Comerç i Ciutat Nº11

Perspectives familiars i empresarials a Cerdanyola 2011L’enquesta sobre economia es prorroga un mes. Podeu accedir-hi a través de la web www.comerçiciutat.cat

revista mensual gratuïta - 5000 exemplars - febrer 2011 www.comerçiciutat.cat

núm

ero

11

Ptge Orient, 4 - Tf. 93 692 11 48 - Cerdanyola del Vallès

www.restaurantelosabetos.com

Queda’t a Cerdanyola!

El nuevo concepto en cerdanyola

Servicio

a domicilio

c / A l t i m i r a , 4 4

A v g . C a t a l u n y a , 2 6

Po r q u e l o q u e h a c emo s , l o h a c emo s b i e n

Teléfono:

93 592 13 91

16-17 plànol comercial

editorial 3febrerwww.comerçiciutat.cat

Actualment, ciutadans i estat acorden drets i deures per ambdues parts per promoure el bé comú: els ciutadans donen suport a l’estat mitjançant el pagament d’impostos, mentre que l’estat, en contra-partida, adquireix legitimitat protegint els drets dels ciutadans i do-nant-los suport amb polítiques públiques que ens beneficiïn a tots. No obstant això, les polítiques públiques no arriben a tots per igual, la política social ha de ser un instrument per a regular i complementar les institucions del mercat i les estructures socials.

Les polítiques socials són necessàries perquè els beneficis del creixe-ment econòmic no arriben automàticament a tots els ciutadans. No es justifiquen només per humanitarisme: són una necessitat per al creixement econòmic.

Invertir en les persones millora la qualitat i la productivitat de la mà d’obra, cosa que, al mateix temps, estimula la inversió i, per tant, el creixement econòmic. Elevar els ingressos dels ciutadans més necessitats augmenta la demanda interna i, al seu torn, estimula el creixement i un major índex de consum.

Cal polítiques eficaces per corregir la pobresa, la desigualtat i la manca d’oportunitats, a més que complementen i reforcen el des-envolupament econòmic en la mesura que milloren el capital humà i l’ocupació productiva.

Això requereix la creació d’un consens polític, on s’han de diagnosti-car les prioritats socials, la selecció de les millors opcions polítiques, el finançament, l’implementació, el seguiment, la participació i la viabili-tat política en àmbits com l’educació, la sanitat, els serveis socials, la gent gran i el desenvolupament local, i en general, el benestar social.

troba’ns a:[email protected]

673571709 - www.comerçiciutat.cat

03 editorial i sumari07 entitats08-09 opinió i notícies10 i 11 l’entrevista13 la tira15 històries de cerdanyola17 gremi d’hostaleria19 cuinem21 agenda cultural i serveis23 reportatge25 associacions comercials26-27 economia29 mascotes31 reportatge33 empresa35 el museu36 llibre recomanat37 el pecat i la penitència39 preguntes incòmodes40-41 municipals 201143 seguretat45 aparadorisme47 webs i blocs49 petites joies de catalunya51 pare/fill53 actitud positiva55 el pòdium57 passatemps59 esports61 horòscops62 guia d’anunciants

sumarila política social

Comerç i ciutat

Editors: Gregorio MañasFotograFia-MaquEtació:Xavi Olivé (www.xaviolive.com)iMprEMta i dissEny gràFic:Cerdanyola Impressionswww.impressions.catcol·laboradors:Jaume SobrevalsJordi GarsaballJackeline JorbaJose Antonio CidEduCarlos MuñozMercedes Martín

edita

Comerç i Ciutat no es fa responsa-ble del contingut dels articles ni com-parteix necessàriament les opinions dels col·laboradors. Queda prohibida la reproducció total o parcial dels con-tinguts de Comerç i Ciutat sense autorització dels editors.

publicitat: 673571709Comerç i ciutat ® és unamarca registradadipòsit lEgal:B-22994-10

rEdactors:Xavier RibaGregorio MañasXavi OlivéJaume Sobrevals

editorial i sumari

Visita la webwww.comerçiciutat.cat

publicitat4 febrerwww.comerçiciutat.cat

la Piedad, la Fina i la Teodora, guanyadores de la Primera gimcana de l’acsaB van gaudir d’un dia de comPres als comerços associaTs, on van

Poder Bescanviar els Premis sorTejaTs el PassaT dissaBTe 8 de gener

la gimcana de l’acsab

El dia 14 de gener vam fer les compres per les di-ferents botigues de l´associació de comerciants Sant Antoni Bonasort amb les tres premiades del sorteig de 1000 € i 250 €. Va ser un dia fantàstic tant pels comerciants com per les tres afortunades, que van poder comprar diferents productes en establiments d’alimentació, electro-

domèstics, joieries, òptiques, merceries, tallers mecà-nics, etc.... fins a consumir l’import del seu premi.Vine a fer les teves compres. Trobaràs tot el que ne-cessites !!!

Col·laboren:

Podeu veure el vídeo de la jornada al Youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=vZu6iFwoIFY

els dies 2 i 3 de gener, l’associació va organiTzar una nova edició de la carPa reial, on sa majesTaT el rei melcior va recollir les carTes dels més PeTiTs, acomPanyaTs en ToT momenT

dels camells vinguTs d’orienT. l’acsaB TamBé va ParTiciPar en la Passada dels Tres TomBs

la carpa reial i els tres tombs

5www.comerçiciutat.cat

febrer publicitat

Col·laboren:

7febrerwww.comerçiciutat.cat

entitats

el Bonsai és un arT mil·lenari que neix a la xina

“Un bonsai és un arbre nor-mal?” Aquesta pregunta és la més habitual que ens fan els visitants de les mostres que or-ganitzem l’Associació d’Amics del Bonsai.La resposta és sí, és un arbre genèticament normal, però que es cultiva d’una determinada manera per tal que mantingui una mida reduïda i segueixi una sèrie de cànons estètics. És un art mil·lenari que neix a la Xina, on se l’anomena 盆景 (“penzai”). El caràcter 盆 significa safata i 景 cultivar. L’art s’exporta al Japó on se l’anomenarà 盆栽 (“bonsai”) o “cultivar en safata”.

Primers passosL’associació neix el 1991 amb l’objectiu de reunir els cerdanyolencs que comparteixen l’afició i donar-la a conèixer a la resta d’habitants a través d’activitats com la mostra anual del Roser de Maig al pati de la biblioteca Ca n’Altimira.Coincidint amb la festa de Sant Martí organitzem al Museu d’Art Can Domènech, des de fa tres anys, una mostra on els prota-gonistes són els “kusamono”, plantes silvestres que acompan-yen els bonsais. Amb el Taller de Recerca Creativa i el patrocini de la regidoria de Cultura, dis-senyem i treballem un recipient commemoratiu únic cada any,

que es pot aconseguir en edició limitada a cada mostra.Us convidem a compartir una tarda amb nosaltres per introduir-vos en el món del bonsai o l’ikebana. Estem oberts a col·laborar amb qualsevol organisme interessat en aquest art.Estem al carrer Indústria 20, di-marts, dijous i dissabtes de 17 a 20 h.

amics del bonsai

Fotografia: Roger Ferrer Ibáñez

http://bonsaicerdanyola.catc/e: [email protected]

Si sou una entitat de Cerdanyola i voleu explicar el vostre projecte o la vostra finalitat, CiC us cedeix l’espai per a fer-ho. Heu d’enviar un correu electrònic a [email protected]

cartes dels lectors

L’ambulatori de les Fontetes ha caigut en l’oblit. Un altre més. No tenim infor-mació. Què farem la gent gran? Dema-nar un taxi, que ens porti un familiar o un amic? Algú ens pot explicar qui ha decidit això? Perquè no hi ha transport urbà? Si la pensió que tenim és míni-ma i no podem agafar un taxi, saben que hem d’anar caminant a la Farigola? És així com pensen vostès en protegir i ajudar a la gent gran? ¿S’han adonat que la majoria de veïns de Fontetes som gent gran? Si us plau, teniu-nos en compte a l’hora de replantejar els serveis de sanitat, que per desgràcia, la gent gran, necessitem gairebé cada dia. Vostès, suposo, que també arriba-ran a la nostra edat, la que se supo-sa és l’edat d’or, però per unes males decisions polítiques, ens perjudiquen greument, i no podem gaudir de la nos-tre familia o del nostre temps d’oci per culpa d’una mala gestió.

SOLIDARITAT,

Aquesta paraula escrita en lletres majús-cules, per que realment tot el recolzament humà que hem rebut per part dels Comer-ciants de Bona Sort, solament es pot es-criure en majúscules és el que vaig veure quant mirava el quadre que vau fer per FADAM. Heu ensenyat als vostres fills, que per molts moments difícils i negatius que ens porti la vida i han dues que ens fan guanyar, l´amor i la solidaritat. I el quadre emana aquestes dues paraules.

Gràcies.

Aurora Berenguer

L’ambulatori de Fontetes

Josep Rodríguez

Espero i desitjo de vostès una campanya neta, i que com més aviat expliquin el seu programa, millor. Sóc lector de les revistes de Cerdanyola, i la ve-ritat, fins ara, només he vist que es preocupen de treure’s els draps bruts en comptes de buscar solucions i explicar el seu projecte per a la nostra ciutat.Deixin d’esquitxar brutícia i posint-se a treballar, amb ètica. Crec que ens ho mereixem.Són vostès conscients de la realitat del carrer? Del dia a dia? Vostès són els que han de buscar les solucions. Per això hem dipositem la nostra confiança en vosaltres. No ens tornin a defraudar una vegada més.

P. G.

Carta oberta als polítics locals

opinió8 febrerwww.comerçiciutat.cat

Els lectors de Comerç i Ciutat que vulguin pu-blicar una opinió, un suggeriment, etc., tam-bé podran fer-ho mitjançant l’adreça electrò-nica [email protected] i s’hauran d’identificar amb el nom i el DNI, tot i que si desitgen l’anonimat i així ens ho manifesten, n’apareixeran només les inicials o un pseudò-nim. Els textos hauran de dur títol i tenir una extensió màxima de 250 paraules. CiC no es fa responsable de les opinions i comentaris realit-zats pels usuaris en aquesta secció, ni neces-sàriament s’hi identifica o les comparteix.

Solidaritat

Comerç i Ciutat ha creat a la seva web l’espai “Comentaris dels lectors”, on ens podeu fer

arribar les vostres cartes, fotode-núncies i preguntes incòmodes.

Us recordeu que també podeu omplir l’enquesta

Perspectives familiars i empresa-rials a Cerdanyola 2011

de la secció “economia”

Espai webwww.comerçiciutat.cat

El passat divendres 28 de gener es va inaugu-rar la seu de l’Associació FADAM (Familiares y Amigos de Angel Manzanares), al carrer de

les Vinyes. L’acte va comptar amb la presèn-cia del president de la Generalitat, Artur Mas, i alhora president d’honor de l’entitat, amb el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, diferents au-toritats locals i els representants de FADAM, encapaçales pel seu president, Antonio Man-zanares. Es va beneïr la casa per part del mossèn Joan Carles Montserrat i tot seguit es va fer una visita guiada amb les autoritats per veure l’interior de la seu.Els actes van acabar amb parlaments de dife-rents autoritats i l’obertura al públic de la nova casa de FADAM.

El dia 25 de gener, al mateix carrer de les Vinyes, es va fer l’obertura oficial del men-jador solidari mossèn Josep Rossell, i que serà coordinat per l’Associació de Persones Amigues de Josep Rossell, la Creu Roja i l’Església Evangèlica. El menjador ja funcio-na des de l’1 de desembre de 2010 i pot atendre fins a un total de 36 persones en dos torns i s’està estudiant la seva obertura durant els caps de setmana.

