2009 PdIIAC - Marc conceptual del Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència...

MARC CONCEPTUAL

DEL PLA DIRECTOR

D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

DE CATALUNYA

Annex núm. 3 (maig 2009)

PLA DIRECTORd’infància i adolescència de Catalunya

Generalitat de Catalunya

Equip de producció: Responsable: Jordi Muner Tècnics: Montse Martí, Joan Llosada, Albert Dalmau, Alba Domínguez, Núria Vilarrubias, Agustí Cerdán Barcelona, 2010 Generalitat de Catalunya Departament d’Acció Social i Ciutadania Secretaria d’Infància i Adolescència de Catalunya Paral·lel, 52 08001 Barcelona

Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi l’autor (Secretaria d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya) i no se'n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

MARC CONCEPTUAL DEL PLA DIRECTOR D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

ÍNDEX |

pàgina

PRESENTACIÓ

MARC CONCEPTUAL 1. Fonaments del Pla director d’infància i adolescència de Catalunya

1.1. L’interès superior de la persona infant i adolescent menor d’edat .....................5 1.2. L’Atenció integral a la infància i l’adolescència ...............................................5 1.3. La transversalitat en les polítiques a la infància i l’adolescència........................5 1.4. La universalització dels serveis públics .........................................................6 1.5. La planificació i avaluació ...........................................................................6 1.6. L’actuació institucional ...............................................................................6

2. Marc teòric del Pla Director 2.1. INFANCIA i ADOLESCÈNCIA – Qualitat de vida ..............................................7 2.2. FAMÍLIA – Educació familiar i Competències parentals ....................................7 2.3. COMUNITAT – Xarxa social i suport comunitari ..............................................7 2.4. SERVEIS – Praxis professional i treball en xarxa ............................................9 2.5. INSTITUCIONS i ENTITATS – Coresponsabilitat social i cooperació

interagències............................................................................................9 3. Desprotecció infantil

3.1. Necessitats bàsiques infantils......................................................................9 3.1.1. Concepte ..............................................................................................9 3.1.2. Tipus de necesitats bàsiques infantils ........................................................9 3.2. Maltractament infantil..............................................................................10 3.2.1. Concepte ............................................................................................10 3.2.2. Principals tipus i subtipus de maltractament infantil...................................10 3.2.3. Prevalença del maltractament infantil ......................................................11 3.3. Representació social de la infància i l’adolescència .......................................12

4. Actuacions básiques en l’àmbit de la infància i l’adolescència 4.1. Prevenció...............................................................................................14 4.2. Participació ............................................................................................14 4.3. Promoció ...............................................................................................14 4.4. Protecció ...............................................................................................14 4.5. Atenció..................................................................................................14

5. Principis rectors del Pla director d’infància i adolescència de Catalunya 5.1. Promoure els drets de la infància, reforçar la seva defensa i garantir-ne

l’acompliment.........................................................................................15 5.2. Perseguir l’equitat i la igualtat d’oportunitats i la reducció de

desigualtats ...........................................................................................15 5.3. Prioritzar i potenciar la prevenció i les intervencions precoces........................15 5.4. Promoure l’atenció integral i el suport a les famílies .....................................15 5.5. Assegurar la proximitat en la promoció, atenció i prestacions de serveis

adreçats als infants i adolescents ..............................................................16 5.6. Assegurar les intervencions transversals i l’actuació en xarxa ........................16 5.7. Enfortir la protecció dels infantis i adolescents en situació de risc social

i de desemparament................................................................................16 6. Principis rectors del model d’atenció a la infància i l’adolescència en situació de

risc social i desemparada 6.1. Posar l’accent en la intervenció comunitària per davant la intervenció

institucional ...........................................................................................16 6.2. Transformar el model actual de protecció de menors en un model

d’atenció a la infància i l’adolescència i a les seves famílies ...........................17 6.3. Implementar el treball en xarxa respectant les singularitats de nivell i

de sector entre els serveis de la xarxa pública.............................................17 6.4. Establir que la intervenció social amb els infants i adolescents i les

seves famílies segueixi uns criteris i sigui prèviament planificada ...................17 6.5. Adoptar mesures de separació a la família com últim recurs davant la

gravetat i/o la urgència............................................................................17

Pàg. 3

PLA DIRECTOR d’infància i adolescència

de Catalunya

PRESENTACIÓ |

MARC CONCEPTUAL DEL PLA DIRECTOR DINFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

PRESENTACIÓ

El Pla director d’infància i adolescència de Catalunya és el pla sectorial a través del qual es desplega el Pla estratègic de serveis socials en l’àmbit de la infància i l’adolescència, tal com recull l’article 38 de la Llei de Serveis Socials. El Pla Director vol esdevenir l’instrument que reculli la planificació i ordenació de les polítiques, actuacions i serveis a la infància i l’adolescència de Catalunya, i fomenti el treball transversal i la cooperació institucional. El Pla director d’infància i adolescència de Catalunya és un projecte desplegat per etapes que es va iniciar a principis de 2008 i finalitzarà a finals de 2009. El desenvolupament de cada etapa dóna com a resultat productes que, en el seu moment, constituiran el document final.

Per tal d’anar fent difusió del treball realitzat a cada etapa s’ha proposat editar els documents resultants. Es per això que el document que presentem ha estat un dels productes de l’etapa diagnòstica.

Imma Pérez i Rovira Secretària d’Infància i Adolescència

Pàg. 4


de Catalunya

MARC CONCEPTUAL | Fonaments


Pàg. 5


de Catalunya

MARC CONCEPTUAL El Pla estratègic de Serveis Socials, competència del Departament d’Acció Social i Ciutadania, es desplega mitjançant plans sectorials (amb vigència pluriennal fins a un màxim de quatre anys). La planificació de les polítiques i serveis a la infància i l’adolescència, realitzada des de la Secretaria d’Infància i Adolescència, és el desplegament sectorial del Pla estratègic de Serveis Socials en l’àmbit d’infància i adolescència1. Essent, també, el present Pla director d’infància i adolescència de Catalunya, el pla integral a partir del qual la Secretaria d’Infància i Adolescència dissenya, pressuposta, executa i avalua2 polítiques i serveis.

1. Fonaments del Pla director d’infància i adolescència de Catalunya Podríem distingir sis grans àmbits sobre els quals reposa el Pla Director, que agrupen les directives i les recomanacions en les actuacions, polítiques i serveis destinades a la infància i l’adolescència:

1.1. L’interès superior de la persona infant i adolescent menor d’edat3

Les noves normatives avancen en polítiques socials i la Secretaria d’Infància i Adolescència (SIA) es proposa que l’interès superior de la persona infant i adolescent constitueixi el principi bàsic de tot el dret relatiu als menors. Abasta tota la infància i l’adolescència per tal de reconèixer-los i visualitzar-los com ciutadans amb capacitat per expressar i gestionar els seus drets i deures, així com per assumir un compromís social d’acord amb les seves possibilitats. S’abandonaran aquelles concepcions que han fet invisible la infància i l’adolescència, tractant-los com subjectes absents i/o passius mancats de drets i de participació social. Els drets de la infància i l’adolescència incideixen i han d’incidir de manera integral i transversal en tots els àmbits que afecten la seva persona com a ciutadà subjecte de drets i oportunitats4. La primacia de l’interès de la persona infant o adolescent ha portat a la Secretaria d’Infància i Adolescència a repensar les polítiques públiques arran d’una nova conceptualització de la infància i l’adolescència, que les situa en el centre de totes les actuacions institucionals, les polítiques públiques i el desplegament normatiu que els afecti.

1.2. L’Atenció integral a la infància i l’adolescència

L’atenció integral es planteja des de tres perspectives: poblacional, holística i ecològica. Des de la perspectiva poblacional abasta tota la població infantil i adolescent, amb una atenció especial a la població vulnerable.

1 Paràgraf 28 a 36, Mesures generals d’aplicació de la Convenció, Comitè dels Drets dels Infants, 2003. 2 Article 20 i Disposició Addicional cinquena. Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència 3 Article 3, punt 1 Convenció sobre els Drets dels Infants. 4 Exposició de motius, punt I. Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència

L’atenció integral, amb perspectiva holística5, s’orienta al desenvolupament integral de la seva personalitat i al benestar integral (personal i social). Davant la població vulnerable es proposa assenyalar i promocionar les seves possibilitats i potencialitats, més que fixar-se en les limitacions i mancances. Des de la perspectiva ecològica contempla la persona de l’infant i l’adolescent, tant en la valoració de les seves necessitats com en la prestació de serveis i la intervenció professional, des de l’entorn natural o xarxa primària (xarxa familiar, social i comunitat), la xarxa secundària (xarxa de serveis públics), i la dinàmica interaccional que hi estableix. L’Atenció integral, des de les polítiques públiques de la SIA, arriba a tota la població infantil i adolescent, atenent la seva persona i el seu entorn familiar, social i comunitari, des d’una perspectiva holística i ecològica, i garantint la globalitat en les actuacions i les intervencions tècniques, en l’execució de programes i projectes comunitaris i/o transversals, en la provisió de recursos i mitjans i, en general, en tota prestació de servei.

