2009 PdIIAC - Polítiques públiques i plans d'actuació en infància i adolescència

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I

PLANS D’ACTUACIÓ

EN INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

Annex núm. 1 (setembre 2009)

PLA DIRECTORd’infància i adolescència

de Catalunya

Generalitat de Catalunya

Equip de producció: Responsable: Jordi Muner Tècnics: Montse Martí, Joan Llosada, Albert Dalmau, Alba Domínguez, Núria Vilarrubias, Agustí Cerdán Barcelona, 2010 L’apartat de Plans d’actuació i polítiques públiques internacionals es va elaborar a partir del treball de recerca realitzat per Ferran Casas, Carme Montserrat, Mònica González, Sara Malo, Dolors Navarro, Clarisse Mosmann i Marc Pérez Burriel, els quals, en el marc del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Infància i Adolescència del Departament d’Acció Social i Ciutadaniai l’Institut de recerca sobre Qualitat de vida de la Universitat de Girona. Generalitat de Catalunya Departament d’Acció Social i Ciutadania Secretaria d’Infància i Adolescència de Catalunya Paral·lel, 52 08001 Barcelona

Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi l’autor (Secretaria d’Infància i Adolescència. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya) i no se'n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ EN INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

ÍNDEX |

Pàgina

PRESENTACIÓ

Metodologia 1. Plans d’actuació a l’Estat espanyol.........................................................................................3 2. Plans d’actuació i polítiques públiques internacionals ...............................................................3

Polítiques públiques a Espanya 1. Drets de la infància .............................................................................................................4 2. Família ..............................................................................................................................5 3. Situacions de risc ................................................................................................................5 4. Salut .................................................................................................................................8 5. Educació ............................................................................................................................8 6. Lleure i cultura ...................................................................................................................9 7. Habitatge ...........................................................................................................................9 8. Immigració.........................................................................................................................9 9. Esport................................................................................................................................9 10. Treball ...................................................................................................................... 10 11. Participació................................................................................................................ 10 12. Seguretat.................................................................................................................. 10 13. Estadístiques i dades .................................................................................................. 11 14. Mitjans de comunicació i drets dels infants .................................................................... 11 15. Coordinació i cooperació administrativa pública i privada................................................. 11

Polítiques públiques a França 1. Informe temàtic 2007. El Síndic de Greuges dels Infants. Adolescents amb patiment................. 12 2. Cinc guies pràctiques sobre la protecció de la infància (2008)................................................. 13

Polítiques públiques a Anglaterra 1. El Pla d’infància. Construint futurs més brillants .................................................................... 14

Polítiques públiques a Suècia 1. Estratègia per a l’aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants..... 19 2. Quart informe periòdic de Suècia al Comitè de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants

2002-2007 ....................................................................................................................... 19 3. Política de serveis socials ................................................................................................... 20 4. La Junta Nacional de Sanitat i Benestar Social ...................................................................... 20 5. Informe social 2006. L’informe nacional sobre les condicions socials a Suècia ........................... 20

Polítiques públiques a Noruega 1. Informe nacional de la política de la joventut a Noruega. Informe 2003 ................................... 22 2. El Síndic de Greuges dels Infants ........................................................................................ 23 3. El Servei de Benestar Infantil a Noruega. Avaluació de l’estat actual, noves perspectives i

propostes de reformes ....................................................................................................... 23 4. La Llei d’infància (2007)..................................................................................................... 24

Polítiques públiques a Finlàndia 1. Estratègies de protecció social 2015: cap a una societat socialment i econòmicament sostenible. 25 2. Una Finlàndia apropiada per als infants ................................................................................ 25 3. Política familiar a Finlàndia (2006)....................................................................................... 27

Polítiques públiques al Canadà 1. Recursos humans i desenvolupament social al Canadà........................................................... 28 2. Pla canadenc d’atenció universal a la infància ....................................................................... 28 3. Acord federal, provincial i territorial sobre el desenvolupament de la primera infància................ 28 4. Marc multilateral en l’aprenentatge primerenc i l’atenció a la infància ...................................... 28 5. Prestacions nacionals per infant .......................................................................................... 29

Polítiques públiques al Quebec 1. Estratègia d’acció jove 2006-2009: per una joventut compromesa amb el seu èxit.................... 29 2. Protecció a la joventut ....................................................................................................... 31 3. Associació de centres juvenils del Quebec ............................................................................ 32 4. Espai J: portal de la joventut .............................................................................................. 32 5. Secretariat de la Joventut .................................................................................................. 32 6. Consell Permanent de la Joventut........................................................................................ 33

Pàg. 1

PLA DIRECTOR d’infància i adolescència

de Catalunya


PRESENTACIÓ |

PRESENTACIÓ

El Pla director d’infància i adolescència de Catalunya és el pla sectorial per mitjà del qual es desplega el Pla estratègic de serveis socials en l’àmbit de la infància i l’adolescència, tal com recull l’article 38 de la Llei de serveis socials.

El Pla director vol esdevenir l’instrument que reculli la planificació i l’ordenació de les polítiques, les actuacions i els serveis a la infància i l’adolescència de Catalunya, i fomenti el treball transversal i la cooperació institucional. El Pla director d’infància i adolescència de Catalunya és un projecte desplegat per etapes que es va iniciar a la primeria del 2008 i finalitza el 2009. El desenvolupament de cada etapa dóna com a resultat productes que, en el seu moment, constituiran el document final. A fi d’anar fent difusió del treball elaborat en cada etapa, s’ha proposat editar els documents resultants. És per això que el document que presentem ha estat un dels productes de l’etapa de diagnòstic.

Imma Pérez i Rovira Secretària d’Infància i Adolescència

Pàg. 2


de Catalunya


POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| Metodologia

Metodologia 2. Plans d’actuació i polítiques públiques internacionals

En el procés d’elaboració del Pla director d’infància i

adolescència s’ha fet una cerca de les polítiques públiques dirigides a la infància i l’adolescència a l’Estat espanyol i altres països.

La cerca de les polítiques públiques dirigides a la infància i l’adolescència en altres països pretenia identificar elements de referència de la planificació estratègica desenvolupada en el context internacional. Se n’ha fet una primera recopilació des del punt de vista

documental i posteriorment se n’ha analitzat el contingut amb l’objectiu de conèixer l’estat de les polítiques públiques i els plans d’actuació en infància i adolescència a l’Estat espanyol i altres països.

Aquesta actuació s’ha dut a terme en dues fases: en una de primera, es va seleccionar un ventall de països que podien ser del nostre interès atès el moment actual de l’enfocament de les polítiques públiques a la Secretaria d’Infància i Adolescència: • Itàlia • França 1. Plans d’actuació a l’Estat espanyol • Anglaterra • Escòcia La cerca de les polítiques públiques dirigides a la infància i

l’adolescència a l’Estat espanyol va donar com a resultat el llistat següent:

• Noruega • Suècia • Finlàndia

• EUA • Plan Estratégico Nacional de la Infancia y la Adolescencia

(2006-2009) • Canadà i Quebec

En una segona fase, a partir d’una tria de la selecció inicial de països, es van dur a terme una anàlisi i un estudi d’aprofundiment en aquells que tenien més documentació disponible. Això va reduir aquesta actuació a l’anàlisi i l’estudi dels plans dels països següents:

• Plan integral de atención a la infancia de Andalucía (2003-2007)

• Institut Valencià de la Joventut - Memòria d’activitats

(2007) • França • II Plan de atención a la infancia y la adolescencia de la

Comunidad de Madrid (2002-2006) • Anglaterra • Noruega • Suècia • Plan integral de infancia, familia y adolescencia del

Principado de Asturias (2004-2007) • Finlàndia • Canadà i Quebec • II Plan integral de infancia de la Rioja (2006-2009) • II Plan joven de la Comunidad Autónoma Vasca (2002-

2005) • Plan de acción para la infancia y la adolescencia en

dificultad social de la comunidad autónoma de Cantabria (2007-2009)

D’aquests plans, n’hi ha dos que abasten tota la població infantil i adolescent, el Pla Estratègic Nacional i el d’Andalusia, i cinc que abasten només la població infantil i adolescent en situació de risc social o dificultat social: Madrid, Astúries, La Rioja, Navarra i Cantàbria. Els dos plans restants tracten la població juvenil i corresponen a les comunitats autònomes de València i el País Basc. A l’hora d’escollir els plans autonòmics per analitzar les polítiques públiques de l’Estat espanyol, es van seleccionar a partir d’aquests criteris: els que abastessin la població infantil i adolescent de manera integral, els que tractessin la població infantil i adolescent en situació de risc social i/o dificultat social, i els que fossin més recents. D’altra banda, es varen escollir dos plans que parlaven de joventut.

Pàg. 3


de Catalunya


POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| Espanya

Pàg. 4


de Catalunya

Polítiques públiques a Espanya L’informe següent presenta una revisió dels plans de les comunitats autònomes d’Andalusia, el País Basc, Madrid, València, La Rioja, el Principat d’Astúries i Cantàbria. A continuació es mostra una taula que resumeix totes les fonts documentals utilitzades en l’elaboració d’aquest informe. La franja d’edat que es concreta copsa les edats (les mínimes i les màximes) de la població destinatària a la qual es refereixen els plans i la memòria d’activitats. En aquest sentit, cal destacar que cada objectiu i cada acció dels diferents plans fa referència a una franja d’edat concreta, detallada al llarg del document, entenent-la com l’edat que té més repercussió directa respecte de l’objectiu o l’acció que ens ocupa.

1 Més informació: http://www.ivaj.es/ivaj/opencms/IVAJ/va/index.html. 2 Més informació: http://www.juntadeandalucia.es/igualdadybienestarsocial/opencms/system/bodies/Infancia_Familia/Legislacion/D20030362/Plan_integral.pdf. 3 Més informació: http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/madrid/Madrid_Plan_infancia.pdf. 4 Més informació: http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/asturias/Asturias_Plan_infancia-familia-adolescencia.pdf. 5 Més informació: http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/larioja/Larioja_plan_infancia.pdf.

1. Drets de la infància

Pla estratègic nacional d’infància i adolescència Fomentar la sensibilització social sobre els drets, les necessitats i els interessos de la infància i l’adolescència mobilitzant tots els agents implicats en els diferents escenaris de socialització i les xarxes socials. Andalusia Promou l’ampliació de la difusió dels drets dels menors per garantir que els menors de la comunitat autònoma d’Andalusia gaudeixin de tots els drets i llibertats reconeguts per la Constitució, la Convenció dels Drets dels Infants i altres acords internacionals ratificats per Espanya, així com per la resta de l’ordenament jurídic. Comunitat de Madrid Promou els drets de la infància i l’adolescència mitjançant actuacions de divulgació per afavorir el benestar general de la infància, la defensa dels seus drets i la consolidació del seu paper dins de la societat. La Rioja Persegueixen potenciar la promoció i la defensa dels drets de la infància: informar els menors dels seus drets i difondre els drets de la infància en la societat, garantint-ne i controlant-ne el compliment. Astúries Proposen el desenvolupament del sistema públic de serveis socials i la seva coordinació amb el sistema general de benestar social com a procés necessari per a la prevenció de situacions d’exclusió social i la promoció dels drets de la infància. En concret, pretenen: • L’aprofundiment en el coneixement de les necessitats i

els drets de la infància. • El desenvolupament d’actuacions dirigides a facilitar la

satisfacció de les necessitats i els drets de la infància i la incorporació d’instruments especialitzats en el coneixement de la realitat dels nens, les nenes i els i les adolescents asturians.

• Introduir un sistema de gestió de qualitat a l’Institut Asturià d’Atenció Social a la Infància, la Família i l’Adolescència.

• Promoure la coordinació del sistema de serveis socials. • Coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial en

els centres de salut. • Coordinar i desenvolupar una actuació intersectorial en

matèria de prevenció i intervenció en el consum de drogues en adolescents.

• Coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial amb nens, nenes i adolescents en el medi escolar.

• Coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial en el marc dels programes de formació professional dirigits a col·lectius d’adolescents i joves en risc d’exclusió social.

• Coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial per a menors amb discapacitats.

• Coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial amb menors en situació de conflicte social.

6 Més informació: http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/paisvasco/PaisVasco_Plan_Joven.pdf. 7 Més informació: http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/cantabria/Cantabria_plan_infancia.pdf.

Polítiques públiques d’infància i adolescència

Nom del document Any Edat Àmbit

d’actuació Sector

Institut Valencià de la

Joventut - Memòria

d’activitats1

2007 12-28 Tots Multisector

Plan integral de atención a la

infancia de Andalucía2

2003

-

2007

6-21 Tots Multisector

II Plan de atención a la

infancia y la adolescencia de

la Comunidad de Madrid3

2002

-

2006

6-28 Atenció Multisector

Plan integral de infancia,

familia y adolescencia del

Principado de Asturias4

2004

-

2007


II Plan integral de infancia de

la Rioja5

2006

-

2009


II Plan joven de la Comunidad

Autónoma Vasca6

2002

-

2005


Plan de acción para la infancia

y la adolescencia en dificultad

social de la comunidad

autónoma de Cantabria7

2007

-

2009

Atenció Multisector

http://www.ivaj.es/ivaj/opencms/IVAJ/va/index.html

http://www.juntadeandalucia.es/igualdadybienestarsocial/opencms/system/bodies/Infancia_Familia/Legislacion/D20030362/Plan_integral.pdf

http://www.juntadeandalucia.es/igualdadybienestarsocial/opencms/system/bodies/Infancia_Familia/Legislacion/D20030362/Plan_integral.pdf

http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/madrid/Madrid_Plan_infancia.pdf

http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/asturias/Asturias_Plan_infancia-familia-adolescencia.pdf

http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/asturias/Asturias_Plan_infancia-familia-adolescencia.pdf

http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/larioja/Larioja_plan_infancia.pdf

http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/paisvasco/PaisVasco_Plan_Joven.pdf

http://www.unav.es/icf/main/Planfamilia/cantabria/Cantabria_plan_infancia.pdf



• Crear l’Observatori de la Infància del Principat d’Astúries per desenvolupar els objectius continguts en aquesta línia estratègica.

2. Família

Pla estratègic nacional d’infància i adolescència Destaca la necessitat de la promoció de les polítiques de suport a les famílies per assumir les seves responsabilitats, tot avançant en el suport a les famílies en l’exercici de les seves responsabilitats de criança, cura i promoció del desenvolupament personal i potenciar les capacitats dels nens i nenes i facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar. Andalusia Promou el desenvolupament del menor en el seu nucli familiar proposant, entre altres qüestions: • Aplicar programes adreçats a menors i famílies per al

desenvolupament d’actuacions per prevenir i detectar situacions de dificultat i conflicte.

• Establir els mecanismes adequats per garantir el respecte dels drets de la infància, especialment quan es troben sota l’atenció i l’assistència dels serveis sanitaris (6-18 anys).

• Fomentar i desenvolupar l’atenció a les famílies en situació de crisis i en conflicte (18-21 anys).

Quant a la promoció de la família, les activitats són: • La posada en marxa de mecanismes que afavoreixin la

promoció i el suport a la família en el seu entorn sociocomunitari (6-18 anys).

• Generar mecanismes per al desenvolupament i el benestar de les famílies andaluses, per mitjà de la conciliació de la vida laboral i la familiar i les mesures de suport per als pares i mares i els menors (18-21 anys).

Comunitat de Madrid Per prevenir els riscos que comprometin el desenvolupament integral de nens, nenes i adolescents, afavoreix els aspectes que es detallen tot seguit: • Crear actituds favorables en els pares i les mares perquè

prenguin part activa en l’educació integral dels seus fills i filles i facilitar el compliment de les obligacions familiars (6-18 anys).

• Facilitar l’atenció a famílies desafavorides i en situació de risc social o crisi familiar (18-21 anys).

• Afavorir la prevenció i rehabilitació dels menors en dificultat social mitjançant el suport a la participació comunitària i la iniciativa social (18-21 anys).

• Millorar la qualitat de vida de nens i nenes amb discapacitat i de les seves famílies des d’una perspectiva preventiva, rehabilitadora i integradora (6-18 anys).

Tot això, facilitant l’actuació coordinada i eficaç dels organismes que intervenen en la protecció del benestar del menor per a la detecció precoç i que valoren les situacions de dificultat, i prestant l’atenció necessària als menors en situació de risc social o desemparament. Astúries La línia estratègica proposa la permanència i la integració dels nens i nenes i adolescents en el seu entorn familiar i social. La permanència i la integració real dels nens i nenes i adolescents en les seves famílies i en les institucions socials primàries

constitueixen un factor primordial de protecció i de satisfacció de les necessitats bàsiques. Un dels objectius principals d’aquest eix és el suport a les famílies per reforçar les seves competències d’educació i criança i la disposició de recursos i programes en la comunitat que col·laboren amb els pares i les mares en el desenvolupament de les seves responsabilitats parentals: • Promoure el desenvolupament d’actuacions de suport a la

família. • Desenvolupar el programa d’intervenció tècnica de suport

a la família.

3. Situacions de risc

Pla estratègic nacional d’infància i adolescència Garantir que la implementació de les mesures de protecció es faci amb qualitat i potenciar l’atenció i la intervenció social a la infància i l’adolescència en situació de risc, desprotecció o discapacitat i/o en situació d’exclusió social, establint criteris compartits de qualitat i millores pràctiques susceptibles d’avaluació. Tanmateix, planteja intensificar les actuacions en els col·lectius d’infants i adolescents establint mecanismes preventius i de rehabilitació davant situacions de conflicte social. Andalusia Cerca una solució integral mitjançant l’acolliment familiar o residencial o bé l’adopció, per garantir la protecció dels menors sense família o quan la situació d’aquesta els provoqui desprotecció. Per fer-ho, s’avaluen i valoren les circumstàncies familiars i individuals dels menors a partir de les quals s’adopta una mesura protectora que doni lloc a l’elaboració d’un pla personalitzat d’actuació, encaminat a proporcionar-los la resposta més adequada per al seu desenvolupament integral. D’aquesta manera, la comunitat d’Andalusia intenta oferir una resposta immediata als menors que es troben en situació de desprotecció, garantint el compliment dels seus drets i oferint-los l’atenció específica necessària per a l’abordatge de les seves necessitats. Persegueix facilitar als menors en acolliment residencial l’atenció tècnica adequada durant el seu període de permanència i la utilització dels serveis normalitzats existents en la comunitat. Vol garantir que els joves tutelats, en acostar-se a la majoria d’edat legal i en els primers anys d’aquesta, comptin amb els recursos i el suport necessaris per facilitar-ne la integració social i el desenvolupament adequat d’una vida autònoma i independent en tots els seus àmbits i dimensions (18-21 anys). Comunitat de Madrid S’han desenvolupat els objectius següents per prestar l’atenció necessària als menors en situació de risc social o desemparament: • Prevenir el maltractament infantil i adolescent mitjançant

la formació dels i les professionals que tenen relació amb la infància, la seva sensibilització i la de la societat en general (12-28 anys).

• Afavorir la reinserció social de joves de 18 a 21 anys amb actuacions dirigides a la formació dels menors i a la seva inserció sociolaboral.

• Assessorar els professionals i les institucions que atenen els menors infractors i els altres menors (6-18 anys).

Pàg. 5


de Catalunya



• Vetllar per les condicions de qualitat en l’accés i l’ús de serveis i productes socioculturals i per la protecció dels menors davant d’aquelles situacions que poden afectar-ne el desenvolupament correcte (18-21).

