Comerç i Ciutat - Revista 12

revista mensual gratuïta - 5000 exemplars - març 2011 www.comerçiciutat.cat

núm

ero

12

Ptge Orient, 4 - Tf. 93 692 11 48 - Cerdanyola del Vallès

www.restaurante-losabetos.com

A les pàgines 24 i 25 trobareu un ampli reportatge fotogràfic de la rua de Carnaval

publicitat2www.comerçiciutat.cat

CiC torna a posar a prova els seus lec-tors amb l’espai “BUSCA EL PARANY”. En tres dels anuncis d’aquesta revista, si busques, hi trobaràs en la seva publicitat un parany. Les tres primeres persones que trobin aquests tres paranys ho hauran de fer arri-bar a través de la web de Comerç i Ciutat (www.comerçiciutat.cat), anar a l’apartat “parany” i omplir les dades que es dema-nen amb les solucions. El primer premi és un sopar en un restaurant de la nostra ciu-tat. I el segon i tercer premi, un val de com-pra en un comerç de la nostra ciutat.

busca els paranys

Canvi en el funCionament per fer arribar les soluCions

16-17 plànol comercial

editorial 3marçwww.comerçiciutat.cat

A mida que es van aproximant les eleccions municipals, alguns dels nos-tres polítics estan tenint un comportament poc seriòs i professional i es nota un ambient molt crispat en alguns casos. Quan les persones dels partits no tenen idees ni arguments polítics, cauen en l’ús d’eines poc honestes com les mitges veritats, la coacció, els enganys, les desquali-ficacions, o les amenaces. Això no és un comportament seriós i només demostra que alguns d’ells no tenen ni ètica ni formació. Les formes de fer política no poden incloure tot, perquè senzillament en política no val tot i si s’utilitza tot, es demostra una baixa moral que dificilment convida als electors a anar a votar.

Però arribats a aquest punt, també es fa necessària una reflexió sobre les conseqüències que pot comportar aquesta forma de guanyar vots, fina-litat última de qualsevol formació política. Volem que els nostres polítics sàpiguen que els ciutadans de Cerdanyola volem una campanya neta, respectuosa amb tothom i que cadascú ens expliqui el seu programa i els seus punts, les seves propostes, sense necessitat de mentides, ni manipulacions o de treure draps bruts i defectes als altres. Aquells que consideren que el fi justifica els mitjans i que estan disposats a tot per tal de governar no haurien de mereixer el nostre vot.

No hauria de valer qualsevol argument per defensar qualsevol interès, no haurien de valer les males arts del que tracta d’utilitzar els problemes i les inquietuds de la gent en benefici propi. Haurien de valer les eines que ofereix el sentit comú, la dignitat, l’honestedat o la consciència ciutadana. Hauria de valer el seny, el servei a les bones lleis i les persones. Hauria de valer el convenciment d’anteposar el bé comú i la lògica seriosa als interessos privats o polítics. Queden menys de tres mesos per les elec-cions. Desitgem i volem una campanya neta, i sobretot, volem propostes en positiu per fer una Cerdanyola millor en tots els aspectes. Propostes realistes, que toquin de peus a terra i no facin volar coloms.

troba’ns a:[email protected]

673571709 - www.comerçiciutat.cat

03 editorial i sumari07 entitats08-09 opinió i notícies10 i 11 l’entrevista13 la tira15 històries de cerdanyola17 gremi d’hostaleria19 cuinem21 agenda cultural i serveis23 reportatge24 i 25 rua de carnaval26-27 economia29 mascotes31 geocaching33 empresa35 el museu36 llibre recomanat37 el pecat i la penitència39 preguntes incòmodes40-41 municipals 201143 seguretat44 i 45 aparadorisme47 webs i blocs49 petites joies de catalunya51 mare/filla53 actitud positiva55 el pòdium57 passatemps59 esports61 horòscops62 guia d’anunciants63 CiC opina

sumaria la política no hi val tot

Comerç i ciutat

Editors: Gregorio MañasFotograFia-MaquEtació:Xavi Olivé (www.xaviolive.com)iMprEMta i dissEny gràFic:Cerdanyola Impressionswww.impressions.catcol·laboradors:Jaume SobrevalsJordi GarsaballJackeline JorbaJose Antonio CidEduCarlos MuñozMercedes MartínSantiago Serrano

edita

Comerç i Ciutat no es fa responsa-ble del contingut dels articles ni com-parteix necessàriament les opinions dels col·laboradors. Queda prohibida la reproducció total o parcial dels con-tinguts de Comerç i Ciutat sense autorització dels editors.

publicitat: 673571709Comerç i ciutat ® és unamarca registradadipòsit lEgal:B-22994-10

rEdactors:Xavier RibaGregorio MañasXavi OlivéJaume Sobrevals

editorial i sumari

Visita la webwww.comerçiciutat.cat

www.comerçiciutat.cat4 publicitat març

5marçwww.comerçiciutat.cat

informació comercial

el comerç, la restauració i l’empresa a cerdanyola

Associació de comerciants Sant Antoni BonasortPersona de contacte: Montse SoleyTf.: 692 67 28 30www.acsab.blogspot.com

Cerdanyola disposa d’un ampli teixit associatiu comercial i empresarial. Aquí teniu les dife-rents associacions on podeu adherir-vos o fer-vos socis i aprofitar les nombroses avanta-

ges que ofereixen a tots els seus afil·liats.

Rovell de l’ou

L’Eix-Cerdanyola Centre

Casc Antic

Associació de comerciants de Fontetes

Mercat de Fontetesc/ Reis, 22Tel. 93 692 64 96

Gremi d’Hostaleria i Turisme del Vallès OccidentalTel. 93 575 19 76

Cerdanyola Empresarialwww.aecv.cat

Associació d’empreses del Parc Tecnològic del Vallèswww.aeptv.org

Mercat de Serraparerac/ Sant Casimir, 22Tel. 93 692 60 43

Persona de contacte: Conxita Piulats. Tf.: 93691 34 [email protected]

Persona de contacte: Jordi Morera Tf.: 639 711 [email protected]

Persona de contacte: Isabel SansTf.: 93691 23 [email protected]

Persona de contacte: Maria GironaTf.: 93691 58 [email protected]

Associació d’empresaris de Cerdanyola del Vallèswww.aec.com

publicitat6 marçwww.comerçiciutat.cat


entitats

Aquest 2011, l’entitAt compleix 37 Anys de vidA

HistòriaAl mes de març de l’any 1974 es formà l’Agrupació Sardanista per l’empenta d’un grup de joves, in-tegrats al Casal Parroquial, amb el neguit de la divulgació de la sarda-na al nostre municipi amb el nom d’Agrupació Sardanista Casal de Cerdanyola. Degut a l’exigència de les disposicions en matèria d’entitats culturals, es contituí l’actual Agru-pació Sardanista, essent inscrita al Registre d’Associacions de Bar-celona el dia 28 de juny de 1989, com a entitat cultural sens ànim de lucre amb el nom d’Agrupació Cultural Sardanista de Cerdanyola del Vallès, adherida a la Federació d’entitats Sardanistes de Catalunya

i la Coordinadora d’Aplecs de les Comarques Barcelonines.

Què femL’Agrupació Sardanista, en continu contacte amb compositors, mú-sics, institucions i cobles, és l’entitat organitzadora de l’Aplec, les balla-des de sardanes i concerts de cobla que son programats a Cerdanyola del Vallès. Amb l’afany de fer arribar la sardana a tot el poble, fem exhi-bicions a totes les festes populars dels barris que ens ho demanen, festes majors, col·laborem amb institucions i actes lúdics, benèfics i esportius, als col·legis i residències d’avis, amb l’objectiu que la sarda-na sigui coneguda per tothom.

També hem col·laborat en el cente-nari de l’església de Sant Martí, amb l’organització d’un concert i home-natges d’agraïment a mossén Ros-sell i el fotògraf Escursell per la tasca de suport i divulgació que sempre han fet de la nostra entitat.Durant tot l’any fem cursets gra-tuïts d’aprenentatge adreçats a tots els públics, petits i grans, des de que es comença a caminar fins que ja no es pot fer-ho.

l’agrupació sardanista

http://agrupaciosardanista.entitats.cerdanyola.cat/

Si sou una entitat de Cerdanyola i voleu explicar el vostre projecte o la vostra finalitat, CiC us cedeix l’espai per a fer-ho. Heu d’enviar un correu electrònic a [email protected]

cartes dels lectors

En referència a la secció El Pòdium de la vostra revista del mes de fe-brer, on destaqueu que, sense dotació pressupostària, anunciar la futura escola de jardineria són paraules buides, m’agradaria fer algunes puntualitzacions.En primer lloc, vull recordar que la crisi afecta tothom, i també a les administracions com l’Ajuntament. Quedar-nos de braços plegats amb aquest argument no ens sembla-ria correcte. És per això que hem buscat alternatives i hem proposat el projecte d’Escola-viver, que, com ja vam informar en roda de premsa, es beneficia del fet que no necessita d’entrada una inversió específica. Però això no vol dir que no es podrà fer res. Precisament, el gran benefici és que es poden aprofitar programes del Servei Mu-nicipal d’Ocupació, per tirar-ho en-davant, com ara els diversos Plans d’Ocupació, el programa Suma’t, Noves Cases Nous Oficis, etc... Tots ells serveixen per formar per-sones aturades i contemplen pràc-tiques, de manera que, malgrat no tenir pressupost, sí que podem fer actuacions, aprofitant les pràcti-ques dels programes. Els alumnes aprenen un ofici i guanyem un es-pai i l’embrió de la futura escola.Finalment, m’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per felicitar-vos per la magnífica revista que realitzeu i pel gran treball que por-teu a terme com a associació de comerciants. Enhorabona!

L’escola-viver, una bona oportunitat

Javier MontesRegidor d’Ocupació.

opinió8 marçwww.comerçiciutat.cat

Els lectors de Comerç i Ciutat que vulguin

publicar una opinió, un suggeriment, etc.,

també podran fer-ho mitjançant l’adreça

electrònica [email protected] i

s’hauran d’identificar amb el nom i el DNI,

tot i que si desitgen l’anonimat i així ens ho

manifesten, n’apareixeran només les ini-

cials o un pseudònim. Els textos hauran de

dur títol i tenir una extensió màxima de 250

paraules. CiC no es fa responsable de les

opinions i comentaris realitzats pels usua-

ris en aquesta secció, ni necessàriament

s’hi identifica o les comparteix.

Comerç i Ciutat ha creat

a la seva web l’espai

“Comentaris dels lectors”,

on ens podeu fer arribar

les vostres cartes,

fotodenúncies i

preguntes incòmodes.

Espai web

www.comerçiciutat.cat

La masia de Can Valldaura es convertirà en un Green FabLab, o el que és el mateix, un labo-ratori que tindrà com a missió investigar sobre hàbitats autosuficients. Aquest és un projecte impulsat per l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i que combina els recursos naturals amb les noves tecnologies, dos eixos fonamentals a l’hora de plantejar l’arquitectura del futur més immediat. Les obres ja han co-mençat i en uns mesos estaràn enllestides.

Domingo Fatjó Sanmiquel, alcalde de Cer-danyola des de 1959 a 1976 i única Meda-lla d’Or de la vila, va morir el passat 2 de març als 88 anys. El funeral es va oficiar el divendres 4 a l’Església de Sant Martí de la ciutat. Fatjó va ser alcalde durant l’última època del franquisme i va destacar la gran transformació que va patir la ciutat durant

el seu mandat. El va succeir en el càrrec Amadeu Ramírez. Posteriorment, Domingo Fatjó va continuar la seva tasca d’empresari i actualment encara era membre del Con-sell d’Administració del Banc Sabadell com a conseller honorari des de 1998, moment en què va cessar com a conseller per raons d’edat en complir 75 anys.

El servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cerdanyola va clausurar preventivament un dels patis de l’escola Xarau davant de la troballa de restes de fibrociment d’amiant d’un antic joc infantil que havia quedat enterrat a la sorra i que la erosió del terreny ha tret a la llum. Una empresa especialitzada en treballs amb amiant s’encarregarà d’extreure les peces de fibroci-ment i sanejar el lloc per garantir la seguretat de la zona i dels infants.

