Comerç i Ciutat - Revista 10

revista mensual gratuïta - 5000 exemplars - gener 2011 www.comerçiciutat.cat

núm

ero

10

Ptge Orient, 4 - Tf. 93 692 11 48 - Cerdanyola del Vallès

www.restaurantelosabetos.com

Perspectives familiars i empresarials a Cerdanyola 2011A la pàgina 27 trobaràs una enquesta per saber quines perspectives econòmiques té la població de Cerdanyola aquest 2011

Festa de Sant

Antoni Abat

Els 3 tombsDiumenge 16 de gener

publicitat2 generwww.comerçiciutat.cat

16-17 plànol comercial

editorial 3generwww.comerçiciutat.cat

Deu mesos han passat des que es van paralitzar les obres de finalit-zació de la Passarel·la del Pont. Deu mesos, i continuem igual, sense saber qui tenia raó. Una vegada més ha triomfat la desinformació. De moment tenim un monument desmantellat i simbòlic d’una època, de la qual ningú assumeix errors ni responsabilitats, ni tècniques, ni polítiques.

Certament s’ha d’invertir en infraestructures i millorar les que ja exis-teixen. S’han d’evitar exemples com el de la Passarel·la. Els projectes futurs s’han de realitzar en consens i marcant les prioritats i el govern de la nostra ciutat ha d’eludir les despeses supèrflues i invertir en in-fraestructures que puguin generar riqueses o benestar a Cerdanyola i als seus habitants. Ens han d’aportar avantatges competitives i que en uns anys la nostra ciutat pugui trobar-se en la graella de sortida de les ciutats punteres del país, però per això s’han de fer molt bé els deures des de la Casa Gran. També és una bona tàctica per pal.liar la crisi pagar a un treballador que a un parat, aprofitar els fons de cofinançament europeu i contribuir a la productivitat. Això sí, en infra-estructures que realment es necessitin i siguin prioritàries.

Les properes eleccions són el marc ideal per reflexionar en aquest sentit i saber cap a on es mou cada grup polític respecte a la nostra ciutat. La clau rau en conèixer no només el capital que es va a utilitzar en realitzar noves infraestructures sinó també en l’encert a l’hora de gastar-se aquest capital .

De moment només ens falta esperar que el govern entrant sigui conscient de la necessitat d’aquestes mesures en infraestructures i iniciïn el més ràpidament possible les accions necessàries per poder posar-les en marxa i que la finalitat i els objectius que tots desitgem tinguin el seu efecte com més aviat millor.

troba’ns a:[email protected]

673571709 - www.comerçiciutat.cat

03 editorial i sumari07 entitats08-09 opinió i notícies10 i 11 l’entrevista13 la tira15 històries de cerdanyola17 gremi d’hostaleria19 cuinem21 agenda cultural i serveis23 informació comercial25 CiC opina26-27 economia

29 mascotes31-34 calendari36 llibre recomanat37 el pecat i la penitència39 preguntes incòmodes40-41 municipals 201143 reflexió44-45 aparadorisme47 webs i blocs49 petites joies de catalunya51 reportatge53 actitud positiva55 el pòdium57 passatemps59 esports61 horòscops62 guia d’anunciants

sumariles infraestructures del futur

Comerç i ciutat

Editors: Gregorio MañasFotograFia-MaquEtació:Xavi Olivé (www.xaviolive.com)iMprEMta i dissEny gràFic:Cerdanyola Impressionswww.impressions.catcol·laboradors:Jaume SobrevalsJordi GarsaballJackeline JorbaJose Antonio CidEduCarlos MuñozMercedes Martín

edita

Comerç i Ciutat no es fa responsa-ble del contingut dels articles ni com-parteix necessàriament les opinions dels col·laboradors. Queda prohibida la reproducció total o parcial dels con-tinguts de Comerç i Ciutat sense autorització dels editors.

publicitat: 673571709Comerç i ciutat ® és unamarca registradadipòsit lEgal:B-22994-10

rEdactors:Xavier RibaGregorio MañasXavi OlivéJaume Sobrevals

editorial i sumari

enquesta sobre economia

Retalla el

Calendari 2011a la pàgina 31

El sopar solidari amb fadam, El cagatió gEgant i la carpa dEl rEi mElcior han Estat activitats amb una alta assistència d’associats i cliEnts

el nadal de l’acsab

Des de l´Associació de comerciants Sant Antoni Bonasort moltes gràcies per haver compartit amb nosaltres moments tan agra-dables. El sopar solidari amb Fadam, el Caga Tio Gegant i l´entrega de cartes al rei Melcior. Us esperem el dia 16 als Tres Tombs !!!!! Bona passada!!!!

5www.comerçiciutat.cat

gener publicitat

Col·laboren:


antonio manzanares

antonio manzanares

Mirant l’Art és una entitat que té com a finalitat fer arribar l’art i la cultura a la població, que pro-mou exposicions lúdiques, com a també promou les activitats innovadores a tots els àmbits de la cultura, dansa, música, etc. Promou les activitats creatives com la poesia i recitals de autors desconeguts, reconeguts. Pro-mou i participa en festivals i fires i concursos d’activitats artístiques. Va ser creada el 2002 però, les se-ves activitats van començar l’any 1997 per un grup de persones amb inquietuds culturals, que va incorporant nous col·laboradors de manera que tingui sempre un aire modern i fresc.

Fem exposicions, classes de dibuix i pintura ,manuali-tats i restauració, organitzem el con-curs de pintura al carrer, recitals de poesia i qualsevol activitats artística que es proposi.Actualment i fins el dia 5 de febrer, es pot veure a la Sala D’art l’exposició Vuturut d’il·lustració i escultura de Pitu Álvarez i Carlos Mújica.Per a posar-vos en contacte amb l’entitat ho podeu fer a través del telèfon 93 6912361, del seu face-

book, del correu electrònic [email protected] o la seva pà-gina web www.mirantlat.entitats.cerdanyola.cat.Mirant l’Art Associació Cultural són al Carrer de Sant Camil 6-8 (crta. U.A.B.)

l’art com a centre de la seva miradaés una Entitat quE té com a finalitat fEr arribar l’art i la cultura a la població

Si sou una entitat de Cerdanyola i voleu explicar el vostre projecte o la vostra finalitat, CiC us cedeix l’espai per a fer-ho. Heu d’enviar un correu electrònic a [email protected]


entitatsgenerMirant l’Art Associació Cultural

cartes dels lectors

Després de llegir el diari El País explicant el greu problema que tenim amb l’abocador de Can Planas, no entenc com els grans partits de la nostra ciutat no han decidit posar una solució definitiva a aquest, per a mi, molt greu tema de toxicitat i perillosi-tat de la nostra ciutat.És possible que continuïn amb el tema dels habitatges?, creuen que algú va a anar a viure a sobre d’una bomba tòxica?. Com gairebé sempre acaba primant els interessos econòmics davant el que real-ment és important, la salut.Crec que el tema del direccional comporta seriosos dubtes ètiques i morals, el que és segur que han d’existir compromisos adquirits amb qui sap qui, els quals com-portaran una gran quantitat econòmica a qui sap qui. Però tot això què costa?, es-pero que la premsa de la nostra ciutat faci un seriós seguiment sobre aquest delicat tema i que si s’ha de anular tot el projecte per actuar amb la moralitat i la lògica, es faci.

Espero que en algun dels programes elec-torals d’algun dels grups municipals es mulli definitivament amb el tema de Can Planas, que es deixin d’estudis i altres històries, que ens exposin d’una manera clara que faran amb aquest tema. També que expliquin sense embuts que passarà amb el maleït pont. De quina manera pen-sen gestionar els pàrquings municipals i el forat negre que han creat i que continuen generant cada dia. Com van a defensar i millorar els serveis públics que tenim a Cer-danyola. I que tenen previst fer amb el forat econòmic existent. El partit que m’aclareixi aquests dubtes tindrà el meu vot.

Joan Rodríguez

Abocador de Can Planas

L.M

Ha llegado a mis manos un cutrepanfleto, realiza-do por el grupo ICV-EUiA, el cual es alucinante, todo para conseguir votos, al precio que sea, ¿es que no hay nadie con un poco de inteligencia en este grupo?, digo inteligencia, ya que dignidad parece ser que la perdieron hace mucho tiempo.Se pueden sacar muchas conclusiones de este cutrepanfleto en contra del carril bici de la Av. Espanya, pero la más clara es la incoherencia y la poca documentación que tienen, eso sí, es la cutrez en su máxima expresión, todo en mayús-culas, en papel sin reciclar, dando argumentos que van en contra de la propia política sostenible y ecológica de ICV.No puede ser que sean tan tontos, ¿o puede que si?, con la de temas que hay para poder debatir o criticar sin caer en el ridículo.De todas formas intentar ganar votos, mentir como bellacos, porque hay gente descontenta del carril bici aún a costa de ir en contra de tus principios creo que es intolerable, además de tratarnos a los vecinos de la zona como tontos. Puede que el iluminado que ha realizado este panfleto se piense que todos somos personas no-leídas, que seguramente será su caso.Creo que el miedo de perder los votos que en un día se fueron para el nen del poble, visto lo visto, entre otras muchas cosas, además del precio-so puente inútil, lo que hay es mucho miedo a que esos votantes, desilusionados por el cambio prometido, vuelvan a votar a quien votaba ante-riormente.Seamos serios señores de ICV-EUiA, hagan una campaña seria y coherente, presenten su pro-yecto y critiquen con argumentos, no intenten tratarnos como a personas lobotomizadas.

J.G.T.

Panflet d’ICV-EUiA sobre el carril bici

opinió8 generwww.comerçiciutat.cat

Els lectors de Comerç i Ciutat que vulguin pu-blicar una opinió, un suggeriment, etc., podran fer-ho exclusivament mitjançant l’adreça elec-trònica [email protected] i s’hauran d’identificar amb el nom i el DNI, tot i que si desitgen l’anonimat i així ens ho manifesten, n’apareixeran només les inicials o un pseudònim. Els textos hauran de dur títol i tenir una extensió màxima de 250 paraules. CiC no es fa respon-sable de les opinions i comentaris realitzats pels usuaris en aquesta secció, ni necessàriament s’hi identifica o les comparteix.

Carta oberta als partits

El primer premi (79250) del sorteig de la Grossa de Nadal del passat 22 de desembre de 2010 va ser repartit per

l’administració número 7 de Cerdanyo-la. A Cerdanyola es van repartir un total d’uns 90 mil·lions d’euros.

El depar-tament de Llengües Es-trangeres de l’Institut Banús compta, du-rant aquest curs 2010-11, amb una incorporació molt especial. Es tracta del Ben Milligan, un estudiant universitari de Manchester, An-glaterra, que ha estat becat pel Ministeri d’Educació per tal de participar en el projecte lingüístic del centre com auxiliar de conversa de llengua anglesa. L’Institut Banús va començar un Projecte Experimental de Llengües Estrangeres (PELE) el curs passat, que tindrà una durada total de tres anys, dins del qual es dona especial importància a la pràctica activa de la llengua oral.Els alumnes d’ESO i de Batxillerat de l’Institut Banús ja es-tan aprofitant la col·laboració del Ben dins i fora de l’aula per establir un contacte cultural i millorar la competència comunicativa fent ús de l’anglès en situacions reals. Aques-ta experiència està resultant molt enriquidora i motivadora tant pels alumnes com pels professors del centre.