• Diversificar els recursos d’atenció residencial adequant-los a les diferents necessitats específiques que puguin presentar els nens, les nenes i els adolescents (6-18 anys).

• Promoure l’acolliment residencial segons la procedència del menor, afavorint el manteniment dels seus vincles (6-18 anys).

• Afavorir la normalització, la integració i la reincorporació familiar dels nens, les nenes i els adolescents protegits (6-18 anys).

• Oferir recursos d’atenció especialitzada als adolescents adequats a les seves necessitats (6-18 anys).

• Promoure l’acolliment familiar com a forma idònia d’atenció al menor, amb la finalitat de garantir les millors condicions per al seu desenvolupament (6-18 anys).

• Donar una resposta educativa a les infraccions dels menors (alternativa al procés penal) i possibilitar la participació i la satisfacció de la víctima en la solució del conflicte (18-21 anys).

• Promoure la constitució de l’adopció d’aquells menors que necessiten la integració plena i definitiva en una família adoptiva, assegurant-ne la idoneïtat i la preparació (18-21 anys).

• Executar les mesures judicials imposades pels jutjats de menors dotant-les d’un contingut socioeducatiu i afavorint la no-reiteració de conductes infractores (12-28 anys).

Es promou també: • La millora de la qualitat de l’atenció residencial i els sistemes

de comunicació (tant interna com externa) que facilitin als diversos professionals el coneixement sobre les polítiques d’atenció a la infància que es desenvolupen a la Comunitat de Madrid.

• Portar a terme el desenvolupament legislatiu que permeti continuar avançant en les polítiques de promoció del benestar de la infància.

• Exercir la protecció jurídica social dels nens, nenes i adolescents víctimes de maltractament per prestar l’atenció necessària als menors en situació de risc social o desemparament.

La població de referència és la infància (6-12 anys) i l’adolescència (12-18 anys). La Rioja Entre les seves propostes per garantir la protecció a la infància hi ha les següents: • Millorar la qualitat de vida de la infància en risc i la detecció i

la notificació precoces de casos de maltractament. • Potenciar programes de preservació familiar, com a nucli

natural de desenvolupament de l’infant. • Protecció dels MENA: ajuts a pares i mares amb fills i filles en

risc d’inadaptació. Afavorir el retorn dels menors amb llurs famílies.

• Intervenció en violència domèstica. • Prioritzar mesures d’acolliment familiar. • Fer-ne un seguiment garantint un acolliment residencial

òptim i professionalitzat. • Oferir suport als joves en el procés d’autonomia. • Proporcionar una família estable mitjançant l’adopció quan

altres mesures no hagin estat possibles. Seguiment d’estàndards de qualitat i control posterior.

I les seves accions es resumeixen en:

• Millorar el coneixement dels menors infractors. • Desenvolupar el Punt de Trobada Familiar, millorant-lo,

ampliant-lo i dotant-lo de sistemes de qualitat. • Actuar per prevenir el conflicte social i garantir la qualitat

dels serveis que atenen els menors infractors. • Garantir el compliment de la Llei de responsabilitat penal

del menor donant suport a l’aplicació efectiva de les lleis. Astúries Com a mesures de protecció proposen dos programes: Programa d’adopció i acolliment familiar • Amb aquest Pla es promourà el desenvolupament d’un

conjunt d’accions dirigides a afavorir l’acolliment familiar i l’adopció dels nens i nenes en situació de desemparament, en especial, dels qui tenen necessitats especials.

Programa d’atenció en centres de menors • El Pla integral d’infància, família i adolescència del Principat

d’Astúries proposa mantenir aquesta tensió, aquest esforç d’adaptació a les necessitats de la infància actual, d’acord amb els paràmetres de qualitat i rigor que regeixen en la societat asturiana del segle XXI.

Es pretén assolir aquest objectiu incidint en dues línies d’actuació: • La diversificació de l’atenció que presten els centres,

propiciant que siguin els recursos els que s’adaptin a les necessitats dels seus usuaris i usuàries i no a l’inrevés.

• La potenciació de les actuacions que desenvolupen els centres i el conjunt del sistema dirigides a la reintegració familiar, social i laboral d’adolescents i joves allotjats en centres, amb especial atenció als qui, per no tenir una família a la qual retornar, necessiten un suport especial per fer aquest procés de manera autònoma.

Cantàbria El pla de Cantàbria s’emmarca, com ja hem esmentat, en la protecció a la infància i adolescència en risc social. Per dur-ho a terme planifica i ordena les seves actuacions en objectius estratègics: 1. Adequar l’estructura als nous plantejaments estratègics i segons el nou escenari de la protecció infantil a Cantàbria. Es plantegen l’elaboració d’un manual d’actuació en situacions de desprotecció i la distribució territorial dels equips d’avaluació i coordinació. 2. Reordenar el Servei d’Atenció a la Infància, Adolescència i Família de la Direcció General de Serveis Socials. Adequar l’estructura del SAIAF als nous plantejaments estratègics i a les necessitats de gestió del nou escenari de la protecció infantil de Cantàbria. 3. Fomentar la detecció precoç de situacions de desprotecció infantil desenvolupant el treball de xarxa amb el sistema sanitari. Amb la implicació dels i les professionals del sistema sanitari en els processos de protecció a la infància, disposen de protocols i de criteris d’actuació, així com de pautes de coordinació i actuació conjunta: • Informació per al foment del bon tracte i la prevenció de

maltractaments en la infància. • Creació d’un sistema de detecció i notificació en l’àmbit

sanitari tant d’atenció primària com especialitzada. • Col·laboració en la formació de pares i mares en el bon

tracte dels nounats.

Pàg. 6


de Catalunya



• Programa de prevenció secundària adreçat a mares adolescents.

• Difusió, entre els i les professionals de l’àmbit sanitari, d’informació de les necessitats i els drets dels infants.

4. Fomentar la detecció precoç de situacions de desprotecció infantil desenvolupant el treball de xarxa amb el sistema educatiu. Amb la implicació dels i les professionals del sistema educatiu en els processos de protecció a la infància, disposen, també, de protocols i de criteris d’actuació, així com de pautes de coordinació i actuació conjunta: • Creació d’un sistema de detecció i notificació en l’àmbit

escolar: guies i formació per saber fer-les anar, informació i formació al professorat en qüestions de desprotecció, material informatiu per als infants en edat escolar, etc.

• Col·laboració entre les administracions en matèria d’absentisme escolar.

• Elaboració d’un programa per al foment del bon tracte i la prevenció dels maltractaments adreçat a les famílies dels infants i adolescents en edat escolar.

5. Promoure el desenvolupament de programes de prevenció secundària. Per mitjà de: • La creació d’una secció de recursos comunitaris per tal de

coordinar, donar suport i elaborar programes dirigits als serveis socials.

• El desenvolupament de programes de prevenció secundària adreçats a famílies en risc de desprotecció.

• La creació d’una xarxa de centres de dia dependent de les corporacions locals.

6. Descentralitzar la intervenció en infància i família promovent el desenvolupament de programes d’intervenció familiar d’implementació territorial. El pla persegueix crear nous equips municipals especialitzats en infància i família en els municipis de més de 20.000 habitants i elaborar manuals d’actuació en situació de desprotecció infantil adreçats als serveis socials per tenir criteris d’actuació comuns. 7. Reorganitzar i impulsar els acolliments familiars. Prioritzen i potencien aquest acolliment per davant dels acolliments residencials, mitjançant la creació d’equips tècnics de suport als acolliments en família extensa i l’elaboració d’un manual d’intervenció en acolliment familiar, on s’estableixin procediments i criteris estandarditzats. Elaboraran prestacions noves per a les famílies acollidores, faran campanyes periòdiques per sensibilitzar i captar famílies acollidores, fomentaran l’acolliment d’urgència –especialment per a infants menors de 3 anys– i duran a terme experiències pilot d’acolliment terapèutic en casos d’adolescents amb especials problemàtiques emocionals i de conducta. 8. Reestructurar la xarxa d’acolliment residencial i la seva gestió. Per tal que l’acolliment residencial doni resposta a les necessitats dels infants i adolescents acollits, el pla proposa: • Suport tècnic i seguiment als centres. • Implantació i supervisió periòdica del sistema d’avaluació i

registre en acolliment residencial de tots el centres. • Elaboració d’un manual d’acolliment residencial que marqui

pautes d’intervenció comunes. • Desenvolupament de formació a distància per a tots els

professionals per tal de tenir criteris d’intervenció comuns.

• Desenvolupament de normativa específica per regular els recursos concertats.

• Elaboració de documents informatius per orientar els infants i adolescents en els seus drets i deures.

• Elaboració d’un mapa de centres per planificar adientment. 9. Revisar i millorar els processos d’adopció. Actuacions del pla en aquest objectiu: • Millorar els processos d’adopció, en especial els que tenen

a veure amb l’atenció i el suport postadoptiu, per mitjà de la creació d’un equip de suport postadoptiu.

• Elaborar un manual d’adopció que estableixi procediments i criteris estandarditzats.

• Dissenyar una pàgina web que orienti els futurs adoptants i adequar la normativa autonòmica a l’estatal.

• Elaborar guies preadoptives i postadoptives dirigides al sistema sanitari i endegar campanyes de sensibilització per a l’adopció d’infants amb necessitats especials.

10. Impulsar la qualitat i l’eficàcia de les intervencions amb adolescents en conflicte social. Pretén assolir aquest objectiu mitjançant les actuacions següents: • Creació d’una xarxa de mesures de compliment penal que

permeti adaptar-les a les necessitats i característiques de cada adolescent.

• Elaboració de manuals d’intervenció per establir criteris i procediments comuns.

• Definició de la xarxa bàsica de recursos per a l’atenció d’aquests adolescents en conflicte social, incloent-hi la posada en funcionament de recursos nous.

• Iniciar projectes pilot d’intervenció psicoterapèutica per a aquests adolescents.

• Promoure el desenvolupament d’un model d’intervenció amb adolescents estrangers no acompanyats.

11. Promoure el desenvolupament d’un model d’intervenció amb els adolescents estrangers no acompanyats. Per tal de donar una resposta adequada a les seves característiques i necessitats, s’elaborarà un marc general d’actuació que orienti els professionals dels centres i incorpori un equip de tècnics i tècniques de suport i orientació. 12. Donar suport al procés d’integració social dels i les joves majors de 18 anys que hagin estat tutelats pel Govern de Cantàbria. El suport als i les joves que inicien un procés d’emancipació i autonomia personal, un cop que finalitzen la relació amb l’Administració, es concreta en habitatges supervisats, programes de suport, prestacions específiques, prolongació de l’estada en el centre residencial si volen continuar el procés formatiu i programes de suport emocional per als joves que, en aquesta situació, no disposen de suport familiar. 13. Desenvolupar programes de tractament especialitzat en la intervenció amb infants i adolescents dels sistemes de protecció i responsabilitat penal dels menors. Tot garantint que els infants i adolescents dels sintemes de protecció i de responsabilitat penal de Cantàbria rebin el tractament terapèutic i rehabilitador que s’ajusti millor a les seves necessitats, proposen: • Especialització dels equips que tracten els abusos sexuals

intrafamiliars. • Formació sobre maltractament i abús sexual a tots els

equips territorials.

Pàg. 7


de Catalunya



• Posada en marxa d’una unitat familiar especialitzada en trastorn de la conducta.

• Programes especialitzats en intervenció psicoterapèutica amb infants i adolescents separats de les seves famílies.

14. Promoure la formació contínua de tots els i les professionals que intervenen en els sintemes de protecció i de responsabilitat penal dels menors. Per tal que tots els professionals que treballen en aquests àmbits tinguin un idioma comú i un model professional d’intervenció, proposen fer manuals d’intervenció, formació continuada, formació a distància, una aula de formació permanent en protecció a la infància adreçada a entitats i professionals, i l’edició de guies sobre el paper dels i les professionals dels sectors sanitari i educatiu en la protecció infantil. 15. Fomentar l’avaluació permanent de les actuacions realitzades i l’establiment d’un sistema de qualitat. Per assolir l’objectiu es proposen disposar d’informació actualitzada que contribueixi als processos de presa de decisió: • Crear l’observatori de la infància i l’adolescència. • Implementar un sistema d’avaluació permanent dels resultats

i de la qualitat de l’atenció que permeti donar continuïtat a les avaluacions realitzades.

• Impulsar la recerca, la investigació i campanyes de sensibilització i informació a la ciutadania sobre col·lectius específics.

4. Salut

Pla estratègic nacional d’infància i adolescència En la línia d’actuació sobre salut, proposa fomentar el desenvolupament d’intervencions de prevenció, promoció i protecció de la salut dirigides a la infància i l’adolescència, de prevenció d’accidents i altres causes generadores de discapacitat, incloent-hi aspectes d’educació afectiva-sexual i educació per al consum responsable i prestant una atenció especial al diagnòstic i el tractament de les deficiències i a la salut mental de la infància i l’adolescència. Andalusia Proposa crear mecanismes que afavoreixin la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia en la població infantil i juvenil, per obtenir un major nivell de benestar físic, psíquic i social. Comunitat Valenciana Ofereix: • Informació i seguretat sexual per mitjà dels serveis del

telèfon de la sexualitat per als joves de 12 a 28 anys. • La campanya de donació de sang. Comunitat de Madrid Estimula i afavoreix els hàbits saludables en els adolescents (12-28 anys). País Basc Promou els objectius específics següents: • Potenciar la coordinació de les entitats públiques i privades. • Fomentar la política global d’informació i formació sobre la

salut. • Potenciar un concepte de salut integrador que se centri en

l’equilibri de la persona mateixa i en el seu medi, tot coordinant les intervencions per a la salut de les persones joves.

• Promoure els estils de vida i les conductes saludables entre les persones joves.

La Rioja Proposen les accions següents: • Protegir i fomentar el bon estat de salut de la dona gestant

per prevenir les dificultats en el desenvolupament de l’infant

• Contribuir al desenvolupament òptim del nadó. • Mantenir i incrementar els programes preventius i de

promoció de la salut infantil. • Impulsar intervencions per la promoció d’hàbits saludables

i l’activitat física regular. • Intervencions i formació integral amb infància i joventut,

per prevenir el consum de tòxics, fomentar valors, que tinguin la seva pròpia identitat i evitar riscos.

• Accions per prevenir i detectar precoçment les situacions de conflicte i risc social.

• Prevenció d’accidents. • Recerca sistemàtica d’informació de la infància i impacte de

les actuacions.

5. Educació

Pla estratègic nacional d’infància i adolescència Aposta per una educació de qualitat per a tothom que, caracteritzada per la formació en valors, l’atenció a la diversitat i l’avenç en la igualtat des d’una perspectiva de gènere, potenciï la interculturalitat i el respecte a les minores, compensi desigualtats i asseguri, mitjançant una atenció continuada, el màxim desenvolupament de les potencialitats des dels primers anys de vida fins a l’adolescència. Andalusia Els objectius dominants de promoció són els següents: • Aconseguir l’accés de tots els nens i nenes als sistemes

educatius, culturals i recreatius. • Formar els menors (de 6-12 anys i de 12-18 anys) en el

coneixement i l’exercici correcte dels seus drets. • Establir nivells de major qualitat i mesures compensatòries

per pal·liar les desigualtats, respondre a la diversitat i instaurar cursos de participació i coresponsabilitat.

• Aprofundir en el coneixement de la realitat i les necessitats de la infància i en l’optimització dels recursos per aconseguir majors quotes de benestar.

L’objectiu de protecció del dret a una educació plena dels menors passa per: • Proporcionar als menors una formació integral que els

permeti conformar la seva identitat pròpia. • Compensar les desigualtats en origen dels menors per

garantir una igualtat d’oportunitats efectiva. • Garantir el compliment de l’escolaritat obligatòria en

aquelles edats que s’estableixin en la legislació educativa vigent (6-18 anys).

• Facilitar als menors el coneixement adequat de la història i la cultura andalusa (6-18 anys).

• Afavorir el desenvolupament psicofísic harmònic de la infància mitjançant activitats lúdiques i recreatives (6-18 anys).

Comunitat Valenciana

Pàg. 8


de Catalunya



Busca augmentar el sentiment europeu i la formació juvenil per mitjà del programa de beques per a l’organització de cursos d’idiomes en països de la Unió Europea. Comunitat de Madrid En l’àmbit de l’educació es promouen tres objectius adreçats als infants (6-12 anys) i als adolescents (12-18 anys) que giren a l’entorn de la investigació i la formació per tal d’aconseguir: • La millor qualitat i eficàcia en l’atenció social a la infància i

l’adolescència per mitjà del coneixement de la realitat social. • El coneixement de la incidència i la prevalença de les

situacions de dificultat social amb vista a l’adequació dels recursos.

• La formació contínua dels i les professionals que desenvolupen la seva activitat amb la infància i l’adolescència.

País Basc Promou els aspectes següents: • La reducció de la distància existent entre el mercat de treball

i el sistema educatiu, acostant els centres d’ensenyament al món del treball i a l’inrevés.

• La dotació als adolescents de la informació rellevant i l’enfortiment dels itineraris personals d’inserció laboral.

• L’impuls i el desenvolupament del concepte de formació al llarg de tota la vida.

Astúries Proposen, en les seves línies estratègiques, coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial en els centres de salut i una actuació intersectorial en matèria de prevenció i intervenció en matèria de consum de drogues en adolescents, i coordinar i desenvolupar una intervenció intersectorial per a menors amb discapacitats. La Rioja Proposen millores com ara: • Estendre i millorar els programes actuals de control de

l’absentisme escolar. • Prevenir i reduir les dificultats d’adaptació i d’integració

escolar. • Potenciar la lluita contra els maltractaments des dels centres

educatius. • Conciliar la vida familiar i la laboral. • Augmentar la preparació educativa de les famílies. • Potenciar els recursos en l’àmbit rural per mantenir la

infància en el seu medi. • Potenciar els transports per a la infància amb necessitats

especifiques. • Millorar la qualitat de l’educació i l’adequació als nous reptes

educatius. • Crear més guarderies i millorar les prestacions de les actuals.

6. Lleure i cultura

Pla estratègic nacional d’infància i adolescència Afavoreix un entorn físic, mediambiental, social, cultural i polític que permeti un desenvolupament adequat a les capacitats dels infants i els adolescents, afavorint el dret al joc, al lleure i al temps lliure, creant espais apropiats, propers i segurs, i promovent un consum responsable, tant en les zones urbanes com en les rurals.

Comunitat Valenciana A fi de promoure la cultura entre l’adolescència (12-28 anys) i donar-los-hi accés universal, ofereix el festival de cinema jove, el Carnet Jove Euro (fins als 26 anys) i el Carnet +26 (joves de 26 a 29 anys).

7. Habitatge

En l’àrea de l’habitatge, totes les comunitats coincideixen a promoure l’accés a un habitatge digne per als joves. Comunitat Valenciana El Programa d’habitatge jove proporciona informació i assessorament especialitzat, una borsa de pisos de lloguer per a joves a la ciutat de València i un programa d’ajudes econòmiques per al lloguer d’habitatge. País Basc Proposa promoure un millor coneixement de la demanda i les necessitats d’habitatge dels diferents subcol·lectius, promoure accions i sensibilitzacions sobre noves alternatives al problema de l’habitatge, intentar incidir en els preus de l’habitatge i potenciar el lloguer d’habitatges.

8. Immigració

Comunitat Valenciana Els objectius per a la immigració són: • La plena integració i acceptació social de les noves realitats

socioculturals. • El desenvolupament de valors com la tolerància i el

respecte mutu mitjançant l’experiència de temps lliure basada en el coneixement del medi ambient, en la participació i en la convivència amb persones de cultures diferents.