La setmana passada, l’Ajuntament de Cerdanyo-la i la Universitat Autònoma van signar un conveni per poder permetre que 24 estudiants dels ins-tituts Gorgs, Banús i Forat del Vent puguin par-ticipar en una nova edició del Campus Ítaca de la UAB. La finalitat d’aquesta iniciativa és que els estudiants que acabin l’educació secundària con-tinuïn la seva formació un cop acabada aquesta etapa educativa i animar-los a continuar estudiant, especialment els alumnes amb més capacitats però que no sempre poden o desitgen fer estu-dis universitaris. Per això, en el campus s’incideix molt en desenvolupar habilitats de comunicació, de resolució de problemes i d’ordre social i per-sonal, presentades en activitats atractives per als adolescents, mirant d’oferir les possibilitats de la universitat en el seu futur.

En una xerrada organitzada per la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, l’economista Santi Marimón va proposar que un privat cons-trueixi l’hospital Ernest Lluch. D’aquesta mane-ra la Generalitat faria despesa zero a canvi que un inversor privat sufragui la construcció amb un lloguer a 20, 30 o 50 anys. Aquest model de gestió ja la utilitza la Generalitat en diferents comissaries dels Mossos d’Esquadra. Amb aquestes condicions també es podria ga-rantir que la gestió de l’hospital fós pública i la fes directament l’Institut Català de la Salut.

ha estat notícia...és notícia...

inaugurada la seu de fadam

obertura oficial del menjador solidari

alumnes d’instituts locals, al campus ítaca

lloguer a canvi de la construcció de l’hospital ernest lluch


febrer notícies

salvador mañosa i janéescultor

“Tots volen ser messis o ladies gagas i els nens que tenen inquietuds culturals no troben incentius per fer-ho.”nascuT a cerdanyola Fa gaireBé 65 anys, és TamBé PresidenT honoríFic de l’associació d’aFecTaTs Per l’asBesTosi

Parli’ns del Salvador escul-tor.Als 15 anys vaig ingressar a l’escola per estudiar l’art de l’escultura i el meu mestre era Eudal Serra i Güell, un geni i una persona fantàstica; fins que als 22 anys em van re-clamar a la marina. Vaig co-mençar a treballar amb cerà-mica dos anys després, fins que els metges van diagnos-ticar-me l’asbestosi, després de 30 anys, per la qual cosa vaig haver d’abandonar el món de la ceràmica i dedicar-me a l’escultura.L’amiant et retorna a l’escultura...Sí, per desgràcia soc un malalt de l’asbestosi, neces-sito un entorn lliure de pols, sense fums, forns, etc., per la qual cosa el meu treball com en el món de la cerà-mica era totalment incompatible amb la meva malaltia i dedicar-me a modelar escultura. Com que ve-ritablement els meus inicis anaven cap al món de l’escultura, vaig tenir sort. Ara ja fa disset anys que em dedico a l’escultura.A més de la “C”, quines escultu-res ha fet?A Barberà del Vallès he fet el relleu de l’ajuntament, el monument a la dona treballadora, el bust de Ta-rradellas, etc. També tinc escultu-res meves a Sentmenat, l’Obrera i Santa Cristina a Lloret de Mar, San-ta Rosa de Lima a Mollet. I l’últim a Tarragona, el monument Dignitat, el qual intenta restaurar la memòria

històrica (recordem que està situat en en el recinte d’una fossa comu-na de la guerra civil, on van enterrar més de 800 persones), també vaig fer la medalla olímpica de Barcelo-na 92, etc.Te obres seves pel món?Tinc escampades petites obres pel Brasil, Argentina, França, Japó, els EEUU i Espanya.Com porta la seva malaltia, l’asbestosi?Fa tres anys estava fatal, pràcti-cament els metges no pensaven que podria sortir d’aquella recai-guda, però ara estic recuperant-me, inclús estic molt animat per fer una exposició, no ara mateix, però si d’aquí a poc temps.

Ens pot comentar de què tractarà aquesta exposi-ció?De les persones que m’envolten, la gent del meu entorn. Ara ja tinc cinc es-cultures preparades.Els malats d’asbestosi de Cerdanyola se senten recolzats per les nostres institucions? No ens han recolzat, su-poso que els politics de la nostra ciutat no volen crear alarmisme, i si es creuen que evitant-nos es la mane-ra, ens eviten. Penseu que avui l’asbestosi no és una malaltia reconeguda.Com porten la seva lluita contra l’Uralita?De moment hem guanyat el primer judici, ara toca anar al jutjat Provincial i després al Suprem. Recordeu que

el nostre col·lectiu d’afectats per l’amiant no és de treballadors de la fàbrica. En un principi, la demanda la vam interposar 47 persones, i moltes pensem que no arribarem a veure la resolució final. El que ens ha fet la Uralita és una injustí-cia immensa. Les indemnitzacions són una misèria comparat amb els guanys d’empreses com Uralita.Quina és la seva valoració sobre l’abocador de Can Planas?Això és una altra injustícia. Si fos amiant, simplement amb tapar-lo amb ciment se solucionaria el pro-blema. Però com no sabem el que hi ha allà dins, i com emet gasos tòxics, no es pot tapar. Imagino

www.comerçiciutat.cat

febrer10 l’entrevista

que la millor solució seria el bui-datge total, però com és molt car, es buscaran altres solucions més econòmiques. Fins d’aquí a uns anys no sabrem si aquests residus i gasos poden afectar greument a la gent. Quin preu té la salut?Com pensa que es troba la cultu-ra a Cerdanyola?Malament, i millor que no parli dels polítics. Només demano que els mestres tindrien de preocupar-se de motivar i fomentar més una in-quietud artística a l’escola. Però això ha d’anar acompanyat conjun-tament dels pares i l’entorn familiar dels nens. Cultivar la música, el dibuix, la pintura, l’escultura, etc., contribueix a la formació com a éssers humans. Hem d’aprendre d’una vegada que l’ésser humà en les seves diferents etapes de formació i creixement pot poten-ciar moltes habilitats culturals que

enforteixen altres àrees de desen-volupament. Tots volen ser messis o ladies gagas i els nens que tenen inquietuds culturals no troben in-centius per fer-ho.Una vegada finalitzades les obres a la plaça Sant Ramon, s’ubicarà una escultura seva, La República. Com és aquesta es-cultura?Tindrà una alçada total de 7,20 metres, quatre de pedestal i l’escultura de tres amb vint. El pedestal està fet amb les pedres que estaven ubicades a la ma-teixa plaça i que les va comprar l’alcalde Jaume Mimó per a què Josep Viladomat aixequès una escultura a La República, però que l’inici de la Guerra Civil va aturar. Aquestes cinc pedres, trobades després de la dictadura per l’Albert Lázaro, seran la base del monument i tenen un pes de

quinze tones; l’escultura pesa 270 quilos.Li agradaria afegir o dir alguna cosa?Que se solucioni com més aviat mi-llor la maleïda crisi que està afectant tantes i tantes famílies.

Lloc per passejar:Can CatàUn racó per llegir el diari:al camp de groselles de la uaBOn comprar un llibre:a la llibreria l’aranyaActe cultural anual:el Festival de BluesUna visita cultural:el maCOn comprar unes sabates:al Ferreres de l’av. CatalunyaOn anar a sopar:a l’hotel Campus de la uaB

el test de CiC


febrer 11l’entrevista


febrer12 publicitat

Comerç i Ciutat ha creat a la seva web l’espai “Comentaris dels lec-tors”, on ens podeu fer arribar les vostres cartes, fotodenúncies, pre-

guntes incòmodes i paranys.


Perspectives familiars i empre-sarials a Cerdanyola 2011 de la secció “economia”

Espai web



febrer la tira

Comerç i Ciutat ha creat a la seva web l’espai “Comentaris dels lec-tors”, on ens podeu fer arribar les vostres cartes, fotodenúncies, pre-

guntes incòmodes i paranys.





- TECARTERÀPIA

- FISIOTERÀPIA

- MASSATGES

- OSTEOPATIA

- FISIOESTÈTICA

C/ Sorolla, 5Cerdanyola del Vallès

Tel. 93 692 87 32

[email protected]

roger roca: Campió d’Espanya de Maratóatletes d’èlit a la Marató de Barcelona 2010

- Equip de professionals titulats i col.legiats

- Especialistes en lesions de l’esport

i columna

Reservas: 93 692 23 [email protected]

Puede encontrarnos en Facebook


històries de cerdanyola

bonfill, un rector de parròquia

jordi garsaball

can banúsany 1915

si teniu fotografies antigues de Cerdanyola amb

una història que explicar,

envieu-nos-les a [email protected]

Llegim el document núm. 558 del cartulari del mo-nestir de Sant Cugat del Vallès, datat l’any 1042.Bonfill és el primer rector conegut de Sant Martí de Cerdanyola, quan aquest temple encara no era consagrat i es trobava situat aproximadament on ara hi ha la institució Montserrat Montero.Coneixem Bonfill a partir del seu testament signat l’any 1042. Quan va morir va deixar una esposa il·legítima amb la qual va tenir quatre fills: Blanquet, Ramon, Gui-fré i Ermentruit. Així doncs, com poden veure en aquells llunyans temps medievals, el tema del celibat sacerdo-tal ja estava en boga i eren molts els membres de totes les dignitats eclesiàstiques els que acostumaven a fallar en el sisè manament (pecat de nicolaïsme), malgrat les disposicions contràries que existien i que manta vegades no es complien.Igualment, Bonfill va ser un important terratinent i deixà ben servits la seva amistançada, de nom

Bonadona, i els seus fills. De la mateixa manera, Blanquet va ingressar com a canonge de la cate-dral de Barcelona i Guifré va entrar al monestir de Sant Cugat i com vostès ja saben, per pertànyer a ambdues institucions calia tenir la cartera plena

i ser generosos amb les dona-cions.Com era habitual en aquells temps, i seguint el testament, els darrers beneficiaris de tota la riquesa de Bonfill serien el monestir de Sant Cugat i la canonja barcelonina, una ve-gada hagessin mort tots els descendents directes de Bon-fill, i tindrien el dret d’apropiar-se de les riqueses dels des-cendents.Con ja s’ha dit, el tema dels fills il·legítims era un fet habitual

fins l’època en que visqué el rector Bonfill, quan, a Roma, en aquells anys, s’iniciava l’anomenada Reforma Gregoriana i un dels principals costums que combaté fou la poca adhesió dels capellans al celibat i amb el pas del temps cada cop serà més difícil fer el que va fer Bonfill.

- TECARTERÀPIA

- FISIOTERÀPIA

- MASSATGES

- OSTEOPATIA

- FISIOESTÈTICA

C/ Sorolla, 5Cerdanyola del Vallès

Tel. 93 692 87 32

[email protected]

roger roca: Campió d’Espanya de Maratóatletes d’èlit a la Marató de Barcelona 2010

- Equip de professionals titulats i col.legiats

- Especialistes en lesions de l’esport

i columna


febrerpublicitat16


gremi d’hostaleria

Del 4 al 13 de febrer tindrà lloc la cinquena edi-ció de la Setmana del Bacallà de Cerdanyola del Vallès. Amb il·lusió renovada, els restauradors oferiran l’oportunitat de gaudir d’una gastronomia de qua-litat, amb noves i imaginatives formes de cuinar el bacallà, un producte saludable on conflueixen la

tradició i la innovació.Com sabem, el bacallà permet múltiples prepa-racions. Això facilita una àmplia oferta, amb plats molt variats que cada restaurant cuinarà amb la seva sensibilitat i el seu estil peculiar.Els restaurants que participen en aquesta edició de la Setmana del Bacallà són:

17gremi d’hostaleriawww.comerçiciutat.cat

febrer

la setmana del bacallà a cerdanyola

locals d’oci nocturn per a tothomAcme (carrer Portugal, 29-31)

Ícarus (carrer Riu Sec, 36)

Mama Mandawa (carrer Can Mitjans, 4)

The 1916 Irish Pub (carrer Església, 9)

Mundo Caníbal (carrer Bosc Tancat, 48)

Circus (carrer Parcers, 8)

Kuvee (carrer Portugal, 29-31)

La Lluna (Ctra. de Barcelona, 190)

Kumba (plaça Goya, 1)

Blues Bar (carrer Sol, 19)

Nuku Hiwua (carrer Torras i Bages, 4)

OddVar (Av. Flor de Maig, 5)

