Comerç i Ciutat - Revista 8

revista mensual gratuïta - 5000 exemplars - desembre 2010 www.comerçiciutat.cat

núm

ero

8

Ptge Orient, 4 - Tf. 93 692 11 48 - Cerdanyola del Vallès

www.restaurantelosabetos.com

especial nadal

Us desitgem Bones Festes!

Pessebre fet per Joan Llargués

www.comerçiciutat.cat

desembre2 publicitat

editorial 3desembrewww.comerçiciutat.cat

S´acosta nadal, aquelles dates tan màgiques i plenes d’il·lusions, els ca-rrers són il·luminats i la música nadalenca sóna; els aparadors mostren els seus millors productes, els restauradors preparen els seus plats més elaborats, els nens i nenes fan els pessebres i esperen nerviosos què portaran els reis, les famílies es reuneixen, els amics queden... A Cerdanyola, els hostalers estan preparats. Queda’t a Cerdanyola!!!

Aquesta campanya és important per a tots. De fet per a molts suposen les dates més importants de vendes i aquest any es destinaran tots el mitjans possibles per intentar que sigui una bona campanya. Per altra banda, tots sortirem al carrer a fer les compres necessàries per om-plir les taules que es compartiran amb familiars i amics, i es buscaran aquells regals tan especials, vivint novament moments únics.

A Cerdanyola els comerciants estan preparats. Queda’t a Cerdanyola!!!

També són dates per a la solidaritat, per pensar que hi ha moltes per-sones que estan en condicions molt difícils i que potser nosaltres els podem ajudar. Dates per pensar que hi ha persones malaltes i que al-gunes formen part del nostre entorn. Dates en les que tots estem més sensibles, dates en les que hauríem de procurar oblidar els problemes i intentar compatir somriures, paraules i brindar per tot el que tenim i estimem. Segur que ens sentirem millor.

Comerç i ciutat, amb aquests 8 mesos de vida, ha aconseguit fer una taula molt gran d’amics, col·laboradors, lectors, i seguidors i volem fer un brindis amb tots vosaltres desitjant amor, salut i feina.

BONES FESTES A TOTHOM

aquest nadal, queda’t a cerdanyola

Comerç i ciutat

editorial i sumari

troba’ns a:

[email protected]

Tf.: 673571709 www.comerçiciutat.cat

03 editorial i sumari

07 consells

09 reportatge

10 i 11 l’entrevista

11 CiC opina

13 el pecat i la penitència

15 la tira

17 històries de cerdanyola

19 gremi d’hostaleria

21 cuinem

23 agenda

25 actitud positiva

27 informació comercial

29 petites joies de catalunya

31 reportatge

Editors:Montserrat Soley & Gregorio MañasFotograFia-MaquEtació:Xavi Olivé (www.xaviolive.com)iMprEMta i dissEny gràFic:Cerdanyola Impressionswww.impressions.catcol·laboradors:Jaume SobrevalsJordi GarsaballEduCarlos Muñoz

edita

Comerç i Ciutat no es fa responsa-ble del contingut dels articles ni com-parteix necessàriament les opinions dels col·laboradors. Queda prohibida la reproducció total o parcial dels contin-guts de Comerç i Ciutat sense auto-rització dels editors.

publicitat: 673571709Comerç i ciutat ® és unamarca registradadipòsit lEgal:B-22994-10

rEdactors:Xavier RibaMontserrat SoleyGregorio MañasXavi OlivéJaume Sobrevals

sumari

Visita la nostra webwww.comerçiciutat.cat

publicitat4 desembrewww.comerçiciutat.cat

Aquest Any, fArem un sorteig entre tots els nostres clients de tres premis per un vAlor de 1500 euros

viu el nadal amb l’acsab

L´associació de comerciants Sant Antoni Bonasort et convida a compartir amb no-saltres aquests Nadals. Hem preparat una sèrie d’activitats on volem que tú i la teva familia sigueu els protagonistes. Tindrem el Cagatió gegant a la Plaça Constitució i per primer cop arribarà a l’Avinguda Espanya. També muntarem la Carpa Reial, que amb els tiquets que hagin repartit els diferents comerços associats, podreu fer-vos la foto gratuïtament amb el Rei Melcior.

Sorteig de 1500 eurosCom a novetat d’aquesta campanya, farem un sorteig entre tots els nostres clients de tres pre-mis per un valor de 1500 euros (un de 1000 euros i els altres dos de 250 euros). Comprant als nostres associats, obtindreu les butlletes

que s’hauràn de dipositar en una urna (enca-ra per determinar la seva ubicació) i es farà un sorteig el dia 8 de gener. Les persones afortu-nades hauràn de consumir la totalitat del premis en els diferents comerços de l’associació el dia 14 de gener. Vine a fer les teves compres als comerços associats, on trobaràs tot el que necessites en productes alimentaris i per fer els teus re-gals !!!!!

5www.comerçiciutat.cat

desembre publicitat

Cagatió gegant22 de desembre a l’Avinguda Espanya

23 de desembre a la Plaça Constitució

antonio manzanares

www.comerçiciutat.cat

desembrepublicitat6

antonio manzanares

què és una joguina?els pAres hAn de conscienciAr-se que les joguines, A més de ser divertides, es poden utilitzAr com A instruments per A l’educAció infAntil


consellsdesembre

Una joguina és un objecte de protagonisme en la infància, i a vegades no ens aturem a pen-sar abans de triar una joguina per regalar a un nen. És molt important tenir diverses coses en compte a l’hora de comprar una joguina com per exemple: edat, gustos personals, sexe del nen, etc.Quan un s’atura davant d’una botiga que hi ha tanta varietat que un es mareja i no sap com triar.En primer lloc, els pares han de conscienciar-se que les jogui-nes, a més de ser divertides, es poden utilitzar com a instru-ments per a l’educació infantil.