El diari El País ha obert el debat sobre l’abocador de Can Planes arran de la publicació de cinc reportatges sobre el mateix. Això va provocar que dos dies abans que s’aprovés en el ple municipal l’edificació als voltants de l’abocador, el govern municipal es veiés obligat a treure el punt de l’ordre del dia, congelar qualsevol acció i demanar nous estudis per trobar noves solucions a la descontaminació de la zona. La Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors dema-na el buidatge total de Can Planes.

ha estat notícia...és notícia...

la grossa de nadal cau a Cerdanyola

l’Institut Banús acull un auxiliar de conversa de llengua anglesa

el diari el País publica sobre Can Planes

Vicenç Semper i Sergio Tello van ser els guanyadors dels Premis d’Honor. En l’apartat de color el primer premi va ser per a Carlos Seisdedos, el se-gon per a Magda Llorens, el tercer per Antonio Navarro i el quart premi per Antonio Ruiz. Pel que fa a la categoria monocrom, Rosalina Niñà va aconse-guir el primer premi, Luis Leandro el segon, Agustín Padilla el tercer i Joan Mimó el quart.

veredicte del concurs fotogràfic de sant iscle


gener notícies

Fe d’errada: En el número de desembre, a la secció del Pò-dium, esmentavem al pessebrista Joan Llargués com a Josep Llargúes, per partida doble. Demanem disculpes per les mo-lèsties ocasionades.

antonio castro martínezpresident de la junta poblacional del Gremi d’Hostaleria del Vallès Occidental i el Barcelonès

“A dia d’avui no queda ningú al nostre país que desconegui la llei antitabac”castro, dE 50 anys, porta 37 anys a cErdanyola i 36 als rEstaurant los abEtos

La nova llei antitabac ja fa uns dies que té vigor, com és la seva primera valoració?Tal com es preveia des del Gre-mi hi ha diversitats d’opinions. El que és innegable és que la llei afectarà negativament a tota l’hostaleria, però cal diferenciar dins del sector dels restaurants, els bars petits i l’oci nocturn. No ens afecta a tots per igual. Els menys afectats, segurament, seran els restaurants, però en canvi els petits bars de tertúlia i els negocis d’oci nocturn, bars musicals i discoteques, si que els afectarà negativament.

Podria explicar el motiu d’aquesta diferenciació?És molt diferent anar a dinar o sopar, en grup o en família, que sortir a prendre un cafè o una cervesa o el que coneixem per anar de copes a la nit. Si et tro-bes en un restaurant menjant i et ve de gust sortir a fumar un cigarret ho fas, però si l’acció d’anar a prendre una cervesa o un cafè per a fer una tertúlia, per hàbit, porta inherent el fu-mar. Si has de sortir al carrer per fer-ho, possiblement ja no tornis a entrar. Per aquest motiu els locals petits, que en la seva gran majoria, es no-dreixen d’aquest cafè tertúlia, estan molt descontents amb la nova llei i els afectarà molt negativament. Si parlem dels locals musicals o d’oci nocturn, no cal dir en quina mesura els afectarà la llei. És de lògica que molt severament.

Sap si hi ha hagut algun in-cident o problema durant aquests dies a Cerdanyola?No, no hem tingut notícies de cap incident.

Com pensen contrarestar aquesta llei des del seu sec-tor?Els bars i restaurants que pu-guin habilitaran tendals, terras-ses d’hivern, carpes, etc. Des del Gremi portem molt de temps demanant al nostre ajuntament que es reguli i es faci una nor-mativa per a les terrasses i car-pes d’hivern.

Què opina de l’actuació del propietari de la fonda de Marbella, que deixarà fumar al seu local?Entenc el seu enuig, però no la seva forma d’actuar. No em crec que el 70 o el 80 per cent de la seva clientela sigui fuma-dora. En el meu local, fins i tot abans de la llei, el percentatge de clients fumadors era del 30 per cent. Insisteixo, puc enten-

dre la seva reivindicació. Però, una llei, encara que estiguem en contra d’ella, és per a tots i cal complir-la. Potser aquest res-taurador busca més la publicitat del seu negoci que la reivindica-ció pròpiament dita.

Com pensa actuar el Gremi amb aquesta llei?Sent realistes, és força complex que es revoqui la llei, però no per això el Gremi deixarà de lluitar contra ella. Recordem que al nostre país la llei que s’ha im-plantat és molt restrictiva i seve-ra, molt més que en altres paï-sos de la Unió Europea.Tot i així, continuarem treballant per poder intentar suavitzar-la en diferents aspectes i també intentarem demanar compensacions per als locals que han fet reformes durant els anys anteriors al inte-rior dels seus locals per habilitar zones per a fumadors. Aquesta llei s’hauria d’haver realitzat fa 4 anys, tal com era. Si el refe-rent és Irlanda, ja sabem com li ha anat al sector d’hostaleria

www.comerçiciutat.cat

gener10 l’entrevista

en aquest país. Han tancat més del 40% de locals, i l’economia també sabem com els hi va. Es-perem que no sigui un reflex per a Espanya. També pensem que aquesta llei pot afectar greument al turisme.

Quants locals han efec-tuat aquestes habilita-cions a Cerdanyola?Un 10% aproximadament, van fer aquestes reformes per complir la normativa i perquè als seus locals es pogués fumar en zones habilitades.

Què opina vostè que segons la ministra de sanitat, es pugui denunciar anònimament?És increïble i surrealista i està molt malament. És un punt ca-lent de la llei i estic completa-ment en contra. El que aconse-guiran és posar-nos en contra els uns contra els altres i arreglar comptes pendents mitjançant denúncies anònimes, que poden ser certes o falses.

I sobre les sancions als propie-taris dels locals?Un altre punt negatiu i molt des-afortunat d’aquesta llei. Si algú fuma en el meu local, ell és el culpable, no jo. Jo li exigiré que apagui el cigarret, però i si no vol?, ho denuncio?, tinc que enfrontar-me a ell? El que in-compleix la llei és ell, no el pro-pietari del local. Si un condueix a 150 km/h per l’autopista, es sanciona el conductor, no al concessionari de cotxes ni a l´empresa que te la concessió d´autopistes. La sanció l’ha de pagar l’infractor. A dia d’avui no queda ningú al nostre país que

desconegui la llei antitabac.

Creu que aquesta llei aug-mentarà el problemes dels bars amb els veïns?Per descomptat. Si les perso-nes surten a la porta d’aquests locals a fumar, a la nit, afectarà

greument els veïns, i sobretot a l’estiu, provocaran més soroll i més molèsties als veïns. També crec que la joventut optarà més pel “botelló” al carrer que per-quedar-se dins d’aquests locals.

Com a President de la Junta Poblacional del Gremi, que li diria als agremiats?Que compleixin la normativa, nosaltres, des del Gremi segui-rem treballant. Que ens facin arribar les idees que puguin te-nir i les intentarem fer arribar a l’administració.

Podria fer-nos un repàs del 2010 i una previsió per al 2011?El 2010 ha estat un mal any. La majoria de negocis han anat de-caient gradualment mes a mes, però la sensació és que encara no hem tocat fons. Encara que gairebé no ha tancat cap local a Cerdanyola, hi ha algun ne-goci que ha tingut 4 propietaris durant l’any. Per al 2011 voldria creure que tocarem fons durant

els sis primers mesos, i després, començarem a remuntar. Espe-rem que el 2012 ja sigui per fi un bon any.

Que li demanaria al 2011?Que no hi hagi cap davallada important i que si és possible,

que no tanqui cap local a la nostra ciutat. Després, demanar-li als nostres po-lítics que s’activin, que si-guin més propers al poble. A vegades sembla que han perdut la percepció de la realitat. Que ens escoltin i intentin resoldre els nostres problemes, que per això els vam votar. I entre tots podem trobar solucions als

problemes. Com a deures, que comencin per solucionar el greu problema d’aparcament que te-nim a la nostra ciutat i crec que s´hauria de reordenar el trànsit, ja que sembla que es convida més a sortir de la ciutat que a entrar, com per exemple amb el Passeig Cordelles, que és de sortida. El carrer Sant Martí també fa sortir o el parc Alba ens obliga a anar pràcticament a Sant Cugat a fer la volta.

On comprar unes sabates:

Calçats DavidLloc per passejar:

al centreUn racó per llegir el diari:

el Parc de la rieraOn comprar un pastís:

Passtisseria BonetActe cultural anual:

mostra de CuinaUna visita cultural:

el poblat ibèric

el test de CiC


gener 11l’entrevista


Assesorsd’Imatge

Avg. Roma, 54 Local 5 · 08290 Cerdanyola

Perruqueria-EstèticaHome-Dona-Nens

Sol Uva Vertical

De lunes a jueves, secado express: 12€

Especializados en recogidos (Novias, fiestas, noche)

23 años en Cerdanyola

Tf.: 93 691 85 55

Déjate mimar!


gener la tira

23 años en Cerdanyola

escuder esteticC/ Sant Martí, 8508290 Cerdanyola del VallèsTf. 93 126 29 50

Uñas de Gel35 €

Maquillaje13 €

Cheques Regalo


gener14 publicitat

niu joiers & joyaestilo.esC/Sant Antoni, 52 - Cerdanyola del Vallès

c/e: [email protected] - www.joyaestilo.es

Pulsera de la amistad

Pvp: 20 euros

15generwww.comerçiciutat.cat

històries de cerdanyola

la primera banderera

jordi garsaball

estació. cantada de caramelles

any 1915

si teniu fotografies antigues de Cerdanyola amb

una història que explicar,

envieu-nos-la a [email protected]

Ben aviat tornarem a celebrar la festa dels Tres Tom-bs a Cerdanyola. Concretament el proper dia 16 el carros i cavalls tornaran a omplir els carrers de la ciu-tat convertint-los en el que algú ha anomentat “un museu a l’aire lliure” que mostra les diferents formes d’un ofici ja desaperegut: el d’arrier o traginer.Per aquest motiu avui els proposo una història rela-cionada amb la festa de sant Antoni. Endemés serà una història molt recent, tant recent que és del se-gle XXI, una història acaba-da de sortir del forn: com vostès sabran, el banderer és qui ocupa el lloc més honorífic en la passada dels Tres Tombs, perquè és l’encarregat de dur la bandera de l’Entitat. Tra-dicionalment, el banderer guarda la bandera a casa seva i la treu al balcó perquè tothom pugui veure a qui l’ ha correspost l’honor aquell any i té el privilegi de representar-la durant tot l’any. El fet de ser banderer molt valorat entre les perso-nes que formaven part dels Tres Tombs i la ban-

dera s’assignava a qui oferia més diner en una subhasta entre els socis de la mateixa. Així doncs, també podem veure que sols serien banderers els que tinguessin més riqueses, un classisme que actualment ja no existeix a Cerdanyola.

Poder econòmic i masclis-me degut a què antigament les associacions reservaven sempre un paper secundari a les dones o, simplement, no comptaven amb elles i així doncs, els papers principals en les festes anaven a parar a mans dels homes. En les associacions dels Tres Tom-bs, com es poden imaginar, la figura de banderer l’ostentava sempre un home. Els Arriers de Sant Antoni Abat de Cer-

danyola, van trencar aquest costum obsolet l’any 2004 triant a una noia com a banderera. Aquell any va ser-ho la Gemma Moncho molt activa a l’associació des de la recuperació de la festa el 1999. Enguany una altra noia tornarà a ser ban-derera, la Clara, tot esperant que en el futur en siguin moltes més!


gremi d’hostaleria

Ho han fet: ses senyories parlamentàries han aprovat una modificació de la llei del tabac. Se-rem, a partir de principis de l’any 2011, l’estat europeu que ostenti una normativa que farà des-aparèixer el tabac dels establiments hostalers i de lleure nocturn. Culmina d’aquesta manera un procés on s’ha menystingut la nostra opinió. I era – és – ben vàlida, perquè som els princi-pals afectats. S’han obviat totes les propostes de consens, pensades per fer compatible la bona marxa de les nostres empreses amb els drets de les persones no fumadores. Les hem formulat des del coneixement del que ha passat a altres països com Irlanda, on s’han aplicat polítiques si-milars a l’espanyola amb conseqüències desas-troses per la seva hostaleria.Tot el procés, d’ençà l’aprovació de la prime-ra llei fins ara, podria definir-se com un camí d’indecisions d’un executiu central que no ha sabut ben bé el que volia. Vegem-ho. Primera aprovació: locals on es pot fumar i d’altres que no. Els més grans han de modificar-se per acollir espais diferenciats per fumadors i no fumadors. Obres i despeses que paga l’empresari. Ara, “llei seca” pel tabac i què passa amb aquestes despeses?. Les pagarà el govern als empresaris hostalers?. Crec que malauradament ja els hem vist prou, els diners. Ara s’obre un període carre-gat d’incerteses, on l’hostaleria – un dels puntals de l’economia estatal – podria ressentir-se i molt. No vull ser malastruc, però les accions governa-

mentals semblen planificades per escanyar una mica més els nostres negocis, posant-nos molt difícil obrir les portes dia rere dia, pagar nòmi-nes i generar riquesa. Perquè aquí rau la veritable qüestió: fer calaix en acabar la jornada. Si no en fem, negre futur espera a l’hostaleria i al lleure nocturn. I de retruc: negre futur per l’economia comuna, la de totes i tots. Voldria acabar aquest text amb un cert cant a l’esperança. El nou president de la Generalitat, Artur Mas, s’ha proclamat “business friendly” – amic de les empreses – en discurs dictat en seu parlamentària. És bo saber que algú ens acom-panya, als empresaris. Ens calen tots els ajuts i complicitats, especialment els de l’administració. Perquè de la crisi que ens afecta a tots plegats – general i agreujada amb mesures com la “llei seca” del tabac – en sortirem treballant conjunta-ment, colze a colze. Remant tots perquè rutlli el vaixell. No pas entorpint l’avanç. Esperem el nou govern de la Generalitat per reunir-nos amb els seus representants i avançar. Ara és el que toca fer. És l’únic camí possible.

17gremi d’hostaleriawww.comerçiciutat.cat

gener

De la llei seca del tabac i dels business friendly

locals d’oci nocturn per a tothomAcme (carrer Portugal, 29-31)

Ícarus (Carrer Riu Sec, 36)

Mama Mandawa (carrer Can Mitjans, 4)

The 1916 Irish Pub (carrer Esglèsia, 9)

Mundo Caníbal (Carrer Bosc Tancat, 48)

Circus (carrer Parcers, 8)

Kuvee (carrer Portugal, 29-31)

La Lluna (Ctra. de Barcelona, 190)

Kumba (Plaça Goya, 1)

Blues Bar (Carrer Sol, 19)

Nuku Hiwua (carrer Torras i Bages, 4)

OddVar (Avg. Flor de Maig, 5)

Blue Note (carrer Altimira, 42-44)

Tarda i Nit (carrer Reis, 26-28 L-10)

Al Son de la Gramola (carrer Ample, 23)

Queda’t a Cerdanyola!

Enric Gené, President del Gremi d’Hostaleria i

Restauració del Vallès Occidental i el Barcelonès

President de la Federació Interco-marcal d’Hostaleria i Restauració

s’han obviat totEs lEs propostEs dE consEns, pEnsadEs pEr fEr compatiblE la bona marxa dE lEs nostrEs EmprEsEs amb Els drEts dE lEs pErsonEs no fumadorEs


cuinem

El formatge que utilit-zem per fer aquesta Raclette prové de la zona del “Cantón del Jura” (també el co-negut Tête de Moine AOC), a la part nord-occidental de Suïssa. Es el millor formatge per fer aquest tipus de plat típic d´hivern, tot ben acompanyat d’uns bons amics al voltant d’una taula. Es pot combinar amb un vi tipus Chasselas (blanc) o com no, un dels nostres vins catalans.Es serveix normalment amb una safata d´ embotits montanyesos (llom de canya, pernil, llonganissa i xoriç) i un bol de patates al caliu.

raclette del Jura SuïssarEcEpta fEta pEl rEstaurant lulapalusa dEl carrEr sant francEsc, 1-3. la podEu tastar al matEix rEstaurant EntrE Els mEsos dE gEnEr i abril

ingredients per a 4 persones

-Raclette de resistència

-Formatge del Jura (200 gr

per persona)

-Embotit ibèric (pernil,llom,

llonganissa i xoriç)

-Patates al “caliu”

- Vi blanc ( Terras Gauda,

Chardonnay Maetierra,

Gessami)

elaboració

Dificultat: fàcilTemps: 10 minuts

restaurant lulapalusa

FARMÀCIAROVIRA

Pg. Cordelles, 64tel. 93 592 13 99

Del 7 de gener fins a l’1 de febrerIdentitats, de Ma. Carme Brasó.Exposició de pinturesLloc: B’ART Ateneu

Del 15 de gener fins al 15 de febrerExposició de fotos subaquàti-ques, de Quize PuigLloc: Bar Setè Cel

Del 18 de gener fins al 13 de marçExposició Ismael Smith. El qua-dern de ParísLloc: MAC

Fins el 6 de febrerExposició d’obres del XXXV Con-curs de l’Aplec de Sant IscleLloc: Ateneu

DM 18 DE GENERClub de lectura: Maletes perdudesLloc: Llibreria l’Aranya.Organitza: Llibreria l’Aranya.

FESTA SANT ANTONI ABATDivendres 14 de gener 15:00 Rebuda de la bandera infantil a l’escola Carles Buïgas. 21:00 Pas de les banderes als ban-derers del 2011 a l’Ateneu

Dissabte 15 de gener 12:00 Taller de guarnir carros amb flors i verd, a càrrec de Bambalina al carrer Sta Maria12:00 Lluparrets contra Guineuetes. V concurs de jocs i esports tradi-cionals a la plaça de Jaume Grau i Altayó 13:00 Ball de la secció juvenil de l’Esbart Dansaire Sant Marçal, al ca-rrer de Santa Maria

Diumenge 16 de gener 8:30 Matines galejadores amb els Trabucaires de Cerdanyola. 9:00 Concentració de la comitiva a casa del banderer 2010 (carrer de Sant Ramon, 226) i entrega de les banderes.9:30 Missa solemne cantada per la Coral Collserola a l’església de Sant Martí. 12:00 Inici de la passada de sant Antoni. 13:30 Benedicció del animals en passar davant de la plaça Abat OlibaDe 9:00 a 16:00 Fira de Productes Agroalimentaris “manduca Catala-na” a la plaça de l’Abat Oliba.

agenda cultural gener-febrer

farmàcies de guàrdia

EMErgènciEs: 112

urgènciEs boMbErs: 085

Mossos d’Esquadra: 93592 47 00

policia local: 092 / 93691 20 00

avariEs aigua: 900 710 710

avariEs: 900 700 720

avariEs gas natural: 900 750 750

aMbulànciEs: 061

tEl. atEnció ciutadana: 010

uab: 93 581 10 00

coMissaria policia: 93 691 18 54

taxi (ràdio-taxi): 93580 27 27

taxi (Fono taxi vallés): 93300 11 00

rEnFE: 93691 88 69

sarbus: 93580 67 00

cap cita prèvia: 93728 44 44

cap canalEtEs: 93591 07 40

cap la Farigola: 93 691 95 89

cap sErraparEra: 93580 63 63

cap FontEtEs: 93594 44 70

cap2 (urgènciEs): 93594 22 16

cap2 (visitEs): 93594 21 11

crEu roja: 93691 61 61

agència catalana consuM: 93 551 66 66

telèfons d’interès

agenda cultural i serveis 21generwww.comerçiciutat.cat

DIA (9 a 22h) 12131415161718192021222324 25262728293031

DIA (9 a 22h) 1234 56789101112

NIT (22h.)ALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDISHIDALGO

NIT (22h.)SANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROORDIS

ALVAREZHidalgo Val lsSELVAROVIRAPEREIROORDISHIDALGOSANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSGALCERANALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROROVIRAHIDALGO

SANCHEZROVIRARIVERAVALLSTORRENTSROVIRAALVAREZHidalgo Val lsSELVALLUISPEREIROROVIRA

GE

NE

RFE

BR

ER


informació comercial

Què són les rebaixes?Les rebaixes són vendes que es realitzen amb la fi-nalitat de donar sortida als articles que romanen a l’establiment un cop transcorreguda la temporada. Els descomptes són practicats amb més tradició pels sectors tèxtil, sabateria i complements. La durada de les rebaixes ha de ser com a mínim d’una setmana i com a màxim de dos mesos. La normativa permet que els establiments puguin realitzar rebaixes dels seus productes en dues temporades a l’any: del 7 de gener al 6 de març i de l’1 de juliol al 31 d’agost.Les rebaixes són voluntàries, és a dir, els establi-ments no estan obligats a realitzar-les.No són rebaixes les modalitats de vendes a preus inferiors als habituals, com són:-Les ofertes: vendes a preu més baix a fi de promo-cionar un producte.-Les vendes en liquidació: vendes a preus inferiors per tancament o canvi d’orientació del negoci.-Els saldos: vendes d’articles passats de moda o deteriorats.

Consells pràctics-Anar a comprar havent reflexionat sobre les nos-tres necessitats i amb una llista prèviament elabo-

rada per evitar la compra per impuls.-Distingir entre les rebaixes i altres tipus de vendes especials. El preu rebaixat o el tant per cent que es descompta, han de figurar a l’etiqueta de l’article juntament amb el preu no rebaixat.-S’han de comprovar especialment les talles, cre-malleres, botons, etc. Les rebaixes han d’oferir la qualitat habitual a un preu més baix.-Cal informar-se sobre la possibilitat de canviar l’article comprat. El comerciant només està obligat a fer-ho si l’article és defectuós o bé si ha anunciat aquesta possibilitat.-Cal conservar les factures, tiquets, etiquetes per si s’ha de formular qualsevol reclamació.-En el mateix establiment poden haver articles re-baixats juntament amb d’altres que no ho estiguin, sempre i quan es diferenciïn clarament.

informació sobre les rebaixeslEs rEbaixEs actuals van comEnçar El passat divEndrEs 7 dE gEnEr i Es podEn allargar fins El 6 dE març


CiC opina

Diu una dita popular: “Les bones idees es co-pien”, la veritat és que estem encantats que la idea de l’eslògan QUEDA’T A CERDANYOLA hagi agradat tant a altres publi-cacions de la nostra ciutat i també estem il·lusionats que l’hagin publicat en els seus mitjans, és la mi-llor de les adulacions que podíem rebre, millor que qualsevol tipus de felicita-ció, per a nosaltres és una enorme satisfacció i ens fa pensar que almenys sem-bla que anem pel camí correcte.Realment el que ens interessa és la finalitat d’aquest eslògan i com més siguem els que

pensem igual, millor per a tots. En qualsevol cas és evident que el nostre treball

agrada i és reconegut. Gràcies.A Cerdanyola tenim un comerç de qualitat on podem trobar el produc-te i servei que busquem, podem sortir a dinar o sopar i gaudir d’una bona gama de plats ela-borats i exquisits, fer una copa amb els amics en diferents espais i am-bients musicals, partici-par en activitats i festes

tradicionals, passejar i visitar llocs, etcCerdanyola és important. QUEDA’T A CERDANYOLA

parlem d’un eslògana cErdanyola tEnim un comErç dE qualitat on podEm trobar El pro-ductE i sErvEi quE busquEm

26 generwww.comerçiciutat.cat

economia

i a cerdanyola què?

