La ciutat de figueres i la planificació del comerç 2012

La ciutat de Figueres i la planificació del comerç

Octubre 31

2012

APDT Serveis


Associació de Professionals per la Dinamització del Territori –Octubre 2012 2

ÍNDEX 1. Objectius i plantejament de l’estudi .............................................................. 4

1.1. Objectius .............................................................................................. 5 1.2. Plantejament ........................................................................................ 5

2. Context econòmic i social del sector comerç .................................................. 7

2.1. General ..................................................................................................... 7 2.2. Canvis normatius ...................................................................................... 9 2.3. Excepcionalitat turística .......................................................................... 10 2.4. Canvis en els hàbits del consumidor ...................................................... 11

3. Primera aproximació de visibilitat i reputació en línia de Figueres ............... 14

3.1. Conclusions ............................................................................................ 16 3.1.1. Conclusions de les diferents plataformes de Google........................ 16 3.1.2. Conclusions de geolocalització a Google Maps ............................... 19 3.1.3. Conclusions de Georeferenciació Social .......................................... 20 3.1.4. Conclusions de Xarxes Verticals d’Imatges ...................................... 21 3.1.5. Conclusions de Xarxes Verticals Turístiques ................................... 21 3.1.6. Altres Conclusions ............................................................................ 23

4. Problemàtiques endèmiques de la ciutat ...................................................... 26

4.1. Mobilitat .................................................................................................. 26 4.2. Aparcament ............................................................................................ 27 4.3. Senyalització .......................................................................................... 28 4.4. Individualisme i aversió al canvi del sector ............................................. 29 4.5. El Museu Dalí, un recurs més potent que la ciutat ................................. 30 4.6. Oficina de turisme deficitària .................................................................. 31

5. Propostes d’actuació bàsiques ..................................................................... 33

5.1. Creació de l’Institut Local de la Gestió de la Destinació ......................... 33 5.2. Normativa local en matèria de comerç ................................................... 35 5.3. Planejament comercial de la ciutat ......................................................... 36

5.3.1. Definició de les diferents zones ........................................................ 36 MAPA ZONIFICACIÓ COMERÇ CENTRE ................................................. 38 MAPA ZONIFICACIÓ COMERÇ FORA CENTRE ...................................... 39 5.3.2. Pla d’usos ......................................................................................... 41

5.4. Oficina de turisme i antenes ................................................................... 42 5.4.1. Oficina principal – Casa Empordà – ................................................. 42 5.4.2. Antenes permanents – Punt de Servei – .......................................... 43

5.5 Tour Operadors (TTOO) i Museu Dalí ..................................................... 44 5.5.1. Descarregada i recollida dels autobusos amb destí Museu Dalí ...... 44 5.5.2. Acollida de conductors i guies .......................................................... 45 5.5.3. Guies comercials adaptades als visitants ......................................... 46 5.5.4. Dalinització de la ciutat ..................................................................... 47

6. Propostes d’actuació .................................................................................... 49

6.1 Mobilitat ................................................................................................... 49 6.2. Aparcament ............................................................................................ 50



6.2.1. Ampliació de zona blava/verda ......................................................... 50 6.2.2. Millora dels aparcaments gratuïts a les entrades ............................. 50 6.3. Senyalització ....................................................................................... 51 6.3.1. Línia vermella ................................................................................... 52 6.3.2. Panells informatius ........................................................................... 52 6.3.3. Utilització intensiva dels codis QR (Codis Bidi) ................................ 53

6.4. Formació: Figueres com un dels referents en formació en comerç ........ 53 6.4.1. Formació bàsica ............................................................................... 54 6.4.2. Formació: Postgraus, Jornades i Tour Retails .................................. 55

6.5. Altres propostes. .................................................................................... 56 6.5.1. Replantejament del model de fires i mercats .................................... 56 6.5.2. Disseny d’un model propi de dinamització urbana ........................... 56 6.5.3. Barri outlet ........................................................................................ 57 6.5.4. Inventari i tractament dels locals comercials buits ............................ 58 6.5.5. Assessoria gratuïta per a nous emprenedors i grans operadors ...... 58 6.5.6. Borsa de treball coordinada .............................................................. 59 6.5.7. Loteria local ...................................................................................... 59 6.5.8. Moneda solidària local ...................................................................... 60

7. El Viquipedista resident ................................................................................ 61 8. Cronograma ................................................................................................. 63 9. Referències....................................................................................................65 10. Annex 1: Aproximació a la visibilitat i reputació en línia de Figueres 11. Annex 2: Inventari de locals

1. Objectius i plantejament de l’estudi

El document que presentem dóna resposta a l’encàrrec de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Figueres d’analitzar la ciutat de Figueres i la planificació del comerç. La realitat actual mostra una creixent competència entre les ciutats i/o entre grans destinacions turístiques. El resultat d’aquest procés competitiu entre poblacions implica més o menys inversions, activitat econòmica, llocs de treball, en definitiva, més o menys possibilitats i qualitat de vida per als seus habitants. De fet, la planificació del comerç ha de permetre que les ciutats, espais vibrants amb un teixit econòmic i social tant complex com sensible, es reinventin tot dissenyant unes ciutats més habitables i sostenibles. El consistori és conscient que per tal d’aconseguir millorar la competitivitat de Figueres i seguir el camí d’una ciutat creativa, oberta, internacional, acollidora... és necessari, entre d’altres actuacions, donar un decidit impuls a les bases de la seva economia (comerç, turisme i cultura) i saber aprofitar les oportunitats que les noves infraestructures suposaran per a la ciutat, alhora que es minimitzen les amenaces. En el cas del comerç, sobredimensionat pel tamany de la ciutat i, per tant, depenent de la continua afluència de compradors que no viuen a Figueres, dóna feina a prop d’un quart de la població activa de la capital alt empordanesa. Això fa imprescindible que sigui necessari treballar per la consolidació de la ciutat com a destí de compres de referència i suposa dissenyar les actuacions necessàries per tal de desenvolupar les zones comercials a cel obert que assegurin la preeminència de Figueres com el centre comercial a cel obert més important del nord de Catalunya. La importància del comerç urbà com a dinamitzador econòmic i social de la ciutat requereix que es treballi per un nou model de gestió del centre comercial urbà. És de cabdal importància millorar la professionalitat i els coneixements dels treballadors d’aquest sector per tal d’adaptar-lo a les necessitats i exigències dels consumidors i poder, així, assegurar el futur d’un comerç de qualitat a la ciutat. D’altra banda, la necessària millora en la formació dels treballadors del comerç hauria de suposar una oportunitat per la ciutat, que pot aprofitar



aquesta necessitat per tal de convertir-se en un destí de referència dins del camp de la formació comercial. Des de l’Associació de Professionals per la Dinamització del Territori, a través d’aquest encàrrec, volem contribuir a establir una fotografia de la situació actual del comerç de la ciutat i, a partir d’aquesta, dissenyar les estratègies més adequades per tal d’assegurar el futur del sector comercial de Figueres. Per aconseguir-ho s’estableix un punt de partida doble basat en la realitat de Figueres com a ciutat físicament i en Figueres com a ciutat a la xarxa, i a partir d’aquí s’estableixen diferents punts de partida que generen múltiples actuacions de futur per a la planificació del comerç de la ciutat.

1.1. Objectius

L’objectiu genèric d’aquest encàrrec és el de pensar en possibles actuacions per millorar el sector del comerç i el conjunt de la ciutat i d’aquesta manera fomentar la consolidació de Figueres com un dels pols d’atracció comercial més importants de Catalunya. Per aconseguir-ho caldrà el desenvolupament de les estratègies necessàries per tal d’ampliar el centre comercial a cel obert i assegurar una oferta comercial amplia i amb un alt grau de diferenciació. Uns objectius que no són senzills tenint en compte que el sector comercial es troba en una profunda reconversió, sobretot des del punt de vista de les normatives que regeixen o regiran en un futur immediat el sector del comerç.

1.2. Plantejament

Diferents entrevistes, documentació i treball de camp han permès obtenir els resultats que s’exposen en aquest document. El projecte s’ha redactat inicialment tenint en compte el context econòmic i social del sector del comerç a Catalunya i a Espanya en general. Aquesta decisió és clau perquè pensem que qualsevol proposta o actuació que es plantegi ha tenir molt clar quina és la realitat normativa del sector. Tant important és la visió anterior com el fet de contemplar quina és la realitat comercial o de destinació de la ciutat Figueres. Però en un període com el que vivim no podem centrar-nos en la realitat física



únicament sinó que també hem de tenir en compte quina és la realitat de Figueres a la Xarxa. Per aquest motiu establim aquesta realitat física i virtual com a punt de partida d’aquest document. Aquest plantejament permet que des d’un bon inici ja quedi clar que per evolucionar en aquesta planificació del comerç de la ciutat de Figueres cal desenvolupar diferents actuacions que esdevindrien el pilar bàsic d’aquesta planificació i permetrien dur a terme un desenvolupament i implantació de les mateixes amb certes garanties. D’una banda es fa referència a la creació d’un ens mixt de promoció comercial i turística i de l’altra, a la necessitat de desenvolupar una ordenança general de comerç. És a partir d’aquí que es poden plantejar diferents actuacions que permetrien assolir l’objectiu pel qual s’ha encarregat aquest projecte i que no és altra que aconseguir que la ciutat de Figueres sigui el referent comercial del Nord de Catalunya.



2. Context econòmic i social del sector comerç

A Catalunya el sector comerç constitueix una part important de l’economia, abans de la crisi (2007) representava un 12,78% del PIB i un 16,34% dels llocs de treball (font: Institut d’Estadística de Catalunya). Sense cap mena de dubte, la profunda crisi que vivim ha iniciat un procés de reconversió del sector que afecta i afectarà a aquestes xifres però és segur que el comerç seguirà essent una part cabdal de l’economia del nostre país. A l’Alt Empordà, per la seva estructura econòmica, els tants per cent del PIB i dels llocs de treball que representa el sector comerç son més elevats que la mitjana catalana. Així doncs, es tracta d’un dels principals sectors econòmics de la nostra comarca, que conjuntament amb el sector turisme suma la majoria de l’activitat econòmica de l’Alt Empordà. La importància del comerç a l’economia és encara més acusada a la capital de la comarca, Figueres.

2.1. General

L’activitat comercial i de distribució no és aliena a les diverses transformacions que es donen arreu: profunda crisi del consum de les famílies, reconversió del sector, globalització econòmica, implantacions de grans superfícies i concentració d’espais lúdics i comercials, noves formes de distribució, etc. que acaben provocant canvis en els hàbits i els comportaments de compra dels consumidors als quals el sector s’ha d’anar adaptant. Uns factors i altres es van influenciant els uns als altres i empenyen cap a noves transformacions que en aquests moments es perfilen molt profundes i ràpides. Abans de la crisi, aquí, igual que a la resta del món desenvolupat, els mercats estaven en una situació de maduresa que es posava de manifest en la manca de creixement en les categories tradicionals de consum, com l’alimentació i el tèxtil. En haver augmentat la renda dels consumidors, el consum es destinava principalment a inversions immobiliàries, hipoteques i subministraments. Actualment, degut al deteriorament de les economies que ha provocat la crisi, l’import de les hipoteques i dels subministraments suposen una part més important dels ingressos; així doncs, les famílies tenen menys renda disponible per a fer les seves compres i això provoca que les vendes del comerç al detall portin molts mesos de caigudes que es van acumulant, arribant en alguns casos fins a



un 40% de caiguda acumulada de les vendes des del principi de la crisi. La taxa d’atur que està assolint xifres de rècord no fa més que empitjorar les dades del consum de les famílies. Moltes persones acaben perdent els subsidis o ajudes públiques abans de trobar una nova feina i es troben en la impossibilitat de comprar ni tan sols els productes de primera necessitat. Les últimes xifres fetes públiques per Caritas parlen d’un milió de famílies ateses. En el cas de Figueres, el seu CDA (Centre de Distribució d’Aliments) dona ajuda alimentària a prop de 1400 famílies. És evident que aquesta situació ha d’afectar de forma molt negativa a la majoria del sector comercial. Hem de tenir en compte, també, que el total d’oferta comercial estava dimensionada segons una demanada creixent i una situació en la que hi havia la sensació que el crèdit era il·limitat. La crisi ha provocat una caiguda de la demanda que, si bé la indústria pot compensar amb les exportacions, pel comerç suposa una caiguda de vendes sense quasi cap possibilitat de compensació. Des de l’inici de la crisi han tancat milers de petites botigues i en l’últim any també podem afegir-hi uns quants grans centres comercials que també han sucumbit (sobretot a Madrid i Galícia). Degut a la dilatació de la crisi, és segur que els hàbits de consum de les persones hauran quedat modificats per sempre, a diferència d’altres crisis molt més curtes que només suposaven una modificació temporal d’aquests hàbits. Per tant, fins i tot quan arribi una certa recuperació, els consumidors no tornaran als hàbits anteriors a la crisi sinó que es produirà una evolució dels costums en relació al consum que hagin adoptat durant la crisi. D’altra banda i en paral·lel a l’arribada de la crisi, el sector ha viscut l’explosió de les noves tecnologies. Les vendes per Internet, aquell canal que en els seus inicis semblava que només serviria per vendre llibres i cd’s, que després va incorporar la venda de bitllets d’avió i d’habitacions d’hotel, ara és un canal obert els 365 dies de l’any i 24 hores al dia on es pot comprar qualsevol tipus de producte. Hi ha estacions de metro que s’estan convertint en lineals de supermercat on s’hi pot comprar a través del telèfon mòbil. Les recomanacions d’un producte o un establiment a través de les xarxes socials és cada vegada més important com a sistema de prescripció. Les aplicacions pel mòbil que fan promocions ja no són



cap curiositat, els codis QR comencen a ser reconeguts per molta gent. Ja no és estrictament necessària l’obertura d’una botiga física per vendre, es pot fer des d’un escriptori del dormitori de casa on hi hagi un ordinador amb connexió a Internet. En definitiva, és evident que el sector del comerç dels propers anys serà molt diferent al que hem conegut fins ara.