País Basc Tenen com a objectius adaptar la formació a l’ocupació dels col·lectius de persones immigrants per eliminar les borses d’atur d’aquest àmbit i fomentar el valor de la integració entre els joves de 12 a 28 anys.

9. Esport

Andalusia En l’àmbit de la promoció de l’esport s’ofereixen els aspectes següents: • Foment de l’esport per a tothom, amb la finalitat de

promoure la salut, la bona condició física i el benestar social de les persones independentment del sexe, l’edat i les condicions econòmiques, socials o culturals (6-18 anys).

• Foment de l’esport de base amb la finalitat de promoure la salut, la bona condició física i el benestar social de les persones, independentment del sexe, l’edat i les condicions econòmiques, socials i culturals, així com l’esport i el rendiment posterior en els joves amb la finalitat de detectar i formar talents (6-18 anys).

• Foment de l’esport de rendiment, dimensió esportiva que té per objecte un resultat (de superació pròpia o bé de

Pàg. 9


de Catalunya



superació de l’adversari) d’un interès extraordinari com a viver de futurs esportistes i pels seus futurs efectes positius sobre l’esport de base i la pràctica esportiva en general (6-18 anys).

• Ordenació i millora de les infraestructures esportives per posar-les al servei de la comunitat a fi de generalitzar la pràctica esportiva, corregir desequilibris territorials i fomentar el desenvolupament d’aquestes activitats esportives, incidint en la participació social i en les activitats complementàries i extraescolars d’aquest tipus (6-18 anys).

Comunitat de València En l’àrea d’esport promou la participació i la integració social juvenil (12-28 anys) mitjançant el Programa de formació d’animadors juvenils. La Rioja Proposa accions encaminades a la promoció esportiva de base, desenvolupant els Jocs Esportius de la Rioja.

10. Treball

Comunitat de València Té com a objectius la promoció dels aspectes següents: • La formació a la feina. • El sentiment europeu i els idiomes. • La inserció laboral o la plena ocupació de la joventut. Amb aquesta finalitat, ofereix per a joves de 12 a 28 anys aquests mitjans: • Beques per a l’estudi d’idiomes per a joves treballadors. • Camps de treball. • El Programa de creació d’empreses joves (PCEJ). • Un centre d’assessorament i promoció laboral (Jovempleo). País Basc Promou els objectius específics següents: • Ajustar l’oferta formativa existent a les demandes mitjançant

una base de dades en la qual es reculli informació sobre el currículum de les persones joves.

• Augmentar l’ocupació juvenil i el seu caràcter qualificador mitjançant la concessió d’ajudes econòmiques per a les empreses que creïn ocupació juvenil, per desaparició d’hores extres o reducció de jornada.

• Augmentar el protagonisme de les entitats locals en el disseny, la creació, el desenvolupament i l’avaluació de les iniciatives públiques orientades a la inserció laboral de la joventut.

• Donar informació de caràcter més concret sobre el mercat laboral mitjançant serveis de finestreta única adreçats a persones joves.

11. Participació

Pla estratègic nacional d’infància i adolescència Garanteix l’exercici de la participació efectiva dels infants i els adolescents com a ciutadans de ple dret, amb l’objectiu d’afavorir-ne la integració social i la participació en els processos de decisió. Comunitat Valenciana Ofereix serveis socials per als joves de 12 a 28 anys. En destaquen, entre d’altres, trobades interculturals, ajudes per al foment del voluntariat juvenil i de l’associacionisme per a la

inserció social, el foment d’un sentiment europeu i l’aprenentatge d’idiomes. En l’àrea de cultura es busca la participació dels adolescents per aconseguir els aspectes següents: • Desenvolupar la cooperació en l’àmbit de la joventut en la

Unió Europea. • Fomentar la ciutadania activa entre els joves per mitjà del

programa Joventut. Comunitat de Madrid Ha implementat també estratègies de participació, prevenció, promoció i protecció per a la família, amb l’objectiu d’afavorir el benestar general de la infància, la defensa dels seus drets i la consolidació del seu paper dins de la societat, i també ha contribuït a: • Impulsar la participació de nens, nenes i adolescents en els

seus entorns de referència (6-18 anys). • Promoure iniciatives que comportin un major protagonisme

i presència del col·lectiu infància i adolescència en la societat, amb la finalitat d’aconseguir el reconeixement del seu paper, mitjançant el foment de la seva participació (6-18 anys).

• Estimular accions solidàries de caràcter voluntari en nens i nenes i en adults cap als menors (6-18 anys).

• Impulsar la participació de les diferents administracions, dels diferents àmbits d’atenció a la infància i l’adolescència i de la iniciativa social (6-18 anys).

• Prestar l’atenció necessària als menors en situació de risc social o desemparament.

País Basc Promou l’àrea d’oci mitjançant els punts que es detallen a continuació: • La participació social i institucional de la joventut en

fòrums europeus. • El desenvolupament de serveis de joventut. • El suport a l’activitat cultural juvenil en les seves diferents

fases, amb els objectius següents: • El foment de l’associacionisme juvenil. • L’oci participatiu. • L’impuls de l’activitat cultural juvenil entre els joves de 12

a 21 anys. La Rioja Proposa potenciar la participació infantil mitjançant el foment de la iniciativa social i el voluntariat de la infància. Astúries La línia estratègica proposa la promoció de la participació social en el disseny, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques socials d’infància i en especial de la participació de nens, nenes i adolescents. Mitjançant el Pla Integral d’Infància, Família i Adolescència es pretén fer efectiva la participació dels nens i les nenes en els assumptes que els afecten, amb el convenciment que aquesta participació en fomenta el desenvolupament integral i l’autonomia, en capacitar-los amb l’experiència per a l’exercici tant de drets com de responsabilitats. • Establir instruments que facilitin la participació social. • Garantir la participació de nens, nenes i adolescents en

tots els assumptes que els afecten.

12. Seguretat

Pàg. 10


de Catalunya



Pla estratègic nacional d’infància i adolescència En el sector de la seguretat prevalen les estratègies de prevenció. País Basc Busca eliminar la violència juvenil mitjançant els objectius

següents: • L’establiment de mesures, en l’àmbit educatiu, de caràcter

preventiu per impulsar l’educació en valors i l’educació per a la pau i la convivència.

• La constitució de fòrums i grups de treball per mitjà dels quals, i a partir de la reflexió sobre el problema de la violència juvenil, s’elaborin propostes d’actuació concretes.

• L’elaboració d’estudis i treballs d’investigació sobre la violència juvenil, a partir dels quals es puguin facilitar consensos al voltant d’aquest problema.

• El desenvolupament de campanyes de sensibilització i conscienciació sobre el problema de la violència juvenil.

• Un altre objectiu és la conscienciació i la prevenció dels comportaments violents mitjançant l’educació en valors i l’entrenament en la resolució dialogada i participativa de conflictes entre els joves de 12 a 28 anys.

13. Estadístiques i dades

Pla estratègic nacional d’infància i adolescència Estableix un sistema permanent i compartit d’informació amb l’objectiu de millorar el coneixement de la situació de la infància a Espanya.

14. Mitjans de comunicació i drets dels infants

Pla estratègic nacional d’infància i adolescència Impulsa els drets i la protecció de la infància en els mitjans de comunicació i les noves tecnologies.

15. Coordinació i cooperació administrativa pública i privada

Pla estratègic nacional d’infància i adolescència Millora les polítiques d’infància mitjançant la coordinació i la cooperació entre les administracions públiques i altres organismes i agents implicats en l’àmbit nacional i en el de cooperació internacional.

Pàg. 11


de Catalunya


POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| França

Pàg. 12


de Catalunya

Polítiques públiques a França

1. Informe temàtic 2007. El Síndic de Greuges dels Infants. Adolescents amb patiment.

1.1. El suïcidi dels adolescents. Projecte de lluita contra el suïcidi Punts que cal considerar: La desena causa de mort entre els adolescents francesos entre 15 i 24 anys és el suïcidi. La lluita contra el suïcidi va esdevenir una prioritat per a la sanitat pública i va donar lloc a una estratègia nacional durant el període 2000-2005. Una part important d’aquesta acció està dedicada als joves entre 15 i 24 anys.8 L’any 2000, la Federació Francesa de Psiquiatria i l’Autoritat Nacional de Sanitat va recomanar tenir en compte dos objectius, especialment en el cas dels joves: • Afavorir la prevenció: millorar els coneixements dels

professionals dels àmbits de la medicina, socials i educatius sobre la localització i la gestió de la crisi suïcida, així com proporcionar-los instruments per avaluar els factors de risc. Cada regió hauria d’organitzar sessions de formació als professionals. Aquests haurien de formar després les persones susceptibles en el curs de les seves activitats professionals o benèvoles de treballar amb joves amb conductes suïcides.9

• Els i les adolescents que fan un intent de suïcidi han de ser

traslladats amb urgència a un centre sanitari on seran convenientment acollits. A més, caldrà fer-se’n càrrec de manera global des del punt de vista mèdic, psicològic i social, i el seu patiment psíquic s’haurà de tenir en compte.

Segons l’avaluació feta el 2006, aquestes accions pluridisciplinàries van acabar amb la formació de 12.700 persones aproximadament, de les que el 30% procedien del sistema educatiu nacional, la majoria eren infermers i infermeres escolars i el 12% provenien de l’hospital de psiquiatria. Recomanacions • Generalitzar la formació a tots els professionals que estan en

contacte amb els adolescents. • Sensibilitzar la família i informar-la sobre la detecció dels

signes de malestar del seu fill/a i la possibilitat d’ajudar-los (línies telefòniques d’escolta, centre d’acollida, adreces útils etc.).

1.2. Serveis d’atenció i cura als adolescents després de ser atesos en un hospital psiquiàtric Els hospitals de dia Responen a les patologies greus d’infants i adolescents. No estan adaptats per acollir adolescents que presentin altres problemàtiques. Hi manquen places especialitzades per a algunes patologies que van en augment: fòbies escolars i problemes de comportament.

8 Més informació: http://www.psy-desir.com/leg/spip.php?article671. 9 Més informació: http://www.psy-desir.com/leg/.

Els centres d’acollida terapèutica a temps parcial (CATTP) L’obertura dels CATTP en els serveis de psiquiatria infantils i juvenils apareix com una de les evolucions més importants. Són estructures de cures ambulatòries a temps parcial que acullen infants i/o adolescents algunes hores durant la setmana. Tenen una gran llibertat de funcionament i d’organització, cosa que els permet adaptar-se a les necessitats. S’hi duu a terme un treball terapèutic diversos dies a la setmana amb la família i els companys socioeducatius. Presenten també l’avantatge de mantenir una activitat parcial social i escolar, perquè el seu projecte és permetre una integració escolar. Les unitats d’atenció als estudis Són destinades a adolescents en cures ambulatòries que no poden integrar-se als centres educatius ordinaris perquè presenten dificultats escolars i sovint psiquiàtriques. El Departament d’Educació proposa diferents estructures de recepció d’ajuda i d’acompanyament amb la finalitat que es tornin a escolaritzar i socialitzar. L’acollida familiar terapèutica Està pensada per a aquells joves la família dels quals no pot fer-se’n càrrec ni des del punt de vista social ni afectiu, i, per tant, se’ls ofereix la cura terapèutica com a complement. Entre el 1991 i el 2000, les acollides van augmentar més del 30%, però el nombre de famílies d’acollida era insuficient. El 2005, mancaven més de 1.000 places. Els establiments nombrosos del sector medicosocial Es fan càrrec d’infants que pateixen trastorns psíquics conjuntament amb infants que presenten alguna dificultat. Hi trobem, per exemple: • Els centres medicopsicopedagògics (CMPP), que

generalment són privats i hi treballen professors amb logopedes, psicòlegs i educadors.

• Els instituts terapèutics educatius i pedagògics (ITEP): atenen els infants o adolescents que presenten trastorns de la personalitat i del comportament que, malgrat tenir capacitats intel·lectuals normals o properes a la normalitat, requereixen una educació especial.

• Els serveis d’educació especial i de cura a domicili (SESSAD): acompanyen la família i aporten ajuda per al desenvolupament del jove i la seva integració escolar i social, intervenint a l’escola o en el domicili.

1.3. 25 recomanacions per contribuir a l’elaboració d’una estratègia nacional per als adolescents que estan patint Les 25 recomanacions queden resumides en aquests vuit blocs: • Equilibrar els dispositius mèdics, psiquiàtrics, socials i

educatius sobre el conjunt del territori. • Millorar la informació i l’acollida dels joves i de les seves

famílies. • Desenvolupar serveis nous adreçats als joves: llars per a

adolescents, equips mòbils, etc. • Sistematitzar les xarxes interdisciplinàries amb la finalitat

de garantir la localització, l’orientació i la continuïtat efectiva dels cuidadors i cuidadores.

• Generalitzar una formació obligatòria del conjunt dels professionals que treballen amb els adolescents pel que fa a la psicologia de l’adolescent i la identificació dels signes d’alerta.

• Desenvolupar els aspectes referents a l’acompanyament i la cura dels familiars dels adolescents.

• Desenvolupar una estratègia a escala nacional de voluntariat en el camp de la prevenció i de la lluita contra

http://www.psy-desir.com/leg/spip.php?article671

http://www.psy-desir.com/leg/


POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| França

Pàg. 13


de Catalunya

l’alcoholisme precoç i el consum de cànnabis per part dels joves.

• Desenvolupar instruments que permetin un coneixement millor del patiment psíquic dels adolescents.

2. Cinc guies pràctiques sobre la protecció de la infància (2008)

Aquestes guies exposen les disposicions principals de la reforma de la protecció de menors instaurada per la Llei de 5 de març de 200710 i presenten el context jurídic, recullen les disposicions vigents i preconitzen alguns principis d’accions. 2.1. Disposicions principals de la Llei de reforma de protecció de menors de França La Llei inclou els joves entre 18 i 21 anys, així com els menors privats temporalment o definitivament de la protecció de la seva família, que depenen del dispositiu de protecció de menors. D’aquesta manera, els menors estrangers passen a dependre del sistema de protecció de menors. La Llei inclou en les modalitats d’intervenció amb infants el fet de vetllar perquè els vincles afectius de l’infant amb altres persones que no són els seus progenitors es mantinguin i desenvolupin efectivament. La Llei es refereix en diverses ocasions a la noció de l’interès de l’infant. Aquest principi fonamental es recull explícitament en el Conveni Internacional dels Drets dels Infants. La Llei considera el dret dels infants a ser escoltats pel jutge amb dues condicions: que ho faci a petició i que tingui edat per discernir. A més, el jutge ha d’informar el nen/a que té aquest dret i també el dret a disposar d’un professional de l’advocacia. Aquestes disposicions es recullen a l’article 12 del Conveni Internacional dels Drets dels Infants. L’orientació general de la Llei apunta a donar suport, informació i acompanyament als familiars en les dificultats educatives que es trobin. El Ministeri del Treball, de Relacions Socials i de Solidaritat va constituir el gener del 2008 un comitè de control que es reunirà cada tres mesos, en el qual participa també el Síndic de Greuges dels Infants. Els drets d’aplicació encara estan en curs d’elaboració. 2.2. Contingut de les guies Enguany s’han publicat diferents guies que es poden comprar a la pàgina web.11 Aquestes guies són: Guia 1. Prevenció a favor de l’infant i l’adolescent La reforma de la protecció de menors instaurada per la Llei de 5 de març de 2007 té com a objectiu desenvolupar una política de prevenció global i coherent que implica el conjunt dels agents públics i privats. La prevenció s’ha de poder adaptar a les diferents necessitats del pare i la mare i del nen/a en matèria d’informació, orientació, acompanyament i suport.

10 Més informació: http://www.defenseurdesenfants.fr/loisFrance.php. 11 Més informació: http://www.travail-solidarite.gouv.fr/espaces/famille/.

Aquesta guia té per objectiu exposar les aportacions de la Llei en aquest camp d’acció perquè es tracti la prevenció perinatal, la prevenció i l’acompanyament de les famílies o la prevenció mèdica per atendre els infants i els adolescents. Guia 2. Intervenir a domicili per a la protecció de l’infant En molts casos, la intervenció dels professionals del treball social en el domicili de les famílies permet proposar un acompanyament individualitzat que afavoreix la conservació de l’infant en el seu marc familiar. La reforma de la protecció de menors instaurada per la Llei del 5 de març de 2007 introdueix dues disposicions noves per ajudar les famílies amb dificultats de gestió del pressupost familiar: l’acompanyament en l’economia social i familiar i la mesura judicial d’ajuda a la gestió del pressupost familiar. Aquesta guia presenta les modalitats d’acompanyament de les famílies en el seu domicili: l’acció d’un tècnic de la intervenció social i familiar (TISF), la intervenció dels treballadors socials en el marc de l’ajuda educativa a domicili (AED) i l’acció educativa en medi obert (AEMO). Guia 3. Acolliment dels infants i dels adolescents acollits Les modalitats d’acollida dels infants i adolescents confiats en guarda per l’autoritat que en té la tutela, pel fiscal o pel jutge de menors, han estat sensiblement modificades per la Llei del 5 de març de 2007, que reforma la protecció de menors. Aquestes modificacions tenen per objectiu millorar el dispositiu d’acollida i contribuir a clarificar les relacions entre els diferents agents institucionals implicats: els serveis departamentals, els serveis habilitats i els serveis judicials. Aquesta guia presenta les disposicions aplicables que pretenen flexibilitzar i adaptar les condicions d’acollida i reforçar els drets, els deures i la implicació dels pares, amb una consideració especial de la millora de les necessitats, l’interès i els drets dels infants. Guia 4. La unitat departamental de recollida, tractament i avaluació La Llei del 5 de març de 2007, que reformava la protecció dels menors, va pretendre coordinar millor l’acció de la justícia i dels consells generals, reforçant el dispositiu de vigilància de les situacions de perill o risc que pot patir l’infant i l’adolescent. Per aquest motiu, crea a cada departament una unitat de recollida, tractament i avaluació. Aquesta guia descriu el dispositiu departamental de protecció de menors i concreta quines normes han de seguir els professionals a l’hora de compartir informació. Guia 5. L’Observatori Departamental de la Protecció de Menors Un dels objectius de la reforma de la Llei de protecció de menors de 5 de març de 2007 és adaptar i fer més intel·ligible la Llei a escala nacional. Aquesta reforma va crear un observatori de la protecció de menors a cada departament amb la finalitat de tenir una visió de conjunt del fenomen de la infància en situació de risc, reunint les diferents dades i les fonts d’informació disponibles. Aquesta guia descriu les funcions, la composició, el funcionament i els indicadors de l’Observatori Departamental de la Protecció de Menors, que desenvolupa un paper important en la definició i el control de les polítiques locals de protecció de menors.

http://www.defenseurdesenfants.fr/loisFrance.php

http://www.travail-solidarite.gouv.fr/espaces/famille/


POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| Anglaterra

Pàg. 14


de Catalunya

Polítiques públiques a Anglaterra

1. El Pla d’infància. Construint futurs més brillants

Administració responsable: Departament d’Infància, Escoles i Família (Department for Children, Schools and Families, DCSF)

Abast: Població de 0 a 19 anys Anglaterra

Període: 2007-2017 (estratègia: amb una previsió de 10 anys)

El procés d’elaboració del Pla d’infància a Anglaterra va anar precedit per una fase de consulta a escala nacional denominada Temps per parlar. 1.1 El procés de consulta nacional Temps per parlar La consulta Temps per parlar es va dur a terme utilitzant un ventall de diferents procediments durant els mesos de setembre i octubre del 2007. El procés va incloure grups focals amb infants, sessions de debat, respostes en línia i mitjançant targetes postals i paquets d’eines. Grups focals i sessions de debat La part més important de la consulta va incloure grups focals amb nens, nenes i joves entre 8 i 15 anys, que es van desenvolupar a diferents localitats del país, i una sèrie de sessions de debat que es van portar a terme en quatre llocs, amb la participació de joves, progenitors d’infants de diferents grups d’edat, professionals i experts en política. Els grups focals van ser convidats a debatre qüestions centrals del Pla d’infància, incloent-hi mantenint-se segur, gaudint i assolint, famílies i comunitats, i s’hi van incloure tant noies com nois de diferents entorns ètnics. La mostra va ser equilibrada pel que fa al gènere i un 15% provenien de grups ètnics minoritaris. Entre els progenitors i la gent jove hi havia participants dels grups següents: • Joves que havien delinquit. • Nens i nenes en famílies d’acollida o centres residencials. • Joves amb dificultats d’aprenentatge. • Joves que feien l’escolarització a casa o la hi havien rebut. • Progenitors d’infants i joves escolaritzats a casa. Altres activitats de consulta La consulta Temps per parlar va incloure un qüestionari en format fulletó i també en línia per copsar les diferents visions en nou escoles (una per cada regió governamental) i va arribar a recollir l’opinió de 462 nens, nenes i joves per mitjà d’una habitació-confessionari, amb el mateix estil que la del programa de televisió Gran Hermano. El departament responsable va treballar amb tot un ventall d’agents socials implicats per assegurar-se que la consulta arribava a la major quantitat possible de persones. Resum de les respostes Es varen recollir respostes de 540 joves i 2.641 adults, incloent-hi representants dels sectors públic, privat i de voluntariat. Més de 400 ciutadans i ciutadanes varen participar en les accions consultives en les ciutats esmentades.