¿Cómo irá la economía en 2011? Desde hace ya algún tiempo, expertos de toda índole pretenden anticipar la respuesta a esta pregunta. El resulta-do suele estar marcado por la ideología política de cada uno de ellos. Así que en ocasiones se hace difícil valorar la objetividad de las respuestas. La cri-sis que atravesamos, desde hace ya algunos años, provoca que este tipo de “predicciones” tengan más notoriedad que en otras épocas.Debemos partir de la base, de que ninguno de ellos tiene una bola de cristal, por lo que necesa-riamente se deben basar en las series históricas de los principales parámetros económicos y la posible evolución que sufrirán los mismos durante los próximos meses.El sentir general, es que 2011 será un año de ligera recuperación. Pero muy ligera y todo apunta a que como en otras ocasiones nuestra recuperación es-tará en el vagón de cola por comparación con la recuperación de nuestros vecinos europeos.El pasado mes de diciem-bre, el Consejo Superior de Cámaras de Comercio publicó los resultados de su estudio “Perspectivas Empresariales en España y Europa 2011”. Este estudio de periodicidad anual se realiza mediante una encuesta a 67.434 empresarios europeos de los que 9.234 son españoles. Al contrario de lo que ocurre con otros estudios basados en parámetros, este se centra en la opi-nión de los empresarios y las previsiones de evo-lución de sus propios negocios. Las conclusiones del estudio, en lo que hace referencia a España, invitan a pensar que todos esperan una lenta re-cuperación en 2011. Son mayoría los empresarios que consideran que aumentaran sus ventas y por tanto también sus ingresos. Detrás de esta pers-pectiva está la confianza de que las exportacio-nes se convertirán en el verdadero motor de sus empresas y además estarán acompañadas por un crecimiento moderado de la demanda interna.

Estas opiniones son mo-deradamente optimistas en relación al estudio que se realizó el año pasado. Ahora bien, en lo relativo al empleo los empresarios continúan pensando en la necesidad de adecuar mejor sus plantillas a los tiempos que corren. La disminución de empleos será este año menor que el anterior auque no ten-dremos cambio de signo.La revisión de los resultados por territorios, confir-ma las tendencias generales de ingresos y ventas en Catalunya. Comparativamente con el resto de autonomías, Catalunya lidera la mejoría. Especial-

mente en el capítulo del empleo, donde junto con Asturias y La Rioja se observa el cambio de tendencia más acentua-do.¿Y en Cerdanyola qué? Para responder esta pregunta, lo que os propongo es responder una pequeña encuesta. Con ella por primera vez

podríamos construir entre todos el primer estudio “Perspectivas Familiares y Empresariales en Cerdan-yola 2011”. La encuesta con carácter anónimo estará disponible en el blog de la revista desde la publicación de este número hasta el cierre de edición del siguiente el próximo día 30 de enero. En el siguiente número y con vuestras respuestas extraeremos las principales conclusiones que serán publicadas en este espacio.En el blog encontraréis las instrucciones y no os llevará más de 5 minutos responder a las pregun-tas. La encuesta tiene carácter completamente anónimo y el único objetivo es conocer tu opinión sobre la evolución de la situación económica en modo cercano.Vuestra opinión tiene mucho valor sea cual sea vuestra situación laboral y económica, por eso la queremos conocer.

El sEntir gEnEral, Es quE 2011 sErá un año dE ligEra rEcu-pEración. pEro muy ligEra.

José Antonio CidDiplomat en Direcció Comercial

Executive Coachwww.sonodreams.blogspot.com


economia

“Aquesta enquesta té caràcter anònim, i el seu objectiu és intentar conèixer l’opinió dels habitants de Cerdanyola sobre la perspectiva que tenen a nivell econòmic de l’any 2011. La primera part fa referència a algunes dades estadísti-ques per tipificar adequadament les vostres opinions.Per poder cobrir l’espectre de tota la població, us agrai-rem que si sou autònoms respongueu l’enquesta des de la perspectiva del vostre propi negoci. Les persones no autònomes han de respondre des del punt de vista de la seva pròpia unitat familiar.”

1.- DADES ESTADÍSTIQUES (Marcar/ seleccionar l’opció adequada a la teva situació)

Resident a Cerdanyola: A quin Barri: Sexe: Edat: Nivell de formació: Estat laboral:

2.- ENQUESTA: 1.- Com creus que seran els teus IN-GRESSOS durant el 2011, comparats amb els de 2010?

2.- Com creus que seran les teves DES-PESES durant el 2011, comparats amb els de 2010?

3.- Com creus que serà el teu ENDEUTA-MENT, comparat amb el de 2010? 4.- Com creus que serà la situació de la teva OCUPACIÓ durant el 2011 comparat amb 2010? (si ets autònom, respon en relació a la teva capacitat d’augmentar / disminuir la plantilla del teu negoci).

5.- Com penses que evolucionarà la teva economia domèstica (o negoci si ets autònom) durant el 2011 comparat amb 2010?

Trobaràs aquesta mateixa enquesta a la web de CiC www.comerçiciutat.cat o bé pots enviar els teus resultats a [email protected] abans del 30 de gener

Enquesta sobre

Perspectives familiars i empresarials a Cerdanyola 2011


generpublicitat28

El adiestramiento canino ha cambiado mucho. Los pe-rros aprenden mejor si en lugar de castigarlos cuando se portan mal, se les recompensa cuando se portan bien. Es lo que se conoce como el refuerzo positivo.El perro se comportará de un modo u otro dependien-do de si su conducta es seguida por una experiencia agradable o no. Si no hacemos caso cuando se porta mal, y no obtiene nada de ello, esa conducta tendera a desaparecer. En cambio si le damos una recompen-sa cuando se porta bien o hace lo que pretendemos, aprenderá de manera positiva.Una de las mejores maneras de recompensarlo es con algo de comida y con caricias con voz cariñosa.Cuando intentes enseñarle algo, procura que te preste atención, ya que si esta distraído es difícil que te obe-dezca, y castigarlo agravaría el malentendido. Si tienes que castigarlo hazlo inmediatamente, ya que si tardas en hacerlo no sabrá cual es la causa, solo se asustará de tu tono de voz enfadado. Nunca le pegues, solo con-

seguirás que se asuste o se vuelva agresivo. Para reñirlo aumenta tu tono de voz con un ¡¡¡¡¡¡¡¡nooo!!!!!! rotundo y él lo entenderá. Tam-bién puedes rociarlo con un spray de agua en la cara. Las galleti-tas o premios puedes usarlos para reforzar una buena conducta. Una de las órdenes más fáciles de enseñar es que se siente, y lo puedes conseguir sosteniendo una golosina por encima de su cabeza. El perro se sen-tará, y cuando lo haga dí ¡¡¡siéntate!!!!, y el perro asocia-rá esa palabra con la acción de sentarse y la golosina como refuerzo positivo.Como consejo te recomiendo mucha paciencia, ya que hay cachorros que aprenden enseguida y a otros les cuesta un poco mas.

el veterinari respon...

Si teniu dubtes sobre la vostra mascota, ens les podeu fer arribar a [email protected]

Mercedes MartínCl. Vet. BanúsCol. num. 1418

envía la foto de la teva mascota a [email protected]

Tengo un cachorro de 3 meses, ¿cómo puedo enseñarle a que obedezca?

Hem dic Dharma i soc una Deutsch Drahthaar de 3 anys. Perdo el món de vista quan se-gueixo el rastre d´una perdiu.

la teva mascota

mascoteswww.comerçiciutat.cat

gener 29

ww

w.com

erçiciutat.cat2011

Queda’t a

Cerdanyola!

ww

w.c

omer

çici

utat

.cat

2011

Que

da’t

a

Cerd

anyo

la!

GENE

RDL

DMDC

DJDV

DSDG

DLDM

DCDJ

DVDS

DGDL

DMDC

DJDV

DSDG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

ABRI

L

2728

2930

2625

2423

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

MAI

G

FEBR

ERM

ARÇ

SETE

MBR

E

JUNY

JULI

OL

2930

2827

2625

2423

2222

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

2728

2930

2625

2423

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

3130

2928

2726

2524

2322

2120

1918

1716

1514

1312

1110

98

76

54

32

1

31AGO

ST

312426

2728

2925

3022

2321

2019

1817

1516

1413

1211

108

97

65

43

12

312426

2728

2930

2523

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

OCT

UBRE

2829

3027

2625

2423

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

3128

2930

2726

2524

2322

2120

1918

1716

1514

1312

1110

98

76

54

32

1

NOVE

MBR

E

312425

2627

282922

2330

2120

1918

1716

1514

1312

1110

98

76

54

32

1

DESE

MBR

E

3129

3028

2726

2524

2322

2120

1918

1716

1514

1312

1110

98

76

54

32

1

2930

2827

2625

2423

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

2827

2625

2423

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

GENERDL

DMDC

DJDV

DSDG

DLDM

DCDJ

DVDS

DGDL

DMDC

DJDV

DSDG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

DLDM

DCDJ

DVDS

DG

ABRIL

2728

2930

2625

2423

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

MAIG

FEBRERM

ARÇ

SETEMBRE

JUNY

JULIOL

2930

2827

2625

2423

2222

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

2728

2930

2625

2423

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

3130

2928

2726

2524

2322

2120

1918

1716

1514

1312

1110

98

76

54

32

1

31 AGOST

3124

2627

2829

2530

2223

2120

1918

1715

1614

1312

1110

89

76

54

31

2

3124

2627

2829

3025

2322

2120

1918

1716

1514

1312

1110

98

76

54

32

1

OCTUBRE

2829

3027

2625

2423

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

3128

2930

2726

2524

2322

2120

1918

1716

1514

1312

1110

98

76

54

32

1

NOVEMBRE

3124

2526

2728

29 222330

2120

1918

1716

1514

1312

1110

98

76

54

32

1

DESEMBRE

3129

3028

2726

2524

2322

2120

1918

1716

1514

1312

1110

98

76

54

32

1

2930

2827

2625

2423

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21

2827

2625

2423

2221

2019

1817

1615

1413

1211

109

87

65

43

21


el museu

El Museu d’Art de Cerdanyola acollirà entre el 18 de gener i el 13 de març l’exposició Ismael Smith. Quadern de París. Colecciones Funda-ción MAPFRE. Aquestes obres es podran veure per primera vegada a Catalunya al museu cer-danyolenc, on Smith hi té una sala monogràfi-ca. Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 – Whi-te Plains, Nova York, 1972) és un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernis-me i l’inici del noucentisme. Al llarg de la seva producció, Smith va destacar en els camps de l’escultura, el dibuix, el gravat i la il·lustració. Va ser el primer artista plàstic inclòs per Eugeni d’Ors a la seva peculiar galeria de noucentistes tot i que estilísticament s’inscriu clarament dins el darrer modernisme de caire expressionista. Smith va rebre una gran influència del moder-nisme anglès i centreuropeu, del decadentisme d’Albert Berdsley i l’esteticisme de la Secessió vienesa. Com a il·lustrador es va caracteritzar per uns dibuixos irònics, elegants, plens de sar-

casme i, sovint, amb una forta càrrega eròtica i ambigüitat. Després de diverses estades a Pa-rís, Londres, Madrid, Barcelona, Cerdanyola i Sevilla, el 1919 es va instal·lar definitivament a Nova York, on va abandonar la vida artística per a dedicar-se a l’estudi de la cura del càncer mit-jançant tècniques naturistes sui generis. Davant les seves excentricitats i desequilibris la família Smith es va veure obligada a tancar-lo en un hospital psiquiàtric, on moriria. La col·lecció de dibuixos d’Ismael Smith que conserva la funda-ció i que es podran veure al MAC està formada per sis dibuixos realitzats a Barcelona el 1906, cinquanta-tres pàgines d’un quadern fet a París el 1911 i diverses il·lustracions també pintades a la capital francesa entre 1911 i 1914. El total s’hi exhibeixen una seixantena de peces entre il·lustracions, retrats, dibuixos de moda i apunts la vida bohèmia del París de l’època que pertan-yen a la darrera etapa del modernisme decaden-tista i expressionista d’Smith.