2.2. Canvis normatius

El passat 14 de juliol va entrar en vigor el Reial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat. Aquest Reial Decret-Llei modifica la Llei 1/2004, de 21 de desembre, d’horaris comercials. Augmenta l’horari global en què els comerços poden portar a terme la seva activitat durant el conjunt de dies laborables de la setmana que no pot ser restringit per les comunitats autònomes fins a les 90 hores. També augmenta de 8 a 10 el nombre mínim de diumenges i dies festius que els comerços poden estar oberts al públic. Deixa llibertat a cada comerciant per establir l’horari d’obertura en aquests dies festius d’obertura. I equipara a qualsevol botiga de menys de 300 metres quadrats (excloses les pertanyents a empreses o grups de distribució que no tinguin la consideració de petita o mitjana empresa) als establiments situats en zones frontereres, zones de gran afluència turística,... etc. és a dir, les hi atorga llibertat total d’horaris. El Reial Decret-Llei també modifica la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç detallista. S’estableix que en cap cas, les promocions poden condicionar-se a l’existència d’una reducció percentual mínima o màxima. En quant a les rebaixes, poden tenir lloc en els períodes estacionals de més interès comercial segons el criteri de cada comerciant i la seva durada també la decideix lliurement cada comerciant. Aquestes modificacions suposen un canvi radical en el marc normatiu que, fins a la publicació d’aquest Reial Decret-Llei, ha viscut el sector del comerç a Catalunya.



Des de la Direcció General de Comerç de la Generalitat i una gran majoria del sector es viu amb preocupació aquest canvi promogut per Govern Central. La raó principal és l’evidència que la desregulació no augmentarà les rendes familiars i, per tant, no suposa cap increment de la capacitat de consum. El poc consum actual es pot decantar vers al cap de setmana on les grans superfícies gaudeixen d’una posició dominant. I pot perjudicar la conciliació de la vida laboral i familiar. En el cas de Figueres, implica la pèrdua efectiva de l’excepcionalitat o, segons com es miri, l’ampliació d’aquesta excepcionalitat a totes les botigues de menys de 300 metres quadrats, pertanyents a petites i mitjanes empreses, de tot el país. En quant a la liberalització de les rebaixes haurem de veure quin efecte pot tenir en relació al client francès.

2.3. Excepcionalitat turística

La declaració d’una part del centre de Figueres com zona de gran afluència turística, llargament desitjada pels diferents governs municipals, ha arribat en un moment en que degut als canvis normatius dels que hem parlat a l’apartat anterior pot quedar buida de contingut. Aquesta declaració, efectiva a partir de l’1 de juliol passat, volia ser un factor de millora de la competitivitat del sector del comerç de la ciutat. La possibilitat d’obrir els dies festius, associada a la proximitat de la frontera francesa, tenint en compte que a la majoria de poblacions del Rosselló les botigues no poden obrir en festius, l’oferta més atractiva de Figueres en comparació a la de Platja d’Aro, ciutat-destí de compres en cap de setmana i festius per gran part de gironins i barcelonins, i el tancament obligat en festius del gran centre comercial Espai Gironès, implica clarament un increment del potencial competitiu del sector comercial de la capital de l’Alt Empordà. En tot cas, en el seu inici, aquesta declaració no sembla haver implicat a una majoria suficient de comerços com per configurar una oferta atractiva pels visitants els dies festius. El desànim i les disminuïdes capacitats financeres que pateixen molts comerciants, després de cinc anys de crisi, en poden ser un dels motius.



Hem de tenir en compte, també, que un canvi d’aquest tipus en un sector tan conservador i reticent als canvis és difícil que es produeixi de forma fàcil i ràpida. El fet que moltes botigues no tinguin personal contractat i que en aquelles botigues on sí que n’hi ha la resistència d’aquest personal a treballar els diumenges sigui molt forta, fa difícil l’obertura de suficients comerços els festius. L’experiència ens diu que en el sector del comerç els canvis es produeixen seguint el model de la bola de neu, és a dir, a partir d’un determinat número de botigues adherides a un determinat canvi, la resta s’hi van afegint cada vegada en més gran nombre i a més velocitat. Si les botigues que han obert en festiu fins ara mantenen aquesta estratègia, se n’hi van sumant de mica en mica altres i els carrers es van veient cada festiu que passa més i més plens, més botigues s’hi afegiran i a partir d’un determinat número de botigues obertes es provocarà l’obertura majoritària del sector en festiu. Ara bé, si les botigues que han començat a obrir els diumenges deixen de fer-ho, la resta ho considerarà un fracàs i la iniciativa quedarà en un no-res. Finalment, si la liberalització legislada a Madrid no és aturada pel govern català, l’excepcionalitat de Figueres perdrà el seu sentit.

2.4. Canvis en els hàbits del consumidor

Els hàbits dels consumidors estan canviant de forma molt acusada i ràpida. Dos factors en són les principals causes, una crisi molt dilatada a la que no se li veu la fi i els canvis tecnològics aplicats o relacionats amb el consum. Evidentment, hi ha altres factors molt importants com la globalització, l’augment de les llars unipersonals o amb estructures familiars diferents de la tradicional, el creixement del nombre de jubilats, el comerç just, la preocupació pel medi ambient, etc. però tal com hem dit, els principals motors del canvi en els hàbits de consum són la crisi i les noves tecnologies. En quant a la crisi, els estudis realitzats fins a dia d’avui ens diuen que quan els consumidors han de canviar els seus hàbits, per culpa d’una crisi, durant períodes que van dels sis mesos a l’any, això és en períodes de dos anys de crisi, quan la recuperació arriba, aquests consumidors tornen als hàbits anteriors al període de recessió. Però, en canvi, quan els consumidors han de modificar els seus hàbits de compra durant un període de dos anys o més,



aquests canvis ja són irreversibles i llavors, quan arriba la recuperació, hi ha una evolució d’aquests nous hàbits ja adquirits però, en cap cas, hi ha un retorn als hàbits anteriors a la crisi. Així doncs, els productes i serveis low-cost, les marques de distribuïdor (conegudes com a marques blanques), els outlets de tot tipus de producte, els productes de segona mà, etc. són fenòmens que de ben segur es perpetuaran els propers anys encara que es produeixi una certa recuperació econòmica. La crisi també està polaritzant el mercat, així els productes, marques o establiments que ho tenen més complicat per sobreviure són els de gamma mitjana. Les marques i distribuïdors de productes econòmics o, a l’altra banda, de productes de luxe són els que resisteixen millor l’actual situació. Donat que l’actual situació sembla aconsellar que la millor estratègia és la d’acomodar-se a aquesta situació com un nou escenari i no esperar una recuperació com si estiguéssim travessant una crisi clàssica, el més aconsellable per als comerços és que cadascun en relació al seu entorn, a la seva àrea d’influència, intenti col·locar-se en un dels dos pols, econòmic o luxe, dins de l’imaginari dels seus potencials clients. Amb aquest escenari, creix la importància de valors com la durabilitat, el consum energètic, etc. en els productes de preu elevat com grans electrodomèstics, mobles o cotxes i, per contra, perden importància altres atributs que abans de l’arribada de la crisi tenien molta importància en la decisió de compra com, per exemple, el disseny o el status. En quant a les noves tecnologies, la seva influència en els hàbits de compra és molt forta. Per començar, molts productes o serveis que fa un temps eren considerats un luxe o un caprici o que ni tan sols es consideraven ja que no existien, actualment són considerats de consum habitual i necessari; pensem en els mòbils o les connexions a Internet. Els mòbils s’han convertit en l’eina que utilitzem quasi com una prolongació de nosaltres mateixos i no només per telefonar. Internet és la nostra finestra al món. De fet, s’està produint una divisió social entre aquells que estan “connectats” i aquells que no ho estan. Si fins ara l’educació havia estat una barrera social, ara, la barrera tecnològica també separarà a les persones, aquells que tinguin capacitats tecnològiques podran accedir a oportunitats que estaran fora de l’abast dels que no tinguin aquestes capacitats. Això,



evidentment, implica possibilitats de negoci i estratègies diferents associades a uns o altres. Un altre canvi molt significatiu és que la força de prescripció s’està desplaçant cap a les xarxes socials. Per a molta gent, el factor clau a l’hora de prendre una decisió són els comentaris i recomanacions que troba a la xarxa, encara que siguin de persones desconegudes. D’alguna manera el boca a orella s’està desplaçant cap a les xarxes socials. La recomanació personal ha estat sempre molt important per a l’èxit d’un comerç, la consolidació del bon nom d’un establiment solia venir de l’anomenat boca a orella, és per això que la presència a les xarxes i la reputació on line seran cada cop més importants per als comerços, siguin de la mesura que siguin. En aquests moments els creixements anuals de les vendes on line és espectacular, tot i la crisi no paren de créixer. Les vendes per Internet, juntament amb les grans cadenes especialitzades són els grans competidors del comerç tradicional. La facilitat d’accés a Internet, l’horari ininterromput i la comoditat de navegar des de casa fan aconsellable que qualsevol comerç hi tingui presència, encara que no sigui per vendre-hi i només sigui una presència d’aparador; d’altra banda, la combinació de la botiga o aparador on line i la botiga física sembla cada dia més imprescindible per tal d’arribar a tots els consumidors potencials i donar una imatge de negoci adaptat als temps i orientat al client. Finalment, valorar que si bé la crisi pot frenar l’aplicació de les més noves tecnologies en l’àmbit del comerç degut a les polítiques de contenció de costos que en aquests moments apliquen totes les botigues, grans o petites, aquesta aplicació no es veurà aturada sinó només alentida i, per tant, aquelles botigues que no incorporin aquestes noves eines quedaran despenjades del mercat.

3. Primera aproximació de visibilitat i reputació en línia de Figueres

Degut als canvis d’hàbits del consumidor i a la creixent influència del canal Internet com a prescriptor de compres s’ha considerat clau poder dur a terme un profund estudi sobre la imatge de Figueres a la xarxa tot fent una primera aproximació de la visibilitat i reputació on line de la ciutat. L’abast d’aquest estudi és limitat. Només es vàlid per la zona de Figueres (Girona), amb unes eines concretes i en un període de temps limitat (juliol - agost 2012). Les conclusions però ens plantegen importants reflexions a tenir en compte i a desenvolupar si no volem caure en els mateixos errors en què ha pogut caure la imatge física i/o social de la ciutat real. Només s’analitzen continguts de presència (visibilitat) i de reputació a través d’intermediaris en plataformes digitals. En cap moment s’ha contactat ni preguntat a cap turista sobre quina imatge té del destí turístic ni com la formen. El trànsit a Facebook no ha estat possible analitzar-lo per les limitades característiques del seu buscador. Els objectius d’aquest estudi són:

-Radiografiar/mostrar/posicionar la presència en línia de

Figueres.

-Analitzar comentaris per conèixer la reputació en línia del

municipi/destí.

-Enumerar sota quins elements imant (tags o keywords) es

transversalitza Figueres a Internet, les xarxes socials i entorns

2.0.

-Detectar els seus punts dèbils i forts, així com mancances o

buits de presència, extraient conclusions.

Per poder:

-Facilitar la presa de decisions de contingut: coneixent els tags

sota les que es transversalitza Figueres i les seves tendències



es poden crear o preveure o anticipar o millorar les històries

més populars sobre la ciutat.

-La quantificació del grau de tendència dels enllaços d’un

domini i de les tags, permeten a un lloc web, la decisió de

l’ordre dels mateixos, perquè la seva visibilitat s’enlairi.

-Conèixer l’activitat, les tendències, les influències i el

sentiment de la ciutat/destí en temps real dona la informació

per saber com vendre’l, discriminant els millors productes

objecte d’interès o bé la creació de nous.

-Descobrir el que no es sap: desxifrant quines paraules clau,

termes i enllaços s’associen al destí, es poden millorar

actuacions relacionats amb el que ja es coneix o be descobrir-

ne de desconeguts.

-Descobrir noves oportunitats de negoci i serveis, posant al

descobert les demandes dels visitants.

I posteriorment:

-Millorar la percepció/presència de Figueres i el seu entorn a

Internet, descobrint que cal potenciar la seva visibilitat.

-Definir estratègies de potenciació/visibilitat del municipi, en

funció de cadascuna de les plataformes.

-Aconseguir la participació de usuaris existents i potencials,

donant estratègies als sectors representats per millorar la

seva visibilitat i reputació.

