ELSBCAMONS Dtvendre», 7 d'octubre de 1994 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 6 2 . Any I I . XOP Pessetes

El 1996 funcionarà el gran centre comercial de la Guinardera

• DORN Vallès SA entrarà el projecte • Sant Cugat Comerç vol ser-hi present, a l'Ajuntament abans de 15 dies però demana contraprestacions

• Sant Cugat.— La gran superfície comer- motora comercial —l'empresa francesa municipals per estudiar el projecte. DORN cial de la Guinardera pot començar a fun- BEG— i els dirigents de Sant Cugat presentarà a l'Ajuntament en les dues cionar el 1996. Els representants de la pro- Comerç —que hi vol ser present— es van pròximes setmanes el projecte d'aquesta motora urbanística de l'Augusta Bussines reunir dimarts passat a l'ajuntament amb àrea comercial per sol·licitar la llicència Park —DORN Vallès SA—, els de la pro- l'alcalde, Joan Aymerich, i representants d'obres. Plana 13.

MUSICA / DANSA

Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat, assajant al Casal Cultural de Mira-sol. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Llach i l'Esbart ultimen el muntatge de «Ballem 'Un pont de mar blava'»

• Sant Cugat El telèfon d'informació ciutadana 010 començarà a funcionar el mes de ge­ner. Plana 3

El ritme de creixement de la població del municipi és 1.000 habitants per any. Plana 5

Kristian Herbolzheimer, representant del Grup de Natura, afirma que sem-bre farà falta una «veu ecologista». Plana 6

Arcadi Oliveres critica el FMI i el BM perquè no ajuden el Tercer Món, en un acte d'IC. Plana 6

L'empresa CIAMA factura 500 mi­lions en exportacions de tecnologia elèctrica punta a Europa. Plana 12

Les empreses de Sant Cugat se situen entre les més exportadores del 93 del Vallès Occidental. Plana 13

Tomàs Seix, director del Teatre-au-ditori, afirma que pretenen donar un servei a la ciutat. Plana 14

El 8 de novembre és la data prevista per inaugurar el remodelatge del claustre del Monestir. Plana 15

L'Escola d'Arquitectura publica un CD-ROM amb maquetes virtuals del pla Cerdà. Plana 17

L'espectacle Mentides de debò estrena avui la nova temporada del Teatre-au-ditori. Plana 17

L'equip d'handbol de la UESC creu que no quedar entre els dos primers seria un fracàs. Plana 24

El director del Centre d'Alt Rendi­ment Esportiu assegura que se senten integrats a la ciutat. Plana 25

La jugadora de golf Estefania Knut està a punt d'obtenir la targeta del circuit americà. Plana 26

La pluja torrencial dels darrers dies causa talls de corrent i diverses des­trosses. Plana 28

Satisfacció de la comissió per redactar el pla contra incendis després de la primera reunió. Plana 28

Inauguren oficialment la nova seu de la policia local, que té 6.000 metres quadrats. Plana 30

Les Jornades de Colòmbia porten a la ciutat l'art, el folklore i la gas­tronomia d'aquest país. Plana 31

Comencen les inscripcions per a la Marxa infantil, que se celebra el dia 16. Plana 35

• Valldoreix L'Entitat Municipal Descentralitzada acomiada un dels tres vigilants locals. Plana 3

La comissió d'estudi de la segregació es reunirà properament per estu­diar-ne la viabilitat. Plana 3

• Cerdanyola Els cinemes Kursaal estrenen un nou sistema en què l'espectador podrà «in­troduir-se» dins les imatges. Plana 16

Presència Amb aquest edició us donaran un exemplar de la revista Presència

• Sant Cugat.— El cos de ball de l'Esbart Sant Cugat i Lluís Llach interpretaran con­juntament l'espectacle Ballem 'Un pont de mar blava' demà al Moll de la Fusta de Barcelona, en el marc d'Expocultura 94.

El cantautor empordanès i l'Esbart han estat ultimant aquest muntatge —que com­bina la música amb una coreografia de Joan Serra— durant tota aquesta setmana al Centre Cultural de Mira-sol. En aquesta

mostra de la cultura popular catalana, que se celebra a partir d'avui i durant deu dies, hi haurà més representació santeu-gatenca, ja que també hi participen la Jove Orquestra i els germans Claret. Plana 327

L'Ajuntament de Sant Cugat demanarà més places per a objectors

Vol ampliar el conveni que té subscrit amb el govern estatal

• Sant Cugat.— L'Ajunta­ment de Sant Cugat considera que ha arribat l'hora de re-definir el conveni amb el Mi­nisteri de Defensa sobre l'o­ferta de places per als ob­jectors de consciència per fer la prestació social substitu-tòria (PSS), per respondre a la demanda creixent dels jo­ves del municipi que prefe­reixen aquesta possibilitat en lloc d'anar a fer el servei mi­

litar. En aquest sentit, l'A­juntament demanarà una am­pliació del nombre de places que ofereix actualment (27) almenys fins a 30. Precisa­ment, a finals d'aquest any setze nous joves s'incorpora­ran a algun departament de l'administració santeugatenca per fer la prestació social. El nou conveni s'acabaria de perfilar el mes de desembre. Plana 30.

Se (MXCCU frujtvi aC tictt...

CÍSÍ &ifccie*K a ta a<MMi <i<z&atcnia

>J*J*

Sabateria infantil i juvenil

Gran assortiment en te

Sant B o n . i v n lu i . i . 1(.) ) 8 I 9 0 Sant Cugat del Valies (B,

Tel. f)74 4 , ' :>n

\ LI JO( D'LI . l'CNl t 589 62 82 11. JOC D'LI. PI NT t 589 62 82 11 JO( D'L·l Pl'NT t 5 8 .

is 0>

1/5 ^ M

<S2 82 L·LJOC D'LI. Pt:NT -t 589 62 8 2 LI. JOC D'EL PUNT r 589 6 2 82 l·l. JOC D'EL PL NT

to

«

^

*sN e;

(D 0>

OI co

fa resposta. <D 0>

OI es m

co

00 CM OP

El Punt ha posat al mercat «el savi», un joc de taula de

preguntes i respostes sobre la nació catalana.

N'hi ha una edició promocional, que inclou publicitat, al

preu de 2.800 pessetes per els subscriptors.

També se'n farà una altra edició, sense publicitat, que

costarà 6.995 pessetes. El joc «el savi» només es podrà

obtenir per comanda telefònica.

Reserveu el vostre joc trucant al 0589 62 82.

<s 00

<0 en

l·I.Ji K'IVl-J l'I Ni ! 589 62 82 11 JOC D'LI PCNI ' 589 62 82 L·L. JOC V. .' 589 62 82 L·l JOC D'L·l l'i M . ' 5 8 9 62 8 2 ' 1 I N'l 589 62 82 ,1 \> l·l. I'l NT <- 589 62 82 1.1.'oc D'LI [>l N'l

CREIXEMENT CONSTANT 3 • Divendres, 7 d'octubre de 1994 UNA VEU ECOLOGISTA

Any rera any, la població de Sant Cugat augmenta aproximadament de mil habitants. Ara com ara, a la ciutat hi viuen 43.373, distribuïdes en els sis districtes que conformen el terme municipal. Plana 5.

Kristian Herbolzheimer, membre fundador de l'entitat ecologista Grup de Natura, manifesta que sempre caldrà que hi hagi una «veu ecologista» per alertar de la preservació del medi. Plana 6.

Quan un ciutadà va a l'Ajuntament a pagar una taxa, es posa en funcionament un complex procés de control de totes les dades del municipi que si no funcionés correctament convertirien l'Ajuntament

ENTREVISTA A PASQUAL D'OSSO

en un caos. L'administració local s'ha in­formatitzat completament i això ha com­portat, segons Pasqual d'Ossó, tinent d'al­calde de Serveis Interns i Seguretat Ciu­tadana, que s'agiliti l'atenció als veïns.

D'Ossó anuncia que el servei d'informació ciutadana 010 entrarà en servei al mes de gener i reconeix que la implantació de la figura del policia de barri ha en­sopegat amb dificultats.

«

P A S Q U A L D ' O S S O . Tinent d'alcalde de Serveis Interns, Seguretat Ciutadana i Promoció del Treball

£1010 començarà a funcionar al gener» CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Com ha bene­ficiat el ciutadà tota la informa-tització de l'Ajuntament que s'ha impulsat des de la seva àrea? Ha servit, per exemple, per agilitar el pagament d'impostos?

—«La informatització afecta tot tipus d'operacions: des de la concessió d'obres majors i menors fins, precisament, al cobrament de les taxes municipals o la posada al dia del padró. De forma pràc­tica, per exemple, la interconnexió de tot el sistema informàtic per­met que a l'àrea de Comerç li sigui possible en un moment de­terminat consultar un document de l'àrea d'Urbanisme i que així el procés sigui més efectiu i més fluid. Així eliminem els telèfons i les màquines d'escriure.»

—-I què se n'ha fet del famós Sistema d'Informació Geogràfica (GIS), que havia de permetre cen­tralitzar totes les dades referents a qualsevol ciutadà?

—«S'està aplicant de forma ex­perimental. Fins ara, si ens ve un veí i ens pregunta una qüestió tan senzilla com: 'Quant dec?', nosaltres no li podem contestar, perquè primer haurem de con­sultar, per exemple, el padró de guals, després el del IAE, i així successivament. Amb l'aplicació del GIS, es dividirà Sant Cugat en parcel·les i sobre cada una s'in­clouran totes les dades: per exem­ple, busques un bloc d'habitatges determinat i immediatament saps els impostos pendents, per on pas­sen les clavegueres, on estan si­tuats els semàfors, els punts ne­gres del trànsit d'aquella zona.»

—En uns anys que es recomana reduir la despesa de les admi­nistracions públiques i tenint en compte que anualment l'Ajunta­ment es gasta 1.400 milions en personal, podem dir que a algunes àrees sobrarien funcionaris?

—«Des que jo m'encarrego d'a­questa àrea, hi ha hagut un in­crement de funcionaris, però sem­pre en funció de l'augment dels

Pasqual d'Ossó, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Cugat, en el transcurs d'un ple municipal. Foto: ARXIU.

serveis. Jo no he detectat excés de funcionaris en cap àrea con­creta; potser és que els processos són massa complicats i caldria sim­plificar-los concessionant molts serveis a empreses privades on els salaris són més baixos i se'ls pot exigir més.»

—Quan s'implantarà el telèfon d'informació ciutadana del 010?

—«El nostre objectiu és po­sar-lo en marxa a principis del mes de gener. El 010 suposarà centralitzar en un telèfon infor­mació i activitats procedents de totes les àrees, a més de farmàcies de torn, la cartellera del cinema o altres serveis. L'avantatge és que podríem formar part d'una cadena de telèfons d'informació ciutada­

na de Barcelona, Terrassa o Sa­badell, entre d'altres. D'aquesta manera la informació disponible s'ampliaria molt més; de moment, però, és un aspecte que només estem estudiant.»

—Quina efectivitat han tingut els programes de formació i pro­moció del treball contra l'atur?

—«Estem fent coses, encara que potser sembli només una gota d'aigua a l'oceà. Nosaltres seguim un estratègia molt concreta: pri­mer de tot, conèixer les necessitats de les empreses locals i els perfils dels treballadors que puguin ne­cessitar; després formar els aturats perquè puguin tenir espai a les empreses. Per exemple, falten fus­ters i ens sobren llicenciats uni­versitaris. Hem incorporat també un agent de desenvolupament lo­cal, que col·labora en l'assesso­rament als aturats o en els pro­cessos administratius que s'han de seguir per muntar una empresa».

—No seria més fàcil que els ajuntaments assumissin tot el que es deriva dels aturats i s'elimi­nessin les oficines de l'Inem?

—«Aquest és un problema molt polític. Realment som molts els que ens dediquem a l'atur. I en­cara que realment ens coordinem amb l'Inem, tinc la impressió seria molt més senzill si tot es posés en una sola mà i nosaltres estem més a prop del ciutadà.»

—I en l'àmbit de la seguretat ciutadana, no fa gaire que es va crear la figura del policia de barri, però fins ara no s'ha fet gaire evident la seva presència.

—«La policia local ha de dur a terme bàsicament una tasca pre­ventiva i d'auxili als ciutadans. L'a­gent de barri és com un auxiliador. La dificultat que ens hem trobat és que la població a Sant Cugat és molt dispersa. A zones resi­dencials o apartades com els dis­trictes, el policia de barri, que s'hauria de moure a peu. perd el contacte amb el ciutadà i els hem hagut de reduir a patrulles en cotxe que recorren els carrers.»

PLE DE LA JUNTA VEÏNAL DE VALLDOREIX

L'Entitat Municipal Descentralitzada acomiada un dels tres vigilants locals

PEP CATALÀ • Valldoreix.— El ple de la Junta Veïnal de l'Entitat Municipal Des-cent ra l i tzada de Valldoreix (EMD) va aprovar dijous passat l'acomiadament del funcionari in­terí Martín Núríez Fernàndez. una de les tres persones encarregades de la vigilància local, basant-se en el decret de la Generalitat pel qual hi ha possibilitat d'acomiadar funcionaris interins, no de carrera. si ho requereix una reestructu­ració de llocs de treball.

Les raons exposades per Miquel Masanés, president de l'EMD, van ser que, segons el nou organi­

grama, no serà necessari el servei d'aquest funcionari, malgrat que la plaça es mantindrà. «De mo­ment, aquest lloc de treball que­darà sense cobrir, però l'endemà ja ho veurem».

Aquesta decisió es va adoptar per tres vots a favor i dues abs­tencions, de Convergència i Unió (CiU). Jaume Santmartí, de CiU, va argumentar la seva abstenció destacant que era un tema intern relacionat amb el reglament de funcionament. D'altra banda, va subratllar que no compartia l'o­pinió de l'alcalde sobre el fet que el lloc de treball era innecessari

en aquests moments, ja que el seu grup pensava que no es podia deixar sense cobrir.

«Persona conflictiva»

Miquel Masanés va subratllar posteriorment que aquesta per­sona «és conflictiva» i que els sin­dicats tenien coneixement de les seves actituds. «Fa mesos que no presta servei per baixa laboral. Aquestes baixes han estat cons­tants, ja sigui per depressions o d'altres raons que n'eren de sos­pitoses».

El vigilant fa dos anys que tre­balla a l'EMD. Des de llavors

ha rebut diverses sancions greus i molt greus, causades per faltes d'assitència al treball sense raons justificades i per desobediència als superiors. La resolució de les san­cions que li han imposat i la de­negació de la petició que ha fet Núnez també es van aprovar du­rant el ple de la Junta Veïnal de Valldoreix. «El funcionari de­manava que se li pagués el salari al cent per cent mentre està de baixa. Però això no és així, perquè si s'està de baixa laboral, no es poden cobrar el complements de dedicació i de perillositat que por­tava el càrrec», va dir Masanés.

La comissió de segregació es reunirà per parlar de la seva viabilitat

PEP CATALÀ I Valldoreix.— La socialista Car­me Pérez ha anunciat que aquest mes es reunirà la comissió d'estudi per a la viabilitat de la segregació de Valldoreix per comentar la re­solució de la Conselleria de Go­vernació de la Generalitat i de­cidir si continuen treballant-hi o si es dissol la comissió.

Aquesta informació va sorgir quan un representant de l'Asso­ciació de Propietaris i Veïns de Valldoreix va reclamar durant el ple de l'Entitat Municipal Des­centralitzada la celebració de les reunions de les comissions de Par­ticipació Ciutadana, ja que «fa molts mesos que no es fan».

La socialista Carme Pérez li va respondre que, a més de la reunió de la comissió d'estudi de la viabilitat de la segregació, es preveu de fer també durant aquest mes d'octubre tant la de l'àrea de cultura com la de l'àrea d'ur­banisme.

D'altra banda, Miquel Masa­nés, president de l'Entitat Mu­nicipal Descentralitzada de Vall­doreix, ha afirmat que encara no té el dictamen dels serveis jurídics de l'entitat, per la qual cosa no s'ha format encara cap opinió de la resolució del Departament de Governació de la Generalitat.

No obstant això, ha assegurat que durant aquesta setmana hi ha prevista una reunió amb els mencionats serveis per conèixer el resultat del dictamen. Poste­riorment, segons va precisar, farà les valoracions que cregui opor­tunes i es decidirà si interposaran el recurs en contra de la ressolució o, per contra, si negociaran amb l'Ajuntament de Sant Cugat el màxim de competències per a l'EMD.

L'EMD adjudica obres per prop de vuitanta milions de pessetes • Valldoreix.— El ple de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha aprovat un seguit d'adjudicacions d'obres per una valor de prop de vuitanta milions de pessetes. Tots els punts d'Ur­banisme, Obres i Serveis va ser aprovats per unanimitat. En pri­mer lloc, es va adjudicar per gai­rebé 31 milions la segona fase de la cobertura de la riera de Saladrigues, inclosa en el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya per a 1994. Aquesta actuació està subvencionada per la Generalitat en un 30 per cent del seu cost d'execució. L'empresa que farà aquestes obres és Hidràulica i Obres SL. La urbanització de la zona de la Miranda i Can Enric de Valldoreix la farà la societat Promociones e Ingeniería SA. L'adjudicació definitiva és per 36.608.700 pessetes. Aquesta ma­teixa empresa s'encarregarà d'ur­banitzar també el passatge de Sant Timoteu i el sector del carrer de l'Alegria, per prop de 8 milions de pessetes i de la urbanització del primer sector del carrer de l'Art, per gairebé 4 milions de pessetes.

També es va acordar la im­posició definitiva de les contri­bucions especials pel finançament de les obres d'urbanització de di­versos carrers, entre els quals hi ha el de Tibidabo de Sant Albert i altres. / p.c.

PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

ADMINISTRACIÓ LOCAL

VEMD de Valldoreix, en una cruïlla històrica JORDI CASAS

E l proppassat 16 de setembre la Conselleria de Governa­ció de la Generalitat emeté una resolució que ha de sig­

nificar l'acabament del contenciós competencial entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l ï M D de Vall­doreix. Justament la nit anterior, un actor mal assessorat havia aca­bat el seu prego de testa major amb un «visca la República in­d e p e n d e n t de Val ldore ix» . Aquests dos fets formen part d'un mateix procés que ha durat anys: el primer expressa el resultat d'u­na llarga discussió sobre la ra­cionalització de les competències municipals; el segon —subsumit molls cops en l'anterior— es l'ex­pressió d'un sentiment, mes o menys ampli, que ha dificultat massa vegades la serenor neces­sària en un debat de per si prou complex.

L'Entitat Local Menor

Hi ha qui ha volgut veure en aquest contenció-- un problema històrico-instilucional de llarga durada. No cal. però, una anàlisi gaire acurada pei afirmar que la Uuadra de Canals, jurisdicció de­penent de l'abai del Monestir be­nedictí i que desapareix com a institució tic caràcter local arran de la llei municipal del S de gener de IS4x no te res a veure amb la realitat actual. Les seves arrels cal cercaries en un fet molt més proper, en la creació el 31) de setembre de 11>5S de l'Limitat Lo­cal Menor de Valldoreix. L:n la

L'autor de l'article fa un repàs a l'evolució del conflicte competencial entre Valldoreix i l 'Ajuntament de Sant Cugat i apunta solucions per posar-hi fi definitivament.

El marc jurídic que representa la recent resolució de la Conselleria de Governació ha de permetre, segons Casas, la definició plena de l 'EMD de Valldoreix.

tramitació de la seva creació, que dura més de dos anys i que és encapçalada per la poderosa As­sociació de Propietaris, no apareix cap referència de caràcter històric. respon a la necessitat dels pro­pietaris de Valldoreix de disposar d'un instrument de gestió per a un model de creixement urbanístic que ja no pot ser impulsat des de l'estrieta iniciativa privada.

Com ha reconegut la resolució esmentada, quan es crea l'LLM no es defineix el seu marc com­petencial, sinó que només s'es­tableix una determinada relació fiscal entre aquesta i l'Ajunta­ment. les competències es defi­neixen de facU) al llarg dels anys. bvidentment quan arriba cl pri­mer Ajuntament democràtic, l'a­bril de 1979, la realitat urbanística del municipi i el nivell de pres­tacions han variat signiticativa-ment. L'administració municipal és més complexa i. com es lògic. eomenc,a a reclamar un altre en-foc.

Lntre l'abril de 197;) moment en què quasi totes les forces po­lítiques veuen l'LLM com un in­tent de descentralització munici­pal— i el juliol de W<) data en la qual s'inicia cl pioces que ara veiem acabar - Ics relacions entre l'LLM i l'Aiuntament han estat supeditades a la personalitat

d'ambdós presidents i al seu grau d'afinitat política. Ln el període D79/1983 l'afinitat és total i des de Valldoreix es viu un cert revival municipalista, l'ELM arriba a es­tar representada al Consell d'al­caldes de l'Entitat Metropolitana de Barcelona. A partir de 1983. amb l'acabament de l'esmentada afinitat, comença un caràcter hi-sendístic (les competències no són discutides), les conseqüències del qual s'han deixat sentir fins fa pocs mesos. Aquesta línia d'ac­tuació, amb alts i baixos i —en principi— amb un retorn a l'a­finitat política perduda, ha con­tinuat fins avui. L'element nove-dós d'aquest període el constitueix la possibilitat de posar la taula de definició competencial de l'LLM.

Oportunitat històrica

Efectivament, el 30 de juliol de 1990 la Generalitat, tot de­senvolupant la disposició transi­tòria segona de la Llei Municipal de Catalunya, convida els ajun­taments i les entitats locals menors a pronunciar-se sobre la seva con­tinuïtat en fornia d'entitats mu­nicipals descentralitzades (LiMD). L'Ajuntament de Sant Cugat (i-gual com l'ELM de Valldoreix) ho fa en sentit favorable el 5 de novembre d'aquell an\. posant les

bases del procés a seguir: 1) Apro­fitar l'oportunitat històrica per de­finir de iure les competències de Valldoreix, d'acord amb un seguit de criteris que intenten respondre a les exigències administratives ac­tuals; i 2) Crear una Comissió Sant Cugat/Valldoreix que nego­ciï. d'acord amb aquests criteris, el nou marc competencial. Aques­ta comissió no comença a fun­cionar fins l'octubre de 1992, ja que la Generalitat —amb una len­titud que l'ha carateritzat en tot aquest procés i que no està exemp­ta d'intencionalitat política— no resol fins a finals de juny d'aquell any. El treball de la comissió aca­ba en un fracàs, hi ha massa di­ficultats per concretar les nego­ciacions i. a més i això és definitiu, el president de l'EMD l'abandona. Tot plegat fa que l'Ajuntament acordi per unanimitat, el 16 de febrer de 1993, dirigir-se a la Con­selleria de Governació perquè resolgui.

A partir d'aquesta data entrem en el tram final del procés. Un seguit de reunions de tècnics de l'Ajuntament i l'EMD a la Con­selleria (juny/juliol 1993) no ser­veixen per deixar tancat el tema, per la qual cosa la Conselleria, cl desembre d'aquell any, demana a les dues institucions que li fcain arribar les seves respectives pro­

postes al respecte. L'Ajuntament aprova per àmplia majoria la seva el 25 de gener d'enguany i l'equip de govern de LEML3. fora de ter­mini i amb uns continguts que s'enfronten amb els de l'Ajunta­ment, el 14 d'abril. El 19 de maig la Conselleria fa arribar la seva proposta de resolució, que es ra­tificada per l'Ajuntament el 2 de juny. La Junta de Veïns de l'EMD no hi presenta al·legacions, però sí el seu president. Finalment, com ja hem indicat, el 16 de setembre arriba la resolució definitiva, que recull el gruix de la proposta mu­nicipal del gener de 1994.

Solucionar el contenciós

En conclusió, avui ja es disposa del marc jurídic que ha de per­metre solucionar cl contenciós. Quins són els passos a seguir'.' Bàsicament dos: concretar en un conveni Sant Cugat/Valldoreix les competències delegades al segon ens, ja previstes a la mateixa re­solució; i definir, d'acord amb el nou marc competencial. les re­lacions hisendístiques entre amb­dós, per tal de superar un conveni fiscal (el de 1982) considerat per tots absolutament obsolet. La tas­ca no serà planera, però fins que no es completi no es podrà parlar amb rigor de l'existència plena de l'EMD. Esperem, doncs, que aviat puguem substituir l'Esper-pèntic «Visca la Republicà inde­pendent de Valldoreix» per un «Visca l'EMD de Valldoreix.,.

Jordi Cavis LS hisli>r..idnr

Ofinova La papereria especialitzada de I estudiant i el professional us ofereix també mobles auxiliars

X

Taules

d'ordinador de

gran capacitat i

poc volum, taules

auxiliars per al

fax i la impressora,

cintes, disquets,

tinta i tots els

consumibles,

d informàtica.

Taules. armaris,

arxivadors, mòduls de calaixos, cadires...

iàí/üiíü Letraset

Taules de dibuix, paral·lex,

tecnígrafs, tamborets.

Pissarres de peu i de paret,

pantalles, retroprojectors, acetats i tot el

necessari per fer

presentacions amb èxit.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 PUNT I SEGUIT 5

SOCIETAT

£1 ritme de creixement de Sant Cugat és de 1.000

habitants per any Unes 6.000 persones no estan censades

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Any rera any. la població de Sant Cugat augmenta aproximadament de mil habitants. Ara com ara, a la ciutat hi viuen 43.373 persones, distribuïdes en els sis districtes que conformen el terme municipal. L'ordenació urbanística prevista afavorirà un creixe­ment controlat de la població, que l'Ajuntament limita fins els 70.000 habitants com a màxim.

La població de Sant Cugat creix a un ritme de 1.000 habitants per any. Aquesta és la conclusió més significativa que es desprèn de l'informe que ha elaborat l'Ajun­tament amb els resums numèrics del padró d'habitants. En l'apartat que explica l'evolució de la po­blació des de l'any 1900, les xifres mostren que l'augment mitjà d'ha­bitants arriba als 1.000. L'Ajun­tament només disposa de les da­des que corresponen als anys que inicien les dècades d'aquest segle, i d'alguns anys compresos entre els anys 30 i 40. No és fins al 1940 que apareix la relació de les xifres del padró de cada any.

Tot i les campanyes que realitza l'àrea de Negociat de Població de l'Ajuntament per disposar de dades completes i actualitzades dels habitants de Sant Cugat, els càlculs assenyalen que entre 5.000 i 6.000 persones que hi viuen no consten en el cens. Aquestes irre­gularitats han dificultat en gran mesura, per exemple, les tasques que s'han fet aquest estiu per ela­borar la relació de veïns i cases afectats pels incendis que va ha­ver-hi aquest estiu.

Però malgrat que les dades no són del tot completes, un repàs simple a les xifres dels darrers 30 anys permet afirmar que Sant Cugat ha anat creixent de 1.000 habitants any rera any. Aquest ritme va experimentar un espec­tacular augment entre els anys

1975 i 1976. Aleshores, la dife­rència de població va pujar fins els 6.690. La tendència a Cata­lunya a partir d'aquest any, pre­cisament, és la de creixement zero. Però Sant Cugat, com d'altres po­blacions de la comarca, rep una gran afluència d'immigrants que provenen de diferents punts de l'Estat Espanyol, encara que aquest fenomen no té tanta im­portància com a d'altres municipis veïns. Segons la piràmide d'edats municipal, als anys 74, 75 i 76 es va assolir l'índex més alt de naixements a Sant Cugat. L'any 1975, aquesta xifra era de l'l,94.

L'explosió del creixement s'i­nicia en aquest punt, i després assoleix de nou la mitjana de la resta dels anys. Durant les dues següents dècades, Sant Cugat s'in­sereix cada vegada més en la di­nàmica migratòria metropolitana. Els nouvinguts al municipi des del 1950, especialment als distric­tes i a l'Entitat Municipal Des­centralitzada, són estiuejants. Amb el temps, aquests veïns tem­porals van acabar instal·lant-se de­finitivament. La migració que pro­vé de Barcelona i rodalies va arri­bar, sobretot, als anys vuitanta, temptada per una oferta àmplia de nou habitatge al centre de Sant Cugat. Al 1970 hi havia 10.000 cases a tota la ciutat. Al 1991, com assenyala el gràfic, eren 16.580.

A les acaballes dels anys 80

L EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A SANT CUGAT AQUEST SEGLE

1 Evolució de la població I

wm mrm un 1990 2.120 1963 13 004

1910 2.368 1964 13 945

1920 2.974 1965 14.069

1930 5.190 1966 16.182

1932 4.995 1967 16.888

1934 5.651 1968 17.661

1936 6.045 1969 18.099

1939 6.318 1970 20.490

1940 6.089 1971 20.616

1941 6.050 1972 21.176

1942

1943

1944

1945

J>X)43_

^ 9 9 3

5.865

5.664

1946 5.792

1947

1948

j>755_

5.741

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1981

1982

21.52JL 22.466

j[9_156_

3L57£

31.742

J2JS5_ 33.606

30.633

31.370

1954 7.450

1955 8.087

1956 8.213

1957 8.708

1958 9.545

1959 9.949

1960 11.127

1961 12.085

1962 12.369

1983 32.076

1984

1985

32.326

35.380

1986 35.302

1987 35.784

1988 37.243

1989 38.470

1990 39.316

1991 38.937

1992 40.110

1993 41.875

1994 43.373

• Nombre d habitants per districtes de l'any 1991 al 1994 •

•EBBI _Ji gr-T «gai] urnmi Nucli 29.275 29.951 30.919 31.765

La Floresta 2.509 2.612 2.720 2.807

Mira-Sol 2.860 2.943 3.195 3.388

Les Planes 770 784 878 937

Valldoreix

Totals

3.523^

38.937 jyjgo 40.110

j4J63_

41.875

JU76_

43.373

Habitatges principals i secundaris per districtes el 1991

Principal Secundari I Totals I Habitants

Nucli

La Floresta

Mira-Sol

9.004

847

1.943

409

Les Planes

J/aHdoreix_

Totals

J353^

231

795

250

1.114 1.134

10.947 29.275

1.256 2.509

1.648 2.860

481 770

2.248 3.523

12.049 4.531 16.580 38.937

Rectificacions anuals

Renovació padró 38.937

Altes immigració

Altes omissió

Altes naixement

Baixes defunció ________ Total Baixes

488 1.730 1.945

951 681 327

236

147

342

218

380

247

502 1.154

Total habitants 40.110 41.875 43.373

i durant aquesta primera meitat de la dècada, la tendència per part de l'Ajuntament ha estat la de facilitar a les noves generacions la seva permanència a Sant Cugat. Els més joves no poden mantenir ara com ara el mateix status que

va atreure en el seu dia els seus pares. La distribució d'una part dels nous pobladors de Sant Cugat dibuixa ja l'ordenació urbanística que ha dissenyat l'equip de go­vern.

Segons el quadre que especifica

Gràfic: EL PUNT

els habitants dels districtes de Sant Cugat per seccions, un 16% de la població ha conformat cinc no­ves seccions al nucli. Des del 1993, 3.700 veïns integren tres noves seccions del districte 1, i 2.863 viuen a dues més del districte 2.

L'evolució de la població de Sant Cugat el segle XX JOAN TROYANO

A rribar a saber les causes d'una determinada evolu­ció de la població en un determinat indret és sem­

pre una feina delicada i complexa. En l'evolució de la població in­tervenen molts fenòmens, entre els quals destaquen els econòmics, polítics, culturals i ambientals.

Es necessita el concurs d'alguns especialistes per arribar a unes mínimes hipòtesis sostenibles. I si aquesta evolució es refereix a tot un segle en un indret d'un àrea propera a Barcelona l'estudi es complica encara més. Malgrat això, m'atreviré a fer un petit es­bós per tal d'explicar les causes del fet que a Sant Cugat la po­blació hagi augmentat prop d'un 2.000 per cent aquest segle.

a) La recuperació agrícola. Un creixement sostingut. (1900-1920)

Una vegada superada la plaga de la fil·loxera, la producció del vi ja es comença a recuperar els primers anys d'aquest segle. Tam­bé hi hem d'afegir la creació de les primeres associacions agríco­les. A aquesta situació cal afegir la conjuntura favorable de la pri­mera guerra mundial i de la in­cidència de la Mancomunitat de Catalunya amb la seva tasca d'ajut al camp català.

Creixement vegetatiu i estabi­litat econòmica fan que la po­blació augmenti d'un 40% en aquestes dues dècades i es situa

Si continua el ritme d'augment de població dels darrers quinze anys, l 'autor considera que no és agosarat preveure un creixement de fins a 65.000 habitants a Sant

Cugat l'any 2000. Segons les previsions, en aquesta ciutat la població continuarà sent jove i la majoria, benestant.

prop dels 3.000 habitants. b) Nus de comunicacions. Un

salt força important. (1920-1930) Hem de buscar la causa d'a­

quest salt en una empresa que s'inicia a la fi de la dècada dels 1910. Es tracta de la construcció del ferrocarril de Barcelona a Sa­badell i Terrassa. Aquesta em­presa fa que emigrin a Sant Cugat molts especialistes del bosc amb les seves famílies, sobretot del Pais Valencià. El fet que Sant Cugat passi a ser nus de comunicacions entre Barcelona i les dues ciutats capdavanteres del tèxtil fa que sigui un pol d'atracció important. La població creix d'un 70%, tot arribant als 5.200 habitants.

c) La Guerra Civil. No es perd població. (1936-1939)

Malgrat el que podria pen­sar-se, la guerra civil a Sant Cugat no representa una pèrdua de po­blació. La vila no va estar mai subjecta a bombardejos i els ele­ments més combatius de la FAI van estar sempre controlats per les forces cíviques de la vila. Fins i tot augmenta d'un 5%. Podria tractar-se de refugiats que fugien del front. Sant Cugat té 6.300 ha­bitants el 1939.

d) La primera dècada del fran­qu i sme . Es perd p o b l a c i ó . (1940-1949)

En aquesta època es perd po­blació. La primera etapa del fran­quisme és nefasta per a l'econo­mia. La repressió, l'exili i les pre­càries condicions de vida fan que es perdi un 10% de població, tot i que torna gent que havia fugit al començament de la guerra per por a repressions. Al 1949 hi ha 5.600 habitants.

e) L'economia comença a re­dreçar-se. Els inicis de la recu­peració. (1950-1959)

Es comença a recuperar el ni­vell econòmic i poblacional de preguerra. El canvi de política econòmica del franquisme fa que a determinades zones de l'Estat, entre elles Barcelona i la seva àrea d'influència, comenci tími­dament una expansió econòmica que estabilitza la població alhora que comença una tímida immi­gració. La població creix d'un 65% i es situa prop dels 10.000 ha­bitants el 1959.

d) Una forta immigració obrera de fora de Catalunya (1960-1974)

Forta immigració procedent principalment d'Andalusia, Cas-

tella-la Manxa i Múrcia. Aquest fenomen és comú a totes les zones de creixement econòmic de Ca­talunya i modifica, encara que lleugerament, l'estructura urba­nística de la vila. Aquesta immi­gració correspon a la població que busca feina i configura una pe­rifèria de barri obrer. La població creix un 120% i es situa en 22.500 habitants el 1.974.

e) Immigració de Barcelona i altres indrets de Catalunya. Un altre salt important (1975-1987)

Força entrada de gent a Ca­talunya i de Barcelona. El medi ambient favorable i les bones co­municacions fan que Sant Cugat sigui un lloc idoni per viure-hi. L'estructura d'edat d'aquests im­migrants és jove, la qual cosa as­segura la continuïtat del creixe­ment. Sant Cugat canvia defini­tivament la seva estructura eco­nòmica, desapareixent pràctica­ment l'activitat agrícola i bol­cant-se al sector serveis.

Aquest és el moment en què comencen els canvis urbanístics a Sant Cugat. Sense aquests can­vis, la vila no hagués suportat aquesta embranzida poblacional. La població creix d'un 60% i es

situa en 35.700 habitants el 1987. f) Es consolida el creixement.

(1988-1994) Ben aviat s'engeguen nous pro­

jectes urbanístics i es comencen a atreure inversions en tecnologia punta i serveis. Aquests fets, afe­gits a l'obertura dels túnels de Valh/idrera i a la instal·lació d'in-fraestructures culturals i d'ense­nyament fan que la població con­tinuï creixent a un ritme impor­tant. La població és el 1994 de 43.300 habitants.

g ) P r o j e c c i ó de f u t u r . (1995-2000)

Una vegada superada la crisi de 1993-94, crec que s'acabaran els projectes engegats en l'actua­litat. Al meu entendre, això fa que quedin curtes les previsions que l'Ajuntament feia l'any 1991 en la memòria adreçada als ciu­tadans, i que era de 50.000 ha­bitants l'any 2000. Crec que només amb els projectes engegats i els que està previst engegar, es pas­sarà de la xifra dels 60.000. Posats a fer previsons de futur, crec que tot dependrà del tractament ur­banístic que es faci de Collserola i de les Planes, la Floresta, Mi-ra-sol i Valldoreix. Al meu en­tendre, crec que no seria desca-bellat que l'any 2000 s'arribés als 65.000 habitants.

Joan Troyano és historiador i membre del consell de redacció de Gausac.

PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS Divendres. 7 d'octubre de 1994

La consciència ecologista a Sant Cugat va agafar forma ara fa sis anys a partir d'una iniciativa d'un reduït grup de joves estudiants amb molta il·lusió. El Grup de Natura es va transformar en una secció

MEDI AMBIENT

fixa del Club Muntanyenc, des d'on va desenvolupar i desenvolupa tota mena d'activitats en defensa del medi ambient. LI pas del temps els ha fet madurar i a molts d'ells els ha convertit en enainvers

agrònoms, biòlegs o enginyers en tele­comunicacions. Però la seva empenta i la convicció en les seves idees es mantenen intactes. Són conscients que encara és necessari divulgar el seu missatae.

«

KRISTIAN HERBOLZHEIMER. Membre fundador del Grup de Natura

Sempre farà falta una veu ecologista »

XAVlCAVA H Sant Cugat.— Què us va im­pulsar a crear el Grup de Natura?

—«Quan vam proposar la crea­ció d'una secció de defensa del medi ambient al Club Munta­nyenc Sant Cugat, l'any 1988, ens vam plantejar crear una agrupació oberta a tot aquell que mostrés una preocupació pels temes de medi ambient, i així ho vam pro­posar al llavors president, Fran­cesc Carbó, que ens va donar el seu suport immediatament.»

—Quines activitats heu realit­zat en aquests sis anys?

—«Durant els primers anys va tenir molta força la campanya de promoció de l'ús de la bicicleta. Vàrem mantenir diverses reu­nions amb l'Ajuntament, que sem­pre ens va escoltar amb molta educació. Però crec que no van entendre la veritable intenció de la campanya, que era la poten­ciació de la bicicleta com a subs­tituta del cotxe i la sensibilització de la població. Hs cert que es van fer aparcaments i alguns dels vials que s'anaven construint in­corporaven carrils per a les bicis, però es trobaven i es troben en­cara tallats o obstaculitzats per pals d'electricitat, i per tant no son funcionals. A més, quan vam deixar de pressionar l'Ajunta­ment, aquest no es va preocupar més pel tema."

•-LI (irup de Natura ha estat el principal promotor de la cam­panya en defensa de Torre Negra. Heu invertit molts esforços en aquesta qüestió?

—«Realment ens hem abocat molt amb la defensa del que no­saltres anomenem 'la queixalada', és a dir, la zona de conreus i vegetació que fa de frontera entre Sant Cugat i Collserola. De fet, un fracàs en aquest tema seria un cop molt dur per a nosaltres. Però Torre Negra no és la nostra única preocupació. Estem molt a sobre de les obres a can Trabal, i també secundem les protestes dels veïns de la riera de can Vull-palleras, on es vol construir un nou vial. També comptem amb el suport del Grup de Natura Jove, que porta a terme una important tasca d'educació ambiental.»

—Com ha evolucionat el Grup des dels seus inicis fin ara?

—«Al principi érem una colla de joves entusiastes, i a poc a

Herbolzheimer —a la dreta- amb els membres del Grup de Natura Marc Moliner i Lluís Llerena. Foto: J.A. MULA.

poc ens hem anat formant. La majoria som estudiants universi­taris, molts ja llicenciats com a biòlegs, enginyers industrials o de telecomunicacions, és a dir, gent amb prou preparació. Per aquesta raó lamentem que l'Ajuntament sovint no parli amb nosaltres abans d'aprovar cap projecte que pugui modificar l'entorn.»

—El recent nomenament de Xavier Cortés com a regidor de Medi Ambient pot canviar aques­ta situació'1

—«Això esperem. Quan es va crear la figura del regidor de Medi Ambient, desprès de les últimes eleccions, crèiem que per fi tin­dríem un interlocutor amb l'A­juntament que escoltes les nostres propostes. Desitgem que això tiri endavant, perquè fins ara no ha

existit cap política mediambiental per part del govern municipal.»

—Els polítics de Sant Cugat tenen prou sensibilitat pel medi ambient?

—«Jo crec sincerament que la majoria de grups polítics muni­cipals no estan prou formats en el tema de medi ambient i no disposen dels mitjans per abor­dar-los correctament. Per exem­ple, no es pot confondre el man­teniment d'un sistema natural amb la seva substitució per un parc o un jardí, que suposa la plantació de vegetació no autòc­tona, i l'ús d'agroquímics molt contaminants. Aquests temes s'han posat de moda els últims anys, i per tant és una cosa molt nova. Els polítics en parlen molt, però no crec que acabin d'en­

tendre del tot el problema, tant al govern municipal com a la ma­jor part de l'oposició, tot i que comencen a ser conscients de la seva importància.»

—Per tant, és necessària l'ac­tivitat del vostre grup?

—«Sempre fa falta una opinió crítica sobre les actuacions que afecten el medi ambient a Sant Cugat. Això fins i tot ens ho re­coneixen els propis polítics i res­ponsables de l'Ajuntament, ja que de vegades es troben pressionats per promotors i constructors, i necessiten una opinió contrària per moderar aquesta pressió. El que és cert és que nosaltres mai hem tingut una actitud d'oposició a l'Ajuntament ni tampoc de crí­tica política, i sempre hem desitjat resoldre els problemes dialogant.»

POLÍTICA

Arcadi Oliveres critica el FMI i el BM perquè no ajuden el Tercer Món, en un acte (TIC

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Arcadi Oliveres, vice-president de Justícia i Pau, va fer dimarts un repàs històric del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial (BM), fundats l'any 1944, i els va criticar perquè no ajuden a solucionar els problemes d'endeutament del Tercer Món. en una xerrada a la Casa de Cultura sobre l'actuació d'aquests organismes internacio­nals en els darrers 50 anys. Aques­ta xerrada iniciava una nova tem­porada d'actes organitzats pel Grup de Joves d'Iniciativa per Ca­talunya (IC) a Sant Cugat.

Segons va indicar el vice-pre­sident de Justícia i Pau. el FMI va néixer amb la intenció de re­gular les finances a nivell mundial. En l'actualitat aquesta funció la porta a terme el Grup dels Set. format pels set països més po­derosos del planeta. Arcadi Oli­veres va afirmar que el L'Ml està en mans d'aquests «superpaïsos». Per ser membre del FMI cal pagar una quota, i com més elevada sigui, més poder de vot es té en les decisions. Així doncs, el 5b per cent dels vots del FMI estan en poder de només vuit països. que controlen a la resta.

LI gran problema plantejat per Arcadi Oliveres va ser l'endeu­tament dels països tercermundis­tes. Oliveres va explicar que les matèries primeres dels països po­bres s'han abaratit en els darrers anys. mentre que les matèries in­dustrials dels països desenvolu­pats s'han encarit. Aquest fet ha provocat unes relacions entre els estats rics i pobres totalment des­favorables per als pobres. Preci­sament, la causa de l'endeutament del tercer món és. segons Arcadi Oliveres, la relació econòmica en­tre el primer i el tercer món.

El vice-president de Justícia i

Pau va declarar que el problema de l'endeutament tercermundista no és fàcil. A més, quan el Tercer Món no paga els països desen­volupats no cobren i això, segons Oliveres, els crea problemes.

En el mateix acte de dimarts també va intervenir un jove d'I­niciativa per Catalunya que aquests dies va participar a Ma­drid en el Fòrum Alternatiu. Aquest fòrum protestava contra l'actuació del FMI en el darrers 50 anys. Segons el jove, «en els actes pacífics organitzats pel Fò­rum la policia va fer agressions i detencions indiscrimidades».

ERC demana el canvi de nom del carrer d'Alfons Sala I Centre.— La secció local d'Es­querra Republicana de Catalunya ha fet pública la proposta de can­viar el nom del carrer d'Alfons Sala pel d'avinguda Sis d'Octubre. la data en què el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar la República Catalana l'any 1934. Els republicans pre­tenen amb aquesta iniciativa do­nar un nom més representatiu a un dels carrers més coneguts de Sant Cugat, que va des de la plaça de Lluís Millet fins a l'avinguda de Rius i Taulet. En un comunicat que han tramès als mitjans de comunicació locals, els represen­tants d'ERC expliquen que no po­den acceptar que la ciutat tingui «un carrer dedicat a un veritable anticatalà, promotor del caciquis­me vallesà, de la intolerància i d'un primitiu feixisme que no en­tenia de drets ni llibertats». El document afegeix que com a or­ganització política que defensa els drets i les llibertats dels individus i els de Catalunya com a nació. Esquerra Republicana rebutja la consideració que es va tenir amb Alfons Sala, comte d'Egara. do­nant el seu nom a un carrer de Sant Cugat. L'alternativa que pro­posa la formació republicana per anomenar aquest carrer és la data del 6 d'octubre del 1934, de la qual ahir es van complir seixanta anys. / ÀNGELS CASTULRA

Cerdanyola recuperarà els espais que pertanyen als vianants I Cerdanyola.— L'Ajuntament de Cerdanyola, mitjançant la re-gidoria de Governació, té previst iniciar una campanya de conscien­ciació i sensibilització ciutadana. dirigida als conductors del mu­nicipi, per tal de demanar-los que s'esforcin a respectar els espais de la via pública que legalment pertanyen als vianants: voreres. passos de vianants i illetes se­nyalitzades. Aquesta campanya anirà dirigida, bàsicament, als conductors dels vehicles que es­tacionen totalment o parcialment damunt de la vorera i que obli­guen els vianants baixar a la cal­çada, amb el risc que aquesta si­tuació comporta. En aquest sentit, la regidoria pretén deixar ben clar quins són els espais de la via pú­blica que pertanyen als vehicles i quins són els que pertanyen als vianants. El tinent d'alcalde de Governació ha deixat manifest que «no podem tolerar l'ocupació dels espais dedicats als vianants ni permetre que proliferi el perill, sobretot pel que fa als estacio­naments de vehicles a la vorera o la circulació de vehicles de dues rodes per aquestes zones», XB.