El diumenge dia 3 d’abril tindrà lloc una nova edició del Firestoc Primavera.El període d’inscripcions va començar l’1 de març i durarà quinze dies, fins al 15 del mateix mes.Per poder participar a la fira cal presentar l’oportuna sol·licitud a l’OAC, situada a la planta baixa de l’ajuntament. L’instància es pot descarregar i omplir desde la pàgina web de la regidoria de Promoció de la Ciutat, www.cerdanyolacomerc.catFirestoc és una fira que té l’objectiu d’oferir els articles de la temporada anterior a molt bon preu i donar a conèixer a la ciutadania els esta-bliments del municipi.El preu de participació és de 223,96 euros per cada estand de 3 x 3 m. Per a més informació, podeu trucar al 93580 88 88 extensió 5431.

ha estat notícia...és notícia...

can valldaura en con-vertirà en “fablab”

mor domingo fatjó

clausurat el pati de l’escola xarau

inscripcions per al firestoc de primavera

9www.comerçiciutat.cat

març notícies

manel rodríguez mohedanoperiodista esportiu

“En els darrers temps la política municipal s’ha centrat en socialitzar l’esport i s’ha oblidat dels clubs”fA més de 30 Anys que excerceix com A periodistA esportiu, i en els dArrers Anys el podem seguir Amb les seves cròniques sobre el rcd espAnyol Al diAri el 9esportiu

Podria donar-nos una pinzellada sobre la seva trajectòria professional? Cap al 1980 vaig començar a treballar a Ràdio Vallès, a Sant Cugat, de la mà del meu germà que és el que em va introduir en el periodisme esportiu. Ell també és periodista i per aquella època jo era jugador de futbol del Cerdanyola. Vaig estar retransmetent partits de futbol de l’Espanyol. Entre el 1984 i 1985 vaig ser cofundador de la revista Cerdanyola i vaig començar a Antena Directa (Cerdanyola Ràdio), i després vaig anar a Ràdio Sabadell. Del 1992 fins al 94, vaig anar a la premsa escrita, al diari El Observador, i d’aquí, a el diari El 9 Nou, a la delegació que es va crear per a Sabadell i Terrassa fins l’any 2002, on ja vaig passar a formar part de la plantilla de redacció d’El 9 Esportiu, primer i únic diari esportiu en català, on realitzo les cròniques futbolístiques de l’Espanyol fins a l’actualitat. Creu que per ser un bon periodista esportiu ha de ser o s’ha hagut de ser esportista? La gran majoria de gent que es dedica al periodisme esportiu amb anterioritat ha estat esportista, encara que no és indispensable. Es necessita una especialització, un coneixement més gran del medi, i si has practicat algun esport abans, és més fàcil.

El periodisme esportiu és el germà pobre de la professió?, El periodisme esportiu sempre s’ha deixat una mica de banda, però ha demostrat que quan se’ls ha buscat per a fer cròniques polítiques o cobrir nits electorals per ajudar als companys de política, han donat la cara. És una llàstima que no s’ens valori més. Coneixeu periodistes de Cerdanyola treballant arreu?

Sí, i molt bons. Com és natural conec més de la meva fornada i amb els que tinc un contacte directe com Pepe Collado de la COPE, Ramon Company de COM Ràdio, Marcos López del Periódico de Catalunya, Raquel Mateos de TV3, i molts més que em deixo i els demano disculpes. Cerdanyola és una bona escola de periodistes i m’agradaria recordar sobre tot el mestre Josep Maria Cortada “Xaneta”. Ell ha estat el pare de tots nosaltres i un exemple a seguir. Actualment com creu que es troba el periodisme?

Estem patint un canvi absolut, molt profund, i extremadament ràpid. Però no sabem les conseqüències a on ens portarà i com ens podran afectar les noves tecnologies en la nostra professió. Crec que cada dia es va perdent el periodisme de proximitat, seriós, independent i honest, per practicar un altre tipus de periodisme on es frivolitza molt amb la informació per poder obtenir més vendes o

més audiència, i això és molt perillós. El periodisme passa per un dels seus pitjors moments. Llavors, es frivolitza amb la informació? Sí, i això em dol molt, ja que les empreses posen davant de les editorials a persones que no són periodistes: són economistes, gestors o controllers,

que fan molt bé la seva feina, però que no tenen la sensibilitat per fer un periodisme de denúncia i valent. Es pot viure del periodisme? Jo no em puc queixar, però com en qualsevol professió costa molt fer-te un lloc i m’ha costat molt arribar fins on sóc. Els principis són molt durs i fins arribar a ser redactor, has de “picar molta pedra”. Reconec que els joves ho tenen molt complicat, però tenen al seu favor el domini perfecte de les noves tecnologies.. Algun consell als futurs periodistes de la nostra ciutat?


març10 l’entrevista

Sobretot que no perdin del punt de mira la vocació, i que entenguin que un periodista no és la figura que ens volen vendre a la televisió només per guanyar audiència. El periodisme és proximitat amb la gent i denúncia de les irregularitats que percep. Tenir com a referent als que surten ara per la TV és una equivocació ja que aquests són personatges mediàtics i no són periodistes. El problema del periodisme esportiu és que els egos periodístics estan matant a la professió. Quins referents té vostè? Com a persona a Xaneta, i referents periodístics a Luis del Olmo i José María García, i actualment, Ramon Besa d’El País. Com veu el periodisme a Cerdanyola? Cerdanyola va ser pionera i un referent sobretot en la ràdio. Va tenir un dels millors programes esportius radiofònics a Catalunya, el Matinal Libre Directo, un programa tipus carrusel esportiu, on hi havia moltíssima gent implicada amb molt material humà. Va estar en antena uns 10-11 anys. És la demostració que tot i tenir pocs mitjans, amb ganes i idees es pot arribar lluny. Ara la premsa local gratuïta, els portals online de l’ajuntament i Cerdanyola Ràdio cobreix el forat deixat pel Matinal Libre Directo i pel Cerdanyola. I com veu l’esport local? Estic molt dolgut amb el tema de l’ hoquei. Vaig estar molt vinculat durant set anys a la junta, però veig que s’ha perdut la via a seguir. Una sèrie de decisions errònies ens van fer creure que el Cerdanyola CH podia ser d’OK Lliga i no és així. Tenim una cantera que no es va cuidar en aquells moments i ara estem pagant les conseqüències. N o teníem els recursos econòmics

necessaris per poder arribar on és pensava. En canvi en el futbol sembla que el treball comença a donar els fruits, i ha seguit el camí a l’inversa que l’hoquei. S’estan fent les coses bé i la unificació de clubs va ser tot un encert. Després d’un temps d’inquietud i de reubicació, ara l’engranatge va fi. Hi ha una pedrera molt bona. Com a mostra us puc dir que a la base de l’Espanyol hi han 7 o 8 jugadors de Cerdanyola i al Barça 3 o 4. En la resta dels esports, és molt més difícil per la seva diversificació. Com veu la política municipal amb l’esport? La política municipal s’ha centrat en socialitzar l’esport, s’ha oblidat de recolzar els clubs. Actualment no cal fer més pedagogia sobre l’esport ja que tothom pot practicar qualsevol esport. Els nostres polítics s’han oblidat de l’esport de competició, de l’esport associatiu de clubs, No cal promoure l’esport per l’esport. Cal ajudar més als clubs de Cerdanyola per poder tenir 2 o 3 clubs importants de referència en categories superiors. Cap partit polític ha fet en les seves propostes potenciar l’esport competitiu de club. Què opina de l’esport femení a Cerdanyola? Sempre s’ha de tenir present que si vas a veure el bàsquet o el futbol és igual que ho practiquin homes o dones. L’esport femení a Cerdanyola està força bé i consolidat, com el futbol o el bàsquet. En l’hoquei es va confeccionar un equip amb moltes perspectives i amb les millors jugadores i d’aquell equip que va guanyar la Copa de la Reina, moltes han marxat. S’hi van abocar molts recursos i es van oblidar de la pedrera. Va ser una aposta que va estar molt per sobre

de les autèntiques possibilitats. Què li demanaria als nostres polítics? Que es parin a pensar qui són els clubs de referència a Cerdanyola, i que valorin el treball que fa molta gent per poder mantenir aquests clubs. Persones que, amb molt pocs recursos, fan rutllar l’engranatge diari de totes les entitats esportives. No n’hi ha prou amb subvencions. Per realitzar un gran projecte fa falta molt més, sobretot més implicació a tots els nivells. S’ha sentit censurat alguna vegada? Mai. He tingut la sort de treballar amb completa independència en tots els llocs que he estat, fins i tot quan vaig treballar per l’emissora municipal de Cerdanyola. Però crec que la cosa ha canviat en els últims anys. El tarannà dels polítics no és el mateix i avui hi ha molt intervencionisme. Li agradaria afegir algun comentari? Sí, sóc de Cerdanyola i em sento molt orgullós de ser-ho. És més: presumeixo de ser-ho. Sento la ciutat com meva, tot i treballar a Barcelona.

Lloc per passejar:riera de montflorit/ c. Sant ramonUn racó per llegir el diari:Parc dels PinetonsOn comprar un llibre:a l’escola.Acte cultural anual:Diada Castellera i Barbacoa BluesUna visita a la natura:CollserolaOn comprar uns pantalons:Jeans StoreOn menjar un entrepà:Frankfurt Paco

el test de CiC


març 11l’entrevista


març12 publicitat


març la tira


històries de cerdanyola

ball de gitanes i... ball de bastonsdes de lA reisntAurAció de lA democràciA, cerdAnyolA disposA d’un importAnt teixit AssociAtiu de cAire culturAl, el quAl s’extén per diferents ActivitAts

jordi garsaball

Des de la reisntauració de la democràcia, Cer-danyola disposa d’un important teixit associa-tiu de caire cultural, el qual s’extén per diferents activitats, ja siguin d’arrel tradicional, balls, folck, agrupacions pel lloc d’origen, moviments infantils i juvenils, etc.A Catalunya, l’actual associa-cionisme es ca-racteritza en mol-tes ocasions per la seva transver-salitat tan a nivell polític com a nivell socioeconòmic, i al final acaba abastant un gran ventall social, con-vertint-se també moltes vegades en un important fac-tor d’ntegració per a les persones.No és el mateix pel que fa al període republicà i l’anterior a la República, temps en què les as-sociacions culturals estaven vinculades a sindi-cats i a partits polítcs o a l’Església i les persones s’associaven en funció de la seva pròpia ideolo-gia.L’any 1934, a Cerdanyola, aquesta divisió ideo-lògica quedà palesa en la celebració del ball de gitanes, dansa pròpia del Vallès i que es celebra a l’època de Carnestoltes. A la nostra ciutat, les gitanes les organitzaven per una banda la Coo-perativa la Constància, vinculada a la Unió de Rabassaires i a l’Esquerra Republicana i per una altra la joventut del Foment Agrícola, vinculats a la Lliga Regionalista. Aquell any els fets anaren de la manera següent: en la celebració del ple munici-pal de principis de febrer, els regidors de la Lliga demanaren que es concedís permís al Foment Agrícola per celebrar el ball de gitanes el dia 14 de febrer i no el dia 13 com corresponia. Els regidors al·legaren que les colles i els músics haven estat contractats per aquell dia.Els regidors d’esquerra, que tenien la majoria, digueren que no tot argumentant que tradicio-

nalment es feia el dia 13. Finalment s’acordà que ambdós grups i els seus convidats ballarien el dia 13 a la plaça de la República. Tot sembla indicar que aquest acord no es complí, perquè en el ple del dia 24 de febrer, es reproduiren les tensions en-

tre el govern mu-nicipal i l’oposició i a través de l’acta esbrinar un xic el que passà.Els del Foment no respectaren l’acord del ple i celebraren la ba-llada de gitanens el dia 14 com vo-lien, la qual cosa, sembla ser, ge-nerà alguna mena de conflicte amb la població o amb

el propi govern municipal, fet que queda recollit a l’acta la qual fa esment a què es demanà la in-tervenció dels Mossos d’Esquadra, sent aquesta, possiblement, la primera vegada que es docu-menta per escrit la participació d’aquest cos a la nostra ciutat.Seguint amb aquesta font, tot sembla indicar que la ballada del dia 14 s’arribà a celebrar amb més o menys normalitat, motiu pel qual la minoria de la dreta demanà al ple que es votés una proposta seva que recollís que el Consitori “havia vist amb gust l’èxit” de la ballada del Foment i que es fe-licités per la intervenció de la força pública. Els regidors de l’equip de govern digueren que no ho votarien i que respecte a la intervenció de la policia no calia res més, degut a què “estaven dis-posats en tot moment l’ordre i guarda al principì d’Autoritat”.Per acabar, recordar que la rivalitat entre el Fo-ment i la Constància, entre els propietaris i els rabassaires, es repetia en les festes majors i en la resta de celebracions. Com poden veure, ima-ginar una idílica Cerdanyola rural semblant a una Arcadia o a una bassa d’oli queda molt llun de la realitat.


