La revista deComerç Figueresempohrda

Daniel Lleixà �

AGOST DEL 2013

/amicfigueres

/amicdefigueres

Roger Lleixà �

FiraRambla al cor deFigueres

47 edicions de rebaixes a cel obert

El proper dijous 8 d’agost secelebrarà la 47a edició del

FiraRambla, una iniciativa dedinamització comercial a cel obert

FIGUERESREDACCIÓ

Comerç Figueres Associació organitza, des de la cre-ació de l’entitat, una important acció de dinamit-zació comercial a cel obert, el FiraRambla. Una firaen la qual els comerciants venen els seus produc-tes a preus molt rebaixats. Aquest format de “bo-

tiga al carrer”, que per a alguns municipis és tot just recent, con-tribueix a dinamitzar els centres de la ciutat i és un pol d’atraccióde la comarca. A Figueres, aquest dijous 8 d’agost, ja se cele-brarà la 47a edició, que aviat és dit.

Les fires al carrer de les poblacions de Catalunya contribu-eixen indubtablement a la dinamització de la ciutat, ja sigui perla quantitat de clients comprant a bon preu, com per l’atrac-ció de les diverses activitats que s’organitzen paral·lelament ique contribueixen que el centre de la ciutat sigui, per unes ho-res, un pol d’atracció no tan sols de la comarca, sinó de les co-marques veïnes. L’opció de Figueres va ser la d’apostar pel Fi-raRambla. Una voluntat de lligar les rebaixes amb una Fira enun dels espais de referència de la ciutat, la Rambla. D’aques-ta fusió i amb aquesta intenció va néixer el primer FiraRamblael . Després de edicions, i una pròxima edició imminent,es fa una bona valoració del que és i ha estat aquesta acció. Tra-dicionalment, a Figueres, se celebra un FiraRambla d’hivern(dissabte) i dues FiraRambla d’estiu (dijous) aprofitant el fluxde visitants estrangers. El fet de concentrar l’acció a la Ramblapermet que hi hagi un ordre comercial a escala d’actuació i quees pugui concentrar tota l’oferta en unsol espai i amb una imatge co-mercial homogènia que ésben percebuda i accep-tada per visitants iclients. Es tracta d’unproducte madur quesegurament caldrà re-convertir en futuresedicions. De fet, elsparticipants han anatvariant a partir del con-text econòmic: entre latrentena als inicis, i, ac-tualment, som als norantade les millors edicions.

Un productemadur que

caldrà potserreconvertir

Els participants han variat a partirdel context econòmic i ha passat

de la trentena, dels inicis, i, actualment, som als noranta de les

millors edicions

AG

OST

DE

L 2013FIG

UERES�

Suplement C

omerç

2

Roger Lleixà �

Comerç Figueres �

Les botigues al carrerUn format que pot

representar un 5 o 10 %de la facturació de rebaixes

Aquesta modalitat de venda converteix aquell dia en una festa on la gent pot comprar a preus molt

econòmics productes de tota mena, a més de gaudirde tots els actes que se celebren paral·lelament

FIGUERESREDACCIÓ

L’èxit de les campanyesde venda de final derebaixes al carrer ésevident d’un tempsençà i ha agafat força

darrerament a gran part de lespoblacions de Catalunya: Fi-raRambla a Figueres, Fora Stoksa Terrassa, Badalona o Tarra-gona, La Botiga al Carrer a Igua-lada, Palamós o Platja d’Aro,Firocasió a Lleida o Mataró, LaTraca Final a Sabadell o Fira-Rebaixes, algunes a les comar-ques gironines.

La Fundació Comerç Ciuta-dà, representativa del comerç decentre urbà d’onze poblacionscatalanes entre les quals hi haFigueres, ha detectat que dar-rerament els comerços posenmés en pràctica treure al carrerels seus productes durant undissabte o un cap de setmanaque, sota l’organització de l’as-sociació de comerciants, con-verteix aquell dia o aquell cap de

setmana en una festa on la gentpot comprar a preus molt eco-nòmics productes de tota mena,a més de gaudir de tots els actesque se celebren paral·lelament.

Aquesta modalitat de vendapot representar, per a molts co-merciants, entre un i un percent de les vendes durant elperíode de rebaixes. Per a Co-merç Ciutadà, les vendes durantels dos períodes de rebaixes del’any tenen el punt àlgid els pri-mers quinze dies de la campa-nya, però tornen a despuntarquan a la ciutat s’hi celebrauna fira de botigues al carrer.

Comerç Figueres, comComerç Ciutadà, veu enaquesta modalitat de ven-da, que s’engloba sota elparaigua de l’associacio-nisme comercial, un mo-del que, a part de reportarbeneficis al comerç, dina-mitza les ciutats i actua de pold’atracció turístic.

D’altra banda, de moment,no és clar quin serà el futur deles rebaixes enteses com finsara. Pel que fa a l’actual marcnormatiu, dos mesos durantl’hivern i dos mesos més a l’es-tiu. Sí que des de la patronal esconsidera que caldria retardar dies el començament tant deles d’hivern com les d’estiu i quenomés tinguessin un mes dedurada.

Èxit de lescampanyes defi de rebaixes

Arreu de Catalunya, es duen aterme diferents propostes a

l’aire lliure que converteixenel carrer, aquell dia

o cap de setmana, en una festa.

FIGUERES�

Supl

emen

t Com

erç

AG

OST

DE

L 20

13

3

Comerç Figueres �

El de juliol, des de la Junta de Co-merç Figueres, es va enviar i fer pú-blica una carta oberta a l’Ajuntamentde Figueres. En ella ens mostràvemperplexos i amoïnats per les darreres

decisions del consistori en matèria de mobili-tat; en fèiem la crítica i plantejàvem unes de-mandes.

La primera reunió entre l’associació i repre-sentants municipals estava fixada per l’ d’agost.Entre el de juliol i l’ d’agost, es van pro duiruna sèrie de declaracions per part del govern dela ciutat i una acceleració en el desenvolupa-ment i la posada en marxa dels canvis en la mo-bilitat que nosaltres denunciàvem que, he de re-conèixer, em van encendre (a mi, i penso quea molts altres).

