g ran es tud i (35 r r i , ter -as

sa d e 25 m ; . ga ra tge 3 cot•

xes i | a 'd i

16 .500 0 0 0 -

TT (972) 50 2 8 62

|f-icjes=«-xi Re' - T í ï '

• C A S A A D O S S A D A 240

m-. a p ' o p es tac ió , 2 pàr-

qu ings tot e r pe r ' ec le es

tat 43 COC- 0 0 0

TT 675 43 24

finques Pxa' fe1 ?P ".WX.'*

• C A B A N E S c a s a p e -

r e s l a u r a r 3 p l an tes , jardí

3 0 0 n ' pa l le - i q j a d ' e s

1 2 0 0 0 0 0 0

« { 9 7 2 ) 5 0 2 8 62

'Fnques Fafî fe' :~ i'yxi1

• L L A M P A 1 E S 2 p lan tes

res tau rada ' SC :n . xeme-

p f i a 3 g j : " i , ü j n i , te ipir- -

ga ra tge 1n : i f i ; i COC -

TT i 9 7 2 l 5 0 28 62

:;ir.^jfc= r'6--cij -?1 ^ F T O l -

• S I U R A N A 2 p a - i e s

r e s t a u r a d a , x e m e n e i e s

g ran ja rd te r r assa a i g j a

l lum t e i è l o r

29 50C 000 TTi972í 50 28 62

• V E N T A L L Ó 3 f ' a r -

• e s l a . i n - i d a a i g j a lli

te e t o r " 6 700 cior- -

TT ( 9 7 2 . 5 0 28 62

F-jueí Ferí.; fel - J " » . ; -

VICOMCA M

S O £>1

: ' ' yji'ei, J'VO* err

•133 n-2

• A T I C D U P L E X Z o n a

M e r c a t N o u 120 n r • 2 0

rr-' t e r r a s s a , 4 h a b , s a l ó

m e n j a d o r a m b x e m e n e i a ,

c u m a • 'O f f i ce - , 1 b a n y , 1

iavatx) , ca ie facc ic , m a r b r e ,

p a - q u e t . P V C i c l i m a l i t ,

pà^qu ing i t ras te r o p c o r a l

p rec iós . 22 .000 .000 . -

TT 6 7 5 3 3 55 / 589 26 43

K5A Gesho 'mnobfi a< ai Pe' fs»

tOOK»1'

6 7 4 7 3

TORXES EN VENDA Sant tugat-Vollòoteix, oi costat de I esteió FfCC ts-en1,5DG v tone 100 in2, menj. sala d'estar 3D r 2 CJTC, 4 rtt.. 'ÍX-IÍ, h de foc, orienTocic i vistes exce ,ier.ls SontCuaat-rolabieix. Zona Pcrsseíg Rub.. we": 1J rr 2. ' tm?; 300 ml, menjadot, salo d'esto ajiiMtÍKe 3 do-rrroris i í r , estudi, coleftKoa, IMPfCABli. Soní Cugd-Mdoceix, zora Mos Rotg, OPORTUNITAT íene-j' í:: n2, torre 90 m2 (omplobles), men|odo', salc ['esti siir;,: bot., bony, (íletoctió, traster. piscina oms depurocorc Sant Cugat, vm c/ Groraien, torre adossa» ;:rt: rí mefljrjdoKuino 30 ni2, solo d'esta- 50 rr2.4 ia-nita-

2 bonys, 1 servei, [èforció, hob pion>c, mste'. i:'d ptscíno. Sent Cugot-Vntkíoreix, zona Ramblo tacçoei te-en1, torre 230 tn2, menjorJor salc d'esta <0m!, :iiin(relke eouipado 3 dormitoris dobles, estudi 35 tr i , 2 bonys, senei, aéui, loi de foc. Sont (uorrrttos loner terreny 900 mi, tone 'G -rï, -neiioíDi sot d'estar, cuina eqwpooa, 3 hob., bany i tos* Sant Cugat-Zona el Colomer, tone adessaoc 300 rr? mer.iodo- sa: d'estor, cu«H)ffi(e, 5 bob., í l suitel, salo d esw. 3 K-/S, ser,; estudi amb solònum, armaris encastots amb mteiers jjoiatje 3 cotxes, sotaeig, traster, sistema de tele-sepetot i caixa 'orta Sant [ugorZona c/ Orquídia, caso de disseny, terreny 600 m2, totte 300 tn2, menjodor sala d'estar 50 m2,5 dornirtorrs (1 suite), MiHMffice, 2 bonys, servei, calefacció, oorotoe 3 cotxes; srfeç Sant CugcrfVtjlcJcrax, zora R. fscayolo, terreny 1405 m?, toee 295 m2 en una solo plonto, rnenjodor 16 m2 i snb d'estar 5C m2, cumooffke 15 in2, t rjrjrrrítoris dobles, 2 banys, dos trasters, celler rebost, goles, cctíocció, porquel, porpe 32 m2, jiscino omb depuradora

PtSOSENVENM Zono Metall ferrebbnco, 84 m2, menjado', seb d'esw ana porquel, oite condkiorKit, 2 dormitons, CLrino-o -ce. Ma; canjít, armaris encastots, púrquing, 1150C.0GO Zono rfetctíTorteblarKC, 123 rr2, merjador soia i esta' 30 rr2 ée condicionat, 3 hab. ; M suite), cjitKhfte, i bcris caleticH o ges, otmoris encastots, pòrqui-ig. 23 V

APMDUUNTS EN VENDA WmSK 135 m2. (faicàt-soic d'esta 58 y ,2 , :« omericono ? m2,2 hob. dobles, estudi, bany, cafecia, pre-irtsrol.lrxió íóf òe foc.

SANI C I M f 10KStL I OC m2 Ce Bitli, neiiodor sob d es»o' cuino, 2 dormitons, bany, Bar de foc. Z D.

TERRENYS EN VENDA

SANT WZONA U BONANOV». So*r Í00 rr!. excei.trt orkarhxió SANT CUGAMA FLORESTA Solor 7SOm2. onentooc sui!, n<i „ pvfíJ Iftfjt Q

SANI'CUGA"Solar629m2a 1.000TÏso-ida4 taisw ° Wdrero.FACIUTAISOtfíSGAMfN7 1

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 20 de gener de 1995 CLASSIFICATS 21

t M

n

• LOCAL 170 m\ tí Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. Preu: 25.000.000 Pta o 160.000 Pta/mes. « 6 7 5 4324 (FflquMRoca).RrfFH 10060006

• ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1.700.000.-W 674 77 76 (kwwta.SAj M 160010

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1 -2 ctormrtoris, menjador-saió amb cuina a m e r i c a n a , cambra de bany complet i terrassa. Preu venda: a partir de 8.400.000 Pta. s 674 72 54 (FfxwGfW·to). Rtf FG 10O8OOOE

• P I S BO m1, nou a estre

nar, 3 h a b . , 2 b a n y s , tot

ex ter ior , p à r q u i n g opc io

nal.

1 4 . 5 0 0 . 0 0 0 -

W 6 7 5 4 3 2 4

IFinquw Roa). FM FH1006X12

• PIS DE 3 dormitoris amb armaris de paret, menjador-saló, cuina, safareig, cambra de bany complet Exterior Plaça de pàrquing Inclosa. Junt àrea cultural. 13.650.000.-•B 674 72 54 (Fncttt Giromfc) FW. FG10080008

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 m*. acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000-0 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 (SOT). fM. $ 10000001

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m1 + 80 m1 jardi, 3 dorm., 2 banys, 2 parquings i traster. Nou a estrenar. 26.600.000.-W 675 43 24 (Finquas Roca) FWFR 10060013

• S A N T C U G A T pis de 3

h a b . , b a n y s , c u i n a , sa ló

m e n j a d o r , ba lcó , a s c e n

sor. exterior i assolellat.

1 2 . 7 0 0 . 0 0 0 -

9 5 8 0 86 69 « 5 8 0 96 54 fofcPsoCwaryoia) Rrf FPC 990002

• S A N T C U G A T pis maco

a carretera de Cerdanyola ,

a m b 8 5 m' , 4 hab., bany.

saló, menjador, cuina, bal

có i ascensor.

11 8 0 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 0 6 6 6 9 / 5 8 0 98 54

iFoto Pso Cttftnyota) flet.FPÇ 990001

• S A N T C U G A T pis maco

de 9 0 nV i 3 hab. , 2 banys

comple ts , saló men jador ,

cuina «off tce- , 2 balcons,

a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , tot

exter ior , p à r q u i n g opcio

nal, assolellat.

1 4 . 8 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 0 86 69 /580 98 54 (Fob Ptso CwMryott). W FPC 990003

• S A N T C U G A T prec iós

pis al C/ Alfons Sa la , a m b

3 hab . 110 m ! , bany com

plet reformat, lavabo, saló

menjador de 3 5 m ! , cuina

equipada , ter rassa de 2 5

m ' , ascensor , ca le facc ió .

exterior, finestres d'alumini

i portes d'ember

19 0 0 0 . 0 0 0 -

V 5 8 0 66 69 / 5 8 0 9 8 54

(Foto PsoC8raanyc«i|.FW. FPC 990004

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m1 i 4 hab. a l'Av. AHons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini 26.500.000-t r 580 86 69 / 580 98 54 (FaoPttcCefdgy*). W FPC99O0OS

• SANT CUGAT Psg. Ca-novas. pis de 4 hab. (3 dob les) , 120 m', 2 banys, cuina "Office-, balcó, en-tresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000.-« 580 86 69 / 580 98 54 (Foc F%)C9rdwygli|W. FPC 990006

• C/ C A N O V A S CASTI L L O , 2 . Oportunitat. t 3 0 m*. 4 dorm.. 2 banys, saló menjador, cuina, calefacció, pàrquing, pintat 21.000.000-n 674 57 16 / Fax 674 57 54 (hogw).W.INO 20002

• C/ DOCTOR MURILLO 130 nV, 4 hab.. 2 banys, saló menjador, 35 m', cuina «office-, 2 places de parqutng. Zona comunitària amb jardi i piscina. Exterior. 28.500.000.-« 674 57 04 / 675 43 02 ItmdMal FW 110070005

• C/ F R A N C E S C M O R A *

G A S , 4 6 . Oportuni ta t 8 5

m3, 4 dorm., bany, lavabo.

saló menjador, cuina, refri

geració, caielacctó, terras

sa, pàrquing.

1 7 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 674 57 18 I Fax 674 57 54 itrogr) FW INO 20003

• C/ RIUS I TAULET 160 m!. 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing 27.500.000-•Q 674 57 04 / 675 43 02 ilmòesaj net I1WTO004

• C/ SANT TOMÀS. 94 rrr7, 3 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95. 15.200.000.-« 6 7 4 57 1 6 / F a x 674 57 54 |hCQW).ftt HO 20004

• C/ SANTIAGO RUSI-NOL 110 m*. 4 hab., 1 bany. 1 lavabo, sakS-men-jador, cuina -office» nova. terrassa, plaça de pàrquing. 24 150.000-V 674 57 04 / 675 43 02 {krclMa).MIl00700«

• MOLT A PROP estació Sant Cugat, 3 hab., terrassa de 12 m' , gairebé tot exterior, asaoleftat. 15.000.000.-•B (99) 674 6 7 1 5 (fimu»S»£»J.M.FS10120006

• MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat, 5è pis. 4 hab., vista molt maca, balcó arnpll, 1 bany + 1 lavabo. Sol de tarda. 15.000.000-9 ( 9 3 ) 6 7 4 67 15 (FiquwSKatW. FS 10120004

• P IS 110 m1. 4 hab. , 2 banys, parquet, armaris, pàrquing, ari. exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000 0 0 0 - 9 675 43 24 i r w ^ f t e a i ^ t f f l 10080011

• PIS DE 120 m', 4 dormitoris, 2 banys, moft bona vista, pàrquing. 22.000.000.-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 (Swtj FW S10000002

PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cuina, bany complet, lavabo, calefacció. Molt de sol, amb vistes a Col·lserola. 20 000 000 - W 674 72 64 (FncM Qwrla). M. FG10060011

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina «office-, 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garatge 2 cotxes, traster. Jardí part. 200 m?. Zona comunitària amb jardí i piscina. 45.000.000.-9 674 72 54 fFreaGronehj FW. FG 10080012

• P I S O S O C A S I Ó Zona Monestir, 75 m1. menjador 2 0 m'. cuina. 3 hab . , 1 bany, safareig, terrassa 4 m \ ascensor, sol tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000.-9 «75 33 55 i 589 26 43 (K5A Gesl>d ImmatíiUanai Ref. KSA 10050012

• PLANTA BAIXA amb jardi a zona residencial. 4 dormitoris, 2 banys, cuina. totalment renovat, piscina. pàrquing. 38.000.000.-9 6 7 4 1 2 04 /67411 81 ISOTI), W 510000003

Í4 CASAS

JOSEP M. CASAS EROLES P I S O S - T O R R E S ^ - O C A L S - T E R B E N Y S

PIS d» 110 m', iv. Alfons Sala, 9. <r 4a. 3 hab. menjador sala

d'estar amb llar de toc, 1 bany, 1 lavabo. Lloguer 90 000 Pta +

comuneat

PIS de 70 mJ passeig Torreblanca. 35. 4t 2a. 3 hab.. menjador.

cuina, bany i terrassa. Lloguer 50.000 Pta * comunitat.

TORRE amb jarrjl. C Montblanc 34 de Mlnsol·Mas Janer. 3 nab.

menjador amb lar de toc. 1 bany. cuita. Renda al mes BO.0O0 Pta.

FINCA de loguer. 7 hab, 3 banys, menjador, sata d'estar amb Har

de toc. piscina, frontó f molt de jardi. Lloguer 350 000 Pla/mes

• Av. Catalunya. 9, 3r. 2a. Pis de ftogutr. 3 hab.. menjador sala

d'estar, cuina. bany. rebost. Lloguer: 65.000 Pta + 2.000 comuni

tat.

• TORRE. 7 hab., 2 b.. menjador, sala d'estar, cuina, tardi. Lloguer

250.000 Pta/mes. Alcalde Ramon Escayok (Valldoreix)

• a BALMES. 29. Pis de noguer, 3 hab., menjador, cuina I bany

50.000 Pta/mes.

• RAMBLA DEL CELLER. 15. Àtic dúplex. Renda 90 000 Pla •

5.000 comunitat. 2 hab, 1 bany. 1 menjador, 1 cuina, plaça de

garatge.

• LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT. O MWA.19. 80 rrí Renda:

80.000 Pta.

• LOCAL C/CASTILLEJOS, 15 • 80 m1. Renda: 75.000 Pta

< PLACES aparcament a garatge c/ VWcte, per t * motos Lloguer

mensual per placa: 4 000 Pta.

•PLAÇAOEPÀRQUING C/Vinolas. 15.000Pta/mes.

• FINCA EN VENDA C/ Alps. 79. De 90.000.000 Pta

• TORRE EN VENDA. Ctra de la Flores». Amb jardi. 20 000 000

Pta

• LOCAL EN VENDA, a Sant Cugat C/ Rius i Taukt 220 nf 25 m

detaçanaJSmiH.

• PLACA DE PÀRQUING. en venda. 2.5OO.0OO Pta.

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

A V . A L F O N S S A L A , 2 2 Bxs. 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . 1 2

SANT C U G A T DEL VALLÈS 674 15 66 - 674 10 54

• PROP ESTACIÓ SANT CUGAT 4 hab.. 2 banys. calefacció, plaça pàrquing. assolellat, exterior. 28.000.000.-» (93) $74 «7 15 IHngueeSacajnelFSIOlíinS

• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Rs petit. 3 hab., motí tranquil. assolellat, cler. 6.300.000.-« (93 )674 8715 (Finques San) Rei FS 10120002

• PROP MERCAT NOU (Pg. Torreblanca / Vallès). seminou, 3 hab., 1 bany. plaça pàrquing, exterior. 13650.000.-•B (93) 674 67 15 iFnquftsSacal FW. FS 10120007

• R U B f Av. L 'Estatul , 7 5

m', 3 hab.. mott de sol.

7 250.000- B 699 65 46 Itaaa} M I30O7

• RUBl Av. Estatut, Ed. nou, 85 rrr\ 3 hab.. bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entrada 3.000 000 Pla. Resta hipoteca tt 5*8 40 17/568 54 99 ffnw.v·ttml) W P/U16

• RUBÍ d Casp, Per estrenar. Dúplex de 118 i 135rrf. D e 4 a 5 h a b . 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció. Gas. Pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous. 14.200.000-w 588 40 1 7 : 5 8 8 54 99 (Final VeUrnll. M FV 200X0

• RUBÍ ü Duran i Bas. 90 m1. 4 hab.. cambra bany completa, sol de matins. menjador 24 m', places de pàrquing opcionals. 10.500.000 « 6 9 9 65 48 Hríusa! W I5tnx

A RUBl • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS * 2 BANYS «TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA «CALEFACCIÓ GAS «CUINA EQUIPADA «ACABATS DE QUALITAT * I A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS

EN EL PREU

DE 80 A 90 m2

ÚTILS

rWftNOVÍ*

possmu.n \i DIMIRIS

/ J /C,.\ ro.xs riwiH i

INFORMACIÓ I VENDA: _ Passeig Francesc Macià, 80

A l Tel. 588 13 24 Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

íiimsn INTERCONSULTINMOBIUARIA, S.A. EDIFICI B.ARCELONA (C/ Bacelona cait Lleida)

PREUS: 2 H, 8.300,000 3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

l n m

f

I

tr KM Servicios de gestión inmobiliarja

• K-M. RUBl, torre zona Els Avets, seminova 140 m2 de vivenda, 4 hab, 1 bany, 1 lavabo, jardí de 395 irï. Ocasió 25.500.000 Pta. Ref. 1/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ, zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge i 2.000 m! de terreny, el restaurant té una capacitat de 150 persones, l'habitatge té 160 nf, 7 habitacions. Ocasió per a família i negocis. 37.500.000 Pta. Ref. 2/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 m2, més un local de 80 m2, situada entre Mirasol i Rubí, sol tot el dia.Ocasió 24.500.000 Pta. Rel. 3/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Tone zona Sant Muç, casa de 280 m!, 5 habitacions més estudi, sol i vista panoràmica, jardí de 1.650 ma, urgeix vendre, només 27.000.000 Pta. Ref. 4/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBl. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa de 120 m1 amb instal·lacions, l'habitatge té 120 rtí amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 m2. Ocasió única, només 42.000.000 Pta. Ref. 5/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 m! de terreny 600 nf de bosc i 1000 m2 de zona edificable, la casa té 3 habitacions, 1 bany, acabats de primera qualitat, com nou. Urgeix vendre, només 14.000.000 Pta. Ref. 6/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Tone en centre urbà, 200 m2 edificats, jardí 50 nf, 2 habitacions, 1 bany, llesta per entrar-hi a viure. Ocasió, 22.000.000 Pta. Ref. 7/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre amb 128 m2 de habitatge, 3 habitacions, 1 bany, sol i entorn excel·lent. Urgeix vendre. Preu: 12.600.000 Pta. Ref. 9/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 m2 amb projecte per ampliar 80 m! més d'habitatge, jardí de 40 nf. Oportunitat única, només 12.700.000 Pta. Ref. 10/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardí 200 m2, casa de 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, situació i entorn molt bo. Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Pta. Ref. 17/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç, superfície 1000 nf, alt i assolellat i amb vistes. Oportunitat, saldo 3.500.000 Pta. Ref. 1/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park, superfície 900 nf, amb instal·lació feta d'aigua i llum. Ocasió 3.800.000 Pta. Ref. R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir, superfície 700 nf, amb caseta de 70 nf, 2 habitacions, zona urbanitzada amb tots els serveis. Ocasió només 9.500.000 Pta. Ref. 8/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir a l'Av. Principal, superfície de 628 nf, 19 m. façana, zona urbanitzada amb tots els serveis. Preu immillorable només 4.500.000 Pta. Ref. 9/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona alta i assolellada per edificar 6 cases, total 6.000 nf. Ocasió només 12.000.000 Pta. Ref. 14/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo, 80 rrí, pis aít i assotelíat, 3 riabitacions, 1 bany, safareig, entorn bo. Preu 8.000.000 Pta. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona mercat, entorn excel·lent, 73 nf, 3 habitacions, assolellat. Preu: 9.000.000 Pta. Ref. 14/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex per estrenar, 185 nf, 130 m2 útils, 50 nf de terrasses, 4 habitacions, 2 banys, saló de 35 nf, acabats de luxe, pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Pta. Ref. 1/D. Tel. 588 23 62. • K4H. RUBÍ. Pis dúplex, per estrenar, 150 nf edificats, 115 nf útils, 4 habitacions, 2 banys, saló 35 nf, alt i assolellat. Oportunitat 20.800.000 Pta. Ref. 3/D. Tel. 388 23 62.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 nf de casa, 3 habitacions, 1 bany per rehabilitar. Possibilitat ampliació; jardí 500 nf. Ocasió, només: 12.000.000 Pta. Ref. 15/0005. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 nf, casa de 90 nf, 3 habitacions, 1 bany; per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Pta. Ref. 15/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Toro a la zona de les Planes de VaJlvidrera, 1106 nf de terreny, casa de 60 nf, zona alta i assolellada. Oportunitat, 11.000.000 Pta. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; solar de 838 nf, 200 nf de casa, 126 nf útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió: 11.000.000 Pta. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Toro a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 nf, 90 nf de casa, 3 hab, possibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Pta. Ref. 25/1001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 496 m!, casa de 205 m!, útils 85 m2, resta ampliació; zona tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Pta. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT, Torre a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 m!, casa de 96 m2,3 hab., 1 bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Pta. Ref. 25/1003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 600 m2, casa de 130 m2 en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només 21.000.000 Pta. Ref. 25/1004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 nf de jardi, casa de 150 nf, 4 habitacions, zona alt estànding, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Pta. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona alada, jardí de 600 m2, casa de 60 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Pta. Ref. 25/1013. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Jardí de 200 m2, casa 80 nf, 3 habitacions, 1 bany en una sola planta, zona col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Pta. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 968 m2, casa de 180 nf edif. útils 125 nf, 5 habitacions, 1 banys, 1 lavabo; per rehabilitar. Torre d'estil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí 760 nf, casa 60 rtf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Valldoreix. Jardí 447 nf, casa 56 nf, 3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat d'ampliació. Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Pta. Ref. 25/1026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Valldoreix. Jardí 2130 nf, casa de 96 nf, 4 habitacions, 1 bany, zona tranquil·la a la vora club de tennis. Vistes i sol tot el dia. Ref. 1030. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona estació, jardí de 785 rrf, casa de 85 nf, 4 habitacions, 1 banys, per reformar. Preu: 25.000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 m2, casa de 135 nf, 4 habitacions, 1 bany i 1 lavabo. Preu: 28.000.000 Pta. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a la vora dels col·legis i de l'estació; jardí de 850 nf, casa de 140 m2, útils 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, per reformar. Preu: 34.000.000 pta. Ref. 35/2004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 nf, casa de 180 nf per rehabilitar, possibilitat d'edificar una casa més; ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.000.000 Pta. Ref. 35/2023 Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 1.000 nf, casa de 100 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat d'ampliació. Preu: 33.600.000 Pta. Ref. 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 800 nf, casa de 225 nf, útils 110 nf, per refoman zona estació i comercial. Preu: 40.000.000 pta. Ref. 45/3001. Tel. 589 20 84.

Oficina Valldoreix: c/ Muntanya, 2 - tel. 589 20 84 - ST. CUGAT

Oficina Rubí: c/ Rafael Casanovas, 19 - Tel. 588 23 62 - RUBÍ

CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres 20 de Ltener de IW5

LOCAL COMERCIAL Planta baixa de 105 m Acers directe pel carrer

l'e re Serra. 30 (Davant Escola d'Arquitectura)

dues places de pàrquintí

Adequat per a: OFICINES-BOTIGA EMPRESA SERVEIS Facilitat d 'aparcament

Tel. 674 28 51

• S O L A R P S > - Í

tu i

E J I i f

t Q tO- I K)

TT 675 43 24

• B E L L A T E R R A

j • T O R R E A D O S S A D A A

R ^ B Í ; ••' e s t r e r a r , 2 2 ^ n

• ; : :4 Jt ; ] a r3 i 4 nab 2

l·.-.iys 3 p laces de gara t -

•jí- f i is:í?' ia inter ior de rou-

•• i p - te - ro - ae PVC a m b

: ó ~ 4 n 7 6

• • ' , •- »6t_l 50004

* C G R A N O L L E R S .

: -.? n :a a m b a s í e n S '

/ i ' rr , , a r r j i p r i - V .

» C L A S P A L M A S 4

TT b 4 5"* 16

fa 4 5 54

\ C L·LEANO A t A N Í

rr 699 65 48

TT 6 7 4 77 76

• T O R R E A D O S S A D A

C A N T O N E R A r o l c entr i -

-,: ., - t [''S, | . M . . . i - u f l l t a -

• :! - • • " :' h a n y s , t c -

I •• lü- i .• i . • de f - iaqumes

! . • • i 2 g laces de

TT 674 77 76 -è KíCJ

• T O R R E I N D I V I D U A L

' - • ' i â de s s r

• •[ i d e s n i v e l l s

• ' ' : : H- . un Dà ry

:• à"\A A • f r i v e

• !!.•• , n;iD anb e s • '-e parc t, a la

; , •. ' -ir c e n ü e

• A V A L F O N S S A L A

R e n d a '40 J00 Pta J narj

1 bany . ' sa lü 1 • u ' i a . l

: r a s i e ' ! T T 6 7 4 15 66

' C i S ò j ^ ' C • «>•'.••

• C A L F O N S S A L A ' " 0

m •! '• r; - Í M - I V Ï s a c

nv- i ' i i ] r . ü r->' cL-ma \ l e -

r-.(s-,i Mob la t .