Blue Note (carrer Altimira, 42-44)

Tarda i Nit (carrer Reis, 26-28 L-10)

Al Son de la Gramola (carrer Ample, 23)


del 4 al 13 de FeBrer Tindrà lloc la cinquena edició de la seTmana del Bacallà

- Racó de la plaça

· el Taulell d’en GioRGio

- Meson don sancho

· los abeTos

- can beRnaT

· FReiduRia collseRola

- can Tonada · can edo

- pizzeRia Via cana · can Vidal 3- ResTauRanT GRau

· can ValldauRa

- TasT & GusT

· cinnaMon

- el caVa

· el Viejo Roble

- odd lounGe

· hoTel ToRRe VeRMella

- ResTauRanT la pedReRa

· pizzeRia sole RossoneRo

- el paseo



cuinem

Primer, preparem les nyores: les obrim, traiem les llavors i les posem en remull en un got amb aigua calenta. Posem a escalivar els 4 tomàquets i la cabeça d’alls, tenint en compte que els alls els heu de pe-lar. Mentre les nyores se segueixen estovant, preparem un bol molt gran, on hi anirem posant tots els altres ingredients: els tomàquets escalivats els pelem i els tirem a dins l’olla juntament amb el suc que han deixat anar; el parell de calçots que estiguin fets a la brasa, els alls escalivats, les ametlles torrades pelades, les llesques de pa torrat; el quart de llimona, pelada i sense pinyols; una mica de sal; una mica de pebre negre; el polsim de pebre vermell dolç, i finalment, la “carn” de les nyores. Hem d’agafar-les i anar rascant la carn que està enganxada a la pell i que, després d’haver estat a l’aigua, veureu que està molt tova i surt fàcilment. Ho triturem tot amb el “minipimer”, de manera que ens quedi tot ben barrejat. Si veiem que no vol agafar una mica de consistència, li podem afegir una mica de l’aigua on hem estovat les nyores. Agafem l’oli i el tirem a dins l’olla. Amb el “mini-pimer” ho anem barrejant tot com si estiguéssim fent maionesa. La massa s’anirà lligant i cada vegada tindrà més consistència. Finalment hi posem el vinagre i ho barregem una estona més. Si ens falta una mica de sal, ara és el moment de provar la salsa i rectificar.

salsa dels calçotsingredientsUn parell de NYORES grans

Unes 40 AMETLLES torrades

4 TOMÀQUETS (escalivats)

2 CALÇOTS (fets)

1 cabeça d’ALLS

4 llesques de PA TORRAT

LLIMONA (en farem servir

1/4)

Una mica de SAL

Una mica de PEBRE NEGRE

Un polsim de PEBRE VER-

MELL DOLÇ

½ litre d’OLI

Una cullereta de VINAGRE

elaboració

Dificultat: mitjana Temps: 60 minuts

restaurant piscina monflorit

FARMÀCIAROVIRA

Pg. Cordelles, 64tel. 93 592 13 99

DiADA BAstOnerA A Cer-DAnyOLADss 19 De FeBrer11’30h: Cercavila BastoneraLloc: Plaça Sant Ramon. Amb La Bastonera de Cerdanyola, La Bas-tonera de Sant Andreu i 2 Colles encara per confirmar.13’30h: Bateig de la BastoneraLloc: Plaça Abat Oliba14h: Dinar PopularLloc: Plaça Abat Oliba

DG 20 De FeBrerVermut literari a Bellaterra: Agustí BeneditoLloc: Cafeteria Club Bellaterra 12 h. Organitza: EMD Bellaterra

LA PALLAssADA Del 25 al 27 de febrerDV 25 De FeBrerCazando Gasmusinos amb Dani PérezLloc: Ateneu. 22 h.Organitza: Bambalina

Dss 26 De FeBrerTortuga, l’illa del TresotLloc: Ateneu. 18 h.Organitza: Bambalina

DG 27 De FeBrerMimix (teatre familiar)Lloc: Ateneu. 12 h.Organitza: Bambalina

XisCnÈFiLs10 de febrer: Honeymoons17 de febrer: Nadie sabe de gatos persas24 de febrer: Pa negre3 de març: La mosquiteraLloc: Ateneu a les 21.30h.

CAFÈ AMB LLetresDJ 17 De FeBrerno hi ha terceres persones, d’Empar MolinerLloc: MAC. 19.30h

DJ 10 De MArÇAmor meva, d’Isabel Clara i SimóPremi Joanot Martorell 2010Lloc: MAC. 19.30h

Del 15 de gener fins al 15 de febrerexposició de fotos subaquàti-ques, de Quize PuigLloc: Bar Setè Cel

Del 18 de gener fins al 13 de marçexposició ismael smith. el qua-dern de ParísLloc: MAC

agenda cultural febrer-març

farmàcies de guàrdia

EMErgènciEs: 112

urgènciEs boMbErs: 085

Mossos d’Esquadra: 93592 47 00

policia local: 092 / 93691 20 00

avariEs aigua: 900 710 710

avariEs: 900 700 720

avariEs gas natural: 900 750 750

aMbulànciEs: 061

tEl. atEnció ciutadana: 010

uab: 93 581 10 00

coMissaria policia: 93 691 18 54

taxi (ràdio-taxi): 93580 27 27

taxi (Fono taxi vallés): 93300 11 00

rEnFE: 93691 88 69

sarbus: 93580 67 00

cap cita prèvia: 93728 44 44

cap canalEtEs: 93591 07 40

cap la Farigola: 93 691 95 89

cap sErraparEra: 93580 63 63

cap FontEtEs: 93594 44 70

cap2 (urgènciEs): 93594 22 16

cap2 (visitEs): 93594 21 11

crEu roja: 93691 61 61

agència catalana consuM: 93 551 66 66

telèfons d’interès

agenda cultural i serveis 21febrerwww.comerçiciutat.cat

DIA (9 a 22h) 10111213141516171819202122 232425262728

DIA (9 a 22h) 1234 56789101112

NIT (22h.)LLUISPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZROVIRA

NIT (22h.)RIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZ

LLUISPEREIROROVIRAHIDALGOSANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSROVIRAALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZROVIRA

RIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZ

Fe

Br

er

MA

rÇ


febrer22 publicitat


reportatge

Entre els mesos de novembre i abril, la calçotada s’ha convertit en un esdeveniment on es combina gastronomia i festa al voltant d’un producte tan sin-gular com és el calçot. L’origen etimològic de la paraula “calçot” ve del pro-cés del conreu: calçar la terra sobre la ceba. Quan la ceba ha germinat i ha crescut, s’arrenca del terra que l’ha acollida i es torna a plantar, i s’acumula terra sobre els brots de la ceba vella deixant que quedi mig colgada; hi ha un precepte agrícola que diu “la ceba ha de sentir les campanes”. El procés d’anar rode-jant de terra la ceba grillada es repeteix durant tot el creixement del brot: per aquest motiu s’aconsegueix que la tija quedi blanca entre uns 20-30 cm.Actualment, fer una calçotada és un motiu per tro-bar-se amb la família o els amics, a la muntanya o en un restaurant, amb un porró a les mans: la calçotada és una ocasió per a gaudir d’un dia únic i divertit on tothom participa.El ritual de tota calçotada comença amb la delicada operació de preparar els calçots. Cal tallar les fulles verdes a una mida, i les arrels. Llavors els calçots es posen a les graelles, on el foc, ben organitzat i

viu, ha de fer la seva feina. Quan són cuits, és a dir, quan estan tous de la punta i to-talment negres de la part de fora, es guar-den ben embolicats amb paper de diari per a mantenir-ne l’escalfor. Els calçots s’han de fer a la brasa. Un cop fets, tradi-cionalment es serveixen a la taula en una teula, la qual ajuda a mantenir l’escalfor i a menjar-nos-els al seu punt. S’han de pelar traient la capa exterior que ha quedat més brasejada a causa del foc, i tot seguit es suca el calçot a la salsa de romesco, in-gredient indispensable de la calçotada. D’aquesta salsa en trobem moltes variacions, ja que cada fa-mília o restaurant té una recepta pròpia. Els calçots són un primer plat força complet, que s’acostuma a acompanyar de segon amb carn de xai, botifarres, llonganissa, botifarra de ceba, xo-riços... Podem gaudir d’una excel·lent calçotada a la brasa al Restaurant Piscina Monflorit, al carrer Mare de Deu dels Dolors 19.

el ritual de la calçotadala TemPorada s’allarga del novemBre a l’aBril


associacions comercials

Associació de comerciants Sant Antoni BonasortTf.: 692 67 28 30www.acsab.blogspot.com

Cerdanyola disposa d’un ampli teixit associatiu comercial i empresarial. Aquí teniu les dife-rents associacions on podeu adherir-vos o fer-vos socis i aprofitar les nombroses avanta-

ges que ofereixen a tots els seus afil·liats.

Rovell de l’ou

L’Eix-Cerdanyola Centre

Casc Antic

Associació de comerciants de Fontetes

Mercat de Fontetesc/ Reis, 22Tel. 93 692 64 96

Gremi d’Hostaleria i Turisme del Vallès OccidentalTel. 93 575 19 76

Cerdanyola Empresarialwww.aecv.cat

Associació d’empreses del Parc Tecnològic del Vallèswww.aeptv.org

Mercat de Serraparerac/ Sant Casimir, 22Tel. 93 692 60 43

Persona de contacte: Conxita Piulats. Tf.: 93691 34 [email protected]

Persona de contacte: Jordi Morera Tf.: 639 711 [email protected]

Persona de contacte: Isabel SansTf.: 93691 23 [email protected]

Persona de contacte: Maria GironaTf.: 93691 58 [email protected]

Associació d’empresaris de Cerdanyola del Vallèswww.aec.com

26 febrerwww.comerçiciutat.cat

economia

la reforma de les pensions

Antes de empezar a reflexionar sobre el título de este artículo, permitidme que me disculpe por no cumplir el compromiso adquirido en el número an-terior. Hoy deberíais estar leyendo el análisis de los resultados obtenidos en la encuesta “Perspectivas Familiares y Empresariales de Cerdanyola 2011”. Lamentablemente, por razones técnicas ha sido imposible disponer de la información a tiempo para llegar al cierre de esta edición. Como com-pensación, hemos decidido que la encuesta per-manecerá abierta (para aquellos que no han par-ticipado todavía) durante todo el mes de febrero. Por supuesto publicaremos los resultados en el siguiente número.El viernes día 28 de enero el Consejo de Minis-tros aprobó el anteproyecto de Ley de Reforma de la Seguridad Social. Se trata de un conjunto de medidas que todavía tienen que ser aproba-das por el Parla-mento para que sean de aplica-ción, pero a día de hoy se da por hecho. El cam-bio más impor-tante se centra en el retraso progresivo de la edad de jubilación, hasta los 67 años. La medida ha sido aplaudida por la Unión Euro-pea, y también por los mercados en general, re-conociendo que de una forma u otra España va haciendo sus deberes en lo que hace referencia a las reformas estructurales que se deben acometer para salir de la actual crisis. Como suele suceder en estos casos, no somos los primeros en acome-ter una reforma del sistema de pensiones. En con-creto Alemania, Dinamarca, Reino Unido, Países Bajos e Irlanda han decidido ya retrasar la edad de jubilación al menos hasta los 67 años, como herramienta que evite la quiebra de sus sistemas

de pensiones. La reforma entrará en vigor en 2013 con el ho-rizonte evolutivo hasta 2027. De forma que de 2013 hasta 2018 se re-trasará un més por año la fecha de jubilación. Del 2019 hasta el 2027 se re-trasaran dos meses por año. Por tanto, para perci-bir la pensión máxima jubilándote a los 67 años será necesario disponer de 37 años de cotización. Para tener derecho al 50% de la prestación son necesa-rios, como en la actualidad, 15 años de cotización. La excepción a la regla general es que para los casos

en los que antes de los 67 años se alcancen los 38,5 años de cotización, será posible jubilarse con la pensión máxima a los 65 años. Si bien es cierto que se-mejante historial laboral supone la incorporación al mercado la-boral a los 26,5 años y mante-

nerse en él de forma ininterrumpida. Según los datos del gobierno el 64,8% de los pensionistas acceden a la prestación máxima y se espera que este porcentaje disminuya progresiva-mente hasta el 50% por la evolución de los histo-riales de cotización.Desde el gobierno esperan que la reforma supon-ga un ahorro equivalente al 13% del PIB (Producto Interior Bruto) y con él la garantía de la sostenibili-dad del sistema hasta el año 2040. Así se garanti-zaría el pago de las pensiones durante los próxi-mos años, aunque al igual que en otros países, el propio anteproyecto de ley queda abierto a la revisión de las reglas de aplicación en función de

el camBio más imPorTanTe se cenTra en el reTraso Progre-sivo de la edad de juBilación, hasTa los 67 años