1.3. La transversalitat en les polítiques a la infància i l’adolescència

El compromís explícit per l’atenció integral es reflecteix, des de la Secretaria, en polítiques transversals6 que permeten avançar d’una manera efectiva i evident en actuacions adreçades a la infància i l’adolescència, coordinades, complementàries i coherents entre les diferents administracions, institucions, entitats i sectors de la xarxa de serveis (salut, educació, social, justícia,...). Centrar-se en l’atenció a les persones infants i adolescents per dissenyar programes transversals, com els sociosanitaris, els socioeducatius i els sociolaborals. L’aposta per la transversalitat aporta fórmules de cooperació inter-agències que eviten la multiassistència, les disfuncionalitats i, especialment, la victimització secundària, i impulsen programes de participació, atenció, protecció, promoció i prevenció de la població infantil i adolescent i, en particular, de la més vulnerables: població en conflictes social, en risc social i desprotegida, be sigui per negligència, maltractament, abús sexual o per altres causes que la deixa desemparada. Des de la SIA s’avança en la consideració de l’interès superior dels infants i adolescents en tots els àmbits: social, cultural, polític i econòmic, i no solament en l’àmbit de la legislació protectora i de família7. La transversalitat, des de la Secretaria d’Infància i Adolescència, interpel·la totes les administracions, institucions, entitats i tota la comunitat, en general, per a la construcció d’una sensibilitat i responsabilitat social compartida (coresponsabilitat) vers la infància i l’adolescència, i d’una societat cohesionadora, solidària i inclusiva, que fomenta el benestar i la qualitat de vida dels infants i adolescents, especialment dels més vulnerables.

5 Paràgraf 12, Mesures Generals d’aplicació de la Convenció, Comitè dels Drets dels Infants, 2003. 6 Article 21. Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats (versió 14.12.2007) 7 Exposició de motius, punt I, Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència

MARC CONCEPTUAL | Fonaments


Pàg. 6


de Catalunya

1.4. La universalització dels serveis públics

En aplicació de la Convenció dels Drets dels Infants i del principi d’accés universal als serveis que inspira la Llei de Serveis socials, la Secretaria garanteix l’accés universal als serveis públics de totes les persones menors d’edat, amb especial referència, a les més vulnerables. Aquesta nova perspectiva adreçada a tota la població infantil i juvenil, aporta un nou model d’atenció social que persegueix estendre i consolidar els drets socials i els drets personals a tota la ciutadania infantil i juvenil. D’altra banda, l’accés als serveis públics té per finalitat capacitar les persones per tal que siguin autònomes, amb el desenvolupament de les competències necessàries i la provisió de mitjans suficients, per a resoldre les seves necessitats a partir dels propis recursos. La universalització dels serveis públics promou, des de la Secretaria d’Infància i Adolescència, accions, serveis i recursos que en faciliten l’accés a tota la població infantil i juvenil, per tal que mitjançant les polítiques de proximitat, la desconcentració i descentralització de recursos i serveis, l’equitat i justícia social, i l’ordenació i distribució territorial, s’assoleixi la participació de les persones implicades i la detecció i satisfacció de les seves necessitats, desenvolupament i benestar integrals.

1.5. La planificació i avaluació

Tota acció de planificació i d’avaluació destinada a la infància i l’adolescència ha de tenir present la perspectiva poblacional8: la infància i l’adolescència, l’edat i el gènere, amb especial atenció a les característiques de la població vulnerable; i la perspectiva territorial9 per tal de fer compatibles les necessitats territorials amb la universalització i el dret a l’accessibilitat dels serveis de qualsevol ciutadà infant i adolescent. Per a fer-ho possible es preveu el finançament econòmic necessari10. El sistema de serveis socials segueix criteris de qualitat en l’avaluació dels programes, les prestacions i, en general, de totes les actuacions, prenent com a referència els conceptes de requisits mínims i de qualitat de vida. La Secretaria d’Infància i Adolescència vetlla perquè l’avaluació del Pla Director millori la qualitat de la prestació de serveis i promocioni el benestar dels infants i adolescents, de llur famílies i de la comunitat, entorn natural de convivència i creixement de la població infantil i juvenil. La perspectiva poblacional i territorial, citada anteriorment, s’inclou en qualsevol acció d’avaluació per tal de fer el seguiment (monitoratge) i control del grau d’execució de la planificació, i de garantir que s’assoleixen els resultats esperats i es despleguen les accions, previstes o necessàries (ajustaments i correccions), d’acord amb els objectius establerts. En aquest àmbit d’avaluació hi participen activament els infants i els adolescents, a més dels professionals, tal com recull la Llei de Serveis socials, respectant la paritat en el gènere.

8 Articles 5, 10 i 20, Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència 9 Articles 23, 26 i 97, Avantprojecte Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència 10 Article 15 i Disposició addicional Primera. Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència

Per tal d’aconseguir desenvolupar, entre les institucions i els professionals, una cultura de l’avaluació que ajudi a millorar-ne l’eficàcia, l’eficiència i l’efectivitat11, tot programa, recurs o servei públic incorporarà, en la planificació del seu desplegament, l’avaluació de resultats i de l’impacte social. Amb aquesta finalitat, la futura Llei del Drets i les Oportunitats contempla que s’ha d’avaluar l’impacte de mateixa llei als tres anys de la seva entrada en vigor12. Dins un procés de millora continua13, totes les iniciatives, especialment les que recull el Pla director d’infància i adolescència de Catalunya, han de contemplar l’avaluació de l’estat de situació, la planificació dels objectius i les accions necessàries, l’execució de les accions segons prioritats i cronograma i un seguiment i revisió acurada per tal de fer les correccions necessàries per assolir els objectius planificats.

1.6. L’actuació institucional

És voluntat de la Secretaria d’Infància i Adolescència col·locar la infància i adolescència en el lloc que els pertoca com a ciutadania activa, subjectes de dret necessitats d’atenció i cura pel seu bon creixement i desenvolupament atesa la seva fragilitat i vulnerabilitat. L’actuació institucional ha de tenir la seva visibilitat en la transversalitat del Pla director i en la prioritat pressupostària per garantir-ne el seu desplegament i execució. L’actuació institucional comporta que cada departament de la Generalitat de Catalunya en competències, serveis i actuacions a la infància i l’adolescència, vetlla perquè les seves polítiques públiques estiguin incloses en el Pla Director i es despleguin i s’executin harmònicament i en coordinació amb els altres departaments, dins el marc de la cooperació interdepartamental. Així mateix, dins aquest marc de cooperació s’han de desenvolupar les actuacions i polítiques institucionals14, i les actuacions realitzades per la societat civil organitzada15. Aquesta voluntat en les polítiques d’infància i adolescència s’ha de traduir en prioritat pressupostaria per tal de garantir la cobertura de les seves necessitats i dels serveis i recursos que garanteixen la cobertura de les seves necessitats i el manteniment del seu benestar i, en una paraula, preserven i estimulen el seu desenvolupament integral. Per tal de garantir l’actuació institucional transversal i coordinada, es veu necessari que el Pla Director sigui ratificat pel Govern com acció de govern16. L’actuació institucional garanteix el compromís de les institucions competents i implicades en la infància i l’adolescència, per a dur a terme i impulsar les polítiques i mesures necessàries, així com el finançament necessari, que han de garantir la protecció davant qualsevol situació de risc, la preservació de les seves necessitats i el progrés continuat en el seu benestar i qualitat de vida.

11 Article 20 i Exposició de motius, punt II. Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència 12 Disposició transitòria primera, Avantprojecte Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència 13 Cicle PDCA de Millora contínua de W. Edwards Deming: Plan – planificar, Do – fer, Check – avaluar i Act – actuar 14 Article 39 i 41,3. Llei de Serveis socials, 18.10.2007 15 Article 5, k. Llei de Serveis socials, 18.10.2007 16 Article 28, f. Llei de Serveis socials, 18.10.2007

MARC CONCEPTUAL | Marc Teòric


Pàg. 7


de Catalunya

2. Marc teòric del Pla Director El marc teòric és el mapa que ens serveix per identificar els diversos entorns de creixement i desenvolupament de la infància i l’adolescència i els factors directes i/o indirectes que incideixen en el seu desenvolupament. Com a mapa vol ser un punt de partida des del qual organitzar i guiar les actuacions i polítiques a la infància i adolescència.

2.1. INFANCIA i ADOLESCÈNCIA – Qualitat de vida

La infància i adolescència com a subjectes en creixement i, per això, especialment vulnerables, precisen que es potenciï el seu desenvolupament i es desvetllin les seves capacitats alhora que se’ls garanteixen les necessitats bàsiques, se’ls preserva de tota situació de risc i són ràpidament protegits davant qualsevol vulneració dels seus drets. La desprotecció infantil es produeix per desatenció de les necessitats bàsiques infantils o per maltractament infantil17. Quan les necessitats estan prou cobertes i ateses es garanteix la protecció de l’infant – adolescent. Més enllà de la satisfacció d’aquestes necessitats es persegueix el benestar infantil amb l’objectiu de proporcionar qualitat de vida a tot la població infantil i adolescent. Cadascun d’aquestes tres eixos (figura 1) impliquen accions diferenciades per bé que continuades. Davant la desprotecció infantil cal adoptar mesures de protecció i tot seguit recursos d’atenció necessaris per a tractament, acompanyament, rehabilitació... Per garantir la protecció infantil s’escauen actuacions de prevenció, les quals han d’anar acompanyades d’actuacions de promoció18 per estimular la qualitat de vida i el benestar infantil. Per impulsar iniciatives en aquests àmbits es fa imprescindible una adequada provisió de serveis, recursos i pressupostària, per a garantir-ne l’accessibilitat, disponibilitat i qualitat de servei. La participació de la infància i adolescència en la defensa dels drets i deures els ha permetre l’exercici d’una ciutadania activa.