-Elaborar protocols o guies de presencia i/o reputació dels

hotels (captadors de trànsit) i de la ciutat.

El tag Figueres s’analitza per plataformes. L’estudi, conforma una radiografia del posicionament en cada plataforma del destí. Depenent de la plataforma, compara resultats per països i posa de relleu els possibles imants amb els que se’ls relaciona. L’estudi, per la seva extensió, és presentat en document annex, que

es desenvolupa en cinc parts. Una primera general, tres en

aprofundiment i una més de conclusions/accions generals (i on cada

apartat disposa de les seves conclusions):



-Primera aproximació del tag Figueres i Dalí en les Xarxes

Socials.

-Tag Figueres al cercadors Google.

-Geolocalització (espaial) basada en Google Maps / Earth.

-Les Xarxes Socials verticals amb dos parts: les d’imatges i les

turístiques o de reputació del destí.

-Conclusions / Accions sobre imants / Impactes associats.

3.1. Conclusions

Aquestes conclusions / accions no poden ser enteses en tota la seva magnitud sense prèviament haver llegit l’estudi detalladament. Bona part de les conclusions i accions que s’exposen, són relatives a un aprofitament dels recursos digitals existents i a la creació de nous però per part d’agents particulars o empresarials interessats, sobretot per la raó que les xarxes i Internet, són un entorn col·laboratiu, i encara que pugui semblar molt obvi anomenar-ho, funcionen completament com una xarxa en el més ampli sentit de la paraula. És important ser conscient de que es provoca la creació d’una xarxa de visibilitat. Les noves accions per part d’un organisme públic que es podrien emprendre, són poques en quantitat.

3.1.1. Conclusions de les diferents plataformes de Google

-Encara que Figueres/Figueras com a tag únic es poc usat

fora d’Espanya i el sud de França, no succeeix el mateix amb

les recerques populars o les relacionades.

-No figuren enllaços patrocinats sota el tags Figueres ni

Figueras a Google en cap de les seves edicions, excepte a

Google Vídeos en totes les edicions per país assenyalades i a

Google Alemanya, on les plataformes hoteleres ocupen fins a

tres (de vegades quatre) enllaços patrocinats. A tenir en

compte que l’estudi s’ha realitzat els mesos de juliol/agost

2012.



-A destacar la visibilitat de la Wikipedia en totes les edicions,

normalment dins dels primers cinc llocs dels resultats de

cadascuna de les recerques en els diferents Google’s.

-L’edició de França de Google, és on es troben les primeres

recerques relatives al comerç de Figueres (magasins figueres

i zara figueres), així com al Google Imatges d’Espanya i el del

Regne Unit (zapatos).

-Les recerques populars sobre Figueres són gairebé comunes

en les cinc versions analitzades: figueres vilafant, figueres

paris, figueres barcelona, figueres dali (o dalimuseum), i

figueras france.

-Els cercadors de Google a França i a Alemanya ens mostra

dins de les consultes relacionades amb Figueres/as consultes

sobre càmpings. Compte també perquè el cercador

d’Alemanya mostra consultes de com arribar a Figueres des

de Mallorca. A tenir en compte que l’estudi s’ha realitzat els

mesos de juliol/agost 2012.

-Posiciona molt l’existència de comentaris feta per

contribuïdors de qualitat a Google Local en totes les edicions

dels diferents Google’s. En les diferents recerques

relacionades per cadascuna de les plataformes, es troben

només fitxes amb comentaris de Google Local del Museu Dalí

i de l’Hotel Empordà o just després dels enllaços patrocinats o

dins dels cinc primers resultats.

-Vigilar Wikitravel, la iniciativa de la Wikipedia especialitzada

en ser una guia de viatges: en anglès no hi figura cap

informació de l’Oficina de Turisme de Figueres ni tots els

hotels de la ciutat. Figueres no disposa de pàgina pròpia a

l’edició catalana, espanyola, francesa ni alamana1.

-Figueres/Figueras no disposa d’enllaços patrocinats (a

excepció feta de Google Vídeos en totes les edicions per país

assenyalades i de Google Alemanya com ja s’ha assenyalat)

però tant les recerques populars com les relacionades revelen

1Tasca idònia per un viquipedista resident



la inexistència d’enllaços patrocinats per part de cap empresa

local ni de campanyes d’adwords/adsense.

-Moltes de les consultes populars i de les relacionades (fora

de les que concerneixen al sector hoteler) no disposen de

enllaços patrocinats encara.

-Al llarg de l’observació dels tags Figueres/Figueras s’observa

una inexistència tant de presencia pròpia dels hotels de la

ciutat, com de la tradició comercial o d’esdeveniments de la

ciutat.

-Figueres ocupa la tercera posició en quantitat d’imatges en

totes les edicions de Google Images observades, respecte a

la d’altres destins de Girona en competència amb la ciutat, i

amb un elevat grau de saturació al voltant del Museu Dalí.

“Figueres és Dalí” és la conclusió final a la que s’arriba a

Internet. És necessari donar visibilitat a la ciutat en moltes

plataformes i en molts fronts on la ciutat destaqui per la seva

capitalitat comarcal (capital de la DO Empordà, capital de l’Alt

Empordà, l’única ruta d’escultures inventariada, la tradició de

l’oferta comercial, esdeveniments com l’Acústica...), o be

“dalinitzar” la ciutat, ja que tota la resta és invisible en termes

internacionals.

-Conscienciar de quines són les keywords que es

tranversalitzen amb la ciutat, de forma sectorial, per fomentar

les estratègies que les petites empreses poden fer a nivell de

xarxes i Internet per potenciar la seva visibilitat.

-Portar a terme estratègies d’esdeveniments de caire

internacional: una trobada de bigotuts de quatre dies podria

ser una estratègia paral·lela a la idiosincràsia en que ens

veuen a les xarxes i a Internet, i constituiria un esdeveniment

internacional.

3.1.2. Conclusions de geolocalització a Google Maps

-Potenciar les diferents Viquipèdies: són la plataforma de

millor posicionament en les consultes sobre destins. L’acció es

podria concretar en primera fase en la qualitat dels articles,i

posteriorment en el seu nombre (objectiu tampoc

menyspreable) en les Viquipèdies estrangeres. I, en aquest

sentit incorporar la figura del viquipedista resident.

-Potenciació de la visibilitat de les plataformes digitals de

geolocalització que ja existeixen, lligat a un concepte de

“ciutat de les belles arts” com ens anomenen al For de

TripAdvisor (concepte amb fort paral·lelisme amb “Figueres és

Dalí”) però d’una forma contemporània, alineada amb nous

llenguatges i tecnologies, com és el cas:

o De la iniciativa WikiArtMap, amb el geoposicionament

del catàleg d’escultura urbana i la dels edificis

patrimonials (no oblidem que és l’inventari més quantiós

de tota la Costa Brava).

o De la iniciativa WikiLoveMonuments, un projecte sobre

els monuments del patrimoni cultural que s'emmarca en

les activitats del projecte-concurs Wiki Loves

Monuments de Wikimedia Commons. Un concurs

fotogràfic d’abast internacional amb l’objectiu de

fotografiar i donar a conèixer el patrimoni lligat, obligant

als participants a haver d’anar al lloc del monument i

d’aquesta manera divulgar el nostre patrimoni. Es tracta

d'incorporar tots els monuments catalogats en unes

llistes estructurades amb la seva informació bàsica. Per

tal d'ajudar a aconseguir imatges de tots ells, es planteja

un concurs fotogràfic internacional per a les imatges

carregades a Commons durant un mes amb la

identificació corresponent de monument. L'àmbit del

projecte és els immobles del patrimoni cultural, que

poden tenir diferents classificacions en l'inventari del



patrimoni, i no les obres edificades en memòria de

quelcom o d'alguna cosa.

-Crida l’atenció el geoposicionament del catàleg dels arbres

singulars (així com dels espais verds en general) que té la ciutat i

la seva reduïda potenciació/visibilitat.

-Tenir en compte altres articles en les diferents Viquipèdies

editant-les amb referències a Figueres, com podria ser el de la

Costa Brava, Empordà i Alt Empordà.

-YouTube és cada cop més un important buscador d’informació.

Tenir correctament georeferenciats i etiquetats els vídeos que fan

referència a certs esdeveniments o diferents patrimonis de la

ciutat. Per TramuntanaTV seria una forma econòmica de

potenciar la visualitat de feina feta. De la mateixa forma informar

de quina és la forma d’elaborar un correcte geoposicionament i

etiquetatge entre els diferents canals existents que posseeixen

entitats i empreses de la ciutat, ajudaria a una major visibilitat de

la mateixa.

-Crear un canal turístic de Figueres amb vídeos, que puguin ser

visualitzats per persones de qualsevol idioma.

-A Panoramio com plataforma directa de geoposicionament

d’imatges a Google Maps, es poden efectuar dues accions: l’una

per suggerir un canvi de la correcte georeferenciació d’imatges a

Figueres (una per una) i l’altre crear i geoposicionar imatges

variades de la ciutat.

3.1.3. Conclusions de Georeferenciació Social

-Informar sectorialment dels avantatges en el SEO d’una correcta

fitxa a Google Local.

-Informar sectorialment del trànsit a FourSquare a Figueres i dels

avantatges i accions possibles a realitzar amb una fitxa de negoci

a FourSquare, a les empreses i entitats prop dels seus imants de



tràfic: El Museu Dalí, la Rambla, l’estació de RENFE, el Teatre El

Jardí, la Rambla, Plaça de l’Ajuntament, etc. .

3.1.4. Conclusions de Xarxes Verticals d’Imatges

-S’identifica com a grup actiu els dels Castellers de Figueres a

Flickr. També serien sensibles a ser informats de tècniques

d’optimització en geolocalització social de les seves imatges.

-L’aparició del hashtag #dalielephant que observem a l’entorn de

Dalí a Instagram ens dona una de les estratègies que es podrien

efectuar a l’entorn d’esdeveniments, escultura urbana o accions

de dalinització de la ciutat.

-A ressaltar la bona activitat dels usuaris d’ Instagram a l’entorn

de Figueres (setena posició dins del quadre de poblacions –

mostra de la província de Girona) i l’excel·lent aparador variat

que mostra de la ciutat (el millor de totes les plataformes

d’imatges observades). Un sentiment net, positiu, variat i amable

gràcies a la bona qualitat final de qualsevol imatge en aquest

filtre – xarxa – social, podria aprofitar-se per accions de posada

en valor i/o millora de la imatge general de la ciutat.

3.1.5. Conclusions de Xarxes Verticals Turístiques

-Cap política de comunicació d’esdeveniments importants de la

ciutat en el For.

-Des de Turisme de Figueres, fora bo tenir un bon representant

de la destinació amb coneixements sobre la informació de com

arribar, del sector hoteler i comercial, així com de informació

general de la ciutat, com a Expert Turístic en els fors de

TripAdvisor, per atendre el flux de trànsit de consultes cap a la

ciutat. A tenir en compte les qualitats que anomena TripAdvisor

(assenyalades en el paràgraf corresponent) i sumar-li un bon

coneixement dels idiomes per escrit en els que hauria d’operar.

-Dos fors més contenen trànsit de preguntes relacionades amb el

destí: Barcelona i Costa Brava. L’Expert també hauria d’operar

en aquest fors.



- L’estudi alhora, posa en el punt de mira en les mancances del

destí, com son:

o Inexistència de consigna adequada de maletes grans.

o Inexistència de trànsferts de les maletes entre hotels del

destí Empordà,com sí existeix al Baix Empordà.

o Obscurantisme de l’horari i disponibilitat de taxis i

autocars.

o Mancança d’autocars amb centre a Figueres cap a

altres destins.

o Inexistència de Bed’s&Breakfast.

o Inexistència de les altres ofertes turístiques culturals de

la ciutat. Donar-los èmfasi.

o Inexistència d’activitats familiars a la ciutat i/o dels seus

esdeveniments posar de relleu els altres destins motiu

d’interès. Creació de producte.

o El for francès és l’únic que demostra un interès en

l’activitat comercial de la ciutat. Donar-li èmfasi per

exemple, respecte els avantatges de preu en el tabac i

en els productes farmacèutics, marques de les botigues,

mercat del dijous, productes locals, etc...

-La web de Turisme de Figueres podria disposar dels widgets

corresponents que TripAdvisor posa a la seva disposició per a

promocionar el destí.

-Treballar una OMD (Organització de Màrqueting del Destí) com

una organització amb competències per a la gestió i la promoció

d’un destí turístic, interessada en gestionar la reputació en línia

del mateix. Una OMD ha de conèixer què s’ha publicat sobre el

seu destí turístic en las fonts d’informació primària (webs

gestionades per OMD’s), en intermediàries (d’agència de viatges

o operadors turístics), en mitjans de comunicació, i en medis

socials incloent xarxes socials. Analitzar si aquesta informació és

positiva o negativa és un primer pas per entendre la reputació del

destí turístic i per decidir si calen accions de comunicació digital

per millorar tant la reputació com la visibilitat del destí si aquest

no té suficient presència a Internet per arribar als seus clients

potencials. Analitzar la reputació digital d’un destí turístic és una

tasca complexa, gairebé artesanal. Un destí turístic es composa



per varies zones turístiques, diferents tipus d’activitats ,i

establiments, punts de interès, etc.... Tot el que es publiqui,

positiu o negatiu, sobre el destí pot afectar la seva reputació. Per

tant s’ha de preparar algun tipus de metodologia que faciliti

l’anàlisi d’aquesta complexitat. Aquesta monografia es presenta

també com una possible guia metodològica per fer-lo.