Una bona joguina desenvolupa la imaginació del nen, alhora que el diverteix i l’educa.

Cal no deixar-se meravellar pels anuncis més sorprenents. Molts dels productes més demanats pels nens a causa de la publici-

tat cauen en l’oblit poc després d’haver-los regalat.La marca CE, que ha d’aparèixer de forma visible a la joguina, so-bre l’embalatge, en un fullet ad-junt o en una etiqueta, és una garantia per a la seguretat i la salut dels nens. Al costat d’ella han de figurar altres advertèn-cies segons el grau de perill que presenti la joguina. A més, és important comprovar que en l’etiqueta de la joguina aparegui el nom, marca registrada, direc-ció del fabricant, agent o impor-tador dins de la CE, les instruc-cions d’ús i assessorament per a una utilització segura de la joguina.

Els teus fills et demanen paper i llapis per a la carta dels reis? Cap problema! La carta dels reis i l’inspiració els pots trobar a Joguines Pardo. T’oferim professionalitat, assesso-rament i experiència per a que en-certis amb els teus regals. A partir del 25 de novembre per cada compra superior a 15 euros entraràs en el sorteig d’un altre regal de la saca del pare noel, que es farà el 23 de desembre. A més tenim un espai per a que els teus fills pintin, juguin i coneguin altres nens de la seva edat i que comparteixen una afició.

JOGUINES

PARDOC/ Sant Ramon 99 - 936917452Av. Primavera Galerias Unicentro - 936924127

Fes ara la teva reserva de joguines.!!

9desembrewww.comerçiciutat.cat

reportatge

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa. A partir d’aquesta forma el tió evo-luciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s’ha d’alimentar i que viu durant uns dies a casa, que dóna els seus regals per Nadal i que des-prés es crema. Ben aviat, aquest ésser fantàstic es reforça a partir d’afegir al tronc unes potes i apro-fitant la forma de la fusta per figu-rar la cara, posar-hi una boca i una barretina. I així trobem el tió tal com el coneixem ac-tualment: un personatge que cada any arriba uns dies abans de Nadal i al qual cal donar-li aliments i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. Es una tradició en la

qual el mateix tió ha servit per tots els fills d’una casa, i que segur ha passat d’una generació a l’altra.D’una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als nens de la casa, com dolços, neu-

les, torrons, llaminadures, etc. Cal diferenciar la tradició del tió d’altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals de gran envergadura. El tió és fa ca-gar, segons el costum de cada casa: pot ser per la Nit de Nadal o el mateix dia de Nadal. A diferència d’altres costums i per-sonatges, procedents de cultures

d’altres països, dels quals només en coneixem la for-ma més superficial, el tió ha conservat tot un ritual tra-dicional a Catalunya. Fer cagar el tió és una cerimònia familiar o d’una petita comunitat.

el tió de nadalun tronc que, Al cremAr, donAvA béns tAn preciosos com l’escAlfor i lA llum, i que de formA simbòlicA oferiA presents Als de lA cAsA

10 desembrewww.comerçiciutat.cat

l’entrevista

pessebristesjoan llargués i núria muntanya“el caganer sempre ha existit, era el pagès que havia de fer les seves necessitats”

sempre present A lA firA de sAntA llúciA, Aquest Any serà unA de les Absències destAcAdes

Quines figures o representa-cions no poden faltar en un pessebre?El naixement, l’anunciata, els tres reis, el caganer, pastors i samaritanes, que carreguen aigua del pou. Nosaltres, des de que varem començar, hem respectat aquests mínims i mai han faltat al nostre pessebre.

Heu anomenat al caganer, què n’expliqueu?El caganer sempre ha existit. Era el pagès que havia de fer les seves necessitats i com que no hi havia lavabos com ara, anava als matolls. Abans tothom treballava al camp. El que no ens agrada gens són les figures de caganer que ara estàn de moda amb cares de personatges públics i polítics, així com el “pixaner” que agra-da molt a la canalla però que és una figura que no ha existit mai ni té cap tipus de tradició.

Des de quan feu pessebres?Des de petits. Els pares ens en van ensenyar. De jove vaig fer d’aprenent de fuster i més tard vaig entrar a la fusteria de l´Uralita, època en que vaig abandonar una mica els pessebres. Quan ens varem casar, cadascú va por-tar les figures que tenia del pes-sebre a casa dels pares i des de

llavors que no hem deixat de fer-ne. Al carrer Sant Ramon te-níem una botiga de roba i confecció i cada any muntàvem l’aparador amb el pessebre. Recordo que sempre anàvem a buscar la molsa a Can Catà. I un any vam fer un en for-ma d’espiral.

Heu participat en molts con-cursos?Fa més de 25 anys que ens presentem a concurs. Fèiem l’aparador de casa i recollíem el premis al casal parroquial. Sempre hem format part de l’Associació de Pessebristes de Ripollet ja que a Cerdanyola no n’hi hagut mai. La veritat és que hem tingut molts premis, i molts d’ells, guanyadors.

Quan triga en fer un pesse-bre?És impossible calcular les ho-res que li dediques a cada pes-sebre, ja que és una feina molt minuciosa i requereix de moltes hores. Generalment, els pesse-bre que presento per nadal, els preparo durant tot l’any. Quan acabo un pessebre, ja estic pensant i ideant el de l’any se-

güent i de seguida em poso a treballar.

