Alimentació sostenible (II): L'aqüicultura.

4
 Alimentació sostenible (II ). L’aqüic ultura. Es tracta d’un dels sectors de la indústria d’ús i explotació animal amb més creixement a nivell mundial. Per a q ue una piscifactoria siga rendible, ha d’esprémer al màxim les seues instal·lacions. Alta tecnologia, enginyeria genètica, hormones i medicaments per a que el major nombre d’individus possible, cresquen el més ràpid possible i es facen com més gran siga possible, en el menor espai possible. En definitiva, l’infern de les granges intensives de ramat, a l’aigua. La superpoblació dels tancats de cria condemna els individus esclaus a  viure sotmesos a un estrès constant, i a patir ferides al morro i les aletes per la fricció i les topades, amb altres individus o amb les parets de la presó. La tensió es tradueix en malalties que es tracten amb antibiòtics i altres productes químics, que s’afegeixen als que serveixen per acolorir la carn.  Generalment, la carn del cadàver d’un peix de piscifactoria no té el mateix color que la d’un peix que ha viscut en llibertat. Els salmons, en estat salvatge, realitzen una migració reproductiva dels mars als rius, per a fer la posta. Després, les cries afronten la perillosa migració tròfica, que el porta cap a la seua vida al mar. El canvi d’aigües dolces a salades es un fet gradual, al que els individus s’aclimaten durant la seua estada a la desembocadura del riu. A les piscifactories, e l temps és diners: les cries de salmó són canviades dels tancs d’aigua dolça als de salada, sense cap transició. El trauma que pateixen provoca la mort d’un gran nombre d’individus, que pot arribar al 50% del total.  Pèrdues calculades i amortitzades. El “sacrifici” sol anar precedit d’un període de privació d’aliment, que pot durar dies i, fins i tot, setmanes. Es tracta de netejar la carn dels quím ics que han estat subministrat duran t la cria, i de reduir els residus a l’aigua. Els mecanismes d’atordiment no són regla general.  Depenent de l’espècie i la forma de treballar de la piscifactoria, poden ser assassinats amb un tall als arcs de les ganyes, i moren dessagnats en tre espasmes i altres signes de dolor. Altres son, senzillament , trets de l’aigua i deixats fins que moren per asfíxia. Joan Dunayer explica que la forma més comuna de matar les truites és llançant-les a tancs amb una barreja d’aigua i gel, on moren mentre lluiten per respirar fins que, després de 10 minuts i en mig de grans patiments, q ueden inconscients. La major part dels salmons moren a tancs d’aigua amb diòxid de carboni, que els paralitza mentre fa la respiració molt dolorosa. És un mè tode que n o evita que la majoria d’individus estiguen  vius i conscients mentre els tallen les ganyes. Els silurs solen morir després de rebre descàrregues elèctriques que s’apliquen a l’aigua. És un mètode d’atordiment que, com que no s’aplica directament al cervell, fa que els individus sen ten un fort dolor. A més, no és molt efectiu: la majoria estan Piscifactoria. "Recol·lecció" de salmons.  Procés mecanitza t de filetejat de salmons d'una piscifactoria. Del film "El nostre pa de cada dia", de Nicolaus Geirhalter  

Transcript of Alimentació sostenible (II): L'aqüicultura.

8/13/2019 Alimentació sostenible (II): L'aqüicultura.

http://slidepdf.com/reader/full/alimentacio-sostenible-ii-laqueicultura 1/4

Alimentació sostenible (II). L’aqüicultura.