-En funció del perfil de les opinions a Booking, es perfila que el

target de visitants de la ciutat és el de les parelles grans i joves

sense fills.

-A ressaltar el fet de donar visibilitat, així com de crear productes

a l’entorn de activitats (què fer) a Figueres: el pes de l’accent Dalí

ofega la visibilitat d’altres experiències que es poden viure a la

ciutat.

3.1.6. Altres Conclusions

-Endreçant la visibilitat de 0 a 100 referent a les activitats a fer a

Figueres que s’inventarien a les xarxes, es podria dir que el

Museu Dalí es troba en el 100, el Castell de Sant Ferran en el 12,

el Museu del Joguet en el 8 i al 2 el Museu de l’Empordà.

S’hauria de potenciar i millorar la visibilitat d’aquest últims en

totes les plataformes.

-La tradició comercial de Figueres, brilla per la seva absència.

També la gastronòmica i la dels esdeveniments, així com la de

les grans figures de la cultura tradicionals de la ciutat (Narcís

Monturiol, Pep Ventura, Deulofeu, etc...).

Etiquetes i geoetiquetes actives al 2.0. en estratègies de

comunicació:

-A Twitter, per ordre de rellevància, els hashtags #catalunya,

#girona, #costabrava, #catalonia, #emporda , #figueres i

#agendacb serien els hashtags que més ens afecten amb el

següent quadre de mentions corresponent al període del 9 al 22

d’agost 2012.



4. Problemàtiques endèmiques de la ciutat

Moltes vegades la imatge de la ciutat està vinculada a l’experiència viscuda en la mateixa. Totes les ciutats viuen problemàtiques que són percebudes pels seus habitants com a endèmiques i que provoquen grans debats ciutadans periòdicament, amb profusió de solucions més o menys raonades que plantegen particulars, entitats o col·lectius. A Figueres, des de fa molts anys, la mobilitat, l’aparcament i la senyalització en són exemples. D’altra banda, hi ha problemàtiques que queden més desapercebudes pel fet d’afectar a un determinat sector però que tenen repercussió per a la resta de la ciutat. L’individualisme i l’aversió al canvi del sector comercial tradicional en seria un exemple.

4.1. Mobilitat

Les dificultats de mobilitat a la ciutat de Figueres són un tema recurrent de discussió entre la majoria de figuerencs. Hi ha hagut intents de millora a través de plans de circulació o d’intervencions puntuals en determinats carrers però la sensació general és que la mobilitat segueix sent un problema. Bàsicament, aquests problemes es deuen als següents factors: - Un pla de rondes inacabat. Això impedeix desplaçar-se d’una

zona de la ciutat a una altra a través d’un circuit de circumval·lació.

- El costum, molt arrelat, d’utilitzar la Rambla com a plataforma distribuïdora de la circulació. Així doncs, molts conductors per anar del punt “A” al punt “B”, es desplacen del punt “A” a la Rambla i des d’aquest passeig central fins al punt “B”; i això encara que no sigui estrictament necessari o no sigui el trajecte més curt per anar del punt “A” al “B”.

- L’existència de places d’aparcament gratuïtes en carrers secundaris molt propers al centre. La possibilitat de trobar-hi una plaça lliure fa que molts conductors entrin al centre de la ciutat i facin un circuit buscant un aparcament gratuït tot i que la majoria, en no trobar-ne cap, acabin sortint del centre per acabar



aparcant en altres barris. Aquests fluxos innecessaris congestionen el centre i compliquen la mobilitat de la ciutat.

- La concentració en el centre de la ciutat de punts d’atracció com el Museu Dalí i el Museu del Joguet, la zona comercial, l’Ajuntament, l’emplaçament dels mercats i la majoria d’entitats financeres. Aquesta concentració que dona molta força a l’atractiu de la ciutat és, alhora, un repte per a la mobilitat.

4.2. Aparcament

Un altre tema recurrent de discussió entre el ciutadans de Figueres és l’aparcament, igual com a tantes altres ciutats. La percepció general és que falten places per aparcar. Podem distingir tres tipus de places d’aparcament, les gratuïtes, les de pagament en espais tancats i les de pagament en superfície, és a dir, zones blaves o verdes. En aquests moments, inaugurats els aparcaments de l’Hospital i del Passeig Nou, creiem que les places de pagament en espais tancats són suficients i configuren una anella al voltant del centre (plaça Josep Tarradellas, plaça Catalunya, Avinguda Salvador Dalí, Passeig Nou, Garrigal i carrer Jonquera) que ofereix la suficient comoditat als compradors i visitants. En tot cas, si en el futur es planteja construir un nou aparcament tancat, aquest s’hauria de situar a bé a la plaça Josep Pla o a la zona situada entre els carrers Muralla, Caserna i Peralada per tal d’enfortir aquesta anella d’aparcaments al voltant del centre. En quant a les places de pagament en superfície, s’haurien d’ampliar les existents fins arribar a cobrir tota l’oferta de places en superfície del centre de la ciutat, d’aquesta manera ajudaríem a la necessària rotació de vehicles i s’evitarien desplaçaments en cotxe a la zona centre buscant places d’aparcament gratuïtes que, tal com hem explicat a l’apartat anterior, dificulten la mobilitat. D’altra banda, en les zones de densitat comercial més elevada s’hauria de procurar eliminar qualsevol tipus de plaça d’aparcament en superfície per tal de deixar el màxim d’espai públic als vianants sempre que les places d’aparcament de pagament en espais tancats sigui suficient en aquestes zones.



Finalment, les places d’aparcament gratuït al centre són, tal com acabem de dir, contraproduents. En canvi, els aparcaments dissuasius gratuïts en una segona anella, més amplia i allunyada que envolti al centre són clarament insuficients. Aquesta segona anella (la primera seria la dels aparcaments de pagament tancats) és imprescindible per a solucionar de forma efectiva el problema de l’aparcament, és l’equivalent al pla de rondes per la mobilitat. En aquest sentit, és molt important millorar l’aparcament de la carretera de Llançà, ampliar l’aparcament del carrer Rec Arnau, i crear nous espais d’aparcament dissuasiu en zones com les properes al carrer Migdia i l’entorn de la presó vella quan quedi alliberada. En definitiva, iniciada la nova ampliació de les zones blaves i creació de les verdes, només queda solucionar la manca d’aparcaments dissuasius.

4.3. Senyalització

El problema de la senyalització no està tan present en les converses dels figuerencs com la mobilitat i l’aparcament però és una de les principals preocupacions dels sectors hoteler i del comerç. A la ciutat hi conviuen diferents tipus i models de senyalització vertical. Els darrers canvis circulatoris, en molts casos, no han estat ben indicats. I hi ha punts de gran afluència, com per exemple el Museu Dalí o la nova estació de tren, amb una senyalització deficitària. No cal dir, que una mala senyalització no ajuda a crear una sensació de ciutat acollidora entre els visitants i que acaba perjudicant la mobilitat i l’experiència dels que ens visiten. Tampoc segueixen un mateix criteri a tota la ciutat les senyalitzacions dels edificis històrics o dels punts d’interès, ni tampoc les plaques que indiquen els noms dels carrers, que a més a més, en molts carrers són clarament deficitàries. És evident, que la reordenació de tot el sistema de senyalització vertical de la ciutat adequant-lo a les necessitats dels vianants i dels conductors de vehicles rodats i la seva harmonització en quant al disseny és un projecte de molt elevat pressupost. En qualsevol cas, es tracta d’una qüestió prioritària que no es pot abordar de cop en la



seva totalitat s’hauria de realitzar per parts, començant pel centre i continuant per la resta de barris de la ciutat seguint un ordre en forma d’espiral des del centre cap a la perifèria. D’altra banda, hi hauria d’haver una gestió estratègica de tots els recursos de senyalització de l’espai públic. Tòtems, lones, banderoles en façanes d’edificis públics o en faroles, marquesines del transport públic, elements incorporats a l’espai públic com les minideixalleries o els wàters públics, etc. fins i tot dels autobusos del servei municipal de transport o els espais d’informació de les estacions de tren i de la d’autobusos. Més enllà de la generació d’ingressos per la incorporació de publicitat que aquests elements poden aportar a l’Ajuntament, creiem que es podrien utilitzar, també, per millorar la senyalització de la ciutat i/o per ajudar a donar una imatge més acollidora de la ciutat, promocionar els seus atractius o informar d’activitats o llocs d’interès. Finalment, indicar que no s’ha d’oblidar la senyalització horitzontal, molt més econòmica d’implantar i amb un impacte sobre el paisatge urbà molt més fluix que la vertical. En definitiva, la senyalització és un punt dèbil de la ciutat que s’ha de combatre urgentment amb pressupost o/i amb imaginació.

4.4. Individualisme i aversió al canvi del sector

El sector del petit comerç s’ha caracteritzat per una gran atomització i un grau elevat d’individualisme. Aquest individualisme prové d’una època en la que cada botiga tenia clients fidels, aliens a altres factors que no fossin la confiança en el botiguer i el costum de comprar en determinades botigues. En un escenari d’aquest tipus, on tot el que era important o decisiu es trobava a l'interior de la botiga, el comerciant només es preocupava del seu negoci de portes cap endins i la resta de botiguers no eren companys sinó competidors. Aquest tarannà, tot i els canvis que s’han produït a la societat i que han capgirat totalment el comportament dels compradors, segueix impregnant el pensament de molts comerciants. Una altra característica del sector és l’aversió al canvi. És veritat que, normalment, els canvis en aquest sector impliquen noves inversions, despeses o aprenentatges i, per tant, el desig de poder seguir fent les coses “com sempre ho hem fet” és molt fort. La



incomprensió o rebuig al canvi són freqüents en persones de certa edat; segurament per aquest motiu, en els comerços amb propietaris d’edat avançada o sense relleu familiar és habitual trobar-hi més aversió al canvi, tot i que, evidentment, no podem generalitzar. No cal dir que en un escenari com l’actual, l’individualisme i l’aversió al canvi són frens al desenvolupament de qualsevol negoci individual i, alhora, al creixement del conjunt del sector. Degut al gran pes que l’activitat del comerç te en l’economia local, aquestes actituds es converteixen en un problema per a la ciutat en el seu conjunt. La unificació de tot el comerç organitzat en una sola associació i els convenis de col·laboració amb l’Ajuntament han ajudat a mitigar aquest problema. Amb tot, el problema persisteix i no és menor, doncs acaba sent l’arrel d’altres problemes o causa de rebuig o oposició a accions o projectes del tot necessaris per a un bon desenvolupament de l’economia local. En altres moments es podia esperar que el temps ho anés col·locant tot al seu lloc i que, finalment, tothom veiés la conveniència de certs canvis, projectes o actuacions però, en l’actualitat, tot avança molt ràpid, la competència entre ciutats o entre centres comercials a cel obert és molt més agressiu i no hi ha aquest temps. En definitiva, és molt important fer grans esforços de pedagogia per tal de fer entendre que s’han de deixar enrere aquestes actituds.

4.5. El Museu Dalí, un recurs més potent que la ciutat

El municipi de Figueres rep prop d'un milió de turistes anuals, que pràcticament es concentren al Teatre-Museu Dalí, sense pràcticament generar impacte econòmic al comerç, però sí un impacte social i d'important despesa pública. La ciutat presenta molts aspectes que la configuren potencialment com una destinació turística amb identitat pròpia, encara que la seva trajectòria la situa com a destinació complementària d'altres zones o destinacions amb major força d'atracció. Sigui d'una manera o altra, el que resulta innegable és que fins al moment la



capacitat del municipi d'obtenir un benefici significatiu derivat de l'activitat turística ha estat molt modesta. Paradoxalment, el Teatre-Museu Dalí, la privilegiada situació de la ciutat i els seus atractius turístics, no aporten tants avantatges com es podria esperar d'una posició tan favorable. Les causes són d'origen divers; existeixen factors externs (és difícil competir amb el producte sol i platja, enormement arrelat a la zona, o fins i tot buscar la complementarietat), però també interns. La multifuncionalitat del municipi i el seu rol en l'espai geogràfic que ocupa, així com la manca de polítiques coordinades entre agents, han dificultat enormement el seu posicionament. D'altra banda, des del punt de vista demogràfic, cal remarcar que la ciutat de Figueres ha patit fenòmens que podríem qualificar de negatius per al seu desenvolupament com són l'expulsió de població resident, el progressiu envelliment d'una població encara bastant jove, processos de dualització social que dificulten la cohesió, en part com a resultat d'una forta pressió immigratòria. En conseqüència, una correcta gestió de l'activitat turística, si es contempla com una nova o renovada activitat econòmica del municipi, pot permetre reaccionar davant aquestes situacions de potencial desequilibri social, així com millorar la balança de costos-beneficis llançats per l'activitat turística. La qüestió de com aconseguir que el gran impacte que genera una infraestructura com el Teatre-Museu Dalí generi un retorn econòmic a la ciutat és un d'aquells temes que semblen eternitzar-se en el debat ciutadà. Hi ha qui diu que el Teatre-Museu i Figueres viuen d'esquena l'un a l'altra. En qualsevol cas, és una qüestió cabdal per al futur de la ciutat que segueix pendent de solució després de més de trenta anys.