Quins materials utilitzes?Fullola (contraplacat), pasta de guix per pintar i cola. Allà on anem a passejar, des de Canale-tas, Serraparera fins a Tarragona o Girona sempre agafem bosse-tes de sorra que donen diferents tonalitats de color a l’hora de fer les construccions dels pessebre. Amb aquests materials, les pe-ces del pessebre són úniques, ja que les que trobes actualment a la venda estàn fetes de porex-pan o resina.

Hi ha alguna part més difi-cultosa?No trobo una més que l’altre. Totes per un igual.

Creieu que s’està perdent aquesta tradició?Sí. És una tradició que teníem arrelada abans els petits de la casa i que és molt maca. Es va intentar transmetre ens els algu-nes escoles temps enrere però no es va aconseguir. Ara el jo-vent té altres prioritats i no tenen


l’entrevista

paciència per fer un treball tan artesanal i amb tantes hores de feina. Nosaltres no ho deixarem.Ja teniu preparat el pessebre d’aquest any?Sí, ja està tot preparat. Fa 16

anys que participen a la Fira de Santa Llúcia però aquest any no hi podrem anar. Tot i així es-teu tots convidats a visitar casa nostre i gaudir del pessebre que amb tanta il·lusió hem fet. El fem

visible per la Puríssima i no el desfem fins a la Candelera. A l’aparador de casa hi haurà tam-bé el pessebre com cada any, i aquest hi serà fins al dia de reis.Esperem que us agradi a tots.

el test de CiCLloc per visitar aquest nadal:anar a veure pessebresLloc per passejar:Plaça abat oliba i c/Sant ramonOn comprar la Ponsètia:Floristeria CasamitjanaOn comprar els torrons:a Can SolanetOn comprar una regal per als més petits:Pam i Pipa del c/Francesc LayretOn comprar el tortell de Reis:Pastisseria Santa mònicaActe cultural anual:els reis mags i els tres tombs

queda’t a Cerdanyola

A la nostra editorial hem reiterat el lema “Que-dat a Cerdanyola !!!” per fer les teves compres. Sembla una obvietat, però no és així.Moltes famílies aposten per anar a fer les seves compres fora de Cerdanyola o només utilitzen el comerç de proximitat per als imprevis-tos d’última hora, però: per què comprar a Cerdanyola?, podríem enumerar diverses raons, però avui només ens aturarem a imaginar-nos la nostra ciutat sense botigues. Només demanem uns segons per intentar comprendre una Cerdanyola sense comerç. No és una bogeria, ja ha passat en moltes poblacions de França i Alemanya, i en l’actualitat comença a ser una realitat al nostre país. En aquests casos per

poder comprar un cartró de llet, per exemple, cal utilitzar el cotxe, sortir de la població i anar a les afores de la ciutat. Segons l’ATA (asso-ciació de treballadors autònoms) en aquests

últims cinc anys han desapa-regut 40.000 comerços tradi-cionals a Espanya i si li afe-gim bars i restaurants la xifra puja a 55.000. Tornem al punt d’inici, pensa per un moment com podria ser el teu barri sense cap comerç, sense cap botiga, pots imaginar-te’l?, ..., t’agrada?El comerç minorista i de proxi-

mitat encara té una arrelada presència a Cer-danyola, però perd pes dia a dia, la pregunta en qüestió és: quin model de comerç i de ciu-tat volem?

moltes fAmílies Aposten per AnAr A fer les seves compres forA de cerdAnyolA

Ja t

enim

act

iva

la w

eb w

ww

.com

erçi

ciut

at.c

at

publicitat12 desembrewww.comerçiciutat.catwww.comerçiciutat.cat

desembre 12 publicitat

Regals d’empresaLlibres per amics invisibles

Especialistes en llibres infantils

Vine al nostre Club de leCtura!

B o n e s f e s t e s !


el pecat i la penitència

Ens queixem per vici.

Que si la nostra literatura no té tremp, que si és de vol gallinaci (ai, se m’ha escapat !), que si no tenim autors/es que puguin suscitar interès per aquests móns... És cert que la literatura catala-na no té cap premi Nobel (algun dia n’haurem de parlar seriosament, d’això), però per poc que ens hi fixem observarem que no només tenim narra-dors colossals, poetes extraordinaris, dramaturgs intemporals o assagis-tes agudíssims, sinó que comptem amb el creador i impulsor d’un nou gènere lite-rari: la citabilitat. Aquest gènere con-sisteix en escriure de tot i moltes vegades. Encara que no sempre es conegui prou allò de què s’està parlant. Encara que això com-porti dir avui blanc i demà negre. Escriure, escriure i escriure. Sofrir una hemorràgia crònica d’escriptura. I viure apartat, fent-se el pagès. I si pot ser, millor a l’Empordà, que a la burgesia de Barce-lona els fa molta patxoca. I jugar tota la vida a la puta i la Ramoneta. I finalment morir el dia de sant Jor-di i deixar una obra immensa, il·legible i infumable, que no càpiga a cap prestatgeria d’Ikea. Potser per aquest motiu ningú no l’ha llegida mai sencera. Doncs bé, el nostre brillant escriptor, que no és ni novel·lista, ni poeta, ni dramaturg, ni assagista (el clar candidat a un d’aquests nous contractes de formació i treball), és el més gran citable no no-més de la nostra llengua, sinó -goso afirmar- de qualsevol altra llengua literària del món. Ningú no ha pogut fer-li ombra. És impossible fer-li ombra al mateix sol. Sé que en dir això no descobreixo res de nou. Tothom que llegeixi habitualment revistes de literatura mon-gol, de viatges a mart, de música (barroca i rumba), d’astronomia, de gastronomia, de restauració (de mobles i de l’altra), de cuina amb thermomix, de ma-

crobiòtica, de podologia, de patologia, de patafísica, de pediatria, d’història del segle XV, de rugbi a XV, de didàctica de les matemàtiques, de hot ioga, de pintura de parets, de petanca, de jardineria, d’esquí, d’informàtica, d’economia, de cotxes, de navegació a vela, de televisió, d’arqueologia, d’arquitectura, d’agricultura, d’agrimensura, sigui del que sigui, s’haurà trobat amb l’articulista inútil que, creient-se així revestit d’una pàtina d’intel·lectualitat, en el mo-ment més impensat t’etziba una cita de l’inefable.