gremi d’hostaleria

El Comitè Executiu de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha mostrat el seu suport a les propostes realitza-des per la Federació Espanyola d’Hostaleria (FEHR) i les seves associacions en matèria de te-rrasses, a fi de limitar les con-seqüències econòmiques que està tenint la llei antitabac en el sector.La FEMP demana als ajunta-ments que modifiquin les orde-

nances en quatre aspectes clau per a l’hostaleria com el perímetre d’instal·lació de les mateixes,

les diferents modalitats, el mobiliari i l’ampliació del pe-ríode dels permisos. A més, FEMP ha assenyalat que s’ha de seguir l’exemple d’alguns ajuntaments que ja estan sent sensibles amb aquest proble-ma, facilitant tant com sigui possible tots els tràmits admi-nistratius.

17gremi d’hostaleriawww.comerçiciutat.cat

març

la federació de municipis demana flexibilitat als ajuntaments

el congrés de l’oci nocturn

locals d’oci nocturn per a tothomAcme (carrer Portugal, 29-31)

Ícarus (carrer Riu Sec, 36)

Mama Mandawa (carrer Can Mitjans, 4)

The 1916 Irish Pub (carrer Església, 9)

Mundo Caníbal (carrer Bosc Tancat, 48)

Circus (carrer Parcers, 8)

Kuvee (carrer Portugal, 29-31)

La Lluna (Ctra. de Barcelona, 190)

Kumba (plaça Goya, 1)

Blues Bar (carrer Sol, 19)

Nuku Hiwua (carrer Torras i Bages, 4)

OddVar (Av. Flor de Maig, 5)

Blue Note (carrer Altimira, 42-44)

Tarda i Nit (carrer Reis, 26-28 L-10)

Al Son de la Gramola (carrer Ample, 23)

Queda’t a Cerdanyola!

l’objectiu de lA demAndA és limitAr les conseqüències econòmiques que està tenint lA llei AntitAbAc en el sector

El passat dia 14 de març es va celebrar a l’hotel Guitart Monterrey – Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar el 6è Congrés d’Empresaris d’Oci Nocturn de Cata-lunya i la 4ª Nit de l’Empresari de la Nit de Catalunya en el marc dels quals tindrà lloc la 4ª Gala d’entrega dels guardons “Lluna Daurada” a empresaris i entitats vinculades al sector de l’oci nocturn. Els actes van comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lloret de Mar, del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració de Barcelona (FIHR), i amb la de diferents organitza-

cions que representen més de 10.000 empresaris i empresàries, així com amb el suport de diferents mar-ques comercials i empreses vinculades al sector de l’hostaleria i l’oci nocturn. En el marc del Congrés es van tractar temes de molta actualitat atès els moviments normatius recentment produïts en diferents matèries, principalment en ma-tèria antitabac i les conseqüències que la implantació d’aquesta llei ha comportat sobretot en matèria de so-roll al carrer, fet que està perjudicant greument al sector de l’oci nocturn.

empresAris d’oci nocturn fAn bAlAnç A lloret de mAr dels dos primers mesos d’AplicAció de lA llei AntitAbAc i es proposen mesures per reduir els problemes de soroll Al cArrer

ESCOLA-TALLER DE DIBUIX I P INTURA

TENDA ARTICLES BELLES ARTS I MANUALITATS

CLASSES DE MANUALITATSMATÍ I TARDA

Classes de dibuix-Pintura-esCultura, Per Persones de totes les edats i nivells. ambient de treball amPli i lluminós Per desenvoluPar les seves inquietuts artístiques.

ensenyament de totes les tèCniques PiCtòriques,llaPis,Carbó,Pastel,aquarel.la,oli, aCrìliC etC. ensenyament individualitzat.

Carrer Sant Camil 6-8 (crta. U.A.B.) 08290 Cerdanyola del Vallès

Tel/fax 93 691 23 68

EL BALCÓw

ww

.esc

ola

-art

-elb

alc

o.c

om

ww

w.e

scola

-art

-elb

alc

o.c

om

assoCiaCió Cultural mirant l’art

C/ sant Camil, 6 1er.

També es faran cursets d’estiu del 22 de juny al 15 de juliol


cuinemEL BALCÓPrimer, bullim la pasta i fem el caldo de peix. Un cop ho tenim, ho reservem.Piquem l’all i el julivert.Saltegem els popets amb l’ all i el julivert i ho reservem.Un cop bullida la pasta l’estirem i anem posant els popets a dins , i els anem enrotllant. Un cop tot fet, agafem la mante-ga i la farina i en una ca-sola, tirem a parts iguals, primer la mantega, després la farina i remenem fins que quedi homogeni; anem tirant el caldo de peix a la mantega i a la farina fins que ens quedi una salsa, i la reservem.Finalment, emplatem els canelons, i tot seguit afegim la salsa per sobre. Salpebrem al gust.

caneló de popetsingredients500gr de popets.

10 llamines de pasta de

caneló.

500gr d’espines.

1 dent d’all.

q\s julivert.

2 cullarades de farina.

2 cullarades de mantega.

Oli i sal.

Dificultat: mitjana Temps: 50 minuts

bar restaurant minguet

elaboració

FARMÀCIAROVIRA

Pg. Cordelles, 64tel. 93 592 13 99

DG 20 DE MARÇ

Tutto Mozart

Orquestra Joves Músics del

Vallès de l’AMCV

Lloc: Ateneu. 19 h

Organitza: Ajuntament

DV 25 DE MARÇ

Fora de joc de Sergi Belbel

Teatre

Lloc: Ateneu. 22 h


DG 27 DE MARÇ

Zing Zing de Cia. Roberto Alonso

Teatre familiar

Lloc: Ateneu. 12 h


XISCNÈFILS17 de març: Mujeres de El Cairo24 de març: Madres e hijas31 de març: Nada personal

Lloc: Ateneu a les 21.30h.

CAFÈ AMB LLETRES

DJ 7 D’ABRIL

Maragall vs. Alzheimer

amb Àngela Vinent

Lloc: MAC. 19.30h

DJ 12 DE MAIG

Retrum,

amb Francesc Miralles

Lloc: MAC. 19.30h

Del 24 de març fins al 15 de maig

Nova avantguarda.

Fotografia catalana dels anys

50 i 60

Lloc: MAC

agenda cultural març-abril

farmàcies de guàrdia

EMErgènciEs: 112urgènciEs boMbErs: 085

Mossos d’Esquadra: 93592 47 00policia local: 092 / 93691 20 00

avariEs aigua: 900 710 710avariEs: 900 700 720

avariEs gas natural: 900 750 750aMbulànciEs: 061

tEl. atEnció ciutadana: 010uab: 93 581 10 00

coMissaria policia: 93 691 18 54taxi (ràdio-taxi): 93580 27 27

taxi (Fono taxi vallés): 93300 11 00rEnFE: 93691 88 69

sarbus: 93580 67 00cap cita prèvia: 93728 44 44cap canalEtEs: 93591 07 40

cap la Farigola: 93 691 95 89cap sErrapErEra: 93580 63 63

cap FontEtEs: 93594 44 70cap2 (urgènciEs): 93594 22 16

cap2 (visitEs): 93594 21 11crEu roja: 93691 61 61

agència catalana consuM: 93 551 66 66

telèfons d’interès

agenda cultural i serveis 21marçwww.comerçiciutat.cat

del 09/3 al 15/3 jutjat nº 1del 16/3 al 22/3 jutjat nº 2del 23/3 al 29/3 jutjat nº 3del 30/3 al 5/4 jutjat nº 4del 6/4 al 12/4 jutjat nº 5

DIA (9 a 22h) 10111213141516171819202122 232425262728293031

DIA (9 a 22h) 1234 56789101112

NIT (22h.)ORDISHIDALGOSANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZ

NIT (22h.)Hidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERAN

ORDISHIDALGOSANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZROVIRAROVIRAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZ

Hidalgo Val lsSELVAROVIRAPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZROVIRAROVIRAROVIRATORRENTSGALCERAN

MA

RÇ

AB

RIL


reportatge

En estos tiempos de dificultad y pesimismo es cuando hay que ser mas optimista, y una mane-ra de serlo es mirarte al espejo y sentirte guapa, tener una imagen posi-tiva de ti misma y de tu peinado.El 21 de marzo saldre-mos de un invierno frio y gris, lo cual nos da más pereza arreglarnos. En-traremos en la estación del año más explosiva, la primavera. Una época llena de color y alegria, que nos dará fuerzas para renovarnos e ir al centro de belleza.Cuando te levantas can-sada en esas mañanas apagadas y tristes y con la moral baja, lo mejor que puedes hacer es ir a la peluquería para que te dejen un pelo arreglado,

un corte que potencie tus facciones y un color que favorezca tu piel. A todo esto aplícale un maquillaje

suave, píntate los labios y cuando te mires en el espejo, verás que ha me-recido la pena dedicar un tiempo a tu imagen.Finalmente se puede de-cir que con las maravillo-sas planchas que hemos adquirido es mucho más fácil peinarnos. Sin em-bargo no podemos des-cuidar un buen corte y un buen trabajo de color para tener un peinado fa-vorecedor, que haga de ti algo espectacular y bri-llante como la primavera

que estamos a punto de disfrutar.

posa’t guapa!ten unA imAgen positivA de ti mismA y de tu peinAdo

Assesorsd’Imatge

Avg. Roma, 54 Local 5 · 08290 Cerdanyola

Perruqueria-EstèticaHome-Dona-Nens

De lunes a jueves, secado express: 12€

Especializados en recogidos (Novias, fiestas, noche)

23 años en Cerdanyola

Tf.: 93 691 85 55

Déjate mimar!

Tere, Alonso y su equipo

24 marçwww.comerçiciutat.cat

rua carnestoltes 2011


rua carnestoltes 2011


economia

“perspectivas económicas cerdanyola 2011”

Después de no pocos inconvenientes técnicos, al final hemos conseguido disponer de vuestras valiosas respuestas. Quiero trasladaros a todos los que habéis participado, mi más sincero agra-decimiento, por permitirnos realizar este estudio: “Perspectivas Económicas Cerdanyola 2011.” Las cifras no van a ser muy significativas, ya que la participación no ha sido suficiente. Han contes-tado la encuesta un total de 74 personas.Los Barrios con mayor índice de participación (Ver Gráfico 1.), han sido los de Bellaterra, Banus i Cana-letes. Tenemos algunos barrios en los que no hemos obte-nido ninguna encuesta como Terranova, Tu-ronet, Can Cer-dà i Cant Fatjó. En lo que hace referencia a las franjas de edad (Ver Gráfico 2), es entre los 45 y los 54 años donde hemos registrado un mayor número de respuestas. Con-cretamente más de la mitad de los encuestados. La siguiente franja de edad con mayor participa-ción ha sido la de 35 a 44 años.En cuanto a otras características de clasifica-ción de las personas que amablemente habéis respondido la encuesta, el 47% sois titulados y técnicos medios, el 38% disponéis de estudios básicos.En cuanto a vuestro estado laboral, solo el 8,82% de los encuestados estaban en paro. El 35% sois empleados por cuenta ajena y el 53% sois autó-nomos. Esto se refleja además en los sectores de actividad, ya que el 58% de los encuestados trabajáis en comercio y un 15% en la hostelería. Sólo un 3% en la industria y 3l 4% en la adminis-tración pública.