4.6. Oficina de turisme deficitària

Un altre dels mals endèmics de la ciutat està en la gestió de l’atenció al turista a través de l’oficina de turisme. El dèficit de servei d’aquest punt d’informació és i serà un dels problemes habituals de la ciutat sempre i quan es vulguin plantejar iniciatives municipals que tinguin influència o relació amb l’activitat turística. Pel conjunt de recursos turístics que té Figueres són milions els visitants que arriben a la ciutat al llarg de l’any. Tot i això l’aposta del consistori per l’àrea de turisme és del tot insuficient actualment per donar



cobertura a les necessitats turístiques dels visitants de la ciutat. La ubicació de l’oficina, els horaris, l’atenció i l’espai no es corresponen a una ciutat que té un dels principal recursos turístics del país, capital de l’Alt Empordà i de la Costa Brava Nord. La gestió i la promoció turística entesa com fins ara té els dies comptats si es vol continuar essent competitiu. L’eficàcia i l’eficiència de les accions i la orientació cap els resultats serà fonamental per justificar un pla d’actuació i promoció que hagi d’aportar resultats en l’estratègia global d’una ciutat turística. El model de gestió turística de la ciutat necessita urgentment una modernització i una adaptació a la nova economia i als nous models turístics. Pot haver-hi un clar vincle entre aquesta necessitat i algunes de les propostes d’actuació bàsica que es plantegen en aquest document. És necessari informar, reservar i facilitar contactes dels serveis a tots aquells grups i individuals que visiten la ciutat.



5. Propostes d’actuació bàsiques

Un cop vista la percepció de la imatge real i on line de la ciutat de Figueres pensem que hi ha una sèrie d’actuacions bàsiques per poder dur a terme una bona planificació del comerç. A continuació veurem i descriurem quines són aquestes propostes.

5.1. Creació de l’Institut Local de la Gestió de la Destinació

En termes generals, els diferents agents públics i privats que intervenen en la dinamització dels centres urbans no tenen experiència en la coordinació de les seves polítiques i els instruments de gestió són propis de cada una de les organitzacions. En el repartiment de funcions i tasques hi ha solapament i la competència per exercir el liderat, el protagonisme i la reivindicació fan, molt sovint, fracassar els projectes i produeixen resultats parcials. Existeix un ampli consens, en el que coincideixen tots els fòrums professionals, respecte a la necessitat i urgència d’un enfocament de gestió integrat pels diferents processos urbanístics, socials i econòmics que concorren en el centre urbà. El model de gestió dels centres urbans ha de ser integrador, flexible, adaptat a les característiques de cada ciutat i de cada entorn institucional en el que s’implanti. Aquest model s’ha de basar en la col·laboració entre la iniciativa privada i la pública a través d’organismes de gestió. Qualsevol forma de concertació pública-privada és vàlida, almenys en un primer moment, durant les tasques de diagnosi dels problemes i la formulació de les solucions. En una segona fase és necessària la col·laboració per establir fórmules de gestió operatives alliberades d’una excessiva burocràcia. Una de les experiències més interessants i exemplars de gestió del centre urbà, fruit de la relació entre el comerç i la ciutat, s’ha donat en la figura de l’anomenat TCM (Town Center Manager) en el Regne Unit. És una figura impulsada des de l’administració local en cooperació amb els diversos agents compromesos amb la dinamització del centre urbà. El TCM és un coordinador, és una figura mixta pública-privada que actua i gestiona un àmbit urbà ben



delimitat, el centre, un barri o tota la ciutat. No existeix un únic estatut jurídic per aquesta figura, cada ciutat busca la seva solució organitzativa i jurídica pròpia. El TCM actua en els àmbits de l’urbanisme, del medi ambient urbà, seguretat, neteja, promoció, marketing urbà, serveis socials i culturals i ha sorgit per l’impuls dels comerciants en un sentit ampli (comerç, empreses de serveis i hostaleria) d’una àrea urbana. D’altra banda la teoria clàssica sobre diagnosis territorials de les activitats comercials ens diu que l’activitat econòmica, en general, i la dinàmica del sector comercial, en particular, estaran condicionades per les tendències demogràfiques de la població resident tant en el propi terme municipal com en la seva àrea d’influència. En aquest sentit, gran part de les conclusions derivades de la diagnosi sobre el sector comerç, especialment les relatives a la demanda, es poden deduir de les característiques demogràfiques del municipi. Així doncs, variables com el patró de consum, la propensió a la despesa o el creixement de la demanda estan directa o indirectament relacionades amb el grau de formació, el nivell d’estudis o el dinamisme demogràfic. Aquesta relació entre demografia i sector comerç ens porta a plantejar-nos si és possible influir en la demografia a través de l’oferta comercial. Pot ser l’oferta comercial un recurs molt barat per a l’administració que li permeti dirigir-se a un objectiu estratègic com a ciutat?. Aquesta possibilitat, adreçada a la retenció i captació de talent i a fer atractiva la ciutat per a famílies joves de nivell de renda mitjà-alt o alt suma arguments a la necessitat d’una gestió pública-privada integrada del sector comerç. En aquests moments, a la ciutat de Figueres, gràcies a la consolidació d’una única associació representativa del sector i a una experiència positiva de col·laboració a través de convenis per a la promoció comercial de la ciutat entre l’Ajuntament i aquesta única associació de comerciants, sembla que es dona una situació prou madura com per iniciar un procés de creació d’un ens comú de gestió. Els esforços que s’estan fent des de l’Àrea de promoció Econòmica de l’Ajuntament, Comerç Figueres, Hotels de Figueres i altres, s’han de sumar de forma organitzada per arribar a la implicació per part de tots en una única estratègia de desenvolupament econòmic per a la ciutat sense duplicitats, competències internes ni malbaratament de recursos.



Pensem que una fórmula podria ser la creació d’un Institut Local de la Gestió de la Destinació amb participació pública i privada, dirigit per la iniciativa privada i fiscalitzat per l’administració pública. Aquest nou organisme s’hauria de nodrir de recursos públics i privats, sumar les capacitats tècniques de l’administració local i de les entitats privades i convertir-se en l’únic gestor dels sectors comerç i turisme a la ciutat. Més enllà del centre comercial de la ciutat, de les àrees comercials de la perifèria, del sector hoteler i de la restauració, de l’oferta cultural, etc. hi ha d’haver una gestió del destí amb tots els seus continguts i tot integrant la OMD (Organització de Màrqueting del Destí) que s’apuntava en les conclusions de l’estudi de la imatge de la ciutat a la xarxa. L’elevada competència entre les ciutats, els recursos cada vegada més escassos i el gran atractiu de destinacions, de tot tipus, molt properes a Figueres (Barcelona, Girona, La Roca, La Jonquera, etc.) fan imprescindible una gestió unificada i eficient que asseguri resultats.

5.2. Normativa local en matèria de comerç

És necessària una ordenança de comerç que englobi tota la normativa municipal que afecta al sector. L’agrupament en una sola ordenança de tota la normativa aplicable al comerç ajudaria a incrementar la seguretat jurídica, milloraria la transparència i reduiria els costos d’establiment, ampliació o reforma de qualsevol establiment de comerç. Evidentment, es tractaria d’unificar en un sol text totes les normes referides al sector del comerç presents en els diversos camps de competència municipal, des de les implantacions, a l’urbanisme, conservació de façanes, recollida de residus, etc. . Entenem que, en tractar-se d’un sector econòmic estratègic per a la ciutat, l’esforç que suposaria aquesta recopilació de normatives en una única ordenança és justificable. D’altra banda, és evident que milloraria el funcionament del sector a la ciutat al dotar-lo d’un únic full normatiu que evitaria possibles desconeixements, interpretacions o dubtes alhora de buscar la font de les regles a aplicar en diferents aspectes del dia a dia dels comerços.



5.3. Planejament comercial de la ciutat

Per tal de mantenir i potenciar l’atractiu comercial de la ciutat és imprescindible establir un planejament comercial de la ciutat a llarg termini. L’arribada de noves inversions dins del sector o l’ampliació dels negocis existents serà molt més fàcil si hi ha una estratègia definida i aquesta és percebuda per part dels emprenedors com sòlida pel seu contingut i creïble. També hem de tenir en compte que el sector del comerç comporta impactes socioambientals identificats per a diversos àmbits que s’hauran de tenir en compte: ocupació del territori (fragmentació, impacte en el paisatge urbà), sectors d’activitat econòmica (diferents pesos dels diferents formats de comerç), energia (consum d’energia per part del sector), mobilitat (desplaçaments dels ciutadans per motiu de compres), residus (generació de residus), medi ambient i aigua (augment del consum). En qualsevol cas, una estratègia ben definida, amb uns objectius clars, amb recolzament públic i privat, amb les eines necessàries i un equip creïble precisa, en el cas del comerç, de dues bases essencials per tal de poder-se desenvolupar: - Definició de les diferents zones - Pla d’usos

5.3.1. Definició de les diferents zones

Per a poder fer una bona planificació comercial, servir com a base física de l’estratègia i donar elements que dotin de transparència i seguretat als comerciants/inversors és necessari definir les àrees comercials que configuraran la ciutat. En aquest sentit, nosaltres proposem les següents: - Àrees de primera intensitat (1): són les àrees de major densitat

comercial, amb carrers per a vianants i considerades destí de compres

- Àrees de segona intensitat (3): són àrees annexes a les de primera intensitat, amb una menor o molt menor densitat comercial però que per les seves característiques i situació podrien ser aptes com a zones de primera intensitat

- Àrees de comerç de barri (7): són àrees situades en els barris amb una certa densitat comercial i que contenen la majoria del comerç de conveniència de la zona



- Àrees perifèriques (2): són àrees de la perifèria convertides en parcs comercials amb superfícies comercials mitjanes o grans que ofereixen una oferta complementaria a la del centre de la ciutat

D’altra banda, serà necessari establir un corredor comercial a la ciutat que uneixi sense discontinuïtats les zones perifèriques (2) amb les zones de primera intensitat (1) i les de segona intensitat (3). En el cas de Figueres: Àrees de primera intensitat Zona de vianants Àrees de segona intensitat Hisenda Plaça Catalunya Migdia Àrees de comerç de barri Rambla Nova Ponent Nova Icaria Albera

Eixample Marca de l’Ham Estacions

Àrees perifèriques Fages de Climent Firal

MAPA ZONIFICACIÓ COMERÇ CENTRE



MAPA ZONIFICACIÓ COMERÇ FORA CENTRE



5.3.2. Pla d’usos

El Pla d’usos, ha d’incloure les activitats econòmiques referides als sectors de comerç al detall i de serveis. El model comercial de la ciutat ha d’estar basat en la complementarietat de diversos format i àrees comercials (que ja han estat marcades en l’anterior apartat), per tal que cadascuna d’elles doni resposta a una determinada tipologia de compra i un perfil de demanda, garantint un model global equilibrat i sostenible, que asseguri una adequada distribució de la quota de mercat. D’altra banda, sabem que l’èxit o fracàs d’una zona comercial, sobretot de les ubicades als centres de les ciutats, depèn de qüestions com l’accessibilitat, seguretat, neteja i senyalització, però també i en gran mesura del mix comercial. Sense un mix comercial adequat és gairebé impossible que un centre comercial a cel obert es pugui consolidar, mantenir o desenvolupar. La finalitat d’aquest Pla d’usos comercials ha de ser la d’ajudar a dotar a la ciutat d’una distribució, quantitat i varietat dels establiments, per a tota la ciutat en general i per a cada àrea en particular, adequada a l’estratègia de desenvolupament econòmic de la ciutat a llarg termini. Així doncs, els dos objectius globals del Pla d’usos comercials de la ciutat serien: - Ser l’instrument jurídic que ens ajudi a aconseguir el model

comercial definit a l’estratègia dissenyada. En general, aquest model haurà de ser clar, estar ben definit i basar-se en un comerç especialitzat i de qualitat per tal de satisfer les necessitats dels seus clients potencials. També haurà de limitar les pràctiques privades que puguin incidir negativament en l’assoliment dels objectius o línies de desenvolupament marcades per l’estratègia. A més a més ha de servir per dotar a tots els residents de la possibilitat d’abastar-se dels productes necessaris amb un nivell de qualitat i de proximitat, i en general tenir una oferta suficient, variada i competitiva.

- Ser l’instrument jurídic que permeti posar ordre a les implantacions i desplaçaments dels diferents equipaments de comerç i serveis de la ciutat en funció del model comercial desitjat, fent promoció de cada àrea comercial en funció de la



seva tipologia i assegurant-ne la complementarietat entre elles i una oferta global prou atractiva per aconseguir el màxim de visitants per motiu de compra a la ciutat. En aquest sentit, el Pla d’usos ha de servir per fer atracció a les zones d’influència i evitar al màxim les fuites de compres cap a altres indrets.