Informació sobre el Pla d’infància Els resultats de la consulta pública es varen comunicar al DCSF i varen ser utilitzats per realimentar les discussions del grup d’experts i per desenvolupar l’informe.12 Continuïtat del compromís després de la publicació • La publicació del Pla d’infància no és el final del procés, hi

ha prevista una continuïtat en les activitats per assegurar que els membres del públic i els agents socials implicats poden continuar introduint-hi les seves opinions.

Els grups d’experts Com a part del procés de consulta i de desenvolupament del Pla d’infància, el Secretariat d’Estat per als Infants, les Escoles i les Famílies va establir durant l’estiu del 2007 tres grups d’experts. Aquests grups varen ser creats a partir de tres intervals d’edat (0-7, 8-13 i 14-19 anys) per examinar les qüestions a les quals s’enfronten els infants, els joves i els seus progenitors, i per fer recomanacions al Secretariat d’Estat sobre quina és la millor manera de difondre els seus objectius a llarg termini. 1.2. El Pla d’infància Hi ha cinc principis subjacents en el Pla d’infància que deriven del procés de consulta portat a terme: • El Govern no educa els nens, sinó els pares;

consegüentment, el Govern ha de fer més coses per ajudar els pares i les famílies.

• Tots els nens tenen el potencial de tenir èxit i haurien d’arribar tan lluny com les seves capacitats els ho permetin.

• Nens, nenes i joves necessiten gaudir de la seva infància i créixer preparats per a la vida adulta.

• Els serveis han d’estar dissenyats pels infants, els joves i les famílies i han de ser-hi sensibles, i no pas limitats per criteris professionals.

• Sempre és millor prevenir un fracàs que abordar una crisi posteriorment.

CAPÍTOL 1: FELIÇ I SA Assegurar el benestar i la salut dels infants i els joves Les famílies són el fonament de la societat i el lloc per educar infants feliços, capacitats i resilients. En la consulta feta, els pares varen expressar que els agradaria disposar d’informació i de suport, millor i més flexible, que reflectís les vides que porten. Els grups d’experts varen emfasitzar la importància que els pares s’impliquin en les polítiques que afecten els infants i que cal millorar la manera com el Govern i els serveis impliquen els pares. Per ajudar a cada pare/mare a fer el millor per al seu fill/a es preveu el següent: • Destinar 34 milions de lliures a proveir dos consellers

parentals a cada autoritat local en els propers tres anys. • Augmentar el nombre de consellers parentals a les escoles. • Desenvolupar per als progenitors un registre personal del

progrés del desenvolupament del seu fill/a des dels primers anys a l’escola primària.

• Col·locar els progenitors en el centre de les actuacions del Govern, tot creant un panel nou de progenitors que aconsellessin sobre les polítiques que els afecten.

Algunes famílies necessiten ajuda més intensiva que d’altres, i per assegurar que reben el suport que necessiten es preveuen els punts següents:

12 Més informació: www.dcsf.gov.uk/timetotalk.

http://www.dcsf.gov.uk/timetotalk



Pàg. 15


de Catalunya

• Assegurar que totes les famílies es beneficien dels centres de primeres passes segures per als infants,13 tot millorant els serveis itinerants (serveis que es desplacen fins a les persones per ajudar a les que no poden anar fàcilment a serveis com un hospital, entre d’altres).

• Donar un suport intensiu a les famílies més necessitades amb una aproximació conduïda pel treballador de referència, tot articulant els serveis al voltant de la necessitat.

• Ajudar les famílies en les quals els nens tenen cura d’altres persones.

• Invertir 90 milions durant tres anys per millorar les possibilitats de fer estades curtes per als nens amb discapacitat.

• Expandir el Family Fund (fons per a les famílies), que dóna ajuda a les famílies amb nens amb discapacitats fins als 18 anys.14

Els pares i els nens i nenes varen expressar que volien llocs segurs per jugar a l’exterior, sabent que jugar té beneficis reals per als infants. Es preveu destinar, doncs, 225 milions en tres anys als punts següents: • Oferir a totes les autoritats locals finançament perquè puguin

reconstruir o renovar més de 3.500 parcs infantils i fer-los accessibles a nens i nenes amb discapacitats.

• Crear 30 parcs d’aventura nous per a nens i nenes de 8 a 13 anys en zones desafavorides, supervisades per personal entrenat.

• Publicar una estratègia de joc l’estiu del 2008. El pla proposa establir bons hàbits en la infantesa, proporcionant la base per a una bona salut i benestar al llarg de la vida. Per millorar la salut infantil es portaran a terme els objectius següents: • Publicar una estratègia de salut infantil l’abril del 2008, feta

conjuntament entre el DCSF i el Departament de Salut. • Revisaran els serveis de salut mental per a infants i

adolescents per veure’ls com uns serveis universals, inclusius i de suport especialitzats, per millorar l’atenció i el nombre creixent d’infants i joves amb necessitats de salut mental.

El Pla persegueix reduir a la meitat la pobresa infantil cap al 2010 i eradicar-la cap al 2020. La nova Unitat de Pobresa Infantil, que depèn del Departament d’Infants, Escoles i Famílies, i el Departament de Treball i Pensions coordinaran el treball del Govern per trencar el cercle de pobresa d’una generació a l’altra. L’habitatge pobre és un problema particular per a les famílies pobres i abordar-lo és necessari per assolir l’objectiu del 2020. En conseqüència caldrà portar a terme aquests aspectes: • Abordar l’amuntegament, publicant un pla d’acció el 2008. • Prioritzar les necessitats dels nens en les decisions sobre

l’habitatge, especialment la necessitat de ser a prop de serveis com l’escola.

CAPÍTOL 2: SA I ESTALVI La protecció dels joves i dels qui estan en situació de vulnerabilitat Mantenir els infants i els joves segurs davant del perill ha de ser una prioritat i responsabilitat de tots. No obstant això, els nens i nenes necessiten ser també capaços d’aprendre, tenir noves experiències i gaudir de la seva infantesa, per tant, ajudarem les famílies a descobrir l’equilibri entre el fet de mantenir els seus fills i filles segurs i el fet de permetre’ls la llibertat que necessiten. En conseqüència, es destaquen els punts següents:

13 Més informació: http://www.surestart.gov.uk/surestartservices/ settings/surestartchildrenscentres/. 14 Més informació: http://www.familyfund.org.uk/.

• Publicar l’informe del doctor Tanya Byron sobre els riscos

potencials que poden patir els infants quan s’exposen a continguts perillosos o inapropiats d’Internet i als videojocs.15

• Encarregar una avaluació independent sobre l’impacte del món comercial en el benestar infantil.

• Finançar un esquema d’equipament segur a la llar per prevenir accidents que hi tenen lloc i que pateixen els nens i les nenes petits.

• Parlar amb les autoritats locals perquè creïn zones on no es pugui circular a més de 20 mph, on sigui apropiat, per reduir les morts de nens i nenes vianants un 70%.

• Es reforçarà el procediment de queixes dels pares amb fills que pateixen assetjament escolar (bullying).

El Govern té també la responsabilitat d’establir els marcs i els sistemes correctes per protegir els nens i nenes i els joves, treballant en col·laboració amb organitzacions clau locals i nacionals: • Publicar el pla d’acció Viure segurs (Staying Safe Action

Plan) a la primeria del 2008, responent a la consulta Staying Safe.

• Assegurar que les escoles i les autoritats locals facin una aproximació proporcionada a la salut i la seguretat que permeti a nens i nenes assumir riscos tot mantenint la seva seguretat.

CAPÍTOL 3: EXCEL·LÈNCIA I EQUITAT Es tracta del progrés individual per aconseguir estàndards de categoria internacional i disminuir mancances en els rendiments educatius dels infants en situació de desavantatge. Volem que totes les persones joves aconsegueixin el seu potencial i gaudeixin del seu temps educatiu. El suport a pares i mares vers l’aprenentatge dels seus fills i filles és una base essencial per al seu rendiment acadèmic. Els pares volen implicar-se més en l’educació dels seus fills i les escoles veuen el benefici d’un major compromís amb els pares. L’educació de qualitat en els primers anys assegura que els nens i les nenes estaran preparats per tenir èxit a l’escola i és particularment beneficiós per als qui provenen d’entorns desafavorits. Els grups d’experts veuen que el millor lloc per aconseguir els estàndards de categoria internacional és un sistema en què tots els nens i nenes reben una educació adaptada a les seves necessitats i que s’adequa al seu nivell i no a la seva edat. El treball conjunt amb pares i mares és un tema unificador en el Pla d’infància. El Pla destaca com en els contextos d’educació primerenca, a les escoles de primària i en els millors centres de secundària s’ha fet molt d’esforç amb els pares per implicar-los en l’educació dels seus fills i filles, especialment en l’àmbit de la secundària. A partir d’aquí, es destaquen aquests punts: • Començar una nova relació entre pares i mares i les

escoles i legislar, si cal, tenint en compte els aspectes següents: - Que un membre del personal de l’escola de secundària

contacti amb els pares abans que els seu fill o filla comenci.

- Que els pares puguin assistir a les sessions informatives de l’escola nova.

15 Més informació: http://www.dfes.gov.uk/byronreview/.

http://www.surestart.gov.uk/surestartservices/%20settings/surestartchildrenscentres/

http://www.surestart.gov.uk/surestartservices/%20settings/surestartchildrenscentres/

http://www.familyfund.org.uk/

http://www.dfes.gov.uk/byronreview/



Pàg. 16


de Catalunya

- Que tots els nens i nenes tinguin un tutor o tutora personal que els conegui i que actuarà com a contacte principal amb els pares.

- Que els pares tinguin informació regular i actualitzada sobre l’assistència del seu fill o filla i el seu progrés d’aprenentatge.

- Que els consells de pares assegurin que les veus dels pares són escoltades dintre de l’escola.

- Que les queixes dels pares siguin gestionades d’una manera clara i oberta.

• Els propers tres anys es destinaran 30 milions a oferir formació familiar per ajudar els progenitors i cuidadors a desenvolupar habilitats i aprendre amb els seus nens i nenes.

Un cop creat en la darrera dècada un sistema universal d’atenció als infants i augmentat el dret a l’educació gratuïta i l’atenció a la infància per a nens i nenes de 3 i 4 anys, de 12,5 a 15 hores a la setmana, el Pla programa invertir en estendre l’oferta amb més de 15 hores d’educació gratuïta i l’atenció a la infància a 20.000 nens i nenes de 2 anys de les comunitats més desafavorides. A més dels 144 milions destinats en els tres propers anys als programes Cada infant, un lector16 i Cada infant sap comptar, s’oferirà suport intensiu als nens i nenes de les escoles primàries amb risc de quedar-se enrere. Es portaran a terme aquestes actuacions: • Destinar 25 milions en els propers tres anys al programa

Cada infant, un lector per oferir suport personalitzat intensiu de manera individual en aquelles àrees on el nen o la nena tingui més dificultats.

• Oferir tests basats en el nivell i no en l’edat, quan els nens i les nenes estiguin preparats, i si funcionen, per substituir les proves de nivell17 a les edats d’11 i 14 anys.

• Publicar indicadors nous per avaluar el rendiment dels alumnes que arriben al nivell 7 o més en anglès18, matemàtiques i ciències, i els que arriben al nivell 8 i més en matemàtiques, per assegurar que s’està donant una atenció adequada als estudiants dotats i amb talent.

Per tal que el currículum ajudi els infants a tenir una transició suau de les escoles bressol a les escoles, i de la primària a la secundària, i a treballar o a l’educació superior, s’hauria d’assegurar el currículum bàsic a tots els nens i nenes, donant flexibilitat per aprendre habilitats noves i per desenvolupar les habilitats socials i emocionals que necessiten per tenir èxit. Conseqüentment, es proposa una revisió profunda del currículum de primària, per assegurar que hi hagi el següent: • Més temps per als continguts bàsics, perquè els nens tinguin

una bona base de lectura, escriptura i matemàtiques. • Una major flexibilitat per a altres matèries. • Temps per als nens i nenes de primària per aprendre una

llengua estrangera moderna. • Una transició suau de l’aprenentatge basat en el joc, en els

primers anys, a l’escola primària, particularment per ajudar els infants nascuts durant l’estiu que podrien estar en desavantatge quan comencin l’educació primària.

Amb la fita d’assolir els objectius del 2020 en l’àmbit de l’educació, es persegueix millorar el rendiment de grups específics amb un rendiment més baix. En relació amb això, destaquen aquests aspectes:

16 Més informació: http://www.everychildareader.org. 17 Standard Assessment Tasks (SATs): proves d’avaluació nacional del rendiment acadèmic dels alumnes en llengua anglesa, matemàtiques i ciències. 18 Les proves de nivell avaluen l’estudiant en una escala que va del nivell 1 al 8, però varia segons l’edat, per exemple: un nivell 4 es considera “excepcional” a segon curs de primària (7 anys), “el nivell esperat” per a un alumne de sisè de primària (11 anys) i en canvi es considera “per sota de les expectatives” a vuitè de primària (14 anys).

• Destinar 10 milions en els tres propers anys a millorar la

qualitat de l’ensenyament per als nens i nenes amb necessitats educatives especials, incloent-hi: - Una millor formació inicial del professorat i un

desenvolupament professional continuat. - Millors informacions per a les escoles sobre com

progressen els nens i les nenes amb necessitats educatives especials.

- Un pla pilot en què els nens amb dislèxia rebin una recuperació en lectura i classes personalitzades de professors i professores especialistes en dislèxia.

• Revisar el progrés de les necessitats educatives especials en el 2009, amb vista a aconseguir un aprenentatge més personalitzat.

CAPÍTOL 4: LIDERATGE I COL·LABORACIÓ El Pla pretén una reforma del sistema per aconseguir els estàndards de categoria internacional i disminuir el buit en el rendiment educatiu per als infants en situació de desavantatge. Per tal d’aconseguir una millora potencial en els estàndards com a conseqüència de la personalització, s’ha de crear un sistema en els primers anys escolars perquè totes les institucions aconsegueixin el millor nivell. El factor més important a l’hora d’assolir aquestes aspiracions per als nens i nenes és disposar de treballadors de categoria internacional capaços de proveir un suport molt personalitzat; per tant, es continua incrementant la qualitat i la capacitat de les persones que treballen amb nens i nenes. La qualitat de l’educació i l’atenció infantil primerenca són importants per augmentar els rendiments acadèmics dels nens i les nenes. S’invertiran 117 milions durant els tres propers anys en els professionals que treballen amb els més petits i s’inclouran mesures per portar a terme les actuacions següents: • Destinar recursos addicionals perquè els i les professionals

que treballen amb infants molt petits puguin desenvolupar formació professional continuada.

• Fomentar el fons per a la formació continuada de professionals de la petita infància de manera que tots els establiments d’atenció diürna siguin portats per un graduat cap al 2015 i per dos graduats en els establiments d’àrees desafavorides.

Ja es disposa de força mestres i directors/ores. No obstant això, per tenir una plantilla de mestres i una nova generació de directors/ores que siguin de categoria internacional de manera consistent, destinen 44 milions en els tres propers anys als punts següents: • Fer de la professió de mestre una professió amb una

equivalència de màster, treballant conjuntament amb el teixit social per introduir noves qualificacions, a partir d’un acord recent sobre mesures en gestió de l’acompliment.

• Assegurar que les noves incorporacions passin un temps d’entrenament mínim en el Programa de formació de professorat.

• Establir la transició cap al Programa de professorat per atraure més persones que provenen del camp de la ciència, la tecnologia i l’enginyeria.

• Estendre el Programa Líders del futur (Future Leaders programme), que recluta les persones amb habilitats de lideratge demostrades per les escoles urbanes.

El pla parteix de la premissa que si promou la diversitat en un sistema col·laboratiu, podrà assegurar que els nens i les nenes,

http://www.everychildareader.org/



Pàg. 17


de Catalunya

els joves i els progenitors siguin capaços d’escollir la prestació que correspongui a les seves necessitats particulars. Les escoles i altres escenaris poden utilitzar la seva llibertat creixent per innovar i trobar noves solucions als problemes, que després poden ser compartides amb d’altres en benefici dels nens i les nenes. A fi d’enfortir tant la diversitat com la col·laboració, esperen que totes les escoles de secundària tinguin un estatus acadèmic, especialitzat o de finançament privat i que cada escola compti amb la col·laboració del món empresarial o universitari. Enfortint la responsabilitat i la governabilitat, persegueixen la reducció de les escoles que fracassen. Esperen que les autoritats locals prenguin accions decisives i ràpides per prevenir el fracàs de les escoles i per invertir-lo ràpidament quan calgui. També esperen que les autoritats locals posin reptes a les escoles que no estan augmentant el rendiment dels alumnes, però que funcionen per inèrcia. Els codis de conducta són una preocupació per als progenitors, els mestres, i els infants i joves mateixos. És important que l’ambient de cada classe doni suport a un ensenyament i un aprenentatge efectius i facilitant als mestres fer valer la disciplina i el bon comportament. Es proposen que les escoles secundàries tinguin equips interdisciplinaris que dissenyin programes per als comportaments, tot treballant conjuntament per millorar el comportament i abordar l’absentisme persistent, així com millorar els resultats per als qui mostren un comportament poc adequat. Els nens i nenes que es comporten de manera poc adequada i que són exclosos, els incapaços d’atendre una escola inclusiva i els qui no estan implicats en l’educació constitueixen una proporció relativament petita d’alumnes. No obstant això, s’hi inclouen alguns dels joves les perspectives d’èxit dels quals en la seva vida futura són pitjors i són els que tenen més probabilitats de desenvolupar problemes de conducta. Per fer front a tot això cal tenir presents els aspectes que es detallen a continuació: • S’invertiran 26,5 milions en els tres propers anys en posar en

marxa noves alternatives, que poden incloure escoles petites (escoles taller) amb llaços estrets amb el món empresarial i que proporcionin una educació vocacional d’alta qualitat.