El perfil típico de las per-sona que ha respondido la encuesta es el de un hombre o mujer ( en igual proporción), que reside en Cerdanyola, Bellate-rra, Banus o Canaletes, que tiene entre 45 y 54 años, es titulado o técni-co medio y desempeña su actividad económica en el comercio como autónomo.

P a r a aquel los que no h a b é i s t e n i d o o c a s i ó n de res-p o n d e r, a d e m á s de las c i t a d o s aspectos para ca-racterizar a la po-b l a c i ó n encues-

tada, las preguntas que se realizaban eran las si-guientes:

• ¿Cómo crees que serán tus ingresos durante el 2011, comparados con los del 2010?• ¿Cómo crees que serán tus gastos durante el 2011, comparados con los del 2010?• ¿Cómo crees que será tu endeudamiento com-parado con el de 2010?• ¿Cómo crees que será tu situación laboral du-rante el 2011, con respecto a 2010?• ¿Cómo piensas que evolucionará tu economía durante 2011?

Las respuestas posibles a todas las preguntas, era por comparación con el año 2011, permitiéndose tres opciones: Mayor, menor o igual.

HAn contestAdo lA encuestA un totAl de 74 personAs

José Antonio CidDiplomat en Direcció Comercial

Executive Coachwww.sonodreams.blogspot.com

Gráfico 1


economia

Aquí van los resultados: En lo relativo a Ingresos, gastos y endeudamiento, hay una franja de estabilidad formada por el 35% de los encues-tados en estas tres preguntas que consideran que existe equi-librio entre los tres parámetros y permanece-rán más o me-nos constantes con respecto a los del año 2010. Por otra parte hay un nutrido grupo de encuesta-dos, siempre por encima del 50% que tienen expectativas de menos ingresos, más gastos y subirá considera-blemente su nivel de endeudamiento. (Ver Gráfico 3). De confirmarse esta expectativa para este grupo de pobla-ción, esta-mos en una s i t uac i ón crítica. Este hecho vie-ne avalado además por algunos de los comen-tarios que nos han dejado en las obser-vaciones de la encues-ta. Supone que no sólo se dismi-nuirá la ca-pacidad de ahorro de las familias, sino que además requieren de un mayor nivel de endeudamiento. Esto resulta especialmente peligroso en un momento en el que las previsiones de los tipos de interés son al alza arrastrados por algunos países de la zona euro que ya están saliendo de la crisis.

En lo relativo a la evolución del empleo, el 53% considera que será peor que en el año anterior, en el caso de los empleadores que han respondido a la

encuesta el dato es más preocupan-te, ya que el 89,5 de ellos cons ide rá que duran-te el 2011 todavía po-dria requerir menos em-pleados que en la actuali-dad.El 55% de los encues-tados con-

sidera que la economía evolucionará peor que en 2010. Las respuestas reflejan la preocupación que en estos momentos hay en la calle con todo lo que tiene que ver con nuestra economía. Cier-

tamente la intensidad y la du-ración de esta crisis nos está poniendo a prueba a todos. Como en otras oca-siones os digo, me-jor es pre-venir que sufrir. Es necesario anticipar-se de una forma ac-tiva a las

posibles situaciones críticas que se nos puedan venir encima en los próximos meses. Cuando llegan, es necesario que tengamos claro lo que debemos hacer. Si no lo tenemos claro la ansie-dad nos paralizará y aumentará la gravedad de la situación.

Gráfico 2

Gráfico 3


marçpublicitat28

La epilepsia idiopática es la causa mas frecuente de con-vulsiones en el perro. Se puede dar en todas las razas y cruces, pero es mas frecuente en determinadas razas puras en las que se considera hereditaria, como el Pastor Alemán, Beagle, Teckel, San Bernardo o Cocker Spaniel.El primer ataque se suele dar entre los 6 meses y los 5 años de edad, y a veces se pueden producir crisis repeti-das en un mismo día. El ataque epiléptico comienza con una pérdida brusca de la consciencia y rigidez generaliza-da, seguido de convulsiones, micción y salivación. A veces no llega a tanto y son solo incoordinación de movimientos, como si fuera una borrachera. Suele durar no más de 5 minutos, y luego poco a poco vuelven a su estado normal, como si no hubiese pasado nada.Una vez diagnosticada la epilepsia, se puede tratar, pero antes de eso hay que valorar la frecuencia con la que se dan las crisis, ya que no es lo mismo que tenga un ataque cada 4 o 6 meses, a que tenga un ataque 3 veces por se-mana. Hay que tener en cuenta que la medicación ha de

ser crónica (de por vida) y que lo que consegui-mos con ella no es cu-rar la enfermedad, sino espaciar la frecuencia con la que dan los ata-ques para que sean los menos posibles.Además, los fármacos de elección son bar-bitúricos y pueden ser muy dañinos para el hígado. Hay que encontrar la dosis para cada animal si que le deje atontado y hacer controles sanguíneos para descartar problemas de tiroides.Tu veterinario encontrará el fármaco más adecuado para tu perro y te recomendará la castración, ya que así evitamos momentos de excitación que pueden desen-cadenar las crisis epilépticas.

el veterinari respon...

Si teniu dubtes sobre la vostra mascota, ens les podeu fer arribar a [email protected]

Mercedes MartínCl. Vet. BanúsCol. num. 1418

envía la foto de la teva mascota a [email protected]

¿Puede ser epiléptico mi perro con solo 8 meses?

Em dic Neska Yuri de Simagüe i sóc molt entremeliada i em torno boja amb el menjar, però sóc molt carinyosa amb la nena i això és el més important. El meu ensinistrador és el Mario.

la teva mascota

mascoteswww.comerçiciutat.cat

març 29


reportatge

Com vam poder llegir a l’article sobre geoca-ching (geocerca) aparegut al número 10 de la revista, aquesta és una activitat que consisteix bàsica-ment en trobar un objecte mitjançant un aparell de GPS. Aquest objecte, anomenat geoca-che en anglès, rep diverses denomina-cions més o menys adaptades al català: geoamagatall, catxé o també tresor. En tractar-se d’una ac-tivitat força recent, el seu vocabulari encara no està definitivament establert.

El tresorMés enllà d’aquestes qüestions, el tresor és normalment un recipient de plàstic tancat her-mèticament. Hem de tenir en compte que sovint està a la intempèrie, i ha de resistir la pluja, la humitat, els animals... La mida dependrà del lloc on amagar-lo i del que s’hi vulgui deixar dins.

I què hi trobarem a dins? Normalment, un logbook o llibre de registre i un bolígraf o un llapis, per poder firmar i deixar constàn-cia d’haver-lo localitzat. També hi solem trobar petits objectes per intercanviar. Això cal tenir-ho molt en compte per portar-ne també nosaltres i deixar-ne en lloc del que agafem. D’aquesta manera, tothom qui localitzi el tresor po-drà endur-se’n un petit record. Els regals no son mai coses cares, ni objectes perillosos o que puguin malmetre’s (líquids, encenedors, menjar, begudes...). Tampoc cal

comprar-los: a casa mateix segur que hi podem trobar algun objecte que no fem servir (clauers,

cotxes petits, ninots...) i que podem intercanviar.

Tipus de treosorsSegons la mida, els tre-sors es classifiquen en diferents tipus.Not chosen: Es tracta de tresors diminuts, de la mida d’un botó. Són els més difícils de trobar. Normalment es fan servir en llocs emblemàtics on seria difícil amagar alguna cosa o no és convenient fer-ho.

Micro: Són tresors de la mida d’un rodet foto-gràfic. Només hi cap un petit llibre de registre.Small: Aquests són tupers de mida petita, on ja hi trobem tant el llibre de registre com regals.Medium: Són els més freqüents. Tenen una mida mitjana i els trobem a la muntanya, a parcs i altres llocs oberts.Big: Són els més grans. Només els trobem en llocs allunyats i on sigui fàcil d’amagar.

més sobre geocachingen trActAr-se d’unA ActivitAt forçA recent, el seu vocAbulAri encArA no està definitivAment estAblert

Amb més de 40 anys d’història, Cabezalbus, ubi-cada a Cerdanyola del Vallès, i tal com indica el seu nom, es va iniciar en el món empresarial amb la fabricació de capçals d’autocars. Actualment, gràcies a una contínua evolució i adaptació a les noves tecnologies, Cabe-zalbus dóna servei a peti-tes i grans empreses del sector del transport de viatgers i del món publici-tari (empreses d’autocars, brokers aeris, agències de viatges i agències de publicitat), comercialitzant els seus productes arreu de la península i sud de França.

Els nostres productesAlguns dels nostres productes més destacats són el reposacaps d’un sol ús, article promo-cional d’alta utilitat per a congressos i viatges d’incentiu que permet la inserció de publicitat en tot tipus de cadira o butaca. També cal destacar el marc abatible, producte de fabricació pròpia molt versàtil per la seva utilitat com a suport in-formatiu i publicitari per a tot tipus d’empreses i establiments.

Cabezalbus realitza tot tipus d’impressió sobre tot tipus de material, i està al servei del client per a qual-

sevol necessitat que l’hi pugui sorgir, fent treballs especials i personalitzats al 100 %, amb tot tipus de material. Un dels treballs realitzats últimament ha estat fabricar una rèplica del plató del programa d’humor Camera Café per a un rodatge i que podeu veure en la imatge inferior.

Última tecnologiaL’última adquisició de Cabezalbus és un plotter de tintes UV que ens permet la impressió directa sobre tot tipus de materials incloent suports rígids (pvc, fusta, cartó ploma) i seguim am-pliant cons-tantment la nostra oferta de productes per poder ofe-rir-los un ser-vei de qualitat.

de capçals d’autobús a camera cafècAbezAlbus donA servei A petites i grAns empreses del sector del trAnsport de viAtgers i del món publicitAri


març 33empresa

CiC obre un espai per a les empreses locals. Si voleu presentar la vostra empresa, envieu-nos un correu electrònic a [email protected]

publicitat34www.comerçiciutat.cat

març


el museu

Les sales del MAC exposen obres de diversos artistes del modernisme, el noucentisme i l’art déco que van estar vinculats a la població. La temàtica protago-nista de la major part d’aquestes peces és, sense cap mena de dubtes, la figura feme-nina que, idealitzada o amb un referent real, il·lustra el paper de la dona en el món de l’art i de la societat d’aquella època. El diumenge 27 de febrer, dins del programa d’activitats Descobrim el MAC que s’ofereix cada darrer diumenge de mes, es va poder realitzar una visita comentada per les protagonistes feme-nines del museu. A partir de diverses obres de la col·lecció permanent el MAC es van poder analitzar els ideals i tòpics de la dona de prin-cipis de segle, de la dona vir-tuosa idealitzada en imatges com la “Virtut” o la “Verge” de l’escultor Josep Llimona, a l’objecte de l’amor i el desig en obres de gran sensualitat com “La nit” de la Casa Gold-sheider de Viena, les “Dames de Cerdanyola” o les figures de la vida nocturna de París que apareixen als dibuixos d’Smith. Sobretot a partir del noucentisme, la dona també va ser símbol de la terra, la maternitat i la nació.A la visita es van identificar les dones reals que apareixen a les peces del museu: Júlia, la venedora de loteria i model de Ramon Casas que va es va convertir finalment en la seva dona; Anna Maria, la germa-na d’Ismael Smith que també

va arribar a ser artista però de la qual no s’ha pogut localitzar cap obra; Manuela, la dida i

masovera de la família Togores que apareix al quadre “Un borratxo”, Antònia Berchtold i Tití de Togores, dona i filla del pintor cerdanyolenc retratades en quadres i escultures; o Mercè Gallén, la model de la república immortalit-zada per Marià Espi-nal, Josep Viladomat o Francesc Juventeny.Tot i que les dones ar-tistes van ser excep-cions en una època on la dona majoritàriament tenia vedat l’accés al món professional, el

museu en conserva algunes obres: un gravat de Laura Albéniz, filla del músic, il·lustracions de Mercè Llimona, filla del pintor Joan Llimona i publicacions de Lola Anglada.