Figura 1. Model d’atenció a la infància i l’adolescència

17 (a) Guia de actuación en situaciones de desprotección infantil. Gipuzkoa. 2002. pàg. 50. http://www.gipuzkoagazteria.net/informazioa/webproteccion/home.htm. (b) Lopez, F. Necesidades de la infància y protección infantil. Fundamentación teórica, clasificación y criterios educativos. Ministerio de Asuntos sociales. Madrid, 1995, pàg. 53 – 66. 18 (a) Maya, I., Garcia Ramírez, M. i Santolaya, F.J. Estrategias de intervención psicosocial. Casos prácticos. Ed. Pirámide. Madrid, 2007, pàg. 29 – 36. (b) Rodrigo, M.J., Máiquez, M.L., Martín, J.C. i Byrne, S. Preservación familiar. Un enfoque positivo para la intervención con familias. Ed. Pirámide. Madrid, 2008. pàg. 88 – 98.

2.2. FAMÍLIA – Educació familiar i Competències parentals

La família com a sistema i nucli bàsic pel desenvolupament de la infància i l’adolescència es fonamenta en els adults que la integren, els recursos de què disposen i la xarxa de suport, principalment. Aquests aspectes agrupen diversitat de factors: característiques de les persones: salut, factors constitucionals, història familiar,...; recursos materials: factors socioeconòmics i laborals, habitatges, nivell d’ingressos,...; recursos personals: ajustament conjugal, dinàmica familiar, conflictes, afrontament de l’estrès...; xarxa de suport: familiar i social,... Els quals incideixen en l’estil educatiu i les competències parentals que pares i mares exerceixen respecte els seus fills. Un adequada educació i competències parentals afavoreixen el desenvolupament de l’infant – adolescent si contempla i garanteix aspectes com la vinculació, la comunicació, la disciplina, la seguretat i protecció,... aspectes tots ells inclosos dins les funcions bàsiques familiars. Són funcions bàsiques de la família en relació als seus fills19, (I) assegurar la seva supervivència i un creixement i socialització saludables, (II) establir un clima d’afecte i suport als fills, (III) estimular les seves capacitats i (IV) facilitar-los l’obertura a altres contextos educatius; en definitiva funcions que garantiran la cobertura i satisfacció de les necessitats bàsiques infantils. Aquestes funcions garanteixen el desenvolupament de la identitat i la socialització dels fills, s’integren com un element més dins les funcions familiars20.

2.3. COMUNITAT – Xarxa social i suport comunitari

La comunitat és l’entorn natural de la família i en la qual es posen de manifest les característiques del barri, les infraestructures, els recursos comunitaris,... Comunitat i família constitueixen un binomi en tant que la família té la seva expressió social en la comunitat, alhora que la comunitat esdevé recurs de suport i marc de referència pel desenvolupament de la família. La comunitat és, també, un referent vital pels infants i adolescents, en tant que es constitueix com el segon nucli de creixement. En qual es desenvolupa i consolida la seva dimensió personal i social. La comunitat, des de la coresponsabilitat ciutadana que proporciona el desenvolupament del teixit social, proveeix de suport social a la família a través de grups de suport i d’autoajuda, i que s’articulen i organitzen a l’entorn de xarxes formals i informals de suport.

19 Rodrigo, M.J., Palacios, J. i altres Familia y desarrollo humano. Alianza Editorial. Madrid, 1998, pàg. 34 – 38.. 20 (a) Navarro, I., Musitu, G. i Herrero, J. Familias y problemas. Editorial Síntesis. Madrid, 2007, pàg. 19 – 22. (b) Gimeno, A. La familia: el desafio a la diversidad. Ed. Ariel.Barcelona, 1999, pàg. 33 – 62. (c) Garcia Fuster, E. i Musitu, G. Psicología social de la familia. Editorial Paidós, Barcelona, 2000, pàg. 52 – 53.

http://www.gipuzkoagazteria.net/informazioa/webproteccion/home.htm



Figura 2. Model d’atenció a la infància i l’adolescència

INFÀNCIA – ADOLESCÈNCIA

• Salut i factors constitucionals • Desenvolupament individual i social • Necessitats bàsiques infantils • Identitat i pert inença • Hàbits saludables • ...

FAMÍLIA Educació familiar i competències parentals

• Estils de vida i estabilitat familiar • Xarxa de suport sociofamiliar i integració social • Factors socioeconòmics i laborals • Història familiar i models de criança • Habitatge i recursos familiars • Relacions i dinàmica familiar • .. .

• Salut dels pares i factors constitucionals • Comunicació • Vinculació paternofilial • Autoritat i estils educatius • Coneixements de criança i educació • Seguretat i protecció • ...

COMUNITAT Xarxa social i suport comunitari

• Dades sociodemogràfiques • Infraestructures del barri • Recursos comunitaris • Factors socioeconòmics i laborals • .. .

• Grups de suport • Teixit social • Coresponsabilitat ciutadana • Xarxa formal i informal • ...

SERVEIS Praxis professional i treball en xarxa

• Salut, educació, social,... • Factors socioeconòmics i polít ics • Infraestructures dels serveis • Disponibilitat i accessibilitat • Ràtio dels professionals – persones usuàries

(Cartera de serveis) • .. .

• Formació i promoció professional • Reconeixement i suport social • Treball en xarxa i coordinació territorial • Seguretat del/de la professional • ...

INSTITUCIONS i ENTITATS Coresponsabiltiat social i cooperació interagències

• Administració autonòmica • Administració local, comarcal i supracomarcal • Tercer sector • Altres administracions • .. .

• Plans estratègics i d’acció local • Comissions interdepartamentals i bilaterals • Taules territorials • Programes transversals i projectes comunitaris • Sensibilització social dels drets dels infants • ...

Pàg. 8


de Catalunya



Pàg. 9


de Catalunya

2.4. SERVEIS – Praxis professional i treball en xarxa

La xarxa de serveis i recursos s’ubiquen i es desenvolupen en el mateix entorn en el que ho fa la família: la comunitat. Amb tot, no constitueixen l’entorn natural de la família, com sí ho és la comunitat, però esdevenen serveis i recursos a l’abast de la família i els seus membres pel seu desenvolupament i suport. La finalitat dels serveis i recursos vers la família es veu determinada per factors socioeconòmics i polítics, l’accessibilitat i disponibilitat dels serveis, les infraestructures de què disposen per oferir-los, la ràtio nombre de professionals per habitant i/o usuari,... però també el treball en xarxa, la coordinació territorial, les competències professionals,...

2.5. INSTITUCIONS i ENTITATS – Coresponsabilitat social i cooperació interagències21

La implicació de totes les institucions relacionades directament o indirecta amb la infància i adolescència, esdevé imprescindible, complementària i, a voltes, concurrents amb les intervencions i accions que s’estiguin duent a terme des dels serveis, la comunitat i la família. Aquesta cooperació institucional implica les administracions autonòmica, local, comarcal i supracomarcal, així com altres administracions (justícia,...), el tercer sector,... i s’expressa en l’adopció de sistemes de treball innovadors, facilitats per les tecnologies de la informació i la comunicació, comuns i compartits, amb la creació de plataformes amb representació territorial i sectorial com les Taules territorials, l’Observatori dels Drets dels Infants,... i, també, amb l’elaboració de plans, protocols i bones pràctiques consensuades i vinculants, i objectes de seguiment per part de les entitats i institucions implicades. Figura 3. Model d’atenció a la infància i l’adolescència

21 Capítol IV. Coordinació i col·laboració interadministratives. Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. DOGC, núm. 4990 – 18.10.2007. Pàg. 37808.

3. Desprotecció infantil22 La desprotecció infantil es pot afrontar des de la percepció d’allò que hauria de ser garantit: les necessitats bàsiques, i allò que no hauria de passar mai: el maltractament infantil. És a dir, des d’una perspectiva que dóna garanties o des d’una perspectiva proteccionista. La primera posa l’accent en la promoció – prevenció, mentre que la segona ho fa sobre la protecció – protecció administrativa. Les polítiques públiques a la infància i l’adolescència han de partir de la cobertura i satisfacció de les necessitats bàsiques infantils, i alhora vetllant sempre i de manera constant per detectar a temps les situacions de risc de desprotecció per desatenció de les necessitats bàsiques, per maltractament infantil o per altres situacions que menen al desemparament23.

3.1. Necessitats bàsiques infantils

La principal aportació de les necessitats bàsiques infantils24 és que esdevenen la frontissa entre el benestar i la qualitat de vida i el maltractament infantil.