Al principi pot fer gràcia i tot. Ara: quan ja portes llegides centenars de cites del citable, et co-mença a pujar la mos-ca al nas i comences a imaginar coses. No serà un complot per obligar-nos a llegir la seva obra completa a trossos ? A trossos molt petits, val a dir, però és que d’una sola tirada ningú no go-saria fer-ho...El cas és que per de-

mostrar que se sap de què es parla (!), per fer veure que s’està ben documentat, per disposar d’una aureola de serietat i intel·ligència, per quedar com un llegit, cal citar el nostre citable. Se li perdona tot, el seu passat obscur, la seva obra massiva (per dir-ho d’alguna manera), mentre ens segueixi fent aquest gran servei: poder-lo citar.I no és aquesta una gran riquesa de la nostra li-teratura, que totes les altres envegen en silenci ? Perquè totes tenen grans autors canònics, de lectura obligada, però només la catalana disposa d’un especialista en citabilitat, que és com dir un especialista en no res, un especialista que no cal llegir, només citar. I si és una cita d’una cita, millor encara. Una metacita, diguem-ne. Mai no li agrairem prou a Pla el que ha fet per la literatura catalana. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Som uns viciosos.

ara, pla!que si lA nostrA literAturA no té tremp, que si és de vol gAllinAci, que si no tenim Autors/es que puguin suscitAr interès per Aquests móns...

jaume sobrevals

Vine al nostre Club de leCtura!


desembre la tira

L’associació de comerciants de Sant Antoni Bonasort (ACSAB) vol agraïr públicament el suport, l’atenció, i l´interès rebut per part de l’àrea de desenvolupament econòmic de l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès i dels seus tècnics.

De la mateixa manera agraeix l’ajuda, les tutories i la paciència que des de la Cambra de Comerç de Sabadell han tingut amb nosaltres.

Gràcies per tot i molt bones festes a tothom!!!


històries de cerdanyola

berenguer de saltells: una història per al nadalArriba Nadal i amb ell l’avet amb la seva estrella, el pessebre amb el seu caganer, l’escudella amb el seu galet i, també, aquest no falta mai, el comprador amb la seva bossa. Nadal, però, també és temps per a la història i aquesta té protagonistes vinculats inexora-blement a aquesta diada, com és el cas de les dis-putes entre Berenguer de Saltells i Arnau Ramon de Biure, abat de Sant Cugat del Vallès. Anem a veure què els passà.Berenguer de Saltells era un petit noble de Sant Martí de Cerdanyola i la seva fa-mília era feudatària del monestir de Sant Cugat, és a dir, tenien les terres en feu del monestir santcugatenc. Els fets comencen el 1348 quan morí el pare de Berenguer, Ramon de Saltells, segurament a conseqüència de la Peste Negra que tot just feia acte de presència a Europa. A la mort de Ramon, Berenguer, fill únic, no es trobava amb la seva família, perquè hauria marxat a guerrejar al costat del rei Pere III, el Cerimoniós. Quan Berenguer tornà de la guerra, es trobà que tota la seva herència havia anat a parar a mans dels monjos del monestir de Sant Cugat. Beren-guer s’indignà i reclamà la part que li corresponia com a hereu de Saltells. Els monjos de Sant Cugat no li feren cas i l’assumpte acabà a mans de la justícia i Pere Çarro-vira, jutge, obligà al monestir a indemnitzar a Berenguer de Saltells amb 47.340 sous de Barcelona. La data del pagament seria pels volts de Nadal de 1350.Abans de Nadal, els procuradors de Berenguer de Sal-tells havien pressionat a l’abat del monestir perquè fes efectiu el pagament, però l’abat, Aranau Ramon de Biu-re, es negava sistemàticament a fer-ho adduint que era injust el que la sentència condemnava als monjos. Poc a poc arribà la data límit per al pagament i Berenguer de Saltells passà de la paraula als fets: ell, juntament amb sis companys tots ells nobles o detentant llocs importants dins del govern del rei acudiren disfressats amb barbes postisses a la missa del gall del monestir de sant Cugat. Entraren dins de l’església plena de gom a gom (era l’únic dia de l’any que els sancugatencs hi podien accedir) i es llençaren contra l’abat Arnau Ra-mon, el quan es trobava en aquells moments en el cor de l’església amb la resta de monjos. Allí, en el cor, l’atacaren amb dagues i espases. Arnau Ramon fugí cap a l’altar i es volgué protegir amb la creu que allí hi havia, no pogué fer res. Caigué als peus de l’altar, ple de

ferides, i morí tràgicament a mans dels seus creditors.Arran d’aquests fets s’inicien una sèrie de fets relacio-nats, els quals els exposaré molt breument perquè l’espai és minso. La mort d’Aranau Ramon enfurismà al rei Pere, qui d’un bon principi estava a favor de Berenguer de Saltells, però a qui no agradà gens l’ús de la violèn-cia. Així doncs, el rei, en les corts de Perpinyà de 1351,

comdemnà a Berenguer, però aquest ja s’havia amagat i ningú el trobà. Els seus companys no foren detnguits ni acusats de res pel pes que tenien i perquè eren feudataris del vescomte de Castellbó un dels principals barans de Catalunya.Anys més tard, el 1358, el vescom-te de Foix, a les corts de Barcelona, demanà el perdó per a Berenguer de Saltells, però el rei es negà i, gràcies a aquesta demanda del vescomte Gas-tó de Foix, es pot saber on s’amagava Berenguer de Saltells: al vescomtat