5.4. Oficina de turisme i antenes

La informació turística és clau per a qualsevol destinació que vulgui ser considerada turística. A part de l’oficina de turisme principal, i d’acord amb les infraestructures de la ciutat, la destinació ha de comptar amb diferents antenes que puguin facilitar la tramesa d’informació al visitant. En el cas de la ciutat de Figueres caldrien un mínim de dues antenes i un punt de servei on es poguèssin representar els diferents sectors econòmics de la ciutat, amb personal o automatitzades:

- Estació de tren convencional. - Estació de tren alta velocitat. - Punt de servei de comerç i turisme.

5.4.1. Oficina principal – Casa Empordà –

Per les característiques de la destinació, la ciutat de Figueres hauria de comptar amb una oficina de turisme de primera categoria d’acord amb la regularització de la Generalitat de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya mitjançant la xarxa IDAT (Informació, Dinamització, Atenció al Turista). A través del disseny d’una autèntica xarxa d’equipaments i instal·lacions, aquest decret pretén de posar en mans dels nostres visitants un seguit de serveis d’informació, difusió i atenció específica que facilitin i intensifiquin el coneixement i el gaudiment dels recursos i valors turístics del nostre país, així com també orientar i satisfer, en certa mesura, les necessitats que puguin sobrevenir en el transcurs del seu viatge o estada itinerant. Els serveis de la Xarxa IDAT es caracteritzen pels elements següents:

Servei d’Informació turística: Consisteix a facilitar informació relativa a l’oferta i als recursos turístics de Catalunya, com a destinació turística integral, així com també de l’àmbit



territorial de referència de l’equipament, que versarà sobre els següents continguts, és a dir Figueres i Empordà. Servei de difusió turística: Consisteix a personalitzar la informació turística i donar a conèixer al visitant els recursos, productes i serveis turístics més atractius, segons les condicions subjectives de la persona usuària turística i la seva estada, i comercialitzar productes i serveis relacionats i d’interès per al visitant. Servei d’atenció turística: Les oficines de turisme adscrites a la Xarxa han de prestar un servei d’atenció a la persona viatgera consistent, com a mínim, a disposar de la informació d’utilitat a la persona visitant en itinerari, com ara la relativa a l’accés als serveis públics, la seguretat ciutadana, la mobilitat o els drets del consumidor.

La nova Casa Empordà ha d’estructurar-se amb voluntat de poder complir amb els requisits que suposa formar part de la Xarxa IDAT però que al mateix temps posicionarien la ciutat a nivell turístic al mateix temps que es faria un important pas per solucionar un dels problemes endèmics de la ciutat.

5.4.2. Antenes permanents – Punt de Servei –

Tot i disposar d’una oficina de turisme principal a la Casa Empordà les infraestructures de la ciutat requereixen una decidida aposta turística tot donant cobertura i servei turístic al visitant durant tot l’any en dos punts claus de l’arribada de turistes individuals a la ciutat, l’estació de tren convencional i l’estació del tren d’alta velocitat. Segons l’afluència de públic aquest servei es pot fer amb recursos humans o bé de forma automatitzada. Sí que és del tot necessari que aquestes antenes tinguin un servei permanent al llarg de l’any i que, si s’escau, tinguin la flexibilitat d’adaptar els horaris d’acord amb el funcionament de la xarxa ferroviària. El punt de servei de comerç i turisme és una de les altres propostes de cobertura turística per donar un servei de qualitat turística i per fomentar la dinamització comercial de la ciutat de Figueres. Un espai ubicat a prop del Museu Dalí i amb possibilitat d’oferir serveis al visitant / comprador per a millorar la seva experiència de compra en un centre comercial urbà de referència.



Tant les antenes com el punt de servei podrien ser espais gestionats amb un contracte d’obres i serveis a una empresa externa per assolir amb més facilitat els objectius plantejats i al mateix temps donar una àmplia cobertura d’atenció al visitant a la ciutat de Figueres.

5.5 Tour Operadors (TTOO) i Museu Dalí

Els operadors turístics o Tour Operadors són una de les principals fonts emissores de turisme a la ciutat de Figueres. Tot i el turista individual, són molts els grups que visiten la ciutat atrets per un del principals pols d’atracció turística del país, el Museu Dalí. El fet de què Figueres compti amb aquest potent recurs possiblement ha fet que les accions turístiques en mercats emissors dutes a terme des del consistori siguin pràcticament inexistents. De fet, és la mateixa Fundació Gala Salvador Dalí la que promociona i ven el seu producte arreu i és la que contacta directament amb el operadors turístics mundials. És necessari que l’àrea de turisme disposi d’un dossier professional de presentació amb tots els recursos i serveis de la destinació i d’aquesta manera poder vendre Figueres, d’acord amb la oferta i segons les diferents tipologies de turisme potencials; cultural, shopping, reunions, gastronòmic... Altrament hi ha una sèrie d’aspectes que contemplem a continuació per millorar aquesta relació entre els operadors, el Museu Dalí i la ciutat.

5.5.1. Descarregada i recollida dels autobusos amb destí Museu Dalí

Des de fa anys, el sector del comerç ha reclamat que la recollida dels visitants del Museu Dalí es fes des d’algun punt de la ciutat que obligués a aquest visitants a travessar el centre comercial obert; s’han proposat llocs com el Passeig Nou o la plaça Josep Tarradellas. També s’ha insistit en la necessitat de parlar amb Tour Operadors per tal que incloguin visites més llargues a la ciutat de Figueres. Els gestors del Museu Dalí, en canvi, hi ha estat sempre



en contra d’apartar del museu la descarregada o recollida dels visitants. Després d’analitzar la qüestió i d’entrevistar a especialistes en turisme i visites guiades, hem arribat a la conclusió que la forma més eficient d’abordar aquesta qüestió és aconseguint que conductors i guies es trobin còmodes en fer les visites al Museu Dalí i, per extensió, a la ciutat. I això, combinat amb algun tipus d’incentiu per tal que siguin propensos d’allargar les seves estades a la ciutat. En definitiva, més enllà dels programes dels Tour Operadors els que acaben, realment, fent el repartiment horari efectiu de les excursions són els guies i conductors. D’una banda, per aconseguir que guies i conductors considerin les visites al Museu Dalí còmodes, és necessari mantenir la descarregada i la recollida dels visitants a tocar del museu. Per tant, proposem seguir mantenint aquests moviments a l’avinguda Marignane, a prop de l’aparcament d’autobusos del Garrigal. En no ser suficient aquest espai per aparcar-hi tots els autobusos que arriben, proposem convertir gran part de l’avinguda Marignane en aparcament controlat per a autobusos. I en quant al propòsit d’allargar les estades d’aquests visitants, proposem que es cobri als autobusos per l’estacionament a l’avinguda Marignane amb una tarifa decreixent en relació a la durada de l’estada, és a dir, el preu per una hora, superior al de dues hores, i aquest, superior al de tres hores, fins arribar a la gratuïtat pels estacionaments superiors a les quatre hores i mitja o cinc hores. Aquesta mesura d’incentiu amb penalització econòmica decreixent a unes majors estades s’hauria de complementar amb el regal als conductors i, si cal o no hi ha alguna altra estratègia específica plantejada, també als guies de menús en restaurants propers al Museu Dalí. L’objectiu és aconseguir que els conductors i guies considerin la visita a Figueres com la visita a una ciutat acollidora, que els hi posa facilitats i on poden passar una bona estona de treball.

5.5.2. Acollida de conductors i guies

Tal com s’indica al punt anterior, l’encertada acollida de conductors i guies dels visitants al Museu Dalí en viatge organitzat, és un factor clau per tal d’aconseguir allargar les visites d’aquests excursionistes. Allargar aquestes visites de forma que no es tracti, només, d’una vista al museu sinó que incorporin, també, una estona



més o menys llarga de passeig per la ciutat, és un qüestió molt important per ajudar a incrementar el volum agregat de la despesa a la ciutat i, per tant, per millorar l’economia local. En aquest sentit, tal com s’ha dit, s’hauria de regalar el dinar a conductors o a conductors i guies. Per fer-ho, s’ha d’arribar a un acord amb els sectors més interessats, comerç i restauració, per tal que assumeixin la despesa de convidar a dinar a conductors i guies a través d’uns tiquets que donessin dret a un menú complet en un ventall d’establiments propers al Museu Dalí. Per acabar de complementar aquesta estratègia seria bo establir una “sala per a conductors i guies” que hauria d’estar situada a prop del Museu Dalí i estar pensada segons les necessitats d’aquests dos col·lectius (podria ser un espai del nou Punt de Servei si aquests s’acaba inaugurant a l’actual CIE). Aquest espai també serviria per detectar possible millores o queixes i, també, ajudaria a crear un major vincle entre aquests col·lectius i la ciutat.

5.5.3. Guies comercials adaptades als visitants

Una de les eines més ben valorades pels visitants, tant en destí com per atraure’ls, són les guies. En aquest cas es plantegen guies comercials de Figueres totalment adaptades als visitants segons la seva procedència i interessos. Tot i el bon mix comercial que té el comerç de la ciutat de Figueres a vegades no trobem informació de botigues singulars o grans marques a la venda en establiments locals que poden ser importants pols d’atracció comercial. En el cas de les grans marques, el més normal és que aquests productes estiguin representats en botigues multimarca que podrien atraure o satisfer les necessitats de molts visitants i potencials clients. Un dels mercats emergents del sector turístic per la nostra destinació és el rus. Una tipologia de turista que es caracteritza per la seva despesa en destí i concretament en el sector del comerç. Però particularment en aquest cas es tracta d’uns turistes que busquen grans marques. Per aquest motiu entenem que l’edició d’una guia de grans marques dels comerços de la ciutat de Figueres podria ajudar a identificar la oferta i probablement a incrementar la despesa d’aquests turistes a la ciutat de Figueres.



D’acord amb l’estudi d’una primera aproximació de la visibilitat i reputació en línia de Figueres també hem de tenir present la possibilitat de donar visibilitat d’aquestes guies mitjançant la xarxa i tot treballant amb la gestió de la reputació on line.

5.5.4. Dalinització de la ciutat

La cultura s’ha definit, per part del govern municipal, com un element central dintre de l’estratègia de màrqueting de la ciutat de Figueres. Hem de tenir en compte que la ciutat te un recurs turístic de caràcter cultural, el Museu Dalí, que supera a la pròpia ciutat en quant a reconeixement internacional, referent o en capacitat d’atracció. Una situació que també hem vist que es dóna a la xarxa. Això fa necessari que es planifiquin bé els fluxos turístics per tal que aquests no generin efectes perversos com, per exemple, el desgast i col·lapse d’infraestructures públiques sense que la ciutat no rebi cap retorn fora de les portes del museu. D’altra banda, projectar una imatge integral d’un destí generant una personalitat diferencial i fàcilment identificable per part dels turistes, visitants, Tour Operadors, etc. pot oferir grans possibilitats de desenvolupament econòmic al voltant de l’activitat turística. En definitiva, l’objectiu ha de ser convertir la ciutat en destinació turística i superar la situació actual en la que només un dels seus museus, el Museu Dalí, és destí turístic. Donat que la figura de Dalí és coneguda mundialment i que el seu reclam aporta, cada any, un milió de visitants a la ciutat, sembla lògic que Figueres ho aprofiti. La tematització de les ciutats s’emmarca dins de les estratègies de posicionament en un ambient de creixent competitivitat, on l’oci hi juga un paper fonamental. La cultura, i evidentment en el cas de Figueres la figura de Dalí i el seu temps, tenen un paper diferenciador en el marc de la configuració de les polítiques urbanes, ja que poden convertir-se en motor econòmic del desenvolupament. Aquesta estratègia pot ajudar a la instal·lació de noves empreses, a convertir la ciutat en seu de congressos, en



destí per a l’aprenentatge d’idiomes o a consolidar una marca turística internacional. No hem de considerar l’activitat turística com una finalitat en si mateixa, sinó que s’ha d’utilitzar com a instrument pel desenvolupament de l’activitat econòmica i social del territori. La Dalinització de la ciutat, a través de la transformació d’espais urbans, de la incorporació d’elements a l’espai públic, de la complicitat del sector privat, sobretot del comerç i de l’hostaleria, de la recuperació d’espais relacionats amb la figura de Dalí com, per exemple, la Casa Natal, etc. hauria d’ajudar a crear circuits d’interès pels visitants i turistes que ajudessin a transformar tota la ciutat en una destinació atractiva i permetés posar en valor altres actius de la ciutat que ara passen desapercebuts a molts dels que ens visiten.

6. Propostes d’actuació

6.1 Mobilitat

La problemàtica de la mobilitat a la ciutat ja s’ha tractat a l’apartat 4.1. . És evident que moltes propostes sobre mobilitat estaran relacionades amb l’aparcament i amb la senyalització, tot i així, les propostes més centrades en aquestes altres dues problemàtiques es tractaran amb més profunditat en els següents apartats. Les propostes de millora de la mobilitat són: - Culminació del Pla de Rondes de la ciutat. - Millora de l’aparcament dissuasiu de la carretera de Llançà. - Ampliació de l’aparcament dissuasiu del carrer Rec Arnau. - Millora i ampliació de l’aparcament dissuasiu dels Fossos. - Disseny d’una ronda interior que comuniqui els aparcaments del

centre. - Ampliar la zona blava de la ciutat per tal de no deixar cap plaça

d’aparcament gratuït al voltant de la zona de vianants, Rambla i Plaça Catalunya (carrers de les zones de primera i segona intensitat comercial, senyalades a l’apartat 5.3.1.).