Recasens torna a presidir la delegació local d'Unió • Sant Cugat.— El tinent d'al­calde de Manteniment, Obres i Serveis de l'Ajuntament de Sant Cugat, Joan Recasens, continuarà com a president de la delegació local d'Unió Democràtica de Ca­talunya, després que l'executiva del partit el va elegir per una­nimitat en la reunió que va ce­lebrar divendres passat. D'aquesta manera, Unió ja ha renovat tots els seus màxims òrgans a Sant Cugat amb vista al congrés na­cional del partit els dies 12 i 13 de novembre a Sitges.

Recasens ja ha ocupat el càrrec de president durant els sis últims anys. La principal preocupació d'Unió són les properes eleccions municipals, encara que de mo­ment no s'han iniciat les nego­ciacions en aquest aspecte amb l'altre soci de la coalició, Con­vergència Democràtica., c.c.

PASTISSERIA - BOMBONERIA

E&Eyjotiesa Valldoreix, 79 tel. 674 07 71

«sa „„_„ tmmm&m

«as. &mmm*^

Antancola SA^ïi:;lilWlJtr

í S B S ^ •>¥*••

Villa, 1

Tel. 674 42 00

ENSENYAMENT 1 TRAMITACIÓ DE PERMISOS DE CONDUCIR

14 anys al seu costat

Gràcies per la seva confiança

CAFÈ - BAR

SUCRE

Garcia Guillén

TIEN 21 C. Valldoreix, 44

Tel. 674 7164

Cristalerias

ARTE

Fem tota mena d'instal·lacions artesanes a m b vidre. Gràcies per confiar en nosaltres.

Vidres plans Fusteria d'alumini Vidres de color d'importació Tots els colors Vidreres artístiques amb plom

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES. LES MILLORS

la botiga d e /

pemen* Valldoreix, 45-47 Tel. 674 53 35-674 51 04

08190 Sant Cugat del Vallès

Tapisseria, matalasseria,

cortines i complements

per a la decoració

Calçats i complements Sant Antoni, 62» Valldoreix, 22 i 24

Tel. 675 55 06 • 08190 Sant Cugat del Vallès

V a l l d o r e i x , 3 9 t e l . 6 7 4 0 4 S<

V i l l a , 1 - L o c a l 5 T e l s . 6 7 4 6 2 9 9 - 5 8 9 0 4 2 5

Valldoreix, 60, baixos Tel. 674 67 15 - 589 33 68 / Fax 589 33 68

ttft'S

Moda infanti l

juvenil

Valldoreix, 43 tel. 589 39 55

FALGUERA

TAPISSERIA DECORACIÓ

Villa, 1 local 2 Tel. 675 24 01

8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

ELS rj CANTONS Sftniiinan miicpendenl. català, comare»! i democràtic

<& Premsa Local de Sani Cugat SL

Carrer \ u m c . 5 . 1 r 081 <W Sani Cugat del Val le . I 5Ks)li: *2 i 'aj 589 20 91

Ramon Grau i Soldevila

Director Jitvp KIITJ i l·iiil

Redacció Maile (mi-si.!.' < •fnii^·. Cella (emaiias yAjuntament i Politieal, \ J \ I í ' i ' . j

Muii Viihenl, rrkiin.mc. Sanilali. Surta <k Mas I Ensenyament I. Pep i 'au Li

•Dislnaes i Kuhi!. Xavier ÍWIIa iMunhripisl, Francesc Cartv i l l imat" t "ii[:

Mnrcll l.oiKiinai. Ijntna Ansola. Àngels Castuera. Jordi Jíoreàs JWe Puh,

l'ep Tnieuc- i \ jv i Horras 'X'ultura i Fspeciaclesi. Montse Sani ' R.porlate,esí,

I arme Reverte, Raniem Luuue i [iemma Compte ;t'.-,ponsi. Sílvia Barrini i

Mireia Sala ;Punt Diversi, Josep Mana Vallev Carme Pèrdues i Sonia

(iemdicr i Apunlsr Nacho (kovto (Comarcal. Mane F-lspin,>sa ; J.-sep Antoni

Mula Ihitoeratïal

Caa> comercia* Gemma Bosch

Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

Rorànrjres t) (9T2l 4005 95

Mailing-Vallés SL

Dipòsit legal G M 0 5 - 9 3

[ i iCartcnseicpi ïssai i iJanet tbamar^eadsedi ionafc, r k articles firmats

exposen t'apino dels sets naars. que Eh 4 Cantats no fa seva necessàriament

L es recomanacions del Fons Mo­netari Internacional sobre la flexibilització del mercat de tre­ball i les del Banc Mundial so­

bre la reducció de les prestacions socials que han d'aplicar els països industrialitzats, entre ells l'Estat Es­panyol. han indignat els representants polítics i els agents socials, que les han qualificat d'excessives i dures. Potser molt mes per la manera com han estat fetes —amb la fredor del que s'asseu darrere d'una taula de despatx— que no pas pel fons. Dura feina, la dels polítics, que hauran de traduir aquesta fredor en pos­sibilitat política i sensibilitat social. Aquestes recomanacions s'inscriuen

Esquizofrènia en la línia del liberalisme econòmic, que s'ha enfortit després del fracàs de les economies planificades dels països ex-comunistes. La política de crèdits d'aquestes institucions ha anat a remolc dels interessos de les mul­tinacionals i dels estats que les de­fensen. precursors del capitalisme sal­vatge. 1 això es fa evident quan es repassa cap a on s'han dirigit les inversions de les multinacionals i a on s'han concedit els crèdits al de­senvolupament —Llatinoamèrica i Àsia han rebut el 65% dels ajuts del BM i Àfrica només el 12%—. O quan Alemanya s'oposa a ampliar la possibilitat de donar més crèdits als països més pobres excepte si es

concedeixen als països de l'Europa de l'Est, casualment els seus veïns.

Si bé, de fet, el FMI i el BM poden haver estat actuant com a sim­ples justificadors macroeconomies del colonialisme financer, són a la vegada un fre polític a la voracitat del ca­pitalisme salvatge. Cal no oblidar que en els seus orígens van tenir un paper en la reconstrucció dels països de­senvolupats després de la 11 Guerra Mundial i en la solució del deute exterior de Llatinoamèrica. Però abans que acabin patint una esqui­zofrènia aguda potser caldrà que es replantegin el seu paper en el món i ens l'expliquin amb sensibilitat i semse embuts.

Una resposta a una demanda social

L^ opinió de la joventut de l'Es­tat Espanyol respecte de la incorporació obligatòria al servei militar és ben evident:

aquest any el contingent cridat a files és de 210.000 joves i el nombre d'ob­jeccions presentades l'any passat va ser de 68.000. Atesa la contundència d'aquestes xifres, és innegable que l'administració ha de respondre a aquesta demanda social i oferir a

aquests joves la possibilitat de prestar un servei a la societat sense haver d'agafar una arma. En aquest marc, l'Ajuntament de Sant Cugat ha de­mostrat força sensibilitat i demanarà al govern estatal l'ampliació del con­veni que tenen subscrit per augmen­tar el nombre de places per a ob­jectors.

També comença a ser hora que el govern estatal es plantegi una re­

visió a fons del servei militar, i convé. un cop superat el debat de la ne­cessitat d'un exèrcit —una altra cosa és com hagi de ser aquest exèrcit—. que sigui obert als ciutadans de tots dos sexes. I que s'arribi a graus de professionalitat més elevats que no pas ara. Si s'acabés definint un servei militar voluntari, l'objecció de cons­ciència ja no s'hauria de regular per llei.

E L L E C T O R E S C R I U <*mm¥$£^t

Transformador de FECSA B Fa vint anys que visc a la Ram­bla del Celler número 17. Davant el meu edifici, la companyia FEC­SA té soterrat un transformador que subministra electricitat a tot el veïnat. Tots aquests anys, cada cop que plou un xic massa, sense fallar mai. el transformador ex­plota i se'n va la llum 2, 3 i fins i tot 8 hores. Fa uns anys, van canviar l'antic tranformador per un de més modern i ens van dir que se solucionaria el problema, cosa que no ha passat. La setmana passada, una tarda, vam sentir una detonació seguida d'una colum-neta de fum que sortia de la reixa de ventilació, i ens vam quedar sense llum. No els sembla que ja és hora que ens solucionin aquest «inconvenient»?, MONTSt

SAN I i .iltrcs \eins. Sant Cugat

Llacs improvisats

• Només voldria saber si a les noves fornades de paletes no els ensenyen l'us dels nivells per algun motiu determinat. No m'explico a m i a la rotonda que na fa gaire van acabar entre Sant Cugat i Ruhí la pluja de la setmana pas­sada hi va fer un bassal d'almenys un pam. Vam patir-ne la cons­trucció durant mesos. Vam patir aquell esealèxtric que canviava el recorregut dia a dia. No entenc com una obra acabada de fer és tan deficient. Cotxes aturats, cues infinites i la policia permanent­ment allà. Surt a compte? SIRE­NA ROSSI. Valldoreix

Resposta de S. Fenollar B Per cortesia, acostumo a con­testar les cartes i ho faré, però procurant no excedir gaire les 20 ratlles recomanades. Començant pel final, aclareixo que no amago cap intenció política. Sempre he dit que ni sóc polític, ni m'agrada la política, ni mai no he militat en cap partit; però sé veure quan hi ha intencions polítiques i tinc la impressió que aquí n'hi ha. Vos­tès escriuen: «Haurem de pensar

F.ls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi lïgurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autor. Els 4 Cantons es reserven el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

a desterrar la Inquisició si és cris­par...». I no creuen que és crispar quan empren frases en el manifest com «restes anatòmiques huma­nes i sanitàries infeccioses amb capacitat de transmetre còlera, he­patitis vírica, brucelosi, tubercu­losi i SIDA, entre altres 13 més...» i així amb un llarg etcètera que fa posar els pèls de punta? Si això no es crispar, senyors...! Quan va començar la il·luminació per gas als carrers, també els retrò­grads d'aquell temps creien que s'asfixiaria la humanitat i. segons que tinc entès, no hi va haver pas cap accident mortal per aques­ta causa. El mateix va passar amb

les calderes de vapor i així cada cosa nova que surt. O és que som tan savis que podem preveure el que ens podria passar? La frase de la confabulació judeo-maçò-nica més que ofendre'm em fa riure. Ja veig que, seguint la moda, qui no els agrada el comparen amb Franco. M'han dit que pre­tenen recollir 500 mil pessetes per a les despeses de presentar un recurs contenciós administratiu; els advocats amb què he parlat em diuen que un recurs d'aquest tipus no pot anar més enllà de les 200 mil. També jo podria dir que potser a sobre volen fer ne­goci? Nu creia que la meva actitud

de mantenir-me al marge d'aques­ta proposta fos tan important. La importància, l'hi han donada tots vostès amb la seva carta. / SALVA­DOR FENOLIAR ZARAGOZA. Mira-sol

Una façana amb crosses B No fa gaire que visc aquí, però he sentit força pena en presenciar com la màquina ha esventrat dues relíquies: ca la senyora Avel·lina i bona part del Celler Cooperatiu. És clar que, com a nou-vinguda, no estaria gens bé que jo em pro­nunciés respecte a si aitals en­derrocs són encertats o no. Tan­mateix. us confesso que ja m'havia

encaterinat amb l'esplèndid llorer, ple d'ocells, que veia i escoltava des de l'ONÜ (així anomena la gent el conjunt d'apartaments del carrer Girona, un dels quals ha­bito). La raó principal que m'em-peny a fer ús d'aquesta secció és el temor: la façana que l'au­toritat ha obligat conservar per raons històriques em fa por que no tingui el suport adient. Els taulons en vertical que hi van po­sar a corre-cuita el mateix dia en què començà l'aterrament són alts i prims... més que puntals semblen crosses. Per si de cas, veient les esberles que presenta l'antiga i valuosa façana, recoma­no als vilatans que s'estiguin de traginar pel sector. Amb més mo­tiu ara, que és època d'estremi­ments soterranis. Aprofito l'avi­nentesa per suplicar a l'autoritat que l'edifici que pensen aixecar en «honor a la dona» darrera cl Centre Cultural no sigui envoltat d'estàtues: primer, perquè no tor­nin les males llengües a parlar de gustos faraònics: segon, perquè les dones- tant joves com ma­dures- més que vint estàtues s'es­timarien més vint arbres de fullam frondós complementats amb vint esplèndids bancs de fusta amb bon respatller. Naturalment que tam­bé els agradaria la Colometa de La plaça del Diamant en home­natge a la nostra gran Mercè Ro-doreda. Una estàtua, molt bé. però vint, com ens anuncien EL· 4 Cantons... No ha degut ser, sr. director, una errada? / MARIÀ AS­SUMPCIÓ ALTÉS. Sant Cugat

F E D ' E R R A D E S

B El grup teatral que dirigirà Er­nest Naté no és el florestà Ni ho somiïs, com dèiem en l'edició de la setmana passada, sinó que és format per antics membres del grup, santeugatencs, i encara no tenen nom.

B Ferran Gavaldà no és secretari d'organització d'UDC, com dèiem a la plana 2 de l'edició anterior, sinó el seu germà Vicenç Gavaldà.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 PUNT DE VISTA 9

L A T R I B U N A

La crispació antidemocràtica VÍCTOR MORA

Les reaccions que ha provocat el recent de­bat sobre l'estat de les autonomies, en què els respectius presi­dents s'han pogut ex­

pressar —fet insòlit— en el seu idioma, no solament són sovint desaforades sinó, en al­guns casos, vandàliques. Hi ha qui va fins al punt de demanar més o menys explícitament, contra el suposat desmembra-miento de la Pàtria, la inter­venció militar. És a dir: tornem a l'esport ibèric dels promm-ciíimií'iuos, mot que va assolir. com guerrilla, una lamentable difusió internacional.

Igual que a Bòsnia (avui en un sagnant carreró sense sor­tida d'odis interètnics, basats en nacionalismes exacerbats i fanatismes religiosos) s'han manifestat i manifesten encara —i de quina manera! ;ls partidaris de la Gran Sèrbia, a hi vieja picl de toro es des­tapen ja, sense vergonya, sor­tint de la situació latent en què es mantenen molts mi­crobis mortífers, els partidaris de la Gran Espaiia. Tot això demostra que poc ha avançat el país, en aquests anys de postdictadura, cap a una ver­tadera democràcia. I quant equivocats han estat aquells que en comptes de presentar com a objectiu prioritari la consolidació i l'aprofundiment d'aques­ta democràcia a tota la Península, han preferit l'aprofundiment de les diferents llibertats nacionals (alguns, amb la seva «lluita armada» ens van portar el 23F i encara representen un perill per a tots). Aquestes llibertats nacionals, tan durament negades pel franquisme, és ben cert que calia recuperar-les i que cal aprofundir-les, però serien de nou estroncades sense pietat pel centralisme si la democràcia sofrís un cop de mort. S'ha volgut començar la casa per la teulada o, com diuen els francesos, po­sar la carreta abans que els bous.

Perquè, a veure, què demostra el que ha passat a Madrid? Doncs de-

JOSEP

mostra que cl fet tan natural, en règim autènticament democràtic, que uns po­lítics elegits pel poble afirmin públi­cament, en expressar-se en les seves llengües, que Espanya és un estat i no una nació (un estat on s'encabeixen diverses nacions i nacionalitats), és un fet que produeix la crispació de gent que, o no comprèn res dels diferents problemes nacionals de la Península, o juga interessadament amb el foc del nacionalisme —una matèria que cal ma­nejar amb la mateixa cura que la ni­troglicerina— excitant la xenofòbia en­tre els diferents pobles d'Espanya. Es pot parlar d'irresponsables i criminals.

Tots plegats, encara no han paït la idea —o no la volen pair— que aquí hi ha diferències substancials, que aquestes diferències són enriquidores, i que per la via del diàleg i la negociació —renunciant a tota violència i a tot enfrontament directe— es poden har­

monitzar per anar, junts, des d'aquest estat de les autono­mies cap a un horitzó de fe­deracions o confederacions no opressives com les que ha de­manat, per exemple, Vaclav Havel. Perquè el problema no és solament peninsular, sinó que també es produeix a altres llocs d'Europa. I farien un gran pas cap endavant els na­cionalistes d'aquí i d'arreu si en comptes de pensar «la nos­tra nació i Europa», pensessin •<la federació o confederació a la qual pertanyem o volem pertànyer i Europa». Això ser­viria de fre a la possibilitat d'excitacions interètniques. vinguin d'on vinguin, i tindria l'avantatge per a cada nació de iKi suscitar els anticossos

-dignem-ho així— que s'han produït a Madrid.

Portem pocs anys de de­mocràcia (o de formalisme de-mociàtic. si es vol, deixant però ben clar que la situació present és infinitament millor que la dictadura). I tot passa

DL'iXANS en un marc social tradicional. on no s'ha produït cap canvi

fonamental: continuen Ics desigualtats i fins i tot augmenten. I això, més la corrupció, l'atur, etcètera, crea desencís, desperta nostàlgies perilloses i produeix més i mes gent susceptible de ser ma­nipulada. Als demòcrates els, cal ser clarividents a l'hora d'escollir prioritats.

El debat sobre l'estat de les auto­nomies i cl cor de veus reaccionàries que s'ha sentit diu clarament que el més important, ara i aquí, és enfortir la democràcia i fer-la alhora cada cop menys formal, més vertadera, única ma­nera que sorgeixin no súbdits passius, sinó ciutadans conscients capaços de defensar-la. Aquesta és doncs la prio­ritat essencial. Perquè si no hi ha de­mocràcia, si no hi ha llibertat a tot Testat, cap de les nacions que el com­ponen no serà lliure per si sola.

Víctor Mora és escriptor.

L A G A L E R I A

Indefensió circulatòria

JOAN FERREROS •

A vui dia corren per carrers i carreteres una quantitat considerable —llegim a la premsa que un 20 per cent (?)— de vehicles els conductors dels

quals o no posseeixen carnet de conduir, o no van proveïts de cap tipus d'assegu­rança, o no han sotmès les respectives mà­quines al control de la ITV. O totes tres coses a la vegada.

Qualsevol que sigui envestit per un d'a­quests individus, per molta raó que tingui ell i per molta culpa en què hagi incorregut l'indocumentat, no rebrà ni cinc per cu­rar-se i reparar cl vehicle: haurà de practicar la hispaníssima activitat d'espavilar-se, de pagar-sho de la seva butxaca.

Quant a l'altrc. l'irresponsable, la teoria legaloide deu dir que tant de presó, tant d'indemnització, etc. però en realitat tot queda en res: declararà ser insolvent davant

el jutge i serà deixat lliure perquè per re­tenir-lo caldria que el poguessin qualifi­car de presumpte cri­minal; al cap de tres o quatre anys li faran saber (si és que el poden trobar) que serà jutjat.

Aquesta indefen­sió palesa i flagrant que suporta qui com­pleix com a ciutadà es podria prevenir: hi ha maneres facilíssi-mes de detectar i im­

mobilitzar aquests infractors i els vehicles llurs, però sembla que guàrdies (potser el governador civil?), jutges i polítics (els que interpreten i fan lleis) s'hagin fet tots còmplices de la ganga antisocial a què pot arribar qui no té cap decència ni propietats a nom seu i, en conseqüència, pot per­metre's un nivell d'incivilitat i d'il·legalitat tan impunes en la pràctica com seria de fàcil evitar-les.

Per què l'administració no protegeix el ciutadà conseqüent i no el fa respectar? Potser perquè —i per l'estil— és més pràctic i efectiu cobrar cinquanta mil pessetes per una fotografia del contribuent anant a vui­tanta per aquell tram de carretera on, sovint de manera arbitrària, posa seixanta? Coses de governació.

«Per què l'adrtiirastmció no protegeix el chtiadií conseqüent i no el fa respectar? Potser és més pràctic cobrar 50.000 pessetes per ima foto del contribuent anant a 80 on, sovint arbúrixriaineni posa 60?»

E L T R Í P T I C T'Ï"" JjSW«!W«**"

E ls 78-58-78 no són un número de telèfon; són (o més aviat eren) les mesures de Twiggie, la dona-branquilló, aquella fa­mosa model dels seixanta. Pit, cintura

i cuixa de la reina d'aquells anys quan el nirvana californià s'havia estès arreu del món, temps del regne de l'unisex, quan deien que s'acabaven les guerres, fins i tot la guerra entre els homes i les dones. El cos androgin i immaterial de Twiggie era la bandera d'a­questa croada; la bellesa sempre és una arma.

84-64-89. Ara són les mesures de Linda Evangelista, la maniquí vedette dels vuitanta, un pur producte de les agències publicitàries,

La dictadura de la bellesa

JOSEP VALLS

un cos de sequedat controlada per una die­tètica puntera, però un cos consumible que traspua un erotisme de comunicació que fa caure la bava del mercat.

95-62-95.1 aquesta és Claudia Schiffer, l'es­trella del dia, la nina rodoneta. Ja no creiem en el creixement, la Borsa ens ha esplomissat,

no estem de punyetes i volem una dona au­tèntica. Amb 95 centímetres de volta de cuixa, s'hi pot somiar fins i tot com a esposa i mare. S'ha acabat el pati, cadascú amb ca­dascuna.

Abans, les top-models només eren maniquins per vendre roba i perfums, però avui expressen, amb el cos, com cal viure, com cal estimar, com cal ser. Són les reguladores del consum, però, sobretot, del desig.

I de desfilades de models, cada any n'hi ha més; aquesta tardor en tenim una especial abundància. (Però potser ho fa que com més va més me les miro...)

r H O w e , Is/O Ho TXitd /*Ȏs /

*"«*«'* F/iTÍbi'C»

E L V E S P E R

Radio oberta ENRIC SERRA

E n aquest país hi ha el costum malaltís d'actuar com els es­truços i d'explicar totes les

actituds estranyes dels individus repenjant-se en la influència dels mitjans de comunicació i tom­bant-se d'esquena a la veritable essència del problema. Mentres­tant, de les deficiències del sis­tema educatiu i de la irrespon­sabilitat paterna, que, en funesta cooperació, aboquen a la societat individus vulnerables i inadaptats, mai no en parla ningú. Potser per això, ara hi ha qui bandeja els programes radiofònics noc­turns d'estil intimista perquè un jove depressiu es va suïcidar des­prés d'abocar al Hablarpor hablar de Gemma Nierga totes les seves angoixes. Era la locutora triada a l'atzar entre les ones la que, amb el telèfon com a única eina, havia de refet V equilibri psíquic del jove, engrunat per les adver­sitats? Han d'ocupar els psiquia­tres el lloc dels locutors en aquesta mena de programes? Comencem per posar cada cosa al seu lloc i no caiguem en la temptació mes­quina de creure que li ràdio ha d'omplir els buits de comprensió, respecte i solidaritat que nosaltres mateixos anem deixant.

10 PUNT DE VISTA ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 7 d 'octubre de 1994

L A T R B U N A

Els diners per al Tercer Món

L a coincidència tem­poral de l'assemblea del F-'ons Mone ta r i Internacional (FMI) i del Banc M u n d i a l (HM) amh la discus­

sió dels pressupostos de l l i s ta t per al 19'iS ha posat doble­ment sobre la taula la qüestió dels recursos financers que cal destinar ;ils països del Tercer Mon.

I s e\ ident qu. nies d e ! d e s i l'U 1,

. 1 1 ' r h

II i I . •

non ik on i ' c i l i i i l l C l O l l s

sol· ie: i e o m e ; 1.1.:'. pol í t iques. scqui l ib ; ad cert que c l '

' I i - 1 "• f

>(

v Is prob lc-at i icnl eco-.111 sols un io que son de condi-

ii in le ina i r-. evicniev

.1, l l lHll lis

l i q u e n

e t c l de-10 (ambe es 1 SÍ is pecunia-

iis son imptcscmdihlcs per tal d'establir s ísknies productius que satisfacin necessitats hu­manes.

I n aquest sentit, lesulla sor­prenent \ cu iv com. en realitat. son els països del Sud els qui financen els del Nord. i no pas a l 'imeves. D'acord amb el darrer Infin'inc sobre cl de-scnvolupíiniciil humà. editat pel Programa de les Nacions Unides per al Dcseinolupa-ment ( P N l ' D ) . alio que els •<països en vies de desem o-lupanient» han c imal als -paï­sos industrialitzats- durant els darrers fies an\s en concepte del servei del deute (interessos més amortització) resulta 3.3 vegades nies gran que no pas el que aquests països els han tramés pei les diferents vies tic la cooperació (entre estats. mitjançant els organismes in­ternacionals, a traves de les organi tzac ions no governa­mentals, pels particulars, e t c ) .

Davant aquesta situació i donades les notables diferències de nivells de vida (una renda per càpita disset ve­gades més gran) entre la majoria dels

ARCADI OLIVERES

BIBIANA PEDEMON II

1.210 milions de persones que habiten els països del Primer Món i la majoria dels 4.24(1 milions d'habitants del Tercer Món. no sembla que es pugui dubtar de la necessitat de transferir —i ben

avia t— recursos f inancers d'un lloc cap a l'altre. No es pot dir, com ho ha fet re­centment un ministre espa­nyol, que el govern preveu per a l'any 2000 l'aplicació de la recomanació de les Nacions Unides d'assolir el 0.7 per cent del PIB en la cooperació al desenvolupament. Recursos. n hi ha a hores d'ara més que suticients per arribar a aquest objectiu sense perjudicar els habilaills del país. sjauint pel cv. riple els eonseib lets per les r. I eixe- N.n. v n - ! ' i rdes di. Cesiinar pei a! desemo-lup -l'lent reeui si >s p oeinents :i I desarmament. Recordem

que a |-.span\a la despesa real 110 l'oficial en defensa ar­

ri'. Ja supera els 4.200 milions di pessetes diaris.

< al també dir. pero. que. ta! com s'ha explicat en el l 'oium Alternatiu que ha tin­gut lloc a Madrid durant la reunió del Fons Monetari In­ternacional i del Banc Mun­dial. no es pot condicionar cl lliurament d'aquests recur­sos a l'aplicació de polítiques d'ajustament que tenen greus conseqüències socials, ni tam­poc utilitzar-los per dur a ter­me processos indiscriminats de creixement que són de dub­tosa acceptació ecològica. Hi ha models de desenvolupa­ment adequats a les neces­sitats de les poblacions que apliquen ja algunes organit­z a c i o n s i n t e r 11 a c i o n a 1 s ( P N U D , U N E S C O . LÍNC-I A D . O N U D I ) 1 la majoria de les Organitzacions No Go­vernamentals (ON( i ) .

F:s probablement en aques­ta direcció cap on cal enca­minar els nostres esforços i

les nostres reivindicacions si no volem que el patiment de milions de persones i la mort de bastants milers continuï essent una vergonya diària per a tots nosaltres.

L A G A L E R I A

FMI: el poder del diner

JOSEP M. MARTÍ •

S ón el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Són els teòrics més ex­perts en planificació econòmica. Ad­ministren gran quantitat de fons i con­

cedeixen crèdits a països en vies de de­senvolupament. Després poden venir les contrapartides socials o polítiques. També orienten, analitzen i recomanen. No sempre l 'encerten (el 92 van anunciar una recu­peració econòmica... tres mesos abans de començar la recessió). Peto tenen poder. influència i capaci ta t . Pa r t i cu la rmen t . aquesta reunió a Madrid m'ha iccordat les sessions del COI. Hi ha moltes simi­lituds. per exemple, son dos on.Miiism.es nu oficials, de caràcter prh.il . amb nobles i notables ciutadans internacion.iis que iot nien comitès d'estudi. I lo apioiiien per contaclar. l'or negocis, disscinai csitate-gies... Això si. uns pa 11 en no me s d \ \ oiio ni'.,i

i els a l l ies , , tainbe d'espot ts. 1 davant centenars de perio­distes de tol el mon. Això no vol ser una critica. Cal tenir en compte el caràcter privat d'aquests or­ganismes i els seus estatuts. Ningú no està obligat a fer-los cas. Però la veritat és que tenen influèn­c ia . FI C O I . p e r exemple, escull els seus propis membres i estan en represen­

tació personal, no com a delegats oficials dels seus països. Al FMI, la representació és proporcional a les aportacions econò­miques. Per què tenen tanta influència'.' Per què tothom vol organitzar aquestes trobades? Molt fàcil, a Madrid s'han aplegat 15 mil persones. 7 mil han vingut de l'es­tranger. Fa 3 anys que estaven reservades totes les habitacions dels millors hotels. No quedava ni una taula lliure als res­taurants de luxe. Fils visitants hi han deixat 3.400 milions de pessetes i el record d'una bona organització. Amb el COI passa una cosa semblant, si bé amb xifres més mo­destes. excepte per a la ciutat organitzadora dels Jocs. Pot haver-hi cap ciutat que no vulgui ingressar 3.400 milions i ser el centre de la informació mundial durant nou dies?

•vi Madrid. les

reunions del HM i del

FMI han deixat 3.400

milions. Quina ciutat

no voldria ingressar

aquesta quantitat i ser

el centre de la

informació

mundial?»

A C U D L A F I N E S T R A giíM*^

La Catalunya virtual del demà VÍCTOR ALEIXANDRE

L a Gisela va entrar a l'agència de viat­ges virtuals del carrer Pelai de Bar­celona i va mostrar les deu butlletes del diari que, segons la publicitat,

li donaven dret a experimentar un somni fantàstic de 30 minuts amb una forta dosi de realitat. Fou conduïda a una petita es­tança insonoritzada, on se li recordà que, tot i ser Catalunya el tema del somni, podia escollir el context històric fins al s.XXIII, el més sol·licitat. Això sí, ho havia de viure com el que realment era, una especulació virtual sotmesa a) lliure albir de la hu­manitat. L'atreia la vivència d'un somni basat en una autèntica realitat virtual: allò que encara no és, però que probablement serà. Per això trià una data tangible, la del seu 45è aniversari: —8 de desembre del 2022— digué. El guia li donà unes ulleres, les connectà i la deixà sola en la foscor. A poc a poc, envaïda per una plaent somnolència, començà a caminar per Bar­celona buscant amb delit la seva imatge de dona adulta als vidres dels aparadors, que, indiferents, li retornaven la imatge actual de la noia de 16 anys del 1994. De sobte, el seu cervell detectà una realitat inèdita: tots els rètols eren escrits en català, com els diaris i revistes; les pel·lícules s'ex­hibien en versió original subtitulada en ca­talà; les companyies teatrals catalanes ocu­paven el gruix de la programació i les úni­

ques banderes que onejaven als edificis ofi­cials eren la senyera i la de la Unió Europea. Catalunya ja no era espoliada pel seu veí del sud i decidia per ella mateixa quin poble del món necessitava més la seva so­lidaritat. El país havia recuperat les festes tradicionals i ningú no n'imposava d'alienes; tampoc no hi havia insubmisos ni objectors que es neguessin a jurar una bandera amb la qual no s'identificaven. Els catalans no disposaven de milícia pròpia i les úniques aportacions a l'exèrcit de la Unió eren de caràcter professional. També havien desa­paregut les diputacions, els governs civils i altres delegacions representatives de l'an­tiga hegemonia del veí del sud, com els polítics, califes, aprenents de savi i enemics mediocres de la identitat catalana que al final del s.XX constituïren una enutjosa plaga. Només hi havia una autoritat, el president de la Generali tat democràtica­ment escollit per 6 milions de catalans con­vençuts que, després del dret a la vida, cap altre és més valuós que el de la llibertat. Quan la Gisela tornà del viatge i es tragué emocionada les ulleres, se sentí feliç de tenir només 16 anys. La futura realitat l'a­gafaria encara ben jove. De seguida s'adonà, però, que aquella era tan sols una realitat virtual i que les probabilitats que la història la certifiqués depenien exclusivament d'ella.

Víctor Aleixandre és periodista

LES GRANS ÀREES COMERCIALS

I.a p r o m o t o r a urbanís t ica de

l 'Augusta Hussmcs l 'ark presen ta rà

abans de q u i n / c dies el projecte de

l 'àrea comercia) de la ( i u ina rde r a

per sol·licitar a l 'Ajun tament la

llicència d 'obres . Plana 13.

1 2 . Divendres. ~ d'octubre de JW4 EXPORTACIÓ SANTCIKiATENCA

La planta cle Sant Cugat de la

mul tmacioal Hewlet t Packard va sel­

la principal expo r t ado ra del Val lès

Occidental . La factoria de Sha rp i

la de Lucas A u t o m o t i v e t ambé són

de les més expor t ado res . Plana 13.

Hn el ram de Ics instal·lacions elèctriques. l'empresa saiiteugatenea CIAMA ha creat un dcpai lament d'investigació i desen­volupament que treballa diàriament per pujar llocs en la carrera tecnològica. Li

EMPRESES

família (iarcia-Muuriíïo ha aconseguit col·locar-se entre els capdavanters del ram de l'electricitat i facturar uns 500 milions anuals per exportacions. CIAMA treballa mitjançant contractes que li permeten cir­

cular i expandir-se en mercats interna­cionals. «El problema més important és la competència de les grans multinacio­nals», afirma Pablo Gareía-Main ino. cap de relacions exteriors de l 'empresa.

I'ls moduK pretHtiiie.il •^il·lacions elèctriques. lvi;>: MAM I Sl'|\< >S \

CIAMA factura 500 milions en exportacions de tecnologia elèctrica punta a Europa

Ixs relacions de l'empresa amb l'exterior es basen en «brand labels» i «joint ventures>

Malgrat la competència de les multinacionals, és una de les capdavanteres del seu ram

(Al I MOKl·l.l H Sant Cugat. - Seguretat, ver­satilitat i simplicitat es el que apor­ten les canalitzacions elèctriques prefabricades. Es tracta d'un sis­tema de transport i distribució d'e­nergia elèctrica basat en mòduls prefabricats. A més. aquesta nova tecnologia economitza espai en la construcció i afavoreix l'estalvi d'energia. «Ens movem en un en­torn on la principal competència la conformen les multinacionals. que poden fer ofertes molt ren­dibles als empresaris, i això, a vegades, és un problema» afirma Pablo García-Maurirïo, cap de re­lacions exteriors de CIAMA.

CIAMA va arribar a Sant Cugat al 1%5 i es va instal·lar en una superfície de 1.000 metres qua­drats. Durant 20 anys es va dedicar a la realització de petites instal·la­cions elèctriques i a la fabricació de productes i elements del sector (canalitzacions i borns de con­nexió). En aquests anys l'empresa es va dedicar a créixer i va triplicar la seva superfície de treball, a més de sofrir una important am­pliació del capital social, per ade­quar-se a les necessitats de pro­ducció. CIAMA va arribar a tenir una plantilla de 110 persones, que amb l'arribada de la crisi es va reduir a l'actual de 65 treballa­

dors. 6 dels quals treballen per­manentment al departament d'in­vestigació i desenvolupament.

Amb delegacions a Madrid, Bis­caia i València. CLAMA té re­presentants repartits per tot l'Es­tat espanyol, que comercialitzen els seus productes en l'àmbit in­tern i poden arribar a facturar el 50 per cent del volum de pro­ducció (uns 50(1 milions de pes­setes annuals). I.'altre 50 per cent arriba del que s'exporta.

De portes obertes

Al lWh. C'IAMA va iniciar l'ex­pansió a l'exterior amb exporta­cions a Alemanya i Anglaterra. Segons el cap de Relacions Ex­teriors, «curiosament, CIAMA ex­porta a països amb un elevat índex de desenvolupament tecnològic i sobretot a empreses prou cone­gudes internacionalment del ram electrònic, com l'alemanya Sie­mens».

CIAMA treballa amb l'exterior mitjançant contractes de brand la-bel, un acord segons el qual CIA­MA fabrica el producte i l'exporta amb l'etiqueta de la marca amb la qual ha signat l'acord. «Per exemple, nosaltres fabriquem un producte que venem a l'empresa Siemens... Així, quan acabem cl producte, nosaltres no posem la

nostra marca, sinó que col·loquem la marca Siemens i l'enviem cap a Alemanya», explica Gar-cía-Mauriho.

A més, hi ha una relació de comerç amb Anglaterra que es va encetar al ICÍ87 i que li ha permès concentrar una mica més del 10 per cent del mercat anglès. «Des de finals dels anys SO, hem volgut reforçar la política nego­ciadora amb l'exterior. De fet. CIAMA té actualment contractes de distribució amb un gran nom­bre de països arreu del món: An­glaterra, França, Alemanya, Bèl­gica, Holanda, Xipre. Portugal. Noruega, Luxemburg, Suïssa, Arà­bia Saudita. Emirats Àrabs, Ornà, Egipte. Nigèria. Sud-àfrica, Sin­gapur, Malàisia, Indonèsia. Pakis­tan, índia i Grècia», afirma Gar­cía.

Diferents acords comercials

L'empresa, a més d'utilitzar el sistema de contractes de brand label amb l'exterior, també expor­ta mitjançant els joint ventures. que són acords amb empreses del país comprador. Segons aquestes negociacions, les empreses que signen el contracte gaudeixen de la llicència per fabricar i emma­gatzemar el producte, amb unes determinades condicions.

«Mitjançant aquests acords o amb contractes de distribuïdors resulta molt més fàcil endinsar-se en els mercats de països estran­gers. sense entrar en una lluita aferrissada amb les empreses lo­cals del sector» afirma Pablo Gar­cía.

CIAMA té previst signar, en poc temps, contractes amb dis­tribuïdors a diversos països, so­bretot països de clima molt càlid —Tailàndia, Brasil, Argentina, Veneçuela, Filàndia, Suècia i Co­rea—, on s'han de fer, de manera gairebé obligada, instal·lacions d'aire condicionat, que consu­meixen molta energia, i construc­cions verticals —edificis alts, blocs d'oficines, hotels, etc.—.

Els criteris els dicta el distri­buïdor. «És ell qui dóna el teu producte a una empresa que el comercialitzarà en exclusiva», ex­plica García. «D'aquesta manera no ens arrisquem a muntar de­legacions a l'estranger», puntua­litza. Segons García, «les dele­gacions suposen una inversió alta de capital i s'ha de buscar la per­sona idònia per introduir l'em­presa al país. Ens és més rendible buscar un agent que ja està in­troduït al país i que ens assegura un elevat percentatge de contrac­tes a curt termini».

Sharp negocia avui amb els treballadors els possibles acords sobre la plataforma

( M • Sant Cugat. I ! comitè de tre­balladors ele l'empresa Sharp s'as­seurà durant cl dia d'avui a ne­gociar, amb la directiva, els pos­sibles acords sobre la plataforma reivindicativa que eU treballadors van presentar el mes de juliol passat.

L'empresa i el comitè ja es van reunir la setmana passada. Lla­vors, l'empresa va donar a co­nèixer el seu parer sobre les sol·li­cituds dels treballadors. Dilluns passat el comitè va presentar la seva opinió als directius i avui són ells qui donaran cl \ist-i-plau o faran la seva crítica a Ics pro­postes.

De moment, encara no és pos­sible parlar d'acords segurs, però els treballadors creuen que «l'es­perit negociador és present en les reunions» i esperen poder treure algun profit d'aquestes reunions.

El primer apropament entre l'empresa i els treballadors de la multinacional es va produir arran de la visita del president de la Generalitat, Jordi Pujol, a la fac­toria. cl passat dia 14. LI president de la Generalitat va visitar la fà­brica com a convidat honorífic en l'actc de presentació de les noves instal·lacions del poiiüon de Can Sant Joan i la nova línia de ïa\ de l'empresa japonesa.

Els treballadors van convocat una vaga pel dia de la inauguració com a forma de pressió per acon­seguir que l'emprcsu negocies al­guns dels punts de la plataforma reivindicativa.

En aquella ocasió, la vaga no es va celebrar i cl comitè va acon­seguir un augment d'un 1 per cent sobre cl conveni provincial, amb caràcter retroactiu i una concessió de 12.000 pessetes anuals d'ajuda als treballadors amb fills en edat escolar. A més. es va recuperar el dia de la família i un suport d'ajudes a activitats esportives, en­tre altres coses.

El Servei Català d'Ocupació utilitzarà la xarxa Servicaixa H Barcelona.— El Departament de Treball de la Generalitat i «la Caixa» han concertat la utilització de la xarxa Servicaixa d'aquesta entitat financera com a terminals informàtics per al Servei Català d'Ocupació que promou la Ge­neralitat. El conseller de Treball, Ignasi Farreres, va informar di­marts que s'havia signat aquest conveni —que permetrà consultar les ofertes de treball en els 600 terminals de la xarxa a Catalunya i tindrà les funcions d'agència de col·locació—, durant la clausura de la I Conferència Internacional sobre Creació de Treball orga­nitzada per IESE. Farreres va ex­posar aquest projecte i el Servei de Foment de l'Autocupació per incentivar la implantació de mi-croempreses, pel qual la Gene­ralitat es planteja un fons d'avalsi de treballadors autònoms. El ser­vei d'ocupació es posarà en marxa a començament de l'any vinent, coordinant 2.000 punts de con­tractació de 1.400 entitats col·la­boradores que connectaran infor­màticament les seves borses de treball. Un dels objectius del pro­jecte és evitar al màxim la bu­rocràcia. .' KF-'E

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 ECONOMIA 13

^TiSTA^^DEGfíMÏsTfíEES^MEfíaAÏsASmT^G^

Al centre, secció de la maqueta de l'àrea comercial. Al fons, l'alcalde parla amb els promotors 1 nto MANÉ ESPINOSA.

La promotora de Pàrea de la Guinardera presentarà el projecte abans de 15 dies

DORN Vallès SA va presentar-lo els comerciants i vol tenir la llicència d'obres aviat CATI MORELL

H Sant Cugat.— La promotora urbanística de l'Augusta Business Park, DORN Vallès SA, presentarà en les pròximes dues setmanes el projecte de l'àrea comercial de la Gui­

nardera per sol·licitar a l'Ajuntament de Sant Cugat la llicència d'obres, segons va explicar el seu gerent, Joaquim Knut, a la reunió que es va fer a instàncies del consorci santcugatenc dimarts passat. L'alcalde de Sant Cugat, Joan

Aymerich, va reunir els representants de la promotora urbanística amb els de la promotora comercial, l'empresa francesa BEG, que fa el projecte arquitectònic, i els representants de l'associació Sant Cugat Comerç.

Els promotors urbanístics de l'Augusta Business Park van afir­mar dimarts passat que tenen pre­vist presentar el projecte de l'àrea comercial de la Guinardera abans de 15 dies, per sol·licitar a l'A­juntament la llicència d'obres. El gerent de la promotora, Joaquim Knut, en representació de DORN Vallès S.A. es va reunir amb l'al­calde de Sant Cugat, Joan Ay­merich i els representants del co­merç local, els promotors comer­cials i l'empresa BEG, que durà a terme el projecte arquitectònic.

A la reunió, a més, hi van as­sistir el tinent d'alcalde de l'àrea d'Urbanisme, Joan Franquesa, i el regidor de Comerç, Antoni Rueda, i va servir perquè la pro­motora presentés el projecte de les galeries que acompanyaran l'hipermercat PRYCA en els 55.000 metres quadrats de super­fície comercial que es preveu

ELS 4 CANTONS H Girona.— Els comerciants ca­talans no estan disposats a ne­gociar l'aplicació d'un pla de cinc anys d'ajuda al comerç a canvi de la llibertat total d'horaris co­mercials a partir de l'any 2001, tal com ha proposat el govern estatal a la mesa de Comerç, for­mada pels representants sindicals i patronals del petit i mitjà comerç. A mitjan febrer el subsecretari del Ministeri de Comerç, Àngel Serrano, va donar a conèixer Tes característiques d'aquest pla de modernització del sector comer­cial en la presentació d'un llibre

construir. «El debat es va centrar en els drets preferencials i el tracte de favor que tindran els comerços santcugatencs per part de l'em­presa explotadora, com a reco­neixement del mal que pot fer una àrea d'aquest tipus al petit comerciant», segons va explicar el president de l'associació de bo­tiguers Sant Cugat Comerç, Jau­me Roca. Els promotors urba­nístics i comercials van explicar que preveuen acabar les obres i posar l'àrea en funcionament a partir de la primavera del 1996.

Rondes negociadores

De moment, encara no s'han iniciat les rondes negociadores re­ferents a l'emplaçament i als preus de lloguer que els comerciants hauran de pagar per instal·lar-se a la Guinardera. «El que l'em­presa explotadora ha assegurat és que els comerços santcugatencs

de la Comissió de les Comunitats Europees sobre El comerç deta­llista al Mercat Únic. El pla se centra en aspectes d'assistència tècnica, de formació i especialit­zació de les estructures comer­cials.

El gerent de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, va explicar que a la vegada que es preveu legislar sobre l'aplicació d'aquest pla, en­tre 1995 i el 2000, la mateixa llei inclourà la regulació d'aspectes re-llevants per al sector comercial com són les vendes per sota del preu de cost, els terminis de pa-

rebran un tracte especial en aquest sentit», va afirmar Roca. La promotora comercial SESIC vol iniciar la comercialització dels espais a finals del mes de no­vembre. Però abans vol tractar el tema de manera individual amb cada comerciant i per això, segons Roca, «he entregat als represen­tants de Sant Cugat Comerç unes butlletes que es repartiran entre els comerciants, associats o no a Sant Cugat Comerç, que estiguin interessats a obrir botigues a l'àrea de la Guinardera».

El nou centre comercial de l'Augusta Business Park consti­tuirà el primer pas del projecte global de la promotora DORN Vallès SA i funcionarà com a mo­tor dinamitzador del parc de ne­gocis que és previst construir a la Guinardera.

«La idea del consorci santcu­gatenc és que les quatre parts

gaments als proveïdors, la venda piramidal, la venda automàtica i la resta de noves modalitats de venda, en la línia de les propostes que en aquest sentit ja ha proposat el grup de CiU al Congrés.

Pla no negociable Miquel Àngel Fraile considera

que el pla d'ajuda al comerç no és negociable a canvi de la li­beralització horària. També va ex­plicar dimarts que no es pot posar una data fixa a partir de la qual regirà la llibertat total d'horaris, ja que considera que el que cal fer és aplicar el pla i posterior-

implicades en aquest projecte han de caminar en una mateixa di­recció», va afirmar el màxim re­presentant dels comerciants de Sant Cugat. Per això la reunió entre promotora, explotadors, constructors i comerciants es va fer a instàncies municipals.

Un gran projecte Amb una extensió d'un milió

de metres quadrats, l'Augusta Bu­siness Park és el parc d'oficines més important del sud d'Europa. Segons el projecte, la superfície construïda serà de 500.000 metres quadrats, un 10 per cent dels quals seran ocupats per la gran àrea comercial, un àrea que, segons el president de Sant Cugat Co­merç, Jaume Roca, «tindrà un to­tal de 106 botigues gestionades per la multinacional Larry Smhh, que també pensa instal·lar-se al parc d'oficines santcugatenc».

ment avaluar-ne els efectes i ne­gociar la liberalització d'horaris.