de Foix (a l’altra banda dels Pirineus).De tot l’assumpte qui en sortí beneficiat fou el rei Pere III que es quedà per a ell les possessions dels Saltells i fou ell qui se les vengué treient-ne uns bons beneficis. A par-tir d’aquest fet concret també podem veure les tensions que hi havia entre els senyors feudals fixant-nos a favor de qui estaven els protagonistes: tots ells són feudataris del vescomte de Castellbó, els quals estaven emparen-tats amb els vescomtes de Foix i ja poden vostès anar re-lacionant les persones que intervenen. Per la seva banda, els de sant Cugat estaven aliats amb els Marimon (els del castell de Sant Marçal) que no surten en la història però acabaran sent els senyors feudals de Cerdanyola fins el segle XIX. D’igual manera, els Marimon eren vassals dels senyors de Montcada, els altres grans barons de Cata-lunya, enemics dels Castellbó. No els atabalo més. En resum, feudals que maten feudals i l’Arnau Ramon de Biure no és l’única jerarquia eclesiàstica que morí violen-tament a l’edat mitjana. N’hi ha uns quants més.Deixo per a un altre dia les sucoses llegendes que generà entre el poble aquella tràgica missa del gall. Avui només s’ha parlat dels fets històrics. Si volen saber on era la casa dels Saltells, segurament era l’actual masia de can Cordelles o s’aixecava ben aprop d’ella (entre can Corde-lles i can Serra) Sense res més, que tinguin un molt bon Nadal i que l’any 2011 no es comporti amb nosaltres d’una manera tant cruel com el 2010. Mercès també per atendre aquesta secció. Espero que sigui del seu gust.

jordi garsaball


gremi d’hostaleria

Quan s’apropen dies de festa és bo recordar d’on provenen alguns del seus símbols. I com a catalans que som a més de tions i caganers, no falten les inefables icones gastronòmiques com l’escudella i la carn d’olla o els canalons de Sant Esteve. Els catalans acabem celebrant quasi totes les festes amb bons àpats familiars,amb amics i companys de feina per això els professionals hostalers som conscients d’aquesta realitat i ens estem prepa-rant a consciència per atendre-us el millor possi-ble. Perquè us sentiu com a casa, el més còmode que sigui possible preparats per gaudir al màxim. Preparem menús saborosos i atractius als preus més ajustats. Ho fem mantenint la qualitat que ens distingeix i vosaltres coneixeu perquè ens feu confiança durant tot l’any. Ara, a tocar del Nadal, us proposem que ens acompanyeu en aquests àpats assenyalats. Aquest oferiment el fem des de la coneixença mútua, perquè estem convençuts que no us decebrem. Que totes i tots passarem molt bones estones al voltant de la taula, tal i com

pertoca.Truqueu-nos per consultar la nostra àmplia oferta. Us facilitarem la informació que calgui i ens ajusta-rem a les vostres demandes perquè volem que els àpats siguin perfectes. Afanyeu-vos i sigueu previ-sors!. Volem atendre tothom com cal i necessitem planificar-nos la feina.Rere la barra, a les cuines i obradors, als menja-dors, als nostres locals, us rebrem amb el millor que podem oferir-vos: els nostres plats i el somriu-re més franc. On trobareu una oferta millor?. Gaudiu de les fes-tes!. Gaudiu de l’hostaleria local!. Tenim un munt de sabors i propos-tes per oferir-vos!. Tasteu-les i no us en penedireu!. Mónica Lozano,

Secretària del Gremi d’Hostaleria i Restauració a Cerdanyola del Vallès

Confieu en nosaltres i menjareu en família!prepArem menús sAborosos i AtrActius Als preus més AjustAts

Bon nadal!




Us desitja que passeu molt bones festes Os desea que paséis felices fiestas Happy Christmas !

¡


cuinem

propostes pel menú de nadal

Dificultat: mitja Temps: 90 min.

elaboracióCocer los canelones durante minutos en agua con sal. Refres-carlos con agua fría, escurrirlos y extenderlos sobre un paño húmedo. Calentar en una sartén un poco de mantequilla y rehogar la cebolla picada y el pollo, desmenuzado, durante unos diez minutos. Pasados éstos, añadir el seso picado y el foie-gras. Darle unas vueltas y agregar media cucharada de harina y unas cucharadas de leche entera. Dejar enfriar y relle-nar los canelones. Hacer una bechamel clarita con el resto de la mantequilla, la leche, y la harina, condimentándola con sal, pimienta negra molida y nuez moscada rallada. Cubrir el fondo de una fuente con una capa de bechamel, colocar sobre ella los canelones y cubrir con el resto de la salsa. Espolvorear con el queso rallado, poner unas avellanas de mantequilla y dorar a horno medio durante unos veinte a veinticinco minutos.