les muses del MACprotAgonistes femenines del museu d’Art de cerdAnyolA

En el poemari Presagis s’accentua la presència insistent i aclaparadora de la tèrbola Dama de Negre, la Innombra-ble. Ella, la que resta a l’aguait, sorneguera, en el replà de l’escala, tot esperant que el temps faci la seva feina, rient-se de nosaltres, evidenciant amb la seva presència com acaben les nostres estèrils provatures de vèncer el seu poder absolut. Per això aquesta contradictòria urgència per deixar constància escrita, quatre pinzellades damunt el paper en blanc, en un desig intens de retratar amb les paraules adients i mesurades tot allò que tengué un signi-ficat, per molt efímer que pogués ser, en la nostra vida. I també, seríem injusts si no ho féssim, per a deixar alguns senyals de les esperances i il·lusions que alletaren els mi-llors homes i dones de la nostra generació.

xxvii premi de poesiA «divendres culturAls de cerdAnyolA» de 2010

lectura recomanada: Autor: MIQUEL LÓPEZ CRESPÍEditorial: SERVEIS PUBLICACIONS UAB

Sinopsi:

presagis

Especialistes en llibres infantils

Vine al nostre Club de leCtura!

lectura recomenada36 marçwww.comerçiciutat.cat


el pecat i la penitència

Ja ni recordo d’on vaig treure una d’aquelles frases lapidàries que diuen tot allò que vulguis llegir-hi. Més o menys era “la poesia és tot allò que hi ha entre les línies d’un poema”. Més enllà de la boutade, la frase ens presenta un aspecte recurrent en la poesia i en altres codis, escrits o no: la interpretació.Efectivament, “què diu ?”, “l’has entès ?”, “de què parla ?” són preguntes habituals o, si més no, com-prensibles, en una conversa sobre el tema. Difícilment es plantejaran en parlar d’una novel·la, per exemple. És més, aquesta dificultat en la interpretació de la poesia ve a ser alhora un fre i un al·licient. La interpretació -o la com-prensió- d’un poema depèn de l’hàbit que es tingui de llegir-ne (com tot, es tracta de picar molta pedra: no esperem que se’ns doni fet res), de les estratègies recurrents del poeta, del co-neixement de l’entorn vital d’aquest, de les experièn-cies del lector... Tot plegat configura l’einam amb el qual ens hi enfrontem. És així com, als anys setanta, interpretava fàcilment i unívoca el fantàstic poema d’en Gabriel Ferrater “La vida furtiva”. El món clandestí, la por a la deten-ció nocturna, els temors a les conseqüències... Tot això eren vivències del moment i es podien llegir sense dificultat en aquest poema senzill i transpa-rent. Aparentment, si més no. Recordem-lo: “Segurament serà com ara. Estaré despert, / aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador / que surt d’un pou, em pujarà / des del silenci de tota la casa, brusc, / el ronc de l’ascensor. M’aturaré a escoltar / el bufeteig de portes de metall, i els pas-sos / pel replà, i endevinaré l’instant / que arren-carà a tremolar l’angúnia del timbre. / Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut, / que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.”Un bon dia, però, en començar a llegir el primer vo-lum del Dietari, d’en Pere Gimferrer, em vaig trobar amb un passatge enigmàtic: “...l’admirable poema de Gabriel Ferrater “La vida furtiva” que tan sovint

ha estat llegit equivocadament com un poema po-lític)”. Però no estava prou clar ? Pot tenir una altra interpretació ? I és aquí on va començar un joc de-tectivesc que va culminar, després d’unes quantes anades i vingudes, amb l’èxit.Tradicionalment, tant en la poesia com en l’imaginari col·lectiu, el fons de la terra, el subsòl, ha estat l’habitatge d’éssers malignes (el cel és

dalt, l’infern, a baix) o, di-rectament, de la mort. La mort que sovint s’ha repre-sentat com un personatge que ve a buscar-nos, que s’acosta, que pressentim. Fins al moment en què hom cedeix i s’hi lliura. Admès això, el poema adquireix un altra dimensió. Abandona l’anècdota històrica i ad-quireix una transcendència còsmica. No cal explicar més: amb una relectura del

poema n’hi haurà prou. Seguint amb el que podríem dir-ne “exercici interpre-tatiu”, ens trobem amb un poema d’aquests que no s’acaben mai. I no per la llargada: només vuit versos. No s’acaba perquè a cada lectura reneix un poema diferent. En aquesta ocasió el poeta, amb l’excusa del seu quarantè aniversari, ens parla del passat -del seu passat- i ens explica que aquest es troba es-micolat i repartit entre la memòria i l’oblit. Es tracta del poema “Aniversari”: “Ja l’any quaranta dels meus anys / jeu fosc a dues carboneres, / ribotat. El munt d’encenalls / se l’han partit la marmanyera / me-mòria, la mentidera, / i l’oblit, el drapaire mut. / L’una en farà curtes fogueres, / l’altre, caliu d’inquietud.”Precisament també al Dietari, poques pàgines des-prés del passatge citat anteriorment, en Ginferrer parla del poeta llatí Ovidi, i concretament de la relació entre la seva obra de joventut i l’elaborada en plena senectut. Diu: “El poeta jove [···] fa possible la sub-sistència moral i literària del mateix poeta ja adult. És el caliu que dóna vida a la cendra.”Ho va escriure set anys després que -als cinquanta- en Gabriel Ferrater decidís plegar. El passat com a suport d’un present sense futur.

no sé mentir-me un record més“què diu ?”, “l’HAs entès ?”, “de què pArlA ?” són preguntes HAbituAls o, si més no, comprensibles, en unA conversA sobre el temA

jaume sobrevals

Vine al nostre Club de leCtura!

- TECARTERÀPIA

- FISIOTERÀPIA

- MASSATGES

- OSTEOPATIA

- FISIOESTÈTICA

C/ Sorolla, 5Cerdanyola del Vallès

Tel. 93 692 87 32

[email protected]

roger roca: Campió d’Espanya de Maratóatletes d’èlit a la Marató de Barcelona 2010

- Equip de professionals titulats i col.legiats

- Especialistes en lesions de l’esport

i columna


febrer38 publicitat


preguntes incòmodes

perdona, però algú ho havia de dir...

· Per què en les indicacions de l’AP7, quan es referencia Parc de l’Alba o Sincrotró no s’indica que estan a Cerdanyola?

· Per què a la corba del carrer Cardener amb carrer Pallarès, quan plou, hi patinen els cotxes, provocant nombrosos accidents?

Preguntes incòmodes pretèn ser un espAi crític on totHom formuli Aquelles pregun-tes que no trobin respostes, sobretot en l’àmbit de cerdAnyolA. i si tenen respostA per pArt de lA pArt AfectAdA, tAmbé lA publicArem A lA secció de cArtes Al director

Si teniu preguntes sense reposta, feu-nos-les arribar a [email protected] i, si creiem oportú publicar-les, ho farem.

Per què encara es troben restes d’amiant a les escoles de Cerdanyola?

Per què encara hi han molts cartells anunciant obres del Pla Zapatero, quan algunes d’aquestes ja fa molt de temps que es van acabar?

- TECARTERÀPIA

- FISIOTERÀPIA

- MASSATGES

- OSTEOPATIA

- FISIOESTÈTICA

C/ Sorolla, 5Cerdanyola del Vallès

Tel. 93 692 87 32

[email protected]

roger roca: Campió d’Espanya de Maratóatletes d’èlit a la Marató de Barcelona 2010

- Equip de professionals titulats i col.legiats

- Especialistes en lesions de l’esport

i columna

niu joiers & joyaestilo.esC/Sant Antoni, 52 - Cerdanyola del Vallès

c/e: [email protected] - www.joyaestilo.es

19 de març. El dia del Pare, regala joia


municipals 2011

Aquests darrers anys la política cultural a Cerdanyola s´ha dotat de fortalesa. Lóbertura dels Museus de Can Domènec i dels Ibers de CanÓliver, ha de tenir continuïtat amb la readapatció del Museu de Ca nÓrtadó.Hem de posar en marxa la nova Biblioteca Central a lédifici de lÁltis, i començar a preveure una nova nova biblioteca de proximitat a Cerdanyola de dalt.Hem de promoure els festivals que ajuden a la promoció de Cerdanyola (Blues, FIT. Mostra de

dansa, Aqüeducte), adaptats a la nova situació econòmica. Cal avançar en la construcció del Nou Auditori de Can Xarau i la nova Escola de Música, cercant els mètodes de gestió més adequats.Cal donar suport tècnic i econòmic al teixit associatiu cultural de Cerdanyola i de promoció de la Cultura popular i tradicional.Hem dénfortir les polítiques de normalització lingüística, fent un especial esforç per promoure el coneixement del català a la població arribada els darrers anys dáltres llocs del món. Pel que fa a Educació, hem de millorar el mante-niment de les escoles , reforçar les polítiques de suport pedagògic i dotar-nos dún model déscoles bressol, sosteni-bles en el temps, dácord també, amb la iniciativa privada de qualitat.

Des del PSC fem una aposta decidida per una ciutat cívica, que fomenti la cultura i garanteixi una educació de qualitat. El nostre repte és seguir construint una ciutat educadora, on la ciència i la inno-vació constitueixin veritables motors de progrés i talent. Ja hem fet el primer pas: avui tenim el distintiu que ens certifica com a Ciutat de la Ciència, Incrementarem i potenciarem l’oferta cultural de Cerdanyola. Ubicarem la nova Biblioteca Central a l’edifici de l’ Altis, donant així resposta a les exigències reals de la nostra ciutadania. Millorarem

l’Ateneu, l’equipament cultural més emblemàtic de la ciutat i un veritable referent de la diversitat cultural i la integració.El poblat Ibèric-Museu Ca n’Olivé, el museu de Ca n’Ortadó i el museu d’Art Contemporani, no només s’han de poten-ciar per ampliar l’oferta cultural, sinó per posar en valor la nostra història i el sentiment de pertinença. Tanmateix, esdeve-niments com ara el Festival Internacional de Blues o el Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil, entre d’altres, s’han de seguir recolzant per projectar Cerdanyola al món.Des del PSC seguirem intensificant la relació amb la UAB, seguirem situant la formació al centre de l’agenda política, concretament l’ ocupacional, i seguirem treballant per millorar els nostres equipaments educatius, garantint d’aquesta manera que Cerdanyola tingui serveis d’ excel·lència.

L’educació ha d’afrontar dos reptes essencials. La lluita contra el fracàs escolar i l’afavoriment de la formació permanent. El projecte d’Aula Oberta, concebut com un servei de suport als instituts de secundària ofert des del centre d’ocupació de Can Serra, es troba en aquest context i apostem fermament per portar-lo a terme.

En la lluita contra el fracàs escolar és fonamental l’escola d’adults perquè possibilita aconseguir el títol d’educació obligatòria. Cal que disposi d’un nou edifici i recursos humans suficients per desenvolupar la seva tasca. Alhora, cal reforçar el centre d’ocupació de Can Serra, amb més cursos, i estretar lligams amb la UAB. La cultura ha de ser present des de la infància. El programa Cerdanyola Educa ha de redefinir objectius, fomentant la lectura entre les més petits. També apostem per la construcció d’un equipament de producció i assaig lligat amb la construcció d’una nova escola de música.Amb aquestes propostes com a base, estem recollint idees de per-sones del món de l’educació i la cultura, alhora que de tots els barris. Aviat rebràs una invitació per a treballar amb nosaltres el projecte de ciutat. T’hi esperem!