• Es publicaran dades sobre el rendiment, adreçades als estudiants i no basades en les proves escolars, per assegurar que les àrees locals tinguin incentius per augmentar el seu rendiment.

A fi d’oferir una educació de categoria internacional i serveis per als infants, es valora la necessitat de disposar d’edificis i de noves tecnologies de categoria internacional. El pla proposa continuar la inversió en la creació d’escoles i serveis per a infants i joves. CAPÍTOL 5: ROMANDRE EN EL SEU LLOC Assegurar que els joves participen i assoleixen el seu potencial als 18 anys i més enllà Una economia ha d’assegurar que els infants i joves tinguin les habilitats adequades quan siguin adults i accedeixin a l’educació superior o al món laboral. Cap al 2015, es vol que tota la gent jove segueixi en el sistema educatiu o que estigui rebent formació fins als 18 anys o més. I quan acabin, es vol que tinguin les habilitats suficients per prosperar en una economia que necessita professionals amb grans habilitats. Per aconseguir tot això es proposa reduir les xifres dels qui no són al sistema educatiu treballant o formant-se. Els diplomes19 19 Més informació: http://yp.direct.gov.uk/diplomas/.

augmenten les oportunitats d’aprenentatge disponibles per als nois i les noies de 14 a 19 anys i ajuden també a abordar les preocupacions esmentades pels treballadors i les institucions d’educació superior sobre les majors habilitats personals, d’aprenentatge i de pensaments dels estudiants. A fi de reforçar l’impacte de la reforma en els 14-19 anys, es legislarà l’augment de l’edat de participació als 17 en el 2013 i als 18 en el 2015. A més: • Es desenvoluparan tres diplomes nous en ciència,

humanitats i llengües per augmentar les opcions per a la gent jove.

• Es crearà una nova regulació de les qualificacions, amb una consulta que començarà abans d’acabar el 2007.

• Es transferirà finançament per a l’aprenentatge dels joves de 16 a 19 anys del Consell d’Aprenentatge i Habilitats a les autoritats locals, amb una consulta sobre quina és la millor manera d’aconseguir-ho a la primeria del 2008.

• Es destinaran 31,5 milions en els tres propers anys a un nou programa per tornar a comprometre en la seva formació nois i noies de 16 anys que no estan estudiant ni treballant, incloent-hi un millor seguiment i incentius per continuar aprenent.

• Es desenvoluparà el dret de tota la gent jove a participar en activitats positives a fi que puguin posar en pràctica diverses activitats, incloent-hi un estudi pilot sobre la nova oferta perquè el jovent actuï en l’àmbit cultural dins i fora de l’escola.

• Es destinaran 20 milions els propers tres anys a utilitzar els contractes de comportament acceptable com una mesura per prevenir les conductes antisocials entre els joves i per assegurar que la gent jove rebi suport per millorar el seu comportament.

CAPÍTOL 6: PEL BON CAMÍ Mantenint els infants i joves en el camí cap a l’èxit El pla vol que tots els infants gaudeixin d’una adolescència feliç, sana i segura i que estiguin preparats per a la vida adulta. Recalca que massa sovint ens centrem en els problemes que presenten uns quants joves en comptes de l’èxit de la majoria. Es persegueix una societat en què la gent jove se senti valorada i en la qual els seus assoliments siguin reconeguts. Les experiències i activitats positives són una part fonamental d’una adolescència feliç. Proposa la constitució d’un grup de treball juvenil20 per assegurar una distribució millor dels serveis juvenils i un disseny centrat en les seves necessitats. Proposa una inversió de 60 milions en la millora de les facilitats per als joves, per aconseguir una transformació ràpida i duradora. Es portaran a terme les actuacions següents: • Inversió de 160 milions durant els propers dos anys en la

millora de la qualitat i en el nombre de serveis per a la gent jove.

El fet de voler experimentar durant els primers anys de l’adolescència pot fer que la gent jove s’exposi a riscos i, quan s’equivoquen a l’hora de triar una opció o una altra, poden posar la seva salut i el seu futur en joc. Per fer-hi front es proposen els punts que es detallen a continuació: • L’abril del 2008 es publicarà un pla d’acció per combatre

l’alcoholisme juvenil (al mateix temps que la nova estratègia antidrogues) que tindrà com a objectius: - Millorar l’educació sobre el consum d’alcohol en les

escoles.

20 Més informació: http://www.everychildmatters.gov.uk/_files/7470DCSFYouthTaskActionPlan.pdf.

http://yp.direct.gov.uk/diplomas/

http://www.everychildmatters.gov.uk/_files/7470DCSFYouthTaskActionPlan.pdf



Pàg. 18


de Catalunya

- Abordar el mal ús de l’alcohol dels progenitors que pot influir en el consum dels joves.

- Considerar accions que vagin més enllà en relació amb la publicitat sobre l’alcohol.

Seguint les discussions dels grups d’experts sobre la importància de les relacions en el pas de l’adolescència a l’adultesa: • Es revisaran les millors pràctiques educatives que hi ha sobre

sexe segur i les relacions interpersonals, i també la manera que tenen les escoles de tractar aquests temes.

El pla busca reduir les conseqüències que provoca el crim juvenil i atendre tant les víctimes com els agressors. Prèviament al Pla d’acció de la delinqüència juvenil,21 el Pla d’infància estableix com es pretén que els serveis inclusius treballin conjuntament per prevenir el delicte. Per fer front ràpidament als qui estiguin involucrats en delictes i infraccions juvenils i prevenir la reincidència, cal tenir present els punts següents: • Destinar juntament amb la Home Office 66 milions durant els

propers tres anys a identificar els joves que es troben en major risc.

• Fer un pla pilot a partir d’una aproximació rehabilitadora dels joves delinqüents.

• Publicar el 2008 el Llibre Verd22 en què s’analitzarà com millorar l’educació que reben els joves infractors durant la custòdia i què passa quan l’abandonen.

CAPÍTOL 7: FER-HO POSSIBLE La visió dels serveis infantils per al segle XXI Portar a terme la visió establerta en el Pla d’infància requereix fer una sèrie de reformes perquè els serveis adreçats als infants i joves treballin junts. Posant les necessitats dels infants i les famílies en un primer pla, es proposa proporcionar un servei que tingui més sentit per als progenitors, els infants i els joves que els utilitzin, per als qui les fronteres professionals poden semblar arbitràries i frustrants. Els serveis sota el mateix sostre i en els llocs que la gent freqüenta sovint facilitaran que trobin l’ajuda que necessiten i la inversió en aquells que treballen amb infants i construeixen la capacitat de treballar superant els límits professionals. Ajuntar serveis no és sols una qüestió de proporcionar una xarxa de seguretat per als qui estan en situació de vulnerabilitat, sinó que té a veure amb descobrir el potencial de cada nen o nena. Es parteix dels objectius establerts a Cada infant importa i es pretén fer un canvi en els resultats. Per això es proposen els punts que es detallen a continuació: • S’espera que totes les escoles siguin ambicioses en

l’assoliment dels objectius i se situïn en el centre de les comunitats a les quals donen servei.

• S’establiran grans expectatives en relació amb la coordinació territorial de serveis per als infants23 per tal que s’ofereixin millores mesurables per a tots els infants i els joves.

• Es monitoraran els assoliments diferencials de les coordinacions territorials de serveis per als infants i s’examinarà si aquestes coordinacions han de ser enfortides per millorar-ne els resultats, tot incloent-hi més legislació.

• Es publicarà un pla d’acció dels professionals que treballen amb infants24 a començaments del 2008 en què es tingui present tothom que treballa en aquest àmbit, cosa que enfortirà el treball coordinat entre tots els serveis.

21 Més informació: www.homeoffice.gov.uk/documents/youth-crime-action-plan/. 22 Més informació: www.literacytrust.org.uk/socialinclusion/youngpeople/greenpaper.html. 23 Més informació: http://www.everychildmatters.gov.uk/aims/childrenstrusts/. 24 Més informació: http://www.everychildmatters.gov.uk/resources-and-practice/IG00038/.

http://www.homeoffice.gov.uk/documents/youth-crime-action-plan/

http://www.literacytrust.org.uk/socialinclusion/youngpeople/greenpaper.html

http://www.everychildmatters.gov.uk/aims/childrenstrusts/

http://www.everychildmatters.gov.uk/resources-and-practice/IG00038/

http://www.everychildmatters.gov.uk/resources-and-practice/IG00038/


POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| Suècia

Pàg. 19


de Catalunya

Polítiques públiques a Suècia

1. Estratègia per a l’aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants

Les polítiques d’infància són enteses com una àrea transversal preocupada per l’aplicació de la Convenció sobre els Drets dels Infants.25 Especialment, aquestes fites es dirigeixen a aconseguir els aspectes següents:

• Respectar els infants. • Poder preveure la seva perspectiva. • Fer valer els diferents tipus de drets, sobretot els 4

fonamentals: Article 2: tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tots els infants sense excepció; l’Estat té l’obligació de protegir l’infant contra qualsevol mena de discriminació. Article 3: qualsevol mesura, de caràcter judicial o administratiu, que s’adopti respecte a un infant ha de tenir en compte el seu propi interès. Article 6: l’infant té el dret intrínsec a la vida i l’obligació de l’Estat és assegurar la seva supervivència i el seu ple desenvolupament físic, espiritual, moral i social. Article 12: l’infant té dret, així que tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot allò que l’afecta i a veure com aquesta opinió és atesa.

A més, es basa en l’estratègia nacional del 1999 adoptada per la implementació de la Convenció dels Drets dels Infants. En resum se centra en aquests objectius: • La Convenció dels Drets dels Infants ha de ser un instrument

actiu i ha d’impregnar totes les decisions preses des del Govern relatives a la infància.

• S’hi ha d’incloure la perspectiva dels infants. • S’ha d’incrementar la seva influència en els programes

educatius. • S’ha de potenciar la formació dels professionals de

l’Administració implicats en l’impacte dels programes d’infància.

• Cal tenir presents les valoracions de l’impacte d’aquests programes en les decisions de l’Estat referides a la infància.

• Cal millorar la participació dels infants en els programes de la comunitat.

• Les activitats del Síndic de Greuges dels Infants s’han de revisar per enfortir el seu rol referit a la implementació de la Convenció dels Drets dels Infants.

• S’han de millorar les estadístiques sobre infància. Molts dels programes que afecten directament la infància provenen dels municipis o les comarques: escoles, serveis socials, centres de temps lliure, esports, centres de salut, mitjans de transport, decisions sobre el trànsit i la circulació, etc. Altres actors implicats són: les ONG, les iniciatives populars i d’esports, la indústria, els mitjans de comunicació, la recerca comunitària, les famílies i, òbviament, els infants i adolescents mateixos.

25 Més informació: http://www.unicef.org/spanish/crc/.

2. Quart informe periòdic de Suècia al Comitè de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants 2002-2007

El 26 de setembre de 2007 es va presentar el quart informe periòdic de Suècia al Comitè de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants 2002-2007, que se centra en les iniciatives que el Govern i les autoritats governamentals han posat en pràctica durant els últims cinc anys. L’informe també examina la tasca d’altres actors, com ara municipis i diputacions, fundacions i organitzacions no governamentals. L’índex ens dóna una idea del contingut: I. Mesures generals d’aplicació

- El monitoratge independent - Implementació, coordinació i avaluació - Estadístiques d’infància - Formació i difusió de la Convenció - La cooperació amb la societat civil - Cooperació internacional per al desenvolupament - Els nens i les nenes i els seus objectius

II. Definició d’infància III. Principis generals

- La no-discriminació - L’interès superior dels infants - El dret a la vida i el desenvolupament - El respecte a les opinions del/de la nen/a

IV. Els drets civils i polítics

- L’accés a la informació - Els nens i les nenes i les biblioteques - L’acció contra la pornografia

V. Entorn familiar i altre tipus de tutela

- Suport a la maternitat - El trasllat il·lícit i la no-repatriació d’infants a

l’estranger - Altres tipus de tutela - Els infants testimonis de violència - Els infants i les adopcions internacionals - Els infants amb els pares a la presó

VI. Salut bàsica i benestar

- La salut i els serveis d’atenció - La salut i els joves - El treball per combatre la mutilació genital femenina - La salut infantil i el medi ambient - El benestar dels infants - La perspectiva infantil en polítiques metropolitanes

VII. Educació, esplai i activitats culturals

- L’assetjament escolar - L’educació - La política cultural des d’una perspectiva infantil

VIII. Mesures especials de protecció

- Els nois i les noies no acompanyats - La reunificació familiar - L’explotació sexual, el tràfic d’éssers humans - La protecció contra els maltractaments a través

d’Internet - La lluita contra el tràfic d’éssers humans - L’acció per combatre els delictes sexuals contra els

infants i la pornografia infantil - El Pla d’acció nacional contra l’explotació sexual dels

infants - La protecció contra els abusos

http://www.unicef.org/spanish/crc/



- Els delictes contra els infants - La protecció jurídica per als joves - Els infants que han estat privats de la seva llibertat, fins

i tot, que han patit totes les formes de detenció, empresonament o tutela

- Protecció contra els maltractaments i l’abandonament IX. El protocol facultatiu de la Convenció sobre els Drets dels Infants X. Seguiment i difusió. Seguir treballant en les recomanacions del Comitè sobre els Drets dels Infants

3. Política de serveis socials

La política de serveis socials abasta mesures en els àmbits de les persones i les famílies, l’atenció institucional i els drogoaddictes. L’actuació en aquests àmbits es destina a millorar la situació dels grups més vulnerables de la societat. 3.1. Objectiu de la política de serveis socials L’objectiu de la política de serveis socials és enfortir la capacitat i les oportunitats de participació social i cultural de les persones que són econòmicament i socialment vulnerables, i reforçar la protecció dels infants en situació de risc. 3.2. Àmbit d’aplicació de la política La política de serveis socials inclou mesures per millorar la situació dels grups més vulnerables de la societat, com els infants i les famílies en situacions socialment i econòmicament vulnerables, les persones sense llar, les persones amb problemes d’abús de substàncies i les dones que són objecte d’amenaces i violència. D’acord amb la Llei de serveis socials, la responsabilitat de proporcionar a les dones i els homes, les nenes i els nens en situacions socialment vulnerables el suport necessari i l’assistència recau en el municipi. L’actuació del Govern consisteix principalment en les tasques de legislació, supervisió, seguiment i avaluació de la tasca portada a terme pels organismes governamentals, així com l’adjudicació de certes pensions i subvencions. La Junta Nacional d’Atenció Institucional (SIS) i la Junta Nacional de Sanitat i Benestar Social s’encarreguen de l’atenció als joves i als toxicòmans. 3.3. Direcció de la política Una condició prèvia per a l’eficiència dels serveis socials és el coneixement dels resultats de les mesures socials, i també del que produeix bona qualitat i els resultats desitjats. Hi ha d’haver millors oportunitats per produir estadístiques, supervisar les activitats i garantir la qualitat de l’atenció de la salut, l’assistència social i les mesures en els serveis socials. És especialment important que la societat protegeixi els infants socialment vulnerables i els doni suport. La supervisió de l’assistència social dels infants i els joves seguirà el 2008 i s’examinarà la possibilitat de coordinar la legislació relativa a l’assistència social dels infants i els joves. Moltes persones a Suècia avui estan fora del mercat de treball. El Govern segueix adoptant mesures, d’índole diversa, per crear més llocs de treball, a fi que més gent pugui deixar l’atur. Les persones sense llar són un desafiament per a l’estat del benestar suec i una part important de la tasca en la superació de l’exclusió. Cal una perspectiva unificada i una política concertada

d’actuacions en l’àmbit nacional i local. El Govern ha presentat una estratègia de lluita contra la manca d’habitatge i l’exclusió del mercat de l’habitatge. L’estratègia comprèn el període 2007-2009. La violència contra les dones és un problema social generalitzat i un tipus de delicte greu. La responsabilitat municipal envers les dones víctimes de la violència i els infants que han estat testimonis de la violència ha de ser reforçada i les mesures adoptades han de ser més uniformes en tot el país. El Govern està treballant amb els plans d’acció nacionals per combatre la prostitució i el tràfic d’éssers humans, que, en l’àmbit dels serveis socials, contindran mesures per augmentar les possibilitats dels serveis socials d’atendre les persones amb experiència de la prostitució i les víctimes del tràfic d’éssers humans. Els organismes governamentals i la Junta Nacional d’Atenció Institucional pertanyen a aquest àmbit polític. La Junta Nacional de Sanitat i Benestar Social és l’organisme nacional d’expert i té responsabilitats de supervisió juntament amb els consells d’administració del comtat.

4. La Junta Nacional de Sanitat i Benestar Social

La Junta Nacional de Sanitat i Benestar Social és un organisme públic dependent del Ministeri de Sanitat i Afers Socials, amb una gamma molt àmplia d’activitats i diferents funcions dintre de l’àmbit dels serveis socials, salut i serveis mèdics, salut ambiental, prevenció de les malalties transmissibles i epidemiologia i control. El Govern determina les línies de política per al treball que cal portar a terme. La majoria de les activitats se centren en el personal, les directrius i la presa de decisions en els àmbits esmentats, i també en el fet de donar suport, exercir influència i supervisar de diverses maneres.