Canelones, 16 unidades Seso de cordero limpio y cocido, 1 unidad Pechuga de pollo cocida, 100 gr. Cebolla roja, 1 unidad Foie-gras de pato, 1 cucharada Leche entera de vaca, 1 litro Harina de trigo tamizada, 3 cucharadas Queso rallado semicurado, 2 cucharadas Mantequilla, 3 cucharadas Sal Pimienta negra molida, 1 pellizcoNuez moscada rallada, 1 pizca

ingredients per a 4 persones

receptA fetA pel restAurAnt cAn pApitucanelons

elaboracióRentar molt bé les carns i els ossos, rentar i pelar tots els vegetals. Posar una olla al foc amb l’aigua freda i afegir els ossos ben nets, el sagí, les carns, els cigrons i les mon-getes remullades de la nit anterior. Tapar l’olla i quan co-menci a bullir escumar bé les bromeres, salar i deixar que cogui a foc moderat durant una hora.Afegir tots els vegetals (ex-cepte les patates i la col), la xi-rivia a trossos grossos i deixar coure 40 minuts més.Fer la pilota, en un vol barre-

geu les dues carns picades, l’ou, el pa ratllat, la sal i el pebre. Amassar bé tots els ingre-dients fins que quedin ben lligats i compactes. Donar-li una forma allargada i arrodonida. Afegirem les patates i la pilota a l’olla, deixarem coure 15 minuts més.Afegir la col tallada per la meitat i coure 10 minuts més.Punxar les botifarres i posar-les a l’olla 5 minuts més. Rectificar de sal si cal. Colar part del caldo i portar-lo al foc en un altre olla, afegir els galets 2 minuts i servir la sopa de primer plat. La carn d´olla la servirem de segon plat amb les verdures i els llegums.

2 ossos de la pota de vedella; 400 gr de la part del conill de la vedella; 200 gr de carn de vedella pica-da; 200 gr de carn de porc picada, un tros de sagí; 2 ossos de l’espinada, un peu de porc partit per la meitat, una orella, un tros de morro, una botifarra blanca i una negre, mitja gallina, un braó de xai lletó, 200 gr de mongetes, 200 gr de cigrons, 2 pastanagues, 2 po-rros, 2 branques api, una xirivia, 4 patates, 1 col petita, mig quilo de galets, pa ratllat, 6 litres d’aigua i un ou.

ingredients per a 8 persones

receptA fetA pel restAurAnt los Abetos

escudella catalana i carn d’olla Dificultat: mitja Temps: 210 min.



Us desitja que passeu molt bones festes Os desea que paséis felices fiestas Happy Christmas !

¡

Del 3 al 22 de desembre

Fira de Nadal

Lloc: Plaça Abat Oliba

Diferents activitats durant aquest dies.

DJ 16 DE DESEMBRE

Sopar de Nadal solidari amb

Fadam

Lloc: Restaurant Los Palacios

Organitza: ACSAB

DSS 18 DE DESEMBRE

Cagatió al carrer Santa Maria amb

carrer Sant Ramon

Organitza: Associació de Comer-

ciants Casc Antic

DSS 18 DE DESEMBRE

Somni d’una nit. Adaptació de

l’obra Els Pastorets

Lloc: Ateneu a les 19h.

També es representarà els dies 8 i 9

de gener de 2011

DG 19 DE DESEMBRE

Pessebre vivent a la casa Llopis

Jornada de portes obertes

DG 19 DE DESEMBRE

Concert de Nadal de l’Orquestra

de Camba de Cerdanyola


DG 19 DE DESEMBRE

Una nit al museu. Teatre familiar


DX 22 DE DESEMBRE

Cagatió a l’Avg. EspanyaOrganitza: ACSAB

DJ 23 DE DESEMBRE

Cagatió a la Plaça ConstitucióOrganitza: ACSAB

DG 2 DE GENER

Concert de Cap d’Any de la Ban-da de l’AMCVLloc: Ateneu a les 12h.

2 i 3 DE GENER DE 2011

Carpa Reial a la Plaça ConstitucióOrganitza: ACSAB

2, 3 i 4 DE GENER DE 2011

Patge Reial i activitats a la Plaça ViladomatOrganitza: Eix Comercial

agenda de nadal

agenda 23desembrewww.comerçiciutat.cat


¿Todavía no sabes que regalar en Navidad?

www.centredesteticaintegral.comc/ Pintor Togores, 33 - Cerdanyola del Vallès - Tel. 93 580 83 04

TARJETA REGALO MASAJE MULTISENSORIAL: 35 €

niu joiers &

joyaestilo.es

C/Sant Antoni, 52 - Cerdanyola del Vallèsc/e: [email protected]

www.joyaestilo.es

B o n e s f e s t e s !

Ja penses en el Nadal?

carrer sant antoni, 13 cerdanyola 93 580 29 91 www.xaviolive.com


actitud positiva

un conte de nadal

La navidad es el mejor y más claro ejemplo, de lo que venimos diciendo en cuanto a tomarse la vida con una actitud positiva.Esa es la verdadera magia de la navidad, conseguir que tanta gente tenga una buena disposición para in-tentar ser feliz, aunque sea por unos días.Aunque durante estos días nos golpeen los tristes re-cuerdos de algunas navidades pasadas, los afronta-mos con ánimo, adoptando una mayor esperanza que de costumbre, hacia el futuro.Cada uno, tiene su motivación y todas las motivacio-nes han de ser respetadas.Ya sea por cuestiones religiosas, por la ilusión que nos inculcaron de pequeños, o simplemente porque nos dejamos contagiar por el optimismo de los demás. Sea como sea da igual, el caso es que la mayoría de gente se impregnan de ese espíritu de optimismo, por lo me-nos durante unos días.Los enfrentamientos se paralizan, las penas se despla-

zan, las enfermedades se intentan ignorar, y la mala fe parece desaparecer. Llegado a este punto, siempre he mantenido, que hay que vivir el día como si fuese una vida, (un día, una vida) con esta filosofía aprovecharás más el instante, no perderás el tiempo en banalidades y con el mismo motivo podríamos aplicarlo a la navi-dad.¿Por qué no vivimos el resto del año con el mismo es-píritu de estos días?¿No estaríamos mejor todos si la actitud positiva nos acompañara en todo momento? Seamos egoístas en este tema, no nos conformemos con sentirnos felices sólo unos días al añoDaros cuenta lo sencillo que es durante estos días cambiar de actitud y tomarse la vida de otra mane-ra, es tan sencillo como proponérselo. Hacerlo como propósito para todo el año que empieza y puede que, entre todos consigamos hacer de nuestro mundo algo más hermoso y nuestra vida algo mejor.

