04 DIUMENGE, 24 DE JUNYDEL 2012 aratemadeldia

Elspaïsoseuropeusambpitjorsnivellsde competència en llengües estrange-res sónelRegneUnit iFrança, tal comva posar en relleu l’Eurobaròmetrelingüístic publicat aquesta setmana.Francesos i anglesos no hi veuen elprofit a aprendre una altra llengua,probablementperquè considerenquela pròpia ja és internacional.

Doncs, segons apunten algunesveus, això mateix pot estar passant acasanostra. “Sielscatalansnotingués-sim també el castellà, seríem com elsholandesos i els danesos”, que tenenuns nivells molt alts d’anglès perquèhanconstatatqueésnecessarien l’àm-bit internacional, assenyala el presi-dent de l’Associació de Professorsd’AnglèsdeCatalunya(APAC),MiquelBerga. Ell parla, de fet, d’una “mandrasociològica dels catalans a aprendreanglès, que encara ésmés accentuadaentre els que tenen el castellà com aprimera llengua”, a causa d’aquesta“sensacióquesaberanglèsnoésdeter-minant perquè el castellà ja és unallengua internacional”.

Però, tal comvaassenyalardijous lacomissària d’Educació, Cultura,Mul-tilingüisme i Joventut de la Unió Eu-ropea (UE), Androulla Vassiliou, l’an-glès avui no és només una llengua es-trangera d’ampli abast mundial, sinóque “s’ha convertit en la llengua fran-ca internacional”.e

Idiomes L’aprenentatge de l’anglès

La meitat dels adolescentsno saben parlar anglès.L’Eurobaròmetre situa elsalumnes de 15 anys del’Estat a la cua d’Europa enl’aprenentatge d’aquestidioma, que ha esdevingutla ‘lingua franca’ moderna.A Catalunya, les coses nosón pas gaire millors.Segons un estudi de laUniversitat de Cambridgede l’any 2010, el nivelld’anglès dels catalans erafins i tot lleugeramentinferior que a la resta del’Estat. La nota mitjanadels catalans al FirstCertificate era de 68,5, persota del 69,1 estatal. Perquè no sabem prou anglès?Mirem d’esbrinar-ne elsmotius.

Lapresidenta de laComunitat deMa-drid, EsperanzaAguirre, va amenaçara l’abril amb la “insubmissió” per po-dercontractarprofessorsnadiusd’an-glès per al seu sistema públic d’ense-nyament. Tot i que qualsevol ciutadàde la Unió Europea pot obtenir unaplaça com amestre o professor en unaltrepaíseuropeu,a lapràctica, ladifi-cultatd’homologarel títoldemagiste-riels impedeixenmoltscasostreballaren escoles i instituts de l’estat espa-nyol. Alhora, per obtenir feina en elsistema públic català, han d’acreditarel nivell C de català.

Tot i que el departament d’Ense-nyament no disposa de les xifres deprofessoratsegregatpernacionalitats,és clar que són pocs els professorsd’anglèsnadiusalscentresescolarsca-talans. N’hi hamés a les escoles ofici-als d’idiomes (EOI), però tampoc nogairesmés.

NoésnomésEsperanzaAguirrequiopina que els professors nadius sónuna peça clau per al bon aprenentat-ge d’un idioma, però també hi ha veusdiscordants.Elpresidentde l’Associa-ció de Professors d’Anglès de Catalu-nya (APAC),Miquel Berga, assenyala,perexemple,que“espotsernadiu i serunmal professor d’anglès”.

EldirectordeDesenvolupamentdeCambridge a Espanya, Xavier Balles-teros, hi està d’acord. Argumenta quel’alumnenodistingeixsi l’accentésna-diu o no fins que no té un nivellmitjà-alt iqueels joves tenenavuimoltesop-cions a internet i la televisió per sen-tir la parla nadiua de l’anglès. SegonsBallesteros, només calen dos nivellslingüístics més que l’alumne (un B2comamínim)perpoder ferclasse.e