5. Informe social 2006. L’informe nacional sobre les condicions socials a Suècia

Suècia –oficialment, Regne de Suècia– té tres àmbits de Govern: el Parlament en l’àmbit nacional, els consells d’administració del comtat a escala regional i els municipis en l’àmbit local. Hi ha 21 comtats i 289 municipis. Els consells d’administració dels comtats i els municipis tenen poder de decisió propi. Aquests són administrats pels òrgans triats, coneguts com a municipals i assemblees del consell del comtat. En aquestes assemblees hi ha els polítics escollits directament en les eleccions generals que se celebren cada quatre anys. En els municipis, els comitès de benestar social, formats per aquests polítics escollits per sufragi universal, dirigeixen els serveis socials. D’aquesta manera, el treball fet pels professionals del treball social en els municipis és controlat políticament a escala local i depenen també de la majoria política en cada municipi. En l’àmbit estatal, els serveis socials són supervisats per la Junta Nacional de Sanitat i Benestar Social. En l’àmbit regional, la tasca dels comitès de benestar social és supervisada pel consell d’administració del comtat. 5.1. Nivells, estructuració i tipologia de serveis

Pàg. 20


de Catalunya



Pàg. 21


de Catalunya

Suècia no té una llei d’infància. El treball fet pels serveis socials es regeix, d’una banda, per la Llei de serveis socials,26 que regula les diferents àrees de suport social, i, d’altra banda, per la Llei de protecció/atenció als joves,27 que regula l’actuació envers els infants i els joves. La Llei de justícia juvenil forma part del Codi penal28 i regula els motius pels quals els delinqüents juvenils poden ser empresonats en centres de supervisió especial. Les disposicions legislatives sobre l’atenció institucional dels delinqüents juvenils es desenvolupen a la Llei de disposicions i a la normativa dels centres tancats juvenils. 5.2. Les mesures de protecció En general, els plans d’acolliment permanent no estan previstos en el sistema suec. L’estada dels infants fora de la llar es produeix sempre que es considera com la millor alternativa, i els pares biològics mantenen la custòdia legal dels menors mentre aquests estan en acolliment. La llei destaca explícitament la importància de mantenir el contacte entre els infants i els adolescents i la seva xarxa més propera de pares i familiars. En el discurs general sobre el benestar dels infants predomina una perspectiva orientada a la família, i la separació del nucli ha de ser sempre una solució temporal, treballant sempre per a la reunificació familiar. No obstant això, si s’estudien els joves suecs de més de 18 anys d’edat, s’observa que la mitjana de temps en acolliment ha estat de més de 4 anys (Socialtjänst, 2007) i, segons Höjer (2001), el 24% dels acolliments han durat més de 10 anys. Els municipis a Suècia tenen un alt nivell d’autonomia local de govern i, mentre es respectin les normes bàsiques de la Llei de serveis socials, les autoritats locals poden organitzar el benestar de la infància de la manera que estimin més adequada. 5.3. Els acolliments familiars Els acolliments no regulats són il·legals. D’acord amb la Llei de serveis socials, els acolliments en família extensa han de ser la primera opció, però han de ser sempre formalitzats per les autoritats de benestar infantil i les persones guardadores s’han de sotmetre a inspeccions periòdiques. Al 2006, al voltant de 20.000 infants i adolescents suecs van ser acollits (Socialtjänst, 2007). Els acolliments familiars es veuen com l’alternativa preferida, en contraposició a l’atenció residencial. En els últims decennis, prop del 75% dels infants i adolescents que han estat en acolliment ho han fet en famílies d’acollida. Les autoritats sueques han anunciat que l’atenció residencial només s’ha d’utilitzar per als acolliments d’urgència o per als infants i adolescents amb problemes greus. Aquesta idea dels avantatges d’un context familiar també és present en l’atenció residencial, ja que solen ser centres de poques places. Al 2006, 14.900 infants i adolescents van anar a acolliment, prop de 10.100 amb un acord d’acolliment voluntari (regulat per la Llei de serveis socials) i al voltant de 4.600 van estar sota mesures de tipus obligatori (Llei d’atenció/protecció als joves). El 80% dels acolliments voluntaris i el 65% dels obligatoris van anar a un acolliment familiar (Socialtjänst, 2007). 5.4. Les agències privades Una característica nova en els serveis d’acolliment és l’aparició de les agències privades especialitzades que ofereixen un tipus

26 Més informació: http://www.sweden.gov.se/sb/d/3873/a/43402. 27 Més informació: http://www.sweden.gov.se/sb/d/3873/a/43403. 28 Més informació: http://www.sweden.gov.se/sb/d/3926/a/27777.

d’intervenció intensiva en els acolliments familiars. Els serveis d’aquestes agències privades en la seva majoria s’utilitzen quan els infants presenten dificultats especials i necessiten una major atenció i especialització dels acollidors. Aquestes estades són generalment més cares que els acolliments portats a terme pels serveis socials dels municipis. Hi ha entre 10 i 15 agències privades a Suècia, que solen signar contractes especials amb acollidors valorats amb moltes capacitats i habilitats per atendre infants amb necessitats especials. Les agències proporcionen la supervisió, l’assessorament i les pautes educatives per capacitar els guardadors, però els consells socials continuen sent els responsables de tots els procediments legals de l’acolliment. En molts casos, els serveis prestats per aquestes agències privades es consideren una alternativa preferible a l’atenció institucional. 5.5. Centres residencials petits com famílies L’atenció residencial a Suècia presenta aquestes petites unitats de gestió privada. El 73% de les unitats d’atenció residencial tenen nou places o menys (Sallnäs, 2000). Abans d’iniciar un servei d’atenció privada, cal obtenir-ne la llicència del consell d’administració del comtat. 5.6. Les llars de vigilància específica La justícia juvenil està inclosa en els serveis de benestar infantil i, per tant, els joves que han comès algun delicte constitueixen una part substancial dels joves en acolliment. Durant diverses dècades, l’atenció residencial especial s’ha utilitzat per a aquest grup. Aquests centres de vigilància específica tenen unes unitats de privació de llibertat –centres tancats– per als joves. Hi ha 30 unitats residencials d’aquest tipus i des del 1994 són supervisades per un organisme governamental nacional. Per tant, aquestes llars especials no poden ser privades.

http://www.sweden.gov.se/sb/d/3873/a/43402




POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| Noruega

Pàg. 22


de Catalunya

Polítiques públiques a Noruega

1. Informe nacional de la política de la joventut a Noruega. Informe 2003

Aquest informe ha estat preparat a partir de les bases de l’avaluació feta pel Consell d’Europa l’any 2003-2004 i analitza la política nacional de la joventut en diferents estats europeus. El document es basa en l’informe per al Parlament de Noruega que tracta sobre les condicions que els infants i els joves han de tenir per al seu desenvolupament en aquest país (Informe número 39 per al Parlament noruec, 2001-2002).29 Aquest és el primer informe exhaustiu sobre la situació de la infància i la joventut a Noruega que ha de proporcionar les bases per dissenyar les polítiques en els propers anys. Aquest informe es va trametre al Ministeri d’Assumptes de la Infància i Família30 la primavera del 2002 i fou presentat la primavera del 2003. Continguts de l’Informe 1.1 Política de la joventut a Noruega L’objectiu principal de la política de la joventut és promocionar un ambient de desenvolupament segur i saludable per a infants i joves. Aquest repte s’ha establert en diferents documents polítics importants dels últims anys. L’any 2002, el Govern ha fet dos informes blancs per als infants, que reportaven al Parlament noruec les condicions en les quals els infants i adolescents s’estaven desenvolupant a Noruega (Informe núm. 39 al Parlament noruec, 2001-2002, i Informe sobre el benestar dels infants i adolescents núm. 40 al Parlament noruec, 2001-2002). Ambdós informes es van debatre al Parlament noruec la primavera del 2003 i són la continuació de les resolucions de l’Informe núm. 17 del Parlament noruec (1999-2000), Pla d’acció per combatre el crim entre nens i joves, i l’Informe núm. 50 al Parlament noruec (1998-1999) per informar sobre la distribució de la renda i les condicions de vida a Noruega. En aquell moment, el Parlament noruec va fer una resolució per reclamar al Govern que s’emetés l’Informe al Parlament noruec per al desenvolupament d’una política coherent per als infants i joves sobre els patrons de vida. En aquests documents, el Govern va formular els principis més importants de la política de la joventut. Hi destaca la importància del fet que la política de la joventut es basi en els mateixos principis que les polítiques de la població noruega en general. S’hi fa èmfasi en els punts següents: • Respecte per la dignitat humana. • Igualtat. • Solidaritat amb membres vulnerables de la societat. • Valoració de la responsabilitat personal i la coresponsabilitat

cap a la comunitat. • La llibertat individual. • La família com una comunitat que proporciona seguretat,

valors i aprenentatge. • Tolerància, respecte de la diversitat i la diferència. • Llibertat d’elecció. • Llibertat d’expressió.

29 Més informació: http://www.regjeringen.no/en.html?id=4. 30 Més informació: http://www.regjeringen.no/en/dep/bld.html?id=298.

Aquests principis, que han de ser fonamentals per a la política en general, han de servir alhora de base per a la política de la joventut. En l’Informe al Parlament noruec sobre les condicions de vida d’infants i joves (Informe núm. 39 al Parlament noruec, 2001-2002), el Govern va posar èmfasi que l’objectiu de la política de la joventut és promocionar els aspectes següents: • Promocionar un ambient de desenvolupament segur i

saludable per als infants i joves amb un espai per a la diversitat.

• Política familiar activa. • Possibilitats per a la independència i el desenvolupament

personal. • Coresponsabilitats entre l’individu i la societat. • Solidaritat, responsabilitat i respecte envers les altres

persones. Com es pot percebre en aquests principis, els joves han de rebre un ambient de desenvolupament segur i saludable que els estimuli a ser independents i participatius. Han de tenir oportunitats per assumir les responsabilitats de les seves pròpies vides i ser solidaris envers els altres. L’Informe crea el camí per millorar l’entorn en el qual infants i joves es desenvolupen mitjançant la interacció entre les autoritats públiques, els infants, els joves, els pares i les organitzacions de voluntariat. A la primavera del 2003, el Govern ha tingut en compte una de les perspectives principals de l’Informe del Parlament noruec sobre la política de la família: les consideracions que s’han de fer envers els infants. 1.2 L’organització de la política de la joventut Àmbit del Govern central: formulació de les polítiques, la legislació, la distribució de recursos, les investigacions i la formació de personal. Àmbit dels governs regionals: implementació de les polítiques i la coordinació amb la legislació de la comunitat autònoma. Àmbit de les províncies: responsabilitat de la implementació pràctica de les polítiques. 1.3 Condicions de vida i l’entorn en el qual els joves es

desenvolupen. Tendències principals - Canvis en les condicions en què els joves es

desenvolupen. - La situació demogràfica. - El canvi en les condicions en què els infants i els joves

es desenvolupen. - Noves perspectives en la infància i la joventut. - Canvis en l’estructura familiar. - Parelles i sexualitat. - Condicions materials i socials. - Salut i estil de vida. - Infants i joves amb discapacitats. - Identitat. - Polítiques i assumptes socials. - Canvis culturals. - La societat del coneixement. - Cap a una major igualtat de gènere. - Consum i comerç, mitjans i comunicació i globalització.

http://www.regjeringen.no/en.html?id=4

http://www.regjeringen.no/en/dep/bld.html?id=298



Pàg. 23


de Catalunya

1.4 Àrees de la política de la joventut

- Els interessos i la participació dels joves en la planificació pública.

- Decisions per garantir els interessos d’infants i joves en el procés de planificació.

- La participació d’infants, adolescents i joves en el procés de planificació local.

- Escoles i educació, l’objectiu de l’educació. - L’estructura actual de l’educació primària, secundària i

superior i educació adaptada i especial. - El servei de seguiment. - Participació de la persona usuària en l’educació, la

participació dels pares i la democràcia dels alumnes. - Salut i condiciones socials. - Promoció de la salut i activitats de prevenció. - Embaràs no desitjat i avortament. - Sida i malalties de transmissió sexual. - Danys resultats d’accidents i violència. - El suïcidi en infants i joves. - El tabac. - Salut mental i trastorns d’alimentació. - El servei de protecció de la infància i la joventut. - Treball i atur. El contacte dels joves amb el món laboral. - L’ambient laboral per a joves. L’atur entre els joves. - La situació dels joves de minories ètniques. Joves amb

discapacitats o necessitats especials. El focus en l’atur juvenil.

- Joves i habitatge, on viuen els joves, la situació dels joves en el mercat immobiliari.

- Cultura i mitjans de comunicació. - Voluntariat i organitzacions per a joves. - Esports i activitats físiques. Activitats a l’aire lliure. - Activitats artístiques i culturals. Escoles de música i arts. - Biblioteques, museus, art pictòric, teatre, música. Els

mitjans de comunicació. 1.5 Seguretat, comunitats d’inclusió

- Locals de trobada i premisses de la joventut. - Premisses de la joventut. - Esports i facilitats locals. - Joventut i consum de drogues i alcohol. Reptes i mesures

per al combat futur contra l’abús de l’alcohol i les drogues.

- Crim en la joventut. Focus en el crim d’infants i joves. Mesures i esforços per combatre el crim en la infància i la joventut.

- Racisme i discriminació. Grups de joves nacionalistes. 1.6 Reptes locals

- Focus en els joves de comunitats urbanes i rurals. - Migració i patrons d’establiment. Migració juvenil i

assentament. - Focus en la joventut de comunitats urbanes i en les àrees

rurals. - Esforços dels governs central, local i municipal. - Subministrar condicions favorables per a l’assentament

jove en àrees urbanes. - Esforços bolcats a joves en les grans comunitats urbanes,

condiciones de vida i ambients d’infants. - Focus en la joventut en grans comunitats urbanes i

esports en comunitats urbanes. 1.7 Participació dels joves i la seva influència

- Participació i influència en diferents nivells. - Equips de treball, oportunitats de participació i influència. - Participació i influència dels governs central, municipal i

local.

- La participació i la influència d’infants i joves en els processos de decisió municipal.

- Participació per votar i encaix polític. - Àrees de focus i esforços futurs.

1.8 Cooperació i contactes internacionals en l’àrea de la

joventut - Encaix transnacional creixent. - Cooperació internacional per mitjà del voluntariat i els

ens oficials. - Cooperació en països nòrdics i reunions internacionals.

1.9 Reptes futurs

- Joventut. - Desafiaments de les polítiques de joventut.

2. El Síndic de Greuges dels Infants

Hi ha tres síndics de greuges del poble especialitzats en infància i joventut. El Síndic de Greuges dels Infants, el Síndic de Greuges del Consumidor i el Síndic de Greuges de la Igualtat de Gènere, que funcionen com a institucions autònomes, cada una responsable de la seva àrea. Noruega ha estat pionera en la creació d’un síndic de greuges del poble especial per als infants. La seva oficina es va inaugurar el 1981. D’acord amb la Llei del Síndic de Greuges dels Infants, de 5 de desembre del 1981,31 se li ha designat la responsabilitat d’atendre els infants i tenir cura dels seus drets i interessos en totes les àrees de la societat. El Síndic de Greuges dels Infants centra la seva tasca especialment en les àrees sobre el desenvolupament dels infants. La Llei també explicita que aquest síndic ha d’assegurar que les lleis i les activitats administratives de Noruega han d’estar d’acord amb les obligacions noruegues en relació amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants. Com a entitat que parla pels infants i joves, aquest síndic ha d’ajudar a garantir que la seva experiència i el seu coneixement es reflecteixin en polítiques concretes. Aquesta tasca es fa mitjançant els informes tramesos al Parlament noruec i al Govern central, les proposicions per a les lleis, les instruccions i pràctiques, i les iniciatives de debats entre professionals i el públic en general. A més, el Síndic de Greuges de l’Infant té l’obligació de protegir els infants subjectes a tractaments injustos i desiguals.

3. El Servei de Benestar Infantil a Noruega. Avaluació de l’estat actual, noves perspectives i propostes de reformes

Aquest document es basa en un estudi del Servei de Benestar Infantil de Noruega presentat el maig del 2000. L’objectiu de l’estudi ha estat fer una revisió general i avaluar les proposicions, els mètodes i els resultats del Servei de Benestar Infantil i conèixer-ne les necessitats. L’estudi comença amb sis parts on se’n descriu el contingut, la qual cosa permet una visió general de la xarxa complexa d’objectius, formes de coneixement, mesures i maneres d’avaluar-ne els impactes. Part I: Revisió històrica del Servei de Benestar Infantil en els últims 150 anys i presentació dels objectius principals del benestar infantil, amb l’explicació de les responsabilitats resultants de les

31 Més informació: http://www2.ombudsnet.org/Ombudsmen/Norway/norway.htm.

http://www2.ombudsnet.org/Ombudsmen/Norway/norway.htm



lleis. A més, inclou una descripció dels problemes del Servei i les accions necessàries per resoldre’ls. Part II: Tracta dels principis fonamentals i les teories que s’apliquen al Servei de Benestar Infantil i presenta valors clau de la nostra societat a l’entorn del benestar infantil. Part III: Fa referència a les decisions del Servei de Benestar Infantil en tots els estudis de casos individuals en l’àmbit municipal. El Comitè presenta diferents troballes d’investigacions empíriques. Part IV: Defineix les mesures de prevenció emprades pel Servei de Benestar Infantil i presenta diverses estratègies i instruments que s’apliquen en col·laboració amb altres serveis i en relació també amb la població general. Presenta, a més, mesures emprades a les llars, que són les més utilitzades pel Servei, i fa una revisió dels problemes de comportament d’infants i joves i estudia la manera de resoldre’ls. Part V: Presenta les qüestions legals per tal de garantir el benestar dels infants i joves. D’acord amb el Comitè, les lleis que asseguren el benestar infantil són satisfactòries en general, tot i que els infants han de disposar d’un estatut propi de drets en el Servei de Benestar. Part VI: Presenta aspectes clau de la legislació del Servei de Benestar Infantil en altres països i descriu les semblances i les diferències per mitjà de dades estadístiques (s’hi presenten dades de Dinamarca, Suècia, Anglaterra i Escòcia). Part VII: Conté les conclusions i les recomanacions del Comitè. Les recomanacions en general es fan respecte a quatre àmbits diferents: • El primer tracta de l’àmbit teòric, basat en els valors i els

principis dels professionals que treballen amb infants i joves. • El segon presenta l’estructura formal en relació amb la

utilització de la legislació en el Servei de Benestar Infantil. • El tercer àmbit tracta de l’organització i les mesures

necessàries per al bon funcionament del Servei de Benestar. • El quart àmbit conté els aspectes del personal, dels equips

que són necessaris perquè el Servei funcioni d’una manera concreta.

4. La Llei d’infància (2007)

La Llei està dividida en els apartats següents:

1. El naixement dels infants. 2. La identitat dels progenitors. 3. Els deures en la cura i l’atenció dels infants. 4. Els casos de paternitat. 5. Les responsabilitats dels pares i la custòdia dels infants. 6. Els drets dels infants per a l’accés als seus progenitors. 7. Els drets dels infants a ser escoltats. 8. Les obligacions de cures i atenció dels infants per part

dels seus progenitors/guardadors. 9. Les formes d’aplicació de la Llei quan algun dels

progenitors és estranger. 10. Conclusions, formes d’implementació de la Llei.

Pàg. 24


de Catalunya


POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| Finlàndia

Pàg. 25


de Catalunya

Polítiques públiques a Finlàndia

1. Estratègies de protecció social 2015: cap a una societat socialment i econòmicament sostenible

Administració responsable:

Ministeri d’Afers Socials i Sanitat (Ministry of Social Affairs and Health)

Abast: Àrea Política Familiar i Serveis

Període: 2005-2015

L’objectiu per al 2015 és que Finlàndia sigui una societat socialment i econòmicament sostenible de manera dinàmica. El sistema de protecció social de Finlàndia es basarà en la comprensió col·lectiva de la responsabilitat. A més, el país estarà involucrat activament en el desenvolupament de les polítiques socials europees. El benestar de la societat finesa estarà fonamentat en el manteniment de la capacitat laboral i l’associació entre la capacitat general i la individual. 1.1. Definició dels reptes El Ministeri ha definit quatre línies estratègiques de protecció social per als propers anys. Són aquestes: • Promocionar la salut i la capacitat laboral. • Fer l’ocupació laboral més atractiva. • Reduir la pobresa i l’exclusió social. • Subministrar serveis eficients i ingressos raonables. La idea principal és millorar la salut i la capacitat laboral de la ciutadania. 1.2. L’impacte econòmic de les línies estratègiques En aquest primer moment, la inversió en el desenvolupament de la protecció social ha de tenir un gran augment. A finals de la propera dècada, la situació canviarà: un cop que hi hagi un augment en les taxes d’ocupació laboral, la jubilació esdevindrà més tard, la capacitat laboral haurà millorat, l’exclusió social haurà disminuït i hi haurà una base més consistent. 1.3. Estratègia per al 2015. Línies principals d’acció 1. Promocionar la salut i la capacitat laboral

- La política social ha de mantenir la capacitat laboral i el benestar.

- Cal disminuir les diferències en la salut entre grups de població.

- Cal desenvolupar les bases per a la salut i el benestar social en la infància i la joventut.

- Cal millorar la salut i la capacitat laboral de la classe treballadora.