¿por qué no vivimos el resto del Año con el mismo espíritu de estos díAs?

Carlos Muñoz Salgado

niu joiers &

joyaestilo.es


és l’èpocA més importAnt de l’Any per A comerciAnts, ApArAdoristes i clientsEl Nadal ja és aquí, i aquest 2010-2011 sembla avançar la campanya molt més que en anys anteriors, sent així que durant la segona setmana de novembre ja comencem a veure les primeres vitrines vestides per a l’ocasió. Sens dubte és l’època més important de l’any per a comerciants, aparadoristes i clients, així que prenguem nota d’una sèrie de consells que ens poden ser de gran ajuda a l’hora de planifi-car el nostre aparador nadalenc.El primer pas que cal tenir en compte és la idea de l’aparador, pot ser de gran ajuda el pensar en els elements relacionats amb aquesta època de l’any: neu, ar-bre, garlandes, estrelles, boles, etc ... a partir d’aquí l’ideal seria no conformar amb els conven-cionalismes d’aquests elements i intentar donar-los un concep-te diferent recorrent a la nostra creativitat, ja que serà l’enginy i no una elevada inversió econò-mica la que ens garantirà l’èxit del nostre aparador. Existeixen recursos com el reciclatge que ens permeten elaborar autèntiques obres d’art amb coses que rebutgem cada dia. A la xarxa trobem infinitat de webs que poden ser les nostres grans alia-des, exemples curiosos poden ser arbres de Nadal elaborats amb ampolles de plàstic pintades, una coro-na nadalenca amb rotllos de paper higiènic, etc.Un cop hem triat la idea i els elements del nostre apa-

rador, hem d’escollir els colors, recordem que cada època de l’any porta associats unes determinades to-nalitats, sent així que per Nadal s’aconsellen: els tons blancs de la neu, el vermell, el verd, sense oblidar-nos dels grans protagonistes, els tons metal·litzats: plate-jats i daurats. Cal tenir en compte que la utilització de

tonalitats de color plata ens donarà un aire molt més actual i modern. Que hagin uns colors recomanats per aquesta època no vol dir que no puguem utilitzar únicament aquests. Pot ser interessant atre-vir-nos a combinar el to plata amb qualsevol altre color, un exemple seria la utilització dels tons plata amb un color violetes o fúcsies.Un altre dels elements molt impor-tants i que poden garantir l’èxit del nostre aparador és la il il·luminació, a través d’aquesta podem gene-rar efectes que despertin l’atenció dels clients, podem optar per llums amb moviment, neutres, de colors.

Sens dubte el més important en aquestes dates és no conformar-nos amb fer complir els somnis dels més petits .... Doncs mai hem d’oblidar aquell nen que els grans també portem a dins.

informació comercial

l’aparador de nadal

Jackeline JorbaVisual merchandising,

interiorista i aparadoristaTAO PROJECTES

www.taoprojectes.com


LUXOLAR

Avda. Guiera 10 - Cerdanyola del Vallès Tf.: 93 594 70 85 - [email protected]

ESTUDI DE CUINES I BANYS

www.luxolar.com

Centre de Teràpies Naturals

OSTEOPATIA - QUIROMASSATGE - MASSATGES TAILANDESOS - DRENATJE LINFÀTIC - REFLEXOLOGÍA PODAL

Avg. Guiera, 10 (davant del poliesportiu Guiera) Cerdanyola Tf.: 93 580 98 77

Passeu molt bones festes!

Bon nadal!


publicitatjuliol

Si coneixes algun indret de Catalunya que ens vulguis recomanar, envia’ns la proposta a [email protected]


petites joies de catalunya

La data més antiga que coneixem de la fira de Santa Llúcia a Barcelo-na correspon a lány 1786. Aques-ta data és ben concreta i tant de la celebració de la fira com de la seva importància, ja que dues fonts ben versemblants ens en deixen constància. La primera la trobem en la ploma de Rafael Amat, escriptor ca-talà del s.XVIII (1746-1818), conegut amb el sobrenom de Baró de Maldà. La segona font, ens arriba del gran folklorista i autor del costumari català Joan Amades (1890-1959) que confirma lány 1786, com la data coneguda més antiga i fidedigne.També seńs diu que la Fira de Sta. Llúcia era coneguda com “la fira de les noies”, perquè es creia que a lánar-hi moltes fadrines, era un bon lloc per concertar casaments. Les noies de la rodalia anaven acompanyades de la seva mare, ben vestides i enjoiades, per a veure si trobaven pretendent. El dia de Sta. Llúcia, en algunes poblacions de Catalunya, les ne-nes que en el s.XIX i part del XX estudiaven costura, feien festa i

corrien pel poble o ciutat cantant cançons i goigs. La gent les ano-menava “llucietes”. En dáltres llocs, se sap que les noies es reunien per sentir missa i després anaven en grup cantant per les cases per tal

de recollir almoïnes o captiris. Una délles representava Sta. Llúcia i duia una corona de flors i les altres que lácompanyaven eren les “car-denales”. A Barcelona, antigament les modistes anaven al Parc de la Ciutadella on hi havia una gran festa.En algunes fonts podem llegir que al llarg del s.XIX, a la fira de figures de pessebre s´hi trobaven vene-dors de ninots de cartró, que ac-cionaven estirant-los dún cordill. Tot i no tenir cap relació amb el pessebre, la mainada sémbadalia i ajudava a haver una major afluèn-

cia de gent a la fira.El creixement de láfecció pel pes-sebre va fer augmentar notable-ment aquestes fires, i molt aviat totes dues es van comfondre, puix que van tocar-se.

