8/13/2019 Alimentació sostenible (III): La ramaderia ecològica.

http://slidepdf.com/reader/full/alimentacio-sostenible-iii-la-ramaderia-ecologica 1/5

La ramaderia “ecològica”.

La ramaderia intensiva no és una alternativa alimentària viable. Està molt lluny, a més, de sersostenible.  La relació entre allò que es gasta i allò que s’obté de l’esclavatge i mort alsescorxadors de centenars de milions d’animals mostra l’enorme ineficiència de la indústria de la

carn.  És un malbaratament constantde la terra i els recursos naturals.  Aquesta maquinària consumeixanualment més del 40% de laproducció de cereals i la quasi totalitatde la de soja, farratges a banda; mésdel 25% dels peixos que es pesquen,convertits en farina(1), i més del 50%de l’aigua que es consumeix a tot elmón(2). Engoleix enormes extensionsde selves verges i d’ecosistemessalvatges, mata i contamina ambtones d’herbicides, fungicides,insecticides, medicaments i altres

tractaments químics i crema unaquantitat ingent de combustiblesfòssils. Genera residus que obliguen atractaments molt costosos i a càrrecdels pressupostos públics.  Unexemple és el dels purins, la barreja dedefecacions i orina dels porcs esclausamb residus químics que, fins fa poc,s’amagaven sota la catifa de la terra enforma d’adob, i que han contaminat elsaqüífers. Representen un greu

problema: com que les normativesd’Alemanya o Holanda són moltestrictes, fins i tot es creà una“indústria d’engreixament” queconsisteix en rebre garrins d’aquellsestats i enviar porcs engreixats, que esmaten allà.  Els purins es quedenací(3). I presenten la ramaderia ecològica com a “solució”, com a alternativa pera la supervivència del món rural ambuna producció integrada amb

l’agricultura, explotació extensiva,rebuig dels transgènics i la química, sostenibilitat, benestar animal… I amb tota l’aprovació dedeterminats sectors i grups ecologistes(4).  S’arriba a presentar com a instrument per a la“supervivència d’espècies en perill d’extinció” i amb aquest argument li ha tocat el rebre, fins i tot,a l’emblemàtic ruc català(5).  Supervivència fins a l’escorxador d’espècies que es crearen pel seuús i explotació. La Ramaderia del Mas Freixes és una petita explotació de vaques llemosines que ven carn devedella sense intermediació, a través de la seua web(6).  Expliquen com funciona la “protecció”ramadera per a uns individus que viuen “lliures les 24 hores del dia”: els encàrrecs [de carn] s'hande fer amb antelació, perquè nosaltres  no treballem amb estocs per garantir que la carn  siguifresca.   És a dir, un cop tenim els encàrrecs suficients, sacrifiquem l'animal .  És la relaciómés directa que es pot veure de la conseqüència de consumir explotació: la compra de carn mouel ganivet del matancer. L’esforç de promoció d’aquestes “produccions” donen veu a persones que s’expliquen senseembuts.  El programa De Vacances de TV3 va emetre, el 20 de juliol de 2007, un reportatge

Ramaderia ecològica. Vaca bruna del Pirineu.

Belize. Selva convertida en pastures per ramats.

8/13/2019 Alimentació sostenible (III): La ramaderia ecològica.

http://slidepdf.com/reader/full/alimentacio-sostenible-iii-la-ramaderia-ecologica 2/5

titulat L’ovella ripollesa.  El ramader Manel Mercè explicava que l’explotació d’aquesta raça estàdestinada a la producció de recuit, un formatge fresc típic de l’Empordà.   Aquest negoci vavinculat a la comercialització de carn de xais, que han de nàixer per a que l’ovella “done” la lletamb la què fan el formatge. La promoció de la gastronomia turística permet vendre aquests xaisamb 2 o 3 setmanes de vida i un pes de 5 kg en canal.  Segons Pep Nogué, del restaurantSiurana de l’Empordà, és una cuina molt semblant a la del lechazo castellà. 

 Aquest mateix grau de proteccióafecta a molts altres individuscom, per exemple, els  de vacabruna del Pirineu(7) o els depollastre de pota blava delPrat(8).  La “preocupació” peraquests animals també esmanifesta des d’organitzacions deconsum com Slowfood, unaassociació ecogastronòmicasense ànim de lucre amb més de100.000 persones membres (ambdiners) a tot el món, i  que volcridar l’atenció sobre el perill ded e s a p a r i c i ó d e l a v a c am e n o r q u i n a , l ’ o v e l l a r o j amallorquina i valenciana, la gallinavalenciana de Xulilla(9)… La carn ecològica no és, ni moltmenys, sostenible.  Si es comparael seu preu amb el de la produccióintensiva, és molt cara.  És unluxe perquè requereix molt

d’espai, temps i diners.  La carn que no és “ecològica” també és un luxe inaccessible per a lamajor part d’humans del planeta.  Senzillament, no es poden produir aliments animals pertothom.  No hi ha prou selva per a produir els pinsos que farien falta, ni prou aigua per a regar elsconreus. Per això, una i altra opció només estan a l’abast de qui pot pagar un elevat preu. 

La producció intensiva va associada a allò que s’haanomenat la “democratització de la carn”.  Quinahabilitat: associar l’infern amb la paraula “democràcia”.

Ovella roja mediterrània.

Dalt, a l’esquerra: carn de vedella “bruneta”. A la dreta:pollastre de pota blava del Prat, o el que queda d’ell. Baix, a

la dreta: espatlleta d’anyell de Ripoll rostida. El que interessa a la ramaderia ecològica. Quan parlen de

conservació, es refereixen a la nevera.

8/13/2019 Alimentació sostenible (III): La ramaderia ecològica.

http://slidepdf.com/reader/full/alimentacio-sostenible-iii-la-ramaderia-ecologica 3/5

És un fet històric invers a l’actual.  La producció extensiva feia que el preu de la carn foraprohibitiu a l’Europa de la primera meitat del segle XX.  Però amb aquesta forma de produir mésper menys en poc temps, els preus s’abaratiren i la “classe obrera” començà a menjar bistec.   Acasa nostra, la democràcia dels camps d’extermini en forma de granges i escorxadors arribà a lesdècades dels 1950 i 1960. Ja fa molt de temps i, fins i tot, els que visqueren aquell fenomen han perdut la memòria de commenjaven abans.  Però només han de fer un xicotet esforç per recordar, i nosaltres els podemajudar.  La majoria de la gent, que no tenia un bon poder adquisitiu (prou bo) ens contarà que laseua ingesta de carn es reduïa a bacallà salat, sardines i cansalada de porc.   El major nombre depersones que diran això seran homes, que eren els que “treballaven”. També tastaven algunabotifarra els dies de festa i, a casa de la gent més afortunada, hi havia paella el diumenge (oescudella, o allò propi de cada lloc). Tot plegat, alguna coseta que trobar-se entre l’arròs, elscigrons, les creïlles, etc. Fins i tot podem concloure que estàvem a la vora de l’autèntic progrés, el d’optar per unaalimentació vegana, diversa, completa i saludable, renunciant a eixa poca carn que es menjava. Però, el mercat és el mercat i, per a major glòria de la indústria càrnica, començàrem a menjar totallò que ens tiraven fins que l’àcid úric i el colesterol ens eixí a doll per les orelles, per a majorglòria de la indústria farmacèutica. La “democràcia” no està en la safa de porexpan que trobem als supermercats, amb un tros decadàver embolicat en plàstic.  Torturar animals no pot ser democràtic, perquè no és ètic ni és just.  Tornar a les velles formes de criar i matar animals, ara que hi ha butxaca per a pagar-les, hoés encara menys.  L’aura d’ecologia i sostenibilitat no pot amagar que la ramaderia sostenible éstan insostenible com qualsevol altra i que, a més, és una opció que es fonamenta en elsprejudicis especistes per a frustrar alternatives reals per a la supervivència del món rural.

(1) El percentatge es calcula per pes, no per nombre d’individus. (2) Per consum directe dels individus esclaus i pel reg de les plantacions destinades a l’obtenció de pinsos. (3) Grup de defensa del Ter (GDT). Purins: http://gdter.pangea.org/Purins.htm  - http://gdter.pangea.org/Estudi.htm  Diari Osona.com, 28/08/2007: El gdt denuncia a europa un excedent de purins a osona «que ompliria la plaça major de

Vic» http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/4055/vota/1 

Ecologistes en acció, juny-2005: granjas de cerdos y purines.  http://www.ecologistasenaccion.org/article17382.html (4) Com a exemple, Ecologistes en acció, octubre de 2010: En marcha un curso de ganadería ecológica en Minglanilla. http://www.ecologistasenaccion.org/article18847.html.  Juny de 2010: Curso semipresencial itinerante de agricultura y

 ganadería ecológicas. http://www.ecologistasenaccion.org/article17161.html 

(5) Aquesta vegada, Ecologistes en acció en contra. Febrer de 2007, Catalunya es menja el seu símbol, el ruc català.https://www.ecologistasenaccion.org/article771.html 

(6) http://www.ramaderiajorditorres.net/producte.htm (7) Un exemple és el de l’empresa Carns de Confiança SL, que comercialitza la marca PIRINAT amb el sistema devenda directa a través de la web. http://www.pirinat.cat/inici/inici.php 

Diari El Ripollés.info, 29/04/2008: Entrevista a Enric Camprubí: “Jo vull ser pagès, no jardiner!” .  Impulsor del projecte