Ismael Smith. Quadern de París al MACaquEstEs obrEs Es podran vEurE pEr primEra vEgada a catalunya

Imatges de dues de les obres de l’exposició

Memòries d’un porc narra les aventures i desventures d’un dropo impenitent que se’n fot de l’opinió dels altres. Aquest individu políti-cament incorrecte, amb un deix naïf i una formació literària tardana i caòtica, ens conta en primera persona la peripècia vital pròpia, passada pel garbell del record i des de la seua inevitable malaptesa general, però amb certa pruïja d’estil. Tot plegat, una barreja, un punt d’equilibri ben treballat entre moments on predomina la cura i la pretensió estètica amb d’altres en què el nostre protagonis-ta es veu arrossegat pel seu propi discurs, tot deixant aflorar les maneres més vulgars i bròfegues però també les dèries, fòbies i neguits més íntims i sincers... Una obra singular, narrada amb una veu personal i atípica, honesta, punyent i burxadora; una obra en-tretinguda i divertida, però no banal. Santiago Diaz i Cano és pixaví de Gandia (la Safor, País Valencià), terreta d’Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella o sant Francesc de Borja, entre d’altres –i això, sense fossar gaire. Llicenciat en Ciències Físiques, imparteix classes de matemàtiques per a alumnes d’ensenyament secundari.

l’Últim prEmi pErE caldErs dE novEl·la

lectura recomanada: Autor: SANTIAGO DÍAZEditorial: PUBLICACIONS UAB

Sinopsi:

memòries d’un porc

Especialistes en llibres infantils

Vine al nostre Club de leCtura!

lectura recomenada36 generwww.comerçiciutat.cat


el pecat i la penitència

El 5 de maig del 2006, a mitja tarda, a Cerdan-yola es va produir un terratrèmol amb epicentre a l’Ateneu. El públic, commòs, acabava de viure una revelació. En Miguel Poveda havia interpretat una cançó dedicada a un “hipòcri-ta”, “assassí”, “podrit botxí”, “rata”, “tirà”, “gargall”, “bunyol” i “dic-tador”. Tots aquests qualificatius anaven dibuixant el perfil del prota-gonista del poema. I no podien ser d’altres. O, si més no, d’altres més suaus. No, no podien ser d’altres: parlaven del Franco. Per als més joves, la seva llunyania històrica el situa de bracet amb Isabel la Católica, però molts vam patir-lo, i la majoria en patim les conseqüències. Per això, quan en Miguel Poveda ens disparava les paraules d’en Joan Brossa, alguns van sentir per primer cop aquella ignomínia, i a d’altres se’ns va tornar a fer dolorosament present. Però si el record dol, l’oblit mata. Tenim la responsabilitat de no obli-dar, i per a aquesta feina ens hi hem d’arromangar tothom: els paletes i els poetes. Precisament, Brossa va començar a escriure poesia mentre combatia Franco al front de Lleida, i fins a la seva mort va combinar la creació poètica amb una ferma postura cí-vica. Per a Brossa, però, la creació poètica no va consistir només (i això ja és molt !) en “escriure versos”. Ja a la immediata postguerra va co-mençar a desplegar una varietat de registres que no podia tancar-se dins un llibre: els poemes visuals i els poemes objecte. Els primers venen a ser imatges que, combinades amb algu-na/es lletra/es, ens suggereixen una idea. Així, per exemple, a Elegia al Che, un abecedari sense les lletres c, e i h suggereix la seva absència. Els se-gons, en tres dimensions, solen consistir en objec-tes descontextualitzats que, amb la incorporació o no d’alguna lletra o paraula, adquireixen de cop un nou significat, punyent i trencador. Aquesta experimentació formal, però, mai no va caure en la gratuïtat, i de manera paral·lela al tren-

cament de la forma va anar adoptant cada cop més un contingut crític i rebel. Ho va fer incorporant la realitat quotidiana a la poesia, amb un tractament distant, gairebé periodístic, tot despullant els fets de

tota subjectivitat o transcendència. Adquireixen, d’aquesta manera, una gran força comunicativa, com ara al poema Tibidabo: “-Que què fem d’aquests autòmats / quan s’espatllen del tot ? Els donem / al drapaire: són antics i difícils / d’adobar. Però, no es pensi, abans / de llençar-los els traiem el màxim / de rendiment: només que es mo-guin / una mica, encara serveixen.” Dins d’aquest constant procés de recerca, també va usar formes

poètiques rígides, com ara el sonet o la sextina. Aquesta última, d’origen medieval, té la particular dificultat d’utilitzar només sis paraules per acabar els trenta-nou versos que la componen. Més re-centment, va experimentar una nova dimensió de la poesia, el que en podríem dir poemes urbans.

Venen a ser poemes objecte de grans dimensions situats a la via pública, a l’abast de tothom, sense necessitat d’entrar en un museu o furgar dins un llibre de fotos. Pro-bablement un dels més elaborats sigui el situat a l’accés del velòdrom d’Horta, a Barcelona. A la mateixa ciutat també en podem trobar a la Rambla, al passeig de Gràcia o a l’avinguda de la Catedral.

Així, doncs, Brossa s’ha de llegir, però potser enca-ra més escoltar, i mirar, i fins i tot transitar a través dels seus poemes. Ni més ni menys que això.

A de brossEn miguEl povEda havia intErprEtat una cançó dEdicada a un “hipòcrita”, “assassí”, “podrit botxí”, “rata”, “tirà”, “gargall”, “bunyol” i “dictador”

jaume sobrevals

Vine al nostre Club de leCtura!

UN HOME ESTERNUDAUn home esternuda.

Passa un cotxe.Un botiguer tira la porta de ferro avall.

Passa una dona amb una garrafa plena d’aigua.

Me’n vaig a dormir.Això és tot.


El nuevo concepto en cerdanyola

Porque lo que hacemos, lo hacemos bien

Servicio

a domicilioA v g . C a t a l u n y a , 2 6 - c / A l t i m i r a , 4 4

Tf.: 93 532 13 91


preguntes incòmodes

perdona, però algú ho havia de dir...

· Per què el carril bici del carrer Sant Ramon és d’una sola direcció?

· Com és que no hi ha prous senyals que indiquin el centre de Cerdanyola i altres punts d’interès que ajudarien als visitants arribats de fora?

Preguntes incòmodes prEtèn sEr un Espai crític on tothom formuli aquEllEs prEgun-tEs quE no trobin rEspostEs, sobrEtot En l’àmbit dE cErdanyola. i si tEnEn rEsposta pEr part dE la part afEctada, també la publicarEm a la sEcció dE cartEs al dirEctor

Si teniu preguntes sense reposta, feu-nos-les arribar a [email protected] i, si creiem oportú publicar-les, ho farem.

Com és possible que a 7 de gener encara no s’hagi fet públic el vere-dicte del concurs d’Aparadors de Nadal d’enguany?

Per què a Cerdanyola tenim gran deficiència d’equipaments esportius que tallen la progressió de futurs esportistes d’alt nivell?


municipals 2011

Els propers anys, Cerdanyola ha de poder millorar la seva mobilitat, invertint en infrastructures de transport públic. El nou tramvia, que uneixi Montcada, Ripollet, Hospital E.Lluch, Cerdanyola Centre, PTV, UAB serà prioritari. La connexió ferroviària amb un nou tren , pel túnel d´Horta, ens ha de connectar directament amb Barcelona. Remodelació estació RENFE. La millora del nus d´autopistes del Baricentro, donarà més fluïdesa a les autopistes, evitant el trànsit que travessa Cerdanyola.

De nous equipaments, cal avançar en la construcció d´equipaments esportius, buscant la col.laboració de la inversió privada i acabar de desenvolupar el Pla Urban, Auditori i Escola de Música inclosos.Continuarem remodelant els barris de Cerdanyola i millorant l espai públic, suprimint barreres arquitectòniques, reasfaltant,renovant clavegueram i l enllumenat.Treballar per nous aparcaments i continuar cercant solucions (pàrquings). Iniciarem les obres del Pla Integral del Riu Sec.I com a màxima prioritat, possibilitar els canvis urbanístics necessaris per fer créixer l activitat econòmica, industrial i de serveis, i per tant fer créixer l ocupació, essent respectuosos amb el medi ambient.

Els i les socialistes defensem un model de ciutat que pensi i posi en valor les persones. Una ciutat innovadora, creativa i que ambicioni progrés i optimisme. Volem una ciutat amable i alhora competitiva, que atregui talent, inversió i generi prosperitat. Seguirem apostant per una política que optimitzi els usos dels equipaments municipals, com és el cas de l’obertura dels patis de les escoles. Millorarem els equipaments esportius i en farem de nous a la Plana del Castell i a la Farigola. Posarem en marxa el Centre Cívic del Pont Vell, crearem l’hotel d’entitats, un tanatori i millorarem la xarxa d’equipaments culturals amb la creació de la

biblioteca central a l’edifici Altis.Impulsarem la creació de noves escoles bressol per fer compatible el treball i la família. Seguirem duent a terme les reformes que els nostres mercats requereixin i les entrades i sortides de la ciutat, la connexió entre els barris per revitalitzar i dinamitzar els nostres eixos comercials. Hem de posar en valor el comerç de proximitat. Aquestes, entre d’altres, són algunes de les actuacions que ens han de permetre millorar la ciutat i afrontar el futur amb garanties.

Volem transformar les maneres de fer política a Cerdanyola. Comencem a fer-ho amb un procés de consulta als barris i als agents socials i econòmics, pel que fa al nostre progra-ma de ciutat. En conseqüència, la planificació de noves infraestructures o la seva reorde-nació sortirà del treball que farem a partir de les propostes de veins i veines i entitats.

Així, el projecte de Cerdanyola integrarà el coneixement de les necessitats reals dels barris amb els trets dife-rencials del nostre projecte: una ciutat on els espais es vertebrin amb equipaments públics de caràcter social, cultural, econòmic, educatiu, viari, etc.Estem doncs per construir una Cerdanyola no només “per a tothom”, sinó també “de tothom”, on la decisió de noves infraestructures i la modificació de les ja existents sigui compartida entre la ciutadania i l’ajuntament.Comencem a fer-ho: els mesos de gener i febrer recollirem les teves propostes per al teu barri i et demanarem que siguis tu mateix qui proposi petits projectes per a millorar Cerdanyola. T’hi apuntes?

Junts, mourem Cerdanyola

Les infraestructures del futur

El model de ciutat

infraestructures

Durant els propers mesos i fins a les properes eleccions municipals del mes maig, Comerç i Ciutat inicia una nova secció en la qual participaran tots els grups polítics que han tingut representació en el nostre ajuntament en els últims vuit anys. Cada mes CiC farà la mateixa pregunta a tots ells, la pregunta sempre estarà relacio-nada amb temes que considerem importants per Cerdanyola, el lector podrà comparar les respostes de cada grup i podrà treure les seves pròpies conclusions. La prgunta que se’ls ha plantejat aquest mes és la següent: Quines noves infraestructures té pensat el seu grup realitzar durant els pròxims quatre anys? Tenen in-tenció de reordenar algunes de les ja existents?

41municipals 2011generwww.comerçiciutat.cat

El disseny i desenvolupament de noves infraestructures ha de ser fruit necessàriament d’un consens social sorgit de processos trans-parents de participació activa de la ciutadania en el debat i la presa de decisions. Necessitem un pla global per a la ciutat, que ens per-meti saber cap a on anem, que aposti per la millora del transport

públic i plantegi mesures per pacificar el trànsit intern i compatibilitzar l’ús dels carrers (zones 30, carrils bici, camins...).Destaquem la mancança d’equipaments públics. Ens cal una segona biblioteca, escoles bressol municipals, residències i centres de dia, equipa-ments juvenils i més instal·lacions esportives. I molt important, cal que es construeixi d’una vegada l’hospital Ernest Lluch, de titularitat i gestió 100% públiques, connectat per transport públic amb els diferents barris de la ciutat.