- S’han de trobar models nous per tal de millorar la capacitat laboral de les persones grans.

- Les persones amb discapacitats han de rebre ajuda per tal que puguin contribuir activament en la societat.

- Cal fer un èmfasi clar en la salut del medi ambient. 2. Fer l’ocupació laboral més atractiva

- L’objectiu és el benestar en el treball.

- Cal enfortir la igualtat de gènere i d’ingressos en el món laboral.

- Cal conciliar millor la vida laboral i la familiar. - Cal millorar els incentius que ofereix la Seguretat Social. - S’ha d’incentivar i motivar el fons per a la Seguretat

Social. 3. Reduir la pobresa i l’exclusió social

- La prevenció és l’objectiu principal. - Cal actuar en els problemes dels infants, els joves i les

famílies. - Cal donar suport a les persones per a qui és més difícil

trobar feina. - Cal garantir un ingrés a les persones més vulnerables. - Cal incentivar la inclusió social entre les persones

immigrants i els grups ètnics. - Cal millorar els serveis i els programes per a la prevenció

de l’abús de substàncies. - Cal enfortir la capacitat d’actuació de les organitzacions

no governamentals (ONG). 4. Subministrar serveis eficients i ingressos raonables

- Cal protegir la condició dels clients i la qualitat i la disponibilitat dels serveis.

- Un gran ventall de serveis és la clau. - Cal protegir els serveis a la infància. - Cal millorar la disponibilitat i la qualitat dels serveis a les

persones grans. - Els serveis han d’ajudar les persones amb discapacitat a

viure de manera independent. - Cal subministrar una provisió adequada d’eines laborals. - Calen sistemes funcionals de l’Administració. - Cal reformar les estructures de serveis. - Les TIC (tecnologia de la informació i la comunicació) han

de donar suport al benestar social i als serveis de salut. - Cal garantir un nivell d’ingressos raonable.

2. Una Finlàndia apropiada per als infants

Pla d’acció nacional finlandès a instàncies de la sessió especial a favor de la infància de l’Assemblea General de les Nacions Unides Administració responsable:

Ministeri d’Afers Socials i Sanitat (Ministry of Social Affairs and Health)

Abast: Àrea de Política Familiar i Serveis

Període: Informe 2005

Una Finlàndia apropiada per als infants és el que pretén el Pla d’acció nacional finlandès basat en el document final Un món apropiat per als nens (A World Fit for Children), adoptat en la sessió especial a favor de la infància de l’Assemblea General de les Nacions Unides del 2002.32 2.1. Comitè Nacional Finlandès sobre els Drets dels Infants Les tasques d’aquest comitè són les que es detallen a continuació: • Promocionar la publicitat de la Convenció de les Nacions

Unides sobre els Drets dels Infants.

32 Més informació: http://www.unicef.org/spanish/specialsession.

http://www.unicef.org/spanish/specialsession



• Actuar com a Comitè Nacional Especial davant la Secció Especial de les Nacions Unides.

• Preparar el Pla d’acció nacional finlandès basat en el document Un món apropiat per als infants.

• Organitzar i coordinar la participació d’infants i adolescents en l’elaboració del Pla.

• Preparar mesures per al desè aniversari de l’Any de la Família de les Nacions Unides.

• Organitzar i fer previsions per a l’establiment d’un o més comitès permanents per coordinar qüestions dels infants i les famílies.

2.2 Una Finlàndia apropiada per als infants. Un pla d’acció nacional Perspectiva: en una Finlàndia apropiada per als infants, els seus interessos seran satisfets tots els dies i a tots els infants. Objectius del Pla d’acció nacional Objectiu 1. L’infant rep amor i cures a la llar Aquest objectiu inclou l’augment del respecte per la parentalitat o guarda dels infants, el desenvolupament d’habilitats per a la paternitat responsable, la planificació del temps en el si de la família i la millora del suport mutu per a pares i mares. Accions: • Donar suport als pares amb serveis que s’adrecin a la família,

als infants (centres de família, atenció primària i cures, escoles) i als grups de pares per mitjà de les municipalitats, ONG, comunitat, església.

• Promocionar la reconciliació entre la família i el treball (crear organitzacions de màrqueting del treball, donar solucions específiques a les empreses).

• Eliminar les relacions laborals no regulables. • Els governs locals i central s’encarreguen de millorar la

posició social de famílies amb infants. És responsabilitat del Govern central introduir mètodes de prevenció primària.

Objectiu 2. L’infant disposa de relacions segures i duradores i un ambient que reforça un sentiment de seguretat Els nens i nenes passen gran part del seu temps fora de la llar i són atesos i educats per diferents professionals de l’educació. Les relacions amb aquests adults són, per tant, importants per al nen o la nena. La seguretat d’aquestes relacions en la primera infància, l’educació, la cura i el desenvolupament d’un entorn que tingui en compte la seguretat de l’infant constitueixen l’essència d’aquest objectiu. Accions: • Procurar unes relacions infants-adults segures i duradores en

els centres de dia, les escoles i les unitats de protecció infantil.

• Vetllar pel vincle emocional que s’estableix amb els infants en el seu desenvolupament, en la seva educació i en les estades llargues en centres de protecció infantil.

• Donar atribucions als governs locals i central, les ONG i les esglésies perquè es pugui crear un context segur i saludable pel que fa al desenvolupament dels nens i les nenes.

Objectiu 3. L’infant disposa dels serveis bàsics i dels serveis especials que necessita i d’ingressos garantits Aquest objectiu implica uns ingressos garantits per als infants i les seves famílies, i la igualtat regional en la prestació de serveis i equitativa quant a l’accés als serveis per part dels infants que són membres de diverses minories. Els infants i els adolescents tenen dret a una part equitativa dels recursos de la societat, com ara els

subsidis financers, l’educació, la salut, el benestar social i els serveis culturals. Accions: • Serveis suficients per als infants de grups de minories. • Cooperació municipal en el servei de provisió. • Cooperació entre sectors administratius dels governs

locals, ONG i esglésies. • Polítiques d’atenció als infants en el govern local. • Transferències de recursos i millora del sistema de suport

financer. Objectiu 4. L’infant disposa de més oportunitats de participació en les situacions de la vida quotidiana Aquest objectiu implica escoltar l’infant i millorar les possibilitats de participació i la influència en la comunitat on el nen o la nena està creixent. Accions: • Desenvolupar i introduir de manera àmplia estratègies de

participació social adreçades als infants mitjançant els centres d’ensenyament bàsic, les escoles, els centres de desenvolupament del coneixement i les ONG.

Objectiu 5. Els drets dels infants són àmpliament coneguts La Convenció dels drets dels Infants també requereix que els governs estatals promulguin el seu missatge. Aquest objectiu requereix una aproximació sistemàtica per a la difusió de la informació de la Convenció. Accions: • Donar a conèixer la Convenció dels Drets dels Infants.

Donar atribucions al govern local, les ONG i les esglésies. Recomanacions i idees per al desenvolupament • El desenvolupament de nens i nenes ha de comptar amb la

cooperació dels serveis d’atenció primària. • Les entitats o les empreses que ofereixen feina han

d’assumir més responsabilitats per al benestar de les famílies.

• Els interessos de nens i nenes es consideren en primer lloc en els casos de custòdia.

• Cal desenvolupar el sentit de comunitat des de la infantesa.

• Cal més responsabilitat dels mitjans de comunicació en la seguretat dels infants.

• Cap a un desenvolupament sistemàtic i durador de les polítiques per a la infantesa i les famílies. El Síndic de Greuges dels Infants (Ombudsman) té un rol fonamental en la política nacional i assegura aquesta integració amb el Programa del Govern central. El paper del Síndic de Greuges dels Infants és assegurar que es desenvolupi i s’implementi una política a llarg termini per a la infantesa i les famílies.

• El benestar d’infants i adolescents necessita atenció constant.

• Cal tenir un major coneixement de l’impacte de les preses de decisió de la societat en la vida dels infants.

• Calen més oportunitats de participació per a infants i adolescents.

• Cal una comunicació estratègica que faci coneguda la Convenció dels Drets dels Infants.

• La perspectiva de nens i nenes s’ha d’incloure en el desenvolupament de les polítiques de cooperació.

Pàg. 26


de Catalunya



3. Política familiar a Finlàndia (2006) - Mesures de prevenció. - Assistència i serveis no residencials. Administració responsable: - Centres d’atenció i acollida. Ministeri d’Afers Socials i Sanitat (Ministry of Social Affairs

and Health) Abast: 3.7. Atenció a la salut per als infants i les famílies Àrea Política Familiar i Serveis Període: Totes les municipalitats tenen diferents tipus de clíniques per atendre les necessitats de les famílies, com ara:

Informe 2006

3.1. Polítiques familiars a Finlàndia - Clíniques prenatals. - Clíniques de salut infantil. Té l’objectiu de promocionar un ambient de desenvolupament

saludable a nens i nenes i proveir els pares i mares dels recursos materials i psicològics per a la criança de llurs fills, com ara:

- Atenció a la salut a l’escola. - Atenció mèdica infantil. - Atenció odontològica. • La societat subministra suport a les famílies. • Les municipalitats subministren els serveis. 3.8. Atencions especials i suport per a nens i nenes amb discapacitats i les seves famílies

• Distribució de beneficis a les famílies.

3.2. Subministrament directe d’ajudes a les famílies Els nens i nenes amb discapacitats i les seves famílies tenen accés als mateixos serveis i ajudes que la resta d’infants i, a més, disposen de serveis especials segons les seves necessitats.

A Finlàndia, les ajudes a les famílies tenen increments anuals. Les famílies amb infants al seu càrrec reben ajudes específiques, com ara:

3.9. ONG - Ajuda a la maternitat. - Manteniment dels nens i les nenes. A Finlàndia hi ha un gran nombre d’ONG que cooperen amb el Govern en la implantació i el manteniment de les polítiques d’atenció a les famílies amb infants.

- Seguiment del manteniment dels nens i les nenes. - Suport als habitatges. - Assistència social. - Impostos diferenciats per a les famílies amb infants al seu

càrrec. 3.3. El sistema de maternitat familiar L’objectiu del sistema de maternitat consisteix a promocionar a mares i pares la igualtat d’oportunitat de participació en el procés. - Llicències i ajudes de maternitat. - Llicències i ajudes de paternitat. - Accés a persones cuidadores per a nens i nenes. 3.4. Atenció als infants Hi ha diferents tipus d’opcions d’atenció als infants i les famílies, que són lliures de triar les que creguin més adequades per als seus infants: - Centres de dia d’atenció als infants i llars d’infants. - Centres d’atenció infantils privats que poden ser pagats per la

municipalitat. - Ajudes per l’atenció a la llar. - Ajudes per a atencions parcials a la llar. - Famílies que necessiten diferents tipus d’atenció. - Activitats que es fan fora de l’escola (al matí i a la tarda) per

a infants. - Menjar a l’escola per a tothom. 3.5. Consellers familiars i experts en la infància Les famílies tenen l’oportunitat d’accedir a consellers familiars i experts en el desenvolupament dels infants. Els serveis inclouen l’assistència mèdica, psicològica i social. 3.6. El benestar dels infants El Govern subministra serveis i ajudes a les famílies perquè els infants tinguin un desenvolupament saludable, com ara:

Pàg. 27


de Catalunya


POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PLANS D’ACTUACIÓ| Canadà i Quebec

Pàg. 28


de Catalunya

Polítiques públiques al Canadà

1. Recursos humans i desenvolupament social al Canadà.

Estimacions 2006-2007. Informe sobre els plans i les prioritats. Anàlisis dels plans, les prioritats i les activitats del programa amb resultats estratègics Aquest document, a grans trets, com diu el subtítol, fa una anàlisi dels plans, les prioritats i les activitats del programa amb resultats estratègics. Hi destaquen aquests grans apartats: • Política, recerca i comunicacions. • Mercat laboral. • Habilitats dels llocs de treball. • Aprenentatge. • Treball. • Inversió social. • Infància i família. • Habitatge i persones sense llar. • Servei Canadà.

1.1. Infància i família: prioritats i plans Prioritat: proporcionar el suport a les famílies a través del nou Pla canadenc d’atenció universal a la infància i altres iniciatives existents per ajudar i assegurar que els infants tenen el que necessiten per viure bé des del principi de la seva vida. Els plans són els següents: • Pla canadenc d’atenció universal a la infància. • Acord federal, provincial i territorial sobre el

desenvolupament de la primera infància. • Marc multilateral en l’aprenentatge primerenc i l’atenció a la

infància. • Prestacions nacionals per a infants.

2. Pla canadenc d’atenció universal a la infància

El Govern del Canadà ha introduït el Pla canadenc d’atenció universal a la infància (Canada’s Universal Child Care Plan), que consisteix en dos elements clau dissenyats per facilitar la cura dels infants als progenitors i poder conciliar la vida familiar i la laboral. 2.1. Prestacions socials universals per a l’atenció a la infància Des del juliol del 2006, totes les famílies amb ingressos baixos poden rebre fins a 1.200 dòlars anuals per cada infant menor de sis anys. Els pagaments es fan directament als progenitors perquè puguin escollir el que és millor per al seu fill o filla i perquè saben les necessitats de la seva família. L’Universal Child Care Benefit no és excloent amb altres ajuts o programes federals existents, com ara les prestacions econòmiques i els ajuts per a les famílies amb filles i fills a càrrec (the Canada Child Tax Benefit, the National Child Benefit Supplement i the Child Care Expense Deduction). 2.2. Iniciativa d’espais d’atenció a la infància Es va crear el 2007-2008 per donar suport a la creació de nous espais de cura d’infants en cooperació amb les organitzacions comunitàries no lucratives de les províncies del Canadà. L’objectiu és crear cada any fins a 25.000 espais addicionals per a les famílies per respondre a un ampli ventall de necessitats familiars,

com les famílies que viuen en àmbits rurals, les que tenen treballs de temporada, etc. El treball de desenvolupament d’aquesta iniciativa comportarà la realització de consultes.

3. Acord federal, provincial i territorial sobre el desenvolupament de la primera infància

El setembre del 2000, el Govern del Canadà i els governs federal, provincial i territorial van arribar a l’acord anomenat Early Childhood Development (ECD). L’objectiu general de la iniciativa és millorar i ampliar els serveis i programes que assegurin el suport als infants menors de sis anys i les seves famílies. Els objectius específics són els següents: • Promoure al màxim el desenvolupament primerenc dels

infants perquè estiguin físicament i emocionalment sans i segurs, i perquè puguin aprendre i siguin socialment compromesos i responsables.

• Ajudar els infants a arribar al seu potencial i també les famílies a donar suport als seus fills i filles dintre de comunitats fortes.

Això implica que el Govern del Canadà dóna suport als governs provincials per a l’ampliació de programes i serveis que es distribueixen en quatre àrees clau, que són: • Promoure els embarassos sans, els naixements i la

infància. • Millorar l’educació familiar i donar suport a les famílies. • Reforçar el desenvolupament en la primera infància,

l’aprenentatge i la cura dels infants. • Donar suport per reforçar la comunitat. A fi de fer un seguiment del progrés, els governs fan un informe anual sobre les seves activitats i les despeses generades, i cada dos anys s’elabora un informe sobre els indicadors de benestar infantil.33 Cada província canadenca té els seus programes i serveis, els quals depenen de governs provincials. El Quebec, tot i estar d’acord amb els principis bàsics d’aquesta iniciativa, no participa en el seu desenvolupament, perquè vol preservar la seva responsabilitat en els assumptes socials.

4. Marc multilateral en l’aprenentatge primerenc i l’atenció a la infància

Dins el marc de l’acord subscrit el setembre del 2000 sobre Early Childhood Development (ECD), ministres federals, provincials i territorials responsables de serveis socials van arribar a l’acord (el març del 2003) de millorar l’accés a programes i serveis de qualitat sobre l’aprenentatge primerenc i l’atenció dels infants a escala provincial i territorial. Els objectius específics del marc multilateral en l’aprenentatge primerenc i l’atenció a la infància són promoure el desenvolupament en la primera infància i donar suport a la participació dels progenitors en l’àmbit laboral o formatiu, millorant l’accés a programes i serveis que treballen l’aprenentatge primerenc i la cura dels infants.

33 Més informació: www.ecd-elcc.ca.

http://www.ecd-elcc.ca/



Pàg. 29


de Catalunya

A fi d’assolir aquests objectius, el Govern del Canadà invertirà 1,05 milers de milions de dòlars en cinc anys per donar suport a les inversions fetes pels governs provincials i territorials en l’atenció infantil i l’aprenentatge primerenc. Aquesta iniciativa proporcionarà la cura de manera directa i l’aprenentatge primerenc a infants que es troben, per exemple, en centres residencials, etc.34 El Quebec, tot i estar d’acord amb els principis bàsics d’aquesta iniciativa, no participa en el seu desenvolupament, perquè vol preservar la seva responsabilitat en els assumptes socials.35

5. Prestacions nacionals per infant

Presentat el 1998 com un suplement del subsidi d’impost infantil del Canadà (Canada Child Tax Benefit), la iniciativa del subsidi infantil nacional (National Child Benefit) és un compromís clau per assegurar que els infants de les famílies amb ingressos baixos puguin desenvolupar el seu màxim potencial. El subsidi infantil nacional és una societat entre governs federals, provincials i territorials que proporciona el manteniment d’ingressos i l’accés a serveis a famílies amb infants amb ingressos baixos. El subsidi infantil nacional té, entre d’altres, els objectius següents: • Prevenir i reduir la pobresa infantil. • Promoure l’accés al mercat laboral dels progenitors. A partir d’aquesta iniciativa, el Govern del Canadà proporciona el manteniment d’ingressos de les famílies amb fills i filles que tenen ingressos baixos mitjançant el suplement nacional per fills a càrrec (National Child Benefit Supplement, NCB). El ministeri responsable del desenvolupament polític d’aquest suplement és el de Recursos Humans i Desenvolupament Social del Canadà, i el ministre és el representant del Govern del Canadà en aquesta iniciativa federal, provincial i territorial. La posada en marxa de l’NCB se supervisa a partir d’informes anuals i avaluacions conjuntes federals, provincials i territorials.36

Polítiques públiques al Quebec

1. Estratègia d’acció jove 2006-2009: per una joventut compromesa amb el seu èxit

Aquesta estratègia va adreçada als joves fins als 35 anys i pretén ajudar-los a trobar l’èxit en diferents àmbits: a l’escola, en el marc d’un projecte de formació, a la feina, etc. Recull orientacions que guien l’acció governamental en el curs dels propers tres anys i donen suport als joves perquè obtinguin èxit: • Millorar la salut i el benestar dels joves. • Afavorir-ne l’èxit educatiu. • Afavorir-ne la inserció professional. • Augmentar la presència dels joves en la societat. 34 Més informació: www.ecd-elcc.ca. 35 Més informació: http://www.ecd-elcc.ca/en/elcc/elcc_homes.html. 36 Més informació: www.nationalchildbenefit.ca.

I. Millorar la salut i el benestar dels joves El Govern del Quebec es compromet a millorar la salut i el benestar dels joves, per la qual cosa proposa perfeccionar aquests tres aspectes: Afavorir el desenvolupament d’habilitats personals i socials i de costums per assegurar una vida saludable Objectiu: assegurar que l’escola afavoreixi l’adquisició de costums sans de vida i el desenvolupament d’habilitats personals i socials entre els joves. Mesura 1: eliminar els mals costums alimentaris a l’escola. Responsables: Ministeri de la Salut i de Serveis Socials; Ministeri d’Educació, Oci i Esport. Mesura 2: portar a terme l’”Escola en Salut”. Són intervencions per promoure i preveure la salut a les escoles primàries i secundàries. Es tracta d’una aproximació entre l’escola, la família i la comunitat. Responsables: Ministeri de la Salut i de Serveis Socials; Ministeri d’Educació, Oci i Esport.