Seven handicaps English le

*Set obstacles al nostre nivell

d’anglès

El factor cultural

La falta de professors

Seven ha p

for our English

nadiusSÒNIA SÁNCHEZ

05ara DIUMENGE, 24 DE JUNYDEL 2012 temadeldia

Professorsmalpagats i televisiódoblada, un còctel

perniciós

DAVID BRIDGEWATER

Sócprofessorde llenguaan-glesa des de fa més de 25anys.Durantaquest tempshedonatclassesa tot tipusd’estudiants i molts s’en-

fronten a una sèrie de dificultats.La primera és que van tenir poca

exposicióa l’anglèsdepetits,unpe-ríode crític per a l’aprenentatged’idiomes. Algunes de les caracte-rístiquesvaloradesde l’alumneide-al són la capacitat d’identificar pa-trons en la llengua, poca inhibició,acceptacióde l’ambigüitat iunafor-tamotivacióperaprendre.Elsestu-diantsquea laseva infantesarebienunabaixaexposicióa la llenguaiqueno tenen un coneixement consoli-dat de la sintaxi solen tenir proble-mes per produir frases ben forma-des. L’últim factor que afecta el ni-vell d’aprenentatge d’idiomes és laqualitat dels professors. Aquí l’en-senyament d’idiomes està infrare-gulat, mal pagat i, per descomptat,pateix lesconseqüènciesdelmateixprocésde ladevaluació experimen-tada per l’ensenyament.

Opinió

Portugal i Grècia tenen nivellsd’anglès força superiors als del’estat espanyol. Gairebé tothomcoincideix a destacar un fet quanespreguntaelmotiud’aquestadi-ferència: són països on les pel·lí-cules s’emeten en versió originalsubtitulada. És obvi que el fetd’acostumar l’oïdaa l’anglèsatra-vés de la televisió i el cinema fa-cilita l’aprenentatge de l’idioma.

A Catalunya, el llavors conse-ller d’Educació Ernest Maragallva proposar l’any 2007 –des deFinlàndia, on era en viatge ofici-al– que les televisions públiquescatalanes emetessin totes lespel·lícules i sèries enversióorigi-nal. La iniciativa va ser rebudaamb reticència pels operadors detelevisió i finalmentvaquedar enpapermullat.Peròavui jaés inne-cessària,perquè la introducciódelaTDTofereixa l’espectador l’op-ció d’escollir entre la versió do-blada i l’original. Tot i així, faltaencara un canvi de costums.e

La crisi ha reduït els alumnes als cursosd’anglès. Ho constaten tant a l’Institutd’Estudis Nord-americans com a lesseus de Cambridge a Catalunya i en al-tres centres com la UAB Idiomes, on“s’ha reduït sobretot el perfil de gent de30 a 40 anys”, explica el subdirector,Richard Turner. També des de la seu deCambridge a Espanya, Xavier Balleste-ros afegeix que “les empreses han reta-llatmolt en formació d’anglès als treba-lladors” els dos últims anys.

Ara bé, la barrera econòmica apareixabans i tot, ja que bona part de l’anglèsqueaprenenmolts infantsnoésa l’esco-la, sinóa lesactivitatsextraescolars. “Noacostuma a passar en cap altra assigna-tura que la meitat dels alumnes facinclassesparticulars i l’altrano”, apuntael

president de l’Associació de Professorsd’Anglès de Catalunya i professor de li-teraturaanglesaa laUPF,MiquelBerga.

De fet, l’Eurobaròmetre constata di-ferènciesdepuntuaciódemésd’unpuntquan s’incrementa també en un puntl’índex socioeconòmic i cultural de lesfamílies. Aquest índex (que té en comp-te el nivell d’estudis dels pares i els re-cursos familiars) té més influència, diul’informe,en leshabilitatsde“compren-sió lectora i expressió escrita” en anglèsi no tant en la comunicació oral.

Tot i així, l’estudi europeu remarcaque aquesta no és l’única explicació alsbaixosnivellsd’anglèsa l’estatespanyol,ja que “els resultats dels alumnes espa-nyolssóninferiorsalsesperatsperal seuíndex socioeconòmic i cultural”.e

Finsa la implantaciódeBolonya,elni-vell d’anglès dels estudiants universi-taris catalans era molt desigual. És apartir de la integració europea, l’any2008, que l’anglès s’introdueixdema-nera regular a les aules universitàriesi els centres públics comencen a im-partirassignaturesenaquesta llengua.