La CCC va emetre dimarts un comunicat en què lamenta «que l'administració estatal faci un in­tent de comprendre el problemes del sector des de l'òptica dels in­teressos de les grans companyies comercials». En el comunicat la CCC considera que la Llei de comerç interior ha de deixar que siguin les comunitats qui tingui la facultat de legislar sobre els horaris comercials i que, per tant, no es pot negociar la llibertat total d'horaris tal com ho planteja el govern estatal.

Les empreses de Sant Cugat se situen entre les màximes exportadores del 93

CM. B Sant Cugat.— La planta sant-cugatenca de la multinacional nord-americana Hewlett Packard va exportar durant l'exercici del 93 per valor de 23.526 milions de pessetes, convertint-se, d'a­questa manera, en l'empresa que va facturar el volum més gran per la venda a l'exterior de la comarca del Vallès Occidental. L'any anterior, Hewlett Packard havia registrat una facturació de 13.194 milions de pessetes, en aquest mateix concepte, segons les dades recollides per l'Instituto Es-panol de Comercio Exterior (I-CEX) i que va publicar la revista Fomento de la Producción.

A més de la Hewlett Packard, altres empreses del Vallès es van col·locar, el passat exercici entre les mil primeres empreses expor­tadores de l'Estat Espanyol. La multinacional japonesa Sharp Electrònica va facturar, al 1993, 2.230 milions més que al 1992. Durant el passat exercici, Sharp va ingressar un volum de gairebé 8.800 milions de pessetes, amb la qual cosa va registrar un in­crement en la facturació d'aproxi­madament 2.300 milions de pes­setes. L'empresa Lucas Automo­tive també es una de les més ben situades, segons l'Instituto Espa-nol de Comercio. Tot i que Lucas va facturar 7.764 milions de pes­setes provinents de les exporta­cions del passat exercici, el volum d'exportacions va ser notablement inferior al que va registrar al 1992 —Lucas va facturar 11.690 milions de pessetes, en l'exercici corres­ponent al 1992—.

Altres empreses de Sant Cugat com Cargill Espana van mante­nir-se al 1993 en la mateixa línia del 1992. Cargill va registrar al 1993 un increment de 5 milions de pessetes respecte a l'exercici anterior, amb un total de 1.170 milions de pessetes, per vendes a l'estranger, i l'empresa Rotatek va facturar 57 milions menys que al 1993.

Les cambres de comerç europees donen suport a les de l'Estat Espanyol I Viena.— Eurochambres, l'asso­ciació europea de cambres de co­merç i indústria, han donat suport a les cambres espanyoles nome­nant Antoni Negre, actual pre­sident de la cambra de Barcelona, nou president adjunt de l'asso­ciació i aconsellant el govern de Felipe Gonzàlez que mantingui l'estatut de dret públic d'aquestes entitats. En la 76a assemblea ge­neral de les eurocambres, que se celebra a Viena, s'ha demanat al govern estatal que mantingui la composició universal i democrà­tica de les cambres i se'n reforcin les funcions públiques, assegurant un finançament suficient que ga­ranteixi a les cambres espanyoles fer un paper important a l'àmbit estatal i europeu.

Eurochambres —associació de la qual formen part 24 organit­zacions i 1.200 cambres que re­presenten tretze milions d'empre­ses— va nomenar ahir Antoni Ne­gre, que serà proposat com a nou president a principi de 1997, en substitució de l'holandès Robert de Vilder.

Negre va dir que aprofitarà el nou càrrec per reforçar la política mediterrània i amb Hispanoamè­rica de les cambres europees i va dir que els advertiments al go­vern estatal són un important su­port al Consell Superior de Cam­bres d'Espanya, que defensa el caràcter públic de les cambres, i l'afiliació i el pagament obligatori de les quotes. / EFE

COMERÇ

Els comerciants no volen la modernització del sector a canvi de la llibertat d'horaris

LLj8 DL NO VKMBRK

Si no hi ha canvis, la data oficial de la inauguració del remodelatge del claustre del Monestir serà el X de novembre, i hi està prevista la presencia del president de la Generalitat. Plana 15.

1 4 . Divendres, 7 d'octubre de W4 UNA B A R C E L O N A V I R T U A L

L'Escola d'Arquitectura del Vallès ha elaborat un CD-ROM que descriu virtualment la Barcelona que va projectar l'urbanista Ildefons Cerdà. Aquest projecte s'exposa actualment a Barcelona. Plana 17.

l o t just c e l e b r a t el p r i m e r an iversar i del T e a t r e - a u d i t o r i de Sant C u g a t , el seu di­r ec to r p r o g r a m a la nova t e m p o r a d a a m b un nou r e p t e , c o n s o l i d a r el nivell d e públ ic

ESPECTACLES

Hndinsa t , des de fa anys, en el m ó n de la cu l t u r a , advoca pe r afavor i r i n o r m a ­li tzar la p r o d u c c i ó cu l tu ra l del pa ís . q u e c o n s i d e r a e n c a r a mol t inc ip ient . Va ser

del vo l t an t de la c o m a r c a , p e r ò j a ha a c o n s e g u i t o b t e n i r la mi t j ana m é s al ta d e públ ic p e r e spec t ac l e . Avui d i v e n d r e s c o m e n ç a la t e m p o r a d a a m b un divers

i c o n t i n u a r sa t i s fem els requ is i t s cu l tu ra l s . , l 'úl t im a a r r i b a r al circuit de ls t e a t r e s , venta l l d ' e spec t ac l e s .

li mi as Se is dirigeix cl 1 c iiic auditori. que avui divendres acull el primer espectacle de la ieinpniada Mauitlv, i/r Jrho. I du. MANI- I Si'l Nos A

T O M À S S E I X . D i r e c t o r del C e n t r e C u l t u r a l de Sant C utiat

«Volem donar un servei a la ciutat» IAIM \ \NsOI.A

M Sant Cugat.-- Ouins son els objectius de la nova programació del l'ealre-auditori'.'

••De tel. son els mateixos que ens \;iin marcar la temporada an­terior. \ grans trets, et diria que cl que volem es complaure el nos­tre públic. I n aquest moment el comencem a conèixer i a saber quines son les seves preferències. lot i així. consolidar un públic pot costar deu anvs perquè la for­mació es moll lenta, sobretot quan l'espai es nou.»

-LI públic de Sant Cugat te preferències per determinats es­pectacles '

— Cada espectacle te el seu públic, però això es veu sempre a posteriori, mai abans. Podem te­nir intuïcions, però la veritat és que l'acceptació d'un espectacle es una màgia. Preveure-ho és molt complicat, però en un principi no existeixen preferències per un de­terminat gènere.»

-Quan podrem parlar d'una programació destinada al públic infantil?

-•<Es un projecte molt com­plicat. Abans de tot volem con­solidar el públic adult que té unes necessitats concretes. Tot i que ens interessa, encara no ens hi podem embrancar».

- - C u i n e s son les raons de la programació trimestral'.'

—«En aquest país encara que­den moltes coses per normalitzar, i la fabricació de productes cul­turals n'és una. HI bon fi d'un

p ro jec te s ' a s segura molt poc temps abans que aquest mateix fi existeixi i, per tant, és molt estrany programar a un any vista.

—Per què no hi ha una pro­gramació de temporada'. '

— E s molt difícil cobrir totes les necessitats del públic fent una programació de temporada que aculli un sol espectacle durant 4 o 7 setmanes i, de fet. dubto que aquest sigui el funcionament que volem tenir cl dia de demà.»

—La proximitat d'altres espais culturals a n e u de la comarca o fins i tot de Barcelona, com con­diciona les funcions del Teatre de Sant ( ugal'.'

I I teatre de Sant Cugat ha de complir unes funcions molt di­ferents d'un de Barcelona; no po­dem ser un teatre mes. És una bestiesa comparar-nos. amb els teatres de la capital: ben al con­trari. ho hem de fer amb els de la comarca, que tenen una cultura similar a la nostra. I n l'àmbit co­marcal, puc assegurar que man­tenim la mitjana mes alta de públic que lii ha en aquests moments a Catalunva i brindem, a més, una oferta molt superior.»

—Quines relacions manteniu amb la resta de teatres de la comarca'.'

—<Des del primer dia lluitem per no competir, sinó per ser com­plementaris. Hi ha oferta suficient per programar coses diferents, tins i tot apuntaria per cultures es­pecífiques i sectorials per a cada un dels teatres. Tot i això. entenc

que el discurs és més díficil amb teatres que son més a prop. perquè del que es tracta es de ser com­plementaris i. per tant. s'hauria de renunciar a algun espectacle determinat. Tot i així. jo estic dis­posat a jugar aquest joc.»

—Per quin tipus d'espectacle us decantaríeu?

—«Tenim una faceta com a au­di tor i que pocs t ea t res com­pleixen. També quant a format és molt gran i. per tant. això ja ens decanta cap a una funció de­terminada. Es qüestió d'arribar a un acord.»

—Al marge de la programació oficial, el teatre ha realitzat altres activitats, com produccions i gen-registraments. Us continuareu de­dicant a aquest tipus de produc­tes?

—«LI que ens agradaria és col·laborar en diferents coproduc­cions. no com a objectiu sinó com a contribució a la formació cul­tural. La nostra finalitat és donar un servei a la ciutat, suficientment variat i constant perquè el ciutadà no hagi de marxar de Sant Cugat per cobrir les seves necessitats cul­turals. LI lloguer de l 'equipament o de i'espai és una font de fi­nançament important perquè cl projecte tiri endavant. Cal remar­car que. si be el cent per cent és propie ta t de l 'Ajuntament . aquest no es fa càrrec del dèficit que puguir haver, sinó que és res­ponsabilitat nostra»

—S'ha parlat de l'alt preu de les localitats. Quina és la vostra

resposta? — ' P e r desgràcia en aquest

país. alguns polítics han descobert que la cultura és rendible per a ells i concedeixen una gratuïtat d'espectacles que em semblaria bé si fossin esporàdics, però no quan serveix de norma general. És un luxe tenir dues o vuit persones treballant per a tu i iuganl-se el seu prestigi per cinc-centes pes­setes. Crec que és més adequat invertir els esforços a crear més infrastructures culturals. És cert que hi ha espais que tenen les localitats més barates, però com aquest, i amb la qualitat d'espec­tacle que estem donant, no hi veig la raó de ser. No obstant això, hi ha maneres d'aconseguir des­comptes per mitjà de la venda anticipada, abonaments i assistèn­cia en grup.»

—Alguns dels espectacles que han passat per l'escenari del Tea­tre han estat fruit del treball d'en­titats santeugatenques. Continua­ran tenint lloc en la programació de la nova temporada?

—«De moment, i per sort, totes les ofertes que ens han arribat les hem complert. Dins de la pro-giamació típica, hi té entrada tot­hom que ofereixi un espectacle de factura professional, és a dir, que cl resultat final sigui a l'alçada de la resta d'espectacles. Sant Cu­gat té un pes específic d'actors teatrals i individualment estem atents a cada un dels projectes que rebem, sempre que tinguin una qualitat professional.»

ERC acusa el regidor de Cultura d'ineficàcia i falta d'imaginació

X A V I C W A • Sant Cugat.— LI responsable de cultura de la secció local d'Es-querra Republicana de Catalunya. Jesús Pié, va culpar dimecres Jordi Franquesa, regidor de Cultura de l 'Ajuntament de Sant Cugat, de­ia manca d'aelivilal i iniciatives en què es troba la seva regidoria. En roda de premsa. Pic va la­mentar la deixadesa en que es troba gran pari del patrimoni his­tòric del municipi, tant el gestionat per l 'Ajuntament com per altres institucions. També va recalcar la necessitat de protegir i donar a conèixer aquest be cultural per tal de conservar la identitat de Sant Cugat com a nucli amb per­sonalitat pròpia. Segons cl mem­bre d 'ERC. és un patrimoni que pertany a tots els ciutadans, i pe­lant aquells leneii el d;v! de de­manar que sigui gestiona! i m i u -lament. Ls en aquest punt on. segons Pié, falla l 'Ajuntament, i.i que ha oblidat «complclamcnl bona part dels monumcnis his­tòrics del municipi. Pic va posar com a exemple la maneta coir. s'han portal a terme k's obics al claustre del Monestir, gestio­nades per la Generalitat. Segons Pié. '.qualsevol altre ajuntament amb un color diferent hauria posat el crit al cel. hauria mobiiit/al els c i u t a d a n s per . i t u r a r - h o . Aquest no es va pronunciar».

Joan Vives, també membre d 'ERC, va centrar les critiques també en el regidor de Cultura, a qui va acusar d'immobilisme i manca d'empenta. L'ineficàcia de la seva gestió, per Vives, també es pot fer palesa en el fet que Sant Cugat hagui passat de ser un centre important a nivell d'arts plàstiques, al municipi que més sales dedicades a exposició ha tan­cat en els últims temps. Lis re­presentants d 'ERC van excloure de les seves crítiques els funcio­naris de l 'Ajuntament. Però. per Vives, així) no exclou que «la re­gidoria de Cultura sigui un com­plement a les accions de la resta de regidories, i es limiti a fer un grapat de festes i actes populars».

Én opinió de Jesús Pié, «la man­ca de recursos no ha de servir d'excusa per caure en l'immobi-lisme. S'ha de tenir prou ima­ginació per trobar aquest recursos d'on sigui, i prou empenta per trucar a totes les portes que signin necessàries per aconseguir-ho».

L'alcalde de sant Cugat, nou conseller de laUPC • Sant Cugat.— El Consell Exe­cutiu de la Generalitat ha no­menat l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, nou membre del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya en re­presentació dels ens territorials.

Aquest nomenament respon a la relació que Sant Cugat manté amb la UPC a través de l'Escola d'Arquitectura del Vallès. Preci­sament. Aymerich es va reunir a finals de la setmana passada amb el rector de la Universitat Politècnica. Jaume Pagès, que fa pocs mesos va accedir a aquest càrrec. Segons Pagès, hi ha pos-siblitats que a l'Escola d'Arqui­tectura es pugui estudiar paisa-gística. una especialitat molt poc estesa a l'Estat Espanyol, c e .

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 15

El cantó dolç de la pintura • Títol: «Temporada: 1992-1993»

Lloc: Sala Rusinol. Autors: col·lectiva de pintors de la sala.

PERE PICH ^ exposició que ens presen­

ta la Sala Rusinol, amb T I el t í t o l Temporada

L·J 1992-1993, és una bona oportunitat per trencar els tòpics de la uniformitat de la pintura realista. Els pintors dits figuratius, aquells les teles dels quals són finestres d'una realitat accessible, han realitzat un esforç per trobar la seva pròpia singularitat.

Els quadres que ens presenta la Sala Rusinol són un bon exem­ple de les possibiltats de rein-terpretació de la realitat o ob­jectivitat que ens retorna en forma de pintura personal. Els pintors figuratius que trobem en l'expo­sició, sense renunciar a realitzar una pintuta que mostra el cantó dolç de la figuració, ens mostren també l'esforç per una certa re­novació, d'una pintura a la qual no li falta una Uarga tradició. Tots els pintors de la sala tenen un gran nivell tècnic i l'exposició es converteix en un recorregut pel cantó amable de la pintura.

D'entrada trobem els quadres del pintor A. Vives Fierro (1940), d'una resolució interessant. El pintor centra els seus temes en espais barcelonins i les seves pin­tures de colors d'un dia de tardor envaeixen i ocupen la totalitat de la pintura amb una gran exube­rància de textures realitzades amb cartons. Jaume Laporta (1948) presenta quatre obres; destacant dos nus realitzats amb la tècnica al pastel. Són dos dibuixos aco­lorits que demostren una exqui­sida perfecció en la representació del model. Del pintor Rafael Grie-ra (1934) trobem una obra em­marcada en la llarga tradició ca­talana de pintures de boscos de faixedes. També trobem del ma­teix artista una excel·lent pintura amb una perspectiva aèria en la qual representa una construcció urbana. L'artista Lluís Roura (1943) mostra quadres de colors terrosos; un dels quadres repre­senta una gran platja que arriba a transmetre l'escalfor de l'estiu. El pintor Josep Brugalla (1935) presenta una sèrie de paisatges indefinits, pintats amb una llum de matinada. Rafael Romeu (1945) pinta quadres de paisatges mediterranis amb la llum del ple estiu. EI pintor gironí Joaquim Comes (1948) ens presenta tres quadres pintats als Països Baixos. Són obres que saben representar la llum mancada de sol del nord d'Europa. Danésjordi (1935) ens presenta uns quadres a mig camí de la pintura i del dibuix; també trobem dues subtils pintures que mostren els reflexos de les plantes a les voreres dels llacs. El pintor Francesc Casademont (1923) pre­senta unes marines que combinen la llum que ve del mar amb la llum que arriba de la terra i que en trobar-se a cales de la Costa Brava formen uns color singulars. La pintora Susagna Urgell (1939) exposa quatre personals compo­sicions en què la dona és el prin­cipal protagonista. Josep,.·Sarque-11a (1928) pinta amb tota la co­rrecció de la pintura figurativa i presenta quatre quadres extrets d'una profunda observació de la natura. Les pintures de Teresa Llàcer (1932) són unes fonts de vitalitat i de potència del color.

La inauguració de l'exposició també va servir per presentar l'úl­tim llibre que ha publicat la ma­teixa galeria. El llibre és una re­copilació dels articles escrits per Francesc Galí sobre els pintors que van exposar a la temporada 1992-1993 en la Sala Rusinol.

PATRIMONI

Aquest novembre ja es podran visitar les obres de rcmodelatge del claustreJFoto: J.M. MULA

El 8 de novembre és la data prevista per inaugurar el remodelatge del claustre

Falta per confirmar l'assistència del president de la Generalitat EMMAANSOLA

B Sant Cugat.— Mentre ultimen els detalls per confirmar la data de la inauguració oficial, que si no hi ha canvis serà el 8 de novembre, continuen les obres de rehabilitació del claustre del Monestir. A partir d'aleshores, aquells qui ho desitgin podran

visitar les dependències, tot admirant les obres de remodelatge que hi duen a terme amb l'objectiu de garantir la conservació del conjunt. Les obres que hi fa la Generalitat no tan sols inclouen el claustre, sinó també les façanes, el campanar, la muralla i l'enllumenat del voltant del monestir.

Tot sembla confirmar que el remodelatge del claustre podrà ser contemplat a partir del 8 de no­vembre, un cop inaugurats els tre­balls recents que hi ha portat a terme la direcció general del de­partament de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Durant l'acte de celebració del patró de la Policia Nacional, l'al­calde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, va comunicar als diferents mitjans de comunicació que «la data extraoficial és la del 8 de novembre a dos quarts de nou del vespre, perquè, tot i que va ser el mateix president de la Ge­neralitat qui la va escollir, encara no ha estat confirmada pel de­partament de Presidència». Ay­

merich va mostrar-se molt satisfet de tot el projecte de remodelatge a l'entorn del Monestir perquè, tal com va dir, «la primera trucada que vaig fer com a alcalde va ser al conseller de Cultura d'a­leshores, Joaquim Ferrer, preci­sament per comentar-li la neces­sitat de restauració que tenia el Monestir».

L'any 1995, el remodelatge del Monestir tindrà un pressupost de 300 milions en vistes als treballs que faran a l'exterior de l'edifici, «aquest fet —va remarcar Ayme­rich— és una gran solució per al nostre monument perquè ja era hora que el dignifiquessin tal com es mereix».

El Centre de Restauració de

Béns Mobles també canviarà de fesomia. La situació d'aquest cen­tre i algunes de les activitats que hi fan han aixecat de fa temps la polèmica entre especialistes i veïns, que consideren que han contribuït a deteriorar tota l'es­tructura del Monestir.

La direcció general de Patri­moni Cultural té informes que re­comanen que certes accions del procés de restauració es facin lluny del claustre. Per aconseguir aquest objectiu, construiran una instal·lació subterrània on emma­gatzemaran els materials perillo­sos. Tot i que encara s'ha de de­cidir, un dels indrets possibles per si tuar-ho podria ser l 'angle nord-est del Monestir.

UNIVERSITAT

Pujol inaugura el c u r s a la UAB.— El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va presidir dilluns passat la inauguració oficial dels curs acadèmic 1994-95 a la sala d'actes del Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. La lliçó magistral va anar a càrrec de Jordi Carbonell, professor de la Uni-

versità Degli Studi de Càller (Sardenya) i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. També hi van ser presents Ramon Pla, director general d'Universitats, Joan Uriach, president del Consell Social de la UAB, Carles Solà, rector de l'Autònoma, i l'alcalde de Cerdanyola, Celestino Sànchez. / x.B. Foto: M.E.

Tots els llibres sobre la història de Catalunya ressenyats en fitxes • Sant Cugat.— L'historiador santeugatenc Josep Maria Figue­res ha publicat una Guia biblio­gràfica d'història de Catalunya. El volum té format de carpeta d'a­nelles amb fitxes independents i va acompanyat d'un disquet d'or­dinador. L'obra fa una relació de 700 llibres, distribuïts en set apar­tats: obres generals, edat antiga, alta edat mitjana, baixa edat mit­jana, edat moderna i edat con­temporània. Cada fitxa aporta les dades de l'obra en qüestió i una breu recensió del contingut i les característiques. Segons l'autor, vol ser una eina de referència per a mestres i alumnes de se­cundària, però també per als uni­versitaris, i va néixer, en part, com a fruit de la docència de Figueres a la universitat, on els alumnes sempre li demanaven obres de referència. És, doncs, una obra de caire divulgatiu, adreçada a un públic no específicament aca­dèmic, i per això es limita a com­pilar llibres que es poden trobar al mercat: amb algunes excep­cions, gairebé tots són llibres apa­reguts des de l'any vuitanta.

«D'aquesta obra es desprèn», diu Figueres, «que és fals allò que es diu que la producció edi­torial historiogràfica a Catalunya és en crisi, que només se'n poden salvar quatre o cinc obres. L'a­nàlisi demostra que la producció es troba a un nivell europeu, co­rrecte». Segons l'autor, la produc­ció de caràcter més acadèmic i especialitzat, el text de recerca, es troba en un nivell òptim, però manca una producció de caràcter divulgatiu, popular. En aquest as­pecte, Figueres assenyala el paper que podria desenvolupar la te­levisió pública, sobretot perquè la televisió s'ha menjat bona part de l'espai del llibre: «TV3 hauria de potenciar la història de Ca­talunya, i no ho fa». Figueres re­corda casos com el de la història de Catalunya en dibuixos animats o el telereportatge sobre la mort d'Andreu Nin, que va ser seguit per prop d'un milió de persones, com a iniciatives adequades però insuficients en aquesta direcció.

És previst de fer revisions bia­nuals de l'obra, amb noves fitxes per completar-la. Josep Maria Fi­gueres espera, amb aquestes re­visions, anar corregint les man­cances i, en particular, afegir-hi biografies, llibres de memòries i obres referents a la Catalunya Nord i al País Valencià, que, ara com ara, per criteris de selecció, ha hagut de deixar fora. Tot aquest projecte, però, depèn tam­bé del finançament (l'obra és sub­vencionada per la Generalitat de Catalunya). Mentrestant, Figue­res prepara una guia bibliogràfica d'història de les Illes, a sol·licitud del govern autònom balear./X.B.

Reedició d'una de les obres de l'escriptor Enric Larreula • Sant Cugat .— L'edi torial L'Aixernador ba reeditat Darrere nostre un riu de flors trencades de l'escriptor valkloreixenc Enric Larreula. Aquesta obra va ser pu­blicada per primera vegada l'any 1981 per l'editorial Pòrtic.

El llibre va ser escrit i dibuixat durant una curta estada de l'es­criptor a Viladrau, al Montseny, entre el 1969 i el 1970. A través d'un «festeig voluptuós» amb la natura, Larreula contempla un món que canvia i l'ajuda a trobar el repòs que reflecteixen els es­crits. La narració recull un mo­nòleg interior sobre les impres­sions de tot allò que l'envolta, acompanyat del seu únic confi­dent, el gos Gonzàlez. / E.A.

16 CULTURA-ESPECTACLES F.LS 4 C A N T O N S .' Divendres. 7 d'octubre de 1W4

CINEMA

( i n i c i e s a hi t e c n o l o g i a de l c i n e m a els e s p e c t a d o r s p o d r a n

in t rodu i r - se en Ics ima tges p ro j ec t ades . Lis c i n e m e s Kursaa l

de C e r d a n y o l a h a n tet a q u e s t a a p o s t a d e futur: u n a g r a n

pan ta l l a de 2(111 m e t r e s q u a d r a t s , a m b una gran def inic ió

d ' i m a t g e i so J i g i t a l i t / a t . p e r m e t q u e els e s p e c t a d o r s vegin

i visquin la pel · l ícula fins al punt de ten i r la sensac ió de

ser a la pell de l s p ro t agon i s t e s .

«L'has de veure, l'has de viure» Un nou lormat fílmic convida a experimentar sensacions virtualment naturals

\ \ \ i i K m)i i i i \ I ( in lanyola l n.i gran pan­talla \ l a g n a p a \ de 20(1 metres quadials i una c.ipaeit.it per a . 1(1 peisones, pcimctran als es-pectaduis del- eineines Kursaal de ( ei dumol·i de \ iure plenament les iiu.Uge- del- films realitzats en tia mal espectacular i. mitjan­çant una sala emol tan l . poder in-Hoduir-sc dins la pel·lícula pio-lect.ida. amli una e.ran definició d'inialge.

Anih el k ina •• 1 ha- de \ eu rc . l'has de viuiC'. el- kurs ia l son els p imieis emeines eomereials que meoipoien una sala d'aques-le- laractcnsi iques a la progra­mació hahilual. I es primeres pro-jeccions en lormat- especials de gran espectacle. Magnupav v.ui airihar a l'I \po de Sevilla. Aquesl format es el mes eouui en ginn espectacle (^l)mm i N perfora­cions) en relació amb el tonn.it estàndard actual (.vsiiun i 4 per­foracions).

l'ei a Pere Sallent, propietari dels Kursaal. - l ' important es que els espectadors visquin l'accio de la pantalla i entrin virtualment dins les imatges projectades». Per aconseguir-ho. ha estat necessari incorporar una gran definició d'i­matge i una pantalla gegantina impossible d 'abastar completa­ment amb la mirada. I espectador ha d'escollir la paït de l'accio que col veure i. amb aquesta tria. par­ticipar en la pel·lícula que es pro-lecta. gràcies a hi pantalla Mag-

napav una l larkness anglesa de 21111 ineties quadrats, i a una mi­llora de la sonoril/acio. el so di­gital i c'N aïllaments acústics, so d'alta dinàmica de (> canals, IU5 cIB biamplitieat amb 25.000 vals de potencia i Dolhv Stereo Spetral Recorduig. lot un oasi acústic i v isual a l'abast dels cinèfils.

Amb les grans dimensions d'a­questa pantalla, el públic no po­di la icsisiir tota una pel·lícula de tormat estàndard, però sí uns mi­nut-.. Alguns títols, com ara hi /IÍW.'I l'urk, 1:1 fugitiu» o les escenes d'accio de Stallone o Sehvvar/e-neggei. seran molt espectaculars en aquest lormat de pantalla.

l a inversió que ha calgui per adequar la sala a aquest sistema tihnic revolucionari ha estat de 100 milions de pessetes, segons Sallent, però la rendibilitat a llarg termini es assegurada.

llis Kursaals han tingut cura de la visibilitat a l'hora de pro­jectar la disposició de les sales i hi han instal·lat les butaques en forma de graderia, cosa que permet una visió perfecta amb el cap en posició de repòs.

En alguns moments», diu Sa­llent, «la realitat virtual de les imatges pot causar sensacions quasi naturals als espectadors i provocar-los vertigen, lleus ma­reigs o sensacions de plenitud i relaxació total.»

La manca de pel·lícules al mer­cat en format espectacular, només n'hi ha seixanta arreu del mon,

A dalt, Pere Sallent, propietari dels cinemes Kursaal ens mostra la sala Maenapax. A sota. el lotomama d'una pel·lícula en tormat espectacular, fotos: MAM I Sl'INOS \ t 1NI-MI-S KURSAAL

limita inicialment aquesta mena de sessions i ha obligat els pro­pietaris del sistema Magnapav a fer encarregar el doblatge de Pan­d e s al castellà, especialment per •i ells.

1:1 propietari dels Kursaals creu

que calia invertir en aquesta nova iniciativa com una proposta tèc­nica de futur que oferís noves sensacions als espectadors del ci­nema convencional. Tot i això. no cal espantar-se abans d'hora o pensar a prendre 's pastilles per

al mareig o sopar lleuger abans d'anar al cinema. Nómes cal ex­perimentar el desplaçament de la nostra disposició com a especta­dors a l'acció de protagonistes o a part de la trama del film que veiem.

C E N T R E D E L A I M A T G E

• Fotos a color en 1 hora

• Diapositives en 1 hores • Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material

fotogràfic nou i usat a la mateixa botiga)

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24.

Sant Cugat Avinguda Catalunya, 72 Tel i Fax: 580 19 53 Cerdanyola

TEMPORADA 1992-1993 del ' l al 18 d'octubre

PRESENTACIÓ «LLIBRE NEGRE»

COMES DANÉSJORDI

LAPORTA ROMEU

CASADEMONT LLÀCER

RAFAEL GRIERA SARQUELLA

BRUGALLA LLUÍS ROURA

SUSAGNA URGELL VIVES FIERRO § 8

VI sopar amb pintors per a socis del Fons d'Art

Salja R usrfiol Horari: motí de 9 a 2

tarda de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 - Sani Cugat del Vallès Tel. 675 47 51

Gormezano i Vergés presentaran els seus nous films a Sitges

I Sitges.— Els cineastes catalans Gerard Gormezano i Rosa Verges presentaran els seus nous films en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, que comença avui di­vendres. Set anys després d.7:7 rem de l'illa, Gerard Gormezano ha pogut realitzar la seva segona pel·lícula, Ombres paral·leles, en què explica una estranya i inquie­tant història de siamesos ambien­tada en un circ del segle XIX. Pep Munné i Joaquim Hinojosa encarnen els siamesos, i l'objecte del seu desig és Emma Suàrez. que també protagonitza Souvenir. la nova comèdia de Rosa Vergés —la directora de Boom, boom— que a Sitges presentarà dins la secció Premiere i es construeix a partir dels encontres i desencon-tres d 'una hostessa d'avió i un turista japonès que es perd a Barcelona.

En la presentació del festival. Alex Gorina, que és el nou di­rector, va destacar que aquesta nova edició ha de representar la conolidació de Seven chances, una secció que ara s'ha configurat en col·laboració amb l'Associació de Crítics i Escriptora Cinematogrà­fics, i que recull Ics propostes de set crítics cinematogràfics., Fd„s 4

CANTONS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 17

ARQUITECTURA

A la pantalla apareix un paisatge urbà simulat per ordinador. La camera es passeja per carrers i avingudes, entra pels portals d'edificis virtuals, s'enfila per les escales... mentre una veu en off explica els detalls de la ciutat imaginada per Ildefons Cerdà. És part del primer C D - R O M fet a l'Escola d'Arquitectura del Vallès: un conjunt d'animacions que es poden veure a la mostra CERDÀ-Urbs i territori, del 28 de setembre al 8 de gener a la Vila Olímpica de Barcelona.

Passejant per la Barcelona virtual L'Escola d'Arquitectura publica un CD-ROM amb maquetes virtuals del pla Cerdà

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— El programa del CD-ROM Cerdà i l'eixample de Barcelona conté maquetes virtuals de les successives versions que Il­defons Cerdà va fer del seu pro­jecte urbanístic els anys 1855,1859 i 1863. També hi ha maquetes virtuals dels vuit models d'habi­tatge presentats a l'avantprojecte de 1855, maquetes en secció ver­tical de les xarxes soterrades, del disseny del sistema viari i del cla­vegueram, del sistema de les in-tervies, etc. i dóna una visió global i totalitzadora del gran projecte Cerdà, que contemplava no no­més propostes urbanístiques, sinó de disseny social dels habitatges en funció de les necessitats dels habitants, sistemes d'evacuació de residus, xarxes de circulació viària i ferroviària i altres aspectes, tots ells estretament interconnectats en un projecte que concebia la ciutat com un tot orgànic.

El programa, com les maquetes de guix que també es poden veure a l'expossició, es va realitzar a Sant Cugat, a l'Escola d'Arqui­tectura del Vallès, i és obra de Txatxo Sabater, professor del cen­tre, i el seu ex-alumne Albert Ga-sull, arquitecte expert en CAD i Multimedia. Tots dos es van aproximar com a afeccionats a les noves tecnologies amb alguns primitius programes gràfics de Macintosh, cap allà l'any 1987, creant dibuixos bidimensionals de perspectiva exonomètrica, que van servir per facilitar a classe la comprensió d'alguns problemes del disseny arquitectònic. Els bons resultats docents que va tenir els van engrescar a experimentar amb els primers programes d'animació per ordinador, i gràcies a les seves investigacions van ser convidats per la l'empresa APPLE al con­grés que es va celebrar a Cam­bridge (Anglaterra) sobre infor­màtica aplicada a l'arquitectura, on van publicar l'article Leaming

El professor i arquitecte Txatxo Sabater, un dels dos creadors del CD-ROM. Foto: JA MULA.

from volume processing: working far a three-dimensional database.

Els orígens del programa Cerdà eren algunes vistes tridimensio­nals, fetes per Txatxo Sabater per il·lustrar la seva tesi doctoral sobre l'urbanista català. Però el projecte va néixer com a tal quan el Centre d'Iniciatives i Experimentació per a la Joventut (CIEJ) va demanar a Albert Gasull (que impartia cur­sets sobre programes tridimensio­nals al centre) la creació d'un pro­ducte multimèdia. Gasull, en col·laboració amb Sabater, va pre­sentar un projecte basat en les darreres investigacions del darrer sobre la documentació del Pla Cerdà trobada uns anys abans. Aquest projecte va ser aprovat immediatament, i el resultat (des­

prés de dos anys de treballs amb plataformes Apple Macintosh Ar-chitrion i un programa Macro-mind Director) és el que es pot veure, integrat dins la mostra Cer­dà. Prèviament algunes de les ani­macions ja havien estat mostrades, l'any 1992, dins el congrés que l'ECAADE (Associació de la Co­munitat Europea per al Desen­volupament Informàtic aplicat a l'Arquitectura) va celebrar a Bar­celona.

La informació continguda al programa permet un accés inte­ractiu aleatori i va acompanyat d'explicacions llegides, redactades per Salvador Tarragó, Francesc Magrinyà (organitzadors de la Mostra) i Txatxo Sabater. Hom preveu que el CD-ROM aparegui

al mercat abans que acabi aquest mes d'octubre, un cop es resolgui el concurs públic que la Fundació Catalana per a la Recerca (or­ganisme que col·labora en el fi­nançament del projecte) ha con­vocat per trobar una empresa que s'encarregui de l'estampació dels discos. Mentrestant, Sabater i Ga­sull treballen en una adaptació d'aquestes animacions a un pro­grama de realitat virtual que per­metrà a l'usuari passejar-se en persona (virtual) per les maque­tes. Aquest programa i un mul­timèdia sobre ponts europeus per al centre Pompidou de París són dos dels projectes més immediats que Sabater i Gasull tenen en el camp de la realitat virtual apli­cada a l'arquitectura.

Constituïda l'associació per promoure Televisió Sant Cugat

EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— El mes de se­tembre va ser fundada la societat privada que té com a objectiu promoure la difusió de programes propis i aliens, i altres activitats per potenciar la cultura com a mitjà per aconseguir la partici­pació ciutadana a Televisió Sant Cugat. La societat ja ha començat a instal·lar un nou equip i a tri­plicar el potencial de repetidors. També s'ha establert realitzar una revista electrònica d'imatge i text, i esperen poder tornar a progra­mar noticiaris i altres productes que ja havien emès anteriorment. La Junta General de la societat és presidida per Roman Ventura, i Antoni Estapé i Eva Sagalés en són el secretari i la tresorera. La seu de la societat és situada al carrer de J. Anselm Clavé, da­vant de la Unió Santcugatenca.

Agilitar la programació

Roman Ventura, un dels pio­ners de la televisió local de Sant Cugat i també de la televisió de Sabadell, ha manifestat l'interès a fer «una televisió més industrial, és a dir, volem trobar camins més pràctics a l'hora de produir per agilitar la programació». Un dels aspectes que resoldran propera­ment és la imatge que rep el sant-cugatenc al televisor. Segons Ven­tura, «tot i que tenim una de les millors qualitats d'imatge, vo­lem instal·lar mòduls als interes­sats per millorar-la al màxim sense que això impliqui grans despeses».

Televisió Sant Cugat té permís d'emetre la programació de la ca­dena Músic TV. La difusió d'a­questa cadena musical, bàsica­ment de vídeoclips, de sempre ha tingut molt bona acceptació entre els espectadors i, per tant, volen continuar realitzant aquesta tasca d'ara endavant. El cinema con­tinuarà ocupant la franja horària de la nit. Un dels plats forts d'a­questa temporada serà la retrans­missió en directe de les dotze cam­panades des del Monestir de Sant Cugat per la nit de cap d'any.

El govern espanyol encara no ha aprovat el projecte de llei que ha de permetre la instal·lació de televisions locals. Això lliga les mans a possibles inversions de ca­pital privat que puguin millo-rar-les.

DANSA

L'espectacle «Mentides de debò» estrena ami la nova

temporada del Teatre-auditori Una idea de Ramon Oller i Marina Rosell

EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— La bona collita d'èxits que va obtenir l'espectacle Mentides de debò en la darrera representació al Festival de Sitges confirma el bon moment que viu la companyia Metros amb aquesta nova creació. Ramon Oller i Ma­rina Rosell han estat els creadors d'aquest espectacle, que parla de la passió, l'amor i el desamor de la parella. Marina Rosell canta amb els arranjaments i acompa­nyaments de la guitarra i de l'a­cordió de Maurici Villavecchia, mentre que Ramon Oller, Marta Carrasco i Keith Morino porten a terme la representació de la coreografia amb un delicat mo­viment dels cossos, senzill i efectiu alhora.

La companyia Metros va ser creada per Ramon Oller l'any 1985 amb sis ballarins procedents de diversos camps de la dansa.

De les seves creacions destaca l'es­pectacle De Metros a Metros, No-fres, Quépasó con las Magdalenas i Manolita, a les quals cal afegir el duo per al Ballet Nacional Es-panol dirigit per Nacho Duato a l'abril de 1994. L'encàrrec d'una coreografia per al Ballet Hispà­nic» de Nova York, dirigit per Tina Ramírez, ha estat un dels últims projectes de la companyia. D'altra banda, Ramon Oller és una de les esperances més enal-tides de la coreografia contem­porània espanyola. El 1984 va crear la seva primera coreografia, i des de llavors la presentació de nous espectacles ha estat una constant en la seva carrera, re­velant-se com a creador intuïtiu i sensible. Els darrers anys ha estat professor convidat a França, Suïs­sa, Itàlia, Grècia, Portugal, Es­panya i els Estats Units.

Marina Rosell és un rostre po-

La coreografia de Mentides de debò va ser un dels plats forts del Festival de Sitges'94.

pular de la cançó catalana des que va iniciar les seves gires per Catalunya, igual com per la seva participació en actes reivindicatius al costat de Lluís Llach al Palau

de la Música Catalana en el recital de cançó Anti-Otan. Als anys no­ranta, va continuar les gires per diferents països europeus i sud-a-mericans.

L'espectacle Mentides de debò ha estat dedicat a la memòria de Montserrat Roig i Àngels Vila, considerades per Oller «dues do­nes de debò».

18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 7 d'octubre de 1994

LLETRES I

La col·lecció MOLC, d'Edicions 62, s'ampliarà amb vint-i-cinc títols més

La nova selecció, a cura de Joaquim Molas, s'inaugura amb obres de Calders i Gimferrer

II l ' IM I Barcelona. Edicions (>2 i «la Cuixa- am­pliaran amb 25 títols mes la col·lecció de llibres de butxaca Les Millors Obres tic la Literatura Catalana (MOLC), que en la pri-

Ronda naval sola la boira, de Pere Calders, i Dietari. l·)7l·)-lt)S0. de l'ere Gimferrer. son els títols que inauguraran aquest mes d'oc­tubre la segona clapa de la col·lec­ció Les Millor-- Obres de la Li­teratura Catalana ( MOLC) . Cal­ders. desaparegut recentment, ja liavi.i estat inclo-. en la prunera selecció de cent obres, amb els contes de les( 'mnii/tn s ile la veritat oculta se n'han \enut gairebé 2d().ll0() exemplars . mentre que Gimferrer apareix en la col·lecció per primera vegada. La resta d'o­bres que 1 -dicions h2 té previst d'editar aniran sortint al carrer amb una periodicitat d'una cada mes. per la qual cosa es calcula que l'ampliació de 25 volums es­tarà completada d'aquí a dos anys.

La nova selecció de títols i au­tors ha anat a cura del catedràtic Joaquim Mol,is. responsable tam­bé de la tria anterior, que ha pre­parat un catàleg que manté l'e­quilibri pel que fa a gèneres i autors, i a més ha recuperat al­gunes obres importants que no van poder ser incloses en la pri­mera etapa per problemes de l'e­dició. com ara la irònica de Pere el Cerimoniós —l'única de les qua­tre grans cròniques que faltava—,

mera etapa va constat de 100 volums, editats gràcies a un conveni tic les dues entitats entre els anys 1978 i 19S3. La nova selecció, a cura del catedràtic Joaquim Molas, recuperarà algunes de les obres importants que no van

Calders i Gimferrer son els autors escollits per iniciar la segona etapa de la MOIX'.

la Prosa d'Isabel de Villena o el Viatge a Alemanya i altres nacions, d'Antoni M. Alcover.

En relació amb els autors con­

temporanis, la MOLC-2 contindrà obres d'aquells que han consolidat el seu prestigi en els darrers quin­ze anys i d'altres que han de-

poder ser incloses en la primera tria i in­corporarà els autors que en els últims quin/e anys han consolidat la seva obra. Els primers volums seleccionats, de Pere Calders i Pere Gimferrer. sortiran a la venda aquest mes.

saparegut físicament en aquest pe­ríode —Montserrat Roig. Maria Aurèlia Capmany, Joan Vinyoli—. Lis autors més joves apareixeran en dues antologies, una de con­tistes i l'altra de poetes, que seran preparades per Joaquim Molas i Josep Maria Castellet, respecti­vament. Les dues arribaran, se­gurament, fins a les generacions més recents, sempre que els es­criptors tinguin una obra que pu­gui ser analitzada amb una pers­pect iva t empora l . Llevat d 'a­quests, i com a criteri general de selecció, només es publ icaran creacions de literats nascuts fins pels volts de 1940 —Pere Gim­ferrer, Baltasar Porcel o Josep Maria Benet i Jornet, entre els de menys edat—.

Pel que fa a gèneres, l'assaig hi estarà representat per Joan Fuster, amb Formulari cívic; el tea­tre contemporani, per Oliver, Pe-drolo, Benet i Jornet i Sirera; la reflexió sobre l'art, per Antoni Tàpies, amb Teoria de l'art; la poe­sia, per Vinyoli, Brossa, i, junts en un sol volum, J.S. Pons, Cle-mentina Arderiu i Tomàs Garcés, i la narrativa, per Sarsanedas, Ar-tís-Gener. Bonet, Perucho i Riera Llorca.

Els títols seleccionats: de Pere Calders a Antoni M. Alcover

HI. PUNT M Els títols i els au tors dels vint-i-cinc volums de que constarà l'ampliació de la col·lecció Millors Obres de la Literatura Catalana (MOLC), en el termini d'uns dos anys, són els següents: Ronda na­val sota la boira, de Pere Calders; Dietari 1979-19H0. de Pere Gim­ferrer; Contes. 1947-1969, de Jordi Sarsanedas; Antologia poètica, de Joan Vinyoli; Paraules d'Opoton el l'ell. d'Avel·lí Artís-Gener: 1 ca­tre, d'Oliver, Pedrolo, Benet i Jor­net i Sirera; Dietari dispers, de Maria Manent; Un lloc entre els morts, de M. Aurèlia Capmany; Poemes escollits, de Joan Brossa; l'I temps de les cireres, de Mont­serrat Roig; Cavalls cap a la fosca. de Baltasar Porcel; Llibre de Ca­valleries. de Joan Perucho; Teoria de l'art. d 'Antoni Tàpies: Formu­lari cívic. de Joan Fuster: Crònica de Pere el Cerimoniós. Prosa d'I­sabel de Villena, Míster Lvasio. de Blai Bonet; Poesia, de Josep Sebastià Pons, Clementina Arde­riu i Tomàs Garcés; Malícia de Catalunya, de Vicens Vives; lis-tudis crítics, de Jordi Rubió: Com­bat de nit, de Josep Maria Espinàs: Tots tres surten per l'Ozama. de Riera Llorca; Antologia de contes. lli, a cura de Joaquim Molas: Poetes actuals (antologia a cura de Josep Maria Castellet) i Viatge a Alemanya i altres nacions, d'An­toni M. Alcover. Els dos primers volums de la represa de la col·lec­ció es publiquen aquest mes d'oc­tubre i la resta aniran apareixent. segons les previsions l'editorial, al ritme d'un nou títol cada mes.

• Els grums són uns segells que vostè obtindrà amb la seva compra a cada establiment adherit a Sant Cugat Comerç.

• Enganxi tots els grums a l'àlbum que se li facilitarà a qualsevol establiment adherit i quan el tingui complet ja el podrà canviar per un o diversos articles d'un valor total de 5.000 ptes.

Demani els grums amb la seva compra i guanyi 5.000 fJtes. indefinidament*

Equipament Personal

Parament Hi de la llar

Alimentació

Diversos

SANT CUGAT

COMERÇ

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 19

I LLETRES I

«Carles» o l'asfíxia de Vestil I «CARLES» Autor: Guillem Viladot. Editorial: Columna. Gènere: Novel·la. Pàgines: 177.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

G uillem Viladot (Agramunt, 1922) no apareix ni una sola vegada als gruixuts vo­lums que conformen la

Història de la literatura catalana d'Ariel, tot i haver publicat una trentena de llibres. Poeta expe­rimental, novel·lista de classifica­ció arriscada, autoeditor reinci­dent, apotecari del poblet de l'Ur­gell on va néixer, escriptor sempre inquiet i perifèric, la seva obra ha mancat del ressò que no s'ha escatimat a altres autors situats més a prop del centre polític, aca­dèmic i ideològic.