Educació i Cultura: eines bàsiques de l’igualtat

Les polítiques culturals sòlides han de continuar

Educació i cultura, prioritats del PSC

cultura i educació

Durant els propers mesos i fins a les properes eleccions municipals del mes maig, Comerç i Ciutat inicia una nova secció en la qual participaran tots els grups polítics que han tingut representació en el nostre ajuntament en els últims vuit anys. Cada mes CiC farà la mateixa pregunta a tots ells, la pregunta sempre estarà relacionada amb temes que considerem importants per Cerdanyola, el lector podrà comparar les respostes de cada grup i podrà treure les seves pròpies conclusions. La pregunta que se’ls ha plantejat aquest mes és la següent: Quins tipus de projectes i possibles canvis té pensat fer el seu grup pel que fa a la Cultura i Educació?

41municipals 2011febrerwww.comerçiciutat.cat

L’accés a la cultura i a l’educació és un dret bàsic de les persones i l’ajuntament ha de ser capdavanter en la seva defensa. Cal treballar sobre la realitat demogràfica, això abastaria totes les edats i les etapes educatives: des del 0-3, on cal seguir creant places (públiques i de gestió publica), fins a l’escola d’adults, on cal ampliar serveis per tal que aquesta pugui donar resposta a la demanda existent de forma-ció. També ens calen més biblioteques populars (una per cada 15.000 habitants

segons la Diputació), i tenint la universitat en el mateix terme municipal, caldria revisar l’actual conveni per tal d’aconseguir una major presència i col·laboració.Cultura és creació i participació. L’ajuntament ha de vetllar per tal que sigui possible dur a terme projectes en els diversos camps. Algunes propostes com ara: ampliació dels tallers de l’Ateneu; espais d’assaig per a grups locals, ampliació de l’escola de música i construcció de l’Auditori; un nou casal de joves; festes populars participatives; escoles obertes fora d’horari lectiu...i un hotel d’entitats per a les associa-cions, que som qui fem poble.

Queremos dar a nuestros hijos el mejor futuro. Y el mejor futuro comienza en laescuela con una educación de calidad. Lamentablemente la educación en Cataluña está a la cola de Europa en inversión y calidad. Hemos de recuperar la autoridad y el prestigio de nues-tro profesorado, favorecer la libertad de las familias para elegir el tipo de educación que quieren para sus hijos, potenciar la cultura del esfuerzo y de la excelencia, y cambiar un sistema de inmersión monolingüe que nos empobrece por una escuela trilingüe abierta al mundo. Por ello

queremos hacer dos propuestas muy concretas:a) Garantizar la libertad de los padres a escoger en qué idioma quieren que sus hijos reciban la primera enseñanza y respetando el derecho de todos los niños a recibir la primera educación en su lengua materna.b) Queremos que nuestras escuelas sean abiertas al mundo y doten a nuestros alumnos de las capacidades lin-güísticas y las habilidades comunicativas en catalán, castellano e inglés.Hemos tenido durante demasiado tiempo una cultura oficial monolingüe basada en la subvención por criterios políticos y no culturales y enfocada más a ‘construir país’ que a ‘construir cultura’. Queremos recuperar el auténtico espíritu cultural catalán: independiente, dinámico, bilingüe y abierto al mundo.

Cal crear més places d’escoles bressol a la vegada que cal millorar la qualitat educativa. Cerdanyola ja fa anys que pateix un greu dèficit de places d’escoles bressol. El Síndic de greuges va cridar l’atenció del que fora el nostre alcalde, Toni Morral, a causa de la baixa taxa d’escolarització pública de 0 a 3 anys existent a Cerdanyola (el 2’7% el 2.007). És per això que l’educació de 0-3 anys és la nostra prioritat. No volem centres assistencials, volem centres educatius. I els volem públics, de gestió directa. No entenem la postura

de l’actual govern que ha privatitzat les E.B.M. Cal crear amb caràcter d’urgència l’Oficina d’Escolarització Municipal. Ens hem compromès amb les direc-cions dels CEIPs a prioritzar el manteniment dels edificis ja que la gran majoria són molt antics. Cal impulsar els projectes educatius mitjançant el Consell Municipal Escolar a la vegada que cal donar-li més protagonisme i fomentar la participació de les AMPAs. Pel que fa a cultura. Cerdanyola té un patrimoni cultural molt ric i divers que cal apropar a la ciutadania i que cal potenciar. Cal millorar la relació Ajuntament-entitats, facilitar la tasca de les associacions, donar-los informació i assessorament

Cultura i educació, una mirada cap al futur

Educació+ cultura = servei públic i de qualitat

Una educación de calidad y en libertad

cultura i educació


seguretat

Avui es parla de la joventut com un concepte sociolò-gic, una categoria a la que se li fan derivar unes carac-terístiques i fins i tot unes preteses formes de vida. En tot cas, és difícil definir què és la joventut, així en bloc, perquè com tot els conceptes abstractes i generals pot tenir moltes i importants excepcions. Però en tot cas ens resulta útil parlar de la joventut com una etapa de la vida a la que va bé associar elements com ara unes necessitats consumistes pròpies, el caràcter rebel, la voluntat de trencar amb el passat, posar en dubte o fer entrar en crisi la idea d’autoritat -amb la màxi-ma manifestació d’aquesta idea-força en el mite del maig del 68-, o la revolta enfront les institucions -fins i tot amb propostes que es qualifiquen “d’antisistema”-, fins al punt que sembla que la vida en permanent estat d’adolescència es defensi com un valor moral supe-rior a qualsevol altre. Així ésser jove és concebut per alguns com el millor estadi de la vida, la qual cosa ha comportat també des-valorar fins les màximes conseqüències l’anomenada “tercera edat”, ingressada sovint en un geriàtric no tan sols físic sinó mental.No hi ha dubte que ésser jove és una etapa de la vida, un estadi en el qual la persona que sempre està en construcció pot projectar el seu futur i la seva espe-rança. Entre la infantesa i el món adult apareixen els joves. Aquesta manera d’entendre la vida ens permet parlar de generacions, i per tant ens ajuda a ordenar el nostre cervell en termes generals, tot i que caldria tenir la capacitat per tal d’apreciar totes les sensibilitats de cadascuna de les persones concretes. Ara bé, també és cert què avui hi ha un “tall generacional” important, perquè les darreres generacions han crescut en un món molt diferent de les precedents: un món mes interco-municat que mai, gràcies a les tic’s -tecnologies de la informació i de la comunicació -, els mass media -que permeten un coneixement immediat d’allò què passa i per tant que ens passa- i la televisió -que pot arribar a marcar el ritme de vida familiar, mitjançant fins i tot un

“teleprecepte” . Avui també s’han esvaït els valors sòlids i les grans conviccions, tot emergint el relativisme moral i la modernitat líquida. Ens trobem en un món que està en una crisi estructural que ha renovat de molts àmbits de la vida, personal i col·lectiva, atès que afecta aspectes tan sensibles com ara el sistema financer, econòmic, de valors o l’educatiu. I els joves es troben, com no, immersos en l’onada dels canvis estructurals, amb noves formes de vida, que

afecten la noció mateixa de la cultura de la joventut -una cultura pensada sovint per gent no tan jove, i que al-guns es capfiquen en vendre com un producte de con-sum específic per als joves: la nit com àmbit de llibertat, el sexe fàcil, el consum de drogues, etc. Aspectes que van acompanyats d’altres com la precarietat laboral, la competitivitat com a gran eina per tal de construir la personalitat, i d’altres ma-

nipulacions interessades. Una cultura però que es tro-ba immersa en un context de crisi: per primer cop en moltes generacions els joves d’avui viuran pitjor que els seus pares. Aquesta frase es va repetint arreu, amb un ressò apocalíptic. D’aquesta manera, massa joves viuen la crisi actual sense sentit constructiu de la vida, enclo-tats en el forat del relativisme moral, i per tant amb una absència perillosa d’eines conceptuals i vivencials per a emprendre un nou camí. El missatge del negativisme i de la reacció antisistema pot trobar així el camp abo-nat. Per això cal que els hi aportem altes dosis de confiança en el futur i sobretot que no els hi neguem el dret a l’esperança.

joventut i crisiés difícil definir què és lA joventut, Així en bloc, perquè com tot els conceptes AbstrActes i generAls pot tenir moltes i importAnts excepcions.

Joan Lluís Pérez FranceschGrup de recerca sobre

“Llibertat, seguretat i transformacions de l’estat”Departament de Ciència Política

i de Dret Públicuniversitat autònoma de Barcelona


el màrqueting sensorial

En publicitat hi ha una frase que afirma que els con-sumidors no compren productes sinó experiències.Fins ara només es tenia en compte el sentit de la vista i evidentment, després dún estudi realitzat per la Universi-tat de Rockefeller (Nova York) lány 1999, afir-mant que l´èsser humà recorda un 35% del que olora, respecte un 5% del que veu, un 2% del que escolta i un 1% del que toca. Per altra ban-da, lány 2004 els cien-tífics Axel i Linda Buck, van afirmar que som capaços de recordar fins a 10.000 fragàncies diferents, mentre el sen-tit de la vista només pot recordar 200 colors. Aquest estudi els hi va reportar als dos científics

el Premi Nobel de Medicina y Fisiología.Basant-nos en aquesta informació, no és déstranyar que en els últims temps els equips de màrqueting de les empreses hagin començat a abordar estudis relacionats amb els diferents sen-tits.Veient els per-centatges de límpacte que ténen els sentits en la percepció de les persones,

lólfacte era fins ara el gran desconegut, pos-siblement degut també als pocs estudis que

s´havien fet fins ara so-bre la matèria.Moltes empreses ja comencen a tenir el seu odotip, o el que és el mateix el seu logo-tip amb olor, targetes impresses amb tintes dólor, sumant les sen-sacions que evoquen els aromes, al missat-ge visual que trasmet la tarja mitjançant el disseny gràfic del logo. Lólor afecta direc-tament a la percep-ció que té el client de lémpresa.És inevitable parlar dólors i del meravellós sentit de lólfacte sense

anomenar el llibre d’“El perfum” de Patrick Süs-kind, on un assasí en sèrie -Jean Baptiste Gre-nouille- vol aconseguir la fragància de les seves víctimes, ja que ell no disposa dólor pròpia, però sí dún olfacte privilegiat, de fet és l´únic dels sen-tits que té desenvolupat. Aconseguint la fragàn-cia suprema aconsegueix influïr sobre els èssers humans, suplint les mancances emocionals que no havia tingut al llarg de la seva vida.

Dáquí se’n deri-va un debat ètic sobre la incursió del màrqueting en el món dels sen-tits, com a través dels sentits, les empreses poden condicionar els nostres estats emocionals i les nostres accions. Per una banda

l´èsser Humà recordA un 35% del que olorA, respecte un 5% del que veu, un 2% del que escoltA i un 1% del que tocA.

Lólfacte era fins ara el gran desconegut, possiblement degut també als pocs estudis que s´havien fet fins ara sobre la matèria.

seguretatwww.comerçiciutat.cat

gener 4545marçwww.comerçiciutat.cat

aparadorisme

Jackeline JorbaVisual merchandising,

interiorista i aparadoristaTAO PROJECTES

www.taoprojectes.com

és im-portant que els nostres c l ients se sen-tin a g u s t

i utilitzar tots els recurssos que estiguin al nostre abast. El tema es complica quan el que síntenta és manipular la reacció i lácció dels consumidors.

Evidentment que moltes coses estan canviant en el món comercial i ens agradi o no sácaba dóbrir l’era del MARQUÈTING SENSORIAL. Com sempre caldria preguntar-nos: On es troba el límit amb la pura manipulació de les persones?