3.1.1. Concepte

Són les condicions que requereix l’esser humà per desenvolupar-se, entenent que per un bon desenvolupament qualsevol persona infant i adolescent precisa d’unes condicions determinades. Garantir les necessitats bàsiques de la infància i l’adolescència no significa identificar la persona com un simple receptor passiu a qui es proveeixen i satisfan de les seves necessitats. S’ha de considerar-lo com agent actiu, subjecte de dret, del qual s’han d tenir en compte les seves decisions i peticions i, sobretot, ajudar-lo, sempre d’acord amb les seves capacitats i possibilitats, en la gestió de la satisfacció de les seves necessitats. També cal ajudar-lo a fer evident com la seva persona incideix en les necessitats dels altres i, en aquest sentit, procurar que tingui una influència positiva i fer-lo agent actiu en la satisfacció de les necessitats dels altres.

3.1.2. Tipus de necesitats bàsiques infantils

La proposta més organitzada ens la proporciona Fèlix López amb una classificació taxonòmica per les característiques comunes que hi ha entre les necessitats. Aquestes necessitats es van ampliant a mesura que la persona va creixent i desenvolupant-se, de tal manera que a les necessitats inicials s’hi van afegint noves necessitats que apareixen amb els anys. Necessitats de caràcter físic – biològic Alimentació. Temperatura. Higiene. Son. Activitat física:

exercici i joc. Integritat física i Protecció davant el risc real.

Necessitats cognitives Estimulació sensorial. Exploració física i social.

Comprensió de la realitat física i social.

Necessitats emocionals i socials Socials

Seguretat emocional, identitat personal i autoestima. Xarxa de relacions socials.

22 Article 78, 81 i 87. Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència 23 Títol V. Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència 24 López Sanchez, F. Necesidades de la infancia y protección infantil. Fundamentación teórica, clasificación y criterios educativos. Ministerio de Asuntos Sociales. Madrid,1995.



Pàg. 10


de Catalunya

Participació i autonomia progressiva, així com establiment de límits al comportament.

Sexuals: Contacte sexual. Amb l’entorn físic i social: Protecció davant el risc imaginari. Interacció lúdica.

3.2. Maltractament infantil

3.2.1. Concepte

No hi ha una definició consensuada del maltractament infantil. Cal contemplar un mínim de tres criteris per a la definició del maltractament infantil: la perspectiva evolutiva i la presència de factors de vulnerabilitat de l’infant – adolescent, i l’existència de dany real o potencial25. La Convenció dels Drets dels Infants en l’article 19 defineix els maltractaments com: “(...) totes les formes de violència física o mental, lesions, abusos, abandonament o tracte negligent, maltractament o explotació, inclosos els abusos sexuals, físics o mentals, mentre (l’infant) està sota la tutela dels seus pares, tutors legals o de qualsevol altra persona que en tingui la tutela”26. Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors (2006) entén que “un infant és maltractat quan és objecte de violència física, psíquica, i/o sexual, de fet i/o per omissió, per part de les persones o institucions de les quals depèn en el seu correcte desenvolupament o per part de qualsevol altre persona”27 Sovint s’ha identificat el maltractament infantil dins l’intrafamiliar, però també s’han posat de relleu altres formes de maltractament infantil fora de l’àmbit familiar28: extrafamiliar29, institucional30 i social31, així com l’explotació sexual infantil32. En general, hi ha un consens força generalitzat en les formes que la bibliografia i els estudis de prevalença identifiquen com a principals tipus de maltractament: maltractament físic,

25 (a) De Paul, J., Arruabarrena, M.I. Manual de protección infantil, Ed. Masson, 1996, pàg. 12. (b) Sanmartin, J. Violencia contra niños, Ed. Ariel, 1999, pàg. 19 26 Convenció sobre els Drets del Infants, ONU 1989. 27 Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors. Síndic de Greuges, Generalitat de Catalunya, Administración General del Estado i Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 2006 28 (a) Maltrato infantil. Detección, notificación y registro de casos. Observatorio de la Infancia. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2001, pàg 14. (b) Sanmartin, J. Violencia contra niños, Ed. Ariel, 1999, pàg. 19. (c) Garbarino, J. I Eckenrode, J. Porque les familias abusan de sus hijos. Ed. Granica, 1999, pàg. 181. (d) El Llibre d’en Pau. Guia per a l’abordatge del maltractament en la infància per als professionals de la salut. Generalitat de Catalunya, pàg. 15. (e) Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors. Síndic de Greuges, 2006 29 Extrafamiliar: “cuando los autores del maltrato no son familiares del menor, o el grado de parentesco es muy lejano (familiares en segundo grado) y no tienen relaciones familiares”. Maltrato infantil. Detección, notificación y registro de casos. Observatorio de la Infancia. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2001, pàg. 14 30 Maltractament institucional o in loco parentis (en el lloc dels pares). Garbarino, J i Eckenrode, J. Porque las familias abusan de sus hijos. Ed. Granica, Barcelona, 1999, pàg. 181 – 193. Institucional: “es el maltrato provocado por las instituciones públicas, bien sean sanitarias, educativas, etc”. Maltrato infantil. Detección, notificación y registro de casos. Observatorio de la Infancia. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2001, pàg. 14 31 Social: “cuando no hay un sujeto concreto responsable del maltrato, pero hay una serie de circunstancias externas en la vida de los progenitores y del menor que imposibilitan una atención o un cuidado adecuado del niño” . Maltrato infantil. Detección, notificación y registro de casos. Observatorio de la Infancia. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2001, pàg. 14 32 (a) Compromís d’Estocolm, 1996. 1er congrés mundial sobre l’Explotació sexual comercial dels nens, Estocolm, 1996. (b) Compromís de Yokohama, 2001. 2on congrés mundial sobre l’Explotació sexual comercial dels nens, Yokohama, 2001. (d) Canton Duarte, J. i Cortés Arboleda, M.R. Malostratos y abuso sexual infantil. Ed. Siglo XXI, Madrid, 1997, pàg. 172 – 174.

negligència, abús sexual i maltractament – abandonament emocional33.

ACCIÓ OMISSIÓ

FÍSIC

Maltractament

físic

Negligència

EMOCIONAL Maltractament

emocional Abandonament

emocional

Font: Secretaria d’Infància i Adolescència. Elaboració pròpia

Altres formes de maltractament, algunes vegades identificades com a tipus34 i altres com a subtipus són: maltractament prenatal, submissió quimicofarmacèutica, síndrome de Münchausen per poders35, explotació laboral, corrupció, retard no orgànic en el desenvolupament, abandó, incapacitat de control de la conducta del menor,...

3.2.2. Principals tipus i subtipus de maltractament infantil

Maltractament físic Síndrome de Münchausen per poders36 Negligència – abandonament Maltractament prenatal37

Retard no orgànic en el desenvolupament (hipotròfia per abandonament)38

Maltractament emocional39 Rebuig Aïllament Terroritzar

Corrupció40

33 (a) Arruabarrena, M.I., de Paul, J. i Torres, B. El maltrato infantil. Detección, notificación, investigación y evaluación. Definición y manifestaciones. Indicadores. Cuaderno 1. Ministerio de Asuntos Sociales, pàg. 6 – 7. (b) López Sanchez, F. i altres. Necesidades de la infancia y protección infantil. Actuaciones frente a los malos tratos y desamparo de menores. Ministerio de Asuntos Sociales, 1995, pàg. 38 -39. (c) Arruabarrena, M.I. i de Paul, J. Maltrato a los niños en la familia. Evaluación y tratamiento. Ed. Pirámide, 1994, pàg. 26 – 34. (d) de Paul, J. i Arruabarrena, M.I. Manual de protección infantil, Ed. Masson, 1996, pàg. 15 – 22. (e) Balsell, M.A. Maltractament infantil i educació familiar. Ed. Universitat de Lleida, 1997, pàg. 75 – 81. (f) El Llibre d’en Pau. Guia per a l’abordatge del maltractament en la infància per als professionals de la salut. Generalitat de Catalunya, 1998. (g) Canton Duarte, J. i Cortés Arboleda, M.R. Malostratos y abuso sexual infantil. Ed. Siglo XXI, Madrid, 1997, pàg. 3 – 7, i 172 – 174. 34 (a) Arruabarrena, M.I., de Paul, J. i Torres, B. El maltrato infantil. Detección, notificación, investigación y evaluación. Definición y manifestaciones. Indicadores. Cuaderno 1. Ministerio de Asuntos Sociales, pàg. 8 – 9. (b) López Sanchez, F. i altres. Necesidades de la infancia y protección infantil. Actuaciones frente a los malos tratos y desamparo de menores. Ministerio de Asuntos Sociales, 1995, pàg. 39 – 40. (c) Balsell, M.A. Maltractament infantil i educació familiar. Ed. Universitat de Lleida, 1997, pàg. 75 – 81. 35 El Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors. Síndic de Greuges, Generalitat de Catalunya, Administración General del Estado i Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 2006, pàg. 25, inclou la Síndrome de Münchausen per poders com una categoria dins el tipus Submissió quimicofarmacèutica. 36 El Llibre d’en Pau. Guia per a l’abordatge del maltractament en la infància per als professionals de la salut. Generalitat de Catalunya, pàg. 15, inclou la Síndrome de Münchausen per poders com una categoria dins el tipus Maltractament físic. 37 El Llibre d’en Pau. Guia per a l’abordatge del maltractament en la infància per als professionals de la salut. Generalitat de Catalunya, pàg. 15 i 42, inclou el maltracament prenatal com una categoria dins el tipus Negligència i abandonament. 38 El Llibre d’en Pau. Guia per a l’abordatge del maltractament en la infància per als professionals de la salut. Generalitat de Catalunya, pàg. 39, inclou el retard orgànic en el desenvolupament en forma d’hipotròfia per abandonament dins el tipus Negligència i abandonament. 39 (a) De Paul, J., Arruabarrena, M.I. Manual de protección infantil, Ed. Masson, 1996, pàg. 19. (b) Garbarino, J. I Eckenrode, J. Porque les familias abusan de sus hijos. Ed. Granica, 1999, pàg. 145

Abús sexual



Pàg. 11


de Catalunya

Explotació laboral41 Abandonament emocional Ignorància42 – indiferència43 Abús sexual44 Segons la relació víctima – agressor:

Incest Violació.