No perdamos el tren de las oportunidades, como hemos hecho estos últimos años. Precisamos una Cerdanyola de alta velocidad con mayores infraestructuras. Desde el Partido Popular apostamos por tres grandes infraestructuras para nuestro muni-cipio, que llevarían a Cerdanyola al lugar que le corresponde entre los municipios catalanes:Necesitamos que se construya el túnel viario y ferroviario de Horta, para desconges-

tionar la C-58 a la altura de nuestro municipio. Por este motivo, a finales de diciembre registramos, en el Parlament de Catalunya, una iniciativa para que el nuevo Gobierno de la Generalitat amplíe los estudios al túnel viario.Debemos exigir, por la categoría que tiene nuestro municipio, con un gran Parque Tecnológico, la Uni-versidad Autónoma, el Sincrotrón y otros grandes equipamientos a nivel nacional e internacional, una estación del AVE para nuestra población.Y por último, en esta nueva legislatura que se iniciará a finales del próximo mes de mayo, debemos apostar para que los Ferrocarriles Catalanes lleguen a nuestro municipio.

Des d’Esquerra Cerdanyola fem una aposta ferma, clara i rotunda per les infraestructures ver-des. Apostem per la mobilitat sostenible i el transport col.lectiu. A Esquerra hem tingut en compte a l’hora de crear aquest punt del programa electoral que Cerdanyola, malgrat tenir el pas de dues de la grans autopistes del país, la C58 i l’AP7, limitar amb Barcelona i ésser ciutat tecnològica i universitària, continua estan mal comunicada. Hem tingut present també que més d’un terç de la nostra superfície és parc natural i per això cal

cuidar especialment el paisatge i el medi ambient. Les nostres propostes són les següents:- NO al túnel d’horta. Només cal mirar el model d’accés a les grans ciutats europees més modernes. El túnel d’Horta és un projecte obsolet. L’accés a les grans ciutats s’ha potenciat mitjançant el transport públic col.lectiu de qualitat. Cal tenir en compte a més, la despesa econòmica i l’impacte paisatgístic i en el medi ambient que suposa. - Facilitar i accelerar la nova línia de tramvia que ens ha d’unir amb St. Cugat, Ripollet, la UAB i Montcada. - Millorar la seguretat vial. Manteniment adequat dels nostres carrers i carreteres i eliminar els puntsnegres. - Mobilitat sostenible i transport col.lectiu. Cal augmentar els trajectes i la freqüència tant pel que fa a la mobilitat interna com amb el nostre entorn metropolità més proper. - Millorar la connectivitat amb la UAB (transport públic, carril bici a peu).

Participació i consens social per una nova Cerdanyola

Infraestructures

Una Cerdanyola de alta velocidad en infraestructuras

infraestructures


reflexió

Ni estudien ni treballen, ni són feliços, ni se senten rea-litzats, ni fan felices a les seves famílies, ni sembren una societat prometedora.Durant aquests dies s´ha parlat dels NINIS, un nou con-cepte fins avui curiosament inexistent, talment com una moda, apareix un grup de joves adolescents, incapaços de guanyar-se la vida perquè molts délls no estan en l edat laboral, però alhora incapaços déstudiar i formar-se per poder ser alguna cosa a la vida perquè la desgana i el desinterès els aclapara. En diuen NINIS, per dir-ne algu-na cosa, perquè en realitat cinquanta anys enrere aquest tipus d individus els haurien anomenat: ganduls, perduts, incultes, mal educats, ... però ha arribat el punt que són tants per desgràcia, que formen un subgrup que em-malalteix la societat. Però el punt que mágradaria arribar no és el de descriure ls, voldria trobar el perquè i la res-ponsabilitat sobre qui hauria de recaure. El motiu pel qual aquests nois i noies són així, en primer lloc, és per culpa dels seus pares, perquè han criat petits emperadors, in-capaços de sacrificar-se, avesats a una vida fàcil, perso-nes que no han estat formades amb valors de cap tipus, i a qui mai ningú els ha exigit res, només han rebut drets i

elogis, fins el punt que molts délls perden el respecte als seus propis pares i es perden a si mateixos el respecte i la dignitat. Jovent sense voluntat i amb una indiferència i una desgana vers la vida que fan feredat. Els pares que han confós la llibertat amb el llibertinatge, han confós el deixeu fer i el deixeu escollir amb la disbauxa i el desordre, tot està ben vist tot està permès. Però encara mágradaria anar un xic més enllà i buscar el perquè els pares han educat els seus fills així, i rere aquests iceberg hi ha una gran glacera que és el govern, l estat i totes i cada una de les institucions que han canviat el sistema educatiu, adap-tat els menuts perquè no tinguessin cap mena de trauma, han enviat nens massa joves als instituts, han fet llargues llistes de drets dels menors sense pensar que els drets són privilegis i que han de venir a més a més, abans hi ha d´haver una llarga llista dóbligacions imprescindibles. I tot per voler crear petits monstres incapaços de pensar i ser lliures, buscadors de vides fàcils, seguidors de modes i corrents, morals desinformades i en conseqüència errò-nies incapaces de discernir entre el bé i el mal.Aquesta és la societat que entre tots hem creat. Que to-thom reflexioni.

generació ni-ni50 anys EnrErE aquEst tipus díndividus Els hauriEn dit: ganduls, pErduts, incultEs...

text extret de la revista xoowmagazine


aparadorisme

la finalitat de l’aparador

En lárticle anterior vam parlar de la missió que debia acomplir el nostre aparador, però no hem dóblidar la finalitat, que en aquest cas és: vendre més. Láparador té la missió dátraure látenció, captar línterés, provocar el desig i lácció dáccedir al nostre local. De la mateixa manera que un missatge parlat està composat per paraules, en aparadorisme

aquest missatge és de tipus visual, i també dis-posem dúna sèrie délements que caldrà tenir en compte a l´hora démetre aquest missatge visual a tra-vés del nostre aparador.

El missatge de láparadorEls missatges que emetem a través del nostre aparador, són capaços déntrar en el subconscient de les perso-nes, de manera que podem aconseguir una comunicació directa amb las seva part sub-conscient, sense necessitat de processar la informació a través dels altres sentits: lólfacte, el tacte, la vista, etc. De manera conscient.És molt important que respec-tem lórdre i la unitat a l´hora démetre el nostre missatge visual, en aquest cas els productes i la decoració que fem servir han de respectar aquests dos conceptes. En principi haurem déstablir un criteri a l´hora de col.locar el produc-te, ja sigui per afinitat, color, complementarietat, etc. Moltes vegades es cau en la temptació de voler mostrar massa producte a láparador, sense tenir en compte aquest concepte dórdre i unitat, distorsionant el missatge que volem trasmetre. És més aconsellable, realitzar més canvis dáparador, que no pas voler mostrar-ho tot dúna vegada. Hem de tenir en compte que

si realitzem correctament lágrupació de pro-ducte, aconseguirem el que denominem com venta creuada: que no és res més que relacio-nar els productes de manera que donem idees dútilització dáquest; i dáquí pot esdevenir do-nar una idea al client dún producte associat que en principi no tenia previst adquirir. Léxemple més clar són els maniquies de les botigues de roba, on mostren composicions de producte asosciant-los (la bossa, la samarreta, el collaret, les sabates, la faldilla, etc.); de manera que ens proposen maneres de combinar els productes, a la vegada que molts clients es decanten per ládquisició de tot el conjunt al complert. Aquest cas de les botigues de moda seria aplicable en

tots els altres sectors, només cal que pensem com podem associar els productes dels que disposem per color, estil, utilització, etc.Moltes vegades també la de-coració auxiliar que fem servir per láparador, no reforça el nostre missatge, si més no, sovint trobem molts nego-cis; on no queda gaire clar lélement que fan servir com a decoració auxiliar; dels ele-ments que realment són a la venda. Un exemple real seria una agència de viatges que volia promocionar viatges a Brasil i va utilitzar una sama-

rreta, doncs les persones entraven a lágència

a preguntar el preu de dita samarreta, sembla molt anecdòtic, tot i que és un fet que es re-peteix sovint, clients que mostren interés per articles que únicament formen part de látrezzo

Els missatgEs visuals dEl nostrE aparador són capaços dÉntrar En El sub-consciEnt dE lEs pErsonEs

ÉS MOLT IMPORTANT QUE RESPECTEM LÓRDRE I LA UNITAT A L´HORA DÉMETRE EL NOSTRE MISSATGE VISUAL

NO HEM DÓBLIDAR QUE LA FORMA DE COL.LOCAR ÉS TAMBÉ MOLT IMPORTANT EN LA COMPOSICIÓ DEL NOSTRE MISSATGE VI-SUAL I UNA DE LES MÉS EFECTIVES ÉS LA COMPOSICIÓ PIRAMIDAL.

seguretatwww.comerçiciutat.cat

gener 4545generwww.comerçiciutat.cat

aparadorisme

o decoració, en comptes del producte que real-ment es vol vendre.No hem d´oblidar que la forma de col.locar és també molt important en la composició del nostre m i s s a t g e visual. Exis-teixen moltes formes de c o m p o s a r, tot i que una de les més efectives és la composi-ció pirami-dal. Doncs l´èsser humà per fisiología tendeix a mirar seguint aquesta forma. La mirada segueix el recorregut cap al centre a l´alçada de la vista (1,60 cms de alçada), posteriorment es dirigeix en diagonal a la part inferior dreta, després en línea recta va cap a la part inferior esquerra, per fnalment en diagonal tornar al punt on ha començat el seu recorregut visual. Això ens garanteix que

la persona hagi de fer el mínim esforç a l´hora de processar el nostre missatge visual. Ja hem comentat que existeixen també altres formes compositives.

Com a con-clusió cal-dria dir que el missatge visual de l ´ apa rado r serà eficaç, en la me-sura que n o s a l t r e s facilitem la feina als nostres ob-

servadors, ja sigui donant idees, o bé fent servir composicions que reforcin la manera natural de mirar les coses.

Jackeline JorbaVisual merchandising,

interiorista i aparadoristaTAO PROJECTES

www.taoprojectes.com

webs i blocs

la radio vitalista

http://radio-espai-vital.blogspot.com/


gener 47

El bloc que us presentem aquest mes és l’altaveu de a la xarxa d’Espai Vital, un programa de ràdio dedicat a les persones amb problemes de mo-bilitat i malalties cròniques i serveix per seguir de ben aprop les novetats farmacològiques, tractaments i les últimes notícies en el camp de la sanitat.Coordinat per Xa-vier Cases, el pro-

grama de ràdio parla a més de so-lidaritat, de planes web adaptades, de cuina adapta-da, d’associacions i les seves activi-tats i permet es-coltar les queixes i suggeriments. El podeu escoltar per Cerdanyola Ràdio a més de les emissores de ràdio municipal de Ripollet, Mont-cada, Barbera i Santa Perpètua de Mogoda.

Espai vital és un programa dE ràdio quE s’EmEt En difErEnts EmisorEs dE la comarca, incloEnt cErdanyola ràdio, i aquEst, és El sEu bloc

MERCAT DE SERRAPERERA

Producte fresc i de qualitat

Tf.: 670 28 47 28

Tf.: 93 586 57 39

Aparcament gratuït si compres en el mercatP

Elaboració pròpia de pa i pastisseria

Pastissos especials per a celebracions

Especialistes en bacallà i derivats

Ampli assortiment d’olivesPreparats per emportar

Forn de pa i Pastisseria

PESCA SALADA

Ana

Manoli

juliol

Si coneixes algun indret de Catalunya que ens vulguis recomanar, envia’ns la proposta a [email protected]


petites joies de catalunya

Vila situada al municipi de les Olu-ges a la comarca de la Segarra, a la confluència del Sió i del seu afluent el Vergós. A 69km de Lleida i 102 km de Barcelona ens trobem el pre-ciós poble Montfalcó Murallat.Montfalcó és una petita vila molt ben conservada que ens trasllada en el temps a l’època medieval, sent un dels millors exemples a Catalunya de vila emmurallada situada sobre un turó. Aquesta fascinant vila és “un caramel per al paladar artístic dels viatgers”, com encertadament afirma l’escriptor Vidal Vidal en el seu llibre Les Rutes de Ponent. El territori on es troba era la marca fronterera de la Segarra entre cris-tians i sarraïns. Arran de la repo-blació d’aquesta terra pel comte

de Berga, Bernat I, al segle XI, es construeix el castell i al voltant del mateix totes les altres dependències, dins d’un recinte fortificat. Es tracta d’una vila completament emmura-llada, que no té més que el castell i una desena de cases adossades a la muralla. Al poble s’accedeix per un únic portal i es va transitant per un carrer circular-amb prou feines algunes carrerons d’accés a certes dependències-i tot això desembo-ca en una plaça central. Montflacó està totalment cons-truït en pedra. Passejant per la vila trobem curioses restes de les instal·lacions medievals, com un forn comunitari, la cisterna que re-collia l’aigua pluvial i els cups del vi.