'."-..' OÜO.'nes.-

TT 6 7 4 5 7 0 4 ,' 6 7 5 4 3 0 2

roesa, Pet I -C0~XC7

• C/ P O Z O S , 10 , 3r 2a [a

ta v o r a e s t a a c i R e n o ^

50 0 0 0 P la - r r r t i ! !

bab. , i bany , a l

na TT 674 15 66

• C A S A A D O S S A D A

La D l a n , 14C r * h

2 b a n y s , l a - . a b al

~ i e n | a d o r , C( T I

• j u , c e - g e l ' l s -

- rassa ' O n - [

18 -rr • p laça be r. j

170'DOO.'Ties

TT 674 57 0 4 6 7 5 4 1 0 2

-desa -s' ' X

• P. D E L A C R U 7

2a 4 hab.. i me i j

>a 1 b a n y a a t

[ .ii.;<i r a r q u n:j R~ 1

AS 0 0 0 p t a TT 674 15 66

ARUBI PISOS i DÚPIÍXS EN VENDA «NOVETAT»

*AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

3 , 'nc-voi?r< ;1

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

cuina equipada, portes blindades, grans

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 m i fins a 257 m

construïts. GARATGE OPCIONAL.

INFORMACIÓ: riNCAS VALLHONRAT

l \ t^. ' ig l-'ranccsc Macià. NO Tel. ïSS S4 W T.ib.i.ihlus i IVMIUM Rl 'BÍ

AT

: I . I • í " i i

-rr c,88 40 i 7

• R U B Í . 1

• • " • • ' • ' -

TT S88 40 t '

• « U B I •

i M I

•T Ml 65 48

• R U B Í ;

,1 l - ' i

Tt >:^9 6b 4(3

• R U B Í ;.. v.

, !• A

TT 6 9 9 65 48

• R U B Í

i d i an t ,

f . l i t . i u X )

TT 6 9 9 65 48

1 , : • • • '

588 54 99

' " • ; : : ' ' ; • : .

'188 54 99

•;'- { J •

'.-.,• .

r j t - . 1 - F'„u

, , - r , , l,

T , . . , , - :

TT 588 40 1 .' S88 54 19

• R U B Í . • '

TT 588 40 17 588 54 99

• Z O N A i Al» in?. S - i i i de

:•;••; - ; ; , . ' : . ; r

r r 6 74 08 97

* Z O N A M E R C A T N O U

..... , ,| !,.. v '

rr ^75 ?3 b5 589 26 43

• Z O N A M O N E S T I R

•i m e n . a a o · , : J r a t a r

-i ,- l . . • * - v , . - t j '

TT 675 33 55 589 26 43

• Z O N A P E A T O N A L

; : . J l .: , s r ; i k

14 .liK) 0O0

TT 675 33 55 589 26 43

* • > * • i a i K n T : D i a " a '

- h 4 5 16

b 4 5^ 54

• S A N T A E N G R A l f

C

1

1

TT &^4 16

> 5 ^ 3 4

• M I R A S O L

I i

Tt h 4 b L4 b 5 4J

• N O ^ A ^ R ü M

]

[•

1

r

•X 6 ' 5 33 55 589 *~ 4

• S A N T C U G A T / m > i

H

1

•

„

•

-,T

•

„

• • • " i ; i t r u que es

- - i . A m e s te

i •er.·ei

: : . TT 674 0 8 9 7

. , J ' - t - ^ i w : c :

G R R E I N D I V I D U A L

'•'• i i ms ta ae sal-"'

• • • •• 11 ns 24 TT . C J -

•'• --• 4 h a b u n a

• • — \ i d i , 3 bL i r ys

Ci -,'dtge per a 6

> \>.-' Anne« d'al J

• b a r c v id-e

-• : cues ae "nen

, •-.: :m 97

. E- - Ï . 1XJX--

• t : . - r i £ S Z m . t

•í.i = s a c a car--

" • ga ra tge 2

• i i s n l a ! t ras -1 -'.ir en d o s n •

: i.- ' 0 * f ! c e - ' . 1

' . . ' i ; . 3 h a b (1

" . l uu t . j a rd i p n -

• a l e ' a c c i o

1 - V i 589 26 43

NEIX

T m

Je 1

a b

h ï 6

u E

• P IS •)(? 2 d r r

-J.ir çL-r-d t d v

;e>-rH5sa. P s r r r t . k t

•usa! 55.0OC r r r s

TT 674 72 54

Fif-iaE G-c-ietlai nt

• P I S d e 3 i

men jado r - sa lo i

b a n y c o m p i e

r e f o r m a t C O T

cen l re de S a r t it

guer al rr.es b^ U F

TT 6 7 4 72 54

• P I S d e : 3 T

m e r j a o o ' - s a c r

t a r e i g . c a m b r a ) H t

: .ample t Ente or M

; : P 4 a n y s

Plaça de p à r q j r

Junt nou merca t t -

'L ra

80 OOO·'mes TT 674 72 54

» S A N T C U G A T

TJ b 4 08 97

• s A N T C U G A T

• ANT T U G A T

• C I T R O E N A v 11 T P F

•IM a5C OCC -TT 589 09 91 •-iii-..:- -, : R?t F i::ü;X«"í

• F IAT Trpc -Gv, A A , B-

.". T T 6 7 4 15 03

••:?..• ' . ' - . N ^ I ' * --• ^yp- íc -x :

F I A T '..-r;i 4f.5 B -1600 -

. l , ; I . : ' - . / TT 6 7 4 0 9 10 : : • M • ': ' t>y i

• FIAT .-i . h t o IE, B-

TT 599 09 91

• F O R D E s c . - ' X R 3 , B-

KV TT 674 15 03 '•-•..:--- ' . ' - . ( . r ^ j , . . . ^ | p - : ; oo í

• F O R D F ies ta 1 1, Q - I S

- M a T

*"» n 568 55 35

450.00G.-TT 589 09 91 iâcai Ï ;• Pet F iXiO:

• O P E L K a d e t : ,

b lanc. B-JZ

6 0 0 0 0 0 -

Tf 588 55 35

Aoi·xarital •"-e' .'• ' i . ' X»

• O P E L V e c a i

B-MN.

TT 675 32 57 lAjtc Esieban. Pat AE '0

1 • P A S S A T v a

A A. B-MG. i TT 674 68 50

: • R E N A U L T ". ••. 'iH-'

J -; ;;,-, j 7T 675 32 57

• R E N A U L T ; : i i • • .• .-,

.•t-t - - ' I , L Í -OU

'•:z. M'I i TT 5 8 6 5 5 3 5

• 5 E A T '•

• S E A T I M / , - ie i : '

r-i J>. :.":': .:;":'

•CT 588 55 35

! • SEAT .:•/;( ' ' -.•" TT 675 32 57

VENDES

.- TT fa 4 1 8 9

. l·i •VOM

R U B Í O . iD le . pe es t re • Z O N A R E S I D E N C I A L TT 6 7 4 08 97

.. , . . , .-., , 1 . 1 , . t ,. . , , "- , . , ' ' 10 rr' s a l c a m b e r ^ 0

l"::::*;™ ;:!,." ;"'^.vs"°pà g ·SÍNTCIJGS ' • 'aste ' . jaletacció. | i r

» Z O N A M O N E S T I R o e R i r

• P L A D E L V I N E T

m , 4 h a b I I t, J l '

b a n y s sa io m e n i d

m-, cu ina " C " e q-i t-

l e r r a s s a 3 0 m p i s

de p à ' q o i n g i u r - i J

n t a n a a m b p s e n i

' 75.0O0' 'mes

TT 6 7 4 57 04 675 43 02

• R B L A R I B A T A L L A D A

6 m 2 t e r ' a s s e s -

2 banys i p iaça par

l g c a l e t a c c o a s s u p

al ex teno r jardí + p s e m a

o un i tans

50 000/mes TT (93) 674 67 15

«juesSacat W H manco*-

TT bT4 15 66

• T O R R E DE L L C G ' J E R

Miris . i qoi la n . i i TT 674 72 54

• A L F A R..T f-

TT 589 09 91

• A L F A R i r - ' i

- i Sna-k B IU

TT675 32 57

• A U D I * ' \ B if.

TT 6 7 4 68 50

1 • C I T R O E N AX

TT 675 ^ 2 57

• G O L F P

TT 674 68 50

• L A D A ' J a n N L r l ( TT 589 09 91

i H F »

' • L A N C I A *~e HF

I y - t

-< HH TT 589 09 91

* i e K

• L A N C I A P , T

3 AK 75G 00C

TT 589 09 91

• L A N C I A Y-10

B-HD. 3 2 5 0 0 0 -

TT 589 09 91 , : 'Là^' s I Rei f -X : i>XÍ

• OPELCorsí-. B-IS 475 000-TT 589 09 91 'Eiacai s I ^9' F1: •j2,X*: 1

• O P E L Co rsa GSI B-LK

TT 6 7 4 6 8 50

AJ'C Conaica ael'i'j 'es : e l ACv

'CWOXn

1 ) M «

• P E U G E O T J - j - :

« A B JT

TT 6 7 4 15 03

j P F J » t M FU.lt -

• P E U G E O T i »

H W TT 6 7 4 15 03

P • » I» i £

• P E U G E O T ^

B H > TT 674 5 03

• R E N A U L T 11 ü

i L T T 6 7 4 15 03

Fejoe- W P-uí< c *

• R E N A U L T 1 T C E

I t l a n B LX

t:EC (-OC tt 588 55 35

• R E N A U L T 2 ' 2 0 a A

B-IJ TT 6 7 4 68 50

• R E N A U L T 2 ' ' ' " : .

b lau , B - X

6 5 0 (XX) -

TT 588 55 35

lAj-xéfiiíl ~-ï ï 'L 'J : : -X4

• R E N A U L T ': G~ u.r'.;;_.

negre . B-HT

2 5 0 . 0 0 0 -

TT 588 55 35

i»j»ceraai: Ret A ';T.«X»0B

• S U Z U M

z? fa 4 9

, • F O R D : ••'..•>•

j l - ï , — Í J 7 4 15 03

| « N I S S A N •.:•-.• i

j -n-675 32 57

• N I S S A N V.n . - • - | - '

-i P-~H !•• M S

TT 675 32 57

• R E N A U L T < •:

i M; I.»I..I. TT 589 Gy 9t

TT 588 40 17 TT 588 54 99

TT 6 9 9 65 4

• RUBÍ !::•:

,.'•". iXK.1 JüO -TT 675 33 55 589 26 43

» Z O N A T R A N Q U I L L A

*;:•€ i r * '6C m \í \

.•al. sa lo m e n j a d o -

l h a D , 2 b a n v s c

:\o. a i r e c c n c i T i :

. m g . l í te r

r 699 65 48 26 000 000 • • v.'. : TT 675 33 55 589 26 43

» R U B Í p i : , i • M a r q a r d a I "•"" ^

•i na t - ( ( [ • a ii - '

, , , , , ,;,,., r . - , , T , t »i s ie « Z O N A U R B A N I T Z A C I Ó

• S A N T C U G A T '• A L ;

D O R E l í '

T: 588 40 1 7 TT 588 54 99

te naD s

t j

1 l a M X , TT 6 7 4 08 97

LLOGUERS • PIS DE L L O G U E R des

i al m e s da -

mbé to r res

i e n c a r a

a res

ments , to-a s de par-

04 6 7 4 11 81

TT 588 40 17 588 54 99 M ^ j d s ta

, . ? . : r j - « ' . . W ' S n 6 7 4 57 04 6 7 5 4 3 0 2

frx»sa e X • R U B Í pis r-OL de 74 m

• -i A : E s r a n . t 1 3 2 2 . • S A N T C U G A T

• i l I i r y - a ï r a m j u . p J e t a d e V a l

• j , i|..., | . ,^ vent í , H * super i c e 60L m

• _ ' ^ K i I J Í I 5 0 0 0 0 0 0

TT 588 40 17 588 54 99 i TT 674 08 97 i - . , . . •, , ' - ,r-d: ^FV.WOCe FrcasS^Cjçaii W :SC 'X^X 'b

Finques « 7 4 « 7 1 S 3 8 9 3 3 « a

PISOS L L O G U E R SENSE M O B L E S 1. ZONA COOMADMALL 65 m-'.3 hat . 1 bany, tol extenor. vistes sol. pocs veïns 65 000 Pta/mes 2. ZOH» CORREUS: 80 nr, 3 h a t . . traster, 1 Dany 1 lavabc. calelacció extenot, parquet. 75.000 PU'mes 3. ZONA MERCAT NOU, APARTMKNT NOU PER ESTRENAR: e n a separada, armaris de parel. serveis d'alta 60.000 Pta/mes 4. ZONA PL. AJUNTAMENT: 65 rrï, 3 nab , ' bany pocs veïns 60 000 «Ames 5. ZONA MONESTIR: 62 m\ 2 Hi 1 bany calelacció ece'io', 65.000 Pta/mes 6. ZONA ALTA, ÀTIC DÚPIEX: 150 m, 4 terrasses. 4 hab 2 :a - i s ca efacció parquet pi pàrqjing opcional trasle-125000 Pa'mes P ISOS L L O G U E R A M B M O B L E S 1 ZONA ESTACIÓ: 110 m-150 m- terrassa. 4 hab 1 banv la<abo caletacaó. Dar de toc. parquet. 100.000 Pta/mes 2. ZONA MERCAT NOU, APARTAMENT:! hab 1 bany. cuina. menjador. 65.000 Pa'mes. 3. ZONA ESTACIÓ: 110 m'. 4 hab 2 banys, parquet calefacció terrassa, pi parqumej. 110 000 Pta/mes. 4. ZONA EBAMPU, ÀTIC DÚPIEX 180 nr, 5 hab • estudi 3 ban<s, parquet, calefacció pi pàrquing, terrassa, zona eniardinada « i * péema. pista tennis. 5. PIS DESMTÏ W M U T , ZONA ESTACIÓ: 80 nr. bany lavabo tots els serveis complets.

50t LI ( •a 674 57 04 675 43 02

• T O R R E A B E L L A T E

R R A 2 5 0 rrv 9 0 0 nv' d e

arOi . ina an t i gue ta t de 4

a n y s . 4 d o r m i t o r i s . 2

b a n y s . 1 l a v a b o , g a r a t g e .

es tud i gol·les

60 0 0 0 0 0 0 -

Tr 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

I5«ff. Ref 31Ú00C0W

• T O R R E A B E L L A T E

R R A unr tami l tar 180 m \ 4

h a b . 2 b a n y s , sa lo ipen ja -

d o ' 3 5 m- c u i n a 2 0 n r

parce l la 4 0 0 m-

39 000 0 0 0 -TT 674 77 76 • V \ r M SA ^ I K Í M

• T O R R E A D O S S A D A :..

B e r q a - a J ' J : e s - 2

i l o r r - 1 -b es ^ :• u-ys. •

TT 6 7 4 77 7 6

.Inna-W SA ê' KUW

• T O R R E A D O S S A D A

Z c r a e 1 , a m p l e s u d T u r ó

Gol t , cons ta de 3 hab do

b l e s ' un e s t u d i d uns 2 4

m- a m b la s e v a l e r r a s s a

i s o l à r i u m . S a l ó m e n | a d o r

d e 31 m ' C u i n a - o t f t c e -

d e 13 m ' . E n t o t a l t é 2

b a n y s un l avabo G a r a t g e

pe r a 2 c o t x e s T r a s t e r

Jardí d 'uns 4 0 n r

40 0 0 0 . 0 0 0 -

n 6 7 4 0 6 9 7

.F re* 5 1 r j ) « | M F5C IOM0011

• R A M B L A D E L C E L L E R

i r. « comum-r l J0 OOO Pta. 3

t- / âló. 1 cui-qa tge

« i 4 1566 . . j\XOJÍ

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T Cuga t , C Mina , 19-

80 00a 'mes -« 6 7 4 15 66 'Casas; Rel C '0130007

• L O C A L E N V E N D A o

l loguer 112 rrr P r e u v e n

d a : 10 m i l i o n s L l o g u e r

60 .000 P ta -mes

71 675 43 24

-nçjes-taa •<& -P r ^ i . ' t

• A 7 M I N U T S a p e u d e

e s u o ó d e V a l l d o r e i x , 4

h a b e x t e r i o r , a s s o l e l l a t .

• vnb pa t i p r i v a t d ' u n s 4 0

r t ranqu i l , a igua i l l um ja

i alta 85 000; mes -TT 93 .674 67 15 F-ûtísS*î Re' -'i' i-.IXI"

• A P A R T A M E N T e n l l o

g u e r M o n c e r t r c t r a n

qui l P à r q j n g opc iona l

55 OOO, m e s •

n 6 7 5 4 3 24

-rtjues Roca Rt' -a 1DO6O0I6

1 mmmmí»!mmmmml*®r*m!mr,

/ ^

• A P A R T A M E N T e n l l o

guer o' Mon tse r ra t 1 hab . ,

bany , cu ina a m e n c a n a .

50 0 0 0 / m e s -

V 875 43 24

(Fnquts Roca,. R*. Ffl 1OO6OOOI

ORGANIZACION INMOBILIARIA

iÚLTIMOS PISOS EN VENTA!

• Calle Borrell.

• 1 y 2 habitaciones.

• Entradas desde 500.000, resto como un alquiler.

PISOS DESDE 8.600.000 PTA. * Pisos de 1 habitación en alquiler desde 60.000 Pta.

y pàrking desde 1.400.000 Pta.

fiUMINO«# U INFOUMAMMOfl

Av. Catalunya, 7. CERDANYOLA DEL VALLÈS- (t) 5 8 0 8 6 6 9

rr.es

FU.lt

ALEIX PROS, ESQUÍ D'ALT NIVELL

L'esquiador del Club Muntanyenc Aleix Pros participa a la copa d'Europa d'esquí de fons amb l'equip estatal sènior. A Candanchú ha fet quart i enguany serà a la Universiada. Plana 24

23 • Divendres, 20 de gener de 1995 L'HANDBOL A LA FASE D'ASCENS

L'equip sènior d'handbol de la UESC comença, aquest cap de setmana, la fase d'ascens de primera divisió catalana. Els santeugatencs jugaran el primer partit a la pista del Barberà. Plana 25

El Club Ciclista la Floresta Fermin Torres Gil ha hagut de deixar l'equip de competició. La falta d'un patrocinador ha motivat que les corredores del club florestà busquin un nou equip i abandonin

CICLISME FEMENÍ

la disciplina del club. A partir d'aquesta temporada, el club, presidit per Montserrat Torres, emprèn un nou camí amb nous reptes. El club florestà treballa intensament en l'organització d'algunes de

les proves previstes en el calendari d'enguany. Però la seva màxima ambició se centra en l'escola de ciclisme, que funciona des fa un any amb corredors i corredores cadets i infantils.

£1 Club Ciclista Fermin Torres Gil organitzarà la Volta al Vallès

L'equip de corredores del club florestà I El club centrarà els esforços en l'escola de es desfà per falta de patrocinador | ciclisme i en l'organització de proves

CARME REVERTE • La Floresta.— A partir d'aquesta temporada el Club Ciclista la Floresta Fermin Torres Gil inicia una nova etapa. Després de dos anys mantenint un equip femení de competició, les corredores han hagut de deixar la disciplina del club per falta de patrocinador.

Karen Tompson, Estela Peris, Deme Erència i la resta de corredores que fins ara formaven l'equip florestà busquen un nou club per poder competir. Tot i que encara no s'ha confirmat el fitxatge d'aquestes corredores per altres clubs, és molt probable que moltes continuïn en un mateix equip. La temporada ciclista no començarà fins al mes de març, però el temps se'ls tira a sobre.

La directora de l'equip florestà i presidenta de la comissió de dones de la federació catalana, Montserrat Torres, no ha perdut l'optimisme davant aquesta situació. Potser perquè té la suficient experiència en el món del ciclisme femení per saber que l'esport i, en aquest cas, l'esport femení encara no rep el mateix tracte ni la mateixa atenció que el masculí, ni per part dels responsables més directes, ni per part de l'afecció. Ella reconeix que «les noies han hagut de marxar a altres entitats perquè el ciclisme val diners». Deme Erència, una de les corredores de l'equip florestà des de la seva creació, assegura que «a la Floresta s'hi han trobat bé; el millor de tot ha estat la relació entre les components de l'equip, però la falta de diners ens ha obligat a deixar-ho».

En vista d'aquesta situació el Club Ciclista Fermin Torres Gil ha hagut d'enfocar el treball i els projectes cap a altres camins. Els nous reptes són prou engrescadors perquè el club florestà mantingui intactes les il·lusions pel ciclisme.

Una de les reponsabilitats que assumeix aquesta temporada és l'organització de set proves del calendari femení. La més nova és la primera volta al Vallès, una prova de tres etapes que tindrà lloc a final del mes de març. Montserrat Torres està molt il·lusionada amb aquesta nova competició. «Serà una prova molt bo-

L'equip femení de la Floresta es dissol. Foto: JA. MULA

nica, amb una contrarellotge i dues etapes en línia, que s'acabaran en diferents poblacions va-llesanes», ha assegurat Torres. «Hem aconseguit crear la volta al Vallès, una volta com la de Catalunya, que possiblement en dones també aconseguirem, no aquest any sinó el 1996», ha explicat Montserrat Torres, presidenta de la comissió de dones de la federació catalana.

L'altre repte del club és tirar endavant l'escola de ciclisme de la Floresta. Torres recorda que «l'any passat ja existia l'escola, però no estava oficialment reconegut pel departament d'Esports de la Generalitat, i ara sí». Perquè l'escola funcioni, Montserrat Torres tindrà la col·laboració de dues persones, que han fet a València un curset de directors estatals, «com el que jo vaig fer fa uns anys a Sant Sebastià», aclareix To

rres. Els petits que s'inscriguin a l'escola es podran entrenar al Velòdrom d'Horta, faran sortides i veuran vídeos. Aquest és a grans trets el sistema d'aprenentatge que seguiran.

Calendari per al 1995

El ple de la comissió de dones de la federació catalana ja ha presentat i ha aprovat el calendari de proves previst per a aquesta temporada, amb el vist-i-plau previ del comitè de competició. Enguany el calendari femení inclou moltes proves i també algunes novetats. Una de les més importants és l'organització de la copa catalana, només per a noies. Fins ara participaven conjuntament en les proves de categoria masculina. En part pel poc nombre de noies, però també per la falta de proves de categoria femenina previstes pels organitzadors. Aquesta tem

porada el calendari femení inclou dotze proves, set de les quals seran organitzades pel Club Ciclista Fermin Torres Gil. Una de les més destacades tindrà lloc el 12 d'octubre a la Floresta. Una cronoes-calada que es farà en totes les categories, incloses les de tàndem i cicloesport. Montserrat Torres assegura que «serà una mena d'escalada a Montjuïc, que per a molts corredors servirà de preparació, justament per a aquesta prova».

La primera cursa del calendari és el trofeu Sentís, el març, una prova organitzada per SCUE Sants. El mateix mes d'octubre es disputarà la primera volta al Vallès. La temporada es completarà amb el II Criterium Saunier Duval, els campionats de Catalunya, Barcelona i Terrassa, els Països Catalans, el III Memorial Fermin Torres i l'escalada a Montjuïc.

El W. Sant Cugat goleja el Bilbao en una segona part esplèndida Ó W.Sant Cugat: José Luis, Pinol,

Jaume, Juanito, Rafa —cinc inicial—, Oriol, Pla, Mauri. X.López.

1 Bilbao: Ribas, Regidor, Aldama, Rodríguez. Andrinúa —cinc ini

cial—. Aguirre, Hernando, Pedrueza i Gorostola. Gols: l¥15ifioT7f8T)7TïrRafa (26'), 3-0 X. López (28-), 4-0 Oriol (34'), 4-1 Hernando (35'), 5-1 Juanito (39'), 6-1 Pla (391 Àrbitre: Ramo i Fenoller (Col·legi de Girona). Van mostrar targetes grogues a Pinol del W. Sant Cugat i Aguirre i Ribas del Bilbao. Públic: Uns 200 espectadors.

ÀLEX LÓPEZ • Sant Cugat.— El Winthertur Sant Cugat va derrotar el Bilbao FS per 6 gols a 1. Amb aquesta victòria, l'equip santeugatenc passa a encapçalar la quarta posició de la taula classificatòria amb els mateixos punts, 14, que el tercer classificat, el Martorell. El partit va tenir dues parts ben diferents. A la primera, cap dels dos conjunts no va imposar el seu joc, però tots dos equips van tenir moltes ocasions per marcar. Tot i així, els primers vint minuts de partit van ser molt avorrits. Quan faltaven dos minuts perquè s'acabés el primer període, Pinol feia el primer gol del matx. Al segon temps, els homes de Carles Navarro van sortir molt més motivats, pressionant al rival i creant espais on els jugadors sancugatencs es poguessin moure amb més comoditat. També van buscar l'un a un amb insistència. En definitiva, van fer tot allò que a la primera part no havien fet. Xavi López i el capità del FS Sant Cugat, Jaume Estrada, es van convertir en els homes més destacats del partit. Xavi López va fer un gol i en va facilitar dos més, i Jaume Estrada va mostrar la seva condició de capità. El gol més bonic de la tarda va ser, sens dubte, el cinquè. Una jugada a tres tocs de l'equip vermell-i-negre que va acabar al fons de la xarxa.