En tot cas, la voluntat d’arribar a acords i detreballar plegats i el convenciment que aques-ta és l’única manera de sortir-nos-en positiva-ment (combinat amb les bones relacions esta-blertes des de fa temps amb l’àrea de PromocióEconòmica) ens van fer anar a la reunió del dia amb la voluntat de sortir-ne amb algun acordi amb el compromís de treballar conjunta-ment més temes que els estrictament de Pro-moció Econòmica, com per exemple la mobi-

litat, que tenen una gran afectació sobre el sec-tor comercial, turístic i de serveis.

Des de fa temps, estic convençut que per es-tar al capdavant d’una entitat com Comerç Fi-gueres has de poder mantenir, de forma natu-ral, una mirada positiva i esperançada del fu-tur, que s’ha de criticar tot allò que traspassi lalínia que ens fa sentir atacats/perjudicats peròsense caure mai en el desànim, en la crítica atot i a tothom, sense deixar de creure en nos-altres. No dic que això no es pugui fer, dic quedes del lloc que ocupo, si tens un sentiment dedesànim profund, ja no creus que res tingui so-lució o tens la necessitat de criticar-ho tot, hasde deixar que ocupi el lloc algú altre. Per cons-truir, per desenvolupar qualsevol projecte, pergestionar una entitat, penso que fa falta man-tenir sempre la confiança, l’esperança i la il·lu-sió i, també, una certa tranquil·litat d’ànimque jo he tingut la sort que fins ara m’hagi acom-panyat.

En fi, els moments són molt difícils, a vega-des, costa molt que els polítics ens entenguinperò tal com diu en Joan Falgarona, nosaltressom gent de trinxera, i quan estàs a la trinxerano et pots permetre deixar de lluitar ni perdrel’esperança. Molta sort a tots els bons!

SOM GENT DE TRINXERA

I NO PODEMDEIXAR

DE LLUITAR

Jordi Rotllan TorrentPresident de Comerç Figueres Associació

Per educació i per necessitat de fer-ho, empresento. Sóc en Florian Vergés, econo-mista de professió, amb nacionalitat fran-cesa i avantpassats directes provinents del’Empordà. A casa meva van haver d’e-

migrar forçosament a l’exili. Tinc la sort de poder ve-nir a casa vostra sovint, menys del que voldria. Partde la família gaudeix d’una residència estival a Em-puriabrava i, un servidor, amb dona i fills, va i ve sem-pre que pot. Passo de la cinquantena i ara que ho es-cric veig que sóc molt a prop de fer-ne seixanta. Tincamics, grans amics, en aquesta terra. Un d’ells és elperiodista Santi Coll, director de l’EMPORDÀ de con-fidències. És ell qui em va enllaminint per feraquest article per a la revista dels comerciants. Laculpa del que digui, però, és ben meva.

Mirin, com a francès que sóc, i em sento, he deconfessar que el jacobinisme que se’ns atribueix ésmés real que moltes realitats incontestables. Coma economista que em considero –vinculat a diver-ses multinacionals del transport– tinc clar que el tanreclamat eix ferroviari mediterrani és una necessi-tat objectiva que només dos estats en competènciavolen evitar, França i Espanya. I per aquest ordre. Elprimer perquè tem que allò que vingui del sud si-gui massa important. El segon, perquè tem que l’eixenforteixi els petits països de la ribera mediterrània

–llegiu Catalunya, si voleu. En aquest joc d’interessos hi hem d’afegir l’em-

penta del tema ferroviari d’alta velocitat per a viat-gers, més còmoda, més àgil i més transparent quel’aèria. De fet, què voleu que us expliqui als moltsempordanesos que ja heu gaudit –les xifres així hoindiquen– de l’AVE o el TGV per anar cap a Bar-celona, Madrid o París!

Que França ara digui que no acabarà el tram d’al-ta velocitat que dóna continuïtat al túnel del Per-tús cap al nord, fins a l’any , és una gran ba-janada. Però gran de veritat. Ara bé: empordane-sos, mireu-ho en positiu, no en dubteu. Em cons-ta d’altra gent que pensa com jo.

Mireu, si no hi ha línia TGV més enllà de Per-pinyà durant anys, vol dir, ras i curt, que l’actual es-tació de Vilafant-Figueres pot arribar a jugar un pa-per clau. Només cal consolidar-la, i fer-ho des delterritori mateix. Tot aprofitant l’oportunitat que ensdóna estar connectats amb el món, encara que hihagi mancances –avui, cinc hores i poc entre Fi-gueres i París, amb tren!–, i connectats amb les ciu-tats més atractives de la nostra proximitat: Giro-na, Barcelona, Tarragona, Lleida, Saragossa, Ma-drid... Que França estigui bòrnia d’un ull no vol pasdir que els empordanesos no pugueu veure-hi ambels dos ulls ben oberts.

Florian VergésEconomista

Les associacions sense ànim de lucrecontinuen treballant de valent i am-plien els seus serveis fins a treballarcom a qualsevol empresa privadaperquè tots els associats vegin com-

pensada la seva aportació voluntària. ComerçFigueres n’és un gran exemple i possiblementuna de les entitats capdavanteres a l’hora d’o-ferir serveis innovadors i amb retorn per a totsels seus associats. Això no sempre és percebutper l’associat, però convidem que tothom siguiconeixedor de tot el que pot rebre per part del’entitat per continuar sumant o per començara sumar-s’hi. Com a entitat associativa, sónmolts els membres adherits que voluntàriamenti aplicant la política del cafè per a tothom, con-tribueixen al foment comercial de la ciutat deFigueres. Només alguns, els associats, són elsque amb voluntarietat, generositat i en molts ca-sos altruisme, fan que el comerç de la ciutat con-tinuï evolucionant i són els que fan possible quea la ciutat es duguin a terme activitats que deben segur beneficien a tots aquells free riders,per dir-ho de forma elegant, que no contribu-eixen a aquesta causa.