Ja aleshores, esde-vingué un costum que la mainada acompanyada dels pares hi anessin a passejar, tot i el fred propi de l´època de l’any, per tal de viure lámbient nadalenc i sentir el caliu dels fi-raires. En arribar a la llar amb tot allò ne-cessari comprat a la

fira, les famílies construïen el pes-sebre que servia déntreteniment dels vailets i de gaudir dels grans. Paral.lelament, a les parades que venen figures i objectes de suro o articles de guarniment, es van anar afegint també les parades dites del verd, on es pot trobar molsa, galzeran, boix grèvol, avets, vesc, escorça de suro, etc., fins acabar sent la fira que coneixem tots.Sens dubte, la Fira de Santa Llúcia és una de les tradicions nadalen-ques més arrelada i antiga de la ciutat de Barcelona i de tota Ca-talunya.

la fira de santa llúcia de barcelona

desembre

lA dAtA més AntigA que coneixem de lA firA A bArcelonA correspon A lÁny 1786


Cerveses d’importaCió i naCionals

billars - dards retransmissió de partits

guies de viatge

carrer ample, 39 cerdanyola del vallès

Per gaudir de bona música i bona companyia

Ens trobaràs a

L’arbre de nadalLa tradició d’adornar l’arbre nada-lenc sembla que es va iniciar a Ale-manya i Escandinàvia als segles XVI i XVII, estenent-se posteriorment a

altres països europeus. Per a la seva decoració s’empra en l’actualitat una gran diversitat d’objectes i ele-ments, com les boles, els llaços, els estels o els llums. Elements per portar sortEl ram de vesc dels roures, el galze-ran, el boix grèvol i l’arç groc en que es guarneixen moltes cases aquests dies, o que s’ofereixen en senyal de bon auguri, són vegetals que fruiten a l’hivern. Potser és aquesta una raó per emparentar-los amb el desig de bona sort.. Les RifesNo cal dir que la rifa de la Loteria que se celebra aquests dies és la més im-portant de totes. També antigament hi havia les primeres parades de to-rrons i no en venien sinó que en sor-tejaven. Darrerament s’han fet molt populars els “Quintos”, joc igual al “Bingo”, denominat també “la plena” en què guanya el jugador que omple les caselles de la seva butlleta. No s’hi juguen diners, sinó queviures o altres obsequies materials.

La Missa del Gall és una costum molt arrelada a casa nostra, al punt de la mitja nit, entre

el 24 i el 25 de desembre a moltes de les esglésies se celebra aquesta missa, commemorant el naixement de Jesús. Cançons de NadalHi ha una gran varietat de cançons de caire tradicional, commemorati-ves del Nadal, totes amb un deno-minador comú: alegria, esperança i desig de pau, la majoria són obres d’autors anònims que ens han arri-bat per tradició oral. Esmentem: “El desembre congelat”, “El cant dels ocells”, “El rabadà” “Fum fum fum”, etc. etc.

El pessebreEl pessebre consisteix a instal·lar en algun lloc de la casa unes figures, degudament col·locades, que sim-bolitzen la vinguda al món de Jesús. En un lloc destacat hi l’escena del naixement amb l’infant Jesús, Ma-ria, Josep, el bou i la mula, es com-pleta amb caminets, rierols, molsa, pedretes.... figures de pastors i els reis mags.

El dinar de Nadal, el tió i Sant EsteveEl gran esdeveniment gastronòmic és el dinar del dia de Nadal. L’àpat d’aquest dia reuneix a tota la família i s’aprofita per fer cagar el tió. Sant Esteve, el dia després de Nadal, s’a`profita per reunir-se amb l’altra part de la família amb qui no s’havia pogut estar per Nadal.

Els pastoretsLa representació escènica del naixe-ment de Jesús, possiblement prové de l’antic cant de la Sibil·la Eritrena, dona anciana, a la qual Apol·lo ( el

déu Sol) donava per solstici d’hivern el do de predir l’esdevenidor i que segons la tradició, fou la que va predir el judici final i l’adveniment de Jesús. Aquest any podrem tor-nar a gaudir-ne a Cerdanyola amb l’adapatació que ha fet Francesc Vi-laró sota el títol de Somni d’una nit.

El Cap d’AnyS’ha adoptat el costum de partici-par en un sopar que ve molt marcat per fórmules importades. Aquest costum ha anat creixent a remolc i al compàs de les modes i de la co-mercialització. Un dels actes més importants d’aquesta nit consisteix a menjar dotze grans de raïm en al moment que toquen les dotze cam-panades de la mitjanit, entrant així en el Nou Any. Hom considera que això comporta bona sort per tot l’any.

Els Reis mags d’OrientÉs la gran festa dels més petits. Recordant l’arribada d’aquest per-sonatges per adorar Jesús, els Reis obsequien als infants amb joguines

i llaminadures... Arriben el dia 5 de gener. I, després de rebre’ls, cal anar a dormir i deixar, prop la fines-tra o el balcó les sabates dels men-uts i quelcom de menjar pels Reis, patges i camells. El matí del dia 6, es trobaran els obsequis que han deixat ses majestats, i fins potser, si algú no ha fet gaire bondat, un bon tros de carbó.

tradicions de l’època de nadal

31reportatgedesembrewww.comerçiciutat.cat

fem un repàs A Algunes de les trAdicions nAdAlenques més significAtives de lA nostrA societAt per Aquestes dAtes

Comerç i Ciutat - Revista 8

Documents

Transcript of Comerç i Ciutat - Revista 8