Dáquí sén deriva un debat ètic sobre la in-cursió del màrqueting en el món dels sentits, com a través dels sentits, les empreses po-den condicionar els nostres estats emocio-nals i les nostres accions.

webs i blocs

el temps de cerdanyola

http://www.meteocerdanyola.com/


març 47

Administrada per Víctor Cano, Me-teoCerdanyola és una pàgina web on podreu consultar el temps meteorolò-gic de la nostra ciu-tat minut a minut, i amb moltes dades constanment ac-tualitzades. Una webcam us ofereix el cel de la ciutat en directe i podeu accedir a àltres càmeres de la comarca. A la web no falta l’apartat de previ-sions a curt i mitjà

termini, i una secció de fotografies, amb diferents fenòmens meteorològics ocorre-guts a la ciutat en els darrers anys. També ens facilita dife-rents instruments útils per calcular la xafogor i la temperatura de sensació i altres dades d’interès de l’aspecte meteorològic i un com-plet apartat on s’explica l’estació meteorològica que hi ha ubicada a la ciutat i serveix a Víctor Cano per prendre totes les dades que ens ofe-reix a través de la web.

lA meteorologiA A lA nostrA ciutAt en temps reAl

MERCAT DE SERRAPERERA

Producte fresc i de qualitat

Tf.: 93 691 05 37

Parades 99-103

Tf.: 93 691 36 57

Aparcament gratuït si compres en el mercatP

productes artesanals i bacallà

de qualitat

PESCA SALADA

EL CANTáBRICO

CARNISSERIA AGUSTÍ

juliol

Si coneixes algun indret de Catalunya que ens vulguis recomanar, envia’ns la proposta a [email protected]


petites joies de catalunya

Miravet és troba a la riba dreta de l’Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els con-traforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d’un turó d’uns 100 metres d’alçada on s’alça el castell de Miravet. Encara que s’hi pot arribar directa-ment amb cotxe, recomanem travessar el riu Ebre utilitzant el Pas de la Barca, a la C-12 entre Rasquera i Ginestar. Arribar pel Pas de Barca, l’últim original i sense motor de tot l’Ebre, és una autèntica experiència i permet gaudir de la millor panoràmica de Miravet i el paisatge que l’envolta.La situació privilegiada de Miravet, fa pensar que podria haver estat un assentament ibèric. Existeixen res-tes romanes segons els indicis que es poden observar en certes parts dels seus fonaments i muralles. Però el fet que sa-bem és que, durant el domini àrab, s’integrà a l’estructura defensiva que s’establí al llarg de l’Ebre, i que va constituir, juntament amb Siurana, un dels darrers reductes del poder islàmic a Catalunya. És en aquest període quan apareix un conjunt d’estructura ur-bana concentrat a la fortalesa amb el nom de “Muràbit”, d’on és origi-nari l’actual nom de Miravet.L’any 1153 fou conquerit per Ra-mon Berenguer IV, i fa donació del Castell de Miravet a l’Orde del Temple. D’aquesta manera els tem-plaris van ser els únics senyors de tota la zona compresa entre l’Ebre i l’Algars.Des de Miravet es van planejar les

conquestes de Mallorca i València, però el 13 de desembre de 1307, Jaume II ordena la detenció dels templers al seu regne. Durant dot-ze mesos, els templers refugiats al Castell de Miravet varen patir el set-

ge més llarg que va conèixer l’Orde, convertint-se en l’últim reducte a la Corona, el 12 de desembre de 1308 es produeix la rendició dels templaris i el castell i nombroses possessions més, passen a mans de l’Orde de l’Hospital.

En ser un punt estratègic, va patir nombroses guerres, com la dels Segadors al 1640, la de successió de Felip V al 1714, l’enderrocament de Carles III al 1750, les guerres car-lines al segle XIX. La vila i el castell tornaren a patir les conseqüències bèl·liques de la Guerra Civil espan-yola de 1936, sobretot l’any 38 durant el temps que es va decidir la Batalla de l’Ebre, iniciada la nit del 25 de Juliol de 1938, quan l’exèrcit

va travessar el riu i va penetrar, en poques hores, en territori controlat per les forces nacionals, va esdeve-nir la batalla més llarga i sagnant de tota la guerra. A l’Ebre, Catalunya va sacrificar bona part del potencial

humà; el 2 d’Agost, l’exèrcit de la República ordenà aturar l’ofensiva i passar a defensar el territori conquerit fins al mo-ment, amb la qual cosa deixà la iniciativa de la batalla a les forces nacionals. Van estar més de 100 dies comba-tent, però l’exèrcit republicà esgotat desprès d’una dura batalla va ser incapaç d’oferir resistència quan al desembre

de 1938 les forces nacionals van endegar la invasió de Catalunya; en poc menys de dos mesos ocupa-ven tota Catalunya i es posava fi a la República.Recomanem una visita pel Cap de la Vila (Poble Vell): és un entramat

de cases que pengen so-bre el riu i que s’enfilen per la muntanya i els penya-segats. Pujant pels seus ca-rrers podem trobar els típics carrers porxats, cases anti-gues, bonics racons i molt bones vistes sobre el riu i la seva vegetació. També destaca la desolació crea-da per la Batalla de l’Ebre,

que encara es pot veure amb les nombroses cases caigudes i aban-donades. El Castell, situat al punt més alt de la població i sobre el riu Ebre, d’origen musulmà i reformat pels templers, és una de les millors obres d’arquitectura romànico-gòtica, religiosa i militar a occident. El seu bon estat de conservació el converteix en un punt indispensa-ble pels amants dels castells, dels templers i de la història.

vila i castell de miravet

març

CARNISSERIA AGUSTÍ

lA situAció de mirAvet, fA pensAr que podriA HAver estAt un AssentAment ibèric


mare/filla

Com us afecta la crisi?A: Tinc un fill i la seva dona a l’atur i sense cap tipus d’ajudes.B: Em miro i remiro els comptes per arribar a final de mes.Feu ús de les noves tecnologies? Teniu Facebook?A: No, per a mi estàn de més.B: Sí a casa i a la feina. I sí que tinc perfil facebook.Quina és la festa o activitat que us agrada més de la ciutat?A: Els 3 Tombs.B: Festes infantils i la cavalcada de reis per a la meva filla.Teniu un lloc concret per anar de vacances?A: Un apartament a la platja.B: Ens acoblem amb els papes a la platja.A on compreu més sovint?A: Combino el mercat de Serraperera i l’Àrea de Guis-sona, i el Condis.B: El mercat de Fontetes i el Condis.Quins problemes detecteu a la ciutat?A: Ara sembla que arreglaran l’accés al Cap de la Fa-rigola. Falta l’hospital, i punts de serveis bàsics com l’aigua i la llum o l’oficina d’administració de la S.S., que ens obliguen a desplaçar-nos a altres poblacions.

B: Falta aparca-ment a tot arreu i hi ha massa satura-ció de cotxes.Què voldrieu canviar si fóssiu alcaldes?A: Més ajudes i serveis socials per a la gent gran.B: No faria tan-tes obres i canvis inútils i invertiria en escoles bres-sol i escoles públiques, que hi ha molta canalla a Cer-danyola.Compartiu alguna afició?A: Fer xafarderia pel mercadal.B: Li explico les penes i alegries...Teniu el vot decidit per a les eleccions municipals del 22 de maig?A: Sí.B: No.

Si voleu ser protagonistes d’aquesta secció, envieu un correu electrònic a [email protected]

mare: Ma. Carmen (A), 68anys filla: Mari (B), 28 anys


valero


actitud positiva

la realidad

La mejor manera de adoptar una actitud positiva, es admitir la realidad.Nada es eterno, nada perdura por siempre jamás, todo es efímero, incluso los senti-mientos más fuertes, poco a poco, tarde o temprano, pierden fuerza, se van diluyendo.Si somos conscientes de esta realidad, no deberíamos limitar-nos, a consumir cada etapa de nuestra vida, sino a disfrutarla, sabiendo que no volverán, que se acaban. No es lo mismo pa-sar por la vida que vivirla, cuan-do nos enamoramos, decimos, pensamos, que es para siempre, que nunca dejaremos de amar. Quizás sea cierto, en realidad es cierto, en el momento que lo es-tamos pensando, sencillamente el amor pasa por dife-rentes etapas, si conseguimos darnos cuenta de esto

y somos realistas, disfrutaremos más intensamente de cada una de las etapas, antes de que acabe, lo normal es confiar que es para siempre.

Lo mismo pasa con la amistad, la familia, nuestra propia vida, tenemos que tener presente que en cualquier momento, sin previo aviso, todo puede cam-biar o acabar. Es duro, lo sé, pero la realidad es así, cuanto más claro lo tengamos, mejor podremos movernos en nues-tro mundo de fantasía.Una actitud positiva, no consis-

te en engañarnos, reside en entender las realidades de la vida y optar por el camino más feliz o el que sea me-nos perjudicial, que nos ayude a afrontar esa realidad de una manera más llevadera para todos.Se realista, la actitud positiva es la mejor opción.

nAdA es eterno, nAdA perdurA por siempre jAmás, todo es efímero, incluso los sentimientos

Carlos Muñoz Salgado


Servicio

a domicilio

A v g . C a t a l u n y a , 2 6 - c / A l t i m i r a , 4 4Teléfono:

93 592 13 91

El nuevo concepto en cerdanyola

Po r q u e l o q u e h a c emo s , l o h a c emo s b i e n

amunt avallni fred ni calorel pòdium: crítica i recomanacions

El compositor resident a Bellaterra ha obtingut un nou reconeixe-ment en forma de Grammy pel seu treball Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement. Una fita a l’abast de molt pocs.

1 premi grammy a Jordi Savall

El documental Exposats a l’amiant, que va emetre el passat febrer TV3, va resumir de manera esplèndida el greu pro-blema que pateix i patirà la ciutat amb l’amiant. Un pas més per a la conscienciació col·lectiva d’aquesta lacra.

2 documental sobre amiant 30 minuts

Fer que els premis dels Carnaval d’enguany es consumeixin en forma de vals en els diferents comerços de les associacions de comerciants de la ciutat és una iniciativa digna de lloar i implica molt més el comerç amb els actes culturals de Cerdanyola.

3 premis del Carnaval 2010

comparsa més crítica

el pou de la passera

Un dels premis amb més tradició del Carnaval local era a la comparsa més crítica. Aquest any d’eleccions és molt lleig haver-lo suprimit sense donar cap tipus d’explicacions. I no és excusa la retallada de pressupost.

Aviat haurem de reconvertir la passera del Riu Sec en un pou sense fí, ja que ara l’empresa construc-tora reclama uns 135.000 euros de compensació pels endarreriments en l’obra. Anem sumant des-peses inútils.

4

Bunyols de quaresmaEn temps de quaresma, no hi ha millor es-pecialitat dolça que els bunyols, que tots els forns de pa i pastisseries de la ciutat ofereixen desde fa uns dies al seus establiments.

5

Fotografia al MACA partir del 24 de març, els amants de la fo-tografia tenen una cita imprescindible amb l’exposició Nova avantguarda. Fotografia cata-lana dels anys 50 i 60, una retrospectiva de la fotografia d’aquella època fet per autors com Català-Roca, Ricard Terré o Joan Colom.

55el pòdiummarçwww.comerçiciutat.cat


març56 publicitat


sudokufàcil

difícil

passatemps

troba les 7 diferències

CiC torna a posar a prova els seus lectors amb l’espai “BUSCA EL PARANY”. En tres dels anuncis d’aquesta re-vista, si busques, hi trobaràs en la seva publicitat un parany. Les tres primeres persones que trobin aquests tres paranys ho hauran de fer arribar a través de la web de Comerç i Ciutat (www.comerçiciutat.cat), anar a l’apartat “parany” i omplir les dades que es demanen amb les solucions. El primer premi és un sopar en un restaurant de la nostra ciutat. I el segon i tercer premi, un val de compra en un comerç de la nostra ciutat.

busca els paranys

Solució CiC 10: 1. Td7+..Rd7; 2. De7++

ES

Co

la D

’ES

Ca

CS

pE

R a

la

GE

nT

GR

an

Canvi en el funCionament per fer arribar les soluCions

Les blanques donen mat en dos jugades


març58 publicitat

El passat 1 de març es va celebrar al pavelló muni-cipal de Can Xarau la com-petició escolar KIES 2011. Va ser una de les edicions més multitudinàries, amb la participació de 38 equips, és a dir més de mig miler de jugadors, dividits entre cadets i infantils provi-nents dels instituts Lluís Companys, Gorgs, Joaquima Pla i Ferreres, Badia del Vallès, La Ferreria, Montserrat Miró i La Ribera. A la categoria infantil es va imposar el Gorgs B en guan-yar la final al Montserrat Miró B per 0 a 2. A la categoria cadet, el Miró va ser el gran dominador de la categoria. Va copar la final on es van enfrontar el Miró 1 i el Miró 4, guanyant el primer per 7 a 2.Els equips classificats participaran a la Final del KIES de Catalunya el dia 13 d’abril.