José Antonio CidDiplomat en Direcció Comercial

Executive Coachwww.sonodreams.blogspot.com


economia

la evolución de la esperanza de vida a partir del año 2027.Algunos datos que nos ayudaran a entender la magnitud del proble-ma es que la edad real de jubilación se sitúa en España en 62,6 años. La es-peranza de vida en España se ha incre-mentado en un año cada periodo de cin-co años (ver grafico) hasta alcanzar los actuales 81,2 años. La esperanza de vida en la Unión Europea ha aumentado en media 5 años. Exis-ten proyecciones demográficas en las que se estima que de aquí al año 2060 se podría incremen-tar nuevamente la esperanza de vida hasta en 7 años más.Si a la evolución de la esperanza de vida, le añadimos la baja tasa de fertilidad, el resultado es que la tasa de dependencia se multiplicará por dos. Es decir, por cada persona mayor de 65 años solo dis-pondremos de dos personas en edad de trabajar, cuando ac-tualmente dispone-mos de cuatro.Lo cierto es que ante esta situación no que-dan muchas más al-ternativas que la refor-ma de un sistema que hasta el momento se había mostrado como válido. Pero para que haya sido sostenible hasta nuestros días, se ha tenido que dar la condición de que la población en edad de trabajar cotizase suficien-te como para pagar las pensiones de los que

estaban jubilados. En estos momentos y al mar-gen de la situación de crisis los dos parámetros están sufriendo tensiones. Nuestros jubilados

cada vez son más y además viven más años. Nuestra po-blación activa cada vez es menor no solo por las dificul-tades de incorpora-ción al mercado la-boral si no también, porque cada vez son menos. Miremos la evolu-ción de la población (gráfico 2)En 1950 efectiva-mente la forma tra-dicional de repre-sentar la población respondía al modelo de una pirámide, en la que la población más joven era más

numerosa que la población de más edad. Si ob-servamos ahora la representación de la población de 2008 en España, vemos que la pirámide tiene su tronco más pequeño que la base, con lo que

empieza a tener una disposición romboi-dal en la que además el vértice superior es bastante más elevado y más ancho que en la correspondiente a 1950. (gráfico 3)Por tanto, menos per-sonas deben soportar el pago de más pen-siones y además du-rante más tiempo, por lo que de alguna forma resulta insostenible a medio plazo. Por tanto, la reforma de las pen-siones era necesaria al margen de la actual situación económica, y

probablemente si nuestra demografía no cambia de tendencia no será la última.

Gráfico 2

Gráfico 3


febrerpublicitat28

Assesorsd’imatge

Avg. roma, 54 Local 5 · 08290 Cerdanyola

Perruqueria-EstèticaHome-Dona-NensSol Uva Vertical

De lunes a jueves, secado express: 12€

Corte caballero: 15€

especializados en recogidos (Novias, fiestas, comunión)

ingles y axilas en fotodepilación: 99€Máquina última generación

23 años en Cerdanyola

Tf.: 93 691 85 55 Déjate mimar!

Ven a infórmarte!

Las cobayas suelen ser animalitos con un carácter muy pacífico, muy limpias, aunque algo tímidas, por lo que hay que aprender a manejarlas. Escoge una que este límpia , con el pelo brillante, sin lagañas en los ojos, y si puedes cógela para ver su carácter, y háblale con tono suave y sin realizar movimientos bruscos.En casa necesitará un alojamiento adecuado, una jaula que no sea demasiado pequeña (aproximada-mente 110x40x30), y tendrás que colocarla en una zona de la casa donde no hayan corrientes de aire ni humedad. Dentro de la jaula pondrás un comedero para el pienso que ha de ser especial de cobayas, enriquecido en vitamina C, otro comedero para la co-mida fresca, que consistirá en frutas y verduras que le aportaran líquido para que la digestión sea ade-cuada, y un receptáculo para el heno, que le aportará fibra para el buen funcionamiento del intestino. Ne-cesitarás también un bebedero con boquilla metálica

y algún taco para roer para que pueda des-gastar los dientes, ya que les crecen con-tinuamente durante toda su vida. Puedes proporcionarle tam-bién algún juguete o tubería para que se distraiga y haga ejercicio. Es muy importante que mantengas los comederos y la jaula muy limpios para evitar problemas de salud.Si tu cobaya tiene el pelo corto será suficiente con un cepillado semanal, pero si lo tiene largo te acon-sejo que la cepilles cada dos días para evitar que se le hagan nudos. También la puedes bañar con agua templada y un champú suave, y si tiene las uñas muy largas se las puedes cortar, pero si no te atreves tu veterinario te enseñará como hacerlo.

el veterinari respon...

Si teniu dubtes sobre la vostra mascota, ens les podeu fer arribar a [email protected]

Mercedes MartínCl. Vet. BanúsCol. num. 1418

envía la foto de la teva mascota a [email protected]

Quiero comprar una cobaya. ¿Qué cui-dados necesita?

Sóc el Max, un dogo ale-many amb cor culé i bon-dat infinita.

la teva mascota

mascoteswww.comerçiciutat.cat

febrer 29

Assesorsd’imatge

Avg. roma, 54 Local 5 · 08290 Cerdanyola

Perruqueria-EstèticaHome-Dona-NensSol Uva Vertical

De lunes a jueves, secado express: 12€

Corte caballero: 15€

especializados en recogidos (Novias, fiestas, comunión)

ingles y axilas en fotodepilación: 99€Máquina última generación

23 años en Cerdanyola

Tf.: 93 691 85 55 Déjate mimar!

Ven a infórmarte!


febrer30 publicitat


reportatge

Per cinqué any consecutiu, la modista local Jose-fina Xufré s’ha endut el primer premi del 45é Con-curs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa en la categoria de Moda Actual, on hi van concó-rrer a concurs 54 vestits. El vestit presentat, Tre-chic, és un conjunt de faldilla curta reversible i un complement que es converteix en bossa de mà.

10 anys d’un tàndem de luxeDesprés de 10 anys de participació i 5 de reco-neixements, Josefina Xufré i la seva filla Laia Pon, formen un tàndem de luxe. La mare guia el fil i l’agulla i la filla apunta el disseny i la coloració. Xufré, modista des de fa més de 40 anys, mestra i professional del ram, sempre s’ha caracteritzat per l’acurat patronatge de totes les confeccions que realitza i ha sabut sempre que el punt diferen-cial resideix en els detalls, i que treballar net i amb acabats impecables il·lustra la seva feina.Laia Pon, assessora d’imatge i comunicació, és la creadora d’aquests dissenys que la porten a guanyar premis any rere any. En declaracions a CiC, Laia ens comenta: “Ara ens entenen, ens veuen”. Volen agraïr a la organització “la notable millora que han fet pel que fa a la qualitat del jurat, gràcies al qual el concurs ha respirat un aire més nacional que mai i ha comptat al jurat amb perso-nalitats de la moda com Conrad Mur, Rosa Clarà, Vittorio&Luchino o Àgata Ruiz de la Prada”.Per a Xufré haver guanyat “és un somni, ja que la

creació d’un vestit de paper per a nosaltres sig-nifica passar temps juntes i una gran satisfacció quan veus que plasmes prefectament la idea i que els vestits queden delicadament adaptats al cos, amb un moviment natural i la sensació de portar-los és còmoda”

passarel·la de paperPer cinqué any consecuTiu, joseFina xuFré i la seva Filla laia s’han enduT el Primer Premi del concurs nacional de vesTiTs de PaPer de mollerussa

fotos cedides

El vestit, fet amb tires de paper de xa-rol blanc, serveix de base per col.lo-car una faldilla prisada (també elabo-rada amb tires) de quadres escèsos, i que al mateix temps és reversible, la qual està confeccionada amb la tècnica d’origami. A la part superior, una armilla que s’acaba convertint en una bossa de mà, deixa veure la part superior del vestit feta de punta de fil de paper i confeccionada amb la tècnica de boixets.

Característiques del vestit

Quan al 1969, Joan Torras va fundar l’empresa Tallers Temi SL en un local de 135m2 del C/ Zur-bano de Cerdanyola, que es dedicava a la fabri-cació de motlles d’embotició de planxa i matrius, no podia imaginar que més de 40 anys després l’empresa es convertiria en un grup consolidat i líder del sector.

Una mica d’història El 1984, el Sr Torras amplia el negoci i crea l’empresa de fosa d’alumini sota nom de Metales a Presión SL. Continuant amb aquest procés de creixement, l’empresa Tallers Temi, es converteix en TECME MT SL i s’especialitza en la fabri-cació de motlles d’injecció i de conquilles. El 1994 el negoci dóna un gir i la família decideix començar a fabri-car un nou producte totalment in-novador: discs de fre per a moto. Les contínues ganes de créixer i l’entusiasme per la feina, fan que la família Torras prengui una de-cisió molt important: l’any 2006, compra la marca NG BRAKE Discs i converteixen TECME MT en una

empresa que ja no només fabrica discos de fre, sinó que també els comercialitza. Al capdavant d’aquest negoci es posen els fills del Sr Torras: Jordi, Vicens i Gemma, els quals, sempre amb el suport i l’ajuda de les seves pa-

relles i de tots els treballadors de l’empresa, aconsegueixen situar la marca NG com a líder del sec-tor de discs de fre per a moto.

ActualitatActualment l’empresa exporta a més de 25 països d’arreu del món, entre ells tot Europa, Aus-tràlia, Estats Units o el Japó. El prestigi reconegut de la mar-ca ha fet que en el passat Rally Dakar Argentina-Xile, l’equip ofi-cial Yamaha-motos, amb el seu pilot Marc Guasch al capdavant, hagin apostat pels discs NG. El futur encara no està escrit, però estem segurs que gràcies

al llegat iniciat pel seu fundador, el Sr Joan Torras, i continuat pels seus fills, la marca NG BRAKE Discs continuarà creixent amb la tercera genera-ció de la família: els néts del Sr. Torras.

de temi a ng brakes discsng Brake discs ha aPosTaT Per la inTernacionaliTzació Per assegurar el seu FuTur


febrer 33empresa

CiC obre un espai per a les empreses locals. Si voleu presentar la vostra empresa, envieu-nos un correu electrònic a [email protected]

Marc Guasch al darrer Ral·li Dakar

Ptge Orient, 4 - Tf. 93 692 11 48 - Cerdanyola del Vallès

www.restaurantelosabetos.com


el museu

Durant els propers mesos, tot coincidint amb l’exposició “El quadern de París” de la Fundació MAPFRE, el MAC es converteix en el centre per a l’estudi i difusió de l’artista Ismael Smith. Les Jornades de conferències al voltant de la seva fi-gura estan posant de manifest la seva complexi-tat i diversitat. Smith va aprendre d’Alexandre de Riquer la tècnica del gravat i l’ex-libris i va here-tar d’ell la vocació d’artista total. Es va interessar per les arts decoratives o arts aplicades, amb un concepte modern que equiparava aquestes disciplines, tradicionalment conegudes com a “arts menors” amb les arts nobles com la pin-tura o l’escultura. El 1911, Smith va guanyar una beca de l’Ajuntament de Barcelona per anar a estudiar a París. A la capital francesa va in-gressar a l’Escola Nacional d’Arts Decoratives. A partir d’aquesta formació Smith va practicar diverses disciplines, com ara l’interiorisme, el disseny de mobiliari, la il·lustració de figurins de moda, la ceràmica, el disseny gràfic i la joieria. Aquest darrer camp enllaçava directament amb la seva formació d’escultor i va desenvolupar-hi un llenguatge força personal. De fet, tant a la seva producció escultòrica com a les seves il·lustracions abunden les referències a la joieria amb figures guarnides amb polseres i arracades.