- Millora de la senyalització en general, principalment dels principals punt d’interès (Museu Dalí, Castell de Sant Ferran, estacions de tren, estació d’autobusos, etc.).

- Pannells informatius, a les principals entrades de la ciutat, sobre les places lliures als aparcaments tancats i a les zones blaves del centre.

- Establir un bon servei de transport públic en el corredor comercial que uneixi les zones perifèriques amb les zones de primera i segona intensitat comercial (corredor citat a l’apartat 5.3.1.).

- Establir la “línia vermella” (s’explica a l’apartat 6.3.1.). - Prohibir les obres amb afectació a les principals vies d’entrada a

la ciutat durant els mesos de juliol i agost. - Fer una campanya informativa explicant les rutes alternatives a la

Rambla per travessar la ciutat d’est a oest, d’oest a est o de sud a nord.



6.2. Aparcament

Els problemes d’aparcament s’han tractat a l’apartat 4.2. . Les dues principals propostes en aquest apartat són: l’ampliació de la zona blava i la millora dels aparcaments gratuïts a les entrades; aquestes dues propostes s’explicaran ens els apartats 4.2.1. i 4.2.2.. Altres propostes són: - Aplicar un preu reduït els diumenges i festius als aparcaments de

pagament tancats. Pensar en la possibilitat de no cobrar la primera hora.

- Utilitzar les sortides a peu dels aparcaments per comunicar amb els visitants.

- Establir l’obligació d’utilitzar el disc horari a les zones de càrrega i descàrrega amb un límit de 30 minuts.

- Ampliar la zona blava tal com s’ha indicat a l’apartat 6.1. - Millorar la seguretat dels aparcaments dissuasius, si cal, amb

càmeres de vigilància connectades a la policia.

6.2.1. Ampliació de zona blava/verda

Tal com s’ha indicat a l’apartat 6.1., ampliar la zona blava a tots els carrers de les zones de primera i segona intensitat comercial definides a l’apartat 5.3.1. i als eixos dels carrers Nou, Sant Antoni, Méndez Núñez, Col·legi i Plaça del Sol- Mestre Falla. Només una àmplia zona blava que abasti les zones més comercials de la ciutat pot garantir el grau de rotació suficient que necessita el sector del comerç i evitar el pas innecessari de cotxes que busquen places d’aparcament gratuït pel centre.

6.2.2. Millora dels aparcaments gratuïts a les entrades

És imprescindible la millora i ampliació dels aparcaments dissuasius a les entrades. Si bé la ciutat no pateix mancança de places d’aparcament de pagament, sí que en pateix de places dissuasives. Hi ha un tipus de visitant que ja coneix la ciutat, és conscient de les distàncies i no vol pagar aparcament. Es tracta, habitualment, de conductors que ens visiten periòdicament i, per tant, hem de procurar oferir un servei adequat a les seves necessitats.



La proposta més urgent seria la d’ampliació de l’aparcament del carrer Rec Arnau per la seva situació estratègica prop de l’entrada de França. També la millora urgent de l’aparcament de la carretera de Llançà i del dels Fossos.

6.3. Senyalització

Com ja ha passat amb els altres dos apartats, la problemàtica de la senyalització a Figueres ja s’ha tractat anteriorment, a l’apartat 4.3.. Les propostes que considerem més importants són: el que anomenem la “línia vermella” i els panells informatius que tractarem en dos punts dins d’aquest apartat de senyalització. Altres propostes són: - Decidir uns mateixos models de senyalització vertical de trànsit

per a tota la ciutat. - S’hauria d’establir un color per a cada recurs, en tot cas, creiem

important que es destinin dos colors ben diferenciats pels hotels i els principals destins turístics com són el Museu Dalí, el Castell de Sant Ferran, Museu del Joguet de Catalunya, Museu de l’Empordà i la Casa Natal de Dalí i la Casa Empordà quan estiguin obertes al públic; es podria mantenir el vermell pels hotels i utilitzar e groc pels recursos turístics.

- És imprescindible la bona senyalització des de cada una de les entrades de la ciutat fins al Museu Dalí i el Castell de Sant Ferran (en el cas del Castell de Sant Ferran, una senyalització comparable a la del Museu Dalí pot ajudar a la seva promoció); recordar que en aquests moments la senyalització per arribar a aquests grans recursos turístics de la ciutat és clarament deficitària.

- S’ha de procurar que la senyalització vertical no estigui innecessàriament duplicada ni saturi el paisatge urbà.

- S’haurien de definir uns criteris clars en relació a la col·locació d’elements relacionats amb els diferents tipus de senyalitzacions a l’espai públic; els diferents suports verticals per informació sobre edificis històrics, artístics o monuments, les mini deixalleries, els dipòsits per reciclatge, monòlits informatius, les grans lones verticals fent la funció de cartellera, marquesines del transport públic, etc.; probablement hi ha elements que són innecessaris i els que ho són, poden tenir un disseny amb un cert fil que els uneixi i els hi doni coherència.



- Hi ha d’haver una utilització intel·ligent dels recursos de senyalització a l’espai públic que ajudi a reforçar l’estratègia de promoció de la ciutat i els seus recursos.

- Procurar, sempre que sigui possible, utilitzar la senyalització horitzontal en lloc de la vertical per tal de conservar millor el paisatge urbà.

- S’han d’utilitzar les sortides a peu dels aparcaments tancats de pagament per senyalitzar els recursos turístics més propers.

6.3.1. Línia vermella

Senyalització horitzontal que portaria als conductors des de les principals entrades de la ciutat a l’aparcament tancat, del centre, més proper, seguint em model de “recorregut calent” d’algunes fires professionals (com, per exemple, la fira Maison et Objet de París). Així doncs, seguint una línia vermella pintada a l’asfalt els conductors que entressin a la ciutat per la carretera de Roses o la de Llançà arribarien a l’aparcament de la Plaça Catalunya, els que entressin per la carretera de França arribarien a l’aparcament del Garrigal i els que arribessin per la carretera de Barcelona o d’Olot a l’aparcament del Passeig Nou. Aquest tipus de senyalització és molt econòmica, molt fàcil de seguir pels conductors i porta directament al destí desitjat. A més a més, és molt menys contaminant a nivell estètic. Evidentment, a l’inici de la línia vermella hi ha d’haver un panell vertical explicatiu que, en aquest cas, podria ser el mateix panell on s’indiquessin les places lliures dels aparcaments que estan al final de les línies.

6.3.2. Panells informatius

La ciutat ha d’avançar en el camí de ciutat intel·ligent. En aquest sentit, la instal·lació de panells informatius a les principals entrades de la ciutat on s’indiquin les places lliures en els principals aparcaments tancat i a les zones blaves del centre, ajudaria molt a millorar la mobilitat de Figueres; d’altra banda, si aquests panells també fossin l’inici de les línies vermelles (explicades al punt anterior), es milloraria molt l’accés als aparcaments.



Aquest tipus de senyalització intel·ligent, tot i ser una inversió molt important, són una eina que ajudaria molt a una gestió molt més eficient del trànsit, donaria una molt bona imatge als visitants i els hi faria la visita molt més còmoda. Un segon pas, seria la instal·lació en punts centrals de la ciutat panells interactius que permetessin fer consultes en temps real de les possibilitats, horaris, temps d’espera, etc. d’accés als recursos turístics de Figueres; també es podrien utilitzar per comunicar sobre l’oferta cultural, d’activitats, comercial i gastronòmica de la ciutat.

6.3.3. Utilització intensiva dels codis QR (Codis Bidi)

El codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts o un codi de barres bidimensional. Els seus creadors aspiren que el codi permeti que el seu contingut es llegeixi a alta velocitat. Els codis QR són molt comuns al Japó i, de fet, és el codi bidimensional més popular en aquest país. L’ús d’aquests codis en el sector del comerç té una tendència creixent tant des del punt de vista d’informar com pel que fa al desenvolupament d’estratègies de màrqueting. El comerç en pot fer un ús intensiu i des del consistori també es poden emprar per poder facilitar informació al visitant.

6.4. Formació: Figueres com un dels referents en formació en comerç

En els darrers anys la formació ha experimentat una forta evolució en el nostre país. La formació reglada, professional o ocupacional han de ser capaces de donar resposta a unes noves necessitats tant dels individus com de les empreses. La tradició comercial de la ciutat de Figueres la posiciona com una important plaça potencial per la formació del comerç de les diferents disciplines, bàsica o reglada, professional i/o ocupacional i superior. El sector del comerç està immers en grans i continus canvis, que fan que el que havia funcionat fins avui, ja no sigui garantia d'èxit per demà. Han canviat els estils de vida, els hàbits del consumidor i els formats comercials, l'oferta comercial ha crescut i s'ha sofisticat ,



i la competència s'ha endurit. Per això la formació i el reciclatge de totes les persones que treballen en el comerç, la distribució, el retail, és una inversió que cal anar fent contínuament per garantir el futur del negoci. La capacitat d'adaptació i innovació del comerciant hi juga un paper decisiu. Alguns comencen fins i tot a distingir comerciant de retailer, atribuint a aquesta darrera accepció un perfil de comerciant molt més empresarial i orientat al creixement de l'empresa comercial. Actualment a Catalunya només es compta amb un referent de la formació en el sector comerç amb a través d’Escodi, l’Escola Superior de Comerç i Distribució, l’únic centre català dedicat exclusivament a la formació i el reciclatge dels professionals del comerç. Escodi és un bon exemple de col·laboració entre administracions, i en constituïda com a Fundació està integrada per l’Ajuntament de Terrassa, la Generalitat de Catalunya, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, Caixa Bank i la Universitat Autònoma de Barcelona.UAB. En cas de voler formar professionals de la Gestió de Centre Comercials Urbans l’oferta ja es troba fora de Catalunya i és en aquest espai on Figueres també podria tenir un posicionament destacat.

6.4.1. Formació bàsica

A diferencia de qualsevol sector professionalitzat, al comerç no existeix una oferta formativa reglada que garanteixi suficientment els coneixements per tal de desenvolupar la professió amb garanties de qualitat. Els problemes al voltant de la formació en comerç són múltiples: - Els/les empleats/des, no consideren la formació com a

complement necessari per a desenvolupar una carrera professional al sector.

- Generalment, un/una treballador/a format obtindrà la mateixa remuneració i desenvoluparà les mateixes tasques que un que no s’ha format.



- Els horaris laborals del sector dificulten la formació fora del lloc de treball. La formació es percep com una dificultat addicional a l’hora de conciliar la vida personal i professional per part dels/les treballadors/res.

- La alternativa, la formació en horari laboral, és vista per l’empresariat com un cost en comptes d’una inversió. Especialment en microempreses ja que deixa la tenda sense personal suficient.

- L’empresariat, especialment de les estructures comercials de menors dimensions, no valora de forma diferencial la formació, però sí l’experiència. El motiu és la poca adequació dels coneixements adquirits als cursos.

- El moment actual és crucial per a la creació d’una oferta formativa reglada o homologable. El motiu és el treball que s’està realitzant en la definició de les qualificacions professionals.

- És imprescindible que les competències associades als diferents nivells professionals siguin les adients. A partir d’aquestes s’establirà una oferta formativa reglada i alineada amb el sector.

- Els diferents agents reconeixen que l’èxit de la formació reglada passa per la entesa entre agents i administració.

Figueres es podria posicionar com a referent de la formació reglada buscant la complicitat de les administracions. Per a definir les necessitats caldria prèviament un estudi qualitatiu per a identificar els reptes i necessitats de la formació en el sector comerç de la ciutat.

6.4.2. Formació: Postgraus, Jornades i Tour Retails

Enfocant la formació cap un altre perfil d’usuaris la ciutat de Figueres es podria posicionar per dur a terme accions formatives de grau superior. La mancança de formació d’aquest tipus fa que en molts casos les persones interessades s’hagin de desplaçar fins i tot fora de Catalunya per rebre aquest tipus de formació. L’experiència d’ESCODI o altres exemples com els impulsats des de la Cambra de Comerç de València podrien ser opcions de conveniar a tenir en compte per impulsar aquesta línia a Figueres. Les jornades específiques o els Tour Retail servirien per seguir posicionant Figueres com a referent del sector comercial del Nord de Catalunya. Aquestes accions ofereixen una oportunitat per conèixer els conceptes més innovadors del sector o de la ciutat amb



l’objectiu d’aconseguir les eines adequades per a millorar la competitivitat de les empreses del sector. El Tour Retail també es pot contemplar com una proposta formativa pel sector, en aquest cas però l'objectiu del viatge és conèixer el funcionament de les estratègies comercials que s'estan desenvolupant a altres països, per tal de contribuir a innovar, consolidar i internacionalitzar els models de negoci.

6.5. Altres propostes.

Exposades les propostes anteriors pensem que hi ha altres aspectes on cal reflexionar i ho plantegem a nivell de propostes.