Winthertur per a una temporada

L'empresa d ' assegurances Winthertur i el FS Sant Cugat han signat aquesta setmana un contracte que els lligarà fins a final de temporada. De fet, dissabte passat els jugadors del Sant Cugat ja van estrenar samarreta amb el nom del nou patrocinador. El maig es tornaran a reunir totes dues parts per parlar d'una possible pròrroga del contracte. Si el W. Sant Cugat aconsegueix entrar a la Uigueta d'ascens a la divisió d'honor, rebrà un ajut econòmic suplementari per part de l'empresa patrocinadora. Les negociacions van començar el mes d'octubre amb la col·laboració de la regidoria d'Esports de l'Ajuntament.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

24 ESPORTS ELS 4 C A N T O N S ^Divendres. 20 de gener de 1905

ESQUÍ

Ln la seva p r i m e r a t e m p o r a d a d ins de l ' equ ip es ta ta l d ' e s q u í de fons, el san t -c u g a t e n c Aleix P r o s ha aconsegu i t cl q u a r t lloc en la p r o v a d i s p u t a d a a C a n d a n c h ú , p u n t u a h l c p e r a la c o p a d ' E u r o p a . D e s

q u e es va iniciar en l ' e spor t b l anc , als 13 anys . l ' e squ i ado r del C l u b M u n t a n y e n c Sant C u g a t ha seguit u n a línia a s c e n d e n t . D u r a n t t r e s anys c o n s e c u t i u s h a c o n q u e r i t el títol de c a m p i ó es ta ta l i d iversos carn-

ALEIX PROS. C o r r e d o r d ' e s q u í de

p i o n a t s de C a t a l u n y a . A m b 20 anys, c o m pete ix e n t r e els mi l lors c o r r e d o r s e u r o p e u s de l ' espec ia l i ta t . La seva il·lusió és pa r t i c ipa r e n els J o c s O l í m p i c s d e N a g a n o ( J a p ó ) , q u e es fa ran al 1W8.

tons

« La meva il·lusió són els Jocs Olímpics »

ESQUÍ

Ja d ins de s, el san t -uit cl q u a r t ' a n d a n c l u í . i ropa . D e s

q u e es va iniciar en l ' e spor t b l anc , als 13 anys . l ' e squ i ado r del C l u b M u n t a n y e n c Sant C u g a t ha seguit u n a línia a s c e n d e n t . D u r a n t t r e s anys c o n s e c u t i u s h a c o n q u e r i t el títol de c a m p i ó es ta ta l i d iversos c a m

p i o n a t s de ( pe te ix entr< p e u s de l'e pa r t i c ipa r e ( J a p ó ) , q u e

ALEIX PROS. C o r r e d o r d ' e s q u í de tons

il·lusió són els Jocs (

Aleix Pros portam a la secció d'esquí del Club Muntanyenc Sant ( ugat. I-'oto: J.A.MU1-A.

( \k \ l l Kl \ I Kll I Sant Cugat. (Juan començava. pensava arribar on es ara.'

-Durant la primera temporada esquiar va ser un passatemps. ho (eia per passar l'estona i competia amb mes tranquil·litat. LI segon any vaig millorar forca i em van pioposar ser de l'equip català i. a partu d'allà. vaig pensar que tenia possibilitats de formar part de l'equip estatal, cosa que s'ha complert. Lni vaig posar metes que de moment he assolit.-

( 'om es va iniciar'.' •Ami) la tamilia. l·ls meus

pares anaven a esquiar els caps de setmana i tots sempre hem tingut aliem a l'esquí de fons. I mes tard. al Club Muntanyenc Sant Cugat, ja que van organitzar uns cursets. A partir d'aquí em van pmposar competir, als 13 anys. i des d'aleshores ho he fet regularment cada an\ i cada temporada.-

.Aquesta es la seva primera temporada com a corredor sènior. l la trobat molta diferència respecte al nivell d'aquesta categoria.'

•Si. I n aquesta categoria la gent va mes toita. no tenen cap mirament amb tu i. si poden, et l ieuen molls minuts. Però cada cop es v .m reduint aquestes di-leieiicics. De fet. en l'equip estatal. excepte dos corredors que competeixen en la copa del nuïn. tots tenim un mateix nivell.»

(.kmi son els ob|cctius per aquesta temporada'. '

Desprès de la eopa d'L'u-ropa tenim un calendari mes difícil. Tenim la l 'nivcrsiada. en què participen lots eU països del mon. Desprès, eK campionats estatals. que. en la meva primera temporada com a sènior, seran un repte dilieil perquè hi ha corredors amb mes experiència. Peni penso que pot sortit be. •

l 'ero en quina competició creu que pot aspirar a mes.'

—"Suposo que en els campionats estatals perquè el nivell no es tan bo com l'internacional. I en la Universíada crec que podria aconseguir una bona posició."

—I a llarg termini, quines aspiracions té?

—«Encara sóc massa jove per disputar els mundials d'aquest any al Canadà, però d'aquí a dos anys

~t Í\C Allianz-Ras Manresa: Su M. U ^ biranas (20), Vàzquez (10), Figueres (6), I.leonart (8). Cahaltol (14). Hernando/ (10). Barangueres (15). Morral (0). Gómez (4).

l'K Sant Cugat: Sevillano (2). Garcia(2).Santillana(13).Ba-

dosa (si). Argento (4). Fontanals (10). Albesa (IS). Solano (-). Asensio (11). Descans: 53-34 Arbitres: Guinart i Sanz. Bona actuació en un partit sense complicacions. Públic: Unes 100 persones.

CA I I MOKl·l I • Manresa .— LI sènior A de la UESC ha tancat la primera volta del campionat de lliga de segona divisió estatal amb una derrota contundent contra l'Allianz-Ras Manresa per 36 punts de diferència. L'equip manresà es va mantenir per sobre de l'equip de Marcel·lí Massafred des del pri-

la meva meta seria participar en aquests campionats, que es faran a Noruega. Desprès, al 1998 hi ha els J J O O de Nagano, al Japó, i aquesta seria la màxima aspiració. Es la meva il·lusió i per això entreno.»

—Tindrà prou temps per preparar-se '.'

—«Sí. bn tres anys es pot millorar molt. Aquesta temporada el nivell que tinc és bastant més bo que l'any passat i puc estar entre els tres primers corredors de l'Lstat. Potser cal millorar l'aspecte tècnic i físic i. sobretot, l'experiència. Suposo que els tres anys que resten me la donaran.»

—Ouè significa estar pre-selec-cionat per a la Universíada?

—«Lis campionats del món universitaris són una competició molt important, que no es fan cada any. Enguany es fan a Jaca, cosa que és un repte per a la Federació Espanyola d 'Espor t s d 'Hivern: això és com una prova. La candidatura dels J J O O del 1008. no la hi van donar i ara ho ha provat pel 2(K)2, però és difícil. De fet, a mi no m'afecta tant perquè estic dins la disciplina de l 'equip estatal. Per als altres corredors, això significa concentracions, etc. La selecció definitiva, però, es farà durant els campionats estatals universitaris, una setmana abans de la Universíada.»

—En quin nivell es troba l'esquí català i estatal?

—«Sincerament, és bastant dur perquè el nivell és bastant baix. Aquí no hi ha tanta afició ni gaires ganes de treballar. Si la gent volgués treballar, començant per la federació espanyola, potser s'assolirien bons resultats. Altres països tenen una organització des de petit i creen escola; aleshores els resultats són bons. Respecte a l 'equip català, es pot dir que és el més fort dins l'Estat. És on sempre hi ha hagut més gent i la més bona.»

mer minut de partit, i es va limitar a passejar-se tranquil·lament per la pista del vell Congost. Els locals no van necessitar fer un partit d'excepció per aconseguir una diferència ja de 10 punts al final de la primera part. Els santeu-gatencs no van fer perillar el resultat en cap moment i van sorprendre un públic manresà que esperava la resistència de temporades anteriors. Després d'aquesta derrota, els homes de Mas-safed començaran la segona volta del campionat amb un desplaçament a la pista de l'Sfèric. L'equip egarene ocupa la 13a posició en la taula elassificatòria, amb 6 victòries i 0 derrotes, En el primer partit del campionat, la UESC va rebre l'Sfèric i va perdre per un 48 a 03 que no va desanimar ni jugadors ni seguidors, ja que tothom esperava una derrota en el primer compromís de lliga.

El CV Sant Cugat continua sense cedir cap set

3 t'V Sant t'usat: Massa. Bartra. Mampcl. Vila, Sànchez. Castane

—equip inicial -. Salto. Rubio.

O t'V Olot: Presta. Castaner. Martínez, l.logoslera. Ribalta, Cana-

eias —equip inicial - . Vila. Palomo. Parcials: 15-4. 15-íi, 15-1. Públic: l 'ns 15 espectadors.

O.V. C'.R

M Valldoreix.— Les jugadores de Víctor Hugo Rupil van aconseguir l 'enèsima victòria per 3 sets a (I en el campionat de lliga. L'actuació de les locals va ser força regular, com demostren els diferents parcials del matx. La principal característica de l'Olot no és. precisament, l'alçada de Ics seves jugadores i les gironines es van mostrar incapaces de rematar amb perill. Igualment, en la recepció les d'Olot van evidenciar també massa dificultats. De fet. les olotines van ser un adversari en la línia de la majoria dels que han passat pel pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix. Amb aquest panorama es evident que les santeugatenques no van tenir cap dificultat per endur-se els 3 sets i una nova victòria.

En vista de la superioritat del CV Sant Cugat, la màxima preocupació de l 'entrenador. Víctor Hugo Rupil, per aquests partits de lliga és rebre el mínim de punts en contra i aconseguir que les jugadores mantinguin la concentració en tot moment. Ara només cal mantenir una línia ascendent per arribar al plciv-off d'ascens amb clares aspiracions per pujar a la divisió d'honor.

Debut amb victòria de l'equip masculí del Júnior a la lliga

1 Júnior: Bozal. Ouiquc. Patlle. Negre, Manel. Pau, Vidal. Cabes

tany, Serra. Romagosa. Hofmann e-quip inicial—, Baguiíà. Orsola.

O RS Tennis: Mier. Pinto, Pascual. Adalia. Alvarez. Alonso. Borrego.

Parra, Gutiérrez, Areal, Pérez —equip inicial—, Gutiérrez. Yllcia. Goïsïl-Ò Serra (b.V). Arbitres: Deo i Bustos. Bé. Públic: Uns 40 espectadors.

O.V. CM H Sant Cugat.— L'equip masculí del Júnior s'ha estrenat amb bon peu en aquesta nova edició de! campionat de divisió d'honor. Els santeugatencs van aconseguir una victòria ajustada però merescuda contra el conjunt de l'RS Tennis de Santander.

Els homes de David Pérez van sortir amb moltes ganes i sembla que estan assimilant bé l'esquema de joc de l 'entrenador. L'RS Ten-nis va estar en la línia esperada: un equip fort. amb homes veterans, que espera l 'errada del contrari per crear perill al contraatac. Els primers 25 minuts van ser d'un lleuger domini del Júnior. Als últims minuts de la primera part el matx es va equilibrar, cl domini va ser alternatiu, tot i que el Júnior va disposar d'una clara oportunitat als 28 minuts. Al descans, però, s'hi va arribar amb l'empat a zero inicial.

El gol es va fer esperar, tot i la insistència del santeugatencs. No va ser fins a 8 minuts del final que el Júnior va aconseguir l'únic gol del partit. Va ser en una jugada de Pau Abad per la banda dreta: el jugador local va centrar i. després d'una sèrie de rebots a l'àrea, Alejo Serra va enviar la pilota al fons de la porteria defensada per Mier.

Aquesta primera victòria situa el Júnior en quart lloc en la classificació, amb 2 punts. Diumenge. els de David Pérez visiten les Pe-dritxes per enfrontar-se al De-portiu Terrassa.

CAR

Ja són al CAR els primers esportistes becats per Solidaritat Olímpica

La majoria són d'Amèrica Llatina ( \RX1t Rt.VI Kll

H Sant Cugat.— Tal com era previst. els primers esportistes becats per Solidaritat Olímpica dins del programa Atlanta 06 han arribat al Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat. Els tretze que ho han fet corresponen a la ptomocio de judo. La gran majoria piovcncn de països del continent americà - - l 'Equador , Costa Rica, Honduras. Colòmbia, cl Salvador. ( luatemala. Mèxic, la Republicà Dominicana—. però també n'hi ha d'altres que arriben des de Jordània, el Marroc, Bulgària i Islàndia. Només tres dels tretze judokes que ja són al CAR son noies. Tots ells es troben en regim intern: entrenen i dormen al centre santeugatenc, amb cl pensament posat en els Jocs Olímpics. L.s per això que les marques dels esportistes seran sotmeses a control cada sis mesos, per ga-

raniii-iic la millora progressiva. LI CAR continuarà acollint es

portistes del programa Atlanta 06 corresponents a diferents disciplines esportives durant els pròxims dies.

Programa Atlant;^ %

Aquest programa c- duu a terme gràcies al conveni de cooperació signat pel COL Solidaritat Olímpica i el CAR el mes d'octubre. Aquesta iniciativa, proposada pel màxim responsable de Solidaritat Olímpica, Anselmo López, s'ha creat amb la intenció de donar les mateixes facilitats als esportistes de països amb pocs recursos, que fins ara han estat en inferioritat de condicions a l'hora de competir per una medalla. Els 07 esportistes que seran afavorits per aquest programa de beques procedeixen dels diferents continents.

CAR

Ja són al CAR els primers esportistes becats per Solidaritat Olímpica

La maioria són d'Amèrica Llatina

BÀSQUET

La UE Sant Cugat encaixa la derrota més àmplia en el seu

desplaçament a Manresa Els locals no van tenir dificultats

ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1995 ESPORTS 25

HANDBOL

L'equip sènior d'handbol de la Unió Esportiva ha assolit bona part dels seus propòsits en la fase regular del campionat de lliga de primera catalana. L'equip de Josep Ibànez va aconseguir classificar-se per a la fase d'ascens abans del que és habitual. Després de defensar el liderat durant força jornades, els santcugatencs s'han hagut de conformar sent segons de grup.

L'handbol de la UESC, a l'alça Els santcugatencs són, un any més, entre els millors de la primera divisió catalana

--•-í*í y™$0àW^

CARME REVERTE

• Sant Cugat.— L'equip sènior d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat disputarà, un any més, la fase d'ascens de la primera divisió catalana. Després d'assaborir el liderat durant moltes jornades, els santcugatencs s'han hagut de conformar amb la segona plaça del grup, i els dos punts que això significa. A partir d'ara els sis millors equips de la categoria —Castellar, UESC, Barberà, Adria-nenc, Manyanet i Sant Fost—, lluitaran per les dues places que donen accés a les fases de sector del campionat estatal. Una competició massa curta, que no permetrà als veritables candidats a l'ascens baixar la guàrdia.

La competició comença aquest cap de setmana i l'equip de Josep Ibànez debuta dissabte a la pista del Barberà, tercer classificat del grup A, el mateix dels santcu-gatenc. Pel tècnic de la UESC, Josep Ibànez, «començar la fase

d'ascens amb una victòria és molt important i empalmar dues o tres victòries més representaria situar-nos en posició d'aspirar a alguna cosa». Des que va començar la lliga l'equip ha seguit una línia ascendent, a excepció de les dues últimes jornades, en què els homes de Josep Ibànez han acusat la suspensió de la competició amb motiu de les festes nadalenques. Aquest parèntesi va repercutir negativament en el rendiment de l'equip, que de ser líder ha passat a ocupar la segona plaça del grup. Però la UESC ja ha aconseguit part dels objectius d'aquesta temporada classificant-se per a la fase d'ascens, i no descarta la possibilitat de plantar-se a les fases de sector si es dóna la possibilitat. La confiança i la motivació de l'equip seran aspectes fonamentals per aconseguir-ho.

L'última temporada, la UESC va ser a punt d'accedir a les fases de sector, però el Manyanet i la

O Sant Cugat: Comellas (3), Aznar (2). Ricardo (2), Ernesto (2), M.

Àngel (2), Óscar (2), Pagarolas (2) (Javi 60'), Roger (2), Bayo (3), Casado (3), Jaume(2)(Rafa46").

0 Roses: Jordi, Fèlix, Sans. Masplà, Jacobo, Víctor, Comas, Arias,

Isaac (Cardosa 93'), Lloveras, Vila. Àrbitre: Soto Garcia. Correcte. Targetes grogues a Rafa, Sans. Arias. Públic: Uns 200 espectadors.

FUTBOL

£1 Sant Cugat cedeix un punt important davant el Roses en

un mal partit Diumenge, els santcugatencs visiten Olot

cebedora, el segon període va transcórrer en la mateixa línia dels primers 45', amb l'única diferència que els locals van cedir la iniciativa al Roses. Però malgrat les facilitats ofertes pels santcugatencs, els empordanesos van ser incapaços d'aprofitar aquesta circumstància per marcar. Els davanter visitants estaven tant o més desencertats que els davanters locals. Als últims minuts el Sant Cugat va assetjar la porteria del Roses, però ho va fer amb presses i sense encert, la qual cosa no va donar cap resultat. Els minuts van passar i els gols no van arribar ni per una banda ni per l'altra. Al final, Sant Cugat i Roses es van repartir els punts després d'un partit molt ensopit.

El tècnic santcugatenc, Carles Munuera, manifestava a la fi del partit que «en principi teníem esperances de sumar els dos punts, però als últims minuts hem intentat que no s'escapés el que teníem assegurat. Els jugadors, a casa, juguen molts nerviosos i a mesura que passa el temps juguen pitjor». No obstant això, l'entrenador del Sant Cugat assegura que «l'important és no perdre, ara fa tres partits que no perdem i això s'ha de valorar, i mentre sumem farem com les formigue-tes, esgarrapant punt a punt fins sortir d'aquesta situació». Diumenge s'acaba la primera volta del campionat i el Sant Cugat es desplaça a Olot, on intentarà obtenir un bon resultat.

CARME REVERTE

H Sant Cugat.— L'any nou no ha comportat canvis en les actuacions del Sant Cugat al Municipal. Els santcugatencs continuen amb el vell costum d'acusar excessivament la responsabilitat que representa jugar a casa. Un altre exemple va ser el matx que l'enfrontava amb el Roses, un dels rivals més fluixos que han passat pel Municipal. En un mal p; rtit, els de Carles Munuera, no van poder superar un adversari que també va evidenciar moltes dificultats per dominar el rival.

La primera part va ser de domini altern, tot i que les jugades més perilloses les va crear el conjunt local. Als 24' de joc, Casado, un dels jugadors més actius a la primera meitat, va estavellar una pilota al travesser. Pocs minuts després, Roger va disposar de l'ocasió més clara de tot el partit, però el davanter santcugatenc va xutar massa alt i va desaprofitar la possibilitat d'avançar el Sant Cugat.

Després d'una primera part de-

:.^s^H :: ::^ Í:"Í %*•;: <

'-iwiSSS^

S jàxawfèr* :

f^^m^A

La UESC inicia la fase d'ascens amb dos punts. Foto: MANÉ ESPINOSA

Roca li van barrar el pas. El conjunt santcugatenc, aleshores entrenat per Ramon Grau, va quedar tercer en la classificació final de la fase d'ascens, molt a prop de disputar la part més decisiva del campionat. Aquest, però, no ha estat el sostre de l'equip d'handbol de Sant Cugat. La història de l'handbol santcugatenc recull la participació de l'equip de la ciutat en una fase de sector disputada a Sant Sebastià, quan dirigia l'equip Jaume Conejero, ara president de la federació ca

talana. Però aquella temporada només és un bon record, un record molt present per a alguns dels jugadors, que encara avui són al primer equip d'handbol.

Pensant en el futur

Amb el fixatge aquesta temporada del tècnic Josep Ibànez, la UESC s'ha proposat fer un treball de futur. Ibànez considera que «el més important és consolidar l'estructura de la secció, cal crear un esglaó que faci més fàcil el pas dels jugadors d'una

categoria a una altra». Des del principi, el coordinador de la secció d'handbol s'ha proposat treballar en dos fronts paral·lels. El primer, respecte al primer equip, consisteix a enriquir el col·lectiu quant a opcions de joc per poder arribar a un nivell de rendiment òptim. El segon, i potser més important, és tot el treball que es fa amb els equip inferiors, una tasca de futur que haurà de donar fruits els anys vinents. Perquè el que menys preocupa, ara com ara, són els resultats.

NON-STOP EL NOU HORARI DE LES NOSTRES INSTAL·LACIONS

PER ESTAR MÉS EN FORMA

AERÒBIC Jwlolt av iat estrenarem la

NOVES CIMS'S ESI D

. ;

SQUASH

W$ Club Sant Cugat

2 5 m e t r e s Oberta la pre-inscripció

limitada a 150 socis

C/ Sant Jordi Tel. 674 98 62

Apunta't ja!!

PROMOCIÓ GENER/FEBRER

5 0 % M l . INSCRIPCIÓ

26 ESPORTS E L S 4 C A N T O N S , D i v e n d r e s , 20 d e g e n e r d e 1495

POLIESPORTIU

Les Fonts, 2-PB St.Cugat, 0 IA'S Knnts:( i c i .udo . Abad. Matarin (Cabc t S5">. Hidalgo I. Serra. Martínez ( ( a / n i l a h i i ) . í'.tjuelo, Olmo (Anlonio ~S'i. I c in .uule / . Hidalgo II. ( lalan. PB St. d i n a t : .lo\et. C'arrc, I.uis. Tato. Isaac. Rc \e r l c . Marc l.la\i -4 ' ) . R.iul. Oscar (Ouim " s ' j , Juanjo. Carrillo. (ínls: l-ll (i.ilan | ! ; ' l . J-l) 1 ernànde/. paK'). Arhitrr : Mami . Malament l'ariicies grogues a l 'cnticnadoi de la l'enva i \crinclla .1 Rc \ c i l c 1 V v 1. ( omti i ta r i : I a l'ci'Aa \.t disputar un bon paül ! pern no '. a pmlei \ cncc r el SCÜOII Ja^Mlka ' ile la lliga I'ls blau giana Mir 1. . a|'. : c ei imcll de 10c cdnhi l en •. • 1! e 1.1 us paí llis, p u o els seus i!a\: .nlei- u" Min est.ir gens eneei lals .1 '.. u . I-. maitar a porteria I Kspie . .1. , ' '• .es l'.S IilllHIls , 1 , p. 1 í 111 ei p i ie nieauaccn.. ca

l l01111u.il e l e ,,l i •. ,, K l l a c o l l i r à

blaa el.'Ma 1 , ;.'. . . " . " i l p e a l 'e ina Mi " u i c i M . e ' • 1 1 Mil l 1' l ' K

Marina, II - Vlira-sol. . Marina: M .••' '•< 1 ei I Viu . , ,11. \ l a i n i , ' • ' , ! -I b ' i l

\ l " . ' l l ! ' . o K ' . . II. I 1 e

M i l ' a - s i l l : \ i a . ; I I l l i

I

«.llis- O

\1b1i rc i "

: I: : M 1. 1 a

d u r c l a 1 H e " . .

( l u i u n t a i i : !

amb L'allv s i \ e

pi L'i.air. .e.ei: .

nal |n' l neu . "

I V : - el 1. a i ' - e amb J..s - a . 1

de p a i n t í '.'.

' I .Mel

' v 1 - 1 ' l ' I

: M , M K

•:',"• , ' ' e ' b ' 1 '

• ..ei.e.

• • . e l

:. '- ,b u l l :

1 Mil i M I ).

s e i . '.'..es

- . . ' in ic l lu

O - M 11 ais

M.c le p.,1-

1 ;'.: 1 l \ l l i . i sel

1 1: ui i pe

. le: 1:1.il\

.1 .unpi íar as maa i l s

\( 'l'errussa. (>X HESC B, 69 \ l t e r r a s sa : Anglada 1. I I i. Abad I 12). 1 udo 1 -). ( a u . O M ' \\2). l·inciie.' 1 -). I.era (àl. C asi ie i 1, 1 USKÍO I Si. (roti-/ a l e / l'M. .Vei.'ua- I ; M. Kodriiiuc/ ( 1 l I- SC It: Muiieia • : l) Maclíon I 13). Solc 1 1. I s 1, Ma: 1 m e 1 I ). I erreiro (6). ( laieia ( I 1. (i.ireia 1 ). Osul l-I. Sanz l i . lumeiil PM. Ciespi (14). Moreno

V ' Arbitres: l'iíiol 1 IVic / ( o imi i tar i : 1 d p n p li de !a l ' L S C va aeonsei'iiii la leiecra \Klo i la de la lliga ell bullim p e l i ' de la prunera volta .Amb aquesta \1cl011a. els homes de Süo Koquc s'han col·locat just per sola de l'Al. len . issa 1 del Vendrell . Ai \o la manleiiu les cspctanccs d'escalada de la l I S C Juran t la segona volia del campionat . I M l K.

Serraparcra, 62 Mira-sol, 51 Ser rapa rc ra : Hem il.M. Blanco (7). I .ope/ ( H ) . Hidalgo 1.7). Navarro CM

cine inicial . l ioi ial lo | 2 | . ( iuerra I 1111, Rubí l I i. Mira-sol: Mai uis ( 4 i. R a l a i h l . Miguel (4 | , (Ise.ti í.-O). I.oi (-1 cinc inicial . losc | (o . 1 du (-). David (7). Dant 14). Àrbitre: (lil He. Comentar i : LI Mira-sol va perdre a hi pista d'un del1- últims classificats ja que \ a l'er un partit mediocre. Lis mna-solcncs \ an cometre massa errades en el rebot defensiu i, tot i la recuperació al segon temps, la derrota va ser inevitable. L'únic home des-tacuhle pei part del Mira-sol va ser O s c a r , q u e \ a t r a n s f o r m a r 20 punts. CM.