A la col·lecció del Museu d’Art de Cerdanyola es conserva un full amb una vintena de dissenys de joies: arracades, penjolls, medallons i agu-lles d’or. Representen elements florals i vegetals entrellaçats, detalls de figures femenines amb cabells ondulants, imatges de dracs i de Sant Jordi o figures abraçades. Smith concep aques-tes joies amb or i aplicacions de pedres precio-ses i esmalts. Estilísticament s’emmarquen dins d’un modernisme proper als Masriera, però la factura és menys detallista i volgudament tosca. Posteriorment, Smith va realitzar uns anells en plata que es conserven en col·lecció particular i que actualment es poden visitar al Museu Na-cional d’Art de Catalunya a l’exposició ”Joies d’artista”. Les figures enllaçades dels dibuixos evolucionen cap a formes més expressionistes i entortolligades que denoten paral·lelismes amb artistes com Paco Durrio o Manolo Hugué . Nus masculins i femenins s’abracen adoptant la for-ma de l’anell o sustenten medallons amb caps barbats que recorden a deus de l’antiguitat. Es tracta d’anells de mà i de mocador, que servien que lligar-se el mocador al voltant del coll.

smith i les joies d’artistasmiTh va aPrendre d’alexandre de riquer la Tècnica del gravaT i l’ex-liBris

En Nil escriu en una llibreta que li ha regalat el carnisser de la cantonada (que és com un padrí seu per les trifulgues que van acompanyar el naixement del nen) set raons per les quals estima els seus pares. A través d’aquestes ex-plicacions, a poc a poc i amb tocs fins d’humor, el lector anirà coneixent en Nil –el que pensa, el que sent, el que li agrada...–, els seus pares, el seu germà, les àvies, els amics i l’entorn escolar.

Jaume Cela i Ollé (Barcelona, 14 d’agost de 1949) és director i professor al CEIP Escola Bellaterra. L’any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Premi vaixell de vaPor 2010 de liTeraTura inFanTil

lectura recomanada: Autor: JAUME CELAEditorial: CRUÏLLA

Sinopsi:

L’autor:

set raons per estimar els meus pares

Especialistes en llibres infantils

Vine al nostre Club de leCtura!

lectura recomenada36 febrerwww.comerçiciutat.cat


el pecat i la penitència

Abans dels luctuosos fets succeïts entre Ramon Ca-brera i Onofre de Dip, ambdós personatges havien establert una ferma amistat. Entre la primera carlinada i la segona -la dels Matiners-, se’ls veia sovint prenent les aigües a Sant Hilari Sacalm i conversant sobre llurs mutus interessos: la història, l’esgrima i la gastrono-mia. En una de les passejades que solien fer havent dinat fins a la Font Picant, on en Jaumet de les Aigües -entranyable personatge de la vida hila-rienca- els facilitava els estris per libar el líquid de les entranyes de les Guilleries, van coincidir amb un misteriós individu que se’ls va presentar com a botànic i que els va lliurar una targeta de visita amb només unes inicials: J P.Uns anys després, quan la seva relació amb Ramon Cabrera no anava a l’hora, Onofre de Dip va canviar les bicarbona-tades i ferruginoses aigües de la Font Picant per la no menys salutífera calma de les Termes Orió, a Caldes de Mala-vella, on va retrobar el botànic que havia conegut a Sant Hilari. Aquest li va oferir un exemplar del llibre que acabava de publicar, a la portada del qual, enmig d’un gravat d’allium sativum, hom podia llegir Botà-nica oculta i, una mica més avall, en cursiva, Joan Perucho. Onofre, amb una elegància exquisida, el va girar cap per avall i li va assegurar que aquella mateixa nit (era insomne, afirmava) el llegiria. Al matí següent, l’escriptor li va explicar el motiu del seu sojorn: estava preparant un llibre sobre els bal-nearis del qual, després de donar-li moltes voltes, ja n’havia decidit el títol: Els balnearis. Home prudent i delicat, no li va preguntar què li havia semblat el llibre amb què l’havia obsequiat el dia abans. Aquest bon tacte va obrir-li la confiança d’Onofre de Dip el qual, en saber que Joan Perucho era, a més de versat en lletres, jutge de professió -i per tant presumiblement equànime-, li va proposar que, si s’hi avenia i no ho considerava pretensiós, li explicaria alguns passatges de la seva vida perquè fos el seu biògraf. No només va accedir de bon grat, sinó que, amb profunda tris-tor, va narrar també els darrers dies de la llarga vida d’Onofre de Dip, després de la definitiva desavinença d’aquest amb Ramon Cabrera, el motiu de la qual

sembla ser la seva excessiva afició als alls. Tenim la sort de poder-ho trobar tot magistralment descrit a Les històries naturals, que ha arribat a ser considera-da l’obra mestra de l’autor.Aquests fets no van impedir que Joan Perucho es-tablís amical relació amb el Tigre del Maestrat, ans al contrari: sovint anà a visitar-lo al seu exili anglès, on havia pres per muller la divina Marian Katherine

Richards, aristòcrata i tia valenciana d’un músic molt preuat que tenia la sorprenent afició enfilar-se dalt les palmeres. Fins a aquests extrems porta a vegades la vida llicenciosa; és realment una llàstima. Però hem de reprendre el fil de la història i fer esment dels llargs ves-pres que passaven a la vora del foc -després del preceptiu te- el nostre autor i el feliç matrimoni, en amable i intel·ligent conversa sobre el gloriós passat de les nacions llurs. Precisa-ment en la calma del cottage que van posar a la seva disposició, Joan Perucho va escriure unes de les se-ves pàgines més celebrades: Les

aventures del cavaller Kosmas.Arribats fins a aquest punt del relat potser no cal re-marcar que el nostre inefable autor va saber com-paginar en tot moment ficció i erudició, ja que a la inesgotable imaginació mostrada en les obres de na-rrativa esmentades (i moltes d’altres, com ara Llibre de cavalleries o Pamela), rebudes amb satisfacció per un públic fidel i cada cop més nombrós, és de justícia afegir-hi dues obres cabdals de la zoologia: Mons-truari fantàstic i Gàbia per a petits animals feliços, on resol enigmes que durant anys havien inquietat la ciència. I tot plegat per no parlar dels reculls de textos periodístics o d’una inicial i sòlida -però estroncada abans d’hora- producció poètica. En aquestes circumstàncies, no és d’estranyar que Ramon Cabrera, amb joia indissimulada, accedís a escriure una breu ressenya biobibliogràfica del seu amic per a una publicació mensual molt prestigiosa a la seva època: Comerç i Ciutat, en la actualitat to-talment introbable. Fins i tot hi ha alguns erudits que afirmen que aital revista mai no va existir.

el cant inaudibleen una de les Passejades un misTeriós individu se’ls va PresenTar i els va lliurar una TargeTa de visiTa amB només unes inicials: j P.

jaume sobrevals

Vine al nostre Club de leCtura!


preguntes incòmodes

perdona, però algú ho havia de dir...

· Era necessari quatre regidors del consistori per anar a Madrid a recollir la distinció de ciutat tecnològica i sostenible??

· Veurem construït l’hotel a la zona de la Redosa abans que l’hospital Ernest Lluch?

Preguntes incòmodes PreTèn ser un esPai críTic on ToThom Formuli aquelles Pregun-Tes que no TroBin resPosTes, soBreToT en l’àmBiT de cerdanyola. i si Tenen resPosTa Per ParT de la ParT aFecTada, TamBé la PuBlicarem a la secció de carTes al direcTor

Si teniu preguntes sense reposta, feu-nos-les arribar a [email protected] i, si creiem oportú publicar-les, ho farem.

L’aparcament de la plaça Constitució, ja és públic després de posar unes banderoles amb una “P” gegant que convida a entrar-hi?

Per què es talla el carrer Sant Enric a l’alçada de les obres de la plaça Sant Ramon sense informar als veïns ni als negocis del voltant?

40 febrerwww.comerçiciutat.cat

municipals 2011

El nostre primer compromís ha de ser amb les persones, i amb aquelles famílies que en aquests moments ho estan passant malament. Per aquest motiu hem de continuar treballant per:-Desplegar la Llei de Dependència; - Augmentar els recursos per a lÁtenció domici-liària a les persones grans; - Col·laborar amb totes les entitats locals del Tercer Sector, i poder posar en marxa nous programes dájut i promoció social; -Ampliar les places de Residència i Centre de dia per a persones grans; -Donar suport a politiques innovadores

d´habitatges assistits per diversos col.lectius de persones amb dificultats; -Fer polítiques actives dínserció laboral i social a les persones amb discapacitats psíquiques i transtorns mentals; -Suport a les famílies mono-parentals i famílies nombroses, per millorar les condicions dáccés a molts serveis municipals.Pel que fa a l´àmbit sanitari:-Cal completar els serveis dássistència primària que avui són dèbils a Cerdanyola (pediatria a La Farigola, revisar nombre de metges a les Fontetes...); - Instar a la Generalitat de Catalunya a la construcció del nou hospital Ernest Lluch.Ens comprometem també a la millora del cementiri municipal i la construcció dún tanatori amb sales de vetlla.

Des del PSC considerem que el nou hospital Ernest Lluch esdevé una prioritat de vital importàn-cia per al conjunt de la ciutadania. És en aquest sentit que la nostra alcaldessa, Carme Carmona, ja ha iniciat les gestions oportunes amb la Conselleria de Salut. Apostem per més equipaments i més serveis d’excel·lència i de proximitat. Ja hem garantit la continuïtat de l’ambulatori de les Fontetes i reivindicarem el servei permanent de pediatria al CAP Farigola.

Mantindrem l’aportació municipal per a garantir l’aplicació de la Llei de la dependència tot exigint a la resta d’administracions el seu compliment.Potenciarem i recolzarem aquelles entitats que amb la seva tasca solidària, no només complementen el sistema públic d’atenció a les persones, sinó que contribueixen de forma notòria a la cohesió social. Seguirem amb la promoció de l’accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques. Volem una ciutat de la que tothom pugui gaudir. Incrementarem el servei d’atenció domiciliària, reforçarem la política de beques i seguirem implementant de forma decidida el Pla d’Inclusió Social, tot afavorint la igualtat d’oportunitats entre les persones.

L’hospital Ernest Lluch ha de ser prioritari i l’hem defensat des del govern, (amb Antoni Mo-rral liderant negociacions amb la Generalitat) i des de l’oposició. Hem estat, estem i estarem tant en contra dels retards acumulats per la ex-consellera Geli (PSC) com en contra de no prioritzar l’equipament, posició de Boi Ruiz (actual conseller de Sanitat, CiU).

En política social, som molt conscients que amb la crisi econòmica cal vetllar pels col·lectius més vulnerables: aturats, gent gran i joves són els més destacables. Centrarem els recursos en els serveis a les persones i en l’ocupació. Alhora, tothom podrà incidir en les polítiques de govern; comencem a fer servir noves formes de governar: per aquest motiu, el projecte de ciutat “Iniciatives que Mouen Cerdanyola” promou la creació de grups de persones interessades en fer una reflexió i una elaboració de propostes pel que fa als serveis a les persones, l’ocupació i la sanitat (entre molts altres aspectes). Aquests àmbits seran cabdals en el projecte de ciutat que construim entre tots i totes, i que tindrà l’economia, l’equitat i la sostenibilitat ambiental com a eixos centrals.