Sergio Calderón es va pro-clamar campió d’Espanya de Grappling Masculí, en el III Campionat d’Espanya Sènior d’aquesta modalitat que es va celebrar el pas-sat 26 de febrer a la ciutat asturiana de Gijón. Calderón, cinturó marró de Yan Cabral, és el responsa-ble de l’equip Aranha BJJ a Cerdanyola del Vallés, on imparteix classes en el Cer-danyola Fight Club, situat al carrer Zurbano.

El regidor de Promoció de l’esport es va proclamar sotscampió del mon de ten-nis de veterans de +55 anys, després véncer a un dels favorits, els EEUU, a la semifinal i perdre davant d’Austràlia a la final. L’equip que va aconseguir aques-ta fita el composaven el mateix Fèlix Riba, que era el capità, J.J. Cambra, J.F.Arcones-Pastor i M. Mir. Dels 4 par-tits que va disputar el de Bellaterra, en va guanyar 3, perdent únicament el de la final. El proper Mundial es disputarà als Estats Units.

El passat diumenge 27 de febrer, a Cambrils, Ruben Bona es va pro-clamar subcampió de Catalunya Universitari 2011 en Mitja Marató. Bona ás atleta del Cerdanyola Club d’Hoquei i entrenador de l’escola d’ atletisme. Tot i el fort vent, el seu temps va ser 1h16m28s.

El cerdanyolenc David Serra va estar present un any més a la fira del co-rredor de la Marató de Barcelona, la Marató Expo, una activitat paral·lela a la Marató de Barcelona del passat diumenge 6 de març i que acollia una mostra de les darreres novetats del món de l’atletisme i de l’esport en general, amb més de 100 expositors, tant de marques esportives com d’entitats i associacions, revistes especialitzades, metges i especialistes.

el gorgs d’endú el KIES en categoria infantil

calderón, campió d’espanya de grappling

felix riba, sotscam-pió del món

ruben bona, sotscampió de catalunya

david serra, a la fira de la marató


març esports

Ptge Orient, 4 - Tf. 93 692 11 48 - Cerdanyola del Vallès

www.restaurante-losabetos.com

horòscop del mes


horòscops

És possible que aquestes dates si-guin més propícies per a donar inici

a alguna activitat o començar alguna que pogués estar pendent de realitzar tot esperant el moment més adequat, podent sentir-se més segur o predis-posat per poder embarcar-se en alguna empresa o objectiu. En el cas que es produïssin actituds i

accions importants, podrien contribuir a que s’adquireixi més cons-ciència d’un mateix ia reafirmar més les qualitats personals.

Gent il.lustre: D’Annunzio, Sant Francesc d’Assís, Vanessa Redgrave, Rimsky-Korsakow, Graham Bell, Einstein, Pius XII

Dies favorables: dilluns i dijousNúmero de la sort: 11Color de la sort: lila i blau foscPlanta de la sort: FalgueraFlor de la sort: GessamíPedres de la sort: Safir i ametistaPerfum: Utilitzi perfums florals

No viatgi al sud-oestNo utilitzi el número 9Eviti els gossosPitjor dia: dimartsNo utilitzi el color vermell

Aquesta llunació en-globarà diversos sig-

nificats i alhora poc definits pel que fa a les seves limitacions,

entre ells podrien estar, la solidaritat, el sentit d’identificació o compromís amb l’entorn o amb algun fi benèfic, i el mis-ticisme.

Els cercles d’amistats, les

il·lusions, projectes o esperan-ces, els llocs d’esbarjo, l’interès

pels avenços socials o la integració en grups o organitzacions socials, podrien ser algun dels temes que et vendrien molt be en aquestes dates.

bessons Les teves ambi-cions socials, la

imatge i influència en la societat, els objectius, la teva vocació po-

drien estar molt presents en aquestes dates. Passa que no sempre s’ofereix la imatge o s’aconsegueixen els èxits o ambicions que es desitgen.

Les obligacions personals per

aconseguir els propòsits poden fer-se notar més, indicant que a

més del desig i de les aptituds, aques-tes necessitarien ser desenvolupades a través de la dedicació, l’organització, el mètode i un pla de treball.

Si per circumstàn-cies és tingués pre-

vist fer alguns estudis o treballs, és possible que per aquestes

dates s’iniciaran o estiguessin en algun punt important d’ells. Els assumptes de tràmits de papers també podrien tenir la seva presència.

Els interessos es poden centrar més

en adquirir certes comoditats ia ser una mica més pràctics, pot estar

més propens o interessat a gaudir de les co-ses, i donar-se certs capricis o luxes que no tenen per costum, degut en part al fet que els sentits podrien trobar-més realçats.

montflorit ptv cAnAletes sAnt rAmoncentreAvdA. cAtAlunyAquAtre cAntons ctrA. bArcelonA (fArigolA) les fontetes

serrApererA lA clotA bellAterrA uAb (plAçA cívicA i rectorAt) bAnus bonAsortcordelles AjuntAment, Ateneu, policiA locAl, centres cívics, AmbulAtoris i mercAts municipAls

zones i punts de distribució CiC

realitzats per Juan. tf.: 686 074 947 www.tarotdejuan.totalh.com

taurearies

És possible que du-rant aquestes dates

l’organització i l’ordre no fos l’interès prioritari, sinó que es podria tendir

més a cultivar el sentit més intuïtiu, cultural i obert a la vida, podent visualitzar els esde-veniments i circumstàncies des d’una pers-pectiva més global.

cranc

peixos

Les relacions, contac-tes amb col·laboradors,

possibles amistats, companys i la parella, podrien ser assumptes

més presents durant aquesta llunació. Si s’estigués mantenint alguna relació, és pos-sible que durant aquestes dates s’estigui més receptiu o interessat en relacionar-se.

verge

aquariPodria donar-se algun esdeveniment relacio-

nat amb la llar o que afecti els sentiments més privats i íntims.

Per alguna circumstància a la llar o per-sonal, és possible que els sentiments puguin veure’s afectats i repercutir d’alguna manera en la vida privada.

sagitari capricorn

No sempre s’està en disposició

d’expressar-se com es desitja, però possiblement en aquestes dates hi

hagi possibilitat de sentir-se amb més força o capacitat perquè així sigui. Això podria afectar diversos àmbits com la creativitat que podria ser positiva per a l’expressió.

escorpíbalança

En aquestes dates els desitjos i instints

més primaris podrien sortir a la superfície, tot això abastaria

la sexualitat, així com el sentit de per-tinença i dependència dels altres, es-pecialment dels éssers més propers o éssers més estimats.

lleó

els anunciants deAlimentació:Congelats La Vieira: 93 580 43 44Mercat Serraparera: 93 692 60 43Pescaderias Luna

Acadèmies, escoles i instituts:Centre Jaume Mimó: 93 580 39 94El Balcó: 93 691 23 68

Aluminis:Alumnis Diseño y Montaje: 93 591 27 63

Assessors:Assessoria Sant Antoni: 93 193 32 86Gestoria Piqué & Riba: 93 594 74 74

Assegurances: Corredora d’ass. Ana Checa: 93 691 93 69

Associacions de Comerciants:A.C. Sant Antoni Bonasort: 692 67 28 30

Audiovisuals:Crator Produccions: 658 597 395

Autoescoles:Montero: 93 692 76 77

Clíniques Dentals:Sumo: 93 692 41 09

Disseny Gràfic:Edu’x: 653 810 723

Esports i gimnasos: Arvi Sport Club: 93 692 94 94Valldor Sala: 93 594 60 98

Estètica:Centre d’est. Lourdes Muñoz: 93 580 83 04Dpèls Fotodepilació: 93 517 32 43

Electrodomèstics:ElectroOferta: 679 792 087

Farmàcies:Farmàcia Rovira: 93 592 13 99

Floristeria:Fermaflors: 93 594 50 29

Forns i pastisseries:Valero: 93 580 26 90

Fotografia:Xavi Olivé: 93 580 29 91

Impremtes i arts gràfiques:Cerdanyola Impressions: 93 580 63 71

Joieries:Cerdanyola Gold: 93 591 08 53Dofoid: 900 70 10 85El Brillante: 93 692 26 29niu joiers: 93 692 70 26

Llibreries:L’Aranya: 935809535

Material d’oficina i escolar:Pickin Pack: 93 591 02 47

Medicina i rehabilitació:Arthros: 93 594 80 18David Serra Fisioteràpia: 93 692 87 32New Pilates: 93 124 83 93

Moda:Benetton: 93 591 26 77Moda Intima Bonasort: 93 580 23 87

Modistes:Arreglos L’Agulla: 93 691 05 10

Netejes:FeMaFé: 690 67 64 96

Òptiques:La Fabrica: 93 691 12 72

Perruqueries:Alyte: 93 691 85 55

Piscines:Piscines Montflorit: 93 691 52 62

Rehabilitacions de vivendes:Samper Construccions: 93 594 95 51

Restaurants:Alcazabar: 618 331 161Can Papitu: 93 592 10 83El Paseo: 93 580 77 43El Racó de la Plaça: 93 691 10 21La Tasqueta d’en Ferran: 93 592 28 76Los Abetos: 93 692 11 48Los Caracoles: 93 691 52 02Kebab House: 93 532 13 91Lulapalusa: 93 691 47 02Minguet: 93 692 86 53Piscines Montflorit: 93 691 52 62Can Vidal: 93 692 42 82

Televisió:TV Vallès 1: 93 589 88 99

Sabateries:Calçats Como un Guante: 93 692 46 74

Veterinaris:Clínica Veterinària Banus: 93 580 53 54


març62 guia d’anunciants

Fa poques setmanes ens vam llevar amb una notí-cia increïble: “Saps ? Han desmuntat Ca n’Ortadó !” Per uns instants, et passen pel cap tot d’imatges d’agències de transports embolicant mobles amb mantes grises i baixant-los amb una corriola, o una colla d’atracadors rebentant un pis i enduent-se’n els objectes de valor, o un espoli legal por derecho de conquista. De mica en mica, sents comentaris, llegeixes alguna carta. Lluny d’entendre-ho, cada cop ho veus més incomprensible.Hem de remuntar-nos al desembre del 1991 per tro-bar la redacció del projecte del futur museu de Cer-danyola. A continuació, el treball i la il·lusió d’unes persones, l’aposta pel projecte d’unes altres, i unes conjuntures favorables i altres no tant, van permetre bastir un museu humil, sí, però didàctic i a escala humana. Un museu d’aquells que, amb quatre pla-fons i mitja dotzena de peces, et situa de cop dins

un territori humanitzat des de fa milers d’anys. No un territori qualsevol, sinó el teu, el que trepitges o et trepitja cada dia. De ben segur ningú no hi va pa-tir la síndrome de Stendhal, però tothom va poder descobrir-hi alguna cosa, o descobrir alguna cosa dintre seu.Ara ja hem de parlar del museu en passat. Hi ha passat bona part de la població de Cerdanyola, si més no els menors de vint-i-cinc anys escola-ritzats a la ciutat. Això permetrà la seva existèn-cia en els llimbs durant un cert temps, però anirà desapareixent a mida que l’anem oblidant, sense possibilitat de realimentar la nostra memòria. Cada cop que passem per la remodelada plaça sant Ramon, veurem aquell esquelet que un dia va es-tar ple de vida, i encara ens preguntarem com va ser possible. Que difícil és fer un museu, i que fàcil desmantellar-lo.

com si fos una elegiafA poques setmAnes ens vAm llevAr Amb unA notíciA increïble: “sAps ? HAn desmuntAt cA n’ortAdó !”


març CiC opina

Comerç i Ciutat - Revista 12

Documents

Transcript of Comerç i Ciutat - Revista 12