Olimpyc, 2 - CR Teruel, 0

Olimpyc': Noi les, Joan. David. Ma-nolo. Jordi cinc inicial . Daiu. Octavi, Revilla. CR Teruel: laime. Manolo. Rata, An-sclmo, Jua rc / —cinc inicial - . l 'epe. Farra. Gols: l-ll Revilla I.CV). 2-0 Jordi (W). Àrbitres: Arteaga i Forroy. Bé. Targetes grogues a Octavi. Joan, Revilla. Manoïo. Pepe i (2) Anselmo. Comentar i : I.'Olimpve de la Floresta no va fer un bon partit, però va ser efectiu i va aconseguir els ríos punts

en joc. Els homes d'Angel Ruiz van respectar molt el rival durant tota la primera part. però a la represa es van mostrat molt mes ofensius. Els florestans van saber aprofitar el desencert de'ls \ isiianls per aconseguir dos punts importants contia el quart classificat del grup Revilla i Jordi Reixach van ser eK artífex de la victòria. C R

PH St.Cugat, 22-Alguaire, 1 PH St. Cugat: l o n e s . Cervantcs (2i. Villalonga (Si, Olmo (5), Costa i, - ;

-cinc inicial . Rius 11), Anton I '. i Alguaire: Marcs. Moix. I.nio. I o p c e Voltoro i I ) - c u ' inicial . Joan. l.I.ove. Àrbitre: Castell II. laigei . , ' .ennella a Lirio. Comen ta r i : ! I P n I h .ueci Vuit ( ug.at no va tenir cap pniba'u ' . i OLI des|er-se de l'Alguaire de I I - .1 paitil mes tacil de la •• a,a 1 is sant-cugatencs \ ar. co , , ie .;.;,•. an aconseguir un golepa'e a' o. •• iaia m'h vista a Ull possible .. •. '' '• il de !a lliga. Amb uijuc-i e. ui; e s sani eneatencs es niantM . •> ipdav.uu de la classificació V.pe -i i\' de sel-aiana l'equip de l o " i' u . l o des causarà. IS l 'H

1£ 16.00

3c 11 30 10 00 19 15

A ' ' 30 ' ii 00

catalana Olot-San* Ca j

regional

it Dium.)

Pa- Boacia-PBSant Cugat ID :"a"! Cortés-Júnioi (Dium.) i ei Fatjonenc-Sp. Mirasoi (D

icionats Sant Cugat-Lepanto (Dium.i Cerdanyolense-Adesa IDiss.)

Juvenil 1 1 45 18 00 15 30

Sant Cucal-1 '^ PB Sant Cueja Janiar-S.r ' t C

ne ora iDium 1 -Sant Cugat B is'nff.l iOiss 1

cm i

iss.i

Diss

TOTS ELS PARTITS

3a categoria A SÈNIOR

11.45 CB Abrera-Miíasol (Dium.)

SUB-23

9.45 CB Abrera-Mirasol (Dium :•

3a catalana femenina SÈNIOR

11.00 Navas bFSC iDiuii i .)

JÚNIOR

10.30 EEPP Diputaeio-t JESC (Diss ;

Campionat de Catalunya

1a divisió estatal

Cadet

SÈNIOR FEMENÍ

20 OC l·isp ) au . . : :v St Cugat IDiss.)

Campionat :U- Catalunya

: 000 2 5 S e t e . i 16.00 PB St C g 9 45 St Pf;-f '_ 16.00 Salesskai: 9 00 PB San- l 9 45 St Pv>: .

JUVENIL FEMENÍ b ' S'Ü San ' C. I;:,I: : e . u e M ' s j D ' S S

SÈNIOR MASCULÍ /9 2a Saat Cucpal-R. e-.i s lü.ss i

i Divisió de plata 18.45 Rias Baixas-FS Sant Cegat

la divisió A 16.15 Sout Vicul iç-0 La

1a divisió B 19.30 PB Sani C .:,.,: . ..

Divisió d'honor 16.30 Puig Reiy-Saiit ü i 16.30 BeMlIeua -.ee-ne.

2a divisió 1 7.00 ;.: l a t 1 ! eee' i .'.

Floresta

part lüis

cat.

. ne Fi n

Is i[ M

.Dissa

tDiss í

V l ' I M

i : :M.- ,

R i p o l l e t , 6 - ( II S i

6 Ripo l le t : \ n e IL

l ' s l iad 1 ^ ' ' !,ins. i st , p p ; •. ;.. CH St. Cugal: \ M ••• \li. Noia I i !. k. . a

l. ollado I , : I . \ " C I M . . b , e

Kvohicio del marcadnr: I v 1-4. l-s. i-h. \ rh i t re : lresc]uci Molt be Comenturi : Despí es d.'aij.: ei eoinunt santeugate:ie • >c lloc a i.i classificació L's se van saber remuntar iei per endur-se els dos pa"M dificultats de les pi e\ isi, ^ meitat \ a ser decisi', a ;ie cugatenc. L'n un parcial ee santeugatenc passava de gol a dominat per I gol . cipitaeio del Ripollet la sal cl Club Hoquei pel amplia c o m o d i t a t el r e s u i l a t tit l.S CR.

CH St. Cugat B, 4 cu st Cugat: r isq.u i Josep. Rober, M.n, ce Marcos. Chmenl i 2 e Ni (1). ( ï t iec: Ral... i' e i •..' i Joan Miquel I 2! I cau meia: di. Marc. Miquel. 1 )a\ id Evolució del marcador : o 1-3, 1-4, 2-4. 2-5. 3-5.4-5. Àrbitre: Moreno. Be. Comentar i : td sènior H d, quei Sant Cugat va perd tibililat a casa davant el santeugatencs van a n i i u i , eentraeii) i massa eonliat tòria. La pruiK i.i ui, ,:.a amb el paicial d.' 1 i 2 \\ A la represa cl m.iv va en la mateixa línia del pi i els santeugatencs \.e-. i caixar un parcial d 1 a í La reacció dels locals pei als II)' d'aquest segon Ien Hoquei va remuntat 'in q u e s e r i a c l r e s a . ' . tiri. IS l 'K

. C u t i a t \ ,

... Rubio. i.ia. \1 ;

L ' H U I I I I '

in ic ia l

MI, '."..u-nes

mil' menvs 1 a segona

:• loml sant-' .1 eoipunt •mp.it a un

: > 1 a p i c -

e 1 1]' I . e l iu l

I all li M Cl ta

.1.1 p a r -

(•eiec, 5 |. '".an (1 I. e inicial — , j •.ella. bato

i I l, Cailes, . 1 uis. Jor-

2 ( lub Molc la iniha-í lcicc l.ls a sj.i·.e con-- de la \ ie-

-. a acabar Is visitants. transcórrer i mer temps • l'cir a en-..r. contra,

' '. a arribat" ps. LI Club

t a 5, i i d e I i n i -

Súria, 25 l'ESC, 30 Súria: Cayetano. Baricra i I ). Sola (1). Egea (1). Aymerich ((>). Pucntes (1), Puentes II (S) —equip inicial--. Jané (3). l isteban (11. L'ESC: Bell. Cinta i n lomas (6). Lsteve/ (5), Casauboe, M I . Avo (3). Romero (5) equip, inicial , l-'isas v3). Arbitres: Cugel i Castillejos. Malament. Comentar i : Sense un joc gaire brillant, la t ' H S C va vèncer el Súria a domicili en l'ultima tornada de la prunera fase de la lliga. L'avantatge aconseguit al primer temps (IÓ a 14). \ a servir als de Josep lbanc / per anota:-se una victòria en un partit mes complicat del que es preveia. Lis locals van practicar un joc difícil de controlar. No obstant això, els santeugatencs van saber mantenir les distàncies perquè no se'ls escapés el partit. Dissabte hi L'LeSC visita la pista del Barberà, ou disputarà el primer partit corresponent a la fase d'ascens. l'.VI. C R.

Infantil • i 00 Junior-t.'. L 'JM.. M ,00 PB Sant Cugal-Ter '* 30 Cerdanyola San' c •P3C PB Ramoe I Sa i ' ' i V: tv/dladeu-M. ••-. • 12 00 Ul'astm : 2 , " ' •

2a divisió estatal SÈNIOR

19 00 Sfunc-L-ESC i.Di.ir

SUB-23 17.30 Sfenc-UESC (Diue ;

JÚNIOR 18 30 Escola Pia-UESC I IL '

CADET FEMENÍ

3 a d i v i s i ó

17.00 Valldc-nix Va. .•• 16.00 Chess-La C..Ma .1 17'00 Bokatds-Gr.. -lla

Diss.l

C.imp;;n:;t: lo Catalunya 2a CJATAI.ANA

la catalana

•' r.n >. i- n . I Ü I V . I

ai.|at li ID IV . )

3a preferent

SÈNIOR 19 00 CBColl-UESC B (Di;

SUB-23

17.30 C B C o l l ' U E S C B j ü i M , :

JÚNIOR 17 30 LaSal leSt . C -UESe. B lüiss.j

JUVENIL

'•'. 2', I M Sant Cau.it ri t / ae l l - u A IDisS.j

_J èa fa - - ; ! C e -t •:' ••; v'i dee...a ir i iss.l

INFANTIL 1 7 .ïi- 'M-e. '-•)• 2.,. ! •.: ioa- iDiss.) ' 5 22: 2 uil C u a - '{; F/arpo.. 3 , s s ;

ALEVINS i t i 30 Slüiie-PH Sa-.t Cugat (Diss.l

1C' ;.Q C a l ! ni-PH S'-int r:urjat IDiss.)

BENJAMINS

16.00 Ca.des-PH Sant Cugat tDiss.)

PRE-BENJAMINS 15 00 Caktos-PH Sant Cugat i.Diss.l

Divisió d'honor masc. 1?30 CD Terrassa-Junioi IDium )

SÈNIOR MASCt i l . l FASE O'ASCENE 20.00 B ü i l e i . . IJL'2 "• s .

3a divisió i.00 SantCuiiàt A Ve l "

5a divisió 8 00 Al San: C g.

6a divisió 8.00 Sant Cugat B

• :,,nu-,

S' Fra

i"iu

r-s. H '.?iuf

• Campionat de Barcelona 3a CATALANA. SÈNIOR

12.00 UESC-Sdl lent lDi ta ie l

JUVENIL

18.00 Badalona-UESC (Diss.I

ESPORT ESCOLAR

M i n i h a n d b o l . — D e s p r é s d e la p r i m e r a j o r n a d a (Sorka F p e l d e , Pol V i d a l , A r t u r R i b a . J o a q u i m ( i o -c o r r e s p o n e n t a la s e g o n a t a se del c a m p i o n a t d e m e z . D a v i d H e r r e r o , A l b e r t R e b o l l o , M a r t í N i c o l a u . m i n i h a n d b o l a levi , l ' equ ip A d e l ' L P C a t a l u n y a o c u p a M i q u e l L ó p e z , P a u C o s t a , R e n é A y m a r , E lo i M a r cí s e g o n lloc e n la c lass i f icació . l'A p r i m e r p a r t i t . t ínez , E d u a r d R o m e a i P e r e F o n o l l e d a . T o t s ells q u e els e n f r o n t a v a al C o l l s e r o l a . va a c a b a r a m h s ' e n l r e n e n a m b T x e m a E p e l d e . A b a n d a d ' a q u e s t s e m p a t a 2 gols . L ' e q u i p B, q u e e n c a p ç a l a la t a u l a d o s c o n j u n t s , l ' e sco la C a t a l u n y a té u n t e r ce t e q u i p . e lass i f ica tòr ia d e s p r é s d e d o s pa r t i t s d i s p u t a t s , va q u e d i s p u t a la s e g o n a fase del c a m p i o n a t en el g u a n y a r la s e t m a n a p a s s a d a la F l o r e s t a p e r 0 gols g r u p li . é s l ' e q u i p f e m e n í , q u e a c t u a l m e n t es q u a r t a 4. Els d o s e q u i p s d e l ' escola C a t a l u n y a els f o r m e n en la c lass i f icac ió . (,R.

ll01111u.il

�mp.it

Cau.it

*

* ^ & * < r Servei •+ Gratuïï a

'JVM> DomÍCÍl i

Mercat Pere San, 120 5891448

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

VETERINÀRIA

SANT CUGAT

DIAGNÒSTIC Dra. ANNA VENDRELL

Perruqueria canina

Passeig Sant Magí, 48 Tel. 675 37 54

08190 Sant Cugat del Vallès Horari:

De 10a 1 -5 a8 Dissabtes: 10 a 2

ÏXSAUCS

PASTISSERIA SALÓ DE TE

Pa, Torreé^OAca.,

17-19•ècaf

MttÉS

908898136 c/ Sabadell, 23 Tel. 674 69 45

de10h. a13h . i de 17 h. a20h. de dilluns a dissabte

Dispensari Veterinari del Vallès

fundada 1 any 1921 elaboració pròpia

C/ Francesc Moragas, 26 - Tel. (93) 674 08 81 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

X

Ui

" "'"• '^ït

' ígi»^-"-*

*%W

T O M B S La llegenda explica que sant

Antoni va venir a Barcelona des de la Tebaida a precs del

governador que tenia una filla malalta i, després de guarir la noia, el sant es va quedar a viure a la ciutat. Un dia, una truja va anar a trobar el sant amb un garrinet malalt i estrafet i sant Antoni, compadit, va guarir l'animalet. Sempre més la truja, agraïda, va restar al costat del seu benefactor. Quan el sant va morir, la truja el va enterrar en un sorral a prop de la platja. Els veïns de la ciutat van desenterrar el seu cos i van portar-lo a la Seu i van enterrar-lo amb tots els honors. Quan el seguici va arribar als afores, la mula va fer tres tombs sobre si mateixa i va caure morta. La gent va creure que aquell fet era el senyal que el sant volia ésser enterrat en aquell

indret i hi van bastir una capella. La tradició, doncs,

mana donar tres tombs en honor

j del sant.

Cavalls

de pupil·latge

En semillibertat

Masia Can Caldes Apartat de Correus, 254

Tel. 589 00 45 SANT CUGAT

HÍPICA SEVERINO

- Classes equitació

- Lloguer cavalls

- Compra-venda

- Domatge

- Pupilatge

Cl Príncep Tel. 674 11 40

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

CENTRE DE JARDINERIA DEL VALLÈS, s.c.p. Masó Nabarro

A r b r e s Rocalla B o n s a i s Ceràmica

C e n t r e s A r b u s t s P l a n t e s i n t e r i o r

- P l a n t e s t e m p o r a d a - F l o r s s e q u e s - A c c e s s o r i s

Ctra. Sant Cugat a Rubí, km. 4 - Tel. 675 37 02 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

FECSA, CITADA A DECLARAR 28 • Divendres. 20 de gener de 1995 CIRURGIA ALS AMBULATORIS

El jutjat número 4 de Rubí ha citat la companyia FECSA a declarar per esbrinar qui era el responsable del manteniment de les instal·lacions de la Floresta a l'agost, quan es va declarar l'incendi. Plana 29.

Les operacions quirúrgiques més senzilles es poden fer. a partir d'aquest any, als centres d'assistència primària. Forma part del pla de millores de la regió centre del Servei Català. Plana 30.

LA MORT DE L'ANTIC RECTOR

Havia batejat tres generacions i casat centenars de santcugatencs. La gent en recorda les conviccions fermes, fins a la tossuderia, i un mal geni i tosquedat remarcables. Però els mateixos que cl

van conèixer insisteixen en la vocació que tenia per ajudar els necessitats i en com va dinamitzar la parròquia, amb la creació del grup de joves, de la primera escola bressol i de la llar

d'avis. Segurament per tot això, el funeral de mossèn Juli, rector de Sant Pere Octavià entre el 1955 i el 1989, va reunir dilluns l'equip de govern municipal en ple, divuit religiosos i cen

tenars de feligresos en una cerimònia presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles. Havia mort dissabte, a punt de fer els 83 anvs, d'una aturada cardíaca.

I '.iiquchishi.· Ricard Maria Carles dóna cl condol al an i i a uc mossèn Juli durant cl funeral. Mossèn Juli oficiant una missa en un imatge retrospectiva. Fotos: MANÉ ESPINOSA i C'ABANAS.

Assistència massiva al funeral de mossèn Juli Rector de Sant Cugat durant tres

dècades, mossèn Juli va morir dissabte, a punt de fer els 83 anys

La cerimònia, presidida per Ricard Maria Carles, va omplir les tres naus de l'església del Monestir

Un caràcter fort fins al mal geni i la vocació assistencial són els trets

més recordats de l'antic rector SÍLVIA BARROSO

B Sant Cugat.— Les tres naus de l'església del Monestir es van omplir dilluns pels funerals de mossèn Juli Nàjera Gherna, presidits pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles. Rector de la parròquia de Sant Pere Octavià des del 1955 fins al 1989, mossèn Juli, que dimarts hauria fet 83 anys, va morir dissabte a la matinada a la clínica Corachàn de Barcelona d'una aturada cardíaca. Tot i haver nascut a Barcelona, l'enterrament es va fer també a Sant Cugat, al nínxol que la parròquia té al cementiri muncipal, per l'estreta vinculació de mossèn Juli amb la ciutat.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich i tots els regidors de l'equip de govern de l'Ajuntament, a més de representants de diverses entitats de la ciutat i centenars de feligresos, van assistir a les exèquies del qui. segons paraules de Ricard Maria Carles a l'homilia, «va ser un capellà de pedra picada». L'afluència massiva de parroquians al comiat de l'antic rector en dia feiner provava, segons Carles, el lliurament de mossèn Juli a la ciutat. «Tots els qui el vau conèixer —va dir adreçant-se als assistents— sabeu que era un home que no vivia

per a ell, sinó per a tots vosaltres». Tot i que la presència del cap

de l'arxidiòcesi no és obligada als funerals dels sacerdots retirats, Carles va presidir la cerimònia —concelebrada amb divuit religiosos més— per la decisió de la parròquia de donar tractament de rector en actiu a mossèn Juli en reconeixement dels 34 anys dedicats a la direcció de Sant Pere Octavià. El bisbe de la demarcació

pastoral del Vallès, Carles Soler, el rector actual de la parròquia, mossèn Pere Vivó, els dos vicaris i sacerdots d'altres parròquies van participar també al funeral amb missa solemne en què va cantar també la coral d'antics escolans.

Conviccions fermes

La fermesa de les conviccions de mossèn Juli i la contundència amb què les expressava són les

qualitats més recordades per aquells que hi van tenir relació. Per al seu successor al capdavant de la parròquia, mossèn Pere Vivó, «va ser una persona d'una gran rectitud i d'idees clares que va mantenir sempre». La creació de l'escola bressol parroquial —fa trenta anys, quan encara no n'hi havia cap al municipi—, la tasca assistencial als malalts i als avis, amb la fundació del primer casal

Esperava una nova evangelització d'Europa S.B

I «Com ha dit el sant Pare, és el moment de tornar a evangelitzar Europa, que ha estat, en part, infidel a la primera evangelització. És per això que el 2000 ha de ser l'any de la nova evangelització-. Mossèn Juli expressava així el seu desig per al nou segle quan, a 78 anys, va concedir l'última entrevista a la publicació Viure Sant Cugat, l'octubre del 1989, coincidint amb la seva jubilació. A l'anàlisi de la situació de l'Església catòlica que va fer en aquell moment, l'aleshores encara rector de Sant Cugat assegurava que, malgrat que moltes vegades, en els vint segles d'exis

tència de cristianisme, «s'ha dit que l'Església s'acabava, els imperis s'han ensorrat, els governants han desaparegut, però l'Església continua la seva marxa fins al final dels segles».

Aquesta vitalitat del catolicisme que descrivia mossèn Juli quedava demostrada a Sant Cugat, segons ell, per l'activitat dels joves de la parròquia, un grup que havia impulsat amb la col·laboració del vicari Lluís Vitori. «És una fal·làcia —deia a l'entrevista— parlar de si el jovent és millor o pitjor. Jo crec que aquí, a la parròquia, s'hi troben bé i, si s'eduquen i s'entrenen, hi ha motiu d'esperança per al futur.» En deixar

aquest futur de Sant Pere Octavià en mans del nou rector, mossèn Pere Vivó, Juli Nàjera, després de 34 anys de dirigir el Monestir, confessava que sentia «el mateix que humanament pot sentir aquell que està en un lloc directiu i que ha exercit en un treball durant molts anys i que li arriba l'edat de la jubilació. Humanament —a-fegia— sento nostàlgia. Com a sacerdot, he procurat complir el meu deure, això és la millor recompensa que puc tenir. Quan marxi, guardaré un gran record d'aquests 34 anys en què he servit a la parròquia i, si en res no he estat encertat, no ha estat per falta de voluntat».

|tor "a la tercera edat i l'impuls dçl grup de joves de la parròquia són les accions més destacades de mossèn Juli, segons Vivó, i també des del punt de vista de l'alcalde: «No va oblidar cap sec-tol de la població —remarca Ay-ttterich—. Amb cada cosa que feia demostrava la vocació d'ajudar els altres que el definia».

La vinculació de mossèn Juli a una de les seves obres, la llar d'avis de la parròquia, va ser especialment duradora, fins i tot després de la seva jubilació, com reflectia l'emoció visible del president de l'entitat, Andreu Casals, durant la cerimònia. «L'arribada de mossèn Juli —recorda Casals— va canviar la parròquia. Sortíem de la postguerra i havíem tingut rectors més preocupats de la política que no pas de la tasca parroquial. Ell hi va posar fi. I una de les seves feines més importants va ser crear la llar d'avis, ara fa quinze anys.» Però aquesta vocació assistencial «no quedava limitada per les fronteres», segons la coordinadora de Mans Unides a Sant Cugat, Maria Àngels Huguet. «Mossèn Juli es destacava per l'austeritat personal —assegura Huguet— però per als altres era absolutament generós, i ho feia extensiu al Tercer Món.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1995 PUNT DIVERS 29

LA MORT DE L'ANTIC RECTOR LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS

Arribada de mossèn Juli a Sant Cugat. A l'esquerra, l'alcalde Rodó, amb l'uniforme de la Falange. Foto: CABANAS.

Del front de Terol a Sant Pere Octavià • Feia poc més d'un any que el bisbe Irurita l'havia ordenat sacerdot —el 15 de juny del 1935— quan va esclatar la guerra civil. Des de Vilanova i la Geltrú, on havia pres possessió de la parròquia un mes i mig abans, mossèn Juli es va assabentar de l'aixecament encapçalat pel general Franco i de la persecució del clergat que havia iniciat el bàndol fidel a la República. Els primers dies. es va estar amagat a casa d'algunes famílies de Vilanova que refugiaven sacerdots. Quan la comunicació per tren amb Barcelona es va restablir, va tornar a la ciutat, on el va acollir un amic del seu germà. Un conseller de la Generalitat li va gestionar, al cap d'uns dies, la fugida a Itàlia, governada per Mussolini. Després

d'un mes d'exili, va poder tornar a l'estat espanyol. Va entrar per Navarra, a la zona nacional, on el van acollir al Seminari amb funcions d'hospital. Va exercir en dues parròquies petites i, finalment. el van mobilitzar i el van nomenar capellà castrense del front de Terol fins que es va acabar la guerra.

Juli Nàjera Gherna havia nascut el 17 de gener del 1912 a Barcelona, fill de pare de Burgos i mare d'ascendència ítalo-alema-nya. Va estudiar als escolapis i, aís onze anys, va passar un mes amb el seu germà caputxí a Igualada. L'any següent demanava als seus pares d'ingressar al seminari i, després d'uns mesos d'oposició familiar, va començar la carrera sacerdotal. El 1935. havent acabat els estudis del Seminari en onze

anys i després de tres cursos de Filosofia i cinc de Teologia, va ser ordenat i destinat a la parròquia de Valldoreix per exercir-hi l'estiu del 1935. A la tardor, el van traslladar a Sant Vicenç dels Horts i després a Vilanova.

Acabada la guerra, va exercir a diferents parròquies i el 21 d'agost del 1955 prenia possessió de Sant Pere Octavià. Passats 34 anys, havia creat l'escola bressol. el grup de joves de la parròquia i la llar d'avis i es retirava.

Els feligresos que havia esbroncat tantes vegades i d'altres als quals havia pagat deutes l'acomiadaven en una missa multitudinària que Ajuntament i entitats van convertir en un homenatge a mossèn Juli, mentre ell s'en-nuagava en dir «adéu-siau» amb un fil de veu.

EI Don Camilo de Sant Cugat JORDI FRANQUESA

El regidor de Cultura, Jordi Franquesa, va tenir un contacte molt estret amb mossèn Juli els anys en què aquest va ser rector de Sant Pere Octavià. En aquest article recorda la seva figura i destaca els trets més rellevants de la seva personalitat.

V a arribar l'estiu del 1955. Venia a substituir Mn. Joan Clech i Vivó, un home ple de bonhomia que s'ha

via ficat el poble a la butxaca. Ell, fornit i de tracte decidit i directe (em recordava un xic el Don Camilo de Giovanni Gua-reschi), mossèn Juli oferia una imatge ben diferent. Tots els qui, per activitats diverses, teníem un tracte freqüent amb el rector, estàvem expectants per descobrir la personalitat de qui, des d'aleshores, regiria la vida parroquial.

No pretenc fer un retrat exhaustiu de mossèn Juli Nàjera. Tan sols destacar-ne alguns trets que, a mi, em portaren a tenir-li una profunda estima i un gran respecte i admiració. Era un home de fermes conviccions, absolutament convençut de la seva vocació i totalment abocat a les persones i interessat per les necessitats i problemes tant materials com espirituals dels feligresos. I tenia molt clar que els seus feligresos eren tots, freqüentessin o no l'església. Tot i l'aspecte un xic adust, l'entendrien molt els infants. Recordo que la visió d'un menut magre i de cames primes el preocupava i li feia sospitar que anava mancat d'aliments. Volia esbrinar qui era i saber si la família tenia problemes per posar-hi remei. A part dels aspectes materials, s'abocà a la formació espiritual. Molt temps s'ocupà personalment de la catequesi infantil i penso que

aquesta era una de les feines que trobava més gratificant. La seva obra predilecta era la guarderia infantil Ntra. Sra. de Montserrat del barri de Sant Francesc. La dedicació als infants no minvava l'atenció a la resta de població. El jovent va esdevenir un sector de la feligresia que per nombre i activitat ha fet de la parròquia de Sant Pere un exemple a imitar.