Nou hospital, més ocupació i més participació: tres aspectes clau a Cerdanyola

La nostra prioritat han de ser els que més ho necessiten

Per a què guanyin les persones

sanitat i política social

Durant els propers mesos i fins a les properes eleccions municipals del mes maig, Comerç i Ciutat inicia una nova secció en la qual participaran tots els grups polítics que han tingut representació en el nostre ajuntament en els últims vuit anys. Cada mes CiC farà la mateixa pregunta a tots ells, la pregunta sempre estarà relacionada amb temes que considerem importants per Cerdanyola, el lector podrà comparar les respostes de cada grup i podrà treure les seves pròpies conclusions. La pregunta que se’ls ha plantejat aquest mes és la següent: Quines novetats inclou el seu programa pel que fa a la Sanitat i quina serà la seva Política Social?

41municipals 2011febrerwww.comerçiciutat.cat

L’atenció primària és la pedra angular de la sanitat, per això requereix de més recursos, econòmics i de personal. En això l’ajuntament ha de jugar un paper polític clau. Cal exigir l’augment de plantilles per disminuir les llistes d’espera i incrementar el temps de visita fins als 10 minuts, que es cobreixin baixes, vacances i jubilacions del personal, i sobretot més pediatres. L’impuls de consells d’usuaris a cada CAP, òrgans que avancin en la gestió participativa d’aquests equipaments, ajudaria a implicar la ciutadania en aquesta

lluita. I molt important: necessitem l’hospital Ernest Lluch, de titularitat i gestió públiques, i l’ajuntament ha de liderar aquesta reivindicació.Paral·lelament, l’actual situació exigeix que el pressupost destinat a polítiques assistencials augmenti. Polítiques com la gratuïtat del transport públic per a persones en atur, ajuda legal davant de desnonaments, la creació de partides pressupostàries per fer front a les situacions més greus i la creació de xarxes d’ajuda mútua i d’intercanvi de bens i serveis. La posta en marxa d’aquestes polítiques, però, s’ha de fer de forma directe des de l’ajuntament, colze a colze amb les entitats locals implicades, i no subcontractant empreses privades.

En relació a la sanitat, hi ha dos temes entre els molts que tenim pendents, que preocupen als ciutadans de Cerdanyola:a) Des del Partit Popular reclamem al nou govern de la Generalitat que liciti immediatament l’hospital Ernest Lluch per dos motius principals: l’hospital Parc Tauli ja no pot absorbir més pacients i els ciutadans de Cerdanyola estan cansats d’haver de desplaçar-se fins a Sabadell. b) En el CAP Farigola no hi ha cap pediatra assignat, només hi ha un pediatra que ve 2 dies a

la setmana pel matí. A l’actualitat el CAP Farigola te una mitjana de 2334 nens. Exigirem un pediatra fixe en aquest CAP.En relació a les polítiques socials des del Partit Popular promourem les següents construccions:a) La construcció d’una nova residencia pública i un centre de dia per a les persones de la tercera edat. b) Cons-truirem un nou casal d’avis públic.En el nostre programa electoral voldrem ajudar a aquelles persones que més ho necessiten:a) subvencionar amb un mínim del 50% de la quota tributària de l’IBI a les persones amb discapacitat, a les perso-nes jubilades o monoparentals; b) Subvencionar amb un 90% l’IBI a les famílies nombroses

La saturació del sistema sanitari –el col·lapse a les urgències, les llistes d’espera per a intervencions, però també per a proves diagnòstiques, la manca de llits, la pre-carietat amb la que ha de treballar el personal sanitari i el poc temps que tenen per pacient...- fa que l’hospital Ernest Lluch sigui imprescindible. El nostre sistema sani-tari és bo i tenim bons professionals però necessitem més hospitals i més personal per descongestionar, en el nostre cas, l’hospital Taulí. Massa sovint patim situacions

que vulneren la dignitat de les persones. No podem permetre que una persona hagi d’estar tres dies en un passadís d’urgències. L’actual govern ha de rectificar, l’hospital sí és prioritari, i és per això que des d’Esquerra treballem per fer-lo realitat. Cerdanyola pateix, també, un endarreriment considerable pel que fa a polítiques socials. Hi ha moltes famílies amb serioses dificultats per arribar a final de mes i és que la crisi econòmica ha diversificat els col·lectius amb risc d’exclusió social creant el que es coneix com a nova pobresa. Cal donar resposta a tots els col·lectius que es troben en estat d’indefensió. Tots aquests serveis han de ser públics: el benestar de les persones no pot ser un negoci.

Més atenció primària. Més polítiques socials.

El benestar de les persones, la nostra prioritat

Compromís amb les persones

sanitat i política social


febrer42 publicitat


seguretat

Les dues eines enunciades constitueixen, dins el món ac-tual de les polítiques de seguretat públiques, instruments valuosos que ens donen possibilitats, si les utilitzem de-gudament de millorar així l’eficàcia i l’eficiència d’aquestes polítiques. La societat actual és cada cop més complexa i més dinàmica; no és una societat tutelada sinó que és una societat que participa de la presa de decisions i que exerceix un saludable control dels poders públics. Les actuals circumstàncies sol·liciten substituir els tradicionals mecanismes de resolució dels problemes per uns altres que puguin respondre a les noves necessitats: les noves tecnologies, la immigració, la delin-qüència organitzada, els problemes que afecten la joventut, la violència domèstica, etc. Totes aquestes cir-cumstàncies noves sol·liciten unes respostes immediates, i els operadors jurídics i els instruments que utilitzem han d’estar en condicions de donar-l’es amb aquesta immediatesa a la que es feia referència.Puntualitzarem, en primer lloc, a la par-ticipació ciutadana. Aquesta ofereix la possibilitat als ciutadans d’establir unes relacions directes amb els res-ponsables de dur a terme les polítiques de seguretat pú-bliques en un determinat territori, alhora que esdevenen uns instruments indispensables de control social que en una societat democràtica, com la nostra, ha d’haver-hi en relació als operadors que actuen en el àmbit de la seguretat. La participació obeeix al concepte més ampli que podria ser “La participació dels ciutadans en la vida de les ciutats” (obra publicada per la Diputació de Bar-celona) i que l’aprofundiment en aquesta mateixa línia de reflexió. La participació opera en un doble sentit. D’una banda, possibilita als ciutadans conèixer de primera mà allò que fa la policia i d’una altra possibilita aquesta a explicar què fa i què farà; en definitiva, crea un marc ade-quat per treballar en aquesta línia d’una policia arrelada a la comunitat. Aquesta policia és la que volem per a nosaltres i per al nostre país. La participació necessita ser articulada degudament per establir un marc legal que si-gui el més adequat, finalitat que obeeix la nostra llei, que ordena el sistema de seguretat públic a Catalunya.En relació a la coordinació no jeràrquica, cal esmentar que aquesta ens ajuda a establir un espai compartit entre les diferents administracions i institucions que tenen responsa-bilitats sobre una determinada, matèria i a més revitalitza el

tradicional concepte de coordinació jeràrquica amb el que es venia actuant en les organitzacions marcadament pira-midals, sense la possibilitat d´establir canals de comunicació entre els diferents nivells tècnics; amb totes les conseqüèn-cies negatives esdevingudes de l’esmentada pràctica. Les organitzacions policials necessiten flexibilitat i dinamisme per poder afrontar els nous reptes, les polítiques de segu-retat públiques han de dissenyar organitzacions amb més transversalitat, coordinades per objectius comuns i allunya-des dels criteris racionals burocràtics que perjudiquen les capacitats d’adaptació a les noves circumstàncies.Tot ple-

gat, necessita uns procediments de treball que ens donin les possibilitats de saber què fem, si ho fem com estava previst i si hem estat capaços d’utilitzar els recursos necessaris. L’avaluació dels resultats ha d’ésser guiada per cri-teris professionals i amb un elevat grau d’objectivitat. L’avaluació dels resultats és una de les assignatures pendents de les organitzacions policials. Tradi-cionalment, aquesta activitat ha estat reconduïda a l’activitat estadística. No-més, però, l’estadística per si mateixa no ens és d’utilitat si el procediment

emprat no és el correcte. La metodologia és fonamental quan parlem de l’avaluació dels resultats. No ens hem de limitar només a oferir xifres, sinó també dades que ens permetin extreure conclusions fiables per modificar les es-tratègies. L’avaluació dels resultats no només ha d’ésser realitzada per les informacions que posseeix la policia, sinó que deuen ser complimentades per la resta d’operadors que actuïn en l’àmbit de la seguretat. L’avaluació dels resul-tats ha d’ésser un instrument útil per millorar la qualitat de les nostres organitzacions, ja que amb una avaluació dels resultats feta amb un mètode fiable, basat en dades certes es podrà arribar a determinar com repercuteix la nostra activitat i aclarir si la utilització dels re-cursos és correcta o no. L’avaluació dels resultats és com una auditoria in-terna que deu te-nir per finalitat mi-llorar la qualitat del nostre treball.

participació i coordinació a la policiala socieTaT acTual és cada coP més comPlexa i més dinàmica

tomás Gil márquezProfessor uaB i membre del Grup de recerca

Llibertat i Seguretat

seguretatwww.comerçiciutat.cat

gener 4545febrerwww.comerçiciutat.cat

aparadorisme

ús i psicologia del color

Hi ha diferents estudis que demostren la influència que exerceixen els colors en els individus, dáquí que hi han associades una sèrie de connotacions que hem de tenir en compte a l´hora dútilitzar-los. Cal saber que a vegades aquestes connotacions depe-nen de cadascuna de les cultures, com per exemple el color blanc, que per a nosaltres té simbolisme de puresa, mentre que en altres cultures sássocia amb el dol.Dáltra banda, els colors produeixen canvis en el nos-tre organisme, un exemple seria el color vermell que augmenta la pressió sanguínea accelerant el nostre ritme cardíac, dáquí que tot i ser un color que capta molt la nostra atenció, hem dévitar un abús ja que podríem provocar una sensació déstrés en el nostre espectador. Quan parlem de color hem de diferenciar entre el que denomi-nem colors freds, on sínclouen la gamma de blaus, verds, etc. i els colors càlids, on trobem tota la gamma de grocs, vermells i taronges. Per saber on pertany cadascún dels colors ens ajudarà saber que els colors càlids són tots aquells que ens recorden al foc a la sensació de calor, mentre que els colors freds són aquells que ens recorden a láigua i a la sensació de frescor. De la mateixa manera cal que sabem que els colors freds sállunyen, mentre els co-lors càlids sácosten i ens resulten propers.A continuació enumerem la connotació associada a cadascu dels colors:VERMELL: És el color lligat al principi de la vida. sássocia amb la sensualitat, la virilitat, la força i és agressiu. És símbol de la sensualitat i lérotisme. Tam-bé sássocia amb la sang, la pasió, la vitalitat. VERD: És el color més tranquil i sedant de tots. Es relaciona amb la natura, la salut, els diners, la frescor, el creixement, la joventut, la primavera, la fertilitat, les plantes, els boscos, la vegetació. És el color que més fa descansar lúll humà. És calmant i relaxant, ideal per disminuïr la pressió sanguínea.BLAU: Símbol de la profunditat, immaterial i fred. Expressa harmonía, amistat, fidelitat, serenitat, ve-

riat, confiança, dignitat, justícia, tot i que també pot transmetre tristesa i passivitat. Lássociem amb láire, el mar, el cel. GROC: És el més lluminós de tots els colors. És op-timista, tot i que per superstició també se lássocia amb el sofre i el diable. Ens recorda al sol, a la llum i a lór. Hi ha psicòlegs que diuen que el groc ajuda al pensament clar i que afavoreix la memorització de les persones.TARONJA: És estimulant, informal, dinàmic, positiu i energètic. Representa també lálegria i el calor. És vibrant com la llum de sol, i exòtic com les fruites tro-picals. Augmenta lóptimisme, la confiança, léquilibri i disminueix la fatiga, estimulant els sistemes respira-tori i digestiu.