Fa tres anys, Viladot va assolir cert èxit amb Joana, novel·la his­tòrica centrada en la figura de Joana I de Castella, dita la Boja. Recentment ha aparegut Carles, que explora la personalitat de Car­les d'Àustria, besnét de la reina Joana. Aquests dos personatges coincideixen en alguns aspectes: el desequilibri psíquic llegendari (Viladot n'absol Joana), la pre­sència llunyana però persistent de Flandes, el mal pas en què els va deixar el destí. Els interessos del regne i els sentiments de la família reial van discórrer pa­ral·lels, sense acabar de confluir. En el cas de Carles, la ràbia que li provoca el casament del seu pare amb la jove Isabel de Valois, que en un principi estava des­tinada a ell, sembla augmentar-li la deformitat i el deliri. La mare de Carles va morir de part quan ell va néixer, i pare i fill sempre veuran en l'altre el culpable d'a­questa mort. Viladot ja li ho havia fet consignar a Joana en el seu llibre: «Els poderosos no n'hau­rien de tenir mai, de fills».

Un bufó al servei del príncep

Si Joana consistia en les me­mòries de la reina, escrites re-flexivament des del llarg retir a Tordesillas, Carles està narrat per un bufó que entra al servei del príncep. D'aquesta manera la perspectiva narrativa augmenta, ja que als soliloquis de Carles (que en el llibre es mostra com una barreja de Calígula i Mowgli) hi

El príncep Carles, en una pintura que apareix a la portada del llibre

afegim el contrapunt d'un cronista pròxim. Aquest recurs resultava obligat del moment que un ésser d'un equilibri mental tan precari com el príncep era incapaç d'ex­plicar la seva història en primera persona. Carles i el bufó esta­bleixen una relació íntima, de ca­ràcter sovint sado-masoquista, aprofundida per la deformitat compartida. A banda de la so­lidaritat de les gepes, els dos per­sonatges participen d'una mateixa obsessió pels excrements, conver­tida gradualment en un dels trets més visibles dels seus caràcters.

Després del pausat exercici de reconstrucció històrica que és Joa­na, l'estil de Carles resulta molt més atropellat. Viladot es deixa

anar fins al punt que els demen­cials monòlegs del príncep acaben assemblant-se a la poesia pura, és a dir, no subjecta a cap referent exterior: «El fum dels claustres cau de genolls davant el pas dels caimans». El llibre es torna cada cop més espès i irrespirable, i quan la conxorxa fatal es posa en marxa el lector ja fa estona que es remou a la cadira. Els records que va intercalant el bufó sobre la seva mare, dona de la vida amb clien­tela secular i religiosa, no acaben de trobar el seu lloc. Un dels subtemes interessants del llibre, per contra, són les angoixoses cu­res de l'època, bàsicament pur­gues, sagnies i trepanacions, i la visió crítica dels metges i cirur­

gians de la cort, «rucs de càrrega que es complauen en l'adversitat i el dolor del proïsme». En aques­tes pàgines, el farmacèutic d'A­gramunt suplanta el poeta trans­mutat en narrador.

En les últimes setmanes hem comentat altres novel·les històri­ques. Tant L'últim muetzí, de Ra­fael Escobar, com Els secrets de Meissen, de Josep Palomero, re­sultaven massa impersonals i deixaven una impressió de llibre d'(auto)encàrrec, on l'estructura o la història ofegaven l'autor. Car­les representa el cas oposat: l'om­bra de Guillem Viladot es projecta amb massa claredat a la cort dels Habsburg, i és l'estil el que asfixia la història.

Tot això que t'explico no és literatura • CORRESPONDÈNCIA

FOIX-OBIOLS Autores: Agnès i Anna M. Ponsatí, Editorial: Quaderns Crema. Pàgines: 280.

PONÇ PUIGDEVALL

E n un text de l'any 1959, Josep Pla es referia als es­crits memorialístics i deia que «totes les literatures

que realment existeixen disposen d'excel·lents retrats, que són d'una gran utilitat, perquè ajuden a fer conviure familiarment la gent amb el passat». Era una queixa per la manca d'aquest tipus de textos i alhora una nota d'esperança per l'aparició poc temps abans de les memòries de Gaziel i de Sagarra. Sembla que una trentena d'anys després el buit no és ja tan es­candalós. La publicació de llibres de memòries, dietaris i papers i cartes privades no és cap fet es­trany i indica l'existència d'una dinàmica prou consolidada. Es centra sobretot en l'edició d'e­pistolaris i, a les cartes de Carles Riba, a les cartes encreuades entre Joan Vinyoli i Martí i Pol, entre

Ferrater Mora i Pere Quart, entre Joan Fuster i Riera Llorca, s'hi ha d'afegir ara aquesta Corres­pondència Foix-Obiols.

De l'amistat entre Foix i el pin­tor Josep Obiols, fins ara se'n tenien bastants detalls escampats. Obiols és un dels noms que més sovinteja a Catalans de 1918; és també el destinatari d'un dels so­nets de Sol, i de dol. I en un llibre de converses amb Narcís Comadira, Foix deia que Obiols era l'únic de la seva generació a qui no tractava de vós. Havien crescut al mateix carrer, havien compartit anys de col·legi i de joventut, i havien estat còmplices en nombroses activitats culturals.

El maig de 1920, Obiols va viat­jar a Itàlia amb l'encàrrec d'il·lus­trar un llibre sobre mitologia i s'hi va estar fins al maig de 1921. Aquest període és el que cobreix la correspondència aquí reunida. De mica en mica, a mesura que passen els dies i augmenten les cartes, es va creant una xarxa de petits elements quotidians que es relacionen i es complementen, que s'engrandeixen i al capdavall

desapareixen per deixar pas a uns altres interessos, tot plegat una sèrie de preocupacions que avan­cen segons l'humor i les circums­tàncies que envolten cada corres­ponsal: la vida quotidiana a Sarrià, els canvis arquitectònics i urba­nístics a Barcelona, les ciutats d'I­tàlia que visita Obiols i que Foix reviu i recrea a través de les pos­tals que rep, els habitants de les pensions que freqüenta Obiols, els amics de Barcelona, els gustos es­tètics, els llibres i les revistes i la moda del moment, els espec­tacles i les diversions, les dones i, sobretot, la preocupació pels diners.

Histèria menuda

Aquest teixit de situacions dià­ries condueix el lector cap a la convivència que desitjava Pla amb la història menuda i anecdòtica que integra la gran història. Però el principal valor del volum és el de tenir a l'abast uns textos de Foix escrits sense cap intenció literària, poder accedir a uns mo­ments i uns costums de la seva vida privada. Entreveure quin ca-

ràcter s'amaga rere la màscara poètica i com reacciona davant dels esdeveniments prosaics. «Tot això que t'explico no és litera­tura», assenyala a la carta 68. Però ho desmenteix el nervi lingüístic que sap imposar a cada frase que escriu, ho desmenteixen cartes com la 102, la joia de la col·lecció, on Foix narra els insignificants moviments d'un dia laboral i plu­jós al carrer de casa seva. Les cartes de Foix són una mena d'àl­bum visual fet de paraules. I com als seus llibres, aquí la prosa es succeeix també a una velocitat me­teòrica, feta de llampecs breus i violents, i que deixen al lector la inconfusible flaire de la lite­ratura de veritat. La Correspon­dència Foix-ObioL· ens fa sentir els minúsculs batecs d'un any en el qual passen tantes coses o tan poques com en qualsevol altre. EI temps, la vida és l'únic que hi passa. L'únic que es conserva és la poesia del temps perdut per sempre i que ens fa somriure i ens emociona, que ens fereix una mica gràcies al rescat d'aquests papers escrits entre dos amics.

NOVETATS

«Mariposas y supercuerdas» Autor: Josep Ferrater Mora. Editorial: Ediciones Península. Pàgines: 272.

I La publicació de Mariposas y supercuerdas estava prevista per l'any 1991, el mateix en què va morir Josep Fe r ra t e r Mora (1912-1991), però diverses cir­cumstàncies van fer que el llibre restés inèdit fins ara. Presentat com un Diccionario de nuestro tiempo, el volum recull els inte­ressos i les preocupacions de Fe­rrater Mora en els seus últims anys i està ordenat alfabèticament i de manera temàtica. Epígrafs com Moral, Política, Ciència, Arte o Historia contenen reflexions del filòsof sobre temes afins, però en realitat podrien intercanviar-se, perquè l'autor no parla de política, per exemple, sense endisar-se en el camp de la moral i de la història, i així successivament. Això demos­tra la flexibilitat i l'amplitud d'in­teressos i curiositats de Ferrater, un pensador que va saber unir la subtilesa amb l'apassionament de les idees, la ironia amb l'es­calfor humana. El llibre es nodreix dels temes de cada dia, els que ocupen i preocupen la generalitat dels homes i de les dones d'avui, vistos sota el mateix prisma d'in­tel·ligència i agudesa.

«Gastronomia divina» Autor: Eugeni Perea Simón. Editorial: Edicions Destino. Pàgines: 190.

• L'historiador i folklorista Eu­geni Perea Simón ofereix als lec­tors un passeig carregat d'erudi­ció, vida i gràcia literària pels re-fetors i les cuines de convents i rectories, sense deixar de banda les senzilles o aspres taules po­pulars i els copiosos àpats dels senyors. L'autor combina infor­macions de primera mà amb un gruix considerable de coneixe­ment que manlleva a la literatura i l'art de tots els temps, des dels clàssics llatins i grecs fins als es­criptors medievals, des dels relleus dels claustres monàstics fins a les pintures de Brueghel el Vell. Anècdotes curioses, com ara per què el concili de Trento va pro­hibir el consum de caragols, o per què el papa Pius III tenia una immoderada afició per les turmes, il·lustren el recorregut gastronòmic del llibre, que repas­sa les diferents menes de carns i verdures, les faves, els ous, els olis i la pastisseria, i finalment el tabac i els licors.

«A peu pels camins de cendra» Autor: Josep M. Espinàs. Editorial: Edicions La Campana. Pàgines: 174.

• Josep Maria Espinàs, després d'haver escrit sobre les seves ca­minades per terres de vinyes i oliveres, volia explorar l'estiu pas­sat el paisatge dels boscos i es va fixar un itinerari pel baix Ber­guedà. Molts d'aquells boscos, pe­rò, es van cremar abans de l'inici del seu viatge, en una catàstrofe sense precedents. L'escriptor, tan­mateix, no va renunciar al projecte i va fer a peu un itinerari per Santa Maria de Merlès, Casserres, Montclar, Montmajor, l'Espunyo­la, Avià, Olvan, Sant Maurici de la Quar, Borredà i retorn a la vall de Merlès. Segons ell, A peu pels camins de cendra no és un reportatge sobre el foc al Ber­guedà, sinó la narració d'una aventura personal, el retrat dels personatges que va anar trobant al llarg del camí, i l'observació de la vida —però una vida, en aquest cas, sacsejada per la sob­tada brutalitat del foc—.

>-,«fíçifïíi 4» ****** jt.. * - -., - *> -t.: « ^ J k - Í J Ü - í - ^ J . ; ïSà>í^'^»^i :,.

20

• MÚSICA

CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994

Cafè Tacuba il·lustra amb el seu segon disc, «Re»,

l'altra revolució mexicana HI grup va actuar diumenge a Barcelona

VWll· .KCASIÏt | ON H ( alc Iacuba es un deU màxims exponents del nou rock mexicà. Hachillci Onique K.uigcl ---contrabaix—. Joxclo Kangel—guitarra—, CIIMIK' .luaii •// Í/ÍÍC Inue uniu i que amin- i Emmanucl del Keal íeclais. lucliulinn i programació- han oiert amb el seu segon disc, A'i'. una autentica lliçó de com Combmai uadieió i modernitat. Son 2n cançons que iulminen qualssevol dels tòpics que ens hem creat en aquesta banda de l'Atlanlic sobre Li terra de Pancho Villa.

(Juan se'ls pregunta per la pre­història de Calc Tacuba. afirmen: • Abans havíem tocat en grups mundialment desconeguts. Al fi­nal resultarà que l'única cosa que hem tet a la nostra vida —i de la qual podíem parlar als néts— serà Cafè Tacuba-. Realment sim­pàtics. La qüestió és que, quan encara eren a la universitat, ja van donar forma a un precedent directe del que desprès seria Cafè Tacuba. «No va fructificar, perquè teníem l'estigma de tots els grups d'aquella època: érem bombarde-jats per la música estrangera i, més que tenir-ne influències, la copiàvem», diuen. De la penúl­tima generació del rock mexicà només destaquen Xuchimilcas, com un grup que ja havia intentat. molt abans que ells o Maldita Vecindad, fusionar productes pro­pis, com el danzón, amb altres d'importació.

El 1989 neix oficialment Cafè Tacuba, un grup disposat a «donar sortida a tota l'experiència musical mexicana». Tres anys després, al 1992, arriba la gran oportunitat: un contracte amb WEA i un pri­mer disc, batejat com el grup. D'aquell primer disc, destaquen que era dominat per «una forta intenció nacionalista, a la recerca d'una identitat». A Re, el seu se­gon àlbum, aquesta intenció no­més queda reflectida literàriament en un dels vint temes, El fin de la infància, mentre que a la resta «hi consta musicalment o d'una altra manera». «Ha estat com sor­tir de les bases i començar a ca­minar per l'experiència universal»,

afirmen sobre Re. Re es una amalgama de sons

que van de la part més acústica i tradicional al hardeore electrònic, passant pel pop de factura clàssica. «Un periodista mexicà ens va dir que escoltar Re era com moure contínuament el dial d'un aparell de ràdio», diuen.

Cafè lacuba va portar a terme una minigira per l'Estat Espanyol, com a grup convidat de Celtas Cortos, que va començar el dilluns 19 de setembre a Oviedo i va acabar diumenge passat a Bar­celona. A més. els mexicans també van tenir l'oportunitat de presen­tar-se en solitari a Madrid. El balanç de la visita és bastant po­sitiu: «Ens hem trobat un públic molt receptiu, encara que no co­neixia el material. Però es nota que hi ha un interès pel que està passant a Mèxic. A la gent d'aquí l'interessa la nostra música, per­què per a ells és innovadora, ja que té a veure amb les nostres arrels musicals i culturals. Però la qüestió és que aquesta voluntat de recuperar la identitat pròpia és també innovadora a Mèxic, on ara es reflecteix en altres àmbits com ara el cinema o la literatura». Després de tocar l'any passat a Xile i l'Argentina, amb vista al 1995 volen repetir l'experiència i ampliar-la a països com Colòm­bia o Veneçuela. Per a ells és important mostrar-se en directe: «A Xile i l'Argentina van triar com a senzill del primer disc Ma­ria, una balada. Però quan ens van veure en directe van poder com­provar que no som tan romàntics».

I:ls components de Cafè Tacuba no estan disposats a perdre ni les arrels, ni la identitat. Foto: GASA.

Lollapalooza: no tan alternatiu com sembla x.c.

• El 1992, Cafè Tacuba va actuar a Los Angeles, en el marc del festiva! itinerant Lollapalooza, un dels màxims exponents de l'escena alternativa nord-americana. D'a­quella experiència, els compo­nents del grup recorden: «Ens van fer tocar a la una del migdia, mentre obrien les portes del re­cinte. Els únics negres en aquell lloc eren Ice Cube i els membres del servei de seguretat. I els únics mexicans érem nosaltres i els tre­balladors de la neteja», afirmen amb un to irònic, en què no falta un cert regust amarg. Als Estats Units, Cafè Tacuba acostuma a tocar en ciutats on hi ha un alt percentatge de població hispana i les seves cançons sonen només en les emissores d'aquest col·lec­

tiu. «Com a molt, ens programen en les emissores universitàries, però mai en les ràdios comercials anglosaxones», diuen. I, per exem­plificar el nivell d'influència que el seu totpoderós veí té sobre Mèxic, els músics citen un dels seus ex-presidents: «El gran pro­blema de Mèxic és que estem tan lluny de Déu i tan a prop dels Estats Units».

Tampoc no tenen gaire clar que el concepte de música global sigui tan virtuós com sembla. «És cert que hi ha una globalització, però no una comunicació real entre les cultures. En tot cas, els con­tactes entre cultures acostumen a ser unilaterals: la que predomina és sempre la que té a darrera una economia més forta, encara que l'altra, la tercermundista, acos­

tuma a ser més rica». «Tant de bo que existís un diàleg real», conclouen.

Sobre la situació política i social mexicana, diuen: «És molt inte­ressant el que està succeint a Mèxic, ja que després de molt de temps d'apatia generalitzada. ara comença a haver-hi conscièn­cia d'una identitat pròpia. Però és un canvi més aviat intern, de cada individu: no s'ha d'esperar que canviï el govern o que arribi la revolució». En tot cas, remar­quen que la seva visió és parcial: «No podem parlar del que passa arreu del país, perquè no hi ha una única societat: Mèxic és ab­solutament pluricultural. I la gent que ens ve a escoltar no té els problemes dels camperols, ni la seva manera de pensar».

DISCOS

«Sexy flash funk»

SL1PS Editora: Discmedi. Formats: CD i K7. Gènere: Rap i funk.

• Ara que de moment el pro­grama està congelat, els qui se­guien Zona V a Canal 33 podran trobar en aquest disc l'enganxosa cançó que servia de sintonia per a aquest espai televisiu. Els qui comprin la versió en compacte d'aquest treball fonogràfic —que té el títol en anglès i és d'un grup que es va batejar amb un nom en anglès, encara que nas­qués entre Montmeló i Barcelo­na— trobaran molta més teca que en la de casset. Slips practica el rap i el funk, però també el hip hop i el soul, en català, castellà i... anglès, és clar.; X.P.

«Into the labyrinth» DEAD CAN DANCE Editora: 4AD-Arpa Folk. Formats: CD i K7. Gènere: Noves músiques.

• La cada cop més notòria pre­sència de Lisa Gerrard en el con­text de Dead Can Dance —for­mació que, de fet, ha anat quedant reduïda al tàndem que constitueix amb Brendan Perry— ha anat en benefici del grup. En aquest seu eclèctic sisè disc, Dead Can Dance tan aviat sorprèn amb la inter­pretació d'un poema de Bertolt Brech com evoca referents sonors àrabs o hindús, en una línia de clara influència de la música èt­nica. Tal com reconeixen els seus dos creadors, el disc sembla més guiat per la intuïció que per la idea d'un àlbum concepte, x.p.

«Universal mother» SINEAD O'CONNOR Editora: Ensign-EMI. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop.

• Quatre anys després del seu últim àlbum amb material propi, Sinèad O'Connor reapareix amb una imatge aparentment més suau que en el passat. Aparentment. Universal mother sí que conté al­guna referència a la seva vocació maternal —My darling child—, però en el disc predominen les visions àcides sobre el seu país, Irlanda. Instrumentalment, Uni­versal mother és d'una gran sen­zillesa, i opta en alguns casos per acompanyaments mínims. Cal destacar l'homenatge pòstum a Kurt Cobain: una respectuosa ver­sió d'All apologies, x.c.

«Picture perfect morning» EDIE BRICKELL Editora: Geffen-MCA. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop.

• La texana Edie Brickell està perfectament acompanyada en la seva primera aventura tota sola: el seu marit, Paul Simón, participa en la producció de Picture..., i la nòmina de col·laboradors inclou Dr. John, dos germans Neville —Art i Cyril—, Barry White (!) i alguns components del seu grup de sempre, The New Bohemians, entre altres. La suma de tots aquests factors dóna lloc a un bon disc de pop amb arrels, ama­nit amb influències del soul. Bric­kell, autora de tots els temes, de­mostra ser una creadora efi­cient. ; x.c.

«Purple» STONE TEMPLE PILOTS Editora: Atlantic. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Rock.

• El segon àlbum dels califor­nians Stone Temple Pilots, des­prés de les vendes milionàries de Core, demostra que l'etiqueta «al­ternatiu» s'aplica amb massa lleu­geresa en el nou rock americà. No és —ni molt menys— perquè formin part del catàleg d'una mul­tinacional, sinó perquè el rock dur, encara que demostri una cer­ta evolució, no es pot dir que sigui ben bé alternatiu a res. Es pot plantejar d'una altra manera: Purple és una mostra més que correcta del hard dels 90, sense la parafernàlia innecessària d'al­tres temps. / x.c.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 21

«La música tradicional només demana naturalitat», afirmen els membres de Milladoiro, una de les bandes de més prestigi en el panorama del folk a Eu­ropa. Coincidint amb l'aparició del seu

novè disc oficial, Iacobus Magnus —en­registrat amb The English Chamber Orchestra—, Milladoiro va oferir dos concerts a Barcelona la setmana pas­sada, abans de marxar de gira a Xile

i l'Argentina. En aquesta entrevista, concedida hores abans de la seva última presentació a Barcelona, el grup gallec expressa la seva alegria per la revi-talització de la música tradicional del

M I L L A D O I R O . Grup gallec de folk

seu país. Milladoiro, que està com­ponent la banda sonora de la nova pel·lícula de Gutiérrez Aragón, ha re­fusat gravar amb The Chieftains, Mil-ton Nascimento i Mike Oldfield.

« La música tradicional només demana naturalitat» XEVI PLANAS

• —Moltes formacions de folk tendeixen a utilitzar instruments elèctrics, a part dels acústics. Mi­lladoiro, 16 anys després del seu naixement, continua apostant per una proposta eminentment acús­tica. És una opció molt preme­ditada?

—«No tenim una llista negra d'instruments maleïts. Basem la nostra activitat artística en l'es­pontaneïtat. L'important és que cadascú de nosaltres se senti a gust, confortable, amb l'instru­ment que té a les mans. Si algun cop hem necessitat un nou ins­trument, no ens ha importat gens agafar-lo. Com que en aquests 16 anys no hem trobat a faltar cap guitarra elèctrica, ni cap baix elèc­tric, ni cap bateria, no hem in­corporat cap d'aquests instru­ments al nostre treball».

—Algú podria pensar que teniu alguna prevenció ideològica con­tra la nova tecnologia...

—«No. De fet, utilitzem uns teclats electrònics i amplifiquem la guitarra i el bozuki amb pastilles. A més, entre el que toquem i el que escolta el públic hi ha, pel mig, uns micròfons, uns al­taveus, una taula de so, uns cables i un seguit d'elements que po­dríem considerar gairebé com uns instruments. En aquest aspecte, apostem per la tecnologia punta, perquè sempre volem disposar dels millors mitjans tècnics».

Poques ganes de cantar —El repertori de Milladoiro és

bàsicament instrumental. No us heu plantejat incorporar la pa­raula com un element important en les vostres peces?

—«Sí. Ho hem pensat moltes vegades. Però quan ho hem provat ha resultat que no ens hi hem trobat bé. Quan ho hem intentat a l'estudi d'enregistrament, a la segona presa de so ho hem deixat córrer, perquè no ens convencia. Per això ens limitem a cantar un parell de temes en els concerts. I prou. Però no en fem un pro­blema. Tot pot canviar. Si un dia trobem una combinació adequada entre els nostres instruments i les nostres veus, l'aprofitarem».

—-Quan vau començar la vostra trajectòria musical, a Galícia hi havia pocs conjunts que s'inspi­ressin en la música tradicional au-

Milladoiro: Nando Casal, Antón Seoane, Xosé V. Ferreirós, Antonio Seijó, Moncho García, Xosé A. Fernàndez i Rodrigo Romaní. Foto: X. RANÓ.

tòctona. Ara n'hi ha molts. Fins i tot hi ha qui diu que alguns us plagien. Què opineu d'aquesta nova fornada de grups?

—«És un fenomen molt positiu. Si hi ha algú que plagia, no passa res, perquè el temps no perdona tot el que és copiat i tot el que no s'aguanta de cap manera. Ho va deixant caure en el sac de l'o­blit. El que compta de debò és que abans la musica tradicional de Galícia es jugava la seva per-vivència i ara està salvada, encara que no compleix la seva funció inicial, sinó una altra».

—Quina? —«La funció original de la mú­

sica tradicional era acompanyar les feines del camp. La vida rural, desgraciadament, està desapa­reixent. Ara, en canvi, la música tradicional compleix una funció d'identificació amb la terra d'on

prové, amb el seu passat, amb la seva història, amb la manera d'entendre la vida que tenen els seus habitants... Cal esperar els resultats positius que donaran els grups d'aquesta nova fornada. Sense presses. La pressa és molt mala consellera».

—Creieu que l'èxit de les ano­menades noves músiques ha con­tribuït positivament a revalorar el folk com a gènere musical?

—«No. Aquesta moda de les noves músiques és inútil. Moltes de les bandes amb un repertori basat en el folk celta que po­pularitzen les noves músiques el que fan és empobrir la música tradicional en què es basen. Li han tret vida, espontaneïtat i saba. La música tradicional és molt sen­zilla. L'únic que necessita és na­turalitat i honestedat. Les noves músiques no han estat honestes».

Lloc de parada de pelegrins X.P.

B Els pelegrins que recorrien el camí de Santiago s'aturaven en uns llocs sagrats a resar i a viure experiències místiques per agafar noves energies. Cada pelegrí hi dipositava una pedra en record del seu pas per l'indret, que rebia el nom de milladoiro.

«Quan vam crear el conjunt, no teníem gaires referents. Ens feia la sensació que estàvem re­corrent el camí de Santiago a l'in­revés, tornant a la font de les influències que ens arribaven de diferents països d'Europa. Per la simbologia i perquè ens sonava familiar, vam triar el nom de Mi­lladoiro per batejar la formació», explica Rodrigo Romaní, un dels fundadors, que prové d'una fa­

mília que té les arrels a Blanes. Els set membres de Milladoiro viuen en indrets de Galícia geo­gràficament bastant distants. El centre d'operacions comú és a A Picarana, prop de Santiago.

Milladoiro ha refusat ofertes per enregistrar amb The Chief­tains, Milton Nascimento i Mike Oldfield: «Estem contra les col·la­boracions que es fan només per raons comercials. Amb The Chief­tains ens separa la gestió no mu­sical del grup, amb Milton Nas­cimento vam veure que la mixtura no rutllaria i sobre Mike Oldfield vam pensar simplement que una segona part de Tubular bells no milloraria la primera. Hem ac­ceptat, en canvi, tocar amb Paul Winter perquè ens entenem bé».

HNOS. MARTIN DEL VALLÈS S I MARMOLES GUIMAR

Sirawinsky , l ( ro l . ln i tMJardO Tel. 588 05 01

CREA061 DISSENY

JOIERS-TALLERS PROPIS

B"SJ-INO femilton

Santiago Rusinol, 40

OCWMO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT EN LES MILLORS MARQUES

KRONQS MEGA

«JUNCHANS

Tel. 674 58 54 Sant Cugat

M. LOMENA S.L Todo en aluminio y PVC. Fabricación pròpia

0102/001» P R E S U P U E S T O S I N C O M P R O M I S O

® URSSA ***' SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

EXPOSICIÓN Arquímedes, 1 50

Tel. 733 14 05 TERRASSA

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

_?.">(> p l r s l ( ) I \ I , / \ IN l ' I

WMÚ

n

• A N I M A L S P E R R U Q U E ­

R I A r <r i • •:, .. . . , . . , . i . " .

! d l .?

TT S89 13 2 9

R J'-«

• L A F A U N A f i - i X i le

Ipr n ) l Tt 6 7 4 13 0 5

• V E T S A N T C U G A T

/ r les i TT 675 05 12

• C O P I I M A T G E H Ir

' o l C e l l e ' , 9í :

Tr S89 2 3 6 8

M l ^ X '

• C O P V - G R A F I C

Mil l r rs 8 TT 675 36 53

(^GARRIGA

A L U M I N I l V I D R F

EXPOSICIÓ t VENDA:

VAUDORflX.il

TALLER: ORIEST, 68

TEL. 675 29 02

FAX 6".i 28 61

Sant Cugat del Vallès

• A U T O - E S C O L A C A ­

S A S Mano re l l . 47

« 6 7 4 1 4 9 7

R« 'r?XCI

• W A V I N I D I O M E S „

G i rona (- h < l-, lp!

pra l 1a

TT 6 7 4 0 6 93 ,' 6 7 4 82 15

~-# i:«X!

• A U T O - R E C A M B I O S

V A L L È S C a " ' üe la C reu

24 t r 675 19 51

Rel ' rCff i -

• N I S S A N R O M A N Mar­

torel l 41 TT 6 7 5 4 5 7 9

Se- ' .100X1'

• R E N A U L T - A C E R S A

C l ra C e r d a n y o l a , 55

I I 5 8 9 26 4 9

Rel .^OX'

• V I L A R A S A U C I T R O E N

P ' a n c e s r Mo.-aaas 11

TT 6 7 4 13 21

• R U B I O \ I a

TT 6 7 4 62 99

CENTRE AUTORITZAT

• D G D ' A S S E G U R A N ­

C E S R a r r o l a d e i c e l l e r

9 5

Tt 6 7 5 4 2 03

~* iscoo'

• J . G . A S S O C I A T S PI

B a r c e l o n a . 9 ba ixes

I I 6 7 5 30 12

pDlan • M A P F R E P g "

C í T l S e S 1 9 9 5

** IMOTi

• N O G U E R A F R A N C I N O

F r a n c e s c M o r a g a s 1 3

enr l 10

Tt 675 26 04 R« 159000"

• C A S T E L L V Í S e r v e s

A d m t s R ius I Tau le t , 4

Tt 6 7 4 12 41

R*l 135000'

SANT CUGAT

GESTIÓ, S A

Ser vc i

i l A-vM-sNoninicnl

A d m i r i , s f n i t m

A s s f g u r a i K v s

i a d i u i n i M r a c i o

5 de l í r iques

07 Sortogo bismol, 31. Iekí/51/0? WW4?

Fnx SOT 27 74

; MÈTODE . 2 ^ IRENEU s S SEGARRA

" H :- Cànovas del

J S = C » * , 14

" s Tel. 6751194

• B O K A T A S f -i

ai 3 D 3""

TT 589 19 72

• B E L L E S A R T S C A B A -

N A S San t i ago R j s i n o l 54

tt 6 7 4 0 6 4 9

Ref «OCI

• C U G A H T Cl Tor ren t d e

la B o m b a . 14

tt 674 43 90 ílt* 2-OOOC' _

• G R U P V I B E L L E S

A R T S Montser ra t . 31

tt 6 7 5 2 0 01

Re< ^"TOCt

• C I C L E S C A R D O N A

Val ldore ix . 41

tt 6 7 4 15 09

fW M9000I

(nstal laaons

Reparacions

R.QUE RAL '

CALEFACCIÓ AIGUA

ELECTRICITAT REGS AUTOMÀTICS PERA JARDINS

Av. Costellot. 73

Tel 589 í I 25

Tel. mob 90B 94 44 97

• O R D I N A S O F T H )

Car U r j 9

TT 675 32 03

• V A L L E S T E C N O L O G 1 C

S A P a c a Unió 3

Tt 589 33 00

• J O G U I N E S M A R G A

Sí .T.a M a n a . ^

TT 674 15 32

• J O I E R I A T O U S »t :

I TT 6 5 52 52

» S A N B E R n \ In

tt 6 7 4 45 71

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M

2 M | I

TT 6 T 4 01 74

• A D M I N I S T R A C I Ó

N U M . l ' .M lc i r« < 5 ' ' A

Tt 589 47 42

> A T E L I E R B L A U Av * 0 -

I . - J , . . I . , . TT 589 19 31

CASAJIANA

ÜALERIAS

SANT JORDI

Mobles i Decorcció

Mobles de cuiíwcnida

Matalassos Sorrers

Santiago Rusincl, 37

| Tel. 589 22 32

5 Carrer Major 6

5 Tel 67416 00

Sent Cugat del Vallés

• C A M P M A N Y v » , : >

'6 Tt 6 7 4 14 82

Rel >30X1

• F O R M A S Elías R o g e n l ,

18 A TT 675 40 06

-? i4axic'

• P E R R U Q U E R I A C A R -

M E N C E B A D O d S a n '

Jord i , 33 S a n : C j g a l

TT 675 33 01 IV) - X'Ll 1

• P R E S E N Z A M a " o r e l l ,

20 TT 589 4 6 51

• C O P E R S E

TT 6 7 4 62 39

• B O R R À S P lana HoSD'-

:al 3-5 loca ' 2

Tt 675 35 00 Ser -¥m-n

• I N S T A L A C I O N E S Z A -

M C R A " I - S P H c n : o Ver-

8 Val loore.x

TT 589 26 38

• M A N T S E R V . S A Av

• V I N S N O E S A B a i x a d a

San t Sever . 4

t t 569 1 9 8 3

M 5 O X 0 '

• P A P I O L - V E N D A I N E ­

T E J A C à n o v a s de l Cas t i ­

l lo. 4 Tt 6 7 4 6 5 0 0

FW 510001

• C L . D E N T A L 6 A N A -

R E S F r a n c e s c M o r a g a s ,

8 . 2n T I 6 7 4 18 77

fi* 1800001 _

• S U M I N I S T R O S V A L L ­

D O R E I X M o s s è n J a c i n t

V e r d a g u e r . 107

Tt 6 7 4 14 9 0

M 39000'

• E S T A N C M O N E S T I R

P laça Octavra . 3

t t 6 7 4 01 7 4

M 15I30C'

W,i,i»il;:rM • A t F A Ct ra C e r d a r y o l a

16 tt 6 7 4 4 3 0 4

FW •.4*0OC·

• F O T O V Í D E O F . R

R a m b l a de l Cel ler 93

tt 674 79 68 Ref 4TTXC1

• A N T O N I C A M P O S

Francesc M o r a g a s , 21

tt 6 7 4 0 8 8 2

M 1560001

• V A L L È S N E T S a n i Ra­

m o n , 4. t r 6 7 4 89 16

Re*'640001

M

ELABORACIÓN ENMÀRJvíGLES

YGRANTTOS

NATURALES

Tel. b'M iï % \

FLIX 588 :4 53 \

Ctra. de T massa. 97 08191 RUBÍ

• C A S T E L L V Í H O N D A

Rosse l l ó . 15

Tt 589 32 11

R* -SJCC1

• M O T O T R À F I C A ' o r s

Sala . 2

Tt 674 07 73 nP l i - * *» '

• P A M O B E S L Sor t 32

1r 1a T t 5 8 9 35 23

• P R O M U S A A v

Dlanca, 2-8

Tt 589 17 32

Fa 370001

T o - '

• S O L S O N A Rosse l ló . 2.

TT 589 32 89

• D O L C E T S AHons S a l a

20 « 6 7 4 4 2 92

FM 15TTJ0OI

• M I L A R T O B E L L A San

t i ago Rus tno l 4 9

Tt 6 7 4 0 6 57

9» J50K1

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A San ta M a n a , 4C

Tt 5 Í 9 02 71

FW 15MCO

• B L O C K C / R o s s e l l ó . 17.

S a n t C u g a t

Tt 5 8 9 53 4 8

MI0002

Sósefruüs Mercat Pere San

Parada 123

1 SERVEi GRATUÏT | A DOMICILI

Tel. 589 44 81

• J . M I R E T M e r c a l Ter-

Dlanca. p a r a d a 1 42

Tt 675 53 53

Ber 53O0C'

• C A S A D E L E S C O R T I ­

N E S V c l o r B a l a g u e r , 26

R L D

Tt 6 9 7 2 0 71

Rí* ^33X''

• O C I . C O N S U L T I N G

Sant B o n a v e n t u r a , 8. EntJ

3a .

Tt 6 7 5 4 » 0 6

FWW001

• C L A R A M U N T I N S T .

Y O G A Riera . 15 ba i xos .

« 6 7 4 2 1 0 3

W 1593001

• G I M N À S O L I M P O A v

AHons Sa la . 29 B.

« 6 7 5 3 7 0 7

W O X D !

1 -

• S O U A S H S A N T C U ­

G A T S a n t Jord i . 33 -35

T t 8 7 4 9 6 6 2

V 155000'

• G E R D S A N T I V E R I

P l a ç a ^ t i r a S a i . J

Tt 6 7 4 00 6 0

Rel - * :o : '

• H 1 D R O F L O R A . j

Bo r ràs . 54 . Va l ldore ix

« 6 7 4 7 5 9 8

M . 1460001

• H Í P I C A S E V E R I N O P g

C a l a d o . 12 .

« 6 7 4 1 1 4 0

M M

13 FALGUERA

- Tapisseria

- Decoració

i7 Villa, I Local 2

Tel 675 24 01 08190 Sant Cugat

dtl Vallès

REFORMAS INTEGR.ALES

DE LA VIVIENDA

BANO COCINAS PARQUETS

IMOQUETAS^

CERÀMICA i 3

Presupuestos sin compromiso

Tel. 674 05 07 Sr. FerTan

• C O N S T R U C C I O N E S

R e f o r m e s T u rp r

ves « 6 7 4 63 08

FW 57000-

• D E C M O D E C O R A C I Ó

F r a n c e s c M o r a g a s , 4

« 6 7 4 38 92

W '.230X'

CENTRE ÒPTIC S A L D O N

I 9 5 6

Especialistes en lents

d'a Ha definició

Francesc Moragas, 4 Tel. 675 07 54

08190 Sant Cugat

• A S S U M P C I Ó M c r c s t i r

33

« 6 7 4 36 51 Ral 14I0X1

• R O S I T A P g Rubí ' 1 0

Va l ldore ix . « 6 7 4 31 47

FW 1FJ0CO1

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

D'-siit'Vla-g, 25 -Lx-aiJA Tr.'t-.t·'SjÓlU *i8 89 79 50 (»6\id) Fat 675505» Os 1<)0 Sant Cugat del Valies

ELECTRICITAT - FONTAMERIA - CALEFACCIÓ Llor, comunitats i empreses. tnslol.lacio i monteniment

J m m t INSTAL·LACIONS

& MING0 SCP

demani'ns pressupost al 674 41 44 SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

I C A N B E R N E T 15 o

• O F I C I N E S e

ogue r D f e Pi­

es s t u a a o n s

tt 675 4 3 24

Cfs o^ e (

• A P A R T A M E N T S N O U S

a es l renar d'1 -2 i l o m l m s.

n e n i a d c r - s a l o a m b c u i n a

' a r r e r i c a n a c a m b r a tíe

I b a n y c o m p l e i i t e r r a s s a

i P r e u v e n d a a o a ' t i r d e

8 4 0 0 0 0 0 Pla

tt 6 7 4 72 5 4

; Fincas LVoneiia

• D A V A N T E S T A C I Ó T 5

T -Kuaco i ba r 1

CR'l-

R Í - X Í J X *

• L I N E A D I R E C T A E

Q'.,e G ' a n a ^ o s , 1 5 - l oca l

tt 589 03 74 =?t IJU3C'

M/ZWA

EN\I\(ENTS URBANS. NACIONALS INTERNACIONALS

Paqueteria ur gent a tot Kspanya

• A T I C . ' J I . P ' Í O er v e n d a

1 5 0 - -nes 30 - i de te ­

r r a s s e s 5 d o m i i : o n s a m b

a r m a n s d e p a r e t , 2 c a m ­

b r e s d e b a n y í l a v a b o .

cu ina , sa fa re ig , parquet er.

m e n j a d o r Molt sol V s t e s

pa rc cen t ra l P a r q j r g op­

c iona l

2 6 2 5 0 OOO -

TT 6 7 4 72 5 4

i mcasOrcoesa ^ :G 10060010

• À T I C P g T o r r e b l a n c a ,

100 m ; + 2 t e r r a s s e s , 2 5

rrv i 5 m : , 3 hab. , 1 bany. 1

l a v a b o a m b d u t x a p a r ­

quet , e x i .

1 9 0 0 0 0 0 0 -

t r 6 7 5 33 55 / 5 8 9 2 6 4 3

iKSA Gestió 'ir.nobi iaria| «el KS*

13050008 ___

• C ; D R . M U R I L L O , 1 1 .

À l i c d u p l e x . 2 0 0 m ; + 70

m 3 l e r r a s s a . 5 d o r m , , 2

b a n y s + lavabo , sa ló m e n ­

jador , c u i n a e q u i p a d a , ar­

m a r i s , c a l e f a c c i ó , p a r -

q u i n g , z o n a c o m u n i t à r i a ,

p i sc ina .

4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 4 5 7 1 6 / F a x 6 7 4 5 7

54

(loogar). Ret, IWO 20001

• M A I L I N G V A L L È S , S L

San t D o m è n e c , 10 - ba>-

xos.

| TT 589 23 71

fle' SOOC!

• S O L - N E T P. T o r r e ­

b lanca , 5 2 .

t r 6 7 4 4 1 4 9

Set 790001 _

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t An ton i , T.

T T 6 7 4 1 1 8 2

Rel 1470001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T S a n t i a g o R u s i n o l ,

3 5 . -a 6 7 4 11 83

Rtt 1480001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T R a m b l a R iba ta l la -

da . 3 4 tt 6 7 5 2 2 2 8

W tWOOOt

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T At fons Sa la , 2 1 .

t r 6 7 4 4 1 8 7

Ret. 1690001

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A F r a n c e s c M o r a g a s ,

26 . tt 8 7 4 0 6 81

Rel 480001

• T A T E R S S a n t A n t o n i

6 2

tt 675 55 06 Beí 1330001

• M E N J A R S P R E P A ­

R A T S T A S T A ' M

tt 58» 24 29 ,' S89 35 35 =W 580001

• S U P E R M E R C A T V I ­

L A R Ó

tt 5 8 9 3 5 82

Ret 136O0C1

• P I S D E 3 d o r m . i o n s

a m b a r m a r i s <ie a a T í t .

m e n j a d o r - s a l ò , c u ^ i a , sa ­

f a r e i g c a m b r a d e barv

comp le t E x l e n o ' P laça ae

p a r q u i n g i n c l o s a J L T

à rea cul tura l

13 .650 0 0 0 -

tt 6 7 4 72 5 4

•Fincas Grorwtia Rp =G I30B0CÍÍ

• P I S O E N O V A C O N S ­

T R U C C I Ó 6 0 rrv. a c a b a t s

d e 1a qua l i t a t , 2 ú o ' m u c -

ris

1 3 . 5 0 0 . 0 0 0 -

T T 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

iSenn; Ret S lOOOOOCl

' e ' n c n a l . o n a t

c o '1 n la-na se r

s o - per'·JCtj «s :a*

• C 600 000 -tt 675 33 55 ' 589 26 43

i v i f * : :

• M O L T A P R O P es tac ió

S a n i C j g a t , 3 i a n . le r -as-

so ce ' 2 r r g a - e o e t o '

e x t e r i 3 r asso ie i l a i

• S 000 000 •n 93; 674 67 15

• M O L T A P R O P E S T A ­

C I Ó S a i : C j g a t , 5e pis A

<Vàt . is :a ü l ! •

• A 2 M I N U T S es tac ió de

V a l l d o r e i x , 6 0 m \ 2 h a b .

c a l e l a c c i ó , s o r t i d a j a r d í .

p o c s ve ïns . T r a n q u i l i as­

solel lat .

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -

tt (93)674 67 15 (pjnquesSftaj flsf FS l í f f f l (»|_

• C/ B O R R E L L p isos 1/2

hab . , bany c o m p l e t , amp l i

sa ló men jador , a r m a n s d e

pa re t , c u i n a e q u i p a d a , tot

exter ior . D e s d e

6 4 1 0 . 0 0 0 -

tt S74 4 t 12

Rel 100003

• D R . M U R I L L O , 11 àt ic-

dúp lex 2 0 0 nv + 70 m5 te­

r r a s s a . 5 d o r m . . 2 b a n y s +

l avabo , sa ló m e n j a d o r , c u i ­

na e q u i p a d a , a r m a r i s , c a ­

l e f a c c i ó . p a r q u i n g . z o n a

c o m u n i t à r i a p i sc ina .

4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

tt 6 7 4 5 7 16

Ref 100011

• P R O P C R E U R O J A ,

à l i c d ú p l e x d ' u n s 100 m ! .

a m b 3 t e r r a s s e s , 3 h a b . ,

tot ex ter ior asso le l la t , mot í

t r anqu i l · l a ( s e n s e v e ï n s a

s o b r e ) .

18000 000.-tt (93) 674 67 15 finques Saca.. Ret ^S'0120006

• S O B R E À T I C e n v e n d a

D o s do rm i to r i s , amp l i m e n -

j a d o r - s a l ó , c u i n a , c a m b r a

d e b a n y , à m p l i e s t e r r a s ­

ses . Mol t so l i b e n or ientat .

1 5 0 0 0 . 0 0 0 -

tt 6 7 4 7 2 5 4

f r e » Gmwhi Rel FG10060007

• C/ C À N O V A S C A S T I ­

L L O , 2 . O p o r t u n i t a t . 1 3 0

m \ 4 d o r m . . 2 b a n y s , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a , c a l e f a c ­

c ió , p a r q u i n g , p in ta t .

21 .000 .000 . -

tt 674 57 16 / Fax 674 57 54

• C / C À N O V A S C A S T I ­

L L O , 2 o p o r t u n i t a t , 1 3 0

m3 , 4 d o r m . , 2 b a n y s , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a , c a l e f a c ­

c ió , p a r q u i n g , p intat .

2 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -

tt 6 7 4 5 7 16

Ref 100014

• C/ D E L A C R E U 2 hab . ,

bany comp le t , sa ló m e n j a ­

d o r , à m p l i a c u i n a , t o t a l ­

m e n t e q u i p a d a , a rma r i s d e

pare t , ca le facc ió . D e s d e

14 .000 .000 . -

tt 6 7 4 4 1 12

Rei iooote

co ar- 'on i b a r y - 1 iava-

bc Sol úv t a - c a

• £ GOO 0 0 0 -

tt (93)674 67 15 F'xpjeï Bacai - * ' : ? '• j 'Jt 'Xi i

• P A R K C E N T R A L 3<*

hab 2 b a n y s l a v : o ; i *>-

miene'a c a l e f a e c o 2 o a-

ces p a r q u m g traster, .ard-

i p i s c n a c o r r x n t a n s aca­

ba ts g r a r q u a l r a : Des de

3 ' 0 0 0 0 0 0 -

T T 6 7 4 41 12

Pel -X00-

• P I S 100 m-, rbla Ribata-

l lada, a l l . assoleNa: e<1e-

nor P à r q j n g 'ra&Ter g ra r

inc losos

23 0 0 0 OOO -

I tt 6 7 5 4 3 2 4

j Finques Roca i Re- " iKíOOQl

| • P I S 1 " 3 m , 3 n a b . 2 : b a n y s p a r q u e i a a r r r a

parque t

24.0O0.0OC' -

tt 6 7 5 43 2 4

(foques Roca,' «af Ffí •(C6COQ2

• P tS 75 m- C/ Migd ia , 3

h a b . 1 bany T o t e x t e r o r

12.500.000,

tt 675 43 2 4

(foques Roca) Ret FR '0060003

• P I S D E 120 m-, 4 d o r m ' -

t o r i s , 2 b a n y s mo l t b o n a

v is ta , pa rqu ing .

22 0 0 0 0 0 0 -

t T 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

[Swi| Ret Sir/J00002

• P L A N T A B A I X A a m b

jardf a zona residencial, A.

dormi to r i s , 2 b a n y s , cu ina .

t o t a lmen t renova t p isc ina .

pa rqu ing .

38 .000 .000 . -

tt6741204/67411 81

|Senn| FW S 1000O0C3

• C A S A A D O S S A D A

c a n l o n e r a 1 8 0 m J , j a rd i 5 0

m J , c/ R o d a , p a r q u i n g

inc iòs 3 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

tt 6 7 5 4 3 2 4

jFroys ROM;. W FR 10080004

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F r a n c e s c , c a n t o n e r a , se-

m i n o v a ; al d a v a n t hi té un

ja rd i púb l ic , 3 h a b . + es tud i

+ 2 t ras te rs . P a r q u i n g mo l t

e s p a i ó s , j a r d i pr iva t d ' uns

7 0 m2 . caíef acc ió

34 .000 .000 . -

tt (93) 6 7 4 6 7 15

(FmjueeSeai FW.FS1012000B

• R U B Í c/ T e r u e l , 2 2 0 m 1 .

4 h a b , meniaóor-saló, c u i ­

na - o r T i c e · . 2 b a n y s , pa t i ,

g a r a t g e (2 c o t x e s ) , 2 t e ­

r r asses , ca le facc ió .

2 6 . 2 5 0 OOO- tt 6 9 9 6 5 4 8

( iXUUiR* 110010007

• C/ F R A N C E S C M O R A ­

G A S , 4 8 . O p o r t u n i t a t 8 5

nV, 4 d o r m . , b a n y , l a v a b o ,

sa ló men jado r , c u i n a , refr i ­

ge rac ió , calefacció, terras­

sa., pa rqu ing .

1 7 . 5 0 0 . 0 0 0 -

tt 6 7 4 5 7 16 /

Fax 6 7 4 5 7 5 4

(>noyi)^I.IWO 20003

• D A N V I L M O T O S , S L

Sabade l l 32 B,

tt 675 16 0 6

FteMSBOXl

• T A L L E R E S M E N A Pas­

seig To r reb lanca 13

tt 674 53 01 fW •ÍOOOOI

• A T I C d ú p l e x e n v e n d a ,

3 d o r m i t o ' i s . m e n j a d o r - s a -

ló, c u m a sa fa re ig , l avabo ,

c a m b r a d e b a n y , ga le r i a i

àmp l i a l e r rassa . Mott so l .

1 8 0 0 0 . 0 0 0 . - t t 6 7 4 7 2 M

F<r,^i Grenetaj ReJ FG 10O800O9

• C / F R A N O S C O M O R A ­

G A S , 4 6 o p o r t u n i t a t , 8 5

n f , 4 d o r m . , bany , l avabo ,

sa ló m e n j a d o r , c u i n a , retr i-

g e r a c i ó - c a l e f a c c i ó , t e r ras ­

s a , p a r q u i n g .

1 7 . 5 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 5 7 16

FW 10D015

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 h a b . , 2 b a n y s ,

ca le facc ió , p laça pa rqu ing ,

asso le l la t , ex teno r

28 .000 .000 . -

tt (93) 674 67 15 (FnjjesSarajW FS 10120003

• R U S I , à t ic p tge . Buff idor,

4 h a b . , c u i n a e q u i p a d a ,

c a l e f a c c i ó , a i r e c o n d i c i o ­

nat, fil mus ica l , foc a ter^a,

m e n j a d o r , c a m b r a d e

bany , 3 t e r rasses .

1 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

tt699 65 48

(Incusaj.Ret H0C10O01

• C/ M I G D I A pis v e n d a 3

h a b . , b a n y i l a v a b o , s a l ó

m e n j a d o r , c u i n a , s a f a r e i g ,

to t ex ter ior , c a l e f a c c i ó , ar­

m a r i s d e p a r e t

12 5 0 0 0 0 0 - t t « 7 4 4 1 12

Rei. 100004

• R U B Í Z o n a Els A v e t s , 4

r tab . , m e n j a d o r , c u i n a , 1

c a m b r a d e bany i l a v a b o ,

go l fes , ga ra tge (2 co txes ) .

te r reny .

2 0 . 0 0 0 0 0 0 -

tt 699 65 48 i lncutti Ret. 110010010

• L O C A L 170 n V . c / C a m i

C o l o m e r , 2 p o r t e s a l c a ­

r r e r , e n v e n d a o l l o g u e r .

P r e u ; 2 5 0 0 0 . 0 0 0 P l a o

1 6 0 . 0 0 0 P i a / m e s .

tt 675 4 3 2 4

^ M l F t o a ) tW FRI-CTOCOB

• L O C A L 176 nV, cèn t r i c i

can toner . Mo l ta f açana .

3 3 5 0 0 0 0 0 .

tt 675 43 24 .Tixjues Rocaj FW P 13060007

• C/ O R I E N T a e s t r e n a r ,

p i s o s 2 ) 4 h a b . , d ú p l e x . 2

b a n y s , sa ló m e n j a d o r , c u i ­

n a , s a f a r e i g , t e r r a s s a 4 0

m* . p o s . p l a ç a p a r q u i n g .

D e s d e 19 OOO .000.-

« 6 7 4 4 1 12

M . 100006

• Cl S A N T T O M À S . 9 4

m*. 3 d o r m . , 2 b a n y s , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a e q u i p a d a ,

c a l e f a c c i ó , a r m a r i s , p a r ­

q u i n g opc iona l , t a rdo r -95 .

15 .200 .000 . -

tt 674 57 16 / Fax 674 57 54 pnojg).MWO 30004

• C{ S A N T I A G O R U S I -

N O L 1 1 0 n V , 4 h a b . . i

b a n y , 1 l a v a b o , s a i ó - m e n -

jador , c u i n a •o f f .ee> n o v a ,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p a r ­

q u i n g . 2 4 . 1 5 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 02

(InttH). W . I lOOTOtCT

• R U B Í A v . E s t a t u t . 3

h a b . , p i s a s s o l e l l a t i e n

b o n e s t a t , m e n j a d o r , cu i ­

na , c a m b r a de bany .

7 .750 0 0 0 -

tt 6 9 9 6 5 4 8

O n o j s a ^ n i w c r x i 1

• R U B Í c/ P a u C l a n s . 3

h a b . , c u i n a n o v a . c a m b r a

d e b a n y , pis exter ior .

8 .500 0 0 0 -

« 6 9 9 65 48 (hagi), flet. i 10010003 _

• R U B Í cj V i r g e n de l Pilar.

3 h a b . , m e n j a d o r , c u i n a

c a m b r a d e b a n y .

6 .950 .000 . -

« 6 9 9 6 5 4 8

(Incurt M ''0010005

• R U B Í cj Z a f i r o . 3 h a b

m e n j a d o r , c u i n a , c a m b r a

de bany , p is exter ior .

6 .900 .000 . -

« 6 9 9 6 5 4 8

(lrais>). Ref. 110010002

• C A M P F U T B O L pis 180

m* à t i c , 5 h a b . . 2 b a n y s .

cu ina , sa ló m e n j a d o r , pa r ­

quet , ca le facc ió , gas n a t u ­

r a l , to t e x t e r i o r . 2 p l a c e s

pa rqu ing .

2 5 . 2 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 4 1 12

rteí.'0O0C5

• S A N T O T O M À S N o v a

p r o m o c i ó , de 4 8 a 9 4 nv ,

1-3 d o r m . , sa ló m e n j a d o r ,

1-2 b a n y s , c u m a e q u i p a ­

d a , c a l e f a c c i ó , a r m a r i s

p a r q u i n g o p c i o n a l tardor-

9 5 . D e 8 . 6 0 0 0 0 0 a

15 .200 0 0 0 R a

« 6 7 4 5 7 1 6

Ret 100013

• Z O N A Av . R i u s i Tau le t .

d e 1 7 0 nv , 4 h a b d o b i e s .

t e r r a s s a , s a l ó d e 4 0 m : ,

x e m e n e i a . P a r q u i n g

2 7 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 674 06 97 (Finc» Serf Cueet) Rel FSC1004X06

• Z O N A d AHons Sa la , de

100 nV, 4 hab . , a rmar i s de

para t , sa ló- m e n j a d o r , cu i ­

na . bany i 1 lavabo .

T 6 . 5 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 0 6 9 7

-Fincas San Cujai; ^ FSC '.X4000E

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 7 d'octubre de 1994 CLASSIFICATS 23

41

0

i. i

l

l

W^AMPX

674 9161 TORRIS W Y I H M Sont CugtfWWoreix, d usMde l'estoriò FFCC, terreny 500 m2,

torre 100 m2, menj. sola d'ela 30 m2, cuino, 4 hab, ? bonys,

to ée f(Kr onenW i vistts «tel .bh.

Sant CugaHUdoreix. Zoaa I t e i g Rubí tone 110 m2, terrenys

300 nu, menjador, solo (Testar, ammi, 3 dormitoris, 2 bonys,

estol, aMwb,WMÍ.

Sor* GqatVoldoreiK, zona f ta Roig, OPOMUNIHL ferreny 16 25

m2, tone 90 m2 (ampíotte), menjador, solo d'estor, cuino, 3

hob., bony, catefocc», rraster, pécino amb depuradoro.

Sont Cugat, im c/ Granollers, te oriossada contanera, 240 m2,

rnenjarnuirio 30 m2 solo d'estor 50 m2,4 dormitoris (1 suite),

2 bonys, 1 servei, (olerrxaò, hob. pbixo, tnster, jonl pnvot ornb

nom

Sont CogoHriloreix, zona Romblo Verdaguer, terreny 1133 m2,

tom 230 m2, menjador salo d'estor 40m2, cuinMffice equipoda,

3 dormitoris dobles, estol 35 m2, 2 bonys, servei, toMotdò, lar

de foc.

Sont Cugot-Mas ioner, terreny 900 m2, torre 90 m2, meníodor solo

d'estar, cuino equipotlo, 3 hob., bor» i teta

Sont ím/É-lm ei Colomer, torre ooossodo 300 m2, menjador solo

d'estor, cwno-office, 5 hob., (1 sute), sob d'estor, 3 banys, servei,

estudi amb solàrium, ormoris encnstots omb interiors, gnotge 3

cotxes, soforeirj, traster, sistemo de teleseguretot i coixa foto.

Sant CagatZono c/ Orquídia, caso de rfcserry, terreny 600 m2,

torre 300 m2, menja» sota d'estor 50 ttó, 5 dormitoris (1 suite),

cuiítMÍfice, 2 banys, servei, calefacció, garatge 3 cotxes i safareig,

Sont Cuo*Wktoreix, zona R. Escoyola, terreny 1405 m2, torre

295 m2 en una solo planto, rnewaor 14 m2 i salo d'estai 50 m2,

cuincMrffke 15 m2,4 dormitoris « les, 2 bonys, dos Itasters.celei

rebost, golfes, calefacció, parquet, garatge 32 m2, piscina omb

depuroaora.

PISOS EN VENDA

Zono Mercat lorreblora, 84 m2, menjador, sak d'estar omb

parquet, rne cadóonol, 2 onrohoris, cuina-office, bony complet,

armaris encnstots, pòrjuni 14.500.000.

Zono Mercat tarima, 123 m2, menjodot sala d'estor 30 m2,

ore (orxtoonot, 3 hob. (um suite), aiiwffite, 2 bonys, crJefaàó

o gos, mmaris encnstots, pòrqumcj. 23 M.

AiHRTAMENTSBIVll·M WmSK 135 m2. MenarJor sb d'estar 58 m2, curo

ornericom 9 m2,2 riok. dobles, estudi, bony, calefacció,

preinstollaciòkiilefoc

SANT M U RJXESOl 100 m2 de jardí, menpdor salo d'estor,

aino, 2 daemilDris, bony, lor de fot 7 M.

lEMENTS EN VENDA

SAKT CUMHOfU Li BOWNtm Soto «00 m2, excel·lent

orientació

SAXlW«HAROeSTJLSob7Sflm2,orentoaósü(l,fl5lo g

excelJent. |

SÍHT CüGvíJ. Se^ï 62V m2 a 1.000 m sortida 4 Túnefe de f

toMrm.FOTSMrKMHl I .

• ZONA URBANITZACIÓ Cuina i bany renovats. 2 hab. més traster i bab. sa-tareig i planxa. 11.000.000.-V 674 08 97 (Ficas San Cugat). M.fSCIOMOOO»

IBIBI • M I R A - S O L 2 solars 6 0 5 j 6 5 0 rrV. P g . C a m è l i e s . Magnif ica vista. TT 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(M^.MI1OD70OtO

• S O L A R residencial. 6 5 0 m ! . Z o n a escola arquitec­tura. Edificació immediata . 2 9 . 0 0 0 0 0 0 -t r 6 7 5 4 3 2 4 (Fugues Roca) Raf. FR 10060006

• ZONA CREU ROJA, 3 dorm., saló menjador, cui­na, bany, ben cufdat 11 500000-TT 674 32 06 Mtocoa

• ZONA ESTACIÓ 3 dorm., saló menjador, cui­na «office·, 1 bany, terras­sa, fusteria alumini, refor­mat, motí a la vora de l'es-tactò. 16.400.000-« 6 7 4 33 06 M10COM

• ZONA ESTACIÓ 4 dorm., gran saló menjador. 2 banys, cuina «office», piscina comunitària, pista poltesportiva, a la vora es­tació FFCC, nou a estre­nar, tranquil.

21.500000-•B 674 32 06 Raf 100027

• Z O N A ESTACIÓ apar­tament. saló menjador, 1 dorm., 1 bany, xemeneia llar, traster, panoràmic 9.300.000-ff 674 32 08 M 100019

• ZONA MERCAT N O U 4 dorm. dobles, saló menja­dor, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, bona orientació. 12.500.000.-9 67432 06 to 100021

• ZONA MONASTERJ 3 dorm., saló menjador, cui­na tot equipat, 1 bany, 1 lavabo, reformat cèntric. 12.600.000.-9 674 32 OS M 100022

• ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cui­na equipada, 1 bany, pa­noràmic, vistes al Tibida­bo. 12.650000-9 674 32 OS M. 100023

• ZONA MONASTERI 80 m*. 3 dorm., saló menja­dor, cuina reformada, 1 bany. safareig, exterior. 16.000 000-n-674 32 06 MIMOS

• ZONA MONASTERI 86 m1, 3 dorm., saló menja­dor, cuina «office» equipa­da, 1 bany, impecable, re­format, rnütor que nou. 16 000.000-tr 674 32 08 M.IOO0B

• ZONA MONATEMO De 100 m*. 4 hab. (dos do­bles). saló de 24 m1 amb parquet. Dos banys com­plets. 17 500 000 • 9 67406 97 ftattS«Q<j».MraiOO«OC07

• ZONA PEATONAL 70 m*. menjador, cuina, 3 hab., í banys, calefacció, sol i vistes. 14.000.000. 9 675 33 55 / SS9 26 43 (KSA Qutt hninobAani) M. KSA

• ZONA PG. SANT MAGÍ, 3 dorm., saló men­jador, cuina tota equipada, 1 bany. pis reformat, pocs

14.750.000. R* loocee

« 6 7 4 32 06

• ZONA TRANQUIL·LA 100 m* • 160 nrr1 jardi pri­vat saió-menjador 30 rrt\ 4 hab., 2 banys, calefac­ció, aire condicionat, 1 pàrqulng + traster. 26.000.000.-« 678 33 55 I 569 26 43 | KSA GfltW InuncMan» M. KSA

• ZONA TRANQUIL LA 95 m*, saJÓ-menjador, cui­na, 4 hab.. 1 bany, 1 lava­bo amb dutxa, terrassa 12 m*. calefacció, tot exterior, 1 pàrquing. 18.500 000-9 675 33 55 /56» 2» 43 {KSA Q M M MmotMliaria) Ret KSA 10050001

• B E L L A T E R H A Torre in­dividual d'estil colonial es ­panyol, de 1 9 0 0 rrV d e so­lar. 5 hab. , sa ló-menjador de 6 0 m*. piscina 1 vestua­ris, etc.

80.000.000 - « 6 7 4 08 97 (Fincas Sant Cugat, Rel FSC1000002

• C / S A N T A E N G R À C I A , 6 b a i x o s , oportuni tat , 6 5 m J + pat i . 3 d o r m . , bany, saló menjador, cuina equi­pada, calefacció. 16.000.000. -9 674 57 16 ReM ÍCCie

• C A N T O N E R A A M B V I S T E S a Central Park, 2 4 0 m?. garatge, saló-menjador a dos nivells amb xemeneia, cuina «of­f i ce * . 4 hab, , estudi , 2 banys. 1 lavabo, calefac­ció, jardi prival, 120 m 1

que permet piscina priva­da. 45.000 000 -« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària l Ref KSA 1WWQ10

• M I R A S O L torre 3 5 0 m*. s o l a r 6 0 0 m 2 , 6 h a b . , 2 banys, saló menjador . 6 0 m', cuina «offioe·, sala 60 m' . garatge 2 cotxes. 6 5 . 0 0 0 . 0 0 0 . -« 6 7 4 57 04/675 43 02 (Mau).Retl10C70002

• C/ LAS PALMAS, 4. (A ta vora arxiu). 226 m* habi­tatge. 500 m' solar. 4 dorm., bany, saló, cuina, pàrquing. jardi, per restau­rar. Zona urbanitzada. 29.000.000.-« 6 7 4 57 16 f Fax 674 57 54 ttooraan Rel. «020006

• Cl L A S P A L M A S , 4 ( a la vora arxiu), 2 2 6 n f habi­t a t g e . 5 0 0 m' s o l a r . 4 d o r m . , bany , sa ló , cu ina , pàrquing, jardí, per restau­rar, zona urbanitzada. 29 000 0 0 0 - 9 674 5716 M. 100017

• Cl OCÉANO ATLÀNT1-CO, 53. (Final 95). 600 rtr» solar 294 nf habitatge. Zo­na Golf. 5 dorm., 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing Jardi. 60.000.000.-« 674 57 16 Fax 674 57 54 (Inofltr) Ret HO 20005

• C( OCEANO ATLANT»-CO, 53 (final 95), 600 m* solar, 294 m* habitatge. Zona Golf. 5 dorm., 4 banys. 1 lavabo, sató men­jador, cufna equipada, es­tudi, pàrquing, jardi. 60.000.000- « 6 7 4 5 7 16 Rai. 100016

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jar­di i piscina comunitària, 240 nV. 6 m façana, garat­ge 4 cotxes. 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, par­quet, marbre 38.700.000-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestií immobiliari al Re* KSA

• SANT C U G A T - V A L L -DOREIX torre indiv. nova a estrenar, de 600 m? de solar i 385 m! constr.. 5 hab., estudi, 2 banys com­plets i un lavabo, saló-menjador de 47 m', 18 m !

de cuina. Garatge per a 2 cotxes més celler, hab. de jocs, traster. Piscina. 70.000.000 - « 674 08 97 (Hnc«StrtCuottlRetFSCtOO«03

• ST. CUGAT c/ Sta Te­resa, adossada 320 m', 4 hab., 2 banys, lavabo, sa­ló- menjador, 35 m'. cuina •office», golfes, sala d'es­tar, terrassa, hab. màqui­nes, garatge 3 cotxes, jar­dí privat 100 m1 i piscna comunitària. 57.500,000-« 6 7 4 57 04/675 43 02 (Mett*. M.110070003

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 6, baixos. Oportunitat. 85 m* * pas. 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equi­pada, catafacctò. 16000.000.-« 6 7 4 5 7 1 6 Fax 674 57 54 •txe^.WiHO 20007

• TORRE INDIVIDUAL. Beiaterra. Consta de saló-menjador a dos ntveils.cut-na i office, i un bany, tot ai­xò a planta. A la entrepian-ta dos hab. dobles amb ar­maris encastats; a la plan­ta superior o entreplanta dos hab., una es suite i raltra es fa servir d'estudi. A la planta baixa hi ha la hab. de maquines, i renta­dor i una aKra que es de planxar, etc. A més te una hab. que por servir per el servei. 70.000.000-9 67406 97 fiwSe<Ciioe).MFSClOO«10ia

CASAS JOSEP M . CASAS B O I E S

PISOS-TOUES^OCALS-TEIIRENYS

Administració de Anques

lloguers i Comunitats de Yems

GoÉtnetJurirfa

/ u j e t à d'Assegurances

C & F CASAS FERRERAS, S L

GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ RSai -COMPTABlE

Esümociò objedivu

Mòduls I.VA

Imp. Sodetots

Imp. Renda i Potrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL

S e g w e W Social I Nòmines

Autònoms

Pensions: -Jubilacions

Viduïtat

-lli Magistratura:-Conciliocioos

-Acenwidaments

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Saia, 22 , baixos 2

Apartat de correus 12

Sant Cugat del Vallès

674 15 66-674 10 54

LLOGUERS • PIS DE LLOGUER des de 65.000 Pta al mes da­vant Estació. També torres de totes classes, encara que també més cares. « 674 08 97 (Freas Sani Qiflat]. Hel FSC10Q40011

• P I S O S , apartaments, to­rres, locals i places de pàr­quing de lloguer « 674 12 04 « 67411 81 |Swn).flrf S10000005

• CASA ADOSSADA LLOGUER zona cinemes, 3 hab.. bany i lavabo, cui­na, safareig, saló menja­dor, armaris de paret, ca­lefacció, jardí 30 m1, i plaça pàrquing. 105,000/mes. « 6 7 4 41 12 to 100009

A R I M PISOS i DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT».

•AMB PISCINA TOMuTTOÀRIA*

«Mi ^i«!|í!%i

00)74(00208

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

cuina equipada, portes blindades, grans

menjadors, balcons. TOT EíXTERIOR

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 m2 i fins a 257 m2

construïts. GARATGE OPCIONAL.

vdiK

I N F O R M A C I Ó :

F1NCAS VALLHONRAT

Passeig Francesc Macià, 80

Tel. 588 54 99

(laborables i festius) - RUBÍ

EU • LOCAL cl Castiïlejos. 15, 80 nV. 75.000/mes.-« 6 7 4 1 5 66 (Casas). Ref.C 10130008

• A 7 M I N U T S a peu de l 'estació d e Va l ldore ix , 4 h a b . , exter ior , assolel lat , a m b pat i pr ivat d 'uns 4 0 rrr*. tranquil, aigua i llum ja d'alta. 8 5 . 0 0 0 / m e s -«(93)674 6715 {RnquM Saca), to FS 10120010

• A P A R T . L L O G U E R C / Borrell a estrenar 1/2 hab., b a n y complet, armaris de paret, cuina equipada , tot exterior. Des de 55 .000 /mes . · « 6 7 4 4 1 1 2 M1000OS

• AV. ALFONS SALA, 22. 3r (a la vora estació). Renda 80.000 Pta 3 hab, 1 bany, 1 sató, 1 cuina, 1

• C/ ALFONS SALA 110 m:. 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 m1, cuina i te­rrassa Moblat. 90.000/mes.-« 674 57 04 w 675 43 02 ílnoesa. Rtí.it«170007

• C; POZOS. 10, 3r 2a la la vora estació). Renda: 50 000 Pta + comunitat, 3 hab . 1 bany, 1 saló, 1 cui­na. « 6 7 4 15 66 (Casas* WCÍ313COC2

• C A S A A D O S S A D A C/ La Plana, 140 m ;, 3 hab., 2 banys, lavabo, saló-menjador , 3 0 m1, cuina •office». gol·les, traster, te­rrassa 10 nV, jardí privat, 18 rrv i plaça de pàrquing. 170.000/mes.-tt 674 57 04 tt 675 43 02 ílmdesa; Ref.l 1007W09

• P. DE LA CRUZ 35, 3r 2a. 4 hab.. 1 menjador-sa-la, 1 bany. 1 lavabo, 1 plaça pàrquing. Renda: 85.000 Pta. «67415 66 [Casasi.Ref.C 10130006

«67415 66 (C«as).Raf C10130003

• Cl A B A T M A R C E T , 3 0 . 1-2. R e n d a . 7 0 . 0 0 0 P t a + comunitat. 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuina. «67415 66 tCaa»).Raf.C 10180001

• P I S de 3 dormitor is, menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En et centre de Sant Cugat. Llo­guer al mes: 65.000 Pta. « 674 72 54 íFJKa&Gcowlal to FG10P3000Z

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cambra de bany cuina, safareig i te­rrassa Junt plaça deí mer­cat. Motí cèntric. 55.000/mes.-» 674 72 54 IftttaeCkowh) Rel FGiCCBOOOO

Incusalte

Av. Barcelona, 7 0 - Tel. 6 9 9 65 4 8

RUBÍ

• DUPLEX c/ Ferran Romeu (Junta Au­

ditori), 158 m!, 2 habitacions indivi­

duals + 2 golfes, menjodor, cuina e-

quipada, bany, terrasses, calefacció,

traster i pàrquing inclòs.

140.000 Pta/mes.

• CENTRE DEL POBLE. 100 m>, 3 hobi-

tacions (1 suite|, 1 bany, calefacció,

balcó, armaris de paret

80.000 Pla/mes.

• A LA VORA ESTACIÓ, pis 112 m1, 4

habitacions, bany i lavabo, exterior,

moblat. 90.000 Pta/mes.

• RUBÍ. Passeig Les Torres. Edifici d'ofi­

cines. Planta baixa 100 m !, planta

pis 184 m2, dividits en despatxos.

SUPEROFERTES

CENTRE CIUTAT. ACABATS DE PINTAR,

TOTALMENT EQUIPATS

PRÀCTICAMENT A ESTRENAR.

• Pis c/ Martorell, 80 m !, 2 hab., 1

bany i lavabo, calefacció, moblat,

centre ciutat, acabat de pintar, total­

ment equipat, pràcticament a estre­

nar.

0O066/CO069

• P IS de 3 dormitoris, menjador-saló, cuina, sa­fareig. cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Plaça de pàrquing inclosa. Junt nou mercat i àrea cul­tural. 80.000/mes -V 674 72 54 (Fteai Growlb) <tt FG 10080004

• PIS LLOGUER Estació. àtic amb ascensor, total­ment reformat, 3 hab-, bany complet, cuina, par-quet, xemeneia, 2 grans terrasses. 80.000/mes -n 674 41 12 Miomi:

• PIS LLOGUER zona Monasterí. moblat. 3 hab., bany complet, saló menja­dor, cuina equipada, sala-reig. SS.OOO/mes. « « 7 4 41 12 M. 190007

• PLA DEL VIMET 130 m", 4 hab. (1 -suile.), 2 banys, saló menjador, 35 m1, cuina «office-, galeria, terrassa 30 m'. 2 places de pàrquing. Zona comú-nRàrla amb piscina. 17S.O0O/mes.-t r «74 57 04 B I 7 S 4 3 02

• ALFA 33 16V. negre, B LK.eoo.rjoo.-V 5 » 55 35

M.M0100CM

• RBLA. RIBATALLAOA 160 m*. 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, 1 placa pàr­quing, calefacció, assole-ttat, axhwtor jardi + piscina comunitaris. 150.00u/m«.. T r ( W ) i 7 4 8 7 1 5

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pla. 3 hab., 1 sató, 1 bany, 1 cuina, jardí. 9 ( 7 4 1 5 6 6 £—) MC1013X06

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-sala. cuina, bany. Solar de 500 mz. A Mlraaol. Zona molt tran-qui-la-90.0OO/mes.--1*7472 54 (RroiGUMÉ" M R5

• ALFA Romeo 33, B-IT 475.000.- t t SÍS 09 91 f t o . Ü I I M F10020002

• ALFA Romeo 33, 1 5 Tl. QE-Z. s 675 32 57

• ALFA Romeo 75. 2 0 Twin Sparti B-IU i r 675 32 57

• AUD1100, B-IG S 6 7 4 M 5 0 («MCaMnaaiiVaisD.IW kCV tons

• AUSTIN Metro 1 3 . blanc B-t-K 225.000.- t r 566 55 3S

MMtraomi

• CITROEN AX, GT (ex­tres). B-JU W Ï 7 5 J 2 57 iAiOFjakMFWAE!

• CtTROEN AX 11, TRE. B-M. 350.000 -« 5 M M 9 1

• FIAT üno 455. B-1600-HU, platejat « 6 7 4 0 9 10 (SmM M.SK110003

FINQUES GIRONELLA ARI.

Plana de l'Hospital, TO

674 72 54 674 74 66

VENDA I LLOGUER DE:

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE 1 LLOGUERS: ]

De totes les característiques

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

• FIAT Uno turbo, IE. B IK. 475.000.-« 5 ( 9 09 91

• FORD Fiesta 1.1., gris met. B-JT. 300.000.-» 586 55 35 (Al*KS«l)Ftf.AI010O0O3

• GOLF 1 8 GL. B-JP •B 674 66 50 (Auto Comare de< Vllles) Rel ACV 100MW

• G O L F G T I , 16 V . A .A B-JV « 6 7 4 6 6 5 0 (Auto Comarca d«l Vaües) Rel ACV

• L A D A Niva, B - N L 550 000 « 5 8 9 09 91 (Flaca, sLl.Rel F10020008

• LANCIA Delta. HF. tur­bo, B-KY. 790 0 0 0 - « 5*9 09 91 (FiKW, tl I Ret F 1(020007

• LANCIA Prisma, TDS, 0-A.K 750 000 « 5 6 9 09 91 (Raeai si).Ret F1002X10

• LANCIA Y-10.B-HD 325 000-« 569 09 91 (Flto/,SJ)RefF1(S2000e

• OPEL Corsa. B-IS 475.000.-« 5 6 9 09 91 IFlacjil FM F10020001

• OPEL Corsa GSI, B-LK « 6 7 4 66 50 (Auto Comarca del Vanes] Rar ACV I00900O5

• R E N A U L T 2 1 2 .0 . A.A. B-IJ « 8 7 4 S 6 50 (Auto Comarca <M Vital Mf. ACV

• RENAULT 21 TXE, blau. B-JJ 650000-«5665595 |Auk»ensa4.Rfl.A1O10CnH

• RENAULT 5 GT turbo, negre. B-HT. 250.000 - « 566 55 35 HÍXMM, Pal M01000M

• RENAULT Clio.RN-1.4. B-CO « 675 32 57 l/tiao Esaobant Be» AE10030007

• R E N A U L T C t o 1.2, 3 p.. vermel l , B - O M . 9 7 5 . 0 O O - « 5 8 8 5 5 3 5 lAUOceanl M A lOmXKC

• SEATIbiza, 1.5 i. 3 p.. B-OB. « 675 32 57 i>imFjab»i|Fnl A£lOtaOT

• SEAT Ibiza 1 2, negre. B-JX. 400 000.-« 5 8 ( 5 5 35 IWaaiua» M l tolOMOT

• SEATIbiza 1.5, 5 p., B-KP « 6 7 5 32 57 (Ai*> F J I ^ . M . «£ lorat»

• SEAT Ibrza 1.5. B-4SS6-LK. Negre. « 8 7 4 0 ( 1 0 |Sua»i) FWSIOIWmi

• S E A T T e r r a , b l a n c . B-KT. 350.000.- n 56* 55 IS (AXOOtmlj PW.«1010X09

• O P E L Kadett . 1.3, 5 p „ B-HY. 450.000-« 5 8 ( 0 9 91 (F*jgl.t.LirWF1

• OPEL Kadett, 1.8 GT, blanc B-JZ. 600.000.-« 5 8 8 5 5 ( 6 (hSnra^M.AWtaOOS

• OPEL Vectra 16 I A A B-MN. « 8 7 5 32 57

• PASSAT Variant 1.8. AA. B-MG w 674 66 50 (Auto Comare* oti Vital Rel. ACV

• RENAULT 19 TSE, blanc, B-LX 650.000 « 5 6 8 55 35 lAanoann Rel A10100005

• S U Z U K I Swi f t G T I . B-1 8 7 2 - I P , b lanc. « 6 7 4 0910 ISuaiol IX SWlWtm

• VOLKSWAGEN Go> 16 V. B-LM. « 6 7 8 1 1 5 7 (Ai»r3i l^.i>< AewooDiio

• NISSAN P a m 6 e t dtt-sel, curt B-JV « 6 7 8 32 57 (Aa«iFjl*i«aW AEIOOlOIOl

• NISSAN Vaneo» pràctic dlesal. B4tS. « 6 7 8 ( 2 9 7 (fcKFjatairwAEiorjsoM

• R E N A U L T E x p r a » . d * sel, B-JZ 650 OX.- « 5 6 9 09*1 (F»x«.»4Mrio»Aiooi

X/VCA Finques

1 S

PISOS EN V H M

}.Mimtiaài^il(iifll,\MiilJkà^miidK 34iiiJ,?Woieft>OT,lerrrjsffl?4a»Í(»sl·t.

2.At«x>nerili)1niobkitoP>OT·L«>^5S<liVav, O M itfmk, càhmo. 11.000.00(1 piu. 3.»pripl*fníl(ov,»5in2,3r«i,'^paT^,o««i wn, MtnMriír. 16.500.000 pm. 4.i^·W,·ài«*oesli(«it l85mt3lii,?i«»yi, oirioaM>Meihró,iil.oe|icro>MÍl50e<!ie>« ptr alor. 37.000 000 pres

5. M t dópto oVtwo Moiets1f,f3 n2, lotnx^ 3? mi,

trastell.SOO.OtKlplR.

6. Zono rfarrini Mootstit, pis de 2 W., M «2,1 b«m pt»Tijir4]ilrelHr)prjW,(Kol»ifc

lknIWi,170m2,i bot., me*uW40dl 2ktt»,l Igíoi», rjltfixoo, lot extern, n prop (flirt, M t l t i f i rabiMot i OMOU. 17.000.000 pns. «.r%orWrrr»opmerai,75m2 í3i»(.JI» ly|iLW erterior. mok tosotítot, 7,900.000 ptes.

10 m2, OJÍM eqntooo, M altro, 7.0M.0Wplts.

M 00174/001!

T U R Ó D E CAN ROSES Torres individuals, bones vistes

RUBÍ Parcel·la de 430 m2, amb tanca

A15'de Barcelona

A 2 km de Sant Cugat

Tocant camp de golf Rubí-Sant Cugat

4 hab., 2 banys, 1 lavabo, cuina equipada

Calefacció, gas, garatge 2 cotxes, celler

v4JJK Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 40 17-588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

•TERRANOVA - PISOS* NOVETAT

ARUBÍ

00174/140194

Pisos de 2 i 3 hab., amb jardi i terrasses. Preus des de: 9.700.000 i 10.200.000 Pta. Fins a 70 ma útils amb 2 banys. «ATENCIÓ», PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU.

EDIFICI DE DUES PLANTES AMB ASCEN­SOR, gas, calefacció, cuina equipada, tel. i TV, etc. Entrada: 1.000.000 Pta, la resta a convenir fins a l'entrega de claus.

VaftJK

I N F O R M A C I Ó :

FINCAS VALLHONRAT

Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

EL CAR I SANT CUGAT

Joan Antoni Prat, director del Centre d'Alt Rendiment (CAR). afirma en una entrevista que aquest centre ja esta completament consolidat i que. a més, està integrat a Sant C'imat. Plana 25.

2 4 . Divendres, 7 d'octubre de 1W4 JUGAR AL CIRCUIT AMERICA

La jugadora de golf'santcugatenca Istefania Knut s'ha proposat, el primer any que juga com a professional d'aquest esport, aconseguir la targeta per entrar en el circuit americà. Plana 26.

L ' e q u i p d ' h a n d b o l de la U n i ó Espo r t i va San t C u g a t t o r n a a p lan te ja r - se c o m a m e t a l ' a scens a la p r i m e r a divisió B de l ' h andbo l e s t a t a l . P e r q u è la t e r c e r a sigui la def in i t iva , el c lub ha fitxat un n o u

HANDBOL

entrenador, que a més farà les funcions de director tècnic de la secció. Josep Iha-nez substitueix Ramon Grau a la banqueta santeugatenca, tota una garantia de treball i dedicació a l'handbol. Per aquesta tem­

porada s'han incorporat alguns júniors als veterans que formen la base del primer equip. Només dos homes han causat baixa, Jorge Puyo i Carles Gilabert. Ara el treball h a u r à de d o n a r els fruits desi t ja ts .

La UESC creu que no quedar entre els dos primers del grup seria un fracàs

El repte de l'equip d'handbol torna a ser El nou entrenador, Josep Ibànez, creu que l'ascens a la primera divisió B estatal l'equip encara ha de millorar el seu joc

( \KML Rl-.Vr'.RTr-: • Sant Cugat Per tercera tem­porada conscculiva l'equip sènior d'handbol de la t ' l SC intentarà l'ascens de categoria. Amh Ra­mon ( nau a la ' u n q u e t a les dues ultimes lempoi.ides la l 'n in Ls-portr. a Sani < 'IILMI --'ha quedat a K s poi les l ' M l'n mie amh idees no\e- s'cik n r c e a i a . aquest anv. d'inlenlai assoln aquest repte. l'J nou i. nuena.loi .lo-cp Ihane/, ja lla ii'ipics au M cc\\ peisonal a l 'equip' •''•'!' a 'l'mini així es va \ cinc en el pi ü'n. i partit de lliga. I .i len-io eousiaiil durant tot el matx i un |< K i apid : \ islos son almmes de les n. .velat- que s'han pioduil en l'esnl de l'equip, l.'en-tienadoi de li l 1 S ( ' considera que d'equip pol quedar entre els dos primers: -i no es així serà un liacàv-. Tanmateix. Ibane/ es conscienl que co-lara. però in­tentarem milloiar en els entre­naments. (Jucda molta feina per fer. però espero que d'aquí a un mes això es comenci a notar». l·ikaia es av lal pe i -abei que do-naia de si l'equip, però el tècnic creu que en aquests moments els seus homes només estan a un vint per eenl de les seves possibilitats. l.a temporada acaba de començar i el treball ha de continuar per poder treure el màxim rendiment del conjunt. Homes experimentats i joves provinents del júnior sem­bla una bona combinació per fer una bona canipanva.

Kls millors records

Molts dels jugadors que encara continuen en el primer equip re­corden una de les etapes mes no­tables de l'handbol a Sant Cugat. Va ser amb Jaume Conejero a la banquet t t , quan l 'a leshores Handbol Sant Cugat arribava a les fases de sector del campionat estatal. L'escenari va ser San Se­bastià. Allà els santeugatencs van tocar el cel amb la punta dels dits. Des de llavors l'handbol a Sant Cugat no ha viscut moments tan dolços. Després de Conejero molts altres han segut a la ban­queta: Manuel Montoya, Pablo Camarero, Ernesto, Rafa Garcia, i l'últim, Ramon Grau, però cap d'ells ha superat el llistó que va deixar l'actual president de la fe­deració catalana d'handbol. L'ú­nic que s'hi ha apropat ha estat Ramon Grau, que en les dues temporades que ha estat al cap­davant de la U E S C ha classificat l 'equip per a la fase d'ascens.

Per a alguns dels jugadors aquesta pot ser l 'última tempo­rada, ja que ells mateixos han decidit continuar un any més, però amb la intenció de deixar aviat l 'handbol en actiu. Per tant, per a aquests jugadors pot ser l'última oportuni tat per tocar el cel, ja no amb la punta dels dits, sinó d'acaronar-lo amb les dues mans.

Equip» Inter»©»

Juflwor

Joan Pere Bell Gómez

cquir

UESC

1986

300

Municipal de Sant Cugat

Jaume Espina

20 milions (general club)

Josep Ibànez

1 juvenil i 1 cadet

U PLANTILLA

X M O L A .

u.

fil

E.S.C.

à <Q] VJ

Porter

Josep Maria Cornet _Font

Héctor Ibar Torres

Porter

27

~25

Porter 25

Armand Mora Marimon Extrem esquerre 27

Alfredo Estévez Àvila

José Olalla Cabezas

Extrem dret

Extrem dret

30

19

Antonio Tortosa López Extrem dret 26

Jordi Fisas Vilaró Lateral dret 26

Óscar Palència Estallé Lateral esquerre 23

Joan Cinta Pérez

8 UESC

2 UESC

3 UESC

10 UESC

11

1

8

UESC

UESC _

UESC

7 UESC

H. Rubi

Central 26

Carlos Casaubón Gallego Central 22

•UESC

UESC

Eduardo Ayo León Lateral dret 23 2 UESC

Jordi Tomàs Guarch Central 28

29

9

7

UESC

Pere Lluís Marti Gonzàlez Central

28

29

9

7 UESC

Carlos Romero Díaz Pivot 22 2

1

UESC

Nacho Andrés Ferraz Lateral esquerre 19

2

1 UESC

E. Rodríguez Higueras Pivot 19 1 UESC

La UESC venç el Virolai en un matx marcadament ofensiu / i ' ^ UESC: Armand (9). Ldu (4). J ^ Olaya (2). Romero (1), Fisas (3). Tomàs"(8), Héctor (-). Cinta (5).

^ O Virolai Cerdanyola : Ambrós Z O (9). Barberàn (3). Bolca (5), Coscollo (1), Nasarre (4). Andras (1), De la Fuente (5). Parcials: "3-2, 6-4^ 8-6," 10-9, "13-12", 15-14, 18-17. 21-21. 25-23. 28-25, 31-27,32-28. Arbitres: Monje i Garcia. Regular. No van tallar el joc dur dels visitants. Públic: Uns 100 espectadors.

PATRÍCIA MOTA • Sant Cugat.— La Unió Espor­tiva Sant Cugat ha sumat els dos primers punts, dos punts impor­tants que obren el camí cap a l'ascens, objectiu que pretén as­solir, per tercera vegada conse­cutiva, l 'equip de Sant Cugat. Da­vant el Virolai els homes de Josep Ibànez, que debuta a la banqueta de la UESC, els locals van palesar els nous plantejaments que vol imposar el nou tècnic: velocitat en el joc i tensió constant al llarg de tot el partit. La primera meitat va ser molt igualada. Els sant­eugatencs, però, van anar sempre per davant en l'electrònic. La màxima diferència no passava dels dos gols. Al segon temps es va mantenir la igualtat, però al final la UESC va aconseguir desem­pallegar-se del Virolai amb 4 gols.

La UESC perd amb dignitat a la pista del AECC Mataró " | f\H AECC Mataró: Gonzàlez A U / (2), Comas (13), Jordà (11), Carmona (21). Masferrer (fi). Triola (6), Jordà (24). Rovira (21). Alarcón (3).

O C ÏJESC A: Comas (4), Garcia O D (14), Solano (5). Baüosa (12). Gómez (10). Argento (4). Sevillano (16). Albesa (14)" Petíuera (4). Riera (2). Parcials: 6-10." 14-17. 28-32. 44-41; 58-51,72-60,88-72. 107-85.

Arbitres: Roset i Calle. Regular. Públic: Uns 25(1 espectadors.

• Mataró .— La U E S C va en­caixar una altra derrota en cl seu segon partit de lliga. Lis homes de Marcel-li Massafred es van des­plaçar a la pista del Mataró, on van dominar el joc durant bona part de la primera part i \ an fer patir tot un veterà de la categoria. Al minut l . \ els mataronm- van reaccionar i van fer efectiu el joc exterior. Al final dels primers 211 minuts, el marcador ja era la-vorahle a l'equip de casa (4'/-41 ). A la segona part. gràcies l'encert en els triples, l'equip local \a mar car la diferencia i això va sen­tenciar el matx. La victorià \ a ser per als homes de Cjuiquc L.spa. però l'equip de Sant Cuitat \a demostrar una notable millora tècnica respecte a la primera jor­nada. ,'C.M.

Segona derrota de la UESC B al Vendrell O ^ Vendrell: l'rpi (4|. Jané (5|. O ^ r Torres (5). Alcon (40). Am-brona (5). Díez l l i ) . Llorenç ( l l i , Amhrona (2).

4JJ .Q UESC : Quinto (3). De Ui V > ^ Penya (5). Soler (6). Martínez (18), García (4). Sani (7). .Umyent (6), Argento (17). Crespi (5). Parcials:-ÏO-4. 16-6, 24-IS. 51-34,59-45,68-56,82-69.

45-28.

Arbitres: Gonzàlez i Martí. Correctes Públic: Uns 40 espectadors.

B El Vendrell.— El sènior B de la U E S C va encaixar una nova derrota. A la pista del Vendrell els jugadors de Sito Roquer es van defensar bé, a la primera part, però l'atac no els va funcionar. A la segona part, tot i l'esforç dels santeugatencs, els locals no es van deixar sorprendre. La di­ferència era massa àmplia per re­muntar el part i t . : C.R.

Segon triomf del Mira-sol, en la segona jornada

A ^ St Joan Despí: Arjuna (2). Gó-"ffAl mez (8), Navarro (4), Carazo (8). Cano (2), Ponsoms (2), Sànchez (4), Nomen (6), Sastre (6).

g^X Mira-sol: Javi (2), José (4), \ l O Óscar (19), Edu (18), Màrius (2), Manolo (2), Rafa (10). Miguel (4), David (2). Parcials: 6-8, 11-17, 14-26. 17-33; 25-40,29-48, 32-58, 42-63. Arbitres: Carvajal. Correcte. Públic: Uns 30 espectadors.

I Sant Joan Despí.— Segona vic­tòria consecutiva del Mira-sol en la segona jonada de lliga. L'equip de Guil lermo de Miguel sembla no estranyar la nova categoria i s'imposa amb certa comoditat als seus rivals fins ara. A la primer part el Mira-sol es va imposar al contracop, mentre que a la se­gona meitat va fer valer l'atac estàtic. Oscar i Edu van ser els màxims anotadors del matx. c.R.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 ESPORTS 25

POLISPORTIU

Joan Antoni Prat va ser el principal pro­motor del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat quan es va saber que Bar­celona havia estat nominada seu dels Jocs Olímpics del 1992. Des que la Generalitat

i el Consell Superior d 'Esports de Madrid van decidir tirar endavant la idea, Joan Antoni Prat ha estat al capdavant primer del projecte i més tard del funcionament del centre. Ara el CAR ja s'ha consolidat

plenament i els dubtes d'alguns sobre si continuaria fent servei després dels Jocs han quedat del tot esvaïts. Avui el Centre d'Alt Rendiment continua demostrant l'e­ficàcia de la tasca que duu a terme.

«

J O A N A N T O N I P R A T . Director del Centre d'Alt Rendiment

Ens sentim integrats a Sant Cugat»

POLISPORTIU

ncipal pro-diment de • que Bar-u dels Jocs Generalitat

i el Consell Superior d 'Esports de Madrid van decidir tirar endavant la idea, Joan Antoni Prat ha estat al capdavant primer del projecte i més tard del funcionament del centre. Ara el CAR ja s'ha consolidat

plenament i els dubtes d'alguns sobre si continuaria fent servei després dels Jocs han quedat del tot esvaïts. Avui el Centre d'Alt Rendiment continua demostrant l'e­ficàcia de la tasca que duu a terme.

1 0 A N A N T O N I P R A T . Director del Centre d'Alt Rendiment

ntim integrats a Sant Cugat»

Joan Antoni Prat és al capdavant del Centre d'Alt Rendiment des del primer dia. Foto: JA. MULA.

GEMMA COMPTE • Sant Cugat.— Què és el CAR?

—«Es una institució que inten­ta donar tots els mitjans científics, tècnics, pedagògics i crear un marc social que afavoreixi l'elit espor­tiva. Això ens genera un volum important de recerca per ajudar els esportistes a arribar a dalt de tot. Però si la tasca s'acabés aquí, malament. Volem que de l'expe­riència que es treu de l'elit es­portiva hi hagi qüestions que pu­guin passar a la massa.»

—Quins canvis hi ha hagut des de la creació del centre?

—«Quant a filosofia, cap. Res­pecte a l'organització, la primera cosa va ser el convenciment que dins el CAR havíem de tenir una formació per als esportistes, per­què teníem molt clar que no po­díem anar cap a un fracàs escolar. Una altra part dins la reorganit­zació del nostre sistema va ser la mancança que teníem en l'as­pecte assistencial, ja resolta amb un conveni de cooperació amb Sanitat i l'Hospital de Terrassa. Ara ja no ens movem, sinó que millorem el que tenim.

—Ja que parla de convenis, com afecta els clubs santcugatencs el que va signar amb l'alcalde?

—«Permet l'ús de les instal·la­cions del centre per part dels clubs de Sant Cugat, però el que no podem fer és la cessió d'una ins­tal·lació per tot un any. Nosaltres voldríem ser més generosos, però a vegades les mateixes instal·la­cions no ens ho permeten. Sempre és veure com podem encaixar-ho. Mentre les puguem encaixar, som totalment oberts i intentem sa­tisfer les peticions de les entitats santcugatenques, perquè ens sen­tim integrats a Sant Cugat.»

—Al CAR vénen esportistes de tot el món, no hi ha altres centres o és que aquest és dels millors?

—«Està malament que jo ho digui, però en aquest moment, dins la situació mundial, som molt

GEMMA COMPTE H Sant Cugat.— Demà comen­çarà el campionat de lliga de la divisió de plata de futbol sala i el Futbol Sala Sant Cugat hi podrà prendre part. Finalment les ne­gociacions que a dut a terme du­rant tot l'estiu per trobar un pa­trocinador han tingut, al límit del temps, un desenllaç positiu per als interessos del club santcuga-tenc.

Només acabar el campionat passat, els dirigents del FS Sant Cugat van començar la tasca de buscar un patrocinador que els ajudés a afrontar totes les des­peses que implica jugar a la divisió de plata. Les negociacions, amb l'Ajuntament de Sant Cugat i l'empresa d'assegurances Wintert­hur han estat llargues, no perquè hi hagués desacords, sinó a causa de les vacances d'uns i altres. L'a­cord final no va arribar fins la

ben considerats, com un dels pri­mers centres mundials. Tenim en­cara moltes coses a resoldre, però el reconeixement al treball es mos­tra en aquesta projecció interna­cional. A nivell esportiu, fins a la temporada 1993-94 tenim 19 campions del món, hem batut més de 400 rècords d'Espanya. A més a més, el centre ha treballat molt en la investigació i avui dia es­pecialistes nostres s'integren a ni­vell internacional.»

—Quin tipus d'esports es prac­tiquen al CAR?

—«Se'n practiquen molts, tant individuals com col·lectius, però els esportistes que són aquí en règim permanent són majoritària-

setmana passada,, quan només en faltaven dues per començar el campionat. Per això, els entre­naments que fins ara feia l'equip, suaus per la incertesa de no saber si finalment podrien començar el campionat, han hagut d'intensi­ficar-se per afrontar millor els par­tits. Per aquesta nova temporada el Sant Cugat-Winterthur dispo­sarà de la mateixa plantilla amb la qual l'any passat va aconseguir l'ascens, amb la baixa de Pau Es­teban, que ha tornat al seu club d'origen, el Centelles, i amb la incorporació com a jugador de Carles Navarro, que la temporada passada havia fet d'entrenador i que en aquest nou campionat compaginarà totes dues funcions.

Demà a les sis de la tarda, en el primer partit de la lliga, el Futbol Sala Sant Cugat rebrà la visita de l'Albelda de Iregua de La Rioja.

ment d'esports individuals. Els es­ports d'equip, no és que no els tinguem previstos, però els hem d'assumir en concentracions tem­porals.»

—A través de qui vénen els esportistes?

—«Bàsicament a través de les federacions, tot i que ja tenim alguna experiència de detecció de talents feta per part del mateix centre.»

—Quant de temps s'estan al Centre?

—«N'hi ha que van començar fa 7 anys amb nosaltres, han fet el seu procés aquí, i ara ja són a l'elit mundial. Nosaltres espe­rem que continuïn amb nosaltres

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— L'equip femení d'hoquei herba del Júnior va co­mençar la temporada oficial el cap de setmana passat jugant un partit del Campionat de Catalu­nya. El conjunt, entrenat per Ma­nel Diumenjó, que és a la divisió d'honor, va guanyar en camp con­trari per dos gols a zero. El rival del primer partit del Júnior va ser l'Olímpia, un equip que l'any passat va baixar de categoria i que la temporada que ve haurà de jugar a la primera catalana. Segons Diumenjó, el Campionat de Catalunya «sol ser un cam­pionat que està molt mal orga­nitzat, però aquest any les dates en què es fa permeten preparar la lliga estatal». Per l'entrenador de l'equip femení d'hoquei herba del Júnior, «els equips catalans començaran la lliga amb avan­tatge, perquè no tan sols hauran

uns quants anys més. Per citar-ne un cas concret, podem parlar d'un campió del món com és el Valentí Massana. Ha estat campió del món júnior i absolut, no va ser medalla als Jocs per la desgràcia que tots sabem, però és un noi que ara té 24 anys. Espero que en Valentí sigui amb nosaltres tot el temps que ell vulgui.»

—Hi ha hagut cap cas de fracàs esportiu?

—«Sí, no és gaire freqüent, però l'abandó de l'esportista a mig camí és d'un 5%. Uns perquè ho han vist molt clar i altres, que venien amb un potencial molt bo, amb el temps s'ha vist que eren al límit de la seva potencialitat.»

jugat partits amistosos de prepa­ració, sinó que també hauran jugat partits oficials».

Manel Diumenjó podrà comp­tar aquesta temporada amb un planter de trenta-vuit jugadores sèniors. Per l'entrenador, aquesta serà la gran novetat del nou Jú­nior, perquè la temporada passada només tenia tretze sèniors. Aquest fet implicava haver de recórrer a l'equip juvenil per fer les con­vocatòries.

Diumenjó afirmà que se sent com l'entrenador del Barca, per­què pot fer dos equips i crear competitivitat dins la plantilla. Les 38 jugadores que estan a dispo­sició de Diumenjó es repartiran en dos equips que jugaran en di­ferents categories. Hi haurà un equip principal, que disputarà el campionat de lliga de la divisió d'honor, i un que jugarà a la pri­mera catalana.

La Penya s'enduu el derbi local davant el Can Cortès

2 Can Cortès: Téllez, Lozano, Na-gel, Gómez, López (Morillo 50'),

Martín, Rigol, Dionisio, Carlos, Nico, Gàlvez (Xavier 86').

3 P. Blau-grana St Cugat: Edu, Quim (Cobo 33'), Luís, Tato, Vila

(Javi 57'), Jaime, Carre, Isaac, Cam­pos, Raül, Carrillo (Sergio 70'). Gols: 1-0 Carlos (penal) 3', 1-1 Isaac 26', 1-2 Campos 32', 2-2 Morilla 86', 2-3 Tato_86\ Àrbitre: Rodríguez. Públic: Uns 30 espectadors.

CARME REVERTE • Mira-sol — El derbi va ser poc brillant, l'únic que va donar més color al partit van ser els gols. La primera part va ser força mo­nòtona. El Can Cortès hi posava tota la il·lusió, però la Penya va ser molt més pràctica i arribava al descans amb l'I a 2 al marcador. A la represa, els blau-grana van ser més incisius i van prémer l'ac­celerador als últims minuts. Tato va marcar el gol de la victòria en un falta assajada.

El Mira-sol es deixa escapar un punt davant el Serraparera

3 Sp Mira-sol: Antonio, José Car­los, Tini, Jordi, Naranjo, Mingue-

11a (Joan 51'), Jaime, Julio (Manu 64'), Luís (Marcel 75'), Quique, Tini.

3 Serraparera: Noel, Matias, Lito, Ruano, Juanma, Carlos, Moisès

(Martínez 61' (Jaime 69'), Andrés, Gascón.. Gols: 1-0 Jaime 36', JA José 40', 2-1 Julio (penal) 42', 3-1 Quique 69', 3-2 Gascón 71', 3-3 Gascón 90'.. Àrbitre: Raúl Antón. Malament. Públic: Uns 40 espectadors.

I Mira-sol.— El Mira-sol va per­donar massa i al final va cedir un punt davant els de Cerdanyola. El matx va ser excessivament do­lent, en part per la pèssima ac­tuació del col·legiat, que no va ajudar gaire a mantenir el control del partit. Una pilota al pal i les nombroses ocasions fallides van fer que els locals es deixessin es­capar un punt que tenien al sac.

FUTBOL DE SALA

Debut amb golejada del juvenil de l'Olimpyc de la Floresta

9 01impyc: Esteban (-), Raúl (3), Toni (1), Miquel (1), Alberto (1),

Francesc (-), Manuel (-), Elias (1), Alejandro (-), Daniel (2).

2 Papiol: Sanz (-), Fernàndez (-), Balaguer (-), Pina (1), López (1).

Parcials: 1-0, 2-0, 3-0, 4-0, 5-0, 6-0, 6-1,7-1,8-1,9-1,9-2. Arbitres: Molina. Correcte. Públic: Uns 30 espectadors.

• La Floresta.— L'equip juvenil de l'Olimpyc ha estrenat amb una golejada la temporada. En el pri­mer compromís oficial els flores-tans no han tingut compassió de l'adversari i van endossar 9 gols al Papiol, un rival que va de­mostrar ben poca cosa en aquest matx. Els florestans van dominar el partit de principi a fi i van fer de la pressió la millor arma. Això va provocar que els contraris es tanquessin en la seva àrea per tal de defensar-se. Els homes d'Antoni Badia van fer entrades en diagonal i van aprofitar els forats a la perfecció per perforar la porteria contrària. Van arribar al descans amb TO aclaparador 6 a 0 .

A la segona meitat els flores­tans, fruit de l'esforç del primer període, van jugar molt més re­laxats, circumstància que van aprofitar els visitants per sorpren­dre'ls al contraatac. Tot i això, l'Olimpyc va demostrar que en­guany vol vendre cara la derrota.

FUTBOL SALA

El Sant Cugat, amb un nou patrocinador, començarà demà

el campionat de lliga Pau Esteban és l'única baixa de l'equip

HOQUEI HERBA

El Júnior femení comença la temporada amb una victòria al

Campionat de Catalunya L'Olímpia va ser el primer rival del Júnior

26 ESPORTS ELS 4 CANTONS Divendres. 1 d'octubre de 1W4

FUTBOL GOLF

Golejada i primera victòria del Sant Cugat a la lliga davant la Seu d'Urgell

Un Sant Cugat renovat visitarà cl Tremp

4 Sant l'LiKut: ( i·incllas (.'). Mar­tínez ( \ l . \1 \n;;cl |.ï | . Ricanlo l ' I . b rncs io | ! | . I )iinl [SI. \ t i-

iiel {}). l 'agaiol.is I -I. Ki\,> i s ) . Ca­sado (4) (Marc '<-»' I i. I.n.inc "^'i Roccr CM.

O Stu d l r^tll: i c l l cna . l a r res , Bnrcll. l-ckv. Kodrmuc / . (mi ­ll.min (I c h m n 4 l · | . Vilarriiplà.

Nancl ic , Vidal I t i tacl l 4ii'i, Vallver­dú. i uvr

Gols: I (I Koiier 7". Ml Roger .i(t". .VII Oriol V>'.'4-0 iiavo (penal) S4".

Àrbitre: ISuchaca Hul'ill Regular f a r -getes grogues a Àngel i l 'agarolas del Sant Cugat. Dues grogues a Horrell. Públic: t ins MO espectadors.

Incidències: I I davantei Casado va jugar bona part del paitit amb el cap envenat per un tall c|iie es va fer darrera l'orella. Mare Monjonell.tam­bé davanter local, cjuc va sortir a la segona part. va haver de ser substituït als M' del canvi per una tornada al peu esguerra. I I delensa de la Seu, Horrell. va ser expulsat per una doble amonestació als s<>'.

( ARMI RhVLRÏH I Sant Cugat. Cinc jornades han hagut de passar perquè el Sant Cugat aconseguís la primera victòria a hi lliga. Ha trigat a arri­bar, però ho ha fet en forma de golejaria. El conjunt de Carles Munucra va disputar el partit més fàcil ties que ha comentat la tem­porada i el resultat hauria estat més ampli si no hagués estat per

la bona actuació del porter de la Seu, Telleria. que \a salvar l'e­quip d'una golejada d'escàndol. Roger, un dels homes mes no­tables. als 7' va marcar el primer gol amb una rematada tic cap. Minuts després el davanter sant-eugatenc tornava a batre Telleria. Abans d'arribar al descans Oriol, després del llançament d'una fal­ta, establia el 3 a 0. A la represa tot va continuar igual, domini del Sant Cugat, moltes ocasions de perill, però només una es vu con­vertir en gol. Als W unes mans clares van ser sancionades amb la pena màxima. Bayo \a trans­formar el penal. Carles Munucra es mostrava satisfet del resultat i del treball dels seus homes. «Quan un partit s'acaba amb un 4 a 0 significa que hi ha hagut moltes oportunitats. I important. però, és la victòria i la manera com s'ha aconseguit, jugant a fut­bol. D'aquesta manera els juga­dors recuperaran la moral.»

El pròxim compromís portarà els santeugatencs a Tremp, L'e-quip lleidatà no sembla un rival gens fàcil, tal com ha començat la lliga. Per s Munucra, el Tremp «és un equip amb experiència, tot i que debuta en aquesta categoria, perquè té jugadors que han estat amb el Lleida. Però nosaltres hi anem amb la intenció d'esborrar algun dels negatius que tenim, si és possible els dos»..

K^oi

SANT CUGAT Director: JOSÉ LUIS ALCAZAR CASAS

NORMAS DE CONDUCTA BÀSICA PARA UNA CORRECTA

ALIMENTACIÓN

- Comer a horas regulares sin dejar mas de 3 horas entre comidas.

- Procurar ingerir alimento tan naturales como sea posible, sin refinar

ni adulterar y sin compuestos químicos.

- Evitar la mayor cantidad de grasas posibles.

- Seguir una dieta alta en hidratos de carbono, complejos (patatas,

orroz, pastos, verduras...) y evitar azútares refinados «dulces,

pasteles, etc...»

- En rodo caso evitar tomar grasas y azúcares en la misma comida.

- Beber alrededor de 3 ttros de agua diaríos en pequeüas dosis.

- La fibra d» los vegetal* crudosa y de les producte integrales facilita

la digestiórty Ic posterior efoninación de los materiales de desecho.

- Efectuar los comidas deforma pausada, masticando bien ios

alimentos para facilitar una correcta digestión.

- Acabar siempre las comidas antes de sentirse completamente Meno.

- Hacer algun ejercicio moderado de forma habitual, beneficia nuestro

metabolismo, a la vez que mejora nuestro estado fisico.

Av. Alfons Sala, 29 B Tel. 675 37 07

Inquiet.i, apassionada i dedicada al golf. Ks-tcTania Knut s'ha proposat, el primer anv que juga com a professional, entrar en cl circuit americà. Sap que ni) seia tina empressa fàcil. però està disposada a jugar-s'ho tot per acon-

amh les jugadores més destacades del moment. Per això ha decidit arraconar els estudis i sa­crificar-ho tot pel golf. la seva gran passió. I O r a n g e Ball. cl campionat J ' f u r o p a i del món per equips i cl subeampionat d'Europa.

.eguir la targeta I.PCiA que li permeti competir | entre altres títols, l'avalen

E S T E F A N I A K N U T . Jugadora de golf

«Si no surt bé, ho deixaré i em dedicaré a estudiar»

CARMÍ-: RHVÍ:RTL • Sant Cugat — HI circuit ame­ricà és el màxim a què pot aspirar un golfista?

—«Sí. És el més important, on hi ha més nivell i també més di­ners. Però la targeta I .PCiA només és vàlida per un any, després la feina és mantenir-la.>.•

—És molt dur'.' —«M'imagino que sí. Has de

jugar un mínim de quin/e torneigs l'any, en el meu cas compaginat amb el circuit europeu, i això em costarà una mica. A mes al màs-ters has de tenir un mínim de victòries per mantenir la targeta. Per l'experiència d'altres compa­nyes sé que és dur, però no impossible.»

—El nivell entre Europa i els Estats Units és tan diferent?

—«Jo diria que la diferència és que a Europa hi pot haver deu jugadores que es destaquin, mentre que allà n'hi ha 5(1, encara que el nivell màxim és el mateix.»

—Ser l'única catalana i l'única de l'estat espanvol que, enguany. intenta entrar al circuit dels EUA. representa massa responsabilitat?

—«Sí. És una pressió, tot i que sempre hi ha hagut jugadores que ho han intentat. Aia em toca a mi...però millor no pensar-hi.»

—Quines son les seves possi­bilitats per aconseguir la LPGA?

—«Ara estic entrenada i jugo bé. A la prèvia de Los Angeles vaig quedar quarta d'entre 2511 jugadores, això em dóna una se­guretat i una confiança suficients per a la prova següent que he de passar. Aquesta segona fase és més difícil i hi vaig pressionada, com tothom, perquè t'hi jugues el treball de lot un any. Tan­mateix. crec que puc aconse­guir-ho. L'únic que he de fer és mantenir la calma i practicar el meu joc.»

—Que significaria aconse­guir-ho?

—«Es pot dir que aquest és el meu principal objectiu. És el meu primer any com a profes­sional, volia agafar una mica d'ex­periència en el circuit europeu i veure si això realment em pot agradar. Per ara estic contenta perquè, si jugo als Estats Units, podré aprendre de debò. De totes maneres, penso compaginar tots dos circuits, perquè quan sóc a Europa em trobo com a casa.»

—Serà bona aquesta combina­ció?

—«Depèn de com es faci. Cal dossificar-se i tenir-ho tot molt controlat, això és vital. Tinc l'a­vantatge de tenir l'experiència d'una companya que ja ho ha pas­sat. Si entro en el circuit americà intentaré compaginar dues setma­nes allà i dues aquí a Europa.»

—Haver deixat els estudis pel golf professional la compensarà?

—«Pensar que puc aconseguir la LPGA i tenir un any d'expe­riència en cl circuit dels EUA es tan important per a mi que només per això valdria la pena. Quan era a l'equip estatal, el nivell ja era tan alt que vaig haver de decidir-me per una cosa o l'altra. He decidit donar-me un termini de dos anys per veure de prop

Estefenia Knut haurà de quedar entre les 25 primeres per aconseguir targeta LPGA.Foto: MANÉ ESPINOSA

aquest món, sobretot si entro en el circuit americà. En el cas que no surti bé, ho deixaré tranquil·la­ment, sense cap problema, i em posaré a estudiar per fer de tra­ductora i intèrpret, que sempre m'ha agradat. Això és el que tinc pensat.»

—Cóm s'ho prendrà si no surt bé?

—«Si no ho aconse­gueixo aquest any, tot dependrà del que faci al circuit europeu. Si a Europa m'anés bé, lla­vors ho tornaria a pro­var l'any que ve. Però si no faig res d'especial i tampoc no aconse­gueixo la targeta, potser ho deixaré. Sóc una per­sona molt competitiva i m'agrada destacar, no vull practicar un esport i ser una més. No cal ser la número 1, però sí que m'agradaria ser entre les millors. Si pot ser així. continuaré lluitant; si no, em sem­blaria perdre el temps intentar-ho per ser una més.»

—Europa se li ha quedat pe­tita'.'

«Si només et dediques al

circuit europeu, tens set mesos de vacances, i

això no pot ser, perquè quan arriba l'abril, que és quan comença, et

trobes totalment rovellada»

—«No crec que sigui exacta­ment això. Als Estats Units hi ha més torneigs, més diners i tot està més ben organitzat, però Eu­ropa és molt especial perquè sem­pre pots tornar a casa. Amb la

gent que he conegut i les amigues que hi tinc, em trobo com a casa. Vull participar a l'eu­ropeu, però veritable­ment és un circuit petit, que no té suficients campionats. Per això m'he hagut de buscar la vida als EUA, perquè la temporada a Europa comença a l'abril i acaba a l'octubre. Si només et dediques a l'europeu. tens set mesos de va­cances i això no pot ser. perquè quan comença la temporada et trobes to­talment rovellada.»

— Què pensa del camp públic de Can

Sant Joan? —«Servirà perquè la gent es

tregui del cap que el golf és tan elitista. Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats per prac­ticar aquest esport.»

EL CENTRE DE LA GUITARRA

CENTRE D'EDUCACIO I INFORMACIÓ

• Guitarra clàssica • Guitarra elèctrica • Iniciació musical • Llenguatge musical Música de cambra • Orquestra de guitarres

• Teràpia corporal • Dispokinesi

Clra. Cerdanyola 68, 5è 2a 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. (93) 589 58 88

A l'hora d'aprendre ANGLÈS, ALEMANY,

FRANCÈS

msríTUTiú' , . • ^ ^ r

Rambla CAN MORA.18 TEL. 675 22 01

08190 SANT CUGAT (Barcelona) • Tots els nivells • Varietats d'horaris • fteus especials per a germans • Cambridge Examinalions

«On the còrner of SANT JORDI» local climatitzat

S P R I N P

I D I O M E S

Francesc Moragas, 8 Tel. 589 2 2 64

Santiago Rusinol, 2 Tel. 6 7 4 15 01

Sant Cugat del Vallès

Centre de Plàstica per a Infants i Adults

Dibuixa, retalla, pinta, enganxa, amassa i aprèn a expressar-te plàsticament, amb fang, paper «maché», fusta, pintura i moltes altres coses...!

Carrer Sallés, 16 - Telèfon (93) 589 20 04 ">3 i n Sant Cugat del Valies •> i A .*,'

i Sessions Individuals l Hores convingudes

Diagnòstics * Tractaments

Adreçat a nens adolescents i adults

Dislàlies • Trastorns de parla • Trastorns de llenguatge,

sordeses, immadureses, disfàsies Trastorns de lectura i escriptura

• Disfuncions de la veu • Deglucions atípiques • Disfèmies •Afàsies

Valldoreix, 52.3er 2a. Tel. 674 73 76 _

190 Sant Cugat oe/Vallès!

Curs integral de v

/ Restauració d'Antiguitats % ; -Teoria i tècnica de la Restauració, j l

^ ; del 15 d'octubre al 15 de gener P

• Informació al 6 7 4 0 4 2 7

Impartit per Neus Santos *•'

f. Magatzem i tallers: •*

Sant Bartomeu, 9 (a prop del monestir) *.-08190 Sant Cugat del Vallès "'*

EL PLA CONTRA INCENDIS

Les valoracions dels integrants de la comissió que ha de redactar el pla de prevenció i extinció d'incendis de Sant Cugat van ser molt positives desprès de la primera reunió, que es va fer dilluns passat.

28 • Divendres, 7 d'octubre de 1994 OBJECTORS A SANT CUGAT

FIT OMS L'Ajuntament de Sant Cugat ampliarà el conveni amb el govern estatal sobre objecció de consciència per tal d'augmentar el nombre de places fixes disponibles al municipi. Plana 30.

Després d'un estiu de sequera i incendis, les pluges torrencials de les darreres set­manes han alterat la vida de Sant Cugat. Lis talls de subministrament elèctric que hi ha hagut durant les tempestes han

AIGUATS

perjudicat l'activitat comercial, i alguns botiguers reclamen a FECSA un pla d'e­mergència. La companyia, però, assegura que l'avaria es va originar en una ins­tal·lació particular i que era massa petita

per posar-hi un grup electrogen. A part dels problemes d'electricitat, la pluja tam­bé ha fet destrosses i ha causat inun­dacions en cases particulars de diversos punts del municipi.

La pluja torrencial dels darrers dies causa talls de corrent i destrosses

FECSA declina la responsabilitat de les ! Soterranis inundats, desguassos embussats avaries i garanteix la qualitat de les línies i arbres caiguts a causa de la pluja

Sil VIA BAKROSO I Sant Cugat. Dijous de la set­mana passada, el (entre Borja va enregistrar precipitacions de 72 litres per metre quadrat, una quantitat que no es recollia des de feia mesos. La pluja torrencial dels darrers dies ha provocat a Sant Cugat talls de subministra­ment elèctric i destrosses en di­versos punts del municipi. L'ai­guat va causar l'incendi d'un trans­formador de FECSA a la Rambla del Celler que va deixar sense llum durant dues hores i mitja gairebé tot el carrer i la majoria de comerços.

Malgrat els problemes per cul­pa del tall de corrent, la majoria de botiguers coincideixen a dir que normalment només compor­ten inconvenients de poca impor­tància. Però encara hi ha comer­ciants que pateixen les conseqüèn­cies greus d'aquestes avaries. L'es­tabliment de congelats i fleca de pa Congelats Vidal, al carrer de Santiago Rusinol. calcula en 70.(MH) pessetes les pèrdues cau­sades pel tall de subministrament elèctric del 21 de setembre.

L'apagada va començar a les cinc de la matinada per una avaria en el cablejat de la plaça dels Quatre Cantons i va durar fins a les onze del mati. Segons el propietari de l'establiment. Pablo Ciasso. el tall de corrent els va obligar a llençar una fornada de pa mal fermentada i els productes congelats que s'havien fet malbé. Segons Gassó, «l'usuari no hauria de ser qui pagués les conseqüèn­cies d'aquestes avaries. La com­panyia hauria de tenir solucions d'emergència».

Després d'haver patit talls de corrent altres vegades i d'haver-ne assumit les pèrdues, el propietari de Congelats Vidal va contractar

A la l·luresta va caure un mur de contenció. Foto: MANÉ I-LSPINOSA

una assegurança a principi d'any. «Aquest cop, el que he perdut m'ho cobreix la companvia, però la qüestió és que per culpa d'un servei deficient haig de pagar una assegurança.»

Tanmateix, la companyia elèc­trica FECSA no admet la defi­ciència de les instal·lacions. Se­gons el cap d'atenció al servei i manteniment del Valies, Juan Manuel Pérez Agudo, «l'avaria es va originar en un domicili par­ticular i no és responsabilitat de la companyia. Nosaltres només podem posar un grup electrogen

d'emergència si s'avaria un trans­formador que afecti una zona àm­plia».

La pluja també ha fet destrosses en diversos punts del municipi. Divendres passat va caure un mur de contenció al carrer Verdaguer de la Floresta. Amb l'esfondra­ment es va trencar una canonada d'aigua i la companyia d'aigües, SAUR, va haver de tallar el sub­ministrament per evitar inunda­cions. Ei dia abans, durant l'aiguat més fort, hi va haver avisos per inundació en domicilis particulars. El primer va ser al carrer de Lan­

zarote, per culpa dels desguassos embussats. Hores després, al ca­rrer de Sant Josep, es va inundar el soterrani del número sis.

Entre dijous i divendres, també a causa de la pluja, van caure dos arbres que van fer destrosses a les cases del voltant. A la con­fluència del carrer de les Piscines amb les Gràcies i Arbustos, va caure un pi de disset metres i van haver de tallar el trànsit. I al carrer de Pujolar, un pi de la finca del número nou va caure damunt la tanca de la casa del costat.

INCENDIS

Satisfacció després de la primera reunió de la comissió per fer el pla de prevenció d'incendis

PEP CATALÀ B Sant Cugat.— «Satisfacció», «reunió positiva» i «començament amb il·lusió i optimisme» van ser les valoracions que més se sentien després la primera sessió de la comissió per elaborar el pla de prevenció d'incendis, creada per l'Ajuntament de Sant Cugat. Aquesta primera reunió va tenir lloc dilluns.

Més de vint persones, entre au­toritats i tècnics municipals, mem­bres d'institucions, autonòmica i comarcal, i representants de l'En­titat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, i districtes i barris

de Sant Cugat van començar la feina de refondre en un sol text dos plans: un de prevenció d'in­cendis i un altre d'actuació davant aquesta mena de sinistres.

Tant l'alcalde i president de la comissió, Joan Ayme rich (Ci 11). com algunes de les representants veïnals, Carme Soriano de les Pla­nes i Raquel Gonzàlez de la Flo­resta, van remarcar les ganes de treballar pel futur.

Aymerich va destacar que du­rant aquest mes d'octubre treba­llaran per presentar als membres de la comissió un esborrany del text refós, tenint en compte les

limitacions previstes en el pla IN-FOCAT, aprovat recentment pel govern central. Si l'avant-projecte és acabat abans de final de mes, convocaran una altra reunió de la comissió per discutir-ho i mo­dificar-ho, si s'escau, va subratllar l'alcalde.

Mirar cap al futur

Carme Soriano i Raquel Gon­zàlez van destacar la impressió favorable que els va fer la di­nàmica de treball que es vol im­primir a l'elaboració del pla. Mal­grat això, van quedar decebudes nel tancament en banda de l'al­

calde a tractar de qualsevol qües­tió que fes referència a les con­seqüències de l'incendi de 1' 11 d'a­gost. Carme Soriano ha assenyalat que Aymerich «va aclarir durant la reunió que només es parlaria del futur i no del que havia passat abans, que es parlaria en un altre moment». Per la seva banda, Ra­quel Gonzàlez ha remarcat «la dura actitud que va tenir Ayme­rich amb nosaltres quan vam es­mentar els fets de l'agost passat. L'alcalde no accepta cap crítica. Malgrat això, si tot va com en aquesta primera reunió, el futur pot ser engrescador».

SUCCESSOS

Sis vehicles robats en una setmana I La policia local ha rebut aques­ta darrera setmana sis denúncies per robatori de vehicles dins el terme municipal de Sant Cugat. D'aquests vehicles, quatre eren de la marca Opel, un dels quals, amb la matrícula B-7655-KD i perta­nyent a una ciutadana de Cer­danyola, ja ha estat recuperat. La resta són un Opel Corsa, amb matrícula B-9977-JM; un altre Opel Corsa, matriculat amb el nú­mero B-4296-FM, d'una veïna de Sabadell; i un Opel Kadett. ma­trícula B-6425-1D, propietat d'un ciutadà del Prat de Llobregat. També ha estat denunciat el ro­batori d'una furgoneta Renault Express, B-3992-LF, propietat d'un resident a Cerdanyola, i el d'una moto Kawasaki Z-400. amb la matrícula B-4755-KK s.B.

La policia local recupera tres cotxes robats H Tres cotxes robats han estat recuperats a Sant Cugat aquests darrers dies. Al carrer del Canal de la Mànega van trobar dimarts un Citroen 2CV, amb matrícula de Girona GE-3489-O, propietat d'una veïna de Sant Cugat. També van recuperar la setmana passada l'Opel Corsa amb matrícula de Sant Sebastià SS-7723-AI i aquest dilluns van trobar el Volkswagen G o l f a m b m a t r í c u l a B-7221-KM./S.B.

Robatoris a mà armada al centre de la ciutat H Dos individus armats amb na­valles van robar la bossa de mà d'una dona a l'avinguda d'Alfons Sala dissabte passat al vespre. Els delinqüents van agredir la víctima amb cops i empentes, i li van fer lesions lleus. D'altra banda. també la setmana passada, una altra dona veïna de Sant Cugat va ser atracada a mà armada i li van prendre 7.000 pessetes. s.B.

Desallotgen un grup d'esquàters a la Floresta H La policia local va haver de desallotjar una casa de l'avinguda del Montseny, a la Floresta, des­prés de rebre una avís del pro­pietari. Segons el comunicant, dies enrera s'hi havien instal·lat un grup de persones il·legalment. La patrulla es va desplaçar fins a la casa, hi va trobar el grup d'es­quàters i els va fer marxar./SB

Crema restes de poda abans de la data permesa • Un veí de Sant Cugat, al carrer de Sant Francesc, va fer foc al jardí la setmana passada per cre­mar les restes de la poda de plan­tes que acabava de fer. La co­lumna de fum que va aixecar el foc va ser vista per un veí, que va avisar la policia local. La pa­trulla va anar a la finca i va in­formar el propietari que no es pot encendre foc a prop de zones boscoses fins al 15 d'octubre. / s.B.

Avisen d'una presumpta granja il·legal I La policia local va rebre la set­mana passada un avís sobre la presumpta il·legalitat de les obres de construcció d'una granja d'a­nimals al carrer del Nard. La pa­trulla no hi va trobar indicis que hi fessin obres, però sí que hi va veure gàbies amb un centenar d'animals de corral. El propietari de la finca va assegurar que no comercia amb els animals.. s.B.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 PUNT DIVERS 29

I SOCIETAT I

Als immigrants se'ls hauria de donar facilitats pen

*• Portar la família amb ells

• Trobar l'habitatge *> Que ells i els seus *• Tenir assistència *- Trobar feina en les *• Fer grups o degut fills tinguin sanitària gratuïta mateixes condicions associacions

educació que els espanyols

* Practicar la seva religió

Grups d'immigrants als quals es donaria preferència per legalitzar-los

Polonesos *• Llatinoamericans • Marroquins

32

• Africans • Filipins • Altres

Situació laboral

¥• Els immigrants procedents *> Els treballadors estrangers de països pobres fan treballs accepten sous més baixos que no volen els espanyols i fan baixar els salaris dels

espanyols

Els immigrants treuen llocs de treball als ciutadans espanyols

Integració

• Els immigrants han de • Els immigrants han mantenir la seva llengua d'acceptar l'idioma i els i els seus costums costums d'aquí si es volen

quedar

18 71 Z7 57 23 65 '14 70 81

El preocuparia que un seu filla o filla es casés amb un immigrant? %Molt % Força % Poc ^ 3 % Gens • H %Ns/hc L

• Portugal *> Altres països UE * Estats Units • Polònia o altres • Llatinoamèrica •Marroc països de l'Est

• Àfrica Negra Filipines

Font C/S

Gràfic: EL PUNT

Un terç de la població de l'Estat opina que la presència d'immigrants és negativa

Una enquesta feta pel CIS revela que un set per cent dels ciutadans votarien un partit racista IRENE CASELLAS

• Sant Cugat.— Un terç de la població considera que els efectes de la immigració són negatius i que ja hi ha massa immigrants a l'Estat espanyol, segons els resultats de

l'última enquesta sobre aquest tema rea­litzada pel Centre d'Investigacions Socio­lògiques (CIS). L'enquesta, d'àmbit estatal i feta entre 2.500 persones, revela algunes contradiccions: hi ha una idea generalitzada

dels immigrants com a competidors labo­rals, però al mateix temps es considera necessari facilitar-los feines en les mateixes condicions que a la població autòctona. L'estudi del CIS també indica que un set

per cent de la població votaria un partit racista. Pel que fa a la integració, es con­sidera que el col·lectiu ha de mantenir els seus costums i al mateix temps adap­tar-se als d'aquí.

Només un 8 per cent de la po­blació és contrària, de manera ex­plícita, a l'arribada d'immigrants procedents de països del Tercer Món i pràcticament tothom està d'acord amb la premissa que cada individu ha de gaudir de la lli­bertat de viure i treballar en qual­sevol país, sigui o no el seu. Aquestes són les conclusions que s'extreuen de la darrera enquesta elaborada pel CIS.

Aquesta tolerància, però, con­trasta amb els resultats de les pre­guntes concretes sobre la presèn­cia dels immigrants a l'Estat es­panyol, ja que més de la meitat de les persones consultades creuen que el fenomen té més inconvenients que avantatges. L'argument principal per raonar aquesta actitud és de tipus laboral: un 84 per cent de les persones que tenen una opinió negativa consideren que els immigrants treuen llocs de treball.

La idea més generalitzada és que només haurien d'arribar a l'Estat espanyol els immigrants que tinguessin garantit un lloc de feina. Aquesta tendència queda corroborada pel fet que un 67

per cent de la població valora bé la política de contingents del govern estatal, que preveu l'en­trada d'immigrants per exercir les feines de baixa categoria que no vol la població autòctona.

Aquest any, el govern ha fixat el nombre màxim d'immigrants que podrien arribar utilitzant la fórmula dels contingents en 20.600. La xifra és la mateixa que es va utilitzar l'any passat i que pràcticament no es va cobrir. Aquest any, però, es preveu que el sistema de contingents s'utilitzi no perquè vinguin més treballa­dors de fora sinó per legalitzar els que ja són aquí i que treballen en diversos sectors de l'economia submergida.

Tot i el recel amb qtiè la po­blació autòctona veu els immi­grants pel que fa a la situació laboral, un percentatge important de les persones consultades —el 69 per cent— pensa que tenen dret a tenir una feina en les ma­teixes condicions que la població d'aquí. Aquesta opinió avala la posició que defensen les organit­zacions d'immigrants, que creuen que no es pot aprofitar la situació

de precarietat del col·lectiu per explotar els treballadors.

Pel que fa a les condicions de vida, un 75 per cent dels consultats creuen que els estrangers proce­dents de països en via de de­senvolupament viuen pitjor que la població autòctona, sobretot per la dificultat de trobar una feina ben pagada i perquè no po­den accedir a un habitatge digne. Aconseguir assistència sanitària i suport educatiu per a ells i per a la seva família també són dos factors que resulten més difícils per als immigrants que per a la resta dels ciutadans, segons l'o­pinió majoritària entre les per­sones enquestades. Si bé hi ha una consciència generalitzada de la situació de precarietat dels im­migrants, les opinions sobre la ne­cessitat de garantir per al col·lec­tiu una sèrie de drets bàsics no són igualment generalitzades. No­més un 45 per cent creu que han de tenir dret a votar a les elec­cions, mentre que el dret d'afi­liar-se a partits polítics i sindicats és respectat per un 52 per cent. En canvi, un 66 per cent creu que haurien d'obtenir amb el

temps la nacionalitat espanyola i un 70 per cent opina que tenen dret a cobrar el subsidi d'atur.

Possibilitats d'integració

Els apartats de l'enquesta del CIS —que es va fer pel maig de l'any passat entre 3.000 per­sones majors d'edats de diferents punts de l'Estat espanyol— re­latius a la integració mostren una posisicó intermèdia: els immi­grants han de mantenir la seva llengua i la seva cultura, però tam­bé han d'aprendre l'idioma local i acceptar els costums de la zona on visquin. En general, els con­sultats no són reticents a tenir veïns o companys de feina im­migrants, però els preocuparia una mica més que un fill o una filla es casés amb un membre d'a­quest col·lectiu. L'enquesta també revela que estan més ben vistos els immigrants llatinoamericans i filipins que no pas els procedents de l'Àfrica negra i del Magrib.

Precisament en una de les pre­guntes de l'enquesta es va de­manar que es puntués del 0 al 10 una sèrie de països, segons la simpatia que desperten. El re­

sultat indica que a la major part dels ciutadans no els agraden gaire els estrangers, i si són negres o magribins, encara menys. Els més apreciats són els europeus, que aconsegueixen una puntuació del 6,54, seguits dels llatinoamericans (6,08), els russos (5,96) i els por­tuguesos (5,68).

Rebuig del racisme

L'informe també posa de ma­nifest un rebuig generalitzat en­vers moviments racistes o xenò­fobs, encara que el 7 per cent de la població estaria disposada a votar un partit polític d'aquestes característiques si considerés que la immigració constituïa un pro­blema greu. A més, un 30 per cent opina que aquest tipus de partit tindria acceptació a la so­cietat espanyola, i un 10 per cent creu que no s'haurien de con­siderar il·legals els grups d'ideo­logia racista o xenòfoba. El 77 per cent dels consultats creuen que s'ha de considerar delicte rea­litzar o promoure actes discrimi­natoris respecte a altres races o nacionalitats, mentre que el 8 per cent pensa tot el contrari.

30 PUNT DIVERS LLS 4 CANTONS Divendres. 7 d'octubre de 1994

SOCIETAT

L'Ajuntament vol augmentar el nombre de places per a objectors de consciència

Amb aquest objectiu s'està perfilant un nou conveni amb el govern estatal CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Tres anys després que s'obrís la possibilitat als objectors de consciència de fer la Prestació Social Substitutòria a l'A­juntament de Sant Cugat, ha arribat l'hora

Ja fa tres anys que els objectors de consciència de Sant Cugat po­den fer la prestació social subs­titutòria en algun departament de l'Ajuntament de Sant Cugat. A aquestes alçades, el departament de Cultura, que és el que ho ges­tiona. ha començat a negociar amb el Ministeri de Justícia del govern estatal un nou conveni que per­metria redistribuir els objectors, ja que «alguns programes estan inflats», segons reconeix el cap tècnic de cultura Jordi Gonzàlez. Igualment, s'augmentaria el nom­bre de places fixes fins a trenta. davant les vint-i-set que té ara l'Ajuntament.

El conveni s'acabaria de per­filar el mes de desembre. Paral·le­lament, des d'ara i fins a finals d'any setze nous joves objectors de Sant Cugat i altres poblacions del Vallès Occidental s'aniran in­corporant progressivament a l'A­juntament per fer la prestació so­cial. que dura tretze mesos.

Actualment, hi ha sis àrees on els objectors poden incorporar-se: els departaments d'ensenyament, esports i cultura, el Centre Cul­tural, el Servei d'Informació Ju­venil i Protecció Civil. Les pos­sibilitats s'ampliaran amb nous programes a l'àrea de serveis so­cials i medi ambient a partir dels mesos d'octubre o novembre. «S'intenta tenir en compte les pre­ferències dels nois, així com la seva disponibilitat horària i la seva experiència»-, especifica Gonzàlez.

Un objector pot ajudar els tra-moistes del teatre, donar suport a un monitor de piscina amb nens miiuisvàlids. col·laborar amb Pro­tecció Civil en tasques de vigi­lància i. fins i tot, d'extinció d'in­cendis, com va passar aquest estiu; fer un estudi sobre el Fons d'Art Municipal o orientar a altres joves que vulguin marxar de vacances.

de redefinir el conveni amb el Ministeri de Justícia. El desembre és el mes previst per establir aquest nou conveni, a partir del qual l'Ajuntament tindria 30 places fixes per a ob­jectors. Precisament, fins a finals d'any setze

nous joves s'incorporaran a algun departament de l'administració per fer la prestació. De fet, cada cop són més els nois de Sant Cugat que sol·liciten ser objectors per substituir així el servei militar obligatori.

HI nombre d'objectors augmenta progressivament ;i Sant Cugat i a tot el país. Foto: ARXIU.

«No es requereix una especial in-ciativa per part de l'objector; les tasques que se'ls encomanen se­gueixen unes directrius i en tot cas la responsabilitat no recau so­bre ells».

Però també lli ha joves objec­tors que es dediquen a informar altres nois que. com ells, es ne­guen a fer el servei militar obli­gatori i opten per seguir aquesta via. Per canalitzar aquesta deman­da, cada cop més important. l'A­juntament ha creat l'Oficina d'Ob­jecció de Consciència, que depèn

del Servei d'Informació Juvenil. L'any 93 es van atendre 430 con­sultes, una mitjana de 3') al mes, mentre que des del mes de gener i fins al juliol d'enguany se n'han atès ja 430, cosa que suposa cin­quanta consultes cada mes.

Cada vegada més

El que és potser més significatiu és l'increment del nombre de nois que, cada cop més joves, deci­deixen fer la sol·licitud. Es molt difícil disposar de dades comple­tes en aquest aspecte, perquè es

controlen des de l'Oficina per a la Prestació Social dels Objectors (OPSOC). que depèn del Minis­teri de Justícia. Hi ha, però, alguns números significatius: l'any 93, se­gons el Servei de Reclutament, seixanta-un joves van ser declarats objectors. I per l'any 94 Madrid havia rebut ja a finals de l'any passat 123 sol·licituds. Segons les últimes dades de l'OPSOC, Sant Cugat és una de les ciutats mit­janes de Catalunya amb un nom­bre és alt d'objectors de cons­ciència.

FECSA talla cl corrent avui i dilluns al matí ISant Cugat. La companyia elèctrica EECSA ha anunciat que tallarà el subministrament elèctric avui divendres i dilluns. Les zones del municipi afectades avui, des de les nou del matí fins a les dues del migdia, són el camp de golf, el barri de Can Trabal, l'es­cola Pinar i el carrer de Margarit de la Floresta. El motiu pel qual tallen el corrent és perquè han de fer obres a la xarxa. Dilluns, el servei quedarà interromput de dos quarts de nou del matí a les dues del migdia per la tala d'ar­bres als boscos. Les àrees afec­tades seran tot el districte de les Planes i, a la Floresta, els carrers d'Emeteri Escudero, Alamo, Xi-prés. Acàcies, Capilla, Caçalot. Palmira, Font del Pomer i l'a­vinguda de Pere Planes.

SUCCESSOS

Tres accidents i un ferit lleu, el cap de setmana H Un ferit lleu és el balanç dels accidents de circulació d'aquesta setmana. El ferit conduïa un Fiat Tempra, matrícula B-8753-MK. un dels tres vehicles que van col·li-sionar a la carretera de Cerda­nyola. Els altres dos cotxes són un Nissan, matrícula B-4721-ND. i un P e u g e o t , m a t r í c u l a B-9792-IK. El conductor ferit va ser traslladat a Rubí. a la seu de la Mútua de Terrassa.

D'altra banda, la matinada de divendres a dissabte hi va haver dos accidents més, aquest cop sen­se ferits. Un camió tràiler va xocar contra la tanca protectora del la­teral de l'autopista A-7 a l'altura de Sant Cugat. Tot i que ni) hi va haver cap ferit, la topada va ser molt aparatosa i hi van haver d'intervenir els bombers de Rubí per retirar el camió, que havia quedat encastat a la tanca.

I la mateixa matinada, un Re­nault 21 va xocar contra un arbre i un parterre al carrer de l'Abat Armengol., s.B.

Un camió s'enganxa amb uns cables telefònics H Un camió es va quedar en­ganxat diumenge passat amb una estesa de cables telefònics del ca­rrer de les Aigües de Sabadell. a l'altura de la plaça de Pere Pla­nes. En arrossegar els cables, el camió va tombar quatre pals de Telefònica, un dels quals va caure sobre una casa., s.B.

INFRASTRUCTURES

La policia local inaugura la nova seu mesos després

d'instal·lar-s'hi El local té 600 metres quadrats

SUA I \ KAKKOSI ) BSant Cugat. - La policia local ja te, oficialment, nova seu a Sant Cugat. La Casa Jaume Andreu. on les dotacions del cos s'han anat instal·lant des del mes de gener. va ser inaugurada aquest dijous. dia de Sant Gabriel, patró de les policies locals. I ."edifici es una casa neoclàssica del IMS2 que els darrers anys havia estat abando­nada i que ara han restaurat per utilitzar-la com a equipament mu­nicipal.

L'alcalde de Sant Cugat. Joan Avmerich. va presidir l'acte d'i-nauguracio i va voler remarcar el sentit pràctic de la decisió de cedir les instal·lacions a la policia: «Des d'un punt de vista polític ven molt mes fer museus. Però en aquest cas hem donat prioritat al factor humà i. com que la policia local tenia una seu en unes con­dicions no gens idònies per la seva

activitat. \ .iin decidir que s'ins-lal Ics aquí-. Tot i això, aquesta no ha de ser necessàriament la funció definitiva de la Casa Jaume Andreu. També segons l'alcalde. la restauració que n'ha tet l'ar­quitecte. Josep Maria (ases. per­metria la utilització del local per a qualsevol altra activitat en el futur.

Els sis-eents metres quadrats de l'edifici han permès de crear-hi dependències noves. A partir d'a­ra. els agents tenen un gimnàs per entrenar-se a la mateixa seu i poden assistir als cursets d'es­pecialitzacions. que fan a la sala d'activitats. De cara al ciul.idà. hi ha una oficina d'atestats i de­núncies oberta les vint-i-quatre hores del dia i una oficina de victimologia. Per l'intendent en cap, Moisès Simón, aquesta ofi­cina d'atenció a les víctimes, di­rigida per un criminòleg, és la

L'alcalde va fer un discurs a la inauguració de la nova seu Foto MA\h LSIMNOSA

novetat més important, perquè «tradicionalment la víctima ha es­tat sempre la gran oblidada. Tots els esforços se centraven direc­tament en el delinqüent i ara hi

ha la consciència que cal donar i l'adequació de suport a la víctima des de punt ha costat setant de vista social i psicològic». setes, tot i que la

Segons fonts municipals, la res- inicialment era tauració de la casa Jaume Andreu lions.

les instal·lacions [i milions de pes-quantitat prevista de seixanta mi-

LLACH I L'ESBART 31 . Divendres, 7 d'octubre de 1994

Demà, a les deu de la nit, al Moll de la Fusta de Barcelona, el cantautor català Lluís Llach i l'Esbart Sant Cugat interpretaran plegats Ballem Un pont de mar blava. Plana 32.

EL TEMPS, CINEMA I AGENDA Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 36 a 39.

LA VIDA SOCIAL

L'art, el folklore i el cafè colombià a Sant Cugat Unes 2.500 persones van participar el cap de setmana passat en les Jornades de Colòmbia

JOSKP MARIA VALLÈS • Sant Cugat.— Una exposició de l'obra més recent de pintures i escultures de 14 artistes colombians residents a Catalunya, una nit folklòrica amb ball, música i cant, i una mostra d'artesania i també dels menjars típics, inclòs el cafè. van centrar les jornades a Sant Cugat organitzades per l'Associació Colòmbia a Catalunya.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el cònsol ge­neral de Colòmbia a Bar­celona, Rafael Molano Guz-màn, i el president de l'As­sociació de Colòmbia a Ca­talunya i veí de Sant Cugat, Carlos Ortiz, van ser els en­carregats de donar el tret de sortida a les jornades inaugurant la mostra d'ar­tistes colombians De l'Ama­zones a la Guajira, el passat divendres 30 de setembre. Aquesta exposició, que es pot visitar a la Casa de Cul­tura fins el 12 d'octubre, re­cull l'obra més recent de ca­torze artistes colombians re­sidents à Catalunya, que presenten les seves pintures, escultures i tapissos.

Colòmbia i el narcotràfic

El cònsol general de Co­lòmbia a Barcelona, Rafael Molano, en el seu discurs, en català i castellà, va fe­licitar Sant Cugat «per bus­car la Colòmbia real, amb el seu art, la Colòmbia de persones bones que lluiten dia a dia per combatre la imatge d'una altra Colòmbia que s'han inventat els te-lenotícies. Sant Cugat entén que el nostre poble té pro­blemes com els té qualsevol altre i que aquests proble­mes no conformen la nostra identitat». Per la seva banda, l'alcalde, Joan Aymerich, va celebrar que l'associació hagi escollit Sant Cugat per celebrar les jornades. Ayme­

rich es va referir al fet in­tegrador: «La nostra ciutat ha acollit i acull al llarg de molts anys immigrants pro­cedents d'altres països del món. Precisament, hi ha uns 180 colombians a Sant Cu­gat. Per tant, és una ciutat que acull diverses cultures i persones».

Les jornades van conti­nuar dissabte a la nit a la plaça de Barcelona. Unes 200 persones es van aplegar per veure la mostra folk­lòrica amb la participació del ballet de l'Associació Colombiana a Catalunya, Pere Robertie amb l'arpa, Clara Patrícia Saavedra i la seva guitarra, i Edgar Pe-nagos al piano. També hi va participar l'Esbart Sant Cugat, que va oferir el ball L'Espanyolet del Berguedà. Diumenge les jornades van continuar als jardins del Mo­nestir, encara que una mica molles per la pluja. Molts visitants es van acostar a les paradetes de menjar o ar­tesania que van muntar un grup de colombians resi­dents a Catalunya. Una de les cuineres que oferia els seus plats explicava que el plàtan i el blat de moro són els «reis de la cuina» d'a­quest país sud-americà. També es podien trobar co­llarets, arcs i fletxes, o re­produccions en miniatura dels tradicionals autobusos colombians que, possible­ment, tornaran l'any que ve. A dalt, una imatge de la mostra dels menjars típics colombians als jardins del Monestir, i a sou, dues imatges del folklore

colombià a la plaça de Barcelona. Fotos: MANÉ ESPINOSA.

Una celebració original de casament a la plaça de Barcelona

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat— El dia 28 de setembre, els veïns de la plaça de Barcelona van viure una celebració original i simpàtica. Es tractava de donar la benvinguda a un nou veí de la plaça, Eugeni Auladell, que es casava amb Maria Teresa Navarra veïna que fa molts anys que viu en aquesta plaça que forma part de la història santeu-gatenca. «La idea va sortir d'un grup de veïns i veïnes que prenent la fresca a la plaça l'estiu passat van re­cordar que antigament, quan un vidu es casava, se li posaven escallots, fins que

no convidava a coca i vi», ha comentat Joaquim Bell, matalasser de tota la vida i veí del nuvis. La idea dels escallots, llaunes i pots lli­gats en cordes, es va con­vertir en un sopar que els veïns de la plaça van pre­parar, com a regal. Amb la col·laboració de l'Ajunta­ment es van instal·lar les tau­les, I'entarimat, la il·lumina­ció i tots el detalls per a una vetllada a l'aire lliure.

Van ser més de 80 per­sones que no van perdre la il·lusió quan va començar a ploure, i es van traslladar a un garatge proper. No hi van faltar, a tall humorístic,

els escallots, el vi i la coca que van regalar l'Eugeni i la M. Teresa , el pastís de casament i fins i tot l'acom­panyament del grup d'ha-veneres Tardor, que tampoc va voler faltar a la cita. La parella van comentar que no havia mancat cap detall i que estaven molt emocio­nats. El dia 30 al Monestir es va celebrar el casament, on la Coral Sant Cugat del CMSC, en què canten tots dos, i els antics escolans no hi van faltar. L'església era plena de gom a gom, ja que l'Eugeni i la M. Teresa són dues persones molt vincu­lades a la població. Eugeni Auladell i M. Teresa Navarra, protagonistes de la festa. Foto: M.T. NAVARRA.

32 APUNTS LLS 4 CAN IONS Divendres. 7 d'octubre de 1 W

LA VIDA SOCIAL

Sant Cugat, a Expocultura 94: la mostra de la vitalitat cultural de Catalunya Calculen </tte passaran per la mostra prop d'un milió de persones

JOSl·l' \ l \ k l \ \ \l 1 I s I Sani Cugat . - - L'Lsbart, la Jove Orquestra i els germans Claret representen Sant Cimat a l'.\piieiil!iira'l>4. al Moll de la Llista de Bar­celona. A partir d'avui i durant deu dies el

Mes de _VHI expositors i unes nin ;ieluauoi]s. entre eoiu elis. espcelaeles de tea-lie • d.ms.i. piojeeeions de euii'üia i \ !,ie, i. !h ibades de L ' C L a i l ' s i a s ; L lli | s . ; | H K ' s

, ie :•. !> ' ! - • • i - n t e i e n e i e s o

; ; . i ! ' , ,\ • i i,i i i i a s t r o -

a. H ;•.: !• -i " .•:• e l p i ' e r a n i a

! , u | i.. ••• i : r u :i e u l t i u al

d . , n . i i ' ' ; . ' ! . : l n i i i l t > j ia-

í i . . i . - i i • l ' . i i - . , . l · i e . ., ,

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat organitza una gran mostra que vol reflectir la realitat sòcio-cultiiral del país, amb la participació de les mes de I U.OIKI entitats i col·lectius que con­

figuren el teixit associatiu de Catalunva. Demà. Lluis Llach hi interpretarà el darrer treball. Un pont de mar blava, acompanyat de lT'sbart Sant Cugat, que ballarà una coreografia creada pel director de l'entitat. Joan Serra.

Ma- '., placa de Ke, . ;.i \ | s ; l i ca ee a N k i , , \ i | l . ' s l . i ei t r Ml. is! I .1 d i l e s

.T.O'.als po:-'a!.a s •. ,:| i l . i i 'es. es \ a ' e i .1 l''N ' i ; : i- 'S4 ,il l 'a l . ic d e ( i MIL:: . e , i s J e \ l e i ! l | i i n \ i . i . i U ,i u n s des -p i e - de I"ulom.i e d i c i ó . \:\-p o c u l u i ! a ' ' ! es p r o p o s a !iiiisir.ii 1 c u i l u c i o i la r ea -lll.i! del llu >n u i i ü i l a l a C a -! a l u n \ a San t C u g a t t a m b é lli fa la se \ a a p o i l a c i o .

Lluís l l a c h i l ' Isbar t

l.lui.s Llach i l'I Mur ! San! Cugat presentaran, ilema a Ics ilcu de la nit. Ballem un pont í/e niar blava, una coreografia de Joan Rovira basada en l'últim treball del cantant català, a l'auditori d't \poeultura. situat a la confluència del Moll de la

l >n ass.ni; Je i I,ah i l'Esbart al Casal Cultural de M:n sol aquesta setmana, tom: MANI: I-SI'INOSA

Fusta i el Moll d'I 'spanva. que té una capacita! per a 15.(XX) espectadors. També demà i a la mateixa hora. la basílica de la Mercè seia l 'escenari del concert de l 'Orquestra Nacional d'An­

dorra. dirigida pel santeu-gatenc Gerard Claret, que també actuarà com a violí concert ino. Diumenge , el seu germà Lluís Claret di­rigirà l 'Orquestra del Con­servatori de Tolosa de Llen­

guadoc, al Palau de la Ge­neralitat, a les cinc de la tarda. I dimarts dia 11, serà el torn de la Jove Orquestra Sant Cugat, que dirigida per Josep Ferré oferirà compo­sicions de Dittersdorf, Holst.

Eckart i Xuclà al Teatre del Moll de la Fusta, a les set del vespre. També hi actua­ran, entre altres, Victòria de l s À n g e l s , l ' E l è c t r i c a Dharma, Maria del Mar Bo­net i la Cubana.

L L U I S L L A C H . A u t o r ú'Un pont de mar blava fa d u e t a m b l 'Esbar t Sant C u g a t a E x p o c u l t u r a 94

« L'Esbart Sant Cugat em fa trempar JOStP MARIA VALLÈS

• Mira-sol.— El cos de ball de l'Esbart Sant Cugat va començar a assaijar l'espec­tacle Rallem un pont de mar blava abans de l'estiu. Ho han fet escoltant un disc compacte del darrer treball de Lluís Llach. sota les di­rectrius del director de la co reogra f i a , J o a n Se r ra . Aquesta setmana, el cantau-tor de l 'Empordà ha par­ticipat activament amb el seu grup i l 'Esbart en els assaigs que han fet al Casal Cultural de Mira-sol de l'es­pectacle que conjuntament estrenaran demà a Expocul­tura.

Prop de les onze de la nit, després del primer as­

saig d'aquest dimarts, un Llach concentrat i pendent de tot el que envolta aquesta nova experiència, es mostra­va satisfet: «jo trobo que és un esforç fantàstic; partint de la base tradicional de la dansa, poder fer coses con­temporànies, modernes.. . es una experiència molt bona per als ballarins de l'Esbart i també per a nosaltres. A més, els veig i em fan trem­par perquè conec la música i veig el ritme de l'Esbart». L'Esbart Sant Cugat ha po­gut assajar per primera ve­gada amb Lluís Llach, amb l 'acompanyament de la seva formació musical i les dues cantants en directe.

El Noi de Verges reconeix

el treball que el cos de ball de l'Esbart ha fet durant aquests mesos: «han treba­llat molt. Aquesta setmana, només amb tres assaigs, l'es­pectacle ha quedat acoblat. S'hi han adaptat molt bé. Han fet una feina molt forta. tant en Quim com en Joan Serra han possibilitat que l'ajust amb nosatres fos fà­cil».

La composició musical de Llach, Un pont de mar blava, basada en els textos del poe­ta Miquel Mart í i Pol, fa referència a la diversitat de cultures i a la relació amb la Mediterrània. Llach ens confirma que Martí i Pol serà demà entre el públic a Expocultura, perquè «a ell

»

li fa il·lusió. En Miquel és d'aquesta gent que pensa que un poeta és algú que ha de servir perquè algú el faci servir; normalment d'u­na manera íntima, llegint a casa seva, al capçal del llit. Però quan veu que algú uti­litza els seus textos per ba­llar, per fer sentir coses, per expressar-se, en definitiva, per comunicar-se, jo crec que està molt content». Lluís Llach compartirà per prime­ra vegada escenari amb un esbart, però no amb un qual­sevol: «a mi ja m'havien par­lat de l'Esbart Sant Cugat. M'havien dit que era un es­bart especial i que el pro­jecte que proposaven també era especial i, a mi, això

Una parella de Terrassa arriba als 76 anys de matrimoni 1 Terrassa.— Francesc Ba-cardít i Sola i Pepeta Puig i Rodó. tots dos de W anys. han batut el rècord català d'anys de casats, perquè el 24 de juliol van celebrar el setanta-sisè aniversari de ca­sament. LI matrimoni te tres tills de 75, 73 i 64 anvs. on /e nets i divuit besnéts. La pa­rella es va casar a l'església de Sant Pere de Icnassa el l ' t lS. quan tots dus tenien 2 - anvs.

Lraneesc Bacardit tarà cent mvs ei 10 de desemhie \ i l lc iH i i.i se\ a duna. Pepeta Pll ig. el S. dos dies a k i i l - . Aquesta anciana pa:e: la - .:-

m'excita, perquè m'ho passo mil lor quan sé q u e puc col·laborar amb gent que in­tenta fer alguna cosa nova i diferent, encara que jo sigui un carca i un iaio, m 'ho pas­so molt bé». L'Esbart volia pa r t i c ipa r a Expocu l tu ra fent un projecte diferent: re­lacionar el llenguatge mu­sical amb la dansa, i comu­nicar conjuntament un ma­teix espectacle amb dife­rents llenguatges. Va pensar en l'últim treball discogràfic de Lluís Llach i representar amb el moviment i l'expres­sió del cos el missatge d'Un pont de mar blava. A Llach li va semblar una bona idea. El resultat, demà al Moll de la Fusta.

cgra que. neiaeio/is i men i de !..• moment n< detunc io . I

scnq iu Oi I.Ali

ciar l 'e tnpi

q u e e l s *

m e n t . I I l

a les c i . ia lu

la i r i i i In li

U l l !

Més de i 5.000 persones a la Festa dels Patins I B a r c e l o n a . Mes . k 15.000 persones van pai!;-eipar diumenge passat a la Festa dels Patins de Bar­celona. organitzada per 1.1 Corte Inglés i ['.Ajuntament. segons que va informar la guàrdia urbana. Tot i que s'hi havien inscrit 10.342 part icipants , finalment la concentració de patinadors pel centre de la ciutat wi superar el registre de l'or­ganització.

El recorregut, de s) qui­lòmetres, es va fer sense complicacions i la Creu Roja només va haver de fer quatre assistències. Els espectacles d'acrobàcia sobre patins van haver de ser suspesos a con­seqüència de la pluja que va començar a caure cap al migdia sobre la Vila Olím­pica i que va interrompre l'espectacle sobre half pipe, una ampla base de ciment o metall en forma de teula invertida sobre la qual evo­l u c i o n e n els p a t i n a d o r s . Aquest espectacle, de pro­fessionals nord-americans i australians, es va fer di­lluns. / EFE

L'esplai Pica-Roca continua les activitats I S a n t Cugat.-— Monitors i nens de l'esplai Pica-Roca van començar dissabte pas­sat les activitats, als locals de la parròquia del Mones­tir. L'esplai ha preparat ta­llers i excursions per a nens més grans de cinc anys, que fan els dissabtes de 5 a 8 del vespre./À.C.

CENTRE D •ESTUDIS M U S I C A L S I H U M A N S OoeftQ

TALLEDA RICOMÀ "*'M

Ensenyament, solfeig, piano, violi, orgue.

VENDA D' INTRUMENTS MUSICALS Dionfoci'b C/ l i a l m c s , 1 1 . - T e l . 6 7 4 5 8 62 - S a n t C u g a t

PELUQUERIA J.GARCIA

CABÀLLEROS

Reserve hora por telefono Tel. 674 00 77

C / Martorell , 1 6 Sant Cugat del Vallès

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria

Tallar, exposició i venda: PI Pep Ventura (caní carrer Sallés) Tel. i fax 674 96 78 Sani Cugat

00096/00102

»^M4

' J V M *

j» Servei * Gratuïï a

Domicili Mercat Pere San, ] 20 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 APUNTS 33

LA VIDA SOCIAL

Emotiva inauguració de l'exposició «25 anys del Pla i Farreras» El nombre d'assistents va superar les previsions dels organitzadors

N. DE MAS/X. BORRÀS B Sant Cugat.— Més d'un centenar de per­sones, entre alumnes, pares d'alumnes, ex-a-lumnes i mestres, es van aplegar divendres passat a la Casa de Cultura per assistir a la inauguració de l'exposició commemo­

rativa del vint-i-cinquè aniversari de l'escola Pla i Farreras. Els assistents van subratllar el paper destacat que el centre educatiu ha tingut en la història recent de Sant Cugat. El discurs més emotiu, sens dubte, va ser el del primer director, José Antonio López.

La inauguració de l'expo­sició «25 anys de l'escola Pla i Farreras» va esdevenir tota una cerimònia de retroba­ment. Ex-alumnes ja adults i pares d'altres alumnes, mestres que havien treballat a l'escola i pares d'ex-alum-nes es retrobaven, es reco­neixien a les fotografies o recordaven les anècdotes que il·lustraven alguns dels documents exposats.

L'acte va començar amb un torn de discursos, que va servir per recordar els inicis de l'escola i la seva estreta relació amb la ciutat. Hi van intervenir l'actual di­rector del centre, Rafael Cao, un representant de l'as­sociació de pares, Joaquim Lleonard, la directora de l'Institut de Ciències de l'E­ducació, Pilar Benejam, el primer director que va tenir l'escola, José Antonio Ló­pez, una ex-alumna recent, Zoe Leal, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el delegat territorial d'Ense­nyament, Ramon Farré.

Pilar Benejam va expres­sar públicament l'agraïment

de l'Escola de Mestres cap a Sant Cugat i, especialment, cap a l'escola Pla i Farreras per la seva cooperació activa en la formació pràctica de mestres quan la seu de Ma­gisteri era precisament l'e­difici on tenia lloc l'acte. En aquells temps, va recordar desenfadadament, ja havien s'hi havien trobat alguna pintada reclamant l'edifici com a Casa de Cultura per a la vila. Però sens dubte el discurs de José Antonio López va ser el més emotiu. López va recordar els orí­gens del centre i els esforços del primer equip de mestres que ell va dirigir.

El Pla i Farreras va néixer l'any 1969 a l'avinguda Ra-gull com una petita escola de sis unitats. Sant Cugat va tenir a partir dàquell mo­ment una segona escola a més del Colegio J. A. Primo de Rivera.

Aquell primer grup de mestres va treballar il·lusio­nat per un projecte d'escola pública de qualitat. Per això, van apostar per una cohe­rència entre pares, alumnes

i professors. També van do­nar importància a la forma­ció pròpia com a mestres, assistint a cursets d'estiu i organitzant debats i semi­naris. El vessant artístic de l'educació, que tradicional­ment no rep gaire atenció a léscola, va ser igualment potenciada com un aspecte important de l'educació. I, a més, un dels objectius era convertir el nen en instru­ment principal de l'aprenen­tatge.

Va tancar els parlaments l'alcalde Joan Aymerich, el qual va felicitar l'actual di­recció de l'escola per la seva tasca, i va qualificar el Pla i Farreras de model a seguir. A la part final de l'acte, l'al­calde va lliurar al director de l'escola un obsequi de l'Ajuntament consistent en una litografia emmarcada de l'artista santcugatenc Grau Garriga. Per la seva banda, l'escola Pla i Farreras va ofe­rir a tots els components de la taula exemplars emmar­cats del cartell commemo­ratiu del vint-i-cinquè ani­versari.

L'acte d'inauguració de la mostra que recull la història de l'escola.Foto: JA. MULA

La reforma, el 1996 NÚRIA I » MAS

B «Amb les nostres escoles, ni estirem ni arronsem. Ava­luem les necessitats, parlem amb ells i veiem què és el millor per a l'escola i per als alumnes.» Aquestes són declaracions del delegat dels Serveis Territorials d'Ense­nyament, Ramon Farré, fe­tes a Els 4 Cantons en el decurs de l'acte de celebra­ció del vint-i-cinquè aniver­sari de l'escola Pla i Farreras

sobre la decisió de la Ge­neralitat, que pretenia des­plaçar tres dels professors de l'Institut Arnau Cadell a altres centres.

Recordem que la junta di­rectiva de l'institut i el de­legat van arribar a un acord el dia 23 de setembre pel qual Ensenyament es com­prometia a mantenir la to­talitat de la plantilla de professors.

Segons Farré, els criteris

a seguir en cas de produir-se el desplaçament forçós de professorat són clars. Cal es­tudiar «les necessitats de l'institut>», afirma.

Sobre l'aplicació de la re­forma educativa a la nostra ciutat, Farré va dir que «el repte és que l'any 1996 tots els instituts puguin atendre els alumnes de dotze anys que hi hagi al municipi per començar l'educació secun­dària obligatòria».

u 539 45 55

SERVEI GRATUÏT A DOMICILI

CAMIÓ CISTERNA AMB COMPTADOR

PAGAMENT EN EFECTIU I AMB TARGETES DE CRÈDIT

CONSULTI'NS

34 APUNTS LLS 4 CANTONS / Divendres. 7 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL

Josep Sancho /:.v cl joier que fa le.s petites escultures del (iall del Monestir, que són el guardó dels Santcugatencs de l'Any. Al seu petit taller. Josep Sancho també ha elaborat la llàntia votiva del Club Muntanyenc

M< IN I si SANI B Sant Cugat. Josep San­cho es un joier de Sant Cu-_ü:it que te alguna cosa d'ho­me renaixentista. 111. com els article- tloientins del se-nle W . c- alhora |iin. r. ta-Ihsta. muntadm. escultor i dibuixanl. I n Ics seves ma-I K ' k ' s I C'l c l SCII / l l l 1 l l l l -

ininos c i l o t n que ha creat pei \ inic c s icílcctcix la ma­neta que te d'entendre la \ id.i i c I li eh;ill: tci de cada peca tni i ih|c ele miie i v alnos per ell mateix

Josep. aivlt' es consi­dera un . n u v i " he un a i I i s t a

Sii pi meipahneiit al-!c sa, ni', ei ula tci le- peces d'una cw una. amb cura. de­dicant li it cl temps que ne­cessita cadascuna. Aquest es el sectcl de la meva feina. l)ctu |o Li massilícucio del treball en cadena, que es la maneta nies habitual de­ler |oics ,i\ui dia. l 'ero no es pensi que renuncio a les leeiiK|ues modernes, l's en la baneja de tècnica mo­del li.i i ti eball ai lesanal on es pot . li mor una qualitat mes c_l all

I c .iin.i de sci una pet si aia in. ill discreta, quasi tr ruda. et; la dilusto de la sc\ a leaia. per epic .'

I s ., ei lial que m'aï ra da se i i \ scoiicgul ' així' le una i xphc ac h c I me un ce! t MoiiT'Mc de cl ic iils : i \os . |. net s i n. >: iL'iicis. que ir.'en .a i t ce.i. n peces I i c ballant ai Icsanahncnl. tol a ma. sen­se c ap ,i|udaiu. n. > puc ahas-lai mes lema. IJiiitu tinc. doncs, pei tet-me conèixer'.' De ventat, no m'inteiesna set ii'cs conegut attih la me\a lema tinc prou.

l 'cm avui dia la feina diguem ne comercial de la joieria i s la més reconeguda. No l'mlcrcsu la fama'.'

• • \ o . I a joieria es com tot. es mes reconeguda la lema dcK dissen\adors de |)iet a-poilei . pcio una mo­dista que pot íer només un \estit al mes te una feina enriquidoia cspiritualnient. Jo no c sumo la fama. Crec que tama i felicitat no van pas muls i .jue moltes ve-

Festival de Plav-backs del CPA H Sant Cugat.-- Dissabte passat I d'octubre hi seu del C e n t r e Popu la r Anda lú s iCl 'Al de Sant Cugat va ser l'escenari del segon í'estival de l'Iav-hacks. 1.exhibició. que va ser un gran èxit de paiticipants i de públic, va sci oig.mit/ada per l'àrea de Joventut d'aquesta entitat. Joves i grans es van convertir pei uns moments en autèn­tics professionals de la can­çó. Pei fer niés reals les imi­tacions i oferir tot un es­pectacle. tots els participants es van disfressar o vestir de gala. 1.1 CPA convida tot­hom a participar en la resta d'activitats que tenen pro­gramades. Josep M V.illes

.'. l e s c j i Sj l lc 'h h'ecte únic i valuós per ell inalciv I i-:-. I \ MM \

« M'agrada col·leccionar de tot »

-Nom: Josep Sancho -Data de naixement: . de novembre del

1941 -Lloc de naixement: Cieixell. al Tarra­gonès, però als 4 anvs va venir viure a Sant Cugat

-Kstat civil: casat -Professió: artesà joier

—Afeccions: totes, col·leccionar segells i fòs­sils. o fer dibuixos o escultures amb fusta

—Un llibre: Els viatges del capità Cook —Una pel·lícula l.a ishi dvsnuJa —Una música: Les simfonies de Bcethoven

i obres de Mo/.art —Màxima aspiració: Continuar com ara.

fent la feina que m'agrada

gades val mes no ser tan de debò aquella que vols portant que no pas els diners famós, no guanyar tants di- fer i la que et satisfà. La o la fama.. nets i ser molt mes feliç.. felicitat de fer allò que a —Lntre moltes altres pe-pciquc la feina que fas es tu t 'agrada es molt més im- ces. vostè ha fet la llàntia

votiva del Club Muntanyenc que van portar a Montserrat. ü u e va r e p r e s e n t a r fer aquesta feina?

- -<A'a ser una feina feta amb veritable goig. M'agra­da fer aquest tipus de peces que van mes enllà de la joia. Son temes especials que saps que lenen un significat molt seriós pei a la ucnl que te les encarrega. Ln aquestes peces po|s posai nies de tu mateix, dels teus sentiments. Ara faig una altra llàntia per encàrrec del mateix Club Muntanyenc per oferir-la al Monestir de Sant Cugat. Hm sento orgullós de ser l'en­carregat de fer-la. Penso que un bon tros de mi restarà en aquesta llàntia dins el Monestir. Aquestes són fei­nes sempre molt especials.»

Potser una de les seves peces mes conegudes és la reproducció del Gall del Monestir. Com és que no es a la venda'.'

—-< lis cert. 11 (iall només es pot obtenir per intercanvi o com a guardo del Sant­cugatencs de l'Any i tinc les meves raons. Des de molt petit vaig viure molt a prop del Monestir. Vaig anar a l'escola A/qucta. era escolà de la parròquia i cK jardins del Monestir eren el meu jardí. .Amb els meus com­panys vam jiiLiai : explorar l 'entorn. I I conexia tan be que el sento meu. íntim i preciós. No es estrany que cl Monestir sigui per a mi tan quotidià i estimat. Per això vaig crear aquesta pe­tita peca. LJ (Iall del Mo­nestir le un lloc prominent en la historia i en la llegenda de Sant Cugat. Per aquest motiu sempre m'he resistit a vendre'l. Ln aquesta peça hi ha quelcom més que la feina. Per a mi és més que una petita escultura de me­tall. Per això, no la vull ven­dre. Tan sols la canvio per alguna cosa que teta per la persona interessada a tenir un Gall. Pot ser un dibuix o un vi. Així tinc la seguretat que aquesta persona real­ment aprecia el significat del Gall i realment en valora el significat.»

Eleccions a la junta directiva del Club Muntanyenc

l-'.C.

I Sant Cugat.— Segons els nous estatuts del Club Mun­tanyenc Sant Cugat, que van ser aprovats en una assem­blea extraordinària fa 2 anvs. i que segueixen el models donats per la direcció ge­neral d'Lsports de la Ge­neralitat de Catalunva. es convoquen eleccions a la jun ta direct iva de! Club Muntanyenc Sant Cuga'.. en­titat forca arrelada al mu­nicipi i que compta amb gai­rebé 2.5(11) associats. Des­prés de 4 anvs en el can ce. l'actual president, l 'duard Soler, i la seva junla han manifestat el desig cie no presentar-se. Les candidatu­res es poden fer arribar ,i la secretaria del Club del 7 al 27 d'octubre, data en què es farà la proclamació. l.a data per a les votacions serà el lh de novembre a les 10 del vespre a la Casa de Cultura, que s'ha sol·li­citat a l 'Ajuntament en pre­visió de l'afluència que la junta actual ha cregut que hi podrà haver. Les candi­datures han d'estar forma­des per un mínim de 5 socis i/o sòcies i un màxim de 21, tots majors d'edat.

Una setmana abans, el dia 9 de novembre se celebrarà l'assemblea ordinària, en la qual es presentarà la me­mòria d'activitats i l'estat de eompies del 1994.

El 10 d'octubre comença un nou curs d'esperanto

I M S

I Sant Cugat.— LI Grup d 'Esperanto a Sant Cugat organitza un curs a la Casa de Cultura a partir del pro­per dia 10 d'octubre. L'es­peranto és un idioma auxi­liar internacional, basat en una síntesi de les llengües indoeuropees més parlades. Creat pel polonès Lluís Za-menhof, comença la seva di­fusió el 1887. Gràcies a l'es­peranto, les ètnies més pe­t i tes disposen d 'un camí obert, sense sacrificar la prò­pia identitat. Per la seva gra­màtica lògica, regular, sense excepcions, i per la inter­nacional i ta t de les seves arrels, permet d'assolir un nivell col·loquial en només tres mesos d'estudi.

La Penya Regalèssia torna a treballar a l'ermita de Sant Medir

Per uns moments, molts es van convertir en artistes. Hoio: CPA

I -RANCI S C C A R H O

• Sant C u g a t - La Penya Rega lè s s i a , en t i t a t molt arrelada a la vila. i de hi qual formen part una vin­tena ele persones, torna a tenir projectes per continuar condic ionant l ' e rmi ta de Sant M e d i r . 1 ' o b j e c t i u , «desprès de vacances, es tor­nar-nos a trobar per con­tinuar mantenint un indret que forma part del patri­moni santeugatenc». ha co­mentat Joan Huscalla mem­bre de la Penva. Dissabte dia 15 tornaran a trobar-se, i entre treballs i pensades menjaran la tradicional pae­lla.

hi mes de febrer passat, van adobar la campana de l'ermita gràcies a la col·la­boració de la Federació de Colles del barri de Gràcia. Mesos més tard i amb l'a­juda de la Mari. la fornera de Mira-sol. s'hi va col·locar, en un altar lateral, una còpia de la imatge de la Mare de Déu del segle XIV. que es conserva al Museu Diocesà d e B a r c e l o n a . D u r a n t aquest mes de setembre, en motiu de la visita que la guàrdia urbana de Barcelo­na va fer a l'ermita, hi van col·locar, en col·laboració amb el Patronat de la Serra de Collserola, unes barres

de ferro per fermar-hi els cavalls, ja que fins aleshores ho feien als arbres i que­daven força malmesos. Però la idea que últimament te­nen en projecte és de fer-hi arribar la llum. La instal·la­ció de dins i fora l'ermita ja està feta, cal ara fer-hi arribar electricitat. La Penya Regalèssia ja ha aconseguit cl permís de FLCSA per connectar al transformador que hi ha al Centre Sant Medir. Caldrà, de forma so­terrada i enlairada, fer arri­bar els cables fins les escales que menen a l'ermita, que es pot visitar dissabtes i diu­menges al matí.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 7 d'octubre de 1994 APUNTS 35

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Nenes i nens tornaran a Collserola per fer la Marxa. Foto: CMSC

Han començat les inscripcions per apuntar-se a la Marxa Infantil La mostra de dibuix començarà el dia 12 a la plaça de Barcelona

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— Dilluns van començar al Club Muntanyenc les inscripcions per apun­tar-se a la Marxa Infantil. Aquesta setmana, la quitxalla feia cua per inscriure-s'hi. Molts d'ells han participat a la mostra de dibuix

vigília, dissabte 15. Tres dies

que es fa en motiu de la marxa i que es podrà veure a la plaça de Barcelona a partir del dia 12. Per apuntar-se a la marxa hi ha de temps fins al dia 13. El dia 15, a partir de les sis de la tarda, cal anar a recollir el pitral.

Com cada any les cues s'han tornat a formar per inscriure's a la Marxa In­fantil. Molt nens i nenes que ja han aconseguit trobar la parella per fer el recorregut i 600 pessetes, s'han acostat a la seu social del Club per apuntar-s'hi i tenir la tran­quil·litat que ja poden par­ticipar a la Marxa. Fins al dia 13 hi ha temps de fer-ho, de 7 a 9 del vespre. Al mo­ment de la inscripció l'or­ganització dóna un full de consells, el reglament, un val per una samarreta i un altre full que servirà per recollir el pitral i saber i a quina hora s'ha de sortir diumenge dia 16. Pitral i samarreta s'han de recollir al Club la

abans, dimecres 12, que és festiu, s'inaugurarà a les 12 del migdia l'exposició de di­buixos, en la qual han par­ticipat la majoria d'escoles del municipi. De cada curs, se n'han escollit dos que quedaran exposats a la Sala del Club fins a final de mes. La resta, més de 4.000, es podran veure a la plaça de Barcelona fins dissante dia 15. Els cinc millors rebran un obsequi el dia del lliu­rament de premis. El dia de la inauguració hi ha pre­vista l'actuació dels basto­ners de Sant Cugat, de l'Es­bart juvenil i del grup Xàfec del Club.

El dia 16 el dinar és a

Sant Medir, i es recomana anar-hi a peu pel camí tra­dicional. «Per coordinar la seguretat i l'assistència mè­dica, a part de la Creu Roja, la policia municipal i Pro­tecció Civil enguany tenim la participació del CAP Sant Cugat», ha comentat Pepe Pros, membre de la Comis­sió organitzadora.

El pares i mares que vul­guin conèixer el recorregut de la Marxa, poden fer-la amb l'organització aquest proper diumenge dia 9. Cal estar preparats per caminar 15 quilòmetres i anar-hi sen­se quitxalla. La sortida serà a les 8 del matí davant el Club i es preveu tornar cap a la 1 del migdia.

L'inspector en cap, Avelino Maestre, i l'alcalde, Joan Aymerich. Foto: J.A. MULA.

La policia estatal celebrà el seu patró B Sant Cugat.— Dilluns passat els membres de la Comissaria de la Policia Nacional de Sant Cugat van celebrar la festa del seu patró amb una missa i un aperitiu al restaurant Can Cabassa. A Tacte, a més de l'inspector en cap, Avelino Maestre, hi

havia l'alcalde Joan Aymerich, el tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Pasqual d'Ossó, i altres representants municipals i d'entitats de tot el municipi. Maestre va destacar la bona relació entre els cossos policíacs de la ciutat. / J.M. VALLÈS.

Hori tzonta ls : 1 . - Romprà violentament una cosa llan­çant-la contra una altra. 2 . - Persona molt tossuda. Canal de regatge. 3 . - Dit d'un lloc o d'un receptacle l'espai del qual no és ocupat. Set més un. Sigla de l'oest. 4 . - Vocal que es fa passar pel tub. Anirà de baix a dalt. Sigla d'aquella policia nazi de nefast record. 5 . - Peix que habita les mars càlides i és molt perillós per la seva voracitat. El fet de no guanyar ni perdre en un joc. 6.- Mol·lusc semblant a la pet­xina i molt apreciat per la seva carn. Element gasós, incolor, i-nodor i inert. Organització Nacions Unides. 7 . - Estri de pagès. Riu empordanès, a con­tracorrent. 8 . - 101. Excitaré a moure's . Sigla de l'est. 9 . -Vocal de pas. Emprar. Institut Nacional d'Ocupació. 10. -Sobirà. Municipi empordanès.

Verticals: 1 . - Ficarà a Va but­xaca. 2 . - Pantà del Ter. Format d'aire. La vocal de sempre. 3 . -Governa una nau. Interjecció de dolor. 4 . - Nom d'home. Municipi de la Cerdanya. 5 . -Mancat de realitat. Fill del rei Saül i amic de David, a qui

ENCREUATS GIRALT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

salvà de la persecució del seu pare. 6 . - Paret prima. Vocal que fa temps. Anirà. 7 . - Corona de llorer. Cinc ro­mans. 8 . - Cinquanta romans. Cap vegada, al revés. Riu del País Basc que neix al massís d'Aitzgorri i desguassa al Cantàbric. 9 . - Habilitat a fer certes coses. Vent de l 'oest. 10 . - Nota musical. Dona que gaudeix de bona salut. Vocals

SIS DIFERENCIES

de pena. 1 1 . - Avesem, fem a-gafar una habitud.

•EJ8A8N

'PH -"01 'm3°I '"Sfl V -"6 3 ?™?ÍV 13 -"8 w«uo| Eparv Ï1NO Ç»N I»X -•» reduig •ome.L-·s gs ' ^ " J Ti - t O '«"A 'Jma -"£ *>H TOBIIBW -I creipAEisg -•{ :$isiuoz)Lioq 9»tl|OS

R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit acci­dents de la terra relacionats amb l'aigua.

R L A X B A Z Y M B

A V L T U B M L A R

S N B O L A C S R Q

N S U R M E S A E E

T T F C Z A D D S P

O U E Y A A U T M K

S V R X C L A G A N

P Q A S E N L O 1 J

R F A C Y F H 1 K A

G C E D G J 1 H L M

3 *Bj|3p 'EJ3jnq|e mmsBií 'csscq 'cpeosK) *uouren3rv :opn|<>s

ESCACS

Negres juguen i guanyen.

J. ESCUDER

+S*a ÍSX L :+3M DW '9 '+HSL 1?L í 'HV&l i*H > Í+H9Q é*L X '-«Py HV8Q Z ;HOt>d '" :«M|OS

JEROGLÍFIC GIRALT

POBLE DE L'ALTEMPORDÀ Forma part del municipi de Masarac amb església parroquial dedicada a

Sant Pere.

MAS IMPORTANT

N aixement

(l P™) INaWHXTVN (J»!") XNVXHOdWI SVW TVCJVNHVTIA :«M|OS

SOLUCIÓ DIFERENCIES

36 APUNTS ELS 4 CANTONS Divendres. 7 d'octubre de UW4

ELS SERVEIS

Cupó de TOnce Sorteig (te dimecres, 5-10-94

00309 Numero Premis

• y,:•:.!•< ;••-JÜO ooo

;JMJ-) DO.000

IU.XI 6 000

ü'l 600

D 100

Sorteig Num premiat

íjniM't-. .1 1C> '4 66283

:li-iij•.-. i 10 '.1 63694

D I V Í I I I · I " , . .i!) •< 04 5443H

Trio Sorteig de dimecres, 5-10-94

982 Sorteig Num. premiat

Dim,,it'. 4 10 M4 817

Dilluns 3 11) 04 304

Diuipi-mi... / 10 04 380

DISÍHII I · I . 1 '.:) 94 785

Súper 10 Sorteig de dimecres. 5-10-94

3 - 7 - 1 0 - 1 2 - 1 4 1 8 - 2 5 - 3 3 - 3 4 - 3 5 39 - 41 - 42 - 43 - 45 46 - 49 - 52 - 53 - 56

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 1-10-94

3 10 12 - 15 - 26 33. C-26 R-2

Encertants Pessetes

0 de 6

18 de 5 + C 3.593.387

631 de 5 205.011

32 958 de 4 5.560

537 262 de 3 722

Sorteig de dijous, 29-9-94

2 1 9 - 2 7 - 2 9 - 4 5 49. C-47 R-7.

Encertants Pessetes

0 <ie 6 — 5 de5 + C 13.455.717

317 d e 5 424.471

21 254 de 4 8.969

412 188 de 3 979

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 5*10-94

10-21 -24 27 -36 -48

Complementari

42 Encertants Pessetes

0 de 6 263.630.903

1 de 5 + C 573.277

10 de 5 47,773

589 de 4 2.271

11.196 de 3 435

Bonoloto Sorteig de dimecres, 5-10-94

9 - 1 1 -31 33 - 35 - 39

Complementari Reintegrament

26 Sorteig de dimarts, 4-10-94

1 - 2 - 13 26 -32 -43. C-15 FM.

Encertants Pessetes

0 de 6 38.046.165

2 de 5+C 7 400.565

59 de 5 100.347

3 005 de 4 3.119

58 855 de 3 400

Sorteig de dil luns, 3-10-94

4 6 7 29 - 34 42. C-40 R-0

Encertants Pessetes

0 d e 6 18.804.697

0 de 5 + C

26 de 5 778.893

2 244 de 4 4 083

49 511 de 3 400

PERRUQUERIA - SALÓ D'ESTÈTICA Dilluns tarda abert DESCOMPTES 3a edat i cornet jove homes - dones i nens Alfons Sala, 23, baixos

Tel. 675 16 51 Sant Cugat

d^F SOL CLARIANES

& '/'/'/'/ tígv») RUIXATS ENNUVOLAT

Tramuntana

Mestral - Gregal

Ponent Llevant & Garbí ? Xaloc

Mlfflorn

& PLUJA

CERDANYA f**">y j/^ÍOL

RIPOLLÈS j . ALTEUPOnOA

GARROTXA PLADE ^ t

_ _ ^ LÏSTANY { T Í ^

*<TKX GIHON

r

r PEDRA

o cr© o D o

BOIRA

VENT FLUIX

VENT MODERAT

VENT FORT

MAR PLANA

MAR ARRISSADA

MAREJOL

dQ

dS =

8AIX EMPORDÀ

cfS d-Qr *f»

VALLÉS _ ^ _ ^ " OCCIDENTAL —^—

ARESME, - *

& BARJBflNÈS ^^fi

*—1

MAREGASSA

V A X / MARQROSSA (í5 ^^^^

/ • <;§

Temperatures d'ahir

& ^ &

Països Catalans

Alacant

Badalona

Màx. Min.

25 19

19 14

d5

&

/

\ r

tígVjj

Núvols i clarianes Restes d'inestabilitat i lleugera davallada de les temperatures

C.l'.MMA l ) ( )R( A

H La depressió que va pro­vocar pluges molt més ge­nerals i importants del que en principi s'havia previst sembla que s'allunva defi­nitivament dels Països C'a-talans. No obstant això, en­cara quedaran restes d'ines­tabilitat i no es descarta que es formin algun ruixats de caràcter dèbil. Les tempe­ratures, tant les màximes com les mínimes, minvaran lleugerament. Lis vents se­ran variables.

A les comarques gironi­nes els núvols s'alternaran amb les clarianes. De ma­tinada sovintejaran les boi­res i els bancs de núvols

baixos. Es possible que cai­guin alguns plugims. Els vents seran fluixos i humits. La visibilitat no serà exces­sivament bona.

Al Barcelonès i el Vallès Occidental el temps serà molt similar al de les co­marques gironines. Hi haurà estones de sol i altres de núvols amb precipitacions de caràcter dèbil. L'ambient serà fresc. Sovintejaran les boires matinals.

A la Catalunya Nord la situació meteorològica esta­rà dominada per les altes pressions. Malgrat això, l'es­tabilitat no serà absoluta, ja que la humitat ambiental serà molt elevada i sovin­tejaran els intervals de nú­vols i els bancs de boires. Al País Valencià i a les illes Balears l'ambient serà inse­gur i poc definit però amb una clara tendència a la millora.

SURT

SURT

05,53 (solar) 06,53 (oficial)

08,39 (solar) 09,39 (oficial)

ES PON

ES PON

17,24 (solar) 18,24 (oficial)

18,58 (solar) 19,58 (oficial)

A pràcticament tot el li­toral català els vents seran d ' o r i g e n m a r í t i m , del nord-est o est. A la mar hi haurà marejol i algunes àrees de maror fora de la protecció de la costa.

Ambient més estable

La situació meteorològica estarà dominada per les al­tes pressions i durant el cap de setmana sembla que el sol dominarà a la majoria de les comarques catalanes. Els valors termomètrics no experimentaran canvis des-tacables. La humitat am­biental es mantindrà elevada i les boires matinals seran molt freqüents i intenses.

Barcelona

La Bisbal

Blanes

18

20

21

15

14

13

Cadaqués 19 15

Castelló de la Plana 20

23

20

18

Eivissa

L'Estartit

20

23

20

18

16

Figueres 19

18

19

18

19

12

19

19

20

14

Fontcoberta

19

18

19

18

19

12

19

19

20

12

Fornells de la Selva

Girona

Lleida

19

18

19

18

19

12

19

19

20

13

14

16

La Molina

19

18

19

18

19

12

19

19

20

7

Palma de Mallorca

19

18

19

18

19

12

19

19

20

17

Perpinyà

19

18

19

18

19

12

19

19

20

14

El Port de la Selva

Puigcerdà

19

18

19

18

19

12

19

19

20 16

8

Ripoll 21

19

19

22

21

15

14

18

19

18

22

9

Roses

Sant Adrià del Besòs

Sant Cugat del Vallès

St. Feliu de Guixols

St. Privat d'en Bas

St. Pau de Seguries

21

19

19

22

21

15

14

18

19

18

22

16

15

13

14

11

11

Sta. Coloma de Farners

Sta. Coloma de G.