L’Espai Europeu d’Educació Supe-rior va posar sobre la taula la necessi-tat d’unes competències mínimes enuna llengua estrangera. Les universi-tats públiques catalanes van acordarque tots els graus incloguin “l’exigèn-ciadelconeixementd’unatercera llen-gua, preferentment l’anglès”, i que ca-da centre decideixi quin nivell dema-na als seus alumnes. El curs vinent esgraduarà laprimeragranfornadad’es-tudiantsdegraucatalans i l’AgènciadeQualitatUniversitàriahauràdeverifi-carsicentres ialumneshanfetelsdeu-res en aquest tema.e

Tot i l’èxit creixentdelprogramaEras-mus per als universitaris, les estades al’estrangernorebenencaraprouincen-tius públics. Uns 500 catalansmarxencadaanyd’Erasmusapaïsosde llenguaanglesa i el Govern dóna ajuts a lamo-bilitat a 1.600 alumnesmés, però “en-cararebemmésestudiantsdelsqueen-viemafora”,diuelvicegerentdedocèn-cia de la UPF, Pere Torra. La Genera-litatofereixunavintenadebeques l’anyperquèuna classe viatgi 15 dies aunal-tre país a fer un projecte comú ambuncentred’allà, iunapetitapartde l’Eras-musbeneficia els alumnesde formacióprofessional. Però aprendre anglès enunaltrepaísésencaraunaopciómassapoc estesa permotius econòmics.e

Un 27,4% dels alumnes catalans acaben

primàriaambunnivellmoltbaixd’anglès,

segons l’última avaluació d’aquest cicle.

Tot i l’esforç del Govern des del 2005 p

er

introduir l’anglès com a llengua vehi

cu-

lar enalgunesassignatures, aq

uestsplans

–que han dut a terme 1.345 centres fins

ara– no han aconseguit canviar les coses.

El director de Desenvolupament de

Cambridge aEspanya,XavierBalle

steros,

destaca l’errorcomúenmoltesescoles ca

-

talanes de començar l’enseny

ament d’an-

glèsper la gramàticaen llocde

lapartoral,

que seria lamanera “natural” d’aprendre,

idemanaqueescomenciaensenyar

abans.

El president del’Associació de

Profes-

sors d’Anglès aCatalunya,Miquel Berga,

recelad’aquestavançamentdel’edatd’i

ni-

ci i assenyala que els plans d’i

mmersió en

anglèssónunpas“enlabonad

irecció”. En

destaca,però, elhandicapde“

labaixa for-

mació en anglès delsmestres i professors

catalans, sobretot a primària”. Aquest

curs,2.353docentspúblicsca

talansestan

apuntats als cursos gratuïts d

’anglès que

els ofereix la Generalitat.e

NICK LLOYD

Jo vaig arribar a Barcelonafa uns vint anys. Venint deSaragossa, estava impres-sionat amb el bon nivelld’anglès a Catalunya. Els

primers anys estava convençut quela feinadurariadeuoquinzeanys, jaquedesprésd’aquestperíodegaire-bé tots els adults haurien assolit unnivell acceptable, i elsnens, ambelsmètodes més moderns que s’esta-ven implantanta laescola, ja tindri-en una bona base. Malgrat l’esforçpúblic, privat i particular, i la supo-sada ajuda d’una societat ja bilin-güe, és clar que encara estem llunyd’aquesta situació. Hi ha hagutmi-llores: avui en dia és poc freqüenttrobarunestudiantambnivell zero,però l’anglès de la resta d’Europaencara és molt superior. Atès quepaïsoscomGrècia iPortugalhanas-solit resultats molts millors ambmenysrecursos,diriaque,persobrede tot, la televisió doblada al caste-llà i català, una autèntica relíquiadel franquisme, en témolta culpa.

l

Com s’ensenya c les

Ca les escoles

levelLa barrera econòmica

El model l universitari

Estades a l’estranger

Més ver

sió o

ó origi

nal

06 temadeldia DIUMENGE, 24 DE JUNYDEL 2012 ara

Idiomes L’aprenentatge de l’anglès

El nivell d’anglès dels joves europeus

Font: Elaboració pròpia / Grà!c: E. Forroll

Més del 65%

Percentatge d’alumnesde 14 i 15 anys quepoden mantenir unaconversa en anglès

42%-65%

25%-41%

Menys del 25%Malta (82%)

Suècia (82%)

Estònia (61%)

Bulgària (35%)

Bèlgica (29%)

Països Baixos (66%)

Polònia (25%)

França (14%)Croàcia (47%)

Eslovènia (54%)

Grècia (48%)

Portugal (31%)

Espanya (27%)

Estudis

Espanyaésa lacuad’Europaidel món,al lloc 24de44 estats

Educació

Els nensaprenen mésanglès queabans però elnivell encaraés baix

Un 69% aconsegueixenel First Certificate

DesdeCambridgeaEspanyaveuenmotiuspera l’optimisme.“Elnivelld’anglès encara està per sota de lamitjanaperòanemperboncamí,enels últims anys s’ha fet un gran es-forç”, apunta el director deDesen-volupament, Xavier Ballesteros. Elnombre de persones que es treuenuna titulació en aquest centre ésconfidencial, diu, però apunta queEspanya és “unmercat important”per aCambridge, sobretot en títolsdeFirstCertificate.El2010, l’últimamb dades, el 69% dels espanyolsque es van examinar d’aquest títolvan aprovar, però només el 3%vantreure unaA i un 15%unB.