VIOLETA: Implica abundància, sofisticació, intel·ligència, espiri-tualitat, religiositat, dignitat. Dis-minueix lángoixa i les pors. Agilita el poder creatiu. Color molt utilit-zat per lésglésia i sobirans, dáquí símbol de poder I distinció.MARRÓ: Masculinitat, conforta-ble, evoca lámbient de la tardor. Evoca realisme, el color de la te-rra que trepitgem. Recorda tam-bé coses velles, fusta, pell, cuir, antiguitat.NEGRE: Noble i elegant, sobre-

tot quan és brillant, seducció, misteri, silenci, nit, clandestinitat, il·legalitat, tristor, infelicitat. A la nostra cultura és el color del dol i de la mortGRIS: És la suma de tots els colors. Neutre i passiu. Color del cel quan està núvol, del metall, del mercuri. Evoca equilibri, serietat, absència dénergia. Té poca atracció visual, dáquí que és ideal per a fons, suports i elements complementaris.BLANC: Puresa, innocència, pulcritut, lleugeresa, suavitat, pau. Potencia els altres colors creant un buit positiu. Estimula la humilitat i la imaginació creativa.

amB els colors hi ha associades una sèrie de connoTacions que hem de Tenir en comPTe a l´hora dúTiliTzar-los

Jackeline JorbaVisual merchandising,

interiorista i aparadoristaTAO PROJECTES

www.taoprojectes.com

webs i blocs

xiscnèfils a la xarxa

http://xisc.blogspot.com/


febrer 47

Creat l’any 1994, el Cineclub Xisc-nèfils té les se-ves arrels en un grup de persones que formaven la Xarxa Interactiva Sociocultural de Cerdanyola. Amb una programació estable durant nou mesos a l’any, cada dijous al ves-pre es pot gaudir d’una pel·lícula de qualitat, en versió original i sempre en cicles de te-màtiques variades.

A la finalització de cada sessió, tothom que es quedi pot co-mentar la pel·lícula i intercanviar els seus punts de vista amb la resta d’espectadors. I perquè pogueu veure i seguir la seva programació, us convidem a visitar el seu bloc, on ja es pot consultar la pro-gramació del primer semestre d’aquest 2011, on podreu veure pel·lícules com Pa Negre, Biutiful o Soul Kitchen.

amB una Programació esTaBle duranT nou mesos a l’any, cada dijous al ves-Pre es PoT gaudir d’una Pel·lícula de qualiTaT

MerCAt De serrAPererA

Producte fresc i de qualitat

Tf.: 93 691 10 54

Tf.: 665 51 02 75

Aparcament gratuït si compres en el mercatP

Legumbres y frutos secos nacionaLes y de importación

ampLia variedad de arroces y pasta

Gran surtido en pastas

Carne de Girona

Calidad a buen precio

FrUtOs seCOs y LeGUMBres

ToCinEria y Colmado

Manoli y Jose

Mercedes

juliol

Si coneixes algun indret de Catalunya que ens vulguis recomanar, envia’ns la proposta a [email protected]


petites joies de catalunya

El gorg del Molí del Murris es troba a Cogolls,al nord del municipi de Les Planes d’Hostoles, a la falda de la Serra de les Medes, a la Garrotxa. Cogolls és un lloc privilegiat pel que fa a l’aigua. La força hidràuli-ca va ser aprofitada des del segle XIII, existeixen tres molins més a part dels Murris: el Molinot, el Molí i Sant Pelegrí.Podem aprofitar el dia visitant tam-bé el Castell d’Hostoles. Entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles trobem una pista asfaltada que creua la Ruta del Ca-rrilet i remunta la vall de Cogolls. Per iniciar l’itinerari, cal seguir aquesta pista que s’enfila tot seguint els sen-yals del GR86. Just abans d’arribar a la primera casa, surt un camí a

mà esquerra que ens permet pujar a peu fins al castell d’Hostoles. Fa més de 500 anys, entre les valls de Cogolls i d’Hostoles, es lluitava contra el vassallatge i els mals usos dels senyors feudals; és una insig-ne fortalesa medieval i el principal castell de la Vall, el seu estat és una miqueta ruïnós. Ja és documentat l’any 1020 en què Bernat Tallaferro el cedí al seu fill Guillem. Senyore-jat pels senyors d’Hostoles (segles XI - XII), els Cartellà (1220 - 1320) els Rocabertí (fins el 1419). Fran-cesc de Verntallat, cabdill dels re-mences, va dirigir la primera revolta des del castell d’Hostoles, que es considera la fortalesa remença més important i un símbol de la seva re-sistència.

Si continuem per la pista que se-guíem, trobarem un camí ample que baixa a la nostra dreta i que ens condueix fins al mateix gorg, on trobarem el salt del Molí dels Murris, sens dubte, una de les petites joies de Catalunya.

molí dels murris

febrer

Legumbres y frutos secos nacionaLes y de importación

ampLia variedad de arroces y pasta

FrUtOs seCOs y LeGUMBres

Mercedes

es TroBa a cogolls,al nord del municiPi de les Planes d’hosToles, a la garroTxa


pare/fill

escuder esteticC/ Sant Martí, 8508290 Cerdanyola del VallèsTf. 93 126 29 50

Uñas de Gel35 €

maquillaje13 €

Cheques regalo

Com us afecta la crisi?A: Jo vaig perdre el treball, però per sort només va ser per tres mesos. Ara torno a treballar, però guan-yant menys que abans.B: A mi poc, tot i que la paga s’ha vist reduïda.Feu ús de les noves tecnologies? Teniu Facebook?A: He fet alguna compra per in-ternet, faig consultes amb el go-ogle i xatejo per entreteniment.B: L’utilitzo per xatejar. Els dos tenim facebook.Quina és la festa o activitat que us agrada més de la ciutat?A: La Festa del Roser de Maig.B: Pels concert i la música, la Festa del Roser de Maig.Teniu un lloc concret per anar de vacances?A: Sempre canviem de destinació i de mitjà de transport, encara que el meu preferit és l’avió.B: Encara vaig amb els pares de vacances.A on compreu més sovint?A: Una vegada a la setmana anem al mercat, cada quin-ze dies fem la compra grossa al Baricentro i les del dia

a dia en els super-mercats del barri.B: La roba la com-pro al Baricentro i a la Maquinista.Quins problemes detecteu a la ciutat?A: L’aparcament i les cagades de gos a les voreres,

tot i que últimament es nota més neteja al carrer.B: No hi ha suficients carrils bi-cis pel centre i sempre em piten si vaig per la carretera i la policia em para si vaig per la vorera.Què voldrieu canviar si fós-siu alcaldes?A: Canviaria els sentits del trànsit de la ciutat i baixaria impostos.B: Construiria més carrils bici i faria que la policia passejés més per certes zones de la

ciutat. També ampliaria el Casal de joves.Compartiu alguna afició?A: M’agrada veure’l ballar.B: Ballo funky i dono classes a l’Institut Banús i el meu pare m’ha acompanyat a moltes sortides.

Si voleu ser protagonistes d’aquesta secció, envieu un correu electrònic a [email protected]

pare: José Antonio (A), 47anys fill: Cristian (B), 19 anys


actitud positiva

el árbol de la vidaNuestra vida es como un árbol.LAS RAICES: Son nuestros pensamientos, senti-mientos y sustento espiritual, son raíces que de-bemos procurar extender lo máximo posible y pro-fundizar tanto como nos haga falta para alimentar y sustentar de la forma más limpia y pura posible todos esos sentimientos que necesitamos para crecer sanos de espíritu.EL TRONCO: Es nuestro cuerpo, el cual debemos cuidar y mimar a la vez que endurecer, para así poder aguantar el impa-rable paso del tiempo. Es también la unión entre nuestros sentimientos y nuestros actos.LAS RAMAS: Son las mu-chas decisiones, que to-mamos en la vida. Cada rama, es un camino elegi-do en un momento deter-minado para un fin. Decisiones que según pasa el tiempo te van conduciendo a otros caminos, con otros finales. Estas forman las muchas ramificacio-nes de las ramas principales.LAS HOJAS: Son las miles de acciones y decisio-nes, que hemos tenido que tomar, por el camino, para llegar a esos fines. Unas habrán sido acer-

tadas, otras no tanto, pero todas nuestras. Además, con el paso del tiempo, carecen de importancia, pues todas irán cayendo poco a poco.LOS FRUTOS: Son las consecuencias de esas acciones y sentimientos que pasan por nuestras raíces, que se refleja en el tronco de nuestro cuer-

po, recorriendo y soste-niendo el camino de las decisiones y consecuen-cias de nuestras miles de acciones.Sin sentimientos nuestro árbol se seca, el tronco envejece antes de tiem-po, le salen pocas ra-mas, pues toma pocas decisiones, y no le salen hojas, porque sus accio-nes apenas tienen conse-cuencias, y jamás llegara a tener frutos, sin nada

que dar, sin nada que ofrecer.En cambio, si cuidas el crecimiento de tu árbol, abonándolo con buenas acciones, regándolo con buenos sentimientos, que sean alegres, optimistas, positivos, tu tronco tendrá este mismo aspecto y tus ramas serán grandes y fuertes que se cubrirán con los demás.

sin senTimienTos nuesTro árBol se seca

Carlos Muñoz Salgado

niu joiers & joyaestilo.esC/Sant Antoni, 52 - Cerdanyola del Vallès

c/e: [email protected] - www.joyaestilo.es

Per Sant Valentí, regala joies d’amor


febrer54 publicitat

amunt avallni fred ni calorel pòdium: crítica i recomanacions

La inauguració de les seus del menjador solidari Mossèn Rosell, i la de FADAM, totes dues al carrer de les Vinyes, és una bona notícia per al moviment solidari cerdanyolenc ja que dóna estabilitat i confiança a aquestes entitats per continuar desenvolupant la seva tasca.

1 inauguració de seus solidàries

La iniciativa de l’aula de música popular promogu-da per Cultura i els Castellers és una bona eina per acostar aquestes entitats al jovent de la ciutat.

2 aula de música popular

Crear una escola de jardineria seria una bona notícia si anés acom-panyada de pressupost, però com que de moment no en té, fer-ho públic són paraules i promeses buides que només fan créixer la sensació que els polítics només volen sortir a la foto.

3 futura escola de jardineria

l’emd de bellaterra vol més diners

biblioteca a l’altis

En temps d’austeritat i retallades, voler més diners per al seu pressu-post quan els sous són quasi el 70% del seu pressupost és un mal exemple per a la població i una greu irresponsabilitat.

Amb l’obertura de la biblioteca a l’Altis, Cerdan-yola guanyarà un segon espai per la lectura i la cultura, però torna a ser un error projectar aquest equipament a menys de 200 metres de l’actual biblioteca i no haver-ho fet en un altre punt de la ciutat per apropar aquest tipus d’equipament a la tota la ciutat.

4

El dandi SmithL’exposició que acull fins el 13 de març el MAC, Quadern de París, és una bona oportu-nitat per aprofundir en l’obra d’Ismael Smith, i més concretament en la seva etapa parisen-ca, del 1910-1914.

5

Pa negreDins de l’actual panorama del cinema català, destaca per sobre de totes la pro-ducció dirigida per Agustí Villaronga, Pa Negre. La podreu veure el proper 24 de febrer a l’Ateneu, en català, programada per Xiscnèfils.

Rua de CarnestoltesEl proper 5 de març tothom tindrà una nova oportunitat de disfressar-se i deixar enrere la vergonya per participar a la tradicional rua de carnestoltes.

55el pòdiumfebrerwww.comerçiciutat.cat

niu joiers & joyaestilo.es


sudokufàcil

difícil

passatemps

troba les 7 diferències

CiC torna a posar a prova els seus lectors amb l’espai “BUsCA eL PArAny”. En tres dels anuncis d’aquesta re-vista, si busques, hi trobaràs en la seva publicitat un parany. Les tres primeres persones que trobin aquests tres paranys ho hauran de fer arribar a través de la web de Comerç i Ciutat (www.comerçiciutat.cat), anar a l’apartat “parany” i omplir les dades que es demanen amb les solucions. El primer premi és un sopar en un restaurant de la nostra ciutat. I el segon i tercer premi, un val de compra en un comerç de la nostra ciutat.

busca els paranys Canvi en el funCionament per

fer arribar les soluCionsComerç i Ciutat ha creat a la seva web l’espai “Comentaris dels lectors”, on ens podeu fer

arribar les vostres cartes, fotode-núncies i preguntes incòmodes.