Pirinat. http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/6204/entrevista/enric/camprubi/vull/ser/pages/jardiner Diari El Ripollés.info, 29/04/2008: La fira de Sant Isidre d'enguany tindrà un concurs morfològic de vaca bruna. http:// www.naciodigital.cat/elripolles/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=6188 (8) http://www.pollastredelprat.org/  (9) Slowfood – Productos y productores – Baluartes y Arca del Gusto . http://slowfood.es/

—————— La ganadería “ecológica". (traducción del original en catalán). La ganadería intensiva no es una alternativa alimentaria viable. Está muy lejos, además, de sersostenible. La relación entre lo que se gasta y lo que se obtiene de la esclavitud y muerte en losmataderos de cientos de millones de animales muestra la enorme ineficiencia de la industria de lacarne. Es un desperdicio constante de la tierra y los recursos naturales. 

8/13/2019 Alimentació sostenible (III): La ramaderia ecològica.

http://slidepdf.com/reader/full/alimentacio-sostenible-iii-la-ramaderia-ecologica 4/5

Esta maquinaria consume anualmente más del 40% de la producción de cereales y la casitotalidad de la de soja, forrajes aparte; más del 25% de los peces que se pescan, convertidos enharina(1), y más del 50% del agua que se consume en todo el mundo(2). Engulle enormesextensiones de selvas vírgenes y de ecosistemas salvajes, mata y contamina con toneladas deherbicidas, fungicidas, insecticidas, medicamentos y otros tratamientos químicos y quema unacantidad ingente de combustibles fósiles. Genera residuos que obligan a tratamientos muy costosos y a cargo de los presupuestos públicos.Un ejemplo es el de los purines, la mezcla de defecaciones y orina de los cerdos esclavos conresiduos químicos que, hasta hace poco, se escondían bajo la alfombra de la tierra en forma deabono, y que han contaminado los acuíferos. Representan un grave problema: como lasnormativas de Alemania u Holanda son muy estrictas, incluso se creó una "industria de engorde"que consiste en recibir lechones de aquellos estados y enviar cerdos cebados, que se matan allí.Los purines se quedan aquí(3). Y presentan la ganadería ecológica como "solución", como alternativa para la supervivencia delmundo rural con una producción integrada con la agricultura, explotación extensiva, rechazo delos transgénicos y la química, sostenibilidad, bienestar animal… Y con toda la aprobación dedeterminados sectores y grupos ecologistas(4). Se llega a presentar como instrumento para la

"supervivencia de especies en peligro de extinción" y con este argumento se han cebado, incluso,con el emblemático burro catalán(5). Supervivencia hasta el matadero de especies que secrearon para su uso y explotación. La Ganadería del Mas Freixes es una pequeña explotación de vacas lemosinas que vende carnede ternera sin intermediación, a través de su web(6). Explican cómo funciona la "protección"ganadera para unos individuos que viven "libres las 24 horas del día”: los encargos   [de carne]deben hacerse con antelación, porque nosotros n o trabajamos con stocks para garantizar quela carne sea fresca. Es decir, una vez tenemos los encargos suficientes, sacrificamos el

animal. Es la relación más directa que se puede ver de la consecuencia de consumir explotación:la compra de carne mueve el cuchillo del matarife. El esfuerzo de promoción de estas "producciones" dan voz a personas que se explican sin rodeos.El programa De Vacances  de TV3 emitió, el 20 de julio de 2007, un reportaje titulado La oveja

ripollesa . El ganadero Manel Mercè explicaba que la explotación de esta raza está destinada a laproducción de “recuit”, un queso fresco típico del Empordà. Este negocio está vinculado a lacomercialización de carne de corderos, que han de nacer para que la oveja "dé" la leche con laque hacen el queso. La promoción de la gastronomía turística permite vender estos corderos con2 o 3 semanas de vida y un peso de 5 kg en canal. Según Pep Nogué, del restaurante Siurana  de l'Empordà, es una cocina muy parecida a la del lechazo castellano. Este mismo grado de protección afecta a muchos otros individuos como, por ejemplo, los de vacabruna del Pirineo(7) o los de pollo “pota blava” del Prat(8). La "preocupación" por estos animalestambién se manifiesta desde organizaciones de consumo como Slowfood , una asociaciónecogastronómica sin ánimo de lucro con más de 100.000 personas miembras (con dinero) en todoel mundo, y que quiere llamar la atención sobre el peligro de desaparición de la vaca menorquina,la oveja roja mallorquina y valenciana, la gallina valenciana de Chulilla(9) ... La carne ecológica no es, ni mucho menos, sostenible. Si se compara su precio con el de laproducción intensiva, es muy cara. Es un lujo porque requiere mucho espacio, tiempo y dinero.La carne que no es "ecológica" también es un lujo inaccesible para la mayor parte de sereshumanos del planeta. Sencillamente, no se pueden producir alimentos animales para todos. Nohay suficiente selva para producir los piensos que harían falta, ni suficiente agua para regar loscultivos. Por ello, una y otra opción sólo están al alcance de quien puede pagar un elevadoprecio. La producción intensiva va asociada a lo que se ha denominado la "democratización de la carne”.