Segons el tipus de contacte sexual: Abús sexual amb contacte físic Vexació sexual Contacte sexual genital En la Negligència es poden identificar categories segons les àrees on, principalment, es manifesta: alimentació, vestimenta, higiene, atenció mèdica, supervisió i vigilància, higiene i seguretat de la llar, educació45. Així com també, abandonament de la custòdia i expulsió de la llar46. Els principals tipus de maltractament infantil no es manifesten de manera pura o aïllada, sinó que ho fan de manera combinada. La freqüència i gravetat és inversament proporcional, així en un extrem hi trobarem el maltractament més freqüent i menys greu: maltractament per omissió (negligència i abandonament emocional), mentre a l’altre extrem hi trobarem el menys freqüent i més greu: maltractament actiu (físic i emocional) i abús sexual47.

3.2.3. Prevalença del maltractament infantil

Els percentatges de detecció del maltractament infantil són baixos i depenen molt de la seva tipologia. En aquest sentit a Catalunya es detecten el 50,4% dels casos de negligència, el 26,5% dels maltractaments emocionals i el 10,5% dels maltractaments físics. Tanmateix, el percentatge de detecció d’abús sexual és molt inferior ja que es detecta un 1,2% dels casos (vegeu taula 1).

40 (a) El Llibre d’en Pau. Guia per a l’abordatge del maltractament en la infància per als professionals de la salut. Generalitat de Catalunya, pàg. 51. (b) Garbarino, J. I Eckenrode, J. Porque les familias abusan de sus hijos. Ed. Granica, 1999, pàg. 145 41 Cantón, J. i Cortés, M.R. Malos tratos y Abuso sexual infantil. Ed. Siglo XXI, 1997, pàg. 9. 42 Garbarino, J. I Eckenrode, J. Porque les familias abusan de sus hijos. Ed. Granica, 1999, pàg. 145 43 (a) Arruabarrena, M.I., de Paul, J. i Torres, B. El maltrato infantil. Detección, notificación, investigación y evaluación. Definición y manifestaciones. Indicadores. Cuaderno 1. Ministerio de Asuntos Sociales, pàg 7. (b) Balsell, M.A. Maltractament infantil i educació familiar. Ed. Universitat de Lleida, 1997, pàg. 80. (c) De Paul, J., Arruabarrena, M.I. Manual de protección infantil, Ed. Masson, 1996, pàg. 18 – 19. (d) Arruabarrena, M.I. i de Paul, J. Maltrato a los niños en la familia. Evaluación y tratamiento. Ed. Pirámide, 1994, pàg. 31 – 32. 44 De Paul, J., Arruabarrena, M.I. Manual de protección infantil, Ed. Masson, 1996, pàg. 20 - 21 45 (a) Arruabarrena, M.I., de Paul, J. i Torres, B. El maltrato infantil. Detección, notificación, investigación y evaluación. Definición y manifestaciones. Indicadores. Cuaderno 1. Ministerio de Asuntos Sociales, pàg. 6. (b) El Llibre d’en Pau. Guia per a l’abordatge del maltractament en la infància per als professionals de la salut. Generalitat de Catalunya, pàg. 38. 46 Cantón, J. i Cortés, M.R. Malos tratos y Abuso sexual infantil. Ed. Siglo XXI, 1997, pàg. 7 47 Díaz-Aguado, M.J. i Martínez Arias, R., Niños con dificultades socioemocionales. Instrumentos de evaluación. Fundamentación teórica y estudios comparativos. Cuaderno 1. Ministerio de Asuntos Sociales, 1995, pàg. 8

Taula 1. Pervalença de maltractament infantil segons tipologia a Catalunya. Catalunya, 2000.

Tipus de maltractaments n %

Prenatal 190 3%

Físic 713 11%

Negligència 3.346 50%

Psíquica 1.788 27%

Abús sexual 422 6%

Explotació sexual 23 0%

Explotació laboral 115 2%

Corrupció 79 1%

Drogues 32 0%

Total 6.708 100% Font: Ingles, A. et al (2000) El maltractament d’infants a Catalunya. Quants? Com? Per què?. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya.

La prevalença de maltractament a Espanya se situa entorn els 15,0‰ menors segons els últims estudis realitzats a Espanya. Tot i així, poder comparar aquests estudis es fa gairebé impossible degut a la gran diversitat en els criteris, les fonts d’informació i en la metodologia utilitzada en l’elaboració de cada un dels estudis revisats. Aquests estudis de maltractament infantil es basen en població atesa i expedients dels serveis socials i com ja s’ha vist, aquestes xifres subestimen la població real que ha patit maltractament. L’estudi realitzat a Catalunya sobre maltractament infantil per Inglès et al. troba que entre els 10 i els 15 anys es concentren el 36,7% dels casos de maltractament infantil detectats. El percentatge de nois maltractats és superior a les noies (54,1% enfront 45,9%). D’altra banda els pares biològics són els maltractadors més habituals (80,2%). Entre ells, les mares representen el 33,6%, els pares 19,8% i ambdós membres de la parella actuant de manera simultània el 46,6%. Dels casos detectats Inglès et al destaquen que la incapacitat educativa és un dels aspectes més relacionats amb el maltractament (25% de les causes) seguit de les drogodependències (15%). De tota manera també cal tenir present que en els infants detectats a Catalunya predominen les famílies amb situació socioeconòmica desafavorida. Recentment a Catalunya s’ha realitzat un estudi per detectar la prevalença i característiques de l’abús sexual infantil en estudiants universitaris.48 Els estudis sobre abús sexual a nivell poblacional es basen en enquestes i records i en fan difícil la seva validació. Aquest estudi està en consonància amb altres estudis poblacionals i situa l’abús sexual en un 17,9% que segons l’autora està en consonància amb altres estudis poblacionals sobre el tema. A nivell internacional Creighton49 va fer una recol·lecta de la incidència de maltractament infantil detectada per les diferents administracions a diferents països. D’aquests s’obté que la incidència de maltractament infantil oscil·la entre els 6,8‰ als 12,4‰. Aquests percentatges són molt semblants als trobats a Catalunya. Malgrat i que s’ha de tenir en compte que segueixen essent registres de població detectada i no dades poblacionals. Per tipologia de maltractament trobem que la incidència més gran és en la negligència.

48 Pereda, N. Prevalencia y características del abuso sexual infantil. Child abuse & Neglect. 2007; 31 417 – 426. 49 Creighton, S. Prevalence and incidente of Child abuse: International comparisons. 2004.



Pàg. 12


de Catalunya

3.3. Representació social de la infància i l’adolescència

Des de que Kempe (1962) va identificar i descriure la síndrome del nen maltractat, han aparegut diferents marcs teòrics per explicar, comprendre i predir per prevenir el fenomen del maltractament infantil. Les primeres propostes partien d’un model lineal del maltractament infantil, En aquesta època destaquen els que centren la seva atenció en els en els trastorns de personalitat i de comportament dels pares o responsables dels fills. D’altres posen l'accent en les variables socials com les condicions socials, els valors i pràctiques culturals que provoquen estrès i estimulen la violència social i els càstigs corporals (Chaffin, Kellehe i Hollenberg, 1996). També s’ha estudiat el maltractament infantil des de les característiques i comportaments del fills com determinants de les relacions paternofilials. Els models posteriors adopten un enfoc multidimensional o multicausal per abordar l’estudi del maltractament infantil. Trobem models com l’ecológic (Belsky, 1980) basat en el desenolupament humà i el seu context, el transaccional (Ciccheti y Rizley, 1981) que identifica els factors que provoquen i contenen el maltractament infantil, el model dos components (Vasta, 1982) fonamentat en les actituds i estratègies de disciplina dels pares maltractadors i la seva reactivitat emocional i el model transicional (Wolfe, 1987) que estudia el maltractament a partir del desenvolupament de la conducta abusiva dins del context familiar. Darrerament, s’han desenvolupat models com el del processament de la informació social (Milner, 1993) centrant-se en les cognicions

dels pares en la producció de maltractament infantil, destacant-ne els processos cognitius i conductuals i els esquemes mentals: idees i valors globals i específics sobre els fills. Aquest model apunta a una nova dimensió del maltractament infantil que va més enllà de l’estudi i anàlisi intrafamiliar o del context i entorn familiar: la representació social del maltractament infantil. La representació social del maltractament infantil ha posat de relleu la necessitat d’adoptar polítiques de protecció, les quals han permès visualitzar les pràctiques educatives i de criança dels pares com un drets dels fills a ser tractats i educats adequadament i no com un dret del pares. Fet que ha posat de relleu que pares i família han de complir amb unes funcions bàsiques (funcions familiars i funcions parentals)50 per satisfer tant les necessitats bàsiques infantils51 com el benestar infantil i la qualitat de vida52; però també l’entorn comunitari, els serveis i les institucions. Tots els agents implicats han de vetllar per intervenir de manera integral adoptant actuacions vers els infants i adolescents de prevenció, provisió, protecció i promoció, però també de participació dels propis infants i adolescents. S’escau estendre la representació social de la infància i l’adolescència, assolida a partir del desenvolupament d’actuacions i polítiques de protecció, a la resta de la societat. L’eix del qual ha de ser la participació dels infants i adolescents com a ciutadans de ple dret que en l’exercici d’una ciutadania activa expressen i, sobretot, gestionen les seves necessitats i opinions. La visualització dels infants i adolescents com ciutadans de ple dret passa per adoptar polítiques de participació en les quals puguin exercir els seus drets com qualsevol altra ciutadà, i això significa