Espai webwww.comerçiciutat.cat


febrer58 publicitat

El cerdanyolenc Joan Arnau és el nou president de la Federació Catalana de Tennis de Taula, en substitució de Jordi Prat, que ha estat 28 anys en el càrrec. Joan Arnau es converteix d’aquesta manera en el tretzè president de la institució al llarg dels seus 75 anys d’història. Arnau i la seva junta han començat a posar les bases de la seva fei-na per als propers sis anys amb la creació de noves comissions i comitès de control i de gestió de la federació i amb la definició d’objectius a curt i mig termini. Un dels reptes principals del màxim dirigent i del seu equip de treball és aconseguir la implicació de tots els clubs de tennis de taula d’arreu del territori català.

L’equip de la Penya d’Escacs de Cerdanyola ha començat amb bon peu el campionat de Catalunya per equips. El primer enfrontament de la temporada va ser amb el CE Barcelona i el resultat final va ser un empat a 5 que té un gust de victòria, ja que l’entitat local comp-tava amb nombroses baixes, que no van ser cap contratemps per aconseguir aquest valuós empat i començar el camí de la permanèn-cia a la Divisió d’Honor de la millor forma possible.

La jugadora del Club Bàdminton Bellaterra, Elena Olmos, i la tam-bé cerdanyolenca, Laia Oset, han estat convocades per la Federació Espanyola de Bàdminton per disputar l’Spanish Junior Open, que se celebrarà entre els 22 i el 27 de febrer a la localitat andalusa de San José de la Rin-conada. Les cerdan-yolenques tindran com a companyes de convocatòria la Blanca Ibeas del País Basc i la Laura Samaniego d’Alacant. L’objectiu de l’Open és millorar l’experiència internacional de les jugadores i preparar el Campionat d’Europa Junior que tindrà lloc a Vantaa (França) el proper mes d’abril.

El passat dia 30 de gener es va celebrar la Mitja Marató de Bar-celona, amb una participació de 8111 corredors en total. Entre ells, hi havia una nodrida represen-tació de la secció d’atletisme del Cerdanyola CH, un total de 27 corredors (25 homes i 2 dones). La jornada va anar acompanyada per la pluja durant tot el reco-rregut, fet que no va impedir als atletes locals aconseguir uns bons registres finals. 12 corredors van baixar de 1 hora i 30 mi-nuts, 5 dels quals ho han fet per sota de 1hora i 25 minuts. I cal destacar que la gran majoria va millorar marques personals.

joan arnau, nou president de la federació catalana de tennis taula

bon inici de la penya d’pscacs al campionat per equips

olmos i oset convocades per la federació espanyola de bàdminton

la secció d’atletisme del cerdanyola CH, a la mitja de barcelona


febrer esports

horòscop del mes


horòscops

Serà un temps feliç. El envaeix la necessitat de relacionar-se amb

gent nova i el seu excel lent estat d’ànim farà que causi-hi molt bona impressió. Estarà espe-cialment sensitiu i somiador. Participarà d’una fantasia molt agradable. En el terreny laboral ha de cuidar de no veure’s embolicat en assumptes

tèrbols. Especial atenció cap a final de mes perquè algun aparell electrònic podria causar-li un ensurt d’importància.

Gent il.lustre: Franklin D. roosevelt, John travolta, Adelina Patti, Lauren Bacall, Paul newman, Humphry Bogart, Geena Davis, ronald reagan, Jennifer Aniston.

números de la sort: 5, 3

Dies de la sort: dissabte

Colors de la sort: turquesa

Pedres de la sort: alumini, amatista

no utilitzi el número 6

Vostè s’inclina a idealitzar a les persones que coneix. Si

en aquest moment apareix un amor en la seva vida, la relació serà tan romàn-

tica que correrà un gran perill quan descobreixi que la seva parella no és tan perfecta com vos-tè creia. Potser en aquest moment entra en la seva vida un mestre espiritual o guia personal.

Al llarg d’aquest temps prendrà consciència

de les seves emocions reprimides, l’odi o rancúnia que encara mantens en el

seu interior i que cal alliberar per assolir millor fe-licitat en el present. Podria tenir reaccions violen-tes, instintives, o desenvolupar comportaments obsessius, amb els seus éssers estimats.

bessons Delegui les res-ponsabilitats que

sobrepassin els seus límits, d’aquesta manera, s’evitarà el

fracàs professional al qual tant té por. Les seves emocions no es mantenen en el temps, per tant serà molt difícil que en aquest mes s’iniciï una relació estable.

Pot ser que siguin necessaris certs

canvis en la seva vida personal, especialment en la manera de

relacionar-se amb els altres. Va superar certs “rols” tradicionals en la seva vida personal i això pot fer-li sentir una mica insatisfet amb ell mateix i amb els altres.

S’ha de tenir cura de la impulsivitat, encara

que després es penedeixi, farà difí-cil el seu enteniment amb el medi.

També ho portar a barallar amb ferocitat pels drets dels que menys tenen. L’excitació pot conduir a accidents o expressar-se mit-jançant febre o hipertensió.

Es posa a prova la seva força i energia.

Si realment no es coneix, durant aquest període experimentarà

crisi que provocaran canvis majors en la seva vida. Aquesta influència estimula la seva ambició i el seu desig de poder, fora de tota proporció.

monTFloriT PTv canaleTes sanT ramoncenTreavda. caTalunyaquaTre canTons cTra. Barcelona (Farigola) les FonTeTes

serraPerera la cloTa BellaTerra uaB (Plaça cívica i recToraT) Banus BonasorTcordelles ajunTamenT, aTeneu, Policia local, cenTres cívics, amBulaToris i mercaTs municiPals

zones i punts de distribució CiC

realitzats per Juan. tf.: 686 074 947 www.tarotdejuan.totalh.com

taurearies

Controlar les emocions o deixar sortir és important.

Nostàlgia, estranya a persones que ja no estan tan presents en la seva

vida. En l’amor les relacions es fan més sòli-des i li permeten compartir aspectes que fins ara no havia pensat que poguessin resultar agradables fent-los de dos.

cranc

aquari

Gran incertesa i possible confusió. Els seus ob-

jectius no són clars i pot ser que se senti incapaç de suportar els

detalls comuns de la seva vida quotidiana. Una de les millors maneres de tirar enda-vant és simplificar la seva vida al màxim, ja que vostè es deixarà abatre fàcilment.

verge

peixosSembla com si la seva vida estigués

protegida per forces espirituals i res greu pogués ocórrer. Li dóna

visió per superar constructivament els obstacles. Se sent a gust amb la seva vida sexual i es manifesta en vostè un alt equilibri emocional.

sagitari capricorn

Haurà de lluitar contra certa brus-

quedat, arrogància i extravagàn-cia en la seva conducta que li

impedeix establir bons vincles laborals. Davant la seva família es mostrarà inno-vador i diligent, però el seu desinterès en l’actuar pot interpretar com fredor.

escorpíbalança

Egocentrisme, recerca de plaer. Es revelarà

contra els codis que venia respec-tant. Feresa, amor propi, exuberàn-

cia íntima, aspiració per la independència i la llibertat absoluta, sobretot la econòmica, en la que concentra la major atenció, de vegades sense obtenir resultats estables.

lleó


febrer62 publicitat

esCOLA-tALLer De DiBUiX i P intUrA tenDA ArtiCLes BeLLes Arts i MAnUALitAts

Classes de dibuix-Pintura-esCultura, Per Persones de totes les edats i nivells.ambient de treball amPli i lluminós Per desenvoluPar les seves inquietuts artístiques. ensenyament de totes les tèCniques PiCtòriques,llaPis,Carbó,Pastel,aquarel.la,oli, aCrìliC etC. ensenyament individualitzat.

Carrer Sant Camil 6-8 (crta. U.A.B.) 08290 Cerdanyola del Vallès Tel/fax 93 691 23 68

EL BALCÓ

ww

w.e

scola

-art

-elb

alc

o.c

om

els anunciants deAlimentació:Congelats La Vieira: 93 580 43 44Mercat Serraparera: 93 692 60 43Pescaderias Luna Acadèmies, escoles i instituts:Centre Jaume Mimó: 93 580 39 94El Balcó: 93 691 23 68Aluminis:Alumnis Diseño y Montaje: 93 591 27 63Assessors:Assessoria Sant Antoni: 93 193 32 86Gestoria Piqué & Riba: 93 594 74 74Assegurances: Corredora d’ass. Ana Checa: 93 691 93 69Associacions de Comerciants:A.C. Sant Antoni Bonasort: 692 67 28 30Audiovisuals:Crator Produccions: 658 597 395Autoescoles:Montero: 93 692 76 77Clíniques Dentals:Sumo: 93 692 41 09Disseny Gràfic:Edu’x: 653 810 723esports i gimnasos: Arvi Sport Club: 93 692 94 94Valldor Sala: 93 594 60 98Multiesport: 93 580estètica:Centre d’est. Lourdes Muñoz: 93 580 83 04Dpèls Fotodepilació: 93 517 32 43Escudé Estetic: 93 126 29 50

electrodomèstics:ElectroOferta: 679 792 087Farmàcies:Farmàcia Rovira: 93 592 13 99Floristeria:Fermaflors: 93 594 50 29Forns i pastisseries:Valero: 93 580 26 90Fotografia:Xavi Olivé: 93 580 29 91Impremtes i arts gràfiques:Cerdanyola Impressions: 93 580 63 71Joieries:Cerdanyola Gold: 93 591 08 53Dofoid: 900 70 10 85El Brillante: 93 692 26 29niu joiers: 93 692 70 26Paquita: 93 580 30 56Llibreries:L’Aranya: 935809535Material d’oficina i escolar:Pickin Pack: 93 591 02 47Medicina i rehabilitació:Arthros: 93 594 80 18David Serra Fisioteràpia: 93 692 87 32New Pilates: 93 124 83 93Moda:Benetton: 93 591 26 77Moda Intima Bonasort: 93 580 23 87Modistes:Arreglos L’Agulla: 93 691 05 10

netejes:FeMaFé: 690 67 64 96Òptiques:La Fabrica: 93 691 12 72Perruqueries:Alyte: 93 691 85 55Piscines:Piscines Montflorit: 93 691 52 62restaurants:Alcazabar: 618 331 161Can Papitu: 93 592 10 83El Paseo: 93 580 77 43El Racó de la Plaça: 93 691 10 21La Pedrera: 93 692 23 94La Tasqueta d’en Ferran: 93 592 28 76Los Abetos: 93 692 11 48Los Caracoles: 93 691 52 02Kebab House: 93 532 13 91Lulapalusa: 93 691 47 02Minguet: 93 692 86 53Piscines Montflorit: 93 691 52 62Can Vidal: 93 692 42 82teixits:Teixits Lili: 93 580 37 97televisió:TV Vallès 1: 93 589 88 99sabateries:Calçats Como un Guante: 93 692 46 74Veterinaris:Clínica Veterinària Banus: 93 580 53 54


guia d’anunciants/paranys

lliurament dels premis de l’espai “BUSCA EL PARANY”

Els paranys de l’edició de gener han estat:

El ciclista a l’anunci de la Farmàcia RoviraUna caravana a l’anunci de David Serra Fisioterapia

Una clau de sol a l’anunci del Bar Can Vidal

El primer premi va ser per a Patricia Sánchez, que obté un sopar per a dues perso-nes al Bar Can Vidal. El se-gon premi va ser per a Pedro Montsi, amb un val-regal de 20€ per a David Serra Fisio-terapia. I el tercer premi, per a Maria Lacruz amb un val-regal de 20€ per a Farmacia Rovira.

Yolanda ayllón, guanyadora d’un sopar al restaurant Lulapalusa.

maria elena oliver, guanyadora d’un val-regal de 20€ a La Vianda.

Comerç i Ciutat Nº11

Documents

Transcript of Comerç i Ciutat Nº11