L'atenció als necessitats i als malalts s'enduia molt del temps de mossèn Juli. De manera que, ateses les necessitats del culte, no li quedava temps per a les tasques administratives de la parròquia, que aviat confià a seglars.

Un principi inamovible de mossèn Juli era no fer mai diferències entre les persones. Mai no va dirigir-se personalment a ningú per sol·licitar ajuda econòmica. Deia que, si demanava quelcom a algú i aquest l'hi donava, el natural sentit de gratitud l'obligaria a tenir-li alguna atenció que el distingiria dels altres. I això no li semblava propi de qui havia de ser igual per a tots. Es limitava, doncs, a exposar el que calia des del púlpit i deixava que fos la feligresia qui atengués les necessitats de la parròquia.

Home de fe convençuda i viscuda, va haver d'enfrontar-se amb persones que, dins l'àmbit de responsabilitat de la parròquia, adoptaren actituds que no concordaven amb la més pura ortodòxia catòlica. Això li reportà tensions i

amargors, però mai rancor. Sabia perdonar però no pas permetre actituds que signifiquessin cap desviació doctrinal o pastoral.

Hi ha una imatge de mossèn Juli que tothom qui el va conèixer té gravada a la memòria, la d'aquell homenàs, sempre vestit amb sotana, que travessava rabent els carrers de Sant Cugat dalt de la seva Vespino vermella, amb la calva coberta per una boina. Crec que per a molts era una imatge entranyable. Atès que es repetia quotidianament estiu i hivern, va haver-hi l'intent d'alguns feligresos ben intencionats de comprar-li un cotxet que impedís que el mal temps fos un turment per al senyor rector. Quan va assabentar-se'n, s'hi negà en rodó i els va convèncer de dedicar allò que havien recaptat a comprar una motocicleta per a un missioner que havia conegut i que en tenia molta més necessitat. Així era mossèn Juli. Pensava en els altres, no en ell.

D'acord amb la fermesa de la seva fe i del seu caràcter, era un home que, quan acceptava un compromís, era inamovible. Va ser fidel al seu Senyor i al seu compromís sacerdotal. Ho va ser en el servei a la parròquia que li fou confiada. I ho fou en el respecte, sol·licitud i donació vers tot aquell que se li apropava cercant remei, consell o protecció.

Així va guanyar-se l'estima de tothom i per això me l'estimava. Que Déu el tingui a la glòria.

Diversos informes indiquen Fecsa com a possible responsable dels incendis del mes d'agost.Foto: ELS 4 CANTONS

El jutjat cita a declarar Fecsa pels incendis de

l'agost a Collserola L'Ajuntament, part perjudicada

CÈLIA CERNADAS • Rubí.— El jutjat de primera instància i instrucció número 4 de Rubí ha citat a declarar la companyia elèctrica Fecsa per determinar, segons fonts del procés, qui era reponsable del mateni-ment de les línies de l'abocador de Can Busquets, a la Floresta. Un informe que els mossos d'esquadra van trametre al jutjat a principi del mes de setembre de l'any passat situava en aquest punt l'origen dels incendis que el mes d'agost van cremar més de 150 hectàrees de bosc de la serra de Collserola, als districtes de la Floresta i les Planes. Les flames van afectar també una cinquantena de propietats particulars.

Segons aquest informe, la causa va ser la caiguda del conductor superior de la línia elèctrica d'onze mil volts que passa per Can Busquets provocada, en principi, pel mal estat del pal de fusta que aguanta els cables. Aparentment, un curt-circuit hauria encès el sotabosc, i així hauria començat

l'incendi. Arran del document dels mos

sos d'esquadra, el jutjat número 4 va obrir diligències prèvies que permetran recollir la informació necessària per decidir si s'obre o no procés contra Fecsa.

De moment, les iniciatives del jutjat se centren en la recollida de dades: la companyia elèctrica haurà de declarar, previsiblement aquesta setmana, qui s'encarrega de mantenir les línies en bon estat. Paral·lelament, la fiscalia de Medi Ambient elabora un informe administratiu sobre el cas. El jutjat ha demanat també documentació a la conselleria d'Indústria i Energia de la Generalitat.

El paper de l'Ajuntament

Quan des de Rubí es van obrir diligències prèvies, l'Ajuntament de Sant Cugat va decidir presen-tar-s'hi com a part perjudicada. Dos veïns dels districtes les propietats dels quals van quedar afectades pel foc han presentat denúncia davant el jutjat.

JUDICIAL

L'Audiència revisa la sentència condemnatòria dels directius

santeugatencs d'Uphon ELS 4 CANTONS

H Sant Cugat.— L'Audiència de Barcelona revisarà el dia 31 la sentència condemnatòria per delicte ecològic dictada contra els empresaris santeugatencs Enric Tusquets i Joan Colldefons. El jutjat penal número u de Terrassa va condemnar a nou mesos de presó i una multa de nou milions de pessetes els directius de l'empresa Uphon, per abocament de residus tòxics a la riera de Rubí.

L'apel·lació ha estat presentada per l'advocat de Tusquets i Colldefons, Joan Córdoba, amb l'argument que les mostres d'aigua

recollides pels mossos d'esquadra i presentades com a prova podrien provenir d'una altra empresa. La planta d'Uphon és al polígon industrial de Can Jardí de Rubí i Córdoba assegura que els col·lectors de la resta de naus són suficientment propers perquè les mostres recollides amb un recipient d'un litre no siguin fiables. Aquest argument però, ja va ser utilitzat per l'advocat durant el judici, el mes d'abril de l'any passat, i els mossos d'esquadra el van rebutjar assegurant que havien utilitzat un braç mecànic per recollir les mostres.

30 PUNT DIVERS ELS 4 CANTONS / Divendres, 21) de gener de 1995

Nascuda a Tanger. va arribar a Sant Cugat quan tenia mig any d'edat. Ara en té 23, és mestra i treballa de monitora a l'escola Ferran i Clua de Valldoreix perquè no pot fer oposicions fins que no

IMMIGRACIÓ

obtingui la nacionalitat espanyola. Tot i que reconeix que la seva aetivitat assoleix dimensió pública quan la conviden a fer una xerrada o mentre organitza un grup de dones a Vallès Sense Fronteres, no

es considera una privilegiada: l'opció de mantenir el rol que atorga l'islamisme a la dona li sembla tan vàlida com la seva encara que assegura que la immigrant musulmana ha de lluitar en dos fronts.

FATHIHA BENHAMMOU LACHIRI. Impulsora del grup de dones de Vallès Sense Fronteres

«La immigrant manté una lluita doble» Sil VIA BARROSO

• Sant Cu^at Parla i escriu el català amb la mateixa fluïdesa que l'àrab i ha tet \e r rades pertot Catalunva sobre educació i immigració i sobre la situació de la dona magrihina. l'ultima, ahir a Sabadell. De* que va associa!-se a Vallès Sense I ronteres ta dos anys, es una de les dues úniques dones musulmanes del col·lectiu i esta endegant la formació d'un grup de dones aiahs de Sant Cugat dins l'entitat, l 'ero. malgrat que reconeix en paït l'cxccpcionalitat de la seva situació, no es considera una privilegiada.

-••Jo he escollit el que volia. l 'ero eoneixo moltes noies de la meva edat que també han crescut aquí i. en canvi. han triat una altra opeio. Perquè han volgut o perquè no han pogut ler res més, però n 'estan convençudes. En molts casos, ui lcn tornar al Marroc. encara que només el coneixin d'anar-hi de vacances, i casar-s'hi. S'identifiquen amb el rol que l'islamisme atorga a la dona i pensen que. en lot cas. d'esclava en soc jo. que haig de ti ehallar. ••

i'ei que encara hi ha aquestes ililieidt.il- pei integrar-se entre les immigrants de -egona generació?

•• A nu la paraula integració no m'agiada. S'utilit/a massa i en realitat s'esta parlant d'assimila-eio, de eonveitií nos en occidentals i eliminar la nostra identitat. Peto si pailem d'integració entre cometes, es mes problemàtica per a les dones que [K'l als homes i. paradoxalment, pot se r-ho més encara pei a les noies que s'han criat aquí. I lles han viscut sempre entre dues cultures, però no se senten pcitanvenls a cap de les dues. Als parents del Marroc els semblen espanyoles i aquí no deixen de ser mores. Mentrestant, a casa. per ser noies, les pres-sionen especialment perquè mantinguin els costums, hs fàcil que reaccionin rebutjant una de les

Fathiha Henhamiimu un «rup du

Juri. membre de Vallès Sense Fronleies. \ mes dins de l'entitat. l·i>ti>: MANI INI'INOSV

dues societats, per autodefensa.» —Les immigrants magribines

que vénen soles són una tipologia relativament recent, fins a quin punt han fet variar les relacions

entre els mateixos magríbins? —La majoria d'aquestes dones,

solteres o divorciades, venen aquí a treballar. Però sí que tenen una mentalitat diferent de les altres

dones adultes. Vénen d'àrees urbanes, tenen, com a mínim, estudis elementals i ja han treballat fora de casa. Realment, han creat, i patit, una distorsió en la relació in te rna del col· lectiu d ' immigrants: fins i tot les solteres són incompatibles amb els homes ma-gribins solters que estan aquí, sobretot perquè ells. que s'han reis-lamit/at i són més conservadors del que eren al seu país, les menyspreen per la seva independència i. sovint, les veuen com si fossin unes prostitutes. Com que la majoria no estan disposades a aparellar-se amb un occidental i treballen en el servei domèstic, les seves possibilitats de relació són nul·les...

— l a incomprensió dels magríbins homes és el preu que pagueu també les dues musulmanes de Vallès Sense Fronteres?

—«Sí. al principi. És evident que no acceptaven que. en lloc de quedar-nos a casa prenent el te. ens fiquéssim en reunions on només hi havia homes. Hem hagut d'assumir que les immigrants magribines. si volem ser actives fora de l'ambit privat, tenim una lluita doble. Fns hem d'enfrontar al racisme de la societat d'acollida i al masclisme de la nostra. Fns va costar uns mesos aconseguir el respecte de molts dels membres de l'entitat, però no sé si permetrien que les seves filles o les germanes fessin el mateix que nosaltres dues.»

—Com influirà aquest patriarcat en la formació del grup de dones que voleu organitzar?

-«•Aquesta idea, que encara no ha passat d'un primer contacte, demana un treball lent, perquè elles mateixes hi son reticents. A Sant Cugat la majoria són casades i només surten per dur els nens a l'escola. Cal anar a casa seva a prendre el te, xerrar d'altres coses, guanyar-se-les perquè demanin el permís als marits.»

SANITAT

El Servei Català de la Salut introdueix millores per reduir

les llistes d'espera Algunes operacions es faran al CAP

XNí'il 1 SC 'AS 11 IRA I Sant Cugat.— La regió centre del Servei Català de la Salut (SCS). gestionada des de Sant Cugat, ha introduït algunes novetats en el servei per millorar-ne l'administració i per donar una qualitat nies acurada als usuaris de la xarxa publica sanitària. Des de 1T de genet, els pacients que estan en llista d'espera per sotmetre 's a algunes operacions no urgents tenen diferents opcions per reduir el termini abans d'entrar al quiròfan. .Actualment, hi ha unes 5.11)11 persones a l'àrea de Sant Cugat. Rubí i Terrassa inscrites en una llista per operar-se de va-riecs, cataractes, fractures a les mans o altres malalties considerades menors.

FI SCS ja ha ultimat un pla per reduir de les llistes uns 5(X) pacients per any. Aquest programa preveu que les operacions es

puguin tet als mateixos centres d'atenció primària, sense que s'hagi d'hospitalitzar l'usuari. «Aquest és un nou concepte al qual els clients ja s'estan acostumant i que tendeix a créixer», afirma Joan Martí, cap del servei de cirurgia de la regió sanitària centre del SCS. que hi afegeix: - f s toua-mental per aplicar millor els diners. per obtenir mes curacions amb els mateixos recursos. Ln els últims tres mesos hem operat 150 persones de cataractes amb aquest p r o c e d i m e n t . » Segons Mar t i . aquest nou sistema requereix una major actuació en l'atencio primària i domiciliària.

L'oferta d'hospitals que poden realitzar aquestes intervencions concretes també s'ha ampliat, de manera que els usuaris poden anar a centres menys saturats que el de la Mútua o el del Consorci Hospitalari de Terrassa.

D'altra banda, per reduir el temps d'espera als pacients que havien de fer-se proves específiques fora del CAP o necessi-

ns del SCS. l-'oto \1 1 SP1NOSA.

laven una ambulància, ja no cal el tradicional vist-i-plau de l'inspector. Aquest tràmit el fa directament el personal del CAP.

Dapsi demana ínterdisciplínaríetat amb la infància en un congrés a Barcelona

S.B.

H Sant Cugat .— La necessitat d 'una atenció interdisciplinària als infants amb dificultats de desenvolupament va ser l'eix central de la ponència que la neurope-diatra Conxa Bugié, del centre d 'atenció al menor Dapsi, amb seu a Sant Cugat, va llegir dimarts en la Mostra d'Activitats d'institucions i entitats de serveis socials que la conselleria de Benestar Social de la Generalitat ha organitzat aquesta setmana a! Palau de Congressos de Barcelona.

Amb el títol Atenció als infants tnnh disminució i Ics scve.v famílies entre els I) i eh (i anys. la ponència que Bugié va exposar defensa la necessitat de coordinació d'aspectes biomèdics. socials, psicològics i pedagògics en el tractament dels nens amb disminucions o «amb problemes de desenvolupament" Aquesta modificació de vocabulari va ser proposada també per Bugié perquè, segons la neuro-pediatra. «la frontera entre la normalitat i la disminució pot arribar a ser molt desdibuixada quan es parla de petita infància». «És mes exacte parlar de dificultats en el desenvolupament que. en molts casos, són molt concretes i superables», va dir. L'estimulació precoç dirigida per professionals de les quatre disciplines requerides és el tractament que Dapsi aplica des de fa cinc anvs a Sant Cugat per neutralitzar aquestes dificultats, «però —puntuali tza Bugie — per començar-lo a temps cal la coordinació també dels diferents àmbits del nen: els pares. els pediatres, l'escola i els departaments de serveis socials de les administracions».

La participació de Sant Cugat en les jornades, que acaben demà passat, ha estat també representada a l'estand de l'Associació Catalana de Municipis, on la regi-doria de Sanitat i Serveis Socials de l 'Ajuntament ha exposat el programa de prevenció de la dro-godependència que s'aplica a les escoles de la ciutat des de 1484. D'altra banda, tècnics municipals de l'àrea dirigida per la tinent d'alcalde Sílvia Flury i membres de la Coordinadora Interinstitu-cional per l 'Anacianitat (CAVIS) han assistit també a les sessions com a congressistes oients.

SUCCESSOS

Cau en una rasa oberta per obres a Alfons Sala H Una veïna de Sant Cugat va caure la setmana passada en una rasa oberta al carrer Alfons Sala per unes obres sobre les conduccions del gas encarregades per Catalana de Gas a l 'empresa contractista Faypro, amb seu a Sant Cugat. Una placa metàl·lica que tapava la rasa i que va cedir en trepitjar-la va ser la causa de l'accident, segons el relat de l'afectada. Amb tot, les lesions causades en una cama van ser lleus i la ferida va ser atesa al centre d'assistència primària i donada d'alta immediatament, S.B

L'enxampen amb 18 quilos de pinyes robades H Un sac amb 18 quilos de pinyes d'un bosc proper a la ronda Nord. Aquest era el botí acumulat per un veí de Cerdanyola quan un patrulla de la policia local el va enxampar la setmana passada en una pineda de Sant Cugat, encara en plena acció. La policia va comprovar que l'individu no tenia el permís municipal per abastar les pinyes i el va informar dels tràmits necessaris per obtenir i va confiscar el sac., S.B.

ililieidt.il-

ELS TRENS DE FONOLLEDA 31 • Divendres, 20 de gener de 1995 MILLORES A SANT MEDIR

Pere Fonolleda, veí de Mira-sol, és afeccionat als trens des de petit, guarda a casa una àmplia col·lecció de maquetes, estacions, vies i trens fets a escala reduïda. Plana 32.

Després de la restauració de l'ermita, la Penya Regalèssia reconstrueix el mur de contenció, que era pràcticament enderrocat, amb vistes a la festivitat de Sant Medir del 3 de març. Plana 33.

LA VIDA SOCIAL

Imatges de la diada de Sant Antoni mossèn Juli, en la benedicció de l'any 1987, i membres de la Penya Regalèssia fent de pendonistes el 1989. Fotos: ARXIU MUNICIPAL DE SANT CUGAT.

Els Tres Tombs, una tradició centenària que Sant Cugat mai no ha perdut La comissió de Sant Antoni Abat ha preparat una festa, que va començar el dia 17 i que acabarà el 22

FRANCESC CARBÓ B Sant Cugat.— Sant Antoni Abat, o la diada dels Tres Tombs, tornarà a ser una celebració que marcarà el ritme de festes tradicionals que sortosament manté Sant

Cugat. Sense oblidar el passat, però adaptant-se als temps actuals, la dinàmica comissió de festes organitza una sèrie d'actes, que van començar el dia 17 i que conclouran el diumenge 22. Dimarts es va celebrar

la missa i es van beneir els pans, mentre que la tradicicional cercavila pel poble, la benedicció dels animals i el ball es faran aquest diumenge. En el record queden els balls a la Unió, el sorteig per escollir el

banderer o els carros que s'engalanaven amb mates de Collserola. I é s que, si bé Sant Cugat ja no és una vila agrícola, els que vivien la festa volen transmetre-la a les generacions futures.

Diu la llegenda que, quan sant Antoni es disposava a tornar d'un viatge que havia fet a Barcelona, es va trobar una truja que portava a la boca un porquet esguerrat que no podia caminar. La truja el va deixar als peus del sant que, commogut, va fer un miracle guarint el porquet. Diuen que la truja va quedar tan agraïda que ja no es va separar mai de sant Antoni i que fins i tot el

va enterrar quan va morir. Aquest és el motiu, recollit per Gemma Foj, de l'Arxiu Municipal, pel qual s'invoca sant Antoni com a patró dels animals.

Des de fa segles, s'ha fixat el 17 de gener com a data per beneir i buscar la protecció dels animals. Segles enrera, els gremis de traginers i llogaters de mules portaven a beneir els animals ben guarnits, amb els

millors corretjams i ornaments de seda i argent.

Recollint aquesta tradició secular, a la nostra població fa més de cent anys que se celebra la diada de Sant Antoni. Quinze anys enrera, tots els actes es concentraven el dia 17, però a partir de la dècada dels vuitanta la festa dels Tres Tombs i el tradicional ball s'han traslladat al diumenge següent. Al llarg dels anys, les co

missions, que han fet uns esforç per mantenir la identitat de la festa, no han pogut evitar que es canviessin o perdessin aspectes que han marcat la tradició.

El guarniments dels carros ja no es fan amb les mates que tradicionalment s'anaven a buscar per Cap d'Any a Collserola. Encara més, actualment hi ha dificultats per trobar carro i cavall per a aquells grups

entusiastes que volen participar en la festa. Abans, el banderer s'escollia per sorteig, mentre que en l'actualitat és la comissió organitzadora qui s'encarrega de nomenar-lo. Fa anys el ball es feia a la Unió Sant-cugatenca, on prèviament es feia un concert que no començava fins que no arribava el banderer, que els amics i amigues havien anat a buscar a casa seva. Fins

i tot l'augment en participació de cavalls i carrosses ha obligat a no fer els tradicionals tres tombs després de la benedicció a la plaça Octavià.

Tot i així, segons ha explicat Quimet Bell, membre de la comissió organitzadora, «si bé els temps han canviat, mantenir la tradició i viure aquesta festa és per a molts un dels dies més importants de l'any».

La diada va començar amb el repartiment del pa beneït

FC. • Sant Cugat— El dia 17, després de la missa, en què van assistir els membres de la comissió organitzadora de la festa, Joan Serrabogunà —el banderer—, Joaquim i Xavier Grau —que sostenen els cordons— i la gent del poble, es van beneir més de 200 pans, que es van repartir entre els assistents. Posteriorment, es va oferir un refrigeri al restaurant de La Bolera.

La majoria d'actes, però, es faran aquest diumenge 22. És previst que els assistents a la cercavila es concentrin a 2/4 d ' l i del matí

al Pla del Vinyet. Amb l'acompanyament d'agrupacions musicals i dels bastoners de l'Esbart Sant Cugat, els carros guarnits que es presenten a concurs i els que es contracten de fora per fer més vistosa la festa, com també els cavalls amb els seus genets, faran la tradicional desfilada, tot recorrent la vila. Francesc Mo-ragas, Santiago Rusinol, Major, la plaça Octavià, la Urbanització, la carretera de Cerdanyola, Santa Maria, la plaça de l'Estació, són els carrers principals per on es farà el recorregut dels Tres Tombs.

Al Monestir rebran la tradicional benedicció i davant de l'ajuntament, on acabarà el recorregut, se'ls donarà el record comemmoratiu. Aquest any, per primera vegada, la comissió organitzadora vol premiar també els cavalls i els genets. Les copes, que són un obsequi de molts comerços de Sant Cugat, s'entregaran conjuntament amb el record. A la tarda, a partir de les 6, es farà el ball a l'envelat que s'ha instal·lat als jardins del Monestir. Durant Tacte, i com a cloenda de la festa, es repartiran els premis als carruatges guanyadors.

El dia de Sant Antoni, a la sortida de missa es va repartir el pa beneït. Foto: J.A MULA.

32 APUNTS ELS 4 C A N T O N S ; Divendres, 2(1 de gener de 1W5

LA VIDA SOCIAL

La il·lusió d'infància de molta gent va ser tenir un tren elèctric. Inevitablement, la societat i els gustos dels més menuts de les cases han anat variant. La majoria de nens. actualment, han decidit canviar els moderns Scalextrics pels clàssics i tradicionals trens de corrent elèctric. Pere Fonolleda va ser un d'aquells nens que jugaven amh trens. Aquells van ser els seus primers contactes amb el que va ser la passió de tota la seva vida: les maquetes, les estacions, les vies i els trens fets a escala reduïda.

El tren és el millor amic de l'home Pere Fonolleda té instal·lada una gran maqueta ferroviària al jardí de casa i conserva una gran quantitat de trens

K.WIUN I l'(Ji:i-B M i r a - s o l . •< L'n tren. bàsicament, es un mit|a de transport. Si ens remuntem a la historia. el tren es va crear durant el procés de desenvolupament industrial de lots els països. perquè es feia necessari un mitja que [iogues estar a l'altura de la gran revolució indust r ia l . •• I oi i la definició acadèmica que Peie I ono-lleila fa dels nens . pel a ell el -uran ea\ all de terro» com l'anomenaven els indis no es tan sols un mitia de transport, fonolleda ha fet dels trens la seva vida. l ' na v ida dedicada a desenvolupar una impor tan t col· lecció de maquines i vagons en miniatura.

La llur dels trens

La torre de Mira-sol de la família Fonolleda es la llar dels trens. LI jardí de la c isa es l'orgull de lots els qui l'habiten. Les típiques taules d'estiu del jardí de qualsevol casa han estat substituïdes per una impressionant maqueta ferroviària on no talta absolutament res: estacions. creuament de vies. tren cremallera... Però per a Pere fonolleda el mes important de la seva maqueta no ho ha fet ell. Des de dalt del jardí observa l'horitzó i comenta que «el paisatge ja era fet abans que la maqueta •>. Des de la casa es pot observar gran part del barri, amb l'estació de Mira-sol i la via dels Ferrocarrils tic la Generalitat al

Pere 1 Neda al seu taller de trens, dia Florista I m M \NI tSI'INOSV

fons. Uns ferrocarils amb els quals ha fet infinitat de quilòmetres. «Si me'ls fessis comptar, no podria, perquè pensa que jo havia anat durant molt anys quatre vegades diàries a Barcelona-, comenta Fonolleda. Per a ell, el fet que els trens, que tantes vegades ha agafat, no tinguin distinció de classes a l'actualitat es molt positiu: «Per a aquests trens em sembla perfecte. La línia de Sàrria sempre ha estat de classe única, encara que els combois tinguessin un dos a la porta. Aquí no hem de parlar ni de primera ni de se

gona classe, sinó del billet del tren i ja està.»

Un cop dins la casa. els trens cont inuen presents . Màquines de vapor, amb ga-soli i elèctriques, reproduïdes seguint fidelment la realitat, fan del taller de Pere Fonolleda un petit museu ferroviari. «El tren és el millor amic de l 'home», diu un cartell penjat a la paret del taller. Fonolleda comenta que l'hi va regaalr una filla de la seva neboda. «De fet, ella sempre ha conegut l'oncle Pere com l'oncle dels trens», diu amb tot somrient. I és que l'oncle dels trens

ha aconseguit interessar la família pel que ha estat sempre la seva passió: «Tant el meu fill gran i el meus néts hi estan interessats, però són els néts els qui prometen. És una cosa atractiva i el fet d'haver-hi estat en contacte des de petit condiciona molt».

Jugar sí, imaginar també

Va ser precisament de petit quan en Pere va començar a interessar-se pels trens. «Amb un tren de fusta, amb els que jugàvem abans, havies d'imaginar tot de coses per completar-lo; avui ja

està tot fet», explica Fonolleda. Per a ell les joguines actuals són poc imaginatives perquè «la perfecció de la joguina és tan elevada que no deixa al nen l 'oportunitat d'imaginar res». De fet, té molt clar que els seus trens, dels quals té molta cura i tracta amb afecte, no són cap joguina. «Per exemple —explica Fonolleda—, la capacitat d'organitzar un circuit de trens i tota la companyia ferroviària va més enllà del que és purament i estricta una joguina.»

Quan es visita el taller de trens de Pere Fonolleda es fa inevitable preguntar per la quantitat de peces que té. La resposta, tot i no dir números, és prou clara per saber que el nombre és elevadíssim. «És molt difícil respondre quants trens tinc». Tot i que la col·lecció que té és molt gran. Fonolleda no es considera

un col · leccionista: «quan una màquina no m'ha agradat no l'he comprada encara q u e f o r m é s p a r t d ' u n a col·lecció de màquines d'una mateixa època. Aquesta és la gran diferència, perquè un col·leccionista de segells russos compraria qualsevol segell encara que no li agradés.» Pere Fonolleda es considera un afeccionat. «La gent que té afecció als trens és com el que té afecció al futbol, però sense tants di-g u s t o s » , exp l i ca a q u e s t home apassionat pel passat, el present i el futur dels trens en miniatura.

El Centro Castellano-manchego prepara actes pel febrer

I-'RANCKSC CARBÓ H Sant Cugat.— Després de Ics activitats que ha realitzat per les festes nadalenques. el Centro Castella-no-Manchego de Sant Cugat prepara les activitats que vol tirar endavant durant el proper mes de febrer.

El primer esdeveniment és la romeria de Sant Blai. Si bé la diada s'escau el dia 3, a Sant Cugat se celebrarà el 12. Aquest sant. que es el patró de Moral de Calatrava. poble del qual son membres bastants socis del Centro, es un del mes tradicionals als municipis de Castella-la Manxa. La comissió de Cultura del Centro. que coordina Paz Carrasco. ha previst, com l'anv passat fer la romeria a l'esplanada del Centre Cívic de la Floresta. Un seguit d'àpats i ball aglutinaran totes les persones que vulguin afegir-se a la festa.

Ja el dia 2b de febrer. els membres del Centro participaran en el carnestoltes que organi tzà anua lmen t l 'Ajuntament. Com sempre. amb la seva xaranga i les disfresses, els associats del Centro donaran color i calor a una festa que es viu amb força animació al carrer.

Molts membres ja fa dies que treballen en l'organització d'aquestes activitats. Tots ells es troben al local social del carrer Valies 4. al costat mateix del Monestir.

Qui hi desitgi col·laborar o participar-hi pot demanar informació els dies feiners de 10 a 1 del migdia. A la tarda, el Centro, que generalment és obert, manté dues activitats força arrelades entre els associats. El curset de puntes de coixí que fan els dijous i el de quadres tridimensionals que organitzen els divendres. A més, el centre també disposa d'un servei de bar i d'una biblioteca.

Els Amics de la Unesco visiten el monestir i les restauracions del claustre /.(/ propera visita serà a la Pedrera

JOS1P M. VAI.I.l-.S I Sant Cugat.— [Dissabte passat, els membres de l'Associació dels Amics de la Unesco, seguint les explicacions de l'historiador i president de l'entitat. Domènec Miquel, van visitar les restauracions i les excavacions arqueològiques que s'han fet al Monestir.

La visita va començar a l'interior de l'església amb un recorregut per les naus i per l'antiga sagristia. Després van pujar fins a la teulada del Monestir fins arribar al mateix campanar. Domènec Miquel va explicar les característ iques de la nova fase de restauració de l'edifici a la façana sud. Les obres continuaran la setmana que ve. desprès d'haver estat aturades durant uns dies. La visita va continuar pels claustres i la sala ca

pitular. També van veure l'escala del segle Xíl descoberta aquest hivern i van baixar a la muralla romana que es troba sota la sala capitular. L'Associació local dels Amics de la Unesco ja ha programat les visites i les activitats que farà fins al 12 de març. A final de gener els socis de l'entitat aniran a Barcelona, a l'edifici de la Pedrera, per visitar el terrat i fer un circuit modernista pels carrers del voltant. I I febrer visitaran el Temple de la Sagrada Família i també és prevista la projecció d'un audiovisual sobre el Modernisme a Sabadell presentat per Martí Roque i una sessió de diapositives sobre el Modernisme a Sant Cugat, a càrrec de Peresa Llobet. El març visitaran edificis modernistes a Sabadell.

L'investigador santeugatenc Josep Maria Gavin, al Llibre dels Rècords Catalans 1994 Gavín ha visitat tots els pobles de Catalunya

vau pii|ar al eampana M l'SI'INOSA

JOSHP M. VALLÈS • Valldoreix.— Una de les vuit-centes entrades del Llibre dels Rècords Catalans 1994 correspon a Josep Maria Gavín i Barceló, investigador i director de l'Arxiu Gavín de Valldoreix. Gavín format part de la publicació per haver visitat tots els pobles. petits i grans, de Catalunya. A partir dels seus viatges ha fet un complet i exhaustiu inventari, fotogràfic i tècnic, de totes les esglésies, ermites i capelles de tot Catalunya. Aquesta amplia documentació es troba a l'Arxiu Gavín que es pot visitar, prèvia cita amb el seu director. Gavín va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu treball. Tota la documentació que conté el seu arxiu pasarà a formar part de l'Arxiu Nacional de Ca-talimva en un futur.

El Llibre dels Rècords Catalans es va publicar per primera vegada l'any passat. Aquesta publicació vol contribuir a la consolidació d'una oferta cultural en català que arribi a tots els sectors del país. Les dades que conté el Llibre provenen de dues fonts diferents: la recerca de l'equip promotor i les aportacions que. a partir de la sortida de la edició de l'any passat, van arribar de les persones, entitats, empreses o institucions que han volgut incloure el rècord en el llibre. Algunes de les informacions que dóna cl llibre no són rècords en el sentit convencional, però l'editorial considera que per la seva significació i singularitat mereixen ser conegudes per tothom. El Llibre està dividit en 21 apartats diferents.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1995 APUNTS 33

LA VIDA SOCIAL

Imatge del mur que gairebé ja han construït. Foto: MANÉ ESPINOSA

Continuen les obres a Sant Medir La Penya Regalèssia i els col·laboradors van començar les obres d'un mur de contenció a final d'octubre

JOSEP MARIA VALLÈS H Sant Medir.— Són molts els qui cada dissabte, any rere any, matinen per anar a treballar a l'ermita de Sant Medir. Són, és clar, els membres de la Penya Regalèssia i els seus col·laboradors.

No busquen res a canvi; en tenen prou amb la satisfacció de veure que l'ermita i el seu entorn millora amb els seu esforç i també amb l'ajut desinteressat d'altres persones. Per a l'Aplec d'enguany hi haurà quatre novetats: un

mur de contenció que gairebé està coronat, un mosaic amb la imatge de sant Medir i de sant Sever, fermadors per als cavalls i llum pròpia. Fins ara l'ermita no tenia comptador i els facilitava la llum una escola veïna.

Una vintena de persones, entre membres de la Penya Regalèssia i els seus col·laboradors van començar a final d'octubre de l'any passat un mur de contenció paral·lel a les escales de l'ermita.

El mur, que fa 5 metres de llargada per 4 d'altura aproximadament, és fet amb

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Amb un programa que revisava temes de Nadal del cançoner renaixentista d'Uppsala, passava pel «White Christ-mas (Nadal Blanc)» d'Irving Berlin i tornava a les arrels amb nadales tradicionals de

pedres i ciment, que ha cedit una empresa local. «És un mur molt important que ens ha portat molta feina però ara ja està gairebé acabat», explica Tomàs Grau, un dels col·laboradors de la Penya Regalèssia.

De fet, els fonaments d'aquest mur es van iniciar fa quatre anys però finalment

Catalunya, la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc va omplir la nau central de l'església del Monestir en el concert d'Any Nou, que era a més el primer acte de celebració del vintè aniversari. El to solemne i commemoratiu, tot i tractar-se d'una

l'obra va quedar aturada perquè hi havia altres projectes més urgents.

Un mosaic de Sant Medir

A més del mur, també preparen una de les parets de la capella, just davant de la Mare de Déu, on posarem un mosaic amb la imatge de Sant Medir i Sant Sever.

actuació amb l'estructura tradicional, el va posar un petit homenatge, fora de programa, als vuit cantaires que són a la formació des que es va fundar. Un bis amb «Santa Nit» i «Fum, fum, fum» va tancar les gairebé dues hores de concert.

Aquest mosaic és un treball que realitzen els forners de Mira-sol, fidels amics de l'ermita. És pràcticament garantit que aquesta obra serà col·locada per al proper Aplec d'aquest mes de març. Una altra de les novetats que enguany es podran veure seran els fermadors, que ja van utilitzar els agents de

RAMON LUQUE I Centre.— El grup internacional Theobald Ensem-ble va fer un concert de música Clàssica divendres passat a la sala d'actes de la Casa de Cultura de Sant Cugat. El valencià Francesc Varach —a la flauta traves-

la guàrdia muntada de Barcelona durant la visita a Sant Medir de l'any passat. A més, l'ermita, gràcies a la col·laboració de la Federació de colles de Sant Medir de Barelona, ja té tota la instal·lació de la llum feta. Ara, només queda que la companyia Fecsa hi posi el comptador i ho connecti.

serà—, la italiana Bàrbara Ciannamea —al violí—, el barceloní Marc Golobardes —al violoncel—, i el florestà Marc Tarrida —a la viola— van ser els components del grup en aquesta ocasió.

A la primera part del concert van interpretar la Se-

Cicle de cinema per a mestres i alumnes de primària al Centre Cultural

ELS 4 CANTONS • Sant Cugat— El 28 de desembre del 1995 farà cent anys que el germans Lumiè-re van realitzar a París la primera sessió cinematogràfica pública. Amb motiu d'aquesta efemèride i en el marc de la Campanya Cinema per a Escolars, activitat de divulgació de la cultura cinematogràfica que Drac Màgic realitza des del curs 81-82 a diferents localitats de Catalunya, ara, conjuntament amb el Centre Cultural Sant Cugat i amb la col·laboració de CINESA i de l'àrea d'Ensenyament de l'Ajuntament de Sant Cugat, s'ha preparat un programa adreçat a mestres i alumnes d'ensenyança primària que té per objectius aprofitar les possibilitats didàctiques d'un seguit de films seleccionats amb un criteri cultural i formatiu com «El bosc en perill», «La capsa dels diners» o «La glòria del meu pare». Una altra de les finalitats d'aquest programa que començarà el 13 de febrer és donar a conèixer el cinema com a mitjà d'expressió artística i de comunicació tot divulgant els moments més importants de la seva història i les característiques del procés de producció. També es cerca proposar un treball d'educació cívica relacionat amb el caire col·lectiu de l'espectacle cinematogràfic. El programa consisteix en dues sessions cinematogràfiques i una activitat a l'aula per a cada nivell. Abans de l'inici de l'activitat hi haurà una fase de preparació amb els mestres. Les sessions s'organitzen per a grups de diferents escoles i són previstes per a un màxim de 250 alumnes. Les sessions cinematogràfiques seran al matí.

renada dur Opus 141 de Max Reger i el Quartet en Do menor de W. A. Mozart. A la segona part, més informal que la primera pel tipus de peces tocades, van interpretar la Serenada II de Martinu i el Four Fancies de Gordon Jacob.

La Coral Sant Cugat durant el concert d'Any Nou, a l'església del Monestir. Foto: MANÉ ESPINOSA

El concert de la Coral Sant Cugat omple la nau central del Monestir

Components del grup en un moment del concert fet a la Casa de Cultura. Foto: MANÉ ESPINOSA

El grup Theobald Ensemble va fer un concert a la Casa de Cultura

34 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 20 de gener de 1995

LA VIDA SOCIAL

Joan, Joaquim i Xavier Són tres cosins i els pendonistcs més joves de Sant Antoni. Representen la il·lusió de les noves generacions per consencir la tradicions del poble.

MON I SI. SAN 1 B Sant Cugat. - l a tradició diu que, quan sant Antoni va morir, la seva truja el va enterrar en un sorral vora la ciutat. El hisbe i molta gent van voler traslladar les despulles del sant a la Seu, però un cop carregat el tant sobre una mula. l'animal va donar tres volies i es \ a aturar a fora de hi ciutat i ningú no va poder moure el taüt. Allò va ser interpretat com un senyal del cel i el sant va ser enterrat en aquell lloc. En record d'aquell fet >e celebra la festa dels I r e s Tombs.

Sant Cugat es poble d'arrels agrícoles i els cavalls de sella encara hi són molt nombrosos. Es per això que sempre ha celebrat aquesta tradició amb gran entusiasme. Aquest any els hande-rers són tres cosins.

-«Estem molt contents que ens hagin demanat de ser els pendonistcs. Sabem que som els banderers mes joves en molts anvs i estem molt il·lusionats. Som d'una família de carreters que des de sempre ha estat moll vinculada a la festa dels I res Tombs. Els nostres avis ja sortien amb els carros guarnits el dia de Sant Antoni i nosaltres, de ben petits. h e m so r t i t en e ls Tres Tombs. Tinc una fotografia de quan tenia dos anys i ja estic damunt del cavall. Es una de Ics grans tradicions del poble i sempre ens hem sentit cridats a participar-hi. l.a mare i l'àvia sempre han estat ficades en la festa.»

—Sabíeu muntar a cavall.' «Bé. de molt petits si

que havíem pujat a cavall. Després no havíem tornat a fer-ho. però hem anat a unes classes d'equitació per aprendre 'n i recordar-nos de com es fa. Es una mica com anar en bicicleta: no te n'oblides del lot i. amb poques c l a s se s , t o r n e s a r eco r -dar-te 'n. De seguida ens vam entendre amh els cavalls, encara que de vegades ens costa de fer-los creure. Son dos cavalls blancs i un de ver-

Els pendonistcs d'enguany. Foto: J.A. MULA.

«De petits ja anàvem amb cavall» -Nom: Joan Serraboguhà i Xavier i Joaquim Grau. Lloc de naixement: A Sant Cugat

-Edat: 22 i 18 anys, respectivament -Estat civil: Solters. -Professió: Comerciants. -Afieions: «Els esports del motor, espe

cialment els cotxes i Ics motos. També

ens agrada molt l'esquí quan es pot.» -Un llibre: «hi T.H.O.» -Una pel·lícula: "La guerra de las galaxias,

de Spielberg i. en general, les pel·lícules d'aventures.

- U n a música: «U2.» -Màx ima aspiració: «Deixar de treballar

i disfrutar.»

mell. Són cavalls molt bonics i molt llestos, coneixen que nosaltres no en sabem gaire, de muntar, i de vegades no

ens fan ni cas. Amb el noi de l'hípica és diferent: només fa falta que els digui qualsevol cosa que de se

guida el creuen. Es diuen Sultàn, Júpiter i Pitufo. El vermell és el que té més mala llet. però no són do

lents. encara que de vegades ens en fan alguna, perquè tenen ganes de córrer.»

—Ouins són el deures dels pendonistes de Sant Antoni ?

-«Tota la setmana custodiem l 'estendard de Sant Antoni i el dia 17 anem amb la senyera a missa major i a la benedicció del Pa de Sant Antoni. El dia dels Tres Tombs som els que encapçalem la cavalcada i, més tard. obrim el ball a l'envelat. També és obligació nostra oferir coca i vi als integrants de la cavalcada. Aquestes són les obligacions normals de tots els pendonistes. però a Sant Cugat tenim, a més a més, una altra obligació que ens fa molta il·lusió. Nosaltres som també els pendonistes de la l'esta de Sant Medir i portarem l'estendard de Sant Medir a l'ermita el dia de l'aplec.»

- Q u è ens podeu avançar, de la cavalcada dels Tres Tombs d'enguany?

-«Només podem dir que serà molt reeixida i que es fa un gran esforç perquè cada any sigui millor. Aquest any hi ha una sorpresa. No podem desvetllar de què es tracta, però podem dir que serà una novetat molt sonada, que mai no s'ha vist al poble. Des de fora de la junta no es pot copsar el veritable esforç que representa fer que cada any la cavalcada sigui més espectacular. Fa falta molt de treball i esforç. Els carros grossos, els que agraden més a la gent, tenen molts compromisos i és difícil aconseguir que vinguin.»

—Aquesta serà una experiència que es farà un sol cop o tindrà continuïtat?

— « N o s a l t r e s v o l d r í e m que tingués una continuïtat. Hem parlat que l'any vinent podríem fer un carro entre nosaltres tres i sortir a la cavalcada. A més a més, est e m o b e r t s a q u a l s e v o l col·laboració que ens demanin per tal que mai no falti la c a v a l c a d a d e l T r e s Tombs.»

La pianista Montserrat Calduch fa audicions comentades per Catalunya

JOSLI' M. VAI.I L.S H Sant Cugat.— La directora de l'Escola d'Estudis Musicals de Sant Cugat, Montserrat Calduch. ha iniciat un seguit d'audicions comentades de les Sonates de l'Escola Vlontserratina. del s. XIX. per escoles tic musica de Catalunya. Els autors d 'aques tes obres séui els monjos montserratins P. Benet Brell i P. Jacint Boada. Es tracta de composicions adients per a estudiants de piano de primer i segon curs. Per aquest motiu, Montserrat Calduch i cl musicòleg

i monjo de Montserrat P. Daniel Codina, responsable de l'Arxiu de Montserrat , q u e les ha r e d e s c o b e r t , n'han procurat l'edició. Les audicions van començar TU de gener a l'escola Joventuts L'nides de la Sénia, dins un cicle dirigit a alumnes, pares K i professors per mitjà del yj. qual es donaran a conèixer les ohres. És previst que es facin audicions als conservatoris de Tortosa. Vila-scca i escoles de música d'Amposta. Esparreguera, entre d'altres. A Sant Cugat tindrà lloc el 3 de març. Calduch, dirigint la coral Bella Harmonia, 1-otn: LLS 4 CANTONS.

Glòria Roenoni presenta «Bon dia Catalunya», a TV3 H Sant Cugat .— L'actriu santeugatenca Glòria Rog-noni és, des d'aquesta setmana. la nova presentadora del programa magazine matinal de la Televisió Nacional de Catalunya «Bon dia Catalunya». D'aquesta manera, Rognoni substitueix al capdavant del p rog rama . que s'emet de dilluns a divendres, la popular presentadora Maria Pau Huguet. L'actriu santeugatenca ha participat durant dos anys aproximadament en les tertúlies del «Bon dia Catalunya» i el seu nomenament s'ha produït una setmana després que TV3 va anunciar i desmentir. 24 hores després, que l'actriu Teresa Manresa —l'Helena de la sèrie «Poble Nou»— seria la presentadora del programa.

Glòria Rognoni es va fer actriu amb Els Joglars. L'any 1975, durant una representació amb aquest grup de teatre, va tenir un accident que la va allunyar dels escenaris fins Pany 1993. quan va tornar amb l'obra /;/ gesi al Teatre-auditori del Centre Cultural de Sant Cugat.

An te r io rmen t , Rognoni havia dirigit i participat en les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs Paralím-pics del 1992. J M.v

Assemblea de la Coral Sant Cugat del CMSC H Sant Cugat.— El dia 17 es va celebrar l'assemblea anual de la Coral Sant Cugat del CMSC. Durant Pacteges van definir algunes de les activitats que configuraran la celebració dels 20 anys de la fundació d'aquesta secció del Club Muntanyenc Sant Cugat. El concert que faran per la festa major del Catulli Carmina, de Karl Orff, és el principal repte que tenen després del concert de nadal del dia 13. Per a aquest acte tindran la col·laboració de l 'orquestra de percussionistes de Barcelona, de l'Esbart Sant Cugat i de Tagrupació teatral Fila Zero . L'assemblea també va aprovar i donar suport a la junta per tal que faci gestions per fer alguna actuació per Catalunya a la primavera i un viatge a l'estranger a la tardor. A causa de la feina que es preveu que comportarà l'organització de la celebració dels vint anys, es va aprovar ampliar la junta. D'aquesta manera es podran crear diferents comissions. que treballaran asp e c t e s r e l a c i o n a t s a m b aquest esdeveniment., i:.t.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 20 de gener de 1995 APUNTS 35

VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Un moment de l'actuació de la coral Serra d'Or. J.A. MULA

Fan el tradicional Concert de Reis a l'Ateneu Santcugatenc L'entitat organitza diverses activitats al llarg de l'any

MONTSE SANT • Sant Cugat.— La Mostra de Col·leccionisme és una de les més originals de les que fa l'Ateneu Santcugatenc. Any rera any desperta la curiositat dels afeccionats i del públic en general. La participació a

pulars catalanes i altres d'a

la mostra és oberta, qualsevol afeccionat pot mostrar al públic la seva col·lecció. S'hi poden veure objectes ben diversos, des de les típiques col·leccions de segells o les més modernes de pins, fins a campanetes, figures de plom, papers de caramels o nines.

Diumenge passat es van cloure els actes que amb motiu del Nadal celebra cada any l'Ateneu Santcugatenc.

La cloenda, que va tenir lloc als locals de l'Ateneu, incloïa tres actes diferents: una conferència amb diapositives a càrrec de Josep M. Casas, el lliurament de guardons i premis de les activitats que l'entitat ha fet durant els darrers sis mesos i un concert de la coral Serra d'Or.

Malauradament, l'avaria en un aparell va impedir de fer la conferència.

La coral Serra d'Or va oferir el tradicional Concert de Reis. El programa constava de diverses nadales po-

lemanyes, així com també peces clàssiques.

Lliurament de guardons

Més tard van fer el lliurament dels guardons de les activitats portades a terme en aquest període, com ara diverses exposicions o la Mostra de Col·leccionisme. Tots els participants van tenir premi. Més tard van fer públic el nom dels guanyadors de l'onzè concurs de Pessebres a domicili, que enguany ha tingut una participació d'uns trenta concursants distribuïts en diferents categories.

Els primers premis del concurs de Pessebres van co

rrespondre a: Categoria A: Joaquim

Gàzquez. Categoria B: Carles Roca. Categoria C, populars:

M.Teresa Baldú. Categoria C, artístics: Ja-

vier Lubiérrez. Categoria D: Pere Feliu. L'Ateneu duu a terme

moltes activitats de caire divers i es destaca perquè és una entitat que acull molts grups culturals, com ara la coral Serra d'Or o el grup d'esperanto. També organitza diverses mostres de col·leccionisme, numismàtica, art i fotografia. A més, també hi fan una trobada anual de poetes, un torneig de ping-pong i un d'escacs.

La coral del Casal d'avis de Valldoreix a l'actuació de dissabte. Foto: MANÉ ESPINOSA

Els Marxosos del Vallès i la coral omplen el Casal d'avis I Sant Cugat.— La coral i la companyia de teatre Els Marxosos del Vallès, formades per avis de Valldoreix, van aplegar 200 persones dissabte, en la seva presentació a Sant Cugat, amb una cantada i la comèdia Mans enlaire!, de Ramon Folch i Camarasa.

La història del lladre robat que explica l'obra va fer riure molt el públic, però els moments més intensos van ser la cantada de l'havanera El meu avi i el repartiment de pastetes a tothom que hi va haver al final./S.B.

Horitzontals: 1.- Relatiu al fenomen perceptible provocat en l'organisme per una malaltia. 2 . - Atraurà. Ventet suau i agradable. 3 . - Pintor empordanès. A la nit d'avui. Símbol del fòsfor. 4 . - Sigla de l'oest. Terreny guanyat a la mar i convertit en terra de conreu. Nota musical. 5 . -Glera. So planyívol, exhalat a conseqüència d'un dolor. 6 . -Mig relleu. No vestida. Unitat monetària de la Comunitat Econòmica Europea. 7 . - Femella del gos, posada de cua. Gust donat als sentits. 8.- Símbol del radi. Neteja. La primera d'avui. 9 . - L'última de demà. Refugi ofert als perseguits. Darrera, al revés. 10.- Clorur de sodi. Peu de la mètrica grega i llatina, que consta d'una síl·laba llarga i de dues de breus.

Verticals: 1.- Satisfaràs plenament el desig d'algú. 2 . - Una tia esbojarrada. Dit de la persona, etc. contra la qual es comet un delicte. Preposició. 3.-Centca-mes. Contracció gramatical. 4 . -Superior d'una comunitat religiosa. Mig obscur. 5 . - La teva. Mancat d'energia, d'empenta. Riu del Baix Empordà, a contracorrent. Urani. Aglà. 7.- Ajus-

ENCREUATS GIRALT

1 2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

tarà les parts d'una cosa. Carboni. 8 . - Matrícula d'Alacant. A-niré. Temps transcorregut des que una persona ha començat a viure. 9 . - Enter. Natural de Mè-gara (Grècia). 10.- Símbol de l'iridi. Vedella. Article. 1 1 . - Posar dues coses similars paral·lelament l'una al costat de l'altra, però en sentits oposats, de manera que cada extrem d'una ocupi la banda oposada d'aquella

INDIFERÈNCIES

que ocupa l'extrem corresponent de l'altra.

i!P?a 'l"S -'01 H^o I!SV V -"6 V «P"8 -ng etf -"8 leSsa OOSSB -•£ 1103 etiN Trm-"9 Mujsr, B » n - s »w ' " P I M O -'t- d )™V '.'TO -t E JO ?J"inv -1 •onçuioiduns - -i :s|eiuoz]uoi| opti|os

R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit mots relacionats amb el ferrocarril.

0

0

L

Ç A

H

S

O

L

ç

0

E

X

P

R

E

S

1

E

F

T

A

L

G

O

N

A

M

S

X

c J

u 0

T

R

O

U

U

A

K

A

U

T

O

V

1

A

B

P

O

B

R

N

M

R

O

G

1

S

M

A

O

1

O

A

A

M

N

R

A

M

Z

J

c N

1

A

M

E

F

U

R

G

O

L

R

A

O

A

O

X

T

O

L

1

R

R

A

C

'03[FJ '[IBJOUOtU

'oSny 'jures 'snqnnoo 'BJO)OIUOOOI *saidxd 'tpJ^D «Çpn|OS

ESCACS J. ESCUDER

Les blanques juguen i queden molt millor. Jacovitn-Tocldj, Sant Petersburg.

s3reiu8ABirei8 qore dxrj 9 y.frd H£a £ "VtQ d*dP 'OIH VM'f íïllX V£V Z 'iM V*l • 1 :«*Mos

JEROGLÍFIC GIRALT

POBLE DE L'ALT EMPORDÀ Forma unitat de població d'Agullana.

50' cardinal

BADIA •(*(*») VKTVH 0») TVNKravD (.T) .os •vavHisan

:9P«|OS

SOLUCIÓ DIFERÈNCIES

36 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 20 de gener de 1995

ELS SERVEIS

Cupó de lrOnce Sorteig de dimecres, 18-1-95

99331 Número

99331

9331

331

31

1

Premis

2.500.000 50.000

5.000 500 100

Sorteig Núm. premiat

Dimarts, 17-1-95 39504

Dilluns, 16-1-95 95562

Divendres, 13-1-95 93551

EL TEMPS

PERRUQUERIA - SALO D'ESTÈTICA N h n tarda abati DESCOMPTIS 3a «dat i carnet jov. homes - dones i nens

Trio Sorteig de dimecres, 18-1-95

136 Sorteig Núm. premiat

Dim.irts, 17 1 95 637

Dilluns. 16 1 9b 758

sa

XUiXATS E W A J V O L * 1

°LUH TÍHKS1A

PfORA

S 0 M W

-—1

as*s

MEU

oomA

VfHTRUIX

VtNT ItOCKfUT

VfHTKXIJ

•MA P U M

• W A M R I S & U M

«HAEXX

Súper 10 Sorteig de dimecres, 18-1-95

4 - 1 2 - 1 4 - 1 5 - 1 6 25 - 28 - 29 - 30 - 32 35 - 36 - 42 - 49 - 50 56 - 59 - 62 - 66 - 67

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 14-1-95

l ï. 7 l>, 21 77 C-33 R-2

> . I - t.

1 ,' de 5-t-C

417 tic b

21 643 de 4 368.909 de 3

Sorteig de dijous, 12-1-95

b - 8 11 35 40 - 49 C-37 R-a

Encertants

2 de 6

6 de 5 + C

366 de 5

20.176 de 4

383 265 de 3

Pessetes

143 897.926 9 923.995

325 377 8J362

932

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 18-1-95

Augment de la inestabilitat La nuvolositat i el risc de ruixats augmentarà a mesura que avanci el dia

1 - 2 2 -33 -40

24 -43

Complementar i

15 Encertants

0 de 6

0 do 5 + C

12 de 5

589 de 4

11.214 de 3

Pessetes

131.895.887

480.261

33.351

1.902

364

Bonoloto Sorteig de dimecres, 18-1-95

1 - 1 7 - 2 0 38 - 39 - 49

Complementari Reintegrament

6 4 Sorteig de dimarts, 17-1-95

G F M M A DORC'A

• Un nou sistema frontal provinenl de l'activa depressió de l'Atlàntic nord creuarà al llarg de la tarda el Principat . La nuvolosi tat a u g m e n t a r à p r o g r e s s i v a ment i a la tarda comentaran a caure els primers ruixats a les comarques de ponent. Al Pirincu els ruixats seran en forma de neu per sobre dels l.200 metres aproximadament. Les precipitacions seran en conjunt poc importants. Els valors termo-mètrics no experimentaran canvis destacablev Els vents seran fluixos i del sud-oest.

A les comarques gironines l'ambient serà variable. Durant el matí sovintejaran els núvols de tipus alt. però a la tarda les nuvolades seran més importants i a últimes hores del dia podrien caure alguns ruixats de caràcter dèbil. Les temperatures es mantindran estacionaries.

Al Barcelonès i al Vallès Occidental freqüentaran els intervals de núvols alts. A

aortt

2 - 8 - 9 - 1 6 -

Encertants

1 de 6

0 de 5 + C

81 de 5

4 069 de 4

69.772 de 3

17 - 46. C-7 R-4

Pessetes

139.879.484

— 316.588

2.851

4 0 0

Sorteig de dilluns, 16-1-95

17 - 34- 37 38

Encertants

0 d e 6

4 de 5 + C

76 de 5

3 703 de 4

61.684 de 3

- 47 - 4a C-39 R-4.

Pessetes

116.067.531

4.566.894

96.145

3.124

4 0 0

la nit o a últimes hores de la tarda augmentarà el risc de ruixats. Els valors ter-momètrics no e.xpcrimcnta-

ran canvis. A la Catalunya Nord la

ines tabi l i ta t a u g m e n t a r à . Les precipitacions s'esten-

AHws Sola, 23, baixes Tel. 675 lo SI Sort Caaart

Surt 07,13 ("solar; 08,13(otóa/;

Et pon 1 6 , 5 3 (solar) 1 7 , 5 3 (oficial)

o Surt

21,03 isolar) 22,03 (ofiüaSí

Es pon 08,52 (sobri 09,52 (oficial)

II Temperatures d'ahir

dran progressivament i a la tarda seran generals, però dèbils. Al Pirineu seran en forma de neu per sobre de la cota 1.000. AJ País Valencià el dia serà assolellat amb tan sols alguns núvols prims i alts. Les temperatures seran bastant agradables. A les illes Balears l'ambient serà suau, estable i força assolellat.

A tot el litoral català els vents seran fluixos i del quadrant sud. La mar estarà arrissada amb algunes àrees de marejol fora de la protecció de la costa.

Demà, temperatures suaus

Els vents de ponent ocasionaran un augment de les temperatures a totes les comarques catalanes, però especialment a la franja litoral. La humitat ambiental serà baixa i la visibilitat, bona. L'ambient serà estable i assolellat. Tan sols hi haurà alguns intervals de núvols alts a les àrees pirinenques. El risc de precipitacions serà pràcticament nul.

Països Catalans

Alacant

Badalona

Barcelona

La Bisbal

Blanes

Cadaqués

Castelló de la Plana

Eivissa

Fontcoberta

Fornells de la Selva

Girona

Lleida

Mataró

Palma de Mallorca

Perpinyà

El Port de la Selva

Puigcerdà

Ripoll

Sant Adrià de Besos

Sant Cugat de ! Valies

St. Feliu de Guíxols

S1. Privat d'en Bas

St. Pau de Seguries

Sia. Coloma de Farners

Sta. Coloma de G.

Tarragona

València

Estat Espanyol

Bilbao

La Corunya

Granada

Madrid

Múrcia

Santander

Saragossa

Sevilla

Terol

Toledo

Valladolid

M ó n

Amsterdam

Atenes

Berlin

Bratislava

Brussel·les

Ginebra

Lisboa

Londres

Moscou

Paris

Praga

Roma

Varsòvia

Washington

Màx.

15

15

15

14

14

14

7

16

13

13

14

10

12

22

14

13

7

10

12

13

13

12,5

8

14

14

14

17

Max.

12

10

14

8

14

13

9

13

7

13

8

Màx.

6

8

5

2

8

5

15

7

-7

11

3

12

0

13

Min.

9

11

13

11

12

9

9

13

8

9

11

7

Q

14

7

11

1.5

-1

10

11

12

7

4

10

10

12

8

Min.

7

7

11

3

5

8

6

10

4

11

2

Min.

2

1

1

-2

4

-3

7

4

-14

5

-4

-2

-7

7

ï t Pluges d'ahir Localitats catalanes

La Bisbal

Blanes

Cadaqués

Fontcoberta

Fornells de la Selva

Mataró

St. Privat d'en Bas

I /m'

1

3,9

10

3

3

3

12,5

St. Pau de Seguries

Sta. Coloma de Farners

• Àries. 21 març-211 abril —Deprimir-te nu t'ajudarà a sortir del

pou on el trobes. No convé a ningú que t'enfonsis.

• Taure . 21 ahn]-2u maig —Has d'aprofundir més en el significat

de les coses. No et limitis a quedar-te amb la part més superficial.

• Bessons. 21 maig-21 juny —No deixis que la histèria col·lectiva

s'apoderi de la teva seguretat. No t'atabalis.

• Cranc. 22 juny-22 jul iol —La teva família l'oferirà un treball

molt suggerent. No deixis escapar aquesta oportunitat.

• Lleó. 23juliol-22 agost Hauries de fer una escapada imprevisible amb la teva parella. Us convé trencar la monotonia.

• Verge. 23 agost-21 setembre —La teva activitat professional et durà

a un punt que no t'esperaves. Cerca una solució.

• Balança. 22 set.-22 octubre —No reprimeixis el desig de fer una

petita sortida. Ft convé aprofitar els moments d'esbarjo.

• Escorpí. 2 —Ompliràs

i sensacions molt satisfactòries. T'ho agrairà i t'ho compensarà.

• Sagitari. 22 nov-2U desembre —Avui es produiran transformacions en

la teva tasca professional que repercutiran en el teu futur.

.-21 novembre teva parella d'il·lusions

•Capricorn. 21 des.-ls1 gener —Un vell amic o amiga que fa temps

que no veus et farà una visita que et complaurà molt.

•Aquari. 20 gener-18 febrer —La teva economia farà un salt im

pressionant, però hauràs de començar a aprendre a administrar-te millor.

• Peixos. lu febrer-2li març —És la millor ocasió per donar un nou

impuls al teu treball i treure'n un profit important.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 20 de gener de 1995 APUNTS 37

ELS CINEMES

«Corina, Corina» Director: Jessie Nelson. Intèrprets: Ray Liotta, Whoopi Goldbcrg i Tina Majorino. Recomanada: apta. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola.

• Anys 50: un home vidu contracta una jove intel·lectual afroamericana perquè tingui cura de la casa i de la seva filla. Molly.

«Entrevista con el vampiro» Director: Neil Jordan. Intèrprets: Brad Pitt, Tom Cruise, Christian Slater, Antonio Banderas i Virgínia McCollam. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal. de Cerdanyola. • Nova Orleans, final del segle XVIII: Louise de Pointe du Lac surt a trobar el responsable de la seva solitud, el vampir Lestat, amb la intenció d'eliminar-lo. Dos-cents anys més tard, un periodista entrevista el vampir De Pointe du Lac, que explica la seva història.

«Frankenstein» Director Kenneth Branagh. Intèrprets: Kenneth Branagh, Robert DeNiro, Helena Bonham-Carter i Tom Hulce. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Nova adaptació de la novel·la Frankenstein, centrada en la vida del doctor Víctor Frankenstein, un home enfrontat a la seva terrible creació.

«Los inmortales III. El hechicero» Director: Andy Morahan. Intèrprets: Christopher Lambert, Mario Van Peebles i Deborah Unger. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanvola.

• SANT CUGAT • SABADELL

Sant Cugat 1 La tabla de Randes

Sant Cugat 2 Río salvaje

Sant Cugat 3 Pulp Fiction

Sant Cugal 4 Frankenstein

• RUBÍ

Rubí Palace 1 Los inmortales III

Dissabtes i festius: 4.30, 6.30, 8.30,10.45

Rubí Palace 2 Pulp Fiction

Dissabtes i festius: 5.00,7.45,10.30

Rubí Palace 3 Timecop

Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

Rubí Palace 4 Frankenstein


Rubí Palace 5 Realtty bites


• SABADELL

Cineart 5 sales Pulp Fiction

Río salvaje

La pastón turca

Safvatesipuedes

. 4.30,6.35,8.40,10.45

4.45,7.30,10.30

4.20,7.20 i 10.20

5.00,7.45,10.30

, ^^^^__^^^^^_

Lab.: 6.30,8.30,10.30

Lat).: 5.00,7.45,10.30

Lab/. 6.30,8.30,10.30

Lab.: 6.15,8.30,10.45

Lab.: 6.30,8.30,10.30

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

4.00,6.00,8.15,10.45

4.00,6.00,8.15,10.45

4.00,1.00,8.15,10.45

4.00,'€.00,8.15,10.45

• En una muntanya mística del Japó, una expedició científica allibera Kane, el mag, el qual es disposa a desafiar el seu enemic, l'immortal Connor Ma-cLeod. Després d'un primer enfrontament a Nova York, els dos personatges es trobaran a Escòcia per a la batalla final.

«La màscara» Director: Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert i Peter Greene. Recomanada: R/13. Sales: Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment.

«La pasión turca» Director. Vicente Aranda. Intèrprets: Ana Belen, George Corraface i Sílvia Munt. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Una dona de províncies decideix posar fi a la seva avorrida vida de casada quan s'enamora bojament d'un guia turc.

«Pulp fiction» Director. Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis, Urna Thurman. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Timecop

Cineart-tres La màscara

Euterpe Frankenstein

Montecarlo Río salvaje

Principal Corina, Corina

Rambla Los inmortales III

CERDANYOLA

Kursaal Magnapax: El gran cànon

Magnapax: Niagara

Frankenstein

Los inmortales III

Timecop

La pasión turca

La màscara

Elreyleón

Stargate

Corina, Corina

Entrevista con el vampiro

Pulp Fiction

Río salvaje

4.00, $.00,8.15,10.45

4.00,6.10,8.20,10.45

4.00,6.10,8.20,10.50

4.00,6.10,8.20,10.45

4.00,6.20,8.25,10.50

4.10,6.20,8.30,10.50

4.05,10.05

7.00

4.05,6.30,8.50,11.05

4.45,6.45,8.45,10.45

455,6.35,8.35,10.35

520,7.45,10.25

5.15,7.15,9.15,11.15

-•V 4.10,6.00,7.50,10.30

' 5.30,7.40,10.40

',-.; 4.15,625,8.40,10.55

. $ : ' 4.05,6.20,8.40,11.00

. l t 4.30,7.30,1050 .

""-"". 4.45,7.50,10.50

I Vincent i Jules són dos assassins a sou que treballen per a Marsellus Wallace. Una nit Vincent ha d'acompanyar Mia, la xicota del seu cap. Butch és un boxador professional subornat per Wallace per perdre un combat. Butch, però, guanya i intenta fugir amb la seva companya.

«Reality Bites» Director Ben Stiller. Intèrprets: Winona Ryder, Ethan Hawke, Janeane Garofalo i Steve Zahn. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí.

• Durant el seu temps lliure, Lelaina realitza un vídeo sobre la vida quotidiana del seu cercle d'amistats.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ansietats usurpadores del seu oncle. Turmentat per la idea de ser el responsable de la mort del seu pare, Simba fuig a l'exili.

«Río salvaje» Director. Curtis Hanson. Intèrprets: Meryl Streep i Joseph Mazzello. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Gail Hartman va passar part de la seva adolescència al riu, treballant com a guia d'excursions, fins que va decidir instal·lar-se a la ciutat amb el seu marit i el seu fill. Quan les relacions de parella són a punt de trencar-se, Gail proposa passar uns dies junts prop del riu que la va veure créixer.

«Stargate» Director Roland Emmerich. Intèrprets: Kurt Russell, James Spader i Jaye Davidson. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • El coronel Jack O'Neil i l'egiptòleg Daniel Jackson viatgen al planeta Abydos travessant la porta estel·lar descoberta a Gi-za. El governant d'Abydos és Ra, un tirà dotat de grans poders que té atemorits els seus súbdits i que planeja envair la Terra.

«La tabla de Flandes» Director Jim McBride. Intèrprets: Kate Beckinsale, John Wood, Sinead Cusack i Paudge Beham. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat.

B Una restauradora d'art descobreix l'enigma que amaga un quadre, La tabla de Flandes, pintat fa més de 500 anys arran d'una venjança.

«Timecop, policia en el tiempo» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme, Ron Silver i Mia Sara. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• L'any 2004 l'home ha aconseguit viatjar a través del temps. El govern, però, prohibeix que els viatgers puguin retornar al temps actual. Un senador corrupte està decidit a transgredir la norma i vol aprofitar-se del viatge en el temps per dominar posteriorment tot el planeta.

Lyeternitat del vampir davant la història • «ENTREVISTA CON EL

VAMPIRO.» Títol original: Interview with the vampire. EUA, 1994. Director: Neil Jordan. Intèrprets: Tom Cruise. Brad Pitt. Kirsten Dunst i Antonio Banderas.

ÀNGEL QUINTANA

F a uns quants anys, Roman Polanski va proposar, a El baile de los vampiros, una interes

sant lectura del vampir lligada al nazisme. El film, construït com una farsa, introduïa per primer cop amb ironia la presència d'un vampir homosexual. Neil Jordan va força mes lluny quan, a Entrevista con el vampiro, apunta el tema de l'ambigüitat sexual —i moltes vegades, directament l 'homos e x u a l i t a t — de l v a m p i r , trencant la imatge clàssica del vampir com un don Joan r o m à n t i c malal t d ' a m o r . Neil Jordan, però, no aborda obertament el tema. sinó que només l'insinua.

Entrevista con el vampiro és una pel·lícula irregular, plena de troballes però que es queda en el nivell discret de la suggestió. Es té la impressió que darrere les imat

ges hi ha molts temes possibles, però que aquests no són mai enfocats frontalment. L'interès principal del film de Jordan és el d'haver sabut oferir un nou punt de vista del vampirisme. La fórmula de l'entrevista permet articular el film com un relat en primera persona, des de l'interior de la mateixa experiència del vampir. La novel·la Dràcula, de Bram Sto-ker, i el film homònim de Coppola partien d 'una lectura epistolar en la qual s'intercalaven diversos punts de vista d 'humans que consid e r a v e n el f enomen del vampirisme amb estranyesa. En canvi, Neil Jordan s'endinsa en la pròpia experiència del vampir i proposa un tema nou, suggestiu, però tampoc explotat a fons: la relació que manté el vampir com a ésser condemnat a l 'eternitat amb la història.

El film s'ambienta en tres nits de tres èpoques i en t res e s tè t iques d i ferents . S'obre amb imatges d'una Nova Orleans barroca on els vampirs ga i rebé semblen fills del llibertí Valmont, de Les amistats perilloses; l'acció continua en una nit de París, en què els vampirs

són fills de tota la rica tradició del terror gòtic, i acaba en una San Francisco actual, espectral i fantasmagòrica. El vampir al llarg de la història veu com la seva eternitat entra en conflicte amb l'evolució constant del món. El temps sobrepassa el vampir i el llança a una estranya solitud.

Els vampirs són fills d'un món sense déu ni diable. Aquest fet, només apuntat per Jordan, obre les portes a un altre gran tema: quina és la moral del vampir? Lestat apareix com un perso

natge sense cap moral, capaç de destruir tot el que té al davant. Louis, però, entra en contradicció amb aquesta

amoralitat sense límits i intenta posar a turador a la seva pròpia maldat.

Moltes escenes estan es-

Brad Pitt i Kirsten Dunst formen una curiosa parella a la recerca de la identitat, a Entrevista con el vampiro, de Neil Jordan, adaptació de la novel·la d'Anne Rice.

garrades. La relació criminal que s'estableix entre Lestat i Louis cau en una certa reiteració. La pel·lícula puja de to gràcies a la presència del personatge de la nena vampir, Gaudia , sens dubte l'aparició més atractiva de tot el film. La presència espectral d'Antonio Banderas és absolutament desajustada i no té en cap moment la dimensió mítica que se li pretén donar. Neil Jordan capta elegantment algunes atmosferes, però es perd en altres moments, com en algunes de les escenes de París. La indústria exigeix algunes claudicacions i Neil Jordan sembla que hagi di-girit la pel·lícula una mica atemorit .

Antenex, S.L. Venda i reparació

d'antenes i

parabòliques.

C/ Àngel Guimerà, 2 (davant estació) f

TeL 589 22 47 \ SANT CUGAT |

U Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p i c s 1 ( ) I V \ I / \ P s l l T

38 APUNTS l í l . S 4 C A N T O N S D I V L I H I I C V 21) d e « e n e r de 1W5

L'AGENDA

• K.iclin Siint ( uu.il IK- dilluns a (livt'iHirt's

IV " .i [i ;li h. /•/ (iuil del Mnnctir. Li mim m a u o .imb VIVU-I I .MIICIK i cK V n v i s

Inl . i im.i t i i i^k ' RS( I V 'i in .i lli h. .S'ií/ir ( rÍL.'Í//

dia :i lluí. .inil> \ , ( ' a samu. iv De Kla i : . ïnh / na habituem amb i i\ii \. ani'h M. Arnal.

IV l_\.ín .i 1 -. >( i h. /í<\ ,i ii·iin . piv-cnl.il per M Ri-halta i M. ( . I U K I . I V

Du 13 -il a :4 h. Sani Caçat í / í l / li l'ill I IL p C t l L U I ) .

De 11 a \r h l'n/ >/(• ;<»,/,(. l'iL-sciilal (K'l A M ari in. DL- 17 a IN li. \qae\la hinlu /uitlcm ili dilluns, la realitat 4L'!S irnmii1 I anís a I (///es -a'nse Imnti·n s: dimarts. pr.U'lii]in.'ni la solid.ii itat a 1 ;.-//(• ij lii terra. amb \ ( 'asano\as i M C'osla I )ÍIHL-L-|L-S L-nliL-in a / / ma-

eatsem. amb \ l ( astillo. ('. < lalmd'.- i M < aiiasL.i Di-|ous obi in L'I coi is'n LIL'IS al-

IIL-S a / e··íideta. amb I', bar

i I ( as.iu-s DI\L-IU1IL-S. 1.

\bail : \ UniiLl ptL-sL-nk'ii :

/ · , - S , V , - M : . · .

D L IS .: l'Ml AYs „• lill·l

I l L - p L - t l L l U l

D L l " a : i h I / / , ' , - - . . u . . \ . : . , |s musi.als m-.b \ \ all·L-\ k - . ' I H M I / , V ' H Í Í Í Í , . amb

I l s L \ L l l L

D L : i . l l l .I 1 : h S.UI-. I estels. amb I' l'aiussa I k : • a 41 h Dilluns:! inri ii iii ,'i / './. ilim.uls /-./ \lu '.:;:,'-1"/. iliiiiL-LiL-s: / estafi tu: dil'ius / estrena i LIÍLL-ULIILS: í alií ^ -i ase tinnleres I V ' III .1 ~ li MttsieU ii/ .'iíi i nstat Musii'a in'fi-^tiifi.

• Dissahl i s DL- S a II! II. /-./ (,',l//i/i'/ Mo-•k \ur ILIIILIU ilissablci.

D L 1(1 a I 1 h. /./ mai;at:em I IL[1L-||L-HI I.

DL II a i : h. I.estrena (iv-

( I L · l l L H i l

|1L| IL H I I

D L lò a 14 h. li..•;/.- ma: i .

( ' K L L L-IIL- I l i - q u i p i l c s p i n Is I ) . ' 14 II l.s li. I ulles M7iM' Irnnleies l iL'pLilL-inl DL- l.s a lf> li. Maculi \ / u i , ' n l'iiiir. amb .I.M. Alviru. D L I(I a l'i h Surer /);. Mu-SIL.I amb \ , Montoro. DL- I" a :n li. Htff-Rafl Mu-SK;I liL-avv, amb \ 1 . PiLanvol. DL- 20 a : : li l'ntik a l'riu k. ROLIL. •.mil i liink\ amb ,1. Maii|UL-s DL- : ; a S h Musica ,i/ .'••íí i OLi'iíí Musica lli'li stup.

• Diuint'iiycs DL' S a '» li. / / diu di i \cu\ur. I missió LIL' la missa di- ilis-sabte i intomuiLiii ilc l'e\i:k'-sia L\ all^L-lica I bi'll I /cl D L 'i .i ' 'Au li. / V'ofí >•'! munti !u edit n>.. DL- ') in a 14 li. Ruda d'uniu i ( ondiii! | v i I' l'aiussa l 'oc-s:a amb I I ( iaiLia, saulaiiLS i sa is iula amb J. l 'abrceas. i / . ' . mi /<.!•. />rr l'I •.l·ur!

DL- 14 a 15 li. l-'.sports en f/Itl'XU J i i i'illílií.

Di la a 1b h. Uiii/mil Mwn-n I, itir

DL- lli a I'l h Super l)J l)i- l't a : i li. Iruck u l'nuk. De -1 .i 22 li. Iwporis en marxa, MI niu UI. De 22 a 7 h. Música al teu iiisiut Musica nun-stofi. I cada hora. . Butlletins hn-laias intiMniatius. Connexió amb ta t . l lunya Informació. i n t o r m a i i i i local i comarca l .

Sene i s Intormatius do RSC.

20 L A P R O P O S T A

D I V E N D R E S

• Sants I abia i Sebastià

• C'iifi (ir lUlyrado ,-\ les I I Al) de la nit, country on diiecte amb Countn ' Joc and 1 lis l'crtect Show.

21 D I S S A B T E

• Sanis -Amics

• Centre Cul tura l \ les 1(1 de la nit. concert de musica ban oca amb el aa'.,p Dialcssaron. Soprano: \1 I Munlada . 1 laula: I. Cassn. Oboè i flauta: .1. Ar-itolaiia. Viola de gamba: C. I lc inani lo/ . ChiMcembal: M. I Icrnaiiile/. Monogràfic dedicat a llaciHicI í l()Ss-|7si) | . l'reu: 2.1 Hm pessetes. Informació al telcton 5S'i 22 SS.

• ( a fede Utljíiadu \ ics I ; -11 ,le la ml. musica de ball amb loan ( arles and l'Iiet allcltes.

• Centre Pupular Andalús les ia flaiueiic.i amb Ics Casas 1 Icim.uias Aiulalu/as i Casas R.-j l ·Maks 1 oi.: 5.S4 Ui 74.

22 D I U M E N G E

• Sants — Vicenç, i V í c t o r

Imatge de la festa dels Tres Tombs de l'any passat.

Sant Antoni Abat

A q u e s t d i u m e n g e se c e l e b r a a San t C u g a t hi fes ta de l s T i e s T o m b s , en h o n o r de

s a n t A n t o n i A b a t . Id s a c t e s c o m e n ç a r a n a les 11 de l m a t í , a m b la s o r t i d a de l s p a r t i c i p a n t s de l Pla del V inye t . i a 2,4 d e 12 es farà la b e n e d i c c i ó i la ce rcav i l a , a m b u n a exh ib i c ió d e la G u à r d i a M u n t a d a d e B a r c e l o n a . A les n d e la t a r d a , a l ' enve la t t lcls j a r d i n s del M o nes t i r , se c e l e b r i n à cl ball de San t A n t o n i , s.o

• Centre \ Ics I0.ÍH ilel mall, eon-.onliaciíi dels assistents al Pla ilel Vinyet (mercat nou'l. A k's 1 I ilel mati. sortida del l'la ilel Vinyet acompanyats per la liaiula \ a u \ a . la banda de I \ssiioiiiciii Cultural de la Coiiporiili\a de Barberà i el ( ii up de Bastoners de Sant Canal A ics I I àll, benedicció a la l'laca del Monestir i comen-Laiiicnl de la cercavila. Pcn-Jomsies: Joan Serraboguna (baiidorer), Joaquim Grau i \ a \ i e r G r a u . Exhibició i nconipaiivamenl de la Guardia Munlada de Barcelona. I s icpai l i ian obsequis a tols els paibeipants . \ les fi de la tarda a l'envelat dels jardins del Monestir, ball de Sant Antoni, amenitzat per l 'Orques t ra Rosa leda . Repart iment do premis als carruatges i als eavallistes de la cercavila.

23 D I L L U N S

• Sants Ildefons

24 D I M A R T S

• Sants - brancesc de Sales.

• Centre Bnrja —A les 7.45 ilel vespre, dins

el cicle de conferències sobre cultura i societat: lli\iï>ria i cultura deia Mcsupolàmia un-tií;a. amb Elisenda Durlian, especialista en egiptologia

Centre Borja, telèfons d'informació: 674 II s(l i d74 5fi 29.

• Casa de Cultura A les 8 del vespre, dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional l)4- l)s: Ciències ambientals, binln^ia i bioquímica, a càrrec de 1 Juis Tort, professor de la l AB.

25 D I M E C R E S

• Sants —Elvira.

• Casa de Cultura A les 8 del vespre, dins el cicle de xerrades d'orientació a c a d è m i c a i p r o f e s s i o n a l 'M-'í.v Art, a càrrec de Conxa Martínez, directora de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat i Diego Pérez, cap d'estudis de l'Escola Municipal d'Art.

26 D I J O U S

• Sants I imoteu.

• Casa de Cultura A los S del vespre, dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Minluls prafessiímals. a càrrec de Eerran Castrillo, tècnic d EP.

• Cafè de Belgrado A les 11.311 de la nit, Wuf.v en directe amb Santi Picó Blues Band.

• Cor infantil i juvenil Nois '. noies a partir de 4 anys. Inlormacio i inscripcions a la Casa de Cultura. 1 es activitats dol cor inclouen concerts, sortiiles de cap i!e setmana i tallers complementaris. Organització: Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat. Telèfon: (>75 32 23.

• Centre Cívic de la Floresta Ceràmica , ludoteca. piano. guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vcspic. Tel.: 5.S9 (IS 47. Org.: A E E A l'Esplai i arca de Cultura de l'Ajuntament.

• Centre Cívic de les Planes Ja l l e r s de musica de banda. ilc costura, de guitarra, ma-nualituts, casal per a joies i adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Tel.: hi5 51 115. Org.: AM l'Esclop i arca de Cultura de l 'Ajuntament.

• Casal Cul tural de Mira-sul ---Taller de teatre per a nens

i adults, plàstica, manualilals. boixets. costura I splai diari, casal d'avis i altres acliv i lab Taller de Natura Dcunhrm!

el nustrt entuni. per a aciis i nenes do 7 a 12 anvs. Dissabtes de lli del mall a '. dol migdia. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon s.s'i 2l) 7S). Org.: A l ' Maileae i arca ilc Cultura ile l'Ajuntament.

• Ateneu Santeugatenc - 2n Curset taller de manua

lilals: centres florals, policromia, porcellana russa, cuina i altres. Eins al nies de junv. Tel.: 675 43 SS (M. Antònia Navarro).

• C r e u Roja —Campanya ile conscienciació

amb la natura. Reinlluia d'arbres vius de \adal. del 15 al 25 de gener de les 9 de mati a les S del vespre ais locals de la Creu Roja.

• Curs d 'esperanto —Organitza: Grup d 'Esperanto

Jozofo Anglès. Telèfon d'informació: fi74 fil Sil.

" • • •" l iÉtniif ini íi i * - -

Sortides des de Has Janer. -Oies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07 I0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Otos feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a tes 21,50h. L'úftim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes 1 festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a tes 21,50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació Si Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

T-LA FLOMSTA-LE8 PLANIS

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mr a fins a tes 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08 OOh del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22 20h -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08 50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22 20h

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala. Estació, Plaça Centre, La Floresta F Colom.

i s » » . i*H*fc

^ a i i i t f·m»Í·TtnRA$$A

-Dies feiners 1 a sortida 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55b. (feiners)

- • * - • • — - * •' ' - * " • •

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 48 minuts de cada hora fins a tes 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h,

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22.23h. -Olssabtes I festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de FEstacio FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-O6.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sant Domènec. CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

%M^Mm'íkïmi%tíàmmÉtúàMà'àM% -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a tes 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.l0h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00rt (feiners). 23.OOh (dissabtes i festius).

A3.BAftCÉi^A4ArtTCUaAT -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cada hora fins a les 21 45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès l|-|^ I «-Vil I 1 "

A S S . R A D I O

T A X I S A N T C U G A T I V A L L D O R E I X

SERVEI DIA I NIT

Servei de grua

Cobrament amb

Tarjetes de Crèdit

i Teletac

589 44 22 - 675 5151

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets. Fes-te soci Creu Roj;

solid.ii

06.23h-06.53h

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 20 de gener de 1995 APUNTS 39

L'AGENDA

•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois

i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès, a nivell de conversació. Tel.: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telr-fo... 674 53 96.

• ' ' -. Popular Andaluz — d di ibte 4 de febrer, Festa

Flamc ica, amb la col·laboració de les Casas Hermanas Andaluzas i Casas Regiona-les. Tel.: 589 16 74.

—El dissabte 11 de febrer, Festa de Disfresses. Concurs i ball. Tel.: 589 16 74.

NCIES

•Centre Borja —El dimarts 31 de gener a les

7.45 del vespre, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: Història i cultura de la Mesopotàmia antiga, amb Elisenda Durban, especialista en egiptologia. Centre Borja, telèfons d'informació: 674 11 50 i 674 56 29.

—El dimarts 7 de febrer a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: La interacció cultural en l'empresa. Una necessitat econòmica, amb Vicenç Trius, ex-director de Bayer Hispània Comercial, S.A. Centre Borja, telèfons d'informació: 674 11 50 i 674 56 29.

—El dimarts 14 de febrer a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: La mujer en la historia de los derechos humanos, amb Nazario Gonzàlez, catedràtic d'història de la UAB. Centre Borja, telèfons d'informació: 674 11 50 i 674 56 29.

—El dimarts 21 de febrer a les 7.45, dins el cicle de conferències sobre cultura i societat: iPor qué rehabilita la Iglesia a Galilea?, amb Manuel Garcia Doncel, catedràtic i director del seminari d'Història de les Ciències de la UAB. Centre Borja, telèfons d'informació: 674 11 50 i 674 56 29.

•Casa de Cultura —El dimarts 31 de gener a les

8 del vespre dins les xerrades d'orientació acadèmica professional 94-95: Filologia, Filosofia, Geografia i Història i Traducció i interpretació, a càrrec de José Luis Martín, professor d'història de la UAB, i Judit Freixa, professora de terminologia de la UAB i la UPF.

—El dimecres 1 de febrer a les 8 del vespre dins les xerrades d'orientació acadèmica professional 94-95: Arquitectura, a càrrec de Miguel Usandizaga, cap d'estudis de l'Escola Tècnica Superior

FARMÀCIES DE TORN BUFONS

Dia/Poble

| Sant Cugat

jj Cerdanyola

= Rubí

3 Montcada

ï Papiol

• Sant Cugat

D Cerdanyola

" Rubí

í Montcada

í Papiol

• Sant Cugat

ft Cerdanyola

ï Rubí

= Montcada

j Papiol

• Sant Cugat

i Cerdanyola

: Rubí

" Montcada

P Papiol

• Sant Cugat

i Cerdanyola

Ü Rubí

i Montcada

P Papiol

I Sant Cugat

jj Cerdanyola

ï Rubí n - Montcada j Papiol

• Sant Cugat

'i Cerdanyola

É Rubí

ï Montcada

P Papiol

I Sant Cugat

* Cerdanyola

ï Rubí

; Montcada ; Papiol

1 Farmàcia (adreça)

Llorens (Santa Maria, 27)

Rwera (C. Sant Ramon, 182)

Batlkm (MSà i Fontanals, 1)

Via (Jaume 1,20)

A V » ( A v . Generalitat, 35)

Cu8el(P. Diputació, 6)

Hidalgo (Rda Cerdanyola, 1)

Pont(MaglRamentol,7)

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

Riera (Dr.Murio,1)

TOTerte(C, Diagonal, 30)

Garcia (Segòvia, 1)

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

A.Vtà(Av. Generalitat, 35)

Salavert(SartiagoRusinol,38)

Pereiro (Av. Catalunya, 51)

Cabina (NW. Sra de Lourdes, 35)

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

A.Vte(Av.GeneraBat,35)

Texidó(Rbla.(JelCe«er197)

Lliris (AKrnira, 18)

Parria(Xercavins,7)

Puig Ferragut (Bloc Orquídia, 8)

A.Vià(Av.GeneraRat,35)

Beringues (Atons Sala, 46)

Sancbez(Pige.Xops,2)

Bataüé (Francesc Macià, 23)

J. Relat (Major, 89)

A Via (Av. Generalitat, 35)

Moral (Sta. Teresa, 40)

Orofe(Av. Argentina, 17)

Serra (Francesc Macià, 86)

Capdevila (Conca, 10)

AVilà(Av.Genera«at,35)

0(>rr*iecn(P. Sant Magí, 50)

Selva (Torrem, 12)

FareB(SantJordL25)

Duran (Rbla Montcada, 37)

A V » ( A v . Generala, 35)

1 Telèfon 1

6741531

6920676

6990388

5645904

-

6740364

6922368

6973456

5642139

668 39 67

6740430

5803904

-5642139

6683967

6740645

5809700

6992099

-6683967

6747749

6924708

--66859.67

6740483

6923184

6990430

5841481

6683967

6753344

5807659

8991343

-6663967

6743353

6918901

6990291

5751543

668 39 67

(1) D'1/4 de 10 del mati mati d'avui ales 10 de I

d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del a nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

d'Arquitectura del Vallès. -El dijous 2 de febrer a les 8 del vespre dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Econòmiques, empresarials i gestió de l'administració, a càrrec de Jordi Rosell, professor d'Economia de la UAB.

-El dimarts 7 de febrer a les 8 del vespre dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Dret, a càrrec de Joan Josep Moreso, professor de filosofia del dret de la UAB i Ciències polítiques i sociologia, a càrrec de Josep Maria Sanahuja, professor de la UAB.

-El dimecres 8 de febrer a les 8 del vespre dins les xerrades d'orientació acadèmica i professional 94-95: Ciències de la comunicació, a càrrec d'Albert Chillón, professor de la UAB i Turisme, a càrrec de M. Dolors Vidal, cap d'estudis de l'Escola Oficial de Turisme de Catlaunya.

CONVOCATÒRIES

•Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac

1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès per estimular

Ajuntament

Ambulatori Les Planes

Bombers BeHaterra

Bombers Generalitat

Bombers Rubí

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic U Floresta

Centre Cívic Les Planes

Centre Cultural Mra-sol

Cinemes St. Cugat (Fteser.)

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari La Floresta

Ent. Municipal descentra».

ENHER Rubí

FECSA

FFCC

Funerària

G. CMI (Mira-sol)

Hisenda

Jutjat

Oficina Municipal La Floresta

Parròquia SL Pere Octavià

Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal VaWoreix

Cuerpo Nacional de Policia

Urgències

Policia Municipal i Prat CMI

Pol. Municipal (Valldoreix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsol-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

VaMoreix (parada)

589 2286

675 51 05

6928080

085

6998080

5891122

5894455

58913 82

6744599

725 2944

58908 47

675 51 05

5892018

5890941

6747096

6741234

6742459

6747915

6742719

699 t í K

5691226

6741934

67405 25

6742379

5891155

6749696

5690947

6741163

204 7503

6740569

6754055

6747958

091

092

906795125

6747612

6740997

5894422

6741580

6740322

56» 00 21

6741111

la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o el Vallès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma. Termini: 28 de febrer de 1995. Tel.: 674 69 93. Bases a l'Ajuntament, Casa de Cultura i Arxiu Municipal.

l3P$8JCtONS

•Sales Municipals —Fins al 5 de febrer a la sala

d'exposicions de la Casa de Cultura, Identitats, pintura de Marta Lucena. Inauguració, dimarts 17 de gener a les 8 del vespre.

Grua

Aigües La Floresta

AAPPIW Mira-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAW Sant Joan Mira-sol

AAPP i W Valldoreix

AAPP i W C. Montserrat Va».

AAPPWCanMapSVall.

AA Prop, i Veïns La Floresta

AA W Aiguallonga La Flor.

Ass. Consumidors

Alcohofcs Anònims

DNI (Cita prèvia)

6743371

6742089

6742018

6741003

6747103

6742197

6742105

6745049

6742089

674 5129

2684567

3177777

5893080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya

H.Valld·Hebron

H Sant Joan de Déu

Unitat Coronària

Tel. de l'Esperança

Informació Carreten»

Informació Aeroport

Informació RENFE

Informació Port.

OMIC

PoSdinic Torreblanca

PROMUSA

I ENTITATS ASDI

Arxiu Gavin

Casal d'Avis SC

Llar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

B Tot Sant Cugat

GnipSup. Immigrants

RàcSo Sant Cugat

Televisió Sant Cugat

Els 4 Cantons

5891212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

4785000

4900202

3188750

5893188

5691732

5891732

675 3503

67425 70

5891638

5690596

6745396

6741008

6752652

6748661

6749314

6755959

5895386

5896282

•Sales Privades —Fins al 31 de gener a la Sala

Rusinol, exposició de l'obra d'Ernest Descals Pujol. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d ' l i a 3. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 22 de gener a la Galeria Canals, exposició d'obres d'Artigau. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat.

—Fins al 19 de febrer a la Galeria Canals, exposició d'obres de Maria Girona. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i

a 2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat.

—Del 4 al 28 de febrer a la Sala d'Associació d'Idees, exposició de l'obra del pintor Antoni Amat. De dilluns a dissabte de 5 a 9. Telèfon: 674 24 50.

—Del 16 de gener al 28 de febrer a Febo Galeria d'Art, mostra dels olis del pintor Montesol. Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges, de 12 a 2. Telèfon: 674 19 55.

—Exposició d'artesania típica d'Andalusia al Centro Popular Andaluz. Informació al telèfon 589 16 74.

—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

MÚSICA / DANSA

•Centre Cultural —El dissabte 4 de febrer a les

10 de la nit al Teatre-auditori, Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat ofereixen l'espectacle Un pont de mar blava. Direcció i coreografia: Joan Serra. Preu: 2.500 pessetes. Tel.: 589 22 88.

TE&rÉI •Centre Cultural —El divendres 27 de gener i

el dissabte 28 de gener a les 10 del vespre, la Companyia T de Teatre escenifica Petits contes misògins, de Patrícia Highsmith. Direcció: Pere Sagrià. Intèrprets: Mament Duch, Marta Pérez, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. Preu: 2.000 pessetes. Telèfon: 589 22 88.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí

a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon d'informació: 6741150.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca

pública. De dimarts a divendres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 de la tarda a 8 del vespre. Dissabtes de 10 a 2. Tel.: 589 28 09.

• Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n.

Matins. Tel.: 674 69 93 •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon

d'informació: 589 13 82.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

Aquesta primavera, tu, núvia, seràs la

protagonista a FORMAS. Et presentem

tota una desfilada de models de recollits

ideats per a un dia inoblidable. Tu esculls:

un clàssic impecable, un romàntic arra-

vatador, un sobri informal o un atrevit

descarat.

Tot això acompanyat de tocats de flor

natural, pedreria i perles.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

40 CANTONS Sant Cugat del Vallés Sant Cupal del Vallès: C Ncrne. > * W h2 S

Divendres. 211 de gener de 1W5

L ' E N T R E V I S T A

À N G E L P A V L O V S K Y . Actor, cantant j j iumor is ta

«Ara treballo molt amb la tendresa» Àngel l'avlovsky es un senyor

discret, educat i amable que, així

a primera vista, no sembla tenir

gaire a veure amb la senyora

Paviovskv, aquella vedette

extremada i escandalosa que

sempre apareix sobre l'escenari

en lloc seu. I. malgrat tot. tots

dos viuen dins la mateixa pell fa

una bona colla d'anys. El proper

diumenge ella. o ell, o potser

tots dos. portaran el seu

espectacle a l a Sala. el teatre

municipal de Rubí.

\AV11 R BORRÀS

I Sunt Cugat. Suposo que en aquest nou espectacle cont inua amb cl seu personatge habitual, la senvora \'d\ liAsk\...

••Suposa be. -l a majoria dels artistes del

t ransformisme tracten d 'assem-blar-se a una altra dona: Bàrbara Streissand. Marlene Dictrich...

-I alguns, fins i tol ho aconsegueixen.-

Però \oste no. Per què'.' -Això va començar fa molts

anvs... bé. fa alguns anys: quan vaig començar a treballar com a presen tador , o p resen tadora , a una sala de transformisme. Vaig mirar que podia fer amb la meva imatge, i com que no sóc capaç d'imitar una veu, ni podia aconseguir que la meva cara s'assemblés a cap —per sort. perquè si hagués tingut alguna semblança amb l i / a Minelli, per exemple, potser encara aniria per la vida i m i t a n t - l a v a i g t r a c t a r d e fer-m'ho una mica d'autèntica. I va sortir-me un personatge que, sospitosament, s'assembla en tot a mi: coincideix ideològicament amb mi. diu el que jo penso, i és una d o n a . P e r ò vos tè i jo sabem que és una dona que sembla un üo.»

— Vostè sempre diu que mai no té intenció de provocar. Però, encara que vostè no ho vulgui, hi ha gent que se sent escandalitzada. Per que és tan escandalós que un home es vesteixi de dona?

— «Penso que avui dia ja ningú s ' e s c a n d a l i t z a p e r v e u r e un senyor amb un vestit de dona. D ' a l t r a b a n d a , a q u e s t c o p la senvora Paviovskv no ve a Rubí

Àngel Paviovskv, a cara desenberta, al teatre municipal La Sala de Rubí. on actuarà aquest diumenge. Foto: J.A. Ml'I.A.

«La senyora Paviovskv té una capacitat de seducció

massiva. ('onfesso que jo no tinc aquesta sort: a la

meva vida privada no em passa gens el que li passa

a aquesta senyora.»

amb un vestit de dona. vés per on. Però hi va haver una època... jo vaig començar a treballar a l'é-poca del destape. Aleshores s'om-plicn locals pel morbo de veure transvesti ts . Alguns artistes els havies de mirar des de la darrera butaca del local, per imaginar que

eren dones, però hi havia casos, molt pocs, que rea lment feien dubtar. Amb mi, el que sempre hi ha hagut és una certa por que jo m'acosti. I la por ve del fet que en aquella època, i en aquells locals, hi havia molta agressivitat: hi anava un públic de copes, molt

masclista, i es ficaven amb nosaltres. Jo no callava, i de vegades hi havia batalles verbals molt fortes. A m b el temps vaig deixar d'anar a aquest tipus de sales, i el personatge va passar al teatre. Ja no té cap agressivitat, perquè no és necessària: ara treballa molt amb la tendresa. Ja no faig pujar ningú a l'escenari, hi ha una altra m e n a de c o m u n i c a c i ó . P o t s e r entre alguns membres del públic hi ha una mica de tensió al princ ip i , p e r ò se ' l s p a s s a als deu minuts. I la veritat és que jo em sento molt més còmode així.»

—A qui agrada vostè més. als homes o a les dones?

—«Crec que les dones em són més fàcils de sedui r . Però els homes t ambé : la senyora Paviovskv té una capacitat de seducció massiva. Jo no tinc aquesta sort: en la meva vida privada no em passa gens el que li passa a aquesta senyora. Però personalment sí que connec to moll bé amb les dones: per començar, visc envoltat de dones, i treballo sempre amb dones: el meu anterior espectacle, F.stu no es Broadway, el feia amb quinze dones... Bé, a l g u n e s p o t s e r n o e r e n m o l t dones , pe rò e ren les que més dones semblaven.»

—La meva mare, que és una g r a n a d m i r a d o r a s e v a , m ' h a demanat que li pregunti pel seu vestuari. Sobretot, per com acons e g u e i x m a n t e n i r e q u i l i b r a t s aquells tocats tan aparatosos.

—«Bé... Els vestuaris sempre els he cuidat molt. Tinc la sort de trobar uns col·laboradors magnífics, pel vestuari i per tot. Jo intervinc tant com puc en el disseny; en la realització ja no. Pel que fa als tocats , po r t en unes obres d'enginyeria invisibles, per confondre amb els cabells, plenes de filferros perquè semblin aeris, i són incomodíssims de portar . Suposo que la seva mare es deu referir als que ella veia a la tele, que eren els més incòmodes del món. Jo no sé dir com els portava. El cas és que quan vaig posar quinze d'aquests vestits de la tele a les quinze noies de Esto no es Broadway, els barrets es van haver de modificar tots, ficant-los cascs i altres històries, perquè cap no els podia portar. Jo sí, però no sé com.»

L A C O L U M N A

Becket i jutges ÍMMAM.FI.CUYAS

•

H i va haver una època —a Europa , fa segles, a Espanya fins fa vint anys— en què els reis i els gover

nants escollien bisbes a la seva mida comptan t que en rebrien favors. Arribats a casos extrems. els feien un lloc en el govern comptant que els favors encara serien majors. T h o m a s Becket. per exemple. Era bisbe de Can-terbury, era amic personal del rei Enric II, i cl rei el va nomenar primer canceller reial i més tard primat anglès. Becket avui és un sant de l'Església catòlica perquè arribat un moment va decidir que els favors que el rei li demanava eren excessius per a la seva consciència. Es va rebel·lar i li va cost a r el c o l l . U n m à r t i r . J e a n Anouilh i T.S. Eliot han escrit sobre el personatge utilitzant-lo com a paràbola de l'ètica política. Richard Burton i Peter O T o o l e en van fer una pel·lícula. No era bona, però quan es va estrenar. en època del franquisme, tots en vam fer fòrums de rabiosa actualitat. Seria bo que les televisions públiques o privades la recuperessin. Com que els costums del país no caduquen així com així. en faríem més lectures profitoses.

Hi va haver una època en que els governants posaven de número dos de la llista electoral un jutge amb fama d ' incor rup te per donar a l'electorat garanties de neteja i rigor. Però ni el governant ni el jutge havien llegit els clàssics ni el martirologi de l'Església. Si ho haguessin fet —els clàssics s'han de llegir sempre i el martirologi hauria de ser de nou obligatori a les escoles— el p res iden t s 'haur ia estalviat un nomenament que havia de sortir e sguer ra t pe r força i el ju tge , seguint al peu de la lletra el guió dels actes heroics, hauria burxat el poder des de dintre i no pas des de fora, després d'haver dimitit per una presumpta enrabiada de gènere baratíssim, de gènere chico. É s a d i n t r e , a m b l e s esgarrapades cos a cos i les destrals a punt de tallar colls, on es forgen els herois i els màrtirs, i no a fora, dialogant amb lladres i serenos i amb periodistes de verduleria.

Per aquest camí no t indrem mai una èpica. Sempre estarem entre El rey que rabió i La conc del faraón.

Si creus en la

Humanitat,

ajuda aquells que

lluiten

/9/^>

JOIERS- TALLERS PROPIS

CREACIÓ I DISSENY PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS OCTAVKJ RELLOTGES D'ACTUALITAT

SARDA EN LES MILLORS MARQUES

3 R E T L I N G

ÍS MEGA m A Hamilton KRÓNQS «JUNCHANS • " ^ J ^ ' 0 1 1

\Satitiago Rusinol. 40 I cl. (i^í 5<S' 54 Sant Cugat

Fes-te soci de Creu Roja

pels seus drets. + CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEM R1C0MÀ Ensenyament, solfeig, p iano, violí, orgue, f lauta travessera, violoncel, gui tarra, etc.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

*$£%!? Servei

+(í%jf)+Gratuïta

yffi* Domici|i Mercat Pere San, 120 S891448 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89 33032/001W

* oiive WHàmiíl

Tenim un menú a 990 Pta pensat per a vostè.

Visiti 'ns, trobarà la millor relació qualitat-preu del Vallès

Av. Flor de Maig, 122 - Tel. 580 88 39 CERDANYOLA DEL VALLÈS

Diari de Sant Cugat 077

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 077