Pares i mestresopinen sobre laqüestió idiomàtica

Brian CuttsPROFESSOR D’ACADÈMIA D’ANGLÈS

“El punt bàsic peraprendre l’anglès ésparlar i escoltar. Si hi ha25 o 30alumnesaclasse,com poden parlar? [...]Insisteixo en lapart oral,però si no es fagramàticai llibres tampoc podranparlar. [...] Sil’ensenyament només esquedaa l’escolano ensen sortirem. Els xiquetshande saber quinaés laimportànciade l’anglèsavui endia”

Jordi SedóMESTRE DE PRIMÀRIA

“Laveritatésqueelnostresistemaeducatiunoéscapaçdeproporcionaralsjovesunnivelld’anglèsdignequeelspermetianarpelmónambcertadesimbolturacomunicativa.Ésunasituacióquecaldriasuperaramburgència”

Quico SalaPARE. GRANOLLERS

“Calunesforçsuplementari,depaís,permillorarelnivelld’anglès,id’idiomesengeneral.Crecquecalfomentarladiversitatlingüísticaalmàximinonomésl’anglès.Catalunyapodriasercapdavanteraaeducarenaltresllengües–lesdelespersonesnouvingudes,perexemple–a lesescoles,mésenllàdedonarunabasepotentencastellà ianglès”

SÒNIA SÁNCHEZBARCELONA

Es calcula que durant lapròxima dècada hi hau-rà,entotmoment,2.000milions de persones almón aprenent anglès.

“La globalització, la industrialitza-ció i internet han canviat dràstica-ment el paper de l’anglès en els úl-tims 20 anys: un bonnivell d’anglèsha deixat de ser un avantatge delsrics per convertir-se cada cop mésenunaaptitudbàsicaperaqualsevolfeina”.HodiuEducationFirst (EF),l’organització educativa privadamés gran delmón, que l’any passatva publicar amb la Universitat deCambridgeunestudidelnivelld’an-glès en 44 països de tot elmón.

Els més petitsL’edat no és factor determinantper aprendre un idiomaL’estudi d’EF situava Espanya a laposició24d’untotalde44països.Enl’entorn europeu, li donava encarapitjors resultatsque l’Eurobaròme-tre publicat aquesta setmana per laComissió Europea. Segons EF, Es-panya i Itàlia són els països amb elsnivellsmésbaixosdedominidel’an-glèsdetotalaUnióEuropea.L’infor-meposaenrelleutambéquedesdelsanys 80 del segle passat els infantsespanyolscomencenaaprendrean-glèsals8-11anys,abansqueenaltrespaïsosambmoltbonnivelld’anglès,

Crònica

Fail at European andworld level

com Dinamarca i Holanda, on co-mençaven als 10-12 anys. “El fetd’abaixar l’edat d’aprenentatge noelevarà els nivells d’anglès per ellmateix”, conclou l’estudi.

Transició generacionalLes reformes educativesespanyoles sónmassa recentsEF-Cambridge dóna diverses expli-cacionsal baixnivell espanyol, entreles quals el poc pes de les exportaci-ons en l’economia espanyola, sobre-totencomparacióambaltrespaïsos,cosa que “disminueix els al·licientsper dominar l’anglès”. Però princi-palment apuntava a les grans refor-mes educatives impulsades a l’Estaten els anys 90 i els 2000, quehan si-

tuat l’ensenyamentestatalen la líniade tota la UE. “El cas d’Espanya de-mostraquesónnecessarismoltsanysfinsqueunareformaeducativaesre-flecteix en lapoblació adulta”, apun-ta l’informe internacional.

Adolescents poc preparatsEls nois de 15 anys encara vanmassa coixos en anglèsTot i haver estudiat anglès des deprimària,el41,9%delsnoiscatalansde 16 anys acaben l’educació secun-dària obligatòria (ESO) sense saberescriurecorrectamentenanglès.Laredaccióéselquevaobtenirelpitjorresultat en l’examend’anglès que laGeneralitat va fer a tots els alumnesde quart d’ESOelmarç passat. Ani-vell global, el 23,7%nohavien asso-lit les competències bàsiques enaquesta llengua. L’Eurobaròmetrepublicat aquesta setmana (vegeu elmapa) ho confirma. Només el 27%delsnoisde15anysdetot l’Estatpo-den mantenir una conversa en an-glès. Espanya torna a estar a la cuadels 14 països enquestats per laUE.