Ajudar els joves que tenen dificultats per inserir-se en la societat Objectiu: millorar els serveis oferts als infants i a les famílies, d’acord amb la Llei sobre protecció de la joventut. Mesura: modificar la Llei sobre protecció dels joves. Responsables: Ministeri de la Salut i de Serveis Socials; Ministeri de Justícia. Millorar la lluita contra el suïcidi dels joves Objectiu 1: aconseguir que tots els agents socials s’impliquin més en la prevenció del suïcidi dels joves. Mesura: crear xarxes de “vigilants” (els “vigilants” són persones que, per la seva feina, la seva implicació o pel lloc de treball que ocupen en la seva comunitat, tenen llaços privilegiats amb els joves, són susceptibles d’escoltar-ne les confidències i estan en una bona situació per ajudar-los). Responsable: Ministeri de la Salut i de Serveis Socials. Objectiu 2: lluitar més eficaçment contra el suïcidi entre els grups de joves de més risc. Mesura: implantar equips multidisciplinaris en tots els centres de joves per preveure el suïcidi en aquest col·lectiu. Els i les professionals d’aquests equips portaran a terme peritatges en salut mental i seran especialistes en l’avaluació del potencial suïcida i en la intervenció amb joves en risc. Actualment, prop de la meitat dels centres de joves disposen d’aquest equip. Responsable: Ministeri de la Salut i de Serveis Socials. II. Afavorir l’èxit educatiu dels joves El Govern del Quebec augmentarà la seva acció respecte a l’èxit educatiu dels joves i proposa els aspectes següents:

Millorar la prevenció de l’abandonament i l’absentisme escolar

http://www.ecd-elcc.ca/

http://www.ecd-elcc.ca/en/elcc/elcc_home.shtml

http://www.nationalchildbenefit.ca/



Pàg. 30


de Catalunya

Objectiu: adaptar les formacions a les necessitats dels joves i millorar els recursos per a l’alumnat amb dificultats. Mesura 1: el Govern diversifica els trajectes escolars al segon cicle de secundària amb la finalitat d’adaptar-los a les necessitats dels alumnes. Responsables: Ministeri d’Educació, Lleure i Esport i les comissions escolars. Mesura 2: oferir més recursos als alumnes discapacitats o amb dificultats d’adaptació o d’aprenentatge. Responsables: Ministeri d’Educació, Lleure i Esport i les comissions escolars. Mesura 3: augmentar el temps d’ensenyament a primària (de 23 h i 30 minuts a 25 h). Des del primer any, els alumnes disposaran de més temps per a l’aprenentatge de l’anglès i una segona llengua. El temps dedicat a l’educació física i la salut i l’art també s’augmentarà. Responsables: Ministeri d’Educació, Lleure i Esport i les comissions escolars. Obrir l’escola a la comunitat Objectiu: obrir més l’escola a la comunitat. Mesura: apostar pel desenvolupament de l’escola col·lectiva. Responsable: Ministeri d’Educació, Oci i Esport. Assegurar l’accessibilitat i la qualitat de l’ensenyament superior • Renovar el professorat a les universitats i les escoles per tal

d’afavorir els joves, per exemple, a 2n i 3r dels cicles universitaris.

• Portar a terme el reclutament internacional de professorat. • Actualitzar els programes, renovar els equips i les

infraestructures. • Augmentar el nombre d’inscripcions en les disciplines de la

salut, particularment, medicina i ciències d’infermeria. • Aproximar la formació tècnica i la transferència tecnològica

en detriment dels joves. III. Afavorir la inserció professional dels joves Millorar la seva preparació amb vista a la seva participació en el mercat laboral Objectiu 1: millorar la valoració de la formació professional. Mesura: intensificar la valoració de la formació professional entre els joves i els pares i mares i la cerca de personal escolar. Responsables: federacions de comissions escolars del Quebec. Objectiu 2: reforçar la cultura empresarial al Quebec. Mesura 1: perllongar i millorar el desafiament de l’empresariat juvenil. Responsable: Secretaria de la Joventut. Mesura 2: contribuir a la creació d’un fons d’ajuda als joves emprenedors. Responsable: la cooperativa Desjardins.37

37 Més informació: www.desjardins.com/fr/bienvenue.jsp.

Objectiu 3: millorar la formació en matèria de salut i seguretat a la feina. Mesura: elaborar un pla d’acció per millorar la formació escolar en la salut i la seguretat a la feina. Responsable: Secretaria de la Joventut. Millorar la inserció professional dels joves que presenten dificultats per integrar-se al mercat laboral Objectiu 1: oferir una gamma de serveis coherents i continus als joves que tenen dificultats. Mesura 1: posar en marxa un pla d’acompanyament dels joves amb dificultats entre els 16 i els 24 anys, en aquestes línies: • El programa Joventut Alternativa. • Una mesura d’acompanyament als joves entre els 18 i els

24 anys. • Una mesura d’acompanyament dels joves entre els 16 i els

17 anys. • Les aliances entre companys. Responsables: Ministeri del Treball i de Solidaritat Social i Secretaria de la Joventut. Mesura 2: desplegar el programa Quebec Plural en quatre nous territoris del Quebec (Sherbrooke, Laval, Longueuil i Latinea). Responsables: Ministeri de Treball i de Solidaritat Social i Quebec-Treball. Mesura 3: implantar el programa Qualificació dels Joves en els centres de joventut. El programa s’adreçarà als joves a partir dels 16 anys que han estat als centres de joventut i que necessiten ajuda per crear un projecte per al seu futur. Responsable: Ministeri de Salut i de Serveis Socials. Mesura 4: acompanyar els joves discapacitats millorant la transició d’aquests joves de l’escola a la vida activa i al mercat laboral. Responsables: Secretaria de Joventut i fòrums regionals de la joventut. IV. Augmentar la presència dels joves en la societat Augmentar la implicació dels joves en la seva vida Objectiu 1: potenciar les instàncies de representació dels joves del Quebec. Mesura 1: mantenir els fòrums regionals dels joves. Responsables: Secretaria de Joventut i fòrums regionals de joventut. Mesura 2: crear dos fòrums regionals de la joventut nous a Montérégie. Responsable: Secretaria de Joventut. Mesura 3: crear un comitè de representació de joves de les comunitats culturals i de les minories visibles. Responsable: Secretaria de Joventut. Objectiu 2: reconeixement de la implicació dels joves ciutadans. Mesura 1: crear un concurs dedicat al reconeixement de la implicació dels joves ciutadans.

http://www.desjardins.com/fr/bienvenue.jsp



Pàg. 31


de Catalunya

Responsables: Secretaria de Joventut i fòrums regionals de la joventut. Mesura 2: reconeixement per part de l’escola dels avantatges de la implicació dels estudiants. Responsable: Ministeri d’Educació, de Lleure i d’Esport. Objectiu 3: incrementar la participació ciutadana dels joves. Mesura 1: crear la figura d’agent de participació ciutadana en cada fòrum regional de la joventut. Responsables: Secretaria de Joventut i fòrums regionals de la joventut. Mesura 2: mantenir el projecte dels joves votants. Responsable: Fòrum juvenil de l’illa de Montreal. Mesura 3: mantenir el projecte de parlaments a secundària. Responsable: Fundació Jean-Charles Bonenfant. Mesura 4: consolidar la xarxa de cases per als joves. Responsable: Ministeri de Salut i dels Serveis Socials. Afavorir el manteniment, el retorn i l’establiment dels joves a la regió Objectiu 1: millorar els barris i les zones amb més immigració. Mesura 1: perllongar i bonificar els ajuts econòmics concedits als joves del Quebec. Responsables: Secretaria de Joventut i Place aux Jeunes du Quebec. Afavorir la presència dels joves en el món Objectiu 1: afavorir la mentoria d’afers internacionals i el peritatge entre els joves del Quebec i d’altres llocs. Mesura 1: desenvolupar el programa Sinergia i altres activitats semblants. Responsable: Secretaria de Joventut. Mesura 2: contribuir al desenvolupament de la mentoria en el marc dels objectius econòmics creant equips Junior Quebec. Responsable: Secretaria de Joventut.

Objectiu 2: sensibilitzar els joves per posar en marxa activitats vinculades a la cooperació internacional i al desenvolupament. Mesura 1: crear un fons capitalitzat que permeti concedir beques en matèria de desenvolupament. Responsable: Secretaria de Joventut. Mesura 2: mantenir la posició del Congrés Mundial dels Joves Quebec 2008. Responsables: Secretaria de Joventut i fòrums regionals de la joventut del Quebec. Objectiu 3: sensibilitzar els joves en relació amb la diversitat de les seves formes de vida per poder-se obrir al món. Mesura 1: posar en marxa el Pla d’acció en matèria d’aproximació intercultural en els joves en edat escolar. Responsables: Ministeri de la Immigració i de les Comunitats Culturals; Ministeri d’Educació, Lleure i Esport; Ministeri de Cultura i de Comunicació; Ministeri de la Família, des Aînés i de la Condició Femenina.

Assegurar una major cohesió i complementarietat dels serveis destinats als joves Objectiu 1: adaptar els serveis a les diverses realitats dels joves. Mesura 1: posar en marxa la implicació juvenil. Responsable: Secretaria de Joventut. Objectiu 2: augmentar les iniciatives locals i regionals destinades als joves. Mesura 1: renovar i millorar els fons regionals d’inversió per a la joventut. Responsables: Secretaria de Joventut i fòrums regionals juvenils. Objectiu 3: millorar la informació adreçada als joves i als actors que intervenen en els serveis governamentals. Mesura 1: elaborar la fase II del portal juvenil Space J. Responsable: Secretaria de Joventut. Mesura 2: millorar l’accessibilitat a la finestreta multiservei única per als joves. Responsables: serveis del Quebec. Afavorir el reforçament dels llaços intergeneracionals Objectiu 1: afavorir l’intercanvi entre les generacions i facilitar la transferència de coneixements. Mesura 1: posar en marxa un projecte de cibermentoria (cibertutoria) per a l’elecció de la carrera i de l’orientació professional dels joves. Responsable: Corporació Éducentre de Bois-de-Boulogne.

Objectiu 2: suscitar el diàleg intergeneracional sobre la qüestió del reemborsament del deute públic. Mesura 1: autoritzar el Consell Permanent de la Joventut per afavorir el diàleg intergeneracional sobre el reemborsament del deute públic. Responsable: Consell Permanent de la Joventut, en col·laboració amb el Consell de Majors.

2. Protecció a la joventut

Al Quebec, amb la Carta dels Drets i les Llibertats del Ciutadà Quebequès (Charte des Droits et Libertés de la Personne du Quebec, LRQ C-1238), es reconeixen els drets fonamentals i les llibertats de totes les persones independentment de l’edat. Els drets inclouen: • El dret a la vida i a la seguretat personal. • El dret a la inviolabilitat personal i la llibertat. • El dret a rebre ajuda quan la vida està en perill. A més, a la Carta es reconeix expressament que cada infant té dret a la protecció, la seguretat i l’atenció dels seus pares o les persones que actuen en el seu lloc.

38 Més informació: http://www.cdpdj.qc.ca/fr/commun/docs/charte.pdf.

http://www.cdpdj.qc.ca/fr/commun/docs/charte.pdf



Pàg. 32


de Catalunya

La Llei de protecció juvenil (LRQ, capítol P-34.1, Loi sur la Protection de la Jeunesse) va entrar en vigor el 1979. El 1995, es va determinar que la Comissió, a més de les funcions definides en la Carta dels Drets i les Llibertats del Ciutadà Quebequès, era la responsable de prendre mesures per garantir el respecte dels drets dels infants i adolescents.39 La Llei de justícia penal juvenil (Loi sur le système de justice pénale pour les adolescents) s’aplica a joves entre 12 i 17 anys que han comès una infracció del Codi penal o d’una altra llei federal (robatori, vandalisme, possessió de drogues, etc.). Els infants i adolescents que tenen una intervenció sotmesa a la Llei de protecció juvenil o la Llei de justícia penal juvenil gaudeixen d’aquests drets específics: • Dret a estar informats i a saber què els passarà. • Dret a consultar un professional de l’advocacia. • Dret a fer saber els seus punts de vista sobre les mesures

que s’adoptaran. • Dret a estar informats i preparats abans de ser traslladats

d’un servei a un altre. • Dret a rebre serveis sanitaris, socials i educatius mentre

estan sota mesures de protecció. • Dret a tenir comunicació confidencial amb la família mentre

resideixen en un servei. • Dret a estar informats de la normativa del centre de

rehabilitació. • Dret a estar protegits contra mesures disciplinàries

arbitràries. • Dret a residir en un servei apropiat i al respecte dels seus

drets quan ha estat retirat de l’ambient familiar. • Dret a la confidencialitat. • Dret a rebre informació regular del director de Protecció

Juvenil (DYP, Director Youth Protection).40

3. Associació de centres juvenils del Quebec

Els centres de joventut del Quebec asseguren la protecció dels infants i dels joves que es troben en situació de perill, de la mateixa manera que ofereixen una ajuda personalitzada als joves amb dificultats. S’ofereix ajuda a les persones següents: • Als nens i les nenes en situació de desemparament o

negligència/abandonament. • Als nens i les nenes que viuen en situacions d’abandonament

per part dels seus pares. • Als nens i les nenes víctimes de violència física o d’abusos

sexuals. • Als joves que manifesten problemes de comportament greus. • Als joves que cometen delictes. Els consells de l’Administració agrupen més de 250 persones en tot el Quebec. Paral·lelament, més de 8.000 interventors ofereixen serveis a la joventut que es troba en dificultats. Els consells de l’Administració compten amb especialistes en els camps de l’educació, la justícia i la salut.

39 Més informació: http://www.cdpdj.qc.ca/fr/protection-droits-jeunesse/index.asp?noeud1=1&noeud2=5&cle=0. 40 Més informació: www.cdpdj.qc.ca/en/youth-protection/children-rights-commission.asp?noeud1=1&noeud2=5&cle=10.

Els interventors que ofereixen serveis a la joventut són professionals de les disciplines de la psicoeducació, el treball social, la psicologia i la criminologia.

4. Espai J: portal de la joventut

Els serveis i els programes de joventut oferts pels diferents ministeris i organismes del Govern del Quebec són els següents: • Iniciar un negoci (ajuda a les empreses de nova creació,

ajudes als joves dissenyadors, avantatges fiscals a les empreses de nova creació, ajudes per a la innovació i l’exportació, el suport al treball per compte propi, etc.).

• Estudiar (diferents ajudes que fan referència als estudis en tots els nivells, programes d’intercanvis d’alumnes, programa per aprendre una segona llengua, programa estudi-treball, etc.).

• Treballar (diversa informació sobre el mercat de treball, subvencions salarials i oportunitats laborals: voluntariats, estades professionals, empreses d’inserció, etc.).

• Habitatges (habitatges per a llars amb ingressos baixos, habitatges i serveis per a persones amb necessitats especials, adaptació del domicili, millora dels centres d’acollida actuals per a dones víctimes de la violència domèstica, habitatge de lloguer assequible, pla d’habitatge, PAR, etc.).

• “Com moure’s” (programa per al desenvolupament de la “Ruta Verda”, programa de finançament per al manteniment de la “Ruta Verda” i programa d’ajuda del Govern en matèria de transport en les zones rurals).

• Oci (accessibilitat i finançaments als camps de vacances, finançament dels centres recreatius, visites guiades i subvenció del transport per visitar el Quebec, potenciació del turisme cultural, etc.).

• Comprar (diversa informació sobre el consum i les taxes). • Formar una família (assignacions per a infants

discapacitats, Pla per fomentar l’educació permanent, REEP).

• Com gestionar els seus assumptes (ajudes a joves dissenyadors, fons regionals d’investigacions, oficina de protecció del consumidor, etc.).

• Obertura al món (diversos programes d’intercanvi, d’associacions, etc.).

• Sentir-se a gust amb un mateix (suport a les relacions cíviques i interculturals, Programa d’acompanyament als nouvinguts, programa Quebec plural).

• Ajudar els altres (programa de suport financer sobre l’acció comunitària i l’acció del voluntariat).

5. Secretariat de la Joventut

Informació, activitats i organitzacions adreçades a joves: • Consell Permanent de la Joventut (CPJ). • Fòrums regionals de la joventut. Hi ha un fòrum regional

de joves en cada regió del Quebec (17 en total), amb l’objectiu d’aconseguir els punts següents: - Facilitar la representació de la joventut en la regió. - Fomentar i mantenir el diàleg entre els representants

de la joventut i les entitats locals i regionals associades.

- Desenvolupar un paper assessor en els joves. - Coordinar els serveis d’informació i de referència, així

com l’actualització del portal Espai J.

http://www.cdpdj.qc.ca/fr/protection-droits-jeunesse/index.asp?noeud1=1&noeud2=5&cle=0

http://www.cdpdj.qc.ca/fr/protection-droits-jeunesse/index.asp?noeud1=1&noeud2=5&cle=0

http://www.cdpdj.qc.ca/en/youth-protection/children-rights-commission.asp?noeud1=1&noeud2=5&cle=10

http://www.cdpdj.qc.ca/en/youth-protection/children-rights-commission.asp?noeud1=1&noeud2=5&cle=10



Pàg. 33


de Catalunya

- Donar suport financer a les accions dels joves, així com als projectes locals i regionals per mitjà del Fons regional d’inversió juvenil (FRIJ).

• Observatori dels Joves i de la Societat. L’Observatori és una xarxa d’investigadors universitaris estretament vinculats amb la temàtica de la joventut. S’hi duen a terme investigacions, es publiquen notícies, documents governamentals i dades estadístiques actuals i històriques.41

• Establir la joventut al Quebec. Consisteix a ajudar els joves que estan en procés de finalitzar els seus estudis professionals, en col·legis o universitats, i que estan interessats a quedar-se a viure a la regió perquè s’estableixin en un entorn regional-urbà.42

6. Consell Permanent de la Joventut

El Consell Permanent de la Joventut (CPJ) s’adreça als joves del Quebec. Els seus membres, elegits per un període de tres anys, tenen edats compreses entre els 15 i els 29 anys. El CPJ té com a objectiu millorar les condicions de vida dels joves del Quebec: porta a terme investigacions i enquestes, organitza consultes i formula recomanacions al primer ministre responsable de la joventut. El Consell Permanent de la Joventut està format per 15 persones elegides entre 40 candidats i candidates pels membres del Consell del Govern. Els candidats i candidates per a membres del Consell Permanent de la Joventut han de tenir entre 15 i 29 anys, ser ciutadans canadencs i haver residit al Quebec durant un període de 12 mesos. Les persones candidates a ser membres del CPJ han d’haver treballat o haver col·laborat en els àmbits d’assumptes socials, de treball, d’educació o de cultura i han de tenir un esperit empresarial.

41 Més informació: www.obsjeunes.qc.ca. 42 Més informació: www.placeauxjeunes.qc.ca.

http://www.obsjeunes.qc.ca/

http://www.placeauxjeunes.qc.ca/

2009 PdIIAC - Polítiques públiques i plans d'actuació en infància i adolescència

Healthcare

Transcript of 2009 PdIIAC - Polítiques públiques i plans d'actuació en infància i adolescència