21

19

19

22

21

15

14

18

19

18

22

15

14

Tarragona

21

19

19

22

21

15

14

18

19

18

22 15

València

21

19

19

22

21

15

14

18

19

18

22 20

Estat Espanyol

Albacete

Màx.

21

Min.

14

Almeria 23 17

Bilbao 16 14

Cadis 23 19

Ceuta 25 20

Terol 14 11

Vitòria 13 10

La Corunya 19 13

Granada 26 9

Lanzarote 25 21

Madrid 18 13

Osca 15 12

Pamplona 15 9

Santander 17 14

Saragossa 17

13

13

Sant Sebastià

17

13 10

Sevilla 24

20

17

Toledo

24

20 15

Valladolid 17 11

Món Màx. Min.

Amsterdam 11 9

Atenes 32 20

Berlín 12 4

Brussel·les 11 5

Londres 13 8

Moscou 10 3

Paris 12 4

Roma 24 18

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 7 d 'octubre de 1994 APUNTS 37

ELS CINEMES

«El cliente» Director. Joel Schumacher. Intèrprets: Susan Sarandon, Tommy Lee Jones i Brad Renfron. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Mark i el seu germà s'ama­guen en un bosc per fumar un cigar. Un home obès apareix en el seu cotxe i connecta una mànega al tub d'escapament per suïcidar-se. Però abans de fer-ho, apallissa brutalment Mark i li explica alguna cosa sobre l'assassinat d'un senador i el lloc on hi ha el cadàver.

«Cuando un hombre ama a una mujer» Director: Luis Mandoki. Intèrprets: Andy Garcia, Meg Ryan, Ellen Burstyn i Tina Majorino. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Alice i Michael Green viuen la més extraordinària història d'amor. El seu matrimoni està ple d'autèntica passió, tendresa i comprensió i entre tots dos estan educant dos meravelloses nenes. Han format una família perfecta, almenys en aparença. Perquè sota la superfície d'a­questa relació s'amaga un secret dolorós que Alice ha mantingut ocult no només als éssers es­timats, sinó també a ella ma­teixa.

«Cuatro bodas y un funeral» Director: Mike Newell. Intèrprets: Hugh Grant, Andie MacDowell i Kristin Scott-Thomas. Recomanada: R/13. Sala: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Charles i un grup d'amics i familiars són convidats regu­larment a les bodes que cele­bren les seves selectes amistats burgeses. En un d'aquests ca­saments, Charles coneix Carrie, amb la qual té una aventura sentimental. Mesos després coincideixen en un altre casa­ment. La història continua amb un altre esposori, el de Carrie, un funeral i un altre casament, el de Charles.

• S A N T C U G A T • SABADELL

SantCuoen Megmttntoafc» hi?»:«Ms,í t8.00.18i», 20.15,22.46

18.45,19.S

SantCugat3 UHuki» !-<MfclMMi SartCugaU Forrattfump ;'tfc»<ï9.*Í2?JÍÍ;

RubíP«ta»1 CuandfrvnhMbi··Kaaunamujer 16/», 18.15,2030,22.45

Ruta(Pata»2 Portin «tot 16^,18.30,2030,22.45

RubfPataceS Forest Gump 17.00,19.45,2250

ftub(Pata»4 MegurtnlosKot 16.00,18.15,20,30,22.45

RubíPabce5 Lot» 16.00,18.15,2040,22.45

• SABADELL

Cteaart 5 sales Lobo

Mentit» arriesgadas Me gustan los Bos

LaHukte

16.00,18.00,20.15,22.45

16.00,18.00,20.15,22.45

16.00,18.00,20.15,22.45

16.00,18Ü0,20.15,22.45

«Cumbres borrascosas» Director. Robert Fuest. Intèrprets: Anna Calder-Marshall, Timothy Dalton, lan Ogilvy i Pamela Brown. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• L'amor d'una jove i bonica hereva pel seu mosso de quadra anirà perdent força quan coneix un jove de la seva mateixa con­dició social.

«Forrest Gump» Director Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks. Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Forrest Gump té un baix coe­ficient mental i pateix una ma­laltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, excel·lent membre de l'equip de futbol de la universitat, campió de ping-pong i propietari d'una creixent empresa de pesca.

«La huida» Director: Roger Donaldson. Intèrprets: Alec Baldwin, Kim Basinger i Michael Madsen. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Don McCoy és un lladre pro­fessional que està complint con­demna en una presó. Mentres­tant, la seva esposa, Carol, ha fet un tracte amb Jack Benyon, que, a canvi de treure Don de la presó, obligarà els McCoy a ajudar-lo a cometre un atra­cament. Però el robatori és com­plicat i els és difícil sobreviure al setge de la policia.

«Lobo» Director Mike Nichols. Intèrprets: Jack Nicholson, Michelle Pfeiffer, James Spader i Kate Nelligan. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Will Randall és un editor que pateix un accident provocat per un gran llop negre que acaba mossegant-lo en un canell. Això

ForïwtGump 17.15,2QJJ0.22J8

MaÉBCado Me gustan los Kos 15.00,18.10,20.25,22,40

Principal Cuatro#la»y un funeral 16.00,1850,20.25,2231

Rambla Cusmios ) ama a una mujer 16.00,18JO, 20.30,22.50

• C E R D A N Y O L A

Kursaal «Magnapl||SGranCa|on «Magnapax»;!8éoara

Forrest Qump .

MertfrasantMgaoas Cuando un Iwttft ama a una imjer El cliente

La huida

Los peores aftatde nuestravtda

Cuatro boda»ï»funeral Me gustan los tot

Lobo

17.00,19.00,21.00 18.00,20.00,22.00 17.00,19.40,23.30 17.10,19.46,22.20 18.00,1&20,20.45,23.15 17.30,19.50,22.35 16.10,18.25,20.40,22.55 1640,18.15,20.30,22.50 1 6 * . «45,21X», 23.20 16.15,18J0,20.55,23.10 16.05,1835,20.50,23.05 16.50,19^0,2255

canvia la seva vida i els seus sentits s'aguditzen insospitada­ment. A poc a poc, l'esperit del llop ferit s'apodera d'ell i el converteix en un ésser enig­màtic. obscur i ferotge per a tots els que l'envolten: el seu company de treball, la seva es­posa Charlotte i. sobretot, Lau­ra AJdcn, l'única persona que estarà al seu costat quan la resta del món li doni l'esquena.

«Me gustan los líos» Director: Charles Shycr. Intèrprets: Nick Nolte, Julià Roberts, Saul Rubinek i James Rebhorn. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Dos reporters es coneixen quan coincideixen per motius professionals en un descarrila­ment d'un tren. Pete Brackett, un columnista llegendari, és allà per casualitat, ja que fa anys que no es dedica a les activitats del carrer i ara escriu llibres. Sabrina Peterson és una novella meticulosa, en el seu segon dia de treball a la gran ciutat, i no té cap problema per treure

la notícia abans que Brackett. Aquest fet els converteix en ri­vals. tot i que deixen sortir els sentiments mutus.

«Mentiràs arriesgadas» Director James Cameron. Intèrprets: Arnold Sctvwarzenegger, Jamie Lee Curtis, Tom Arnold i Bill Paxton. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Harry Tasker és un espia de l'agència Omega Sector que lluita contra el terrorisme nu­clear i que s'amaga sota l'a­parença d'un venedor d'ordina­dors. La seva esposa el con­sidera un home molt avorrit i decideix abandonar-lo per fugir amb un impostor que es fa pas­sar per agent secret. Unes obres perilloses amenacen la segure­tat internacional, i Harry ha d' intentar mantenir l 'ordre mundial al maten temps que ha de salvar el seu matrimoni.

«Los peores anos de nuestra vida» Director Emilio Mart ínez- Lazaro.

Intèrprets: Gabino Diego, Ariadna Gil, Jorge Sanz i Agustín Gonzàlez. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Alberto és un noi acomplexat que fracassa en la vida i que és capaç de fer el que sigui per amistat. El seu germà, Ro-berto, és un jove atractiu que té molt d'èxit entre les dones. Tots dos s'acaben enamorant de la mateixa dona.

«Por fin solos» Director Antonio del Real. Intèrprets: Alfredo Landa, Maria José Alfonso i Amparo Larranaga. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí. B Arturo està intentant acabar d'escriure la seva darrera no­vel·la, però les contínues inte­rrupcions que pateix per part dels diferents membres de la seva família li ho impedeixen. Arturo és pressionat pel seu edi­tor perquè acabi la novel·la que escriu, i per això decideix pren­dre mesures dràstiques respecte de la seva situació familiar, i inicia una guerra contra els seus fills.

«Speed» Director Jan de Bont. Intèrprets: Keanu Reeves, Dennis Hopper, Sandra Bullock i Jeff Daniels. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Jack és un agent del depar­tament de policia de Los An-geles força intrèpid i amb una aguda comprensió de la ment criminal. La sort de Jack és po­sada a prova quan queda atrapat en un autobús que ha estat pro­gramat per explotar si se'n re­dueix la velocitat a menys de cinquanta milles per hora.

«La teta y la luna» Director Bigas Luna. Intèrprets: Mathilda May, Gerard Darmon, Miguel Poveda i Biel Duran. Recomanada: R/13. Sala: Cineart-tres, de Sabadell.

• Un nen, un adolescent i un home adult s'enamoren d'una dona fantàstica, Estrellita, en­mig d'un ambient de somni irreal i màgic.

D'homes llop, també n'hi ha de bons i de dolents

I «LOBO» Títol original: Wolf. EUA, 1994. Director: Mike Nichols. Intèrprets: Jack Nicholson. Michelle Pfeiffer. James Spader. Kate Nelligan i Richard Jenkins.

I.MMA MKRINO

E ntre Ics pel·lícules re­cents de Mike Ni­chols. Armas de mujer m a n t é una re l ac ió

amb aquesta nova aproxi­mació a la lieantropia que és Lobo. En la seva malap-tesa com a producte cine­matogràfic. Armas de mujer mostra el competitiu món de les altes finances com un niu d'arribistes depredadors . com l'escenari ideal per tal que els homes i les dones es converteixin en llops per als altres homes i dones. La màxima de Thomas Hobbes —Iwmo, homini hipus— en­cara és de manera més de­cidida la divisa de Lobo, o, com Mike Nichols podria re­cordar, que el model capi­

talista alimenta el llop que tenim dins nostre. Dic po­dria perquè el guió signat per Jim Harrison —un nom relacionat amb la filmogra­fia de Jack Nicholson en els últims anys— i Wesley Strict —guionista, entre altres, de Capc fair, de Scorsese— ar­ticula una doble estratagema per tal de matisar l'afinitat de la lieantropia amb el sis­tema capitalista i també per tal de definir el dualisme inevitable entre el llop bo i el llop dolent, que du a una resolució tranquil·litza­dora i previsible dins dels esquemes tradicionals del ci­nema comercial nord-ame-ricà. Això perquè, a través de l'explicació d'un expert opor tunament consultat per Nicholson, s'avisa l'especta­dor que hi ha homes llop perquè la mossegada ha es­tat decisiva i d'altres que ho són en ells mateixos sense que l'agressió externa repre­senti més que un estimulant. Homes llop accidentals i ho­mes llop essencials, naturals.

La bèstia-Jack Nicholson i la bella-Michelle Pfeiffer en un moment de Lobo, l'últim film de Mike Nichols.

Homes llop bons i homes llop dolents. Jack Nicholson versus James Spader •—en una inversió de papers, atès el seu físic— en la seva lluita per dirigir una editorial li­terària que ha comprat un ric sense escrúpols —Chris-t o p h e r P l u m m e r — , p e r ò amb una filla bellíssima —la

gran Michelle Pfeiffer, evi­dentment—.

En el moment en què els papers resten definits d'a­cord amb els esquemes dua­listes tradicionals, es dilueix l ' interès d 'aquesta revisió del mite que du aquest a la societat contemporània. Com també perd força l'a­

nalogia que s'estableix amb el Dr. Jeckyll i Mr. Hyde en la mesura que la mossegada du a una regressió, a un estat animal que representa una alliberació dels instints, una transgressió dels tabús lli­gats a la cultura, una po­tència sexual inesperada. És clar que l 'alliberament té un

perill: la bèstia ha sortit i no és fàcil c o n t r o l a r - l a . Aquesta tensió és latent a Lobo. Li aporta interès, però afavoreix el seu excés —de fet. aquest ja hi és en l'ex­trema percepció dels sentits que acompanya la transfor­mació: Nicholson, per exem­ple. pot sentir les converses de tot un edifici—. que es consuma cap al final del film: salts d ' e spec tacu la r animaiitat. contorsions de circ, mossegades de totes mides, espants indecents. La sabuda concessió a l'espec-tacularitat tramposa i les convencions més estúpides del gènere. En aquesta ana­da cap a l'excés, és sorpre­nent la relativa contenció de Jack Nicholson. Aquest, pe­rò, sempre és Nicholson, de tal manera que aquest Lobo pot revelar-se finalment com una nova versió de La bella i la bèstia. El que passa és que, en aquesta ocasió, la bella-Pfeiffer té una tendèn­cia a convertir-se en bèstia.

38 APUNTS KI .S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 7 d ' o c t u b r e d e I W 4

L'AGENDA

- Ju l i» Albert» Moren», líx-ju-j;;idor del I C B;iueU>na. 11 7 d 'nelubre l.i 'fi any*-.

-Sit!»uriu'> VVtiiMT. Actriu uuul-aniL'iKiina l·l S d'oc-rubic la 4^ a n w

- M . \n14tks Amador. Minis-ira de Sanitat I I HI d'ne-tul·ie la 45 ,m\v

- Jo rd i l . lonipart. P rc -emador de l'V.V 1 " I 1 d'oe llibre ta 32 .invs

- J » r d i Nillaeanipa. .luyailor de bàsquet del Seven l ' p Jo­ventut. I ' l 1 d 'octubre fa .íl any-,.

- I iieian» l'avanitli. Tenor italià 1 1 1 2 d'octubre ta .ï'J a n w

- . 1 . ( íónic / Navarro. Ministre de ( ome ie I I 13 d 'octubre la l'-l an \ s

- P a u l Simón, ( a ï l l an t i eom-pusiiui nord-.imeriea. 14 13 d 'octubre la ^ í anvs

• Ar i tv 2 I m.iie 20 abril Seia un bon moment per re-Mtalil/ar les leses relacions amb alguns companys de (ei­na I I n o b a i a s molt mes i eeepuu.

• l l iure. 21 .iln.l 20 ni.ni; Obt indràs eauMs agradables re lacionats amb la feina. l launes de icnovar la comu-ni i .k in amb la teva parella.

• Bessons. .'I mai;.: 21 iiiiiy I I teu estat emocional estarà en un moment àlgid i de lot a i \o se'n beneficiaran els teus lamihais i amics mes prupcis .

• Cranc. 22 ;unv-22 jul iol I s un bon moment per ini­ciar noves relacions, ja que molt probablement seran du-radcies. Intenta solucmar els problemes a la Hat.

• l.le». 23 ]ulu'l-22 aii-—I I t sentiràs mes animat i amb ganes d'inieiai noves coses. I s un bon moment per donar una nova empenta a la teva vida amorosa.

• Verye. _'-.na)si 21 setembre I a le\a ciot iomia millorarà notablement , l'otsei ha arri­bat el moment per iniciar el pio|CLtc que somniaves.

• Kalanca. .'2 -ei 22 octubre S'inicia un període de canvis cspcI .Ki i l a i s a la teva vida. Xprolita'ls. |a que et dona-lan moltes salistaccions.

• l'.seorpi. 2 : I,I -2 I nuvcmbrc 1 a teva salut no esta en el unl'iiii moment , lot i que no es :es meu. evita fer es-0 .iens consulciablcs.

• Sanitari . .'.' ia.\ 20 .kscmbic ! K e s t o o o s que estàs ica-In/aii! d.II le tament donaran el -'. u liuil d'aquí un temps. \,> delalleivis.

• ( apr ieorn. " M. - h< cem i i .i ie..i -el.iei,' amb els que 1 eii'.olu i; esla lorca dete-i e >i ida. I lain les de millorar la l.v.i aeliiud envers ells.

• \<|iiari. > ueiiei IS lebiei l e- inieialives ejue prenguis a pal I u d'aquest moment el ílonuian uns trulls especta-eulais No et contiïs massa

• l'eivos. 01 lel-ier 2o m.iie S uikia un moment crític a li teva vida I l aunes il'ev itar qualsevol p o l l i ex t e r io r Api otia ei dia per solucionar el- pi obleiiK s pendents

7 L A P R O P O S T A

D I V E N D R E S

• Sants —Mare de Deu del Roset . Sergi

Bacils i Apulei.

8 D I S S A B T E

• Sants —Simeo. Ne'stor. Reparada i

Thais.

9 D I U M E N G E

• Sants —Mare de Deu del Remei. Dio-

ms Aieopatonta. Joan l.eo-nardi. I lins Hertran i Abra-hani.

10 D I L L U N S

• Sants Comas lampi.

k \ illanucva i 12 l·l -

l·l D I M A R T S

• Sants Soledat Torres Acosta i l'la eidia.

12 D I M E C R E S

Una escena de Menudes de deho

Comença la nova temporada

A vui a les 10 d e la nit c o m e n ç a el t e r c e r t r i m e s t r e d e la t e m p o r a d a al I e a t t e - a u d i t o r i

del ( V i u r e C u l t u r a l , a m b l ' e s p e c t a c l e Mentides de deho. R a m o n O l l e r i M a r i n a R o s e l l h a n e s t a ! els c r e a d o r s d ' a q u e s t m u n t a t g e . Rose l l c a n t a a m b l ' a c o m p a n y a m e n t d e la g u i t a r r a i l ' a c o r d i ó d e M a u r i c i V i l l avccch ia . i O l l e r . M a r t a C a r r a s c o i K e i t h M o r i n o e x e c u t e n la r e p r e ­s e n t a c i ó d e la c o r e o g r a f i a , p R

• Sants — Mare de Deu del Pilar. Serafí

i Domina.

13 D I J O U S

• Sants 1 duaixl Rei. ( iener , Marçal i l l o r e n c i

• < or infantil i juvenil A partir de 4 anys. Informació i inscripcions a la Casa de C 'altura. Concerts, sortides de cap de setmana i tallers.

• Concurs de cartells -Concurs de Canel ls per la

I esta de Tardor 1W4. Infor­mació i bases a la Casa de Cultura, tds originals es po­dran presentar fins el 23 d'oc-rubre. Mes informació als te­

lèfons i,02 I 1 13. <i74 n : s i Ai5S0 13 S2.

• Centre ( m e de la Floresta —Ceràmica, ludoteca. piano,

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions de 13 a 21 hores tel. \ s 0 0S 47.

• Centre Cívic de les Planes - l a l l e r s , casal per joves. In­

formació i inscripcions de 17 a 21 hores. tel. 075 31 03.

• Casal Cultural de Mira-Sol - Tallers, esplai diari, casal i

altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 ho-icsal tel. 5SV2II7K.

• Ksplai Pica-Roca — A partir de cinc anys. Tallers,

excursions i altres activitats. l ' issabtes de 5 a S als locals de la Parròquia, davant els claustres.

• Sales Municipals l·ins cl dimarts 11 d 'octubre, exposició col leeriva Del \ma-

zonas a la (iiuiiira. -Del 4 al l.S d octubre, ex­

posició d'olis de Maria Isabel Mercado.

—Del 15 al 30 d'octubre, Hx-posieió-Subhasla: Pintors ac­tuals. Pio campanya contra el càncer. Subhasta 29 i 30 d'octubre a Ics 7 de la tarda.

• Sales Privades —Del 4 al 311 d'oetubre a la

Cialeria Canals, exposició d'o­bres de Miquel ( imdé.

—Fins cl IS d 'octubre a la Sala Rusinol. exposició Pintors de temporada 1W2-1WJ. Expo­sició d'olis, t remps, aqua­rel·les i pastels.

— Fins el lo d 'oetubre a la Ga­leria Febo. exposició de l'o­bra de Santi Carreras .

—Fins cl 22 d 'octubre a la Sala Isidre ( ahue. exposició d'olis. Horaris: de dilluns a dissabte de 5 de la tarda a 4 del vespre.

—Ober t tot el cap de setmana. Men amic. fira p e r m a n e n t d'ari i antiquaris. I irari. Mostra d'art. Diumen­ges al mati de l) a 14 hores a la plaça del monestir.

— Del 12 al 15 d'octubre a la plaça Barcelona, exposició de dibuixos de la Marxa Infantil de Regularitat. Club Munta­nyenc Sant Cugat.

• C e n t r e Cul tura l Divendres 7 d 'octubre a les 1(1 del vespre a l 'Auditori, espectacle de dansa Mentides de deho. de la Cia. Metros. D i r ecc ió : R a m o n Ol l e r i Montse Prat. Intèrprets: Mar­ta Carrasco. Ramon Oller i Deith Morino. Músics: Ma­rina Rossell i Maurieio Vi­llavccchia. Venda d 'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas. 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 1.800 ptes. tel: 5X9 22 HS i 5X9 02 90. Divendres IS de novembre a les 10 del vespre, a l'Au­ditori, espectacle de dansa en memòria de Joan Miró. El Jardiner de la Cia. Gela-bert-Azzopardi . Kntrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.3(1 c, Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu:

1.800 pics. Tel: 589 22 88 i 589 02 90.

• Cent re Cul tura l -Dissabte 15 d'oetubre a les

1(1 del vespre i diumenge 10 d 'octubre a les 7 de la tarda a l 'Auditori. Ihmes de ser tu, amb Imma Colomer i Pep Sais. Fi l t rades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c Francesc Mo­ragas. 3(1 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. tel: 589 22 K8 i 589 02 90.

—Divendres 4 de novembre a les 10 del vespre a l 'Auditori Subó-Subtí de la Cia. Pep Bou. Fil trades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c, Francesc Mo­ragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. tel: 589 22 88 i 589 02 9(1.

—Divendres 2 de desembre a les 10 del vespre a l 'Auditori. Amparo Moreno és Slurle\ l'alentine de Willy Russell. Direcció: Rosa Maria Sarda. Fnt rades de dimarts a diven­dres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al e, Francesc Moragas. 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. tel: 589 22 88 i 589 02 90.

—Dissabte 17 de desembre a les 10 del vespre i diumenge 18 de desembre a les 7 de­ia tarda, a l 'Auditori, gran estrena a Catalunya de la co­mèdia musical (iermans J< Sang, amb Àngels ( ionvalons. Direcció: Ricard Regnant . Entrades de dimarts a diven­dres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al c.' Francesc Moragas. 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 3.000 pics. tel: 589 22 88 i 589 02 90.

• Barcelona —Dissabte 8 d 'octubre a les 10

de la nit a la Basílica de la Mercè, concert a càrrec de l ' O r q u e s t r a N a c i o n a l de Cambra d 'Andorra , dirigida pel santeugatenc Gerard Cla­ret. Dins Expo-Cultura 94'.

—Diumenge 9 d 'octubre a les 5 de la tarda al Salo Sant Jordi del Palau de la Ge-

Sortides d M de Mas Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.i0h-08.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07 50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21,50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estadó de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer. Estaco Mira sol Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala. Car Cadena Estació Mira-sol, Mas Janer

« - " f i

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a tes 21 30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta. Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre La Floresta F Colom

«t^^Aàl

*KKjg««te^-l ftt.~ _ i : r*.,.'— --•

Sortides d e s de Sant D o m è n e c . -Dies feiners. 1a sortida: 06 16h-06 46h i als 16 146 minuts de cada hora fins a les 22.16b. -Dissabtes i festius. 1a sortida 097 5 -09.46h ' ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida 06 23r-06 53h i als 23153 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius.' a sotica 09 23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FCC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35b. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut. Sant Domènec, CAP. Sant Francesc. Plaça Coll. Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

-Dies feiners. 1 a sortida 05 40h 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida. 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h 07 55h i 11 55h.(feiners)

-Dies feiners. 1 a sortida 05 15-05 401 als 40 minuts de cada hora fins a tes 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida 05 15-05 40 106 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida 07 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 40h i 23 OOh (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins ales 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 15h (feiners).

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P 7^tr , ^ TEL 674 95 84 -674 9612 / ' 7 ^ H CASAS P ARTICUURES-

ICOMUNIDADES-DESP ACHOS-i LOCALES - P ARKINGS-ETC...

PERSONAL CUALIFICADO - SERIEDAD - RAPIDEZ - DISCRECIÓN ( t ro Cerdanyola, 50 • Sant Cugat del V alies - fax 674 95 84

H B g ASS. RADIO SERVI DIA 1 NIT H ^ ^ ^ I H T A X I Servei de grua

H H H G H B V S A N T Cobrament amb l ^ ^ H C U G A T targetes de Crèdit

•Ci | | H 1 VALLDOREIX ' «eletac

ï 589 44 22 - 674 92 12 S

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

„05» , 2 S a n t C u 8 a t d e l Va"ès

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 7 d 'octubre de 1994 APUNTS 39

L'AGENDA

neralitat concert de l'Orques­tra Nacional del Conservatori de Tolosa de Llenguadoc i l'Escola de Música de Bar­celona, sota la direcció del santcugatenc Lluís Claret.

—Diumenge 9 d'octubre a les 10 de la nit a l'Auditori d'Ex-pocultura, Lluís Llach i l'Es­bart Sant Cugat presenten Ballem Un Pont de Mar Blava. Coreografia: Joan Serra, di­rector de l'Esbart Sant Cugat. Direcció: Quim Serra i Joan Serra.

—Dimarts 11 d'octubre a les 7 del vespre al teatre d'Ex-pocultura, concert de la Jove Orquestra Sant Cugat, diri­gida per Josep Ferré.

•Centre Cultural —Divendres 21 d'octubre a les

10 del vespre a l'Auditori, Concert d'instruments inu­suals amb l'Orquestra de Cambra Sant Cugat. Direc­tor: Josep Farré. Solistes: Nú­ria Tauler, M. Arnal, Madro-na Elias i Eloi Jové. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30, cl Fran­cesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. tel: 589 22 88 i 589 02 90.

—Divendres 11 de novembre a les 10 del vespre a l'Au­ditori, concert a càrrec de l'Orquestra de Cambra Na­cional d'Andorra. Direcció: Gerard Claret. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 c/ Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. tel: 589 22 88 i 589 02 90.

—Dissabte 26 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori, òpera al Centre Cultural, La Cenerentola de G. Rossini. Orquestra Simfònica del Va­llès i Cor dels Amics de l'Ò­pera de Sabadell. Directora orquestra: Elisabetta Mas-chio. Director Cor: Josep Fa­rré. Entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 cl Francesc Mo­ragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 5.000 ptes. tel: 589 22 88 i 589 02 90.

BIBLIOTEQUES

•Centre Borja —Universitària. De 9 a 13.30

i de 16 a 20h. tel. 674 11 50.

•Mil·lenari —Pública. Oberta de dimarts

a divendres de 12 a 14 h. i de 16.30 a 20 h. Dissabtes de 10 a 14 h. tel. 589 28 09.

•Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 17 a 21 h. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2n.

Oberta els matins, tel. 674 69 93

•Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 16

FARMÀCIES DE TORN

Dia /Poble | Farmàcia (adreça) | Telèfon |

1 Sant Cugat Domènech (P. Sart Matí, 50) 6743353

« Cerdanyola Sànchez (Passatge Xops, 2) 8923184

ï Rubí Gibert (Torres Oriol, 4) 689 €8 99

? Montcada Duran (Rbta. Montcada, 37) 5751543

ï Papiol A.\Aà(Av.Generattat,3S) 8683967

• Sant Cugat C.Uorens(Sta. Maria, 27) 8741531

j CerdanyolaOrdís (Av. Argentina, 17) 5807859

" RuMBaftxi (Milà i Fontanals, 1) 8990388

Ü Mcnteadavïa (Major, 88) 5841481

í Papiol A. V I» (Av. Generat*, 36) 6683967

• Sant Cugat P.CuM(P.Orjulacn l6) 6740364

fl Cerdanyola Serva (c/Torrant, 12) 6918901

~„ RubíPont (Magí Ramertct 7) 6973456

= Montcada Via (Major, 89) 5841481

j Papiol AVft(Av.Generatat,35) 6683967

• SantCugat RJeRp>.Murlo,1) 6740430.

t Cerdanyola AbarezfQalerfttlMartro) 6926721

; RUDi Gfflcta(8flflQvta,1)

• Montcada Gubcf$*iíür,25)

H Papiol AV»(Aw.QeneraÍat35) 6883967

• SantCugat R. SatmrtfSanlago RusüoL 38) 6740645

i Cerdanyola aartt^WítBCtorrJefee) 6922367

Í Rubí &*seii{r%8.SriLCte Lourdes, 35) WtVaCef 9tf

Montcada E. Relat

| Papiol A. v ia (Av. Genera** 35) 68839.67

• SantCugat C. T e W » (Rambla dat Ceter, 97) 6747749

5 Cerdanyola V a f e W . Catalunya, 17) 6921130

S ftubi Batate (FrancMC Madà, 23) 6990430

- Montcada Via (Major, 89) 5841481

H Papiol A.Vte(Av.Genen«at,35) 6883967

• SantCugat U.Be*gues(AfcníSala,46) 6740483 f jj Cerdanyola

Rfcera (c/Sant Ramon, 182) 6920676

í RubiSerra (Francesc Madà, 86) 6991343

: Montcada J. Relat

K Pacto! A.Vïà(Av. Generalitat, 35) 6683967

9 SantCugat Moral (Santa Teresa, 40) 8753344

5 Cerdanyola Hidalgo (Ronda Cerdanyola, 1) 6922368

ï Rubí Farel(SantJorrJ,25) 6990291

; Montcada Capdevfe

: Paptol A.Vtt(Av.Genera8at35) 6683967

(1) 171/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

a20h . •Centre de Salut —Medicina i assistència social.

Carrer Mirador s/n. tel. 674 63 46.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura, tel. 589 13

82. Llibres relacionats amb el món de la Joventut.

LA RÀDIO

•Ràdio Sant Cugat De dilluns a divendres —De 7 a 9.30 h. El Gall del

Monestir. Revista d'informa­ció. Xavier Fornells fa un re­pàs comentat de l'actualitat;

de Sant Cugat al món amb tota la informació que cal sa­ber. Un programa dels Serr-veis Informatius de RSC.

-De 9.30 a 10 h. Sant Cugat dia a dia. Un apropament a l'actualitat d'entitats, associa­cions i persones santcugaten-ques que són notícia. Un pro­grama informatiu d'entrevis­tes presentat per Xavier Ca­sanovas.

-De 10 a 12.30 h. Una habitació amb vistes. A través d'una ha­bitació amb vistes veuràs (i escoltaràs!) tot allò que t'in­teressa. El magazine de RSC presentat per Marta Arnal. Cinema, televisió, teatre, cul­

tura, gastronomia; entrevista diària, concurs, opinió dels oients, recorreguts per Sant Cugat amb la unitat mòbil i titulars de les notícies de Sant Cugat i comarca.

- D e 12.30 a 13.30 h. Res a veure. Parlen de coses d'una manera que no té res a veure amb com ho fan els altres, tenen una visió de l'actualitat que no té res a veure amb la de l'altre gent i el presenten Mike Ribalta i Maribel Ca-yuelas.

—De 13.30 a 14 h. Sant Cugat dia a dia. (Repetició)

—De 14 a 17 h. Vol de tarda Música d'actualitat on es des­taca la presència dels nous grups catalans i un recull de novetats internacionals. Pre­sentat per Albert Martín.

—De 17 a 18 h. Aquesta tarda parlem de... Cada dia un tema diferent que han tractat els programes de nit: Els dilluns la realitat dels immigrants a través del seu programa, Va­llès sense fronteres, fet pel grup de suport als immi­grants, dirigit a aquest col·lec­tiu i a tota la gent de Sant Cugat i la comarca. Els di­marts practiquem la solida­ritat. Viure a la terra, un retrat de l'actualitat social a través dels grups qui lluiten per una terra més solidària, les ONGs i els col·lectius ecologistes. Presentat per Xavier Casa­novas i Mònica Costa. Els dimecres, fem un Pessic a la son , les converses sobre la vida quotidiana que et pre­senten Lídia Orriols i Carme Colomina. Els dijous obrim el correu dels altres. L'esta-feta, un programa de Pepe Far i Toni Casares de lectura i comentari de cartes que al­gú, algun dia va enviar a algú altre. Ara són en mans dels presentadors que les comen­ten. Els divendres a l'hora que s'estrenen les noves pel·lícules de la setmana Ig­nasi Abad i Albert Bonet les repassen, les expliquen, les critiquen a L'estrena.

—De 18 a 19h. Res a veure (repetició).

—De 19 a 21h. Al lloro Pro­grama dirigit a un públic jove amb les novetats musicals, els grups, els concerts i entre­vistes a músics d'actualitat. Presentat per Salva Vallvé.

—A les 21.10 h. L'esportiu. In­formació esportiva local i co­marcal. Per Carme Reverte.

—De 21.10 a 23 h. Sons i estels. Dues hores de música relaxa­da que complementen la pro­gramació de nit. Presentat per Pere Pahissa.

—De 23 a 24 h. Programes de nit. Cinc programes per donar contingut a la franja noctur­na. Dilluns: Viure a la terra; dimarts: Pessic de món; di­mecres: L'estafeta; dijous: L'estrena i divendres: Vallès sense fronteres.

—De 00 a 7 h. Música al teu costat. Música non-stop que

acompanya tota la nit. —Cada dimarts a les 21 h. el

Cinquantenari, en motiu del Cinquantenarin del Club Muntanyenc Sant Cugat.

•Dissabtes —De 8 a 10 h. El Gall del Mo­

nestir (edició dissabte). —De 10 a 11 h. Pessic de son

(repetició). —De 11 a 12 h. L'estrena (re­

petició). —De 12 a 13 h. L'estafeta (re­

petició). —De 13 a 14 h. Avant-Matx.

Amb l'avanç de la jornada esportiva del dissabte i el diu­menge. Reportatges sobre l'actualitat esportiva de Sant Cugat, calendaris dels partits i entrevistes. Un programa de l'Equip d'Esports, dirigit per Carme Reverte.

—De 14 a 15 h. Vallès sense fronteres (repetició).

—De 15 a 16 h. Magical Mystery Tour. Un reorregut a través de la música. Presentat per Josep M. Al vira.

—De 16 a 19 h. Súper Dj. Pro­grama musical per als joves amb novetats, llistat d'èxits, trucades, i sobretot música. Presentat per Xavi Montero.

—De 19 a 20 h. Riff-Raff. Con­tinua la música i pugen els decibels. Per als amants de la música heavy, amb Marc Picanyol.

—De 20 a 22 h. Track a Track. Track a Track, disc a disc, cançó a cançó; rock, soul, funky amb Jordi Marquès.

—De 22 a 8 h. Música al teu costat. Música non-stop que acompanya tota la nit.

•Diumenges —De 8 a 9 h. £/ dia del Senyor.

Emissió de la missa de dis­sabte celebrada al Monestir i informació religiosa de l'es­glésia evangèlica Eben Ezer.

—De 9 a 9.30 h. Esport en marxa, la edició.. Informació sobre els partits que jugaran els equips santeugatencs.

—De 9.30 a 14 h. Roda d'amics. Un programa conduït per Pere Pahissa. Inclou un espai de poesia a càrrec de Joana Francesca Garcia, un espai de sardanes i un de sarsuela, (amb Joan Fàbregas i P. Pa­hissa). Roda d'amics, ràdio amb participació dels oients i Fes un pas per l'Esbart.

—De 14 a 15 h. Esports en marxa. 2a edició.

—De 15 a 16 h. Magical Mystery Tour.

—De 16 a 19 h. Súper DJ. —De 19 a 21 h. Track a Track. —De 21 a 22 h. Esports en

marxa. 3a edició. —De 22 a 7 h. Música al teu

costat. Música non-stop que acompanya tota la nit.

—I cada dia, cada hora... But­lletins horaris informatius. La informació de Catalunya i el món en connexió amb els ser­veis de Catalunya Informació i la informació local i co­marcal a càrrec dels Serveis Informatius de RSC.

TELÈFONS

S E R V E I S

Ajuntament 5892288

Ambulatori Les Planes 6755105

Bombers Beüaterra 6926080

Bombers Generalitat 065 Bombers Rubí 6998080

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5891382

CoalVaMoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Canta CMc La Floresta 5S90S47

CettteCMc Les Planes 6755106

Canta Cultural Mira-sol 5892018

Cinemes St Cugat (Resar.) 5890941

Correus 6747096

Creu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valldoreix 6742458

Dispensari La Floresta 6747615

Ert l*ridpal descentra*. 6742719

ENHER Rubí 6991892

FECSA 5891226

FFCC 6741» 34

Funerària 6740525 Ona 6743371

G.CM(WrMor) 6742379

Hisenda 5891155

Jt4« S746696 Ofc^ltortópal La Floresta 5890847

Parròquia St Pere Octavtà 6741163

Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia VaMoreix 6740569 Pisdra Municipal Valdoreh 6754055

Cuerpo Nacional da Policia 6747858

Urgències 091 Polda Mundpal i Prot. CMI 092 PoLMur*^ (Valldoreix) 908 79 512S

Comissaria de Poícia 6747612

Taxis (parada) 6740997

Ràdio Taxi 5694422

Repsol·Butà 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAÜR (Aigües) 5890021

VaMoreix (parada) 8741111

Aigües La Floresta 6742089

AAPP i W Mira-sol 6742018

M W Verge Carme Mira-sol 6741003

« W Sant Joan Mira-sol 6747103

AAPP I W VaMoreix 6742197

AAPP i W C . Montserrat Val 6742105

AAPP W Can Majó Val 6745049 AA Prop, i Veiïs La Floresta 6742069

AAWAiguafcmgaUFIor. 6745126

Ass. Consumidor* 2684567

Atootioics Anònims 3177777

DM (Cka prèvia) 5893080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya 5891212 H.ValcrHebron 4272000 H. Sant Joan de Deu 2034000

Unitat Coronària 2481040

Tel. de l'Esperança 4144848

Wormadó Carreteres 2042247

PERRUQUERIA

F0RMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

MQBfc '. i Afamat pensem que, per contrarestar aquella tri: es pKxfc&x en finalitzar el període estiuenc i

Omb alegria, res fliiHor que donar un estil r< sewcobeU. Per a k) dona, que prefereix una mida de cabell llarg; moda tardorenca ens suggereix rissos combinats amb 't'inliüÉons. Per als copiïs curts, lleugers voluminosos colors més vius, com els de coure i els rossos amb I'

lcW'llav?tzar les faccions 1 donar un aspecte més dinàmic. Üs «suís més atrevits ens inviten a provar abTtPns platí, que tornen a resorgtr acompanyats de tallades a l'estil Ho%wood. La moda mosçuJtna ens suggereix cabelfe solts i desenfadbts per ressaltar l'atractiu.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675

my/matuuifí BrlÉMrJWi itnótm

nmMmamémmmtammmwm

IMCTJUajBSfifMIIB

MKlOVISOftfOfMtJfK

EsmunMO reutK romunt

oxBAmn mMtiwmemm

HO TtfWtMft tll IBWrJtl

ttOM

El nostre éa&$:**.

Rwsdtna del nostre

«m afegrau ét vas productes &

§f reconegut prestigi

40 06 - Sant Cugat del Vallès

40 ELSECANIÜNS Sant Cugat dal Vailet Sani Cugul del Vallès: ( \LTK. ^ tt c>1- iv s

Divendres. 7 d'octubre de 1994

L A M E M Ò R I A

Aquell temps de batre T.GRAi: GARRIGA

Fins ben entrats els anys vint, nu es coneixia altra f o r m a de b a t r e e ls cereals i els llegums que no fos en una era. Nor­malment , les eres se

situaven a prop de Ics masies, en el lloc on les marinades bufaven amb mes intensitat. Si eren fetes fixes, enra jo laven amb amb panots d'obra tota l'àrea que necessitaven, amb una vorera sor­tida per aprofitar l'aigua de la pluja que s'escorria en un dipòsit soterrat al costat. Aquesta aigua. l'aprofitaven per fer neteges de la casa i per al bestiar. També hi havia eres de terra, que en casos interins aplanaven el tros de camp amb corrons de pedra que feien servir per batre; mullaven la terra i la premien fins que el sòl quedava ben endurit per poder-hi treballar. Quan decidien començar la campanya de batre era. gairebé sempre, a meitat de juliol. S'agrupaven cinc o sis pagesos, tot fent-se ajuda mútua. Aquesta feina s'havia de fer aquests dies que fa bon sol. Com que és pesada i de volum, s'ha d'aprofitar l'aire quan es mou i, així com mes colla eren, millor.

De bon matí, ja havien anat a buscar amb carros les garbes al camp. Els carros s'arrambaven a la vorera de l'era per poder tirar les garbes des de dalt. D'altres les rebien amb falcons ben esmolats. tal laven els «brancims» per escampar les garbes desfetes en forma de cercle, vigilant que les puntes de les espigues quedessin a la part interior i els culs del sembrat a la part de fora. Això es feia perquè, quan hi passessin els corrons, el gra de les espigues no s'escampés tant. Mentre el sol començava a escalfar la parada, anaven a esmorzar. Eren sobre les set del matí. Després, les cava­lleries començaven a fer la feina. Una persona, posada al mig del cercle, feia girar un o dos ani­mals, lligats amb una corda, per sobre cl sembrat estès. A vegades havien de tapar-los els ulls, per­què amb Ics voltes contínues es marejaven. Amb les potes anaven estovant i destriant la palla de les espigues. Això durava gairebé dues hores, durant les quals relle­vaven l'home del centre. També rellevaven els animals, però

Un cop el blat batut i el gra al sac. arriba el moment del repòs per a aquests pagesos de primers de segle de

la masia Torreblanca.Foto cedida per la família Pujol.

aquesta vegada se'ls enganxava el trill al darrera i continuaven fent voltes. El trill era un corró de ferro del qual sortien uns ganivets curts que anaven tallant la palla i separant-ne l'espiga. Un cop la palla era for­ça treballada, els trills es canviaven pels corrons de ped ra ; d ' aques t a manera s'aixafava la palla i s'engrunaven les espigues.

Aquesta feina durava força estona, perquè d'ella depenia poder començar a «ventar», de seguida que comences a bufar la marinada, l'n cop passats els trills i corrons, s'havia de tombar la batuda perquè el sembrat de sota quedés a sobre; el repassaven amb els corrons i els trills, i amb unes forques més grosses estova-

«A les 9 tomaven a

esmorzar. Si l'era no es

trobava lluny, la mainada els portava el refrigeri»

ven la batuda. Mentrestant, els animals continuaven la seva feina per sobre la parada. Anaven a dinar per torns en alguna ombra que sempre hi havia al costat de

l'era, plens de pols i suor.

D u r a n t a q u e s t temps, començava a arribar la marinada. Si la palla i el gra ja eren ben destriats, comença­va la feina de «ventar». Consis t ia a t i rar la palla i el gra enlaire, sempre a contra vent, amb unes forques de pues més e spes ses . D'aquesta manera, el vent s'enduia la palla

fora del cercle, juntament amb el «boll» (carcassa que aguanta el gra a l'espiga) i cl gra més pesant s'anava amuntegant. Si els homes eren veterans de la feina, la palla

i el boll quedaven ben separats, sempre que l'aire fos l'adequat. Mentre uns acabaven de ventar, d'altres apilaven el gra amb els matrassos de fusta. Si el gra no havia quedat prou net i el vent encara era bo, es tornava a fer una altra ventada per acabar de netejar-lo. Si el vent d'aquell dia no hi havia ajudat gaire, alesho­res. en un costat de la pila de gra, es muntaven uns tres peus de fus­ta mab un garbell, a uns dos metres d'altura. Un home, des de dalt d'un banc, ho anava garbe­llant, mentre altres ho acostaven amb estris plens.

Arribava l'hora de l'ensacada, la majoria de vegades es calculava el pes a ull o es mesurava mit­jançant mesures de fusta d'un o dos quarterons. Si el gra era de la mateixa masia, es traslladava als graners d'obra que tenien a la casa o en bótes de vi velles.

L A C O L U M N A

Vides exemplars MIOl'KLBP.RGA

•

T emps era temps la gent publicava biografies i auto­biograf ies amb la sana intenció de divulgar «vides

exemplars». Avui dia l'art en qüestió aspira a la desmitificació. és a dir a mostrar les berrugues del personatge. Aquí tenen el senyor Josep Pla. Li han pogut saber una passió obsessiva —a les seves vellors— per una llunyana senyora de reputació dubtosa. L'han acusat d'espia franquista. Li han atribuït amors poc consi­derats amb una analfabeta. Li han atorgat una filla no recone­guda... A Anglaterra, l'escriptor Graham Greene, un patriota qua­si beatificat quan va morir, ha esdevingut, en mans dels biògrafs. un miserable espia doble afectat d'una voracitat sexual aterridora.

Considerin, en fi, les confes­sions desmitificadores de Marlon Brando, l'heroi sexual de L'últim tango a París. En la seva recent autobiografia explica el que real­ment li passava mentre filmaven aquella pel·lícula que vam veure a Perpinyà: «Havíem de rodar una escena en la qual jo em pas­sejava nu per l'apartament de París. El problema és que feia fred i se'm va quedar el penis de la mida d'un cacauet. En poques paraules, es va pansir. Vaig que­dar tan tallat que cada cop era pitjor. No podíem filmar l'escena en aquelles condicions. Jo passe­java amunt i avall esperant algun efecte màgic. Sempre he cregut en el poder de la ment sobre la matèria, de manera que vaig con­centrar-me en les meves parts pri­vades implorant que em retornes­sin a una mida presentable. Fins i tot m'hi adreçava en veu alta. No hi havia manera. Em sentia humiliat però em resistia a ren­dir-me. Vaig demanar temps a en Bertolucci, paciència als tècnics. Al cap d'una hora es van atipar d'esperar. Vam optar, finalment, per suprimir l'escena de la pel·lí­cula».

No hi ha dret. Aquestes coses no s'expliquen. Si el mateix Bran­do se'ns arronsa, què podem esperar els mortals menys quali­ficats? El poble necessita mites. Que ens estalviïn, sisplau, tantes misèries personals. Que en salvin uns quants i ens garanteixin una ració suficient de «vides exem­plars». I que no s'hi amoïnin: que sempre són fictícies va sense dir.

SJ

Oficines-Estudi Can Ganchet PROMUSA S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès

Avinguda Torreblanca, 2-8 Tel. 589 17 32

• Totalment acabades De62m2a 130 m2

• Instal·lació elèctrica • Bany complet • Escalfador 50 l.

'Tancaments d'alumini • Paviment de terratzo • Porter automàtic i porta de seguretat

• Preu des de 10.000.000 Pta