50 (a) Rodrigo, M. J., Palacios, J. i altres. Familia y desarrollo humano. Ed. Alianza editorial, Madrid, 1998, pàg. 34 – 38. 51 Felix, L. Necesidades de la infancia y protección infantil. Fundamentación teórica, clasificación y criterios educativos. Programa para la mejora del sistema de atención social a la infancia. Ministerio de Asuntos sociales, 11995, pàg. 53 – 66. 52 Casas, F. I Gómez-Granell, C. Infancia, familia y calidad de vida. Institut d’infància i mon urbà (CIIMU), 2002, Pàg. 3 - 22

Taula 2. Incidències segons els documents oficials de maltractament infantil en diferents països

Nota: taula modificada de Creighton, S., 2004

Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria d’Infància i Adolescència. Elaboració pròpia.

Taula 1. Prevalença de maltractament infantil segons diferents registres a Espanya

País Any Taxa

maltractament infantil

Taxa negligència

Taxa maltractament

físic

Taxa maltractament

sexual

Taxa maltractament

emocional Austràlia 2002-2003 6,8‰ 2,3‰ 1,9‰ 0,7‰ 2,3‰ Canadà 1998 9,7‰ 4,0‰ 2,4‰ 0,9‰ 2,4‰ Anglaterra 2002-2003 2,7‰ 1,1‰ 0,5‰ 0,3‰ 0,5‰ EUA 2001 12,4‰ 7,3‰ 2,4‰ 1,2‰ 0,9‰

Font Població Autor Any Població referència

Prevalença poblacional

El maltractament d'infants a Catalunya Catalunya Antoni Inglès i Prats 1998/1999 <18 anys 5,4‰

La prevalencia del maltrato infantil en la provincia de Guipuzkoa Guipúscoa Joaquin De Paul 1989 <15 anys 15,0‰

Maltrato Infantil en la familia. Comunidad Valenciana

Comunitat Valenciana Centro Reina Sofia 1997/1998 <18 anys 7,6‰

Maltrato infantil y minusvalía Castella i Lleó

Miguel Angel Verdugo 1991/1992 <14 anys 15,0‰

Maltractament d'infants a Catalunya. Quants? Com? Perquè? Catalunya Antoni Inglès i Prats 1999 <18 anys 18,0‰



Pàg. 13


de Catalunya

que han de tenir la mateix representació en els òrgans de govern, de consulta, de gestió, d’opinió,... que té qualsevol altre col·lectiu de representació ciutadana. Tanmateix, això ens planteja el repte de (re)visar, (re)fer i (re)pensar el desenvolupament de les polítiques socials vers la infància i l’adolescència, i sobretot, adoptar sistemes que permetin avançar i consolidar els drets de ciutadania dels infantis i adolescents fent emergir la seva necessària participació al desenvolupament i progrés social de la comunitat Això dibuixa dues línies de treball: una, ja exposada, la participació de ple dret dels infants i adolescents, l’altra, la necessitat de revisar la representació social de la infància i l’adolescència dels adults. En aquest sentit, cal adoptar una posició meta que permeti, als adults, ampliar i amplificar la nostra mirada, i amb una actitud autoreflexiva i autoreferencial53, adquirir una nova representació social de la infància i l’adolescència que consolidi la seva representativitat i participació social i, alhora, permeti aprofundir en l’estudi de les representacions socials de la infància, en la identificació de necessitats emergents i noves realitats socials dels infants i adolescents, i en noves maneres d’afrontar aquestes necessitats i realitats socials54. Aquest mateix procés de revisió de la representació social dels adults s’ha de poder fer amb la participació dels infants i adolescents.

53 Autoreferencial: l’observador s’inclou en l’acte d’observar per revisar la seva observació (Von foster, 1991), es a dir la seva representació social (Moscovici, 1976) i la manera com adquireix el coneixement en un mon complex (Morin, 2001), per tal d’adquirir una nova representació social que permeti identificar elements emergents i noves necessitats. 54 Casas, F. Infancia y representaciones sociales. Revista Política y Sociedad, 2006, Vol. 43 Núm. 1: 27-42.

MARC CONCEPTUAL | Principis rectors


Pàg. 14


de Catalunya

4. Actuacions básiques en l’àmbit de la infància i l’adolescència Des de la Secretaria d’Infància i Adolescència es dissenya, planifica, executa i avalua, en cinc eixos harmònics i complementaris: prevenció, participació, promoció, atenció i protecció, tal com recull la Llei dels Drets i les Oportunitats.

4.1. Prevenció

És el conjunt d’actuacions que es promouen en aquelles situacions o condicions que posen en perill el desenvolupament integral, el benestar social i personal de l’infant o adolescent i l’exercici dels seus drets. La prevenció, com exposa l’avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats i la Llei de Serveis Socials, es una actuació primària, prioritària i transversal a les altres actuacions perquè proveeix de mitjans i recursos, evita situacions negatives, preserva les millores assolides i estalvia l’adopció de mesures correctives. Prevenció55: quan els infants i adolescents han estat víctimes i s’ha

d’evitar la victimització secundària, quan es produeixen situacions de desprotecció infantil

per necessitats bàsiques desateses o per maltractament infantil,

quan els infants i adolescents es troben en una situació de risc social degut a un entorn territorial, cultural o social desafavorit, amb especial atenció a la prevenció de la mutilació genital femenina,

quan disminueix la promoció del benestar integral: personal, social i material, afavoridor de la qualitat de vida,

quan es descuiden els seus drets de participació que garanteixen l’exercici de ciutadania activa dels infants i els adolescents.

4.2. Participació

La Secretaria d’Infància i Adolescència impulsa l’exercici dels drets personals o de participació dels infants i adolescents, entesos com a drets actius a diferencia dels drets socials o de supervivència que són passius en tant els venen o han de venir donats. Contempla aquelles accions, programes, òrgans, ... en els quals els infants i adolescents, en el ple exercici dels seus drets (drets personals), exposen i gestionen les seves opinions, necessitats i inquietuds en aquells assumptes que els afecten, en reconeixement de la seva condició de ciutadania activa. Diferenciem la participació en l’assumpció, exercici i defensa dels propis drets i responsabilitats que mena a la ciutadania activa, i la participació cívica i associativa dels infants i adolescents en la planificació, gestió i avaluació del serveis socials, especialment si són població atesa. Les actuacions per a regular la participació, a diferència dels altres eixos que es regulen per les Prestacions del sistema públic de serveis socials i, en concret, pel desplegament que en fa la Cartera de serveis socials, es recull a través de la mateixa Llei de Serveis Socials i de la futura Llei dels Drets i les Oportunitats: Consell de participació territorial, en espera d’una futura normativa que els reglamenti i els reguli.

miliar .

nors o majors de 14 nys els qui cometin les infraccions penals.

.5. Atenció

nalitat i/o el seu enestar integral (personal, social i material).

als, d’acord amb el seu ontext sociofamiliar i entorn comunitari.

55 Exposició de Motius, punt I, i articles 75, 76, 77, 78 i 87, Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència

4.3. Promoció

Són totes aqueles polítiques i serveis destinades a consolidar el major benestar integral (personal, social i material) i assolir la millor qualitat de vida bo i significant una qualitat en la prestació del servei. Centrats en aquesta fita, la promoció de la qualitat de vida es planifica en dimensions clau56: benestar personal, material i social, inclusió social, relacions interpersonals, desenvolupament personal, autodeterminació i drets, i s’avalua mitjançant indicadors de qualitat de vida que mesuren la percepcions, avaluacions i aspiracions subjectives de benestar i malestar57. Per altra banda, la qualitat en la prestació dels serveis s’impulsa amb l’acreditació dels serveis com a garantia d’uns estàndards de qualitats previs i amb accions orientades a la millora continua amb l’objectiu d’impactar favorablement en la percepció subjectiva de benestar en les persones, en el nostre cas la infància i l’adolescència.