També es poden admirar els detalls constructius de la seva muralla mil·lenària vorejant pel seu exterior. La veritat és que entrar al captiva-dor recinte de Montfalcó constitueix un viatge en el temps que ens porta deu segles enrere. Un té la sensació que, en qualsevol moment, es tro-barà amb algun servent del senyor portant queviures o amb algun gue-rrer medieval. Per menjar, és imprescindible que-dar-se al restaurant del mateix nom que la vila, Restaurant Montfalcó, cuina excepcional amb un tracte personal exquisit, sobre 25 o 30 euros per persona.

Montfalcó Murallat

gener

Elaboració pròpia de pa i pastisseria

Pastissos especials per a celebracions

Forn de pa i Pastisseria

Manoli

és una pEtita vila molt bEn consErvada quE Ens trasllada En El tEmps a l’època mEdiEval


reportatge

Fa 10 anys un membre dels Sistemes Globals de Navegació per Setèlit (GNNSS) va decidir amagar un objecte a la ciutat de Portlant i publicar les seves co-ordenades. Al cap d’uns dies ja l’havien visitat varies vegades. Aquest joc es va iniciar per celebrar que el govern d’Estats Units va eliminar la “disponibilitat se-lectiva” dels GPS comercials, que causaven un error de fins a 100m en aquests aparells. La idea d’amagar un objecte es va convertir en una afició i a data d’avui ja n’hi han més d’un milió. A aquests objectes els anomenen cachés o tresors, i el joc de buscar-los geocaching. Alguns son senzills, d’una sola coordenada. Però d’altres t’obliguen a seguir pistes, coordenades que ens porten a d’altres coordenades, coordenades que ens porten a punts on haurem d’endevinar el següent punt. Tot un repte per la gent que li agradi la tecnologia i sortir a l’aire lliure.Es senzill, es tracta d’arribar a la coordenada on està el cache, sol estar dins d’un recipient de plàstic tancat, recordant que sempre haurem de portar un

objecte petit per poder-lo deixar en substitució del que agafem. Alguns geocahing consisteixen senzi-llament en descobrir un lloc o una vista, una manera de poder descobrir indrets que a simple vista ens passarien desapercebuts.Per saber quins caches tenim a prop podem visitar la pàgina oficial http://www.geocaching.com allà ens podrem donar d’alta i començar a buscar els nostres caches o fins i tot crear-ne de nous. Recordeu: per realitzar aquesta activitat és necessari un gps que ens indiqui a quina coordenada es-tem i la direcció de la coorde-nada que bus-quem. Hi han aplicacions per als mòbils amb GPS que poden servir. Sort!

buscar objectes amagats amb el GPSpEr rEalitzar aquEsta activitat és nEcEssari un gps quE Ens indiqui a quina coordEnada EstEm i la dirEcció dE la coordEnada quE busquEm


- TECARTERÀPIA

- FISIOTERÀPIA

- MASSATGES

- OSTEOPATIA

- FISIOESTÈTICA

C/ Sorolla, 5Cerdanyola del Vallès

Tel. 93 692 87 32

[email protected]

roger roca: Campió d’Espanya de Maratóatletes d’èlit a la Marató de Barcelona 2010

- Equip de professionals titulats i col.legiats

- Especialistes en lesions de l’esport

i columna


actitud positiva

las dudas

Suelen ser preguntas sin respuestas, respuestas sin preguntas, miedos, indecisiones, desconfian-zas, temores, complejos, pánicos, fobias.No es que sean malas dentro de un orden modera-do, nos ayudan a ser más prudentes y cuidadosos, a no tirarnos de cabeza al vacío. Pero si son tantas que nos paralizan, no nos dejan se-guir, intentar, arriesgar, im-provisar entonces hay que remediarlo.Todos tenemos cientos de ellas en nuestra vida coti-diana, unas se resuelven, para dejar paso otras nue-vas, siempre hay algunas presentes ¿Si no que moti-vo tendría preguntarnos?Las preguntas y las res-puestas, carecerían de sentido sin las dudas y las soluciones jamás llegarían sin estas.No hay que tomarlas como un obstáculo, o impe-dimento, si lo miras de una manera positiva y op-timista, te darás cuenta que no son más que una oportunidad de mejorar, de superarnos a nosotros mismos, o superar alguna mala situación por la que

estemos pasando.Nos permiten ser mejores personas, a arriesgar para intentar solucionar, nadie arriesga para em-peorar, lo que pasa es que a veces arriesgamos y el destino decide por nosotros. Pero él nunca

podrá decidir, sin nuestro afán de superación, de mejorar, aclarar, resorber.Nunca te sientas insegu-ro por tener muchas, al contrario, si las tienes es porque eres una perso-na muy activa, inquieta vitalista. Una persona sin dudas, no aspira a nada, nada arriesga, por eso ca-rece de dudas.Duda, cuanto más mejor, sin miedos, sin tapujos, sin límites y ahora que ya

tienes tus dudas, intenta solucionarlas dándoles una actitud positiva, y parte desde ahí para solu-cionarlas y superarlasSi todos intentamos hacerlo así, este mundo, esta vida, no será más que una maravillosa gran duda con una gran esperanza de superación en la que todos podemos participar y salir beneficiados

no Es quE sEan malas dEntro dE un ordEn modErado, nos ayudan a sEr más prudEntEs y cuidadosos

Carlos Muñoz Salgado

- TECARTERÀPIA

- FISIOTERÀPIA

- MASSATGES

- OSTEOPATIA

- FISIOESTÈTICA

C/ Sorolla, 5Cerdanyola del Vallès

Tel. 93 692 87 32

[email protected]

roger roca: Campió d’Espanya de Maratóatletes d’èlit a la Marató de Barcelona 2010

- Equip de professionals titulats i col.legiats

- Especialistes en lesions de l’esport

i columna

amunt avallni fred ni calorel pòdium: crítica i recomanacions

Que 300 nens es puguin beneficiar de joguines en aquestes da-tes és una bona notícia per una ciutat que sempre ha mostrat el seu cantó solidari en aquestes dates.

1 nit il.lusió

Malgrat la crisi totes les associacions, el gremi d’hostaleria i els mercats, han fet l’esforç d’il·lusionar petits i grans amb diferents activitats i promoure els seus punts de venda.

2 Campanyes de nadal del comerç associat

La publicació al diari El País de 5 reportat-ges sobre l’abocador de Can Planes ha fet replantejar al govern municipal l’aprovació de la construcció d’habitatges al seu voltant. L’ajuntament i els polítics haurien d’escoltar més la veu del poble enlloc de pensar única-ment en els diners.

3 aturat el projecte de can planas

la rotonda del sector polizur

...i seguim sense hospital

Tot i ser un encert la nova configuració del carrer Can Pallarés, la ro-tonda que s’ha creat davant del carrer Bosc Tancat és tota una trampa per als camions que volen accedir als polígons dels voltants.

L’entrada del nou govern de CiU a la Genera-litat ens ha sorprès amb una molt mala notícia per a la ciutat: l’aturada sine die de la construc-ció de l’Hospital Ernest Lluch.

5

RebaixesAra és un bon moment per aprofitar els sucu-lents descomptes que les botigues de Cer-danyola ofereixen durant dos mesos, sobre-tot en roba, calçat i complements.

Merxandatge del MACUna manera de fer ciu-tat i de promoure-la és la posada a la venda de diferent material de mer-xandatge amb la imatge de les dames dels vi-tralls del propi museu. Ho podeu adquirir al mateix museu.

4

CalçotsJa sigui a casa teva, als restaurants, en família o amb amics, sempre és un bon moment per gau-dir dels calçots amb la tradicional salsa.

55el pòdiumgenerwww.comerçiciutat.cat

Ptge Orient, 4 - Tf. 93 692 11 48 - Cerdanyola del Vallès

www.restaurantelosabetos.com


sudokufàcil

difícil

passatemps

troba les 7 diferències

CiC torna a posar a prova els seus lectors amb l’espai “BUSCA EL PARANY”. En tres dels anuncis d’aquesta re-vista, si busques, hi trobaràs en la seva publicitat un parany. Les tres primeres persones que trobin aquests tres paranys ho hauran de fer arribar a CiC, mitjançant l’adreça electrònica [email protected], el més aviat possible i rebran un obsequi. Heu d’indicar el nom i un telèfon de contacte. Primer premi un sopar en un restaurant de la nostra ciutat. Segon i tercer premi un val de compra en un comerç de la nostra ciutat.

busca els paranys

Solució mes passat: 1.Df4+... Rh3 ( si Rh5. 2.Dg5++)2.Cg5++

ES

Co

lA D

’ES

CA

CS

PE

R A

lA

gE

nt

gR

An Retalla el Calendari 2011

a la pàgina 31

Recorregut d

e la passad

a dels Tres Tom

bs

Itinerari: P

arc Tecnològic, i continuarà pels carrers d

els Artesans, c/ d

e Sant R

amon, c/d

’A nselm

Clavé, c/d

e la Mare d

e Déu d

el P

ilar, pl/ d

e Sant R

amón, c/ d

e Sant C

asimir, c/ d

el Francolí, c/ de S

ant Antoni, c/ d

e Felicià Xarau, p

g/ de C

ordelles, c/ d

e Lluís C

omp

anys, c/ de S

ant Iscle, av/ de la P

rimavera, c/ d

e Sant Iscle, c/ d

e Lluís Com

panys, c/ d

e Sant M

artí i c/ de S

ant Ram

ón

No és fàcil fundar un club i menys créixer i fer-ho bé. Deu anys després el Club Patinatge Artístic Cerdanyola pot presumir d’estar completament consolidat i tenir un nom dins el patinatge català i també estatal.L’any 2000 amb l’inici del nou segle veia la llum a Cerdanyola un nou club de patinatge artístic. Tothom en parlava i pocs creien en el projecte, però avui tots elogien el treball de deu anys dels que han treballat pel Club Patinatge Ar-tístic Cerdanyola. La idea de fundar un club exclusivament de patinatge naixia d’alguns pares i mares de patinadors de la secció de patinatge del Cerdan-yola Club d’Hoquei que no veien amb bons ulls el projecte de l’entitat. Juan Bellete, un dels propulsors i més tard president del CPA Cerdanyola, explica que “nosaltres teníem clar que volíem començar per la base amb nens petits i anar poc a poc”. Francisco Arpide, president des del 2002, destaca que “els pares que vam formar el club ho teníem molt clar. Crèiem que dedicar-se exclusivament era la forma més viable de fomentar el patinatge”.El 2 de juny del 2000 es fundava legalment la nova entitat amb un cens de 33 patinadors i una junta ges-tora encapçalada per Enric Gonzá-lez. Passat l’estiu, el 25 d’octubre, se celebraven les primeres eleccions i Laura Martínez es convertia en la primera presidenta oficial d’una jun-ta formada també per Juan Bellete, Francisco Arpide, Antonio Gibert, Jesús Manuel Fos, Gilbert Romero, Neus Vila i Josep Pérez. Arpide as-senyala el gran esforç de les perso-nes que van formar la primera junta directiva del club doncs “va ser complicat per les barreres que vam ha-ver d’anar sortejant. Vam haver de demostrar davant l’Ajuntament, la Federació i els altres clubs que es trac-tava d’un projecte sòlid”.Només un any després de ser nomenada presidenta, Laura Martínez va haver de deixar el càrrec per motius personals i després d’un nou procés electoral Francis-co Arpide agafava les regnes del club. Juan Bellete el va