Qué habilidad: asociar el infierno con la palabra “democracia". Es un hecho histórico inverso alactual. La producción extensiva hacía que el precio de la carne fuera prohibitivo en la Europa dela primera mitad del siglo XX. Pero con esta forma de producir más por menos en poco tiempo,

8/13/2019 Alimentació sostenible (III): La ramaderia ecològica.

http://slidepdf.com/reader/full/alimentacio-sostenible-iii-la-ramaderia-ecologica 5/5

los precios se abarataron y la "clase obrera" empezó a comer bistec. En nuestro país, lademocracia de los campos de exterminio en forma de granjas y mataderos llegó a las décadas delos 1950 y 1960. Ya hace mucho tiempo e, incluso, los que vivieron aquel fenómeno han perdido la memoria decómo comían antes. Pero sólo tienen que hacer un pequeño esfuerzo para recordarlo, y podemosayudarles. La mayoría de la gente, que no tenía un buen poder adquisitivo (bastante bueno) nos

contará que su ingesta de carne se reducía a bacalao salado, sardinas y tocino de cerdo. Elmayor número de personas que dirán esto serán hombres, que eran los que "trabajaban".También probaban alguna morcilla los días de fiesta y, en casa de la gente más afortunada, habíapaella el domingo (o cocido, o lo propio de cada lugar). Todo ello, alguna cosa que encontrarseentre el arroz, los garbanzos, las patatas, etc. Incluso podemos concluir que estábamos al borde del auténtico progreso, de optar por unaalimentación vegana, diversa, completa y saludable, renunciando a esa poca carne que se comía.Pero el mercado es el mercado y, para mayor gloria de la industria cárnica, empezamos a comertodo lo que nos echaban hasta que el ácido úrico y el colesterol nos salió a chorro para las orejas,para mayor gloria de la industria farmacéutica. La "democracia" no está en la bandeja de porexpan que encontramos en los supermercados, conun trozo de cadáver envuelto en plástico. Torturar animales no puede ser democrático, porque noes ético ni es justo. Volver a las viejas formas de criar y matar animales, ahora que hay bolsillopara pagarlas, lo es aún menos. El aura de ecología y sostenibilidad no puede ocultar que laganadería sostenible es tan insostenible como cualquier otra y que, además, es una opción quese fundamenta en los prejuicios especistas para frustrar alternativas reales para la supervivenciadel mundo rural. (1) El porcentaje se calcula por peso, no por número de individuos.  (2) Para consumo directo de los individuos esclavos y el riego de las plantaciones destinadas a la obtención de piensos.  (3) Grupo de defensa del Ter (GDT). Purines: http://gdter.pangea.org/Purins.htm - http://gdter.pangea.org/Estudi.htm 

Diario Osona.com, 28/08/2007: El GDT denuncia en europa un excedente de purines en osona «que llenaría la plaza

mayor de Vic» http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/4055/vota/1 

Ecologistas en acción, junio-2005: granjas de cerdos y purines. http://www.ecologistasenaccion.org/article17382.html 

(4) Como ejemplo, Ecologistas en acción, octubre de 2010: En marcha un curso de ganadería ecológica en Minglanilla.

http://www.ecologistasenaccion.org/article18847.html. Junio de 2010: Curso semipresencial itinerante de agricultura y

ganadería ecológicas. http://www.ecologistasenaccion.org/article17161.html 

(5) Esta vez, Ecologistas en acción en contra. Febrero de 2007, Cataluña se come su símbolo, el burro catalán. https:// 

www.ecologistasenaccion.org/article771.html 

(6) http://www.ramaderiajorditorres.net/producte.htm 

(7) Un ejemplo es el de la empresa Carnes de Confianza SL, que comercializa la marca Pirineo con el sistema de venta

directa a través de la web. http://www.pirinat.cat/inici/inici.php 

Diario El Ripollés.info, 29/04/2008: Entrevista a Enrique Camprubí: "Yo quiero ser campesino, no jardinero". Impulsor delproyecto Pirinat. http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/6204/entrevista/enric/camprubi/vull/ser/pages/jardiner 

Diario El Ripollés.info, 29/04/2008: La feria de San Isidro de este año tendrá un concurso morfológico de vaca parda.

http://www.naciodigital.cat/elripolles/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=6188 

(8) http://www.pollastredelprat.org/  

(9) Slowfood - Productos y productoras - Baluartes y Arca del Gusto. http://slowfood.es/