Els Tastets Surrealistes o l’Acústica en són els

casos més recents, un ja passat i l’altre que ja ar-riba. Però aquests només són dos exemples delmolt que necessita la ciutat i el nostre comerçper generar flux de visitants i clients a la ciutati donar rendibilitat als nostres negocis. Tothomhauria d’entendre la filosofia associativa i tot elque suposa. Encara que sempre hi ha qui espensi que ho sap tot i que no ho necessita,aquest també s’hi hauria de sumar. Les quotes,evidentment que tots necessitem cada dia mésqualsevol per al nostre negoci, no poden seruna barrera d’entrada, ja que a més a més de seruna inversió per a l’activitat econòmica, no va-len més que el cafè (o tallat o te o...) diari quefa qualsevol dels empresaris ubicats a la nostraciutat. El preu del cafè ja és de més d’ quanvas a qualsevol cafeteria i formar part de l’en-titat que potencia i dinamitza el comerç de lateva ciutat és més econòmic que aquest cafè.L’entitat i els seus associats treballen amb la fi-losofia de cafè per a tots, però no tots paguenaquest cafè. Amb aquesta reflexió queda des-muntada la teoria “és que...” i es convida que tot-hom se sumi a les propostes constructives i qued’aquesta manera aconseguim que el cafè pera tots sigui realment per a tots i de tots. Salut.

CAFÈ PER A TOTS

Carles TubertGerent de Comerç Figueres Associació

FRANÇAAFLUIXA AMB

EL TGV I L’EMPORDÀ

HI GUANYA

AG

OST

DE

L 2013FIG

UE

RE

S�

Suplement C

omerç

4

Comerç Figueres �

denyes.I vostè n’ha seguit les

passes.La meva implicació dins el

món del comerç i de la boti-ga en general em ve de petit,de la mà dels meus avis.

I Orígens fa pensar, i val-gui la redundància, enaquests seus orígens.

Així és. Volem ensenyar elcalçat fet amb materials na-turals i senzills, en una boti-ga que no és la protagonista,sinó que els protagonistessón els articles, el producte,les espardenyes bàsiques detots els colors. Hem volgutrecuperar l’essència i fer unhomenatge a les genera-cions anteriors a la meva i ala feina que van fer. AmbOrígens, hem buscat unasimplicitat de formes.

Aquest és possiblementun concepte de botiga in-novadora que sorgeix en elpanorama comercial fi-guerenc en un moment enquè està desapareixent elcomerç tradicional. Què espot fer per impedir que tan-quin més botigues?

No es poden perdre laconfiança, la il·lusió, les ga-nes de superar i de tirar en-davant en aquests momentsque són tan difícils. Per anosaltres, Orígens era unaoportunitat que no volíemdeixar perdre, era o l’ara omai. I vaig ser capaç de trans-metre aquesta il·lusió al pro-pietari del local, perquè s’hade tenir en compte queaquest espai, després quetanqués Fèlix Jaume, teniamolts pretendents. Quan elpropietari del local va veuretot el projecte nostre, malgratser una proposta arriscada,es va entusiasmar tant comnosaltres.

Com es podria contagiaraquest entusiasme a tot elcomerç de la ciutat?

Seria maco poder conta-giar aquest entusiasme, iamb això no vull donar lli-çons a ningú. Seria bo queOrígens fos un exemple aseguir, no perquè ho hagi fetjo, perquè, si ho hagués fetalgú altre, jo estaria tan con-tent com ell. Però portemdos mesos i notem aquestail·lusió de la gent, que ens fe-licita perquè veu la botigamolt maca, molt gran i moltlluminosa. Fins i tot ens vamtrobar com abans d’obrirvam penjar un cartell en quèes llegia “Orígens, calçats i ac-cessoris” hi havia gent moltpreocupada per nosaltres,que tenim l’altra botiga benbé al costat, perquè pensavenque serien competència.

Va crear expectació.Sí, i ens deien: “Quina

mala jugada que et posinuna sabateria ben bé al cos-tat”. Quan dèiem que éremnosaltres mateixos tothom es posava molt content. Veus lareacció de la gent i això sa-tisfà molt.

P

R

P

R

R

P

R

P

R

P

«La nostra aposta és de confiança en la gent,confiança en la ciutat i

confiança en el comerç»

Miquel Roig representa elbotiguer tradicional deFigueres i, per demostrarque la tradició no estàrenyida amb lamodernitat, ha engegat elprojecte Orígens. La novabotiga recupera l’essènciad’un comerç que pot lluiramb força entre tantesfranquícies com estanarribant a la ciutat.

Els figuerencs sabem ven-dre bé el nostre comerç?

Crec que ens costa vendreen general tot, la ciutat, el co-merç, l’oferta cultural... Potserl’intent de fer una marca Em-pordà pot servir, però ens cos-ta vendre tot el que tenim i po-sar en valor els nostres pro-ductes, els nostres comerços iels espais culturals que tenim.

Durant molt de temps,hem confiat que Figueres esvenia sol davant del visitant,com a referent cultural, através de Salvador Dalí, i coma referent comercial. Creuque ens hem relaxat massa?

Saps perquè? Doncs perquètot el món del comerç tambés’està diluint una mica, ambl’arribada de grans marques,de grans operadors comer-cials i de franquícies. Tot ésmolt més uniforme ara queabans.

Orígens, la seva nova bo-tiga, trenca amb aquesta ten-dència uniforme?

La nostra aposta és de con-fiança en la gent, confiança enla ciutat i confiança en el co-merç. Es tracta de demostrarque un comerç tradicional,en el sentit de base i d’estruc-tura, es pot tirar endavant.Ara bé, estic convençut quesense la tradició de anysque porto darrere meu això noes podria haver tirat enda-vant. Costa molt crear, desdel no-res, un projecte de co-merç una mica més jove i mésmediterrani, per dir-ho d’al-guna manera, com aquest.

Com defineix la seva apos-ta comercial?