substituir durant un període de cinc mesos l’any 2002, però des de novembre d’aquest mateix any Francisco Arpide ha sigut el president del CPA Cerdanyola. La

junta actual de l’entitat la formen: Mª Ángels García, Ester Marín, Xavier Ruiz, Ramon Leyva, Mª Àngels Contreras i José Ramon Haro. El club ha crescut durant els seus deu anys d’història de forma exponencial i dels 33 patinadors inicials, actualment l’entitat compta amb una plantilla de 12 entrenadors amb 117 patinadors distribuïts en prei-niciació, iniciació, competició, parelles d’artístic, dansa, grup show, adults i 86 més encabits dintre de l’esport es-colar. Francisco Arpide s’enorgulleix del creixement i de la forma en la que s’ha produït doncs “l’aposta era la base i te-nir paciència per anar consolidant la res-

ta”. Arpide recorda que per aconseguir-ho s’han hagut de prendre decisions difícils com ara deixar marxar a la màxima exponent del club, Alba Pérez. La patinadora medallista mundial va arribar al podi europeu patinant en unes condicions pèssimes doncs “en els primers temps no disposàvem de pistes i les que teníem esta-ven en unes condicions pèssimes”, destaca Francisco Arpide, qui afegeix que “la vam ajudar a buscar el millor

club”. Avui el club disposa d’unes millors instal·lacions però aquestes no són suficients. El president del CPA Cer-danyola recorda que “aquest és un problema de fa molts anys. Els clubs hem anat creixent i les instal·lacions no i hem de fer molts números per donar cabuda a tots els patinadors i oferint un esport de qualitat”. Arpide

manifesta que “a vegades tenim la sensació que no se’ns dóna suport, que no se’ns escolta i no se’ns im-plica”. Tot i la manca d’espai i a vegades de suport, el club segueix creixent i no només en la faceta esportiva, també en la social, molt important per a la junta directi-va, i en l’econòmica. En aquesta darrera el club va do-nar una passa de gegant l’any 2006 amb l’acord amb dues espónsors que es mantenen fins el dia d’avui: Reno i Intermezzo.

club patinatge artístic cerdanyola


gener esports

El 2 dE juny dEl 2000 Es fundava lEgalmEnt la nova Entitat amb un cEns dE 33 patinadors

l’Entitat Esportiva dEl MEs

Per poder posar-vos en contacte amb el club: [email protected]


TAROT

CARTA ASTRAL

GEMOTERAPIA

CURSOS DE TAROT Y CRISTALES

[email protected]

Juan686 07 49 47

Reservas: 93 692 23 [email protected]

Puede encontrarnos en Facebook

horòscop del mes


horòscops

La teva iniciativa i competència és el mes important. Això et permet crear

les condicions que desitges en la vida amb poc esforç i poques molèsties. Fes realitat ara els teus somnis i deixa que el mon s’adapti a tu. La professió és molt important aquest any, i tens molt èxit. Aquesta serà la situació més o menys durant els propers 5 mesos. Estàs en el període

per restar importància a la professió i centrar l’atenció a la família. Amb l’entrada de Júpiter en la teva quarta casa el 22, aquesta és una tasca de plaer. Hi ha a l’espera mudances o renovacions a casa. Tens recolzament familiar.

Gent il.lustre: Joan Manuel Serrat, Ava Gardner, Val Kilmer, Al Capone, Diane Keaton, Dolly Parton, David Bowie, Elvis Presley, Paz Vega, Carla Bruni, Michelle Obama, Lars Ulrich.

Números de la sort: 1, 11 y 24

Dies de la sort: dilluns, dissabte

Colors de la sort: rosa

Pedres de la sort: Turmalina negre

Eviti sempre la falta de verdures i

beguda

Viatji sempre per fora del país

No utilitzi el número 9Gener és un mes emo-cionant, novador però

molt agitat. Necessites tota la teva energia per fer front a les respon-

sabilitats de la professió, així que deixa estar les coses de menys importància. Procura descansar i relaxar-te i de forma especial fins el dia 20.

L’amor el mes passat tenia que haver estat

actiu, i la tendència continua durant la primera quinzena d’aquest mes. Els

contactes socials tenen un paper important en referència als teus ingressos a partir del dia 12. Després del dia 20 presta atenció a la teva salut i com sempre descansa i relaxat.

bessons En els propers mesos estàs cri-

dat a adquirir audàcia en el amor; en realitat no es tracta

de tenir èxit o de fracassar en establir una relació, el principal es derrotar la por i la timidesa. Aquesta és la teva victòria.

Fas el que vols gràcies al teu geni

social i a la teva capacitat per aconseguir la col·laboració dels

demés. El 22, quant Júpiter entra a la teva setena casa, comença realment ho bo. La vida amorosa i social res-plendeix.

El 20 ja estaràs en el període d’independència personal

màxima. Aquest es el moment per aga-far el toro per les banyes i crear la teva feli-

citat. Si les condicions no et convenen les canvies. Tens el poder i l’autoritat i, el més probable, el mon, i els demés estaran d’acord amb tu. Tu, els teus actes, i els teus mèrits, són la clau de la felicitat.

La posició i el prestigi no són molt interes-

sants en la professió; és la part econò-mica la que determina el teu èxit;

quant més guanyes, amb més èxits et sents. Encara no estàs en el teu cim financer de l’any, això arribarà cap al mes de març i abril, però tot i així aquest és un període pròsper.

montflorit ptv canalEtEs sant ramoncEntrEavda. catalunyaquatrE cantons ctra. barcElona (farigola) lEs fontEtEs

sErrapErEra la clota bEllatErra uab (plaça cívica i rEctorat) banus bonasortcordEllEs ajuntamEnt, atEnEu, policia local, cEntrEs cívics, ambulatoris i mErcats municipals

zones i punts de distribució CiC

realitzats per Juan. tf.: 686 074 947 www.tarotdejuan.totalh.com

taurearies

El mes és agitat. Hi ha molt de canvis, moltes

crisis que enfrontar però al final tin-dràs èxit. Simplement has d’aguantar,

encarregar-te de cada assumpte quant arribi, intenta no imaginar-te coses sobre el futur i evi-ta els excessos de preocupacions o ansietats (més fàcil dir-ho que fer-ho), tot es resoldrà.

cranc

capricorn

Les finances necessiten una millor administració;

això haurà de ser així tot l’any. A partir del dia 7 serà més difícil ajus-

tar-se a un pressupost, gastes alegrament i estàs molt especulador. Però guanyes més. Els teus objectius financers són més elevats que de costum.

verge

peixosL’amor es veu feliç aquest mes. Les oportunitats

amoroses et persegueixen. Si estàs casat/ada o en una relació, la teva pa-

rella s’esmera per complaure’t .Si estàs solter/a i sense compromís tens oportunitats per un amor seriós, però això no t’interessa, ja que les aventu-res amoroses et semblen més interessants.

sagitari aquari

L’amor va ser bo el mes passat i

aquest mes sembla que també ho serà. L’amor i les oportu-

nitats socials et persegueixen i no fa falta que facis res especial. Et veus fabulós, encantador, elegant, i el sexe oposat ho nota

escorpíbalança

L’amor ha estat emo-cionant des de fa uns

mesos. L’any passat podries haver-te casat o començat una

relació seria, aquest mes també es veu favorable en aquest sentit. L’amor arri-ba de sobte, com un llamp, no saps quant ni on.

lleó

TAROT

CARTA ASTRAL

GEMOTERAPIA

CURSOS DE TAROT Y CRISTALES

[email protected]

Juan686 07 49 47

els anunciants deAlimentació:Congelats La Vieira: 93 580 43 44La Vianda: 93 580 81 20Mercat Serraparera: 93 692 60 43Pescaderias Luna Acadèmies, escoles i instituts:Centre Jaume Mimó: 93 580 39 94Administracions de loteria:Administració num. 2: 93 691 54 01Aluminis:Aluminis Diseño y Montaje: 93 591 27 63Assessors:Assessoria Sant Antoni: 93 193 32 86Gestoria Piqué & Riba: 93 594 74 74Assegurances: Corredora d’ass. Ana Checa: 93 691 93 69Associacions de Comerciants:A.C. Sant Antoni Bonasort: 692 67 28 30Audiovisuals:Crator Produccions: 658 597 395Autoescoles:Montero: 93 692 76 77Clíniques Dentals:Sumo: 93 692 41 09Disseny Gràfic:Edu’x: 653 810 723Esports i gimnasos: Arvi Sport Club: 93 692 94 94Valldor Sala: 93 594 60 98Estètica:Centre d’est. Lourdes Muñoz: 93 580 83 04Dpèls Fotodepilació: 93 517 32 43Escudé Estetic: 93 126 29 50

Electrodomèstics:ElectroOferta: 679 792 087Farmàcies:Farmàcia Rovira: 93 592 13 99Floristeria:Fermaflors: 93 594 50 29Forns i pastisseries:Valero: 93 580 26 90Fotografia:Xavi Olivé: 93 580 29 91Immobiliàries:Finques Ramal: 93 594 74 74Impremtes i arts gràfiques:Cerdanyola Impressions: 93 580 63 71Joieries:Cerdanyola Gold: 93 591 08 53Dofoid: 900 70 10 85El Brillante: 93 692 26 29niu joiers: 93 692 70 26Paquita: 93 580 30 56Llibreries:L’Aranya: 935809535Material d’oficina i escolar:Pickin Pack: 93 591 02 47Medicina i rehabilitació:Arthros: 93 594 80 18David Serra Fisioteràpia: 93 692 87 32New Pilates: 93 124 83 93Moda:Benetton: 93 591 26 77Di Piu MilanoModa Intima Bonasort: 93 580 23 87Pelleteria Pellcort: 93 691 90 54

Modistes:Arreglos L’Agulla: 93 691 05 10Netejes:FeMaFé: 690 67 64 96Òptiques:La Fabrica: 93 691 12 72Perruqueries:Alyte: 93 691 85 55Piscines:Piscines Montflorit: 93 691 52 62Restaurants:Alcazabar: 618 331 161Can Papitu: 93 592 10 83El Paseo: 93 580 77 43El Racó de la Plaça: 93 691 10 21La Pedrera: 93 692 23 94La Tasqueta d’en Ferran: 93 592 28 76Los Abetos: 93 692 11 48Los Caracoles: 93 691 52 02Kebab House: 93 532 13 91Lulapalusa: 93 691 47 02Minguet: 93 692 86 53Can Monti: 653 80 29 24Tast & Gust: 93 591 00 00Can Vidal: 93 692 42 82Tarot i astrologia:Juan: 686 07 49 47Televisió:TV Vallès 1: 93 589 88 99Sabateries:Calçats Como un Guante: 93 692 46 74Veterinaris:Clínica Veterinària Banus: 93 580 53 54


gener62 guia d’anunciants

Vídeo corporatiuTeatre

ConcertsPublicitat

www.cratorproduccions.com

670 311 582


paranys

lliurament dels premis de l’espai

“BUSCA EL PARANY”

Els paranys de l’edició de desembre han estat:

El dispensador de benzina a l’anunci del Restaurant Can Papitu

L’ancla a l’anunci de la papereria Picking Pack

El genet amb cavall a l’anunci de La Vianda

El primer premi va ser per a Yolanda Ayllón, que obté un sopar per a dues persones al Restaurant Lulapalusa. El segon premi va ser per a Júlia Mar-tínez, amb un val-regal de 20€ per a la papereria Picking Pack. I el tercer premi, per a Ma. Elena Oliver, amb un val-regal de 20€ per a La Vianda.

Comerç i Ciutat - Revista 10

Documents

Transcript of Comerç i Ciutat - Revista 10