Es tracta d’un dels sectors de laindústria d’ús i explotació animalamb més creixement a nivellmundial. Per a que una piscifactoriasiga rendible, ha d’esprémer al

màxim les seues instal·lacions. Altatecnologia, enginyeria genètica,hormones i medicaments per a que elmajor nombre d’individus possible,cresquen el més ràpid possible i esfacen com més gran siga possible, enel menor espai possible.En definitiva, l’infern de les grangesintensives de ramat, a l’aigua. Lasuperpoblació dels tancats de criacondemna els individus esclaus a viure sotmesos a un estrès constant, ia patir ferides al morro i les aletes perla fricció i les topades, amb altres

individus o amb les parets de la presó. La tensió es tradueix en malalties que es tracten ambantibiòtics i altres productes químics, que s’afegeixen als que serveixen per acolorir la carn. Generalment, la carn del cadàver d’un peix de piscifactoria no té el mateix color que la d’un peixque ha viscut en llibertat.Els salmons, en estat salvatge, realitzen una migració reproductiva dels mars als rius, per a fer laposta. Després, les cries afronten la perillosa migració tròfica, que el porta cap a la seua vida almar. El canvi d’aigües dolces a salades es un fet gradual, al que els individus s’aclimaten durant laseua estada a la desembocadura del riu. A les piscifactories, el temps és diners: les cries de salmósón canviades dels tancs d’aigua dolça als de salada, sense cap transició. El trauma que pateixenprovoca la mort d’un gran nombre d’individus, que pot arribar al 50% del total. Pèrdues calculadesi amortitzades.El “sacrifici” sol anar precedit d’un període de privació d’aliment, que pot durar dies i, fins i tot,setmanes. Es tracta de netejar la carn dels químics que han estat subministrat durant la cria, i dereduir els residus a l’aigua. Els mecanismes d’atordiment no són regla general. Depenent del’espècie i la forma de treballar de la piscifactoria, poden ser assassinats amb un tall als arcs de lesganyes, i moren dessagnats entre espasmes i altres signes de dolor. Altres son, senzillament, tretsde l’aigua i deixats fins que moren per asfíxia. Joan Dunayer explica que la forma més comuna de matar les truites és llançant-les a tancs ambuna barreja d’aigua i gel, on morenmentre lluiten per respirar fins que,després de 10 minuts i en mig de granspatiments, queden inconscients. Lamajor part dels salmons moren a tancsd’aigua amb diòxid de carboni, que elsparalitza mentre fa la respiració moltdolorosa. És un mètode que no evitaque la majoria d’individus estiguen vius i conscients mentre els tallen lesganyes. Els silurs solen morir desprésde rebre descàrregues elèctriques ques’apliquen a l’aigua. És un mètoded’atordiment que, com que no s’aplica

directament al cervell, fa que elsindividus senten un fort dolor. A més,no és molt efectiu: la majoria estan

Piscifactoria. "Recol·lecció" de salmons.

Procés mecanitzat de filetejat de salmons d'una piscifactoria. Delfilm "El nostre pa de cada dia", de Nicolaus Geirhalter

8/13/2019 Alimentació sostenible (II): L'aqüicultura.

http://slidepdf.com/reader/full/alimentacio-sostenible-ii-laqueicultura 2/4

conscients mentre se’ls decapita amb una serra elèctrica. La industria de l’aqüicultura s’arriba a presentar com aecològica i sostenible1. Una tona de carn de peix captiuconsumeix una mitjana de 8 tones d’aigua dolça i, en el casde les gambes, s’arriba a les 80 tones. Estudis comparatiusestableixen que una piscifactoria de salmons de 8.000 m2

produeix un nivell de residus equivalent als d’una ciutat de10.000 persones habitants humanes. Emeten residusquímics contaminants que, en el millor dels casos, obliguena un costós tractament ecològic.Es presenta com la alternativa a la pesca, ja que no ataca lespoblacions del mar. Les piscifactories que operendirectament en aigües naturals, amb mecanismes per a

recloure els individus captius instal·lats en rius o mars,s’apropien d’eixos espais i sobrecarreguen els ecosistemesque els envolten. Les espècies piscícoles depredadores sónalimentades amb peixos capturats al mar, i per a produir 1 kg

de peix captiu es necessita una mitjana de 5 kg de peix lliure ipescat. Tot un exemple d’eficiència i sostenibilitat 2.L’aqüicultura és un negoci sempre en busca de nousprojectes d’expansió, especialment si les perspectives d’altarendibilitat són evidents. I així és com les belugues, a les ques’arranca el preuat caviar negre, arribaren a lespiscifactories3. Una empresa de la Vall d’Aran obrí un camíque ha estat seguit per altres al Principat i, també, a altresindrets de la península Ibèrica, amb una gran rendibilitateconòmica4.

1 http://www.caviarderiofrio.com/index.php?module=caviar-sostenible: “ CAVIAR SOSTENIBLE. En Andalucía como en todas las regiones del mundo donde se pescaba el esturión por sucaviar, las poblaciones prácticamente desparecieron por el deterioro de su hábitat y sobre todo por susobreexplotación. Piscifactoría Sierra Nevada (PSN) después de más de 20 años de investigación y desarrollo ha logrado dominar la críade esta especie autóctona nativa de los mares del Sur de Europa y de sus ríos: el Acipenser naccarii. PSN posee la mayor población del mundo, con más de 600 t de nacarii, lo que le permite, respetando las poblacionessalvajes, producir un caviar sostenible de máxima calidad. Las cosas buenas requieren de tiempo, paciencia y mimo. Lo primero que diferencia a nuestro caviar de naccarii es que nuestras hembras necesitan cerca de 16 años de cría. Eldoble de tiempo que la mayoría de los caviares habituales del mercado. A ello hay que añadirle las condiciones en las que se crían los esturiones de PSN. Nuestras instalaciones se encuentranen entornos naturales abiertos, donde el sol, el aire natural y el agua pura de los ríos que nutren a nuestras piscinasconstituyen la base que nos ha permitido lograr un proceso de cría ecológica. El resultado es una certificación ecológica europea, controlada por organismos oficiales y agencias de desarrollosostenible, en todos esos parámetros naturales y técnicos que confieren a nuestros caviares una gran pureza yseguridad para garantizar el mayor placer de sus clientes. 2 Román, David– Villaplana, Estrella, La dieta ètica. Ética y dietética del veganismo. Buenos Aires, Grupo Editorial El Vegetariano– Unión Vegetariana Argentina, 2002. P. 49-50.Regan, Tom. Jaulas vacías. El desafío de los derechos de los animales.Barcelona, Fundació Altarriba, 2006. P. 109-110.3 Caviar Nacarii : http://www.caviar-gourmet.com/catala/contacte.htm Caviar Per se. Caviar de Riofrío: http://www.caviarderiofrio.com/index.php?module=portada&language=es 4 Notícia del diari Avui , 24/11/2006: La piscifactoria aranesa de Lés esgota el seu caviar (http://paper-avui.elpunt.cat/article/economia/39426/la/piscifactoria/aranesa/esgota/caviar.html ).Notícia de El Economista, 12/08/2007: El caviar albino, una "delicatessen" vendida por Piscifactoría Sierra Nevada(http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/260692/08/07/El-caviar-albino-una-delicatessen-vendida-por-Piscifactoria-Sierra-Nevada.html).

Notícia del Diari de Tarragona , 10/12/2010: Una piscifactoria de Poble Nou produeix el primer caviar del delta (http://www.diaridetarragona.com/51167).Notícia del portal informatiu 3cat24.cat, 07/01/2011: El caviar produït al baix Aran s’obre pas a Singapur, Romania il’Amèrica Central (http://www.3cat24.cat/noticia/1010127/valldaran/El-caviar-produit-al-baix-Aran-sobre-pas-a-Singapur-Romania-i-lAmerica-Central).

Piscifactoria al mar.

Caviar de la piscifactoria de Riofrío,Granada.