4.4. Protecció

Entenem per protecció les actuacions i mesures administratives adoptades per la SIA davant del risc social, la desprotecció o el conflicte social. En situacions de risc social es prenen mesures de protecció quan el desenvolupament o benestar de l’infant o adolescent es veu limitat o perjudicat per les circumstàncies del seu entorn social, familiar i personal58. S’adopten mesures de protecció quan l’infant o l’adolescent es troba en una situació de desemparament en la qual manquen elements bàsics pel seu desenvolupament integral i cal la separació del seu nucli

59fa Les actuacions de protecció davant del conflicte social, impliquen la coordinació inter-administrativa entre els sistemes de protecció i el de justícia juvenil, i s’apliquen en els supòsits que indica la legislació reguladora de la responsabilitat penal dels infants i adolescents menors d’edat. S’han de distingir actuacions diferenciades segons siguin adolescents mea

4

Actuacions que s’activen amb l’objectiu de corregir, proveir, compensar, donar suport,... a la persona infant o adolescent, i/o a les circumstàncies del seu entorn territorial, cultural, social, familiar o personal, que posen en perill o poden posar en perill el desenvolupament integral de la seva persob L’atenció a la infància i l’adolescència és personalitzada i integral, centrada en el respecte a les característiques individuals i orientada a satisfer les necessitats personc Es fonamenta en el dret subjectiu d’accés universal de tots els infants i adolescents, principalment, els que es troben en

56 El Model de Qualitat de vida en els Serveis Socials de Catalunya. ICASS, 2007 57 Guidelines for national indicators of subjective well-being and ill-being. Ed Diener, University of Illinois, 2005. 58 Article 100. Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència 59 Article 103. Avantprojecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència



Pàg. 15


de Catalunya

situacions amb necessitat d’atenció especial: infants i adolescents en situació de vulnerabilitat (salut mental, discapacitats, immigrants no acompanyats,...), en situació de risc o conflicte social (famílies desfavorides socialment, entorns socials i comunitaris deprimits, adolescents - joves infractors...) i risc de desprotecció infantil (necessitats bàsiques infantils esateses o maltractament infantil) d

Preferentment, tota atenció s’ha d’oferir mitjançant actuacions o programes comunitaris i projectes transversals, però, també, mitjançant un pla d’atenció social individual, familiar o onvivencial, segons convingui.

irector d’infància i cia de Catalunya

c

5. Principis rectors del Pla dadolescèn Els principis rectors del Pla director sorgeixen com a resultat de l’avaluació de l’estat de situació de la població infantil i juvenil i dels seus serveis. Així mateix, ens marquen el rumb que ha de seguir en el Pla director identificant els objectius estratègics més adients i les accions, propostes i mesures necessàries per ssolir-los.

, reforçar la seva efensa i garantir-ne l’acompliment.

olupament integral i a

enestar social i personal dels

ats per ercici dels seus drets i

principi

societat, i de

les pròpies necessitats com a col•lectiu.

igualtat d’oportunitats i la ducció de desigualtats

ó dels serveis i recursos de determinats grups de població.

a

5.1. Promoure els drets de la infànciad

La Convenció dels Drets dels Infants es constitueix en fita transcendental pel reconeixement de l’infant com a ciutadà amb drets socials i capacitat per exercir-los i defensar-los (ciutadania activa). Per fer efectiu aquest reconeixement i drets es porten a terme accions per assolir el màxim desenvpromocionar la seva qualitat de vida:

La universalització del binfants i adolescents.

Garantir aquests drets fent especial èmfasi en la població amb major vulnerabilitat o dificultaccedir-hi, i en l’exresponsabilitats

La cohesió social, amb la finalitat de reforçar elde solidaritat intergeneracional. Enfortir els espais de participació dels infants i adolescents en les decisions respecte a la

5.2. Perseguir l’equitat i lare

La Secretaria posa la mirada en la reducció de les diferències existents en el desenvolupament global i en el benestar de l’infant, així com en l’accés a recursos materials, cultura, educació60,... i a la utilitzaci

Incideix, decididament, en els factors de risc econòmics, educatius, culturals, emocionals, laborals, familiars i relacionals, materials, ... per afavorir la inclusió social i prevenir les desigualtats que porten a l’exclusió i col·loquen les persones en situacions de vulnerabilitat.

Amb l’objectiu de minvar les situacions que afavoreixen les desigualtats de gènere i, en especial, la cultura que les manté, dissenya actuacions i programes que contemplen la

ctuacions que afavoreixin la iscriminació positiva, si s’escau.

recursos de tots els ciutadans, visquin en nes rurals o urbanes.

tzar i potenciar la prevenció i les intervencions recoces

ctuacions abans que les situacions els afectin negativament.

at com a valor positiu i l’autonomia de infant i l’adolescent.

rn personal, miliar i social, amb els recursos adients i suficients.

ris. Els plans i els programes han de ser ansversals i integrals.

.4. Promoure l’atenció integral i el suport a les famílies

s i les competències uficients per resoldre les seves necessitats.

60 Propósitos de la educación. Comitè dels Drets dels Infants, 2001

perspectiva de gènere per tal respectar i tenir present les seves necessitats, però també per igualar-les com a ciutadans de ple dret al mateix nivell que els nois. En aquest sentit, assegura la paritat en els òrgans de participació dels infants i adolescents, i considera la possibilitat d’ad Contempla el criteri d’equitat territorial i d’igualtat en l’accés als serveis per equilibrar els criteris qualitatius d’organització territorial61 i de cobertura de necessitats territorials62 amb els criteris quantitatius en la prestació territorial63 dels serveis socials: 20.000 habitants per les àrees bàsiques i 50.000 pels serveis especialitzats. Aquest repte planteja l’oferta i l’equitat en l’accessibilitat a serveis izo

5.3. Priorip

La prevenció i la intervenció precoç, especialment durant la primera infància64 i en la població més vulnerable65, són dos mesures efectives per preservar el desenvolupament i benestar dels infants i adolescents perquè permeten activara Les actuacions van dirigides a detectar les situacions de vulnerabilitat i de risc per dur-hi a terme accions immediates i, si s’escau d’urgència, que permetin reduir l’impacte dels factors de risc, compensar els dèficits de suport social i econòmic, les situacions de vulnerabilitat, i potenciar les capacitats diferenciades individuals, la diversitl’ Per tal de poder intervenir precoçment, les polítiques de prevenció disposen d’indicadors i factors de risc, de protecció i de resiliència, eficients i contrastats per la investigació i la recerca, i també pels professionals en la valoració del risc social i del desemparament. Són instruments per valorar, d’una banda, la probabilitat que l’infant o l’adolescent pugui resultar desatès en les seves necessitats bàsiques personals i socials, i d’esdevenir víctima de desprotecció infantil. D’altra banda, ajuden a valorar si es troba adequadament atès i protegit pel seu entofa Quan la situació de risc es situa al nivell personal – familiar s’inicien programes adreçats als infants – adolescents i de suport familiar; si el risc és en l’entorn social – comunitari de l’infant o adolescent s’activen plans d’intervenció social preventius i comunitatr

5

El desenvolupament de l’infant i l’adolescent està emmarcat en el context de la família, i aquesta en l’entorn comunitari. En conseqüència, resulta necessari dissenyar-hi actuacions específiques encaminades a ajudar-les en el desenvolupament del projecte educatiu familiar vers els fills i a capacitar-les en el rol parental per tal que disposi dels recursos

61 Article 33, Llei de Serveis socials 62 Article 44.2, Llei de Serveis socials 63 Capítol II, Llei de Serveis socials 64 Realización de los derechos del niño en la primera infancia, Comitè dels Drets dels Infants, 2006 65 Observacions generals núm. 6 (2005), núm. 8 i núm. 9 (2006), i núm. 10 (2007), Comitè dels Drets dels Infants



Pàg. 16


de Catalunya

Les actuacions de la Secretaria d’Infància i Adolescència, s’orienten, mitjançant programes transversals socioeducatius, sociosanitaris, sociolaborals,..., a potenciar les funcions parentals, a abordar les crisis i dificultats evolutives, a oferir suport psicològic, social o educatiu, a garantir la informació, l’orientació, l’acompanyament i el suport suficient que els permeti conciliar la vida familiar i laboral, preferentment. Aquestes actuacions es despleguen en dos àmbits complementaris: l’entorn natural de la família que abasta la xarxa de suport familiar i social de la pròpia família i les xarxes de suport de la comunitat. La xarxa de serveis entesa com la cartera de serveis i recursos públics que les institucions posen a disposició de la comunitat, dels infants i adolescents, i les seves famílies.

5.5. Assegurar la proximitat en la promoció, atenció i prestacions de serveis adreçats als infants i adolescents

Atès que l’entorn familiar i comunitari és el medi natural de convivència i creixement dels infants i adolescents, es potencien els serveis i les intervencions que donen resposta a les necessitats de la infància des de la proximitat, incorporant-hi el valor i la capacitat de la xarxa de suport social i familiar, els col•lectius de suport i ajuda de la comunitat i la xarxa de recursos. Les polítiques de proximitat que desenvolupa la Secretaria proveeixen de recursos l’entorn habitual en què es desenvolupen els infants i adolescents. Estem parlant, de dotar l’entorn familiar i comunitari amb serveis i recursos adreçats a la infància i l’adolescència perquè incideixin i potenciïn en el seu desenvolupament individual i socialització i el seu benestar personal, social i material, en particular de l a població més vulnerables i en risc social.