A partir d’un comerç tradi-cional, hem volgut donar a labotiga un caire modern. Peròvull remarcar que hauria es-tat incapaç de fer-ho si nohagués tingut la força de la tra-dició familiar que tinc darre-re meu.

On es remunta aquestatradició familiar?

Ho hem estat investigant. Elprimer document que tenimés del , i es remunta a unrebesavi –jo sóc la cinquenageneració– que era de Vila-nova de la Muga. Ell anavapels camps recollint el cà-nem, que és la matèria pri-mera per fer les espardenyes,el netejava, el pentinava, el tre-nava i feia tot el procés manuali tradicional de fer esparde-nyes, cosint-les i embetant-les. Cap al , la família es vainstal·lar a Figueres, ja ambbotiga pròpia. Sempre es vandedicar al món de les espar-

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Miquel Roig forma la cinquena generació de botiguersde sabates a Figueres –també té un establiment aCadaqués – i ara ha fet una aposta molt entusiasta

recuperant la tradició familiar del segle XIX. Amb Orígens posa en valor les espardenyes

MAIRENA RIVASFIGUERES

FIGUERES�

Supl

emen

t Com

erç

AG

OST

DE

L 20

13

5

Roger Lleixà �

Crònica �

De quan Figueres, ciutat natal deSalvador Dalí, encara no era prou

conscient de què suposarial’obertura del Teatre Museu

FIGUERESREDACCIÓ

Pas a nivell. El mason d’una ciutat. En temps de l’al-calde Pere Giró, a principi dels setanta, aquella nosava ser titular de portada. Els camions dels bombersvan posar-se damunt la via per a fer públic el re buigde la vila a una infraestructura obsoleta i molesta. Com

passen els anys... Tot segueix igual, o no. Figueres cada dia es-tava més desperta al turisme. Faltava poc per a l’estrena de l’au-topista del Mediterrani. Les cues dels vehicles dels turistes queprovenien d’Europa es feien notar a tota la carretera general.La relació entre empordanesos i els veïns de la Catalunya Nordja era constant. La Costa Brava era el somni del repòs i la dis-bauxa de mig món. I Figueres era a punt d’obrir un tresor, el Tea-tre-Museu Dalí. Dins de la ciutat, el comerç era pròsper i s’o-bria a l’arribada de nous productes de l’exterior. Els televisorsen color començaven a fer-se populars. Els concessionaris devehicles treien al mercat cotxes cada vegada més grans i potents.Cotxes que després podien circular i aparcar a la plaça de l’A-juntament, dins de la plaça del Gra o a les placetes de la Ram-bla. Sembla que era ahir, i ho era.

La plaça de toros i el camp de futbol de la carretera del Far,s’omplien els diumenges a la tarda de gent vinguda de pertotarreu. El generalíssimo agonitzava mentre no eren pocs els ciu-tadans que lluitaven per un temps millor. Les nits dels joves erenalegres i variades. El Charly ja era un símbol per als noctàmbuls.Les grans superfícies comercials encara tardarien en arribar. AFigueres, ja hi havia establiments queenflairaven amb encert la fór-mula del multiproducte, comel supermercat Canigó dela plaça de la Palmera(aleshores de Calvo So-telo). Gràcies a lesimatges del fons del’EMPORDÀ, d’arxiusparticulars i de l’he-meroteca de Vida Par-roquial i Ampurdán,us proposem un altreviatge en el temps. Entreels anys setanta i principisdels vuitanta.

28 de setembrede 1974, la data

clau de tot plegat

Aquell dia es va inaugurar elTeatre-Museu Dalí, aixecat pel

geni damunt les runes del’antic Teatre Municipal, on

havia exposat perprimera vegada

AG

OST

DE

L 2013FIG

UERES�

Suplement C

omerç

6

LA CRUÏLLA DELS CARRERS AMPLEI PERALADA. ARXIU SANTI COLL. A

PRINCIPI DELS VUITANTA

L’àlbumFigueres i el lent

despertar de la meca

daliniana, entreels 70 i els 80

JOSEP PLA VISITA EL TEATRE-MUSEU AMB DALÍ I L’ALCALDE GIRÓ.

AMPURDÁN. DATA SETEMBRE 1974

FESTA DE SANT ANTONI AMB LA CAVALCADA PASSANT PERL’ANTIC EDIFICI DE CORREUS.

ARXIU. FINALS DELS ANYS SETANTA

LA BOTIGA D’AUTO-SERVEI CANIGÓ, DE LA PLAÇA DE LA PALMERA.

AMPURDÁN. 1972

ELS GEGANTS DAVANT DEL TEATRE-MUSEU I L’ESGLÉSIA DE SANT PERE.

ARXIU SANTI COLL. AL PRINCIPI DELS VUITANTA

LA RAMBLAIL·LUMINADA DE DALT A BAIX. ARXIU

SANTI COLL. AL PRINCIPI DELS VUITANTA

FIGUERES�

Supl

emen

t Com

erç

AG

OST

DE

L 20

13

7

POSTAL PROMOCIONAL DE L’HOTELRAL·LY, JA DESAPAREGUT. MALLOL. A

FINAL DELS ANYS SETANTA

AMBIENT COMERCIAL AL CARRER GIRONA. MELI. 1976-1977.

ANUNCI AUTOFISA. AMPURDÁN. 1974.

ANUNCI CHARLY BOITE. AMPURDÁN. 1972.

ANUNCI TONFER. AMPURDÁN. 1974.

Comerç Figueres Continuen vigents les campanyes per fidelitzar els clients

Comerç Figueres valora molt positivament l’accepta-ció que han tingut les diferents campanyes de premisque s’han fet cada mes durant aquest . S’han re-

alitza promocions per sectors, per carrers, genèriques o percanals de difusió (Facebook, Instagram...). Les iniciatives hantingut molt bona acollida per part dels clients, tant els quehan utilitzat la targeta Comerç Empordà com els que hanfet servir la butlleta. Han paticipat més de . persones.

Els premis que se sortegen cada mes- Premi del sector: guanyador pot gastar-se en qual-sevol dels establiments d’aquest sector.- Premis de : persones poden guanyar un val de per bescanviar en comerços associats del sector del mes.- Premis de Comerç Figueres Fresc: guanyadors ( per ca-tegoria) obtenen una cistella de Comerç Figueres amb kgde carn, kg de pa, kg de fruites i verdures, kg de peixi esmorzar, a bescanviar en comerços associats.- Xec regal: El Setmanari de l’Alt EMPORDÀ sorteja un xecde euros entre els seus lectors. El guanyador pot utilit-zar el xec en establiments associats dels carrers del mes.- Xec de per al client de l’acció: un guanyador escollitesporàdicament o per concursos organitzats per l’entitat gua-nya per gastar en els establiments adherits d’una zonadeterminada de la ciutat.

Comerç Figueres �

FIGUERESREDACCIÓ

L’associació de botiguers organitza concursos que premien els clients amb productes dels comerços associats

AG

OST

2013FIG

UERES�

Suplement C

omerç

8

144119

FIG

UE

RE

S�Su

plem

ent C

omer

çA

GO

ST 2

013

9

La nostra comarca és, cada vegada més, molt depenent del sec-tor turístic i comercial i no es mereixen la consideració que hau-rien de tenir des de les diferents administracions. En el cas deLlançà, el turisme genera, directament i indirecta, un del’economia local i des de la nostra àrea som molt conscients d’a-

quest important efecte. És per aquest motiu que, des de fa anys, es-tem treballant intensament per crear un pla d’activitats anual que ge-neri atracció per als nostres visitants i, també, per als nostres residents.Tot això, sumat a un bon pla de comunicació, demostra que generar ac-tivitats és una excel·lent manera de generar economia local. Aquesta fór-mula funciona acceptablement però, sens dubte, no evolucionaria sen-se treballar de la mà amb les associacions privades del municipi. La re-lació entre el sector privat i públic és bàsica i indispensable i hem de tre-

ballar sobre un mateix pla d’acció. Noés tolerable que en aquests temps decrisi encara existeixin diferènciestan grans entre ambdós sectors, jaque representem el , respectiva-ment, de la nostra destinació.

A partir d’aquí entra un importantconcepte, que és la capacitat decreure’ns el nostre territori, una des-tinació amb una enorme capacitatd’oferir recursos turístics acompa-nyada d’una oferta comercial moltpotent. Tenim les eines preparadesper consolidar-nos però, lamenta-blement, encara no ens ho creiem, demanera conjunta, i això desmereix

notablement el nostre territori, afectant directament al turisme i el co-merç, les nostres fonts d’energia.

La solució passa perquè les administracions del territori (supralo-cals) apliquin un pla de treball consensuat en què es posi en valor el ter-ritori i es generi un pla d’acció amb sentit comú i beneficiós per a tot elteixit empresarial d’aquest. Ens hem d’unir, però de veritat, sota un pa-tró i uns objectius ben definits. Aquest és el primer pas, després ja en-traríem en debats de creació de marques o de campanyes de comuni-cació específiques per captar nous mercats però, perquè això sigui re-solutiu, hem de posar primer ordre a casa per oferir un producte de qua-litat i en condicions que, sens dubte, tenim i podem millorar.

EL TURISME I EL COMERÇ, UN

MOTOR ECONÒMICPER A LA COMARCA

Philippe VerdoodtCap de l’Àrea de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica de Llançà

Aquest estiu, seguint un dels prin-cipals objectius de l’Associació i de l’À-rea de Comerç de l’Ajuntament deLlançà, s'aposta un any més per ofe-rir als residents i visitants de Llançà uncicle de concerts a l’aire lliure per talde dinamitzar els principals carrers co-mercials de la Vila i del Port. En aquestsentit, s’ha creat un excel·lent pro-grama de concerts organitzat per l’es-cola llançanenca Tons. Els vespresdel dimecres, a la Vila, i dels dijous, alPort, es pot gaudir d’aquests concertsen els punts més emblemàtics de laciutat. També s’ofereixen tast de vinsa càrrec dels diversos cellers de la zona(DO Empordà).

Fira del MarL’empresa Alquímia, amb la col·labo-ració de l’Associacio de Comerciantsi l’Ajuntament de Llançà, organitza-ran, els pròxims i d’agost, la ter-cera edició de la Fira del Mar.

Per tercer any consecutiu, i a causade l’èxit de les edicions anteriors, l’ac-tivitat es concentra al Passeig Marítimde Llançà i consistirà a oferir tota unasèrie d’activitats pròpies d’un mercatmariner: havaneres, degustació devins, parades d’artesans, espectacles iti-nerants, visites guiades i tallers infan-tils relacionats amb l’entorn mariner.

Mar i músicaLlançà troba en lamúsica, el vi amb

Denominació d’Origen i el mar el seu atractiu

LLANÇÀ

Del al de setembre se celebraranles desenes Jornades Gastronòmiquesdel Peix de Palangre de Llançà, Cole-ra i Portbou.

Aquesta iniciativa pretén que elsrestaurants de Llançà, Colera i Portbouposin en valor la cuina mediterràniabasada en receptes de peix, marisc i ar-ròs. Els restaurants aconsegueixen lamàxima qualitat gastronòmica grà-cies a un dels motors econòmics d’a-quests municipis: la pesca.

Els restaurants participants oferiranmenús especials als visitants. Per altrabanda, s’organitzaran tota una sèried’activitats paral·leles relacionadesamb la gastronomia.

GastronomiaDesena edició de les Jornades

Gastronòmiques del Peix de Palangre

LLANÇÀ, COLERA I PORTBOU

L’ARC, Associació de Restauració iComerç del Port de la Selva, apostaaquest estiu per promocionar l’ARC, elsseus associats i el Port de la Selva, tanta través de mitjans propis, Webwww.arc-portdelaselva.com i Facebookwww.facebook.com/ARCdelportdela-selva, i mitjantçant campanyes puntu-als a premsa i ràdio, malgrat la con-juntura actual de crisi i retallades desubvencions públiques.

Així mateix, participa amb els seusassociats en l’organització d’esdeveni-ments i col·labora amb l’ajuntament endiversos actes que es fan al llarg de l’es-tiu amb el ferm compromís de poten-ciar i promocionar el turisme, la res-tauració, el comerç i l’entorn.

DinamitzacióEls restaurants

i comerços del Port de la Selva inicien una

campanya de promoció

El PORT DE LA SELVA

Conveni amb l’ajuntament per reobrir el punt informatiu

L’Associació de Professionals d’ActivitatsTurístiques (APAT), entitat que repre-senta a hotels, restaurants i comerços de

Cadaqués, gestiona, des del de juliol fins almes de setembre i per primera vegada, l’Oficinade Turisme situada a l’entrada del municipi.Aquest punt d’informació s’ha reobert gràciesa l’interès dels associats de l’APAT que sufra-garan les despeses que comporta la seva posadaen marxa.

El president de l’APAT Cadaqués, FrancescBorrell i Vehí, ha destacat que la reestrena d’a-quest punt d’informació és un esforç de tots elsassociats i que es tracta d’un servei més que s’o-

fereix al turista quan arriba al poble. El darrerany que es va obrir aquest punt va ser el .

La reobertura s’ha pogut dur a terme gràciesa un conveni per tres mesos signat amb l’A-juntament de Cadaqués que cedeix a l’APAT lagestió del punt informatiu. L’alcalde de Cada-qués, Joan Figueras, ha agraït aquesta col·la-boració en moments complicats per a l’admi-nistració i avança que la intenció del consistoriés allargar aquesta cessió en un futur.

Valoració del primer mes d’oberturaEl primer mes de funcionament del punt in-formatiu es valora molt positivament. Aquest

CADAQUÉSREDACCIÓ

APAT Gestiona l’Oficina de Turisme

Comerç Figueres �

APAT CADAQUÉS �

«No és tolerable que hi

hagi diferències tan grans

entre el sector públic i privat

en l’actual context de crisi»

«Tenim les eines a punt

per consolidar-nos, però

no ens ho creiem i afecta

al turisme i comerç»

Empordà �

punt d’interès ha tingut molt bona acollida de visitants. Per aquest mo-tiu, l’APAT considera essencial aquest punt d’informació per poder di-namitzador el poble i divulgar les activitats del poble, per això s’ha demantenir obert durant els mesos de més afluència turística.

AG

OST

DE

L 2013FIG

UERES�

Suplement C

omerç

10

Des de finals de l’any passat, Pizza Art ha re-cuperat la seva ubicació al barri de l’Eixamplefiguerenc. La Pizzeria ofereix una àmplia car-ta amb pizzes, kebabs, durums, cocs, amanides,etc. També fan pizzes i kebabs per endur-se'n i,a més, menús econòmics que van des de ,fins a .. Pizza Art no oblida la proposta quo-tidiana amb un menú diari a , (sense cafè).

Pizza ArtTornen les bones pizzes a l’Eixample de Figueres

Pizza Art té menús des del 6,50 euros.

C/ Tapis, 71. T. 972 678 651

Amb l’objectiu de comptar amb una proposta gastronòmica original, va néixer Can Punyetes, que fins i totel nom suggereix diverses definicions, quedant-nos amb la definitiva: una petita taverna restaurant dirigidade forma familiar. Aquest fet, ha donat l’oportunitat d’afermar-se més en el seu propòsit, d’un petit negoci, queels ha aportat longevitat a la seva amistat, així com també sent la consecució definitiva d’una vida plena desatisfaccions envoltats de la seva família, amics i clients entranyables, que és als qui agraeixen el fet de con-tinuar aspirant a seguir en la mateixa línia.

Restaurant Can Punyetes La propostagastronòmica original per la seva senzillesa

Restaurant Can Punyetes és una petita taverna restaurant dirigida de forma familiar.

Av. Salvador Dalí, 92. T. 972 670 546

Molts anys d’experiència en el sector validen Pe-raferrer com la comercial agrícola de referència ala capital altempordanesa. Peraferrer ofereix pro-ductes de tot tipus per l’agricultura, l’horticultura,la jardineria i els equips de reg i forestal. Al carrerRec Arnau número , de Figueres, Peraferrer Co-mercial Agrícola està sempre al servei dels clients,als quals agraeix la confiança dipositada duranttants anys.

Peraferrer Comercial La teva agrícola a Figueres

Peraferrer Comercial Agrícola ofereix productes de tot tipus per a l’agricultura, horticultura, jardineria i equips de reg i forestal.

C/ Rec Arnau, 9. T. 972 501 494

La Torrada és un restaurant que ofereix un ambient agradable i la possibilitat de gaudir de la millor cuina tradi-cional, que junt amb l’acurat servei i l’originalitat dels seus plats elaborats amb els millors productes de la terra, faràles delícies dels paladars més exigents i sorprendrà els més curiosos. Una cuina plena de gustos i sensacions, dela qual us recomanen, entre altres, els cargols a la llauna, el pop a la gallega i la gran varietat de plats i tapes.

Restaurant La TorradaLa cuina tradicional al centre

La Torrada prepara, entre d’altres, cargols a la llauna, pop a la gallega i una gran varietat de plats i tapes.

C/ de la Rosa, 6. T. 972 509 566

Palol-Quer Corredoria és una empresa fami-liar creada l’any que destina tots els seus es-forços a l’assessorament professional en gestiód’assegurances, amb acurats estudis i desenvo-lupaments de les seves necessitats, operantmercès a les noves tecnologies a escala nacional.Tot l’esforç per a garantir una proximitat i unaprofessionalització que els distingeixi dels quevenen assegurances de forma massiva i imper-sonal.

Palol-Quer AssegurancesAssegurances personalitzades

Palol Quer te quinze anys d’experiència.

C/ Vilafant, 42. T. 972 677 990

Comerç Figueres �

Comerç Figueres �

Comerç Figueres �

Comerç Figueres � Comerç Figueres �

FIGUERES�

Supl

emen

t Com

erç

AG

OST

201

3

11

Comerç Figueres �

9 IntroAbacusAcam 23ACEE Catalunya Contra el CàncerAgrícola PeraferrerAlegrí RegalsAlterego Web Services Amics del CastellApolo WomenArt MissAssessoria Miquel SaguerAss. Ajuda Malalts d'Alzheimeri FamíliaAutoescola FPCAXA AssegurancesBar DuranBar EsportBar NúriaBar Pedro i MaryBig BangBilly M.BóboliBon RetornBones HerbesBones HerbesBou AssessorsButano GironaBZZZ BOXCafè Hotel ParísCafeteria L'EstrellaCal FlequerCal ReiCalbet ElectrodomèsticsCalçats CarbonellCalçats CristauCalçats FalgaronaCalçats MadernCalçats RoigCalçats RoigCamós ComunicacionsCan MonturiolCan PunyetesCarnisseria Can MartíCarnisseria CufíCarnisseria F. LladóCarnisseria PunsetCarnisseria Serra-PlaCarreras AudiovídeoCasas SabatersCasino Castell PeraladaCatBowlingCatiminiCaveo Corredoria AssegurancesCelia VelaCentre d'Estètica Donn@Centre d'Estilisme Nova ImatgeCeràmiques FàbregaCincClerice

Clínica ImplandentClub Gimnàstica Rítmica GemmaCofac Carbó AlabauConauto PeugeotConfort FigueresCopisteria EsteveCor fiCottet ÒpticsCreu Roja FigueresDalicatesenDaniel's d'AutorDe PasDecoració Jordi's Detex Empordà Din A-12DracDrogueria CalvóEcobugaderiaEdifred Eis Empordà El DofíEl Pa VoladorEl Rober- CàritasEl Súper del CantóElectrodomèstics CufíElectrodomèstics SolerEmilianaEmpordàEmpordà MedicalEmpòrium InformàticaEnforma GymEnginy ApartamentsEscotEsports JosepEssències (Sandra)Estanc núm. 8Estanc-Rambla MarínFajol. Roba HomeFancy Thing By QuestFarmàcia Caterina ManeraFarmàcia Cullell RieraFarmàcia E. Torrent FerranFarmàcia PerxasFarmàcia RieraFarmàcia SolerFerreres SabatersFigueres ApartamentsFilferros CortadaFinques CompanyFinques GibertFloristeria MartíFlors BahíFlors CaterinaFont HomeFormigons ÀlguemaFoster’s HollywoodFragància Costa BravaFricash de CarnsFundació AltemFundació Privada Hospitalde Figueres (Consultes externes)

Gala LlumGaleria d'Art El ClaustreGaratge CentralGeneral ÒpticaGènova JoierGest-RecGolden NumbersGràfiques MontserratGràfiques TrayterGrafotechHelène BoutiqueHora NovaHostal Don PepeHotel Duran & RestaurantHotel EmpordàHotel Figueres ParcHotel PirineosHotel Plaza InnHotel PresidentHotel RamblaHotel RondaHotel Sidorme Figueres DalíHotel TravéImaginariumInformàtica FigueresInstantIoga El Pou de LlumJ. Frigola - ChevroletJanainaJoguines FranchJoieria AmielJoieria CarbonellJoieria FerrerJoieria QuicoJoieria QuintanaJoieria-Rellotgeria Canet-VilàJovenallaKönig FigueresKoröshiLa CaixaLa Botiga del PaLa CateLa TorradaLes Bones HerbesLibrería Bus-StopLicors SalipLizarranLlar del Nadó-2Llenceria BonetLlibreria MallartLlibreria papereria l'AucaLlibres Low CostLlobet & PortellL'Or AnticMa Antònia Bonany PagèsMagatzems Puig GiraltMagatzems SánchezMaiaMaiaMallol EmbotitsMango

Margall i CaixàsMarzen Sport BarMauné SabatersMaxMc Donald'sMemphisMensión Coll AssociatsMercat de l'OrMerceria GarretaMerceria GarrigaMerceria MiravitllesMesón Asador CastellMitges CasalsMobles GimenoMon MúsicMonfortMontepío de ConductoresMultiópticas CasasMuseu de l'EmpordàNana FigueresNatura Pet ShopNaturopathic CenterNovetats MarcóNuri DissenyOliverasOna SurfOnna Viatges Òptica EmpordàÒptica FigueresÒptica GelabertOpticàlia FigueresOpticastellOpticontrolOpticontrolOptipuntOrohenaOultet Emporda Outlet ColonialPaís PetitPalazzoPalmada DissenyPalmira SabateriesPalmira SabateriesPalmira SabateriesPalol Quer AssegurancesParkings SanartradePàrquing FórmulaPascual Arts MusicPastisseria IrisPastisseria LacasaPeixateria MontjoiPeluqueria Mari FerrerPerfumeria MarcóPerfumeria MarcóPerfumeria MargaPerfumeria Nou EstilPerfumeries LolitaPerruqueria ChristianPerruqueria JesúsPerruqueria JosepPerruqueria Lídia

Perruqueria MaytePetremPetronilaPintures l'AlberaPirates i PrincesesPizza ArtPizzeria FiorePlaneta MàgicPlats Cuinats MontserratPomés i FillsPunt de servei Fenie EnergiaQualia Centre WelnessQüestQüest JuniorQuim i Joan PerruquersQuintana JoiersRambla 29Rellotgeria TutauRellotgeria VarelaRemefiRenova'tRestaurant BaobabRestaurant Can QuimRestaurant La NotaRestaurant Los ÁngelesRestaurant Ronda SurRestaurant Shang-haiRètols FigueresRostisseria KokiRoura CeresSaba AparcamentsSaksSeguretat i ControlSentits GastrobarSplash ComunicacióSports PradaStrassTandemTax Assessoria i GestióTecnimotoTeixits MasdevallTeixits MassotTeixits MatasTelered FigueresTornassolTorremironaTot EspressoTradumotsTròpicValent AdvocatsVia RomaViater CoViatges DalsolViatges IctineuViatges Roses ToursViatges ViñolasXiroiYmbert DunjóZhebi Interiorisme 14

4516

FIGUERESciutatcomercial

Llegit en un quadern d’apunts delnostre protagonista. Es pregun-ta “Què és la llibertat?” i ell ma-teix respon: “La llibertat és crearsense cap lligam ni influència

quelcom sense voler quedar bé. Sempre hepensat que, quan un se’n va, l’obra perdu-ra i aquells que algun dia la contemplaranseran els que tindran la llibertat d’inter-pretar-la”. Així pensa Daniel Lleixà, artista,l’autor de la nostra portada. Fill de Sant JustDesvern “però nascut a la Clínica del Re-mei de Barcelona, el ”, matisa. Va serfill únic. El pare, també Daniel, era pintorartesà. “Artesà amb majúscules, d’ell en vaigaprendre molt de la base de l’ofici. Artesàés una paraula que reivindico molt”, insis-teix mentre compartim una llargaxerrada en el seu estudi de To-nyà, el petit nucli de Gar-rigàs.

Malgrat els seus orí-gens barcelonins,amb un accent queel delata, Lleixà és ise sent empordanès.Aquí va fer la pri-mera part de la mili–dos mesos a Sant Cli-ment sense fer ins-trucció, complint l’en-càrrec d’un tinent de pin-tar-li “un fantama con espue-las” en el seu vermell. Aquí va ar-ribar amb la seva –aleshores xicota, ara es-posa– Teresa i amb ella va descobrir raconsque el van seduir. Un dia, de visita a la salad’exposicions de Carles Vallès, va conèixeral seu germà Evarist. La trobada el vamarcar, com també li va deixar emprem-ta la vista de la plana i de l’Albera des dedalt del castell de Sant Ferran: “veniad’uns cels grisos, diferents. Aquí vaig tro-bar-me amb uns cels blaus, intensos, ambnúvols de formes increïbles. ‘Teresa?, enshem de quedar!’, vaig dir-li”.

Daniel Lleixà i Teresa Bertran van anar

a viure a Parets d’Empordà, era el .Després vindria Tonyà () i pel camí l’ar-ribada de l’hereu Roger, fotògraf amb in-negable llegat artístic. Lleixà ja tenia unprestigi com a pintor, anava madurant. Unpintor que practica un surrealisme con-ceptual i que mai està quiet. Vagi on vagi,pinta, dibuixa, escriu... ens ensenya qua-derns i llibretes. “No són treballs prepara-toris de res en concret, són coses que veig,que intueixo, que guardo i que em fan pen-sar”. “El pintor –afegeix convençut– no fa res,ha de fer!, que és molt diferent. I per fer hasde tenir un pòsit d’idees, d’imatges, de co-ses viscudes”.

Abans de dedicar-se plenament a lapintura –i l’escultura–va arribar a ser el di-rector artístic de la po-tent editorial Plaza yJanés, allà pels anyssetanta. La trobadaamb els Vallès, el ,va ser un punt d’infle-xió. Es van quedar al’Empordà, “i quan de-cideixes quedar-te enun lloc, t’has d’inte-

grar”, diu amb rotundi-tat. D’aquella etapa inicial

en té molt bon record: “Emva enamorar la societat cul-

tural d’aquells moments, mitjananys setanta i vuitanta. Hi havia un

caldo permanent que sempre estava bu-llint. Això ara s’ha perdut. Es va morir unageneració irrepetible i tot va canviar”.

Dalí i FigueresAmb el temps i la constància, Lleixà s’haconsolidat entre els grans artistes empor-danesos a cavall de dos segles. Sempre ambla generositat de qui sap combinar la pro-fessionalitat amb el servei als altres, senseuna dicotomia de rigor i amistat.

Lleixà té clar quin és el problema de Fi-gueres. “És com una família amb un gran

patriarca i tots estan al seu costat i ja ho te-nen tot”. El gran patriarca és l’ombra de Dalíi el seu entorn. “La cúpula daliniana –con-tinua argumentant– abraça tot Figueres. Siels figuerencs fessin una autocrítica sincera,veurien que, viure a l’ombra del patriarca,no ha estat un bé. Només ha servit per diramb orgull ‘sóc de Figueres’ però, en realitat,és un llast que sempre genera l’etern debatsobre el profit dalinià”. Arribats a aquestpunt, Lleixà interpreta la metàfora pa-triarcal per reconèixer que el problema noés de Dalí –i l’entorn– cap a fora, sinó vi-ceversa. “No serveix de res queixar-te, hasd’aportar idees i propostes. Cal ser reinci-dent davant del patriarca. Amb una idea sò-lida, amb arguments, el patriarca t’acaba es-

coltant. Els figuerencs i empordanesoshem d’acceptar la nostra culpabilitat, cal fercoses paral·leles al món dalinià. Hem de de-mostrar que també existim”.

Per reblar el clau, avancem en el debat:“Perquè hi hagi activitat cultural hi had’haver consum cultural. Falten propostes.Els creadors hem de fer un pas endavant.Hi falta mecenatge, sense mecenatge tam-poc hi ha cultura”. “És una llàstima que laFundació Gala-Dalí no intervingui unamica per ajudar a mostrar l’obra del pòsitartístic que tenim. S’ha perdut el Museu del’Empordà com a referent que havia estaten aquest sentit. No hem d’oblidar mai quela millor manera de reivindicar els meus ésfer-ho des del meu mateix carrer”.

“Si els figuerencsfessin una autocrítica

sincera veurien que viurea l’ombra del ‘patriarca’

no ha estat un bé”

FIGUERESshoppingcityFIGUERESciutatcomercial

Daniel Lleixà, artista i defensor convençut de la feinacreativa basada en la constància i l’observació

TONYÀSANTI COLL

“La gent ha de perdre

la por a visitarels artistes”

Lleixà creu que cal que “la gentperdi la por a visitar els artistes

en el seu lloc de treball sense el temor

d’haver de passar per caixa”.

Foto: Roger Lleixà �

Una publicació d’Editorial l’Empordà, SLU per a Comerç Figueres Associació