Falta motivació i dinersEls joves espanyols van buscarmotius al seu baix nivellLaComissióEuropea va llegir als jo-vesde15anysenquestatsunallistademotiusqueelsdesanimavenaestudi-ar anglès.Lamajorpart (33%)va tri-arqueelsfaltava“motivació”i,ense-gon lloc, el 29%va dir que era “mas-sacar”.Un23%vanrespondrequenotenientempsperestudiar-lo, ialtres,un 21%, al·legaven queno són “bonsen llengües”.e

*Suspens a nivell europeu i mundial

08 temadeldia DIUMENGE, 24 DE JUNYDEL 2012 ara

Idiomes L’aprenentatge de l’anglès

Tres formesperapendre anglès gratis

Tàndem

La majoria d’universitatsofereixen la possibilitat deposarencontacte estudiantsamb diferents llengües ma-ternes perquè facin activi-tats junts i aprenguin l’idio-ma i la cultura dels respec-tius països. Així, els estudi-ants catalans poden buscarjoves d’intercanvi que vul-guin aprendre castellà o ca-talà imantenir converses enanglès. Normalment, que-den al mateix centre i alter-nen el català amb la llenguaestrangera.Ésunaexcel·lentmanera de perfeccionarl’anglès i de promoure lallengua i la cultura catalana.

Aplicació al mòbil

Lesnoves tecnologies tambépoden serútils per aprendreanglès demanera gratuïta através d’aplicacions de mò-bil. L’editorial MacMillan,que publica llibres i diccio-naris d’anglès, ha creatl’aplicació interactivaSounds: The pronunciationapp, que permet estudiar ipracticar la pronunciació enanglès.Entre altres coses, espodenescoltar lespronunci-acions correctes i gravar laveuperquèdesprés et corre-geixin la fonètica. L’aplica-ció, que ha guanyat algunspremis, permet practicarl’anglès a qualsevol lloc.

Xarxes socials

Les xarxes socials tambéofereixen la possibilitatd’aprendre o perfeccionarl’anglès. A Busuu.com, perexemple, els estudiants po-den corregir els exercicisdels altres i contactar entreells per resoldredubtes, tot ique moltes de les activitatsespoden fer senseparticiparen la xarxa. A Livemocha,una altra web, es poden es-coltar converses en vídeos ifer classes de fonètica,men-tre que a Italki es posa encontacte els usuaris ambna-tius de la llengua que selec-cionin i els dóna les einesperquè es comuniquin.

Thechallengeofmultilingualism

SÒNIA SÁNCHEZ ❊ BARCELONA

El pla d’immersió en anglès es reprendrà el curs que ve amb 170 nous centres deprimària i secundària / Les universitats comencen a incloure l’anglès vehicular

La consellera d’Ensenya-ment,IreneRigau,téelseupropi pla de llengües es-trangeres, que posarà enmarxaapartirdelcursque

ve 2012-2013. Fins a 170 centres deprimària i secundària, públics i con-certats, es podran acollir al pla, queofereix ajuts durant dos cursos per-quèelsalumnesduguinaterme“pro-jectes de competències” enanglès.

El govern tripartit va posar enmarxa l’any2005elPlaExperimen-tal deLlengüesEstrangeres, al qualfins al 2010 s’havien apuntat 1.345centresescolarscatalans.Consistiaprincipalment a avançar l’edatd’aprenentatge de l’anglès a P-4 iimpartir algunes assignatures nolingüístiques en aquest idioma. Elprograma va quedar congelat el2011 i, per al curs vinent, Rigau im-pulsaràunPlaIntegratdeLlengüesEstrangeres (PILE) que incorporaalgunscanvisrespectede l’anterior.