8/13/2019 Alimentació sostenible (II): L'aqüicultura.

http://slidepdf.com/reader/full/alimentacio-sostenible-ii-laqueicultura 3/4

Caviar Nacarii encetà la seua activitat, l’any 2000, al poble aranès de Lés. Reconvertí unapiscifactoria de truites, i començà amb unspocs alevins d’esturió (entre 10 i 20). La cria, juntament amb la introducció de nousalevins comprats a piscifactories italianes ifranceses5, els ha portat a superar el nombrede 65.000 individus, entre mascles ifemelles. El nadal del 2005 començà acomercialitzar caviar, amb una producció de150 kg que s’esgotà ràpidam ent; el 2010 esproduïren 700 kg. Qui el consumeix pagamolt menys: uns 2.200€/kg, el 2008, frontals més de 8.000€/kg que s’arribaren apagar pel caviar d’esturió del Caspi salvatge 6. Lleidatur, el Patronat de Turisme de laDiputació de Lleida, promociona visitesguiades de 90 minuts a la piscifactoria deLés, que poden anar acompanyats de

degustacions, dinars o sopars7. El 2010, 800persones8 foren informades sobre el mètode

de producció tradicional, amb 200 anysd’història. Els individus captius són sotmesos a dietes especials destinades a millorar la qualitat iel sabor del caviar, però no s’ha aconseguit igualar el de Beluga salvatge. El color també ésdiferent, i va del gris irisat al fosc. No es sotmet a cap tractament de calor o pasteurització, per amantindre el gust, textura i propietats originals.Un document promocional de Lleidatur9 explica quel’elaboració del caviar és un procés artesà enquè les femelles d’esturió, amb una edat que oscil·la entre els 7 i 8 anys i amb un pes aproximat de10 a 20 kg, s’han d’adormir abans de sacrificar -les i extreure’n manualment els ous. SegonsNacarii, aquest és el punt òptim de maduresa, quan les femelles han arribat a la seua plenitudreproductiva. Un fet que explica el preu del caviar: s’ha d’alimentar femelles esclaves durant 8anys, esperant el moment òptim per a matar-les. Pel que fa als mascles, l’empresa treballa per acomercialitzar 40.000 kg de carn de peix, però encara no ho ha aconseguit.Els esturions Beluga lliures poden arribar a viure150 anys, i alguns individus poden superar, de llarg,els 5 metres de llargària i la tona de pes. És el peixde riu més gran del món. Una femella de 8 anys ino més de 20 kg. és quasi una cria. Són gransdepredadores, és a dir, que les esclaves s’hand’alimentar amb peix, i molt. La carn és unaexcentricitat, una d’eixes “noves opcions que s’hande provar”, com la d’estruç o la de cocodril.

La cria pel caviar està tan lluny de la sostenibilitatcom de l’ètica. Com la cria de qualsevol altreanimal pel seu ús i explotació.

5 http://www.doopaper.com/pubs/panxing/pirineos14/?p=25 6

http://www.anella.cat/web/portal/experiencies/-/custom_publisher/yB90/799214/Optant+per+la+qualitat+del+producte 7 http://www.lleidatur.com/cat/revista/revista30/caviar.html http://www.lleidatur.com/cat/caviar-les-val-aran-lleida.html 8 Notícies sobre la piscifactoria de Lés. Veure nota 3.9 http://www.lleidatur.com/pic/pdf/aralleida30/caviar_valaran.pdf

Femella d’esturió morta. Homes amb màscares trauen elcaviar.

Beluga treta de l'aigua.

8/13/2019 Alimentació sostenible (II): L'aqüicultura.

http://slidepdf.com/reader/full/alimentacio-sostenible-ii-laqueicultura 4/4

Programa Espai Terra, TV3, 16/11/2010. Piscifactoria de Lés, a partir del minut 7:10.http://www.tv3.cat/videos/1631989/Espai-Terra---16112009

Individu centenari d'esturió blanc, de 226 kg i 3 metres de llargària. Els homes que el mostren com un trofeu sónpescadors britànics, de vacances al Canadà. El seu guia va fer fotos, gravà un vídeo commemoratiu, marcà l'esturióamb un microxip, com a part d'un projecte d'investigació conservacionista (!) i el tornà al riu. Fou pescat amb canya, ili quedaren les doloroses ferides de l'ham. L'esquer que s'utilitza per a percar grans esturions és d'ous de salmó. Font:http://maikelnai.elcomerciodigital.com/2008/01/19/capturan-esturion-centenario/