6.5.1. Replantejament del model de fires i mercats

Al llarg de l’any Figueres acull una gran quantitat de fires i mercats tot considerant que es tracta d’activitats que poden ser un reclam o una atracció pels visitants de la ciutat i que donen una imatge de ciutat activa i amb molta vida. Habitualment es celebren a l’aire lliure per les places i carrers del centre comercial urbà i són un bon complement per qualsevol passeig per la ciutat. Amb voluntat de cuidar l’activitat comercial de la ciutat és molt important que es reflexioni vers aquest model actual de fires i mercats. En un moment de reconversió del sector i amb un consum més que contret degut a la reducció de les rendes familiars cal que es cuidin molt les fórmules de dinamització que puguin suposar una penalització del consum de qualsevol tipus de comerç ubicat en el municipi. Els impostos municipals pagats al llarg de l’any són per sí argument suficient perquè quan es plantegin fires i mercats es consideri a l’activitat comercial i la penalització paral·lela que pot suposar un consum complementari amb activitats que no aporten ingressos econòmics directes al consistori i que s’ubiquen en les millors places i carrers de la ciutat en dies assenyalats.

6.5.2. Disseny d’un model propi de dinamització urbana

El replantejament del model de Fires i Mercats suposa la necessitat de dissenyar un model propi de dinamització urbana. Per a una



correcta dinamització urbana és preferible analitzar els diferents agents que poden fomentar aquesta dinamització. Un model de caràcter anual, periodificat i consensuat amb les empreses proveïdores d’aquests serveis de dinamització. Es planteja una proposta oberta amb una mena de concurs públic que permeti obtenir diferents tipus de propostes atractives que puguin generar una dinamització econòmica basada en l’oci, el lleure i la cultura més que en el consum d’articles complementaris o iguals que els que ja s’ofereixen en establiments ubicats a la ciutat. Les arts escèniques o plàstiques, la cultura, l’esport, la música, el motor… són els eixos que haurien de centrar aquest model propi de dinamització que no hauria de suposar cap cost econòmic pel consistori. Una proposta que ben gestionada per l’ens plantejat en el document o per la mateixa Àrea de Promoció Econòmica municipal, amb una bona col·laboració interdepertamental segons responsabilitats d’organització, podria suposar una millor comunicació d’aquestes accions a la ciutat i la capacitat de poder treballar amb els diferents sectors com l’allotjament, la hostaleria o el comerç per donar un valor afegit i una major força a aquest model propi de dinamització urbana.

6.5.3. Barri outlet

Possibilitat de desenvolupar una de les tres àrees de segona intensitat, principalment la zona al voltant d’Hisenda o la zona al voltant de la Sala Edison, a través de la potenciació d’un barri outlet. Es podria iniciar a través d’un esdeveniment inspirat en el REC d’Igualada (www.recstores.com, una activitat que uneix moda, creativitat i patrimoni que, dos cops l’any, converteixen el barri del Rec d’Igualada en pop-up stores ubicades en fàbriques velles on marques de tendència hi venen els seus estocs durant tres dies a preus radicals) que es podria desenvolupar al Castell de Sant Ferran. Una activitat d’aquest tipus podria ser molt atractiva pel comprador francès i si s’aconseguís, a partir d’aquesta activitat puntual, crear una zona amb espais outlet permanents a la ciutat, afegiríem una oferta complementària a Figueres que ens faria guanyar competitivitat en relació a altres destinacions de compres properes com La Jonquera o La Roca; alhora que ampliaríem la zona comercial del centre i posaríem en valor carrers que a dia

http://www.recstores.com/



d’avui, tot i ser molt cèntrics, no acullen quasi cap tipus d’activitat econòmica.

6.5.4. Inventari i tractament dels locals comercials buits

L’actual context econòmic en mostra una creixent existència de locals buits a la ciutat de Figueres. És molt important tenir un inventari actualitzat d’aquests espais o places comercials per poder oferir a nous operadors que tinguin l’interès d’ubicar-se a la ciutat. Però no tansols per la possible ocupació de nous operadors sinó també per poder-ne fer un tractament correcte i no donar una mala imatge entre el teixit comercial de la ciutat tant pel propi comerç i com pel comprador o visitant. Un dels pilars bàsics del projecte, la ordenança, ja hauria de contemplar unes obligacions i/o avantatges per a tots aquells propietaris de locals buits. Com més locals buits i deixats pitjor serà la imatge i la capacitat d’atracció de la ciutat de Figueres. Durant aquest primer trimestre s’ha fet un inventari dels locals buits de la ciutat que facilitem en l’annex d’aquest document. Entenem que degut a la rotació i la bona consideració de Figueres com a plaça comercial hi pot haver alguns canvis respecte aquest inventari. De totes maneres pensem, que tot i que és difícil i costós, caldria disposar d’un inventari actualitzat al llarg de l’any. Un indicador que també ens ajudaria a llarg termini per dur a terme noves iniciatives de dinamització del sector comercial segons la planificació estratègica de desenvolupament del consistori.

6.5.5. Assessoria gratuïta per a nous emprenedors i grans operadors

Si bé és veritat que l’Àrea de Promoció Econòmica municipal fa grans esforços de formació per a nous emprenedors i tira endavant programes d’acompanyament per a emprenedors que volen iniciar una nova empresa, seria important establir una assessoria gratuïta per aquells que vulguin establir negocis en el sector de comerç o serveis a la ciutat. A més a més de facilitar la seva implantació a aquests emprenedors, aquest servei hauria d’ajudar a la ciutat a tirar endavant la seva estratègia de desenvolupament orientant als interessats cap a les àrees més adequades i matisant les seves



idees segons el mix existent a cada zona i les necessitats detectades. D’altra banda, ens sembla molt important establir un servei d’acompanyament gratuït pels grans operadors, tant els que es vulguin instal·lar a la ciutat com els que siguin de l’interès de Figueres per guanyar competitivitat i tapar forats d’oferta. Aquests grans operadors quasi mai utilitzen els serveis de les immobiliàries o apis locals sinó que treballen amb professionals independents que cobreixen determinades zones; aquest servei pot anar dirigit tant a aquests professionals com als departaments d’expansió dels grans operadors, segons s’actuï de forma pro-activa o reactiva. En qualsevol cas, aquest servei ens podria ajudar a influir per tal que les implantacions de grans operadors ens ajudin a tirar endavant l’estratègia de ciutat dissenyada i a donar una imatge de ciutat acollidora envers aquest tipus d’oferta.

6.5.6. Borsa de treball coordinada

Creació d’una borsa de treball coordinada entre l’Ajuntament i les entitats empresarials de la ciutat. Es podria nodrir amb persones que passen pels cursos i píndoles tant municipals com de les entitats. També es podria nodrir d’antics treballadors amb bones referències i podria servir com agència de recol·locació per a treballadors d’empreses en processos de reducció de plantilla o en procés de tancament. Es tractaria d’una borsa de treball centrada en els sectors del comerç i els serveis amb un alt grau de qualitat per les fonts de les demandes de treball i es podria complementar amb tallers de reciclatge o específics que fossin sol·licitats per les empreses demandants de treballadors.

6.5.7. Loteria local

A la ciutat, conviuen sistemes de fidelització de negocis privats, d’entitats, festivals i activitats solidàries relacionades amb l’atzar, etc. . Tot i les dificultats legals, es podria estudiar la manera de crear una mena de loteria local per tal de dinamitzar el comerç, aconseguir recursos per entitats socials i augmentar el sentiment de pertinença.



Aquest tipus d’iniciativa podria ser un mitjà de recolzament als sectors social i comercial de la ciutat i, també, una eina per incrementar el nivell de sentit de pertinença.

6.5.8. Moneda solidària local

Fa poc temps s’ha començat a introduir al nostre país la moneda RES, es tracta, segons els seus promotors, d’una xarxa que té per objectiu oferir un suport addicional a l’economia local i que funciona amb la seva pròpia moneda interna legal. RES ofereix una sèrie d’avantatges als consumidors amb l’objectiu de motivar-los a fer les seves compres als petits comerços RES o anar als restaurants que accepten RES. Inspirant-nos en aquest model o arribant a un acord amb els responsables de RES al nostre país, potser seria possible crear una moneda local legal que ajudés a promoure el consum en els establiments de la localitat i alhora fomentés algun tipus d’acció social a favor d’algun col·lectiu desfavorit de la ciutat. Igual que la proposta de la loteria local, també, en aquest cas encara més, podria ajudar a incrementar el sentiment de pertinença



7. El Viquipedista resident

La importància de la Viquipèdia, sobretot en termes de qualitat, en la difusió de la imatge de la destinació a la xarxa requereix que es plantegin actuacions enfocades a millorar aquesta visibilitat. Un viquipedista resident és una persona que estableix una relació entre una institució i la comunitat viquipedista local, a través d'una sèrie d'activitats, tant internes com obertes al públic, com poden ser: - Tallers de presentació. - Viquimaratons d'edició. - Gimcana fotogràfica als monuments del municipi. - Implementació dels codis QR - Col·laboracions amb les escoles. Aquestes accions posen en valor el patrimoni de la institució mitjançant la coneguda enciclopèdia en línia, i a més en diversos idiomes, tenint en compte que la Viquipèdia en català rep uns 28 milions de visites al mes i el conjunt total de Viquipèdies, uns 10 milions de visites cada hora. A més, és una de les 5 webs més visitades del món, per aquest motiu el viquipedista resident suma l'expertise de les institucions culturals, amb el potencial de difusió de la Viquipèdia, construint una relació proactiva que aporta beneficis a ambdues parts, per tal d'oferir continguts al màxim d'usuaris i amb la millor qualitat possible. Seguint aquesta idea, que s'ha estès arreu del món, Catalunya és una de les zones on més s'hi ha arrelat, sent l'únic lloc del sud d'Europa on s'han dut a terme projectes com la implementació dels codis QR a la Fundació Joan Miró, la realitat augmentada al Museu de Mataró o l'alliberament de la pinacoteca de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i s'han organitzat multitud de viquimaratons d'edicions. L'ofici de viquipedista resident ja s'ha implementat a museus d'arreu del món, però fer-ho de forma col·laborativa, s’ha implementat per primer cop aquest estiu a la vila de Palafrugell, amb un conjunt d'institucions culturals de la població: l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Palafrugell, l'Arxiu Municipal de Palafrugell, la Biblioteca de Palafrugell, la Fundació Josep Pla, el Museu del Suro, la Fundació Cuixart i Fundació Ernest Morató.



La idea és implementar un viquipedista resident també de forma col·laborativa a Figueres amb les següents institucions: Teatre-Museu Dalí, Museu de l’Empordà, Museu del Joguet, Museu de la Tècnica de l’Empordà, el Museu del Vidre, el del Vi i la Biblioteca-Arxiu del Castell de Peralada i el seu Festival. Una fórmula qualitativa i transmissora d’una imatge de qualitat de la destinació.



8. Cronograma

Per tot el que s’ha exposat anteriorment és important que plantegi un cronograma o una periodificació de les actuacions. Pensem que el conjunt d’actuacions i accions plantejades durant el document s’haurien d’anar desenvolupant durant l’any 2013 i, en cas de no ser possible, abans de les properes eleccions municipals.

1er trimestre

2on trimestre

3er trimestre

4rt trimestre

PROPOSTES ACTUACIÓ BÀSIQUES

Act. 5.1.

Act. 5.2.

Act. 5.3./.1 i .2

Act. 5.4./.1 i .2

Act. 5.5./.1.2.3 i .4

PROPOSTES ACTUACIÓ

Act. 6.1.

Act. 6.2.1.

Act. 6.2.2.

Act. 6.3.1.

Act. 6.3.2.

Act. 6.3.3.

Act. 6.4./.1.

Act. 6.4.2.



ALTRES PROPOSTES

Act. 6.5./.1 i .2.

Act. 6.5.3.

Act. 6.5.4.

Act. 6.5.5 / .6 .7 i .8



9. Referències

Gestión innovadora de centros comerciales urbanos. Agustín Rovira

Lara, David Forés Marzá, Carmen Hernández Samper (2012) Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (2007): Estudio sobre los centros comerciales abiertos. Tipificación y diagnostico. – (2008):

Guía pràctica para el desarrollo de los centros comerciales abiertos.

Materials corresponents al Curso de Gestión y Marketing de centros urbanos última edició (2011-2012) Devika Gopal-Agge (2007): The business Improvement District Model: A Balanced Review of Contemporary Debates. Memòria Fundació Gala Salvador Dalí 2011. Anuari Catalunya Caixa 2010. Estudi realitzat per l’Institut Cerdà: Centres Comercials Urbans 2010.

Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya. Referències exposades en l’estudi Annex 1. Materials corresponents a l’Associació de Gerents Espanyols de Centres Urbans (AGECU) Enllaços d’interès: - Association des Sociétés de Développement Commercial de

Montreal: (www.asdcm.com) - Downtown Los Ángeles: (www.downtownla.com) - BIDS de Londres: (www.london.gov.uk/london-bids-links) - Ajuntament Hamburg: (www.hamburg.de/bid-projecte) - www.agecu.es - www.wikipedia.com - www.idescat.com - www.ine.es

http://www.asdcm.com/

http://www.downtownla.com/

http://www.london.gov.uk/london-bids-links

http://www.hamburg.de/bid-projecte

http://www.agecu.es/

http://www.wikipedia.com/

http://www.idescat.com/

http://www.ine.es/

La ciutat de figueres i la planificació del comerç 2012

Retail

Transcript of La ciutat de figueres i la planificació del comerç 2012