Per començar, ja no s’avança aP-4 l’ensenyament de l’anglès, sinóquees tornaacomençaraprimària.“Començar abans no és determi-nant, i hem prioritzat el que resul-tamésrendible,queés treballarpera projectes que integrin diferentscompetències i continguts”, va ex-plicar a l’ARA la subdirectora gene-raldeLlengua iPlurilingüisme,Mò-

A L’ESCOLA

nicaPereña.Aixòvoldirque,en llocd’impartirassignaturessenceresenanglèscomfinsara, es farà treballarels alumnes en grups per dur a ter-me projectes, en anglès, que inte-grin continguts de diversesmatèri-es i onhagindeposar aprovadiver-ses competències. Segons Pereña,leshoresd’anglèsqueacabaranfentaquestsalumnesambelnouprogra-

ma dependrà de la decisió autòno-ma de cada centre, però elsmínims“ideals” serien de quatre hores set-manalsaprimària i sisasecundària.

Ensenyament compta amb unpressupostmàximde510.000eurosperaaquestplael2012.Cadacentrerebrà 3.000 euros per dos anys.

Falta de continuïtat

Alhora que posa en marxa el noupla, Rigau ha anunciat també unarevisiódelplaanticper saberquan-tes matèries no lingüístiques s’es-tan fent en anglès a les escoles ca-talanesaramateix,unadadaquenoestà comptabilitzada. Falta tambésaber quants dels 1.345 centres quees van unir al programa segueixenfent assignatures en anglès perquèalguns no han donat continuïtat alprojecte, admet Ensenyament.

La conselleria ha posat en mar-xa també unes noves ajudes per aactivitats extraescolars en anglès,que ha concedit per a aquest estiu iel curs que ve a 93 escoles. Des delcurs2011-12,amés, totselsciclesdeformació professional tenen l’an-glès com a assignatura obligatòria.

Totplegatper tractardemillorarun nivell d’anglès encaramolt baixdelsalumnescatalans.Segons l’ava-luaciódelGovern,un terç suspenenl’anglèsdeprimària iun24%acabenl’ESO sense el nivellmínim.e

Dades

Finsa1.345

centresvan

impulsarunpla

d’anglèsque

calavaluar

Els alumnes arriben a launiversitat cada copamb un millor nivelld’anglès, segons cons-tata la Universitat Au-

tònomadeBarcelona(UAB)en lesproves que fan, demanera volun-tària, alsestudiantsquecomencenunatitulació.El21,75%delsqueesvanexaminaraquest2011-12 teni-encomamínimunnivellB2(FirstCertificate), mentre que el 2009-10erenel4,12%.Desde la implan-tació deBolonya, els universitarissón cada cop més conscients quenecessiten l’anglès.

Tot i que l’espai europeud’edu-cació superior no inclou cap nor-ma sobre llengües estrangeres, laintegració i lamobilitatque incor-pora porten implícites la necessi-tatdecertdominide la llenguaan-glesa.Peraixò, lesuniversitatspú-bliques catalanes van acordar, enla juntadelConsell Interuniversi-tari de Catalunya (CIC), que totsels títols de grau han de preveure

“l’exigència del coneixement d’unatercera llengua,preferentment l’an-glès” i cada universitat fixarà “elsmecanismes que facilitaran aquestaprenentatge i les formes d’acredi-tació que s’han previst”.

A la pràctica, això no vol dir quees requereixi acreditar undetermi-nat nivell d’anglès per obtenir la ti-tulaciódegrau, tal comapuntendesde la UAB. Aquesta universitat no-més“recomana”als seusestudiantsqueassoleixinunnivellB2d’anglès.

La Universitat Pompeu Fabra(UPF) ha optat per incloure assig-naturesobligatòriesenanglèsapar-

tir del tercer curs de tots els seusgraus. Així, tot i no exigir una cer-tificació denivell d’anglès, queda-rà acreditat que “sense saberprouanglès per seguir les classes enaquest idioma no hauran pogutaprovar”, explica el vicegerent dedocència de la UPF, Pere Torra.

Estudiar en anglès

En els últims quatre anys, la im-plantació dels graus ha introduïtl’anglès a les universitats públi-ques catalanes. Però fins ara no-més tres titulacions de les 451 quehi ha s’imparteixen íntegramenten aquesta llengua: estudis angle-sosde laUB,administració idirec-ció d’empreses a la UAB i interna-tionalbusinesseconomicsa laUPF.Als postgraus, l’ús de l’anglès estàmésestès:67dels460màsterspú-blics són en anglès. L’any que ve,a més, la UAB impartirà el graud’educació primària íntegramenten anglès perquè els futurs mes-tres es formin preparats per ferclasse en aquest idioma.e

Acreditació

Launiversitat

hadegarantir

uncertnivell

d’anglèsdels

seusalumnes

A LAUNIVERSITAT

*El repte del multilingüisme

XAVIER BERTRAL