Aquest enfoc persegueix l’apoderament66 dels infants i dels adolescents, d’acord amb les seves possibilitats i nivell de responsabilitats, però també de les famílies, de la comunitat i, en general, de les entitats perquè es puguin fer càrrec de la cobertura de determinades necessitats dins la comunitat, amb el suport dels serveis socials públics67 i la co-responsabilitat de les administracions.

5.6. Assegurar les intervencions transversals i l’actuació en xarxa

Per donar resposta a la complexitat i diversitat de necessitats dels infants, als nous riscos i escenaris socials (nous models de família, multiculturalitat,...) la Secretaria d’Infància i Adolescència desenvolupa sistemes i maneres de cooperació interagències68 que condueixen a una major efectivitat en tots els nivells d’actuació: disseny, planificació, execució i avaluació. Aquestes actuacions es duen a terme a diferents nivells:

Intradepartamental: Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Secretaria per a la Immigració, Secretaria de Joventut, Secretaria d’Infància i Adolescència,...

66 En sociologia: Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials. Centre de Terminologia (www.termcat.cat) 67 Preàmbul, apartat IV, Llei de Serveis socials 68 Paràgraf 37 a 41, Mesures generals d’aplicació de la Convenció, Comitè dels Drets dels Infants, 2003

Interdepartamental/s: Educació, Salut, Habitatge, Justícia, Seguretat, Treball,... Interadministratives: administracions presents en

el territori ja sigui amb serveis, programes, recursos, subvencions,...

Interagències: entitats, institucions, administracions, ... amb competències o serveis en infància i adolescència

Treball en xarxa: serveis, professionals i agents implicats.

Garanteix, així, la complementarietat del conjunt serveis i actuacions públiques i d’iniciatives socials presents en el territori, tenint en compte tant les que són de titularitat pública com les impulsades des de la iniciativa social o mercantil.

5.7. Enfortir la protecció dels infantis i adolescents en situació de risc social i de desemparament

Garantir que l’infant atès en el sistema de protecció sigui el nucli de totes les intervencions, actuacions i programes, que rebi o en els quals participi, és un objectiu bàsic en el disseny de les actuacions des de la Secretaria d’Infància i Adolescència.

Perseguir el retorn de l’infant o adolescent menor d’edat al seu entorn, és la màxima prioritat. Amb aquest objectiu, afavoreix que la intervenció de la xarxa de serveis i recursos especialitzats que, temporalment, entren dins l’entorn natural de la família es fonamenti en:

El treball en xarxa: coresponsabilitat i complementarietat de serveis i professionals.

La intervenció temporal: retornant la responsabilitat a la xarxa sociocomunitària després de la intervenció necessària de la xarxa de serveis públics.

La co-responsabilitat família – xarxa sociocomunitària – xarxa de serveis.

El binomi ajuda – control: prioritzant les funcions i relació d’ajuda sense deixar banda les funcions de control, necessàries per a preservar els infants i adolescents del risc de desprotecció infantil.

És objectiu prioritari de la SIA consolidar el sistema de treball en xarxa i de qualitat quant a efectivitat, participació dels infants i adolescents i de llur famílies, agilitat de resposta, coordinació inter-agències, formació professional, eficiència,...

6. Principis rectors del model d’atenció a la infància i l’adolescència en situació de risc social i desemparada

6.1. Posar l’accent en la intervenció comunitària69 per davant la intervenció institucional

Proveeix de serveis i recursos l’entorn socio-comunitari

de la família perquè aquests puguin oferir-se en i des de l’entorn natural de creixement d’infants i joves.

Desplega programes comunitaris independentment del lloc on es trobi l’infant o l’adolescent: en el nucli familiar o en un recurs alternatiu a la família.

69 Preàmbul, Convenció sobre els Drets dels Infants, 1989

http://www.termcat.cat/



Pàg. 17


de Catalunya

Reconeix la capacitat de la xarxa comunitària i de serveis per atendre i resoldre les necessitats de les famílies i els seus fills.

Proposa la separació del menor del seu nucli familiar com últim recurs.

Potencia la mesura de l’acolliment familiar com la més ajustada a les necessitats de desenvolupament i creixement dels infants separats de les famílies d’origen.

6.2. Transformar el model actual de protecció de menors en un model d’atenció a la infància i l’adolescència i a les seves famílies

El model comença en l’entorn proper a la família:

entorn natural o xarxa primària (xarxa de suport familiar, social i comunitària) i xarxa secundària o de serveis. Proveint-lo de recursos i serveis per mantenir l’infant en el medi d’origen.

Subsidiàriament i temporalment, l’entorn secundari o xarxa de serveis substitueix la xarxa primària en alguna de les seves funcions.

La intervenció en xarxa, dels serveis i els professionals, és més que la suma de les intervencions de cada servei per separat. Requereix d’una actitud de cooperació interinstitucional i d’accions de col·laboració entre serveis i professionals, fruit del reconeixement de la interdependència de les institucions, dels serveis i, en general, de tots els agents intervinents en un mateix territori.

La xarxa primària i la xarxa de serveis tenen les competències i han de desenvolupar les capacitats necessàries per resoldre les necessitats de les famílies i llurs fills, a partir dels propis recursos, per detectar i resoldre situacions de risc social i de desprotecció infantil, i per intervenir des del medi familiar d’origen.

6.3. Implementar el treball en xarxa respectant les singularitats de nivell i de sector entre els serveis de la xarxa pública

Des de la perspectiva dels Serveis socials bàsics (SSB) i

dels Serveis socials especialitzats (SSE) en infància i adolescència (EAIA, ETCA i EVAMI70), el treball en xarxa implica, entre altres aspectes, una diferenciació de funcions en l’atenció a les famílies amb infants i adolescents en risc social que la planificació ha de tenir present71:

En el desenvolupament de rols, els SSB són el referent familiar que canalitza les prestacions, vetlla per la globalitat de les intervencions i per la coordinació entre els equips de la xarxa de serveis que intervenen, i els SSE exerceixen prioritàriament un rol d’ajuda basat en el tractament més que en les funcions de control, sense descuidar-les.

En la valoració de les famílies amb infants i adolescents, els SSB porten a terme la valoració del risc social i de cobertura de les necessitats bàsiques infantils, mentre els SSE (EAIA, EVAMI, ETCA) són els encarregats de fer la valoració del maltractament infantil o del risc de patir-ne.

En la provisió de serveis i recursos als infants i adolescents i les seves famílies, els SSB despleguen

70 Equip d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA), Equip tècnic de Centre d’acolliment (ETCA), Equip de valoració del maltractament infantil (EVAMI) 71 Articles 16 a 19, i 26 Llei de Serveis socials i Article 102. Avantprojecte Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència

programes de suport, i els SSE programes de tractament adreçats tant a la família com als seus membres.

6.4. Establir que la intervenció social amb els infants i adolescents i les seves famílies segueixi uns criteris72 i sigui prèviament planificada

Tota intervenció ha de garantir per a cada persona o

unitat de convivència la globalitat i la integritat de les intervencions, i ha d’aplicar els recursos de la manera més adequada73.

Les provisió de recursos, les intervencions, la prestació de serveis, la inclusió a programes i, en general, l’atenció social ha de ser personalitzada seguint un pla d’intervenció individual i familiar que estableixi els objectius, les accions, els terminis i els resultats esperats, ajustat a les característiques i necessitats dels infants i adolescents, de les seves famílies i de l’entorn social i comunitari.

Les intervencions de la xarxa de serveis han de ser temporals, preferentment breus, amb la finalitat de reforçar l’apoderament (empowerment) de la família, remetent-ne les causes que han generat la intervenció i reforçant la prevenció i el suport comunitari.

Les propostes de desemparament i separació del menor del nucli familiar, s’han de fonamentar en una proposta tècnica que contemplin la temporalitat prevista de la separació, l’orientació del cas: retorn (separació temporal), separació definitiva o emancipació, i la ubicació provisional si es preveu el retorn.

Les propostes d’acolliment familiar i d’acolliment institucional, en què es preveu el retorn del menor a la família d’origen, han de seguir un pla d’acció individual amb objectius, accions, terminis i resultats esperats, coherent i coordinat amb el pla d’intervenció familiar destinat a la família d’origen.

6.5. Adoptar mesures de separació a la família com últim recurs davant la gravetat i/o la urgència

Quan els pares no poden garantir la protecció de l’infant

o adolescent. Abans de procedir a separar-lo del seu nucli familiar i entorn natural, cal esgotar altres actuacions com poden ser:

Les intervencions en crisi i les intervencions d’urgència quan es detecten indicadors de risc que fan preveure l’escala del conflicte familiar i el risc de desprotecció infantil

Les possibilitats de la xarxa familiar, social i comunitària, com a recurs alternatiu a la família d’origen. L’infant o adolescent roman en el seu medi d’origen sempre que es garanteixi la seva protecció i la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

La disponibilitat i accessibilitat de la xarxa de serveis com a xarxa de proximitat que pot oferir atenció des del seu medi d’origen: serveis de suport, tractament, orientació, assessorament,... tant als infants i adolescents com a llur famílies.

72 Article 16, Convenció sobre els Drets dels Infants 73 Articles 26 Llei de Serveis socials

2009 PdIIAC - Marc conceptual del Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència...

Healthcare

Transcript of 2009 PdIIAC - Marc conceptual del Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència...