'Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Raval' (2007)

2

El Diagnòstic: infància, adolescència i famílies alRaval és el resultat d’un projecte iniciat l’any 2004per la Fundació Tot Raval amb el suport de l’Ajun-tament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, laGeneralitat de Catalunya, el Consorci Institutd’Infància i Món Urbà (CIIMU) i la Fundació JaumeBofill.

© de la edició Fundació Tot Raval

Edita: Fundació Tot Raval

Pl. Caramelles 8

08001 Barcelona

93 442 68 68

www.totraval.org

[email protected]

Primera edició: març de 2007

Direcció del projecte: Marta Truñó

Equip d’investigació: Marta Truñó, Marta Ausona, AndreaBorison i Juliette Lapacó.

Relacions institucionals: Núria Paricio

Col·laboradors en l’anàlisi de dades: Flavio Carvalho iCarles Cervera

I la col·laboració de: Núria Paricio, Marina Rius, EduardTabueña, Irene Monge, Malú Sánchez, Judit-Rosa Vidal iNoelia Mohedano.

Disseny i grafisme: Pastora Muncunill

Correcció d’estil: Lourdes Bigorra

Maquetació: Arkab Gràfiques S.L. 93 458 35 52

Edició i impressió: Imatge i Producció Editorial

D.L.: B-5.662-2007

Aquesta edició ha estat possible gràcies a:

Generalitat de CatalunyaGabinet de la Presidència

índexPPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ 55

IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ 77

Objectius del Diagnòstic 8Metodologia 9Estructura del Diagnòstic 11Equip del Diagnòstic 12Agraïments 12

CCOONNTTEEXXTT 11 55

El Raval 16Marc legislatiu 19Marc polític 19

PPOOBBLLAACCIIÓÓ DDEELL RRAAVVAALL 33 11

Territori 32Canvis en la població 33Qualitat de vida 36Salut 37Llars i famílies 40Situació laboral 41Situació de risc 42Educació 44

MMAAPPAA DDEE RREECCUURRSSOOSS 44 99

Mapa i dades dels recursos 52Xarxa d’ensenyament 58Xarxa de salut 66Xarxa de serveis socials, educatius, esportius i culturals 67Òrgans de coordinació i treball en xarxa 86Òrgans de participació ciutadana 88Projectes comunitaris i de participació 88

3

4

EENNQQUUEESSTTAA AA LL’’AALLUUMMNNAATT 99 11

El perfil de l’alumnat enquestat 92La llar 93Els estudis 93El temps lliure 95El barri 98Opinions 99

VVIISSIIOONNSS 110011

El barri 102Les famílies i les condicions de vida 103La salut dels infants i adolescents 106L’educació formal 107Les identitats i els estils de vida dels nois i noies 117La xarxa de recursos 120

La coordinació i el treball en xarxa 126

CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS DDEE LL’’EESSTTUUDDII 113311

BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA II DDOOCCUUMMEENNTTAACCIIÓÓ 114455

JJOORRNNAADDEESS DDEE PPAARRTTIICCIIPPAACCIIÓÓ 114499

Programa de les Jornades 150Metodologia 150Síntesi de les idees principals 152Llista de participants 161Valoració de les Jornades 162Conclusions de les Jornades 163

AANNNNEEXXOOSS 116655

Quadres, mapes i gràfiques 166Raval 0-16 167Qüestionari a l’alumnat 183Qüestionari a les entitats i serveis 189Model d’entrevista a les entitats i serveis 191

índex

presentacióEl Raval és el barri més multicultural de Barcelona i, enaquest sentit, és un laboratori de convivència i un dels in-drets on és més necessària l’eficàcia de les polítiques socials.

La seva realitat social no sempre és fàcil per a les personesque hi viuen i, en aquest entorn, la infància és un dels grupsque esdevé més vulnerable. Per tal de sistematitzar la infor-mació sobre la situació actual d’aquest col·lectiu, s’ha por-tat a terme el Diagnòstic sobre la infància i l’adolescènciadel Raval, el qual us presentem i que és el resultat d’un pro-jecte iniciat l’any 2004 per la Fundació Tot Raval amb elsuport de l’Ajuntament de Barcelona.

La realització d’aquest projecte ha requerit, d’una banda,la mobilització de tots els agents territorials del barri delRaval implicats en aquests temes i, de l’altra, la identifica-ció de les inquietuds, necessitats i mancances existents enaquest àmbit. En aquest sentit, voldríem destacar moltespecialment la metodologia participativa, concretada enjornades, enquestes, entrevistes i grups de discussió, queha permès a totes les persones que hi han participat plan-tejar les seves propostes i assenyalar actuacions priorità-ries de cara a millorar la situació dels infants i dels adoles-cents del Raval.

Volem remarcar que aquest projecte és un molt bon exem-ple de col·laboració entre els agents socials del territori,agrupats en aquest cas mitjançant la Fundació Tot Raval.Us convidem, doncs, a reflexionar sobre aquesta experièn-cia, que demostra que la creació de sinergies i de compli-citats conjuntes fa més real una Barcelona cohesionada isolidària.

Jordi Hereu

L’Alcalde de Barcelona

Una de les transformacions més importants viscudes pelRaval en aquests últims anys és el rejoveniment de la sevapoblació. Entre d’altres factors, aquest fenomen està intrín-secament lligat a l’arribada de població nouvinguda, peròel més important és que té una incidència extremamentpositiva per al present i per al futur del barri.

Els infants i els adolescents del Raval, així com les sevesfamílies, són un actiu d’un gran valor, i, com a tal, s’ha d’es-tar atent a les seves necessitats i a les seves demandes. Unapoblació que requereix serveis i equipaments específics,especialment en els àmbits social, sanitari, educatiu, laboral,cultural i de lleure.

Per conèixer una mica més com són, com viuen, què pensen,què necessiten i de quins recursos disposen els nois i noiesdel barri, la Fundació Tot Raval ha elaborat el document dediagnòstic que teniu a les vostres mans. L’estudi s’ha enfo-cat des d’una perspectiva àmplia i participativa, que hadonat veu als mateixos joves, a les seves famílies i a les enti-tats amb les quals es relacionen. Permet aproximar-se alconeixement de la seva realitat des de la multiplicitat i lacomplexitat dels aspectes que els afecten. Suposa, aixídoncs, una visió global, i les seves conclusions són de graninterès per determinar en quins aspectes s’ha de treballarmés intensament per millorar la qualitat de vida i les expec-tatives de futur dels infants i joves del Raval.

Una de les conclusions més valuoses del diagnòstic és laimportància del treball en xarxa. S’ha avançat molt, peròencara queda feina a fer i camí per recórrer per aconseguirun Raval encara millor per a les persones de totes les edatsque comparteixen el barri. Entre tots i totes, amb els jovesveïns i veïnes, i també amb aquelles persones, entitats i ins-titucions que treballen amb ells i per a ells, estem contruintel futur del Raval.

Carles Martí i Jufresa

Regidor del Districte de Ciutat Vella

5

Aquest document que teniu a les mans és el resultat d’unainvestigació exhaustiva que s’ha portat a terme des de laFundació Tot Raval amb l’objectiu de conèixer en profundi-tat la situació de la infància i l’adolescència del barri delRaval.

Des de l’inici del projecte hem comptat amb el suport de lesAdministracions i la col·laboració de tots els agents que fanintervenció en el territori, tant pel que fa a l’elaboració del’estudi com a la realització de les jornades de participaciódel mes de maig del 2006. Tot el procés ha estat molt enri-quidor, i els qui hi han participat, sia persones a títol indivi-dual, entitats, serveis, Administracions, han valorat com amolt positiva i molt necessària aquesta iniciativa, cosa queens ha permès establir lligams més forts entre tots i totes.

El Diagnòstic neix en un marc favorable, ja que compta ambnombroses iniciatives i projectes, així com amb el PlaEducatiu d’Entorn del Raval i el Pla d’Acollida del Districtede Ciutat Vella. Per tant, es parteix del fet que hi ha un boncamí recorregut, a la vegada que tenim al davant un llarg,complex i important tram per recórrer. Cal ser conscients deles dificultats amb què ens trobarem, de la necessitat decoordinació, de la importància de la visió global i quenomés des d’una intervenció integral i comunitària, i garan-tint la màxima participació ciutadana, obtindrem els resul-tats que desitgem.

Es plantegen molts reptes de futur, i cal aprofitar l’impulsdel Diagnòstic i l’energia que s’està demostrant dia a diaper part dels diferents agents implicats per tal que millori lasituació del infants, els adolescents i les famílies del Raval.

Amb la publicació del Diagnòstic, volem animar totes lesinstitucions, els grups polítics, les Administracions, tots elsagents vinculats amb la infància i l’adolescència al Raval, atenir presents aquestes dades a l’hora de fer polítiques otraçar línies de treball. Per la nostra part, des del grup detreball d’Educació i Comunitat de la Fundació Tot Raval jaestem treballant per poder definir, prioritzar i realitzaralgunes accions basades en aquests resultats.

Rosa Gil Núria Paricio

Presidenta Directora-gerent

Fundació Tot Raval Fundació Tot Raval

presentació

OBJECTIUS DEL DIAGNÒSTICEl projecte té com a finalitat incidir en la millora de les polí-tiques, les iniciatives socials i les dinàmiques comunitàriesrelacionades amb la infància, l’adolescència i les famílies alRaval. El diagòstic es planteja com una estratègia per asso-lir aquesta fita. Els seus objectius són:

• Conèixer la situació de la infància, l’adolescència i lesfamílies del Raval, així com també de la xarxa de recursosque s’hi destina.

• Analitzar les necessitats i els interessos referents a aquestcol·lectiu partint de les visions dels diferents agents invo-lucrats.

• Generar processos participatius que condueixin a propos-tes i accions concretes de millora del Raval fruit del debati el treball conjunt.

Per tant, el projecte es planteja com un procés de coneixe-ment i anàlisi de la realitat i també de participació i treballen xarxa, dues de les línies d’actuació principals de laFundació Tot Raval.

Els resultats que s’esperen per cadascun dels àmbits objecte demillora són:

Polítiques socials• Major prioritat de les polítiques socials per a la inclusió

social, tant públiques com privades, des de la transversa-litat, la participació i la dimensió comunitària.

• Increment en la inversió social per garantir la continuïtat,la millora i l’ampliació de les accions educatives, socials,de promoció de la salut, de prevenció, culturals, etc.públiques i privades, adreçades a la infància, l’adolescèn-cia i les famílies.

• Identificació i cobertura de les necessitats i els interessossocials que no queden coberts.

Participació ciutadana• Visibilització i canalització de la veu dels infants, adoles-

cents i famílies, per tal que se’ls reconegui un paper prin-cipal i actiu en el diagnòstic i la cerca de solucions, tanten el si dels seus espais quotidians com en processos aescala de barri o temes concrets.

• Generació d’espais i dinàmiques de coneixement, refle-xió, debat i propostes amb la participació de la ciutada-nia (associada, no associada, tècnica i política) represen-tativa de la diversitat socioeconòmica, cultural, genera-cional i de gènere.

• Major foment de la corresponsabilitat dels agents impli-cats en l’àmbit de la infància i l’adolescència, així comd’ella mateixa.

2. El grup de treball d’Educació i Comunitat de Tot Raval estàactualment format per: Ravalnet, C.O. Joan Salvador Gavina, TEB,Associació de Mestres Rosa Sensat, Casal dels Infants del Raval,Fundació Raval Solidari, Associació sociocultural Ibn Batuta,Associació per a dones Surt, USOC, Càritas, Associació per a la inser-ció professional APIP, AEIR Estel d’Assís, Impulsem SCCL, L’Escola deMúsics i Escola de Música Juan Pedro Carrero, Centre de Música iEscena Xamfrà, Fundació Escó, Associació Cultural, Educativa iSocial Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP) i Forn de teatrePa’tothom.

En els darrers anys, la intervenció social, en el seu vessantcomunitari, ha adquirit més importància. Aquest fet ha res-post a la necessitat de desenvolupar un treball amb lacomunitat més que no pas per a la comunitat, tot conside-rant les persones i les organitzacions com a agents actiusde la transformació, reconeixent-ne les veus, les capacitatsi el potencial i fomentant-ne la implicació i la corresponsa-bilitat. En aquest sentit, la infància i l’adolescència consti-tueixen un dels sectors en què és més important fer unesforç perquè aquest enfocament sigui cada cop més unarealitat, més enllà d’un discurs.

És també un fet evident que cal assegurar els serveis percobrir les necessitats i els interessos dels infants, els ado-lescents i les famílies, per tal d’afavorir la cohesió social.Cal a la vegada optimitzar els recursos existents i evitar laduplicació d’actuacions per part de serveis, entitats, xar-xes ciutadanes, etc. En aquest aspecte, el Raval es caracte-ritza per un gran nombre i diversitat de serveis i iniciati-ves, i per una elevada inversió pública i privada, per donarresposta a les mancances socials i educatives. Tot i aques-ta xarxa, els recursos i actuacions adreçats a la infància,l’adolescència i les famílies encara no són suficients1, i enmatèria de coordinació i de treball comunitari s’han de fermolts més avanços.

La Fundació Tot Raval té un espai on les entitats concretenles actuacions socials relatives a la infància i l’adolescència:el grup de treball d’Educació i Comunitat2. Al final del 2004,el grup va considerar urgent impulsar un projecte de diag-nosi davant de la necessitat de conèixer millor la realitat,analitzar els punts forts i els punts febles des d’una visióglobal i generar propostes de forma col·lectiva a partir dela creació d’espais de reflexió i treball més enllà de la pràc-tica quotidiana. Es coincidia amb la necessitat d’una anàlisiintegral d’aquest col·lectiu, centrat en la franja 0-16 anys,les famílies i la xarxa de recursos del Raval, un diagnòsticque fins aleshores no s’havia realitzat i que es valoravaimprescindible per milorar les actuacions en aquest àmbit.La proposta d’aquest estudi també va semblar molt adienta l’àrea de Serveis Personals del Districte de Ciutat Vella, demanera que el projecte es va iniciar amb una expectativacomuna de transformació i millora a partir d’un coneixe-ment profund, ordenat, contrastat i compartit.El Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Raval s’en-dinsa en un barri complex, llar de contrastos, amb dèficitssocials i força dinàmic, un indret especial i a la vegada d’a-llò més normal. El llibre que teniu a les mans és el resultatd’un intens i motivador procés de recerca en aquest con-text. No només es tracta d’un estudi ampli de la realitat, ricen descripcions, dades i valoracions dels diferents agents.El diagnòstic també ha assolit el repte d’incloure en el seuprocés d’anàlisi i proposició la participació de nois i noies,famílies, entitats, escoles, serveis socials, de salut i adminis-tracions, especialment les Jornades de Participació, quehan contribuït a estimular una consciència i una dinàmicacol·lectiva.

1. Aquesta realitat va ser també expressada al Taller de Futur sobrela Cultura al Raval, realitzat el 2004, on una de les primeres propos-tes va ser “millorar la xarxa d’equipaments i recursos suficients pera infants i joves”. Hi van participar 66 persones veïnes del barri,representants d’associacions, tècniques, polítiques i directives.L’informe de resultats es pot consultar a www.totraval.org.

introducció

8

9

Treball en xarxa• Coneixement i difusió dels recursos i serveis existents, el

seu abast, expectatives i interrelacions (coordinació,duplicació, complementarietat, etc.).

• Coneixement i avaluació dels mecanismes de coordinaciói de treball en xarxa, els agents implicats, el grau d’ope-rativitat i les seves necessitats, per tal d’optimitzar-los.

• Generació o millora de les estratègies de coordinació pergarantir-ne la utilitat i l’agilitat, fent possible el traspàsd’informació, la recerca de solucions conjuntes i la unifi-cació dels criteris d’actuació.

• Enfortiment de les xarxes socials del Raval.

METODOLOGIA● ENFOCAMENT DEL DIAGNÒSTICPartint de la idea que la realitat en què vivim és complexa,múltiple i dinàmica, el diagnòstic pretén facilitar dades quepermetin conèixer-la i transformar-la. En aquest sentit,s’han desenvolupat dues fases, l’estudi i les jornades de par-ticipació, que han procurat el coneixement i la generació dedinàmiques capaces d’involucrar els agents en els objectiusdel projecte. El Diagnòstic de la infància, l’adolescència i lesfamílies al Raval és una investigació-acció-participativa, unprocés de recerca que té l’objectiu de conèixer l’estat delcontext social per tal de poder-lo modificar comptant ambla participació dels mateixos agents involucrats tant en l’a-nàlisi com en l’elaboració de propostes d’acció.

L’estudi ens ha permès apropar-nos a la realitat mitjançanttècniques d’investigació quantitatives i qualitatives. S’hanutilitzat metodologies complementàries per assolir unaexplicació i, sobretot, una comprensió millors dels múltiplesfactors que estan relacionats amb la infància i l’adolescèn-cia del Raval. S’ha treballat per assolir una visió global,holística, que incorpori la perspectiva del conjunt dels diver-sos punts de vista dels actors involucrats (la mirada des dedins) i de la interpretació de l’equip d’investigació (la mira-da des de fora). Així mateix, el disseny de la investigaciós’ha anat concretant a mesura que ha avançat el procés i elcontingut s’ha generat de manera inductiva o constructivis-ta, tot i haver partit d’unes primeres hipòtesis de treball perorientar la recerca.

En aquesta fase, s’ha comptat amb la important col·laboraciódel Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU)3 pel que faa assessorament i suport en l’anàlisi de les dades recollides i laredacció de l’estudi. En vistes a la celebració de les Jornades deParticipació a finals de maig del 2006, el grup d’Educació iComunitat i alguns representants de les àrees de ServeisPersonals del Districte van valorar l’esborrany de l’estudi i vanacordar que les jornades havien de conduir a concretar pro-postes d’acord amb les conclusions de la investigació, preferi-blement assolibles en un període de cinc anys i que compro-metessin a la xarxa en la seva realització.

3. El CIIMU es va crear l’any 1998 amb la finalitat de contribuir a lamillora de la qualitat de vida dels infants, dels adolescents i de lesfamílies a les ciutats, amb especial referència a Barcelona i la demar-cació territorial de la província de Barcelona. Els eixos de treball delCIIMU són la recerca aplicada, la formació, la divulgació i l’intercanvid’informació. Està constituït per l’Ajuntament de Barcelona, laDiputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la UniversitatAutònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya.

Les Jornades de Participació van ser un marc de treball idoniper compartir el coneixement de la realitat i plantejar elselements prioritaris que cal millorar i les alternatives. Per tald’assegurar una bona aproximació a l’estat de la qüestió iafinar més en el debat i les propostes per part dels i les par-ticipants, es va realitzar el diari Raval 0-16, una síntesi didàc-tica i amena de les conclusions de l’estudi. Aquest materiales va fer arribar prèviament a totes les persones, i el primerdia de les Jornades, es va reforçar la informació fent unapresentació oral i teatralitzada de l’estudi. A les Jornades esvan realitzar diverses dinàmiques de grup, amb el suportd’un equip extern, seguint metodologies participatives quevan permetre expressar i contrastar les visions diferents perconstruir conjuntament les possibles vies de millora.

Amb l’edició del llibre Diagnòstic: infància, adolescència ifamílies al Raval i la seva presentació pública el març del2007 es pot dir que finalitza el projecte, deixant el camídibuixat per a continuar treballant per fer realitat la millo-ra del barri.

● TÈCNIQUES DE RECERCA El Diagnòstic està format per l’estudi i les Jornades deParticipació. Pel que fa a l’estudi, s’ha desenvolupat el tre-ball de camp, dut a terme per l’equip de Tot Raval, i poste-riorment l’anàlisi i la redacció del contingut, a partir d’unametodologia bàsicament qualitativa, si bé s’ha comple-mentat amb mètodes quantitatius. Els materials per a l’es-tudi (qüestionaris, guions d’entrevista, etc.) han estat d’e-laboració pròpia, però se n’ha fet una revisió externa perassegurar-ne l’adequació i la funcionalitat. El període detreball de l’estudi ha durat quinze mesos, i en lloc d’aca-bar el 2005, com s’havia previst en el primer disseny delprojecte, ha durat fins ben entrat el 2006. L’allargamentdel període respon a la voluntat d’ampliar les fonts perdisposar de la major diversitat de visions possible sobre eltema, és a dir, introduint les aportacions de l’alumnat, demés professionals, d’entitats, etc.

Amb tot, a causa de l’amplitud del tema i del gran nom-bre d’actors involucrats en l’àmbit de la infància i l’ado-lescència, s’ha prioritzat la recollida de dades dels agentsque hi treballen directament o que hi estan claramentvinculats. D’altra banda, l’alt ritme de canvi de la realitatha fet necessari que en qüestió d’un any s’hi hagi hagutd’incorporar noves mirades, noves dades i noves conjun-tures abans no previstes.

A més, aviat es va considerar necessari modificar el plan-tejament, reconsiderar la planificació vistes les dificultatsper recollir certes dades, realitzar entrevistes, fer-ne lestranscripcions... La dedicació del personal de Tot Raval,però, no podia ampliar-se, de manera que el projecte esva haver d’allargar en el temps. A aquest fet cal sumar-hicanvis en l’equip investigador durant el període del tre-ball de camp, cosa que ha comportat un enriquiment enl’anàlisi al mateix temps que dificultats en quant a desen-volupar el procés previst... El gran volum de dades recolli-des ha acabat suposant que l’anàlisi de la informació i laredacció de l’informe hagi estat una feina complexa, a lavegada que molt interessant.

El treball de camp ha inclòs la recollida de dades estadís-tiques (sobre els canvis en la població, llars i famílies, edu-cació, salut, situació de risc, situació laboral i qualitat devida), tant del barri com del districte i la ciutat, les memò-ries de les organitzacions, entrevistes a representants de

Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Raval

les administracions, entitats i serveis, qüestionaris als ser-veis i a l’alumnat del barri, i els grups de discussió. Tambés’ha recollit informació relativa al context històric, social ipolític i s’han inclòs referències a materials de reflexió iprogrames com són el Pla d’Actuació del Districte (PAD),el Pla d’Acollida de Ciutat Vella, el Pla Educatiu d’Entorndel Raval, el Pla d’Inclusió Social de Barcelona o l’informefinal de les Jornades sobre Infància i Adolescència aCatalunya organitzades per l’Associació Diomira. S’ha fetun esforç per conèixer i disposar d’aquells materials exis-tents, també de reflexió sobre la matèria, amb l’objectiude reflectir el treball elaborat fins ara i ajustar millor eldiagnòstic.

FFOONNTTSS DDOOCCUUMMEENNTTAALLSS,, EESSTTAADDÍÍSSTTIIQQUUEESS II BBIIBBLLIIOOGGRRÀÀFFIIQQUUEESSLa informació ha estat extensa i procedent de diversesfonts; s’ha obtingut directament de les entitats i insti-tucions o a partir de la recerca documental, principal-ment via Internet. En la recollida per mitjà de les orga-nitzacions, s’ha comptat amb una predisposició moltfavorable, tot i que en ocasions hi ha hagut dificultatsper aconseguir algunes de les dades demanades, sobre-tot quan requerien certa elaboració. D’altra banda, pelque fa a les dades de població, el fet que la investiga-ció tingui una dimensió de barri ha suposat alguna difi-cultat, ja que majoritàriament les dades estan recolli-des a escala de ciutat i de districtes. Amb tot, quan nos’ha disposat de les dades sobre el Raval, s’han utilitzatles del districte, ja que hi ha una bona equivalència enels valors sobre la població, segurament pel fet que elRaval és el barri amb més població del districte. Tambécal tenir present que s’han utilitzat les dades proce-dents del Cens de Població i Habitatges 2001, de mane-ra que en alguns àmbits no es disposa de dades mésactualitzades. Aquesta informació s’ha pogut comple-mentar amb la del Padró Municipal 2005 i altres dadesde fonts secundàries. L’ús d’informació procedent demúltiples fonts ha dificultat en ocasions la comparacióentre les dades.

El període d’estudi se centra principalment en els anys2004, 2005 i 2006, tot i que no sempre ha estat possibleobtenir dades tan fresques. En alguns aspectes també s’hamirat de recollir informació amb una perspectiva de 10anys, per tal de poder tenir referències sobre les trajectò-ries i evolucions, i així poder comprendre millor com hanafectat i com s’han abordat els canvis i les transforma-cions.

L’anàlisi de les memòries dels serveis i entitats ha permèsuna aproximació sistematitzada i global al treball del ter-cer sector. Cal assenyalar, però, que la feina ha estat difi-cultada per la gran diversitat en la tipologia dels indica-dors de referència, alguns amb dades per curs escolar id’altres per any natural.

QQÜÜEESSTTIIOONNAARRIISSS’han passat qüestionaris a 10 entitats i serveis per reco-pilar informació sobre el perfil dels infants, adolescentsi famílies usuàries*. La recollida dels qüestionaris haestat complexa, perquè ha requerit un treball per partde les entitats d’acord amb els ítems demanats, que enforça casos no corresponien als indicadors que ja tenienrecollits.

També s’han recollit 306 qüestionaris contestats peralumnes de 6è de Primària i 3r d’ESO de tots els centresd’ensenyament del Raval*. Mitjançant les enquestes s’haobtingut informació sobre els hàbits d’estudi, l’ús deltemps lliure, la percepció del barri, les necessitats i inte-ressos, els equipaments... Cal remarcar la bona disponi-bilitat per part dels professionals dels centres i la recep-tivitat de l’alumnat, gràcies a la qual ha estat possibledisposar de l’estona necessària per omplir-los durant lasessió de tutoria. S’ha utilitzat el mateix qüestionari pera l’alumnat d’11 anys i el de 14, però amb més temps perrespondre’l en el primer cas, de vegades una mica mésd’una hora. La llargada del qüestionari també ha supo-sat una complexitat a l’hora de buidar-ne el contingut,explotar-ne les dades i elaborar la base de dades, peròha permès conèixer de primera mà les pràctiques i lesvisions de l’alumnat sobre determinades qüestions qued’una altra manera serien inaccessibles. En el momentd’analitzar els resultats, hem tingut en compte les limi-tacions en l’ús del qüestionari com a tècnica d’accés a lainformació, especialment entre nois i noies adolescents(per exemple, la tendència a contestar sí o a contestar elque es creu que l’altre vol sentir, així com la interpreta-ció particular de les preguntes i les respostes).

EENNTTRREEVVIISSTTEESSS’han fet 27 entrevistes a persones amb tasques directi-ves o tècniques del Districte de Ciutat Vella (Regidoria,Educació i Salut, Prevenció...), del Departament d’Edu-cació (Inspecció Educativa), dels centres d’ensenyament(escoles bressol i escoles d’educació Infantil, Primària iSecundària públics i privats concertats), dels serveis deles administracions públiques i de les entitats privadesde l’àmbit de l’educació, el lleure, els serveis socials, l’es-port, la cultura, la prevenció i la salut*. Totes les perso-nes entrevistades han estat molt col·laboradores i hanaprofundit àmpliament en les qüestions plantejades. Enles entrevistes s’ha aprofitat per implicar els actors en elsobjectius i el procés del diagnòstic, i en alguna ocasiótambé han servit per establir primers contactes o apro-fundir en el coneixement mutu. Val a dir que les previ-sions inicials de calendari pressuposaven que es podrienrealitzar a un cert ritme, però les dificultats de les agen-des, sumades al temps necessari per fer les transcripcionsun cop realitzades les entrevistes, han suposat méstemps del previst. A part d’això, a mesura que ha avan-çat la investigació s’han fet algunes entrevistes més quehan permès disposar d’una major informació.

GGRRUUPPSS DDEE DDIISSCCUUSSSSIIÓÓ S’han dut a terme 6 grups de discussió, dos amb alumnat,dos amb famílies de Primària i ESO, un amb membres de laCoordinadora d’entitats privades d’infància i adolescènciadel Raval (CEPIAR) i un darrer amb tècnics i tècniques delsEquips Bàsics d’Atenció Social Primària (EBASP) i els Equipsd’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) del Raval Sudi Erasme Janer.

Els grups de discussió amb alumnat i familiars s’han fetamb la col·laboració de l’equip educatiu del projecteEntorn Escolar, un projecte conjunt entre el Casal dels

* Vegeu l’apartat d’Annexos, pàg. 183.

introducció

10

11

Infants del Raval i Tot Raval. Aquest equip ha fet la con-vocatòria, ha dissenyat i dirigit la dinàmica i ha recollit lesdiferents aportacions, la qual cosa ha facilitat l’accés a lespersones participants. La discussió s’ha centrat en elsaspectes escolars i, per tant, a través d’aquestes dinàmi-ques no s’han recollit referències al temps lliure o el barri.

Pel que fa als grups de discussió amb professionals, ésimportant destacar que, en el cas de CEPIAR, la dinàmicaes va realitzar a partir de la proposta de la mateixa coor-dinadora. Amb els serveis socials, la tècnica del Districtede Ciutat Vella va convocar directament i per iniciativapròpia l’equip d’educadors/es i treballadors/es. En amb-dós casos hi va haver una alta participació, i en acabat esva valorar positivament el fet d’haver realitzat una refle-xió conjunta.

AANNÀÀLLIISSII II RREEDDAACCCCIIÓÓ DDEE LL’’EESSTTUUDDIILa sistematització i l’anàlisi de la informació ha estat com-plexa a causa, sobretot, de la gran quantitat de dades reco-llides i de la voluntat de fer-ho de manera global i integra-da. L’elaboració dels continguts i la interpretació de les dife-rents visions s’ha fet entre l’equip investigador de Tot Ravali una investigadora del CIIMU. També s’ha comptat ambdues col·laboracions per tractar i analitzar els qüestionarisde l’alumnat.

A partir de les dades estadístiques s’han elaborat tau-les específiques per poder comparar-les per anys i terri-toris. De les memòries de les entitats i serveis, s’ha fetun buidat que ha permès complementar les fitxes d’en-titats i recollir algunes de les visions sobre el barri, elsinfants i les famílies. La resta de la documentació haaportat elements per conèixer el context. Pel que fa alsqüestionaris a serveis, la informació s’ha incorporat ales fitxes de cadascun, ja que el fet de no tenir-los com-plets ha dificultat fer-ne una relació i comparar-la. Encanvi, dels qüestionaris a l’alumnat se n’ha fet un bui-dat i una anàlisi en profunditat sobre la llar, els estudis,el temps lliure i el barri. Els resultats aporten les per-cepcions dels nois i noies sobre cada un dels temes i espoden comparar segons el sexe, el lloc de naixement(l’Estat Espanyol o l’estranger), l’etapa en què estudien(Primària o Secundària) i la titularitat del centre (públi-ca o concertada). L’anàlisi qualitativa es centra en lesvisions recollides principalment a les entrevistes i elsgrups de discussió, com també alguns elements extretsde les memòries.

Una de les dificultats en la fase d’anàlisi d’informació iredacció de l’informe final ha vingut determinada pelfet que l’equip de Tot Raval va modificar-se a mig pro-cés de recerca i que la col·laboració del CIIMU es vacomençar un cop iniciades les primeres fases del projec-te, el disseny del treball de camp i gran part de la reco-llida de dades.

L’estudi, una vegada finalitzat, ha estat revisat per l’e-quip directiu i tècnic de Tot Raval, per persones delDistricte de Ciutat Vella i altres persones a títol indivi-dual. A partir de les conclusions s’ha elaborat el diariRaval 0-16, un material sintètic i didàctic on es recullenles principals idees de l’estudi (vegeu pàgina 167). ElRaval 0-16 s’ha repartit a totes les persones participantsa les Jornades, amb antelació a l’inici d’aquestes, amb lafinalitat de disposar d’un coneixement compartit quepugui facilitar el debat posterior.

JJOORRNNAADDEESS DDEE PPAARRTTIICCIIPPAACCIIÓÓLes Jornades tenien l’objectiu d’obrir un espai col·lectiu pera reflexionar entorn de la situació presentada a partir del’estudi i construir propostes i estratègies d’intervenció. Hihan assistit 60 persones a partir d’una selecció representati-va i plural de la diversitat de perfils i visions existents albarri: nois i noies, mestres, tècnics del Districte, represen-tants d’entitats, infermeres, educadors...

Les jornades han combinat accions d’informació, reflexió,proposta i tancament per als quals s’han utilitzat diferentstècniques i dinàmiques. La dinamització s’ha realitzat a tra-vés de l’empresa Indic, que s’ha encarregat de dissenyar lesdinàmiques de treball, moderar els debats i recollir i siste-matitzar les nombroses aportacions realitzades per les per-sones participants. En la mesura que ha estat possible, s’haanimat a elaborar propostes a curt, mitjà i llarg termini, aixícom a englobar actuacions a nivell micro i macro i identifi-car el/la responsable o els/les responsables de fer realitataquestes accions, inversions... (Administracions, escoles,entitats, col·lectius, coordinadores, etc.).

Una vegada analitzades les propostes i elaborat el llibretamb els resultats de les jornades, s’ha dut a terme una tro-bada de devolució als i les participants.

● AGENTS INVOLUCRATSPer assolir els objectius del diagnòstic ha resultat impres-cindible comptar amb la participació, tant en la fase d’in-vestigació com en les jornades, de la diversitat d’agentsimplicats:

• Persones no associades (infants, adolescents i famílies).

• Persones membres d’associacions i grups organitzats(pares i mares, alumnat, veïnat, etc.).

• Persones professionals, tècniques i directives, dels serveisd’educació formal (centres d’ensenyament), d’educacióno formal (entitats de lleure, serveis socioeducatius,esportius, artístics, educadors de carrer, etc.), sociosanita-ris, assistencials, culturals (biblioteca, centre cívic...), etc.

• Persones, tècniques i polítiques, amb responsabilitat a lesadministracions i les institucions d’àmbit local (Districte,Serveis Personals, Participació, IMEB, etc.), provincial iautonòmica (Educació, Família, Immigració...).

La selecció dels actors per al treball de camp i les Jornadess’ha centrat en les persones i organitzacions més directa-ment relacionades amb la matèria, i s’ha intentat buscarpersones representatives de les diferents visions amb capa-citat d’incidència en el seu entorn.

ESTRUCTURA DEL DIAGNÒSTICEl Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Raval estàestructurat en l’estudi i les Jornades de Participació. El cosprincipal del llibre fa referència a l’estudi, que inclou unaintroducció, el contingut de la investigació i unes conclu-sions. La part principal s’inicia amb el context, imprescindi-ble per conèixer on s’emmarca l’objecte d’estudi, per poderfer una bona anàlisi de la realitat. En segon lloc es descriuenles dades sobre la població, les famílies, la situació laboral,la situació de risc, la salut i l’educació. El tercer punt apro-fundeix en la xarxa de recursos presents al territori, inclo-ent-ne el llistat, les dades de contacte, la descripció i la ubi-cació en el mapa. El següent capítol analitza les dades rela-


tives als qüestionaris contestats per l’alumnat del barri. I endarrer lloc desenvolupa l’anàlisi qualitativa centrada en lesdiverses visions que aporten les persones entrevistades i elsgrups de discussió sobre les condicions i els estils de vidadels infants, adolescents i famílies i els recursos del barri. Lesconclusions engloben els diferents punts tractats al llarg del’estudi: el barri, les famílies, la salut, l’educació formal, laparticipació, els infants i adolescents, els serveis, la coordi-nació i treball en xarxa i el treball comunitari. El punt sobreles jornades descriu la metodologia emprada, i a continua-ció concreta les conclusions sorgides del debat en base alstemes de les famílies, l’educació formal, la salut, la formaciói la cultura, i els esports i el temps de lleure. Tanca el llibreel capítol d’annexos amb el diari Raval 0-16 elaborat a par-tir de les idees principals de l’estudi i materials utilitzats pera la recerca.

EQUIP DEL DIAGNÒSTICEl Diagnòstic de la infància, l’adolescència i les famílies alRaval ha estat desenvolupat per l’equip de Tot Raval, comp-tant amb les orientacions i el seguiment del grup de treballd’Educació i Comunitat de la Fundació, i les col·laboracionsexternes de diverses institucions i persones. Pel que fa a l’es-tudi, ha estat elaborat per un equip multidisciplinar ambprofessionals de l’educació, el treball social, la sociologia il’antropologia, que han aportat diferents visions i aproxi-macions. L’equip de Tot Raval, coneixedor directe del terri-tori, ha dissenyat i desenvolupat el treball de camp, n’ha fetla sistematització i l’anàlisi i redacció de l’estudi. El CIIMU haaportat el seu coneixement i la seva experiència en l’estudide la infància a Catalunya i ha participat en l’elaboració delsqüestionaris a l’alumnat, l’anàlisi qualitativa i la redacció i larevisió dels continguts de l’estudi.

L’equip que ha realitzat la investigació ha estat:• Marta Truñó, educadora social i antropòloga, coordina-

dora de Tot Raval i responsable dels projectes de l’àmbitsocial. Directora del Diagnòstic i investigadora.

• Marta Ausona, treballadora social i estudiant d’antropolo-gia. Investigadora des del juliol de 2005 al maig de 2006.

• Andrea Borison, antropòloga. Investigadora per part delCIIMU, del gener al maig de 2006.

• Juliette Lapacó, treballadora social. Investigadora deldesembre de 2004 al juliol de 2005.

Pels qüestonaris a l’alumnat, s’ha comptat amb les col·labo-racions de Flavio Carvalho, politòleg, en el buidat, l’explo-tació i l’anàlisi, i de Carles Cervera, estudiant de sociologia,en l’elaboració de la base de dades i l’anàlisi.

L’equip de redacció del diari Raval 0-16 ha estat: MartaTruñó, Marina Rius i Eduard Tabueña.

Quant a les Jornades de Participació, l’empresa Indic ha pla-nejat la metodologia i ha dut a terme les dinàmiques de tre-ball, d’acord amb els objectius establerts. També ha elabo-rat l’informe de resultats de les jornades d’on s’extreuen lesprincipals propostes dels i les participants. L’equip dinamit-zador ha estat format per Marga Bernàrdez, Marc Majós,Xavier Vilallonga, Laura Martínez i Maria Vidal.

També s’ha comptat amb l’acompanyament i la col·labora-ció durant el procés de Núria Paricio, Marina Rius, EduardTabueña, Irene Monge, Malú Sánchez, Judit-Rosa Vidal iNoelia Mohedano per part de Tot Raval, Carme Gómez-

Granell i Isaac Ravetllat, del CIIMU, Pep Cambray i IsabelHernández, dels Serveis Personals de Ciutat Vella, i els i lesrepresentants de les entitats del grup de treball sobreEducació i Comunitat de la Fundació Tot Raval.

Paral·lelament, s’ha realitzat una tasca de relacions institu-cionals amb els referents polítics de les diferents institucionsinvolucrades en l’àmbit, així com dels diferents partits polí-tics, duta a terme per Núria Paricio i Marta Truñó.

AGRAÏMENTSAl Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Raval elsagraïments no poden ser pocs ni petits, ja que hi ha hagutnombroses persones i organitzacions que s’han involucratde manera considerable en el procés. A tothom volemdonar les gràcies més sinceres.

Cal també destacar algunes col·laboracions, en primer lloc,la de tots els nois i noies de 6è de Primària i de 3r d’ESO delscentres d’ensenyament del Raval que van respondre elsqüestionaris, com també els seus tutors/es, els directors/es iel professorat en general per les seves facilitats. Tambévolem agraïr als nois i noies i als pares i mares que han for-mat part dels grups de discussió. Els centres d’ensenyamentque han participat són tots els del barri: IES Miquel Tarradell,Escola Labouré, CEIP Collaso i Gil, IES Milà i Fontanals, CEIPCastella, Escola Cintra, Escola Vedruna Àngels, CEIP RubénDarío, CEIP Milà i Fontanals, CEIP Drassanes i Escola Pia SantAntoni.

Així mateix, volem expressar el nostre agraïment als i lesprofessionals de les entitats, els serveis i les administracionsque hem entrevistat, que han participat en grups de discus-sió o que han facilitat informació clau per al diagnòstic:

Lita Álvarez, directora del Servei d’Atenció d’Infants iFamílies Els Quatre Vents.

Núria Amado, Teresa Pasto, Assumpció Giménez i JustinaVallès, pedagogues, psicòloga i treballadora social dels EAIAdel Raval.

Roger Amorós i Eva Muñoz, educadors de Franja ErasmeJaner, la segona fins al novembre de 2005.

Berta Argany, tècnica de Prevenció del Districte de CiutatVella.

Rosa Balaguer i Bea Sánchez, directora i responsable d’in-fància del Casal dels Infants del Raval.

Estefania Balbàs, directora de la Fundació Social del Raval.

Karim Bennaser i Manel Romero, educadors en medi obert.

M. Àngels Berenguer, directora de l’Escola Labouré.

Gemma Porret, Teresa Cirac, Joan Antoni Martínez i RosaLlobet, treballadora social, educador/es dels EBASP delRaval i cap en funcions del CSS Raval Nord.

Tònia Burguesa, tècnica LIC de Ciutat Vella.

Pep Cambray, cap de Serveis Personals de Ciutat Vella.

Rita Camps i Lídia Ibarz, mestres de l’Espai Familiar.

Joan Lluís Casanovas, director de l’Escola Cintra.

Marleny Colmenares, IMEB.

Carme Cortina i Sandra Gabarró, tècniques de SalutComunitària del Districte de Ciutat Vella.

Toni Dieste, coordinador pedagògic de la Fundació CentreObert Joan Salvador Gavina.

introducció

12

13

Beatriz Fernández, directora de la Fundació Escó.

Yolanda Galera, educadora de l’AEIR Estel d’Assís.

Eva Garcia, educadora del Casal Infantil Drassanes fins al’octubre de 2005.

Fina Garcia i Vanessa Cayuela, gerent i directora tècnicad’Impulsem, SCCL.

Isabel Garcia, directora de l’Associació Esportiva de CiutatVella.

Albert Grau, director de l’IES Miquel Tarradell.

Jordi Guarné i Luis Miguel Martín, director i gestor delCentre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Ciutat Vella.

Josep Guzmán, president de la Penya Blaugrana Sant PauRaval.

Imma Homar, directora de l’EBM Canigó.

Joan Manel de Homdedeu, tècnic d’Infància i Adolescènciai d’Esports del Districte de Ciutat Vella.

Joana Madurell, Inspectora d’Educació del Raval.

David Magrí, director del Casal de joves Calassanç.

M. Ángeles Marimón, directora del Centre Obert JoanSalvador Gavina fins al desembre de 2005.

Carles Martí, Regidor de Ciutat Vella.

Raquel Naval, Vladimir Olivella, Helena Palau i EstherSubias, educadora del TEB i Ravalnet fins al gener de 2006,president i educador del TEB, presidenta de Ravalnet i coor-dinadora d’ambdues entitats des de principis de 2006.

Sonsoles Ortega, Inspectora d’Educació del Raval fins alnovembre de 2005.

Núria Pàmies, Observatori Barcelona.

Núria Paricio, directora de Tot Raval.

Maribel Pasarín, Agència de Salut Pública de Barcelona.

Maria Rengel, tècnica d’Educació i Salut del Districte deCiutat Vella.

Cristina Riba, Associació per la criança compartida LaMagarrufa.

Imma Sampé, tècnica de Serveis Socials del Districte deCiutat Vella.

M. Antònia Soler, directora del CEIP Drassanes.

Montse Rodríguez, presidenta de l’AMPA CEIP Milà iFontanals.

També ens han facilitat informació l’Associació deMestres Rosa Sensat, Càritas Raval, Centre de RecursosPedagògics de Ciutat Vella, Xamfrà, PASSIR, ACESOP,CISEC, CC Drassanes, Iniciatives de Solidaritat i Promoció,etc.

Volem expressar un sincer agraïment al Consorci Institutd’Infància i Món Urbà (CIIMU), que ens ha aportat la sevaperspectiva i el seu coneixement en l’estudi de la infància il’adolescència. Al Districte de Ciutat Vella el suport, l’interèsi el compromís que han mostrat des del primer moment i alllarg del procés d’elaboració del Diagnòstic. Al Pla Educatiud’Entorn del Raval pel suport en la realització dels qüestio-naris a l’alumnat. I a Barcelona Activa per la col·laboraciómitjançant persones dels Plans d’Ocupació.

Per l’edició del llibre Diagnòstic: infància, adolescència ifamílies al Raval, hem comptat amb el suport d’Àlex Montes

i Rosa Bagaria, de Participació Ciutadana de l’Ajuntamentde Barcelona, i Pep Gómez, del Sector de Serveis Personals.

Finalment, agraïr l’esforç a les persones que ens han animati donat un cop de mà durant el procés: David, Maria, RosaMaria, Enric, Albert, Pastora i Joan Subirats.

Volem també agrair la tasca de Miquel Lumbierres, que ensva deixar sobtadament l’any passat, i recordar-lo, ja que vaser un dels impulsors de la Fundació Tot Raval i ens va acom-panyar durant el procés del diagnòstic.

I ens manca donar moltes gràcies a les organitzacions i ins-titucions que han finançat la realització del projecte deDiagnòstic de la infància, l’adolescència i les famílies alRaval:

Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament deBarcelona

Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona

Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

Direcció d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat deCatalunya

Direcció General d’Acció Comunitària de la Generalitat deCatalunya

Fundació Jaume Bofill

BBVA.


contextPer situar el tema que estudiem, cal tenir en consideracióels canvis fonamentals que s’estan produint a escala mun-dial a les societats actuals. Entre aquests canvis, es pot des-tacar el fenomen de la globalització, amb l’impacte positiui negatiu que suposa al nivell social i econòmic; els avençosen àmbits com la comunicació, la tecnologia, etc.; la distàn-cia socioeconòmica cada cop més gran entre la poblaciópobra i la rica i entre els països del nord i del sud; els gransmoviments migratoris transnacionals que en són conse-qüència, amb l’impacte que això suposa tant en els païsosd’origen com en els d’acollida... També és imprescindiblefer referència a la Declaració dels Drets dels Infants, cadacop més present en les polítiques i pràctiques socials, tot ique la seva plena aplicació encara és un gran repte.

Amb tot, i per centrar el diagnòstic sobre la infància, l’a-dolescència i les famílies al Raval, a continuació definiremel context que l’emmarca, situant primer el barri i desprésles polítiques públiques que es destinen a aquest col·lec-tiu des de l’àmbit europeu al més local.

EL RAVAL

● EL TERRITORI AVUIEl barri del Raval de Barcelona forma part del districte deCiutat Vella. Està situat al sud de la ciutat, franquejat perLa Rambla, el carrer Pelai, la plaça Universitat, la Rondade Sant Antoni, la Ronda de Sant Pau, el Paral·lel i el pas-seig Josep Carner. Comprèn una superfície de 1,09 km2, iés el barri més dens de Barcelona, amb 45.283 habitantsper km2 el 2005.

La Rambla del Raval és un dels elements urbanístics méscaracterístics, des de la seva inauguració l’any 2000, jaque és segurament el resultat més emblemàtic del PERI,el Pla Especial de Reforma Integral, dissenyat el 1988. Ésuna rambla de 317 metres de llargada i 58 d’amplada,situada en l’espai que abans ocupaven 62 edificis. L’altreelement de canvi és la rehabilitació o construcció delcomplex de la Casa de la Caritat, on es troba el CCCB, desdel 1994, el MACBA, des del 1995, i el FAD, des del 1999.La construcció de la Facultat de Geografia i Històriatambé és un element que probablement tindrà un granimpacte en el barri a partir del seu trasllat, previst per alcurs 2006-2007.

El barri disposa de 28 places i placetes,4 7 d’elles ambespais de joc infantil per a la franja 1-10 anys, 4 al nord delRaval i 3 al sud. Hi ha previstos dos nous espais a la zonasud, un a la plaça Salvador Seguí, un cop finalitzades lesobres de l’Illa Robadors, i un altre a un espai que es preveu

4. Les places del Raval són: Plaça Castella, Plaça Joan Coromines,Plaça dels Àngels, Plaça Caramelles, Plaça Pes de la Palla, PlaçaVicenç Martorell, Jardins Torres Clavé (Plaça Valldonzella), Plaça delDubte, Plaça Emili Vendrell, Plaça Bonsuccés, Plaça Joan Amades,Plaça Sant Galdric (Plaça de les Pageses), Plaça Gardunya, PlaçaCanonge Colom, Jardins del Dr. Fleming, Jardins de Rubió i Lluch,Plaça Sant Agustí, Plaça Padró, Plaça Folch i Torres, Plaça SalvadorSeguí, Jardins dels Horts de Sant Pau, Plaça Pieyre de Mandiargues,Plaça Pere Coromines, Plaça Raquel Meller, Jardins de les Voltesd’en Cirés, Jardins Dolors Aleu, Plaça Blanquerna i la Plaça Victòriadels Àngels.

16

que properament quedi buit entre els carrers Aurora, Rieretai Sant Pacià. Pel que fa als espais de joc i esport, hi ha quatreplaces que disposen d’algun tipus d’equipament: la plaçaFolch i Torres té una pista de bàsquet, una taula de ping pongi pistes de petanca, la plaça del Dr. Fleming i la plaça de lesVoltes d’en Cirés tenen una taula de ping pong, i plaçaCaramelles té pistes de petanca. També hi ha una pista tem-poral de bàsquet al solar dels Jardins Torres Clavé, anomenatsplaça Valldonzella, pendents de ser urbanitzats.

● EL RAVAL AL LLARG DEL TEMPS La zona que avui ocupa el Raval va ser fins al segle XIVun terreny de camps i hortes que produïen aliments pera la ciutat de Barcelona, aleshores cenyida per la sego-na muralla. En aquells moments ja existia el monestir deSant Pau del Camp, amb un petit nucli d’habitants alseu voltant, i l’hospital de leprosos, que incloïa l’esglé-sia de Sant Llàtzer, que mantenia en quarantena els visi-tants de la ciutat. El 1356 es van ampliar les muralles dela ciutat per incloure aquests terrenys rurals, que en elssegles següents van esdevenir una “terra de convents”que acollia la població més pobra i desemparada. Ladesamortització de Mendizábal, l’any 1837, va significarla pèrdua per part de l’església de gran part del seupatrimoni, que va passar a mans de l’estat i posterior-ment de la burgesia, que en comprà una part considera-ble.

D’altra banda, a començaments del segle XVIII, es cons-truïren les primeres indústries, que comportaren uninici d’urbanització de baixa qualitat destinada a lapoblació obrera que arribava procedent del camp cata-là. La industrialització definitiva del barri suposà que amitjan segle XIX fos el més dens d'Europa, amb unaestructura de carrers estrets i malgirvats. A comença-ments del segle XX, el Raval continuava tenint unacomposició social principalment obrera i va ser el cen-tre dels primers moviments obrers. A causa de la proxi-mitat amb el port, també es va caracteritzar per teniruna gran concentració de bars i sales d'espectacles a lazona sud, la qual va ser batejada amb el nom de BarriXino.

Arribada la democràcia, la situació del barri requeriamillores urgents per fer front a l’excessiva densitat depoblació, la inseguretat que suposaven les indústries alsbaixos dels habitatges, la complexitat de l’urbanisme, lamanca d’espais públics, les males condicions dels habitat-ges, l’analfabetisme, l’absentisme escolar, la prostitució iles situacions de pobresa extrema. En aquesta època vairrompre amb força l’aparició de la droga al barri, un fetque va incrementar les situacions de risc i marginació. Totaixò va comportar que la població amb més possibilitatsemigrés cap a altres indrets, amb el consegüent augmentde l’empobriment.

Els fluxos de població del Raval durant el segle XX hanestat molt variables, també a causa dels diversos correntsd’immigrants procedents de les comarques catalanes i dela resta de l'Estat espanyol, sobretot fins als anys setan-ta. A partir dels anys noranta, la població immigrant haprocedit majoritàriament de zones com el Magrib,l’Amèrica del Sud i Àsia. Al Raval, com també a la ciutat,s’han assolit els valors més alts d’arribada de població apartir del 2000.

Quadre 1. Evolució de les xifres de població del barri,el districte i la ciutat, 1888-2005. Font: elaboració pròpia a partir de TATJER M., GARCIA E. IVILANOVA J.M. (1988) Activitats econòmiques a la CiutatVella i www.bcn.es.

AnyAny N. habitants N. habitants N. habitants

Raval Ciutat Vella Barcelona

1888 77.327 - -

1900 86.439 199.762 537.354

1910 83.501 191.623 587.411

1920 95.462 216.115 710.335

1930 102.093 231.561 1.005.565

1950 107.473 240.429 1.280.179

1960 105.122 236.798 1.557.863

1970 73.176 173.638 1.745.142

1980 48.725 118.409 1.752.627

1986 42.009 101.264 1.701.812

1991 37.109 90.612 1.643.542

1996 34.871 83.829 1.508.805

2001 37.498 88.793 1.505.325

2005 49.359 116.602 1.612.237

Quadre 2. Increment anual de la població immigrantde Barcelona, 1999-2004.Font: Consell Econòmic i Social de Barcelona.

D’altra banda, el Raval també es caracteritza pel granmoviment del teixit social. Ja en el segle XIX, va ser el llocde naixement de sindicats i societats corals, i avui en dia,encara existeixen nombroses entitats del tercer sector,associacions culturals i moviments socials.

● ELS ÚLTIMS VINT ANYS DEL RAVALEl recent estudi Del Xino al Raval5 encarregat pel CCCB al’IGOP, Institut de Govern i Polítiques Públiques de laUniversitat Autònoma de Barcelona, reflecteix el procés detransformació social, econòmic i simbòlic del barri. D’acordamb la seva anàlisi, es tracta d’un barri que arrossegaimportants dèficits socials i que a la vegada viu un procés detransformacions constants, algunes planificades i d’altresno. Aquest és un element important per entendre quina haestat la resposta pública i les seves limitacions a través de lespolítiques socials. Segons l’estudi, la valoració és essencial-ment positiva, tot i que hi ha incerteses sobre el resultatfinal degudes a variables no previstes inicialment, com sónla immigració o les noves dinàmiques socials i econòmiques.La reforma volguda del Raval, feta de dalt a baix per partde les administracions, parteix de la perspectiva de la higie-nització, però abordada amb l’objectiu de mantenir lapoblació al barri, dignificant-ne i millorant-ne les condicionsde vida. De les intervencions realitzades, ens centraremprincipalment en les socials i en les urbanístiques.

TRANSFORMACIONS SOCIALSEn els darrers anys s’ha desenvolupat un extens programad’actuacions públiques per a l’atenció de les necessitatsdels residents basat en els eixos sociocultural, sociosanita-ris i orientats a col·lectius específics.

L’indicador sintètic sobre desigualtats socials (ISDS) i l’índexde capacitat econòmica familiar (ICEF) mostren que el Ravalcontinua sent un dels barris amb pitjors condicions de totala ciutat. L’ICEF indica que les diferències en capacitat eco-nòmica entre les diverses zones del Raval es mantenen i s’ei-xamplen, ja que la població del sector nord és més benes-tant i la del sud té més dificultats econòmiques. Es tracta, amés, del barri que rep més ajuts econòmics oferts pels ser-veis socials (PIRMI -Programa Interdepartamental de laRenda Mínima d’Inserció- i d’altres), tant pel major nombrede residents com per les deficients condicions econòmiquesd’una part important de la població. En aquest sentit, lesdades del 2000 mostren que Ciutat Vella rep gairebé unatercera part dels PIRMI de Barcelona, i d’aquesta part, alRaval se’n destina aproximadament la meitat, tant al nordcom al sud del Raval, tot i que el nord concentra més pobla-ció. El mateix any, el motiu principal de l’ajut al Raval iCiutat Vella és l’habitatge, i en segon lloc, mentre al Ravalés la sanitat, al total del districte és l’alimentació.6

Tot i l’entrada de població de classe mitjana, el punt de par-tida en què es trobava el barri, amb l’arribada de poblacióimmigrada en condicions econòmiques molt dures, ha com-portat que els problemes de marginació i pobresa no noméss’arrosseguin, sinó que s’afermin. Tanmateix, indicadorscom els de població amb estudis superiors, atur i categoriaprofessional, tot i continuar sent negatius comparats ambels de la ciutat, conviden a una mirada més optimista.Amb l’entrada de nova població, es recuperen molts llocs perviure que havien anat quedant arraconats en anys anteriors ies tornen a donar situacions que semblaven definitivamentsuperades després dels anys d’alta densitat del barri, als anys

5. SUBIRATS, J. i RIUS, J. (dir.) (2005). Del Xino al Raval. Cultura itransformació social a la Barcelona central. CCCB, Barcelona.

6. Vegeu l’apartat sobre Població, la situació de risc,. pàg. 42.

17


Durant el procés d’execució del projecte de transformacióurbanística, emergeixen conflictes entre l’Ajuntament i elveïnat sobre afectacions urbanístiques, disseny i funcionali-tat dels nous espais públics i equipaments i sobre els efectesde l’apujada de preus de l’habitatge com a conseqüència dela revalorització del sòl. De fet, les dades del 2003 sobre elmercat immobiliari del Raval situen el preu del lloguer lleu-gerament per sobre del de Barcelona, i el preu de venda,una mica per sota, tot i que cal destacar que s’ha apujat un25% a Barcelona i un 37% al Raval.

● LES VISIONS SOBRE EL FUTUR DEL RAVAL

D’acord amb l’estudi citat anteriorment, si les tendènciessegueixen com fins ara, en menys de sis anys hi seguiràhavent prop d’un 15% de veïns de classe mitjana (elmateix percentatge que avui) i la resta de població esrepartiria entre un 16% de residents tradicionals i un 69%d’immigrants extracomunitaris. Aquestes xifres s’expli-quen preveient una gran entrada de població de classemitjana i estrangera no comunitària i una lleugera preva-lença de les sortides de residents de classe mitjana persobre de les altres.

Gràfic 1. Projecció de l’evolució dels col·lectius delRaval, 2004-2010. Font: SUBIRATS, J. i RIUS, Q. (dir.) (2005) Del Xino al Raval.

Aquesta previsió planteja el tema de la capacitat màxima delbarri tenint en compte la limitació de l’espai físic i el parc d’ha-bitatges. Després dels canvis urbanístics, els habitatges refor-mats i les ofertes aparegudes, existeix un sostre residencialque se situa al voltant dels 70.000 veïns. També cal considerarvariables com el nombre de residents per pis, que sol ser méselevat en el cas de les famílies d’origen immigrant estranger, iles possibles evolucions dels preus de l’habitatge, que potincentivar uns tipus de residents o uns altres.Les visions de futur del barri que recull l’estudi Del Xino alRaval són tan diverses com la mateixa composició social, cul-tural i associativa dels entrevistats (referents institucionals isocials del barri). Es divideixen en visions que van des del’enfocament pessimista o la distopia, que segons les sevescategories destaquen els riscos de la parctematització, lagentrificació, la guetoïtzació o la dualització del barri, finsa visions optimistes o utopies, que subratllen el potencialpositiu de la barreja social i ètnica, els que veuen l’oportu-nitat de la creació d’un “barri cultural” i la convivència enla diversitat mitjançant els pactes.

contextcinquanta o seixanta. Tornen a entrar al mercat infrahabitat-ges abandonats o marginats, es retroben situacions d’amun-tegament als habitacles i es recuperen densitats de poblacióperdudes.

LA REFORMA URBANÍSTICALa reforma ha sorgit per pal·liar la situació urbanística demitjan anys vuitanta, que aleshores era extremament greu ique actualment encara és present en alguns casos. Els ele-ments més rellevants eren la manca d’espai públic (places izones verdes), la infradotació d’equipaments de barri i deciutat (casals, centres cívics, biblioteques, museus...) i d’in-fraestructures, la degradació dels edificis, habitatges dedimensions molt petites i escassament dotats d’equipa-ments bàsics (enllumenat, aigua, sanitaris, dutxes...) o ladensitat demogràfica. El 1985 es va aprovar el Pla Especialde Reforma Interior (PERI), que recollia les accions orienta-des a superar dèficits estructurals bàsics, que l’empresamunicipal PROCIVESA es va encarregar de tirar endavant(Promocions Urbanístiques de Ciutat Vella).

Del període 1980-2002, es poden destacar algunes xifressobre les actuacions a Ciutat Vella:

• S’expropien o s’enderroquen 500 edificis (que suposen400.000 metres de sostre edificat, 4.200 habitatges, 800locals i 100.000 metres de sòl alliberat).

• Es construeixen 1.246 habitatges per part de les administra-cions i els organismes que en depenen (d’un total de 2.725).

• Es reinstal·len 2.470 famílies per Ciutat Vella (es calculaque el 2003, aproximadament un 6% de les persones deldistricte viuen en pisos fruit de les reformes).

• Es fa una inversió privada de 200 milions d’euros perrehabilitar immobles.

• Les administracions públiques fan una inversió directa de1.215 milions d’euros per a la reforma.

• Segons PROCIVESA, el 45% dels edificis del Raval hanestat totalment o parcialment rehabilitats (el 50% delRaval nord i el 41% del Raval sud).

Mapa 1. Habitatge rehabilitat i habitatge d’obranova al Raval, 1995-2000.Font: FOMENT DE CIUTAT VELLA, Illa i Rambla del Raval1988 un projecte, 2001 una realitat.

18

Habitatge rehabilitatObra nova

MARC LEGILSTATIUEl marc legislatiu internacional en matèria d’infància iadolescència fa referència a la universalitat i indivisibili-tat dels drets dels infants.7

Les primeres declaracions que recullen les necessitats méselementals de la infantesa són la Declaració de Ginebra,el 1923, i posteriorment el reconeixement d’especial pro-tecció a la maternitat i a la infància de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans de 1948. El 1959, les NacionsUnides redacten la Declaració Universal dels Drets del’Infant, que és una transformació ampliada de laDeclaració de Ginebra.

Els Principis bàsics sobre els quals s'estructuren la restadels Drets dels Infants, promulgats a Ginebra, són:

1. Tots els infants tenen dret a la igualtat, sense distincióde raça, creença o religió.

2. Tots els infants tenen dret a una protecció especial peral seu desenvolupament físic, mental i social.

3. Tots els infants tenen dret a un nom i una nacionalitat.

4. Tots els infants tenen dret a una alimentació, habitat-ge, esbarjo i atenció mèdica adient per ells i la sevamare.

5. Tots els infants que siguin físicament o mentalmentdisminuïts tenen dret a una educació i una cura espe-cials.

6. Tots els infants tenen dret a comprensió i amor perpart dels pares i la societat.

7. Tots els infants tenen dret a rebre educació gratuïta ia gaudir dels jocs.

8. Tots els infants tenen dret a ser els primers a rebreajuda en cas de desastre.

9. Tots els infants tenen dret a ser protegits contra qual-sevol forma d'abandonament, maltractament i/oexplotació laboral.

10.Tots els infants tenen dret a formar-se en un esperitde solidaritat, comprensió, amistat i justícia entre elspobles.

No va ser fins al 1989, però, que l’Assemblea General deles Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre elsDrets de l’Infant. Aquest fet va significar el reconeixe-ment públic i internacional de tots els drets dels infantsen un únic document. Els principals trets del text són:tenir una força jurídica obligatòria, oferir una imatgeglobal de la infància, donar un ple reconeixement de l’in-fant com a "subjecte de dret”, ser el primer cop que esreconeix la titularitat de "drets civils i polítics" i la ideade "l'interès superior del menor", que conté una "clàu-sula de difussió i, finalment, preveure un mecanisme decontrol.

7. El marc legislatiu estatal, autonòmic i local no s’inclou en elDiagnòstic.

MARC POLÍTIC

● UNIÓ EUROPEAEl 1976, els ministres d’Educació dels països membres de laUnió Europea van decidir crear una xarxa d’informació pera millorar la comprensió de les polítiques i les estructureseducatives dels països que en aquells moments eren mem-bres de la CEE. Volien, també, respectar plenament el caràc-ter particular dels diferents sistemes educatius dels Estatsmembres, però millorant la interacció coordinada entre elssistemes d’educació, formació i treball. En aquest sentit, el1980 neix la xarxa Eurydice d’informació sobre l’educació aEuropa.

Durant la celebració del Consell Europeu de Lisboa, el marçdel 2002, es van definir els futurs objectius dels sistemes d’e-ducació i formació, amb l’aplicació del “mètode obert departicipació”. Aquest mètode consisteix en una estratègiacoordinada, per l’aplicació de la qual els Estats membres esplantegen objectius comuns i instruments basats en la defi-nició dels indicadors que s’han d’assolir, així com l’intercan-vi d’experiències i la revisió conjunta. L’objectiu estratègicde Lisboa per al període 2000-2010 és “convertir-se en l’eco-nomia basada en el coneixement més competitiva i dinàmi-ca del món, capaç de créixer econòmicament de manerasostenible amb més i millors treballs i amb més cohesiósocial”. L’Informe sobre els futurs objectius dels sistemesd’educació i formació, aprovat el 2001 al Conselld’Estocolm, és el document on es perfila un plantejamentglobal de les polítiques nacionals en l’àmbit de l’educació ala Unió Europea. Es proposen tres objectius i s’elabora unprograma detallat que es presenta i s’aprova el març del2002 al Consell Europeu de Barcelona. Per cada un dels tresobjectius, es detalla tota una llista de resultats esperats queels Estats membres es comprometen a obtenir:

Objectiu 1: Millorar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes d’e-ducació i formació a la Unió Europea (millorar l’educació ila formació de professors/es i formadors/es, desenvoluparles aptituds necessàries per a la societat del coneixement,garantir l’accés a les TIC, augmentar la matriculació en elsestudis científics i tècnics, aprofitar al màxim els recursos).

Resultats esperats: reduir a la meitat, d’aquí al 2010, elnombre de joves que només hagin aconseguit el primercicle d’ensenyament secundari; donar a totes les escolesaccés a Internet i als recursos multimèdia abans que finalit-zi el 2001 i que tots els professors tinguin competènciesadequades en l’ús de les noves tecnologies; aconseguir unincrement anual de la inversió per càpita en recursoshumans.

Objectiu 2: Facilitar l’accés de tothom als sistemes d’educa-ció i a la formació permanent.

Resultat esperat: reduir a la meitat, d’aquí al 2010, el nom-bre de joves que només hagin seguit el primer cicle d’en-senyament secundari.

Objectiu 3: Obrir els sistemes d’educació i formació a unmón més ampli.

Resultats esperats: fomentar la formació dels caps d’empre-sa i dels treballadors per compte propi; fomentar l’aprenen-tatge de dues llengües de la Unió diferents de la o de lesllengües maternes durant un període mínim de dos anysconsecutius; afavorir la mobilitat d’estudiants, professors ipersonal de formació i investigació.

19


contextEls reptes que es presenten en matèria de qualitat educati-va, segons l’informe europeu del maig del 2002, són, entrealtres: el repte del coneixement, de la descentralització,dels recursos i de la integració social. Cal tenir en compte,però, que el marc per desenvolupar aquests propòsits no ésel més favorable. Darrerament la Unió Europea està vivintun moment de canvis, dificultats i desorientació sobre el seufutur, d’una banda a causa dels reptes que planteja l’am-pliació a 25 països (1 gener de 2005), i de l’altra, pel querepresenta la no aprovació de la Constitució Europea perpart de diversos països (tot i l’aprovació per part d’Espanya).Respecte de l’economia, tampoc no ha assolit les previsionsde Lisboa, ja que el creixement en els darrers 5 anys és d’un2% anual.

● ESTAT ESPANYOL Durant els anys 80 i 90, a Espanya es va estendre l’estat delbenestar amb la universalització de l’educació, la sanitat iel sistema de pensions. D’aquesta manera, es preteniacobrir el dèficit històric del país en polítiques socials fruitde la dictadura. Amb el nou sistema democràtic, l’any 1985Espanya va ingressar a la Comunitat Econòmica Europea(posteriorment anomenada UE), encara que les negocia-cions per l’adhesió havien començat el 1979. Entre altrescoses, Espanya va haver de ratificar pactes establerts pelsmembres de l’ONU (de drets civils, econòmics i culturals),convertir-se en membre del Consell Europeu, subscriure laCarta Social Europea, adaptar l’estructura econòmica i deproducció agrària a les noves exigències, reduir la quotapesquera i ingressar a l’ONU. Igual que la resta d’Estatsmembres de la UE, es va comprometre a dur a terme elsresultats acordats al Consell Europeu de Lisboa del 2002,abans esmentat.

Pel que fa a l’educació, Espanya ha realitzat diverses refor-mes. La darrera, amb l’arribada del PSOE al poder el 2004,va consistir a tirar enrere la reforma educativa prevista pelPP, la L.O.C.E., tot iniciant un debat sobre les reformesnecessàries en matèria educativa. El 2005 el Consell deMinistres aprova el Projecte de Llei Orgànica d’Educació.Els reptes plantejats pel Ministeri d’Educació, i anunciatsper la ministra d’Educació i Ciència l’octubre del 2004, són,en la línia dels objectius de Lisboa, prevenir el fracàs esco-lar per mitjà del suport pedagògic, dotar de recursos lesescoles, millorar el suport a les escoles amb necessitatsespecials d’atenció a la diversitat i buscar solucions orga-nitzatives i curriculars en els centres escolars. Algunes pri-meres mesures urgents han estat l’aprovació del programade beques i ajudes a l’estudi, amb un crèdit de 36 milionsd’euros, i una proposta d’increment de les ajudes i bequesen un 7% per al 2005. Com a meta per al 2010, s’ha esta-blert que el 85% dels joves acabi el Batxillerat (fins ara ésun 69%). Les propostes que el Ministeri van presentar aldebat de la reforma educativa són:

• Educació Infantil: considerar-la com una etapa fonamen-tal i amb finalitat educativa. S’ha de comptar amb pro-fessors especialitzats i amb la col·laboració d’altres pro-fessionals. S’han d’establir requisits mínims que els cen-tres d’educació infantil han de complir.

• Educació Primària: adoptar mesures preventives perdetectar les primeres necessitats, com més hores de tre-ball al centre, activitats complementàries o plans dereforç. Establir compromisos pedagògics entre les famí-lies i l’escola.

• Educació Secundària: millorar els resultats de l’alumnatper tal de situar-nos en l’horitzó establert per la UEFacilitar el pas entre Primària i Secundària, adoptar pro-grames de reforç per als alumnes que ho necessitin a l’ini-ci de l’ESO. Disminuir el nombre d’assignatures per tal queno superin, en els primers cursos de l’ESO, en més de duesles de 6è de Primària. S’emfatitza el reforç de la tutoria.També es proposa avaluacions de diagnòstic en finalitzar4t i 2n d’ESO. Les mesures d’atenció a la diversitat han deser curriculars (adaptació del currículum, major oferta dematèries optatives i programes de diversificació curriculardes de 3r d’ESO) i organitzatives (desdoblament de grupsen determinades matèries). Incorporar programes mésinnovadors (tutories per alumnes de més edat, escolesaccelerades, programes de suport a centres en zones prio-ritàries d’educació), que s’estan duent a terme dins i forade l’Estat.

S’ha d’articular d’una manera més flexible l’ensenyamentgeneral i professional, amb la possibilitat de passar d’untipus d’estudi a un altre, i afavorir la progressiva incorpora-ció dels tres subsistemes de la formació professional (regla-da, ocupacional i contínua). Es proposa una nova àrea d’e-ducació per a la ciutadania que pot ser impartida en dife-rents cursos, així com una doble dimensió de l’ensenyamentde les religions, no confessional per tots els estudiants (enassignatures com història, filosofia o educació per la ciuta-dania) i confessional per als qui hi optin.

Es considera imprescindible recolzar la tasca directiva.S’aposta per models oberts i flexibles d’organització i fun-cionament dels centres educatius que disposin d’una àmpliaautonomia, que els permetin desenvolupar els seus projec-tes educatius i posar en pràctica els programes de milloraque se’ls proposi. També es creu important l’obertura delscentres educatius al seu entorn social, es proposa que lesadministracions educatives estimulin plans de col·laboracióentre els centres i els serveis socials municipals. S’inclouenplans d’obertura i utilització de les instal·lacions escolarsper a la formació complementària, la cultura o l’oci delsjoves i les seves famílies.

● CATALUNYAAl Pla de Govern del període 2004-2007, es desenvolupaval’eix social, d’una banda sobre l’educació i la salut, i de l’al-tra, sobre els serveis socials i culturals i els col·lectius socials.8

Alguns dels horitzons plantejats aposten per:

• Garantir la universalització dels serveis adreçats a les per-sones i fer realitat els drets culturals bàsics i la qualitatdels serveis públics.

• Augmentar significativament la part de despesa sobre elPIB català en la reducció de les desigualtats en matèriasocial, cultural, territorial i de gènere, fins a assolir nivellsassimilables als estàndards europeus.

• En el marc de la descentralització de competències cap almón local, destinar recursos suficients als municipis perdur a terme una part significativa d’aquestes polítiques,sense perjudici de l’estímul a la creació d’un autènticTercer Sector.

8. En aquest sentit, el 2006 s’ha aprovat la Llei de Dependència is’ha tirat endavant el procés participatiu per a l’elaboració de lanova Llei de Serveis Socials i la Llei de la Infància.

20

PPOOLLÍÍTTIICCAA AAMMBB RREELLAACCIIÓÓ AA LLAA IINNFFÀÀNNCCIIAA IILL’’AADDOOLLEESSCCÈÈNNCCIIAALa Secretaria de Famílies i d’Infància es va crear el 2000, ads-crita al Departament de Benestar i Família.9 Des del 2002,en formen part la Direcció General d’Atenció a la Infància il’Adolescència (DGAIA) i l’Institut Català de l’Acolliment i del’Adopció. La Secretaria té la responsabilitat sobre el desen-volupament de les polítiques d’atenció i protecció a la famí-lia i les polítiques públiques d’infància. Elabora les directriusi la programació d’actuacions de suport a les famílies i a lainfància, incorporant-hi la perspectiva de gènere i priorit-zant la defensa dels drets dels infants i l’atenció a les famí-lies en situació d’especial vulnerabilitat.Es preveu l’elaboració del segon Pla integral de suport a lainfància i l’adolescència de Catalunya i la reconversió del’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un observatoridels drets dels infants. El nou Pla partirà dels principis bàsics dela Convenció dels Drets de l’Infant: no discriminació, interèssuperior de l’infant, dret a la vida i al ple desenvolupament idret a la participació. El Pla ha de ser transversal per tal de ferfront a situacions relatives als àmbits de la salut (incrementd’embarassos i interrupcions voluntàries entre les adolescents,augment del consum de drogues sense que els nois i les noiestinguin una clara percepció de risc i augment dels problemesde salut mental), l’educació (fracàs escolar i violència entreiguals), les noves tecnologies (accés i coneixement amb protec-ció de continguts violents, racistes o pornogràfics), l’atenció alsfills (conciliació plena de la vida familiar i laboral i evitar laseparació de l’infant del seu nucli familiar) i la infància en risc(lluita contra la pobresa i l’exclusió social de les famílies, millo-ra en la detecció de situacions de risc i de desprotecció social).En el disseny del Pla es tenen en compte objectius com:

• Fomentar la sensibilització social sobre els drets i les neces-sitats de la infància i l’adolescència.

• Vetllar pels drets i la protecció de la infància en les novestecnologies i mitjans de comunicació.

• Establir criteris de qualitat susceptibles d’avaluació en elsserveis adreçats a la infància i l’adolescència.

• Garantir la participació activa dels infants i adolescents enles matèries que els afectin.

• Fomentar les intervencions de prevenció en l’àmbit de lasalut, tant física com mental.

• Garantir una educació de qualitat per a tots els infants quecompensi els dèficits i desenvolupi les potencialitats.

Direcció General d’Atenció a la Infància il’AdolescènciaLa DGAIA s’ha reestructurat amb l’objectiu de millorar l’a-tenció a la infància i l’adolescència. Es preveu:

• Ampliar l’àmbit d’actuació: la DGAIA ha d’abastar el con-junt de la infància i anar més enllà de l’atenció exclusivade la infància en situació d’alt risc.

9. Dades extretes de l’article: TUR, M. “La política de la Generalitatamb relació a la infància i l’adolescència” a la revista Infants i adoles-cents, núm. 3, «Reptes i prioritats a Catalunya», Ass. Diomira, gener2006. A finals del 2006 el Departament de Benestar i Família s’ha con-vertit en el Departament d’Acció Social i Ciutadania, i la Secretaria deFamílies i d’Infància en la Secretaria d’Infància i Adolescència i laSecretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania.

• Adequar l’estructura a l’adquisició de l’Observatori de laInfància a la Direcció General, com a Observatori delsdrets de la Infància.

• Separar de manera clara, dins l’estructura organitzativa,la direcció i la planificació de la gestió, l’atenció i la inter-venció directa.

• Preparar les unitats internes per a la propera posada enmarxa del Consorci de Serveis Socials de Barcelona.

• Adaptar l’estructura territorial de la DG a l’estructuradels serveis territorials del Departament, especialment enl’àmbit de les comarques de Barcelona i en perspectivadel nou model territorial de Catalunya.

• Adequar les actuals seccions territorials com a serveisterritorials.

• Crear una nova dinàmica de treball interna sobre la based’equips multidisciplinars (tècnics i juristes) amb plenacapacitat de gestió i de proposta.

• Reconèixer la funció del servei especialitzat dels EAIA enel seu territori, tot evitant la reiteració de funcions delmodel actual i assolint un millor encaix de la funció delsEAIA dins la DG.

PPOOLLÍÍTTIICCAA DD’’EEDDUUCCAACCIIÓÓEl Departament d’Educació té com a prioritats10 atendreadequadament el creixement de la població escolar, incre-mentar les construccions escolars, augmentar el nombre deplaces de llars d’infants, incrementar el nombre de profes-sorat i potenciar la formació professional, l’anglès, les aulesd’acollida, les noves tecnologies als centres educatius ialguns programes com el de llibres de text. L’objectiu ésmillorar la qualitat del sistema educatiu i avançar en unaefectiva igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat. Enaquest sentit, el pressupost per al 2006 ha crescut en un16,5% respecte el 2005, i representa el 18,82% del pressu-post global del Govern de la Generalitat. Segons laConsellera, les actuacions més destacades des del 2004 són:• Pla per la llengua i la cohesió social.

• Programes d’innovació educativa.

• Pla per l’autonomia dels centres públics.

• Pla per a la creació de 30.000 places de llars d’infants.

• Construcció de centres: 30 nous centres disponibles al’inici del curs 2006-2007.

• Plans Educatius d’Entorn: el 2005 hi ha hagut 11 planspilot, i el 2006 s’incrementaran fins a 50.

• Participació en el procés de tramitació de la LOE.

• Treball en el debat i l’aprovació del Pacte Nacionald’Educació.

• Debat públic sobre el currículum, sobre allò que cal ensenyar.

• Campanya Societat Educadora.

El 20 de març del 2006, el Departament d’Educació i les prin-cipals organitzacions que formen la comunitat educativa(famílies, centres, mestres i professors, estudiants i ajunta-ments) van signar el Pacte Nacional per l’Educació. El Pacte

10. Entrevista a la Sra. Marta Cid, aleshores Consellera d’Educació dela Generalitat de Catalunya, a la revista Infants i adolescents, núm.3, «Reptes i prioritats a Catalunya», Associació Diomira, gener 2006.

21


contextfixa els fonaments de l’escola del futur i és la base per a l’ela-boració de la pròxima llei catalana d’educació, on també que-daran reflectides les mateixes responsabilitats dels centrespúblics i els centres privats concertats. Entre les seves mesures,destaquen l’aplicació de la sisena hora lectiva a les escolespúbliques, l’ampliació de l’horari d’obertura dels centres, l’in-crement de l’ajut a les famílies i l’augment de la plantilla deprofessors en 4.600 docents. Les principals mesures són:• La sisena hora setmanal de les escoles públiques d’educa-

ció Primària, dedicada a l’exercitació d’habilitats que afa-voreixin l’assoliment de les competències bàsiques. Endos anys s’incorporaran 4.600 mestres per permetre l’or-ganització de la sisena hora.

• Augment dels ajuts de beques de menjador, un 50% mésrespecte el curs 2005-06, i per l’acolliment matinal.

• Obertura dels centres els primers dies de setembre, elsdarrers de juny i, si s’escau, durant el juliol, per realitzaractivitats socioeducatives de qualitat.

• Reutilització dels llibres amb la implantació del Programacooperatiu de llibres de text mitjançant el sistema de prés-tec de llibres de text i material didàctic.

• Suport a les AMPA.

• Avançament en la corresponsabilitat educativa amb elsajuntaments en accions com els plans educatius d’entorn ola coordinació en els programes de transició escola-treball.

• Dotació d’ajuts econòmics als centres concertats que apartir d’un cert percentatge escolaritzin alumnes ensituació econòmica desafavorida a la franja 0-16 anys.

• Millora de les dotacions per al funcionament ordinaridels centres, desplegament de la seva autonomia i pro-moció dels programes d’innovació educativa amb la fina-litat de millorar el rendiment de l’alumnat.

• Revisió dels serveis educatius actuals (EAP, CPR, LIC, etc.)amb la finalitat de construir uns serveis que assegurin unaatenció eficaç i una millora de les plantilles de professionals.

• Establiment d'un marc de prestacions equivalents a tots elscentres que conformen el servei públic educatiu deCatalunya quant a horari, jornada i calendari, així com lagarantia de gratuïtat per a les famílies. Fins a tenir els con-certs amb tots els centres concertats, passarà un períodetransitori de 6 cursos. Mentre no es revisin els mòduls eco-nòmics de depeses de funcionament, els centres concertatspodran continuar rebent aportacions de les famílies, sem-pre d'acord amb la normativa vigent i quan no suposin unfactor de discriminació per als alumnes o les famílies.

• Millora de l'atenció educativa i prevenció del fracàs escolaramb la col·laboració d'altres professionals de l'educació.Més formació, establiment de polítiques sobre salut laborali riscos laborals dels professionals i continuació del procésd'homologació de les condicions laborals i d'analogia retri-butiva del professorat dels centres concertats. Pel que fa ales tasques dels professors, s’impulsaran, entre d’altres, lestutories i l'orientació a l'alumnat i l’atenció a les famílies, larecerca i la innovació educatives i la tutorització del profes-sorat de nova incorporació al sistema.

PPOOLLÍÍTTIICCAA DD’’AACCCCIIÓÓ CCOOMMUUNNIITTÀÀRRIIAAEl Departament de Governació i Administracions Públiques,mitjançant la Direcció General d’Acció Comunitària (que fins afinals del 2006 era la Direcció General d’Actuacions Comuni-

tàries i Cíviques i depenia del Departament de Benestar iFamília), promou i coordina accions d’intervenció i inserciósocial a través de programes de desenvolupament comunitari,d’accés a les noves tecnologies (Punts Òmnia, vegeu pàgina 88)i d’inserció sociolaboral. En concret, els Plans de Desenvolupa-ment Comunitari (PDC) que impulsa es van iniciar l’any 1996com a una estratègia de prevenció i lluita contra l’exclusiósocial, a partir de processos de millora i transformació delsterritoris basats en una línia d’acció on s’interrelacionen totsels agents del barri. El procés dels PDC comença amb l'elabo-ració d'un diagnòstic participatiu que analitza la realitat sociali detecta les necessitats. S’actua conjuntament i amb corres-ponsabilitat entre la societat civil (entitats i persones a títolindividual) i les administracions locals i autonòmiques, en plad'igualtat, en l'elaboració i l'execució de projectes comuns id'estratègies d'intervenció consensuades.

JJOORRNNAADDEESS SSOOBBRREE LLAA IINNFFÀÀNNCCIIAA IILL’’AADDOOLLEESSCCÈÈNNCCIIAA AA CCAATTAALLUUNNYYAAA escala de Catalunya, a més de la política pública, cal esmen-tar el treball de reflexió per part del teixit social i les adminis-tracions. N’és un exemple la celebració, el gener del 2006, deles Jornades sobre la Infància i l’Adolescència a Catalunya,organitzades per l’associació Diomira. Sota el lema “Per unespolítiques d’infància prioritàries”, es va presentar les conclu-sions al President del Parlament de Catalunya,on destacavenla demanda de mesures i actuacions per:

• Incrementar la conciliació de la vida laboral i familiar.

• Elaborar i executar polítiques i actuacions integrals per ala infància i l’adolescència.

• Dissenyar i executar avaluacions de l’impacte social de lesnormatives i canvis legislatius.

• Incentivar programes eficaços i avaluats satisfactòria-ment pels infants, els adolescents i les famílies.

• Instrumentar dinàmiques àgils per al coneixement i lacomprensió de les noves realitats, recollint el punt devista dels infants i joves.

• Desenvolupar l’aplicació de la convenció de les NacionsUnides a Catalunya.

• Incrementar els recursos materials i professionals desti-nats a la infància i l’adolescència amb necessitats educa-tives especials i de protecció social.

• Accelerar l’acostament del món escolar a la vida social iquotidiana real.

• Fomentar que els edificis i equipaments escolars espuguin utilitzar fora de l’horari escolar.

• Incrementar la potenciació del lleure educatiu.

• Estimular programes perquè els infants i els joves disposind’espais per exercitar la responsabilitat. Generar espais departicipació social real, potenciant els que ja existeixen(ciutats amigables, ciutats educadores, comunitats d’apre-nentatge, projectes educatius de ciutat, plans d’entorn...).

• Instrumentar canals perquè des de les administracions,especialment les municipals, es consulti més els joves ise’ls tingui en compte en el disseny dels espais urbans.

• Potenciar espais i mesures per facilitar la comunicacióintergeneracional.

• Crear la figura de l’Ombudsman, Defensor de l’Infantindependent, a nivell català i municipal.

22

• Desenvolupar polítiques de promoció de tota la poblacióinfantil, a més d’específiques per afrontar les situacionsde risc que afecten infants i adolescents.

• Promoure actuacions per millorar les actituds adultes perincidir en una millora de la responsabilització i de la par-ticipació social responsable dels més joves.

• Planificar tenint en compte els usos del temps delsinfants, els joves i les famílies.

• Donar més prioritat política i pressupostària a les políti-ques d’infància i joventut, i a les destinades a les famílies.

● BARCELONADes de la reinstauració dels ajuntaments democràtics, el1979, la transformació urbana de Barcelona ha tingut com aun dels eixos vertebradors la promoció de la qualitat de vidai de la cohesió social, tot promovent la reducció de les des-igualtats socials i la correcció dels desequilibris territorials.

A partir del 1979, l’Ajuntament de Barcelona desenvolupadiverses polítiques per a la cohesió social:

Descentralització i participació.

Benestar social i serveis personals:

• Polítiques sectorials: promoció de la salut (La ciutat salu-dable), educació (La ciutat educadora), pràctica esportiva(L’esport per a tothom), cultura, serveis socials (atencióprimària i atenció especialitzada) i promoció social.

• Polítiques d’inclusió social per a sectors de població:dones (La igualtat d’oportunitats), infància (La ciutat amida dels nens i les nenes, joventut (Projecte jove i Plajove), gent gran, immigració estrangera (Pla per a lainterculturalitat) i persones amb disminució.

Promoció econòmica.

Prevenció.

Altres polítiques municipals:

• Regeneració urbana

• Habitatge

• Política fiscal i de preus públics.

PPLLAA DD’’AACCTTUUAACCIIÓÓ MMUUNNIICCIIPPAALLEl Pla d’Actuació Municipal (PAM) establert per al període2004-2007 recull les línies estratègiques de futur per a laciutat, que són per una Barcelona:

• Amb cura pel civisme: per fomentar la convivència, enfor-tir el sentiment de pertinença i la consciència de comunitati promoure el compromís de la ciutadania vers la ciutat.

• Amb més habitatge assequible: per fomentar l’habitatgedigne amb l’impuls de construcció d’habitatges de pro-tecció, tot i ser competència bàsicament de l’Estat i laGeneralitat de Catalunya. Impuls de la utilització delshabitatges buits, la promoció de l’oferta de pisos petits il’increment de l’oferta de lloguer.

• Segura amb autoritat i convivència: per al ple exercici delsdrets i llibertats, apostant per la convivència i l’atenció socialpreventiva (prestant suport a les persones i als territoris ensituació de precarietat per garantir la igualtat d’oportuni-tats) i un funcionament òptim de la policia i la justícia.

• Que aposta pel manteniment dels seus espais públics i laneteja: conservació dels espais públics (parcs, carrers, pla-

ces i equipaments públics o municipals) i construcció denous, amb més dotacions per equipaments i zones ver-des. Continuïtat de l’Acord Cívic per la neteja i l’extensióde la recollida selectiva i la recollida pneumàtica.

• Amb benestar i cohesió: per viure i conviure i contra lesexclusions, desigualtats, pobresa o discriminacions.Polítiques de suport a les famílies, a la promoció de la inte-gració de la població immigrada a partir del Pla Municipalde la Immigració, a la inserció laboral de les persones ambdificultat, per a la gent gran i les persones amb disminuciói amb serveis per a les persones mitjançant d’una xarxa ade-quada d’equipaments socials i assistencials. La cultura, l’es-port i el lleure com a instruments d’inserció social i de millo-ra de la qualitat de vida. Revisió dels horaris d’obertura delscentres cívics, biblioteques... Assegurar una educaciópública de qualitat, incloent-hi el cicle 0-3 anys de les esco-les bressol, i impulsant l’aplicació del Projecte Educatiu deCiutat. Activitat amb criteris ecològics i funcionals.

• Participativa: on tothom se sent implicat i es pot ferescoltar enfortint els canals de participació que estipulenles Normes Reguladores de Participació Ciutadana i elReglament de Funcionament de Districte. Potenciant l’úsde les noves tecnologies al servei de la ciutadania i laseva participació, fomentar el diàleg, la cooperació, l’as-sociacionisme i el voluntariat. Accions que permetin con-ciliar els diferents usos del temps i l’espai a la ciutat.

• Sostenible i amb millor mobilitat: considerant els impac-tes mediambientals de les obres, el funcionament d’e-quipaments i serveis, l’ús d’energies renovables... ifomentant el transport públic, els desplaçaments a peui l’ús de la bicicleta.

• Innovadora i de progrés, amb noves oportunitats: percontinuar desenvolupant-se econòmicament, incidint enla reducció de l’atur (generant llocs de treball...) i la inte-gració de les persones amb dificultats d’accés al mónlaboral, el suport a la petita i mitjana empresa, reforçantels sectors emergents (Pla 22@bcn...) i consolidant la ciu-tat turística i comercial. Facilitar la conciliació de la vidalaboral amb la resta d’activitats personals.

• Reconeguda en la Llei: amb l’aprovació definitiva de laCarta Municipal i la seva aplicació que permetin al’Ajuntament assumir les competències en l’atenció delsserveis socials, habitatge, educació, urbanisme, segure-tat, justícia de proximitat, cultura, organització dels ser-veis propis i finançament.

• Referent mundial: apostant per una globalització mésjusta i reforçant els recursos per a la cooperació interna-cional, cultura de pau, solidaritat i diversitat cultural.

PPLLAA DD’’IINNCCLLUUSSIIÓÓ SSOOCCIIAALLÉs un pla d’actuació per abordar les situacions de pobresai/o exclusió social a Barcelona, amb l’objectiu d’orientar lesaccions que es duen a terme i avaluar-ne el grau d’acompli-ment al llarg del temps, promoure un esforç sostingut en ladisponibilitat de recursos econòmics i humans. És fruit d’unprocés participatiu, amb els diferents actors de la ciutat, itransversal, incloent els àmbits de Benestar Social, Personesamb Discapacitat, Cultura, Educació, Dona, Drets Civils,Salut, Joventut, Esports, Ocupació, Habitatge i Urbanisme.

Desenvolupa una acció social de ciutat, liderada perl’Ajuntament i articulada per mitjà de la cooperació interins-titucional, la coordinació dels diferents sectors i districtes, la

23


contextparticipació ciutadana i la cooperació entre govern local, tei-xit associatiu i empreses compromeses amb la comunitat.

Línies estratègiques pel període 2005-20101. Sistema públic i universal de serveis socials i atenció a la

dependència: proposar i impulsar el reconeixementlegal i l’accés efectiu als drets socials, per mitjà de lesnormes i les polítiques públiques necessàries, en elsnivells d’administració competents (autonòmic o esta-tal).

2. Atenció social primària com a dispositiu bàsic d’inclusióen el territori: potenciar i articular de forma integrada laxarxa de programes, serveis i prestacions socials d’atencióprimària vinculada a la prevenció, l’atenció i la insercióde persones i grups vulnerables o en situació d’exclusió.

3. Atenció social especialitzada com a dispositiu d’inclusióde col·lectius vulnerables: potenciar i articular de formaequilibrada en el territori la xarxa de serveis i equipa-ments socials d’atenció especialitzada i definir progra-mes integrals d’inclusió orientats a persones grans frà-gils, persones amb discapacitat, famílies vulnerables iinfància en risc, diversitat d’origen i cultural.

4. Programes d’inclusió transversals per un desenvolupa-ment humà sense exclusions: definir programes i serveisd’inclusió en les dimensions bàsiques del desenvolupa-ment humà: els àmbits socioeducatiu i sociosanitari, l’ac-cés a l’habitatge i la inserció laboral de persones icol·lectius vulnerables.

5. Participació i acció comunitària: la dimensió relacionald’una barcelona amb cohesió i benestar: enfortir ladimensió de promoció social i acció comunitària, i la par-ticipació ciutadana i dels agents socials, en el conjunt deprogrames municipals d’inclusió. Promoure l’articulacióde xarxes de relacions comunitàries, en els barris deBarcelona, com a factor per una ciutat inclusiva.

6. El coneixement, l’intercanvi i la cooperació: aprendre permillorar en l’objectiu d’una ciutat inclusiva: generar unsistema adequat d’informació i coneixement dels perfilssocials i les dinàmiques d’exclusió i inclusió, de l’evolucióde les polítiques de benestar social i dels nivells d’accésde la ciutadania als drets socials.

La línia estratègica cinc del Pla per a la Inclusió Social for-mula els objectius de: 1) elaborar de forma participativa elMarc Municipal per a l’Acció Comunitària; 2) posar enmarxa plans comunitaris (PDC) als 10 districtes; 3) genera-litzar altres programes d’acció comunitària (Bancs delTemps, Viure i Conviure, Foment del Voluntariat Social...).En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona i laGeneralitat de Catalunya coincideixen en la necessitat i lavoluntat política d’enfortir l’acció comunitària en tant queterreny de síntesi i articulació de les polítiques socials ambpràctiques de ciutadania responsable, civisme i convivèn-cia. Aquesta voluntat s’ha traduït en un increment delsPDC, que l’any 2005 a Barcelona han passat de 6 a 11, ambun increment de recursos humans i econòmics confinançatsal 50% per les dues administracions.

S’està treballant per elaborar un nou programa municipalper a la infància i l’adolescència i es vol definir el mapa decentres oberts d’infància i consolidar-ne el finançament.Pel que fa a les famílies, es vol tirar endavant el Programaper a les famílies 2006-2010 amb l’ampliació dels serveis de

mediació familiar, més serveis per a infants de 0 a 3 anys...

PPRROOJJEECCTTEE EEDDUUCCAATTIIUU DDEE CCIIUUTTAATTEl Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (PEC) és uninstrument de governança educativa, que es basa en laparticipació ciutadana, la planificació estratègica i lacorresponsabilitat social en l'educació formal, no formal iinformal. El projecte expressa la vocació de Barcelonacom a ciutat educadora. En el marc del PEC, els agentssocials es reconeixen com a agents educatius i es plante-gen col·lectivament quins són els grans reptes de l'educa-ció a la ciutat. Aquesta xarxa educativa ciutadana elabo-ra una diagnosi i proposa un compromís ciutadà en elqual les entitats es comprometen a actuar de maneraintencional i articulada en el desenvolupament de projec-tes i accions educatives.

El PEC s’organitza en vuit àmbits i comissions temàtiques:lleure i educació no formal, mobilitat, sostenibilitat, èxitescolar i accés al treball, coneixement de la ciutat, immi-gració, mitjans de comunicació i valors i ciutadania activa.

Els objectius del PEC representen els continguts que com-parteix la comunitat ciutadana compromesa en el projec-te. Els elabora la mateixa comunitat al llarg del procés departicipació i es recullen en les declaracions de lesJornades del PEC, sintetitzats en lemes:

• Per una ciutadania inclusiva i solidària

• L’èxit escolar per a tothom, un orgull per a la ciutat

• Barcelona cruïlla de cultures

• Laïcitat, espai de llibertat i convivència

• La xarxa educativa territorial, expressió de la corres-ponsabilitat social.

PPLLAA EESSTTRRAATTÈÈGGIICC DDEE LL ’’EESSPPOORRTTEl 2003 es va aprovar el Pla Estratègic de l’Esport, fruitd’un procés participatiu amb els agents involucrats. En elPla, destaca l’eix de treball 3, que fa referència a la pro-moció de la pràctica d’activitats esportives i a la contribu-ció de l’esport a la construcció i la cohesió social. Elsobjectius són:

• Garantir l’accés de tots els nois i noies a la pràctica del’esport i a l’activitat física de qualitat.

• Oferir més oportunitats i més diversitat per a la pràcti-ca de l’esport i de l’activitat física durant tota la vida iper a tothom.

• Un esport sense límits i sense barreres, un esport mésinclusiu, una activitat física més intencional.

Una de les accions que es proposa té a veure amb l’esporti l’espai públic: afavorir la utilització de l’espai públic pera la pràctica de l’esport. Es parteix de la base que la pràc-tica esportiva als espais públics contribueix a convertir-losen un lloc de trobada i convivència, alhora que incideixpositivament en la qualitat de vida de la ciutadania.Afavorint aquesta dinàmica, es promou la pràctica de l’es-port de tota la població, especialment de la que té mésdificultats per accedir a la pràctica esportiva. L’objectiu éspromoure un nou tractament d’aquests espais esportius,de manera compatible amb els altres usos, i una majorpresència de l’esport a la ciutat. Això comporta una sèriede mesures concretes, com per exemple:

• Dedicar, en tots els nous espais públics que es creïn a laciutat, un percentatge obligatori d’equipaments espor-tius per a la pràctica informal i lliure de l’activitat espor-

24

que s’han expressat en temes com: formació i ocupació,habitatge, informació, participació social, associacionis-me, espais joves, salut, drets civils, igualtat d'oportuni-tats, prevenció i atenció socials, cultura, nit jove, lleure,turisme, consum, sostenibilitat, mobilitat, educació,esports, pau i cooperació. En el procés participatiu, aCiutat Vella s’han realitzat sessions de treball amb elsalumnes de 4rt d’ESO dels centres públics i també amb lesentitats i col·lectius de joves.

● CIUTAT VELLA I EL RAVALDe la mateixa manera que a la ciutat, a escala de barri i dedistricte també s’han tirat endavant programes socials apartir de la reimplantació dels ajuntaments democràtics,tal i com es recull al quadre 3. Destaquen el Pla d’Actuaciódel Districte, el Pla per a l’Acollida i la Integració de lesPersones Inmigrades i el Pla Educatiu d’Entorn del Raval(vegeu pàgina 64).

tiva. Per tant, en dissenyar l’espai públic, cal preveure laincorporació d’espais lliures per jugar i fer esport.

• Adaptar els espais ja existents, allà on sigui possible, pera la pràctica lliure de l’activitat esportiva.

• Consensuar amb el veïnat, a partir de l’acció comunitària,la reserva d’alguns espais per a la pràctica esportiva enhoraris concrets.

A més, per tal de promoure l’esport de proximitat, es plan-teja que els districtes han d’adaptar la política esportiva dela ciutat a cada barri.

PPLLAA JJOOVVEE DDEE BBAARRCCEELLOONNAAEl projectejovebcn és una iniciativa municipal per definirles polítiques de joventut i impulsar les accions a empren-dre en els temes relacionats amb la gent jove. El PlaDirector de Joventut per al període 2006-2010 recull lesnecessitats i expectatives que té la gent jove de la ciutat,resultat del procés participatiu amb joves i associacions,

25

TIPUS DE PROGRAMA ÀMBIT D'INTERVENCIÓ ACTIVITATS

Socioculturals Educació Dotació d'equipaments educatius: escoles bressol (Canigó, Mont Tàber i Cadí); escoles públiques de Primària (Castella, Milà i Fontanals, Collaso i Gil, Rubén Darío i Drassanes); instituts de Secundària (Milà i Fontanals i Miquel Tarradell), a més d'altres equipaments d'ensenyament universitarino reglat.

Programes de promoció educativa: beques de menjador i beques per a llibres, comissions socials als centres escolars...

Programes de relació entorn-escola: maleta pedagògica "A peu pel Raval", suport a la integració lingüística dels immigrats...

Promoció de la participació escolar: consells escolars de centre i de districte, suport al teixit associatiu educatiu...

Cultura i esports Dotació de nous equipaments cívics (Drassanes), biblioteques de barri (Sant Pau i Santa Creu) i creació i dinamització de moltes altres bibliotequesi centres culturals amb projecció sobre la ciutat.

Organització i suport a festes tradicionals, festivals i activitats de difusió cultural.

Sociosanitaris Salut Programes de salut escolar: vacunació a les escoles, exàmens de salut, fluoració, prevenció de la sida i drogoaddiccions, educació sexual...

Programa maternoinfantil.

Programa d'atenció a les dones.

Programa per a gent gran.

Serveis socials Dotació de dos serveis d'atenció social primària (Erasme Janer i Drassanes). Serveis socials d'atenció primària, d'atenció a la infància, d'a-tenció social a les escoles, d'intervenció social grupal, serveis d'urgències socials i ajuts per a l'habitatge, serveis de menjador per a la gent gran...

Per col·lectius Infància i adolescència Casals infantils (cinc al Raval), serveis per a la franja de 12 a 16 anys,

de població vacances d'estiu, suport a entitats...

Joves Suport a programes específics als centres cívics, promoció de la participació...

Dones Programes de prevenció i atenció, dinamització i promoció de grups...

Gent Gran Dotació de dos casals d'avis, atenció i prevenció, promoció de la participació...

Immigrants Programes d'inserció sociocultural, de mediació intercultural, promoció de la participació i suport a entitats...

Quadre 3. Polítiques socials al Raval, 1980-2004.Font: SUBIRATS, J.; RIUS, Q. [dir] (2005) Del Xino al Raval.


contextPPLLAA DD’’AACCTTUUAACCIIÓÓ DDEELL DDIISSTTRRIICCTTEEEl PAD 2004-2007 és el document que fixa els objectius,metodologies, línies i mesures d’actuació que s’han de des-envolupar durant els quatre anys de legislatura. Es va realit-zar amb la premissa de la màxima participació dels ciuta-dans i les entitats del districte. El resultat va ser un total de1.325 propostes, 873 de les quals a partir de 507 comunica-cions ciutadanes.

Tal com s’indica a la memòria participativa, “el documentestableix cinc línies prioritàries d’actuació per Ciutat Vella.Dues d’elles són les que conformen l’aposta històrica de laCiutat per la rehabilitació de Ciutat Vella: la transformacióurbanística i l’habitatge. Els altres tres eixos de prioritat són:la neteja i el manteniment de la via pública, la convivènciaveïnal i la dinamització i l’equilibri comercial. També defi-neix com a aspectes prioritaris la prevenció i la seguretatciutadana, la dinamització cultural, la mobilitat, la sosteni-bilitat i la participació en la vida pública”.

Destaquem que en l’àmbit de la transformació urbanística,el PAD inclou les actuacions de finalització de grans projec-tes com l’Illa del Raval i Valldonzella-plaça Castella i la urba-nització de la plaça de la Gardunya. Per a l’ampliació i lamillora de la xarxa d’equipaments, al Raval es construirà elcomplex esportiu Can Ricart. Pel que fa a l’habitatge, esdefineixen actuacions com la construcció d’habitatge per ajoves i habitatge social i mesures per al foment de la reha-bilitació i la millora de l’accessibilitat dels habitatges. Enl’aspecte de la mobilitat, es recull l’ampliació de les zonesreservades a vianants i la posada en marxa d’un Pla deMobilitat específic per al Raval i, pel que fa a la millora delsespais urbans, es defineix l’increment de les zones de jocsinfantils. Amb relació al manteniment de la via pública, espreveu la potenciació de la recollida selectiva i soterrada.També s’inclou la instal·lació de lavabos públics en plantesbaixes, la ubicació de mini punts verds i l’increment del verdals espais públics. Paral·lelament, i dins dels eixos d’actuacióprioritaris de la ciutat, es recull la concreció del Pla deCivisme de Barcelona al Districte. Quant a l’educació, els ser-veis socials i la cultura, es defineix l’increment d’educadorsde carrer, la creació d’un punt d’informació i atenció a lesdones i l’impuls de projectes de foment de les relacionsentre escola i societat. També es contempla reforçar les polí-tiques que incideixin en la integració dels immigrants ambl’elaboració d’un Pla d’Acollida per a immigrants.

PER ÀMBITS D’ACTUACIÓ ES PREVEU:

Educació, serveis socials, salut, esports i cultura Objectius generals:

• Integrar la política social en un projecte global de distric-te que incorpori la dimensió social en el procés de rege-neració urbana i de reequilibri territorial.

• Donar resposta a les situacions que provoquen exclusiósocial tot garantint la igualtat d’oportunitats i l’accés alsrecursos socials.

• Afavorir una educació de qualitat que doni resposta a lesnecessitats educatives actuals.

• Potenciar els espais de relació ciutadana mitjançant laxarxa d’equipaments públics, com també les iniciativesprivades i comunitàries.

EDUCACIÓ. Objectius específics:Afavorir una oferta educativa adequada a les neces-sitats socials actuals. Actuacions:

• Reclamar la universalització de l’oferta escolar pública idel primer cicle de l’educació infantil (0-3 anys) i vetllarper la connexió entre el primer i el segon cicle d’educa-ció Infantil.

• Reclamar la redefinició del mapa escolar de Ciutat Vella,per tal que tots els centres, públics o públics concertats,assumeixin el mateix nivell d’alumnes nouvinguts.

• Implantar els programes didàctics “A peu pel Gòtic”, “Apeu per la Barceloneta” i “A peu pel Mercat de SantaCaterina”, amb la possibilitat d’incorporar-hi com a guiespersones jubilades voluntàries dels mateixos barris.

• Reclamar a la Generalitat l’increment del programa debeques de menjadors i llibres.

• Crear noves places per a l’ensenyament del català.

• Prestar suport a l’educació i la formació de joves, mitjan-çant procediments d’educació no formals, d’adaptació ales noves eines i habilitats, i facilitar-hi l’accés de col·lec-tius en risc d’exclusió i població nouvinguda.

• Crear un mapa de serveis i recursos educatius delDistricte, tot definint mecanismes de coordinació.

• Ajudar els projectes de suport a l’escolarització que realitzinles entitats socioeducatives del territori, en coordinació ambescoles i IES (reforç escolar, Aula d’EscolaritzacióCompartida, mòduls d’orientació sociolaboral...).

• Assumir les despeses d’adaptació per a ús comunitari i lesque comportin la distribució d’usos dels espais de lleure,dels centres educatius públics, amb ampliació dels usos acaps de setmana i festius.

Fomentar les relacions entre escola i societat.Actuacions:

• Impulsar les campanyes de teatre i de tallers als centresamb intercanvis entre centres docents d’altres zones dela ciutat.

• Potenciar el programa d’ús social de les instal·lacionseducatives fora d’horaris escolars com a espais de relació.

• Potenciar les activitats extraescolars lligades amb el mónassociatiu proper.

• Col·laborar amb entitats d’educació en el lleure.

• Crear una taula de coordinació en matèria de prevencióamb l’ensenyament secundari.

Coordinar esforços amb altres recursos comunitaris pertrobar respostes locals per a la resolució de conflictesque superin el marc i les possibilitats escolars.Actuacions:

• Desenvolupar programes perquè els alumnes amb fracàsescolar rebin el seguiment i l’orientació laboral per partdels serveis adreçats a aquests col·lectius.

Incrementar el nombre d’equipaments educatius alDistricte. Actuacions:

• Reobertura de l’Escola d’Adults a la Barceloneta.

• Ubicació d’una escola bressol al Gòtic.

• Nova Escola Baixeres.

• Promoure l’escola municipal de música del Districte.

26

ESPORTS. Objectius específics:Potenciació de la pràctica de l’esport als barris, com ainstrument de promoció de la salut i com a eina d’i-dentificació col·lectiva. Actuacions:

• Impulsar projectes de pràctica d’esports específics debarri.

• Impulsar el desenvolupament de programes de fomentde la pràctica esportiva adreçats a sectors de la poblacióamb característiques especials.

• Dotar els grups de promoció esportiva d’instal·lacionsadequades per desenvolupar les seves activitats.

• Fomentar les activitats físiques als parcs públics.

Potenciació de la pràctica esportiva escolar.Actuacions:

• Dotar els equipaments esportius escolars dels materialsnecessaris i, si no disposen d’instal·lacions pròpies, possibi-litar-los l’ús de les instal·lacions municipals més properes.

• Impulsar que les escoles del Districte s’incorporin a les lli-gues del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona.

Ampliar i millorar la xarxa d’equipaments esportius.Actuacions:

• Construcció de les instal·lacions esportives i piscines deCan Ricart.

• Utilització dels equipaments esportius de les escoles, tantpúbliques com privades, fora dels horaris lectius.

SALUT. Objectius específics:Millorar el coneixement i la pràctica d’hàbits preven-tius per a la salut de la població. Actuacions:

• Impulsar programes de salut preventiva.

• Creació del Consell Sectorial de Salut.

• Treball coordinat amb les escoles en els programes d’edu-cació sexual i de prevenció de drogodependències.

• Suport a les escoles en els programes de prevenció i con-trol del tabaquisme.

• Treball de suport i conscienciació amb professors i paresen prevenció de drogodependències.

• Acompanyament a les famílies en l’ús dels serveis sanitaris.

• Suport a les entitats de lleure en matèria de prevenció.

• Reforçament del treball comunitari millorant al màxim lafluïdesa de relacions amb el teixit associatiu.

• Elaboració d’un diagnòstic de salut a Ciutat Vella, dividitper barris, en un llenguatge assequible a tothom.

SERVEIS SOCIALS. Objectius específics:Adequació de la xarxa d’equipaments de serveis socials.Actuacions.

• Trasllat del Centre de Serveis Personals del Raval Nord al’edifici Pantalla.

• Millorar la coordinació entre les entitats i els serveissocials del Districte.

Incrementar els serveis i els recursos socials.Actuacions:

• Potenciar els plans comunitaris.

• Crear un banc de recursos socials, públics i privats.

• Potenciar l’atenció primària dels centres de serveis socialsamb una major dotació de recursos econòmics i humans.

• Establir acords amb algunes entitats per a l’ús de dutxes públiques.

• Augmentar substancialment la taxa de cobertura de l’a-tenció domiciliària i l’ajut a la llar.

• Estudiar la possibilitat d’arribar a acords amb propietarisde pisos buits i necessitats de rehabilitació per fer-hihabitatges socials.

• Potenciar recursos emocionals per a pares i mares adoles-cents: escola de mares adolescents, grups d’ajut mutu,entre d’altres.

PARTICIPACIÓ. Objectius específics: Facilitar la participació de les entitats i dels ciutadansi ciutadanes en tots els espais i mecanismes creats aaquest efecte, per tal de facilitar la transparència dela gestió municipal. Actuacions:

• Desenvolupament participatiu del Pla d’Actuació deCiutat Vella.

• Potenciació dels consells sectorials existents: gent gran,escolar, dona, seguretat i comissió de lectura pública.

• Consells d’equipaments esportius i centres cívics.

• Fer del web del Districte un canal més de participació i decomunicació entre el Districte i la ciutadania.

• Dotar de més recursos els punts d’informació al ciutadàdels equipaments municipals.

• Fomentar eines que facilitin la participació virtual de lesentitats i dels ciutadans i ciutadanes del Districte.

• (...)

Mantenir un diàleg constant amb les entitats delDistricte i facilitar-los la participació en els diversosòrgans que, a aquest efecte, estan creats des delDistricte. Actuacions:• IV i V Mostra d’Entitats del Districte.

• Publicació d’una Guia d’Entitats del Districte.

Dona, infància, gent gran i joventut Objectius generals:

• Ampliació i millora de la xarxa d’equipaments del barri idel Districte i dels serveis i recursos adreçats a aquestscol·lectius.

• Donar resposta a situacions que provoquen exclusiósocial i que afecten aquests grups de població (menors decarrer, prostitució...) i garantir la igualtat d’oportunitats il’accés als recursos socials.

JOVES. Objectius específics:Ampliar i millorar els serveis destinats als joves.Actuacions:

• Construcció d’habitatge per a joves. Prioritat en la cons-trucció d’habitatges per a joves i establiment d’ús com-partit d’habitatges per a joves.

• Incorporació de nous serveis i activitats específiques pera joves als centres cívics.

• Implantació de l’estudi de l’ús del temps de lleure delsjoves del Casc Antic i extensió a altres barris del Districte.

• Facilitar l’activitat dels joves en espais públics oberts.

27


context• Suport a les entitats de joves, tant en el vessant econòmic

com pel que fa a l’assessorament i la informació.

INFANTS. Objectius específics:Ampliar i millorar els serveis destinats als infants.Actuacions:

• Ampliació dels serveis de casals infantils per a nois i noiesde 4 a 12 anys.

• Establir mecanismes de coordinació entre les diversesentitats d’infància del Districte, per tal que complemen-tin la seva oferta d’activitats.

• Redefinició i readequació del circuit d’atenció a la infàn-cia i a l’adolescència en risc al barri del Raval, atenent lesnecessitats actuals i tenint present el futur traspàs decompetències en aquesta matèria.

• Augmentar el nombre d’espais per a infants al Districte:Dr. Aiguader, plaça Salvador Seguí, Pou de la Figuera,entre d’altres.

Fomentar la participació de les entitats d’infància i dejoves. Actuacions:

• Suport a les entitats d’infància, tant en el vessant econò-mic com pel que fa a l’assessorament i la informació.

• Coordinació entre escoles, entitats de lleure i serveissocials.

DONES. Objectius específics:Desenvolupar polítiques específiques que garantei-xin els drets de les dones que es troben en situaciód’exclusió social. Actuacions:

• Fomentar l’accés a la formació i al mercat laboral.

• Incrementar els recursos per a l’atenció a la petita infàn-cia, amb horaris adaptats a les necessitats de les famílies.

El RavalObjectius generals:

• Fomentar la convivència veïnal i el coneixement entrecultures.

• Millorar la neteja al barri, la qualitat dels espais públics il’equilibri comercial.

Objectius específics:

Consolidar la Rambla del Raval com un espai de refe-rència per al barri i per a la ciutat, amb l’impuls del’activitat revitalitzadora del conjunt de l’IllaRobador. Actuacions:

• Suport a les activitats cíviques a la Rambla del Raval.

• (...)

Millora de l’espai públic. Actuacions:

• Urbanització de la zona d’Arc del Teatre, amb la continua-ció de la regeneració urbanística i la creació d’un nou espaipúblic, i l’ampliació de la xarxa de recollida pneumàtica.

• Reurbanització de la zona dels carrers Carretes, Riereta iSant Pacià, amb recollida pneumàtica.

• Millora de la connectivitat per a vianants dins el barri delRaval, entre la Rambla del Raval i les Rondes.

• Recuperació de la plaça de la Gardunya com a espai d’úscívic i reurbanització de la plaça.

• Urbanització de l’espai de l’antic mercat del Carme.

• Urbanització del sector Valldonzella-plaça Castella.

• Urbanització de l’illa Robador i plaça Salvador Seguí,amb recollida pneumàtica.

• Ubicació d’un parc infantil a la plaça de Salvador Seguí.

• Urbanització del solar de Reina Amàlia-Carretes.

• Augmentar el verd als espais públics.

• Realitzar les expropiacions corresponents a l’antigaEscola Sant Llàtzer i reurbanització de l’espai verd.

• (...)

Ampliar i millorar la xarxa d’equipaments. Actuacions:

• Creació de nous equipaments de barri al sector sud del Raval.

• Complex esportiu i piscines de Can Ricart, amb la creaciód’una comissió de seguiment del projecte.

• Creació d’equipaments públics que dinamitzin les zonesperifèriques del barri, com els solars de les antigues pisci-nes Folch i Torres o l’antic Scenic.

• Recuperació per al barri del local de l’Escola de la Dona.

• (...)

Fomentar la convivència veïnal. Actuacions:

• Incrementar la relació i el treball amb les entitats d’immi-grants de la zona.

• Realització de campanyes de sensibilització cívica entemes de convivència.

• (...)

Augmentar l’equilibri entre l’espai reservat als via-nants i el que ocupen els vehicles.

(...).

PPLLAA PPEERR AA LL’’AACCOOLLLLIIDDAA II LLAA IINNTTEEGGRRAACCIIÓÓDDEE LLEESS PPEERRSSOONNEESS IIMMMMIIGGRRAADDEESSEl “Pla Municipal d’Immigració”, elaborat per l’Ajuntamentde Barcelona el desembre de 2002, constitueix un marcgeneral d’actuació que té com a objectiu la integració realde les persones immigrades en tots els àmbits de la vida ciu-tadana a Barcelona. En aquest Pla es defineixen els principisfonamentals i els eixos estratègics a partir dels quals s’ha ela-borat el Pla per l’Acollida i la Integració de les PersonesImmigrades a Ciutat Vella. El procés d’elaboració va comen-çar l’octubre del 2005, i va néixer de la conjunció de volun-tats i d’opinions de persones que des de l’Administració i dela societat, tant a nivell col·lectiu com particular, coneixen elterritori i les seves necessitats. Ha estat un procés participa-tiu que s’ha concretat en programes i accions que es duran aterme des dels serveis municipals, institucions i associacions.

La majoria d’actuacions i projectes s’orienten a la societaten general, als acollidors/es i als acollits/des. Les línies detreball són:

Acollida• Creació d’un servei tècnic de suport a entitats i professio-

nals amb relació a temes d’immigració.

• Creació d’un lloc web d’informació sobre serveis i recur-sos per a persones immigrades.

• Edició d’una guia bàsica de serveis públics i privats, nor-mes de convivència... per a les persones nouvingudes.

28

• Suport als programes de formació del Consorci deNormalització Lingüística i a les actuacions de laCoordinadora d’acollida per a la llengua.

• Formació a professionals.

• Reforços puntuals a l’OAC, que ja està adaptada a lesnecessitats d’atenció a les persones immigrades, en latasca quotidiana.

• Suport a projectes d’entitats.

Promoció econòmica, habitatge i situació laboral• Projectes de mediació comunitària comercial.

• Formació i inclusió dels immigrants en el teixit comercial.

• Control de pisos sobreocupats i infrahabitatge.

• Programa en temes d’ocupació, conjuntament ambBarcelona Activa.

• Creació d’un centre d’accés a les noves tecnologies orien-tat a la formació i l’ocupació.

• Difusió dels serveis de l’oficina d’habitatge a la poblacióimmigrant i adaptació per poder atendre de manera méseficaç.


Participació, convivència i prevenció de conflictes• Ampliació dels horaris dels centre cívics.

• Reforç i ampliació dels equipaments de barri (centrescívics, casals de joves, equipaments de barri).

• Reforç als projectes de dona.

• Realització de jornades de portes obertes als centre reli-giosos.

• Programes de mediació en conflictes veïnals.

• Projecte de millora de la interlocució amb líders i col·lectius.

• Intervenció educativa en medi obert (educadors de jovesi barri educador).

• Apropament de la tasca de la Guàrdia Urbana a les entitats.

• Adequació de la celebració d’actes de culte massiu alsespais més adients.

• Suport a projectes d’entitat.

Salut pública i serveis socials• Suport a diferents programes de l’Agència de Salut

Pública.

• Coordinació de les actuacions i els serveis per atendre ala infància en risc.

• Establiment d’un protocol únic de derivació entre serveissocials de districte.

• Posada en marxa de projectes d’habitatge tutelat.

• Millora de la coordinació entre salut pública i serveissocials.


Cultura, educació i lleure• Suport a la pràctica esportiva: beques i ajuts per al

foment de la pràctica esportiva, promoció de l’esportentre les noies, foment de la pràctica de l’esport a l’aire

lliure (noves instal·lacions, promoció esportiva al carrer,excursionisme...) i nous equipaments esportius.

• Suport a la formació musical: beques i ajuts per al fomentde la formació musical, impuls a programes de formaciómusical i facilitats per a la creació d’un fons d’instruments.

• Increment dels ajuts a menjador i llibres dels centres edu-catius del districte.

• Potenciació de les escoles d’adults, mitjançant la millorade l’escola de la Barceloneta i l’obertura de l’escola d’a-dults del Casc Antic.

• Ampliació dels serveis de dinamització cultural al Casc Antic.

• Programa de suport a activitats extraescolars.

• Potenciació de les Festes Majors com a element d’inte-gració.

• Reforç del programa de biblioteques.


29


població del RavalPer la realització d’aquest apartat, s’han tractat dades proce-dents del padró municipal d’habitants i del cens. Aquests dosregistres tenen criteris, fonts de recollida de dades i periodici-tats diferents, de manera que sobre el mateix aspecte hi pothaver dades lleugerament divergents. Cal tenir en compteque, en les dades extretes del padró municipal, no es recull unpercentatge de població no empadronada al territori.Existeix, per tant, un nombre no quantificat de persones queno estan empadronades o no resideixen on estan inscrites.D’altra banda, les dades actuals sobre el cens fan referència al’any 2001, ja que no se n’ha realitzat cap més de posterior. Apart de les dades extretes d’aquestes dues fonts, també sen’inclouen de recollides per altres instàncies, com els ServeisPersonals de l’Ajuntament, l’IMEB, el Departament d’Educa-ció, l’Agència de Salut Pública... També s’han utilitzat dadesd’estudis precedents sobre el Raval i Ciutat Vella.

El fet que gran part de les fonts utilitzin criteris diferents perestablir indicadors ha suposat una dificultat afegida a l’horade relacionar-los. Per aquest motiu es pot trobar un petitmarge d’error en algunes de les dades presentades. Els puntsque es desenvolupen fan referència al territori, els canvis enla població, la qualitat de vida, la salut, les llars i les famílies,la situació laboral, les situacions de risc i l’educació.

TERRITORIL’any 2005, Ciutat Vella és el tercer districte més dens deBarcelona, amb 25.911 habitants per km2, després del’Eixample, amb 36.611, i Gràcia, amb 28.807. Barcelona,d’altra banda, és la segona ciutat d’Europa més densa,amb més de 15.000 habitants per km2, només superadaper París, amb més de 20.000 habitants per km2. El Ravalés el barri que presenta més densitat de població amb45.283 habitants per km2, ja que hi resideixen 49.359habitants en una superfície 1,09 km2. L’evolució en elsúltims anys mostra un fort creixement, ja que ha passatdes dels 31.992 habitants per km2 el 1996 i 34.402 el 2001fins a les xifres actuals.

32

Zona Edat Total 1996 % 1996 Total 2000 % 2000 Total 2005 % 2005

Barcelona 0 a 4 55.133 20 60.915 24 67.290 27

5 a 9 56.222 20 56.297 23 60.250 24

10 a 14 68.282 25 58.329 23 60.167 24

15 a 19 94.466 34 73.442 29 65.255 26

Total 0-19 274.103 100 248.983 100 252.962 100

Menys de 20 274.103 18 248.983 16 252.962 16

Més de 20 1.234.702 82 1.263.988 83 1.359.275 84

Total BCN 1.508.805 100 1.512.971 100 1.612.237 100

Ciutat Vella 0 a 4 2.781 23 3.456 28 4.261 29

5 a 9 2.609 21 2.695 22 3.292 23

10 a 14 2.929 24 2.767 22 3.025 21

15 a 19 4.000 32 3.474 28 3.925 27

Total 0-19 12.319 100 12.392 100 14.503 100

Menys de 20 12.319 15 12.392 14 24.745 21

Més de 20 71.510 85 77.437 86 102.099 88

Total CV 83.829 100 89.829 100 116.602 100

Raval 0 a 4 1.212 23 1.518 28 2.029 30

5 a 9 1.151 22 1.198 22 1.509 22

10 a 14 1.231 23 1.245 23 1.448 22

15 a 19 1.686 32 1.457 27 1.711 25

Total 0-19 5.280 100 5.418 100 6.697 100

Menys de 20 5.280 15 5.418 14 6.697 14

Més de 20 29.591 85 32.493 86 42.662 86

Total Raval 34.871 100 37.911 100 49.359 100

Quadre 4. Població total per franges d’edat a Barcelona, Ciutat Vella i Raval, 1996, 2000 i 2005.Font: elaboració pròpia a partir del padró municipal del 2000 i del 30/06/2005.

CANVIS EN LA POBLACIÓDurant el 1991 i fins al 1996, la població de Barcelona i la deCiutat Vella han anat disminuint, mentre que al Raval s’hamantingut a prop dels 35.000 habitants. A partir del 2001s’inicia un augment de la població a escala de la ciutat, bàsi-cament per l’arribada de població estrangera. El 2005 la ciu-tat assoleix la xifra de 1.612.237 habitants, aproximada-ment la mateixa població que existia el 1991. Pel que fa aCiutat Vella i al Raval, l’augment en aquests quatre anys haestat d’11.861 persones.

El 2005, pel que fa a la distribució per sexe, Barcelonareflecteix les proporcions de Catalunya i l’Estat Espanyol,amb un 52% de dones i un 48% d’homes. Fins al 2001,Ciutat Vella i el Raval segueixen la tendència de Barcelonai, a partir d’aleshores, els percentatges comencen a inver-tir-se, de manera que el 2005 la mitjana és d’un 45% dedones i un 55% d’homes. Pel que fa a l’evolució de lesdades sobre la població infantil i adolescent, segons lesfranges que estudia l’Ajuntament (grups quinquennals de0-4, 5-9, 10-14, 15-19...), a partir de 1991 hi ha una davalla-da del nombre de nois i noies de 0 a 19 anys a la ciutat,proporcionalment superior a la de la població total. En elcas de Ciutat Vella, es passa de 15.116 el 1991 a 12.392 el2000. Això no obstant, a partir del 2000, de la mateixamanera que es dóna un cert creixement de la població aBarcelona, augmenta el nombre d’infants i adolescents a laciutat. El cas de Ciutat Vella i del Raval, en canvi, destacaper tenir un creixement superior. Al barri es passa de 5.418habitants de 0 a 19 anys el 2000 a 6.697 el 2005.

Del total de població de 0 a 16 anys, el 47% són noies, i el53%, nois, encara que en algunes edats concretes les xifressón més dispars i en d’altres més similars. La franja de 0 a 4anys experimenta un major creixement, amb 2.029 infants,511 més que 5 anys abans. Destaca el nombre de nens inenes de 0 a 2 anys, ja que són les úniques edats que tenenun nombre superior a 400 infants. La franja següent quemés augmenta és la de 5 a 9 anys, que amb 350 infants mésfa un total de 1.509. El 2005, la xifra total de la franja de 0a 16 anys és de 5.601 nois i noies.

Pel que fa a la taxa de natalitat del Raval el 2000, se situaen un 9,1%, per sobre de la mitjana de Ciutat Vella, d’un8,6%, i de la de Barcelona, del 8,3%. Durant el 2003 i2004, però, la taxa de natalitat del districte passa a serinferior a la de la ciutat, amb un 8,4% i 8,8% respectiva-ment, a causa d’un lleuger augment de la natalitat a esca-la de ciutat. Al districte, en aquests anys, augmenten elnombre de naixements però es redueix la taxa de natali-tat. S’ha de tenir en compte que hi ha hagut un augmentde la població, fet que suposa un major nombre de donesen edat fèrtil. L’any 2002, a nivell més global, tot i la recu-peració experimentada a Barcelona, la ciutat segueixtenint la taxa més baixa tant en relació amb Espanya comen relació amb les taxes, més altes, de Catalunya i la UnióEuropea (del 10,6 en tots dos casos).

El nombre de naixements a la ciutat i al districte ha aug-mentat en els últims 5 anys, una mica més en el cas deCiutat Vella. El 2004, destaca una diferència notable entreBarcelona i Ciutat Vella pel que fa als naixements segons lanacionalitat dels pares. Mentre els naixements de pares

33

EDAT Nombre total % Total de nens % de nens Total de nenes % de nenes % per edat

0 anys 453 8,1 246 54,3 207 45,7 100

1 any 444 7,9 223 50,2 221 49,8 100

2 anys 407 7,3 197 48,4 210 51,6 100

3 anys 356 6,4 197 55,3 159 44,7 100

4 anys 369 6,6 183 49,6 186 50,4 100

5 anys 323 5,8 176 54,5 147 45,5 100

6 anys 302 5,4 168 55,6 134 44,4 100

7 anys 303 5,4 148 48,8 155 51,2 100

8 anys 308 5,5 158 51,3 150 48,7 100

9 anys 273 4,9 145 53,1 128 46,9 100

10 anys 280 5,0 136 48,6 144 51,4 100

11 anys 295 5,3 151 51,2 144 48,8 100

12 anys 294 5,2 160 54,4 134 45,6 100

13 anys 294 5,2 158 53,7 136 46,3 100

14 anys 285 5,1 154 54,0 131 46,0 100

15 anys 312 5,6 185 59,3 127 40,7 100

16 anys 303 5,4 163 53,8 140 46,2 100

Total població de

0-16 anys 5.601 100 2.948 52,6 2.653 47,4 100

Quadre 5. Població 0-16 del Raval per edat i sexe, 2005. Font: elaboració pròpia a partir del Padró Municipal d’Habitants del 30/06/2005.


població del Ravalnacionals a escala de ciutat representen el 84%, a CiutatVella es redueixen al 56%. Per entendre aquesta diferència,s’ha de tenir en compte que el 2004 la població total estran-gera a Barcelona és del 15% i a Ciutat Vella del 36%. Un anymés tard, el percentatge de població estrangera augmenta,sobretot a Ciutat Vella, on passa a ser del 44%, mentre quea Barcelona continua al voltant del 15%, i al Raval puja finsal 47,6%. Així mateix, la població estrangera a Ciutat Vellaté més fills i filles que la població nacional, tenint en comp-te que el nombre de naixements de pares estrangers corres-pon al 44,4% del total i en canvi la població estrangera ésun 35,6%. Aquest fet és específic de Ciutat Vella, ja que aBarcelona les proporcions estan més igualades, amb un16% dels naixements i un 14,6% de la població. Al Raval,tot i l’alt percentatge de població immigrada, cap col·lectiuestranger no representa més d’un 11%. El col·lectiu majo-ritari és el procedent del Pakistan i la resta de principalscol·lectius hi són presents en percentatges força inferiors,com els originaris de Filipines, amb un 7%, Marroc, amb un5% o Equador, amb un 4%. Si ens fixem en els continentsde procedència, Àsia és l’origen més nombrós, amb un24%, i després Amèrica amb un 12%, Europa i Àfrica ambun 6% i la resta amb xifres molt menors. Cal considerar queen el còmput d’Amèrica i Àsia s’inclouen països com EstatsUnits, Canadà o el Japó. D’aquesta manera, també es potdiferenciar, tal com es fa a l’estudi Del Xino al Raval, entreels guiris residents, que són els immigrants procedents delspaïsos de la UE o de la OCDE,11 i els procedents dels païsosde l’anomenat Tercer Món. Sobre les dades del cens del2004, els guiris representen un 6%.

Gràfic 2. Composició de la població del Raval, 2004.Font: SUBIRATS, J. i RIUS, Q. (dir) (2005) Del Xino al Raval.

11. Els països membres de l’OCDE són 30: Austràlia, Àustria, Bèlgica,Canadà, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya,Grècia, Hongria, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Japó, Corea (República),Luxemburg, Mèxic, Holanda, Nova Zelanda, Noruega, Polònia,Portugal, Eslovàquia, Espanya, Suïssa, Suècia, Turquia, Regne Unit iEstats Units.

Veiem també que la distribució per sexes, pel que fa ala població estrangera, presenta diferències rellevants.A Barcelona, el percentatge de dones i homes estran-gers és força equilibrat, encara que el dels homes éslleugerament superior, un 53%. En canvi, al Raval, elshomes estrangers representen un 64% (un 2% més quea Ciutat Vella) i les dones només un 36%. Cal considerarla proporció entre homes i dones de la població totaldel barri, on, a diferència de la ciutat, i com ja s’ha vistanteriorment, predominen lleugerament els homes.Aquest dada està relacionada amb el fenomen de lesestratègies migratòries majoritàries de la poblacióimmigrant al barri. Els homes procedents del Pakistan,Bangladesh, l’Índia i Marroc són, per aquest ordre, elsque es troben en una major proporció que les dones,però superats pels homes del Pakistan, que suposen el90% de tota la població pakistanesa que viu al Raval.Pel que fa a les dones, només es destaca un lleuger pre-domini en la població de la República Dominicana,Romania, Bolívia i Filipines, tal com passa a Barcelona,on la majoria dels orígens de les dones són països llati-noamericans i Filipines. Si observem la població pelseu lloc de naixement, i no per la seva nacionalitat,veiem que a Barcelona més de la meitat han nascut a lamateixa ciutat, seguits dels nascuts a la resta d’Espanyai els nascuts a l’estranger. Al Raval, en canvi, les propor-cions s’inverteixen, ja que els nascuts a l’estrangerrepresenten una mica més de la meitat de la població,seguits dels nascuts a Barcelona i els nascuts a la restad’Espanya.

34

Estat espanyol

Guiris residents

Pakistan

Filipines

Marroc

Equador

Rep. Dominicana

Bangladesh

Resta Països

35

PAÍS D’ORIGEN Total % sobre % sobre Total % Total % % total

d’habitants població població d’homes de dones

total estrangera

Pakistan 5.566 11,3 23,7 5.014 90,1 552 9,9 100

Filipines 3.580 7,3 15,2 1.622 45,3 1.958 54,7 100

Marroc 2.272 4,6 9,7 1.437 63,2 835 36,8 100

Equador 1.828 3,7 7,8 876 47,9 952 52,1 100

Bangladesh 1.252 2,5 5,3 1.088 86,9 164 13,1 100

Índia 780 1,6 3,3 643 82,4 137 17,6 100

Rep. Dominicana 663 1,3 2,8 268 40,4 395 59,6 100

Itàlia 570 1,2 2,4 321 56,3 249 43,7 100

Argentina 562 1,1 2,4 314 55,9 248 44,1 100

Colòmbia 561 1,1 2,4 309 55,1 252 44,9 100

Bolívia 449 0,9 1,9 201 44,8 248 55,2 100

Xina 388 0,8 1,7 212 54,6 176 45,4 100

França 382 0,8 1,6 186 48,7 196 51,3 100

Romania 340 0,7 1,4 150 44,1 190 55,9 100

Perú 334 0,7 1,4 160 47,9 174 52,1 100

TOTAL 19.527 39,6 83,1 12.801 65,6 6726 34,4 100

Resta nacionalitats

estrangeres 3.960 8,0 16,9 2.234 56,4 1726 43,6 100

Total de població

amb nacionalitat

estrangera 23.487 47,6 100 15.035 64 8452 36 100

Barcelona % Ciutat Vella % Raval %

Barcelona 840.981 53 36.114 31 13.643 28

Homes 409.407 26 17.587 15 6.704 14

Dones 431.574 27 18.527 16 6.939 14

Resta de Catalunya 120.295 7 5.612 5 2.202 4

Homes 53.259 3 2.610 2 1.020 2

Dones 67.036 4 3.002 3 1.182 2

Resta d'Espanya 357.633 22 19.113 16 7.729 16

Homes 152.646 9 8.896 8 3.646 6

Dones 204.987 13 10.217 9 4.083 8

Estranger 293.328 18 55.763 48 25.785 52

Homes 151.498 9 34.272 29 16.084 33

Dones 141.830 9 21.491 18 9.701 20

Total de població 1.612.237 100 116.602 100 49.359 100

Quadre 6. Rànquing de nacionalitats estrangeres majoritàries al Raval, 2005.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades extretes del padró municipal del 30/06/2005.

Quadre 7. Població segons lloc de naixement i sexe a Barcelona, Ciutat Vella i Raval, 2005.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Padró Municipal del 30/06/2005.


població del Raval

La proporció d’infants i adolescents a la ciutat i al barri,segons la seva nacionalitat, és similar a la de la poblaciótotal. Cal destacar que al Raval la meitat de la poblacióés estrangera. Força semblant és la situació a CiutatVella, tot i que el predomini dels espanyols és una micamés elevat. Tots dos territoris contrasten amb les propor-cions totals de Barcelona, on el 85% de la població ténacionalitat espanyola.

QUALITAT DE VIDAL’esperança de vida, tant a Ciutat Vella com al Raval, és mésbaixa que en el conjunt de la ciutat. Pel que fa a la taxad’instrucció insuficient, que es refereix a la població majorde 16 anys analfabeta o sense estudis, l’any 2001 la més alta

es troba a Ciutat Vella i a Nou Barris, ambdós amb un 19%,lluny del 12% de Barcelona i sobretot del 3% de Sarrià-SantGervasi. Tot i això, respecte del nombre de titulats superiorsno hi ha tanta diferència amb la mitjana de ciutat, ja que laxifra s’iguala o fins és inferior als districtes de Nou Barris,Sant Andreu, Sants-Montjuïc i Sant Martí. En aquest cas,tornen a despuntar els valors dels titulats superiors deSarrià-Sant Gervasi, que és més de tres vegades superior. L’índex de desigualtat social estandarditzat es construeixcomparant els aspectes analitzats anteriorment (esperançade vida, instrucció insuficient i titulats superiors) més la taxad’atur amb els percentatges que correspondrien a unasituació ideal. Aquest indicador té el valor més baix a CiutatVella, la qual cosa indica que continua sent una de les zonesamb pitjors condicions de tota la ciutat.

36

Zona Edat Total % Espanyols % Estrangers %

Barcelona 0 a 4 67.290 100 57.001 85 10.289 15

5 a 9 60.250 100 51.395 85 8.855 15

10 a 14 60.167 100 51.345 85 8.822 15

15 a 19 65.255 100 54.942 84 10.313 16

Total 0-19 252.962 100 214.683 85 38.279 15

Ciutat Vella 0 a 4 4.261 100 2.390 56 1.871 44

5 a 9 3.292 100 1.981 60 1.311 40

10 a 14 3.025 100 1.863 62 1.162 38

15 a 19 3.925 100 1.994 51 1.931 49

Total 0-19 14.503 100 8.228 57 6.275 43

Raval 0 a 4 2.029 100 973 48 1.056 52

5 a 9 1.509 100 801 53 708 47

10 a 14 1.448 100 787 54 661 46

15 a 19 1.711 100 805 47 906 53

Total 0-19 6.697 100 3.366 50 3.331 50

Quadre 8. Població espanyola i estrangera franja 0-19 anys,A Barcelona, Ciutat Vella i el Raval 2005. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Padró Municipal del 30/06/2005.

INDICADORS BARCELONA Ciutat Eixample Sants Les Corts Sarrià Gràcia Horta Nou S. Andreu S. Martí

Vella Montjuïc S.Gervasi Guinardó Barris

E.V.N 2002* 79,9 76,2 80,9 79,4 81,5 81,4 80,2 80,2 80 80,2 79,8

Homes 76,4 71,5 77,4 75,7 78,5 78,5 76,7 76,8 76,1 77,3 76,3

Dones 83,1 81,3 83,7 82,8 84 83,6 83,1 83,3 83,7 82,8 83,1

T.i.i. 2001** 12 19 7 13 6 3 8 14 19 12 14

T.t.s.2001*** 12 8 18 8 20 30 16 9 5 7 8

I.s.d.s.e.**** 780 729 803 766 814 836 795 774 754 775 771

Quadre 9. Indicadors de qualitat de vida, A Barcelona i per districtes 2001-2002.Font: Ajuntament de Barcelona.

* E.V.N.:Esperança de vida en néixer (2002)** Taxa d’instrucció insuficient (2001). Es calcula sumant el nombre de població de 16 i més anys analfabeta més la poblacióde 16 i més anys sense estudis, es divideix per la població total de 16 i més anys i es multiplica per 100.*** Taxa de titulats superiors (2001)**** Índex sintètic de desigualtat social estandarditzat (2001). Es construeix a partir de 4 indicadors (esperança de vida ennéixer, taxa d’atur, taxa de titulats superiors, taxa d’instrucció insuficient) i es compara amb els valors que aquests indicadorsprendrien en una situació ideal.

També es poden destacar les diferències existents en la pos-sessió de determinats béns de consum entre els diferentsterritoris. Segons l’enquesta realitzada el 2000 perl’Ajuntament de Barcelona, trobem que Ciutat Vella estàper sota de la mitjana de la ciutat en béns com el cotxe, eltelèfon mòbil, l’ordinador personal, el rentaplats, la conne-xió a Internet o l’aire condicionat. Destaquem l’efecte quepot suposar la fractura tecnològica pel fet de no disposard’ordinador o de connexió a Internet, que es sol veurereflectit en el nivell de rendiment escolar i l’accés a les novestecnologies.

D’altra banda, segons dades del 2001 sobre les dimensions il’estat de conservació dels edificis, trobem que a CiutatVella gairebé la meitat tenen entre 31 i 60 m2, mentre quela meitat de tots els edificis de Barcelona es situa entre els61 i els 90 m2. A més, el 4 % dels edificis de Ciutat Vella esconsidera que es troben en estat ruïnós, el 13% en mal estati el 30% presenten alguna deficiència.

SALUTAl Raval i a Ciutat Vella en general, la salut està pitjor quea la resta de la ciutat. El nivell de salut és un reflex i està cla-rament relacionat amb les condicions de vida de la pobla-ció. No obstant això, els serveis sanitaris públics donen unabona cobertura en termes generals (vacunacions, prevenciódel càncer de mama, etc.) i ofereixen també un alt graud’accessibilitat a la població. Una dada que reflecteix elnivell socioeconòmic és el nombre de persones que tenenuna cobertura privada de salut. Per tant, són significatius elsresultats de la darrera enquesta de salut de Barcelona,12ones veu que mentre a la ciutat hi ha aproximadament un

32% de la població que té una assegurança privada o mixta,a Ciutat Vella és el 19%, ben lluny del 67% del districte deSarrià-Sant Gervasi.

Les condicions de salut, per tant, són un indicador de lesdesigualtats socials. En aquest sentit, aspectes com l’espe-rança de vida, la taxa de mortalitat, les malalties contagio-ses, els problemes de salut mental o de drogodependències,denoten que el Raval, en general, no té una bona salut ique aquest fet està clarament relacionat amb l’alt percen-tatge de pobresa.

A partir de les darreres dades sobre l’esperança de vida acumu-lada, que corresponen a la mitjana dels anys 1999-2003, es fapalesa la gran diferència entre territoris. Destaca la gran dis-tància entre els 80,3 anys d’esperança de vida de Barcelona i els76,2 de Ciutat Vella, que encara és mig any inferior al Raval. Iaquest valor encara és menor en el cas del Raval sud, on sesitua en 73,4 anys, 7 anys menys que a la ciutat. Per contra, lamitjana del Raval nord supera l’esperança de vida del districte,que és una mica més alta que la del total del Raval.

Segons el sexe, seguint amb la tendència mundial, les donesdel barri viuen més anys que no pas els homes. Tanmateix,la diferència segons els territoris també és molt significati-va. Mentre a Barcelona les dones viuen una mitjana de 5anys més que els homes, a Ciutat Vella viuen una mitjana de7 anys més, i al Raval, de 9 anys més. Per altra banda, elRaval sud és on hi ha els valors més baixos, ja que l’esperan-ça de vida dels homes no arriba ni tan sols als 70 anys ni lade les dones als 80 anys. Tot i així, a Ciutat Vella la mitjanadels anys de vida ha augmentat de manera constant al llargde tota la dècada, des del 1994, els homes han guanyat 6anys de vida, i les dones, tres anys.

37

12. L’Enquesta de Salut de Barcelona la realitza l’Agència de SalutPública de Barcelona. La darrera és dels anys 2000-2001 i està fetasobre una mostra de 10.000 persones (1.000 per districte).

Quadre 10. Dades d’esperança de vida i mortalitat, A Barcelona Ciutat vella i el Raval 1999-2003.* Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Barcelona Ciutat Vella Raval Raval nord Raval sud

Esperança de vida 80,3 76,2 75,6 77,8 73,4

Homes 76,8 72,2 71,3 73,3 69,3

Dones 83,5 80,8 80,4 82,2 78,6

Taxa de mortalitat** 1071 1394 1363 1206 1519

Homes 1099 1498 1.515 1394 1637

Dones 1047 1282 1.226 1082 1370

Raó de mortalitat comparativa*** 100 130 123 109 137

Homes 100 136 130 120 141

Dones 100 122 116 102 129

* Aquests indicadors fan referència a les dades acumulades, és a dir, a la mitjana que comprèn el període 1999-2003.

** La taxa de mortalitat fa referència a la taxa de mortalitat estandarditzada, que és la xifra de persones que haurien mort en aquell període (per 100.000 habitants) amb el supòsit que tots els territoris tenen la mateixa estructura d’edats.

*** La raó de mortalitat comparativa parteix de la taxa de mortalitat. Indica el percentatge de diferència respecte la mitjana,és a dir, si la ciutat correspon al 100%, els valors superiors indiquen un percentatge major de mortalitat, i els inferiors, un per-centatge menor.


població del RavalPel que fa a la taxa de mortalitat, les dades de Ciutat Vellai el Raval estan per sobre de les de Barcelona, i també sónsuperiors al Raval sud, on hi ha un 37% més de mortalitat.En aquest cas, torna a destacar que la mortalitat masculinaés superior a la femenina. El 2003, les principals causes demort al districte de Ciutat Vella entre la població de 15 a 44anys han estat els accidents de trànsit, la sida, les sobredo-sis i els suïcidis.

Pel que fa a la taxa de natalitat, els valors de Barcelona iCiutat Vella són similars. En tots dos casos, es pot dir que hiha una certa tendència a augmentar, encara que les taxestenen un creixement discontinu. El 2003, la taxa de natali-tat del Raval sud està per sobre de la mitjana del districte ide la ciutat. Al Raval, el percentatge de naixements endones menors de 20 anys és d’un 5%, un punt per sobre deCiutat Vella i tres per sobre de Barcelona, i ha augmentatdes de fa 10 anys. En el cas de les dones majors de 34,aquest increment ha estat força superior. Una altra dada a

la qual cal parar atenció és que, el 2003, gairebé un 10%dels nadons van tenir un baix pes en néixer (2,5 kg), un indi-cador que també mostra el nivell de salut maternoinfantil.

Destaca que hi ha hagut un fort creixement dels naixementsd’ambdós pares estrangers, que ha estat menor el creixe-ment dels naixements d’un dels dos pares nascut al país.Aquestes dades indiquen una clara inversió de les xifres, iactualment les famílies amb tots dos pares nascuts a l’Estatespanyol representen un 36% dels casos.

Un altre indicador de les condicions de vida, que té incidèn-cia en la salut, és la tuberculosi (TBC). Aquesta malaltia con-tagiosa es relaciona, entre altres factors, amb la pobresa,l’amuntegament, el difícil tractament que té quan coinci-deixen una multiplicitat de problemes. Una part de lapoblació immigrant, per tant, pot ser propensa a la malal-tia, no pel fet d’haver migrat, sinó per les condicions de vidaamb què es pot trobar, sobretot durant el primer tempsd’estada.

38

Barcelona Ciutat Vella Raval Raval nord Raval sud

Taxa de natalitat (per 1.000 hab.) 9,4 10,0 11,8 11,4 12,1

Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 38,6 43,5 51,8 48,0 55,5

Naixements de mares < 15 anys 6 2 1 1 0

% de naixements de mares < 15 0,04 0,22 0,11 0,50 0,00

Naixements de mares de 15-19 anys 294 35 22 10 12

% de naixements de mares de 15-19 2,1 3,9 4,9 5,0 4,9

Naixements de mares de 20-34 anys 9.799 625 324,0 138 186

% de naixements de mares de 20-34 68,6 69,7 72,5 69,0 75,3

Naixements de mares > 34 4.176 265 100 51 49

% de naixements de mares > 34 29,3 29,5 22,4 25,5 19,8

Total naixements 14.275 897 447 200 247

% de naixements 100 100 100 100 100

Quadre 11. Indicadors de salut maternoinfantil de Barcelona, Ciutat Vella i Raval, 2003.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Quadre 12. Evolució de la incidència de la tuberculosi, la sida i l'ús de drogues a Ciutat Vella, 1995-2004.Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Ciutat Vella és el districte amb la taxa de tuberculosi més alta,i el Raval el barri on presenta més incidència. La tendènciaascendent de la malaltia s’atura els anys 1994 i 1995, i deuanys més tard davalla fins a ser pràcticament quatre vegadesinferior, gràcies principalment a l’eficàcia dels tractaments.En el cas de tuberculosi en usuaris de drogues intravenoses,les xifres disminueixen d’una manera més significativa a par-tir del 1998, i el 2004 el nombre de casos és gairebé cinc vega-des menor que nou anys abans. Pel que fa al sexe, es registraun major nombre d’afectats masculins que femenins, excep-te el 2004, en què s’inverteixen significativament les xifres. Elmateix any, l’ABS de Raval sud ha estat l’àrea que ha atès elmajor nombre de casos de tuberculosi de Barcelona.

Per altra part, la sida també és més present a Ciutat Vellaque a la resta de Barcelona. L’any 1994 es van registrar elsvalors més alts, cinc vegades superiors als de la ciutat. Aixòno obstant, a partir del 1995 les dades han disminuït signi-ficativament en tots els grups de transmissió a causa, princi-palment, de l’aparició de retrovirals per al tractament. Enels darrers anys, el nombre de persones amb sida és forçasimilar a Barcelona i Ciutat Vella, tot i que encara hi ha,aproximadament, el doble de casos al districte.

Gràfic 3. Evolució dels casos de sida en usuaris de dro-gues per via endovenosa segons el lloc de residència. Ciutat Vella i Barcelona, 1986-2004.Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Gràfic 4. Evolució dels casos de sida en població nousuària de drogues per via endovenosa segons el llocde residència. Ciutat Vella i Barcelona, 1986-2004.Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Pel que fa al consum de drogues il·legals al districte, l’any2004 s’han registrat un total de 1.388 usuaris sobre 100.000habitants,13 pràcticament tres vegades més d’homes que nopas de dones. Respecte l’any 1995, les xifres només han dismi-nuït en 184 usuaris. Tanmateix, aquestes dades amaguen que

en aquests anys el nombre d’usuaris d’heroïna s’ha reduït auna tercera part, mentre que els consumidors de cocaïnas’han multiplicat per més de quatre. La taxa d’inici de tracta-ment per drogues il·legals als Centres d’Atenció i Seguimentde les Drogodependències (CAS) ha augmentat des del 1990 aBarcelona i Ciutat Vella, encara que en aquest districte estàdisminuint en els darrers anys. La taxa d’inici de tractament enla població de 15 a 49 anys és de 66 persones a Ciutat Vella i25 a Barcelona (per 10.000 habitants). El 2004, al districte deCiutat Vella, la taxa de mortalitat per sobredosi ha disminuïtrespecte l’any anterior, de 40 a 27 morts per 100.000 habi-tants, però segueix sent molt superior a la mitjana de totBarcelona, que es situa en el 7%. Pel que fa a les taxes d’ur-gències hospitalàries relacionades amb les drogodependèn-cies, es segueix una direcció similar a la de la ciutat, amb unataxa lleugerament decreixent en les urgències d’usuaris d’o-piacis i lleugerament superior de cocaïna. Pel que fa als pro-blemes de salut relacionats amb el consum d’alcohol, el dis-tricte presenta també les xifres més elevades de la ciutat. Enaquest cas, els inicis de tractament per casos d’alcohol, als CASde Ciutat Vella, han disminuït, ja que el 2000 hi va haver unpic amb més de 50 usuaris per cada 10.000 habitants i el 2005han passat a ser-ne 18. Aquestes dades són rellevants, ja quemostren un context poc favorable per als infants i joves que estroben en el si de famílies amb aquestes problemàtiques. Un altre tema que sobresurt al districte és la problemàticarelacionada amb la salut mental. El 2005, el nombre de pobla-ció atesa pel Centre de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ) deCiutat Vella, ha estat d’uns 500 infants i adolescents, propd’un 4% del total de la franja de 0 a 17 anys. D’aquests, 172casos han estat primeres visites. Les altes es produeixen majo-ritàriament a través de la derivació dels pediatres de la zona,en gairebé dues terceres parts dels casos. En una quarta partdels casos han arribat a través dels equips d’atenció psicope-dagògica d’ensenyament (EAP) i en menor mesura a travésdels metges de primària o via accés directe (3%). Un 45% dela població atesa és del Raval, de la qual gairebé dues terce-res parts són del sud del barri. Cal recordar, d’altra banda, queel Raval també és el barri amb més població del districte, un44%, fet que és directament proporcional al nombre d’usua-ris. D’altra banda, els problemes de salut mental que es diag-nostiquen més sovint són els trastorns adaptatius i els tras-torns emocionals d’inici en la infantesa. Altres problemes quees detecten amb menor freqüència, però de gran impacte, sónles depressions, els trastorns psicòtics i el consum de tòxics.

Per acabar, i per tal de tenir una visió global dels factors derisc per a la salut dels adolescents de Barcelona, presentemles principals conclusions de l’enquesta que l’Agència deSalut Pública realitza als escolars.14 En línies generals, s’ob-serva que el consum de tabac i alguns indicadors de consum

13. Les dades sobre usuaris de drogues il·legals provenen del Sistemad’Informació de Drogues de Barcelona (SIDB), que recull els casos d’u-suaris a partir de les urgències hospitalàries, el 061, els CAS, etc. Pertant, aquestes dades estan infraestimades, d’una banda perquè noméshi consten els usuaris amb problemàtiques de salut i no tots els usua-ris de drogues, i de l’altra, perquè no en tots els casos atesos es dispo-sa del districte de residència.

14. L’enquesta FRESC la realitza l’Agència de Salut Pública de Barcelonaa mostres representatives d’escoles de Barcelona amb l’objectiu deconèixer els comportaments i factors de risc dels escolars de la ciutat. Elnombre d’alumnes enquestats va ser de 12.569 estudiants d’ESO, 9244de segon de Batxillerat i 3.085 de cicles de formació de grau mig. Lagrandària de la mostra significa una fracció d’un 10% de la població.

39


població del Ravald’alcohol estan disminuint, mentre que el consum decànnabis ha augmentat en els darrers anys. Amb relacióal sexe, les diferències entre nois i noies tendeixen a des-aparèixer, i el 2004 els indicadors de consum d’aquestessubstàncies (tabac, alcohol i cànnabis) són molt similars.Pel que fa a les percepcions dels joves en relació amb elsestats d’ànim, violència i maltractament rebuts i conduc-tes conflictives, cal destacar que les noies en general pre-senten més problemes d’estat d’ànim i que el maltracta-ment percebut i les actituds conflictives disminueixenamb l’edat (excepte “fer campana” a l’escola). A més, un6% dels nois i un 4,1% de les noies de 14 anys declarenun rebuig social (bulling) elevat.

Gràfic 5. Alumnat que declara haver tingut compor-taments conflictius alguna vegada, segons curs i sexe.Barcelona, curs 2003-2004. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del’Agència de Salut Pública.

Gràfic 6. Alumnat que declara sentir-se maltractat físi-cament alguna vegada segons l’ubicació del maltrac-tament, el curs i el sexe. Barcelona, curs 2003-2004. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del’Agència de Salut Pública.

A l’enquesta també apareix com una preocupació l’eleva-da proporció de noies que no esmorzen abans de sortirde casa i fan dieta per aprimar-se, així com l’elevada pro-porció de nois i noies que no es posen habitualment elcasc quan van amb moto o el cinturó de seguretat quanvan amb cotxe. Es remarca també que a la ciutat, malgratque la utilització de mètodes contraceptius en les noiesque tenen relacions sexuals és elevada, encara hi ha un3,6% de joves de 16 anys i un 6,8% de 18 anys que decla-ren no tenir intenció d’utilitzar preservatiu.

LLARS I FAMÍLIESDes del 1996 fins al 2005, el total de llars a Barcelona,Ciutat Vella i el Raval ha augmentat considerablement,tot i que el 2001 hi ha hagut una petita davallada pel quefa al districte. La major part de les llars a la ciutat són detipus familiar, que poden ser unifamiliars (parelles amb osense fills o famílies monoparentals) i plurifamiliars (mésd’un nucli familiar), convisquin o no amb altres personesemparentades. La resta de llars són no familiars, queinclouen les unipersonals o aquelles en què hi viuen dueso més persones emparentades o no.

L’any 2001, les llars familiars són un 72% a Barcelona i un57% a Ciutat Vella, unes xifres una mica inferiors a les de1996. A la ciutat, pràcticament la totalitat de llars fami-liars són unifamiliars i gairebé no n’hi ha de plurifami-liars. En el cas de Ciutat Vella, al 89% de les llars familiarshi viu només una família, i al 10% de les llars familiars hiconviu una família amb altres persones no emparentades(a Barcelona representen un 3%). A l’1% restant de lesllars familiars, hi conviuen dues o més famílies, en algu-nes, persones no emparentades. El mateix any, i ambrelació a les llars no familiars, Ciutat Vella té un percen-tatge força superior a Barcelona, amb un 43% i un 28%respectivament. Les unipersonals són majoritàries tant aCiutat Vella com a Barcelona, en aquest cas amb un 88%i un 94%, però destaca la disminució a Ciutat Vella i alRaval, que el 1996 representava aproximadament un96%. Malgrat aquest predomini, cal destacar que les llarsno familiars formades per dues o més persones són el12% a Ciutat Vella, 8 punts per sobre del 1996, mentreque a Barcelona el percentatge és inferior, tot i haver-seduplicat.

A Ciutat Vella, de les llars amb un sol nucli, les més nom-broses són les formades per parelles sense fills, al contra-ri que al conjunt de la ciutat. El 40% de les parelles deCiutat Vella no tenen fills, un 38% de parelles en té i un22% de famílies són famílies monoparentals. A Barcelona,en canvi, el 51% de les parelles tenen fills, un 33% no entenen i un 17% són famílies monoparentals. Pel que fa ales famílies monoparentals, tot i ser proporcionalmentsuperiors a Ciutat Vella, tant al districte com a la ciutatpredominen les famílies a càrrec de dones per sobre del80% dels casos.

D’altra banda, segons dades del 2005, el percentatge depersones que viuen soles a Ciutat Vella i al Raval és un37% de mitjana, superior al de Barcelona, un 29%, si béCiutat Vella ha experimentat una lleugera baixa comparatamb el 2001 i Barcelona un petit creixement. Dins el per-centatge de persones soles, cal considerar que a CiutatVella, el 2001, un 17% tenen més de 64 anys.

Si ens fixem en les llars on viuen de 2 a 5 persones, empa-rentades o no, Barcelona té una mitjana alta, amb un68%, i Ciutat Vella i el Raval constitueixen un 54%.Aquestes llars s’han reduït d’ençà del 2001. On es destacauna diferència significativa entre la ciutat i el barri és enel nombre de llars registrades amb 6 o més habitants, queen els últims anys han tingut un increment considerable.En aquest cas, el Raval té el percentatge més alt, un 10%,a prop del 8% de Ciutat Vella i distant del 3% deBarcelona. Cal subratllar la proporció de llars on viuen 9 omés persones, que en el còmput global de Ciutat Vella haaugmentat en un 3% respecte el 2001, i que al Raval sesitua en gairebé el 4% del total de llars del barri.

40

Si contrastem el nombre de persones, emparentades ono, que viuen juntes en una mateixa llar amb el nombrede m2 d’aquesta, trobem que a Barcelona la meitat delshabitatges tenen una superfície d’entre 61 i 90 m2. Encanvi, a Ciutat Vella, pràcticament la meitat dels habitat-ges tenen una superfície d’entre 31 i 60 m2. Els habitat-ges amb una superfície de fins a 30m2, tot i no ser gairenombrosos, són d’un 3% a Ciutat Vella i menys d’un 1%a la ciutat. També és significativa la diferència entre elspisos de més de 91m2, que a Barcelona són un 22% i aldistricte un 15%, i a Sarrià-Sant Gervasi un 61%.

Tal com hem vist, la proporció de llars de Ciutat Vella i elRaval on viuen més de 6 persones és superior a la mitjanade Barcelona, mentre la superfície de l’habitatge de més de61m2 és força inferior a la mitjana de la ciutat. Com a con-trapunt, si fem la mateixa comparació respecte el districteque es troba a l’altre extrem de la ciutat, Sarrià-SantGervasi, trobem que el percentatge de llars amb 6 o 7 per-sones és similar a la de Ciutat Vella, per sobre del 3%, però,en canvi, el 34% dels habitatges tenen una superfície supe-rior a 91m2, el doble que a Ciutat Vella, i si ens fixem en elsde més 61m2, les xifres són d’un 83% a Sarrià Sant Gervasi iun 47% a Ciutat Vella.

SITUACIÓ LABORALEl Raval es caracteritza per tenir els nivells de població atu-rada més elevats de Barcelona. L’any 2001, un 8% de lapoblació es trobava en aquesta situació, un percentatge

superior al 7% del districte i al 5% de la ciutat. Les taxes d’a-tur mantenen una proporció similar entre els tres territoris,tot i ser més elevades.

Quadre 15. Taxa d’atur a Barcelona, Ciutat Vella i Raval, 2001.Font: elaboració pròpia a partir de l’Anuari Estadístic deBarcelona 2004.

Aquestes proporcions es mantenen si ens fixem en les taxesd’atur per sexes, ja que, tant en el cas dels homes com de lesdones, al Raval hi ha la taxa més elevada de la ciutat. Nomésen el cas de les dones, la taxa d’atur del Raval és superadapels barris de la Zona Franca, Besòs, Montjuïc i especialmentel Bon Pastor, que sobrepassa el 20%. En base als districtes, lataxa d’atur femení de Ciutat Vella només se supera lleumenta Nou Barris. Podem observar que en el cas de Barcelona, lataxa d’atur de les dones és superior a la dels homes, com a laresta de Catalunya i de l’Estat Espanyol, però en el cas deCiutat Vella i del Raval els percentatges s’inverteixen, i així elshomes de Ciutat Vella i del Raval són els que es troben en unamajor situació d’atur registrat. Cal considerar que les dadesd’atur registrat fan referència a les xifres oficials, en les quals

41

Quadre 13. Llars segons el nombre de persones, A Barcelona Ciutat vella i el Raval, 2005.Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Padró Municipal d’Habitants del 30/06/2005.

Núm. persones per llar BARCELONA CIUTAT VELLA RAVAL

Total % Total % Total %

1 185.272 29 15.706 38 6.340 36

2 186.691 29 11.201 27 4.454 26

3 126.278 20 6.083 15 2.486 14

4 91.787 14 3.744 9 1.513 9

5 27.072 4 1.689 4 848 5

6 9.325 1,5 926 2 506 3

7 4.198 1 540 1 321 2

8 2.388 0,5 350 1 231 1

9 i més 4.840 1 1.322 3 664 4

TOTAL DE LLARS 637.851 100 41.561 100 17.363 100

Quadre 14. Llars segons la superfície, A Barcelona i per districtes, 2001.Font: elaboració pròpia a partir del Cens de Població i Habitatges 2001. Instituto Nacional de Estadística.

% % fins a % fins a % fins a % fins a

TOTAL 30 m2

% 31-60 m2

% 61-90 m2

% 91-120 m2

% 121-150 m2

% més de 150 m2

Barcelona 594.451 100 1 26 51 16 3 3

Ciutat Vella 36.322 100 3 47 35 10 3 2

Sarrià-Sant Gervasi 49.896 100 0 12 27 28 14 19

Eixample 103.809 100 1 16 49 25 5 4

Total Homes Dones

Barcelona 10,8 9,6 12,3

Ciutat Vella 14,0 14,2 13,8

Raval 15,9 16,1 15,6


població del Ravales comptabilitzen les persones que tenen permís de treball iestan inscrites al Servei d’Ocupació. A més, les dades, noinclouen aquells treballadors i treballadores que realitzen fei-nes en el sector de l’economia submergida.

La població ocupada del Raval destaca, en comparació amb lade la ciutat, pels alts percentatges de personal que realitzafeines en el sector serveis i de comerç, amb un 24%, i de lesfeines no qualificades, que és un 21%. A Barcelona, en canvi,aquests sectors estan representats amb un 15% i un 9% res-pectivament. La taxa de població del Raval que realitza feinesno qualificades només és igualada per Trinitat Nova i seguidaper Ciutat Meridiana, Montjuïc i Barceloneta (16,5%), queestan molt per sobre del 9% de Barcelona.

D’altra banda, segons la situació professional dels ocupats, esreflecteix que el Raval té un 13% d’empresariat, dos punts persota de la mitjana de Barcelona. D’aquest nombre, tres quar-tes parts no tenen personal assalariat, un percentatge forçasuperior al de la ciutat. Una altra dada destacable del barri idel districte és l’alt nombre de treballadors i treballadoreseventuals, que al Raval són un 32%, mentre que a la ciutat sónun 19%. Pel que fa al percentatge de personal fix, al Raval ésdel 55% (65% a Barcelona). Les dades, per tant, mostren comel Raval i Ciutat Vella es troben en una situació de desigualtatlaboral respecte a la majoria de barris i districtes de Barcelona.

SITUACIÓ DE RISCPer conèixer la població considerada en situació de risc, ensbasem en les dades dels serveis socials, que inclouen elsServeis Socials d’Atenció Primària (SSAP) i els Equipsd’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA). Des de l’any1996 destaca un augment considerable en el nombre d’u-suaris a Barcelona i a tots els districtes en general. A CiutatVella, s’ha passat de 3.724 usuaris a 6.087 el 2003, una xifra,la més alta de Barcelona, que correspon a un 15% de lespersones ateses de la ciutat (la població del districte repre-senta un 7% de Barcelona) i un 5% de la població total deldistricte.

El 2003, el total de població atesa de 0 a 17 anys a CiutatVella representa més d’un 9% del total d’infants atesos aBarcelona i un 5% del total de població atesa al districte. Pelque fa a les franges d’edat ateses a Ciutat Vella, trobem untotal de 400 infants i adolescents de 0 a 17 anys (243 infantsde 0 a 14 anys i 157 de 15 a 17). El 2002, la franja de 0-17 anysrepresenta un 7% del total dels usuaris atesos a Barcelona iun 9,2% del total dels infants sobre el total de població de 0a 17 anys de Barcelona. La franja de 0 a 14 representa un 4%sobre el total de la població de Ciutat Vella, un 60% del totaldels infants atesos de 0 a 17 del districte.

42

Barcelona Ciutat Vella Raval

Personal directiu d’empreses i administracions públiques 9,9 5,7 5,1

Personal tècnic i professionals científics i intel·lectuals 19,2 13 11,1

Personal tècnic i professionals de suport 16,7 11,6 9,9

Empleats/des administratius/ves 13,2 9,7 9,1

Treballadors/es dels serveis, venedors de comerç 14,8 23,2 24,3

Treballadors/es qualificats, agràries i pesqueres 0,3 0,7 0,6

Artesans/es i treballadors/es qualificats/des, indústria i construcció 10,3 12 12,5

Operadors/es d’instal·lacions i maquinàries, muntadors/es 7 6,8 6,6

Treballadors/es no qualificats/des 8,7 17,2 20,7

Forces armades 0,1 0,1 0,1

TOTAL 100 100 100

Quadre 16. Percentatge de professions a Barcelona, Ciutat Vella i Raval, 2001. Font: elaboració pròpia a partir de l’Anuari Estadístic de Barcelona 2004.

Quadre 17. Activitats econòmiques per sectors a Barcelona, Ciutat Vella i Raval, 2000.Font: elaboració pròpia a partir de l’Anuari Estadístic de Barcelona 2004.

Barcelona % Ciutat Vella % Raval %

Activitat empresarial 152.951 78 10.869 84 3.786 87

Primari 7 0 0 0 0 0

Indústria 14.133 7 914 7 320 7

Construcció 11.428 6 100 1 43 1

Comerç 54.134 28 5.032 39 1.740 40

Serveis 73.249 37 4.823 37 1.683 39

Activitat professional 44.050 22 2.112 16 578 13

TOTAL 197.001 100 12.981 100 4.364 100

43

Quadre 18. Població atesa als Serveis Socials d’Atenció Primària per districtes i per la franja d’edat de 0-17, 2003. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del CIIMU basades en les dades de Serveis Personals de l'Ajuntament de Bar-celona, 1999-2002.

Total població % Total SSAP % SSAP % població SAP 03 0-17 % 032005 2005 2003 2003 atesa sobre anys 0-17

total zona

BARCELONA 1.612.237 100 39.456 100 2,4 4012 100

Ciutat Vella 116.602 7 6.087 15 5,2 371 9

Eixample 267.083 17 5.368 14 2,0 381 9

Sants-Montjuïc 180.020 11 5.163 13 2,9 668 17

Les Corts 82.879 5 1.148 3 1,4 122 3

Sarrià-Sant Gervasi 141.892 9 1.763 4 1,2 133 3

Gràcia 120.992 7 2.850 7 2,4 338 8

Horta-Guinardó 169.729 10 4.324 11 2,5 598 15

Nou Barris 166.471 10 4.411 11 2,6 438 11

Sant Andreu 143.638 9 3.434 9 2,4 434 11

Sant Martí 222.931 14 4.908 12 2,2 529 13

Quadre 19. Principals problemàtiques que presenta la població usuària dels SSAP a Barcelona, 1999-2002.Font: elaboració del CIIMU a partir de les dades de Serveis Personals de l'Ajuntament de Barcelona, 1999-2002.

Quadre 20. Distribució de les PIRMI a Ciutat Vella, 2000 i 2004.Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Districte de Ciutat Vella, el Padró Municipal i Subirats i Rius. (2005). Del Xino al Raval.

Problemes 1999 % 2000 % 2001 % 2002 %

Economia 29.391 28,2 33.610 27,6 37.623 28,3 41.736 28,7

Laboral 9.490 9,1 10.161 8,4 11.317 8,5 12.406 8,5

Habitatge 5.334 5,1 7.011 5,8 8.074 6,1 10.116 7,0

Escolar 5.377 5,2 6.063 5,0 6.312 4,8 6.279 4,3

Salut 36.859 25,9 33.568 27,6 36.022 27,1 39.650 27,3

Personal 9.941 9,5 11.710 9,6 12.610 9,5 14.354 9,9

Social 13.616 13,1 14.540 12,0 14.904 11,2 14.399 9,9

Juridicolegal 4.094 3,9 4.941 4,1 5.886 4,4 6.540 4,5

Total 114.102 100 121.604 100 132.748 100 145.480 100

Total % Població % Total % Població %Població2000 2000 total 2000 Població 2004 2004 Total 2004 2004

Ciutat Vella 986 100 89.829 100 1.022 100 111.159 100

Total Raval 494 50,1 37.911 42,2 462 45,2 46.622 41,9

Raval Nord 245 24,8 - - 195 19,1 - -

Raval Sud 249 25,3 - - 267 26,1 - -

Gòtic 247 25,1 16.587 18,5 243 23,8 26.068 23,5

Casc Antic 158 16 20.139 22,4 211 20,6 22.756 20,5

Barceloneta 87 8,8 15.192 16,9 106 10,4 15.713 14,1


població del RavalLa franja dels 15 als 17 anys és un 2,5% del total de pobla-ció atesa al districte, que correspon a un 39% del total demenors d’edat atesos.

Entre les problemàtiques presentades al nivell de la ciutat, el2002, trobem que les principals estan relacionades amb temesd’economia i de salut, i després hi ha les personals, socials, labo-rals o d’habitatge. En l’atenció per sexe, a Ciutat Vella, trobemque el 60% de les persones ateses són dones, un 10% sobre eltotal de la població de Barcelona, i el 40%, homes.

De les prestacions del Programa Interdepartamental de laRenda Mínima d’Inserció (PIRMI) atorgades a Ciutat Vella el2000, la meitat es concentren al Raval i una quarta part alBarri Gòtic. Això no obstant, s’ha de tenir en compte que elRaval també és el barri amb més població de Ciutat Vella,amb el 42% de la població del districte, mentre que al Gòticnomés hi viu un 19% de la població.

El 2002, segons dades de la Memòria de Serveis Personalsdel Districte, els expedients en actiu de la PIRMI a CiutatVella són de 842, a més de 222 sol·licituds de la prestació al’ICASS, mentre que a Barcelona el nombre d’expedients enactiu és de 3.074 i el de sol·licituds, 940. Ciutat Vella agluti-na, per tant, un 27% dels expedients de PIRMI en actiu i un24% de les sol·licituds al nivell de ciutat. Dins de CiutatVella, el total d’expedients en actiu al Raval és de 406 (un48% sobre els casos del districte i un 13% sobre la mitjanade la ciutat), 179 al Raval Nord i 227 al Raval.

Quant als infants i adolescents del Raval atesos pels EAIA el2002, per franges d’edat trobem que el gruix principal téentre 13 i 17 anys, seguida de la franja de 4 a 12 i finalmentde la franja de 0 a 3. També trobem que el centre de RavalSud atén més població infantil que el de Raval Nord, ja queel primer atén un 60% dels casos. Per altra banda, els infantsi adolescents atesos als EAIA del Raval són un 54% del totalde Ciutat Vella i el 21% de Barcelona. Gairebé la meitat delsmenors atesos al Raval sud tenen entre 13 i 17 anys, querepresenten un 30% del total dels menors atesos a tot elbarri, i al Raval Nord, per contra, la meitat tenen entre 4 i 12anys i representen el 19% dels menors atesos al barri. Elsmenors d’origen immigrant estranger representen un 19%de la població atesa, entre els quals predomina la franja de13 a 17 (de 32, 18 són del Raval sud i 14 del nord), seguidade la franja de 4 a 12 anys (28, la meitat de cada territori) iper últim trobem la franja de 0-3 (11 del Raval sud).

Tanmateix, és rellevant que el nombre de nois i noies ate-ses pels EAIA ha baixat, ja que el 2003 era de 886, un anymés tard, de 798, i l’any 2005, de 716.

EDUCACIÓL’educació és un element fonamental per al canvi social, jaque contribueix directament a la igualtat d’oportunitats.L’escola posa l’accent en l’assumpció de les competènciesbàsiques, la lectoescriptura i el càlcul, i va més enllà de lasocialització i l’educació en valors, que són l’objectiu de l’e-ducació en general. En aquest sentit, haver elevat l’edatd’escolarització obligatòria fins als 16 anys es pot entendrecom un progrés social, ja que aquesta mesura té com aobjectiu fomentar la cohesió social en oferir una formaciómés àmplia per a la vida. Tanmateix, existeix una part de l’a-lumnat que no encaixa en el sistema educatiu. En aquestscasos prenen una gran importància les actuacions compen-satòries que s’adapten millor a les seves necessitats.

El Raval i Ciutat Vella destaquen per tenir un percentatgemolt alt de població amb un baix nivell educatiu, tot i havermillorat de manera considerable en els últims anys gràcies al’esforç de les administracions i de la societat en el seu con-junt. El nivell d’instrucció ha anat evolucionant, de maneraque la proporció de gent analfabeta i amb estudis primarisincomplets ha passat del 23% el 1991 al 12% el 2005. Mésconcretament, amb relació a les persones que no sabien lle-gir, es desenvolupa un procés de convergència dels valors aldistricte i a la ciutat que mostra el clar esforç realitzat,sobretot al primer, on passa del 7,8 de la població a mitjananys 80 a un 0,8 quinze anys més tard, mentre que aBarcelona es passa del 3,9 al 0,3%. Tot i això, actualmentmés o menys la meitat de la població major de 16 anys delRaval i Ciutat Vella té només la titulació de l’ensenyamentprimari o no té estudis, mentre que a Barcelona, en canvi,tenen aquest nivell el 39% de les persones. Pel que fa a latitulació de batxillerat superior i cicles formatius, el Ravalestà força per sota de Barcelona. Tanmateix, quant a títolsuniversitaris, aquesta diferència és menor. El mateix passaamb la població que només té el títol de graduat, ja quenomés és una mica superior al Raval que a Barcelona.

Un aspecte rellevant del Raval és que només el 40% de lapoblació ha obtingut el títol de l’ensenyament primari. Caldestacar que a Montjuïc i Ciutat Meridiana-Vallbona la xifraés encara lleugerament superada. També tenen valors moltalts els barris de Trinitat Vella, Bon Pastor, Gòtic, Besòs iZona Franca, ben lluny del 12% del districte de Sarrià-SantGervasi. D’altra banda, cal tenir en compte que una part dela població immigrada amb titulacions de grau mig i supe-riors no ha convalidat la seva titulació i, per tant, no quedareflectida a les estadístiques oficials.

44

Total % Total Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers Total Nacionals Estrangers

0-17 0-17 0-3 0-3 0-3 4-12 4-12 4-12 13-17 13-17 13-17

Total Raval 373 55 46 35 11 157 129 28 170 138 32

Raval Sud 225 33 28 17 11 87 73 14 110 92 18

Raval Nord 148 22 18 18 0 70 56 14 60 46 14

Casc Antic 144 21 12 11 1 71 66 5 61 49 12

Gòtic i Barceloneta 166 24 7 7 0 86 76 10 73 62 11

Ciutat Vella 683 100 111 88 23 314 400 71 294 387 87

Quadre 21. Població atesa als EAIA de Ciutat Vella, 2002. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del CIIMU basades en les dades de Serveis Personals de l'Ajuntament de Barcelona, 1999-2002.

El coneixement del català al Raval també té valors baixos. Facinc anys, un 17% de la població no l’entenia i aproximada-ment la meitat no el parlava ni el llegia. L’augment depoblació estrangera al barri en els darrers anys fa pensarque aquestes xifres poden haver augmentat.

Pel que fa a l’ensenyament de 3 a 12 anys a escala de ciutat,durant el curs 2003-2004, un 39% de l’alumnat es troba alscentres públics i un 61% als centres privats i als privats con-certats. D’entre tot aquest alumnat, el 12% és de procedèn-cia estrangera,15 el qual està distribuït als centres educatiusamb un desequilibri notable segons la titularitat. Així, elsector públic escolaritza un 73% de l’alumnat de procedèn-cia estrangera, i el sector privat, un 27%. Per tant, el nom-bre més elevat d’alumnat d’origen estranger es concentra al’escola pública i representa el 21% del total de l’alumnatmatriculat, mentre que al sector privat representa un 6%.Amb relació a l’origen estranger majoritari, el 62% delsalumnes provenen de l’Amèrica Central i Sud, el 12% d’Àsiai Oceania, el 9% de la Unió Europea, el 8% de països delMagrib, el 7% de la resta d’Europa i el 2% restant provéd’Amèrica del Nord i de la resta d’Àfrica. D’altra banda, es

destaca que als centres privats és on es concentra gairebé el80% de l’alumnat procedent de la Unió Europea, sobretot al’Educació Primària. En canvi, als centres públics hi ha lamajoria de l’alumnat que prové del Magrib i de l’AmèricaLlatina, un 81% i 94% respectivament, i dels originaris de laresta d’Europa, l’Àfrica no magribina, Àsia i Oceania, cadaorigen dels quals supera el 60%.D’altra banda, la presència de l’alumnat de procedènciaestrangera no es distribueix de la mateixa manera en elsdiferents districtes. L’Institut d’Educació de Barcelona hadetectat que en els darrers anys l’alumnat de procedènciaestrangera no comunitària ni nord-americana ha augmen-tat a tota la ciutat, i de manera significativa als districtes onabans era més testimonial, com per exemple a Sants-Monjuïc (27%), Nou Barris (25%) i Sant Andreu (17%),durant el curs 2003-2004. En canvi, a Sarrià-Sant Gervasinomés es concentra un 8% dels alumnes de procedènciaestrangera. Ciutat Vella, que com ja hem vist és un dels dis-trictes on hi ha més percentatge de població estrangera,acull un percentatge molt més elevat d’alumnat estranger,concretament un 42%, excloent-ne els que procedeixen dela UE i d’Amèrica del Nord. Dins del sector públic del distric-te, el 59% de l’alumnat correspon a aquest col·lectiu, i el20% al privat. El Raval, a més, despunta per sobre de laresta quant a concentració d’alumnat estranger, que superalleument el 50% del total d’alumnes, seguit del Barri Gòtic.La resta de barris no superen el 35%.

El mateix curs, pel que fa a l’etapa educativa de la Secundàriaobligatòria,16 a Barcelona es presenten les mateixes pautesque en Educació Primària, però amb xifres més baixes.

15. D’acord amb el criteri utilitzat per l’IMEB, el concepte d’alum-nat de procedència estrangera fa referència a la condició d’estran-geria familiar. Per això les xifres són superiors a les que s’obtindriensota l’epígraf d’alumnat de nacionalitat estrangera, que agrupaexclusivament l’alumnat que disposa de la categoria juridicolegald’estranger.

16. L’ensenyament secundari obligatori fa només referència a l’ESOi no inclou el batxillerat ni els cicles formatius.

45

Quadre 22. Titulacions a Barcelona, Ciutat Vella i el Raval, 2005.Font: elaboració pròpia a partir del Padró Municipal del 30/06/2005.

Quadre 23. Percentatge de coneixement del català aBarcelona, Ciutat Vella i el Raval, 2001. Font: Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona.

Barcelona Ciutat Vella Raval

L'entén 95 88 83

El sap parlar 75 60 55

El sap llegir 75 59 54

El sap escriure 47 35 31

No l'entén 5 12 17

Nota: dades sobre la població major de 2 anys.

NIVELL D’ESTUDIS Barcelona % Ciutat Vella % Raval %

Analfabet 2.416 0,17 304 0,29 113 0,26

Sense estudis 166.206 11,9 12.630 12,1 5.420 12,4

Ensenyament primari 372.397 26,6 38.732 37,0 17.637 40,3

Batxillerat elemental (graduat) 183.094 13,1 14.837 14,2 6.319 14,4

Batxillerat superior 260.251 18,6 14.483 13,8 5.571 12,7

Cicles formatius (2n grau) 136.797 9,8 6.312 6,0 2.413 5,5

Títols mitjans (diplomatures o primers cicles de llicenciatures) 85.506 6,1 4.377 4,2 1.729 4,0

Llicenciats 184.141 13,2 12.433 11,9 4.352 9,9

Doctorats universitaris 5.236 0,4 241 0,2 76 0,2

Titulació no específica 1.955 0,1 197 0,2 65 0,1

No consta 1.707 0,1 114 0,1 63 0,1

Total 1.399.706 100 104.660 100 43.758 100

Nota: població classificada de 16 i més anys.


població del RavalEl 10% de l’alumnat és de nacionalitat estrangera, tenint encompte, en aquest cas, la nacionalitat del menor i no la pro-cedència de la família. La distribució per centres és de tresquartes parts a la pública i una quarta part a la privada i pri-vada concertada. Respecte de la procedència, també coinci-deix que els alumnes amb nacionalitat de països del’Amèrica Central i Sud són clarament els majoritaris, un69% dels alumnes estrangers. La resta d’orígens, per ordre,són Àsia i Oceania (9%), el Magrib (7%), els països europeusno comunitaris l’any 2004 (6%), la UE (2%) i en menormesura la resta d’Àfrica i Amèrica del Nord.

El primer cicle de l’etapa d’Educació Infantil, de 0-3 anys, elqual no és considerat una etapa bàsica ni obligatòria, ni aBarcelona ni al Raval no queda cobert amb les placesactuals. El barri disposa de 3 escoles bressol municipals (alsaltres barris de Ciutat Vella només n’hi ha una), una llar d’in-fants privada, una entitat i un espai familiar. Les escoles bres-sol tenen capacitat per a 191 nens i nenes, 21 places per algrup de 0 anys, 70 places per als d’1 any i 100 places per alsde 2. El curs 2005-2006, l’oferta de places ha estat de 111, i enel moment de la preinscripció s’han recollit 232 sol·licituds.Finalment, el nombre total d’infants ha estat de 199 sumanttots els cursos, 8 places per sobre de la capacitat prevista delscentres. Per tant, s’ha denegat la meitat de les sol·licituds depreinscripció del barri. També cal considerar que hi ha unnombre de famílies que no poden optar a l’accés perquè nocompleixen els requisits o perquè disposen de menys punts.En aquest cas s’ha de tenir present que a Barcelona la xifra depreinscripcions no cobertes supera la del districte i arriba al56%. Pel que fa a la llar d’infants privada del Raval, té capa-citat de 148 places per a nens i nenes de 0 a 3 anys. En aquestcentre es disposa d’11 educadors/es, i la ràtio d’alumnesduplica la de les escoles bressol municipals.

Quadre 24. Alumnat per etapa i titularitat al Raval,curs 2005-2006.Font: elaboració pròpia a partir de dades del Dept. d’Educació.

N. %

TOTAL INFANTIL (0-5 ANYS) 1.205 100

0-3 347 29

P3-P5 858 71

TOTAL CENTRES PÚBLICS INFANTIL 679 56

0-3 (EBM) 199 16

P3-P5 (CEIP) 480 40

TOTAL CENTRES PRIVATS INFANTIL 526 44

0-3 (Llar d’infants) 148 12

P3-P5 (CC) 378 32

TOTAL PRIMÀRIA 1.717 100

Centres públics 949 55

Centres concertats 768 45

TOTAL ESO 1.480 100

Centres públics 759 51

Centres concertats 721 49

TOTAL INFANTIL, PRIMÀRIA I ESO 4.402 100

Centres públics 2.387 54

Centres privats i privats concertats 2.015 46

Al barri també existeix una entitat sense afany de lucre queatén infants en situació de risc i que està oberta les 24 horesels 7 dies de la setmana. Al matí realitzen ensenyamentseguint el currículum de l’Educació Infantil, i a la tarda i elscaps de setmana tenen un espai de casal per als infants finsa tres anys. Disposen de 103 places, de les quals, durant elcurs 2004-2005, gairebé el 80% tenen de 0 a 2 anys i la restade 3 a 5 anys. Per a la franja 0-3 també hi ha un servei muni-cipal al qual assisteixen els infants amb els seus pares i/omares, un total de 40 famílies.

Pel que fa a l’educació bàsica i obligatòria, dels 6 als 16 anys,cal destacar en primer lloc que al país aquesta etapa ésaccessible a tota la població sense cap mena de discrimina-ció, la qual cosa no passa a tots els països europeus, però sía aquells que han ratificat els acords relatius a la Declaraciódels Drets dels Infants. Per això les administracions educati-ves han de garantir l’accés de tota la població a l’educació.En aquest sentit, el Raval disposa de prou places per cobrir lapoblació en edat d’escolarització obligatòria.

A les escoles del barri hi ha 4.402 alumnes matriculats,2.922 a l’etapa Infantil17 i Primària i 1.480 a Secundària.D’aquests, un 54% va a l’escola pública i un 46% a la pri-vada concertada. Es constata que als centres hi ha un crei-xement en la presència d’alumnat d’origen immigrantestranger en general a tots els centres educatius, peròespecialment als de Primària i Secundària del Raval. Escaracteritzen, a més, per acollir al llarg del curs escolar elgran nombre d’alumnat procedent d’altres països queacaba d’arribar al barri. Les dades relatives al primer tri-mestre del curs actual, fins al gener del 2006, mostren quela matrícula viva18 ha representat 242 alumnes d’entre 3 i16 anys. Malgrat tot, destaca un repartiment desigual d’a-quest alumnat, que es concentra especialment als centrespúblics on, per exemple, el percentatge de mobilitatregistrat és tant alt com el 94% del barri, per tant, nomésun 6% al sector concertat. També cal dir que aquestarepartició no és igual a tots els centres, ja que alguns cen-tres públics i concertats tenen més concentració que d’al-tres de la mateixa titularitat.Dels 228 nous alumnes al sector públic, el 35% de la mobilitates registra als IES, mentre el 65% de la mobilitat es troba alsCEIP. Cal tenir en compte que els instituts representen el 40%de l’alumnat de la pública, i els centres dInfantil i Primària, laresta, de manera que la proporció de matrícula viva és forçaequivalent. També es fa palès que els països majoritaris de pro-cedència dels nous alumnes matriculats són Pakistan (31%),Filipines (12%), Bangladesh (12%) i Equador (7%). Cal destacarque al sector concertat s’han matriculat majoritàriament alum-nes procedents de Filipines i que el 97% dels alumnes pakista-nesos es matriculen als centres públics.

Cal parar també atenció a l’alumnat que presenta necessi-tats educatives especials (NEE). D’una banda, es fa referèn-

17. L’etapa d’educació infantil es destina a infants de 0-6 anys i noés una etapa educativa obligatòria. Tanmateix, el segon cicle, de 3a 6 anys, es considera part de l’educació bàsica, i és per això ques’inclou dins dels centres d’ensenyament on hi ha primària, demanera que es garanteix la plaça per a tots els nens i nenes.

18. La matrícula viva fa referència al nombre d’alumnat que esmatricula una vegada iniciat el curs escolar.

46

cia a l’alumnat superdotat, amb discapacitats físiques, psí-quiques o sensorials, o amb greus trastorns de la personali-tat o la conducta, el qual pot tenir o no un dictamen del’EAP. D’altra banda, també s’hi inclou l’alumnat amb infor-me de l’EAP amb necessitats educatives vinculades a situa-cions socioeconòmiques o socioculturals desfavorides (NSD),que inclou una part important de la població nouvinguda.

Durant el curs 2005-2006, als centres docents d’educacióInfantil i Primària del Raval, una quarta part dels alumnestenen necessitats educatives especials, incloent-hi les necessi-tats educatives vinculades a situacions socioeconòmiques osocioculturals desfavorides, amb i sense dictamen. La distribu-ció d’aquests alumnes, però, és molt desigual, ja que el 87%dels casos es concentren a la pública. Tanmateix, és importantdestacar que la diferència es dóna principalment respecte lesnecessitats socials, ja que en la resta de necessitats educativesla proporció és igualada. També es constaten diferències pelque fa al nombre d’alumnat dins mateix del sector públic i delconcertat, de manera que entre els centres de titularitat pri-vada concertada també trobem centres amb un major nom-bre d’alumnes amb necessitats educatives especials.

Tots els CEIP i IES, com també dos dels centres concertats delbarri, disposen d’aules d’acollida per a l’alumnat nouvingutprocedent de l’estranger. Aquests dispositius es destinen al’alumnat que fa menys de 24 mesos que ha arribat a l’EstatEspanyol. Durant els dos primers trimestres dels curs 2005-2006, dels 2.188 alumnes matriculats als centres públics, 307han passat per l’aula d’acollida, és a dir, un 14% de tot elseu alumnat. D’aquest nombre, s’ha de tenir en compte que22 s’hi han incorporat el segon trimestre, que 40 han fina-

litzat el període d’estada a l’aula d’acollida, ja que s’hanincorporat a l’aula ordinària, i que 18 s’han donat de baixadel centre. Per tant, al primer trimestre hi ha hagut 285alumnes, i al segon, 254. Destaca que hi ha diferències entreels mateixos centres, ja que el percentatge d’alumnes a l’au-la d’acollida a cada centre oscil·la entre el 10% i el 18%. Pelque fa als centres concertats, aquests no tenen uns disposi-tius específics per atendre la població nouvinguda, ja queaquesta, que en general representa uns valors força infe-riors d’alumnat estranger i de matrícula viva, s’incorporadirectament a l’aula ordinària.

Tant la Generalitat com l’Ajuntament, han creat alguns ser-veis per donar suport a les necessitats educatives especialsamb alguns dispositius que presten una atenció específica aaltres tipus de necessitats, com pot ser el Centre de RecursosEspecials de Deficiències Auditives (CREDA).

També es desenvolupen projectes d’educació compartidaaprofitant les sinèrgies entre l’escola i el territori, per tal dedesenvolupar el currículum de l’alumnat de 3r i 4t d’ESOque necessita adaptacions curriculars, com les Unitatsd’Escolarització Compartida (UEC) o les Aules d’Escolarit-zació Compartida (AEC). S’estableixen relacions de convenio cooperació entre els centres i les dues entitats que desen-volupen l’educació compartida, els quals programen i ava-luen conjuntament els objectius que s’han d’assolir a l’eta-pa obligatòria. Tanmateix, durant la part de l’horari lectiuen què l’alumnat hi participa, realitza tallers de formaciópràctica i prelaboral que permeten enfocar l’ensenyamenta partir d’aprenentatges més tècnics i estratègies més indi-vidualitzades.

47

Quadre 25. Matrícula viva als centres d’Educació infantil, Primària i Secundària del Raval, curs 2005-2006. Font: Àrea de Llengua Interculturalitat i Cohesió Social del Departament d’Educació.

Total % % % % % % % % % % %

matrícula Pakis- Fili- Bangla- Marroc Equador Índia Rep. Para- Bolí- Altres

viva tan pines desh Dom. guai via països

Total alumnat 242 100 76 30 28 23 18 12 7 7 6 35

% alumnat 100 100 31,4 12,4 11,6 9,5 7,4 5 2,9 2,9 2,5 14,4

Centres públics 228 94,2 74 20 28 23 18 12 7 7 4 33

Centres concertats* 14 10 2 0 0 0 0 0 0 0 2 0

* S’inclouen les dades de tres dels quatre centres concertats.

Quadre 26. Alumnat amb necessitats educatives especials d’Educació Infantil i Primària als centres públics i concer-tats del Raval, curs 2005-2006.Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Educació.

Total d’alumnat % alumnat NEE NEE sense

matriculat amb NEE i NSD i NSD % NEE % NSD % dictamen %

Centres públics 1.628 21 338 87 15 52 180 89 143 90

Centres concertats 1.249 4 52 13 14 48 23 11 15 10

Total 100 25 390 100 29 100 203 100 158 100


mapa de recursosAquest apartat aporta informació sobre els recursos pre-sents al barri destinats a la infància i l’adolescència, bàsica-ment de la franja 0-16 anys. És complex conèixer la granquantitat de serveis del Raval, però destaquen els 15 cen-tres d’ensenyament i la quarantena d’entitats del tercersector, així com nombroses plataformes que articulen laxarxa al Raval, entre elles més de 10 òrgans de coordinacióreferents a la infància, l’adolescència i les famílies. Amb larelació i la descripció d’aquests recursos, s’espera facilitar-ne una visió àmplia i completa. En aquestes dues pàginestrobem el llistat de recursos que s’especifiquen més enda-vant, organitzats en sis punts. A les pàgines posteriors, elsrecursos se situen en un mapa i se n’indiquen les dades iles característiques.

XARXA D’ENSENYAMENT

● CENTRES EDUCATIUS DEL RAVAL

EDUCACIÓ PÚBLICA

Infantil (primer cicle) 0-3• EBM Cadí

• EBM Canigó

• EBM Mont Tàber

Infantil (segon cicle) 3-6 i Primària 6-12• CEIP Castella

• CEIP Collaso i Gil

• CEIP Drassanes

• CEIP Milà i Fontanals

• CEIP Rubén Darío

Secundària obligatòria 12-16• IES Milà i Fontanals

• IES Miquel Tarradell

EDUCACIÓ PRIVADA CONCERTADA

Infantil (segon cicle), Primària i Secundària obligatòria 3-16• Escola Labouré

• Escola Pia Sant Antoni

• Escola Vedruna Àngels

Secundària obligatòria 12-16• Escola Cintra

EDUCACIÓ PRIVADA

Infantil (primer cicle)• Escola Òmicron

● SERVEIS I PROGRAMES EDUCATIUSSERVEIS EDUCATIUS INTEGRATS: • Centre de Recursos Psicopedagògics (CRP)

• Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP)

PROGRAMES:Pla Educatiu d’Entorn del Raval, Pla de Llengua Intercultura-litat i Cohesió Social, Plans estratègics de centre, Programesd’innovació educativa, Projecte europeu Comènius, ProjecteEXIT, Programa d’ajuts de menjador i llibres a les famílies.

● ASSOCIACIONS ESCOLARS• Associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA)• Associacions d’alumnes i exalumnes

XARXA DE SALUT• Centres d’Atenció Primària: CAP Lluís Sayé i CAP

Drassanes

• Centre d’Urgències Perecamps

• Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR)

• Centre de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ)

• Servei d’Orientació de Drogues (SOD)

PROGRAMES:Programa de Salut Comunitària i Programa Salut i Escola.

XARXA DE SERVEIS SOCIALS, EDUCATIUS, ESPORTIUS I CULTURALS● XARXA PÚBLICA• Centre de Serveis Personals Erasme Janer

• Centres de Serveis Socials del Raval nord i el Raval sud.

• Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) del Raval nord i el Raval sud.

• Oficina d’Acció Ciutadana Ciutat Vella - El Raval

• Equip d’Estimulació Precoç Infantil (EIPI)

• Centre Cívic Drassanes

• Casal Infantil Drassanes

• Franja Erasme Janer

• Educadors en medi obert

• Espai Familiar

• Punt d’Informació i Atenció a les Dones de Ciutat Vella (PIAD)

• Biblioteca Sant Pau i Santa Creu

• Complex Esportiu Can Ricart

• Pista Poliesportiva Aurora

• Centre d’Informació i Assessorament Juvenil (CIAJ)

• Pla Jove Ciutat Vella

PROGRAMES:Promoció Esportiva i Activitats d’Estiu.

50

● XARXA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR• Fundació Social del Raval

• Fundació Escó

• Fundació C.O. Joan Salvador Gavina

• Casal dels Infants del Raval

• SAIF Els Quatre Vents

• Associació per a joves TEB i Ravalnet

• AEIR Estel d’Assís

• Iniciatives de Solidaritat i Promoció (Braval i Terral)

• Impulsem, SCCL

• Centre de Música i Escena Xamfrà

• Casal jove Calassanç

• Agrupament escolta Sant Antoni Abad

• Forn de teatre Pa’tothom

• Associació Esportiva de Ciutat Vella

• Penya Blaugrana Sant Pau-Raval

• Associació Capoeira Canigó

• Associació per a la promoció del bàsquet al Raval(Promobàsquet)

• Associació de Mestres Rosa Sensat

• Casal Sant Pau del Camp

• Art Solidari

• Associació Cultural, Educativa i Social Operativa deDones Pakistaneses (ACESOP)

• Centro Filipino Tuluyan San Benito

• Sida Studi

• Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya (CISEC)

• Associació Sociocultural Ibn Batuta

• Fundació Tot Raval

• Càritas Raval

• Acció Social Montalegre

• L’Hora de Déu

• Associació per a la Inserció de Dones SURT

• Associació per a la Inserció Professional (APIP)

• Associació per a la Criança Compartida La Magarrufa

• Carpintería del Arte

• Associació Cultural La Ciutat de les Paraules - Almazen

• Coordinadora de Corals del Raval

• Esbart Santa Eulàlia i “Els bous i la vaqueta del Raval”

• Fundació Taller de Músics

• Associació Consell Islàmic Cultural de Catalunya (ACICC)

• Amical dels Immigrants Marroquins de Catalunya (ADIMAC)

• Associació Centre Islàmic Camí de la Pau

● XARXA D’EMPRESES• L’Escola de Músics i Escola Juan Pedro Carrero (JPC)

• Sant Pau Sport Club

• Taller Obert

ÒRGANS DE COORDINACIÓ I TREBALLEN XARXA • Projecte Infància

• Taula de Joves

• Coordinadora d’Entitats Privades d’Infància iAdolescència del Raval (CEPIAR)

• Taula de prevenció de l’Ensenyament Secundari

• Comissió social dels centres escolars

• ABS Salut

• Xarxa Raval nord

• Xarxa d’infància en risc del Raval

• Comissió local del Pla Educatiu d’Entorn del Raval

• Comissions i grups de treball de Tot Raval

• Taula de la Dona

• Secretariat Diocesà de Pastoral de marginació (Raval)

• Coordinadora de la Llengua

ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA• Consell Escolar Municipal de Ciutat Vella

• Consell Assessor dels Infants de Ciutat Vella

• Comissió Consultiva de Serveis Personals

• Consells Sectorials de Ciutat Vella

PROJECTES COMUNITARIS I DEPARTICIPACIÓ• Ravalnet - Xarxa ciutadana del Raval

• Punts Òmnia

• Xarxa Educativa del Raval (XER)

• Entorn Escolar

• Barri Educador

• Taula de Joves

• Infants, adolescents i joves coprotagonistes al Raval

• Raval(s)

• Pla d’Infància, Adolescència i Famílies del Raval

51


mapa de recursos

52

Mapa 2. Recursos del Raval, 2006.Font: elaboració pròpia.

●7 IES Miquel Tarradell

C/ Àngels 1bis

93 441 23 80

[email protected]

www.iestarradell.org

●10 Escola Labouré

C/ Elisabets 8

93 412 71 20

[email protected]

www.escola-laboure.com

●11 Escola Pia Sant Antoni

Rda. Sant Pau 72

93 441 06 05

[email protected]

www.santantoni.escolapia.cat

●12 Escola Vedruna Àngels

Pl. dels Àngels 3

93 318 62 98

[email protected]

www.vedruna-angels.org

●13 Escola Cintra

C/ Aurora 13 A

93 442 66 54

[email protected]

●14 Escola Òmicron

C/ Joaquim Costa 44, baixos dreta

93 317 92 89

[email protected]

www.omicron.cat

SERVEIS EDUCATIUS●15 Centre de Recursos Pedagògics

Ciutat VellaC/ Unió 28, 1r pis

93 301 55 30

[email protected]

www.xtec.cat/crp-ciutatvella

Equip d'Assessorament Psicopedagògica (EAP)Psg. Gutenberg s/n (Vallcarca)

93 301 69 56

[email protected]

www.xtec.cat/serveis/eap/a8900247

53

XARXA D'ENSENYAMENTCENTRES EDUCATIUS●1 EBM Cadí

C/ Om 11

93 442 48 44

[email protected]

●2 EBM CanigóC/ Àngels 7

93 442 20 51

[email protected]

●3 EBM Mont TàberC/ Santa Elena 4

93 441 75 36

[email protected]

●4 CEIP CastellaPl. Castella 8

93 302 08 35

[email protected]

www.xtec.cat/centres/a8001832

●5 CEIP Collaso i GilC/ Sant Pau 101

93 441 00 98

[email protected]

www.xtec.cat/ceip-collaso

●6 CEIP DrassanesAvda. Drassanes 8-10

93 318 97 33

[email protected]

www.xtec.cat/ceipdrassanes

●7 CEIP Milà i FontanalsC/ Àngels 1 bis

93 442 70 38

[email protected]

www.xtec.cat/centres/a8001820

●8 CEIP Rubén DaríoRda. Sant Pau 38

93 442 92 03

[email protected]

www.xtec.cat/ceipdariobcn

●9 IES Milà i FontanalsPl. Josep M. Folch i Torres s/n

93 442 12 83

[email protected]

www.xtec.cat/ies-mila-bcn


mapa de recursosXARXA DE SALUT●16 CAP Doctor Lluís Sayé (Raval Nord)

C/ Torres i Amat 8

93 301 27 05

[email protected]

●17 CAP Drassanes (Raval Sud)

Av. Drassanes 17-21, 6a planta

93 329 44 95

[email protected]

●17 Programa d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR)Av. Drassanes 17-21, 5è (CAP Drassanes)

93 443 18 64

[email protected]

www.imasbcn.com

●18 Centre d'Urgències Perecamps

Av. Drassanes 13-15

93 441 06 00

Centre de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ)C/ Rec Comtal 20 (Casc Antic)

93 319 83 58

[email protected]

Servei d'Orientació de Drogues (SOD)C/ Sardenya 259, 3r 2a (Horta-Guinardó)

93 208 20 39

[email protected]

XARXA DE SERVEIS SOCIALS,EDUCATIUS, ESPORTIUS I CULTURALSXARXA PÚBLICA

●19 Centre de Serveis Personals Erasme JanerC/ Erasme Janer 8, 1r pis

93 256 32 00

[email protected]

●19 Centre de Serveis Socials del Raval NordCSP Erasme Janer

●19 EAIA Raval NordCSP Erasme Janer

●19 Equip d'Estimulació Precoç Infantil (EIPI)CSP Erasme Janer

[email protected]

●19 Franja Erasme JanerCSP Erasme Janer

[email protected]

●19 Educadors en medi obertCSP Erasme Janer

[email protected]

●19 Espai FamiliarCSP Erasme Janer

●19 Punt d’Informació i Atenció a les DonesCSP Erasme Janer

[email protected]

●20 Centre de Serveis Socials del Raval SudC/ Nou de la Rambla 45

93 443 17 54

●20 EAIA Raval SudCSS Raval Sud

●20 Centre Cívic DrassanesC/ Nou de la Rambla 43-45

93 441 22 80

[email protected]

www.ccdrassanes.tk

●20 Casal Infantil DrassanesCC Drassanes

[email protected]

●21 Oficina d'Acció Ciutadana Ciutat Vella - El RavalC/ Sant Pau 46

93 302 36 74

[email protected]

●22 Biblioteca Sant Pau i Santa CreuC/ Carme 47, C/ Hospital 56

93 302 07 97

[email protected]

www.diba.es/biblioteques/default.asp

54

●23 Complex Esportiu Can RicartC/ Sant Oleguer 10

93 441 75 26

[email protected]

www.canricart.com

●24 Pista Poliesportiva AuroraC/ Aurora 22 baixos

93 291 49 12

●25 Centre d'Informació i Assessorament Juvenil (CIAJ)C/ Sant Oleguer 6-8

93 442 29 39

[email protected]

www.bcn.es/ciaj

Pla Jove Ciutat VellaPl. Pons i Clerc s/n (Convent de Sant Agustí, Casc Antic)

93 268 43 93

[email protected]

www.bcn.es/imeb/plajove

XARXA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR

●26 Fundació Social del RavalC/ Bisbe Laguarda s/n

93 443 34 64

[email protected]

www.fsraval.org

●27 Fundació EscóC/ Sant Ramon 2, 2n 1a

93 443 06 35

[email protected]

www.fnesco.org

●28 Centre Obert Joan Salvador Gavina C/ Nou de la Rambla 39-41 i C/ Om 13

93 442 66 83

[email protected]

www.joansalvadorgavina.ar.gs

●29 Casal dels Infants del Raval C/ Junta de Comerç 16 i 21, C/ Carme 31, C/ Dr. Dou 3

93 317 00 13

[email protected]

www.casaldelraval.org

●30 SAIF Els Quatre VentsC/ Sant Pau 52-54

93 412 06 61

[email protected]

www.4vents.org

●31 Associació per a joves TEB i RavalnetC/ Salvador 6 baixos

93 442 58 67

[email protected]

www.ravalnet.org/teb

●32 AEIR Estel d'Assís Rbla. Raval 7 i C/ Lleó 26

93 442 65 34

[email protected]

●33 BravalC/ Cera 51 baixos

93 443 39 04

[email protected]

www.braval.org

●34 TerralC/ Nou de la Rambla 11-13

93 317 55 21

[email protected]

www.terral.ws

●35 Impulsem, SCCL

C/ Tàpies 6

93 443 65 83

[email protected]

●7 Centre de Música i Escena Xamfrà

C/ Àngels 1 bis (IES Miquel Tarradell)

628 924 603

[email protected]

●36 Casal jove Calassanç

C/ Sant Antoni Abad 54

93 441 77 89

[email protected]

www.santantoni.escolapia.net

55


mapa de recursos●36 Agrupament escolta St. Antoni Abad

Casal Jove Calassanç

[email protected]

●37 Forn de teatre Pa'tothomC/ Lluna 5 baixos

93 442 92 82

[email protected]

www.patothom.org

●38 Associació Esportiva de Ciutat Vella

Rambla 18 (Frontó Colón, Gòtic)

93 302 28 77

[email protected]

●39 Penya Blaugrana Sant Pau - RavalC/ Sant Pacià 14 baixos

630 40 59 09

[email protected]

●40 Associació Capoeira Canigó

C/ Riereta 20 bis, 1r pis

667 96 24 15

[email protected]

Associació per a la promoció del bàsquet al [email protected]

●41 Associació de Mestres Rosa SensatAv. Drassanes 3

93 481 73 73

[email protected]

www.rosasensat.org

●42 Casal Sant Pau del Camp

C/ Sant Pau 101

93 441 09 71

[email protected]

●43 Art Solidari

C/ Lluna 22, ent. 2a

93 441 04 33

[email protected]

●20 Associació Cultural, Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP)C/ Nou de la Rambla 43-45 (CC Drassanes)

93 441 22 80

[email protected]

●44 Centro Filipino Tuluyan San Benito

C/ Riera Baixa 4-6, 1r

93 329 07 02

●45 Sida Studi

C/ Bisbe Laguarda 4

93 268 14 84

[email protected]

www.sidastudi.org

●46 Centre d'Informació i Serveis a l'Estudiant Catalunya (CISEC)C/ Junta de Comerç 26, baixos

93 301 39 78

[email protected]

www.cisec.org

●47 Associació Sociocultural Ibn BatutaSt. Pau 82, baixos

93 329 30 54

[email protected]

www.pangea.org/ascib

●48 Fundació Tot Raval

Pl. Caramelles 8

93 442 68 68

[email protected]

www.totraval.org

●49 Càritas RavalC/ Aurora 12, pral.

93 324 87 57

[email protected]

www.caritasbcn.org

●50 Acció Social MontalegreC/ Valldonzella 13 i 54

93 301 43 47

[email protected]

www.montalegre.org

56

●51 L’Hora de Déu

Rambla del Raval 4 bis

93 442 85 41

[email protected]

●52 Associació per a la Inserció de Dones SURTC/ Guàrdia 14

93 342 83 80

[email protected]

www.surt.org

●53 Associació per a la Inserció Professional (APIP)C/ Carme 44, pral. 2a i C/ Riereta 18

93 317 16 14

[email protected]

www.apip.org

Associació per a la Criança Compartida La MagarrufaC/ Guitert 33-35, baixos (Barceloneta)

[email protected]

●54 Carpintería del Arte

C/ Riereta 5, local esquerra

93 441 83 28

[email protected]

●55 Associació Cultural de la Ciutat de les Paraules - AlmazénC/ Guifré 9, baixos

93 442 62 15

[email protected]

www.almazen.net

●56 Coordinadora de Corals del Raval

C/ Riera Alta 13-15 (AAW Raval)

93 441 77 21

●57 Esbart Santa Eulàlia i "Els bous i la vaqueta del Raval"C/ Cera 44

93 442 46 68

[email protected]

●58 Fundació Taller de Músics

C/ Requesens 30

93 329 56 67

[email protected]

www.tallerdemusics.com

●59 Associació Consell Islàmic Cultural de CatalunyaC/ Tallers 55 ent. 1a i 2a

93 301 08 31

[email protected]

●60 Amical dels Immigrants Marroquinsde Catalunya (ADIMAC)C/ Jerusalem 32, 1r 2a

93 270 13 76

[email protected]

www.amicalquds.org

●61 Associació Centre Islàmic Camí de laPauC/ Arc del Teatre 19, baixos

93 317 71 23

[email protected]

www.minhajspain.org

XARXA D’EMPRESES

●62 L'Escola de MúsicsC/ Riera Alta 10

93 441 00 31

[email protected]

www.lescolademusics.com

●63 Escola de Música Juan Pedro Carrero

C/ Carme 15-17 local interior93 301 07 18

[email protected]

www.juanpedrocarrero.com

●64 Sant Pau Sport ClubRda. Sant Pau 46

93 443 16 26

●65 Taller ObertC/ Ferlandina 49, baixos

93 441 64 74

57


XARXA D’ENSENYAMENTL’apartat inclou, en primer lloc, una introducció sobre l’edu-cació a Barcelona i en les etapes Infantil, Primària iSecundària, seguida d’un llistat dels centres educatius delRaval. S’ordena segons la titularitat dels centres (públics,concertats i privats) i l’etapa educativa. A continuació estroba la informació dels 5 centres següents: EBM Canigó,CEIP Drassanes, IES Miquel Tarradell, Escola Labouré i EscolaCintra. En aquests centres es van realitzar les entrevistes peral treball de camp, i representen la diversitat d’etapes i detipologia de centre. Per acabar, es fa una relació de serveis,programes, recursos i ajuts educatius.

L’educació pública a Catalunya és competència de laGeneralitat de Catalunya. El Departament d’Educació dispo-sa de Serveis Territorials, distribuïts en les diferents àrees dela comunitat autònoma, on, entre d’altres, s’ubica el serveid’Inspecció Educativa que vetlla pel funcionament dels cen-tres ubicats en una zona determinada. Els ajuntamentssolen tenir alguna competència delegada, com pot ser lavigilància de l’escolaritat. A Barcelona, l’Ajuntament, a tra-vés de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB), col·laboraamb centres propis del cicle inicial de l’educació Infantil(escoles bressol) i algun centre de Primària i Secundària, iimpulsa o col·labora en el desenvolupament de programeseducatius. El 2002 es va constituir el Consorci d’Educació deBarcelona (CEB), format per la Generalitat de Catalunya il’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de gestionarconjuntament les funcions, activitats i serveis educatius dela ciutat. En l'actualitat, el CEB es troba en ple desenvolupa-ment institucional, en un procés en el qual va assumint pro-gressivament les seves competències, les quals fins aracorresponien el Departament d'Educació i l'IMEB.

● CENTRES EDUCATIUS DEL RAVALEl barri del Raval disposa de 10 centres educatius públics:3 escoles bressol municipals (0-3 anys), 5 centresd’Educació Infantil i Primària (3-12 anys) i 2 institutsd’Ensenyament Secundari Obligatori (12-16 anys) i post-obligatori (batxillerat i ciles formatius per a majors de 16anys). De centres privats concertats n’hi ha 4, 3 que ofe-reixen l’etapa Infantil, Primària i Secundària (3-16 anys) i1 de Secundària obligatòria (12-16 anys). I de caire privat hiha 1 llar d’infants (0-3 anys).

Tots els centres docents articulen la seva tasca educativa alvoltant dels Projectes Educatius de Centre que recullen elstrets d'identitat propis del centre i es concreten en un pro-grama d'intervenció educativa. Els centres poden tenir uno més grups per nivell. Per altra part, els centres educatiusi els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica(EAP) utilitzen dos criteris per determinar i atendre elsalumnes amb necessitats educatives especials (NEE).Aquests dos criteris permeten diferenciar els alumnes ambNEE vinculades a les discapacitats sensorials, motrius i tras-torns dels desenvolupament i del comportament, i elsalumnes que presenten necessitats educatives especials vin-culades a situacions socioeconòmiques o socioculturals des-favorides (NSD). En els centres del Raval, tots ells sostingutsamb fons públics, les famílies poden demanar ajuts per amenjador i llibres, que cobreixen una part del seu cost.

Tots els centres educatius de Primària i Secundària del Raval,tret d’un de concertat, són Centres d’Atenció EducativaPreferent (CAEP). Els CAEP són aquells centres que escolarit-

zen un percentatge alt d’alumnes amb dificultats per asso-lir els objectius generals de l’educació bàsica a causa de lesseves condicions socials i culturals. Aquesta qualificaciórecull els centres que antigament eren anomenats Escolesd’Acció Especial, a més dels que, en compliment de l’ordre,ho sol·licitessin i els fos aprovada la demanda pelDepartament d’Ensenyament. A part dels recursos materialsi humans de caràcter general previstos, aquests centrespoden optar a:

• Increment de les hores destinades a l’atenció individua-litzada en funció de la ràtio alumnes/grup. Es van anarincrementant les plantilles fins al curs 2000-2001, i elscentres, en funció de les seves necessitats, podien triarl’especialitat del professorat que obtenien en aquestsincrements.

• Intervenció preferent dels serveis i programes educatius.

• Increment de la dotació econòmica, autorització per man-tenir el centre en funcionament o el nombre de grups,malgrat disposar d’una ràtio inferior a l’ordinària.

• Consideració prioritària en l’assignació de beques i ajutsa l’estudi.

Un altre tret característic dels centres del barri és que hi hauna elevada dosi de “matrícula viva”, és a dir, que hi ha unnombre important de nois i noies, sobretot procedents d’al-tres països, que s’incorporen una vegada iniciat el curs coin-cidint amb la seva arribada a la ciutat.

EEDDUUCCAACCIIÓÓ PPÚÚBBLLIICCAALa normativa de matriculació als centres públics i concertatsde les diferents etapes educatives estableix uns barems deprioritat en l’admissió. Aquests barems segueixen els criterisde renda per càpita de la unitat familiar, proximitat al centredel domicili o del lloc de treball de la mare/pare, existència degermans/es matriculats al centre docent, discapacitat de l’a-lumne, pare, mare, tutor/a o germans/es, condició legal defamília nombrosa i malaltia crònica de l’alumne. Per altrabanda, per cursar ensenyaments en el primer curs d’educacióPrimària, Secundària Obligatòria o de Batxillerat, en un cen-tre determinat, té preferència l’alumnat que procedeixi delscentres i ensenyaments que hi són adscrits. Les escoles bressolpúbliques depenen de l’Ajuntament de Barcelona i el seuàmbit territorial és del districte que li pertoca. Els centrespúblics d’educació Infantil, Primària i Secundària depenen dela Generalitat de Catalunya. L’etapa infantil no és obligatò-ria, però el segon cicle, de 3 a 6 anys, forma part de l’educa-ció bàsica, mentre que la resta d’etapes educatives fins als 16anys són bàsiques i obligatòries. Els centres poden desenvo-lupar Plans Estratègics i d’Innovació Educativa i, d’altrabanda, també poden sol·licitar intèrprets per a comunicar-seamb famílies a través del Consorci d’Educació.

EDUCACIÓ INFANTIL (PRIMER CICLE)Les 3 escoles bressol municipals (EBM) tenen un horari d’a-tenció de 9 a 17 hores, amb un servei d’acollida a les 8 delmatí i algunes fins a les 18 hores. Els períodes de vacancessón de mitjan juliol a mitjan setembre i les festes de Nadali Pasqua. Totes disposen de servei de cuina i menjador.Tenen una comissió de participació per assegurar la parti-cipació de tota la comunitat educativa. Del cost mitjà decada plaça (7.303 € el 2004-2005) l’Ajuntament de Barce-lona en paga el 60%, la Generalitat de Catalunya el 15% iles famílies el 25%. Així, el preu públic fixat per les famí-

58

mapa de recursos

59

lies l’any 2005-2006 és de 231 € mensuals, inclòs el serveivoluntari de menjador. L’IMEB atorga beques del 90, 60 i30% segons la renda familiar. Les sol·licituds d’admissióvan per ordre de preferència (fins a 5 centres). La gestió deles altes i baixes s’ha realitzat des de l’escola fins al curs05-06, i a partir del següent curs es fa a través de l’Oficinade Matriculació escolar del CEB, que gestiona les matrícu-les fora del període obligatori. Per altra part, l’escolatambé té l’obligació de fer-ho públic. La prioritat percobrir la plaça depèn de l’ordre d’arribada de la sol·licitud.Cal tenir un contracte de feina per accedir al servei.

EBM CADÍPlaces: 63 (7 de 4 mesos-1 any, 20 d’1-2 anys i 36 de 2-3anys).

Serveis: menjador amb cuina pròpia, servei d’acollida de 8 a 9h.

EBM CANIGÓPlaces: 55 (7 de 4 mesos-1 any, 20 d’1-2 anys i 28 de 2-3 anys).


EBM MONT TÀBERPlaces: 81 (7 de 0 a 1 any, 20 places de 1 a 2 anys i 54 placesde 2 a 3 anys).


EDUCACIÓ INFANTIL (SEGON CICLE) I PRIMÀRIA Dels 5 centres d’ensenyament públics que realitzen educacióInfantil (parvulari), educació Primària i educació Secundària,no tots poden oferir els mateixos serveis ni disposen delsmateixos equipaments. El seu horari d’atenció fins al curs 05-06 era de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30. A partir del curs 06-07,amb l’aplicació de la sisena hora a l’etapa de Primària, cadacentre canvia l’horari en funció del seu projecte educatiu id’acord amb el Consell Escolar. La ràtio oficial establerta ésd’un màxim de 25 alumnes per classe. Tots tenen Aulesd’Acollida per a alumnat nouvingut que no coneix el català.

CEIP CASTELLAPlaces: 213 (76 Infantil i 137 Primària). 1 línia.

Mobilitat de l’alumnat: de setembre 2005 a gener 2006, 12alumnes de matrícula viva.

Equipaments: sala de música, d’informàtica, d’audiovisuals,idiomes i biblioteca.

Serveis: menjador

Altres: participació en projectes europeus. Activitats comple-mentàries organitzades per l’Associació Esportiva de CiutatVella (bàsquet, dansa, escacs, iniciació al joc preesportiu).Participació al projecte EXIT. Aula d’acollida.

CEIP COLLASO I GILPlaces: 383 (131 Infantil i 252 Primària). 2 línies.


Equipaments: laboratori, música, tecnologies, informàtica,audiovisuals, idiomes, biblioteca, sala d’actes i/o teatre,pista esportiva (pati).

Serveis: menjador i cuina.

Altres: informàtica a partir dels tres anys. Activitats extraes-colars 05-06 (classes d’àrab i tamagiht obertes als nens/esdel districte, dansa moderna, preesport, psicomotricitat,futbol i mecanografia. El 05-06 l’AMPA ofereix un serveid’acollida cada tarda, de 16.30 a 17.30, per a nens/es de P-3fins a 2n. Participació en el projecte EXIT. Tenen una Aulad’acollida amb un professor/a.

CEIP DRASSANES Places: 213 (74 Infantil i 139 a Primària). 1 línia.


Equipaments: espais esportius, música, tecnologies, audiovi-suals, idiomes, biblioteca i sala d’actes i/o teatre.

Serveis: menjador, cuina, activitats de migdia, migdiada P-3.

Altres: informàtica a partir de P-3 i accés a Internet a totesles classes. Adequació de la programació a l’alumnat ambagrupaments flexibles, treballs per projectes, racons itallers. Participació e projectes internacionals i treballs coo-peratius. Importància de l’aprenentatge a partir del joc i lessortides. Natació durant tot el curs a 1r i 2n de Primària.Escalada, rocòdrom i activitats extraescolars organitzadesper l’AMPA. Tenen una Aula d’Acollida amb un professor/a.

CEIP MILÀ I FONTANALSPlaces: 400 (124 Infantil i Primària 276). 2 línies.


Equipaments: espais esportius, música, tecnologies, informà-tica, audiovisuals, idiomes, biblioteca i sala d’actes i/o teatre.

Serveis: menjador, cuina, activitats de migdia, migdiada P-3,servei d’acollida fora de l’horari escolar.

Altres: participació en projectes europeus d’educació artística.Activitats extraescolars a càrrec de l’AMPA. Activitats comple-mentàries. Tenen una Aula d’Acollida amb un professor/a.

CEIP RUBÉN DARÍOPlaces: 220 (75 Infantil i 145 Primària). 1 línia.


Equipaments: espais esportius, música, tecnologies, informà-tica, audiovisuals, idiomes, biblioteca i sala d’actes i/o teatre.

Serveis: menjador, activitats de migdia.

Altres: participació en el projecte EXIT. Activitats extraesco-lars a càrrec de l’Associació Esportiva Ciutat Vella.Informàtica des de P-4. Sortides pedagògiques per comple-mentar i ampliar el treball escolar. Celebració de la Setmanacultural. Tenen una aula d’acollida amb un professor/a.

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAEls dos instituts del barri imparteixen, a més de l’ESO,Batxillerat i Cicles Formatius. També tenen la categoria deCentres d’Actuació Educativa Preferent. Ambdós estanoberts de dilluns a divendres des del matí fins a la nit. Per al’aprenentatge de la llengua, disposen d’Aula d’Acollida pera alumnat que coneix la llengua castellana o parla llengüesromàniques (entre 15-20h setmanals i la resta a classe ordi-nària) i els Tallers d’Adaptació Escolar (TAE) per als alumnes


que acaben d’arribar i no parlen llengües romàniques (20hsetmanals entre 6 i 9 mesos, amb 3-4h setmanals a l’aulaordinària). Per altra part, en col·laboració amb entitats delbarri (Casal dels Infants del Raval i Impulsem) i l’assessora-ment dels EAP, es realitzen accions d’educació compartida,les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC) o les Activitatsd’Escolarització Compartida (AEC). Aquestes accions, queformen part del currículum educatiu, es realitzen fora del’institut i estan destinades a alumnes amb necessitats edu-catives especials durant una part del seu horari lectiu.

IES MILÀ I FONTANALSPlaces: 460 d’ESO (118 a 1r, 85 a 2n, 130 a 3r i 127 a 4t).

Mobilitat de l’alumnat: de setembre 2005 a gener 2006, 44alumnes nous de matrícula viva.

Equipaments: laboratori de física, laboratori de ciènciesnaturals, espais esportius, música, tecnologies, informàtica,audiovisuals, idiomes, biblioteca, sala d’actes i/o teatre.

Serveis: menjador i activitats de migdia.

Altres: participació en el projecte EXIT, activitats extraesco-lars organitzades per l’AMPA i activitats complementàries.Tenen Aula d’Acollida amb dos professors/es.

IES MIQUEL TARRADELLPlaces: 299 d’ESO (54 a 1r, 65 a 2n, 89 a 3r i 91 a 4t).


Equipaments: laboratori, espais esportius, música, tecnolo-gies, informàtica, audiovisuals, idiomes, biblioteca, salad’actes i/o teatre.

Serveis: menjador i activitats de migdia.

Altres: projectes europeus (Comènius i projecte europeud’intercanvi), mediació escolar, activitats extraescolars orga-nitzades per l’AMPA i l’Associació d’Alumnes (a través del’Associació Esportiva de Ciutat Vella), activitats complemen-tàries. Tenen Aula d’Acollida amb dos professors/es.

EEDDUUCCAACCIIÓÓ PPRRIIVVAADDAA CCOONNCCEERRTTAADDAA Els centres concertats són de titularitat privada i rebenfinançament públic del Departament d’Educació per desen-volupar la seva activitat educativa. Segons la llei de concertseducatius, l’escola privada concertada ha de seguir elsmateixos criteris en l’admissió que l’escola pública i ha degarantir la gratuïtat de l’ensenyament. La llei de concerts,però, permet als centres concertats oferir activitats comple-mentàries dins l’horari lectiu, de caràcter voluntari i prèviaautorització de l’Administració. Per la realització d’aquestesactivitats voluntàries, pot fer pagar quotes mensuals. Lanormativa actual no autoritza aquests centres al cobramentde quantitats en concepte de matrícula. Al Raval, tots elscentres concertats són Centres d’Atenció EducativaPreferent, a excepció de l’Escola Pia Sant Antoni.

EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA I SECUNDÀRIAOBLIGATÒRIA

ESCOLA LABOURÉPlaces: 330 (75 Infantil i 141 Primària (216) i 114 d’ESO (30 a1r, 30 a 2n, 27 a 3r i 27 a 4t)). 1 línia.

60

mapa de recursosMobilitat de l’alumnat: de setembre 2005 a gener 2006, 14alumnes nous de matrícula viva.

Equipaments: sala d'informàtica, aula de tecnologia, músi-ca i laboratori. Pendents d'una reforma d'instal·lacions queels doti de gimnàs i altres equipaments.

Serveis: menjador.

ESCOLA PIA SANT ANTONIPlaces: 1159 (225 Infantil i 471 Primària (696, 3 línies, i a 1r4 grups) i 463 d’ESO (119 a 1r, 121 a 2n, 124 a 3r i 99 a 4t).

Equipaments: infermeria, mediateca.

Serveis: servei de menjador amb cuina pròpia.

Altres: casal d’estiu i Setmana Santa, departament d’orientació.

ESCOLA VEDRUNA ÀNGELSPlaces: 357 (78 Infantil i 156 Primària (234) i 123 d’ESO (30 a1r, 31 a 2n, 31 a 3r i 31 a 4t)). 1 línia.

Mobilitat de l’alumnat: de setembre 2005 a gener 2006, capalumne de matrícula viva.

Equipaments: biblioteca, aula psicomotricitat, aula tecnolo-gia, 2 aules d’informàtica, laboratori de naturals.

Serveis: menjador amb cuina pròpia.

Altres: servei de guarderia extraescolar de matins, departa-ment psicopedagògic, biblioteca extraescolar fins a les 19h,esplai Rauxa (des de 1r de Primària fins a 1r d’ESO), projec-te europeu Comènius de medi ambient.

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

ESCOLA CINTRAPlaces: 48 (12 per curs).

Equipaments: com a pati utilitzen la pista Aurora.

Serveis: menjador.

EEDDUUCCAACCIIÓÓ PPRRIIVVAADDAA Al barri del Raval l’únic centre de titularitat privada estàdestinat a l’etapa inicial de l’educació Infantil.

EDUCACIÓ INFANTIL (0-3 ANYS)

ESCOLA ÒMICRON: LLAR D’INFANTS - GUARDERIA LABORAL

Places: 148 (8 grups)

Horari: de setembre a juny de 7 a 20h i de juliol a agost de7 a 19h.

Serveis: menjador amb cuina pròpia, servei de pàrquing(per alumnes fora d’hores lectives).

Activitats lectives a partir de 2 anys: piscina, música, psico-motricitat i anglès.

DDEETTAALLLLSS DDEE CCEENNTTRREESSA continuació s’especifiquen els detalls dels centres d’en-senyament on es van realitzar entrevistes durant el treballde camp, com un exemple representatiu de la diversitat decentres docents presents al barri.

CEIP DRASSANESDes del 2003 ha instaurat l'ús de les Tecnologies de laInformació i Comunicació (TIC) dins el currículum escolar.S’imparteix informàtica a partir de P-3 i hi ha accés a Interneta totes les classes. Han entrat al programa pilot europeuGEMS, l'objectiu del qual és posar les telecomunicacions a l'a-bast i al servei de la comunitat a partir de l'obertura de lesaules i de la seva dinamització, així com estendre el treball enprojectes telemàtics cooperatius. El projecte permet conti-nuar el treball iniciat i ampliar l'obertura de l'escola al barri,a més d’aprofundir en el tarannà cooperatiu tant en un nivellintern com amb altres escoles. Realitzen tallers TIC per amares i pares i duen a terme el projecte de ràdio per Internet(Ràdio Drassanes), gestionat pels alumnes. Conjuntamentamb el Consorci de Normalització Lingüística, es fa un curs decatalà per a mares. L’AMPA organitza berenars al final decada trimestre, reunions, xerrades, festes escolars, sessions enquè els pares expliquen contes als fills/es, exposicions de tre-balls, anades al teatre... Es realitza una adequació de la pro-gramació a l’alumnat amb agrupaments flexibles, treballs perprojectes, racons i tallers. En horari lectiu, funciona una Aulad’Acollida. Aprenentatge a partir del joc i les sortides. Es fanatació durant tot el curs a 1r i 2n de Primària, escalada(rocòdrom) i activitats extraescolars que organitza l’AMPA.

POBLACIÓ ATESA. CURS 2005-2006

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: a Infantil és de 9.30 a 13 i de 15 a 16.30 i aPrimària, amb l’aplicació de la sisena hora el curs 06-07, de8.30 a 13 i de 15 a 16.30. Ofereix un servei d’acollida al matípels petits a partir de les 8.30 i una hora d’extraescolars a latarda a dins del centre fins a 4t de Primària.

Relacions amb el territori: participació a la XER, coordinació ambcasals als quals assisteixen els alumnes, biblioteca, altres CEIP iIES, CRP, serveis socials i Associació Esportiva de Ciutat Vella.

N. Origen

Infantil 74 El 68% de

Primària 139 l’alumnat és de

Infantil i Primària 213 procedència

Alumnes amb NEE amb dictamen EAP 4 estrangera

Alumnes amb NSD amb dictamen EAP 36

Alumnes NEE sense dictamen 41

Total Alumnes NEE i NSD amb

i sense dictamen 81

Matrícula Viva (setembre 05-gener 06) 25

Serveis destinats als alumnes: Aula d’Acollida. Activitatsde migdia. Servei de mainadera a les tardes 16.30-17.30h(biblioteca, activitats de psicomotricitat, activitats lúdi-ques) durant el curs 05-06, activitats extraescolars orga-nitzades per l’AMPA.

Serveis destinats a les famílies: Activitats organitzadesper l’AMPA, tallers amb mares (curs de català, informà-tica...), tallers de TIC amb pares i mares.

EBM CANIGÓTé un Projecte Educatiu de Centre que recull els trets d’i-dentitat propis del centre, un programa d’intervenció edu-cativa que afavoreix el desenvolupament dels infants. Famíliai escola col·laboren estretament en aquest desenvolupamenti estableixen una relació d’intercanvi d’experiències, criteris iopinions sobre l’educació personal dels infants. Els espaisestan preparats amb intencionalitat educativa, per fomentaruna educació integral. Cada espai té una funció determina-da: zones d’activitat i de repòs, zones de pas i de trobada,zones per a infants i zones per a adults. L’estructuració deltemps afavoreix la vida en comú alhora que garanteix el res-pecte al ritme individual. És molt important el caràcter edu-catiu que tenen les tasques vinculades a la cura i les necessi-tats dels infants: afecte, alimentació, higiene, descans, joc,seguretat. Les activitats són de descoberta, experimentació,manipulació, construcció, moviment, recreació, representa-ció, comunicació i convivència per mitjà dels llenguatges ver-bal, corporal, musical, plàstic i matemàtic.

POBLACIÓ ATESA. CURS 2004-2005 I 2005-2006

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: 8 a 9h servei d’acollida, de 9 a 13h i de 15 a17h amb les mestres (de 13 a 15h els infants fan la migdiada iestan atesos per una educadora de suport externa). L’horaride sortida és flexible. Tanquen del 15 de juliol al 12 de setem-bre i durant les vacances de Nadal i Pasqua.

Relacions amb el territori: reunions ABS de salut.

Observacions: reben aproximadament 80 sol·licituds i lesplaces que s’ofereixen cada any són 28. L’AMPA s’haplantejat realitzar un casal d’estiu, ja que l’EBM està tan-cada del 15 de juliol al 12 de setembre, però no ha tiratendavant perquè no s’ha arribat al mínim de famíliesinteressades. El curs ofert per Rosa Sensat no es va acabarper la poca assistència de les mares, deguda a la sevamobilitat. L’escola disposa de les actuals instal·lacions desde 1992.

61

Nombre Edat

EB 0 7 4 mesos a un any

EB 1 20 1-2 anys

EB 2 28 2-3 anys

Total 55 0-3

Origen 05-06: 56 % autòctons; 44% de procedència estran-gera (16% sud i centroamericans, 15% magribins, 4% restad’Àfrica, 5% Unió Europea, 2% resta d’Europa, i 2% Àsia).

Origen 04-05: 26 % autòctons; 74% de procedència estran-gera (37% sud i centroamericans, 18% magribins, 5% restad’Àfrica, 3% Unió Europea, 3% resta d’Europa, i 8% Àsia).

Serveis destinats a la infància Serveis destinats a les famílies

Servei d’acollida i servei de AMPA i un curs de catalàmenjador (esmorzar, dinar per a les mares ofert peri berenar). l’Associació de mestres Rosa

Sensat el curs 05-06.


IES MIQUEL TARRADELLL’institut neix el curs 96-97 amb la reforma educativa de laLOGSE. Actualment a 1r d’ESO hi ha 2 grups classe, a 2n, 3r i 4tn’hi ha 3 i a 1r i 2n de Batxillerat, un per curs. També ofereix dosCicles Formatius, un d’Integració Social i un altre d’AssistènciaSociosanitària. A segon cicle d’ESO es realitza treball cooperatiuamb els mitjans de comunicació, i basat en una proposta curri-cular sense llibres de text. La ràtio d’alumnes és d’un màxim de30 per classe. Funcionen dues Aules d’Acollida, una per a alum-nes que ja coneixen el castellà i realitzen un aprenentatge inten-siu de la llengua catalana i una altra per a alumnes sense capconeixement de les llengües. L’aprenentatge del català i el cas-tellà, fora de les aules d’acollida, es realitza a partir d’agrupa-ments flexibles. Des del 2000-2001 tenen un projecte de media-ció escolar que busca alternatives a la via sancionadora (amb unequip format per professors/es i alumnes formats/des amb elsconceptes i eines de la mediació). Realitzen Activitats EscolarsCompartides (AEC) amb el Casal dels Infants del Raval iImpulsem. Aquestes activitats formen part d’adaptacionscurriculars per a alumnes amb determinades necessitats edu-catives que realitzen, durant una part de l’horari lectiu, tallersplanificats conjuntament pel professorat del centre i els pro-fessionals de les entitats (per exemple, tallers de joieria o fus-teria). Està dirigit a nois i noies de 3r i 4t d’ESO. El centre par-ticipa en el projecte Entorn Escolar19 i també en projectes euro-peus (Comènius i Projecte Europeu d’Intercanvi). L’associacióForn de teatre Pa’tothom ha dinamitzat un teatre-fòrum ambpares en què els fills/es són els autors/es i actors/es de breus pecesteatrals centrades en situacions educatives de la vida diària, apartir de les quals s’engega després un debat. L’IES també acullles activitats extraescolars del Centre de Música i Escena Xamfrà.Des del curs 04-05 s’està tirant endavant una Associaciód’Alumnes, amb el suport de Promoció Esportiva del Districte i elCasal dels Infants del Raval, perquè organitzi activitats extraes-colars. Així mateix, l’any 2004, l’Ajuntament de Barcelona vaatorgar a un grup d’alumnes el Premi 8 de Març pel projecte“Participem nosaltres mateixes”, que va donar lloc a la creacióde l’Associació de Dones Joves de Ciutat Vella ADOJO, que hagenerat activitats fins a finals del 2005. també participa en pro-jectes europeus (Comènius i Projecte Europeu d’Intercanvi).


19. Vegeu fitxa d’accions i programes comunitaris i de participació,pàg. 88

62

mapa de recursosSERVEIS I PROJECTES

Relacions amb el territori: Taula de Prevenció del’Ensenyament Secundari, Casal dels Infants del Raval,Fundació Tot Raval, Impulsem, SCCL, Xarxa Educativa delRaval, Comissió Social, Forn de teatre Pa’tothom i Xamfrà.

ESCOLA LABOURÉ L’any 1975 es fusiona l’escola internat Nuestra Señora de laMisericordia amb l’escola parroquial Santa Ana, ambduesdirigides per les Filles de la Caritat, per crear l’EscolaLabouré. Disposa de sala d'informàtica, aula de tecnologia,música i laboratori. Al segon cicle d’ESO ofereixen crèditsd’aplicació que tenen com a finalitat el treball de les com-petències bàsiques mitjançant una aplicació concreta moltpràctica, emmarcada dins el Pla d’Atenció a la Diversitat delcentre. Els crèdits d’aplicació també pretenen realitzar unsuport al treball tutorial i d’orientació acadèmica i profes-sional. Aquests crèdits es fan per quadrimestres (6 hores set-manals) i s’ocupen de temes com microorganismes i salut,fusteria i electricitat, aplicacions informàtiques i llocs web,cuina i alimentació, teatre, la imatge i el so. No tenen TAE,ho fan al mateix centre amb la bossa d’hores dels profes-sors. Realitzen activitats extraescolars (de dilluns a dijous),activitats de l’associació cristiana Joventuts MarianesVicencianes (JMV) per a nens de Primària i ESO, i els dimartsfan reforç escolar (de 1r de Primària a 2n d’ESO) amb volun-tariat de l’AMPA de l’escola Betània-Patmos. No hi haAMPA encara que des de fa 2 anys s’està portant a termeuna dinàmica de sensibilització dels pares i mares.


Origen

N. dades 2004-2005

1r ESO 54 85% procedència estrangera

2n ESO 65 (18% Equador, 17% Marroc,

3r ESO 91 16% Pakistan, 9% Filipines,

4t ESO 91 6% Rep. Dominicana, 7% resta

Total ESO 299 Iberoamèrica, 3% Bangladesh,

Matrícula viva 35 3% Xina, 2% resta països Àfrica

Matrícula viva curs 04-05 45 2% Índia, 2% Europa) i 15 %

procedència espanyola.

Serveis destinats als alumnes: Mediació escolar, AulaAcollida, TAE, UEC, AEC. Activitats extraescolars, Reforçassistit extraescolar, AMPA (realitza activitats de català,castellà i informàtica per als pares).

Serveis destinats a les famílies; AMPA (realitza activitatsde català, castellà i informàtica per als pares i mares).

N. Origen

Total ESO 118 El 73%

Primària 139 de procedència

Infantil i Primària 213 estrangera.

Alumnes amb NEE amb dictamen EAP 4 21 nacionalitats

Alumnes amb NSD amb dictamen EAP 36 4 Argèlia, 11 Marroc

Alumnes NEE sense dictamen 41 11 Guinea, 4 Gàmbia

Total Alumnes NEE i NSD amb 63 Centre i Sudamè

i sense dictamen 81 rica, 127 Filipines

18 Pakistan, 3 Ale-

Matrícula viva (setembre 05-gener 06) 25 manya, 1 Moldàvia,1 Síria, 2 Geòrgia i

89 Espanya.

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: 29 hores a la setmana (4 en activitats comple-mentàries, pagant 19 € al mes). Hi ha famílies que paguen d’a-cord amb les seves possibilitats (en quantitats més petites). Relacions amb el territori: Associació Esportiva de Ciutat Vella,Fundació Social del Raval i Pla Educatiu d’Entorn del Raval.

Observacions: hi ha mobilitat, famílies que marxen 1 mesal país, d’altres que canvien de domicili. Està desenvolu-pant un projecte de reforma de les instal·lacions que eldotarà de gimnàs i altres equipaments.

ESCOLA CINTRAEl centre es crea el 1996 per afavorir una intervenció educati-va que potenciï l’autoestima, el creixement personal i la inte-gració social i familiar desenvolupant una acció educativaintegral. Fomenta un espai de relació, intercomunicació, con-vivència i aprenentatge. Ofereix un espai educatiu obert atots els centres públics i concertats del barri que tenen alum-nes en alt risc. Educa en la llibertat i la responsabilitat per aju-dar a desvetllar la capacitat d’autonomia de l’alumnat. Apostaper una participació que el possibiliti arribar a ser agentsactius del seu propi desenvolupament. Adapta la intervencióa les necessitats i aptituds de cada alumnne perquè tots tin-guin les mateixes oportunitats. Atén alumnes de famílies ambmancances que ocasionen desequilibris afectius, psicològics iconductuals, la qual cosa els provoca un fort fracàs escolar i unabsentisme considerable. Ofereix un currículum específic ambprogrames adaptats a les característiques individuals de cadaalumne, de manera que puguin incorporar-se al món laboralen acabar l’escolarització. Es fa una orientació laboral i unacompanyament durant el període de la inserció laboral.Durant el primer cicle es treballen els hàbits i valors, i al segoncicle, accions prelaborals a partir de crèdits variables (tallers).L’equip educatiu està format per 21 professors/es, 8 dels qualssón tutors/es. Es realitzen tutories individuals, un dels aspecteseducatius més importants, en les quals cada tutor acompanya6 nois/es, i grupals, que s’organitzen entorn del Grup Base (12alumnes). La matrícula pot ser directa per iniciativa pròpia dela família de l’alumne o a través de l’escola de procedència vial’EAP, que ha de fer un informe de tots els alumnes. El criterid’admissió és el d’alumnes amb fracàs escolar i absentistes. Latitularitat és de l’Associació Cintra formada per Provincials dediferents Congregacions Religioses.


63

SERVEIS I PROJECTES

Relacions amb el territori: participen en el Pla de l’Entorn,col·laboració i coordinació amb Serveis Socials, ServeisEducatius, el programa Salut i Escola, el Departament deJustícia i altres centres educatius i entitats del territori. Fanxarxa amb algunes entitats, com Fundació Èxit, Fundació TotRaval, Centre Obert Salvador Gavina, Casal dels Infants delRaval, Fundació Arrels...

Finançament: és un centre concertat amb el Departamentd’Educació de la Generalitat i rep beques de l’Ajuntament. Comque les ajudes no són suficients per cobrir les despeses del cen-tre, es cerquen ajudes d’institucions privades i/o beques de par-ticulars per cobrir les despeses. Per als alumnes és gratuït.

Observacions: els resultats en tots aquests anys de funciona-ment és que 60 alumnes han acabat l’ESO, 40 tenen el gra-duat i 42 treballen. El 67% són nois.

● SERVEIS I PROGRAMES EDUCATIUSEn aquest apartat hem inclòs una breu descripció de les fun-cions que realitzen els Serveis Educatius Integrats, així com elsprogrames educatius més rellevants del barri.

SSEERRVVEEIISS EEDDUUCCAATTIIUUSS IINNTTEEGGRRAATTSSEls serveis educatius depenen del Consorci d’Educació deBarcelona i engloben els Centres de Recursos Pedagògics(CRP), els Equips d’assessorament i orientació psicopedagò-gica (EAP), els Centres de Recursos Educatius per a DeficientsAuditius (CREDA), i els Espais LIC de llengua i literatura, d'in-terculturalitat i de cohesió social (ELIC). Són òrgans de suportpermanent al professorat per adequar la seva tasca a lesdiferents necessitats de l'alumnat. Intervenen en l'avaluació,assessorament i atenció de l'alumnat en situacions de neces-sitats educatives especials, en l'assessorament i gestió de lesactivitats formatives del professorat, en la col·laboració enles necessitats socieducatives, la dinamització en els centresd'una zona i la facilitació de recursos.

CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS CIUTAT VELLAEls CRP de la ciutat són competència del Departament d'En-senyament i de l'Institut Municipal d'Educació. A cada dis-tricte hi ha un centre referent quant a formació, dinamitza-ció pedagògica i suport a la tasca docent del professorat detots els nivells educatius dels centres d'ensenyament no uni-versitari. Els objectius són coordinar i organitzar l'execució iel seguiment de les activitats de formació permanent,potenciar accions que impliquin dinamització i suport a pro-jectes en el centre i entre centres, canalitzar i coordinar elsrecursos i l'oferta pedagògica, oferir recursos infraestructu-rals i de serveis. Ofereixen formació en el marc del Pla deFormació de Zona on planifiquen i programen activitats deformació i assessorament al mateix centre i activitats de for-mació per als docents (cursos, seminaris, grups de treball iconferències). També dinamitzen les demandes socials i lespossibilitats d'organització de la gestió que ofereixen lestecnologies de la informació i de la comunicació. Els CRPvolen afavorir la promoció d'intercanvis d'experiències

N. Origen

1r ESO 12 44% espanyols (22% gitanos),

2n ESO 13 18% marroquins, 4% dominicans,

3r ESO 14 2% colombians, 2% equatorians,

4t ESO 13 2% romanesos i 2% xilens.

Total ESO 52

Serveis destinats als adolescents: esport escolar.

Serveis destinats a les famílies: escola de pares i mares.

Serveis destinats a la infància: activitats de gim-jazz, psi-comotricitat, jocs preesportius, futbol sala, bàsquet,reforç escolar per a Primària i ESO, activitats organitza-des per les JMV, coral (Primària), escacs (Primària, ESO).

Serveis destinats a les famílies; acollida matinal i migdia(Infantil i CI/CM de Primària).


pedagògiques entre centres educatius, amb la participaciódel professorat i l'alumnat. L'impuls i el suport a projectesinnovadors dels centres educatius (recursos humans, recursosmaterials i aspectes organitzatius i d'assessorament). Lacol·laboració en projectes que impliquin la participació de lacomunitat educativa. També tenen arxius de documentació irecursos que s'encarreguen de l'organització de les fontsd'informació per oferir un servei de recerca, assessorament ipréstec de recursos documentals i tecnològics.

EQUIP D’ASSESSORAMENT I ORIENTACIÓPSICOPEDAGÒGICA (EAP)Servei de suport i assessorament psicopedagògic i social als cen-tres educatius i a la comunitat educativa. El seu àmbit d’interven-ció és comarcal o subcomarcal. Molts, però, tenen un àmbit localo de districte, en funció de les necessitats específiques de cadazona. A Ciutat Vella treballa un EAP format per vuit professio-nals. Intervenen en 16 centres docents públics del territori, tantde Primària com de Secundària, amb dos professionals per cen-tre. Els professionals dels EAP treballen com a equip multidiscipli-nari en l’avaluació, el seguiment i l'orientació de l'alumnat, so-bretot per a aquell amb necessitats educatives especials i en l'as-sessorament al professorat dels centres docents. Els serveis es con-creten en suport als docents, orientació als alumnes i les seves fa-mílies i valoració de l’alumnat amb necessitats educatives espe-cials. Elabora dictàmens i informes dels alumnes i les seves famí-lies. Treballa en coordinació amb el professorat i amb els dife-rents serveis educatius (CRP, CREDA, LIC...). Es coordina, mitjan-çant grups de treball, amb el professorat, per establir criteris d'in-tervenció adreçats a l'atenció a la diversitat i fomentar actuacionsespecífiques que s'adrecin a l'alumnat amb més dificultats i ambnecessitats educatives especials per a la millora de la pràctica edu-cativa. També col·labora amb els serveis implicats en l'atenció a lapoblació infantil i juvenil amb trastorns mentals i trastorns gene-ralitzats del desenvolupament (CSMIJ, CAP…), que està escolarit-zada en centres d'educació especial o centres ordinaris en el marcdel conveni de col·laboració entre els Departaments d'Educació ide Salut i amb el Programa Salut i Escola. Col·labora en la creacióde comissions socials com a espai de coordinació dels diferentsagents. Donen impuls i col·laboren en programes i plans d'inter-venció en l'àmbit social (absentisme, salut escolar...).

PPRROOGGRRAAMMEESS EEDDUUCCAATTIIUUSS

PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL RAVALEls Plans Educatius d’Entorn (PEE) van néixer el 2005 a partir delconveni entre els Ajuntaments i la Generalitat de Catalunya.El primer any hi ha hagut 11 plans pilot a Catalunya, un d’ellsel del Raval, i el 2006 s’incrementaran fins a 50. Els PEE esbasen a afavorir un sistema de cooperació educativa quedoni resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.Per això es vol potenciar el compromís entre els diferentsagents d’un territori per assolir objectius educatius i socialscompartits a través d’una comissió encarregada de sumar elsesforços de les diferents parts. Dinamitzant, potenciant i des-envolupant actuacions coordinades entre els àmbits d’educa-ció formal, no formal i informal, es vol aconseguir l’educacióintegral de l’alumnat, garantir la igualtat d’oportunitats ipromoure la convivència. Els plans educatius d’entorn són,per tant, una proposta educativa innovadora pensada perdonar una resposta integrada i comunitària a les necessitatseducatives, coordinant i dinamitzant aquesta acció educativaen els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

64

mapa de recursosS’adrecen a tot l’alumnat i a tota la comunitat educativa,amb una especial sensibilitat als sectors socials més desfavo-rits. Es fa necessari teixir entre tots una xarxa educativa bencohesionada, fer un treball ben articulat, coordinat i cohe-rent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’edu-cació dels infants i joves. Els eixos d’actuació són l’ús de lallengua catalana, l’educació intercultural i la cohesió socialque es concreten en diferents blocs d’actuació. Els blocs d’ac-tuació es destinen a l’alumnat, les famílies, la coordinació i laformació, i pel curs 2006-2007 es preveuen accions com:

• Dinamització de famílies i suport a AMPA• Material informatiu per a famílies nouvingudes• Servei d’acollida per a infants a les escoles• Tallers per a famílies• Tots fem esport• Tots fem música, dansa i teatre• Tots fem colònies i sortides per conèixer altres entorns

de Catalunya• Programa d’incentivació de la lectura• Ús de les TIC i dels mitjans de comunicació (ràdio)• Tallers d’estudi assistit• Casals lingüístics• Cursos intensius de català per Secundària• Punt d’informació per joves a Secundària• Programes d’acompanyament academico professional• Coordinació de les diferents etapes educatives• Coordinació entre els centres educatius i les entitats• Formació per a monitors/es.

El pressupost per al curs 2005-2006 ha estat de 188.765euros, 130.050 per part del Departament d’Educació i58.715 de l’Ajuntament de Barcelona. Per al curs 2006-2007estan previstos un total de 204.103 €.

PLA DE LLENGUA, INTERCULTURALITAT I COHESIÓSOCIAL (LIC)S’emmarca dins el Pla Interdepartamental de la Immigració.Els seus objectius són consolidar la llengua catalana com aeix vertebrador d’un projecte plurilingüe; fomentar l’edu-cació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i elrespecte a la diversitat de cultures, en un marc de diàleg iconvivència; promoure la igualtat d’oportunitats per tald’evitar qualsevol tipus de marginació.

Els principis d’actuació són: la millora constant de les actua-cions (donar resposta a les necessitats més urgents i establir elsinstruments i indicadors que permetin ajustar les estratègies,les actuacions i els recursos per la consecució dels objectius); lacoordinació i cooperació entre diferents institucions i entitatsrelacionades amb l’educació potenciant la via de la participa-ció i el consens; la descentralització, la corresponsabilització ila normalitat. És una eina perquè els centres educatius siguinespais de convivència d’alumnat de diferents orígens, en uncontext intercultural on el català esdevingui un element decohesió social. S’han creat més de mil aules d’acollida com arecurs perquè l’alumnat procedent de la immigració faci unacostament progressiu a l’escola i el sistema educatiu. A CiutatVella hi ha un equip de quatre tècniques LIC, pel curs 06-07.

PROJECTE EXIT Programa d'intervenció educativa integral per afavorir l'èxitescolar de l'alumnat a l'ensenyament obligatori amb l’objectiuque tots els joves aconsegueixin el graduat de Secundària.

L’impulsa el Consorci d’Educació de Barcelona i fins al curs2004-2005 l’IMEB. Planteja tres actuacions adreçades a dosmoments: el pas de Primària a Secundària i l'últim tram del'ESO. L'actuació 1 és de continuïtat pedagògica (3-16 anys)dels itineraris escolars i suposa un treball conjunt entre esco-les i instituts. Es realitza a través del taller de tutoria, amb lespersones responsables de 5è i 6è de primària i 1r i 2n d'ESO, iel treball d'organització i seguiment amb els equips directius.L'actuació 2 dóna un servei de proximitat per a les famílies permillorar els processos d'aprenentatge i les relacions socials del'alumnat, alhora que reforci la imatge de l'escola i l'institutcom a referents d'un projecte educatiu compartit amb el terri-tori. Es realitza bàsicament a través d'activitats de reforç esco-lar dirigides a l'alumnat de 5è i 6è de primària i 1r i 2n d'ESOi la incorporació i compromís de les famílies en relació amb lesactivitats de reforç escolar. Es realitza amb la col·laboració demonitors/es, exalumnes dels instituts que fan la funció d’a-mic@gran, i en el cas del Raval, també voluntariat. I l'actuació3 s'orienta a fórmules d'ensenyament compartit per millorarl'orientació acadèmica i professional al 2n cicle de l'ESO.

Al Raval, les accions de reforç escolar i de coordinació ambel professorat es desenvolupen a través de la col·laboracióamb el projecte Entorn Escolar, realitat pel Casal dels Infantsdel Raval i la Fundació Tot Raval. Els centres que hi partici-pen a les actuacions 1 i 2 són: CEIP Rubén Darío, CEIPDrassanes, CEIP Collaso i Gil i IES Milà i Fontanals. Pel que faa l’actuació 3, es tira endavant amb la col·laboraciód’Impulsem, SCCL i hi participen els dos instituts del barri.

PLANS ESTRATÈGICS DE CENTRE Van néixer a partir del pla de millora educativa que es voliaaplicar per cobrir les necessitats i carències. A partir d’una sèriede propostes, es va decidir que en lloc d’aquest pla de milloraes faria una convocatòria oberta de Plans Estratègics. Cadacentre presentava les seves propostes en base a un Pla. Si s’a-provava el pla, es dotava el centre d’alguns recursos. Així s’hapermès la incorporació de professorat per a determinats pro-jectes i s’ha consolidat l’escolarització compartida. Tots els cen-tres del Raval han desenvolupat Plans Estratègics 2000-2004,alguns s’han prorrogat i altres centres ja estan duent a termeels segons Plans Estratègics (Drassanes, Collaso i Gil, Milà iFontanals). Dins els Plans Estratègics, es duen a terme reunionsperiòdiques de coordinació entre els centres de Primària oSecundària. En les reunions es treballen temes, com són lesaccions tutorials, la unificació de les línies pedagògiques (de 5èi 6è amb 1r i 2n), el treball de les competències socials (educa-ció en valors, ètica, desenvolupament intel·lectual...), i unificarcriteris en matèria curricular (programació i metodologia de lesassignatures). La coordinació i el seguiment es realitza desd’Inspecció, però també passa pel Pla de Formació de Zona.

PROGRAMES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA Volen donar resposta ordenada als temes emergents d'ensen-yament/aprenentatge que arriben a les escoles i instituts.Ofereixen als centres docents propostes d'acció vinculades aalgun dels reptes de la societat actual. Permeten realitzar pro-jectes específics centrats en determinades temàtiques, priorit-zant llengua, matemàtiques... Els objectius són: promoure pro-jectes que potenciïn la incorporació de noves metodologies enla dinàmica escolar i la millora dels resultats d’aprenentatge del’alumnat; prestar suport als projectes d’innovació que estanportant a terme els centres educatius; difondre pràctiques edu-catives innovadores que es duguin a terme i puguin ser d’inte-rès per al conjunt del professorat. Els programes es centren en

65

diferents temàtiques com l’educació ambiental, educació encomunicació audiovisual, biblioteca escolar, coeducació, educa-ció per la ciutadania, educació per la salut, convivència i media-ció escolar, tecnologies de la informació i de la comunicació,llengües estrangeres i altres de caràcter transversal. Els centresfan un projecte que s’ha d’aprovar pel Departamentd’Educació. En el procés de selecció dels projectes es tenen encompte criteris generals (la qualitat del projecte i adequaciódels objectius, el compromís de tres cursos escolars, la prioritatde zona educativa 3-18 i la implicació de centres d’una zonageogràfica o bé tots els centres d’una ZER). Al Raval, els centresque estan desenvolupant Plans d’Innovació són el CEIP Collasoi Gil, el CEIP Rubén Darío, el CEIP Castella, l’IES Milà i Fontanals,l’IES Miquel Tarradell, Labouré i l’Escola Pia.

PROJECTE EUROPEU COMÈNIUS Com que alguns centres del Raval duen a terme accions d’aquestprojecte europeu, n’hem introduït una breu explicació. L'objectiude Comènius és promoure la cooperació en l'àmbit de l'ensenya-ment escolar a tots els nivells (Infantil, Primari i Secundari). Ambvista a assolir aquest objectiu, proporciona ajut financer a activi-tats com ara projectes europeus en el marc de les associacionsescolars, activitats en el camp de l'educació intercultural, apre-nentatge de llengües oficials de la UE, formació contínua trans-nacional dels professors i personal docent, foment de la innova-ció en mètodes i materials pedagògics, promoció de les TIC ambfinalitats pedagògiques i creació i difusió de processos i instru-ments de lluita contra l'exclusió i el fracàs escolar i promoció dela integració a la igualtat d'oportunitats.

PROGRAMA D’AJUTS DE MENJADOR I LLIBRES ALES FAMÍLIESCada any es poden sol·licitar diferents ajuts relatius a l’àmbitde l’educació per a l’alumnat escolaritzat als centres públics iconcertats del districte, ja sigui a les escoles bressol, a través del’IMEB, com de les etapes posteriors, amb les aportacions delDepartament d’Educació i del Districte de Ciutat Vella. Els ajutsde menjador varien en funció dels ingressos de les famílies icobreixen més del 50% de l’import durant tot un curs. Lesfamílies sol·liciten i reben resposta a través de la mateixa esco-la. La presentació de sol·licituds es realitza en el període dematriculació, i excepcionalment, a Ciutat Vella, a principis desetembre per alumnat nouvingut. Al districte, per al curs 2006-2007 hi ha hagut un increment pressupostari respecte el cursanterior de 184.000 € per part del Departament d’Educació ide 100.000 € a través del Pla d’Acollida de població immigra-da de Ciutat Vella, i així s’ha incrementat la quantitat de l’aju-da i el nombre de persones beneficiàries. El setembre de 2006s’han comptabilitzat 1.100 persones amb ajuts de menjador,mentre que en tot el curs anterior hi va haver 840 persones.Amb relació als llibres, també s’ha passat de 750 persones a1.020 a principis del curs 2006-2007.

AASSSSOOCCIIAACCIIOONNSS EESSCCOOLLAARRSS

ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNESLes AMPA són instruments per potenciar la participació delspares, mares i tutors/es legals dels alumnes dins dels centreseducatius. Solen oferir activitats extraescolars pels alumnesi les famílies, participen en els Consells Escolars, estableixencanals de comunicació entre els mestres, els responsablesdel centre i els pares i les mares dels alumnes. Les famíliesassociades paguen una quota per poder finançar les activitatsde l’associació, per a les quals també poden demanar subven-


cions. Al barri del Raval no tots els centres tenen AMPA, i enels que estan constituïdes hi ha diferències relatives al nom-bre de pares i mares implicades (en general petit), a les acti-vitats que poden realitzar, als recursos de què disposen... Elscentres públics que realitzen activitats extraescolars organit-zades per l’AMPA (segons la Guia de centres i serveis educa-tius de Barcelona) són: CEIP Collaso i Gil, CEIP Drassanes, CEIPMilà i Fontanals, IES Milà i Fontanals i IES Miquel Tarradell.

ASSOCIACIONS D’ALUMNES I EXALUMNESEn alguns centres també existeixen associacions d’alumnes iexalumnes que participen en l’organització d’activitats extraes-colars i en la dinàmica participativa dels centres docents. L’IESMiquel Tarradell en té una des del curs 04-05.

XARXA DE SALUTEl Servei Català de la Salut (CatSalut) es va crear l'any 1990 i ésel responsable dels serveis sanitaris públics de tot Catalunyaamb l'objectiu de donar una atenció integral al ciutadà (pre-venció, curació i rehabilitació) tant a les institucions públiquescom concertades que formen part de la xarxa sanitària d'uti-lització pública. S’ofereixen serveis a diferents nivells assisten-cials: atenció Primària de salut (CAP) en el qual s’ubiquen elsEquips d’Atenció primària, responsables de l’atenció a lapoblació que resideix en l’Àrea Bàsica de Salut), atenció hos-pitalària, atenció sociosanitària, atenció psiquiàtrica i atenciófarmacèutica. A Barcelona, qui assumeix les funcions de direc-ció i coordinació de la gestió dels centres, els serveis i els esta-bliments d’atenció sanitària, sociosanitària i els de promoció iprotecció de la salut és el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB)constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament deBarcelona i adscrit funcionalment al Servei Català de la Salut(CatSalut). A més, existeix l’Agència de Salut Pública deBarcelona (ASPB), que va començar a funcionar el 2003 i estàadscrita al Consorci Sanitari de Barcelona. Els seus objectiussón la valoració de les necessitats de salut de la població gene-ral, el desenvolupament de polítiques i accions de prevenció icontrol de malalties i de promoció i protecció de la salut, lagarantia de l'equitat en l'accés als serveis i la contribució aldesenvolupament d'un entorn ambiental i social sostenibleper a la salut. L’ASPB s’organitza en quatre grans branques deproducció de serveis: l'Institut de Seguretat Alimentària iSalubritat (ISAS), el Laboratori de Salut Pública, la Direcció deVigilància Ambiental i l'Observatori de la Salut Pública il'Institut de Serveis a la Comunitat. Desenvolupen programescom els d’atenció a les drogodepèndencies, de salut comuni-tària amb intervencions a les escoles mitjançant els programesde promoció i prevenció de la salut o la consulta oberta dinsel programa Salut i Escola.

En aquest apartat destaquem els serveis que aquests orga-nismes ofereixen al barri del Raval, els Centres d’AtencióPrimària, el Centre de Salut Mental per a infants i joves, elServei d’orientació sobre Drogues, el d’atenció a la salutsexual i reproductiva, el Servei de Salut Comunitària de l’ASPBi el Programa Salut i Escola.

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP)Al Raval hi ha dos CAP, també anomenats Àrees Bàsiques de Salut(ABS), que depenen del CatSalut. El CAP Doctor Lluís Sayé delRaval Nord disposa d’un Equip d’Atenció Primària (EAP), especia-listes, MT (malalties de Tòrax) i el PASSIR. D’altra banda, el CAPDrassanes del Raval Sud disposa d’un EAP, especialistes, més RD

66

mapa de recursos(radiodiagnòstic), MTS (Malalties de Transmissió Sexual), MTI(Malalties Tropicals Importades), MT, Rehabilitació i PASSIR.

CENTRE D’URGÈNCIES PERECAMPSCentre d’urgències, que atèn principalment problemes detrauma i cirurgia menor, amb atenció al púbic les 24 hores.

PROGRAMA D’ATENCIÓ A LA SALUT SEXUAL IREPRODUCTIVA (PASSIR)Es desenvolupa a les dues àrees bàsiques de salut del barri. Desd’aquests serveis es dóna informació i orientació en temes desexualitat, generalment per embarassos, mètodes anticoncep-tius, prevenció del càncer d’úter i mama, problemes afectius...Al PASSIR del CAP Drassanes, a més, els dijous es fa la Tarda Jovedestinada justament a usuaris/es fins a 21 anys. És un servei peral qual no s’ha de demanar hora i que és confidencial. Tambédonen serveis a les escoles i entitats del barri.

CENTRE DE SALUT MENTAL INFANTOJUVENIL DECIUTAT VELLA (CSMIJ)El CSMIJ és un dispositiu assistencial que pertany a l’Institut Ca-talà de la Salut, però que des del maig del 2005 està gestionatper l’Institut d’Atenció Psiquiàtrica, Salut Mental i Toxicomanies(Hospital del Mar. IMAS). Està destinat a donar atenció als pro-blemes de salut mental de la població de Ciutat Vella de 0 a 17anys. Els objectius generals són implicar més el centre en la sevacomunitat, afavorir l’accessibilitat incidint en la població ado-lescent, participar en les activitats en xarxa del barri, incremen-tar les activitats orientades a les famílies i el seu suport, i detec-tar i tractar patologies severes i conductes de risc.

El CSMIJ de Ciutat Vella està ubicat en una planta baixa anne-xa a l’ambulatori de Rec Comtal. Atén les àrees de laBarceloneta, Casc Antic i Raval (17.400 habitants 0-18 anys).L’equip professional fins al desembre 2005 consta d’un psi-quiatra coordinador i quatre psicòlegs. Durant l’any 2006 s’hihan incorporat una psicòloga, una infermera i, properament,una treballadora social. Es desenvolupen activitats assisten-cials directes i d’interconsultes, de coordinació externa i deformació. L’accés al centre pot ser directe, però la manerahabitual és la derivació des dels serveis d’atenció primària, elscentres d’ensenyament o els serveis socials de referència.Tenen una llista d’espera màxima de 20 dies. No s’hi atenenurgències, però poden prioritzar les visites de 24 a 72 hores.L’horari d’atenció és de 9 a 15h. Està previst que a partir delmaig del 2006 el centre obri dues tardes fins a les 18h peradequar-se a les necessitats de la població. Els problemes desalut més freqüents són els trastorns adaptatius i els trastornsemocionals d’inici en la infantesa. Altres problemes que esdetecten menys sovint, però de gran impacte, són les depres-sions, els trastorns psicòtics i el consum de tòxics.

La coordinació es realitza principalment amb la xarxa sanità-ria, però també amb les xarxes socials, educatives i de justícia.Les coordinacions amb la xarxa primària de salut mental, ser-veis socials, EAIA i altres recursos estan sempre contempladesi es produeixen amb una periodicitat que s’acorda anualmentamb els dispositius corresponents. El 2005 s’han fet diferentsreunions de presentació de protocols sobre bulling, TDA-H,trastorn d’ansietat, enuresis, trastorns d’alimentació, immi-gració i adaptacions escolars. Participen en el programa Saluti Escola col·laborant amb el coordinador en la promoció d’hà-bits saludables i prevenció de trastorns mentals i detecció de

senyals d’alarma. A més, està treballant per establir línies depriorització en l’atenció de conductes de risc conjuntamentamb els Equips d’Assistència Primària i amb els Equipsd’Assessorament Psicopedagògic i participa en els grups detreball sobre el protocol de derivació al CSMIJ i del protocold’atenció i orientació en abús de drogues.

SERVEI D’ORIENTACIÓ SOBRE DROGUES (SOD)Servei ofert per l’Agència de Salut Pública a escala de ciutatque es troba situat a Horta-Guinardó. S’adreça als professio-nals que en el seu àmbit de treball detectin consum de dro-gues per part d’adolescents i joves, i a famílies d’adolescentsconsumidors/es de drogues que no presentin un problema dedependència. Ofereixen orientació als professionals per aten-dre les seves demandes d’informació, atenció individualitza-da a pares, familiars, adolescents i joves. S’hi pot accedir perderivació dels àmbits sanitari, social, educatiu i comunitariquan es detecti un cas corresponent al perfil descrit. El SODvol impulsar que des de les escoles es facin plans preventiusde centre que impliquin el professorat, les famílies i els matei-xos alumnes perquè vagin tots en una mateixa línia. En l’o-rientació als centres d’ensenyament intenta que l’escola donimissatges únics, perquè els joves tinguin clar que tots els pro-fessors de l’escola faran la mateixa acció quan els trobin con-sumint o se sospiti el consum.

PROGRAMA DE SALUT COMUNITÀRIAL’equip de Salut Comunitària depèn de l’Agència de SalutPública de Barcelona (ASPB), i té com a una de les sevesfuncions orientar i facilitar que els centres educatiuspuguin treballar aspectes de prevenció dels problemes desalut. Aquest equip d’infermeria treballa amb els tècnicsdels Serveis Personals del Districte de Ciutat Vella.Realitza diferents accions a les escoles de Barcelona, comel programa de salut bucodental (dentistes que van a lesescoles, educació sanitària a l’aula, fluor a l’escola, espec-tacle de titelles “Dents netes” a 1r de Primària...), lesvacunacions (a 6è de Primària l’hepatitis A+B i la varicel·laa qui no hagi passat la malaltia i la vacuna del tètanus ila diftèria als alumnes de 2n d’ESO) i el cribatge tubercu-línic a 1r de Primària. També es revisen les farmacioles deles escoles, es fa assessorament de les primeres cures, esvaloren els menús escolars i es fa educació sanitària perprevenir toxoinfeccions alimentàries dins l’àmbit de lacuina. Gestionen els programes de prevenció de salut a lesescoles, fets majoritàriament per l’Agència de SalutPública de Barcelona. Es dóna formació al professorat,que serà qui desenvoluparà el programa amb l’alumnat.Els programes giren al voltant dels bons hàbits alimenta-ris (programa CANVIS de prevenció de trastorns alimenta-ris), la reducció del tabaquisme (PASE i concurs CLASSESENSE FUM), la disminució del consum d’alcohol, cànnabisi altres drogues (DECIDEIX i I, TU QUÈ EN PENSES?) i laprevenció de relacions sexuals no protegides i el contagide Malalties de Transmissió Sexual (PRÉSSEC i PARLEMCLAR). També està previst que en el curs 2006-2007comencin accions de prevenció a les escoles bressol a par-tir de les seves demandes.

PROGRAMA SALUT I ESCOLANeix el 2005 d’un acord entre el Departament de Sanitat i elDepartament d’Educació. Aquest programa afegeix a l’acciópreventiva que està portant a terme l’Equip de Salut

67

Comunitària de l’ASPB, la consulta oberta per l’alumnat de3r i 4t d’ESO. La consulta oberta suposa que una infermeradel Centre d’Atenció Primària (CAP) que atén a l’Àrea Bàsicade Salut d’on pertany el centre de Secundària, ja siguipúblic o concertat, realitza consultes obertes als mateixoscentres durant dues o tres hores la setmana (hores de pati,entrada i sortida dels alumnes...). En principi s’adreça anois/es de 3r i 4t d’ESO, però sense excloure els altres. Tractaels mateixos temes que els programes de prevenció del’ASPB, és a dir, el consum de drogues, l’alimentació, lesrelacions afectives i sexuals i la salut mental. Les funcions dela infermera del CAP són la realització d’una atenció indivi-dualitzada a partir d’una primera orientació/acollida i deri-vació al recurs adient quan és necessari (CAP, CSMIJ, PASSIRo SOD). Els alumnes acudeixen a les consultes principalmentper iniciativa pròpia i en ocasions per mediació del profes-sor/a. Així, els dos equips d’infermeria que intervenen en elprograma Salut i Escola (l’equip de salut Comunitària del’ASPB i del CAP) desenvolupen la mateixa finalitat, la pro-moció i prevenció de la salut a l’ESO, però amb tasques dife-rents: la consulta oberta detecta situacions de risc amb unaintervenció individualitzada i salut comunitària fa preven-ció de problemes de salut amb els seus programes grupals.El 2005-2006 la consulta oberta es va començar a CiutatVella com a projecte pilot i actualment es realitza a altrescentres de la ciutat i Catalunya. El Consorci Sanitari deBarcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona tenen elcompromís que no hi hagi llistes d’espera per als nois/es queaccedeixin a la consulta oberta i generin una derivació.

XARXA DE SERVEIS SOCIALS, EDUCATIUS, ESPORTIUS I CULTURALSAquest apartat recull fitxes descriptives de la major part derecursos i serveis socials i educatius del Raval. Comença ambels que són de titularitat pública i segueix amb els de titula-ritat privada, bàsicament del sector no lucratiu.

Els Serveis Socials són un conjunt d'actuacions i recursos perprevenir la marginació i promoure la integració d'aquellespersones o famílies que, per raó de dificultats econòmiques,de manca d'autonomia personal, de disminucions o de mar-ginació social, necessiten l'ajut i la protecció social. ABarcelona, els Serveis Socials s'han consolidat com a xarxapública a partir de 1979 i es gestionen des dels districtes através de l’àrea de Serveis Personals. La llei atorga compe-tència sobre els serveis d'atenció primària que inclouen l'a-tenció social polivalent (atenció social individual i familiar,atenció jurídica, detecció i prevenció de l'absentisme esco-lar, atenció a la infància i l'adolescència en risc, etc.), aixícom l'atenció social domiciliària per al sector de personesgrans i per a les persones amb disminucions. L'atenció pri-mària inclou, a més, els programes d'urgències i emergèn-cies socials i els programes d'inserció per a persones indi-gents i sense sostre. L’atenció primària es completa ambl'Oficina Permanent d'Atenció i Urgències (oberta 24 horestots els dies de l'any) amb un centre d'acollida per a les per-sones sense sostre i diversos programes de promoció social.També hi ha residències per a gent gran, centres d'atenció iurgències, una casa d'acollida per a dones maltractades, unservei d'informació i assessorament a immigrants i refu-giats... D’altra banda, la xarxa de promoció social està for-mada per centres cívics, casals de gent gran, casals de jovesi casals infantils i ludoteques.


● XARXA PÚBLICA

CENTRE DE SERVEIS PERSONALS ERASME JANEREl CSP Erasme Janer centralitza les actuacions de serveis personalsdel barri, a més de ser la seu dels serveis socials i de l’EAIA deRaval Nord, l’equip d’educadors/es de carrer, el projecte Franja,l’EIPI de Ciutat Vella, l’Espai Familiar, el Punt d’Informació iAtenció a les Dones (PIAD) obert a finals del 2006, el Plad’Acollida d’Immigrants i dos projectes d’inserció i formació per apersones immigrades (el SOI i el SOI Dona). També s'hi realitza elProjecte Cultural d’Erasme Janer, que el desenvolupa el CentreCívic Drassanes, des d’on s’organitzen activitats gratuïtes i tallersde caire lúdic i cultural per a la població del barri i dóna suport ales iniciatives que vénen d’entitats i veïns, es fa cessió gratuïtad’espais per a entitats del barri i també lloga algunes sales.

CENTRES DE SERVEIS SOCIALS: CSS RAVAL NORD ICSS RAVAL SUD Són els equipaments públics municipals dirigits a prestar ser-veis socials de caràcter general a tota la població resident alseu àmbit d’actuació. S'hi poden sol·licitar ajuts econòmics,ajuts a domicili, menjar a domicili, auxiliars domèstics, atencióen centres diürns o en centres residencials. Al Raval, els dosCentres de Serveis Socials són el CSS Raval Nord (situat al CSPErasme Janer) i el CSS Raval Sud, que depenen de la Divisió deServeis Personals del Districte de Ciutat Vella. Els equips que hitreballen estan formats per un/a director/a, treballadors/essocials, educadors/es socials, un/a psicòleg/a, un/a recepcionis-ta, una persona de suport administratiu i dues hores setma-nals d'atenció directa jurídica. Els professionals assessoren,orienten, informen i tramiten prestacions. Fan atenció indivi-dual, grupal i/o comunitària. També realitza derivacions a ser-veis especialitzats com l’EAIA o el CSMIJ i es coordina ambaltres departaments del districte, els serveis socials especialit-zats, els centres d’ensenyament, els EAP, les entitats privadessense ànim de lucre, els serveis sanitaris...

EQUIPS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIAEN ALT RISC SOCIAL: EAIA RAVAL NORD I EAIARAVAL SUD Es tracta d’un servei social especialitzat que depèn de la Ge-neralitat de Catalunya i es gestiona des dels Ajuntaments.Està format per un/a pedagog/a i un/a treballador/a social ipersonal de suport administratiu. Recull, globalitza i valorala informació sobre els infants i adolescents, els emet lespropostes tècniques més beneficioses i en fa el seguiment.Els nois i noies els són derivats des dels serveis socials d’aten-ció primària (CSS, entitats...) o la DGAIA. Es tracta de l'equipde referència de la família natural i del menor en alt riscsocial. Les seves intervencions tenen com a objectiu incidiren les condicions adverses de risc i modificar-les. Es coordi-nen amb els CSS, els centres d’ensenyament, els EAP, lesentitats, els serveis sanitaris...

OFICINA D’ACCIÓ CIUTADANA DE CIUTAT VELLA -EL RAVALDepèn de la Generalitat de Catalunya, del Departamentd’Acció Social i Ciutadania, fins al 2006 anomenat Benestar iFamília. Les principals funcions d’aquesta oficina són: • Donar informació al ciutadà i a les entitats sobre els recursos

i serveis en l'àmbit de benestar social.

68

mapa de recursos• Canalitzar i derivar als serveis competents de la Generalitat,

o a altres administracions públiques, les peticions, els sugge-riments i les sol·licituds presentades que les afectin.

• Col·laborar amb les associacions i en general amb les entitatsprivades sense ànim de lucre en les activitats que realitzen enl'àmbit competencial del departament.

• Col·laborar en les campanyes de sensibilització cívica i deconvivència d'interès ciutadà i comunitari.

EQUIPS INTERDISCIPLINARIS PER A LA PETITAINFÀNCIA (EIPI)A Barcelona existeixen dos EIPI, un que engloba el districtede Ciutat Vella i l’altre a Nou Barris. Formen part de la xarxapública dels Serveis d’Atenció Precoç (SAP) de la Generalitatde Catalunya. Estan catalogats com a serveis concertats mit-jançant un conveni amb corporacions locals i els serveissocials. Atenen nens i nenes de 0 a 6 anys. Realitzen funcionsde prevenció, diagnòstic (neuropediàtric i psicològic) i trac-tament (preventiu, terapèutic i seguiment). També realitzentasques de suport per a la integració escolar i social a lesescoles bressol, les escoles especials i ordinàries, els esplais,les ludoteques i els casals. Es coordinen amb els serveis sani-taris, els serveis socials, pedagògics i escolars de les diferentsadministracions. L’EIPI de Ciutat Vella també utilitza, com aeina de coordinació, l’assistència a la Coordinadora de Ser-veis per a la Infància i Adolescència Raval nord.

CENTRE CÍVIC DRASSANESÉs un equipament municipal inaugurat el 1990, que ofertatallers trimestrals de dansa, música, arts visuals, plàstiques,decoratives, escèniques i de salut (ioga, ayur-veda...). El costdels tallers està estipulat segons els barems de preus públicsa la ciutat, i pot oscil·lar segons l’activitat de 47 € a uns 100€ per trimestre. També hi ha la seu del Banc del Temps. DelCentre Cívic depenen el Casal Infantil Drassanes, Franja-Erasme Janer i educadors en medi obert. Està gestionat perl’empresa Progess, S.L.

CASAL INFANTIL DRASSANESCasal destinat a nens/es de 3 a 12 anys, que està ubicat al CentreCívic Drassanes, del qual depèn. Realitza activitats ordinàries pergrups d’edat (manualitats, ludoteca, esport, informàtica, psico-motricitat, sortides, reforç escolar i circ). Un dia la setmana fun-ciona el Casal Obert (activitats obertes, gratuïtes i sense inscrip-ció). També realitza activitats extraordinàries (Casal de SetmanaSanta, excursions de pares i mares, festa de final de curs, i colò-nies d’estiu i Nadal), per als inscrits, i en el cas que sobrin places,s’obre a la resta d’infants del barri. Els objectius del Casal Infantilsón potenciar la integració de tots els infants i fomentar la parti-cipació, la tolerància, el respecte, el treball en equip i altres aspec-tes que milloren la vida de l’infant. Participa en les activitats con-juntes organitzades per les diverses entitats que formen part delProjecte Infància Raval (Festa de l’Escuma, Carnestoltes, Lliga deFutbol, Tamborinada, Festa de Nadal i Castanyada).

SERVEIS I PROJECTES

Serveis destinats a la infància: activitats lúdiques i dereforç escolar, activitats obertes sense inscripció, activi-tats en períodes de vacances escolars.

Serveis destinats a les famílies: sortides conjuntes pares i fills.

Franja d’atenció: de dilluns a divendres de 17’00 a 19’30. CasalObert el divendres. Els casals en períodes de vacances es realit-zen de 10’00 a 18’00. 175 dies obertura durant l’any.

Relacions amb el territori: projecte Infància Raval, coordinacióamb els tutors escolars (principalment CEIP Drassanes, CEIPCollaso i Gil i CEIP Rubén Darío). Associació Esportiva de CiutatVella, Projecte Infància Raval.


Observacions: en l’accés, tenen preferència els nens derivats del’EBASP, els que ja tenen algun germà inscrit i els que siguin delbarri o hi facin activitats.

FRANJA ERASME JANERServei que depèn del CC Drassanes i es troba al CSP ErasmeJaner. Dirigit a joves de 13 a 16 anys. S’hi realitzen activitatslúdiques, de reforç i seguiment escolar. Les activitats ordinàriessón: sala d’estudi, ludoteca, funky, espai de trobada, hip hop (aErasme de Janer) i vídeo (al centre cívic), l’activitat d’informà-tica es realitza al TEB i els esports a les pistes del CEIP Collaso iGil i CEIP Milà i Fontanals. Les activitats extraordinàries són lescolònies a l’estiu i els casals de Setmana Santa, estiu i Nadal. Elsi les joves s’inscriuen per activitat i els educador/es intentenmotivar perquè s’apuntin a la sala d’estudi. Els objectius sónoferir un espai de relació, donar suport a les iniciatives propo-sades pels mateixos nois i noies, potenciar la creativitat en eltemps lliure, treballar possibles problemàtiques de relaciónsconvivència i acceptació de normes bàsiques i fer una tasca d’o-rientació professional. Participa en les activitats de dinamitza-ció del barri organitzades per la Taula de Joves: Carnestoltes,Torneig 12 hores futbol, Festa de la Convivència i Futbol Platja3x3. S’hi accedeix per derivació del Casal Infantil Drassanes,Serveis Socials els educadors de carrer o directament.

SERVEIS I PROJECTES

69


Franja d’atenció: de dilluns a divendres de 17 a 20 h.

Relacions amb el territori: contactes i coordinació amb les escolesper orientar un reforç escolar individualitzat, Projecte Franja Raval.Coordinació amb altres projectes de l’Ajuntament (al nivell deDistricte). Coordinació amb Serveis Socials, educadors de MediObert, Associació Esportiva de Ciutat Vella i altres entitats i recursos.

EDUCADORS EN MEDI OBERTLa finalitat d’aquest servei, iniciat el 2002, és l’atenció socioe-ducativa a adolescents i joves que han fet del carrer un llocprioritari de relació per afavorir-ne els processos d’integraciói participació ciutadana, especialment d’aquells que presen-ten especials dificultats d’inserció social. Els objectius s’articu-len en base a tres dimensions complementàries: la dimensióde coneixement i l’anàlisi de necessitats, que fa referència aldiagnòstic, quantitatiu i qualitatiu, de les problemàtiquesespecífiques que afecten els joves en cada territori d’actua-ció, els interessos, les expectatives, les interrelacions quemantenen en l’espai públic, etc., per tal de tenir elementsper dissenyar accions adreçades a millorar les condicions desocialització i la qualitat de vida dels mateixos adolescents ijoves i aportar dades que puguin orientar accions municipalsadreçades a millorar la convivència en l’espai públic. Ladimensió socioeducativa, que fa referència a la intervencióadreçada a la població subjecte d’actuació i al seu entornrelacional més immediat (individu-família-grup) per tal demillorar les condicions de socialització i qualitat de vida delsadolescents i joves. I en tercer lloc la dimensió comunitàriapreventiva, en col·laboració amb la resta de serveis i que par-teix de les línies d’actuació del Districte, que fa referència ala intervenció adreçada a millorar els condicionaments delterritori potenciant un entorn social preventiu per tal de sus-citar la coresponsabilització de diferents instàncies públiquesi associatives de la comunitat en l’anàlisi i el tractament dels

N. Edat Sexe

Total Casal Obert 39 3-12 anys 15 nenes

24 nens

Total Casal 46 3-4 anys=10 24 nenes

Infantil Drassanes 5-7 anys=12 22 nens

8-9 anys=12

10-12 anys=12

Llista espera 18 3-12 anys

Total casal Setmana Santa 25 3-12 anys

Total casal estiu 37 3-12 anys

Total casal de Nadal 29 3-12 anys

Total colònies estiu 37 3-12 anys

Total sortides pares/mares 1a=59

i fills/es 2a=92 Totes

Origen: 56% autòctons, 14% Marroc, 2% Bolívia, 2%Colòmbia, 2% Equador i 24% altres.

Serveis : sala d’estudi, activitats lúdiques, esportives i enèpoques de vacances escolars.

Nombre Edat Sexe

Total participants 53 13 a 16 32 nois i 21 noies

Informàtica 13 (de 15 places) 13 a 16

Capoeira 14 (de 15 places) 13 a 16

Sala Estudi 17 de 20 places 13 a 16

Ludoteca 20 de 20 13 a 16

Funky 15 de 15 13 a 16

Espai de trobada 20 de 20 13 a 16

Entrenament de

futbol i lliga 30 de 30 13 a 16

Hip-hop 15 de 15 13 a 16

Casal Setmana Santa 17 13 a 16 6 noies i 11 nois

Colònies estiu 10 13 a 16 9 noies i 11 nois

Casal Nadal 20 13 a 16 50% noies

Llista espera Colònies=20

Casal estiu=15-20 13 a 16

Origen: 35,1% autòctons, 13,2% Marroc. 15,6% Pakistan,3,4% Bolívia, 10,7% Equador, 22% Altres (Perú, El Salvador,Bulgària, Xina, Brasil), 48,8% nascuts a Barcelona.


conflictes que es puguin donar. El servei ofereix activitats dedinamització juvenil –esportives, ludicofestives, de formaciólaboral i prelaboral, xerrades de sensibilització, sortides– enestabliments socioeducatius del territori (escoles, centrescívics, entitats privades...) i en l’espai públic (places, Rambladel Raval...) en col·laboració amb altres recursos i serveis(entitats, coordinadores, centres docents...). El despatx detreball s’ubica al CSP Erasme Janer, i els nois i les noies ate-sos tenen entre 12 i 22 anys.


SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció de les 10 del matí a les 22h. Un 53% delsjoves acudeix a la tarda, un 22% al matí (adolescents ambabsentisme escolar) i un 25% a la nit (18h a 2h). El cap desetmana, s’atén un 12% del total de joves.

Relacions amb el territori: SSAP Raval nord i sud, EAIA Ravalnord i sud, EPI Casal d’Infants del Raval, CIVIC, ProjecteFranja, Comissió Infància, Tot Raval, Ficat, Penya Blaugrana,Taula Joves, Salvador Gavina, TEB, Aula Jove Estel d’Assís,Escola Cintra, Àmbit i Prevenció, Promobàsquet, AssociacióEsportiva Ciutat Vella, CC Drassanes, IES Milà i Fontanals,Creu Roja Joventut (POI), IES Milà i Fontanals, SOD, Ibn Ba-tuta, Genab, PDS, PASSIR, Escola Labouré, Sala Baluart,Braval, APIP, etc.

ESPAI FAMILIARServei iniciat el 1990, ubicat al CSS Raval Nord que depènde l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB). Esdestina a pares amb fills de 2 i 3 anys per fer activitatsconjuntes en un espai on se’ls dóna suport amb les criatu-res. També duen a terme el projecte “Ja tenim un fill” pera pares i fills fins als 20 mesos La dinàmica s’adapta alsusuaris que hi ha, varia segons el grup dins d’un marc ifilosofia globals. Es diferencia de l’escola bressol en el fetque també hi van les famílies. La mare controla el fill i, undels dos dies que va a l’Espai Familiar, parla amb altresmares i professionals de les coses que li preocupen. Es tre-balla aquesta separació perquè els grans tinguin la sevaestona i puguin fer propostes. Quan un cas és derivat, enprincipi se’n fa un seguiment.

70

N. Sexe

Total joves detectats 477 78% nois i 22% noies

Total casos en seguiment 75

Total grups adolescents 21 grups, 11 en intervenció, 10 contactes i vinculació al servei

Total activitats dinamització 38 activitats i 1.404 participants

Origen: 33% autòcton, 18% marroquí, 15% pakistanès, 10%filipí, 15 % dominicà (el 90% dels quals viuen al Poble Sec), 1%equatorià, 8% altres. El 45% ha nascut a Barcelona i el 50% téla nacionalitat espanyola. El 85% viu al Raval.

mapa de recursosPOBLACIÓ ATESA CURS 2004-2005

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: dilluns i dimecres un grup, dimarts i dijousl’altre, matins i tarda, i dimecres a la tarda fan el “Ja tenimun fill” per dirigir a partir que neixen els nens fins als 20mesos. Tanca el 15 de juliol i tornen a obrir al setembre.

Relacions amb el territori: Taula de la Dona, Reunions d’ABSde Salut a nivell de 0 a 3, hi ha contactes amb les escolesbressol però sense una dinàmica establerta.

PUNT D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES DONES DECIUTAT VELLAEls PIAD ofereixen informació, formació i assessorament entemes d’interès per a les dones i faciliten l’accés als recursosde tipus laboral, associatiu, cultural o educatiu. La finalitat éspotenciar la participació i l’autonomia de les dones, donarresposta a les demandes d’informació i atenció, i contribuir ala sensibilització i detecció precoç de les situacions de discri-minació i violència de gènere. Està al CSP Erasme Janer i obrede dilluns a divendres (3 matins i 2 tardes).

BIBLIOTECA SANT PAU I SANTA CREUForma part del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Escreà el 1941 i des del 1969 es troba al recinte actual en duessales, per infants i adults. L’objectiu és oferir recursos i ser-veis en l’àmbit de la cultura, la informació, la formació i ellleure. Disposa d’un ampli ventall documental -llibres, revis-tes, música i cinema- i ofereix recursos informàtics i accés aInternet. Té una secció de diversitat cultural, on destaca elfons dedicat al món àrab i al subcontinent indi (Pakistan,Índia i Bangladesh), en català i castellà, i també música,pel·lícules i llibres en les respectives llengües. La relació ambel territori i la relació biblioteca-escola són dues de les seveslínies de treball, per a la qual cosa prepara programes deconeixement de la biblioteca i formació d’usuaris. Tambérealitza activitats culturals i de foment de la lectura.

L’accés és lliure i els serveis gratuïts. Els menors de 6 anyshan d’anar amb un adult. Cal fer-se el carnet, a títol indi-vidual o com a entitat. Diàriament assisteix a la bibliotecauna mitjana de 75 nens i nenes.

Franja d’atenció sala infantil: matins: dijous i dissabtes de 10 a14 h. Tardes: dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres de15’30 a 20’30. Juliol i agost tancat.

Serveis d’informació, orientació, derivació, seguimentindividual del procés educatiu i dinamització.

Nombre

Nombre total famílies Espai Familiar 28

(dos grups amb catorze famílies cada un)

Nombre total “Ja tenim un fill” 12 famílies

Població destinatària: Pares i mares amb fills de 0-3 anys.

Serveis destinats a la infància: Espai de socialització ambels pares i altres infants.

Serveis destinats a les famílies: Espai de relació entrepares per parlar de temes que els preocupen

SERVEIS I PROJECTES

Relacions amb el territori: catàleg de serveis i recursos per a es-coles i instituts, oferta de serveis, espais i activitats als casals (totsels del barri), participació a Raval(s), carnets a entitats.

COMPLEX ESPORTIU CAN RICARTEquipament esportiu municipal inaugurat el juliol del 2006.Disposa d’una piscina de 26x16 metres, un pavelló (Polies-portiu del Raval), sales de fitness, sales d’activitats dirigidesi sales complementàries (massatges, UVA, etc.). Les quotesdels abonats són les mateixes que les del Frontó Colom,amb un cost previst de 32 € tot el dia, amb descomptes ensituacions específiques com en activitats per a joves, perpersonses amb Tarja Rosa (50% de descompte)... Orga-nitzen activitats destinades a infants i joves i estan previstosserveis específics pels joves del barri. Està previst que en unfutur s’hi faci un projecte de reforma per habilitar-hi unespai jove. S’hi desenvolupa la campanya “Aprèn a nedar”de l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament deBarcelona destinada a l’alumnat de 1r de Primària de lesescoles públiques i concertades. A través de la promoció esportiva del Districte de CiutatVella, el curs 06-07 està previst que utilitzin la piscina diver-ses escoles i entitats del barri: Escola Vedruna, Escola Pia SantAntoni, IES Miquel Tarradell, Escola Labouré, CEIP Drassanes,CEIP Rubén Darío, CEIP Collaso i Gil, CEIP Castella, EscolaCintra i Casal dels Infants del Raval.

A mitjan 2007 està previst crear el Consell d’equipament deCan Ricart en el qual podran participarles persones abona-des, les entitats del barri...

PISTA POLIESPORTIVA AURORAPista tancada a l’aire lliure per a ús esportiu. S’utilitza coma pati de l’Escola Cintra, així com també per entitats en eltemps de lleure i grups que ho sol·llicitin.

CENTRE D’INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT JUVENILEl CIAJ és un centre d’informació i assessorament per a jovesque compta amb servei d’autoconsulta, assessorament per-sonalitzat, taulell d’anuncis d’oferta i demanda sobre diver-sos temes (formació, treball, habitatge, etc.) i cicles dexerrades, entre d’altres serveis. Recull també la programaciólúdica de la ciutat i els programes de diverses entitats rela-cionades amb l’entorn jove. El seu principal objectiu és pro-porcionar entrades d’informació que afavoreixin el desen-volupament personal dels joves.

71

PLA JOVE CIUTAT VELLAPla municipal en el qual intervenen les regidoriesd’Educació, Promoció Econòmica i Joventut. L’objectiu ésafavorir el procés de transició de l’escola al treball centrant-se en la població de 16 a 18 anys, tot i que puntualmenttambé s’atenen joves de més edat. Els i les menors de 16anys són atesos/es i informats/des del servei perquè el cone-guin i puguin utilitzar-lo quan arribin a l’edat mínima labo-ral. Treballa en dues línies: afavorir la inserció laboral a par-tir de cursos professionals (escoles taller, cursos ocupacio-nals, programes de garantia social...) i fomentar el retorndels nois i noies al sistema educatiu, ja que la majoria decasos són joves que no han obtingut el graduat de l’ESO. Enel cas que els joves vulguin retornar al sistema educatiu,se’ls facilita un curs pont que es realitza a l’escola d’adults.Es dóna informació, es fa un pla dels recursos existents, s’o-rienta i es deriva al recurs pertinent, fent un seguimentexhaustiu del procés, que habitualment té una durada d’unany. Es realitzen xerrades als centres de Secundària per a l’a-lumnat i l’equip educatiu, a petició del centre. A finals decada curs, una vegada es coneix els nois i noies que no acre-ditaran a 4t d’ESO, els centres els deriven al Pla Jove, desd’on s’informa dels resultats.

Els nois i noies solen arribar adreçats des del seu centre edu-catiu. Ciutat Vella és l’únic districte on el Pla Jove treballaamb totes les escoles públiques i privades concertades, jaque a la resta de la ciutat es treballa amb les públiques ialgunes concertades. Tant a escala de ciutat com de distric-te, el Pla l’utilitzen més nois que noies, per això hi ha mésrecursos formatius per a nois. A Ciutat Vella, un 65% sónnois, els quals solen tenir més interès en oficis com l’electri-citat, la construcció... Les noies, en perruqueria, estètica,dependentes... El 2006 s’han atès 332 joves, 163 atesos desdel 2005 i la resta són noves incorporacions. Els resultats del’any són de 178 nois i noies que han acabat el procés permotius d’inserció, estudis o abandó.

PROGRAMA DE PROMOCIÓ ESPORTIVAÉs un programa municipal per promocionar l’esport a lesescoles i en el temps no escolar. Es realitza amb la gestió del’A. Esportiva Ciutat Vella que s’encarrega de: informació,gestió d’espais esportius (pista Drassanes al Raval), realitza-ció d’activitats de promoció esportiva com a bloc principal,suport a projectes de promoció social i organització d’acti-vitats puntuals. Dóna suport a les AMPA i als centresdocents per dur a terme activitats esportives extraescolarsdins dels espais dels CEIP i IES. Els centres i activitats previs-tos pel curs 06-07 són:

• CEIP Castella: dansa (7 persones) i bàsquet (12).

• CEIP Rubén Darío: psicomotricitat (6), dansa (9) i pre-esport (13).

• CEIP Collaso i Gil: dansa (9), futbol (15) i psicomotricitat (4).

• CEIP Drassanes: criket (27).

• Escola Labouré: psicomotricitat (8), preesport (12), bàs-quet (38) i futbol (15).

• IES Milà i Fontanals: futbol (9), bàsquet (7) i criket (8).

• IES Miquel Tarradell: hip hop (12) i capoeira (15).

També es desenvolupen activitats puntuals, com poden serel Torneig de bàsquet 3x3 al carrer (impulsat per l’equip d’e-ducadors/es de carrer en les darreres 5 edicions) o el I CrosEscolar de Ciutat Vella a principis del 2007.

Serveis destinats a infants i adolescents: Fons documen-tal: llibres, revistes, CDs, DVDs; espai de lectura i treballescolar; préstec de documents; accés a Internet; ordina-dors d’ofimàtica i activitats culturals:

• L’Hora del conte, dos cops al mes.

• Tallers temàtics (de 6 a 12 anys).

• Club de lectura juvenil (13 a 16 anys).

Serveis destinats a les famílies: “Racó de pares”, amb unfons especial per ajudar a l’atenció i educació dels fills.

“Els tovets”, contes per a infants de 2 a 4 anys.


PROGRAMA D’ACTIVITATS D’ESTIUÉs un programa municipal anual, durant el període d’estiu i devacances dels infants, que articula activitats d’educació en ellleure. Les activitats són de promoció esportiva (Campus Olímpiai casals esportius) i oferta lúdica i sociocultural (casals d’estiu,campaments i rutes, colònies i estades a d’altres autonomies o al’estranger). L’oferta es destina a nens i nenes de 3 a 17 anys.L’Ajuntament organitza la campanya fent-ne la difusió i la ges-tió; el desenvolupament i el seguiment de les activitats progra-mades corre a càrrec de les entitats organitzadores que hanestat homologades. Al Raval, les entitats que organitzen activi-tats són el Casal dels Infants del Raval i el Casal Jove Calassanç.

● XARXA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR En aquest apartat s’inclouen descripcions de les entitatsprivades sense ànim de lucre que treballen directamentamb la infància i l’adolescència del Raval (algunes d’ellesamb detalls sobre la població que atenen i una relaciód’altres entitats que també hi estan vinculades).

FUNDACIÓ SOCIAL DEL RAVALNeix el 2003 com a associació CASC associada a les activitatsde la Parròquia Mare de Déu del Carme. El 2001 esdevé laFundació Social del Raval. La seva finalitat és “proporcionarles eines socialitzadores necessàries per millorar la qualitatde vida de les persones, grups i comunitats del districte”. Laseva metodologia es basa en el treball individual, familiar icomunitari. Al Casal ordinari es realitza reforç escolar i lleu-re (manualitats, jocs...). S’hi fan casals en períodes de vacan-ces (Setmana Santa, i mesos de juny i agost). Participa en elProjecte Franja i en les activitats que aquest organitza. Laseva Escola de Pares vol afavorir la promoció laboral (conci-liació laboral i familiar) i crear espais per potenciar el vincleentre els pares i els fills per no perdre canals de comunica-ció i resoldre conflictes. Les activitats d’escola de pares esfan un cap de setmana al mes conjuntament amb pares ifills (sortides a parcs, tallers manuals, tallers de cuina…).Criteris i prioritats d’accés: La seva infraestructura l’impe-deix acollir usuaris amb problemes de mobilitat.


72

mapa de recursos

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: de dilluns a divendres de 16’30 a 19’30.Recollida a les escoles de 16’30 a 17’00. Cangur solidari de19’30 a 20’30h. Activitats puntuals de cap de setmana ambl’escola de pares i també activitats destinades als pares i fills,així com participació a les festes del barri.

Relacions amb el territori: Casal Infantil Drassanes, A.E.I.Estel d’Assís, Casal dels Infants del Raval, CO Joan SalvadorGavina, Centre Esplai Casal Sant Pau del Camp. Coordinacióamb centres d’ensenyament: Labouré, Verge Aldama,Rubén Darío, Collaso i Gil, Miquel Tarradell i Milà iFontanals. Participació a les coordinadores: Projecte Franja,Projecte Infància, CEPIAR, Taula de la Dona i LaCoordinadora de la Llengua. Ajuntament, Generalitat, CSPErasme Janer, Centres Cívics de Ciutat Vella... Coordinació iderivacions a Serveis Socials, Càrites, Fundació Escó, El Llocde la Dona, entre d’altres.

Finançament destinat franja 0-16 anys: 70% Públic, 20% pri-vat i 10% fons propis.

FUNDACIÓ ESCÓDes del 1984, té la finalitat de contribuir a la promoció, laformació i la inserció humana, social i cultural delsinfants i les famílies, preferentment del barri del Raval,en situació de pobresa i marginació social. Metodologiabasada en el treball familiar donant prioritat a l’atenciódels infants –que es valora fonamental per prevenir futu-res situacions de marginació social– partint de la relacióamb els pares i els tutors. Durant l’any, du a terme elsprogrames següents: atenció seguiment de les famílies,formació d’adults, assessoria jurídica, àrea de TreballSocial i Casal Menjador d’estiu. És una entitat homologa-da per tramitar les Pensions de Renda Mínima d’Inserció.L’acompanyament familiar és una aproximació respec-tuosa i progressiva a les famílies amb el qual s’intenta nocrear dependències tot elaborant plans individualitzats(curt, mitjà i llarg termini). El casal menjador d’estiu pera infants i adolescents de 3 a 14 anys el fa a l’equipamentdel CEIP Collaso i Gil, durant juliol i agost. Funciona perquinzenes. Al Casal es dóna la possibilitat de fer reforçescolar, amb la condició indispensable que el nen/a vin-

Serveis destinats a la infància: Casal ordinari, Casal d’es-tiu, Cangur solidari (cangur d’1 hora més i casal per aaquelles famílies que no poden arribar a l’hora de fina-lització del casal), Servei de recollida a les escoles, activi-tats extraordinàries.

Serveis destinats a les famílies: Escola de Pares (activitats:tallers manuals, de cuina, sortides, xerrades...), activitatsdestinades a pares i fills.

N. Edat

Total infants 04-05 activitats

ordinàries i extraordinàries 112 3-13 anys

Total casal ordinari 61 3-5 anys=246-8 anys=18

9-13 anys=19

Casal Setmana Santa i estiu 19 i 32 3-13 anysFesta escuma, Carnestoltes, Nadal, Castanyada 23, 25, 38 i 39 3-13 anys

Cangur solidari 04-05 42 3-13 anys

Recollida escoles 04-05 58 3-13 anys

Escola pares 04-05 30 famílies 25-50

Llista espera 04-05 10-15 3-14

Total infants casal ordinari 05-06 44 3-14

Llista espera actual 9 3-14

Total de famílies vinculades 04-05: 80 famílies, 80% dones.

Sexe dels infants: 45% nenes i 55% nens.

País d’origen de les famílies: 25% autòcton, 69% Equador, 2%Marroc, 2% Filipines i 2% Bolívia. El 40% dels nens són nas-cuts a Espanya i tenen nacionalitat espanyola.

73

gui amb un informe de l’escola en el qual s’especifiqui enquines matèries el necessita; aquests infants entren unahora abans. El 2004, el 51% de les famílies usuàries delcasal va arribar per derivació dels Serveis Socials o delsEAIA, el 14% per derivacions d’altres entitats del barri.La resta, de manera directa. Per tal de valorar la possibleparticipació d’un infant al Casal, demana als referents dela família un informe de la situació familiar que es com-plementa amb una entrevista amb la família per part dela Directora del Casal. En el cas que la família no tinguireferent, en l’entrevista amb la Directora del Casal essol·licitarà la informació necessària.


SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: El casal es realitza de l’1 de juliol al 27agost de 10 a 17h

Relacions amb el territori: Secretariat Diocesà de Pastoralde Marginació (zona Raval), participació en plataformesde coordinació: CEPIAR, COORDINADORA PIRMI RAVALSUD, Coordinadora de la Llengua, coordinació i derivacióa Serveis Socials del Districte, als EAPS, EAIAS, a entitats iparròquies del barri, amb centres d’ensenyament: guar-deries, escoles i altres casals on assisteixen els infants alsquals se’ls fa seguiment. Altres: Comissió de Salut deRaval Sud, Taula de la Dona del Raval, Xarxa d’Infància enRisc. A part d’aquestes que són pròpiament de territori,també forma part de: Federació Catalana de VoluntariatSocial, Coordinadora Catalana de Fundacions, Voluntarisper Barcelona, Associació Barcelona per l’Acció Social,REPRIS.

Finançament destinat a projectes franja 0-16 anys: Públic,Privat, Fons Propis.

FUNDACIÓ CENTRE OBERT JOAN SALVADOR GAVINACentre obert creat el 1979, que vol “contribuir a la promo-ció, formació i inserció dels infants i famílies en situaciód'alta pobresa i marginació". Pedagogia humanista cristia-na, partint del concepte de desenvolupament integral.Pedagogia activa i participativa en la qual els nois/es sónprotagonistes del seu procés educatiu -aprenentatge signi-ficatiu. Treball individualitzat, grupal, familiar i comunita-ri. Es treballa amb sis programes: educació per la salut i lahigiene, seguiment escolar i reforç de coneixements, com-petència social, educació en valors i habilitats socials, edu-cació en el lleure i l’esport, treball familiar, formació pre-laboral i d'autonomia personal.


N. Edat Sexe

Total participants 04-05 4-12 anys:activitats ordinàries i 74 noisextraordinàries 177 4-7 anys: 57 40 noies

8-11 anys: 61

12-18 anys: 59

Servei de menjador 25 4-11 anys 13-18 anys:

Servei de menjador 15 12-16 anys 41 nois22 noies

Esmorzar i acompanyamentescolar 17 4-14 anys

Recollida a escoles migdia 21 4-12 anys

Reforç seguiment psicopedagògic 8 4-6 anys

Reforç seguiment psicopedagògic 6 11-18 anys

Casal Nadal i Setmana Santa 100 4-7 anys:36

8-11 anys: 36

12-18 anys: 28

Casal i activitats estiu 92 4-7 anys: 35

8-11 anys: 35

12-18 anys: 15

15-17 anys: 7

Total participants 05-06 105 4-18 anys

Origen 04-05: 31 autòctons, 28 Marroc, 31 Equador, 16 restaAmèrica llatina, 4 Àsia i 2 Guinea.

Origen 05-06: 54 autòctons, 48 Marroc, 40 Equador, 24 RestaAmèrica Llatina, 09 Àsia, 02 Guinea

Total famílies vinculades 04-05; 137 (112 tenen fills al centre)

Cursos castellà per famílies 4 100% dones

Cursos català per famílies 6 100% dones

Serveis destinats a la infància: Casal-menjador d’estiuper a nens/es (3 a 14 anys).

Serveis destinats a les famílies: seguiment social de lesfamílies, formació d’adults: classes de català i castellà,tallers d’inserció social, assessoria social: tramitació de laPIRMI i altres ajuts, assessoria jurídica.


SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: de dilluns a divendres, durant el curs, de 16’30a 19’45 (4 a 11 anys) i fins 20’30 (12 a 18 anys). De 8’15 a 8’45servei d’esmorzar i 12’30 a 15’00 servei de menjador i acompan-yaments escoles. Bimensualment , un dissabte es fan activitats.

Relacions amb el territori: coordinació amb els tutors dels CEIPi IES, amb els EAP, amb els CAP, amb Serveis Socials, amb enti-tats privades del barri, EAIA. Participació en Projecte Franja,Projecte Infància Raval, CEPIAR, Secretariat de marginació,Plataforma de Centres Oberts, Tot Raval, Secretariat Diocesà dePastoral de Marginació (zona Raval), Taula de la Dona,Federació Catalana de Fundacions, FEDAIA.

Finançament destinat franja 0-16 anys: el 30% finançamentpúblic, el 70% fons privat.

CASAL DELS INFANTS DEL RAVALAssociació no governamental i no lucrativa creada l’any 1983.La seva finalitat és aconseguir millores concretes i duradores


74

mapa de recursosen la qualitat de vida del màxim nombre possible de nens,nenes i joves de la ciutat que estiguin en risc o en situaciód'exclusió social, generant, per extensió, millores en les con-dicions de vida als barris on treballa. Actualment articula laconsecució dels seus objectius a partir de cinc línies de tre-ball en les quals s’engloben els 22 projectes (Suport social ainfants i famílies, Suport a l’escolarització, Integració dejoves sense xarxa social, Dinamització de joves i de la comu-nitat i Formació i Inserció social i laboral).

Respecte als projectes de Suport a Infants i Famílies, hi haels Centre Obert Infantil i el d’Adolescents, que tenen lafinalitat d'oferir un entorn de suport social, preventiu ipromocionador. Els destinataris són infants i adolescentsde 3 a 16 anys del barri i les seves famílies, prioritàriamentaquells que viuen més dificultats socials, econòmiques ofamiliars i els que per haver immigrat es troben en situa-cions de desavantatge social. L’enfocament és preventiu iintegrador, i ofereix serveis i espais normalitzats (activitatsde temps lliure educatiu amb accions de suport a l’escola-rització) juntament amb el treball individualitzat (acom-panyament socioeducatiu) amb aquells infants i adoles-cents en situacions de més risc social, en coordinació ambels serveis socials i els tutors de les escoles i instituts.Aquests dos projectes sempre han contemplat com a partfonamental el suport a les famílies, i així durant aquestnou curs s’ha creat el Servei Comunitari de Famílies.Aquest projecte vol enfortir les capacitats internes i comu-nitàries de les famílies oferint recursos educatius, de pro-moció i de participació. L’objectiu és que les famílies espe-cialment vulnerables esdevinguin un entorn de creixementper als seus membres, però també que s’impliquin com unagent de col·laboració i transformació comunitària. Incloudos tipus d’accions: els serveis d’atenció i suport específics

Serveis destinats a la infància: Acció petita infància,Infància i Jove. Servei de menjador amb dos torns d’edat.Recollides i acompanyaments escoles migdia. Esmorzar iacompanyament escola matí. Casal de Nadal per a petits,mitjans i grans, Casal Setmana Santa per a petits, mitjans igrans, Casal estiu per a petits, mitjans i grans, Colòniesestiu per a petits, mitjans i grans. Camps de treball.

Serveis destinats a les famílies: Tramitació de la PIRMI,Sortides extraordinàries.

(un exemple seria el servei Despertador, per aquells infants lesfamílies dels quals treballen i no poden portar els fills/es a l’es-cola al matí) i els espais que promouen l’enfortiment de lesseves relacions intrafamiliars, la integració i la participaciósocials, així com la creació de xarxes de persones que tinguinun potencial d’integració d’altres famílies i dinamitzadors dela seva pròpia comunitat.

Respecte al programa de Suport al Procés Escolar, els projectessón Unitat d’Escolarització Compartida, Activitat d’EscolaritzacióCompartida i Entorn Escolar. Aquests projectes tenen la finali-tat d’organitzar els recursos al voltant de l’escola, donant-li elpaper central en el procés educatiu; promoure l’èxit escolar atots els nivells; afavorir el pas de Primària a Secundària; donarals recursos viabilitat i sostenibilitat en el temps; promoure larelació escola i fora escola, fent l’escola més permeable i crearuna xarxa de recursos i entitats al seu voltant; fer generalitza-bles les experiències; promoure la implicació i la participacióactiva de les entitats públiques amb responsabilitats en educa-ció com a garantia de sostenibilitat i viabilitat. La Unitatd’Escolarització Compartida és un recurs en conveni amb elDepartament d’Educació, per a aquells alumnes que estan enuna situació de fort conflicte escolar que impossibilita la sevacontinuïtat en els centres de Secundària. L’objectiu és restablirl’escolarització de manera temporal i compartida dels alumnesque han mostrat greus problemes de convivència en la sevaestada als centres de Secundària. El Projecte Activitatd’Escolarització Compartida té l’objectiu d’atendre la diversitatde tots aquells alumnes amb necessitats educatives especials,per tal de millorar la convivència dels centres i preveure situa-cions de conflicte i abandonament escolar. L’AEC atén els alum-nes dels dos centres de Secundària del barri, especialmentaquells que tenen necessitats educatives especials, dificultatsd’aprenentatge i d’adaptació al centre. Aquest projecte es rea-litza en conveni amb el Departament d’Educació. Es pot veurela fitxa del projecte Entorn Escolar i Barri Educador en l’apar-tat de projectes comunitaris i de participació.

Relacions amb el territori: coordinació amb: tutors/es, organit-zacions del sector social, la xarxa de Serveis Socials, la DGAM,Comissió Educació i Comunitat Tot Raval, Projecte InfànciaRaval, Projecte Franja, CEPIAR, Comissió del Pla Educatiud’Entorn, Reunions ABS Salut per a infants de 0-3 anys.

Finançament destinat a projectes d’infància: 58% públic,39% privat i 3% fons propi.

SAIF ELS QUATRE VENTSServei d’atenció d’infants i famílies que depèn de la FundacióQuatre Vents creat l’any 1987. La seva finalitat és atendre a lespersones més febles i amb menys recursos, especialment lainfància, la família i la dona amb risc de caure en una situaciód’exclusió social. Metodològicament, parteixen d’una pers-pectiva constructivista, plantejada a partir de: el fonamentpsicopedagògic de l’ensenyament i l’aprenentatge; el currícu-lum de l’etapa; els aspectes organitzatius i de planificació; laconcreció de la pràctica educativa, l’avaluació; el treball de l’e-quip d’educadors/es i les relacions entre el context familiar i elcontext del centre, tenint sempre en compte les etapes evolu-tives de cada infant i les seves necessitats més primàries.L’aprenentatge amb l’infant es basa en el joc i és vist com unmitjà per millorar la percepció de l’infant i per cobrir les sevesnecessitats afectives (rebre i donar afecte). El treball es realit-za a través d’una atenció especial i individualitzada en el perí-ode d’adaptació, una especial atenció a la necessitat afectivade l’infant, la relació i la participació de la família, involucrant-

75

la en l’atenció al fill/a, una programació general i individualit-zada en funció de lesnecessitats del nen/a (PEI), observació sis-temàtica de l’infant i del grup (a partir del tutor/a) i adaptacióactivitats i jocs en funció necessitats detectades, reunions d’e-quip, coordinació amb agents exteriors i supervisió externa. Esprioritza el treball individualitzat (nen/a i mare/pare) i familiar.Les famílies que ho necessitin, poden utilitzar el servei de men-jador, bany i bugaderia. S’ha de pagar un mínim per les activi-tats del casal de vacances escolars (segons la situació familiar).Al matí realitzen ensenyament seguint l’Educació Infantil, a latarda i el cap de setmana tenen un espai de casal fins als tresanys. La major part dels infants s’hi estan una mitjana de 5 a 10hores. Altres projectes que es porten a terme: llar de recupera-ció per a nens/es malalts. Es pot accedir lliurement al servei,però si els usuaris tenen un assistent social, cal un informe.Durant el curs no hi ha quotes, s’ha de prestar algun tipus decol·laboració amb el centre, com cursos bàsics sobre la cura delsinfants i/o col·laboracions en les activitats del centre.Actualment es potencia la ludoteca, espai de mare-infant.


SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: 24 hores de dilluns a dissabte en horaris flexi-bles. En ocasions puntuals (per ex., hospitalització mare) i sensefamília per fer-se càrrec del infants, amb sol·licitud prèvia i uninforme del servei derivant, s’hi poden quedar un parell de dies.

Relacions amb el territori: Secretariat Diocesà de Pastoral deMarginació (grup Raval), Serveis Socials municipals, EscolesBressol, CEPIAR, coordinadora per la inserció sociolaboralAnem per Feina, Taula de la Dona, Àmbit, reunions ABS deSalut per infants de 0-3 anys.

Observacions: adaptació del centre als horaris laborals deles famílies per afavorir la conciliació entre feina i família. El7% dels infants resten al centre més de 10 hores, el 90% hiresten entre 5 i 10 hores, i el 3%, menys de 5 hores.

N. Sexe

Total infància 103 49 nenes i 54 nens

0-1 anys 38 16 nenes i 22 nens




4 i més anys 5 5 nenes

Revisions i controls mèdics 40

Servei bugaderia 4 famílies

Origen: marroquins (29), espanyols (26) i equatorians (15).Altres (resta del Magrib i Àfrica subsahariana, AmèricaLlatina, Europa de l’Est) (33).

Serveis destinats a la infància: SAIF: atenció a nens inenes en espai matí, tarda i nit, actuacions conjuntesmare-fill/a, ludoteca, servei de bany (mare i nen) i llar derecuperació per a nens i nenes malalts.

Serveis destinats a les famílies: tramitació i seguimentsPIRMI, servei de bugaderia i menjador.


76

mapa de recursosASSOCIACIÓ PER A JOVES TEB i RAVALNETEl TEB es creà el 1992 i Ravalnet el 1998. La seva finalitat éslluitar contra l’exclusió social dels joves del Raval, totpotenciant la responsabilitat personal i activitats alternati-ves a les que el carrer els ofereix, amb la intenció d’assoliruna inserció real. Es potencia la integració social dins eltemps del lleure i a partir del treball amb les noves tecno-logies de la informació, les quals es donen a conèixer i se’npromou l’ús perquè es puguin utilitzar com a sortida labo-ral, per augmentar la qualitat de vida. També tenen l’ob-jectiu de desenvolupar una Xarxa Ciutadana per afavorirl’accés a la societat de la informació i a les tecnologies evi-tant la fractura digital al barri. L’enfocament metodològices basa en el treball comunitari donant suport a l’autoor-ganització i l’autogestió dels mateixos usuaris perquè aca-bin creant les seves activitats (d’acord amb els objectius del’entitat) i participin en tots els nivells de decisió. Parteixendel treball cooperatiu amb les entitats, col·lectius, adoles-cents, joves i adults del Raval. S'intenta fugir de l'assisten-cialisme. S'ofereixen recursos tècnics i formació a entitats,persones, col·lectius i col·legis per tal de difondre virtual-ment la seva tasca i adquirir coneixements informàtics itecnològics. Són els promotors de la Plataforma XER (XarxaEducativa de mestres del Raval), en la qual un grup dedocents centra la seva activitat en la recerca pedagògicavinculada a les TIC. Creadors del primer Punt Òmnia deCatalunya i impulsors de la xarxa de Punts Òmnia.Juntament amb la XER, fan projectes de ràdio per Interneti vídeo per als centres educatius. Dinamitzen tallers d'ini-ciació a la informàtica i de creació de llocs web destinats ales entitats i als seus usuaris (joves i adults, depèn de l'en-titat). Ofereixen tallers de ràdio als centres educatius delbarri per completar alguns crèdits i per reforçar la lecturai l’escriptura, alguns a través del PEE. S’ofereix un ServeiLaboral (recerca activa de feina) per a majors de 16 i unTaller de reparació d'equipaments.

POBLACIÓ ATESA. 2005

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: Cada tarda de 18 a 20 h de dimarts a diven-dres està obert el Teb exclusivament per als adolescents (de12 a 18 anys) El dissabte hi ha Ravalsurf de 10 a 13 hores. Devegades s'organitzen altres activitats en dissabte: 12 horesde ràdio, etc. Durant el mes de juliol es desenvolupen lesactivitats d'estiu del TEB i l'horari és de 10 a 16 hores.

Relacions amb el territori: Entitats de la Coordinadorad'Entitats d'Infància, Adolescència, i Famílies, Àmbit pre-venció, Arrels, Centre el Bosc, Associació Llactacaru, Surt,CEIP Drassanes, IES Miquel Tarradell, Projecte Franja,Biblioteca Sant Pau, Fundació Tot Raval, XER, Casal SantJordi, CCCB, Centres Atenció Social de Poble Sec, etc.

Finançament franja edat 0-16 anys: 50% públic, 20% privat,30% fons propis.

AEIR ESTEL D’ASSÍSDes del 2003, el Casal Infantil Estel d’Assís i l’Aula Jove s’ins-criuen dins l’Associació Educativa Integral del Raval. Abans,el casal estava vinculat a L’Hora de Déu. La seva finalitat ésdesenvolupar una acció educativa integral en un ambientno acadèmic que permeti als infants créixer en totes lesseves dimensions.

Parteixen del treball individual i grupal amb els nens/es invo-lucrant les famílies parlant amb elles de manera individual.La relació amb les famílies es fa mitjançant una entrevistad’acollida, tutories de despatx i xerrades informals on se’lscomenta l’evolució del fill i els problemes que es detecten. Ales famílies que han demanat ajuda assistencial (escolaritza-ció dels fills acabats d’arribar, roba i aliments, aclariments detemes legals) se les orienta i deriva. Es fa també un segui-ment de l’infant i jove amb els tutors de l’escola i/o l’institut.Es treballa la participació i la iniciativa amb tots els grupsencomanant als infants tasques coherents amb la seva edat.També es treballa la reflexió fent cada tarda una valoracióamb cada grup de com ha anat la tarda. Els més grans, a par-tir d’assemblees, aporten idees i proposen activitats. Es dónal’oportunitat de programar i dinamitzar algunes activitatscreades per ells. Tant al Casal Infantil com a l’Aula Jove, esrealitzen activitats formatives i lúdicoesportives: reforç esco-lar, futbol sala, ping-pong, tallers, jocs, informàtica iInternet, activitats alternatives al futbol, art solidari, activi-tats de dissabte, colònies. Per a les dones del barri, hi ha unaescola de mares en què es fa alfabetització, s’ofereix asses-sorament jurídic, es realitzen xerrades mensuals sobre saluta càrrec d’una doctora i es fan tallers de cuina.


Serveis destinats a la infància i l’adolescència: Ravalmedia:Radialnet; Raktvteb; Ravalsurf; Tarda de Projectes (Còmic iCD interactiu...); ús comunitari de l’espai per joves, tallers deràdio als instituts.

Serveis destinats a les famílies: Tallers de recerca de feina onparticipen pares, mares i altres familiars dels joves i veïns.

N. Edat Sexe

Total Casal Infantil 04-05 44 De 4 a 12 (1)

Total Casal Infantil 05-06 34 4-6 anys=10 (2) 4 nenes i 6 nens

7-9 anys=14 (3) 4 nenes i 10 nens

10-12 anys=10 (4) 5 nenes i 5 nens

Total Aula Jove 04-05 14 13-18 anys (5)

(mitj. de 15 anys) 5 noies i 9 nois

Total Aula Jove 05-06 17 13 a 18 anys (6) 7 nenes i 10 nens

Llista espera 04-05 18 4 a 12 anys 11 nenes i 7 nens

Llista espera 05-06 (A.J) 6 13 a 18 4 nenes i 2 nens

Llista espera 05-06 26 4 a 12 anys 16 nens i 10 nenes

N. Edat

Total usuaris habituals 05 103 12 a 18

Ravalsurf 15 16 a 18

Tarda de projectes: Còmic Raval 30 12 a 16

Raktyteb 55 12 a 18

Taller Ràdio amb CEIP Drassanes 8 grupsi IES Miquel Tarradell de 20 8 a 18

Llista d’espera: intenten assumir la demanda

Origen: 70% de persones que utilitzen el TEB són de pro-cedència extracomunitària (no es comptabilitzen els usua-ris pel país de procedència).

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: el Casal Infantil obre de dilluns a divendresde 18 h a 20 h i dissabte d’11 a 13 h. L’horari de l’Aula Joveés de dilluns a divendres de 17.30 h a 20 h i dissabte d’11 a13 h. No es fa casal d’estiu.

Relacions amb el territori: Projecte Infància Raval, ProjecteFranja, CEPIAR, Serveis Socials, Art Solidari, els CEIP: MilàFontanals, Collaso i Gil, Rubén Darío, Griselda, Labouré,Sagrada Família, Escoles Pies Sant Antoni, Escola Vedruna, elsIES: Miquel Tarradell, Milà i Fontanals, utilització del puntÒmnia de Ravalnet, recursos esportius del Gimnàs Barcelonès(fins al 2004) i de les pistes de Drassanes i del carrer Aurora.

Finançament destinat a la infància i adolescència: el 40% delfinançament prové de subvencions públiques, el 24% de dona-cions, i l’altre 36% d’ingressos propis (quotes dels socis i quotesdels pares: 10 euros per família 1-2 fills i 15 euros 3-4 fills).

Observacions: la capacitat del Casal Infantil és de 30 places,però sovint es sobrepassa.

INICIATIVES DE SOLIDARITAT I PROMOCIÓ (BRAVAL I TERRAL)Promou el voluntariat social i desenvolupa la seva actuacióen l’àmbit del suport socioeducatiu als joves facilitant laseva inserció en el món del treball per mitjà de dos centresd’activitat: Braval per a nois i Terral per a noies. Labor pro-moguda per l’Opus Dei. Els objectius dels dos centres d’ac-tivitats es basen en tres grans línies: promoure la cohesiósocial, lluitar contra la marginació i incorporar els immi-grants a la nostra societat. Els dos centres d’activitats ofe-reixen diferents programes lúdics i socioeducatius:Esportiu Multiètnic (4 equips de bàsquet i dos de futbolmasculí i un equip de bàsquet que participen a la lliga delConsell Escolar de Barcelona -CEEB-); programa 1@1 demotivació i ajut en els estudis, a partir de 3r de Primària aTerral i de 5è a Braval; Casal d’estiu al juliol. Programa d’a-dults (a partir de 16 anys): aprenentatge de les llengüescatalana i castellana. Terral desenvolupa programes espe-cífics per la formació de les dones: Gestió de la Llar, cursosd’informàtica, etc.

Tant Braval com Terral disposen d’una aula d’informàticadestinada a formar els joves i les famílies en informàticabàsica i Internet. Participen en activitats que fan altresentitats: Festa de la Convivència, Open Futbol Sala Rambladel Raval, bàsquet 3x3. La Fundació Raval Solidari garan-teix la viabilitat econòmica de Terral i Braval finançantpart de les accions.

77


SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: 1@1 tardes de 17 a 19.30 h (Terral); de 18a 20 h (Braval). Casal d’estiu de 9 a 17.30 h (Terral) i de 9.30a 18 h (Braval).

Relacions amb el territori: Fundació Raval Solidari.

Finançament: Fundació Raval Solidari 75,9%, donatius 6,4%,patrocinadors 8,2%, públic 1,3%, inscripcions 8,2%.

IMPULSEM, SCCL.Cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre que neixel 2005 amb la missió de desenvolupar accions de caràcterintegrador en l’àmbit educatiu, social i laboral per tal demillorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i dis-minuir els efectes de l’exclusió social. Estableix les sevesactuacions en tres àrees:

POBLACIÓ ATESA 2004-2005

Serveis destinats a la infància: 4 programes d’extraesco-lars, entre ells, 1@1, en el qual es rep una ajuda indivi-dual per superar l’ESO, programes de vacances queinclouen excursions, colònies, casals; equips d'esports: 4equips de bàsquet i dos de futbol masculí i un equip debàsquet i un de voleibol femení.

Serveis destinats a les famílies: Curs de gestió de la llar id'informàtica (Terral); Aula d’informàtica (Terral i Braval).

Serveis destinats a la infància: Casal Infantil per a nens inenes de 4 a 12 anys, Aula Jove amb adolescents de 13 a18 anys.

Serveis destinats a les famílies: Escola de mares.

Origen: (1) 28 Marroc, 12 Espanya, 1 Algèria, 1 Equador, 2Bangladesh. (2) 5 Espanya, 4 Marroc, 1 Bangladesh. (3) 3Espanya, 1 Bangladesh, 10 Marroc. (4) 3 Espanya, 6 Marroc, 1Bangladesh. (5) 12 Marroc, 2 Espanya. (6) 10 Marroc, 6Espanya, 1 Equador. (7) 2 Marroc, 1 Equador, 3 Espanya. (8) 9Espanya, 2 Bangladesh, 5 Marroc, 10 Sud-Amèrica.


Serveis destinats a l’adolescència: Escola d’Aprenents.

Franja d’atenció: Horari escolar.

Relacions amb el territori: IES Milà i Fontanals, IES MiquelTarradell, Consorci d´Educació de Barcelona, ServeisPersonals Districte de Ciutat Vella, Inspecció educativa delDepartament d´Ensenyament i altres entitats del barri.

Finançament franja 12-16 anys i famílies: 50% fons públics,10 % fons privats i 40% fons propis.

CENTRE DE MÚSICA I ESCENA XAMFRÀEl Centre de Música i Escena Xamfrà inicià les seves activi-tats el mes d’octubre del 2004, i el mes de novembre vaobrir les portes, en horari extraescolar, als espais de l’IESMiquel Tarradell cedits per aquesta finalitat. Després d’unaintensa campanya de difusió, el 9 de desembre del 2004 s’i-nicia el període d’inscripció, que durarà fins al 22 delmateix mes, per tal d’iniciar les classes el dia 10 de generdel 2005. La seva finalitat és establir-se en el barri com uncentre dinamitzador d’activitats educatives artístiques, tre-ballant en xarxa amb les altres entitats del Raval. El treballde l’entitat s’estructura en tallers independents: teatre,dansa, percussió i cant coral. Les activitats s’organitzen engrups d’edat (de 8 a 11 anys i de 12 anys en endavant). Alcomençament del curs es perfila un espectacle comú moltobert que s’anirà definint d’acord amb l’evolució formati-va de l’alumnat. Al final, els integrants dels quatre tallersrepresenten una única obra que es presenta al públic alfinal del curs. L’espai artístic es veu com el mitjà idoni per atreballar la diferència, l’autoestima i el respecte en els nensi en els joves.

POBLACIÓ ATESA. CURS 2004-2005 I 2005- 2006

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: els tallers de dansa i percussió es realitzendilluns i dimecres: dansa, de 18 a 19 h; percussió, 3 tallersd’una hora cada un, de 17 a 20 h. Els tallers de cant coral esrealitzen només el dimecres de 17 a 18 h, i el taller de tea-tre es realitza dimarts i dijous de 17.15 a 18.15 h.

78

mapa de recursosRelacions amb el territori: l’IES Miquel Tarradell va cedir elsespais en horari extraescolar; l’espectacle de final de curs es vacompletar amb la participació dels cors de: l’IES Milà iFontanals, dels CEIPS Collaso i Gil, Rubén Darío i Milà iFontanals, la coral infantil de l’EMM Can Ponsic i la coral infan-til l’Esquitx (Coral Sant Jordi). Participació en activitats organit-zades per i conjuntament amb altres centres i institucions:Amics del Liceu, Art solidari, Aula jove, Fundació social...

Finançament infància i adolescència: 44,5% públic, 44,3%privat, 11,2% fons propis.

Observacions: Durant el curs 2005-2006 hi han participatalumnes de l’Escola Ginesta, centre d’educació especial.

CASAL JOVE CALASSANÇEs va fundar el 1986 amb la intenció d’agrupar totes aque-lles accions que des de l’Escola Pia Sant Antoni s’estavenportant a terme, com esplai, agrupament escolta, grup demares... Per tant, és una entitat de l’Escola que depèntotalment d’aquesta i aplega diverses entitats, grups icol·lectius (club esportiu EPSA, Agrupament Escolar SantAntoni Abat, grup Nova Terra, Gegants i Grallers de SantAntoni i grups de Catequesi). Gestiona l’activitat extraes-colar de l’escola i està oberta a qui vulgui participar-hi. Vadecidir obrir-se al barri perquè altres infants poguessinparticipar en les diverses activitats (Casal diari, esports,esplai, agrupament escolta i activitats de vacances). ElsCasal de Joves treballen amb usuaris de totes les edats apartir de 3 anys (el grup de petits és de 3 a 6 anys, mitjansde 6 a 9, i el grup de grans és a partir de 9-10 fins a 16). Hiha un treball de vivència i defensa dels valors cristians. S’hitreballa a partir del joc. Diverses activitats extraescolars endiferents àmbits: cultural (estudi lúdic, teatre, pintura iexpressió, còmic, iniciació musical, manualitats, anglès,guitarra, jocs del casal diari, taller d’informàtica...), d’es-ports (iniciació esportiva, piscina, tennis taula, judo, bàs-quet, futbol sala, voleibol, escacs; dansa, jazz, aeròbic), defe (catequesi i missa d’infants) i lleure (AgrupamentEscolta Sant Antoni Abat, grup Nova Terra, casal obertd’estudi i casals de vacances: Nadal, primavera, estiu isetembre). Dels participants en aquestes activitats, el 90%són de l’escola, i pel que fa a activitats com l’agrupamentescolta Sant Antoni Abad i Casals de vacances, els alumnesde l’escola són el 70%. Actualment es fan activitats diver-ses totes obertes, que de vegades cal limitar per una qües-tió de ràtio (la ràtio és de 10-15, segons les edats delsusuaris). Totes les activitats tenen dates d’inscripció i unmàxim de places. L’activitat de casal d’estudi diari és dife-rent, i s’organitza a partir de la demanda de “l’educador/acurricular”.


Serveis destinats a la infància: Tallers de teatre, dansa, cantcoral i percussió per a nens i joves a partir de 8 anys i fins als20 anys; preparació per part dels quatre tallers d’un especta-cle comú i presentació pública de l’obra a final de curs.

Serveis destinats a les famílies: Apropament de les famí-lies a les activitats formatives dels alumnes participant enla preparació dels actes festius que envolten l’espectaclefinal del curs.

N. Edat

Casal estudi diari 14 3-11 anys : 8 i 12-16 anys: 6

Esplai Nova Terra 15 6 a 16 anys

Agrup. Escolta Sant Antoni 104 6 a 18 anys

Activitats de vacances 140 3 a 16 anys

Activitats extraescolars culturals 127 3 a 12 anys

Activitats extraescolars esportives 320 3 a 18 anys

Activitats extraescolars de valors 70 8 a 18 anys

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: el casal d’estudi diari i les activitats extraes-colars (culturals, esportives, altres) es fan a la tarda de dillunsa divendres, el dissabte a la tarda es realitza l’Agrupament il’esplai, i en temps de vacances escolars Nadal, Setmana Santai estiu (juliol i setembre), els Casals de Vacances.

Relacions amb el territori: Minyons Escolta Guies de SantJordi de Catalunya (sector 3 Nord), Fundació Pere Tarrés,CEEB Consell Escolar de l’Esport de Barcelona, FCBFederació catalana de bàsquet, FCFS Federació catalana deFutbol Sala Coordinadora de Gegants de la Ciutat deBarcelona, Escola de música tradicional Catalana.

Finançament franja 0-16 anys: 8% públic, 20% privat, 72%fons propis.

AGRUPAMENT ESCOLTA SANT ANTONI ABADOrganització membre del moviment de Minyons Escoltesque realitza activitats per a infants i joves de 9 a 19 anys. Esfan tallers, jocs, sortides, cau, campaments, colònies, activi-tats puntuals amb les famílies. Els nois i noies procedeixende Ciutat Vella, l’Eixample i el Poble Sec, i el 2005 n’hi vanparticipar 95.

FORN DE TEATRE PA’TOTHOMEs va crear l’any 2000 per integrar diferents expressions cul-turals utilitzant el teatre com a eina per a millorar la qualitatde vida de les persones, contribuint al desenvolupament inte-gral de tots. El que interessa del teatre és que tingui un sen-tit social viu i que estigui a l'abast de tothom. Realitza projec-tes i tallers adreçats a col·lectius amb problemes de socialitza-ció, i ofereix possibilitats de beca. Ha desenvolupat unametodologia pròpia basada en les teories de l’aprenentatgedel brasiler Augusto Boal (Teatre de l’Oprimit). En l’àmbit dela intervenció social fa projectes a centres penitenciaris, tea-tre per a la integració als IES, Escola de Pares, Projecte Shirine(taller de teatre interactiu per als joves de 14-18 anys delRaval), Trobada internacional de teatre i educació i represen-tacions teatrals per a diverses institucions (IMEB, ajunta-ments, casals, centres cívics...). El teatre esdevé un mitjà d'in-tercanvi d'experiències, de difusió d'idees, i una eina pelcanvi social, des del si mateix d'un grup que viu un conflicte.És un espai per a diferents actors socials a la recerca del seupropi llenguatge, per prendre la paraula i per a donar visibi-litat i participació. Es conceben obres de creació col·lectiva,potenciant el reconeixement de la comunitat local, en parti-cular dels joves, com a actors reals del que es viu al territori.

SERVEIS I PROJECTES

79

POBLACIÓ ATESA

Franja d’atenció: teatre a les escoles en alguns IES, dos cops persetmana 1,5 hores. En altres IES, un cop per setmana amb ses-sions de dues hores. Als CEIP, diversos horaris. El projecteShirine es realitza dos cops per setmana en sessions d’1,5 hores.

Relacions amb el territori: Casal dels Infants del Raval, IESMiquel Tarradell, CEIP Milà i Fontanals, Fundació Xamfrà, TotRaval, TEB, Impulsem, Nexos Interculturals de Joves perEuropa, Centre Cívic Drassanes, Taller de Músics, Art Solidari.

Finançament: en termes generals, el 70% el finançaPa'tothom, i el 30%, les altres entitats que realitzen el pro-jecte. Malgrat tot, entitats com l’IMEB, la Fundació la Rodao la Fundació Xamfrà, paguen la totalitat del projecte. Hi haprojectes que, naturalment, són gratuïts, depèn de moltsfactors.

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA CIUTAT VELLADes de1988 promou l’esport possibilitant que les escolespuguin realitzar activitats extraescolars concertant-les ambles AMPA o amb els directors del centres (si no hi ha AMPA).Actualment gestiona el programa de Promoció Esportivadel Districte. Ajuda les AMPA a organitzar activitats, esde-venint un recolzament i un recurs que els confereix mésprestigi dins l’escola. Organitza activitats de psicomotricitati jocs esportius (a Primària), dansa moderna, bàsquet, futbol(a Primària i Secundària). Participa en un projecte pedagò-gic entorn del futbol, dut a terme conjuntament amb elsserveis socials i els educadors de carrer, amb un tècnic apor-tat per Promoció Esportiva. Es realitzen competicions ambequips de futbol d’altres barris i es dóna la possibilitat aalguns membres de l’equip de fer els cursets d’àrbitres a tra-vés de la Federació. Les activitats extraescolars que es fan ales escoles són obertes a altres nens, encara que no siguind’aquell centre. El cost és de 6 € al mes per 2 hores d’activi-tats setmanals (possibilitats de beca).

POBLACIÓ ATESA

Serveis destinats a la infància: Tallers de teatre als centresd’ensenyament, tallers de teatre al local de l’entitat, repre-sentacions d’obres de teatre sobre diversos conflictes.

Serveis destinats a les famílies: Escola de Pares, Teatreper a la integració intergeneracional.

Serveis destinats a la infància: Casal d’estudi diari, esplai,tallers, esport i activitats de vacances d’estiu

Serveis destinats a les famílies: Tallers per a adults/ CasalObert per reunions .


SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: horaris extraescolars dels centres educa-tius.

Relacions amb el territori: escoles que realitzen les sevesactivitats extraescolars: CEIP Collaso i Gil, CEIP Rubén Darío,CEIP, CEIP Castella. Equips del Raval que participen des del’any 2000 a les activitats de Jocs Escolars i Lliga Jove: Casaldels infants del Raval, Casal Infantil Drassanes, EscolaLabouré, CEIP Drassanes, CEIP Rubén Darío, CEIP Castella,Educadors Raval Sud, Franja Erasme Janer, Projecte FranjaRaval, C.O. Joan Salvador Gavina, TEB, IES Milà i Fontanals,Estel d’Assís, Casal Sant Pau del Camp, Escola Vedruna.

PENYA BLAUGRANA SANT PAU-RAVALCreada l’any 2000, organitza activitats per a nois com són:futbol, excursions, joc de dòmino, reunions entre penyes,reunions per mirar els partits, sopar d’aniversari, visita almuseu del Barça, una vegada a l’any, anar a veure un par-tit de futbol, organització de l’Open de futbol a la Rambladel Raval. El que pretén l’entitat és fer barcelonisme iexportar el Raval cap a fora. Els nois amb edats compresesentre 9 i 12 anys entrenen una hora el dissabtes al matí, iels dies de cada dia realitzen competicions quan els toca.Els petits realitzen el futbol al CEIP Collaso i Gil, i els granspaguen el polisportiu.

POBLACIÓ ATESA

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: el futbol aleví es realitza el dilluns de 18 a19 h i el dissabte de 10 a 11.30 h de setembre a juny.

Relacions amb el territori: conveni de col·laboració ambFCB, Ibn Batuta i Districte de Ciutat Vella per ajudar a inte-grar a través de l’esport les diferents cultures que conviuenal barri. Membre de Tot Raval.

80

mapa de recursosASSOCIACIÓ CAPOEIRA CANIGÓCentre que ofereix classes de capoeira (dansa guerrera originà-ria dels esclaus afrobrasilers), samba, maculelé, etc. Alumnes apartir dels 3 anys. Tallers per a les escoles.

ASSOCIACIÓ PER LA PROMOCIÓ DEL BÀSQUET ALRAVAL (PROMOBÀSQUET)Escola de bàsquet en col·laboració amb l’AMPA del CEIPMilà i Fontanals, per a nens i nenes de Primària dels centresdel Raval. Participa en l’organització d’actes puntuals d’a-quest esport i realitza formació de monitors/es i àrbitres debàsquet.

ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSATCreada el 1965, des del 1999 està ubicada al Raval. RosaSensat és una associació catalana de mestres i educadors/esi altres professionals de l’educació que treballen per la qua-litat de l'ensenyament i de l'educació en general. És elMoviment de Renovació Pedagògica de Barcelona, unaassociació de base, no lucrativa i no governamental, i tambéun centre de Serveis Educatius (formació continuada, revis-tes, biblioteca...). Des de la Biblioteca Infantil i Juvenil RosaSensat, s’ofereixen cicles de narració de contes gratuïts pera escoles des del curs 2001-2002. D’altra banda, ofereix cur-sos de català per a grups de mares dins les escoles dels seusfills i quan aquests són a classe, per tal apropar-les a l’esco-la. Aquests cursos es van deixar de fer el 2004 a causa del’alta mobilitat laboral de les mares, que afecta fortamentla seva assistència a les classes. Està dissenyant un Pla deDinamització del català per al Raval, juntament amb laSecretaria de Política Lingüística, que contempla, inicial-ment, 3 projectes. Abans d’iniciar-lo, vol presentar-lo a TotRaval i al Districte per crear llaços de col·laboració, coordi-nar esforços i no repetir accions.


SERVEIS I PROJECTES

Serveis destinats a la infància: Organització i gestió d’acti-vitats extraescolars a les escoles.

Serveis destinats a les famílies: Concertació i suport enles activitats extraescolars.

Serveis destinats a la infància: Futbol aleví, excursions,actes local, festes penya.

Serveis destinats a les famílies: excursions, actes local,festes penya, futbol sala.

Serveis destinats a la infància per la biblioteca infantil: ciclede contes per escoles, assessorament i orientacions a c. esco-lars del Raval (especialment a l’alumnat i professorat de l’au-la d’acollida del CEIP Drassanes) i puntualment a esplais.Carnet gratuït de soci/a a infants del barri, préstec fora i dinsl’horari escolar. En el marc del Pla Educatiu d’Entorn, ha pre-sentat 3 projectes destinats als centres escolars.

Serveis destinats a les famílies: cursos de català per a maresdins les escoles fins al 2005. Està treballant en el disseny denous serveis. S’hi pot fer consultes i utilitzar els serveis tant dela biblioteca general d’educació com de la biblioteca infantil.Per accedir al préstec, cal fer-se’n soci/a (anualment 12 €).

Franja d’atenció: la sessió de contes és d’una hora, de febrera juny, s’acorda cada curs, un matí fix en horari escolar. Elscursos de català es feien un dia la setmana, una hora i mitja(es realitzaven a l’escola del fill en horari escolar) de 25hores de durada.

Relacions amb el territori regularment amb EBM Canigó,CEIP Drassanes, CEIP Collaso i Gil, CEIP Rubén Darío i parcial-ment CEIP Castella. La biblioteca fa serveis gratuïts regularso puntuals a tots els centres escolars del barri i del districte.Membres de Tot Raval. Membres del Consell Escolar del dis-tricte (i del Consell Esc. de Barna, a nivell de ciutat amb mol-tes altres instàncies) i del Pla Educatiu d’Entorn.

Finançament destinat a projectes franja 0-16 anys: el cicle decontes fins al curs 04-05, l’assumia l’Associació sense cap ajut.La biblioteca infantil també és gratuïta. L’entitat està finança-da en un 30% per fons públic i un 70% per fons propis.

CASAL SANT PAU DEL CAMPDestinat a nens/es fins a 12 anys amb l’objectiu d’adquirirhàbits personals i de conducta acceptats i necessaris, descobriri desenvolupar les habilitats d’autonomia personal i respectarles normes cíviques i socials. Fa reforç escolar i Casal d’estiu.

ART SOLIDARIONG que es va crear l’any 2000 i que està present en barrismarginals de la ciutat, principalment al barri del Raval deBarcelona. Art Solidari actua com a grup de suport a casals iassociacions de barri, on realitza activitats i tallers de sensibi-lització, els eixos dels quals són l’art i la música. Promou el res-pecte per l’altre, la convivència entre diferents cultures, reli-gions i estils de vida. Mitjançant la música, la dansa, el teatre,les arts plàstiques, l’expressió escrita i parlada... vol: desenvo-lupar la creativitat, potenciar la sensibilitat, disminuir l’agres-sivitat, augmentar l’autoestima, millorar les relacions familiarsi socials, adquirir una visió més àmplia del món i despertar l’in-terès per realitzar estudis. Les activitats que ha treballat ambnens de 4 a 17 anys del barri del Raval són, entre altres: llen-guatge musical, audicions musicals potenciant el coneixementd’altres estils, tallers de percussió, chi kung, contacte ambmúsics i artistes, composició de cançons, estudi dels orígensdels diferents estils i tipus de música, moviment creatiu,debats d’opinió, colònies d’estiu, excursions culturals...

ASSOCIACIÓ CULTURAL EDUCATIVA SOCIAL IOPERATIVA DE DONES PAKISTANESES (ACESOP)Associació constituïda el 2005 amb l’objectiu de donar aconèixer i transmetre la cultura del Pakistan, desenvolupanthabilitats lingüístiques i fomentant la curiositat tant per lapròpia cultura com per les altres. Fa activitats adreçades anens i nenes de 4 a 14 anys, com urdu, anglès, Alcorà i jocs.Les activitats són principalment de dilluns a divendres,actualment al Centre Cívic Drassanes, i també es realitzenalgunes sortides en cap de setmana. El curs 2005-2006, hi vahaver 90 d’infants inscrits i les activitats es realitzaven alCEIP Collaso i Gil. El curs 06-07 són 25 nens i nenes, per leslimitacions d’espai. ACESOP també fa accions destinades ales mares (espai de relació, informació i debat, sortides...),on hi participen més de 50 dones pakistaneses.

CENTRO FILIPINO TULUYAN SAN BENITOInstitució fundada el 1986 per les Germanes BenedictinesMissioneres de Tutzing i el Pare Avelino Sapida, de la diòcesi

81

d'Imus (Cavite-Filipines). Gestiona una escola de cultura filipi-na destinada a nens i nenes de famílies d’orígen filipí (de 5 a16 anys) on s’ensenya tagalo, anglès, balls folklòrics, religió icultura. També té una coral infantil.

SIDA STUDI ONG creada l’any 1987 a Barcelona que treballa en la capa-citació de les persones per prevenir el VIH/sida i per reduirl’impacte individual i social del virus en un marc de respec-te als Drets Humans. Du a terme diferents activitats i serveisadreçat als joves: accions educatives sobre sexualitat iVIH/sida, assessorament individualitzat per a estudiants, dis-tribució de preservatius i campanyes per a joves enambients lúdicofestius i resposta a demandes informatives id’assessorament documental.

CENTRE D’INFORMACIÓ I SERVEIS A L’ESTUDIANT DE CATALUNYA (CISEC)Associació fundada l’any 1992 amb l’objectiu de donar respos-ta a les demandes i necessitats que la gent jove té amb relacióa la seva educació, en especial pel que fa a la informació, l’o-rientació i la dinamització. Els serveis que ofereix a la seva seusón el Punt d'Informació Acadèmica (SPIA), el Serveid’Orientació Curricular i Laboral (SOC SOL), l'Assessoria LegalEstudiantil i l’Assessoria Telemàtica d’informació i orientació.També fa accions als instituts per a la promoció de la partici-pació fomentant els delegats de curs, les associacions d’alum-nes, la participació al Consell Escolar, i també a la societat engeneral. Així mateix, realitza consultes sobre necessitats for-matives i processos participatius amb els estudiants de la ciu-tat en accions com l’elaboració del Projecte Jove de Barcelonao l’estudi sobre les necessitats i interessos informatius delsjoves de Ciutat Vella. Al Raval, dins el Pla Educatiu d’Entorn,tira endavant amb el Casal dels Infants del Raval els puntsd’informació per a l’alumnat en els centres de Secundària(excepte l’Escola Pia), que hi és un dia a la setmana durantmitja hora a cada centre.

ASSOCIACIÓ SOCIOCULTURAL IBN BATUTAEntitat sense ànim de lucre fundada el 2 de gener de 1994per un grup de joves marroquins de diversos camps profes-sionals, amb experiència en l’àmbit de la immigració. En elcamp d’infants i joves treballa amb la segona generaciód’immigrants marroquins, amb el seu entorn i la seva famí-lia per tal d’integrar-los en la societat d’acollida, tot mante-nint els seus referents culturals. Anualment organitza acti-vitats culturals adreçades als joves com són l’Open de Futboldel Raval, o diversos tallers (escriptura àrab, cuina, etc.),entre d’altres activitats culturals. A més, compta amb grupsde reforç escolar a l’IES Miquel Tarradell.

FUNDACIÓ TOT RAVALTot Raval es va constituir el 18 de març del 2002 fruit de l’a-cord d’un seguit d’entitats, institucions, empreses i personesper crear un òrgan per impulsar i facilitar la millora delbarri. La voluntat era constituir-se com un generador desinèrgies que permetés optimitzar els recursos existents ivetllés per donar resposta a les necessitats i els interessos dela ciutadania del barri. En aquest sentit, l’objecte de la fun-dació és la promoció d’aquells projectes i activitats orientatsa afavorir el desenvolupament del Raval en els àmbitssocial, econòmic i cultural, el suport a iniciatives per a la


82

mapa de recursosmillora del barri i la realització d’estudis i projectes relacio-nats amb la convivència, la integració i la participació socialal barri, posant un èmfasi especial en els col·lectius d’immi-grants, de gent gran i d’infants. Les línies de treball princi-pals són el coneixement i l’anàlisi del territori, el treball enxarxa, la comunicació i la generació d’idees i projectes comu-nitaris. Per treballar aquests temes d’una manera operativa,s’han articulat diverses comissions i grups de treball divididesen tres àmbits diferenciats: el social, l’econòmic i el cultural.Actualment, Tot Raval està format per 55 membres.

Els principals projectes són: Raval comunitari (coordinació idinamització dels diferents òrgans necessaris per al treballen xarxa, i suport a entitats i projectes del barri), Pla d’infàn-cia i adolescència del Raval (programa d’accions sorgides apartir del Diagnòstic 2006), Entorn Escolar (reforç de la xarxaeducativa i social), Banc del Temps (servei d’intercanvi detemps entre persones i grups), Ravaltext (empresa d’inserciódedicada als arranjaments de roba), Objectiu: l’ocupació alRaval (generació de vincles entre les entitats d’inserció il’empresariat), Festival de Cultura Raval(s) (projecte de dina-mització comunitària a través de la cultura), Sant Jordi alRaval, Cultura in Situ (accions d’aproximació entre els agentsculturals del territori i la població), Dinamització econòmicai comercial (suport a iniciatives econòmiques i comercials pera la promoció del barri), estudi econòmic i comercial (diag-nòstic anual), Dinamització de l’Associacionisme comercial(suport a la creació i consolidació de les associacions decomerciants), Ravalejar (campanya de comunicació per posi-tivitzar el barri i reforçar el sentiment d’identitat) i àrea decomunicació (Tot Raval informa..., articles a la premsa, etc.).

CÀRITAS RAVAL Càritas Diocesana de Barcelona és una institució canònica ambpersonalitat jurídica pròpia. Té per missió promoure, orientar,potenciar, coordinar i realitzar l’acció caritativosocial del’Església envers tots les persones i famílies amb necessitats.Des dels serveis de Càritas, i per tant, també a la seu del Raval,es fan accions orientades en quatre direccions:

• L’assistència en situacions de necessitat urgent, possibili-tant l’accés als recursos bàsics de subsistència.

• Accions de formació i de promoció personal, encamina-des a la integració social. Creació d’espais de formació,d’acollida i de relació on establir relacions d’autoajuda ide complicitat, treballant junts per canviar les coses, pro-moure la justícia i esdevenir subjectes actius del propidesenvolupament.

• Accions d’anàlisi, sensibilització, denúncia i promoció delcompromís solidari. L’atenció a les persones ha d’anaracompanyada de l’anàlisi i l’estudi de les causes generado-res d’exclusió i pobresa i l’elaboració de propostes de canvide les dinàmiques socials que la generen.

• Accions d’animació i de dinamització del voluntariat i lacomunitat cristiana.

ACCIÓ SOCIAL MONTALEGREL’associació ofereix un servei de voluntariat per atenció pri-mària (roba, menjar, mobles...) i domiciliària (acompanya-ment, assessorament...) a la família així com un servei deldivendres (Església de Montalegre): visites domiciliàriesconcertades. Disposen d’un servei destinat a mares gestantso amb fills/es fins a 3 anys a les quals se’ls facilita ajuts mate-rials (bolquers, alimentació infantil...), recursos formatius i

acompanyament en el domicili. Donen aquest servei aproxima-dament a 80 mares a l’any.

L’HORA DE DÉUEntitat assistencial que ofereix suport material a persones ifamílies (menjar, roba...). Disposa d’un servei per a maresamb fills i filles de 0 a 3 anys.

ASSOCIACIÓ PER A LA INSERCIÓ DE DONES SURTAssociació que treballa amb l’objectiu de recolzar les donesen el seu procés d’incorporació al món laboral, especial-ment aquelles que per diferents motius es troben en riscd’exclusió. Ofereix programes de formació i inserció laboralen els quals adapta la metodologia al col·lectiu de jovesmenors de 21 anys.

APIPL’Associació per a la Inserció Professional ofereix recursossocials, formatius i ocupacionals. Els joves tenen accés a:aula informàtica oberta, servei laboral d’informació i acom-panyament a la inserció, tallers de formació ocupacional(construcció, serveis a les persones, hostaleria, neteja indus-trial, mediambientals, etc.) i l’anomenat Consulat Solidari.En aquest últim servei s’ofereix assessorament jurídic, aten-ció psico-social i tallers de llengües i de cultura d’acollida.

ASSOCIACIÓ PER A LA CRIANÇA COMPARTIDA LAMAGARRUFAEntitat de mares, pares, fills i filles d’1 a 3 anys de CiutatVella creada el 2005. Sorgeix de la iniciativa de pares imares que no han pogut accedir a les llars d’infants públi-ques amb una situació econòmica que no els permet acce-dir a les privades i que comparteixen una sèrie de necessi-tats i desigs relacionats amb la criança dels seus fills, la con-ciliació de la vida personal, familiar, laboral. Es crea i es dua terme a partir de les aportacions (teòriques, pràctiques imaterials) dels participants, amb la finalitat de gaudir i par-ticipar en un espai de criança compartida que conciliï lavida laboral i personal, i alhora promogui l’equitat en l’a-tenció als fills i filles entre mares i pares. Els infants estanamb un professional (fil conductor) i un adult d’una famí-lia (caràcter rotatiu) per tal que tots puguin participarequitativament en la criança. En un principi, buscava unlocal al barri del Raval, però finalment l’ha trobat a laBarceloneta, on l’associació de veïns li ha cedit gratuïta-ment un espai. Les tasques de l’adult són: dinamitzaraccions, posar a l'abast dels infants els coneixements pelsquals mostrin interès especial, acompanyar en el desenvo-lupament i gestionar els conflictes. Per cobrir el servei demenjador, cada dia una família diferen porta el dinar. Cadadues setmanes es realitza una trobada dels adults per ferseguiment, programar, tractar temes relacionats amb lacriança. També hi ha un espai d’intercanvi, reflexió i forma-ció gestionat pels mateixos pares. Tenen la voluntat decrear un espai infantil dues tardes la setmana que estiguiobert a altres infants. Tenen una capacitat màxima per a 9-10 nens i nenes. Les decisions es prenen assembleàriament.La quota mensual és de 150 € al mes. Formen part de laXELL (Xarxa d’Educació Lliure, que dóna suport a diferentsprojectes d’educació alternatius). El perfil de les famílies ésd’un nivell econòmic mitjà-baix. No es necessita estar ambsituació administrativa regular.

POBLACIÓ ATESA CURS 2005-2006

SERVEIS I PROJECTES

Franja d’atenció: de dilluns a divendres de 9 a 15h. Desetembre a juny. Els mesos restants, es gestionarà segonsnecessitats i possibilitats del moment.

Finançament: fons propis.

CARPINTERÍA DEL ARTEAssociació cultural fundada el 1996 que actua com a plata-forma per a la difusió del flamenc i el seu art. Ofereix clas-ses de flamenc (ball, cante, cajón, guitarres, palmas i com-pàs...) per a nens i nenes a partir de 5 anys.

ASSOCIACIÓ CULTURAL LA CIUTAT DE LES PARAULES- ALMAZENÉs un col·lectiu d’artistes que gestiona Almazen com a pla-taforma professional d’experimentació, recerca, creació,producció i difusió de les arts contemporànies (cinema d’a-nimació d’autor, teatre visual, llibres d’artista, etc.). Des delcurs 2005-2006 desenvolupen tallers per infants i joves.

COORDINADORA DE CORALS DEL RAVALPlataforma que agrupa 8 corals del barri, les quals realitzenformació de coral, timbals, banda musical... Realitzen cercavi-les pel barri, sortides i altres activitats. Habitualment hi hainfants que participen a les corals amb les seves famílies.Forma part de l’Associació de Veïns del Raval.

ESBART SANTA EULÀLIA I “ELS BOUS I LA VAQUETADEL RAVAL”L’Esbart pertany a l'Institut de Promoció de la CulturaCatalana. És una entitat històrica que ha promogut la recu-peració de danses i costums catalans. El 1996 s’hi va afegir lasecció de bastoners i compta amb grallers i tabalers. D’altrabanda, l'Associació de Veïns i Comerciants La Taula del Ravalva recuperar la tradició de “Els Bous i la Vaqueta del Raval”,que són correbous amb animals de cartró. Actualment, l’es-bart i els Bous està format per un grup de nois i noies queparticipen en festes del barri, la ciutat i Catalunya.

FUNDACIÓ TALLER DE MÚSICS És una escola de música per adults que ofereix audicionsmusicals per infants i joves entre 3 i 18 anys. En una sessiód'una hora s'ofereixen continguts que ajuden a entrar en elmón de la música des de ben joves. Les sessions tenen títols

83

com Aprenent música amb els Beatles o el Jazz i les sevesmanifestacions. El CC Cotxeres Borrell i l'Ateneu Barcelonèssón els dos espais on tenen lloc les Audicions.

CONSELL ISLÀMIC CULTURAL DE CATALUNYAL'associació promou el diàleg, l’entesa, el coneixement i elrespecte mutu entre la societat catalana i la comunitatmusulmana. Durant el mes de Ramadà, ofereix als joves unaruptura comunitària del dejuni en la seva seu. També ofe-reix visites guiades per escoles en què nens i nenes entre 8 i15 anys reben informació sobre els oratoris, els preceptes del'Islam i qualsevol dubte que tinguin al respecte.

AMICAL DELS IMMIGRANTS MARROQUINS DECATALUNYA (ADIMAC) Associació fundada el 1979 amb la intenció d’ajudar l’immi-grant marroquí. Des de fa cinc anys ofereix classes de reforçescolar (matemàtiques, història, català, àrab, etc.) a nens desegona generació i nouvinguts. També participa en diversostorneigs esportius, porta a terme activitats socioculturals irealitza tasques de mediació. A més, col·labora amb lesassociacions de veïns i les AMPA de l’entorn.

CENTRE ISLÀMIC CAMÍ DE LA PAUCreat el 1996 amb la voluntat d’oferir els seus serveis a lacomunitat musulmana i paquistanesa i fomentar l’intercan-vi entre religions. Ofereix formació nens i joves de 5 a 18anys: classes d’àrab i urdu, reforç en matemàtiques a l’estiu,criqueti interculturalitat i interreligiositat. S’hi fan visites.

● XARXA D’EMPRESES

L’ESCOLA DE MÚSICS I ESCOLA DE MÚSICA JUANPEDRO CARRERO (JPC)Escoles formades per músics en actiu que treballen ambl’objectiu d’ensenyar a gaudir i expressar-se a través de lamúsica. Estan obertes a totes les edats, i amb infants realit-zen cursos de sensibilització i llenguatge musical, cant coral,instruments (individual i grups), audicions i concerts, colò-nies musicals, etc. Tenen una estreta vinculació amb el barri,organitzant activitats musicals en diverses festes culturals.Des de 2006 participen en el Pla Educatiu d’Entorn realit-zant musicals en català amb les escoles Drassanes, Labouré,Collaso i Gil, Rubén Darío, Milà i Fontanals i Vedruna. L’any2006 van crear la Raval’s Band, formada per persones resi-dents o vinculades a Ciutat Vella (a partir de 12 anys).

SANT PAU SPORT CLUBCentre esportiu amb una piscina de 20 X 8, una sala polies-portiva i sales especialitzades. Ofereix activitats dirigides ino dirigides per a adults socis majors de 18 anys. També faactivitats extraescolars dirigides a infants de 6 a 14 anysdurant el curs escolar: natació, aeròbic-dansa i tae-kwon-do, amb un cost de 64 € al trimestre (dos dies a la setma-na). Al juliol realitzen cursets intensius de natació.

TALLER OBERTEscola on es fa art teràpia i cursos de dibuix, pintura, escul-tura... A partir de 5 anys i durant el curs escolar.

Serveis destinats a la infància: Servei de menjador, sorti-des diàries a la platja, i es preveu un espai infantil duestardes a la setmana.

Serveis destinats a les famílies: Espai d’intercanvi d’expe-riències, xerrades, reflexió i formació.

Capacitat N. 05-06 N. 06-07 Edat

9 - 10 infants 6 10 1 a 3 anys

Origen: Catalans, argentins, brasilers, bolivians i irlandesos.


mapa de recursos

84

Qu

adre

27.

Dir

ect

ori

de r

ecu

rso

s p

er

a i

nfa

nts

i a

do

lesc

en

ts d

e 0

a 1

8 a

nys

al

Raval,

2005

Fon

t: F

UN

DA

CIÓ

TO

T R

AV

AL.

Trí

pti

c so

bre

act

ivit

ats

per

a jo

ves

i in

fan

ts a

l Rav

al, o

ctu

bre

de

2005

.

85

Qu

adre

28.

Act

ivit

ats

d’e

stiu

per

a i

nfa

nts

i j

oves

del

Raval,

2005

Fon

t: F

UN

DA

CIÓ

TO

T R

AV

AL.

Trí

pti

c so

bre

act

ivit

ats

per

a jo

ves

i in

fan

ts a

l Rav

al, o

ctu

bre

de

2005

.


86

mapa de recursosParticipants: CO Joan Salvador Gavina (grups de joves), TEB,Aula Jove de l’AEIR Estel d’Assís, Casal dels Infants del Raval(Centre Obert d’Adolescents “spai8” i Casal Jove Atlas),Fundació Social del Raval (grup de joves), Casal FranjaErasme Janer, educadors de carrer i educadors dels EAIARaval Nord i Sud.

COORDINADORA D’ENTITATS PRIVADES D’INFÀNCIAI ADOLESCÈNCIA DEL RAVAL (CEPIAR)Es va constituir el curs 1992-93 per dur a terme un seguit d’ac-cions conjuntes amb les escoles i per potenciar els recursosexistents al barri. Es realitzen reunions mensuals.

Participants: Casal dels Infants del Raval, Fundació Escó,Associació per a joves TEB i Ravalnet, AEIR Estel d’Assís,Servei d’Atenció d’Infants i Famílies Els Quatre Vents,Fundació Social del Raval, Càritas Raval, Raval Obert i Fun-dació CO Joan Salvador Gavina.

TAULA DE PREVENCIÓ DE L’ENSENYAMENT SECUNDARIÒrgan que que depèn de l’Àrea de Prevenció del Districte ique té la finalitat de coordinar les accions relatives als cen-tres d’ensenyament, especialment a les entrades i sortidesdels centres escolars. Es va crear el 2000-01 i es reuneix unavegada el trimestre.

Participants: referents de Prevenció, Educació i Serveis Socialsdel Districte, directors/es dels centres de Secundària,Inspecció Educativa, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.

COMISSIÓ SOCIAL DELS CENTRES ESCOLARS Reunions periòdiques de seguiment de casos a cada centreescolar amb l’objectiu de consensuar les línies de treball iles accions relatives a determinades famílies.

Participants: representant directiu del centre docent, lacoordinadora pedagògica, treballadors/es socials de l’EAP,un/a educador/a de Serveis Socials de Ciutat Vella, la coordi-nadora de l’Aula d’Acollida, la coordinadora de llenguaintercultural i cohesió social (LIC) i en casos puntuals unreferent de l’EAIA.

ABS SALUTFunciona des del 1995 amb la finalitat de donar una aten-ció homogènia als infants respecte a temes de salut i asses-sorar els professionals que treballen la franja 0-3 anys. Lesreunions es realitzen mensualment i els temes principals sónla salut a la primera infància i malalties recurrents, maltrac-taments, alimentació dels lactants i logopèdia. Va començarcom un intercanvi d’informació entre les escoles bressol ipediatres del Raval arran de la preocupació sobre les malal-ties més habituals.

Participants: pediatre i infermera ABS Drassanes, escolesbressol municipals (Canigó, Cadí i Mont Tàber), QuatreVents, Casal dels Infants del Raval, C.O. Joan SalvadorGavina, EAIA Raval Nord, Espai Familiar, Fundació Escó...

XARXA RAVAL NORDExperiència que s’està realitzant a l’àrea del Raval nordbasada en la coordinació de diferents serveis. Treballa sobreel procediment d’intervenció davant d’alguns casos, sobreels quals es concreta un pla d’acció amb la família i tota la

ÒRGANS DE COORDINACIÓ I TREBALLEN XARXAEn aquest apartat es descriuen els diferents òrgans de coor-dinació presents al territori, d’iniciativa pública o associativa.

PROJECTE INFÀNCIAEspai de coordinació d’educadors/es dels serveis d’infància(3-12 anys) que es du a terme mensualment per realitzaraccions conjuntes de dinamització (organització de festesdel barri i activitats esportives, promoció de la participacióinfantil...), coordinar accions educatives (derivacions, llistesd’espera...), traspàs d’informació, etc. Les reunions són con-vocades per l’equip del Casal Infantil Drassanes.

Participants: AEIR Estel d’Assís, Fundació Social del Raval,Fundació CO Joan Salvador Gavina, Casal dels Infants delRaval, Casal Sant Pau del Camp i Casal Infantil Drassanes.

TAULA DE JOVESEs va crear l’any 2000 com a Projecte Franja i el 2006 s'hapassat a anomenar Taula de Joves. Engloba el conjunt d’en-titats i serveis públics que treballen amb aquest sector depoblació al barri. La seva intenció és informar sobre els pro-jectes i recursos del barri i desenvolupar i avaluar les activi-tats i programes de la Taula. Pretén treballar les problemà-tiques, necessitats i dificultats dels nois/es i joves del barriamb uns objectius comuns a través de la coordinació, la for-mació i la dinamització d’activitats comunitàries, tant decaire acadèmic i educatiu com en el marc del lleure i l’oci. Lareformulació de la Taula de Joves pretén un canvi en leslínies de treball per aconseguir:

• Passar de ser dinamitzadors a ser agents educatius pro-motors de canvis positius, és a dir, educadors de barri.

• Unificar criteris d’intervenció per afrontar problemàti-ques comunes.

• Promoure la participació comunitària.

• Fomentar la cohesió en les tasques dutes a terme per lesentitats del barri.

• Fomentar el treball i les accions en xarxa.

Mensualment, els educadors i educadores de cada servei esreuneixen en la Comissió de Coordinació. Paral·lelament, esformen comissions, amb la participació de nois i noies de 12a 18 anys, on es gestionen cadascun dels projectes i propos-tes suggerit. Les activitats que s'estan desenvolupant a par-tir de l'interès i la participació dels joves són:

• Tallers de break-dance, scratch, teatre, etc.

• Activitats esportives: entrenament de futbol, bàsquet,voleibol, natació...

• Celebració de Sant Jordi

• Formació per als educadors i educadores de la Taula

• Projecte DVD: Amics del Raval (creació d'un productemusical)

• Festa final de curs

• 12 hores de futbol infantils i cadets

• 12 hores de futbol juvenils nocturnes

• Festa Major del Raval.

treballen amb infants i adolescents, sindicats, empresesd’inserció, etc. El 2005 es va crear el grup de treballd’Educació i Comunitat20 per analitzar, debatre i proposaraccions per millorar els aspectes vinculats a aquestsàmbits. És on va sorgir el projecte del Diagnòstic de lainfància i l’adolescència i se n’ha fet el seguiment, així comel d’Entorn Escolar, el Pla Educatiu d’Entorn del Raval ialtres projectes i accions. A cavall entre la comissió social il’econòmica i comercial, també hi ha el grup de treballd’Ocupació, que busca la millora de l’ocupabilitat al Ravalmitjançant la vinculació entre les entitats i les empresesdel barri i l’enfortiment de la xarxa d’ocupació.

La comissió de cultura es reuneix normalment un cop l’any,ja que els seus membres participen periòdicament en lesreunions del grup de treball del projecte Raval(s). Està for-mada per museus, teatres, escoles de música i d’arts i ofi-cis, associacions de persones estrangeres immigrades,casals d’infants, casals de joves, etc. Entre d’altres, es pro-cura tirar endavant accions per aproximar la població i elsgrans equipaments del barri (Liceu, MACBA, CCCB, MuseuMarítim…).

TAULA DE LA DONAEspai de relació de les entitats i els serveis que treballen ambdones per posar en comú accions i treballar-hi plegats.

Participants: El Lloc de la Dona, Surt, A. sociocultural IbnBatuta, CC Drassanes, etc.

SECRETARIAT DIOCESÀ DE PASTORAL DEMARGINACIÓ (ZONA RAVAL)Plataforma d’entitats socials confessionals que posen encomú les seves accions.

Participants: CO Joan Salvador Gavina, Cintra, FundacióEscó, SAIF Quatre Vents...

COORDINADORA DE LA LLENGUAArran del programa d’Acollida a Ciutat Vella21 neix l’any2000 la Coordinadora per la Llengua. És un organisme quevol constituir-se en un fòrum d’anàlisi i investigació de lesnecessitats formatives en matèria lingüística i vetlla per l’a-dequació de l’oferta d’ensenyament de les llengúes catala-na i castellana a la realitat actual, per tal de garantir el dreta la igualtat d’oportunitats en l’accés als recursos normalit-zats. També té com a objectiu prioritari coordinar la tascade les diferents entitats per tal d’optimitzar esforços,ampliar i millorar recursos, complementar ofertes, unificarmetodologies i dissenyar materials pedagògics adaptats al’alumnat adult. Per últim, treballa en la formació i el reci-clatge del personal docent i voluntari, per tal d’oferir unaformació rigorosa i homologada que s’adapti al marc euro-peu comú de referència per a les llengües. Participants: aglutina associacions, entitats, institucions iconsorcis que imparteixen classes de català i castellà aCiutat Vella.

20. Vegeu participants a la pàg. 8.

21. Iniciativa del departament de Serveis Personals del Districteamb la finalitat de donar resposta a la necessitat d’integració lin-güística de la població nouvinguda a Ciutat Vella.

xarxa; això suposa un avanç important de treball de xarxa icoordinació. Es treballa principalment en casos de noiesadolescents embarassades, joves toxicòmans/es, pares imares amb trastorns mentals i fills/es a càrrec i pares i marestoxicòmans/es i fills/es a càrrec.

Participants: EAIA, SS, CAP, escola...

XARXA D’INFÀNCIA EN RISC DEL RAVALPlataforma de coordinació institucional entre serveis públicsi privats creada al final del 2005 per avaluar el funciona-ment de la intervenció en infància en risc per tal de clarifi-car els canals d’actuació i derivació. Els objectius són donarresposta a les situacions familiars, augmentar el coneixe-ment de la realitat i generar respostes, estratègies i recursosa les noves realitats emergents, i facilitar la cooperacióentre serveis i augmentar el coneixement mutu, corespon-sabilitzant tota la xarxa en l’avaluació, el tractament i lamillora de les intervencions. La principal actuació que esplanteja és el treball d’alguns casos a partir de la constitu-ció d’equips amb tots els agents involucrats on es consensuiel pla de treball i el referent únic del cas i després se’n faciseguiment. També es proposa l’organització de reunionsbimensuals de formació i coneixement sobre la xarxa derecursos, i el desenvolupament de recerques i investiga-cions.

Participants: Districte de Ciutat Vella, CO Joan SalvadorGavina, Fundació Social del Raval, ABS Raval Sud i RavalNord, Càritas Raval, CSS Raval Sud i Raval Nord, EAIA RavalSud i Raval Nord, Casal dels Infants del Raval, TEB, Direccióde Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona (Infància),SAIF Els Quatre Vents, EAP, Programa Salut i Escola, educa-dors en medi obert, EIPI i CSMIJ.

COMISSIÓ LOCAL DEL PLA EDUCATIU D’ENTORNDEL RAVALÒrgan creat a mitjan 2005 per impulsar, dissenyar, aprovari avaluar el pla d’activitats del PEE Raval.

Participants: Districte de Ciutat Vella (Regidor, Cap deServeis Personals i Tècnica d’Educació i Salut), Depar-tament d’Educació de la Generalitat de Catalunya(Inspectora d’Educació del Raval), Consorci d’Educació deBarcelona (Tècnica LIC), Centre de Recursos Pedagògics deCiutat Vella, representants dels centres d’ensenyament(IES Milà i Fontanals i Escola Labouré), representants de lesentitats del Consell Escolar (AMPA CEIP Milà i Fontanals iCasal dels Infants del Raval) i Fundació Tot Raval (entitatconvidada).

COMISSIONS I GRUPS DE TREBALL DE TOT RAVALLa Fundació Tot Raval disposa de diversos espais de coordi-nació i treball en xarxa. D’una banda, hi ha tres comissionsen què participen els membres de la fundació, i que es reu-neixen periòdicament en els àmbits social i educatiu, cultu-ral i artístic, i econòmic i comercial.. De l’altra, s’han esta-blert grups de treball per tirar endavant projectes concretsen els quals s’ha comptat amb la participació d’agents delbarri implicats directament en la temàtica, siguin membreso no de Tot Raval.

La comissió social es reuneix trimestralment. Està formadaper entitats ben diverses com associacions de joves, dedones, de mestres, de col·lectius immigrants, entitats que

87


ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANACONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE CIUTAT VELLA És l'òrgan de participació de la comunitat educativa que téuna funció assessora i pot elevar informes i propostes a lesinstitucions educatives, a l'administració municipal i alConsell Escolar de Catalunya.

Participants: 48 membres (Districte de Ciutat Vella, represen-tants dels centres escolars, de les AMPA, de l’alumnat i de lesentitats educatives). Organitzacions del Raval: CEIP Drassa-nes, EMA Francesc Layret, Escola Massana, Escola Pia SantAntoni, Cintra, IES Miquel Tarradell, USOC, CEIP Castella,Escola Vedruna, CEIP Milà i Fontanals, Escola Oficial d’Idio-mes, escoles bressol, Casal dels Infants del Raval, CO JoanSalvador Gavina, Associació TEB, Rosa Sensat, Centre deRecursos Pedagògics i Ibn Batuta.

CONSELL ASSESSOR DELS INFANTS DE CIUTATVELLAConstituït el juny del 2006 com a òrgan de participació ciu-tadana en què les organitzacions del districte posen encomú temes d’àmbit general i d’especialització tècnica. Espreveu la realització de 4 sessions l’any i altres possibles reu-nions extraordinàries. Un dels primers objectius és posar lesbases per crear el Consell dels Infants.

Participants: Districte de Ciutat Vella, entitats i serveispúblics i privats que treballen en la infància i AMPA.

COMISSIÓ CONSULTIVA DE SERVEIS PERSONALSÒrgan que té com a finalitat informar de les actuacions pre-vistes per part del Districte en l’àmbit de l’educació, els ser-veis socials, l’esport, la cultura... Posteriorment, al Plenari deCiutat Vella s’aproven les actuacions a desenvolupar.

Participants: Districte, entitats i persones interessades.

CONSELLS SECTORIALS DE CIUTAT VELLAÒrgans d’informació, debat i proposició que es convoquenper temes concrets com són la salut, la dona, l’urbanisme...

Participants: Districte de Ciutat Vella i entitats del districte.

PROJECTES COMUNITARIS I DEPARTICIPACIÓRAVALNET, XARXA CIUTADANA DEL RAVALXarxa ciutadana que funciona per Internet i que preténapropar a la població les noves tecnologies i aprofitar-ne l’úsper fomentar també la participació i la visualització d’inicia-tives del barri. A més, al lloc web es pot escoltar la ràdiocomunitària i tenir accés a correu electrònic gratuït.

PUNTS ÒMNIAEl projecte Òmnia d’accés a les tecnologies de la informaciói la comunicació neix l’any 1999 de l’acord entre elDepartament de Benestar i Família i el Departamentd’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, a partird’un projecte de l’Associació per a joves TEB. Per a una exe-

88

mapa de recursoscució i un desenvolupament del projecte adequats, es dis-posa de la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés,Fundació Catalana de l’Esplai, Fundació per a la innovacióen l’acció social (FIAS-Grup CIREM), Federació d’Associa-cions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya i TEB, queformen part de l’òrgan de seguiment del projecte aCatalunya. Òmnia ofereix un espai d’accés a les Tecnologiesde la Informació i la Comunicació per evitar la fractura digi-tal i possibilitar, amb la participació de tots, la construcció ila millora de la pròpia comunitat. Els punts Òmnia sónespais d’ús comunitari sota els principis de corresponsabili-tat, universalització, participació i transversalitat. Al Ravalexisteixen tres Punts Òmnia: al TEB, al Casal dels Infants delRaval i al Servei Solidari vinculat a l’Escola Pia de SantAntoni.

XARXA EDUCATIVA DEL RAVAL (XER)Iniciativa que fomenta la creació de projectes de foment deles noves tecnologies i de fòrums virtuals per alumnat i mes-tres. Potencia que els nens/es i joves utilitzin les noves tecno-logies de la informació des del marc escolar com a eina decomunicació i cooperació amb els alumnes dels diferents cen-tres educatius del Raval. Al mateix temps, crea un espai d'in-tercanvi pedagògic entre el professorat dels centres públicsdel Raval, on es poden crear o compartir materials didàctics,experiències, projectes... que ajudin a millorar la tasca educa-tiva. Hi participen tots els centres públics del barri.

ENTORN ESCOLARProjecte realitzat conjuntament pel Casal dels Infants delRaval i la Fundació Tot Raval que es tira endavant des del2003. Desenvolupa accions de reforç escolar, llengües i par-ticipació dins els centres d’ensenyament, tant d’alumnatcom famílies i professorat. Es vol afavorir la transició i lacontinuïtat pedagògica entre l’escola i l’institut i la vincula-ció i la permeabilitat d’aquests en el territori. En períodesno lectius (Nadal i estiu) i durant el curs escolar es desenvo-lupen cursos intensius d'immersió i millora lingüística perals alumnes d’incorporació recent al centre escolar.Algunes accions es realitzen en col·laboració amb elConsorci d’Educació a través del projecte EXIT i altres ambel Pla Educatiu d’Entorn del Raval. El reforç és un espaiobert dut a terme per la figura de l'amic@gran (un exalum-ne/a del centre, o un alumne de cursos més alts, que repre-senta un referent positiu), voluntariat i monitors/es. Estàdirigit a reforçar el temari i seguir les activitats de la classe,principalment amb la realització dels deures. Promou l'hà-bit de la lectura i els procediments de treball. Es realitzeninformes de l’alumnat i trimestrals de tallers de tutoria.S’estableixen contactes directes amb els tutors/es i l’equipdirectiu del centre. Respecte al suport a les iniciatives departicipació de famílies i alumnat, a l’IES Miquel Tarradells’ha potenciat el treball amb les famílies en coordinacióamb una professora del centre i les activitats han estat clas-ses de català, castellà i informàtica, visites per a conèixerrecursos del barri, sessions de cafè–teatre per debatreqüestions sobre l’educació dels fills/es. S’ha fomentat lesactivitats de l’associació d’alumnes de l’IES MiquelTarradell, donant suport a les seves reunions i activitats. Hiaccedeixen els alumnes que els centres proposen, tot i quetambé n’admet per iniciativa pròpia.

Franja d’atenció: reforç diari de 17 a 18.15 h. Els cursos deNadal són de 15 hores, i a l’estiu, de 30.


SERVEIS I PROJECTES

Relacions amb el territori: IES Miquel Tarradell, AMPA iassociació d’alumnes, IES Milà i Fontanals i AMPA, CEIPDrassanes, CEIP Rubén Darío, CEIP Collaso i Gil, CO JoanSalvador Gavina, TEB, Franja, Educadors de carrer, Casal deGent Gran Josep Trueta, Pa’tothom, Ass. Esportiva CiutatVella, EAP, CRP, Serveis Socials, CAP Nord, Estel d’Assís, RosaSensat, Xamfrà, Tuluyan San Benito, Ibn Batuta, RavalSolidari i Acció Sindical.

Finançament públic: 21% (2004), 69% (2005) i 76% (2007).

Observacions: el 16% dels alumnes ha participat en mésd’una acció. La cobertura ha superat les places previstes.

BARRI EDUCADORProjecte socioeducatiu de mediació comunitària que pro-mou que els veïns s’apropiïn col·lectivament i convisquincreativament als carrers i les places pel Casal dels Infants delRaval que es realitza des del 2002. Parteix de la premissaque els espais urbans són matrius educatives i claus en laqualitat de vida dels ciutadans, en el civisme i la humanitza-ció del barri. Vol crear vincles i consolidar xarxes per cons-truir un barri educador per als infants i joves del Raval apartir d’un treball participatiu, intercultural i d’intervenciócomunitària i, per tant, col·laborant amb tot l’entrellat d’as-sociacions i incentivant l’autonomia i l’autoorganitzaciódels diversos col·lectius i veïns, ja que només des d’aquestaperspectiva es poden prevenir o solucionar els conflictesque hi sorgeixen. El punt de partida de l’acció és, en primerlloc, l’observació, la detecció i l’anàlisi regular de les dinàmi-ques i els usos dels espais públics. Després, correspon feruna intervenció educativa directa en el mateix espai, totcreant una xarxa amb entitats, serveis, professionals i asso-ciacions en l’espai públic. Finalment, cal elaborar un diag-nòstic participatiu per a la convivència en l’espai públic.

D’entre les accions, destaca la intervenció a la plaça Folch iTorres, amb la creació de grups de treball i la taula demediació, que ha estat reconeguda com a interlocutora perl’Administració. Amb el treball conjunt de l’IES Milà iFontanals, l’Escola Massana i altres entitats, s’ha creat unaescultura on es fon la idea “mans-món-cinc continents”. Enquant a festes, s’hi realitza la Ravalstoltada, que el 2006 va

89

implicar 27 entitats, i la Festa de la Convivència, fruit deltreball, entre d’altres, de la Taula de joves. Per altra part, apartir del treball amb el grup de dones de diferent proce-dència de la plaça s’ha creat un llibre de les seves receptes,La cuina casolana de les dones del Raval elaborades al Tallerde cuines acció que ha generat el projecte CreaDona.També es fa el projecte europeu “Espai públic, espai de con-vivència, espai de diàleg” (amb Bèlgica, França i Itàlia), ambla finalitat de diagnosticar la situació de la convivència alRaval, que contempli el treball intergènere, intercultural iintergeneracional, establir accions concretes (tallers de cre-ació de nines del món, jocs de carrer i històries del barrientre gent gran i alumnat de l’institut...) i elaborar unmanual de bones pràctiques. Hi han participat 40 associa-cions d’àmbit social, polític, artístic, educatiu i comercial, i45 persones, membres de diferents sectors del barri. AlsJardins dels Horts de Sant Pau també s’ha seguit un procésde coneixement de la realitat quotidiana de l’ús de l’espaiamb la finalitat d’intervenir en la dinàmica dels Jardins idesenvolupar-hi polítiques participatives i comunitàries,connectant amb xarxes de suport (abordatge de la dro-gaaddicció) que facin possible una intervenció adequada ieficient en l’espai públic. En darrer lloc, s’ha impulsat elLlibre de la convivència, que expressa les necessitats i elsdesitjos dels joves del barri, el qual va aplegar 13 entitats iinstituts del barri, una desena d’educadors i 120 joves. Apartir d’aquí, s’ha conformat la Taula de Joves.

Finançament: 81% fons públics (bàsicament Districte CiutatVella) i 19% fons privats del Casal.

TAULA DE JOVESGrup de treball i participació de nois i noies de 12 a 18 anysque compta amb l’acompanyament dels educadors i educa-dores de les entitats i serveis del barri.22

INFANTS, ADOLESCENTS I JOVES COPROTAGONISTES AL RAVALProjecte europeu que aplega joves de diferents ciutats pertal de presentar propostes d’avantprojectes d’activitats quefomentin el sentiment de pertinença de la ciutadania d’undeterminat barri. La voluntat del projecte és fomentar laparticipació d’infants i joves en processos que promoguinuna actitud activa en la vida quotidiana i generin sinèrgiesentre les entitats, institucions i ciutadania. Al Raval, el pro-jecte s’ha desenvolupat a partir de la iniciativa de Centred’Investigacions Pedagògiques sobre la Infància, l’Adoles-cència i la Joventut (CIPIAJ), i les reunions es realitzen alCentre Cívic Drassanes. En una primera fase hi han partici-pat infants i alguns joves procedents del Casal dels Infantsdel Raval, el CO Joan Salvador Gavina, el Casal InfantilDrassanes i la P. B. Sant Pau-Raval, i altres persones i col·lec-tius. Actualment, a partir d’una sèrie d’incidències ocorre-gudes a principis del 2006, el projecte s’està resituant ambla intenció de perfilar-ne la continuïtat. Algunes de les acti-vitats generades són la creació d’una comissió d’infants iadolescents per generar propostes de remodelació de laplaça de la Gardunya en el procés participatiu del districte(per part del grup de mitjans del Casal dels Infants delRaval, que posteriorment va guanyar el Premi JoaquimFranch per l’experiència realitzada), el visionat de projectesd’altres ciutats europees i l’organització d’una trobadainternacional a Barcelona.

22. Vegeu pàgina 86.

Serveis destinats a la infància: Reforç escolar assistit, cursosextraescolars de català, suport a l’Associació d’alumnes del’IES Miquel Tarradell i a les activitats que proposa.

Serveis destinats a les famílies: Dinamització, suport ienfortiment a les AMPA dels dos instituts del Raval i ales activitats proposades pels pares i mares d’alumnes.


RAVAL(S)

Festival de cultura que se celebra anualment, des del 2003,en el mes de novembre, fruit del treball conjunt d’una cin-quantena d’entitats i institucions del barri, a partir de l’im-puls i la coordinació de la Fundació Tot Raval. Entre totes,s’organitzen tallers, concerts, actuacions, exposicions... unagran varietat d’activitats per a tots els públics. En les darre-res edicions s’hi han vinculat estretament les entitats delProjecte Infància i de la Taula de Joves, així com diversoscentres d’ensenyament. L’objectiu del festival és mostrar lariquesa cultural del Raval i convidar la ciutadania a conèi-xer-lo, a la vegada que els veïns i veïnes s’impliquen en unprojecte comú, reforçant el sentiment d’identitat i orgull debarri. El treball en xarxa de les entitats durant tot el procéspermet que les entitats es coneguin, generin projectes con-junts, comparteixin recursos i, en definitiva, s’enforteixi laxarxa associativa. Les activitats de Raval(s) són de música,teatre, jocs, itineraris de coneixença del barri, projeccions,exposicions, tallers, etc.

PLA D’INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I FAMÍLIES DELRAVAL D’acord amb els objectius del Diagnòstic elaborat per TotRaval, el grup de treball d’Educació i Comunitat , a finals del2006 ha iniciat un procés de valoració de les propostes peridentificar i portar a terme algunes de les accions en base ales possibilitats d’actuació com a plataforma d’entitats.S’espera emmarcar les accions en un Pla d’Infància,Adolescència i Famílies del Raval que es desenvolupi amb laparticipació de tots els agents i la col·laboració de lesAdministracions públiques, per tant, amb un enfocamentcomunitari, integral i participatiu.

90

mapa de recursos

Les dades corresponen als resultats de l’enquesta realitza-da a l’alumnat de 6è de Primària i 3r d’ESO dels 11 centresd’ensenyament del Raval durant el curs 2005-2006. El nom-bre d’alumnes enquestats representa un 44% de tots elsalumnes d’aquests cursos, un percentatge que permet, pertant, fer una certa extrapolació de les respostes a la totali-tat de l’alumnat d’aquestes edats. S’ha de tenir en compteque les dades fan referència a les percepcions dels nois i lesnoies sobre cada un dels temes sobre els quals se’ls ha pre-guntat.

EL PERFIL DE L’ALUMNAT ENQUESTATDels 306 alumnes enquestats, 151 són noies (49%) i 155 nois(51%), 179 estan cursant 6è de Primària (58%) i 127 3rd’ESO (42%), i 148 van als centres públics (48%) i 158 alsconcertats (52%).

La majoria d’alumnes viuen al districte de Ciutat Vella(70%), Sants-Montjuïc (14%) i l’Eixample (7%), i la resta aaltres zones de Barcelona (3%) o rodalies (2%). Els queviuen a Ciutat Vella habiten sobretot al Raval (67%).

Pel que fa al lloc de naixement, el 53% ha nascut aBarcelona, el 2% a la resta de l’Estat Espanyol i un 44% al’estranger. De l’alumnat nascut fora d’Espanya, destaquenels percentatges més elevats procedents de Filipines (8,5%),Equador (7,5%), Pakistan (6%), el Magrib –Marroc i Algèria–(4%) i la República Dominicana (3%). En general, existeix

92

enquesta a l’alumnat una forta presència d’alumnat d’origen estranger als cen-tres del Raval, d’acord amb la composició social del barri.Aquesta concentració és força menys present a les escolesconcertades, on el 73% són nascuts al país, mentre que al’escola pública només ho són el 36%.

En el cas dels progenitors, en canvi, les dades mostren queel 58% dels pares i mares són de procedència estrangera,només el 22% han nascut a Barcelona o Catalunya i un 11%a la resta de l’Estat. Respecte els orígens estrangers, desta-quen Filipines (14%), l’Equador (7,5%), el Magrib (7,5%), elPakistan (6,5%) i la República Dominicana (3,7%). Ambaquestes dades s’observa que un nombre considerable d’a-lumnes que han nascut a Barcelona tenen família procedentde l’estranger. Per tant, a les escoles del Raval no només hiha un gran nombre d’alumnat nascut a l’estranger, sinótambé un bon nombre d’alumnes de famílies de paresestrangers, és a dir, del que s’anomena segones genera-cions.

Pel que fa a les llengües que es parlen a casa, una mica mésde la meitat de l’alumnat afirma que a casa seva només esparla una llengua, una tercera part dues llengües, i en per-centatges inferiors tres (7%) i fins més de quatre llengües(3%). En un 74% dels casos, els alumnes diuen que a casaseva es parla el castellà, mentre que l’ús del català només éspresent en un 31%. El percentatge de parla catalana ésreduït, coincidint amb la presència de famílies d’origenestranger, un 19% de les quals procedeix de països ameri-cans de parla castellana.

© Centre d’ensenyament privat concertat. La resta són centres públics, els col·legis d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i elsinstituts d’Ensenyament Secundari (IES).

* La suma dels que viuen dins i fora de Ciutat Vella s’ha de complementar amb 11 alumnes que NS/NC (4%) i en funciódel lloc de naixement manquen 2 alumnes que NS/NC (1%), per fer un total de 306 alumnes.

Quadre 29. Alumnes enquestats per centres educatius.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

LA LLARLa majoria dels alumnes té un espai on estudiar a la sevahabitació, mentre que només un 7% no en té. D’altrabanda, un 65% té ordinador a casa, (52 % als centrespúblics i 77% als centres concertats). Les dades sobre la con-nexió a Internet són inferiors, un 44% dels casos (un 30% dela pública i gairebé el doble a la privada concertada).Tanmateix, les xifres varien en funció del lloc de naixementde l’alumnat, de manera que dels nascuts a l’Estat Espanyol,n’hi ha un 71% que tenen ordinador i la meitat Internet,mentre en el cas dels nascuts a l’estranger, els percentatgessón d’un 57 i un 36% respectivament. Per tant, tenir ordina-dor i connexió a Internet és força més habitual entre l’alum-nat nascut al país i el que assisteix als centres concertats.

Respecte a l’ajuda dels nois i noies en les feines domèstiquesde casa seva (neteja, compra, fer el menjar i tenir cura delsgermans/es petits/es), la majoria dels alumnes considerenque hi participa. Gairebé la meitat ajuda a vegades, unaquarta part col·labora sempre i la resta no ajuda mai a casa.En el cas dels nois, el percentatge d’ajuda és inferior, un35% no ho fa mai, contra un 20% de les noies.

Quan es tracta de la col·laboració en la neteja de la casa, lamajoria diu que sí que ajuda, i destaca que una quarta part hofa sempre (d’aquesta part, el 69% són noies) i només un 17%no ajuda mai (dels que, per contra, el 83% són nois). Pel quefa a l’ajuda en la compra, el nombre d’alumnes que col·labo-ren és encara superior, ja que tan sols un percentatge moltbaix no ajuda mai a comprar. En aquest cas, sobresurt que el

Quadre 30. Col·laboració en les feines domèstiquessegons el sexe.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

93

34% de nois sempre ajuden, per sobre del 27% de noies, tot ique aquestes col·laboren a vegades en major proporció. Al’hora d’ajudar a la cuina, en canvi, hi ha un 60% dels nois i un41% de les noies que no ho fan mai, i els que ajuden semprearriben tot just al 10% del total. També és remarcable qued’aquells alumnes que tenen germans/es petits/es, més dedues terceres parts ajuden a tenir-ne cura, pràcticament lamateixa proporció pel que fa als nois i a les noies.

També hi ha una responsabilitat significativa per part delsnois i noies que tenen germans/es petits/es a l’hora de tenir-ne cura. Aquest fet es pot entendre com una delegació de lesfeines de vetlla i educació dels més petits/es per part delspares i mares, sovint amb una forta càrrega laboral. Alhoratambé pot suposar un estalvi per a les famílies, ja que no hande buscar activitats alternatives o extraescolars o altres perso-nes que se n’ocupin. Per últim, a diferència de les tasquesanteriors, l’elaboració del menjar és l’activitat en què menysparticipen els nois i les noies. En aquest sentit, es pot inter-pretar que entre totes les tasques preguntades, aquesta és laque pot requerir més supervisió i que, per tant, els pares ladeleguen o animen els fills a fer-la menys sovint.

ELS ESTUDISUn gran nombre d’alumnes s’ha incorporat al centre on estu-dia al mig de l’etapa educativa. En el cas dels centres públics,a Primària tan sols un 35% ha començat a primer curs, men-tre que a Secundària només la meitat va començar 1r d’ESO almateix centre. Aquest fet condiciona enormement l’organit-zació dels centres i els recursos per assegurar un bon procéseducatiu tant de l’alumnat nouvingut com de l’acollidor. Alscentres privats concertats, les xifres són molt més favorables,ja que un 77% de l’alumnat de 6è, el doble que als públics, vacomençar a primer. En aquest tipus de centres s’ofereix unacontinuïtat entre l’educació Primària i la Secundària. Així,podem observar que dels 76 nois i noies que estan fent 3rd’ESO, només se n’han incorporat 27 a Secundària, de mane-ra que la resta, un 64%, estan continuant els seus estudis a lamateixa escola on van fer Primària. També cal considerar comun avantatge l’itinerari que es possibilita a les escoles concer-tades, que facilita una major continuïtat del projecte educatiudels centres i del seguiment de l’alumnat.

Quadre 31. Alumnat segons el curs en què va comen-çar a estudiar a l’actual centre de Primària o Secundà-ria per titularitat del centre.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

*10 dels 42 alumnes de Secundària no han respost la pregunta.

% mai % a vegades % sempre

Total* 29 46 25

Total noies 21 51 28

Total nois 35 42 23

Total neteja 18 59 24

Neteja noies 6 60 34

Neteja nois 28 57 15

Total comprar 13 56 31

Comprar noies 9 64 27

Comprar nois 17 49 34

Total fer el menjar 51 39 10

Fer el menjar noies 41 48 11

Fer el menjar nois 60 31 8

Total cuidar germanets/es** 33 30 37

Cuidar germanets/es noies** 29 31 40

Cuidar germanets/es nois** 35 29 36

* Les dades s’han comptabilitzat prescindint de les respos-tes de NS/NC.

** Només en cas que tinguin germans o germanes méspetits/es.

CENTRESPÚBLICS 1r 2n 3r 4t 5è 6è Total Primària

Alumnat 37 6 20 19 15 9 106

% 35 6 19 18 14 8 100

CENTRESPÚBLICS 1r d'ESO 2n d'ESO 3r d'ESO Total Secundària

Alumnat 16 7 9 32*

% 50 22 28 100


*Excepte l’Escola Cintra, que només fa Secundària.

D’altra banda, tres quartes parts dels alumnes nascuts al’Estat Espanyol van començar a anar al centre actual a 1r dePrimària, la qual cosa no passa amb els que han nascut al’estranger, on només és així en un 15% dels casos.

Pel que fa al gust de l’alumnat per anar a l’escola o l’insti-tut, aquest està dividit equitativament entre els que elsagrada anar-hi força-molt i els que els agrada gens-poc.Tanmateix, destaca que a 6è de Primària una tercera partdiu que no li agrada gens anar a l’escola i a un altre terç liagrada molt. Els alumnes de 3r d’ESO, en canvi, són mésmoderats en les seves respostes, ja que la majoria opinenque els agrada força o poc, encara que el percentatge delsque els agrada molt és el més baix, només un 8%.

Segons el sexe, no s’observa gaire diferència, encara que elsnois expressen un grau una mica menor d’entusiasme per l’es-cola, ja que a més de la meitat no els agrada gens o els agra-da poc, a diferència de les noies, que registren una xifra persota de la meitat. Quant al lloc de naixement de l’alumnat, elsvalors tornen a ser similars, encara que els nascuts al país sónmés moderats en les respostes i els nascuts a l’estrangersuperen lleugerament tant en el disgust a l’hora d’anar aescola com en la màxima il·lusió. Pel que fa a la titularitat,destaca bàsicament que als centres públics hi ha més d’un30% dels alumnes que gaudeixen molt d’anar a l’escola, ien la concertada, en canvi, aquest valor representa el 15%.

94

enquesta a l’alumnat Cal tenir en compte que respondre que t’agrada l’escola nonecessàriament significa que no es vulgui que millori, ni alcontrari. De fet, el 66% de l’alumnat diu que milloraria algu-na cosa de la seva escola o institut, mentre que, com acabemde veure, a la meitat de l’alumnat li agrada força o molt anar-hi. El nombre més elevat de nois i noies que opinen ques’hauria de millorar són principalment dels centres públics iels que fan Primària, amb valors que superen el 72%, mentreque els que estan als centres concertats o que estudienSecundària millorarien el seu centre en un 58% dels casos. Pelque fa al sexe i el lloc de naixement de l’alumnat, la diferèn-cia entre nois i noies no és significativa, i dels nascuts a l’EstatEspanyol n’hi ha un 71% que opinen que caldria millorar, idels nascuts a l’estranger, un 60%. És remarcable que un 9%s’ha abstingut a respondre la pregunta.

Respecte a la lectura, un dels aspectes al qual cal pararatenció és l’alt nombre de nois i noies als quals no els agra-da llegir. Les xifres mostren que si sumem la quarta partdels que no els agrada gens llegir i el volum d’alumnat alqual li agrada poc, la xifra puja fins a un 55%. D’altrabanda, també és gairebé una quarta part de l’alumnat elque diu que li agrada molt llegir. Hi ha una diferènciasubstancial entre les respostes segons l’edat pel que fa algust per la lectura, ja que a 6è de Primària hi ha 49% d’a-lumnes que gaudeixen llegint i a 3r d’ESO són el 33%.Segons el sexe, hi ha una certa preferència per llegir perpart de les noies. I pel que fa a la diferència segons la titu-laritat del centre, només destaquen els 11 punts per sobredels centres públics respecte el nombre d’alumnat al qualli agrada molt llegir. D’altra banda, coincidint amb elsresultats sobre el gust per la lectura, un 44% dels alumnesconsidera que habitualment llegeix força o molt. Enaquest cas, diuen que llegeixen molt o força la meitat delsalumnes de Primària i només una tercera part dels deSecundària. També hi ha diferència entre els centrespúblics i els concertats, on un 47% i un 56% respectiva-ment diuen que habitualment llegeixen ben poc.

Quadre 33. Alumnes segons el grau en què els agrada llegir.Font: elaboració pròpia a partir l'enquesta de Tot Raval.

Pel que fa al tema dels deures, un 85% dels alumnes els faa casa seva,i en menor mesura a l’escola, l’esplai/casal o labiblioteca, un 24, 11 i 9% respectivament. Cal considerarque les respostes referents a l’escola poden tenir a veureamb fer els deures a classe, entre classes, a l’hora del pati oun cop acabat l’horari escolar, per exemple, al projecte EXIT,Entorn Escolar o l’estudi assistit del Pla Educatiu d’Entorn.

Les xifres que més destaquen són relatives a la realitzaciódels deures a l’esplai o casal, el 19% dels centres públics i el

CENTRESCONCERTATS 1r 2n 3r 4t 5è 6è Total Primària

Alumnat 56 1 4 4 5 3 73

% 77 1 5 7 5 4 100

CENTRES *Total CONCERTATS 1r 2n 3r 4t 5è 6è 1r 2n 3r Secundària

Alumnat 24 2 2 5 4 5 27 1 6 76

% 32 3 3 7 5 7 36 1 8 100

Quadre 32. Alumnes segons el grau en què els agradaanar a l’escola o l’institut.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

4% dels concertats, el 14% de Primària i el 7% deSecundària i el 14% d’estrangers contra el 9% nascuts al’Estat Espanyol. Pel que fa a les biblioteques, només desta-ca que l’alumnat de Primària habitualment l’utilitza en un12% dels casos, i el de Secundària, en un 5%.

A l’hora de fer els deures, gairebé dues terceres parts dels alum-nes reben algun tipus d’ajuda. Entre els nois i noies que fan 6ède Primària, la xifra és més elevada, ja que tres quartes partstenen algun tipus de suport, mentre que a Secundària més dela meitat no en reben gens ni mica. En el cas dels alumnes nas-cuts fora del país, són pràcticament un 69% els que tenen ajut,11 punts per sobre dels nascuts aquí. En canvi, no hi ha diferèn-cia entre els nois i les noies i tampoc no és gaire significativasegons la titularitat. Als centres públics, però, és on trobem laxifra més alta d’ajuda per part d’un monitor/a, que supera laquarta part de l’alumnat que rep suport per fer els deures.

D’altra banda, les persones que més sobresurten a l’horad’ajudar l’alumnat del barri a fer els deures són les mares,que en el 45% dels casos ofereixen algun tipus d’ajuda. Ensegon lloc, els pares són els que més sovint donen un cop demà, seguit dels germans i germanes, els monitors/es de lesactivitats de temps lliure i, en últim lloc, de professors/esparticulars. En tots els casos, l’ajut s’ofereix principalmentals nois i noies que estudien 6è de Primària.

Si ens fixem en el nombre d’alumnes que afirmen que lesseves famílies van a les reunions de l’escola o l’institut, des-taca especialment el paper de les mares per sobre del dels

Quadre 35. Alumnes que reben ajuda a l’hora de fer elsdeures i qui els ajuda.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

95

Quadre 36. Mares i pares que van a les reunions del’escola o l’institut.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

pares, un 60% contra un 26%. Tot i això, les famílies que parti-cipen menys visiblement en el seguiment escolar són les delscentres públics i les que tenen els fills i filles nascuts a l’estranger.

EL TEMPS LLIURELes activitats a què més es dediquen els alumnes en el seutemps de lleure són clarament mirar la televisió, estudiar i ferels deures, fer esport i jugar amb l’ordinador o la videoconso-la. Sobre aquest aspecte, hi ha diferències destacades entre lesnoies i els nois i entre les etapes educatives, però no, en canvi,en funció del lloc de naixement ni de la titularitat dels centres.

Quadre 37. Activitats de temps lliure en funció delmajor percentatge de dedicació per part de l’alumnat.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

Pel que fa a les activitats que més realitzen les noies, la pri-mera és estudiar o fer els deures, seguida de prop de mirar latelevisió i després de ballar o cantar. La major part dels noisdediquen el seu temps sobretot a fer esport i a mirar la tele-visió, i després a jugar amb l’ordinador o la videoconsola. La

Quadre 34. Alumnes segons el grau en què llegeixenhabitualment.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

% sí total % sí mares % sí pares

Total 43 60 26

De Primària 41 59 23

De Secundària 46 61 31

Centre públic 37 52 22

Centre concertat 49 67 30

Nascuts a Espanya 48 66 30

Nascuts a l’estranger 37 51 22

Nois 43 58 28

Noies 43 62 24


diferència més destacada segons el sexe fa referència a lapràctica esportiva, que en el cas de les noies no arriba a la mei-tat mentre que entre els nois 3/4 parts dedica molt o forçatemps a fer-ne. També trobem divergències, tot i que no tansignificatives, entre jugar amb la videoconsola o l’ordinador ijugar al parc o carrer, que en el cas dels nois és superior, ambun 65% i un 45%, contra un 46 i un 25% de les noies respec-tivament. Aquestes, en canvi, dediquen molt més temps aballar o cantar, ja que la meitat de noies ho fa, a diferència del17% de nois, que és gairebé la darrera activitat a la qual esdediquen força o molt. Els nois també van per sota pel que faal temps d’estudi i a la realització dels deures.

També és ben rellevant la diferència entre l’alumnat dePrimària i el de Secundària. En el cas de Primària, tres quar-tes parts dediquen força estona a la setmana a fer la feinade l’escola i, en canvi, només s’hi dediquen de la mateixamanera la meitat dels alumnes de Secundària. La proporciótorna a ser desigual pel que fa a l’activitat de lectura, que enel cas dels menors de 12 anys és d’un 50% i dels més gransd’un 30%. D’altra banda, les dades indiquen que un percen-tatge més elevat de nois i noies de Primària, un 48%, a dife-rència del 28% de Secundària, passa força temps a casajugant. Al carrer, en canvi, més d’un terç dels alumnes dePrimària i de Secundària hi passa gran part del seu temps.Tanmateix, sí que destaca la distància entre el percentatged’alumnes dels centres públics i dels centres concertats queutilitzen el carrer, el primer d’un 47% i el segon del 25%.

Un altre aspecte rellevant és que un 35% dels alumnes quefan 6è de Primària dediquen força o molt del seu temps afer activitats amb els seus pares o tutors, que en el cas de 3rd’ESO baixa fins a un 13%. També és una mica superior enl’escola pública que a la concertada. Una altra activitat a laqual l’alumnat més jove dedica més temps és la pràcticad’algun instrument musical, un 27% dels alumnes dePrimària i un 11% en el cas de Secundària. Sobre aquesttema, en canvi, no es recullen diferències significativessegons la titularitat dels centres (18% els públics i 22% elsconcertats), per lloc de naixement (14% els nacionals i 17%els estrangers) ni per sexe (18% els nois i 13% les noies).

Pel que fa a la titularitat dels centres, l’esport és practicat demanera similar en tots ells, independentment de si sónpúblics o concertats, en un percentatge al voltant del 60%dels alumnes. La utilització dels jocs de l’ordinador o de lavideoconsola és una mica superior als centres concertats, iamb relació a la lectura, el 45% dels alumnes dels centrespúblics hi dedica molt o força temps davant del 39% delsque estudien als concertats.

La diferència més evident entre l’alumnat nascut a l’EstatEspanyol i l'alumnat nascut a l’estranger és el temps dedicata mirar la televisió, que correspon a un 48% del primer i un72% del segon. Aquesta diferència, tal com s’ha vist, no éspresent a la resta de variables, on pràcticament no s’apreciauna variació per raó de sexe, etapa educativa ni titularitat delcentre. L’alumnat nascut fora de l’Estat Espanyol és el queestà més temps llegint, ja que la meitat considera que s’hidedica molt o força, mentre que els nascuts al país no arribena un terç del total. També destaquen per dedicar percentual-ment més estona a la pràctica esportiva i als videojocs.

El darrer lloc en el rànquing d’activitats és per anar a un esplai ocasal, i destaca que els que hi dediquen molt temps són princi-palment nascuts a l’estranger, de Primària i dels centres públics.

Pel que fa a les activitats durant les vacances d’estiu, les respos-tes indiquen la tendència a la realització de certes activitats, sia

96

enquesta a l’alumnat de manera puntual o habitual. D’una banda, l’activitat queapareix amb més força és estar-se amb amics i amigues, segui-da de viatjar fora de Barcelona i d’estar-se a casa. Ja en menormesura, trobem que també hi ha un percentatge significatiuque se’n va de colònies, i el darrer lloc l’ocupen els que van aesplais o casals d’estiu. De totes les respostes, sobresurt que sónels alumnes de Secundària els que més s’estan amb les amistatsi que els que marxen fora de Barcelona són amb diferència elsque van als centres concertats i els nascut al país.

Quadre 38. Alumnes segons les activitats que realitzena l’estiu.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

Pel que fa a les activitats fora de l’horari escolar, durant elcurs un 67% dels alumnes diu que realitza activitats extraes-colars. Es destaca la diferència per sexe, amb el 74% dels noisen fa i el 60% de les noies. També hi ha un predomini delsde Primària (70%) davant dels de Secundària (62%) i delsnascuts a Espanya (70%) per sobre dels nascuts a l’estranger(63%). No es destaca, en canvi, una diferència segons la titu-laritat del centre on estudien.

Quadre 39. Alumnes segons el tipus d’activitat extraescolar.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

L’esport és l’activitat reina entre els alumnes que fanextraescolars, ja que gairebé la meitat en practica algun. Ésben destacat que d’activitat esportiva en realitzen un 26%de les noies i un 67% dels nois. Tanmateix, cal considerar

% esplai % estar % estar % fora

% colònies o casal a casa amb amics de BCN*

Total alumnes 20 12 36 47 40

De Primària 22 15 36 42 39

De Secundària 16 8 35 54 41

Centre públic 21 11 35 46 28

Centre concertat 19 13 37 47 51

Nascuts a Espanya 20 14 32 45 54

Nascuts a l’estranger 26 9 42 49 22

Nois 18 14 37 46 35

Noies 21 9 34 48 44

* fora de Barcelona fa referència a la resta del territori deCatalunya, a Espanya i a l’estranger.

que les xifres poden estar infravalorades pel fet que no s’hihan comptabilitzat activitats físiques com són la dansa o elball, que consten com a artístiques, però que claramentfarien pujar les dades, especialment les de les noies. Seguintamb l’activitat esportiva, aquesta també és més present aPrimària que a Secundària, però, en canvi, no es percep unadiferència considerable entre l’alumnat dels centres públics iconcertats ni tampoc amb relació al seu lloc d’origen, tot i seruna mica superior entre l’alumnat nascut a Espanya.Dels alumnes 142 que han respost que feien extraescolars espor-tives, 107 (75%) n’ha concretat el tipus, 76 nois i 31 noies, ja siguiun o més esports. El primer esport practicat és el futbol (51%),seguit del bàsquet (39%), la natació (6%) i les arts marcials (6%).Les noies practiquen en major mesura el bàsquet (61% de lesnoies) i els nois el futbol (61%) .

En canvi, en les activitats artístiques, els percentatges s’in-verteixen, i així la majoria són noies i alumnat de Primària.Cal considerar que les activitats artístiques, tal com s’haesmentat, fan referència a una diversitat àmplia d’activitatsque poden ser musicals, de dansa o ball, d’arts plàstiques ode tipus cultural.

En darrer lloc, aproximadament un 15% dels alumnes delscentres públics diu que fa activitats extraescolars de reforçescolar i d’informàtica, més del doble que els dels concertats,els quals fan més activitats artístiques, un 29% (19% a lespúbliques) i de llengües, un 13%, a diferència del 8% de l’a-lumnat dels centres públics.

Tot i que dues terceres parts de l’alumnat està fent una o mésactivitats extraescolars, un 56% expressa que vol fer algunaactivitat que actualment no està fent, el 62% de les noies, el50% dels nois, el 61% de Primària i el 51% de Secundària.D’aquest volum d’alumnes que vol fer activitats i no les fa,n’hi ha un percentatge que ha concretat les raons per les queconsidera que no les fa: en primer lloc, per la manca de tempsi el desconeixement d’on es poden fer i, en segon lloc, per-què la família no ho vol o per qüestions econòmiques.

Quadre 40. Raons per les quals l’alumnat que vol feractivitats no en fa. Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

Les activitats que l’alumnat ha respost que voldria fer i quede moment no fa són majoritàriament esportives (43%), ensegon lloc artístiques (28%) i en tercer lloc llengües i infor-màtica (15% cada una). Destaca que a Secundària és té unmajor interès per les llengües que a Primària, i que als cen-tres públics un 22% dels nois i noies voldrien fer informàti-ca i un 18% llengües, sent als concertats és un 8% i un 12%respectivament. Pel que fa a les activitats artístiques, aques-tes predominen entre les noies i l’alumnat de les escoles pri-vades concertades, un 33% en tots dos casos, que entre elsnoisi els centres públics correspon a un 23%.

97

Pel que fa a les activitats esportives, el bàsquet i el futbolsón els primer esports que voldrien fer i no fan els alumnesque han respost aquesta pregunta (40% i 39% respectiva-ment). El segon esport és la natació (22%), després les artsmarcials (12%) i per acabar altres esports (22%). Només enel cas del futbol destaca el major interès per part dels nois(53%) que de les noies (14%) i en la natació la tendèncias’inverteix, amb un 31% de les noies i un 15% dels nois. Enrelació a l’etapa educativa, la diferència recau en el futbol,que és més present en les respostes de Primària (47%) quede Secundària (19%), i en les arts marcials, on és d’un 8% iun 17% respectivament.

Entre les activitats artístiques preferides per les noies hi ha ladansa i el ball (hip-hop, funky, breakdance, samba...), quevoldrien fer-ne un 83% de les que han contestat, que en elcas dels nois és un 39%. La música interessa a un 52% delsnois i un 36% de les noies, i en darrer lloc estan les activitatsplàstiques, que motiva a un 19% de nois i noies. La dansa i elball també predomina més entre l’alumnat de Primària (74%)que el de Secundària (58%), tot i ser un percentatge força alt.

Quadre 41. Alumnes segons el tipus d’activitatextraescolar que voldrien fer i no fan.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

Sobre el coneixement per part dels alumnes de les activitatsque es poden fer al Raval i on es poden fer, gairebé la mei-tat responen que ho desconeixen, una quarta part que síque ho saben i la resta no responen. Aquests percentatgeses capgiren pel que fa a l’interès de tenir més informaciósobre què es pot fer i on, ja que un 41% diu que sí, que vol-dria més informació, un 28% que no, i un 31% no respon.

Quadre 42. Alumnes segons el coneixement de lesactivitats que es poden fer i on es fan.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

% Total de % % % %Activitat les respostes noies nois Primària Secundària

Esportiva 43 38 47 42 46

Artística 28 33 23 28 28

Llengües 15 17 13 11 19

Informàtica 15 13 17 16 14

Esplai o casal 6 7 5 7 5

Reforç escolar 4 4 4 6 2

Religió 4 3 5 6 2


Quadre 43. Alumnes segons si els agradaria o no tenirmés informació de què es pot fer i on. Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

EL BARRIL’alumnat enquestat es divideix equitativament en opiniórespecte del Raval, ja que la meitat diu que no li agradagens o li agrada poc, i a l’altra meitat li agrada força o molt.Les opinions també estan polaritzades quant a si els agradaestar-se o jugar als carrers i places del barri, tot i haver-hi unlleuger predomini dels que els agrada per part dels nois inoies que fan 6è de Primària i dels centres públics.

Quadre 44. Alumnes segons el grau en què els agradael barri del Raval.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

D’altra banda, la meitat de l’alumnat va a places o carrersd’altres zones de Barcelona, sobretot en el cas de les noiesde 3r d’ESO i dels centres concertats.

Davant de la consideració de manca o no d’equipamentsper a infants i joves del barri, la major part considera quefan falta més centres o espais.

Quadre 45. Alumnes segons el grau en què els agradajugar, estar-se o passejar als carrers i places del Raval.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

98

enquesta a l’alumnat Quadre 46. Alumnes segons el grau en què van aaltres zones de Barcelona, fora del Raval.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

Quadre 47. Alumnes segons la seva valoració sobre sifalta algun centre, local o espai al barri per a jovesi/o infants.Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de Tot Raval.

Destaca que un 10% dels alumnes diu que participa en algu-na activitat per fer propostes sobre com millorar el barri, tresquartes parts no ho fa i la resta, un 14%, no respon la pregun-ta. D’altra banda, és important remarcar que a una tercerapart de l’alumnat li agradaria participar en activitats d’aquesttipus, concretament el 38% de les noies i el 27% dels nois.També interessa més a l’alumnat de 6è de Primària (40%) queal de 3r d’ESO (21%) i al dels centres públics (36%) que al delsconcertats (28%). Tanmateix, aproximadament la meitat notenen interès per participar-hi, una mica superior en el casdels nois, i també hi ha un percentatge significatiu que no res-ponen la pregunta, una cinquena part de l’alumnat.

Resposta Total % Total % nois % noies Total sí/no % sí/no

Sí 126 41 35 47 126 59

No 86 28 28 28 86 41

Ns/Nc 94 31 36 25 - -

Total 306 100 100 100 212 100

OPINIONSEls alumnes aporten els seus comentaris sobre temes que elsinteressen o que els preocupen sobre el barri, els infants iels adolescents. Dels diversos temes clau que s’han identifi-cat, les preocupacions que estan en primer lloc són els roba-toris i la delinqüència, als quals s’ha fet referència en unatercera part de les ocasions. Els altres temes que s’esmen-ten, per ordre, són la brutícia, la immigració, les drogues, lespersones alcohòliques, les bandes, les treballadores sexuals,el soroll i les baralles i la violència. Aquestes aportacionssegurament són també un reflex de les opinions que els noisi noies senten en el seu entorn sobre el barri, sia a la sevafamília, l’escola, els mitjans de comunicació...

Amb relació als parcs, els espais de joc i els locals pera infants i joves, els alumnes escriuen els comentarissegüents:

• “Que hi hagi més espai per a tots”. Noi d’11 anys. Nascutal Marroc. Centre públic.

• “Que hi hagi jocs pels més petits i els més grans, jocs pelsnadons seria molt bonic. Que hi hagi tobogans alts, aixíseria millor”. Noia d’11 anys. Nascuda a l’Equador. Centrepúblic.

• “Que facin més parcs pels nens petits, perquè en elsaltres parcs si juguen a pilota li poden donar”. Noi de 10anys. Nascut a Barcelona. Centre concertat.

• “Els drogaddictes i els borratxos sempre estan aCaramelles i a vegades donen por perquè se meten con-tingo, te insultan i m’agradaria que posin porteries alparc Caramelles i canastes i fonts, etc.”. Noi d’11 anys.Nascut a Barcelona. Centre concertat.

• “A Caramelles porteries i yerba y una pista de bàsquet, iels parcs i els carrers i tot ho netegin perquè fa olor depipí”. Noi d’11 anys. Nascut a Barcelona. Centre concertat.

• “No hi ha gaires llocs perquè els nens/es es diverteixin”.Noia d’11 anys. Nascuda a Barcelona. Centre concertat.

• “Hi hauria d’haver algun lloc per disfrutar: local per estaramb els amics i jugar”. Noi de 14 anys. Nascut aBarcelona. Centre concertat.

• “Fer places més grans i biblioteques més grans, sobretotels parcs i els jocs nous”. Noia de 14 anys. Nascuda al’Equador. Centre concertat.

• “Me preocupa que los niños pequeños tengan su parqueen otro sitio, porque cuando nosotros jugamos ellos vie-nen”. Noi de 14 anys. Nascut a l’Equador. Centre públic.

• “M’agrada jugar a bàsquet al parque. Bonica activitat”.Noi d’11 anys. Nascut a Equador. Centre públic.

• “(...) Pocs jocs i molt avorrits. Massa merda de gossos”.Noia d’11 anys. Nascuda a Barcelona. Centre públic.

• “Un lloc on hi hagi molts espais per jugar i que els gossosvagin amb bossal. Que no es trobin jeringuilles al parc ocarrer”. Noia de 12 anys. Nascuda a Barcelona. Centrepúblic.

• “M’agradaria que fessin més cases i més sales de jocs perentretenir-nos més en l’any, perquè és molt avorrit. Estàsen el Raval sense jugar a jocs de màquines del meu parck.Com per exemple la màquina de bàsquet”. Noi d’11 anys.Nascut a Barcelona. Centre públic.

• “(...) no hi ha porteries de futbol”. Noi d’11 anys. Nascuta Barcelona. Centre públic.

99

• “Tendría que haber más parques para los pequeños, conjuegos más variados y un espacio más grande”. Noia de15 anys. Nascuda a l’Argentina. Centre públic.

Algunes de les aportacions que tenen a veure amb ladroga, la brutícia i la pobresa al barri són:

• “Pel que veig el barri del Raval és un lloc una mica despis-tat perquè no cuiden els carrers, ni les bandes que hi ha.(...) així que si tots hi posem una mica de serietat podríemfer que no es fes més gent, perquè per la nit fa por de pas-sar pel meu carrer, perquè hi ha gent que es punxa i dei-xen xeringues pel terra i els nens petits poden agafar-les.També hi ha caques de gossos. Haurien de netejar i arre-glar els carrers!”. Noia d’11 anys. Nascuda a Barcelona.Centre públic.

• “Jo crec que el Raval és un barri que no es cuida gens. Sitots participem en la neteja d’aquest barri serà moltmillor, però la gent no es molesta gens ni mica en llençarla basura o lo que sigui a la paperera o als containers. Elque més em fa fàstic són les xeringues que em trobo pelscarrers i no es gens ni mica d’agradable. La droga em sem-bla una porqueria, i la gent que es droga no sap el quefa”. Noia d’11 anys. Nascuda a Barcelona. Centre públic.

• “Que no m’agrada que es pixin i es caguin els homes a lesplantes i la gespa. També vull dir que no m’agrada que esfiquin drogues a les porteries de les escales on vivim, per-què en la meva escala entren i es fiquen drogues i deixenles xeringues i són molt marranos”. Noia d’11 anys.Nascuda a Barcelona. Centre públic.

• “Que estigui més net i polit i no tan lleig i ple de cotxes”.Noi d’11 anys. Nascut a Barcelona. Centre públic.

• “Els bancs de les places es tindrien que millorar. Fer que lagent no trepitgi l’herba i que els gossos no caguin a l’her-ba. Millorar les papereres que els nois trenquen. Recollirels papers dels carrers i no embrutar el medi ambient”.Noia d’11 anys. Nascuda a Barcelona. Centre públic.

• “Em preocupa que hi hagi gent que fa pipí a la porta deles escoles, que hi hagi gent que es droga”. Noi d’11anys. Nascut a Barcelona. Centre concertat.

• “Que hi ha gent dolenta, hi ha xeringues pel terra i elsnens podrien fer-se molt de mal, les caques de gossos queels seus amos les agafessin i les tiressin a les papereres”.Noi d’11 anys. Nascut a Barcelona. Centre públic.

• “Quan vaig cap a l’escola no m’agrada perquè veig pelcarrer dones/homes que estan pel terra i demanen dinersi jo col·laboro”. Noia d’11 anys. Nascuda a Filipines.Centre concertat.

Respecte de la relació dels adolescents amb la droga,es diu:

• “Doncs que hi ha molts adolescents d’entre 10 i 16 anysque ja fumen i beuen begudes alcohòliques. Haurien d’a-judar-los a deixar aquelles coses, però per fer-ho tenenque tenir confiança en les persones que s’ho proposen per-què alguns pares no saben res i ells tenen por de que sen’adonin”. Noia de 14 anys. Nascuda a Barcelona. Centreconcertat.

• “Molts/es nois/es fumen porros molt, després del col·legi,nois/es de 14, 15, 16... es tindria de controlar més als tra-ficants perquè no venguin hachís als nois de 14 capamunt (més vigilància)”. Noi de 14 anys. Nascut aBarcelona. Centre públic.


• “A mi em preocupen els adolescents perquè es droguen molt(...)”. Noia d’11 anys. Nascuda a Barcelona. Centre públic.

• “Al barri es ven molta droga. Al carrer Nou de la Ramblamateix, només entrar ja t’estan oferint drogues i això nom’agrada gens”. Noia de 14 anys. Nascuda a Barcelona.Centre concertat.

• “Els adolescents la majoria es treuen la vida amb les drogues itambé s’emborratxen i això és dolent pel futur de la humani-tat”. Noi d’11 anys. Nascut a Barcelona. Centre concertat.

• “Molts nens de la meva edat prenen drogues i cigars”.Noia d’11 anys. Nascuda a l’Índia. Centre concertat.

Pel que fa a por, inseguretat i baralles:

• "Bé, jo opino que tant al barri del Raval com el Poble Sechauria d’haver més seguretat, ja que els carrers sempreestan molt solitaris, sobretot a la nit”. Noia de 14 anys.Nascuda a Barcelona. Centre concertat.

• “El barri no és lo pitjor, el que dóna problemes al barriés la gent i la forma de ser de les persones, hi ha moltpoca vigilància i caldria posar-hi molta més i que fessinalguna cosa per poder passejar sola i a qualsevol horasense tenir que mirar a tots els llocs. Els adolescentscauen fàcilment a les drogues, tabac... i és una desgrà-cia. Personalment crec que no val la pena i que cal feralguna cosa”. Noia de 14 anys. Nascuda a Barcelona.Centre públic.

• “Es podria millorar la policia!! Perquè els adolescentsintenten robar molt ara”. Noi d’11 anys. Nascut aBarcelona. Centre concertat.

• “Em preocupa la violació d’infants perquè jo surto ambpor de casa i penso que em passarà algo. A Reina Amàliavan violar un nen i des d’aquell dia vigilo tot lo que puc(...)”. Noia d’11 anys. Centre públic.

• “(...) tothom considera el barri com perillós i tothom pensa:pega o te pegarán, és a dir que sempre t’has de defensar”.Noi de 14 anys. Nascut a Barcelona. Centre concertat.

• “Em preocupa les bandes que hi ha als barris perquèmaten i amenacen”. Noia d’11 anys. Nascuda aHonduras. Centre públic.

• “Vull que els Latin Kings i els Ñetas no facin cap mal aningú. Gràcies”. Noia de 12 anys. Nascuda a Filipines.Centre públic.

• “(...) Vaig llegir al diari que els latins i els Ñetas havien fetles paus, però ara tenim que vigilar més que abans”. Noiad’11 anys. Centre públic.

Pel que fa a l’educació, es comenta que:

• “Hi ha molts nens i nenes adolescents que estan al carreri podrien estar a escoles. Gent gran demanant diners,podrien treballar. Jo milloraria la infància i la vida de lespersones que viuen i que estan pel carrer del Raval”.Noia d’11 anys. Nascuda a Barcelona. Centre concertat.

• “Ara els nens/es passem més estona a l’ordinador o a laconsola que fent els deures”. Noia d’11 anys. Nascuda aBarcelona. Centre concertat.

• “(...) I els nens que no van a l’escola i no estudien, van enmals camins i es barallen entre ells (...)”. Noia d’11 anys.Nascuda a l’Índia. Centre concertat.

• “Que els nens del carrer estiguin més educats i que siguinmés ben parlats (...)”. Noia d’11 anys. Nascuda aBarcelona. Centre concertat.

100

enquesta a l’alumnat Sobre la imatge del barri, es diu que:

• “Que la gent que viu al barri, exceptuant la gent honra-da, donen una impressió molt dolenta del barri”. Noia de14 anys. Nascuda a l’Argentina. Centre concertat.

• “Sincerament, m’agrada el Raval, però no m’agradal’ambient del Raval i per això no hi vaig mai/gaire. ElRaval, volguent o sense voler, s’ha guanyat una reputaciómolt dolenta, sobretot pels lladres que hi ha”. Noi de 15anys. Nascut a l’Índia. Centre concertat.

I també alguns nois i noies aprofiten per fer comen-taris sobre coses boniques o bones:

• “Molt bonic i molt interessant, i molt bonic”. Noi. Nascuta l’Argentina. Centre públic.

• “Al Raval (...) hi ha moltes coses boniques”. Noi de 13anys. Nascut a Algèria. Centre públic.

• “M’agradaria que fessin més festes al Raval, perquè vemolta gent i així coneixen el Raval. Ara fan festes i ballenmolts nois i noies i molt divertit”. Noia de 15 anys.Nascuda a la República Dominicana. Centre públic.

• “Jo crec que el barri és un barri ple de vida, que la gentestà contenta (...)”. Noia de 14 anys. Nascuda aBarcelona. Centre concertat.

Les visions d’aquest apartat són extretes bàsicament de lesentrevistes, realitzades a serveis, escoles, entitats i repre-sentants del Districte, i els grups de discussió, on han parti-cipat nois i noies, famílies, professionals dels serveis socialspúblics i representants de les entitats privades per a infantsi joves. Les aportacions dels agents les hem dividit en settemes: el barri, la salut, l’educació formal, les identitats iestils de vida dels nois i noies, la xarxa de serveis, la coor-dinació i el treball en xarxa, i per acabar, la participació delsinfants i adolescents del Raval.

EL BARRIExisteix un ampli ventall d’imatges i percepcions al voltantdel Raval, que van des de les més positives fins a les negati-ves. Les visions positives fan emergir les riqueses i potencia-litats, sobretot en els aspectes relacionats amb la diversitat,la vida cultural, l’ampli ventall de possibilitats... i la sensacióque tothom fa i és el que vol. El barri es veu com el cor dela ciutat, un espai amb molta vida al carrer i un model deconvivència.

“El model de convivència podria servir com a model dereferència, ja que no es produeixen relativament situa-cions de conflicte”.

També es veu com un barri de pas i no d’assentament defi-nitiu, atorgant-li el caràcter històric de barri acollidor depoblació immigrant. Aquesta lectura seria més pròpia de lagent resident al barri i dels professionals dels serveis, elscentres i el districte. La visió negativa, en canvi, estaria méspresent entre persones que viuen fora del Raval, especial-ment les que no el coneixen.

La visió negativa del Raval incideix, d’una banda, en lesmancances i dificultats del barri pel que fa a les infraestruc-tures (manca de pistes esportives, parcs...), la insalubritat,les limitacions dels espais públics i els conflictes en els seususos entre els diferents col·lectius (grups d’edat...). D’altrabanda, prenen un paper important les problemàtiques quees deriven de la pobresa, la brutícia, la delinqüència o lesdrogues. Aquests aspectes, a més, solen comportar una sen-sació d’inseguretat al carrer, especialment entre la gentgran i les persones foranes. Tanmateix, la presència policialtambé es relaciona amb connotacions negatives. En aquestsentit, un noi es pregunta:

“Qué clase de colegio es este que hace falta poner policíaahí (…). Porque si no hay policía sabes que te vas y no vaa pasar nada, pero si ves policías ahí piensas que va ahaber algo, que va pasar algo”.

Es recull, per tant, una clara sensació que les situacions derisc continuen produint-se i que en alguns aspectes hanesdevingut cròniques. De fet, per a una gran part dels pro-fessionals que treballen al Raval, aquest segueix sent unbarri amb importants necessitats i, per tant, cal considerar-lo i tractar-lo com una zona d’especial atenció.

Sobre les relacions entre diferents col·lectius, hi ha quiremarca el tancament de les col·lectivitats en si mateixes iadverteix la potencialitat del conflicte entre elles, ja quediuen que en ocasions hi ha enganxades i baralles. També hiha qui parla de l’existència de prejudicis (i de processos dediferenciació), hi ha un percentatge de població del barrique no accepta la immigració, sobretot la gent de tota lavida del barri. Però també n’hi ha que relativitzen la situa-ció i no consideren important la diferència entre els diver-sos col·lectius. En aquest sentit, un noi opina:

102

visions“No todos los de un país son malos ni todos son buenos.Hay gente aquí de mi país que a mi no me caen bien y sonde mi país. Por su forma de ser, o por cualquier otra cosa oporque yo tampoco les caigo bien. Y hay marroquíes y deotros países que me caen bien y otros que me caen mal...”.

Segons diverses entitats, la mala imatge externa recau tam-bé sobre els infants i els adolescents del barri, ja que sovintse’ls identifica amb visions que no són molt positives. Així,existeix una consciència de la necessitat de millorar la imat-ge del Raval, i és per això que s’han endegat projectes desde diferents organitzacions per canviar-la, tot promovent lapresència de la ciutadania, resident o no al barri, en les acti-vitats que es realitzen al Raval.

Amb relació a les percepcions sobre els canvis fonamentalsdurant els darrers 10 anys, les transformacions que aparei-xen de manera més recurrent tenen a veure amb els canvisen el paisatge humà i urbanístic. Dels canvis humans mésrellevants, es destaca el creixement demogràfic i l’augmentde població d’origen immigrant estranger, així com la diver-sitat d’orígens, que s’ha ampliat, amb més presència de per-sones de l’Amèrica del Sud i Central, d’Àsia, l’arribada d’es-trangers procedents de països rics, etc.

Aquests canvis en la població han repercutit clarament en elsistema educatiu i d’atenció social. L’increment progressiud’alumnat ha permès consolidar alguns dels centres educa-tius, que han passat de tenir una baixa matriculació a cobrirgairebé totes les places, alhora que s’invertien també elspercentatges de població d’origen immigrant estranger iautòctona. De fet, s’afirma que una gran part de la pobla-ció autòctona del barri o no té fills/es o no els porta a lesescoles del barri, de manera que la balança va quedant des-compensada.

La visió abans esmentada del Raval com a barri de pas éssobretot percebuda per part dels professionals de les enti-tats i dels centres docents, ja que la mobilitat de la poblacióafecta al treball del dia a dia, amb moltes sortides i entra-des de població als centres dins i fora del calendari ordina-ri de matriculació. Això no obstant, es remarca que la immi-gració no s’ha de percebre com a problema, ja que contri-bueix a la riquesa del barri i a la construcció d’un model deconvivència, per molt que un percentatge del barri no l’ac-cepti. L’èmfasi en aquesta riquesa la fan palesa sobretot elsprofessionals que treballen al barri.

Els canvis en el paisatge humà també es relacionen amb lamarxa de població del barri durant els anys 70, moment enquè es va produir un canvi d’escenari amb la fugida depoblació davant l’increment de la marginació i dels proble-mes relacionats amb la droga. Aquest canvi va afavorir l’en-trada de nova població immigrant, tant de països empobritscom més rics. L’any 2000 és el de màxima entrada coincidintamb la promoció de l’empadronament de població estran-gera. Paral·lelament, també va començar a augmentar lapoblació jove, en especial la que es dedica a professionsliberals. La gent jove que recentment ha anat a viure albarri, de fet, es diu que té una percepció molt diferent d’a-quest:

“Un barri autèntic, multicultural, on es pot trobar de tot.No hem d’oblidar, però, que aquesta part de la poblacióha decidit viure aquí, la qual cosa té conseqüències impor-tants per la seva visió del barri”.

Aquesta atracció i la consegüent entrada de població jove ide famílies benestants es relaciona en gran part amb elcanvi provocat per les reformes urbanístiques, reformes que

partien d’una creença en la possibilitat de recuperació delcentre de la ciutat. Es considera, per tant, que les reformeshan incidit en el canvi de la composició humana del barri.En paraules de la representant d’una entitat:

“El fet que s’aposti, sobretot des de l’Administració, per lamillora del barri, les obres que s’han fet, enderrocarpisos... ha comportat que molta gent marxi del barri, peròalhora ha comportat que un altre tipus de gent vingui aviure-hi, com el cas d’artistes...”.

Que cada vegada s’identifiqui més el Raval com a centre his-tòric ha comportat, a més d’un canvi en el perfil de la pobla-ció resident, un canvi econòmic relacionat amb el mercatimmobiliari.

Això no obstant, també s’observa que una part de la pobla-ció del barri no acaba d’acceptar els canvis urbanístics ni elscanvis en el paisatge humà. Senten que les reformes urba-nístiques no tenen gaire cosa a veure amb els seus interes-sos (com per exemple, el MACBA, el CCCB...), de maneraque creuen que s’està intentant convertir el barri en unaaltra Ribera. A més, una part considera que les reformes noreverteixen en la població i que aquesta se sent agredidapels canvis en el paisatge urbà i humà. Les visions negativesrespecte aquestes reformes també es relacionen amb l’efec-te mobbing, és a dir, l’augment de l’especulació i dels preusdel lloguer, que amb la rescissió de contractes de renda anti-ga ha tingut una presència clara.

En definitiva, augmenta la diversitat socioeconòmica i cul-tural del barri, encara que no quedi plenament reflectidaen equipaments, com ara escoles. Des de l’administració deldistricte, els centres i les entitats, es formula una preocupa-ció al voltant de la no utilització generalitzada d’aquestsequipaments i de la sortida del barri de les famílies mésbenestants en el moment en què tenen fills/es. Alguns con-sideren que aquest fet es pot explicar perquè:

“Al barri hi ha fenòmens [...] que tenen a veure amb per-cepcions que no hi ha suficient tranquil·litat i que semprepot passar alguna cosa, ja sigui positiva o negativa”.

Aquest tema fa emergir la necessitat de fonamentar polítiquesque impulsin el creixement de la diversitat socioeconòmica icultural de la població, com a font d’enriquiment i millora dela vida al barri. Un dels elements centrals que s’haurien de teniren compte a l’hora de dissenyar aquestes polítiques està rela-cionat amb la millora dels equipaments públics, i també ambla percepció que la població resident al barri té d’aquests equi-paments, impulsant-ne l’ús per part de tota la comunitat.

“Cal trobar fórmules que permetin que el districte, a mésde continuar sent atractiu per a la gent més avantguardis-ta, més jove i que no té una família estàndard, també hosigui per a les famílies més estàndards”.

“Que el Raval sigui un microcosmos, no renunciar a res ique hi hagi els més rics i els més pobres. El centre de la ciu-tat és centre en la mesura que té aquesta diversitat iaquesta heterogeneïtat”.

Per últim, aquests canvis no han impedit que existeixi unaidentitat de barri i un sentiment de pertinença, que es potinterpretar, per exemple, en l’alt grau de consciència i co-neixement que els nois i noies o els diversos serveis tenensobre el territori en què viuen o treballen. Aquesta identi-tat i sentit de pertinença també s’intenta fomentar des deles diferents iniciatives promovent la participació i la impli-cació dels residents en projectes de caire comunitari (denoves tecnologies, espai públic, cultura, esport...).

103

LES FAMÍLIES I LES CONDICIONS DE VIDA● SITUACIONS LABORALS, ECONÒMIQUES I

D’HABITATGE DE LES FAMÍLIESCom hem pogut veure, malgrat l’augment de la diversitatsocioeconòmica de les famílies a conseqüència de les refor-mes i millores urbanístiques, les situacions de pobresa i pre-carietat econòmica augmenten al barri de la mateixa mane-ra que ho fan al conjunt de la ciutat.23 Bona part de la po-blació entrevistada comparteix la percepció que el Raval ésun barri amb mancances, moltes de les quals estan relacio-nades amb la precarietat econòmica d’una part importantde la seva població a causa de fenòmens com l’atur, la pre-carietat en les condicions laborals, el treball en l’economiasubmergida, la situació d’irregularitat en el cas d’una partde la població immigrant, etc.Des dels Serveis Socials d’Atenció Primària es constata l’exis-tència d’un percentatge encara elevat de famílies que notenen cobertes les necessitats bàsiques, de manera que con-tinua existint una bossa de pobresa important, i un elevatpercentatge de població que viu amb l’ajut dels serveissocials. Les demandes bàsiques ateses als serveis socials con-tinuen sent bàsicament de caire econòmic.

Les condicions en l’accés al mercat de treball afecten directa-ment els processos de precarització econòmica de les famí-lies, arriben a provocar el pas d’una situació de risc conjun-tural a una de pobresa estructural o cronificada. Hi hacol·lectius de població que, per raons diverses, afronten lessituacions de precarietat econòmica amb una major vulnera-bilitat. Alguns d’aquests col·lectius són les famílies nombro-ses, la gent gran, les famílies monoparentals (la majoriaencapçalades per mares, a vegades en edats molt joves) i lesfamílies d’origen immigrant estranger procedents de païsospobres. Una part important d’aquestes famílies immigradessol passar per situacions de pobresa transitòria com a conse-qüència de les dificultats específiques de les primeres etapesdel projecte migratori, en la qual es troben amb dificultatsen l’accés al mercat laboral relacionades amb la llei d’estran-geria, els problemes de convalidació de títols, les condicionsdel treball submergit, etc.

23. Vegeu l’apartat de Població, situació econòmica i situació derisc, pàg. 33.


Una de les grans preocupacions està relacionada amb lasituació de la infància en risc com a conseqüència de la pre-carietat econòmica familiar, que en alguns casos es faestructural. Tot i que les entitats i els serveis del barri treba-llen molt en aquest aspecte, continua sent una prioritat d’a-quest districte. L’objectiu és donar resposta a les problemà-tiques relacionades amb la pobresa familiar sense cronificarla dependència d’algunes de les famílies respecte l’Estat.Des dels serveis públics es considera que:

“Hi ha grups que es van repenjant precisament en l’Estatde Benestar per mantenir-se. És aquesta bossa la que hau-ríem d’evitar que no ens creixés massa. No fer usuari-sestructurals dels serveis socials. Tampoc en els infants, jaque és sabut que aquestes circuits els reprodueixen degrans”.

Caldria distingir, doncs, entre les situacions de pobresa es-tructural, que sorgeixen com a resultat de la confluènciad’una diversitat de factors socioeconòmics (manca de capi-tal cultural, manca d’estudis, atur estructural, dificultats enl’accés al mercat laboral, salaris baixos...) i que provoquensituacions de precarietat i marginació cronificada, de les si-tuacions de pobresa conjuntural per la qual passen algunesde les famílies, i que no donen necessàriament pas a situa-cions de pobresa crònica o estructural. N’és un exemple deles segones el pas per una etapa transitòria de més o menysserioses restriccions econòmiques, pràcticament inevitableen el cas dels projectes migratoris.

Els responsables d’entitats, serveis i centres d’ensenyamentsón ben conscients de les situacions de precarització econò-mica que hi ha al barri i denuncien de manera recurrent lesmancances amb què es troben moltes de les famílies queatenen. Es constaten dificultats perquè una part rellevantde famílies assumeixi un percentatge de l’import de les acti-vitats que realitzen els seus fills/es, la qual cosa entrebancasovint el desenvolupament dels projectes d’intervenció, jaque la contribució econòmica simbòlica de les famílies esconsidera un element clau per promoure la corresponsabili-tat educativa. Les entitats coincideixen que, a vegades,quan es diu que s’ha de pagar una activitat, algunes famí-lies se’n donen de baixa, però s’intenta buscar una solucióestudiant cada cas per tal que la família no deixi de tenir unservei per una qüestió econòmica. Per aquesta raó, per tald’assegurar que els infants puguin gaudir dels recursos i ser-veis, les entitats miren d’assumir bona part de les despesesper compensar d’alguna manera les mancances econòmi-ques familiars. Tanmateix, algunes entitats i serveis es tro-ben amb serioses dificultats a l’hora de realitzar determina-des activitats o accedir a certs recursos que suposen el paga-ment d’unes quotes relativament elevades (classes de músi-ca, lloguer de pistes esportives...).

Paral·lelament a l’existència de situacions de pobresa i pre-carietat econòmica, es constata un augment en la presènciade famílies benestants al barri, com a conseqüència de lesreformes endegades per l’Ajuntament. En aquest sentit,l’esponjament urbà, la millora dels espais, la promoció d’es-pais culturals i la creació d’habitatge al barri han suposatl’arribada d’una nova tipologia de famílies amb un estatussocioeconòmic més elevat. Aquest augment en la diversitatsocioeconòmica de la població del barri, tal com ja s’haesmentat, no es veu reflectit en el perfil de les famílies usuà-ries de les entitats, els serveis i els centres educatius delbarri. En la majoria de casos, les entitats es veuen abocadesa prioritzar els casos procedents dels serveis socials, cosaque suposa una certa exclusió de les famílies que es troben

104

visionsen situació de menys precarietat. D’altra banda, com s’as-senyala a algunes entrevistes, les famílies amb una millorsituació socioeconòmica continuen apropant-se amb un certrecel a les entitats i els serveis del barri que, en aquest sen-tit, pateixen una estigmatització.

Un dels indicadors que permet percebre la proliferació desituacions de precarietat econòmica, si més no d’una partde la població del Raval, està relacionat amb les condicionsd’accés i les característiques de l’habitatge. Per això, mésenllà dels efectes volguts i no volguts de les reformes urba-nístiques, i de les percepcions positives i negatives que exis-teixen respecte les conseqüències d’aquestes reformes, elsproblemes relacionats amb l’accés a l’habitatge continuenexistint per a moltes de les famílies del barri. També es tro-ben amb habitatges sobreocupats, habitatges sense condi-cions i serveis bàsics, etc. Els responsables d’entitats i serveisdel barri denuncien aquesta situació i assenyalen un aug-ment de les situacions de risc, així com la persistència dedesigualtats importants en l’accés a l’habitatge en condi-cions, amb conseqüències especialment negatives per a lesfamílies que pateixen una vulnerabilitat socioeconòmicamés alta. Segons una professional de serveis socials:

”Aquesta qüestió està empitjorant molt, ja que abans unapersona podia accedir a pagar un cert lloguer, però avuien dia les persones que atenem no poden accedir a un llo-guer, i molts cops accedeixen a habitacions de lloguer...Deu anys enrere, aquesta quantitat era el que costava elpis sencer, i a això se li afegeix el baix increment del PIRMIi la PNC... Això ha provocat trobar-nos amb tot el proble-ma dels desnonaments i de famílies que corren el risc dequedar-se sense llar”.

Al barri existeixen percepcions molt diverses sobre les con-seqüències de la reforma urbanística en la millora de laqualitat de vida de la població resident: una part delsenquestats se situa en opinions més extremes, i la majoria,en un punt intermedi, valorant els pros i els contres. D’unabanda, existeix la percepció que bona part de les reformesurbanístiques promogudes per l’Ajuntament al llarg delsdarrers anys han tingut conseqüències positives en la millo-ra de les condicions de l’espai urbà, de l’habitatge i delsequipaments de molts dels edificis del barri, i bona part deles famílies del barri s’han pogut beneficiar d’aquestesmillores. Els que comparteixen aquesta percepció conside-ren que les reformes sorgeixen d’un coneixement profunddel barri i d’una fe clara en la possibilitat de recuperaciódel centre de la ciutat, molt positiva per al conjunt de laseva població. També es valora la política de reubicació demolta població arran de la reforma urbanística. Una infor-mant explica que:

“Un alt percentatge de la població del barri va ser reubi-cada al mateix barri, en edificis amb millors condicions,amb una apujada del lloguer, que en percentatge era altaperò no en termes absoluts, perquè es partia de lloguersmolt baixos per l’antiga llei de lloguers”.

D’altra banda, tal com s’ha pogut apreciar més amunt, unapart de la població considera que les reformes urbanísti-ques no estan beneficiant el conjunt de la població delbarri, sinó que responen a determinats interessos socioeco-nòmics (es parla de mobbing i d’especulació). Aquesta partde la població se sent agredida pels canvis en el paisatge delbarri, que consideren aliens als seus propis interessos.

Podríem concloure, en aquest sentit, que el barri del Ravalestà tenint un procés d’equiparació dins el mercat immo-

biliari, la qual cosa implica conseqüències positives i nega-tives. Les reformes han provocat una millora general delparc d’habitatges, tot i que, de la mateixa manera que a laresta de la ciutat, es constata l’emergència de fenòmenspropis del mercat immobiliari, com l’apujada dels preus il’especulació.

● ESTRUCTURES I RELACIONS FAMILIARSCom ja s’ha assenyalat, es detecta l’emergència de novesestructures familiars i domèstiques a conseqüència de diver-sos factors, com les noves dinàmiques socials o laborals, l’a-rribada de població d’origen immigrant estranger o ladiversificació de les situacions socioeconòmiques per lesquals passen les famílies.

Des de les entitats, serveis i centres educatius del barri, esdetecta aquesta tendència, la qual sovint es percep demanera negativa. Des dels serveis socials es fa referència aun augment en el que s’anomena “situacions de deses-tructuració familiar”, que engloba un conjunt de situa-cions diverses com ara la manca de referents familiarsestables, l’absència de figura paterna, la manca d’autori-tat parental, les dificultats en les relacions i en la comuni-cació paternofilial, la manca de recursos i habilitats educa-tives dels pares i familiars responsables, l’abdicació de lesresponsabilitats parentals, etc. En el cas de famílies d’ori-gen immigrant estranger, les situacions familiars es podenveure agreujades per les característiques dels projectesmigratoris familiars, que solen implicar el pas per proces-sos de reagrupament familiar, separacions de llarga dura-da entre pares i fills i reestructuració dels rols i les rela-cions familiars en el lloc de destí.

D’altra banda, les famílies expressen la necessitat de millo-rar les relacions paternofilials i intergeneracionals i poten-ciar aspectes positius com la confiança mútua i el respecte.Els pares i mares que han participat en els grups de discus-sió consideren necessari assolir un bon nivell de confiançaper tal d’assegurar el benestar dels seus fills i filles.

“Hay que acostumbrar a ser abiertos dentro de la familiapara que cuando tenemos problemas, enseguida va aresolver este problema. Es que si no, más peor. Esto es loque estoy diciendo con mis hijos...”.

També formulen la necessitat de basar les relacions amb elsseus fills sobre la base del respecte. En aquest sentit, conside-ren imprescindible la imposició d’una certa autoritat parentali l’establiment de límits clars i coherents que ajudin els infants

105

i joves en el desenvolupament de la seva personalitat i trajec-tòria vital. Determinats col·lectius d’origen immigrant estran-ger poden estar acostumats a un altre tipus de relacionspaternofilials, amb un major fonament en el respecte enversels adults del grup i l’autoritat dels adults sobre els menors,de manera que en ocasions poden veure qüestionats elsvalors presents a les seves relacions intergeneracionals.

Els càstigs es valoren com a mecanismes necessaris per regu-lar les relacions paternofilials i delimitar el comportamentdels fills/es en diferents àmbits fonamentals de les sevesvides (educació, temps lliure...). Es distingeix entre diferentstipus de càstigs, però es valora unànimement la necessitatde marcar límits per educar. Alguns consideren que:

“Tenemos que castigarlos para que ellos aprendan. Es quesi no, no aprenden. (...) Es que claro, ellos saben que tra-bajamos mucho para darles educación, para subirlos...”.

“¿Qué pasa si no se puede arreglar hablando? Hay quedarle un poco de miedo. (…) Si el niño no tiene miedo delos padres, malo, porque hace lo que le da la gana…”.

També hi ha qui expressa que cal compensar positivamentels assoliments i castigar quan no van bé les coses.

”Si van a tener nota alta, le voy a regalar (...) le voy aponer dinero en su banco para que cuando vamos de vaca-ciones tiene más dinero. Esto es lo que siempre yo hagocon mis hijos. Pero si no, le voy a quitar. En vez de 10 eurosa la semana, que van a recibir, le voy a poner 5. Si baja másno voy a poner ni un duro. Esto es el castigo que yo dejoa mis hijos”.

Un dels problemes fonamentals amb què es troben els paresi mares en el moment de fer front a l’educació dels seus fillsi filles té a veure amb les dificultats per conciliar els horarisde la seva vida laboral amb les responsabilitats familiars i lesnecessitats de la vida personal. Es queixen de la sobrecàrre-ga que es veuen obligats a assumir, atesa la seva precarietateconòmica i la situació del mercat de treball, que implicamoltes hores de feina fora de casa, la compaginació de mésd’una feina, precarietat en les condicions laborals... Engeneral, es comparteix la sensació que les condicions en quèes desenvolupen les feines no permeten gaudir en bonescondicions de les relacions amb els fills i filles. Es donensituacions que no permeten tenir gaire temps per conversar,especialment tornant de la feina.

“A veces llegamos ya cansados, a descansar un poquillo,escuchamos un poco lo que nos dicen, aunque nos quisie-ran decir un montón de cosas...”.

En algunes ocasions, aquesta situació pot desembocar enl’emergència de sentiments de culpabilitat per no estarprou temps amb els fills i compartir els problemes quepuguin tenir en el dia a dia. En el cas de famílies d’origenimmigrant estranger, la situació es pot agreujar segons lasituació legal dels membres de la família i l’entrada en l’e-conomia submergida en els casos en què no es disposi delpermís de residència i/o de treball. D’altra banda, pel que faa les problemàtiques relacionades amb les relacions intrafa-miliars, es pot assenyalar que nombroses famílies pateixenles conseqüències negatives dels processos de reagrupa-ment familiar. El fet que no s’hagi fet referència a aquestasituació per part dels entrevistats es pot interpretar comuna manca de coneixement o de prioritat envers aquestaparticularitat, i sobretot respecte les conseqüències queaquesta situació pot tenir sobre la reestructuració de lesrelacions i els rols familiars.


LA SALUT DELS INFANTS I ADOLESCENTS Les referències sobre la salut general dels infants i adoles-cents del barri és força positiva pel que fa a l’atenció primà-ria. En canvi, diversos informants detecten problemàtiquesrelacionades bàsicament amb dos grans àmbits: les conse-qüències de determinades pràctiques de risc i l’emergènciade trastorns en la salut mental.

Pel que fa a les problemàtiques derivades de determinadespràctiques de risc, des dels serveis es constata un augmenten els casos d’embarassos d’adolescents, la persistència delconsum d’alcohol i de drogues, especialment de cànnabis, iels problemes derivats del tabaquisme, amb un augmentdel consum i una davallada en l’edat d’inici. En segon lloc,els professionals detecten un augment pronunciat dels tras-torns mentals i de les situacions de vulnerabilitat relaciona-des amb la salut mental, tant entre els fills i filles com entreels progenitors. Entre la població infantil i adolescent,també hi ha una emergència de trastorns alimentaris, comsón l’anorèxia i la bulímia, trastorns en el comportament,depressions i altres situacions com poca tolerància davant lafrustració, manca d’autoestima, insatisfacció i manca delímits. S’assenyala que no es tracta estrictament de patolo-gies, sinó més aviat de problemes d’adaptació relacionatsamb determinades situacions i vivències de l’entorn. Per lescaracterístiques específiques del barri, tant per a la poblacióadulta com per a la infantil i juvenil, predominen problemà-tiques relacionades amb les mancances, és a dir, amb socio-paties generades per situacions de marginació. En el cas dela població d’origen immigrant estranger, es comenta el riscde problemes derivats de dificultats d’adaptació i situacionsde desestabilitat emocional fruit del desenvolupament delprojecte migratori familiar.

Les majors preocupacions que existeixen entre els professio-nals estan relacionades amb les dificultats en l’atenció i elseguiment de casos. Es critica la manca de recursos en elsserveis d’atenció primària i especialitzada, l’escassa claredaten els circuits i la manca d’agilitat en els processos de deri-vació. En qualsevol cas, la més clara i rotunda necessitat estàrelacionada amb la manca de recursos humans per treballarels casos amb la qualitat adequada.

Els professionals dels serveis socials i els equips d’atenció ala infància i l’adolescència (EAIA) reclamen una millora delsrecursos i del temps de què disposen per poder treballar elscasos des d’una la perspectiva sistèmica, global, un cop s’haelaborat el diagnòstic dels casos.

”És absurd que es faci tota aquesta feina de diagnosi i desprésno es pugui treballar el cas per saturació i manca de recursos”.

En definitiva, des dels equips de carrer i la Taula de Preven-ció Escolar24 es detecten casos de marginació extrema rela-cionats amb la salut mental i el consum de tòxics, amb unadifícil solució. Per la saturació dels serveis o per la manca derecursos especialitzats adients, la realitat és que hi ha unvolum important de menors amb problemes greus als qualsno s’està donant resposta, i es queden al carrer en situacióde desprotecció. Segons les paraules d’una professionalamb relació a la prevenció:

24. Aquesta Taula està formada pels directors i directores dels IESpúblics i concertats de secundària i els serveis socials.

106

visions”Sí que hi ha molta xarxa i recursos, però quan els recur-sos dels diferents serveis han esgotat les seves possibili-tats d’intervenció, queden en una situació de desprotec-ció important en la qual no hi pot intervenir ningú”.

Pel que fa al Centre de Salut Mental Infantojuvenil(CSMIJ), els professionals dels serveis socials coincideixenen la necessitat de reformular i redefinir el model d’aten-ció per tal de facilitar un seguiment real i més o menysacurat dels casos que s’atenen. Entre les majors dificultats,s’apunta que al servei solen arribar casos força extrems,que requereixen una actuació d’urgència. D’altra banda,es considera que les visites són excessivament curtes iespaiades entre si, i alguns també creuen que el treballcontinua sent excessivament individualitzat i no gaire sis-tèmic. Per aquestes raons, pensen que els centres de salutmental no estan preparats per abordar una teràpia pre-ventiva. Una altra dificultat detectada en el funcionamentdel CSMIJ està relacionada amb la necessitat d’implicació iacompanyament de les famílies, que no s’ajusta a la reali-tat perquè hi ha molts casos en què les famílies no assu-meixen l’acompanyament. També es critica l’excessivaburocratització del servei en aspectes com la territoriali-tat, que condiciona que un/a jove del Raval no pugui anarals centres de salut mental del Poble Sec, per exemple, quetindria més a prop. D’altra banda, es denuncia la persis-tència de l’estigmatització que recau sobre les malaltiesmentals i les conseqüències d’aquesta estigmatització enel seguiment de les teràpies per part dels pacients, elsinfants i els adolescents, i les seves famílies.

A part del CSMIJ, pels casos de nois i noies dels institutspúblics que necessiten un tractament intensiu, existeixuna assegurança psicològica per a l’alumnat a partir de2n d’ESO, o majors de 15 anys, que es valora força positi-vament. El problema és que el tractament només es potrebre a partir del segon any de pagament, de maneraque si es tracta del primer any o s’hi han incorporatrecentment, no poden ser beneficiaris d’aquest suportpsicològic.

Davant l’emergència de problemàtiques, des de les admi-nistracions es dissenyen i s’implementen diferents progra-mes i accions amb l’objectiu de fomentar la prevenció enl’àmbit de la salut infantil i juvenil. Tenint en compte queal barri del Raval les problemàtiques de salut afecten demanera més precoç que en els altres barris de la ciutat, lesactuacions en matèria de prevenció es consideren fona-mentals. Això no obstant, existeixen alguns programes deprevenció específics pel que fa a les problemàtiques desalut derivades de determinades pràctiques de risc, comsón el consum de drogues, tabac, alcohol o la pràctica derelacions sexuals sense precaucions. En el cas de la preven-ció de les drogodependències, els responsables de lesadministracions i altres professionals implicats considerenimprescindible realitzar la prevenció el més aviat possible,ja que les actuacions són menys efectives i més costoses amesura que avança el temps de consum.

Tot i que les escoles tenen els seus programes preventius iexisteixen serveis especialitzats que treballen amb els nois inoies que han iniciat un consum esporàdic, es reconeix lainsuficiència de la intervenció en casos de consum cronifi-cat, que representen un nombre de nois i noies petit, peròexistent. Tal com assenyala un dels informants, els proble-mes comencen a l’etapa de la preadolescència, i en moltsdels casos s’entra en un circuit del qual és difícil de sortir.

107

”La intervenció amb nens i nenes es comença a donar apartir dels 14 anys, mentre que s’ha constatat que l’inicidels hàbits de risc és en molts casos a partir dels 10-12anys. S’haurien de reunir esforços per fer aquest treballpreventiu, sinó, després ja és massa tard per trobar-hisolució”.

Es considera igualment necessària la transmissió de missat-ges unívocs, no contradictoris, entre els diferents agentseducatius. Des del Servei d’Orientació de Drogues25 esdetecta que la dificultat bàsica està relacionada amb lanecessitat d’implicació per part de les famílies per tal d’as-solir l’èxit en la teràpia dels casos. En aquest sentit, una deles determinacions que s’han pres és canviar el protocold’actuació, que preveia únicament que els i les joves afec-tades fossin derivats al servei, mentre que ara és el serveiel que s’aproxima als centres d’ensenyament fent dinàmi-ques amb l’alumnat per detectar situacions i per implicarel professorat, ja que sovint la família no s’implica directa-ment.Pel que fa a la salut mental, augmenta la preocupació pelfet que les intervencions es realitzen en la majoria decasos amb el menor, però sense tenir en compte el seuentorn més proper. Els professionals consideren fonamen-tal desenvolupar plans de prevenció que abracin el con-text familiar. Com ja s’ha comentat, una de les dificultatsque s’assenyala des d’aquest àmbit té a veure amb l’estig-matització que recau sobre la malaltia mental, que sol pro-vocar que els nois i noies no vulguin seguir el tractamentpsicològic. Una vegada més, es considera fonamental laprevenció des dels primers anys de vida.

Els professionals entrevistats valoren de manera molt posi-tiva la implantació dels programes preventius mitjançant elscentres educatius. El Programa de Salut Comunitària,26 in-clou, entre d’altres accions, la formació i l’assessorament alprofessorat per a la implementació de programes preven-tius als centres educatius, en matèria de salut alimentària,salut afectivosexual, salut mental i prevenció del consum dedrogues, d’alcohol i de tabac. Es valora especialment positiuel desenvolupament dels programes per part dels mateixosprofessors/es, que treballen el tema d’hàbits des dels espaisde tutoria o en diverses àrees del currículum. Malgrat tot,s’assenyala com a dificultat principal el fet que hagi dedependre de la voluntat dels mateixos professors/es, que nosempre disposen del temps i l’energia necessaris.

El Programa Salut i Escola27 un espai de consulta oberta per anois i noies d’ESO realitzat als mateixos centres escolars i ges-tionat per infermeres dels CAP, també és ben valorat. Els ado-lescents acudeixen a aquests espais per iniciativa pròpia o permediació dels tutors/es i professors/es. En funció del tipus deconsulta, les infermeres responsables del programa fan lesderivacions pertinents als diferents serveis (CAP, SOD, PASSIR,CSMIJ...). Més enllà d’algunes dificultats organitzatives, alfinal del curs 2004-05 hi havia hagut un total aproximat de400 consultes, la majoria de les quals vinculades amb temesafectivosexuals i alimentaris. Els aspectes més positius del pro-grama tenen a veure, per una banda, amb el foment de lapresència directa de professionals especialitzats als centres

educatius i, per l’altra, amb la millora del coneixement delsdiferents serveis i recursos existents al barri.Quant a la població d’origen immigrant estranger, s’assenya-la com un element positiu la llarga trajectòria de les escoles iels serveis del barri en l’atenció a aquest col·lectiu, així coml’existència del protocol d’atenció a l’infant nouvingut, quefacilita enormement l’accés per part de les famílies arribadesde fa poc a l’atenció primària. D’altra banda, no es pot par-lar de problemes de salut general específics de la poblacióimmigrant. Tanmateix, sí que es veu que els problemes desalut mental augmenten, alguns dels quals poden ser conse-qüència del dol migratori. Pel que fa a la salut dels infants iadolescents, es detecten problemàtiques específiques enl’àmbit de la salut mental, relacionades amb el desenvolupa-ment del projecte migratori familiar: les conseqüències delsprocessos de reagrupament, els canvis en les relacions i elsrols intrafamiliars, l’adquisició de noves responsabilitats o lesdificultats generals d’adaptació les noves situacions.

Més enllà de l’àmbit de la salut mental, les principals dificul-tats amb què es troben els professionals que treballen ambla població immigrada tenen a veure amb l’accés a la docu-mentació sanitària (informes mèdics, carnets de vacuna...)dels països d’origen i amb les dificultats de comunicacióamb les famílies.

L’EDUCACIÓ FORMALAquest punt inclou, en primer lloc, les visions sobre lescaracterístiques generals de l’educació al barri i els aspectesque la condicionen, com les mancances econòmiques de lapoblació, la mobilitat, els problemes relacionats amb elsrecursos, espais i infraestructures, les necessitats de refor-mular l’oferta de 0-3 anys, problemàtiques a Secundària ol’atenció a la diversitat i les condicions d’integració. Ensegon lloc, es relaten les percepcions i les identitats per partde l’alumnat. I per acabar, es descriu la participació per partde les famílies i l’alumnat, i les relacions de sociabilitat i con-vivència als centres.

● CARACTERÍSTIQUES EDUCATIVES GENERALSDes dels centres educatius, especialment des dels de titu-laritat pública, es constata la persistència de mancanceseconòmiques més o menys greus entre la seva població,amb incidència en aspectes fonamentals de la vida (habi-tatge, alimentació, situació laboral...). La diversitat socioe-

25. Vegeu l’apartat de Mapa de recursos, pàg. 67.


27. Durant l’elaboració de l’estudi, encara no s’havien fet públicsels resultats de l’avaluació del primer any d’implementació delPrograma Salut i Escola.


conòmica que es troba a les escoles bressol, i que es valo-ra com una riquesa educativa, es perd a mesura que avan-ça l’etapa educativa a conseqüència de l’opció de moltesde les famílies benestants del barri que opten per escola-ritzar els seus fills i filles a les escoles de fora del Raval i/ode titularitat concertada.

”Els problemes són determinats per les dificultats socioe-conòmiques i el risc de marginació. La multiculturalitat és,en definitiva, un problema tècnic”.

D’aquesta manera, les principals dificultats en la gestió delcentre són determinades bàsicament per les mancances eco-nòmiques de gran part de la seva població, que comportencertes limitacions en el desenvolupament del projecte edu-catiu en totes les seves dimensions. Un exemple concretseria el fet de marxar tres dies a la neu, que per a moltesfamílies suposa un problema econòmic i logístic pel fet queno tothom pot disposar de botes i anoracs.

Una altra de les dificultats més recurrents amb què es tro-ben els responsables dels centres és la gran mobilitat de lesfamílies. Això suposa el que s’anomena matrícula viva, és adir, l’arribada gairebé contínua d’alumnat al llarg de tot elcurs escolar, com també la sortida d’una part d’aquest.

“El Raval és un barri d’arribada, però no sempre és un bar-ri de residència definitiva. Un cop assoleixen una certa es-tabilitat, moltes famílies marxen fora del barri per podergaudir de millors condicions en l’habitatge, per exemple,o perquè troben feina fora del barri”.

Més enllà de les despeses en recursos humans i materialsque suposa aquesta situació, sobretot provoca evidents difi-cultats en l’organització i en la gestió dels centres, així comun desgast important del professorat, que sol tenir la sensa-ció de no poder veure els fruits dels seus esforços. A més,s’observa que determinats centres educatius del barri tenenun procés constant d’acolliment de població nouvinguda i/oamb mancances socioeconòmiques importants.

Tenint en compte les característiques específiques de lapoblació del barri, i per tal de promoure l’atenció especia-litzada a l’alumnat, la majoria dels centres del barri tenenla condició de Centres d’Atenció Educativa Preferent(CAEP). Ser CAEP es tradueix bàsicament en el fet de tenirun major nombre de professionals educatius per centre.Tot i això, des dels centres educatius es segueix detectantuna manca de recursos, d’espais i d’infraestructures, ambconseqüències negatives per al desenvolupament òptimdel projecte educatiu de centre (PEC). Aquest fet tambécomporta que alguns dels centres vegin limitades les pos-sibilitats de creixement del nombre d’alumnes per proble-mes relacionats amb l’espai, i en d’altres continuen exis-tint mancances fonamentals en les infraestructures (perexemple, manca d’espais per a biblioteques, manca d’es-pais de gestió, limitacions en els espais d’esbarjo, etc.). Pelque fa als recursos humans, en alguns casos es consideraexcessivament elevat el nombre d’alumnes per profes-sor/a, la qual cosa limita enormement les possibilitats d’a-tenció i seguiment individualitzat, ben necessaris tenint encompte el perfil de l’alumnat.

Pel que fa als recursos destinats a ajuts per a les famílies,bàsicament es tracta de beques de menjador i de llibres.Ciutat Vella és l’únic districte de Barcelona en què es doblala quantitat de les beques de la Generalitat amb l’aportacióde l’Ajuntament. Amb tot, l’ajuda es valora encara insufi-cient, sobretot després de l’augment dels preus, ja quecobreixen tan sols la meitat de la demanda. D’altra banda,

108

visions

els procediments en l’atorgament de les ajudes haurien derespondre a la realitat actual del barri, ja que moltes de lesfamílies arriben a mitjan curs, un cop finalitzat el períodede sol·licitud de les beques. Una altra proposta són els pro-grames de socialització de llibres, una idea que es podriatirar endavant mitjançant el Pla Educatiu d’Entorn.

També hi ha una gran part de les escoles que expressen quemanquen recursos humans per atendre amb qualitat lapoblació escolaritzada. Es coincideix en la necessitat d’aug-mentar el nombre de professionals externs que s’encarre-guin d’una atenció més especialitzada que complementi latasca del professorat. Un exemple serien els educadors/es decarrer, com a pont entre l’escola i la família.

Amb relació a l’etapa educativa dels 0-3 anys, aquesta és l’e-tapa en què es detecten mancances més evidents pel que faa l’adequació entre l’oferta i la demanda. La majoria de lespersones entrevistades coincideixen que hi ha una necessi-tat urgent de reformular l’oferta actual destinada alsinfants d’entre 0 i 3 anys i les seves famílies. Es planteja enun vessant doble: l’augment de les places ofertades i ladiversificació en el tipus de serveis. Pel que fa al nombre deplaces, tal com s’ha assenyalat en l’apartat quantitatiu d’a-quest informe,28 l’oferta no cobreix la demanda existent.D’acord amb el que expressa un membre del districte:

”De places n’hi ha, però no prou, sobretot en termes deservei a la família més estàndard”.

Les limitacions en l’accés a aquest servei per part de les fa-mílies amb situacions socioeconòmiques més normalitzadestenen a veure amb les condicions d’accés i la normativa dematriculació, que afavoreix l’entrada de famílies més desfa-vorides o les que arriben derivades dels serveis socials, tot ique als centres hi ha famílies de tots els perfils socioeconò-mics. La resta de famílies no veuen atesa la seva demanda ales escoles bressol públiques i es veuen abocades a recórrer ales iniciatives privades, a sortir del barri o el districte perveure ateses les seves necessitats o a buscar altres solucions.29

La necessitat de diversificació en l’oferta de serveis adreçatsa les famílies amb fills de 0-3 es detecta per part de dife-rents agents educatius i sectors professionals. En primerlloc, es constata una clara necessitat per part de les famílies,

28. Vegeu l’apartat de Població, educació, pàg. 44.

29. El projecte La Magarrufa parteix de la iniciativa d’un grup defamílies del barri amb infants de 0-3 sense accés a l’escola bressolpública. Vegeu l’apartat de Mapa de recursos, pàg. 83.

109

i especialment de les dones, de serveis amb una certa flexi-bilitat horària i que cobreixin les èpoques de vacances esco-lars, per fomentar una millora en les condicions d’inserciólaboral i formativa dels adults. En segon lloc, es detecta unanecessitat força evident d’atendre el col·lectiu de famíliesmés vulnerables, amb mancances de tipologia diversa, comper exemple famílies monoparentals encapçalades permares, famílies amb mares joves, famílies amb pocs recursoseconòmics, etc. Fins a mitjan any 2004, al barri existia unservei municipal que feia front a aquest tipus de situacions,La Casa de la Font, que es va tancar sense que hi hagués unservei que en prengués el relleu. Els i les professionals delsserveis socials valoren de manera positiva el funcionamentdels serveis que oferia La Casa de la Font, i es mostren sor-presos pel seu tancament, ja que consideren que era unespai de recolzament a les mares i infants que funcionavamolt bé. Expliquen, també, que el servei d’intervenció adomicili actual que funciona amb una treballadora familiar,no té el mateix impacte.

“El 90% de la gent no reuneix els requisits per a accedir aaquest servei, com per exemple els casos de famílies queviuen en habitacions o de relloguer”.

D’altra banda, un dels aspectes que es detecta als centrespúblics té a veure amb les dificultats en la transició entre l’e-tapa educativa Primària i la Secundària, bàsicament pelscanvis en la metodologia emprada i en l’ambient escolar ieducatiu en general. Tal com assenyala una de les professio-nals d’un dels grups de discussió:

“L’adolescent passa de tenir un tutor a tenir-ne molts, hiha un canvi d’edifici, no hi ha contenció afectiva ni capvincle. No hi ha tant control”.

Tant des del punt de vista de l’Administració com des de laperspectiva dels professionals dels centres, aquest momentde transició de Primària a Secundària constitueix un delsmoments clau en el desenvolupament del projecte educatiude l’alumnat. Per aquesta raó, es reconeix la necessitat d’im-plementar recursos i dissenyar accions i estratègies destina-des a millorar-ho, com un element clau per marcar les con-dicions en què es produirà la integració dels nous alumnesals centres d’educació secundària.

Actualment, la coordinació entre ambdues etapes dels cen-tres es produeix sobretot mitjançant els Plans Estratègics i elProjecte EXIT. En primer lloc, pel que fa als Plans Estratègics,30

cal assenyalar que una de les actuacions que es valora méspositivament té a veure amb la coordinació entre els centresde Primària i els de Secundària en determinats aspectes comsón les accions tutorials, les línies pedagògiques de 5è i 6èamb 1r i 2n o el treball de les competències socials i la unifi-cació de criteris en matèria curricular, tant en la programaciócom en la metodologia de les assignatures. D’altra banda,mitjançant el Projecte EXIT es fa el reforç escolar i es coordi-na el pas de Primària a Secundària amb la idea que l’alumnattingui una sensació de continuïtat i la seva integració al noucentre educatiu sigui més fàcil.31

Un altre dels problemes detectats pels professionals proce-dents de l’àmbit educatiu, és l’arribada als centres deSecundària de nois i noies amb un nivell d’aprenentatgebaix o molt baix, i això sovint provoca l’emergència de difi-cultats més o menys acusades per a adaptar-se al nou con-text educatiu, especialment pel que fa al seguiment delcurrículum. En aquesta mateixa línia, s’observen certes difi-cultats perquè alguns dels alumnes finalitzin l’educacióSecundària amb èxit, és a dir, perquè obtinguin el graduatescolar que més tard els permetrà accedir al mercat laboralamb unes mínimes condicions.

Des dels centres de Secundària s’assenyala una dificultatimportant per desenvolupar òptimament les tasques d’o-rientació professional per a nois i noies que no obtenen elgraduat escolar, vinculada a la manca de complicitat forçageneralitzada per part de les seves famílies. D’altra banda,a alguns dels centres educatius de Secundària es produeixenproblemes d’absentisme als quals no sempre es fa front.Segons un representant de Secundària:

“A partir de determinades edats, hi ha alguns nois i noiesque es donen per ‘casos perduts’ i ja no es deriven enlloc”.

● ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I CONDICIONS D’INTEGRACIÓ

En termes generals, s’observa un creixement de la presènciad’alumnat d’origen immigrant estranger a la majoria decentres educatius del barri, tant públics com concertats.Malgrat tot, es constata una persistència del repartimentdesigual d’aquest perfil d’alumnat, en la mesura que lesescoles públiques continuen assumint una major responsa-bilitat en aquest sentit.32

Les principals dificultats i els principals reptes als quals hande fer front els centres educatius en el seu dia a dia tenen aveure, en primer lloc, amb l’emergència de la diversitat lin-güística i cultural i dels nivells d’aprenentatge diversos de laseva població. La distància lingüística existent entre l’escolai determinades famílies nouvingudes genera en ocasionsdificultats de comunicació que poden tenir conseqüènciesnegatives sobre els processos d’integració d’aquests col·lec-tius. El professorat ha hagut d’adaptar les seves pràctiqueslingüístiques a aquesta nova realitat, per exemple, amb unincrement de l’ús del castellà en detriment del català i de lacomunicació oral en detriment de la comunicació escrita. Enmoments puntuals, s’ha fet ús d’intèrprets i traductors dediferents llengües, tot i que per la manca d’agilitat en elfuncionament d’aquest servei, els centres solen recórrer aun recurs més àgil, que és l’ús d’alumnes amb un cert domi-ni lingüístic que fan de traductors entre el professorat i lesfamílies nouvingudes del seu mateix origen. Més enllà deles dificultats pel que fa a la comunicació amb les famílies,la distància lingüística té conseqüències importants en elfuncionament i l’organització quotidiana dels centres, en lamesura que cal atendre l’augment de l’arribada de poblacióque desconeix el català i el castellà i, en força casos, qualse-vol llengua romànica. Per abordar amb qualitat aquestasituació, es destaca que és important una inversió significa-tiva en recursos humans.

32. Tot i el creixement del percentatge d’alumnat d’origen estran-ger als centres concertats del barri, la diferència continua sent favo-rable als centres de titularitat pública. Vegeu l’apartat de Població,pàg. 44.

30. Els Plans Estratègics sorgeixen arran d’una convocatòria obertadel Departament d’Educació, i s’emmarquen dins del Pla de MilloraEducativa que es volia implementar a Ciutat Vella a causa de les sevesnecessitats i mancances especials. Cada centre va presentar les sevespropostes, i si s’aprovaven, se’ls dotava de recursos. Tots els centresdel Raval han desenvolupat Plans Estratègics 2000-2004, alguns delsquals s’han prorrogat. Vegeu l’apartat de Mapa de recursos, pàg. 65.

31. Vegeu l’apartat de Mapa de Recursos, pàg. 64.


110

visionsPel que fa a la diversitat en els ritmes i nivells dels aprenen-tatges, determinada sobretot per les característiques de l’es-colarització en els respectius països d’origen, els centres edu-catius s’han vist amb la necessitat de posar en pràctica dife-rents estratègies per donar-hi resposta. Les solucions passenper l’ús dels agrupaments flexibles, el desdoblament degrups en determinades matèries, l’ús de professionals desuport a l’aula o l’augment en l’atenció personalitzada.També és constata que en molts dels centres del barri s’utilit-za el recurs del repartiment de l’alumnat en grups per nivell.Tot i els esforços dels centres educatius, els centres es trobenque hi continua havent casos de nois i noies adolescents quearriben amb un nivell molt baix als instituts i els costa adap-tar-se, la qual cosa comporta grans dificultats a l’hora de dura terme els respectius projectes educatius amb un cert èxit.

Finalment, la diversitat cultural ha suposat un repte impor-tant en termes de sociabilitat i integració als centres educa-tius. En aquest sentit, és important assenyalar que no s’hadetectat una emergència de la conflictivitat als centres vin-culada amb aquesta diversitat.33 En tot cas, les dificultatsque se’n deriven tenen a veure sobretot amb les diferènciesentre els sistemes educatius dels països d’origen i el sistemaeducatiu català, amb conseqüències sobre els processosd’integració de l’alumnat i de les seves famílies.34 Un altreaspecte que afecta especialment la població immigrada enprocés d’assentament, tal com ja s’ha comentat, és la mobi-litat territorial, que té conseqüències importants pel que faal funcionament i l’organització dels centres.Els i les professionals dels centres educatius mostren unani-mitat a afirmar que és important la detecció de les necessi-tats més urgents per tal de fer front a l’augment de la diver-sitat en la població dels seus centres. Les tres necessitatsprincipals són: els recursos per recolzar les noves estratègiesi accions, la formació per al professorat i la reformulaciódels models educatius, organitzatius i metodològics.L’augment de la diversitat de la població ha fet emergir lanecessitat de revisar el model de funcionament dels centreseducatius mitjançant el disseny i la implementació dels seusrespectius Plans d’Acollida i Plans Educatius de Centre i mit-jançant la reformulació de determinades pràctiques llarga-ment assentades.

”Ha estat fonamental que els centres prenguessin cons-ciència de la realitat i treballessin a partir d’aquí.”

En aquest sentit es valora positivament l’esforç de les escolesi els instituts per treballar d’acord amb les noves situacions.Tot i això, es constata la importància de continuar adaptant-se a la nova realitat i a les necessitats actuals de la poblaciódel barri i fer canvis en temes com la gestió de les llistes d’es-pera a les escoles bressol35 o les beques de llibres i de menja-dor, tal com s’ha fet amb l’adaptació dels menús escolars.

33. Vegeu el punt sobre Relacions de sociabilitat i convivènciacomunitària al centre en aquest mateix apartat, pàg. 116.

34. Més endavant, en aquest mateix apartat es fa referència a lespercepcions que els alumnes i les famílies tenen sobre les diferèn-cies entre els sistemes educatius dels respectius països d’origen i elsistema educatiu català.

35. S’han produït canvis en la gestió de les llistes d’espera de l’eta-pa 0-3 i ara ja no es gestionen des del centre, sinó que quan es pro-dueix una baixa es publica al servei d’Educació del Districte i desd’allà es remet als treballadors/es socials.

Més enllà de les reformulacions dels projectes educatius, elscentres han anat realitzant adaptacions a les seves dinàmi-ques quotidianes. En aquest sentit, s’ha de reconèixer labona voluntat de molts/es professionals que, sense disposardels recursos i el temps necessari, troben la manera de fer-front a les dificultats que se’ls presenten. La importància deltarannà del claustre de professors i professores i de l’equipdirectiu de cada centre és, en aquest sentit, una peça clau.Un dels entrevistats explica:

”Tota l’escola es considera un espai d’acollida per alsinfants, ja que, davant la diversitat, al centre l’equip parlai planteja solucions, i així es crea la implicació i es resolenles necessitats que es presenten.”

Davant d’aquesta realitat, l’aplicació dels Plans Estratègics ila catalogació dels centres com a Centres d’Atenció Educa-tiva Preferent es valora molt positivament. Aquests fetss’han traduït en l’arribada als centres de professionals vin-culats a projectes, amb una bona formació, un alt coneixe-ment de la realitat del barri i una important motivació per-sonal davant el desenvolupament de la seva tasca, un ele-ment que es valora clau per possibilitar els canvis. Altresaccions i estratègies dissenyades per facilitar l’acollida i l’a-tenció de la població d’origen immigrant estranger són elsPlans d’Innovació, que permeten realitzar projectes especí-fics al voltant de determinades temàtiques, com la convi-vència, l’acollida o la interculturalitat. El Pla Educatiu d’En-torn i el Pla d’Acollida també es veuen com instruments quehan de permetre disposar de recursos per abordar les pro-blemàtiques que sorgeixen als centres i, per tant, millorar elprocés de diagnosi i la coordinació. Finalment, el Pla deLlengua i Cohesió Social36 es proposa treballar l’acollida i elseguiment de la integració des d’una perspectiva integral isignificativa. Pel que fa a l’alumnat nouvingut, l’arribada a la nova escolasuposa un context nou i totalment desconegut, i constitueix unmoment força crític en el desenvolupament del seu procésd’integració. Malgrat tot, s’observa una acceptació dels nois inoies amb un cert conformisme, com si el fet de passar per difi-cultats fos d’alguna manera inevitable, inherent al projectemigratori. En aquest sentit, alguns alumnes comenten:

“Es un poco duro, porqué, aunque no tengas problemascon el idioma es igual... Cuando llegas no hacen más quehablar de ti (...). Y empiezan los chicos a meterse contigo(...). Y las chicas también”.

”Al principio me sentaba con ellos pero nadie me hablaba,no me conocían... Me daba vergüenza hablar. Luego ya mefui conociendo con los amigos de la clase y ahora somosbuenos amigos.”

En general, les relacions de sociabilitat amb els iguals esconsidera un dels aspectes més importants de cara a facili-tar el procés d’integració en el nou context escolar i, pertant, en la societat d’acollida. D’acord amb el que diuen elsalumnes nouvinguts, després d’un temps, les relacions mi-lloren.

En la percepció sobre els problemes més importants queemergeixen en els processos d’integració, l’ús del catalàs’assenyala com a dificultat evident per part de l’alumnatnouvingut, especialment el d’origen llatinoamericà, quearriba sovint desconeixent la realitat lingüística deCatalunya. En aquestes situacions, tal com expliquen, es fa


més difícil del previst quan el mestre/a o professor/a parlaen català, perquè encara que se’ls demani les explicacionsen castellà, en general no canvien.

Una altra de les dificultats assenyalades pels alumnes té aveure amb l’existència d’estereotips, sobretot per part del’alumnat autòcton vers alguns dels orígens amb major pre-sència als centres. Aquests estereotips, que no s’originennecessàriament a l’escola però que poden reproduir-se enaquest context, mediatitzen les relacions entre els alumnesi condicionen d’alguna manera els processos d’integració,almenys en les seves primeres etapes. Els alumnes no desta-quen, però, l’existència de conflictes relacionats amb l’ads-cripció ètnica o cultural. En canvi, una part dels alumnesd’origen autòcton considera que la població nouvingudagaudeix d’un tracte de favor per part del professorat i, engeneral, del sistema educatiu català. Un exemple d’aquestapercepció té a veure amb la suposada rigidesa quant a lesfaltes d’ortografia.

“No se pueden hacer más de x faltas de ortografía, y losque son de fuera pueden hacer un montón de faltas y lesaprueban. (...) Si están aquí y están haciendo el Bachillera-to, que se adapten”.

Aquest fet no és viscut com a just, i per això alguns afirmenque aquesta sensació de discriminació denota una mancade consciència respecte l’existència de desigualtats d’opor-tunitats entre els col·lectius del centre, la qual cosa contri-bueix segurament a fonamentar actituds de rebuig enversla població que arriba.

Una altra de les dificultats que apareix de manera més recu-rrent en el discurs de l’alumnat nouvingut està relacionadaamb les diferències entre els sistemes educatius dels respec-tius països d’origen i el sistema educatiu català. Aquestesdiferències afecten tant les pràctiques i les dinàmiques mésquotidianes com les formes de concebre el procés educatiui el rol de cada un dels agents implicats en aquest procés.

”Lo que pasa es que nosotros llevamos un poco las normasde allá, no las de aquí mucho, y nos cuesta”.

Pel que fa a les pràctiques quotidianes, per exemple, algunsdels alumnes originaris de l’Amèrica del Sud i Central tro-ben a faltar la importància de la dimensió ludicofestiva enles activitats que es desenvolupen al llarg del curs escolar,en moments assenyalats del calendari, com els balls, les fes-tes, l’intercanvi de regals, etc. La majoria consideren que ladimensió lúdica i festiva en les activitats escolars contribueixclarament a la millora de l’ambient general i, per tant, deles condicions d’integració al centre.

111

“Nos conocemos más todos si se hace fiesta”.

L’alumnat immigrant d’origen estranger també percep unadiferència important pel que fa al rol de l’escola, i conside-ra que aquí els centres tenen un paper central com a con-text d’aprenentatge i de socialització. En canvi, en moltsdels respectius països d’origen, els contextos d’aprenentat-ge i de socialització com són la família o el carrer podengaudir d’una rellevància similar o superior. La centralitat delpaper de l’educació formal com a context fonamental d’a-prenentatge queda reflectit en els horaris, ja que el tempsque els alumnes passen a l’escola sol ser el doble del quepassaven als respectius països d’origen, on l’horari escolarno sol sobrepassar la mitja jornada.

També assenyalen algunes diferències que es perceben demanera positiva, com, per exemple, el relaxament en la nor-mativa general dels centres pel que fa a la indumentària oa la imatge personal i en les relacions amb el professorat iels adults en general, menys distants que en els respectiuspaïsos d’origen. En ocasions, el major relaxament en les nor-mes i en el control provoca l’adquisició de nous hàbits i cos-tums que abans els eren completament aliens.

”Que vergüenza, ahora yo falto”.

En la majoria de casos, les relacions amb els professors/esals respectius països d’origen solien estar més marcadesper les normes de respecte intergeneracionals. Tot i que,en termes generals, els nois i les noies valoren positiva-ment les normes que regeixen les relacions, confessen queen ocasions, sobretot al principi, els va fer sentir una certaincomoditat.

Respecte de les diferències en el nivell d’aprenentatge, exis-teixen divergències molt importants en funció dels països.Així, en general, els nois i noies procedents de l’AmèricaCentral i del Sud consideren que, tot i que el sistema eramés estricte als seus països, el ritme en l’adquisició delsaprenentatges és més alt aquí. Contràriament, els alumnesprocedents dels antics països de l’est solen considerar queaquí el nivell d’ensenyament és més baix. Algunes famíliestambé assenyalen que hi ha algunes diferències en la mane-ra en què els centres fan front a la diversitat en els nivellsd’aprenentatge, per exemple, en la pràctica de distribuirl’alumnat en diferents grups en funció del nivell, que no éshabitual al seu lloc d’origen.

● PERCEPCIONS DE L’ESCOLA I IDENTITATS ESCOLARS I EDUCATIVES

Una part dels alumnes i de les respectives famílies compartei-xen la sensació que alguns dels centres del barri tenen unnivell més baix que altres centres de la mateixa etapa educa-tiva. Les raons que fonamenten aquesta percepció són diver-ses. Alguns dels alumnes ho atribueixen al que consideren unbaix nivell d’exigència per part del professorat. Una partimportant de pares i mares estan d’acord a assenyalar que l’è-xit acadèmic depèn en bona mesura de l’actitud dels profes-sors i professores, que haurien de motivar l’alumnat per millo-rar els seus resultats i desenvolupar expectatives de futur rela-cionades amb els estudis. Es valora, doncs, el paper dels pro-fessors com a persones de referència i acompanyants fona-mentals al llarg del desenvolupament del projecte educatiu.Els nois i noies entrevistats també fan referència a una ideasimilar, que atorga una importància especial al recolzamentdel professorat als alumnes. Es considera molt important l’ac-titud del professorat en la motivació dels nois i noies per l’es-


tudi i es reconeix que hi ha professors/es que en ocasions noreforcen gens i d’altres que hi aposten clarament i aconse-gueixen un major interès per part de l’alumnat.

”Tienen que participar en eso, tienen que animar al alum-no, decirle cosas para que los alumnos sepan que puedenllegar a algo mejor”.

Malgrat tot, més enllà del paper del professorat, els paresi mares reconeixen la responsabilitat dels mateixos nois inoies en la consecució d’un bon rendiment escolar, mitjan-çant actituds positives com l’esforç i l’interès per les matèriesi el respecte per les normes del centre. En aquest sentit, unamare explica.

“Por la hija nunca me ha llamado nadie... ni ella se ha que-jado de nadie. Y siempre trae buenas notas. Y el niñosiempre, cada mes, cada mes me llaman por el niño”.

També hi ha un percentatge petit de pares i mares queidentifiquen la causa de les diferències en el nivell d’apre-nentatge dels centres educatius del barri amb els percentat-ges de població nouvinguda que tenen, considerant que elsque tenen una majoria d’estrangers no donen tanta impor-tància al seu èxit. Per part de la majoria d’alumnes, tot iconsiderar les dificultats amb què es poden trobar per des-envolupar amb èxit el seu projecte educatiu i tenir uns bonsresultats acadèmics, consideren que amb treball i esforç hopoden aconseguir, com a mínim per aprovar l’ESO i treure’sel graduat escolar.

Finalment, alguns dels pares i mares són conscients que l’è-xit acadèmic i escolar depèn principalment de la complicitatdel conjunt dels agents de la comunitat educativa, és a dir,de l’alumnat, les famílies i el professorat.

”El profesor darle buena atención al alumnado, el padrepreocuparse por sus hijos, y su hijo poner de su parte alestudio”.

Des de la perspectiva de la majoria dels i les alumnes, lesrelacions de sociabilitat generades en el context escolartenen una importància central en el desenvolupament delsseus respectius projectes educatius, valorades fins i tot persobre dels mateixos resultats acadèmics. En aquest sentit, ides d’aquesta perspectiva, el fracàs acadèmic no implicanecessàriament un fracàs escolar general, ja que es pothaver assolit l’èxit des del punt de vista de la integraciósocial al centre.

En la consecució de l’èxit acadèmic, es detecten dificultatsdiverses. Algunes d’aquestes dificultats estan relaciona-des amb les limitacions del capital cultural familiar, ente-ses com la manca de referents positius, d’espais per l’estu-di, de llibres, etc., que poden arribar a limitar la motiva-ció dels nois i noies vers les pràctiques vinculades a l’èxitacadèmic. La manca de referents positius entre la pobla-ció immigrada procedent de països pobres és força acusa-da, en la mesura que són abundants els casos d’adults quees veuen obligats a desenvolupar feines poc qualificades,mal retribuïdes i per sota de la seva formació acadèmica iprofessional.

D’altra banda, una part important dels nois i noies entrevis-tats considera que en ocasions els professors expliquenmassa de pressa els continguts de les matèries. Per aquestaraó, no sempre es veuen capaços de seguir les explicacions iaugmenta la sensació de pressió.

”Nos dan mucha caña, por lo menos a nosotros en estecurso nos están apretando para que el paso a bachillerato

112

visionsno sea tan fuerte, y de no haber hecho casi nada en losotros años, este año nos quieren hacer un nivel más alto ynos machacan. Nos están machacando un montón”.

Els pares i mares entrevistades són conscients de les dificul-tats que en ocasions tenen els seus fills i filles per seguir lesexplicacions. Els sembla que, més enllà del compliment delcurrículum, el professorat ha de ser conscient del nivelldels seus alumnes i actuar en conseqüència, de maneraque no vagin avançant si no s’han comprès les explicacionsprèvies. En general, animen els seus fills/es que expressinels seus dubtes a l’aula, però també són conscients que, enocasions, la negativa dels alumnes de formular els seusdubtes a classe té a veure més amb una certa pressió perpart del grup d’iguals, que a vegades se’n riuen, que ambuna determinada actitud del professorat, que sol insistirperquè preguntin quan no comprenguin. I la veritat ésque la majoria d’alumnes confessen que, en ocasions,quan no entenen alguna cosa, prefereixen demanar-la a laresta de companys/es o esperar-se al final de la classe perpreguntar-la.

A part, des dels centres es considera que alguns dels i lesalumnes pateixen determinades càrregues familiars quelimiten d’alguna manera la consecució de bons resultatsacadèmics. Un dels entrevistats assenyala la dificultat d’ac-tuar davant d’aquestes situacions, concretament quan elsgermans més grans arriben tard a classe perquè han d’a-companyar els germans petits a l’escola. En aquests casos, lasolució s’ha de buscar de manera particular, ja que, sinó,potser s’hauria de posar falta a una quarta part de l’alum-nat. D’altra banda, la situació es pot agreujar a causa de lasoledat amb què alguns nois i noies afronten les dificultatsacadèmiques, com a conseqüència també de la sobrecàrre-ga laboral de la majoria de pares i mares. En el cas delsinfants i adolescents d’origen immigrat, acostumats enmolts casos a gaudir del recolzament d’una xarxa familiar iveïnal més o menys extensa, aquesta situació es pot patir demanera més acusada. Un alumne procedent de l’Equadorexplica:

“En mi país tenía más ayuda porque éramos más fami-lia... y podíamos relacionarnos mejor con la gente quevivía cerca de nosotros y nos ayudaban bastante. Peroaquí no es lo mismo, aquí no vas a ir al vecino de al ladoa decirle...”.

Com ja hem assenyalat quan fèiem referència a les condi-cions d’integració, per a molts dels alumnes nouvinguts l’úsdel català com a llengua vehicular a l’escola representa unadificultat afegida amb què sovint no comptaven, sobretotentre els alumnes de procedència llatinoamericana. Tot iaixò, s’ha de dir que les màximes dificultats lingüístiques esdetecten durant el primer any. Alguns alumnes, tot i quevaloren l’aprenentatge del català i són conscients de lanecessitat d’aprendre’l per prosperar en el terreny laboral,es queixen d’una certa rigidesa en la metodologia d’ensen-yament d’aquesta llengua, per exemple, pel fet que lescoses s’expliquin només en català i no en castellà. Algunsproposen l’ús combinat de les dues llengües, de manera queprimer es faci en català i després en castellà.

Una part de les famílies també fa referència a aquesta dificul-tat lingüística i consideren que pot entorpir el seguiment delcurrículum d’alguns alumnes amb un bon nivell de rendimentacadèmic. En algun cas, expliquen que l’únic problema ambquè s’han trobat els fills/es és el català. També hi ha les que hoplantegen des d’un punt de vista positiu i destaquen expe-

riències que mostrem que les dificultats es poden superar dediverses maneres, per exemple, amb l’ajut dels companys/esd’origen català o dels que coneixen millor la llengua catalana.

”Todas las clases las recibe en el idioma y ella se ha esforzadomucho para tratar de entender, pero todavía no sabe”.

Finalment, cal assenyalar que determinats col·lectius i edatspoden arribar a desenvolupar actituds que impliquen unacerta resistència a l’aprenentatge i a l’ús del català com amanera d’expressar una resistència més profunda al sistemaeducatiu i la societat en general. Alguns informants consi-deren que la llengua catalana es percep en ocasions com allengua aliena, i això dificulta l’ensenyament i l’aprenentat-ge de la llengua catalana.

“L’ús del català és vist com un signe de prepotència de quité més diners, i per tant, és molt difícil treballar-lo a l’aula”.

Una altra de les dificultats que assenyalen els pares i maresentrevistats té a veure amb el tipus de relacions de sociabi-litat que s’estableixen entre els alumnes i les conseqüènciesd’aquestes en la motivació i l’interès pels estudis. Es detec-ta en ocasions una certa pressió del grup d’iguals que téconseqüències negatives des del punt de vista de la vincula-ció acadèmica i escolar.

Els pares i mares de famílies nouvingudes consideren quedurant el primer any d’estada els seus fills i filles pateixendificultats evidents en l’accés a l’èxit acadèmic, per la neces-sitat de concentrar els seus esforços a adaptar-se a un con-text i a un ambient escolar nous. Després d’aquesta prime-ra etapa d’adaptació, però, les condicions per desenvoluparels respectius projectes educatius esdevenen similars a lesde la resta dels seus companys, sobretot a Primària. Segonsl’experiència d’una mare:

“Ya este año le veo nomás que coge sus cuadernos... nohay problema, y como también asiste a un casal, que leayudan bastante, pues no sé...”.

Les famílies valoren l’èxit en els resultats acadèmics com amitjà per facilitar una millora de les condicions d’accés al mer-cat laboral. Algunes expressen de manera explícita el desigque els seus fills i filles disposin de possibilitats educatives ilaborals millors de les que van tenir ells en el seu moment.

”Yo también he sido estudiante, soy bachiller. Mi esposatambién es bachiller. Hemos acabado. No hemos continua-do porque nos conocimos y se acabo lo de estudiar, y yo noquiero que pase eso con nuestros críos... Que ya vayan unpoco más adelante, hasta los 25 a los 30 años, que es cuan-do disfrutan de la vida”.

Els noies i noies valoren igualment el rendiment acadèmic.En aquest sentit, formulen clarament la necessitat de teniralmenys el graduat per tenir més possibilitats de decidirsobre el seu futur professional. Coincideixen unànimementen la idea que sense treure’s l’ESO, les possibilitats de trobaruna feina més o menys digna disminueixen de manera sig-nificativa. A la pregunta sobre les utilitats del graduat, res-ponen clarament:

”Te sirve para... si no queremos trabajar de basureros...” o”para tener un trabajo... Es que cuando tienes el gradua-do, pues puedes tener el trabajo que tú quieres”.

Però no tots i totes expressen una confiança plena que espodran treure el graduat. A més, alguns es mostren escèp-tics en la mesura que són conscients que amb el graduat nos’obren les portes de tot, i que per tenir possibilitats reals dedecisió sobre el futur laboral, cal continuar estudiant.

113

La gran majoria dels nois i noies entrevistats consideren queels alumnes que no aconsegueixen treure’s el graduat ésperquè troben dificultats serioses per seguir el nivell d’algu-nes matèries, i no troben l’ajuda necessària per resoldre elsproblemes amb què es troben. En aquest sentit, s’assenya-len diferències importants segons el curs, ja que a mesuraque s’avança a través de les etapes, els nois i noies tenen lasensació de disposar de menys ajudes i que, d’alguna mane-ra, s’han d’espavilar com puguin.

”En parte sí es verdad que los alumnos de 1º de ESO tie-nen un poco más de importancia que los de 4º, pero quetampoco no nos dejen atrás porque hay cosas que noscuestan bastante. (...) Aunque al ser mayores nos tenemosque empezar a buscar la vida...”.

Quan se’ls pregunta pel futur llunyà, els nois i noies fanreferència a les seves expectatives educatives, que passenper batxillerat, cicles, escoles taller, etc. La majoria delsentrevistats considera força improbable la possibilitat d’a-nar a la universitat, o en tot cas, els queda encara massalluny. Alguns d’ells expressen la seva desmotivació per con-tinuar estudiant i consideren que en aquests casos, per moltque els professors/es els intentin motivar, hi ha poques pos-sibilitats de canviar la seva decisió.

”Cuando no quieres estudiar, hay un momento en que pormás que el profesor te anime, es que no quieres estudiar”.

Tanmateix, els pares i mares dels grups de discussió afirmenla voluntat de recolzar els seus fills i filles en els seus respec-tius projectes educatius, per molt llargs que aquests puguinser. En general, afirmen que:

”Mientras quieran estudiar, pueden tener 30 o 40 años ami lado y les seguiré dando todo lo que pueda darles. Perosi no quieren estudiar (...) tienen que ser responsables delo que les venga”.

Així mateix, el professorat entrevistat expressa:

“És molt important l’actitud de l’equip educatiu perassolir l’èxit acadèmic i escolar, ja que hem de facilitarals alumnes que puguin descobrir que són capaçosd’apostar per ells i que s’apostarà tantes vegades comcalgui”.

● PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES EN ELS CENTRES EDUCATIUS

Les relacions entre els diferents agents de la comunitat educa-tiva no són sempre fàcils. De fet, un dels temes que més preo-cupa l’administració i els diferents serveis i entitats està relacio-nat amb la manca de participació de les famílies als centreseducatius, tant a través dels òrgans establerts com de manerainformal. Encara hi ha centres del barri on no hi ha associacióde pares i mares, i els que en tenen solen tenir una mínima par-ticipació de les famílies. Més enllà de les conseqüències nega-tives sobre les possibilitats de participació, aquesta situaciótambé es pot interpretar com un retall en els serveis a les famí-lies, ja que la majoria de demandes dels pares i mares delsalumnes se solen articular mitjançant les AMPA.

Sovint es relaciona aquesta situació amb la manca generalde participació ciutadana, dins i fora de l’escola, i es plante-ja si part del problema no pot ser degut també al fet que noes coneixen els mecanismes de participació dins dels cen-tres. Sigui com sigui, aquesta debilitat és percebuda per lamajoria d’informants com un aspecte força greu.


Des del punt de vista del professorat, una de les queixes queemergeix amb més freqüència en el seu discurs és la mancad’implicació de les famílies en la vida de centre mitjançantels òrgans que existeixen per garantir-ne la participació. Esconstata una baixa participació a les reunions informativesque convoquen els centres amb una certa periodicitat,greus dificultats per a la presència de famílies al ConsellEscolar o l’AMPA i, en general, una baixa resposta a les con-vocatòries dels centres escolars. També es destaca que, habi-tualment i en general, són les mares les que assumeixen elsrols que impliquen aquesta relació amb l’escola. Es detectenalguns col·lectius als quals l’accés els resulta encara més res-tringit, per exemple, el col·lectiu de mares d’origen pakista-nès o marroquí. Per tot això, les AMPA són poc representa-tives de la població de l’escola, ja que estan formades majo-ritàriament per mares autòctones. D’altra banda, la partici-pació gairebé nul·la de les famílies provoca que les tasquesa desenvolupar recaiguin repetidament sobre les mateixespersones, que acaben patint el pes d’una responsabilitatexcessiva.

Aquesta situació, que s’agreuja a mesura que s’avança en elcicle educatiu, dificulta enormement la comunicació entreels centres i les famílies. A les etapes d’educació Infantil iPrimària, la presència física de les famílies en moments coml’entrada i la sortida facilita la comunicació i millora laimplicació de les famílies en la vida quotidiana dels centreseducatius. En canvi, la gairebé nul·la presència de les famí-lies a Secundària redueix enormement les possibilitats detrobada i d’intercanvi espontani entre les famílies i el pro-fessorat i altres agents educatius. Aquesta baixa participa-ció s’interpreta en ocasions des dels centres com un signe dela manca d’interès per part de les famílies pels projecteseducatius dels seus fills/es.

Molts professors/es són conscients que existeixen algunesdificultats que limiten enormement les possibilitats reals departicipació i implicació. Una de les grans dificultats, íntima-ment relacionada amb les característiques específiques delbarri, té a veure amb la gran mobilitat de la seva població.De fet, com expressa clarament un dels professors entrevis-tats, sovint, en el moment en què les famílies assoleixen unacerta estabilitat econòmica que els permet augmentar laseva participació en l’escola, es produeix un canvi de resi-dència que sol implicar un trasllat de barri i de centre edu-catiu.

“Suposa una dificultat d’implicació, ja intentem crear unlligam amb els pares perquè es sentin bé i es facin seval’escola. Seria diferent si els nens comencessin a P3 i s’hiestiguessin fins a 6è, i no és el cas, ja que alguns s’hi estan4 mesos, altres, 6...”.

Un altre dels motius que addueixen els responsables delscentres educatius és que la majoria de les famílies tenenun gran desconeixement del funcionament del sistemaeducatiu i, en particular, respecte dels seus mecanismesordinaris de participació. A més, el desconeixement es veumés agreujat entre les famílies d’origen immigrant quetenen dificultats amb el català i el castellà. Però a partd’això, una de les raons més importants a les quals el pro-fessorat fa referència té a veure amb les mancancessocioeconòmiques de la majoria de famílies i les enormesdificultats per conciliar una vida laboral precària amb elshoraris escolars. En aquest cas, generalment són també lesdones les que, a l’hora de fer un esforç en qüestions labo-rals, busquen més la manera de fer-lo. Aquesta situació,per exemple, genera problemes a l’hora d’assistir a les

114

visionsentrevistes escolars. A més, l’existència d’altres problemà-tiques familiars redueixen també les possibilitats de parti-cipació. Des dels centres es fa molt complex treballar ambun elevat i divers nombre de problemàtiques.

“Hi ha famílies a les quals se’ls ha de anar al darrere, n’hiha que no tenen temps o estan molt desestructurades,algunes famílies estan desbordades”.

Un altre aspecte que influeix és la tradició associativa de lesfamílies. Segons el país de procedència, per exemple Marroco Pakistàn, resulta més difícil, ja que moltes famílies “nosaben què és una AMPA i participar-hi se’ls fa estrany”.

Finalment, algun dels entrevistats planteja la possibilitatque la manca de participació de les famílies estigui relacio-nada amb una manca d’adequació de l’oferta a les sevesnecessitats reals i de l’estratègia a les dinàmiques actuals.

Per sobre dels motius que s’addueixen, des d’alguns dels cen-tres educatius s’és conscient que s’hauria de treballar més lavida associativa al centre. Hi ha la necessitat d’esmerçar esfor-ços a dinamitzar els espais de participació de les famílies ireformular el model general de participació, més lligada ales necessitats reals de la població actual de l’escola.

D’altra banda, en general les famílies37 valoren positiva-ment l’existència d’espais per a la participació, ja que elspermet el coneixement i l’intercanvi entre els diversos mem-bres de la comunitat educativa, entre elles i amb el profes-sorat. Les famílies d’altres procedències valoren tambéaquests espais de participació per les possibilitats que ofe-reixen de cara a aprendre el funcionament del sistema edu-catiu català. Diversos pares i mares opinen que:

“Es muy interesante poder participar, porque te enterasmucho más, estás más en contacto con lo que son, no yalos profesores, la junta directiva, sino todo el sistema edu-cativo y el sistema, o sea, interno del centro”.

Els pares i mares atorguen una gran importància a la neces-sitat de continuïtat i de coherència entre la tasca educativadesenvolupada pel professorat i la desenvolupada pelspares i mares a casa.

“Tiene que empezar en casa… y hay una continuidad en elinstituto, en la escuela, y siempre un entendimiento entrepadres y profesores para poderlo llevar a cabo”.

Tot i això, són conscients que en moltes ocasions, sia per lafeina o per altres motius, les famílies no sempre poden feraquesta tasca. En definitiva, les famílies consideren queaquests espais haurien de servir per conèixer i donar respos-ta a les diferents problemàtiques educatives i escolars, ambl’objectiu fonamental de millorar la vida de centre i, pertant, les condicions en què els/les alumnes desenvolupen elsseus projectes educatius. Sense la implicació dels pares imares i altres familiars en el projecte de centre, difícilmentes poden plantejar millores raonables.

”En esa manera que vamos... va como va, y no se puedemejorar ni hablar, porque no hacemos reuniones, ni habla-mos con los profesores… No conocemos los profesores, nilos padres, ni nadie, pues como va a mejorar…”.

Tot i afirmar amb rotunditat la necessitat d’impulsar l’exis-tència d’aquests espais de trobada i de participació, les

37. Cal tenir present que les famílies que han participat en els grupsde discussió no són una mostra representativa, sinó que justamentsón una part de les famílies que hi han tingut interès i han pogutparticipar-hi.

famílies són ben conscients de la poca participació real i larelacionen amb factors i circumstàncies diversos. Algunes deles famílies que en certa mesura participen en la vida delcentre, interpreten la nul·la participació de la resta com unamanca d’interès per la vida del centre i per l’educació engeneral. Sovint consideren que aquestes famílies deleguenconscientment les funcions educatives a l’escola, sense assu-mir elles mateixes la seva responsabilitat en el projecte edu-catiu dels seus fills/es.

”Hay casos que es por despego de los hijos. A ver, es comosi los trajeran al colegio como aquel que los lleva a un par-king. Que les enseñen, les eduquen, que es lo que decía-mos, y cuando lleguen a casa, educados y enseñados”.

Molts dels pares i mares, però, són ben conscients de les difi-cultats per què passen moltes de les famílies i que limiten engran mesura la seva participació en diferents àmbits de lavida escolar. En primer lloc, al·leguen un desconeixementmés o menys acusat del funcionament del sistema escolarcatalà i dels seus mecanismes i sistemes de participació.

Coincideixen, per tant, amb el professorat a afirmar quehiha una manca de cultura participativa i, en conseqüència,no se’n valora la funció ni la utilitat. En aquest sentit, s’as-senyala la importància de millorar la sensibilització i l’acom-panyament que s’ofereix des dels centres educatius, ambl’objectiu a llarg termini de generar comportaments partici-patius més autònoms. N’és un exemple el tema de la infor-mació prèvia en moments d’eleccions al Consell Escolar.

S’ha de tenir en compte que el desconeixement del funcio-nament del sistema pot donar molta inseguretat personal iacabar inhibint el desig inicial de participació per part d’al-gunes famílies. Més enllà de valorar la importància de laimplicació als centres, no és estrany trobar-se amb expres-sions com “no sabré què és, jo no sabré de què va...”, quanes fa referència, per exemple, a formar part del ConsellEscolar. Les famílies nouvingudes, algunes de les quals pro-cedeixen de països amb cultures educatives i participativesmolt diferents a les nostres, poden patir més clarament lesconseqüències d’aquest desconeixement, i això es pot tra-duir en una inhibició més o menys marcada de la seva impli-cació en la vida escolar, almenys en un primer període d’as-sentament.

Una mare d’origen equatorià parla de les diferències res-pecte de les formes de participació en el seu país d’origen,on quedava més clara l’obligatorietat d’assistir a les reu-nions perquè la manca de participació de les famílies se san-cionava amb duresa.

115

“A los niños, cuando no va el padre, le molestan, le dicenpor qué no vino tu papá, o tu mamá (…). Entonces todosestábamos allí, era llena el aula de padres de familia, por-que sabían que si no iban los padres a los niños se le qui-taban puntos”.

De la mateixa manera que el professorat, les famílies fanreferència als seus problemes de conciliació entre els hora-ris laborals i les necessitats familiars i personals, amb conse-qüències importants pel que fa a la participació en diversosàmbits de la vida, entre ells, l’educació dels seus fills/es. Enla majoria de casos, la manca d’estabilitat econòmica i laprecarietat laboral provoquen l’existència d’una càrregamolt elevada de responsabilitats que resulta molt difícil degestionar, de manera que sovint només es trepitja l’escolaquan sorgeix algun problema. De fet, també hi ha moltesfamílies que tenen la sensació que quan des de l’escola esrequereix la seva presència, és perquè alguna cosa no fun-ciona del tot bé. La idea que tenen de la participació vamolt lligada, doncs, a aquesta concepció. Tot i això, algunsdels pares i mares consideren que per l’educació dels seusfills/es s’han de fer els esforços que calgui, i intenten combi-nar-ho amb la feina, tot i les dificultats.

En ocasions, el fet mateix que les reunions no tinguin gaireèxit té conseqüències negatives pel que fa a la participacióde les famílies, de manera que es genera una situació circu-lar: com que no es produeix una resposta massiva a les con-vocatòries, les famílies arriben a perdre la confiança en laseva validesa com a mecanismes reals de participació i depresa de decisions. Alguns dels pares i mares, en canvi, con-sideren important no defallir en aquesta responsabilitat.

“He ido un par de veces, pero como no viene nadie, puespara qué voy a ir yo, para qué voy a ir yo… Es que no vienenadie”.

“Yo tengo que ir por mí, que seamos uno, que seamos dos,a mí me da lo mismo los que vengan pero con tal de queyo esté presente”.

Les famílies proposen millorar les estratègies de comunica-ció i participació posant en pràctica projectes que respon-guin a unes necessitats reals detectades. Com assenyala unade les mares més implicades en l’AMPA d’un dels centreseducatius, es tracta d’anar utilitzant estratègies diferentsper tal d’aconseguir ampliar el nombre de pares i mares queassisteixen a les activitats que es proposen. En primer lloc,s’assenyala la necessitat d’informar i sensibilitzar les famíliesrespecte les conseqüències positives de la seva participació.D’altres estratègies tenen a veure amb la millora en l’ade-quació de l’oferta d’activitats amb les necessitats i els inte-ressos detectats, per exemple, amb la realització de tallers oescoles de pares en que, a més de participar en la vida esco-lar dels seus fills/es, els pares i mares puguin ampliar els seusconeixements o la seva formació (català, castellà, informàti-ca…). També es proposa introduir elements ludicofestiusper amenitzar i relaxar les trobades amb les famílies, fer tro-bades on elaborar i compartir menjar, etc.

● PARTICIPACIÓ DE L’ALUMNAT EN ELS CENTRES EDUCATIUS

L'alumnat desenvolupa formes de participació que varienen funció dels contextos escolars en els quals es troba (aulaordinària, agrupaments específics, pati...) i les normes implí-cites i explícites que regulen aquests espais. Pel que fa alsmecanismes de participació institucionalitzats, la implicació


116

visionsde l’alumnat sol ser escassa, mentre que en espais informalsde relació, com durant l’estona d’esbarjo o en els momentsd'entrada i sortida del centre, crea les seves pròpies normesde participació, fora del control directe dels adults.

Els PIDCES, programes d’informació i dinamització dels cen-tres públics de Secundària, va, ser fins fa dos cursos unabona eina per dinamitzar la participació de l’alumnat alsIES. Els PIDCES impulsen la creació d’òrgans efectius de par-ticipació, com per exemple, les associacions d’alumnes delscentres, i promouen propostes que responguin a les neces-sitats i els interessos dels mateixos alumnes. Tot i la bonavaloració d’aquest servei per part de les administracions i elscentres, es va deixar de fer. En principi, ara està previst quees reprengui dins del Pla Educatiu d’Entorn.

● RELACIONS DE SOCIABILITAT I CONVIVÈNCIA COMUNITÀRIA AL CENTRE

El clima de centre, les relacions que s’hi generen i l’ambientgeneral que s’hi respira tenen conseqüències fonamentalspel que fa a les condicions d’integració. En aquest sentit, enels discursos dels diferents agents educatius, no es detectal’existència de conflictes greus dels del punt de vista de lesrelacions comunitàries. Es parteix sovint de la consideracióque els problemes sorgeixen sobretot a escala de barri, jaque en el context escolar els aspectes de sociabilitat es tre-ballen a través de diversos programes i accions. Pel que fa al’existència de conflictes vinculats a l’origen, els professio-nals asseguren que els veritables problemes no són els queexisteixen als centres, sinó els que troben els infants i jovesi les seves famílies fora de l’escola. Així, des dels centres esreconeix que al carrer a vegades hi ha problemes de bara-lles i de convivència, i que alguns alumnes han estat vícti-mes d’agressions o s’han vist implicats en baralles.

Un dels eixos fonamentals del clima dins dels centres elconstitueixen les relacions entre alumnes i professors. Elsnois i noies de Secundària entrevistats consideren que no espot generalitzar, ja que depèn molt de cada cas, però queen general hi ha professorat més pesat que d’altre, que“s’enrotllen” massa sense tenir en compte si els alumnes elssegueixen o no. Una de les expressions que utilitzen per ferreferència a l’actitud excessivament insistent del professo-rat és la de rallar. Malgrat mostrar el seu rebuig explícitdavant d’aquesta actitud insistent, la majoria dels nois inoies entrevistats consideren que els professors/es querallen, en el fons ho solen fer pel bé dels alumnes, perquèaquests aconsegueixin el millor de si mateixos i no es deixinvèncer davant les dificultats. En aquest sentit, la majoriavaloren molt positivament el consell i l’interès del professo-rat, en la mesura que són conscients que expressen una pre-ocupació pel seu futur educatiu i laboral.

“Algunos profesores que te aconsejan más y algunos quese olvidan de ti”.

“No hay que quejarse de eso; si te dan la tabarra todo eldía es para que estudies y saques buen trabajo”.

En definitiva, els nois i noies semblen expressar una certacontradicció en la manera de percebre les seves relacionsamb els professors i professores. Per una banda, no els agra-da que els professors/es repeteixin contínuament les matei-xes coses, mentre que per l’altra, valoren especialment queaquests els mostrin la seva preocupació i el seu interès per-sonal. Aquesta necessitat aparentment contradictòria,detectada també des de les entitats i serveis no escolars, fa

de mal respondre, ja que és complicat trobar l’equilibrientre el que seria una actitud preocupada però respectuosaamb els nois i noies i el que seria una actitud també preocu-pada però excessivament controladora. Els nois i noies afir-men que els agradaria tenir més informació sobre temesimportants, però sense que es fiquin en les seves vides, i undels exemples més clars en aquest sentit és l’àmbit de l’edu-cació sexual.38 En qualsevol cas, pel que podem extreuredels seus discursos, el que més valoren és l’equilibri entre lapreocupació i el respecte per les seves decisions personals.

”Necesitamos más información, pero que no se metan...”.

D’altra banda, alguns dels adolescents creuen que l’opinió lamajoria de professors tenen dels alumnes no és gaire positi-va. Una part dels nois i noies comparteixen l’opinió que en larelació amb el professorat, els alumnes tenen una part de res-ponsabilitat personal. En definitiva, que no sempre depèn del’actitud dels adults, sinó que el tracte que rebis tambédependrà del tracte que donis. Afirmen que de vegades ani-ria bé una mica més de disciplina i de mà dura, per evitar lesconseqüències negatives de la manca de control. La nota enl’avaluació, en aquest sentit, es planteja com un element queha de reflectir l’actitud dels alumnes a classe.

“Los profesores piensan que somos creídos, maleducados,que no estamos escuchando en clase, que sólo queremoshacer tonterías... Y también piensan que no podemosentender las cosas”.

“En el colegio, el problema la verdad también son losalumnos, que son maleducados (...). Cuando en clase unalumno está riendo, hablando y el profesor les dice, noestán respetando, claro…”.

Una de les queixes que els alumnes formulen amb més forçai claredat té a veure amb la insistència de bona part delsprofessors i professores per establir comparacions entre lesdiferents classes. En aquest sentit, cal assenyalar la conscièn-cia d’una part dels participants en el grup de discussió depertànyer a un grup especial, que rep un tractament dife-renciat al de la resta de grups del centre, pel fet de tenir unnivell escolar més baix. Aquests mateixos alumnes expressencom una demanda clara que els respectin com són, amb lesseves peculiaritats i diferències, i que deixin d’establir com-paracions que segons ells són innecessàries.

“Eso nos fastidia bastante. Si nosotros somos azules, puessomos azules, no somos amarillos como ellos. Ya está”.

Un altre dels problemes que els alumnes detecten és queen ocasions el professorat actua injustament fonamen-tant-se en prejudicis sobre determinats alumnes. La sevavisió és que no es tracta tothom de la mateixa manera, perexemple, a l’hora de cridar l’atenció a l’aula. En aquestamateixa línia, cal assenyalar que les noies es queixen d’unacerta discriminació de gènere en el tracte que reben peruna part del professorat, que consideren que està lligadaal seu aspecte i indumentària. Respecte les seves opinionsdavant la pregunta de com els agradaria que fossin els i lesprofessors/es, assenyalen que voldrien que en ocasionsmostressin més paciència per explicar les matèries, i queno els culpabilitzessin automàticament quan no entenenles seves explicacions.

38. El Programa Salut i Escola podria constituir un model de refe-rència en aquest sentit, ja que ofereix un espai de consulta obertaals nois i noies sense que hi hagi una voluntat de control al darre-ra. Vegeu pàg. 67.

D’altra banda, més enllà de les qüestions sobre l’interès oel desinterès per part dels alumnes de continuar estudiant,hi ha una part de la població immigrant estrangera queveu limitat el seu marge d’acció un cop acabats els estudisobligatoris. El tema de la situació legal d’un nombreimportant d’infants i joves del Raval constitueix una de lesgrans preocupacions que assenyalen els nostres infor-mants, sobretot per les conseqüències que té en el procésd’incorporació dels nois i noies al mercat laboral un copfinalitzats els seus estudis. Molts dels nois i noies origina-ris de països extracomunitaris, encara que faci anys quesón a Catalunya i hagin desenvolupat el seu projecte edu-catiu amb èxit, es troben amb limitacions legals per acce-dir al mercat de treball en igualtat de condicions amb elsseus companys i companyes d’origen autòcton. Els dife-rents responsables i professionals del Raval assenyalenaquesta dificultat com una de les grans preocupacionsactuals, i la relacionen amb el creixement de la poblacióen situació de marginació.

“Un problema greu per les conseqüències que comportade desarrelament i de rebuig”.

Determinats col·lectius, com el dels dominicans o el delsmagribins, es veuen especialment afectats per la manca depermís de treball i les dificultats que això comporta per lainserció laboral. Tenint en compte que un dels elementsmés importants dels projectes de futur d’aquests joves té aveure amb l’accés al món laboral, aquest és un dels proble-mes fonamentals.

LES IDENTITATS I ELS ESTILS DE VIDADELS NOIS I NOIES● HÀBITS I CONSUM La imatge personal és un dels elements fonamentals des delpunt de vista dels processos de construcció identitària. Peraquest motiu, els adolescents solen atorgar una importàn-cia especial a la imatge personal com a expressió externa dela seva identitat.

D’altra banda, la imatge personal és un dels elements méssignificatius des del punt de vista de les diferències de gène-re. En aquest sentit, les noies es queixen que les jutgin úni-cament per la seva aparença, i que es consideri que el fet

117

d’arreglar-se sembli incompatible amb l’èxit acadèmic.Alguns dels nois participants en els grups de discussió consi-deren que hi ha noies que van a l’escola a “lluir-se”. La imat-ge personal, per tant, es pot convertir també en un elementd’estereotipatització i de discriminació entre iguals. De fet,alguns consideren que seria millor utilitzar uniforme a l’es-cola, perquè creuen que els companys es poden ficar els unsamb els altres segons la roba que portin. Aquesta propostaque fan alguns alumnes procedents del l’Amèrica del Sud iCentral té relació amb el fet que en els països d’origen gene-ralment es porta uniforme a les escoles públiques.

Pel que fa al consum, com ja hem vist a l’apartat de salut, desde diverses instàncies s’assenyala l’augment del consum deltabac i d’altres substàncies, sobretot el cànnabis. També s’as-senyala una disminució en l’edat d’inici. Els mateixos alumnesculpabilitzen els professors/es de no tenir més mà dura con-tra les pràctiques de risc a l’escola, per exemple, el tabac.

● USOS DEL TEMPS LLIUREUna part important de l’alumnat de les escoles del barri uti-litza les entitats i serveis de fora escola. Al llarg dels últimsanys, la participació en aquests espais organitzats ha aug-mentat considerablement. Des d’una escola s’esmenta quemés d’un 60% dels seus alumnes de primer cicle assisteixenals casals del barri.

Tot i això, els espais de lleure organitzat es continuen con-cebent majoritàriament com a espais de reforç a la tascaeducativa de l’escola, de manera que existeix encara undesconeixement de la seva tasca de serveis educatius deprimer ordre, al marge de l’educació formal. Per tant, engeneral no hi ha consciència de les habilitats socials i elsconeixements que es poden adquirir en els espais d’educa-ció no formal. Així doncs, la majoria de nois i noies i lesseves famílies perceben el casal o esplai com un centre dereforç a l’educació formal en el qual s’ofereix suport per ferels deures i es repassen les matèries del currículum escolar.En alguns casos, els mateixos nois i noies busquen l’ajudanecessària per fer els deures que els demanen a l’escola. Enaltres ocasions, són els pares i familiars els que els hanimpulsat a anar-hi pels seus beneficis acadèmics. Un noiexpressa que:

“Yo voy a un casal para hacer los deberes. Es que cuandono voy al casal, cuando estaba en casa, yo sólo voy a mirarla televisión. Miraba una cosa y decía luego, después unapelícula y decía luego, y así. Entonces voy a un casal parahacer los deberes.”.

Tot i aquesta visió generalitzada dels recursos del temps delleure com a espais de suport de la tasca educativa formal,també hi ha nois i noies i famílies que valoren els coneixe-ments específics que poden adquirir. Un dels exemples mésclars seria l’aprenentatge i la familiarització amb les novestecnologies.

“Por ejemplo, tecnología aquí no se estudia mucho y nos-otros queríamos aprenderlo más, pero allá nos dieron laoportunidad de hacer lo que no hacemos aquí”.

Així mateix, també es valoren aquests recursos per l’entornde sociabilitat i socialització que ofereixen. En aquest sen-tit, alguns dels nois i noies valoren el recolzament social quereben als casals, que sovint els permet compensar la falta desuport de la xarxa social i/o familiar. L’experiència d’unaeducadora ens diu que:


“Els nens i nenes valoren els espais de joc al casal, i els ado-lescents i joves valoren molt els espais de relació que elsofereix el casal”.

D’altra banda, els recursos de lleure organitzat són unaalternativa a l’espai públic del Raval, el qual té una mancad’espais oberts en condicions i determinats llocs que sónpercebuts com insegurs. D’aquesta manera, els serveis queofereixen activitats són vistos com a contextos favorableson poder desenvolupar relacions de sociabilitat entreiguals, en substitució del carrer.

“Pero mis hijos, mi hijo pequeño, todavía... claro tiene 10años. No queremos que salga a la calle sin nosotros. A lomejor el año que viene puede ser. Es que no dejamos en lacalle, no.. 10 años no. Tenemos miedo que vaya a pasaralgo”.

Tot i que s’observa una tendència per part de les famílies d’o-rigen immigrant estranger a fer ús de l’oferta de lleure delbarri, encara hi ha determinats col·lectius que accedeixen enmenor mesura als espais de lleure, com pot ser el cas delspakistanesos. Algunes famílies expressen que no disposen deprou informació sobre els recursos i espais de lleure del barri iproposen fer ús de les llengües dels diferents col·lectius ambuna major presència al barri per millorar en la difusió.

Pel que fa a l’oferta d’activitats, la majoria de professionalsdels serveis socioeducatius d’horari extraescolar considerenque l’èxit d’un projecte depèn en gran mesura de si ha estatelaborat o no a partir de les preferències i necessitats delsnois i noies. Tot i això, seguir aquesta estratègia no garanteixels bons resultats, entre d’altres coses, perquè els interessosper part de la població més jove no són constants. Aquestasituació sol justificar d’alguna manera la persistència de laidea que els professionals, i els adults en general, són els quemillor coneixen les inquietuds dels infants i els joves, mésenllà dels interessos o preferències que puguin expressar.

“Més que el que manifesten els nens, és més el que nosal-tres creiem que poden necessitar’”.

En la línia de consensuar amb els mateixos adolescents ijoves l’oferta d’activitats, alguns dels professionals propo-sen un impuls en l’autogestió de les activitats i els espaispensats per ells. Segons aquests professionals, es tractariade facilitar espais de sociabilitat gestionats pels mateixosnois i noies. Tot i això, es creu en la necessitat de dur a ter-me un cert acompanyament i d’actuar d’alguna manera so-bre les preferències dels i les joves.

“Als joves se’ls hauria de facilitar els espais relacionals, iells mateixos haurien de poder organitzar algunes activi-tats [...]. Tot i això, als joves se’ls ha de motivar, i potenciarla pràctica d’activitats com l’esport, la música... hi ha unatendència a preferir activitats relacionades amb l’ordina-dor, els jocs de rol...”.

D’altra banda, les entitats que tenen en compte l’adaptaciódels seus espais i serveis a la realitat de la població i que ofe-reixen més flexibilitat són valorades més positivament perpart dels nois i noies que aquells als quals s’ha d’acudir neces-sàriament amb regularitat i adquirir-hi un cert compromís. Enqualsevol dels casos, però, el que semblen valorar per sobrede tot els infants i joves és el fet de disposar d’un espai quesentin com a propi per a poder relacionar-se i passar una bonaestona. En aquest sentit, una de les necessitats detectades téa veure amb la manca d’espais de relació entre iguals al barri,així com també d’espais de joc a casa seva.

118

visionsLes preferències i els interessos concrets dels nois i noies pelque fa a activitats són diversos, i estan en funció de l’edat iel sexe. Els educadors/es coincideixen a identificar la pràcti-ca d’esports, bàsicament el futbol, i l’ús de les noves tecno-logies, sobretot la informàtica, com les grans preferènciesdels infants i joves del Raval. De fet, segons el que expres-sen des de les entitats de lleure, l’oferta d’activitats relacio-nades amb les noves tecnologies té efectes molt positius pelque fa a l’èxit dels projectes i a la seva difusió a través del“boca a boca”. Destaquen també les sortides i excursionscom a gran preferència, que poden ser amb l’acompanya-ment de les mares i els pares.

Tot i que els i les professionals de les activitats educativesfora escola són conscients de l’èxit més o menys asseguratde determinades propostes, des d’algunes entitats s’intentapromocionar també la pràctica d’activitats més restringides.La idea és oferir la possibilitat de conèixer i practicar unasèrie d’activitats de difícil accés (surf, vídeo, teatre...), sobre-tot per a la part de població amb més mancances socioeco-nòmiques. D’altra banda, la diversitat d’activitats també téa veure amb les dificultats d’oferir de manera generalitza-da les activitats més demandades, com pot ser el futbol sala.

Finalment, tal com veurem amb més detall a l’apartat de“Serveis per als infants, els adolescents i les seves famílies”, desdels serveis assenyalen que els col·lectius que queden més des-atesos en l’àmbit del lleure organitzat corresponen a la franjade 0-3 anys i a la de joves de més de 16 anys. Pel que fa alcol·lectiu de joves, es considera força urgent potenciar les figu-res dels dinamitzadors/es i dels educadors/es de carrer per talde donar una resposta més àmplia a les necessitats específi-ques dels joves i adolescents. En definitiva, es detecta la neces-sitat d’augmentar el treball de carrer, per tal de dur a terme untreball de detecció de necessitats i d’acompanyament.

Més enllà dels interessos i preferències concretes dels in-fants i joves del barri, des dels serveis es detecten una sèriede necessitats entre la població més jove relacionada amb lamanca d’atenció, d’afecte i de referents. S’intenta donar-losresposta a través dels serveis i programes com a acció edu-cativa i preventiva, en ocasions amb conseqüències negati-ves pel que fa a la salut mental. En aquest sentit, s’observaun nombre rellevant de trastorns i sociopaties que s’expres-sen mitjançant comportaments violents i agressius, que fanecessari un impuls del treball conjunt entre tots els agentssocials per tal de desenvolupar actuacions integrals.

“Això s’ha incrementat en els darrers anys, i som conscientsque si no es fa coordinadament amb la família, l’escola iServeis Socials, el nen pujarà amb aquestes característiques”.

● RELACIONS DE SOCIABILITAT I USOS DE L’ESPAI PÚBLIC

Tot i que l’espai públic ha estat des de sempre un àmbit rela-cional i d’aprenentatge important, hi ha diversos factors quedeterminen l’emergència del carrer com a context de socialit-zació de primer ordre per a la majoria d’infants i joves delbarri. Els i les professionals que treballen amb aquest col·lec-tiu de població són conscients d’aquesta situació, i solen rela-

39. Com hem pogut veure a l’apartat de Família, i com a conse-qüència de diverses situacions i per motius ben diferents, molts delsquals relacionats amb la precarietat laboral, es detecten, per exem-ple, dificultats per conciliar la vida laboral i familiar i una certamanca de referents estables a nivell familiar.

cionar-la amb una certa crisi de les institucions tradicionals,bàsicament la família i l’escola.39

“Els nens no tenen referents estables perquè la mare esta tre-ballant i creixen al carrer. Hi ha nens i nenes que s’han de lle-var i venir sols perquè els pares treballen”.

Per a la majoria dels infants i joves del barri, el carrer és undels espais en què passen una part important de les sevesvides, i el relacionen per sobre de tot amb el desenvolupa-ment de processos de sociabilitat, bàsicament entre iguals.

S’ha detectat una diferència important relacionada amb elgènere a través de les queixes que formulen les noies enveure’s privades de moure’s amb llibertat i en igualtat decondicions per l’espai públic. Una part important de lesnoies es queixen del control excessiu al qual es veuen sot-meses per part dels adults del grup familiar quan tenen pro-gramada alguna activitat al carrer, com a conseqüència dela inseguretat amb què les famílies l’associen i de les rela-cions que puguin establir amb els membres del sexe contra-ri. Les noies d’un dels grups de discussió comentaven quequan surten de casa per anar amb les amigues, han dedonar moltes explicacions de amb qui van, a quina hora tor-naran, etc. Al mateix temps, se les mira amb sospita si sur-ten massa “arreglades” o es pinten.

Tenint en compte que es tracta d’un barri amb certes man-cances pel que fa als espais -i especialment pel que fa alsque són destinats a la població més jove-, els conflictesemergeixen per l’existència de diferents usos i concepcionsd’aquest espai. Per tant, a nivell comunitari, resultaimprescindible ajustar els interessos del conjunt dels actorssocials per tal de fer-los compatibles. La manca d’espais,per tant, també pot tenir com a conseqüència l’emergèn-cia de processos de redefinició dels espais públics en fun-ció de les necessitats de cada col·lectiu, en cada moment.Un dels exemples més clars en aquest sentit és la transfor-mació, per part dels nois i noies del barri, dels solars ialtres espais en construcció en espais de joc o contextosrelacionals. Com assenyalava un dels tècnics de l’adminis-tració, en ocasions es produeixen usos positius de l’espaien espais no adients.

Molts del infants i joves, per tant, conceben i ocupen l’espaipúblic de manera específica, diferenciada de la manera queho fan els adults. Per això, una part important dels conflic-tes d’interès que es produeixen al barri amb relació a l’espaisón conflictes intergeneracionals, com assenyalen algunsdels membres d’entitats i institucions i els educadors decarrer.

119

“Per exemple, a la plaça Caramelles es reuneix un grup d’a-dolescents per jugar a futbol, i això provoca un cert conflic-te amb els veïns que volen fer un ús diferent d’aquell espai.Els educadors hi intervenen i intenten convèncer els nois inoies de fer ús d’altres espais per jugar a futbol, però elsproblemes sorgeixen per trobar espais adients”.

Davant aquesta situació, des de l’Administració es reconeixla necessitat urgent de mediar entre els diferents col·lectiusi arribar a acords compartits, per tal de prevenir, i/o afron-tar, l’emergència de conflictes que podrien provocar fractu-res socials. De fet, una de les prioritats polítiques formula-da des de l’administració és l’actuació conjunta per la millo-ra de la convivència als espais públics, amb la implicació delsdiferents actors socials.

Es detecta, doncs, la necessitat de potenciar el treball desensibilització i de mediació a través del reforç de la tascaquotidiana d’educadors de carrer, mediadors i altresagents socials amb una presència directa al territori. Peraixò, es considera necessari treballar des dels dos vessants,tant des de la perspectiva dels i de les joves com des de laqueixa expressada per la resta de la comunitat, fent com-patibles els diferents usos de l’espai.

“Els veritables problemes en l’ús de l’espai públic prove-nen de la monopolització d’un determinat espai per partd’un determinat col·lectiu, sobretot en situacions de mar-ginació evident”.

“La gent no només es queixa d’aquests bons usos en espaisno adients, sinó també només pel fet que un grup de joveses reuneixi a l’espai públic”.

Més enllà de les diferències que existeixen en la concepció ien l’ús del espai públic, es reconeix que existeix també un certestigma social que recau sobre la població adolescent i jove,i que mediatitza en gran mesura les relacions intergeneracio-nals. Una de les tasques pendents en aquesta línia està rela-cionada precisament amb la sensibilització dels veïns i veïnesdel barri vers la diversitat i el respecte a la diferència i l’im-puls de les relacions interculturals i intergeneracionals. Esreconeix la prioritat d’avançar en aquest sentit.

Un altre dels temes que sorgeixen i s’identifiquen com a pre-ocupació per part de diferents agents socials té a veure ambla presència al territori del que s’anomenen “bandes”. Calassenyalar que, pel que fa aquesta qüestió, però, existeixenpercepcions molt diferenciades. En primer lloc, alguns delsprofessionals dels centres educatius fan referència a l’existèn-cia d’aquestes agrupacions en els entorns escolars, i la relacio-nen amb una nova situació de risc a les escoles. Des d’altresinstàncies, igualment coneixedores del barri i de les sevesproblemàtiques, però, s’assenyala l’existència de creencespoc fonamentades i la proliferació d’estereotips en aquestsentit, molt relacionats amb el tractament que es fa del temades dels mitjans de comunicació. Des d’aquests sectors esdemana prudència, i s’assenyala la presència d’agrupacionsde caràcter juvenil que no impliquen allò que mediàticamentes coneix com a “bandes”. És des d’aquestes instàncies ques’afirma que al barri no es dóna el fenomen de les bandes,només d’agrupacions juvenils de caràcter mixt. Finalment,des de l’administració es recomana igualment cautela en eltractament del tema, mentre que es considera necessari dura terme un treball d’observació i d’estudi de carrer, impres-cindible abans de dur a terme qualsevol intervenció.

En qualsevol dels casos, els nois i noies d’origen llatinoa-mericà pateixen les conseqüències negatives de l’existèn-cia d’estereotips que relacionen massa directament les


seves agrupacions juvenils amb l’emergència de “bandesllatines”. Alguns d’aquests nois i noies es senten prejutjatsi discriminats en aquest sentit, i són molt clars en les sevesqueixes:

“Y ese es el problema. Y ahora ahí dicen que supuesta-mente hay bandas porque somos latinos y te dicen, ah, túeres Latin King, sin serlo, y sin saber en realidad qué eseso. Yo sé que existe esa banda por que la he oído pero nopor que yo sea de eso”.

Des de l’Administració es reconeix el perill de l’existènciai la proliferació d’aquests tipus d’estereotips, alhora quees detecta que rere el fenomen de les bandes i de l’alar-ma social que mediàticament s’ha provocat, s’amaguenproblemàtiques relacionades amb el racisme i la xenofò-bia. Davant d’aquestes situacions, els nois i noies podenarribar a sentir-se molt vulnerables. Des del districte se’nsexposa que, nois que s’han identificat com a Latin Kings,no han creat mai conflicte en l’espai públic ni han comèscap delicte.

“No obstant això, generen por a causa del seu color depell, de la manera de vestir i de la percepció dels altres”.

En definitiva, els diferents agents socials formulen lanecessitat d’invertir esforços i recursos en la prevenció i laresolució de conflictes que s’expressen a l’espai públic. Enaquest sentit, s’ha de reconèixer la tasca de les entitats iels serveis que treballen en projectes d’àmbit comunitarisobre els diferents usos de l’espai, per tal de fer-los com-patibles. També hi ha qui reconeix, en aquest sentit, elpaper de la Guàrdia Urbana Comunitària, implicada enproblemàtiques que necessiten un seguiment quotidià,tant a les escoles com a nivell de veïnatge, així com elpaper dels educadors de carrer.

120

visionsLA XARXA DE RECURSOS PER ALSINFANTS, ELS ADOLESCENTS I LESSEVES FAMÍLIESEn parlar dels serveis, s’està fent referència als recursos queexisteixen, a part de l’escola i dels serveis de salut, en l’àm-bit social, educatiu, esportiu, cultural, comunitari, ocupacio-nal, etc. Aquestes organitzacions poden dependre de lesadministracions, és a dir, ser de titularitat pública, o ser fruitde la iniciativa privada, no lucrativa i en gran part professio-nalitzada, que formen part del que s’anomena tercer sector.Per tant, s’inclouen els casals infantils i juvenils, les associa-cions i fundacions que ofereixen serveis, els serveis socials,els educadors de carrer, les biblioteques...

● CANVIS EN ELS USUARIS, DIFICULTATS I ADEQUACIONS

Els serveis que hi ha al Raval per a la infància i l’adolescèn-cia i les seves famílies es destinen principalment a la pobla-ció que hi viu. En aquest sentit, els recursos s’han vist afec-tats directament pels canvis i les transformacions del barri,l’augment de població i la diversitat de les famílies, i els ser-veis socials han vist incrementat el nombre de demandes.Aquest fet ha fet necessari conèixer a fons les situacions iproblemàtiques emergents per adequar els serveis i projec-tes destinats a les persones.

Es destaca un canvi generalitzat de la tipologia d’usuaris deles entitats, especialment a partir del 2000. Fins aleshores,als centres s’atenia bàsicament població autòctona, granpart d’aquesta amb problemàtica familiar i econòmica, demarginació cronificada, i amb un percentatge entre el 15%i el 20% de població d’origen immigrant estranger, sobretotmagribí i filipí. El canvi que es va produir el 2000 va agafarla majoria d’organitzacions per sorpresa.

Així doncs, la gran arribada de població immigrant es veu cla-rament reflectida en els centres i serveis del barri, que veuenincrementat significativament el nombre de famílies atesesd’origen immigrant. Al mateix temps, hi comença a haver unadiversificació dels països de procedència, augmenta el nombrede famílies sud-americanes, sobretot d’Equador, i pakistaneses.

“Molta població d’origen sud-americà, i aquest canvi ésmolt positiu, ja que ha augmentat el percentatge de famí-lies “normalitzades” i ha disminuït el de famílies proce-dents dels serveis socials, la qual cosa facilita el desenvolu-pament d’activitats més integradores”.

Tanmateix, com ja hem vist, gran part d’aquestes famíliessegueixen tenint problemàtiques relacionades amb la pre-carietat econòmica (jornades laborals llargues, sous bai-xos...) i necessiten un suport social que els faciliti millorar iabordar la seva situació.

Hi ha diferències en el perfil de la població segons el centre,ja que en alguns s’observa una tendència de concentracióde determinats països d’origen, cosa que pot tenir a veureamb la ubicació dins del barri, amb l’efecte del boca a bocao amb el fet de conèixer algú que va a aquell servei.

L’augment de la població d’origen immigrant ha fet replan-tejar com treballar les noves necessitats, que per alguns ser-veis ha suposat passar de realitzar accions específiques pera aquests col·lectius a un abordatge més integrador, partintde la perspectiva que ”tots som diferents però tots som

iguals, tenim les mateixes dificultats, les mateixes proble-màtiques...”. En aquest sentit, en consonància amb lesnecessitats emergents del barri, les entitats i els serveis hananat incorporant noves formes de treballar el respecte a ladiferència i l’educació en valors.

Les entitats de serveis coincideixen a destacar de la seva tra-jectòria la professionalització i la nova perspectiva educati-va. En general, s’explica que s’ha passat del voluntarisme,propi de l’assistencialisme de fa un temps, al professionalis-me d’avui. Des d’aquest punt de vista, es parla de projecteseducatius i d’un treball amb una visió més integral i comu-nitària, de manera que els recursos són una eina, més queuna finalitat. Un exemple del canvi, lligat també als resul-tats del treball que es realitza, és que alguna entitat abansoferia als nens dos berenars perquè es sabia que molts nensi nenes no sopaven a casa seva, i ara això no els passa.

Així, des de molts centres s’ha passat de cobrir les necessi-tats bàsiques a donar instruments d’integració per alsinfants i les seves famílies. Això no obstant, hi ha qui consi-dera que s’ha de seguir repensant el model de funciona-ment, tant de les entitats privades com de l’Administració,per superar la beneficència i abordar l’educació de la famí-lia. En aquesta direcció, en molts casos s’han ampliat elsàmbits d’intervenció incloent-hi accions de suport a l’esco-larització, serveis a la comunitat, programes prelaborals id’ocupació... i s’han millorat els serveis de proximitat.

L’existència de més professionals remunerats ha permès unmajor temps de dedicació i una continuïtat que han com-portat una millora en la qualitat del treball, tant en l’aten-ció directa com en la coordinació, tot primant la qualitatper sobre de la quantitat. La professionalització no noméses refereix al personal remunerat, sinó també al voluntariat.D’aquesta manera, es vol assegurar unes habilitats i unsconeixements, fent-los participar en el seguiment dels pro-jectes i en ocasions oferint algun tipus de formació.

● DIFICULTATS I FACILITATS PER IMPLEMENTAR ELS PROJECTES

Totes les entitats del tercer sector expressen amb preocupa-ció que la seva principal dificultat per tirar endavant els pro-jectes és el finançament. Aquest aspecte clau, en canvi, noapareix en els recursos que depenen directament del’Administració.

Les dificultats del finançament de les entitats de serveisgeneren problemes de gestió i organització, ja que anyrere any es pateix una inestabilitat econòmica i una mancageneral de recursos. El sistema de subvencions de les admi-nistracions i de les entitats i empreses privades funcionahabitualment de manera anual, i no hi ha una seguretatde continuïtat. Les conseqüències d’aquest sistema són vis-cudes com una precarietat no només econòmica, sinótambé de planificació, ja que no sempre se sap quan diranque sí, la quantitat ni quan donaran els diners. Pel que faa la gestió, suposa un esforç i una gran dedicació, tant pelque fa a la sol·licitud de subvencions com a la seva justifi-cació, cosa que sovint es veu desmesurada, tenint encompte que s’està oferint un servei que té un baix cost idóna resposta a problemàtiques del barri. En ocasions lesentitats tenen la sensació que el que fan és:

“Treiem les castanyes del foc a l'Administració, però noho volen veure. Els estem fent estalviar diners i són moltestrictes a l’hora de justificar la subvenció”.

121

En entitats petites que funcionen gràcies al voluntariat,com les AMPA i altres, la situació econòmica és un clar pro-blema, ja que es pateix una debilitat en la gestió a l’hora desol·licitar les subvencions i de cobrir certs costos fins que noarriba el pagament. En ocasions, per tant, es deixen de feractivitats perquè no es poden avançar els diners.

Pel que fa al finançament privat, els criteris de presentacióde projectes solen limitar la continuïtat, ja que en forçacasos no es permet presentar la sol·licitud dos anys seguits, ies prioritza els projectes nous. El fet que la major part deprojectes de les entitats siguin efectivament de continuïtat,suposa que s’han d’adaptar els projectes als criteris de cadaconvocatòria o plantejar-ne alguna ampliació o modificació.

Les entitats consideren que el fet que els aprovin o no un pro-jecte des de les administracions denota les seves prioritatssocials, però això no vol dir que s’hi estigui d’acord. Per aixòconsideren que és important conèixer les necessitats perpoder ajustar i compartir les prioritats. Algunes expliquenamb preocupació els efectes de la denegació d’un ajut:

“En el moment en què ens limiten una subvenció pública,ens limiten el nombre d’infants atesos. La subvenció públi-ca depèn de la persona que en aquell moment ocupa elcàrrec o de les necessitats que es detecten. Això ens indicasi es viu com a prioritat o no, i per nosaltres fer el casal ésuna necessitat prioritària”.

“El finançament que rebem ens va bé pel que som ara,però res més. La nostra entitat, el que intenta és anar amés, i sobretot quan veus que hi ha necessitats reals”.

“S’està realitzant un treball d’apagafocs, amb accions pocintegrades”.

Les conseqüències de la inestabilitat i la dependència eco-nòmica afecten directament els projectes pel que fa, en pri-mer lloc, a les possibilitats de realització, de continuïtat, i ensegon lloc, a la seva ampliació i millora. Aquestes limita-cions suposen, d’una banda, una dificultat per anar a lescauses dels problemes i realitzar accions globals, a llarg ter-mini. D’altra banda, també condicionen l’abast de l’acció, elnombre de places i de professionals, així com les hores d’a-tenció, que depenen dels recursos econòmics d’aquell any.Algunes entitats destaquen que els projectes que solenveure la seva continuïtat en perill són els relacionats amb elsserveis educatius de proximitat i de participació per a lainfància i la joventut. Aquest fet ha implicat que en diver-ses ocasions s’hagin hagut de deixar de realitzar projectesd’atenció a les persones per manca de pressupost (educa-dors familiars, menjador, espais d’infants, activitats d’es-tiu...) o que s’hagi hagut de limitar el nombre de personesateses, els dies d’atenció o una part de l’oferta dels serveis iactivitats. En aquests casos, s’opta per derivar-los a les altresentitats i serveis, amb les limitacions que totes elles tenenper assumir més infants i adolescents, tenint en compte queno sempre hi ha el recurs adient.

A més, els efectes de la situació econòmica de les entitatsgeneren la inestabilitat laboral del personal remunerat, laqual cosa se suma als sous baixos habituals al sector, quecomporten un alt nivell de mobilitat. Segons una part de lesentitats, aquesta inseguretat no permet fer més contractes,i en ocasions impedeix pagar als professionals, i això sovint:

“Provoca que la gent es cremi per la inestabilitat econòmi-ca, i no a causa de la problemàtica a abordar”.

Aquest fet es sol mirar de compensar en menor o majormesura mitjançant el voluntariat. La pèrdua de personal, d’al-


tra banda, significa una pèrdua dels referents dels projectesper part dels infants i joves, les famílies i altres professionals.

La manca de recursos també influeix en el tipus i el mante-niment d’infraestructures, ja que l’estat de conservació con-diciona les possibilitats d’implementació de certs projectes oactivitats. Tot i la saturació, per tant, que pateixen nombro-sos serveis, sovint s’acaba donant més cobertura de la queels espais i recursos haurien de permetre. Així, tot i quehabitualment es comença el curs amb un col·lapse de lesplaces, durant l’any les entitats solen estar obertes a rebrecasos dels serveis socials amb caràcter d’urgència. De totamanera, preocupa el fet que ens els darrers cinc anys lademanda de places hagi augmentat i que no sempre espugui donar resposta a tots els casos. A aquest fet se lisumen les dificultats de poder fer derivacions a altres ser-veis, de manera que es considera que el tema de les placesés urgent. A més, a l’estiu el problema de les places es faencara més evident, sia per col·lapse o per escassetat d’ofer-ta, sobretot el mes d’agost i els primers 15 dies de setembre.Cal tenir present que moltes famílies no marxen de vacan-ces i treballen, de manera que augmenta el nombre defamílies i nanos que busquen un recurs que els cobreixi lesnecessitats i els interessos. Per tant, els serveis coincideixena afirmar que les accions a l’estiu són un dels temes priori-taris a cobrir, i que cal reduir les llistes d’espera que se solenproduir cada any.

Les entitats estan convençudes que hi ha alternatives queajudarien a superar les dificultats de captar i gestionardiners i les seves conseqüències. Es plantegen els convenis isubvencions plurianuals com l’instrument que permetria ferun treball de fons amb perspectiva de continuïtat i millora.Consideren que és important que aquesta reivindicació lafacin conjuntament totes les entitats.

“Perquè totes les entitats juntes sumem molts nens inenes. Totes juntes podem fer més força”.

Una altra solució, davant l’encariment que pateixen els pro-jectes pel cost que suposa haver de demanar préstecs olínies de crèdit als bancs, és l’opció de demanar préstecsvoluntaris a persones privades que permetin pagar el perso-nal de l'entitat.

D’altra banda, més enllà del finançament per portar a lapràctica els projectes, existeixen altres dificultats relaciona-des amb la població usuària que és present a gairebé totesles entitats i als serveis públics. Les entitats coincideixen enla importància de promoure la responsabilitat i la implica-ció de les famílies. En aquest sentit, una de les vies sol serdemanar als pares una contribució econòmica, però enforça ocasions es troben amb dificultats perquè les famíliesdel barri assumeixin una part simbòlica del cost de les acti-vitats que realitzen. Així mateix, es considera que s’està fentpoc treball amb elles i que és imprescindible. És complicatestablir relacions de confiança i col·laboració mútua, tot ique cada vegada més s’intenta treballar de manera consen-suada. Es busca la complicitat amb els objectius i els criterisd’actuació de l’entitat, amb l’atenció del fill o filla i amb elpaper que pertoca a la família. Algunes dificultats tenen aveure que els fills/es portin els deures de l’escola o les auto-ritzacions necessàries per fer activitats, que costa que esportin. En aquest sentit, també tenen present que algunesfamílies consideren el servei només com un lloc on es custo-dia els fills/es, cosa que no facilita el treball amb elles.

“Hi ha famílies que no s’impliquen gens quan hi ha unproblema, i no et volen veure, i et trobes amb un mur al

122

visionsdavant. I si treballes amb el nen, també has de treballar ambla família, perquè, sinó, no hi ha cap canvi. A vegades costamolt que la família ho vulgui veure i es pugui treballar”.

En canvi, altres famílies, tot i tenir la mateixa necessitat,també busquen i valoren l’atenció educativa que se’ls ofe-reix i estan més predisposades a col·laborar-hi.

D’altra banda, una les estratègies que estan funcionant perimpulsar la implicació de les famílies que utilitzen els serveissón les entrevistes individuals, les activitats específiquesamb tota la família en moments importants del calendari isortides o excursions un de cap de setmana al mes, activitatsde trobada i suport de pares i mares, la vinculació en espaisde seguiment i presa de decisions de l’entitat, la col·labora-ció en l’organització d’activitats, etc. I amb les famílies ques’incorporen als centres, es mira de treballar la seva partici-pació des de bon començament, s’intenta potenciar el queagrada als pares i mares, sobretot a les mares, que sónmajoritàries, amb classes de català, manualitats, visites amuseus, berenars... que, segons les entitats, són valoratscom a espais d’aprenentatge i de relació i sociabilitat.

Tanmateix, respecte al servei a les famílies, s’és conscient quecaldria ajustar el que s’ofereix a l’interès de les famílies, jaque tot i voler donar-hi resposta, no és sempre la respostaque elles volen.

“No tenim un prototip de família, algunes tenen necessitatseducatives, però d’altres, només necessiten col·locar el nen”.

Bona part de les famílies, per tant, valoren els serveis com unrecurs important per deixar els nens/es, un lloc on se’ls dónasuport escolar, etc. A més, els ajuda en certa mesura a conci-liar la jornada laboral amb l’atenció als fills/es. Tanmateix, desdels centres, més enllà d’assumir la seva funció instrumentalper a les famílies, es fa un esforç per assolir i compartir ambelles els objectius educatius de l’entitat.

Una altra característica de la població del barri que afectala dinàmica de les entitats és la mobilitat, especialment del’estrangera. Aquest fet, que, com hem vist també és viscutals centres d’ensenyament, dificulta la continuïtat i el segui-ment de l’atenció i també la dinàmica dels grups de treball.Tal com s’ha explicat, les entitats donen servei a un determi-nat perfil socioeconòmic de famílies. És per això que de ma-nera generalitzada manifesten que seria molt positiu quepoguessin obrir-se a la població general per tal d’oferirentorns “normalitzats” que propiciïn més la inclusió i lainterrelació de totes les famílies del barri. Però aquestadesig es veu estroncat per l’estancament en el nombre deplaces i la gran quantitat de casos derivats dels serveissocials, com també per la ja esmentada actitud de recel degran part de les famílies del barri amb una certa estabilitateconòmica per participar als serveis del barri.

Finalment, s’esmenten dificultats que tenen a veure amb lacoordinació, la relació amb altres entitats i agents del barrii el treball comunitari, aspectes que es desenvolupen al pro-per punt d’aquest apartat.

Com a punts positius, des dels serveis es destaca en primerlloc el fet de comptar amb equips de professionals i volun-taris potents i amb molta predisposició i capacitat de tre-ball. També hi ha entitats que consideren que no es podenqueixar a nivell de subvencions i aportacions públiques i pri-vades, ja que gràcies a aquestes poden desenvolupar elsseus objectius. Una altra potencialitat que es remarca fareferència a les infraestructures i la logística, ja que s’inten-ta cobrir una part de les necessitats dels serveis amb la ces-

sió d’espais i recursos entre uns i altres, ja sigui per realitzarcasals d’estiu, en la utilització dels punts Òmnia, en la cessióde material, etc.

Algunes entitats també destaquen que el treball amb lesfamílies és cada cop més prioritari. D’aquesta manera, elfruit d’aquest treball és una major implicació de les famílies,concretament de les que tenen més continuïtat en els ser-veis, tot i que sigui un procés lent. Es coincideix que ésimportant el tracte directe i constant, que beneficia la rela-ció, de manera que ”amb algunes famílies tenim un tractemés íntim i s’impliquen”. Un aspecte que facilita aquestacol·laboració és quan la família troba una certa estabilitat, igràcies a això es pot fer més càrrec dels fills/es.

● VALORACIÓ DELS RECURSOS I LES NECESSITATS DETECTADES AL BARRI

En les valoracions que fan les entitats dels recursos existentsal barri, hi ha una gran diversitat. D’una banda, hi ha la per-cepció que hi ha molts recursos i que són suficients, i de l’al-tra, es detecten mancances no cobertes i recursos que noestan del tot ben aprofitats. Hi ha un consens sobre la impor-tància de conèixer bé la realitat per poder-la dimensionar,valorar i intervenir-hi, sempre mirant d’optimitzar allò queja existeix i va bé, assegurant la creació d’allò que manca.

Tenint en compte la gran quantitat de centres, serveis i pro-grames que s’estan gestionant, una necessitat expressadaper la majoria de tècnics de les administracions i les iniciati-ves privades és poder conèixer els recursos disponibles perpoder ordenar una mica la xarxa. D’una banda, aquest co-neixement es veu imprescindible per poder aprofitar mésels recursos existents i donar una millor resposta a les de-mandes de les persones. D’aquesta manera, es troba a fal-tar informació centralitzada que ajudi a conèixer els serveisdel territori, ja que en ocasions s’han de fer esforços persaber on adreçar les famílies per determinats temes. Enaquest sentit, alguns valorarien que el problema no són elsrecursos, sinó el desconeixement dels recursos existents perdonar resposta a les diferents problemàtiques. D’altrabanda, el coneixement sobre els recursos i les necessitats delbarri es considera que pot ajudar a elaborar una foto persaber cap a on es va i concretar els esforços de futur.

Un dels elements que apareix amb força entre les personesentrevistades és la urgència d’optimitzar els recursos. Unobjectiu comú i principal, per tant, és que no hi hagi dupli-citats, que els serveis s’obrin a més població i que es poten-ciï el que hi ha per donar resposta a les necessitats que nos’acaben de cobrir. En el cas dels recursos de temps lliure,algunes entitats plantegen que l’ampliació de l’ofertas’hauria de pensar a partir de models que no impliquessinl’obertura de nous serveis i/o espais, sinó l’ampliació i l’op-timització de recursos que ja existeixen. Uns exemplesserien que les AMPA, amb el reforç que calgués, organitzes-sin més activitats extraescolars i a més s’utilitzessin els espaisi la infraestructura existent a les escoles, o que es fomentésla col·laboració entre les famílies per donar resposta a lademanda de recollida de nens i nenes a les escoles. Algunstambé plantegen que seria interessant una certa especialit-zació de les entitats, per no duplicar esforços i energies, iaixí no repetir activitats ni serveis per als quals no hi hagid’haver molta demanda. Així, es proposa que, més quegenerar nous centres, es valori la possibilitat d’ampliar elsserveis existents i ser conscients també de les seves mancan-ces, per tal de compensar-les. Amb l’objectiu de millorar la

123

consistència dels recursos, també es planteja la necessitatque des de cada entitat es faci una revisió per tal d’adequar-se més a la demanda actual, per exemple, pel que fa a lesfranges horàries o a determinades activitats. En aquest sen-tit, alguns serveis comencen a plantejar-se, per exemple, ferun canvi d’horari per atendre a primera hora de la tarda,coincidint amb la sortida de les escoles.

Una altra preocupació fa referència als equipaments delbarri, perquè tot i l’augment que hi ha hagut arran delscanvis urbanístics, continua havent-hi mancances pel que faa espais verds, espais per jugar a pilota, espais de relació,etc. Es troben a faltar parcs, places i espais de joc per a peti-ta infància i nois i noies més grans, que siguin adients isegures per la seva activitat i espais acollidors com a llocs detrobada, per la importància que tenen en la creació i l’en-fortiment de la xarxa social i la convivència. Així mateix,una demanda molt sentida són els recursos d’esport a l’es-pai públic.

“Al Raval la cosa més potent és aquest tema d’esport alcarrer. És bo que es produeixi, perquè és una manera d’es-tructurar més informalment comportaments i relacionsS’han de mirar de millorar i cobrir les diferents necessitatsintergeneracionals”.

D’altra banda, també es considera que hi ha una mancad’infraestructures esportives en general i que algunes noestan en condicions prou bones. En concret, es valora que elPoliesportiu del Raval és un espai que ha quedat petit perles demandes que hi ha i que no és accessible a determinatscol·lectius, com algun grup de joves, ni a certes entitats pelcost econòmic que suposa.

Tant els tècnics de les entitats com de l’Administració, con-sideren que s’haurien d’aprofitar més les infraestructuresdels centres d’ensenyament en horari no escolar per a larealització d’altres activitats socials. En són un exemple lessales d’informàtica, els patis i les pistes esportives, les salesd’actes, les aules... Tanmateix, es veuen algunes dificultats,ja que tant el Districte com les escoles i els instituts han d’es-tar-hi d’acord, i no sempre és així.

Les entitats privades que treballen amb infants i joves con-sideren que manquen certs recursos a nivell general i espe-cialment en algunes èpoques de l’any. Els casals i altres dis-positius similars estan habitualment saturats i sovint tenenllistes d’espera, sobretot a l’estiu. Una estratègia per pal·liaraquesta situació és derivar a altres entitats, tot i que moltesvegades no es pot fer perquè les altres també es troben enla mateixa situació. Les possibilitats d’ampliar grups nosolen ser viables econòmicament parlant, de manera que noes pot ampliar el nombre de nanos. En aquest sentit, diver-ses organitzacions comenten que solen derivar una quinze-na de nens i nenes, però que sempre hi ha un percentatgeque queda sense atenció. Tanmateix, una solució quealguns serveis apliquen és limitar l’atenció a uns dies deter-minats per tal d’absorbir la llista d’espera. Davant d’aques-ta percepció de col·lapse i de la necessitat d’ampliar i diver-sificar l’oferta per absorbir la demanda existent, es conside-ra que una bona via podria ser aprofitar el potencial de lesAMPA del barri. Això no obstant, les AMPA són entitatsforça dèbils en temes com la representativitat, els recursoshumans, el finançament o la gestió, de manera que torna aaparèixer la importància d’impulsar-les i/o reforçar-les.

La situació s’agreuja a l’estiu, quan diverses entitats es coor-dinen per tal d’absorbir tota la demanda, que augmenta acausa de les vacances escolars. En algunes ocasions, alguna


entitat ha hagut de tancar durant un període de l’estiu,cosa que ha provocat una situació delicada, ja que elsinfants han de ser derivats a un altre recurs i augmenta lapressió per mirar de cobrir les demandes. A més, el fet quehi hagi un nombre de famílies que no puguin satisfer lesseves necessitats a través de les activitats d’estiu també téincidència en algunes situacions laborals. La membre d’unaentitat comenta que amb aquesta situació:

“Es provoca que moltes mares que podrien treballar enl’àmbit de la hostaleria no puguin fer-ho per no tenir ondeixar els seus fills”.

“Una diferència horària entre escoles privades, públiques iescoles bressol... Això provoca que hi hagi espais buits d’a-tenció i desestabilitza les famílies, ja que han de buscar-sela vida per poder deixar els nens en algun lloc”.

També es constata que la jornada intensiva dels centresescolars dels mesos de juny i setembre afecta força famílies.A part, un altre aspecte que s’esmenta és la manca de diver-sitat de l’oferta a l’estiu.

Per altra part, hi ha qui considera que algunes activitatsestan molt centrades en el repàs escolar i, per contra,altres pensen que hi ha molta oferta lúdica. També es con-sidera que s’han de donar més recursos per organitzaractivitats centrades en l’esport, la música i el ball adreça-des als joves. També s’ha plantejat la importància de gene-rar espais comuns on els pares i fills/es treballin i juguinconjuntament.

Els caps de setmana hi ha pocs dispositius que facin activi-tat, i no queda clar si hi ha una demanda real, ja que algu-nes entitats que obren tenen bàsicament demanda el dis-sabte al matí i no en les altres franges. De totes maneres,també es qüestiona el fet d’obrir tots els dies de la setma-na, per l’impacte que pot tenir en les relacions familiars.

“Els caps de setmana no queden coberts, però també calvalorar si és necessari i si aquest és realment l’objectiu, jaque els pares s’han de relacionar amb els fills. Hem de ferque la família sigui autònoma i que sigui independent. Elsho donen tot mastegat, i no sé si és positiu”.

Això no obstant, també es considera que probablement hiha una part de demanda real, ja que molts pares i marestreballen tots els dies, inclosos els caps de setmana. Una viaper solucionar aquesta manca d’oferta en caps de setmanatot fomentant les relacions intrafamiliars són les activitatsque ofereixen espais comuns per a tota la família, que algu-nes entitats plantegen amb periodicitat mensual o esporà-dica. La situació econòmica actual de les entitats, d’altrabanda, no permet fer activitats d’una manera més conti-nuada. Igual que els caps de setmana, es comenta que elsperíodes de Nadal i de Setmana Santa també queden pocatesos.

Des de les entitats es potencia l’ús dels serveis socials perpart de les famílies que presenten necessitats, però tambées detecta que la població té reticències per dirigir-s’hi.Aquest aspecte, tal com expressen alguns professionals delsserveis socials, té a veure amb el fet que una part de lapoblació, especialment les famílies en risc, sovint identifi-quen els serveis amb control, i no amb ajuda.

Alguns/es professionals de l’administració fan una valoraciómolt positiva dels recursos de la iniciativa privada que comple-menten els recursos públics en educació i salut. Pel que fa al’atenció primària, també valoren que hi ha un problema desaturació i de manca de recursos i que una solució seria dismi-

124

visionsnuir les ràtios. Per altra part, també detecten una mancançaen certs recursos especialitzats, com els EAIA, que no donen al’abast per donar resposta a la demanda. Hi ha qui consideraque:

“Hi ha força recursos i s’hauria de veure si realment en fal-ten, perquè en el fons estem parlant de les mateixes famíliesque van als diferents serveis i institucions. S’hauria de comp-tabilitzar per veure la massa de població que realment estàen dificultats”.

Des de serveis socials es detecta també que hi ha força frag-mentació i parcialització del servei, sobretot quan hi interve-nen els serveis especialitzats. Es valora que un moment clau ésl’entrada de la família al servei, quan s’ha de recollir tota laproblemàtica amb una visió global. Perquè això sigui possible,es proposa una dotació superior de recursos humans quegaranteixi l’atenció i inicial de qualitat o la possibilitat de ferminiequips adequats a les necessitats, tot evitant la dispersiódels serveis. Alguns també plantegen una major presènciad’altres perfils professionals, com per exemple d’advocats.

D’altra banda, un altre aspecte que no està ben resolt en elscircuits actuals és el problema dels majors d’edat extutelatsque no han aconseguit entrar en recursos posteriors. Comque quan són menors se’ls regularitza amb el permís de resi-dència, però sense permís de treball, a partir dels 18 anys, sino han aconseguit entrar en altres recursos, es troben vivintal carrer o en habitatges precaris. De fet, una altra preocu-pació important fa referència a temes delictius (tripijocs,robatoris i tràfic de drogues), especialment amb els menorsestrangers immigrants no acompanyats (MEINA). En aquestssentit, un professional d’un recurs social explica que:

“Hi ha un rebrot en el barri amb nanos sense possibilitatd’intervenció i en situació molt deteriorada, ja que viuenal carrer des de fa temps. Per tant, trobem: menors tute-lats no ben tutelats, majors de 18 anys en situació precàriaimportant i un consum de cola, cíclic, que segueix senseresoldre’s”.

● VALORACIÓ DELS RECURSOS I LES NECESSITATS PER FRANGES D’EDAT

FRANJA 0-3Tal com hem vist anteriorment, l’etapa educativa en què hiha més consens sobre la manca de recursos és la dels 0-3anys. El fet que la llei no consideri aquesta etapa obligatò-ria ni bàsica suposa que hi hagi menys recursos educatius detitularitat pública en comparació amb les etapes dePrimària i Secundària, que al país són bàsiques i obligatò-ries. D’altra banda, existeixen recursos d’iniciativa privadaque complementen gran part de la demanda. Amb tot, lapercepció general és que no es cobreixen totes les deman-des, ja que els serveis queden saturats i amb llistes d’esperai no es dóna resposta a necessitats de determinats serveis,com tampoc a horaris o èpoques determinades que s’hand’adequar a les condicions laborals de les famílies. Enaquest sentit, sovint s’expressa que les activitats i els serveisdestinats a infants d’entre 0 i 3 són insuficients, especial-ment a l’estiu, i que l’oferta s’hauria d’augmentar, sobretottenint en compte l’augment de la població d’entre 0 i 4 anysal Raval durant els darrers anys.

Per tant, es valora que manquen escoles bressol i serveis d’a-tenció a la petita infància en general, perquè manquen placesen els centres ja existents, tant els públics com els privats, amb

quotes assequibles per a les famílies. Al mateix temps, esdemana que hi hagi un ventall ampli d’oferta, tant en eltemps escolar com extraescolar, per tal de cobrir les necessitatsfamiliars amb propostes com augmentar el tipus d’activitatsde les escoles bressol i entitats, una ludoteca, espais onfomentar la relació dels pares i les mares amb els fills/es, etc.Amb tot, cal considerar que habitualment la demanda és prin-cipalment de matí i no pas de tarda.

Pel que fa a les famílies que es troben en situacions més des-favorides, s’alerta que caldrien places reservades per a casosd’urgència, perquè la seva manca obstaculitza molt la incor-poració de dones de determinats col·lectius al mercat laborali formatiu. Una solució podria ser crear espais per a mares onles mares puguin deixar els nens i nenes mentre segueixenuna formació ocupacional. També preocupa que hi ha aspec-tes més assistencials que no s’assumeixen:

“Necessitats bàsiques com, per exemple, els ‘acompanya-ments tecnològics’, com preparar menjar, rentar roba....També hi ha famílies amb dèficits importants, que no tenenaigua corrent... [...] Hi ha una demanda important d’aquesttipus de serveis a les famílies”.

Fins al 2004, La Casa de la Font feia front a aquestes neces-sitats i cobria sobretot l’atenció a mares joves. Segons unaentitat, la raó del tancament d’aquest servei és quel’Ajuntament ha considerat que molts dels aspectes que estreballaven s’havien de treballar a la llar i potenciar treba-lladores familiars perquè facin tasques a domicili. Però, talcom hem vist abans, es considera que el servei domiciliari noestà donant els fruits necessaris.

Hi ha un gran volum de famílies usuàries dels serveissocials que estan també en llista d’espera. L’experiènciad’una entitat que atén la franja d’edat 0-4 anys és que el2004 tenien 50 nens/es en llista d’espera amb informe deserveis socials i 40 sense informe de serveis socials, cosaque va provocar que es valorés l’obertura de més places. El2005 la llista d’espera va augmentar, però sense disposarde mitjans econòmics per fer-hi front. Tanmateix, des delmateix servei es planteja que l’existència d’una llista d’es-pera llarga no suposa una necessitat molt gran, realmentsentida i necessària, ja que comenta que es troben amb unalt volum d’absències. Les raons poden tenir a veure ambel fet que alguns professionals dels serveis socials i les enti-tats suggereixen la inscripció a llistes, però la família no

125

sempre ho fa motivada, canvia de domicili o de situaciólaboral (i es queden amb el fill/a...) i no avisa...

Abans, alguna entitat atenia població d’entre 0 i 3 anys,però el fet que requerís un espai específic, uns horaris espe-cials, moltes necessitats concretes... i unes despeses impor-tants, dificultava la seva atenció. Per aquesta raó, i pel fetque existia algun recurs especialitzat en aquesta franja, esva decidir deixar de fer el servei i derivar els casos.

Pel que fa als equips educatius dels diferents serveis, hi haqui pensa que també manquen professionals especialitzatsen la petita infància i una major regulació del sector.

FRANJA 3-12La franja entre els 3 i els 12 anys, que coincideix amb l’etapad’educació Infantil i Primària, es considera que està més atesaque la de 0 a 3, ja que en l’horari escolar tots els nens i nenestenen plaça als centres d’ensenyament. Quan es parla delsrecursos extraescolars, per una part hi ha la visió que n’hi haprou i que és la que està més ben coberta, i per altra part hiha la percepció que manquen recursos perquè les llistes d’es-pera solen ser habituals. Diverses entitats afirmen que a par-tir dels 8 anys la demanda és encara superior. Tanmateix, algu-nes entitats es plantegen que caldria valorar i quadrar les llis-tes d’espera, ja que és possible que un nano estigui apuntat adiverses organitzacions. En alguns casos, també s’opina quecaldria oferir informació sobre els recursos als nois i noies, jaque consideren que molts desconeixen el que es pot fer albarri i, per tant, no aprofiten els recursos existents.

Un dels serveis específics de la franja de 3-12 anys és l’acom-panyament. Aquesta acció s’ofereix a les famílies que treba-llen en horaris incompatibles amb les hores d’entrada i sor-tida de les escoles o amb les dels centres que funcionen enhorari extraescolar. En alguns casos existeixen dificultats perdur a terme el servei, ja que requereix un volum considera-ble de personal per desenvolupar-lo, sobretot amb la mai-nada més petita, que és la que demana una atenció mésespecial.

FRANJA 12-16Es considera que per als nois i noies en edat d’estar a l’eta-pa d’educació Secundària hi ha menys recursos que no pasa l’etapa anterior, tot i que en general semblen suficients.Totes les entitats i serveis consideren que s’ha de tenir encompte el moment vital d’aquests nois i noies, ja que durantl’adolescència hi sol haver una major motivació per fer mésla seva, es tenen interessos més canviants... i, per tant, s’hade fer un especial esforç per arribar a ells i elles. La sensa-ció general és que l’oferta no s’adequa necessàriament a lademanda, sobretot a partir dels 13 i 14 anys, i es plantejapensar a oferir altres activitats que actualment no s’oferei-xen en els àmbits de la música, el teatre, l’expressió corpo-ral... L’estratègia de tirar endavant les seves propostes pertal de satisfer-ne els interessos i promoure’n la participacióes considera important, tot i ser una tasca que costa.

“És important oferir-los l’oportunitat d’expressar el quesenten, perquè als nanos se’ls cataloga molt ràpidament,en comptes de captar el que a ells els agrada i captar-losper aquí”.

“En ocasions no saben què volen i canvien sovint d’opinió.[...] A vegades fins i tot costa que acabin una activitat queells mateixos han proposat”.


Tal com és característic d’aquesta franja, una gran part noes volen sentir o no es senten vinculats a cap organització iprefereixen el lligam i les activitats amb el grup d’amics iamigues a determinats carrers o espais. Això no obstant, elsserveis i les entitats educatives tenen com a objectiu apro-par-se als joves per oferir-los un acompanyament, informa-ció, activitats alternatives...

“Dels 12 als 16, hi ha casals, però per als que no hi van,manquen més educadors, falta motivar-los per a cursetsque els serveixin, per exemple informàtica, enganxar-los através dels educadors. També és vital en aquesta edat l’as-sociacionisme i que puguin sortir del barri, que trenquin elcercle, oxigenar-los. Intercanvis amb altres grups, sobretotdes de la vessant cultural, és molt important la qüestió dela socialització, si estan tot el dia asseguts fumant, nois inoies, es consumeixen. Per exemple, estaria bé motivar-losen l’esport, que ajudessin els monitors, que se’ls donés unaresponsabilitat amb els més petits. Buscar les formes per-què s’impliquin”.

Existeix, per tant, la necessitat i la voluntat d’ajustar elsrecursos existents oferint serveis propers amb un paperprotagonista dels adolescents, activitats diverses i flexi-bles, educadors de carrer que arribin als nois i noies queen fan ús, espais de relació per a joves, més zones a l’airelliure que permetin l’ús lúdic i esportiu... i una majordotació econòmica que faciliti la realització d’aquestspropòsits.

FRANJA DE MÉS DE 16 ANYSA partir dels 16 anys, la situació dels nois i noies canvia, jaque poden començar a treballar i alguns deixen els estudisper fer-ho. Aquest fet suposa que hi hagi dispositius relacio-nats amb el món del treball, d’orientació, formació i inser-ció laboral. Aquest moment és considerat per alguns profes-sionals com a crític o problemàtic, perquè entenen que ésun moment que sovint requereix una presa de decisions iuna sèrie d’aprenentatges que en certa mesura determinenel camí personal i laboral. S’ofereixen diverses possibilitatsde formació que puguin millorar les seves expectatives d’in-serció al mercat laboral, tenint en compte que la majoriadels nois i noies del barri acaben treballant al sector serveis,però la dificultat de tenir finançament a vegades dificultatirar endavant projectes o suposa haver-ne de tancar. Unade les eines que es valora com a clau és l’ús de les noves tec-nologies, que reforcen la capacitació i la inserció laboral iprocuren evitar la fractura digital dels joves i de la poblacióen general.

D’altra banda, pel que fa a l’oferta de lleure, en general esté l’opinió que els recursos són pocs i hi ha qui comenta queels joves se senten fora de lloc i busquen recursos fora delbarri, ja que els recursos solen estar destinats als de 12-14anys. Algunes entitats i projectes han sorgit per cobrir aquestbuit, i actualment des del Districte s’està impulsant que esreforcin aquestes iniciatives, com també que es creï un casalde joves des dels joves.

“Que sigui un espai ben treballat i pensat des dels propisjoves [...]. És molt important que els joves i la gent del barritinguin espais de referència propis”.

126

visions

LA COORDINACIÓ I EL TREBALL ENXARXALa coordinació i el treball en xarxa es consideren elementsimprescindibles per part de tots els agents que treballen albarri. Es destaca la seva importància per tal de garantir laqualitat del treball i una perspectiva integral i cohesionada,especialment en un barri on, a més, existeixen un gran nom-bre de recursos. Majoritàriament, els professionals entenenla coordinació com el mecanisme per compartir el coneixe-ment del que es fa, intercanviar informació, canalitzar lesdemandes, fer seguiment de casos, unificar criteris d’actua-ció, optimitzar els recursos i no duplicar esforços, etc. Detota manera, hi ha qui prefereix parlar del treball en xarxaper referir-se a la coordinació de casos i projectes conjuntsque suposen un alt grau d’implicació, que significa un tre-ball conjunt en la diagnosi de la realitat, l’elaboració depropostes de funcionament, la presa de decisions sobreaccions conjuntes, el disseny de projectes i actuacions i l’e-xecució i el seguiment d’aquestes.

Tanmateix, a vegades es produeixen confusions perquè s’u-tilitzen els conceptes de coordinació i de treball en xarxacom a sinònims, i ja hem vist que no tenen perquè fer refe-rència al mateix nivell de coordinació. En aquest sentit, espoden distingir diferents objectius (des de l’intercanvi d’in-formació fins al seguiment de casos o a l’organització d’ac-tivitats), diferents canals (reunions, telèfon, correu electrò-nic, telepatia...) i diferents agents implicats, tant del sectorpúblic com del privat, en funció de la seva responsabilitat.

Pel que fa als recursos per a infants, adolescents i famílies,hi ha nombrosos òrgans de coordinació relatius als aspectesd’educació, prevenció, atenció social, salut, lleure...40 Lesvaloracions sobre aquests són diverses. Hi ha qui expressaque el nivell és bo i suficient, qui considera que va bé, peròque hi ha mancances i dificultats, i qui és partidari dereplantejar els mecanismes de coordinació, perquè enalguns aspectes són poc operatius.

Un dels factors que incideix clarament en la capacitat decoordinació és el coneixement directe de tots els recursos idels seus referents. Alguns serveis expressen que és impor-

40. Veure l’apartat de Mapa de recursos, òrgans de coordinació itreball en xarxa, pàg. 86.

tant millorar aquest coneixement mutu i que les reunionsconjuntes ho faciliten. Una altra via que alguns proposenpodrien ser les sessions de formació sobre els recursos de laxarxa i el seu funcionament (els serveis socials, els progra-mes educatius...). Sí que es pot dir que el coneixement ésmés present entre recursos del mateix àmbit de treball i lamateixa titularitat. Per exemple, les entitats privadesexpressen que el fet que tinguin espais propis de coordina-ció els facilita conèixer el sistema de treball i derivar-secasos entre elles. En canvi, el desconeixement és més granentre els serveis socials i educatius i les entitats socials. Ésevident que en qüestió de números, el gran nombre derecursos i personal que actua al barri no és un element quefaciliti la coordinació.

Un altre aspecte limitador és el temps que suposa tirar en-davant el treball conjunt. El col·lapse que existeix en l’aten-ció directa dificulta que es puguin destinar més hores a lacoordinació, cosa que se suma al fet que no hi ha pocsòrgans que s’hi dediquin. De tota manera, el que sí que espot dir és que en general es valora positivament la sistema-tització que s’està duent a terme i la qualitat amb què estreballa, encara que caldria augmentar aquesta qualitat iclarificar més els canals de relació. En alguns casos, també esté la sensació que per cada problema es crea una coordina-ció, i a vegades això suposa molt de temps i d’esforços percoses que després desapareixen, per això es planteja que calunificar criteris, sense haver de crear un nou òrgan de coor-dinació. Així, hi ha una coincidència en la necessitat de revi-sar els espais de coordinació existents (objectius, canals,resultats...) per potenciar-ne l’operativitat.

Tal com s’ha comentat anteriorment, un dels objectius de laxarxa és que funcioni des de la complementarietat. En aquestsentit, s’expressa que és important tenir clares les competèn-cies i responsabilitats de cada organització i que aquestessiguin plenament assumides. Això no obstant, apareixen con-flictes i solapaments entre els diferents agents del barri per-què alguns desenvolupen funcions que pertoquen a altresestaments que no les assumeixen plenament. Les dificultatsper tirar endavant les tasques pròpies poden tenir a veureamb la complexitat i el volum de les problemàtiques, lamanca d’agilitat en els processos d’intervenció, la mancade recursos humans, les prioritats... tot plegat, un peix que esmossega la cua. En serien alguns exemples que les escolesestan assumint tasques socials que no li pertoquen o que lesentitats compensen carències formatives de l’escola i fun-cions d’atenció social pròpies dels serveis socials. Les entitatsjustifiquen el fet d’assumir elles mateixes les competències deserveis socials des de la perspectiva que cal donar una respos-ta a allò que els serveis competents no atenen. En aquest sen-tit, algunes entitats expressen que en ocasions des de serveissocials s’els crida l'atenció perquè no és competència seva,però en canvi no hi intervenen fins més tard. Es coincideix,per tant, que la resposta educativa i social integral no pot serviable si no es parteix de la coresponsabiliat i la coordinació.

● XARXA EDUCATIVAPel que fa a l’educació formal, des dels centres públics s’ex-pressa la necessitat de potenciar la coordinació entre lesetapes educatives. Entre les escoles bressol i el segon cicled’educació Infantil impartit als centres de Primària, la coor-dinació és minsa, i es planteja que s’hauria de millorar launificació de criteris en el tractament a les famílies... En elcas de primària i secundària hi ha estratègies que estan fun-

127

cionant i que es consideren efectives quant al traspàs d’in-formació entre etapes.

En general, els centres d’ensenyament valoren positivamentles reunions que es realitzen des del Districte, tant en la fran-ja de 0-6 anys com a la resta d’etapes, que permeten coordi-nar les necessitats dels centres. Amb tot, es considera ques’hauria de millorar i garantir una bona resposta quan des del’escola no es poden abordar els problemes. Una propostaconcreta és fomentar el coneixement de tots els recursos delterritori, i es planteja la possibilitat de crear una plataformaque agilitzi el treball conjunt i la resposta educativa.

En aquesta línia, es valora positivament el Pla Educatiud’Entorn, ja que té com a objectiu la coordinació entre lesdiferents instàncies que intervenen en el procés educatiuper tal de treballar de manera conjunta i unificar criteris.Com que es tracta d’un programa pilot i en fase inicial, s’ésconscient que caldrà veure com es concreta a la pràctica itenir en compte els diferents agents, partir de la base de lesproblemàtiques, posar especial atenció per no duplicaresforços i aprofitar recursos ja existents.

Pel que fa a la coordinació entre l’educació formal i la noformal (tant els serveis d’iniciativa pública com privada del’àmbit social i educatiu), es dóna en un cert grau, sobretotde manera puntual, tot i que no es considera suficient is’hauria de potenciar més. D’una banda, els centres d’en-senyament expressen la voluntat de fomentar aquesta coor-dinació, ja que només es posen en contacte en determina-des ocasions per parlar de problemes puntuals. La coordina-ció no sols es considera insuficient en aquest sentit, sinótambé per la manca en la unificació de criteris. Les paraulesde la membre d’una escola il·lustren aquesta sensació:

“Cada casal, cada entitat, la biblioteca, etc., cadascú éscadascú. Se suposa que hi ha tota una sèrie de punts encomú perquè molt diferents no som els uns dels altres,però no és que ens posem tots d’acord i fem, sinó quecadascú fa i ens posem d’acord”.

Amb tot, des dels centres docents s’afirma que hi ha bonesrelacions amb les entitats i els serveis educatius del barri,encara que comenten que existeix un cert desconeixementde la tasca que aquestes duen a terme i que es fa difícilmantenir contacte amb totes elles. Aquest fet, però, noimpedeix que es duguin a terme projectes coordinats (acti-vitats d’escolarització compartida, crèdits de síntesi, reforçescolar...) ni que els centres sovint adrecin l’alumnat i lesseves famílies als dispositius del barri que coneix.

D’altra banda, els serveis socioeducatius manifesten quetambé tenen com a prioritat la coordinació amb les escolesi els instituts on van els infants i adolescents que atenen,però coincideixen que és una tasca difícil. Indiquen com unadificultat la multiplicitat de referents i la saturació de totsplegats, de manera que no es poden generar gaire espais detrobada i la relació és sobretot telefònica.

“A vegades costa molt... Jo m’he sentit una mica marejada,com una pilota. Els serveis socials van molt saturats i ambles escoles és poder posar-te en contacte amb els tutors ihaver de trucar moltes vegades perquè no els trobes”.

També es fa palès que en ocasions no coincideixen les preo-cupacions que tenen els i les professionals dels dos àmbits ique és important compartir criteris, tal com passa quan esfan activitats conjuntament (crèdits de síntesi...). Aquestenfocament revertiria positivament en accions com el reforçescolar o l’estudi assistit.


visionsEn l’àmbit de salut, la coordinació entre les diferents instàn-cies sanitàries també es valora imprescindible. Pel que fa ala coordinació entre escola i atenció primària, es consideramolt bona, tant pel que fa a les reunions mensuals sobre lafranja de 0-3 anys, en què també participen els diferentsserveis a la petita infància, com als diferents protocols d’ac-tuació establerts (per als infants nouvinguts o les vacuna-cions), o el projecte Salut i Escola. Tot i això, aspectes coml’atenció especialitzada en casos de problemes de salutmental no tenen l’agilitat que s’espera, i manca el traspàsd’informació. Davant d’aquesta detecció, el ConsorciSanitari i el Consorci d’Educació de Barcelona s’han posat atreballar per facilitar les derivacions, el CSMIJ està revisantel model d’intervenció per millorar el servei, i des del pro-grama Salut i Escola s’intenta contrarestar algunes mancan-ces, canalitzar casos i facilitar informació als nois i noies.

D’altra banda, les entitats privades valoren molt positiva-ment la promoció d’espais de col·laboració entre elles pertal de traspassar-se informació, detectar les necessitats delterritori i trobar conjuntament propostes i accions concre-tes. L’existència d’espais com la taula d’infància i de franja ide plataformes de segon grau com CEPIAR i la Fundació TotRaval, sorgides precisament amb aquests objectius, es consi-deren una bona eina. La coordinació, en general, es consi-dera força fluïda, tot i que en molts casos es tracta bàsica-ment d’intercanvi d’informació i que algunes personescreuen que hauria de ser més estreta.

Les dificultats en el tercer sector tenen també a veure ambla gran densitat d’organitzacions, amb l’alt volum de reu-nions, que sumat a la resta de feina fa difícil compatibilit-zar-ho tot. Sovint, per tant, la comunicació tendeix a sermés telefònica que no pas presencial. Els moments mésintensos de coordinació es fan de cara a la realització d’ac-tivitats conjuntes a l’espai públic i a les activitats d’estiu, enaquest cas per canalitzar les demandes i intentar que elscasos més necessitats quedin atesos.

● XARXA SOBRE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA EN RISC

Per intervenir amb la població en risc, es coincideix que ésmolt important que tots els estaments que treballen amb lafamília estiguin d’acord amb les línies de treball i lesaccions. Tot i que existeix la sensació que en els darrers anyss’ha incrementat aquesta coordinació, la perspectiva és queha d’augmentar molt més. És necessari comptar amb mésprofessionals que facilitin la intervenció, la coordinació i eltreball en xarxa per part de l’escola, els serveis socials, elscentres de salut, les entitats...

Des del punt de vista dels serveis socials, en general la coor-dinació és bona amb tots els serveis (Primària, pediatria,escoles, centre oberts, EAIAs, SAD...). Malgrat aquesta valo-ració positiva, es considera que encara queda molta feina afer per poder donar resposta a les necessitats del barri. Pertant, la coordinació no sembla suficient i en determinatscasos es considera que caldria poder seure, fer un pla de tre-ball i coordinar-se amb tothom. També cal tenir en compteque, segons alguns professionals del sector públic, algunesentitats tenen una visió molt assistencial, i això dificulta laintervenció professional des d’una perspectiva més educati-va i sistèmica. Altres entrebancs tenen a veure amb el fetque hi ha molts serveis i que a vegades hi ha duplicitats imolts referents diferents, amb dificultats per delimitar el tre-ball de cada entitat i servei i tenir clar quins són els profes-

sionals responsables de cada cas. En aquest sentit, una enti-tat explica que fa un temps hi va haver l’”època daurada dela coordinació”, ja que la part de les famílies la portavanomés un treballador social i era molt més fàcil coordinar-s’hi. Per tant, es constata la necessitat de concretar el refe-rent de cada cas, evitant a la vegada la possible desorienta-ció de les famílies, que sovint han de relacionar-se ambdiversos professionals.

La detecció de casos d’infància en risc es fa generalment alscentres educatius i a pediatria, amb qui es considera fona-mental el treball conjunt per a la prevenció i la detecció pre-coç. En ocasions, també es detecten situacions de risc a lesentitats, i aquestes també informen o deriven als serveissocials. Els casos de població d’alt risc es deriven als EAIAdirectament des dels serveis socials d’atenció primària, deDGAIA, jutjats... amb qui és necessari, per tant, un alt graude coordinació. Amb tot, el sistema de treball amb DGAIAes valora insuficient i es considera que caldria fer-ne unarevisió, ja que sovint la intervenció es realitza massa tard.

Tal com s’ha anat veient, la manca de coneixement entre elsserveis és també vist com un impediment per la coordinació.Serveis com els EAIA no són gaire coneguts (doble dependèn-cia -de l’Ajuntament i la Generalitat-, funcions...) i els seusprofessionals troben important facilitar el seu coneixement.

Pel que fa a la relació entre els serveis socials i els centreseducatius, es veu força efectiva, tot i que ja s’ha esmentatque des dels centres docents s’assumeixen funcions d’aten-ció social que els depassen. En tot cas, la coordinació ambPrimària i Secundària és més estreta que no pas amb lesescoles bressol, des d’on es considera que s’ha d’ampliaraquest aspecte. A les escoles i als instituts, l’eina principal detreball és la Comissió Social,41, que es realitza periòdica-ment a cada un dels centres, sumada la coordinació infor-mal del dia a dia (bàsicament telefònica), a les Comissionsd’Atenció a la Diversitat, al treball de les tutories i la coor-dinació amb els altres estaments. La valoració d’aquestacomissió, com també de la comissió d’atenció a la diversitat,és que la relació és fluïda i que els aspectes d’informació idiagnòstic funcionen bé, tot i trobar-se després amb el greuimpediment que no hi ha els recursos necessaris per abordarels problemes. Per compensar i descarregar els docents deles tasques que assumeixen com a treballadors/es socials, elsdiferents agents plantegen solucions com: destinar méshores de treballadors/es socials en els centres, reconèixermés hores d’atenció a les famílies per part dels tutors/es dinsdel seu horari, que a les comissions socials també hi partici-pin pediatres i altres agents involucrats, o que hi hagisuport d’altres professionals que ajudin els tutors/es en l’a-tenció a les famílies (educadors/es socials, integrador/asocial, mediadors/es socials i escolars...). La percepció més generalitzada per part de les entitats priva-des sobre aquest tema és que hi ha poca coordinació amb elsserveis socials i que la que hi ha és molt lenta i burocràtica.Algunes entitats, en canvi, la valoren com a bona, encara que

128

41. La Comissió Social es reuneix de forma periòdica per fer segui-ment de casos de cada centre escolar amb l’objectiu de consensuarles línies de treball i accions relatives a certes famílies i hi participenrepresentants directius del centre docent, el coordinador/a del’Aula d’Acollida treballadors/es socials de l’EAP, un/a educador/ade Serveis Socials, la tècnica LIC i en ocasions un/a referent del’EAIA.

reconeixen que manca agilitat en els processos d’intervenció.A part, es critica el fet que costa contactar amb els treballa-dors/es socials, i alguns comenten que sovint se’ls deixa mis-satges telefònics que sembla que posteriorment no els arri-ben. Un aspecte que destaquen és que no només hi ha unamultiplicitat de referents, sinó que en nombroses ocasions hiha una manca de continuïtat d’aquests a causa de baixes osuplències que, entre d’altres coses, fa més difícil el traspàs iel seguiment de casos. S’apunta que no poques vegades lesentitats de caire social assumeixen el seguiment de casos quees portaven des de serveis socials. Tal com s’ha esmentat ante-riorment, l’admissió a les entitats es fa habitualment priorit-zant els casos que hi arriben derivats dels serveis socials i d’al-tres entitats socials. Tanmateix, algunes comenten que sovintvaloren més els informes que procedeixen de la resta d’enti-tats del barri que no pas els que procedeixen dels serveissocials, ja que solen relacionar-s’hi més i coneixen més la sevamanera de treballar. D’altra banda, la manca d’agilitat en elsprocessos comporta, a vegades, que les entitats busquin mit-jans alternatius. Un exemple, que a vegades s’utilitza com adarrer recurs i que s’intenta evitar, és fer una denúncia d’uncas urgent a la Guàrdia Urbana per forçar la intervenció delsEAIA.

Segons diverses persones entrevistades, un altre elementque també condiciona l’eficàcia de la coordinació dels ser-veis públics i privats és el fet que sovint hi ha un afany depropietat de certs casos. La frase sovint utilitzada per criti-car aquesta situació és que alguns professionals actuen demanera unilateral, sota la perspectiva que “són els meusxavals” o “és el meu projecte”.

Tanmateix, la visió general per part d’educadors/es i profes-sionals dels diferents serveis socials i educatius de titularitatpública és que la coordinació funciona. Amb tot, també esvalora que hi hagi alguns elements que queden una micafora de la xarxa, especialment els àmbits de les toxicoma-nies i de la salut mental. Respecte als processos per fer deri-vacions en casos de drogodependències, s’assenyala que sónmolt lents i que cal agilitzar els circuits. D’altra banda, lamanca d’integració a la xarxa dels serveis de tractament deproblemes de salut mental és un aspecte que preocupa, jaque limita la millora dels processos d’intervenció integrals.

En la intervenció en xarxa en situacions de risc, es destaca unaexperiència que s’està realitzant a l’àrea del Raval Nord basa-da en la coordinació de diferents serveis (EAIA, SS, escola...) i

que treballa sobre el procediment d’intervenció davant d’al-guns casos. Es seleccionen pocs casos, però d’aquests es con-creta un pla d’acció amb la família i tota la xarxa, la qual cosasuposa un avanç important de treball de xarxa.

Aquest exemple és una mostra del dinamisme i la voluntatde millora dels diferents agents que actuen al territori.Sovint s’han engegat espais de coordinació per necessitatsconcretes a mode d’informació, coneixement i organitzaciód’algunes activitats conjuntes o accions d’intervenció unifi-cades, més aviat puntuals. A mesura que aquests espaiss’han consolidat, a vegades s’han posat sobre la taula neces-sitats i interessos més globals, que en ocasions han derivaten reflexions pedagògiques i dels models d’intervenció o enaspectes com els objectius, l’organització i la gestió de lamateixa coordinació per avançar en el treball en xarxa.

En definitiva, en general es fa una bona valoració delsespais de coordinació, i diverses entitats destaquen expe-riències com la de la Fundació Tot Raval, que es va crearamb l’objectiu d’optimitzar recursos i impulsar un treballconjunt, integral i comunitari. Però, malgrat que la coordi-nació al barri ha millorat molt, hi ha qui considera que hihauria d’haver un intercanvi més compartit d’informació,més directe i transparent entre tots els agents. Així, lavoluntat de revisar els espais de coordinació per buscar lamàxima operativitat apareix a la major part de les entrevis-tes com un element clau per a la millora.

Finalment, espais de debat i propostes com els que actual-ment hi ha al barri, permeten una perspectiva de reflexió alvoltant de la pràctica i el treball en xarxa que genera bonesexpectatives de futur. Experiències com el diagnòstic de lainfància i l’adolescència, les jornades sobre la convivència albarri, el grup de treball sobre infància en risc o la creaciódel Consell d’Infants del Raval, en són un exemple. S’aposta,doncs, per la realització de projectes comunitaris que par-teixin de la implicació i les propostes conjuntes de totes lesentitats.

129


La infància i l’adolescència del Raval interessen i preocupende manera generalitzada, tant a les persones com a lesorganitzacions, tant dins del barri com fora d’aquest.L’extensió, la profunditat i la complexitat de les dades ques’han analitzat en la recerca42 fan necessari un apartat deconclusions on es recullin les idees principals, s’estableixinrelacions entre els discursos i les informacions i es propor-cioni una visió global sobre el tema. D’acord amb l’estructu-ra de l’estudi, les conclusions s’han elaborat al voltant delsgrans eixos temàtics: el barri, les famílies, la salut, l’educa-ció formal, la participació, els infants i adolescents, els ser-veis per a la franja 0-16 anys i per a les famílies, la coordina-ció i el treball en xarxa i, per acabar, el treball comunitari.L’objectiu del Diagnòstic és conèixer i valorar la situacióactual del Raval i el seu context i reflexionar sobre elsaspectes que han de millorar i de quina manera, en base aun coneixement aprofundit i global. Cal tenir en compteque el Raval d’avui disposa d’un gran nombre d’organitza-cions i programes que fan possible que la situació siguimolt més positiva que fa uns anys. Aquest fet fa necessariplantejar els serveis que ofereixen i les funcions que desen-volupen, com també quin efecte produiria en els infants,els adolescents i les famílies la desaparició o la manca delsrecursos existents. Es desenvolupen moltes actuacions,s’inverteixen molts diners, s’impliquen un munt de perso-nes, però el cert és que encara cal considerar el Raval comuna zona d’especial atenció. Continua sent una de les pit-jors zones de la ciutat pel que fa a les condicions de vida degran part de la seva població, de manera que la transfor-mació i la millora d’aquesta realitat amb la participació delsdiferents actors són totalment necessàries.

En general, doncs, es pot concloure que cal disposar d’unconeixement general de la situació per tal de detectar icobrir els buits existents, revisar i potenciar les actuacionspresents i optimitzar al màxim els serveis i els programesper tal d’assolir cotes altes i operatives de coordinació, tre-ball en xarxa i participació.

EL BARRIExisteix un ampli ventall d’imatges i percepcions al voltantdel Raval, algunes d’elles positives i d’altre negatives. En lesaportacions dels alumnes als qüestionaris i dels professio-nals que ens han expressat la seva opinió, es percep el Ravaltant com un barri amb mancances significatives com unbarri emergent i ple de riqueses i potencialitats. Amb tot, hiha una consciència generalitzada sobre la necessitat demillorar la imatge que es té del barri, i especialment les con-dicions en què es troba. Les mancances fan sobretot refe-rència a la situació socioeconòmica de la població i tambéals espais públics, el carrer, els parcs i places verdes, leszones de joc i esport i els equipaments socials, educatius iesportius. També es detecten discursos que reprodueixenestereotips lligats a la misèria i la delinqüència al barri i que,pel que fa a la població immigrant, es refereixen al barricom un gueto.

42. En el treball de camp s’han inclòs dades sociodemogràfiques,referències bibliogràfiques, informació de pàgines web, memòriesd’entitats, serveis i projectes, 27 entrevistes, 6 grups de discussió, 10qüestionaris a entitats i 306 qüestionaris a alumnat. Vegeu l’apar-tat de Metodologia, pàg 9.

132

conclusions de l’estudiD’altra banda, lluny d’aquesta visió, es parla del Raval comd’un model de convivència tenint en compte la diversitatcultural i socioeconòmica de la seva població. En són unexemple les dinàmiques de les escoles i els serveis per ainfants i joves del barri. També es reconeix com a barri d’a-collida de població nouvinguda, i es reconeix el paper decentralitat que té a la ciutat.

Cal destacar l’existència d’una certa identitat de barri, unsentiment de pertinença, que es fa palès a través del graude consciència i coneixement que els informants tenensobre aquest. Això no obstant, tots els agents expressen elseu desig de millorar el coneixement del barri, les sevesmancances, necessitats i potencialitats. En aquest sentit laparticipació es considera un element clau a l’hora de pensari actuar al barri, i n’és un exemple que una tercera part delsnois i noies enquestats afirma que li agradaria participar enactivitats per pensar en com millorar-lo.

Pel que fa a les percepcions sobre les transformacions delbarri, tots els informants coincideixen a destacar que hi hahagut canvis fonamentals durant els darrers anys. Sobretotes fa referència als canvis en el paisatge humà i urbanístic,amb les seves conseqüències positives i negatives. Per unabanda, es considera que la inversió feta en accions socials iurbanístiques ha suposat una millora en els equipaments,l’habitatge social, els ajuts socials, l’educació, la neteja...fruit de l’esforç de les administracions i la societat en gene-ral, amb l’objectiu de fomentar la cohesió social i compen-sar les desigualtats. Amb tot, també hi ha opinions queqüestionen l’impacte social d’algunes de les reformes, i finsalguns consideren que s’ha provocat una “expulsió” de partde la població per la dificultat d’accés a l’habitatge. Calesmentar que en els últims cinc anys el Raval està vivint unprocés d’equiparació en relació amb la ciutat pel que fa alsector immobiliari, com a conseqüència de les reformesurbanístiques. Tot i que aquestes reformes han provocatuna millora general en les condicions dels habitatges, s’ob-serva la presència de fenòmens com l’especulació i la sevaincidència en l’augment dels preus dels pisos de lloguer i decompra.43

En tot cas, un dels efectes dels canvis urbanístics que esreconeix unànimement ha estat l’augment de la diversitatsocioeconòmica i cultural del barri, que avui acull un 15%de població de classe mitjana (autòctona, de la UnióEuropea i extracomunitària). Aquest fet ha estat paral·lel alcreixement demogràfic, que ha situat el Raval com el primerbarri de la ciutat en densitat de població, amb 45.283 habi-tants per km2. També cal tenir en compte que la projecciódel creixement demogràfic del barri44 ha de fer preveureuna planificació que garanteixi la capacitat de donar unaresposta adequada. L’augment de població d’origen immi-grant estranger ha estat la principal causa d’aquest creixe-ment. El 2005, el 47,6 de la població del barri era de nacio-nalitat estrangera, i els principals orígens d’aquesta pobla-ció eren el Pakistan (11%), Filipines (7%), Marroc (5%) iEquador (4%).

43. L’augment del preu de compra succeeix a tota la ciutat, peròel Raval presenta un 12% més de creixement que Barcelona,segons l’estudi Del Xino al Raval, de J. SUBIRATS i Q. RIUS.

44. Segons l’estudi Del Xino al Raval, de J. SUBIRATS i Q. RIUS.

Un altre impacte destacat dels darrers anys té a veure ambles condicions de vida de la població. Pel que fa a l’educa-ció, han augmentat de manera dràstica els percentatgesd’analfabetisme i de persones amb estudis primaris incom-plets, tot i que continuen tenint valors molt baixos. Quant ala salut, si bé la majoria d’indicadors mostren una milloraremarcable, n’hi ha que segueixen registrant xifres preocu-pants, com l’esperança de vida, la taxa de mortalitat i la pre-sència de determinades malalties contagioses i de patolo-gies relacionades amb la salut mental. Les pràctiques de risc,d’altra banda, són també presents entre la població delbarri. La taxa d’atur, la situació laboral de gran part de lesfamílies i el nombre de casos atesos als serveis socials tam-poc gaudeixen de dades favorables. Cal destacar queaquests indicadors són més negatius al Raval sud que alRaval nord, on, tot i haver-hi més població, hi ha més diver-sitat socioeconòmica. Malgrat tot, és important destacar elsavenços que s’han produït al llarg dels darrers anys enmatèria social, que són un reconeixement dels esforços detots els agents i que animen a continuar treballant per assu-mir millors cotes.

En aquest sentit, caldria tenir present que estem vivint unmoment favorable per al Raval i per a la ciutat, no nomésper la predisposició dels agents per col·laborar a fer un barrimillor, sinó també per l’existència de nous programes, comara el Pla Educatiu d’Entorn del Raval, el Pla d’Acollida a lespersones immigrants de Ciutat Vella, el Pla d’Inclusió deBarcelona, el Projecte Jove o el Pacte Nacional per al’Educació. S’espera també que els compromisos polítics ieconòmics permetin tirar endavant accions decidides itransformadores. Es constata com un element clau la neces-sitat de coneixement en profunditat i continu de la realitat,i es considera imprescindible ajustar bé els serveis i els pro-grames del barri a les necessitats i els interessos de la ciuta-dania, a la societat canviant.

LES FAMÍLIESLa diversitat en la tipologia de famílies és una característicade la nostra societat, en la qual, tot i el predomini delmodel de família nuclear, existeixen moltes altres formesd’estructures familiars i domèstiques. Coexisteixen, pertant, diversos conceptes sobre què és una família i qui laforma i diferents condicionants (socials, econòmics...) queincideixen en la seva estructura. Cada estructura familiarconfigura, també, els seus propis patrons de relacions entreels diversos membres i articula els diferents drets i obliga-cions que cadascú té respecte dels altres.

Al Raval, igual que en tot el districte, hi ha una elevadadiversitat en el tipus de famílies, tant pel que fa al nivellsocioeconòmic com per l’emergència de noves estructuresde convivència domèstica. Les dades relatives al districte,que en aquest cas no divergeixen gaire de les de Barcelona,mostren que un 22% de les famílies són monoparentals, ique d’aquestes, la majoria, més d’un 80%, estan a càrrec dedones. Entre les dones que encapçalen les famílies monopa-rentals del barri existeixen, però, diferents nivells socioeco-nòmics. D’altra banda, es constata l’existència de més llarsplurifamiliars, composades per una o més famílies que con-viuen amb altres persones no emparentades, que a la restadel conjunt de la ciutat.

L’emergència de noves estructures familiars i domèstiquesestà lligada a múltiples factors, com les noves dinàmiquessocials o laborals, la diversificació de situacions socioeconò-

133

miques de les famílies o l’arribada de població d’origenimmigrant estranger. Respecte la població immigrant, s’hade tenir en compte que les característiques dels projectesmigratoris familiars45 incideixen directament en l’estructurade la famílies, en la composició, en les relacions i en els rolsde cada un dels membres, així com en l’emergència de famí-lies transnacionals. Cal, doncs, conèixer aquests fenòmens i,en especial, les conseqüències que aquestes situacionspoden tenir en les relacions i els rols familiars.

Un altre factor que influeix en l’emergència de noves estruc-tures domèstiques és la dificultat d’accés a l’habitatge, quemoltes famílies del barri continuen tenint i que també esconsidera un factor de risc d’exclusió social. L’elevat preu del’habitatge té una relació directa amb l’increment del nom-bre de persones, siguin familiars o no, que viuen en una solallar, així com amb l’existència de llars plurifamiliars. Si rela-cionem el nombre de persones per llar i la superfície de l’ha-bitatge, podem concloure que una part de les famílies delbarri viu en condicions d’amuntegament. Les dades assenya-len que en un 15% dels habitatges del Raval hi ha més de 5persones, i en un 4% hi ha 9 o més persones, mentre quegairebé la meitat dels habitatges de Ciutat Vella tenen entre31 i 60m2. Així doncs, la persistència de grans desigualtatspel que fa a l’accés a un habitatge en condicions té conse-qüències especialment negatives per a les famílies que patei-xen una major vulnerabilitat socioeconòmica. En definitiva, tot i la presència al barri de famílies amb uncert estatus socioeconòmic, atretes bàsicament per les refor-mes urbanístiques i les millores en el parc d’habitatges, alRaval segueixen persistint les situacions de pobresa i de pre-carietat econòmica i continua augmentant el nombre depoblació que viu amb ajuts dels serveis socials. L’accés adeterminats béns de consum, que apareix com un indicadorindirecte del nivell socioeconòmic de les famílies del barri,és menor respecte d’altres zones de Barcelona (per exem-ple, pel que fa a l’accés a recursos com l’ordinador, el cotxe,la connexió a Internet a casa, el rentaplats...). Si ens fixemen les dades extretes dels qüestionaris de l’alumnat, duesterceres parts dels alumnes tenen ordinador a casa, i unamica menys de la meitat tenen connexió a Internet.Existeixen diferències respecte als alumnes que assisteixen al’escola concertada i a la pública, i també segons el lloc denaixement. Així, dels nascuts a l’Estat Espanyol, n’hi ha un70% que tenen ordinador i la meitat Internet, mentre queen el cas dels nascuts a l’estranger, els percentatges són d’un57 i un 36%, respectivament.

Una part important de les famílies del barri amb mancan-ces econòmiques utilitzen els serveis socials. La xifra de lapoblació atesa s’ha anat incrementant al conjunt de la ciu-tat de Barcelona des del 1996. A Ciutat Vella, des del 1996fins al 2003, el nombre d’usuaris gairebé s’ha doblat. Elvolum de persones ateses el 2003 al districte és el més alt deBarcelona, i representa un 5% de la població total de CiutatVella i el 15% del total de la ciutat. Cal tenir en compte, amés, que la població del districte només representa un 7%de la població de Barcelona.

Pel que fa a la població de 0 a 17 anys atesa als serveissocials a Ciutat Vella, representa més d’un 9% del total d’in-fants atesos a Barcelona i un 5% del total de població atesaal districte. Pel que fa al nombre de menors atesos pels

45. Separacions de llarga durada, reagrupaments familiars, rees-tructuració dels rols i les relacions en el lloc de destí...


Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) l’any2002, les dades reflecteixen que són un 54% del total deCiutat Vella i el 21% de Barcelona. Cal destacar que existei-xen diferències remarcables entre els diversos territoris delbarri, ja que al Raval sud hi viu el 60% dels nois i noies ate-sos als EAIA. El percentatge de menors estrangers atesospels serveis socials no és gaire elevat, representa un 19% dela població atesa.

Respecte a la Renda Mínima d’Inserció (RMI o PIRMI), l’any2002 Ciutat Vella aglutina un 27% dels expedients en actiua escala de ciutat. Tot i que suposa un ajut econòmic per amoltes famílies, la baixa retribució d’aquesta renda no per-met superar la precarietat.

Podem relacionar la precarietat econòmica d’una part de lapoblació del barri amb les dades de la situació laboral, comper exemple l’elevada taxa d’atur, de treball eventual i detreball no qualificat. Totes aquestes xifres són de les mésaltes de la ciutat. El baix nivell d’instrucció també dificultal’accés a una feina en condicions que permeti superar laprecarietat econòmica. Aquestes situacions de precarietatlaboral agreugen un dels problemes fonamentals dels paresi mares del Raval a l’hora de fer front a l’educació dels seusfills i filles: les dificultats per conciliar els horaris laboralsamb les responsabilitats familiars. La situació empitjoraquan la situació legal dels membres de la família no dónaaltra opció que treballar a l’economia submergida, fet quesuposa dificultats encara més grans per a la seva inclusiósocial i laboral. Les dificultats en la regularització afecten demanera especial una part dels nois i noies adolescents que,tot i haver cursat els estudis a Catalunya, es troben ambimpediments en el moment d’accedir al mercat de treballperquè no disposen del permís corresponent. En aquest sen-tit, la Llei d’Estrangeria i la normativa que regula els fluxosmigratoris hauria de facilitar la inserció laboral.

En definitiva, hi ha col·lectius de població que, per raonsdiverses, afronten les situacions de precarietat econòmicaamb una major vulnerabilitat. Alguns d’aquests col·lectius sónles famílies nombroses, la gent gran, les famílies monoparen-tals (la majoria encapçalades per mares, a vegades en edatsmolt joves) i les famílies d’origen immigrant estranger proce-dents de països pobres. Tanmateix, és important diferenciarentre situacions de pobresa conjuntural, pròpia d’aquellesfamílies que d’una manera més o menys temporal es trobenen aquesta situació, i la pobresa estructural, que es relacionaamb factors més profunds i que és més complexa de canviar.

D’altra banda, dins els nuclis familiars s’estableixen dife-rents rols, responsabilitats, deures i obligacions entre elsmembres. Al Raval s’observa una càrrega considerable enles responsabilitats i col·laboracions dels infants i adoles-cents en el si de les seves famílies. Els qüestionaris als alum-nes indiquen que la majoria participa en les feines de la llar:gairebé el 50% que ho fa de vegades i un 25% hi col·labo-ra sempre. La participació de les noies és força superior a ladels nois, sobretot pel que fa a la neteja de la llar. També ésremarcable el fet que d’aquells alumnes que tenen ger-mans/es petits/es, un 66% ajuden a tenir-ne cura. Això té aveure en molts casos amb les condicions laborals dels paresi les mares. En aquest sentit, s’observa que una part de lesfamílies poden dedicar menys temps del que voldrien alsseus fills i filles, i que això afecta directament les seves rela-cions. Els pares i mares voldrien millorar les relacions ambels seus fills/es, per exemple augmentant la confiançamútua i el respecte. En el cas de determinats col·lectius d’o-rigen immigrant, s’hi afegeix el fet que en el nou context les

134

conclusions de l’estudirelacions es veuen modificades, la qual cosa genera en oca-sions un conflicte intergeneracional.

Des dels centres educatius i les entitats del Raval es tenen encompte aquestes situacions, i per aquest motiu s’ofereixenespais de debat, recolzament i ajuda mútua als pares imares. També des del Pla Educatiu d’Entorn s’incorpora eltreball amb les famílies com una línia d’actuació.

LA SALUTLa salut està clarament relacionada amb les condicions devida de la població. Al Raval, les dades sobre l’esperança devida, la taxa de mortalitat, les malalties contagioses o elsproblemes de salut mental o de drogodependències deno-ten que, en general, no hi ha un bon nivell de salut al barri.Aquesta situació està lligada amb l’alt percentatge depobresa. Tot i que en termes generals hi ha una coberturaadequada per part dels serveis sanitaris públics (vacuna-cions, prevenció del càncer de mama, etc.) i un alt grau d’ac-cessibilitat per part de la població, s’observa que la salut delbarri està pitjor que a la resta de la ciutat. En relació ambBarcelona, l’esperança de vida és 5 anys inferior, la taxa demortalitat un 23% superior (al Raval sud un 37%) i el nom-bre de persones amb tuberculosi o amb sida és força supe-rior, encara que en els últims 10 anys els casos de sida hanexperimentat un descens extraordinari. Per tot plegat, elRaval, i en general Ciutat Vella, requereix un tractamentespecial en matèria de salut, ja que hi ha aspectes que afec-ten en major mesura o més prematurament.

El col·lectiu dels infants i adolescents és una prioritat pelque fa, sobretot, als aspectes de prevenció, entre d’altrescoses perquè s’ha detectat un augment de problemàtiquesrelacionades amb determinades pràctiques de risc, perexemple, els embarassos de noies adolescents o el consumde drogues. El nombre de naixements de mares menors de19 anys és més del doble de la mitjana de Barcelona, ja querepresenten un 5% de tots els naixements. Quant a les dro-gues, a escala de ciutat s’observa que hi ha una certa dismi-nució en el consum de tabac i d’alcohol, mentre que el con-sum de cànnabis augmenta.

Pel que fa al consum de drogues dures il·legals, les xifreshan disminuït una mica en els últims anys, tot i que aques-ta dada no permet percebre el fet real que si bé el nombrede persones que consumeixen heroïna s’ha reduït a una ter-cera part, el de persones que consumeixen cocaïna s’ha mul-tiplicat per més de quatre.

D’altra banda, es detecta un augment de problemàtiquesrelacionades amb la salut mental, bàsicament l’emergènciade trastorns alimentaris i de trastorns en el comportament.El Centre de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ) de CiutatVella ofereix atenció a un 4% de la població de 0 a 17 anysdel districte. Les dades assenyalen que els principals proble-mes diagnosticats són els trastorns adaptatius i els trastornsemocionals d’inici en la infantesa i, menys sovint, les depres-sions, els trastorns psicòtics i el consum de tòxics. També estroben alguns casos específics de problemàtiques entre lapoblació infantil i juvenil d’origen immigrant estrangerrelacionades amb les conseqüències del projecte migratorifamiliar i/o els processos de reagrupament familiar, com perexemple el dol migratori.

S’ha detectat una certa saturació del CSMIJ, i per això seriainteressant poder agilitzar els circuits de derivació i l’aten-ció, especialment en casos urgents, i també poder treballar

més la prevenció i el treball familiar i comunitari. La salutmental dels menors i les drogodependències requereixen laimplicació de les famílies, imprescindible per accedir al ser-vei. S’observa, però, que en ocasions les dificultats percomptar amb la complicitat de les famílies tenen a veureamb l’estigma que encara recau sobre aquestes malalties itrastorns.

Com a conseqüència d’aquesta situació global, s’han gene-rat algunes alternatives que es plantegen implicar-hi tota lacomunitat educativa per apropar els recursos a les escoles oper impulsar els plans preventius de centre. En aquest sen-tit, cal destacar els programes Salut Comunitària i Salut iEscola. El primer es desenvolupa mitjançant el professorat,que rep la formació adient al programa concret que realit-zi (hàbits saludables, hàbits alimentaris, drogues, sexuali-tat...). El segon funciona des del 2005 de manera pilot aCiutat Vella per tal d’apropar els serveis sanitaris als nois inoies de 3r i 4t d’ESO del barri mitjançant la presència alscentres d’ensenyament d’una infermera. En el marc d’a-quest programa es realitzen primeres consultes d’individua-litzades i confidencials d’orientació, i quan cal es fan deriva-cions als serveis especialitzats del territori, el Serveid’Orientació de Drogues (SOD), el Programa d’Atenció a laSalut Sexual i Reproductiva (PASSIR) i el CSMIJ. L’èxit delprograma Salut i Escola es basa en el fet que és un progra-ma flexible i proper als adolescents, que es veu com unsuport i no pas com un control.

L’EDUCACIÓ FORMALL’educació és un element fonamental per al canvi social, jaque contribueix directament a la igualtat d’oportunitats. ElRaval ha destacat durant les darreres dècades per tenir unpercentatge molt alt de població amb un nivell educatiubaix i alhora els valors més alts de població analfabeta,sense estudis o només amb estudis primaris. Tot i els gransavenços que hi ha hagut en aquesta matèria, fruit de l’es-forç de tots els agents implicats, actualment segueix sent elbarri amb el nivell de titulacions més baix de la ciutat. Mésde la meitat de la població major de 16 anys no té el gra-duat, i el nombre de persones amb formació professional ésgairebé la meitat que a Barcelona. En canvi, el percentatgede població amb titulacions universitàries és força elevat(10%) i proper a les dades generals, a causa sobretot de lapresència de població de classe mitjana.

Els principals aspectes que condicionen les dificultats ipotencialitats educatives a la majoria dels centres del Raval,especialment a l’etapa obligatòria, són les mancances eco-nòmiques de la seva població, la gran diversitat d’aquesta,l’alt grau de mobilitat de l’alumnat, l’acollida i l’acompan-yament de la població nouvinguda i els problemes relacio-nats amb els recursos, els espais i les infraestructures. Pertotes aquestes raons, bona part són considerats Centresd’Atenció Educativa Preferent (CAEP) i desenvolupen PlansEstratègics i/o Plans d’Innovació Educativa, la qual cosa elspermet oferir una millor atenció a l’alumnat.

Això no obstant, els centres es troben amb dificultats enl’organització i la gestió, amb un desgast notable del pro-fessorat i amb el desig de poder oferir una educació mésindividualitzada. Per això es planteja la importància de dis-posar de més personal i professionals externs especialitzatsi de suport que complementin la tasca del professorat, itambé de millorar els espais i les infraestructures (bibliote-ques, patis, sales d’estudi i informàtica, millora de la imat-

135

ge...). En aquest sentit, no deixa de ser revelador que tresquartes parts dels alumnes enquestats considerin que cal-dria millorar alguna cosa del centre on estudien. Per tant,les principals necessitats tenen a veure amb els recursos perrecolzar les noves estratègies i accions, la formació del pro-fessorat i la reformulació dels models educatius, organitza-tius i metodològics.

Els centres educatius de Primària i Secundària no reflectei-xen, en general, l’augment de la diversitat socioeconòmicade la població del barri, ja que majoritàriament acullenfamílies amb mancances econòmiques, a excepció de lesescoles bressol i alguns centres concertats. Tot i que algunesfamílies de classe mitjana aposten per portar els seus fills ifilles a algun dels centres educatius del barri, gran part dela població més benestant continua triant les escoles i insti-tuts de fora del Raval. Un indicador de la situació econòmi-ca de les famílies de les escoles del Raval és que les bequesde menjador i de llibres que atorga el Departamentd’Educació són doblades amb les aportacions del Districtede Ciutat Vella (l’únic cas a la ciutat), i tot i això la meitat deles demandes queden sense cobrir.

Els centres del barri són un reflex de l’augment de la presèn-cia de famílies d’origen immigrant estranger, d’un ampliventall de procedències. El curs 2003-2004, el percentatged’alumnat estranger al Raval és d’un 50%, mentre que aBarcelona és d’un 12%. És important assenyalar, però, la dis-tribució desigual d’aquest alumnat entre els centres delbarri, sobretot si tenim en compte la titularitat. ABarcelona, per exemple, un 73% dels estrangers està al sec-tor públic i el 27% al privat.

Així mateix, als centres educatius del Raval l’arribada forçacontínua d’alumnat procedent d’altres països al llarg delcurs escolar i fora del termini establert per a la matrícula, elque s’anomena “matrícula viva”. Una dada rellevant delpresent curs és que el 94% de la matrícula viva està concen-trada als centres públics del barri a les franges de 3 a 16anys. És també sorprenent constatar que només el 36% del’alumnat enquestat que cursa 6è als centres públics d’edu-cació primària ha començat al centre actual a 1r curs, a dife-rència del 70% en el cas dels centres concertats. En aquestsentit, des del Pla Municipal de la Immigració, el 2002 s’hacreat una oficina d’escolarització amb l’objectiu de facilitarl’accés a l’escola i evitar la concentració de població nouvin-guda, tot i algunes dificultats per escolaritzar-la als centresconcertats.

Per tant, els centres amb més població nouvinguda per aco-llir i amb més necessitats educatives han d’adaptar cons-tantment el currículum a la diversitat i revisar el projecteeducatiu de centre, mirant d’anticipar-se als fets a l’hora dedonar-hi resposta. En aquests casos, les dinàmiques quoti-dianes i les necessitats organitzatives i de gestió estan con-dicionades per les accions d’atenció a la diversitat. Unaquarta part de l’alumnat presenta necessitats educativesespecials o necessitats relacionades amb “situacions socioe-conòmiqes o socioculturals desafavorides”.46 En el cas de l’a-tenció a la població arribada al país fa menys de 24 mesos,les aules d’acollida són el principal dispositiu per abordar-la;en el cas dels centres públics, aquest curs, han donat servei aun 14% del seu alumnat. Aquesta situació suposa un repteimportant en termes de sociabilitat i integració als centreseducatius, des d’on es coincideix a dir que els principals pro-

46. Un concepte que utilitza el Departament d’Educació.


blemes amb què es troben són més aviat relatius a les des-igualtats socioeconòmiques, i no pas a les relacions intercul-turals. Així, es parla de models de convivència, espais on esgestiona la diversitat al dia a dia, cosa que sembla que nopassa tant entre la població adulta del barri.

D’altra banda, més enllà del paper socialitzador que tél’escola, aquesta ha de vetllar perquè l’alumnat adquirei-xi una sèrie de competències bàsiques en matèries instru-mentals (un bon nivell de lectoescriptura i de càlcul, fona-mentalment). En concretament, pel que fa a la lectura, ésinteressant saber que més de la meitat del total d’alumnesenquestats diuen que no els agrada gens o els agrada pocllegir i que la mateixa proporció habitualment no llegeix ollegeix poc. En el cas de Secundària, el nombre s’apropa al65% dels nois i noies. Aquest fet segurament ens potexplicar les dificultats amb què una part de l’alumnat espot trobar a l’hora de llegir, la qual cosa té conseqüènciesen la seva capacitat per assolir els nivells esperats en elcurrículum educatiu.

Amb tot això, cal tenir present l’esforç que es fa des delscentres per dissenyar i desenvolupar la programació teninten compte la gran mobilitat de la població i les seves neces-sitats educatives específiques. Per això el tarannà del claus-tre de professors i professores i de l’equip directiu dels cen-tres resulta decisiu per fer front a la realitat i assolir elsobjectius escolars. Algunes de les estratègies que permetendonar resposta a la diversificació de necessitats existentssón l’ús d’agrupaments flexibles, el desdoblament de grupsen determinades matèries, l’ús de professionals de suport al’aula o l’augment en l’atenció personalitzada, així com eltreball a partir de la metodologia del centre d’interès(noves tecnologies, ràdio...). Una de les principals dificultatsamb què es troben els centres és la de compaginar l’ús d’a-quests dispositius d’atenció a la diversitat amb el treball degrup a l’aula ordinària.

Entre la població nouvinguda s’observen dificultats relati-ves a la distància lingüística i les diferències en els nivellsd’aprenentatge, tot i que varien segons el país i el contextde procedència. L’alumnat i les seves famílies assenyalen,en general, que una dificultat inicial amb què es trobenés l’ús del català. S’ha de tenir en compte que per nom-brosos nois i noies del Raval el català sovint és una llen-gua exclusiva de l’escola, ja que el castellà és la llenguad’ús més habitual al carrer i de sociabilitat entre iguals.També destaca el fet que una part important dels habi-tants del barri no parla ni llegeix el català, tot i que lamajoria sí que l’entén. És interessant, en aquest sentit,que un 75% dels alumnes enquestats parla castellà a casaseva i que els que parlen català representen un 32% delsnois i noies. Aquest fet ha suposat un increment de l’úsdel castellà per sobre del català en la relació amb les famí-lies, així com de la comunicació oral per sobre de la comu-nicació escrita.

Per totes aquestes raons, des del Departament d’Educacióes desenvolupa el Pla per la Llengua i la Cohesió Social(LIC) i es promou el Pla Educatiu d’Entorn (PEE), amb elsobjectius, entre d’altres, de consolidar la llengua catalanai promoure la igualtat d’oportunitats. Les aules d’acollida,de fet, són el recurs central del pla LIC per a fomentaraquest apropament a l’escola i el sistema educatiu.

D’altra banda, el Pla Educatiu d’Entorn inclou actuacions desuport en l’aprenentatge del català en horari extraescolar idurant el període de vacances, accions que fins ara només

136

conclusions de l’estudifeien algunes entitats i serveis externs i a través del projec-te Entorn Escolar.47 El Pla Educatiu d’Entorn també inclouactivitats en llengua catalana per a les famílies.Per les seves conseqüències en els processos d’integració del’alumnat d’origen immigrant estranger, sobretot de deter-minats països de l’Amèrica Llatina, caldria destacar les dife-rències que existeixen en el rol que desenvolupa l’escolacom a context d’aprenentatge i socialització. Mentre aCatalunya l’educació formal gaudeix d’un paper central enaquest sentit, en alguns dels països d’origen altres contex-tos com la família o la comunitat comparteixen aquest rolamb l’escola. En aquests països també es constata unadimensió ludicofestiva en les activitats escolars, alhora queuna disciplina més forta quant a normes i control al centred’ensenyament.

Hi ha una coincidència a considerar que l’èxit acadèmic iescolar depèn principalment de la complicitat del conjuntd’agents de la comunitat educativa, és a dir, l’alumnat, lesfamílies i el professorat. Els professors són valorats com apersones de referència i acompanyants fonamentals alllarg del desenvolupament del projecte educatiu. Es con-sidera molt important que tinguin un bon nivell d’exigèn-cia i motivin els nois i noies cap a l’estudi. També està clarque els mateixos nois i noies tenen la responsabilitat d’as-solir un bon rendiment escolar i de tenir una actitudreceptiva... Així mateix, les famílies han d’estar implicadesen l’educació dels seus fills i filles, i es considera impor-tant que hi hagi continuïtat i coherència entre la tascaeducativa desenvolupada pel professorat i la que es fa acasa.

També s’observa que en la motivació i l’interès pels estudishi juguen un paper clau les relacions de sociabilitat que esdesenvolupen al context escolar. Cal tenir en compte quel’alta mobilitat de l’alumnat també influeix en la dinàmicadels grups de joves i dificulta les relacions. En aquest sentit,és interessant destacar també que, concretament, elmoment d’arribada de població nouvinguda a l’escola o ins-titut suposa un període força crític en el desenvolupamentdel seu procés d’integració, especialment en l’etapa d’edu-cació Secundària.

Tant els alumnes de Secundària com les seves famílies, demanera generalitzada, valoren l’èxit en els resultats aca-dèmics com a mitjà per facilitar una millora de les condi-cions d’accés al mercat laboral. En aquest sentit, el gra-duat es percep com una necessitat, de manera que el casdels alumnes que no aconsegueixen el graduat és preocu-pant. Les expectatives educatives de gran part de l’alum-nat de la mostra estan relacionades amb una professiona-lització més o menys ràpida per mitjà de l’accés a ciclesformatius o escoles taller, mentre que els casos en què esdecanten per carreres universitàries són molt comptats.Tanmateix, també hi ha una part considerable que expres-sen clarament la seva desmotivació per continuar estu-diant. Alguns es troben amb dificultats serioses per seguirel nivell d’algunes matèries, i no sempre troben l’ajudanecessària. Segons els qüestionaris passats als alumnes,més de la meitat dels que estudien 3r d’ESO afirmen norebre cap tipus d’ajuda a l’hora de fer els deures. Aquesta

47. Entorn Escolar és un projecte desenvolupat conjuntament pelCasal dels Infants del Raval i la Fundació Tot Raval, en el qual, entrealtres accions, es fan cursos de català per a alumnat del Raval, encoordinació amb els centres d’ensenyament. Vegeu pàg. 88.

dada contrasta amb la dels alumnes de 6è de Primària, quenomés es troben en aquesta situació en un 20% dels casos. Entots dos casos, la família és qui principalment ofereix l’ajuda,especialment les mares, i en menor mesura els monitors/es detemps lliure de les entitats i serveis per a infants (on es fareforç escolar, sobretot amb alumnat de Primària dels centrespúblics) i professors/es particulars.

Des dels centres, a més, cal destacar l’interès per acompan-yar els alumnes en la tasca d’assolir la titulació deSecundària. S’ha de destacar que als IES es realitzen projec-tes d’educació compartida per una part d’alumnes de 3r i 4td’ESO que necessiten adaptacions curriculars. Es tiren enda-vant a partir de la col·laboració entre el professorat i lesentitats del territori i ofereixen tallers de formació pràcticai prelaboral que permeten enfocar millor l’ensenyamentamb aquest tipus d’alumnat. En alguns centres concertatstambé es realitzen crèdits pràctics enfocats a la futura inser-ció laboral. I en un dels centres, en aquest sentit, es té l’ob-jectiu específic d’atendre nois i noies amb problemes de fra-càs escolar i d’absentisme, tots amb informe de l’EAP. Lestasques d’orientació professional són molt importants per al’alumnat que no obté el Graduat Escolar i, en aquestscasos, és clau la complicitat de les seves famílies, que nosempre és present.

Al sector públic, un aspecte que es considera important perfacilitar el desenvolupament del projecte educatiu dels noisi noies és la transició entre l’etapa de Primària i la deSecundària. El treball d’aquest moment de transició resultaimprescindible per crear unes bones condicions d’integracióde l’alumnat al context del nou centre educatiu. En aquestsentit, cal destacar la importància de programes com el pro-jecte EXIT48, que desenvolupa accions per facilitar el pas dePrimària a Secundària. L’escola concertada, en general, noes troba amb aquesta necessitat, ja que ofereix una conti-nuïtat entre les dues etapes. De fet, un aspecte importantés la coordinació entre els diversos centres educatius, laprincipal facilitadora de la qual és la Inspecció Educativa.Pel que fa a l’etapa educativa dels 0-3 anys, igual que a laciutat, el Raval té un dèficit d’oferta. És important destacarque al barri la meitat de les sol·licituds de preinscripció alcurs 2005-2006 a les escoles bressol municipals (EBM) s’handenegat, de manera que es fa necessari disposar d’un majornombre de places, així com d’un ventall més ampli i diversi-ficat de l’oferta (EBM, entitats, Espai Familiar...). També ésclau una diversificació en el tipus de serveis que permetindonar resposta a la flexibilitat horària que demanen lesfamílies. Es tracta de poder ajustar i flexibilitzar els horaris iel tipus de serveis, per a la qual cosa cal un augment en lainversió per a la petita infància, sobretot per a les famíliesmés vulnerables. L’enfortiment d’aquests serveis és impor-tant per facilitar la conciliació del temps laboral i familiar,així com la inserció laboral, especialment de mares en situa-cions desfavorides.

S’ha de destacar el Pla Educatiu d’Entorn del Raval iniciatl’any 2005. Es tracta d’un instrument per donar una respos-ta integrada i comunitària a les necessitats educatives, fruitde la col·laboració entre el Departament d’Educació il’Ajuntament de Barcelona i els diversos agents involucrats.Els eixos d’actuació pel primer any de funcionament s’es-

48. Projecte impulsat pel Consorci d’Educació de Barcelona a diver-ses zones educatives de la ciutat. Vegeu pàg. 64.

137

tructuren al voltant de l’alumnat, les famílies, la coordina-ció i la formació, i es concreten en diverses accions. El Pla esplanteja accions que aborden aspectes fonamentals per alsalumnes, com el català a través del teatre o la ràdio, la con-vivència a través de l’esport i la música, la lectura, l’estudiassistit, cursos lingüístics o l’acompanyament al món labo-ral. Per a les famílies, es proposen accions de dinamitzacióde la participació (ja que el nivell de participació és moltbaix en general, a les AMPA i al Consell Escolar) o el serveid’acollida a les escoles, i també coordinació entre etapeseducatives i el sector de l’educació formal i no formal. Pertant, el Pla Educatiu d’Entorn ofereix un marc d’actuaciófavorable, ja que d’una banda proporciona recursos pertirar-ho endavant, i de l’altra, situa el tema educatiudamunt la taula amb els agents al seu voltant per a treba-llar-hi de manera directa i conjunta. Restarà donar-li untemps per permetre’n el desenvolupament i veure’n elsresultats.

El Pla per a l’Acollida i la Integració de les PersonesImmigrades de Ciutat Vella aprovat el 2006 també ofereixrecursos per incrementar els ajuts a menjador i llibres.Aquest aspecte també queda recollit al Pacte Nacional pera l’Educació, on es planteja l’augment de beques de menja-dor d’un 50% respecte el curs 05-06, la reutilització de lli-bres mitjançant el Programa cooperatiu de llibres de text, elsuport a les AMPA i ajuts econòmics als centres concertatsque escolaritzin un percentatge significatiu d’alumnes ensituació econòmica desfavorida a la franja 0-16. Així mateix,el Pacte estableix la millora de dotacions per al funciona-ment ordinari dels centres i el desplegament de la sevaautonomia, l’equiparació de tots els centres que conformenel servei públic (públics i privats concertats) quant a horari,jornada (amb l’ampliació d’una hora més diària als centrespúblics per equiparar-se als concertats), calendari i gratuïtatper a les famílies, millora de l’atenció educativa i prevenciódel fracàs escolar.

Hi ha dos elements amb una importància cabdal: una majorinversió econòmica que s’apropi a la mitjana d’Europa i quepermeti una educació formal de màxima qualitat, i laimportància de treballar sumant els esforços dels diferentsagents per fer front als reptes socials i educatius. Aquestsaspectes, a més de generar una millora en els resultats esco-lars dels alumnes del barri, poden fer millorar el percentat-ge de nois i noies que gaudeixen anant a l’escola, queactualment representa només la meitat dels escolarsenquestats, i això, de retruc, de ben segur farà millorar elclima, el nivell i els resultats educatius.

LA PARTICIPACIÓ La participació és una pràctica democràtica que dóna prota-gonisme als diferents agents socials i fomenta la cohesióciutadana. Hi ha un consens important que cal desenvolu-par més i millors estratègies per potenciar aquesta metodo-logia, per tal de fer més real la implicació dels infants, elsadolescents, les famílies i els altres actors (veïnat, entitats,serveis, escoles, administracions...) en la millora del dia adia, en la convivència en comunitat i en la gestió de les polí-tiques públiques.

Cal tenir present que a l’hora de parlar de participaciópodem estar fent referència tant a la pedagogia de la vidaquotidiana, en els espais informals de relació amb iguals,amb la família, a l’aula, al centre de lleure... com als òrgansformals de participació creats explícitament amb aquesta


finalitat i que existeixen a un nivell institucional, als centresd’ensenyament, a les entitats i a les administracions d’àmbitlocal. En tots els casos, es tracta de processos que haurien depassar necessàriament per fases d’informació, opinió, pro-posta, planificació, decisió, gestió i avaluació.

La realitat del Raval mostra que en certa mesura hi ha par-ticipació en diversos projectes i en diferents estaments, o simés no que es potencia. S’observen experiències puntuals(com el procés participatiu per dissenyar el Pla d’Actuaciódel Districte o la nova plaça de la Gardunya), projectescomunitaris (Ravalnet, Llibre de la Convivència, Raval,(s) PlaEducatiu d’Entorn, Ravalstoltada...), algunes pràctiquesquotidianes a escoles, serveis per a infants, etc., o mecanis-mes de participació com són els Consells Escolars, les AMPAo el futur Consell dels Infants de Ciutat Vella.

Tanmateix, les valoracions en general coincideixen a dir quela participació segueix sent escassa, que està situada en ellloc de “reptes a assolir”. En general, s’opina que si bé hi haparticipació, manca participació “de veritat”, tal com es diuque passa a escala de ciutat. Alguns dels motius tenen aveure amb el nivell d’aposta i de prioritat de les organitza-cions i administracions, les limitacions per desenvolupar elsprojectes amb els recursos necessaris, les possibilitats realsde participació tenint en compte les responsabilitats quemolt sovint limiten el temps (laborals, d’estudis, familiars...),l’interès per part de la ciutadania, la importància o el valorque es doni al fet de participar, l’arrelament al barri, etc. Lamanca de tradició associativa i participativa, el desconeixe-ment dels mecanismes de participació o la manca de domi-ni del català i/o castellà poden ser elements que donin inse-guretat personal i que acabin inhibint el desig inicial de par-ticipació d’algunes persones. En moltes ocasions, per tant,la població que participa acaba sent la mateixa, i no sempreés representativa de la diversitat del barri. Per això sónimprescindibles les iniciatives que inverteixin en el fomentde la capacitació i la motivació de la ciutadania i que per-metin tirar endavant les propostes elaborades conjunta-ment amb els recursos necessaris.

Pel que fa a la participació dels infants i adolescents, s’ob-serva que els espais informals de relació a les escoles o ins-tituts (pati o entrada i sortida del centre), així com altresespais educatius (casals, instal·lacions esportives, carrer...),sovint tenen les seves pròpies normes de participació refe-rents al dia a dia, fora del control directe dels adults. Desdels serveis, s’observa que els millors resultats es tenen quanes parteix dels interessos dels nanos i se’ls involucra en lapresa de decisions i en l’organització. En canvi, en els meca-nismes de participació institucionalitzats, la implicació,encara que existeixi, sol ser escassa i difícil, tant en el marcescolar com en les experiències de participació (associacionsd’alumnes i exalumnes, Comissió Jove...).

Tanmateix, els Punts d’Informació i Dinamització als Centresd’Ensenyament de Secundària (PIDCES) es consideren unbon recurs amb conseqüències molt positives en l’impuls dela creació de canals de participació, com per exemple lesassociacions d’alumnes dels centres, o la promoció de pro-postes d’acord amb les necessitats i els interessos dels matei-xos alumnes. Dins del Pla Educatiu d’Entorn, de cara al curs2006-2007, es desenvoluparà de nou aquest servei, desapa-regut durant els darrers anys. Cal tenir en consideració, talcom ja hem esmentat, que un 32% de tots els noies i noiesenquestats han respost que els agradaria participar en acti-vitats per fer propostes per millorar el barri.

138

conclusions de l’estudiPel que fa a les famílies, es constata una manca força gene-ralitzada de participació als centres educatius escolars, delleure, de salut... A més, a mesura que s’avança en l’edatdels fills i filles, s’agreuja aquesta situació, probablement acausa de la major autonomia personal dels nois i noies. Així,la comunicació entre les escoles i els serveis, d’una banda, iles famílies, de l’altra, es redueix, en la majoria de casos, jaque la presència informal de les famílies als centres és gai-rebé nul·la. A més, a les escoles s’observa una baixa partici-pació a les reunions informatives periòdiques, o al ConsellEscolar del Districte o l’AMPA, i en general una baixa res-posta a les convocatòries dels centres escolars. De fet, enca-ra hi ha centres del barri que no tenen associació de pares imares, i els que en tenen es troben amb una mínima parti-cipació de les famílies. En el cas de les famílies procedentsd’alguns orígens culturals, s’observa que l’accés encara ésmés restringit, per exemple, entre el col·lectiu d’origenpakistanès o marroquí.

Sigui com sigui, una part de les famílies valoren de manerapositiva l’existència d’espais per a la participació, ja que per-meten un millor coneixement del sistema educatiu i l’inter-canvi entre els diversos membres de la comunitat educativa.El fet que les reunions de pares i mares no tinguin gaireèxit, però, té conseqüències negatives, perquè fa que mol-tes famílies perdin la confiança en la seva validesa com amecanismes reals de participació i de presa de decisions. Enaquest sentit, però, destaca el fet que, segons els alumnesenquestats, el 60% de les mares i el 26% dels pares van a lesreunions dels seus centres. Destaca, a més, que hi ha un per-centatge més alt de mares i pares que van a les reunions enel cas dels centres concertats i dels alumnes nascuts aEspanya.

La responsabilitat i la implicació s’intenten fomentar mit-jançant estratègies diverses. D’una banda, es sol demanar ales famílies, no sense dificultats, una aportació econòmicasimbòlica per assumir una part del cost de les activitats delsseus fills i filles. També s’intenta establir una relació mésestreta i propera amb les famílies, a partir d’entrevistes indi-viduals o converses informals, i també amb caràcter puntualquan hi ha alguna incidència a comentar. Cal tenir en comp-te que la implicació de les famílies està lligada als seus inte-ressos i les seves necessitats i que els serveis s’utilitzen demanera instrumental per tal de satisfer-los. Aquestes neces-sitats i aquests interessos no sempre coincideixen amb elsinteressos de les escoles i els serveis ni amb les necessitatsque aquests detecten. S’observa que un aspecte que facilitala col·laboració i la implicació és que la família es trobi ambuna certa estabilitat i, gràcies a això, disposi de més tempsper atendre les necessitats dels seus fills i filles.

Tot i que en general des dels serveis hi ha una actitud favo-rable a la participació dels nois i noies i de les famílies enl’activitat diària, a la pràctica existeixen molt poques oca-sions, formals o informals, que afavoreixin i impulsin aques-ta participació. Així, es planteja la necessitat de treballarmés la vida associativa i la implicació de la població, demanera que es fa imprescindible esmerçar esforços a refor-mular els models de participació, per tal de poder transfor-mar les pràctiques i dinamitzar els espais de participació. Esvaloren com a aspectes importants la informació i la sensi-bilització respecte de les conseqüències positives de la par-ticipació, i també un acompanyament que tingui com aobjectiu generar comportaments participatius més autò-noms. També es proposen tallers o escoles de pares i maresque a la vegada serveixin per ampliar els seus coneixements

o la seva formació (català, castellà, informàtica, cuina…). Elselements ludicofestius poden ajudar a amenitzar, relaxar imotivar en aquests tipus i processos participatius.

Pel que fa als òrgans de participació ciutadana establerts ales Normes Reguladores de l’Ajuntament de Barcelona,aquests es convoquen periòdicament. En alguns hi partici-pen representants d’organitzacions o col·lectius, i d’altresestan oberts a totes les persones i associacions interessades.Es constata l’interès que aquests òrgans siguin, a més d’es-pais informatius, mecanismes per fomentar la participació.

ELS INFANTS I ADOLESCENTSAl Raval hi ha 5.601 infants i adolescents d’entre 0 i 16anys.49 El seu nombre ha crescut en els darrers anys almateix ritme i en la mateixa proporció que la resta de lapoblació del barri. Això no obstant, actualment les xifresper grups d’edat s’han invertit, de la mateixa manera que ala resta de la ciutat. Així, si fa deu anys hi havia més adoles-cents que no pas mainada de les altres edats, actualment elsprimers en el rànquing són els infants de 0 anys, que repre-senten el 8,1% del total de 0-16 anys, els d’1 any, que repre-senten el 7,9%, i els de 2 anys, que representen el 7,3%. Apartir d’aquestes edats, les xifres disminueixen, sobretot apartir dels 6 anys, quan la mitjana del nombre de nois inoies fins als 16 anys representa el 5%. Les diferències persexes, en canvi, es mantenen de manera constant: aproxi-madament hi ha el mateix nombre de nens que de nenes. Pel que fa a la nacionalitat, les proporcions referents ainfants i adolescents també són similars a la població engeneral del Raval, ja que de la franja 0-19 anys, exactamentla meitat de la població és espanyola i l’altra meitat estran-gera. Aquestes xifres són ben diferents a les de Barcelona,on només hi ha un 15% d’estranger/es en aquestes edats(proporcional al 18% de població total estrangera).

Si s’analitzen per grups d’edat les dades relatives a lesnecessitats i els interessos dels infants, els adolescents i lesseves famílies, així com els recursos que s’hi destinen, apa-reixen diferències que val la pena subratllar. Començantpels més menuts, la franja 0-3 anys, tal com s’ha comentat,és la que necessita més recursos, tant pel que fa al tempsescolar com extraescolar. Fora de l’escola, un espai quequeda molt buit per cobrir és el període d’estiu, moment enquè no hi ha cap activitat específica per a aquestes edats.Algunes de les propostes que assenyalen els professionalsentrevistats tenen a veure amb l’augment del tipus d’activi-tats de les escoles bressol i entitats, la creació d’una ludote-ca, la promoció d’espais on fomentar la relació dels pares iles mares amb els fills i filles o la possibilitat que hi hagi unsespais on les mares puguin deixar els nens i nenes mentresegueixen una formació ocupacional, per tal de fomentar-ne la inserció en el mercat laboral.

Els nois i noies més grans, tant els que estan al segon ciclede l’educació infantil com els que estan a Primària iSecundària obligatòria, no es troben amb mancança deplaces al barri, ja que la seva educació escolar, tal compassa a la resta del país, està garantida sense cap mena dediscriminació. En canvi, els nois i noies tenen una majoroferta d’activitats organitzades, tot i que s’observen algu-nes mancances. Els serveis que existeixen estan habitual

49. Dades extretes del Padró Municipal del 30/06/2005.

139

ten o que no són accessibles per tothom a causa del seucost, del fet que no es coneixen...

Tanmateix, les activitats fora de l’escola, siguin organitza-des o no, mostren els interessos i les possibilitats dels nois inoies. Així, entre els alumnes enquestats per al diagnòstic,s’observen algunes diferències segons el sexe i l’etapa edu-cativa, tot i que les tendències generals són similars. Lesprincipals activitats no organitzades a les quals dediquenmés temps són, amb molta diferència, mirar la televisió,estudiar i fer els deures, fer esport i jugar amb l’ordinadoro la videoconsola. Les noies, per ordre, estudien o fan elsdeures, miren la televisió i ballen o canten, i els nois dedi-quen el seu temps sobretot a fer esport, mirar la televisió ijugar amb l’ordinador o la videoconsola.

En el cas de l’esport és on sorgeixen més diferències, perquèen fan el doble de nois que de noies, tot i que una tercerapart d’aquestes en fa.50 Els nois també passen més tempsjugant amb la videoconsola o l’ordinador i jugant al parc oal carrer. Entre l’alumnat de Primària i Secundària, destacaque el primer dedica força més temps a fer la feina de l’es-cola, a llegir i a jugar a casa, mentre que un percentatgemés gran dels nois i noies de 3r d’ESO juguen amb l’ordina-dor o la videoconsola. No s’observen diferències, en canvi, al’hora de jugar al carrer, ja que en tots dos casos hi ha unamica més d’una tercera part que ho fa, especialment elsnois. I en darrer lloc, activitats com són els treballs manuals,activitats amb la família, practicar algun instrument musicalo anar a un casal o esplai, són aquelles a què es dedicariamenys temps.Durant les vacances d’estiu, les respostes indiquen una ten-dència a la realització de determinades activitats, sia ambcaràcter puntual o habitual. Per ordre, gairebé la meitat faactivitats amb amics i amigues, després es surt uns dies forade Barcelona (especialment els nascuts a Espanya i de l’es-cola concertada), i en tercer lloc, una tercera part, s’estan acasa. En menor mesura, un 20% van de colònies i un 12%esplais o casals d’estiu.

Pel que fa a les activitats extraescolars organitzades, elnombre de nois i noies que en fan està per sobre de la mei-tat, un 58 % exactament. L’activitat principal és de tipusesportiu, en segon lloc artístic, i finalment l’esplai, les llen-gües, el reforç escolar i la informàtica. L’esport, tal com esveia anteriorment, el practiquen molt més els alumnes delsdarrers cursos de Primària, sense diferències segons el llocde naixement ni la titularitat del centre. El bàsquet és l’es-port més practicat (42%), seguit del futbol (25%), la natació(18%) i les arts marcials (9%). D’altra banda, hi ha un nom-bre més alt d’alumnes als centres públics que als concertatsque fan reforç escolar i informàtica, mentre que als concer-tats es fan més activitats artístiques i de llengües.

Més enllà de si fan extraescolars o no, cal assenyalar queuna part ben important dels alumnes volen fer activitatsque actualment no fan. És interessant prendre consciènciaque dues terceres parts dels alumnes no coneixen les activi-tats que es poden fer al barri ni on es fan, i que més de lameitat desitgen tenir-ne més informació. En aquest sentit,cal saber que, amb posterioritat a la realització de l’enques-ta, la Fundació Tot Raval va difondre a tots els centres d’en-senyament, mitjançant els tutors i tutores, un fullet sobre

50. Cal tenir en compte que hi ha moltes activitats físiques que noes cataloguen com a esport, com són la dansa o el ball.


les activitats del barri on constaven 52 recursos per ainfants i joves, si bé no es coneix l’impacte que ha poguttenir en els nois i noies i les seves famílies. També cal teniren compte que per facilitar la pràctica i la formació en l’ho-rari de fora escola, el Pla Acollida de Persones Immigradesde Ciutat Vella i el Pla Educatiu d’Entorn del Raval inclouenactuacions de suport a la pràctica esportiva i musical (mit-jançant beques i ajuts) i el suport per a fer activitatsextraescolars.

Es considera que la demanda actual per part dels nanos de3 a 12 anys és la que està més ben coberta, tot i que tambéhi ha la percepció que manquen recursos, perquè les llistesd’espera solen ser habituals, sobretot per a majors de 8anys. Tant als centres escolars com als serveis externs, cal ferun esforç especial per arribar als nois i noies de la franja de12 a 16 anys, a causa de les característiques pròpies de l’a-dolescència.

En aquest sentit, es valora que l’èxit d’una assignatura, d’unprojecte o d’una activitat depèn en gran mesura de com esplantegi als nois i noies, de si respon a les seves preferènciesi necessitats o de si els joves tenen un paper protagonista iactiu en el seu desenvolupament. Es busca, per tant, unacerta participació, tot i que sigui imprescindible el lideratge il’acompanyament dels professionals (mestres, professors,educadors, monitors...). Tanmateix, s’ha de tenir en compteque el moment vital en què es troben sovint suposa una certainconstància en les seves preferències i interessos, de maneraque es fan esforços destacats per mantenir-ne la motivació il’atenció, i també la disciplina, en els espais de treball. Peraixò és positiu poder establir alguns consensos amb els matei-xos nois i noies sobre el que es farà i com es farà.

Respecte als majors de 16 anys, des de molts serveis es con-sidera que els joves busquen recursos fora del Raval, ja queels del barri solen estar destinats als infants de 12-14 anys.Han sorgit algunes entitats i projectes per cobrir aquestbuit, i actualment des del Districte s’està impulsant el reforçd’aquestes iniciatives, com també que es creï un casal dejoves pensat des dels joves. D’altra banda, una de les einesque es valora com a clau és l’ús de les noves tecnologies,que reforça la capacitació i la inserció laboral i ajuda a evi-tar la fractura digital entre els joves i entre la població engeneral.

ELS SERVEISQuan parlem dels serveis, fem referència als recursos queexisteixen en l’àmbit social, educatiu, esportiu, cultural,comunitari, ocupacional, etc., a part de l’escola i dels serveisde salut, dels quals ja hem parlat. La importància d’aquestsserveis en la formació, la socialització i el foment de la inclu-sió social és ben coneguda i valorada. D’una banda, existei-xen els equipaments i serveis socials, educatius i esportiusmunicipals, de titularitat pública (centre de serveis perso-nals, biblioteca, centre cívic, poliesportiu, casal infantil, ser-veis socials, espai familiar, etc.). I d’altra banda, hi ha lesentitats del tercer sector (organitzacions no governamen-tals sense ànim de lucre) que ofereixen i gestionen una granquantitat de serveis destinats a la infància, l’adolescència iles famílies, ja sigui per iniciativa pròpia o en conveni ambles Administracions, i que esdevenen necessàries per com-plementar i cobrir les mancances en àmbits com els serveissocials i educatius. De fet, el Pla Educatiu d’Entorn del Ravalgaudeix de la col·laboració d’unes 10 entitats sense ànim de

140

conclusions de l’estudilucre del territori per desenvolupar conjuntament amb elscentres d’ensenyament les accions educatives acordades,tant les destinades a l’alumnat com a les famílies.

Cal prendre en consideració que el barri acull 49.359 habi-tants, i que hi ha una part important de població que viuamb mancances de diverses tipologies. Per tant, no ha d’es-tranyar el fet que hi hagi dos centres de Serveis Socials (ambEquips Bàsics d’Atenció Social Primària (EBASP) i Equipsd’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA)), un equip dequatre educadors/es en medi obert (quan a la resta de dis-trictes els equips són de dos educadors/es) o a la vora de 25entitats socioeducatives, esportives o culturals. Tot i l’exis-tència d’aquests serveis, però, es segueixen detectant buitsi mancances tant pel que fa a les necessitats a cobrir com al’oferta en caps de setmana i en certs períodes de l’any(estiu, Nadal i Setmana Santa). Al mateix temps, es parla deduplicació de recursos fent referència a la repetició d’activi-tats i serveis. En aquest sentit, però, s’hauria de considerarla gran demanda de la població i de determinades activi-tats (per exemple, futbol, informàtica, reforç escolar...) queuna sola entitat no podria cobrir. Caldria preguntar-se,doncs, si quan es parla de duplicació en sentit negatiu es fareferència a la duplicació de serveis o a la duplicació d’ac-tuacions sobre un mateix usuari.

Els serveis del barri, igual que els centres escolars, s’han vistafectats directament pels canvis i les transformacions gene-rades per l’augment de població i de la diversitat de lesfamílies. Aquest augment s’ha reflectit en un increment delnombre de demandes de la població als serveis socials muni-cipals i a les entitats socioeducatives. Des de tots els serveis,es destaca un canvi generalitzat en la tipologia d’usuaris,sobretot dels procedents dels països empobrits, especial-ment a partir del l’any 2000. Aquest augment també haanat acompanyat d’una diversificació dels països de proce-dència. Tot plegat ha fet necessari conèixer a fons les situa-cions i problemàtiques emergents per adequar els serveis iprojectes destinats a les persones.

Tal com s’ha vist amb relació a l’educació, l’augment defamílies benestants al barri no queda reflectit a la majoriadels centres escolars ni dels diferents serveis. De fet, s’obser-va un cert recel d’una part de les famílies davant la partici-pació dels seus fills/es en les activitats que proposen entitatsdel barri. Des de les entitats es considera que seria moltpositiu que els serveis poguessin obrir-se a la població gene-ral per tal d’oferir entorns més “normalitzats”, en el sentitque reflectissin la diversitat poblacional del barri i propicies-sin més la interrelació i la inclusió de totes les famílies.Tanmateix, cal reconèixer que les condicions d’accés gene-ralment determinen l’entrada de la població amb més difi-cultats. Per altra part, també es detecten diferències en elperfil de la població en funció de les zones del Raval i unacerta tendència a una major concentració de determinadesnacionalitats en determinats serveis i recursos. Algunscol·lectius mostren preferències per determinats serveis permotius relacionats amb la titularitat, l’enfocament educatiuo la confessionalitat. D’altra banda, destaca l’absència dedeterminats col·lectius amb una presència important albarri en els serveis que oferten les diferents entitats i insti-tucions.

En general, des dels diferents serveis es reconeix la transiciód’un model d’intervenció bàsicament assistencialista a unmodel més basat en una perspectiva educativa integral i sis-tèmica, on els recursos són una eina i no una finalitat. Enaquest sentit, la professionalització remunerada ha suposat

una millora en la qualitat del treball, sense deixar de reco-nèixer la importància del paper del voluntariat en les enti-tats del barri.

Les dificultats compartides per pràcticament tots els serveisfan referència a la manca de recursos humans i materials,al col·lapse dels serveis, a la gran quantitat de referents ien ocasions a la manca de continuïtat d’aquests. Tant elsserveis socials municipals d’atenció primària i especialitza-da com els serveis socioeducatius privats i públics remar-quen un augment de la demanda i una dificultat de poderdonar cobertura a tota la població que s’adreça a ells. Lesllistes d’espera són força habituals, sobretot en períodescom l’estiu, i es fa necessari trobar solucions per fer-hifront. A més, un objectiu dels serveis és disminuir les ràtiosper poder donar una atenció més individualitzada, peròaixò no és possible amb els recursos disponibles actual-ment, que en algunes ocasions ha forçat a finalitzar algunservei (La Casa de la Font, casals d’estiu, casals durant elcurs, activitats determinades...). D’altra banda, com a con-seqüència de les dificultats en la coordinació, en ocasionsno queden ben delimitades les funcions d’uns serveis ialtres, de manera que alguns poden estar duplicats opoden estar assumint responsabilitats i competències queen principi no pertocarien.

Segons la titularitat dels serveis, també s’observen altresdificultats específiques. Per part dels serveis socials munici-pals, les dificultats específiques fan referència a la mancan-ça d’alguns recursos especialitzats i la saturació d’algunsd’ells, així com una certa fragmentació i parcialització delsserveis. En aquest sentit, es veu necessari replantejar elsmodels i els protocols d’intervenció des d’una perspectivamés global.

Per part de les entitats del tercer sector, en canvi, la difi-cultat principal és la gestió econòmica i el finançament. Lamajoria d’entitats depenen de les subvencions per tirarendavant els seus projectes, sobretot subvencions públi-ques, les quals habitualment cobreixen aproximadamententre un 40% i 50% del cost. El fet que no cobreixin el costtotal dels projectes suposa també una major cerca de fontsde finançament privades (donacions, subvencions de cai-xes d’estalvi, bancs, patrocinadors, etc.). Cal tenir encompte que els projectes solen ser barats comparats ambel cost d’altres actuacions en els àmbits de la cultura, l’e-ducació... entre d’altres coses perquè és un sector ambretribucions no gaire altes i perquè es segueix comptantamb la col·laboració de personal voluntari. Amb tot, elscostos són cada vegada una mica més cars per motius coml’augment del cost de la vida, l’ampliació de les accions il’augment del nombre de personal remunerat. La mancade recursos també influeix en el tipus i el mantenimentd’infraestructures, ja que l’estat de conservació d’aquestescondiciona les possibilitats d’aplicació d’alguns projectes oactivitats.

Per tant, per poder dur a terme un projecte, cada any s’hande cercar diferents fonts de finançament i, a més, adaptarels projectes presentats als criteris i formularis de cada con-vocatòria de subvenció. Els sistemes de subvencions, tant elspúblics com el privats, condicionen les possibilitats de realit-zació dels projectes, a més de la seva continuïtat, millora iampliació. Això fa difícil actuar sobre les arrels de les pro-blemàtiques socials, ja que el fet que tinguin caràcter anuallimita la planificació a mitjà i llarg termini. Així mateix, eltemps que passa entre la sol·licitud de subvenció d’un pro-jecte, la resolució d’aprovació i l’ingrés corresponent expo-

141

sa la major part d’entitats privades a una precarietat econò-mica més o menys greu. Per altra part, les subvencions delsector privat solen prioritzar els projectes innovadors, laqual cosa afegeix encara més dificultat a la continuïtat delsprojectes amb una llarga trajectòria.

Una de les propostes que suggereixen els professionalsentrevistats com a possible solució davant d’aquestasituació és la signatura de convenis i subvencions pluria-nuals, que permetrien fer un treball de fons amb perspec-tiva de continuïtat i de millora. Val a dir que comença ahaver-hi primers acords en aquest sentit, per exemple, elsconvenis plurianuals entre l’Ajuntament de Barcelona i elscentres oberts de la ciutat i per tant, els dos centres delRaval, d’acord amb el Pla per a la Inclusió Social.

Entre les Administracions i les entitats no sempre hi hauna coincidència de prioritats socials i polítiques, la qualcosa es pot veure reflectida en l’aprovació o no dels pro-jectes presentats a subvencions. Per aquesta raó les enti-tats consideren important conèixer les necessitats realsper poder ajustar i compartir les prioritats. D’altra banda,el fet que les partides pressupostàries tinguin un límittambé genera sovint una competència entre organitza-cions que, si bé pot arribar a ser estimulant i tenir efectespositius en la qualitat dels projectes, també està provo-cant efectes negatius en les relacions entre les diversesentitats i entre les entitats i les Administracions.

D’altra banda, les entitats remarquen com una potencia-litat el fet de poder disposar d’equips de professionals ivoluntaris potents i amb molta predisposició i capacitatde treball. Com s’ha comentat, l’increment de professio-nals remunerats ha millorat la qualitat del treball, tant enl’atenció directa com en la coordinació, però, a la vegada,com ja s’ha dit, la precarietat econòmica repercuteixdirectament en les condicions laborals, com ara la baixaremuneració, els contractes que depenen de l’aprovacióde subvencions, etc. La inestabilitat laboral incideix en lagran mobilitat d’aquest sector professional amb conse-qüències negatives, ja que hi ha una manca de continuï-tat present entre els referents i de cara a les famílies i laresta de serveis.

En definitiva, s’observa una necessitat i una voluntat d’a-justar els recursos existents a les demandes, les caracterís-tiques i els interessos dels infants, dels adolescents i deles seves famílies, d’augmentar-ne la implicació i la parti-cipació dins de les entitats. També queden poc atesos elscaps de setmana i períodes com Nadal i Setmana Santa.Es posa un èmfasi especial en el període d’estiu, quanaugmenten les llistes d’espera. No només hi hauria man-cances en la cobertura de la demanda, sinó que tambécaldria diversificar l’oferta existent en aquests períodes,sobretot a l’estiu.

Per tal de poder fer aquest ajustament, es plantegen dife-rents propostes que es complementen entre si i que par-teixen de la revisió i del coneixement dels recursos ja exis-tents. La major part de propostes van encaminades a opti-mitzar els recursos i valorar la possibilitat d’ampliar elsserveis existents, més que no pas a generar nous centres.Una proposta és aprofitar més les infraestructures delscentres d’ensenyament en horari no escolar per a la rea-lització d’altres activitats socials i aprofitar el potencial deles AMPA. També s’apunta la necessitat de potenciarespais de relació, dins les entitats, on els pares, mares ifills i filles treballin i juguin plegats.


LA COORDINACIÓ I EL TREBALL ENXARXALa coordinació i el treball en xarxa són elements imprescin-dibles per garantir la qualitat del treball amb una perspec-tiva integral i cohesionada dels diferents recursos. Es podendistingir diversos tipus de coordinació segons els seus objec-tius (intercanviar informació, fer seguiment de casos, orga-nitzar activitats o desenvolupar processos comunitaris), elscanals (reunions, telèfon, correu electrònic, telepatia...), lafreqüència i els agents implicats, tant del sector públic comdel privat. Un dels elements clau per a l’optimització delsespais és que aquests aspectes estiguin ben delimitats i queels criteris d’intervenció estiguin consensuats.

Al Raval hi ha nombrosos òrgans de coordinació entre orga-nitzacions relatius a l’educació, la prevenció, l’atenciósocial, la salut, el lleure, el reforç escolar, l’esport... Es comp-tabilitzen a la vora d’una quinzena d’espais de treball dife-rents vinculats a l’àmbit de la infància i l’adolescència,alguns dels quals estan impulsats pels serveis públics i d’al-tres per les entitats. En general, els òrgans o les plataformesestan formats per representants tècnics o directius dels dife-rents serveis, tenen una certa especialització pel que fa alstemes que tracten, i a vegades també són exclusius segonsla titularitat. Les valoracions sobre la coordinació que s’estàduent a terme són bàsicament positives: gran part dels pro-fessionals la veuen com a bona i suficient, encara quetambé hi ha qui la troba excessiva. D’altra banda, però, esveu mancances i dificultats i es planteja la necessitat dereplantejar els mecanismes per tal d’assolir una major ope-rativitat i eficàcia.

Un element que es considera bàsic per a la coordinació i eltreball en xarxa és el coneixement mutu dels agents impli-cats. Aquest coneixement és habitualment més presententre recursos del mateix àmbit de treball i de la mateixatitularitat. Per tant, cal millorar la coneixença entre els pro-fessionals dels diferents sectors. En aquest sentit, el mateixDiagnòstic de la Infància i l’Adolescència del Raval, comtambé les sessions de formació sobre els recursos de la xarxai el seu funcionament (els serveis socials, els programes edu-catius...) es veuen com a bones vies per conèixer la realitat iels recursos.

Un altre aspecte que limita les possibilitats de coordinacióés el temps necessari per realitzar el treball conjunt. Caltenir en compte que el col·lapse que existeix en els serveisd’atenció directa dificulta que es puguin destinar més horesals diferents tipus de coordinació. En aquest sentit, resultadecisiu el fet que els serveis disposin de més recursos i quees prioritzi la coordinació com una part de les funcions i lajornada laboral.

En ocasions s’observen solapaments entre els diferentsagents del barri perquè alguns desenvolupen funcions quepertocarien a altres estaments. En aquest sentit, caldriamillorar la complementarietat, partint d’una major clarifi-cació de les competències i responsabilitats de cada orga-nització.

Altres dificultats per tirar endavant les tasques pròpiespoden tenir a veure amb la complexitat i el volum de lesproblemàtiques, la manca d’agilitat en els processos d’inter-venció, la manca de recursos humans, les prioritats, la mul-tiplicitat de funcions que es realitzen, etc. Això provoca, perexemple, que les escoles acabin assumint determinades tas-

142

conclusions de l’estudiques que en principi no els pertocarien, o que les entitatscompensin algunes mancances formatives de l’escola o fun-cions d’atenció social pròpies dels serveis socials. En oca-sions, algunes de les preocupacions i maneres d’enfocar laintervenció dels i les professionals dels diferents àmbits nocoincideixen.

La coordinació i la corresponsabilitat són, en aquest sentit,elements que afavoreixen la possibilitat d’oferir resposteseducatives i socials integrals, globals, inclusives. Però, per-què cadascú pugui assumir les seves competències i treba-llar coordinadament i en xarxa, s’han de garantir els recur-sos humans òptims per a la pràctica i els mecanismes decoordinació estables i operatius entre els agents dels dife-rents sectors.

Pel que fa a l’educació formal, hi ha un interès clar perpotenciar la coordinació entre les etapes educatives i elscentres. La Inspecció Educativa i el Districte són els elementsclau per a fer-la possible i per respondre a les seves necessi-tats. Tanmateix, que l’escola, per motius diversos, tinguidificultats per abordar la totalitat dels reptes que se li pre-senten, fa necessari un esforç especial per permetre unsuport millor i una resposta més adequada.

La coordinació entre l’educació formal i la no formal esdóna en un cert grau, sobretot de manera puntual, tot i quecal donar-li un impuls i millorar el coneixement i l’apropa-ment mutus. Això no obstant, les sinèrgies existents entrel’una i l’altra fan possible tirar endavant projectes encol·laboració (activitats d’escolarització compartida, crèditsde síntesi, reforç escolar...).

La coordinació entre les diferents instàncies sanitàries, ientre aquestes i els diferents agents del territori, també esvalora imprescindible. Davant d’aquesta detecció, elConsorci Sanitari i el Consorci d’Educació de Barcelona s’hanposat a treballar per facilitar les derivacions, el CSMIJ estàrevisant el model d’intervenció i enguany ha iniciat unmajor apropament als recursos del barri per tal d’estar inte-grat a la xarxa. Des del programa Salut i Escola s’intentencontrarestar algunes mancances, canalitzar casos i facilitarinformació als nois i noies.

Pel que fa a la intervenció amb la infància i l’adolescènciaen risc, hi ha una coincidència que és molt important quetots els estaments que treballen amb la família estiguind’acord amb les línies de treball i les accions. La perspec-tiva des dels serveis socials és que, en general, la coordi-nació de tots els seus serveis (primària, pediatria, escoles,centre oberts, EAIAs, SAD...) és bona. Malgrat aquestavaloració positiva, es considera que encara queda moltafeina a fer per donar resposta a les necessitats del barri.Per tant, la coordinació no sembla suficient, sobretot endeterminats casos. Com ja hem apuntat, es considera quehi ha molts serveis i que a vegades es donen duplicitats imolts referents diferents, i que existeixen dificultats perdelimitar el treball de cada un i tenir clar quins són elsprofessionals responsables en cada cas. Es constata, pertant, la necessitat de concretar el referent de cada cas, totevitant la possible desorientació de les famílies, quesovint han de relacionar-se amb diversos professionals.Una altra dificultat és la mobilitat dels professionals,sobretot dins la iniciativa privada i els serveis socials. Lamillora de l’estabilitat laboral, de les condicions laborals,i el reconeixement dels professionals frenaria, en part, lamobilitat dins el sector i permetria més estabilitat delsreferents.

Els professionals entrevistats perceben com a fonamental eltreball conjunt per la prevenció i la detecció precoç. A esco-les i instituts, l’eina principal de treball és la Comissió Social.Es valora de manera positiva, ja que la relació és fluïda i elsaspectes d’informació i diagnòstic funcionen correctament,tot i que manquen recursos per abordar les diverses proble-màtiques.

Des de les entitats, l’admissió es fa habitualment prioritzantels casos que arriben derivats dels serveis socials i d’altresentitats socials. Per altra part, les entitats també són un pri-mer canal de detecció de problemàtiques. La coordinacióentre els dos sectors, per tant, és imprescindible. Tanmateix,hi ha una part de les entitats privades que consideren quesovint hi ha poca coordinació amb els serveis socials i queaquesta sol ser lenta i excessivament complexa, principal-ment a causa de la burocràcia i la saturació. Contrasta ambla valoració més positiva que fan respecte a la coordinació ila col·laboració existents entre elles. Tanmateix, alguns pro-fessionals, tant del sector privat com del públic, detectenque en ocasions hi ha un cert afany d’apropiació de deter-minats casos que dificulta la coordinació i el traspàs trans-parent d’informació.

En definitiva, sembla que la coordinació funciona millordins de cada sector, públic o privat, que no pas entre ells.Tots els serveis valoren que s’ha de millorar la coordinació,unificar criteris i delimitar competències, mentre cada unassumeix les responsabilitat que li pertoquen. Per això, talcom s’ha esmentat al principi, les propostes de millora s’en-caminen a l’intercanvi d’informació més compartit, mésdirecte i més transparent entre tots els agents, i a augmen-tar el grau de coneixement i l’avaluació dels mecanismes decoordinació i del treball en xarxa. S’expressa la necessitat, ila voluntat, de revisar els espais de coordinació per buscarla màxima operativitat.

143


i documentació

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓAJUNTAMENT DE BARCELONA. (2004) Alumnat de proce-dència estrangera a la ciutat de Barcelona (curs 2003-2004). Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2004) Projecte Educatiude Ciutat. Pla d’acció 2004-2007. Institut Municipald’Educació de Barcelona

AJUNTAMENT DE BARCELONA. Anuaris estadístics de laciutat de Barcelona. www.bcn.es/estadistica.

AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2006) Anàlisi de lasituació de salut al districte de Ciutat Vella (docu-ment provisional, abril 2006). Agència de Salut Públicade Barcelona.

AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2002) Enquesta de salutde Barcelona 2000-2001. Agència de Salut Pública deBarcelona.

AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2004) Factors de risc enestudiants de secundària de Barcelona.Resultats prin-cipals de l’informe FRESC 2004. Agència de Salut Públicade Barcelona.

AJUNTAMENT DE BARCELONA I CONSORCI D’EDUCACIÓ DEBARCELONA. (2005 i 2006) Guia de centres i serveis educa-tius de Barcelona (curs 2005-2006 i 2006-2007).

AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2006) Informe estadísticsobre la població estrangera a Barcelona (febrer2006). Departament d’Estadística.

CARBONELL,F.; QUINTANA, A. (2003) Immigració i igual-tat d’oportunitats a l’ensenyament obligatori.Finestra Oberta núm.13. Fundació Jaume Bofill.

COORDINADORA D’ENTITATS PRIVADES D’INFÀNCIA IADOLESCÈNCIA DEL RAVAL. (2003). Informe sobre lasituació de l’habitatge dels usuaris de les entitatsmembres de la Coordinadora d’Entitats Privadesd’Infància i Adolescència del Raval.

D.D.A.A. Informe 2004. Infància, famílies i canvi sociala Catalunya. Vol. 1 i 2. Institut d’infància i món urbà.Observatori de la infància i les famílies. Barcelona.

D.D.A.A. (2006) ”Infants i adolescents. Reptes i reali-tats a Catalunya” a Temes Clau, núm. 3. AssociacióDiomira, Barcelona.

D.D.A.A. (2005) Memòria socioeconòmica de Barcelona.Consell Econòmic i Social de Barcelona.

FONT, J. i BLANCO, I. (2003) Experiències de participacióciutadana. Polis, la ciutat participativa. Participar enels municipis: qui, com i per què?. Diputació deBarcelona. Papers de Participació Ciutadana núm. 9.

FREIRE, P. (2005) Pedagogía del Oprimido. Editorial S.XXI,Buenos Aires.

FUNES, J.; RIFÀ, F. (2001) Adolescents i dificultats socials al’escola. Finestra Oberta núm. 32. Fundació Jaume Bofill.

146

bibliografia i documentacióGARCIA, I.; BOIX, I. i GRAU, X. “El projecte EXIT” aPerspectiva Escolar, núm. 274 (pàg. 54-60) a 19/05/2003.

GENERALITAT DE CATALUNYA. (2006) Pacte Nacional pera l’Educació. Departament d’Educació.

GOMEZ-GRANELL, C; GARCIA MILÀ, M; RIPOL MILLET, A iPANCHÓN, C. (coord.). (2004) Infancia y Familias: reali-dades y tendencias. Institut d’infància i món urbà. Ariel,Barcelona.

MUÑOZ, C. (2000) El niño en Europa. Centro deInvestigaciones Pedagógicas de Infancia,Adolescencia y Juventud. BICE. Barcelona.

MUÑOZ, C. (2003) Vivir, educar: desde la seducción, elamor y la pasión. Centro de InvestigacionesPedagógicas de Infancia, Adolescencia y Juventud.BICE. Barcelona.

MUÑOZ, C. (2004). Dossier de Formació de Formadores iFormadors. Vida quotidiana i participació ciutadana.Ajuntament de Barcelona. Torre Jussana.

OBSERVATORI BARCELONA. (1999) Revista d’informació iestudis socials Barcelona/ 9 i 10. Ajuntament deBarcelona.

PINDADO, F. REBOLLO O., MARTÍ J. (2002) Bases per a la par-ticipació ciutadana. Bases, mètodes i tècniques. Diputacióde Barcelona. Papers de Participació Ciutadana núm. 6.

RAVETLLAT, I. (2006) Les nostres lleis sobre infància.Breu recull normatiu sobre infància, adolescència ifamília.

ROIGÉ, X.; ESTRADA, F.; BELTRAN, O. (1999) Tècniquesd’investigació en antropologia social. Edicions de la UB,Barcelona.

RUBIO, M.J.; VARAS, J. (1997) El análisis de la realidad enla intervención social: métodos y técnicas de investi-gación. Editorial CCS, Madrid.

SOTO, P. I CARRASCO, S. (DIR). (2003) Immigració i diver-sitat sociocultural a les escoles de Barcelona.Ajuntament de Barcelona. Observatori Barcelona. Estudis/Monografies 1.

SUBIRATS, J. I RIUS, J. (dir.). (2005) Del Xino al Raval.Cultura i transformació social a la Barcelona central.CCCB, IGOP i UAB, Barcelona

TATJER, M., GARCIA, E. i VILANOVA, J.M. (1988). ActivitatsEconòmiques a la Ciutat Vella. Promoció de Ciutat Vella,S.A., Barcelona;

TONUCCI, F. (1997) La ciudad de los niños. Ed. Laterza,Bari.

TRUÑÓ, E. (2001) Un objectiu: la cohesió social.Col. Model Barcelona. Quaderns de gestió. Aula Barcelona,Barcelona.

VARGAS, L.; BUSTILLOS, G.; MARFÁN, M. (1993) Técnicasparticipativas para la educación popular. EditorialPopular. Colección Promoción Cultural, Madrid.

PROJECTES I MEMÒRIES D’ACTIVITAT D’ENTITATS I SERVEISA partir del carrer (educadors de carrer). 2002, 2003 i 2004.

Associació Cultural, Educativa, Social Operativa de Donespaquistaneses. 2005

Associació de Criança Compartida La Magarrufa. 2005

Associació de Mestres Rosa Sensat. Cursos de català per agrups de mares. 2003-2004.

Associació per a joves TEB. 2003.

Biblioteca de Sant Pau i Santa Creu. 1999, 2000, 2001,2002, 2003 i 2004.

Biblioteca Infantil i Juvenil de l’Associació de Mestres RosaSensat. 2003-2004.

Càritas Diocesana de Barcelona. 2003.

Casal dels Infants del Raval. 1997, 1998, 1999, 2000, 2001,2002 i 2003.

Centre Cívic Drassanes, Casal Infantil Drassanes i ProjecteFranja. 1998, 1999, 2000, 2001 i 2002.

Centre de Música i Escena Xamfrà. 2005

Centre d’Informació i Assessorament per a Joves CIAJ.2004.

Cintra. 2004-2005 i PEC.

Districte de Ciutat Vella. 2001

Estel d’Assís. 2003-2004.

Fundació Escó. 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002 i2003.

Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina. 1997, 1998,1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004.

Fundació Raval Solidari. 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i2004.

Fundació Social del Raval. 1997, 1998, 1999, 2000, 2001,2002, 2003 i 2004.

Pla d’Acollida i Integració de la Població Immigrada delDistricte de Ciutat Vella. 2006

Pla Educatiu d’Entorn del Raval. 2005-2006.

Ravalnet. 2003.

Servei d’Atenció a Infants i Famílies Quatre Vents. 2001-2002.

147


jornades departicipació

jornades de participacióAquest apartat conté els resultats de les Jornades deParticipació sobre la Infància, l’Adolescència i les Famílies delRaval celebrades els dies 26 i 27 de maig de 2006 a l’Associacióde Mestres Rosa Sensat. Les Jornades tenien l’objectiu dereflexionar sobre la situació presentada a partir de l’estudi iconstruir col·lectivament propostes i estratègies d’intervencióentre persones, col·lectius, Administracions, institucions, enti-tats i serveis.

PROGRAMA DE LES JORNADESDivendres 26 de maig

17.15-17.30 Arribada dels participants.

17.30-19.00 Presentació inicial en plenari

Benvinguda institucional.

Presentació de l’estudi.

Explicació del funcionament de les Jornades.

19.00-19.15 Descans

19.15-20.30 Grups de treball: diaris del 2011.

20.30-21.00 Posada en comú.

Dissabte 27 de maig10.00-10.30 Presentació en plenari.

10.30-11.00 Esmorzar.

11.00-13.30 Grups de treball per perfils.

13.30-14.00 Posada en comú en plenari.

14.00-16.00 Dinar.

16.00-18.30 Grups de treball temàtics: família, educació formal, salut, formació i cultura, i esports i temps de lleure.

18:30-19.30 Plenari final.

METODOLOGIA Les Jornades van combinar moments d’informació, reflexió,proposta i tancament per als quals es van utilitzar tècniques idinàmiques diverses.

La convocatòria es va fer a partir d’una selecció representativai plural de la diversitat de perfils i visions existents al barri. Entotal, hi van assistir 60 persones amb diferents perfils:

• Nois i noies joves menors de 18 anys del barri

• Adults majors de 18 anys, associats i no associats

• Representants tècnics de serveis i entitats

• Directius polítics i tècnics dels serveis, les Administracions iles entitats.

Per a la dinamització de les Jornades es va comptar amb elsuport de l’empresa Indic, que es va encarregar de dissenyar lesdinàmiques de treball, moderar els debats i recollir i sistematit-zar les nombroses aportacions realitzades per de les personesparticipants.

● DIVENDRES 26 DE MAIG

PRESENTACIÓ EN PLENARILes Jornades es van inaugurar amb les paraules del regidor deCiutat Vella, Carles Martí, i de la directora de Tot Raval, NúriaParicio. A continuació es va fer la presentació de l’estudi, perpart de la seva directora, Marta Truñó, com a punt de partidaper a la reflexió. La presentació anava reforçada amb diaposi-tives i amb el diari Raval 0-16 del 26 de maig del 2006, unapublicació que recollia de manera sintètica i amena les princi-pals conclusions de l’estudi, que ja s’havia lliurat als partici-pants abans de les Jornades. L’exposició oral es va combinaramb intervencions teatralitzades per emfasitzar algunes idees.

Posterioment es va aportar la informació relativa als objectiusi el funcionament del procés i de la jornada.

GRUPS DE TREBALL: EL DIARI DEL 2011Després del moment de presentació, els participants es vandividir en quatre grups de treball heterogenis, combinant ladiversitat de persones presents a les jornades. L’objectiu d’a-quest primer espai de treball va ser reflexionar entorn delfutur desitjat per a la situació de la infància i l’adolescència alRaval, tenint en compte la informació aportada de diagnosi. Estractava, doncs, de definir els propòsits de futur que es volienassolir en un abast temporal de 5 anys.

150

Partint del model de diari Raval 0-16, la dinàmica de treball vaconsistir a elaborar, per grups, el diari del 26 de maig del 2011amb les notícies referents a la infància i l’adolescència. Es vanredactar el diari del Padró, el diari de les Caramelles, el diari deBonsuccés i el diari de Sant Agustí.

POSADA EN COMÚFinalment, el dia va concloure amb una posada en comú, ondues o tres persones de cada grup van explicar a la resta lesprincipals aportacions del diari elaborat.

● DISSABTE 27 DE MAIG GRUPS DE TREBALL PER PERFILS Després d’una breu presentació en plenari i d’un esmorzar, elsparticipants es van reunir en grups de debat organitzats perperfils funcionals: joves menors de 18 anys; persones adultes,associades i no associades, representants tècnics de serveis ientitats i directius polítics i tècnics de diferents Administracions.

Els criteris per fer els grups foren, d’una banda, generar unespai de debat entre persones que podien tenir experiències iposicionaments semblants i recollir les aportacions per grups, ide l’altra, garantir que tothom es pogués expressar en un espaicòmode dins dels grups.

L’objectiu dels grups de debat era construir col·lectivament lesprincipals línies d’actuació pel que fa a la infància i l’adolescèn-cia. Es tractava de definir “què hem de treballar”, és a dir, elstemes, els àmbits, els objectius que s’han de tractar amb prio-ritat en l’àmbit de la infància i l’adolescència al Raval.

Per elaborar les propostes, es van tenir en compte certs criterisbàsics, com el fet de pensar en línies d’actuació que fossinabordables des de l’àmbit local del Raval en un abast tempo-ral de 5 anys, que es poguessin treballar de forma comunitària,que hi hagués possibilitats de treballar-les a partir dels recursosi les voluntats existents per part de diferents agents i que espensessin des d’una visió transformadora, i no tant des d’unanecessitat o urgència del moment..

.

151

Quadre 48: Calaixos temàtics per facilitar la reflexió i l’elaboració de propostes a les Jornades de Participació. Font: Indic i Tot Raval.

Famílies Educació formal Salut Formació i cultura Esport i lleure

Suport socioeconòmic a les famílies Condicions dels Salut general Promoció de la lectura. Promoció

Necessitats de les noves centres escolars Pràctiques de risc Ús de les noves i hàbits

estructures familiars Distribució de l’alumnat Alimentació tecnologies esportius

Mesures per millorar les condicions La mobilitat dels alumnes Salut afectivo Ús de les arts Ús de l’espai

de vida de les famílies: accés a l’habi- Les condicions d’integració sexual escèniques públic.

tatge i accés al mercat laboral Necessitats de recursos Salut mental. (música, teatre...) Necessitats del

Situacions de risc i formació als centres Drogodependències Habilitats lingüístiques. temps de lleure

Xarxes de suport familiar i professionals Hàbits saludables Necessitats de formació Hàbits, estils de

Conciliació de la vida familiar i laboral Adaptació curricular etc. extraescolar vida

Responsabilitats dels infants L’atenció a la diversitat etc. etc.

dins la família L’èxit acadèmic escolar

Capacitació de pares i mares La transició de Primària

etc. a Secundària

Necessitats educatives

de la franja 0-3 anys

etc.


jornades de participacióGRUPS DE TREBALL TEMÀTICSDurant la tarda del dissabte, els participants es van tornar areunir en grups temàtics, a partir dels interessos de cadascú. Esvan realitzar 5 grups de treball heterogenis, barrejant tots elsparticipants. La idea era promoure l’intercanvi i la construcciócol·lectiva de propostes entre la diversitat de participants a lajornada. Els grups van correspondre als àmbits treballats almatí: les famílies, l’educació formal, la salut, la formació i lacultura, i l’esport i el temps de lleure.

Cada grup va tractar un dels àmbits temàtics per tal d’aprofun-dir en les propostes realitzades durant el matí. L’objectiu,doncs, era realitzar propostes concretes d’accions o projectes arealitzar al Raval identificant el com (manera de desenvoluparla proposta), en el marc de les línies d’actuació definides en elsgrups del matí. Amb les propostes també s’intentava definir elqui (agents responsables de tirar endavant l’activitat) i el quan(termini de desenvolupament).

PLENARI FINAL Finalment, es va realitzar una posada en comú dels 5 grupstemàtics. Un portaveu de cada grup va explicar les principalspropostes realitzades. Per acabar es va fer un brindis per cele-brar la feina feta i l’experiència compartida.

SÍNTESI DE LES IDEES PRINCIPALS DE LESJORNADESLes idees que s’exposen són fruit del treball elaborat pels dife-rents grups en les diverses dinàmiques de les Jornades.

Es divideix en 5 apartats que corresponen a cada un dels calai-xos temàtics:

• Les famílies

• L’educació formal

• La salut

• La formació i la cultura

• Els esports i el temps de lleure.

Els apartats s’inicien amb els “Propòsits pel 2011”, és a dir, lesaportacions fetes per elaborar els diaris del 26 de maig del2011. A continuació es descriu “Què cal treballar i com”, queconté les propostes fetes en les dinàmiques del segon diadurant el matí i la tarda. En aquest punt s’indiquen les ideesprincipals i es detalla el contingut que fa referència a cada unad’aquestes idees.

● LES FAMÍLIES

PROPÒSITS PEL 2011• Incorporació de nous perfils professionals a les escoles i als

Centres de serveis socials per atendre la infància i l’adoles-cència.

• Regulació de la situació laboral dels professionals socioedu-catius per evitar la precarietat laboral.

• Millores en la conciliació de la vida social i familiar amb lareducció de la jornada laboral, els serveis d’educació infan-til (criança compartida...), etc.

• Dotació de valor a les famílies. Debat obert sobre el modelfamiliar més positiu.

• Millora de la comunicació i el diàleg entre pares i mares ifills/es, i entre famílies.

• Promoció d’equipaments o serveis per a la formació i infor-mació de pares i mares amb diferents recursos: punt d’infor-mació dels recursos i serveis del barri, tallers d’alfabetitzaciói formació organitzats per les famílies i tallers de formacióamb les famílies per facilitar la tasca educativa amb els seusfills.

• Millores en l’accés a l’habitatge, amb més habitatge social ide protecció oficial dirigit a les famílies del Raval, i ajuts peraccedir al lloguer i la compra d’habitatges. Reducció de l’a-muntegament de persones a les llars.

• Mesures de suport econòmic i assistència a les mares.

• Existència d’una nova ludoteca.

• Mesures de suport a les llars de la gent gran.

• Millores en la seguretat del Raval.

• Reducció de la situació d’abandó familiar i administratiudels adolescents del barri.

• Canvis en la llei d’estrangeria que fomenten el reagrupa-ment familiar i l’accés al món laboral pels joves que han aca-bat l’educació obligatòria.

• Adequació de les prestacions socials als costos de la vidadiària.

152

QUÈ CAL TREBALLAR I COMEn primer lloc, cal destacar els criteris transversals que es vantenir en compte en totes les propostes, pel que fa a la concep-ció de la família i al tipus d’actuacions que cal promoure desdels serveis públics.

D’una banda, es va partir de la idea de la família com l’eix ver-tebrador a l’hora de treballar amb la infància i l’adolescència,com l’agent que donarà sentit i continuïtat a la tasca realitza-da des dels serveis públics.

D’una altra banda, s’entenia com a prioritària la participacióde la família com a agents actius i corresponsables en la reso-lució dels problemes i la formulació de propostes, en tots elsprocessos, ja fos en el disseny, l’aplicació i l’avaluació dels pro-grames. Això significa la necessitat de provocar un canvi d’ac-titud, tant dels professionals, per evitar un excés de paternalis-me, com de les famílies, que a vegades demanen recursossense involucrar-se.

A partir d’aquí, es van desenvolupar una sèrie de línies de tre-ball tenint en compte la família en relació a la infància i l’ado-lescència.

POTENCIAR LA CONCILIACIÓ DE LA VIDA FAMILIAR,LABORAL, D’OCI I FORMACIÓ

L’objectiu que es pretenia assolir era la millora de les relacionsi la convivència familiar, per la qual cosa es va considerar neces-sari poder combinar el temps dedicat a diferents activitats,laborals, familiars, d’oci, etc. Si bé en tots els grups es va ferreferència a la importància d’enfortir els lligams i les relacionsfamiliars, va ser en els grup d’adults associats i no associats i enel de tècnics on va prendre especial importància la necessitatde polítiques i ajuts per poder fer compatible el temps dedicata les diferents activitats.

Com a maneres per potenciar la conciliació, es van fer diferentspropostes des dels diferents agents: donar suport a les xarxesde criança compartida, com una manera de millorar la qualitatde vida i compartir tasques entre famílies, i flexibilitzar elshoraris dels serveis en general, ja que en moltes ocasions sónincompatibles amb els horaris laborals. Des del grup de joves,en concret es va considerar necessari adequar els horaris de lesreunions escolars, els períodes de matriculació i les reunions depares i mares als seus horaris laborals.

Per últim, també es van fer propostes de cara a ampliar elsrecursos de lleure i l’accés a aquests, com a eines educati-ves pels infants i com a espais que permeten la conciliaciófamiliar i laboral. En aquest sentit, es proposava potenciarles beques per tal que els infants i joves accedeixin a lesactivitats d’estiu i l’ampliació de places en els centresoberts.

PROMOURE L’ESCOLARITZACIÓ DE LA INFÀNCIA DE 0 A 3ANYS

Aquesta actuació, que es proposava des de tots els agents,anava molt lligada a l’anterior en el sentit que l’escolaritzacióde la infància de 0 a 3 anys pot afavorir, sobretot, que les maresamb nadons es puguin incorporar al mercat de treball i que espugui conciliar la vida familiar i laboral, també amb l’oci i lesnecessitats personals de cadascú.

Com a actuacions concretes, es destacava la possibilitat d’incor-porar P-2 a les escoles, promoure la creació d’escoles bressol ifomentar que les grans empreses disposin d’escoles bressol.

Pel que fa a les escoles bressol, es va valorar com a importantpoder cobrir la demanda de places que hi ha actualment. Laproposta era crear noves escoles bressol públiques i de qualitat,fent una previsió de creixement demogràfic. Aquesta actuaciós’hauria de potenciar des de les Administracions (Ajuntament iGeneralitat) en un termini temporal de dos o tres anys.

GENERAR ESPAIS DE CONVIVÈNCIA I DE SUPORT FAMI-LIAR PER L’EDUCACIÓ DELS FILLS

Es considerava important generar espais de trobada familiaramb activitats on les famílies, puguin trobar-se i millorar lesrelacions de confiança, i potenciar les xarxes de suport familiar.S’assenyalava que la confiança entre pares i mares i fills/es ésbàsica i que els pares i mares s’han d’implicar en l’educació delsseus fills/es. Aquesta línia d’actuació es proposava, sobretot,des del grup de tècnics i de joves.

S’apuntaven diferents maneres per generar espais de convi-vència i suport familiar, com organitzar tallers conjunts on par-ticipin les famílies i generar espais de trobada des de les esco-les o els centres cívics.

MILLORAR EL REPARTIMENT DE TASQUES I DE LESRESPONSABILITATS DINS LA FAMÍLIA EVITANT ELS ROLSDE GÈNERE

Aquesta línia d’actuació es va proposar, sobretot, des del grupde joves, des d’on es considerava que els fills i filles havien d’in-volucrar-se en les tasques domèstiques contribuint al bon fun-cionament familiar i evitant reproduir desigualtats entrehomes i dones pel que fa al treball domèstic.

POTENCIAR EL PAPER I LA PARTICIPACIÓ DE LESFAMÍLIESFou, sobretot, des dels representants polítics i tècnics, que es vaproposar potenciar el paper i la participació de les famílies enel sentit d’oferir recursos i eines a les famílies per facilitar laseva actuació i desenvolupament com a agents autònoms. Esconsiderava necessari que les famílies disposin de la informaciói els recursos que els pot facilitar poder-se moure i resoldre lesseves necessitats i interessos. Per potenciar el paper es compta-va amb la implicació i la participació d’aquestes.

Sota aquesta línia s’incloïa la proposta de crear un centre opunt de recursos familiars com una manera de promoure lainformació, la formació i la dinamització de les famílies desd’una perspectiva preventiva. Aquest seria un espai de referèn-cia on disposar d’informació i atenció respecte els diferentsàmbits, realitzar cursos de formació, dinamitzar per a la capa-citació educativa dels pares i la criança dels fills, etc. Caldriapotenciar aquest centre buscant fórmules d’autoorganitzaciódels pares i mares amb un suport extern.

D’altra banda, es van fer altres propostes, com crear grups depares i mares que puguin tractar diferents temes, crear projec-tes de treball amb les famílies des de les entitats que treballenamb infants i adolescents, generar accions per promoure laparticipació activa dels pares i mares a les AMPA i en les activi-tats escolars o fomentar la creació de noves associacions; imotivar la participació ciutadana de les famílies immigrades através de mediadors i entitats d’immigrants. Pel que fa a lesfamílies immigrades, des del grup de tècnics també es va feruna referència a la necessitat de potenciar el paper de la donaimmigrada, partint de la consideració que en molts casos, nocompten amb espais de socialització i es queda més a casa.

153


jornades de participacióEVITAR LES SITUACIONS DE DEPENDÈNCIA

Molt relacionada amb la línia de treball anterior, es conside-rava que, si bé s’han de donar ajuts econòmics i recursos ales famílies, cal que aquests ajuts no generin una dependèn-cia excessiva que, d’una banda, no potenciï la família com aagent actiu, i d’una altra, no bloquegi els serveis socials.

En aquest marc, es proposava implementar un pla pilot ambles famílies en situació més cronificada, per conèixer i donarresposta a les seves necessitats, des dels serveis socials. Laidea era fer un pla amb les famílies que solen utilitzar habi-tualment els serveis socials, per tal de descongestionar-los ipoder donar servei a noves famílies.

DONAR SUPORT A LES FAMÍLIES AMB NECESSITATS ESPECIALS

En els diferents grups es feia referència a la necessitat desuport i mesures per a famílies amb necessitats especials iamb pocs recursos, que evitin l’exclusió social i garanteixinuna estabilitat familiar que es tradueixi en una estabilitatdels infants i joves.

Les necessitats especials eren diverses, i es destacaven lessegüents actuacions: oferir suport per atendre famílies quetenen persones dependents al seu càrrec, crear un serveiterapèutic per a les famílies immigrants (es feia referència aun servei de mediació, traducció i suport que doni eines ales famílies immigrades per saber i conèixer els recursosexistents), i evitar les barreres arquitectòniques que hi ha albarri i que dificulten el pas de les persones amb dificultatsde mobilitat, els cotxets dels nens/es, etc.

MILLORAR I ADEQUAR EL SISTEMA LEGAL

Un dels temes que es va debatre al llarg de la jornada i quegenerava acord per part de tots els participants, va ser lanecessitat de millora i adequació del sistema legal. En con-cret, s’assenyalava la necessitat de poder regularitzar lasituació dels joves immigrants, un cop finalitzen l’educacióobligatòria, ja que no poden continuar ni estudiant ni tre-ballar. Caldria, doncs, vincular el permís de residència al per-mís de treball i facilitar els processos d’inserció laboral delsjoves. També es feia palesa la necessitat de convalidar elstítols acadèmics de persones de diferents procedències.

La necessitat de millorar aquesta situació es valorava des detots els agents, però es va considerar una qüestió difícil deresoldre, ja que implicaria canvis en la legislació vigent.

MILLORAR L’ACCÉS A L’HABITATGE

Les millores en l’accés a l’habitatge és una altra línia d’ac-tuació que va generar consens i debat en els diferents grupsde treball, per part de tots els agents. Tot i que la inestabi-litat en l’habitatge es va veure com un aspecte que anavamés enllà de la infància i l’adolescència, hi havia acord enque aquesta els afecta directament. Calen, doncs, ajuts ipolítiques per garantir habitatges dignes i evitar l’especula-ció immobiliària existent.

Per aquest motiu es feien diferents propostes, com fomen-tar la utilització de pisos buits que es podrien identificar illogar a preus assequibles per a les famílies del Raval, intro-duir mesures de control públic perquè els habitatges esti-guin en condicions, fomentar l’habitatge social i de titulari-tat pública, crear pisos pont (temporals) per col·lectius amb

situacions de dificultat i promoure una xarxa d’habitatgescompartits supervisats per les entitats, les administracions i elsparticulars.

POTENCIAR L’APRENENTATGE DEL CATALÀ I ELCASTELLÀ

Sobretot en el grup de joves, es proposava com una línia detreball a desenvolupar la necessitat de potenciar l’aprenen-tatge del català i el castellà per part dels pares i mares mit-jançant cursos intensius. Es considerava important informarles famílies de la importància d’aprendre la llengua per des-carregar els fills de la tasca de mediació que a vegades hande realitzar.

154

● L’EDUCACIÓ FORMAL

PROPÒSITS PEL 2011• Reducció de l’absentisme escolar a les escoles del Raval.

• Implementació de programes de foment de la lecturarealitzats entre les escoles i la biblioteca.

• Augment de les aules d’acollida per millorar el nivell deles escoles.

• Augment del nombre de professionals de les escoles.Bona dotació de recursos a les escoles del Raval.

• Millora de la coordinació dels equips educatius delscentres escolars (professors, alumnes, i mares i pares).Les AMPA tenen un paper important en el disseny delsprogrames i el funcionament de les escoles.

• Augment de l’accés de nois i noies a la universitat grà-cies al Pla Educatiu d’Entorn.

• El treball comunitari esdevé clau per a la millora i l’im-puls del Pla d’Entorn iniciat en el 2006.

• Millora de l’accés a beques escolars (de menjador i lli-bres), tant en l’escola pública com en la concertada.

• Reducció de l’índex de població del barri sense graduatescolar.

• Posada en pràctica de la Nova Llei Educativa Catalanaque potencia la creativitat, la responsabilitat i l’esperitcrític. Les arts plàstiques, musicals i escèniques s’equi-paren a les assignatures instrumentals.

• Molt bons resultats acadèmics dels alumnes del Raval,equiparats a les zones amb més èxit escolar. Disminuciódel fracàs escolar.

• Augment dels recursos de formació professional alRaval: cicles formatius.

• Existència de més escoles bressol per poder cobrir mésla demanda de places.

QUÈ CAL TREBALLAR I COM PROMOURE UNA DISTRIBUCIÓ EQUILIBRADA I DIVERSADE L’ALUMNAT

Hi havia acord per part de tots els agents en la necessitat depromoure una distribució equilibrada de l’alumnat en totsels centres educatius.

Per promoure aquesta distribució equilibrada, es proposa-ven dues actuacions. D’una banda, incorporar nous profes-sionals de reforç per acollir els nous alumnes. Aquestaactuació l’haurien de desenvolupar les Administracionscompetents, la inspecció i les AMPA, i es podria iniciardurant l’any 2007. Es considerava important que aquestsuport no impliqui una separació per grups segregats, tot ique es considerava difícil.

I d’una altra banda, repartir la “matrícula viva” (matrículaun cop iniciat el curs) entre els diferents centres finançatsamb fons públics: centres públics i centres concertats.Aquesta actuació correspondria al Departament d’Educaciói a la Comissió de matriculació. Des del grup de directiuspolítics i tècnics també s’assenyalava que caldria revisar elscriteris de preinscripció.

ESTABLIR MESURES ENTORN LA MOBILITAT DEL’ALUMNAT

Les mesures relacionades amb la mobilitat de l’alumnat erauna segona línia d’actuació que es va proposar especial-ment des del grup de directius polítics i tècnics, ja queaquesta dificulta l’aprenentatge i l’adaptació dels infants iels joves.

En aquest marc, es van fer diferents propostes per part detots els agents de cara a evitar la mobilitat existent i mini-mitzar els seus efectes. D’una banda, es proposava sensibi-litzar els pares perquè canviïn els fills/es de centre el mínimpossible, donats els esforços que representa el canvi, tantper l’alumnat com pel professorat. Tot i això, es considera-va que en determinats casos concrets, un canvi pot resultarpositiu.

D’una altra banda, es proposava potenciar un bon traspàsd’informació sobre l’alumne/a que canvia de centre, del’antiga tutora cap a la nova. I per últim, es consideravanecessària l’estabilitat laboral de les famílies per a no can-viar tant sovint de residència i, per tant, de centre escolar.Respecte aquesta reflexió, considerada molt important, esvalorava la dificultat d’incidir des de l’àmbit local i en untermini de cinc anys.

POTENCIAR LA INFORMACIÓ I ELS RECURSOS PER ALSESTUDIS POST OBLiGATORIS I LA INSERCIÓ LABORALDELS JOVES

La informació sobre els estudis post obligatoris i les sorti-des laborals es proposava com una altra línia a desenvo-lupar per promoure la inserció laboral dels joves i/o l’ac-cés a la formació. Hi havia acord per part de tots elsagents en aquesta línia i es proposava com a actuació queels tutors, les empreses i els antics alumnes facin campan-yes i xerrades explicatives a les escoles sobre els diferentsoficis i sortides laborals. Des del grup de directius políticsi tècnics s’apuntava la conveniència d’obrir els infants i elsjoves a altres realitats socials per mostrar altres expectati-ves de futur, com una forma de motivació per afavorir l’è-xit escolar.

D’altra banda, des dels joves es proposava poder disposarde més cicles formatius al barri, ja que es considerava quehi ha poca oferta un cop acabada la ESO, tot i que la restad’agents també considerava positiu que els adolescentshagin d’anar a altres barris a estudiar.

AUGMENTAR ELS PRESSUPOSTOS D’EDUCACIÓ FINS ALA MITJANA D’EUROPA PER AFAVORIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS I LA DIVERSITAT

Es considerava necessari incrementar els recursos i lesinfraestructures dels centres escolars equiparant els pres-supostos actuals a la mitjana de pressupostos d’Europa.Aquesta era una actuació que correspondria clarament ales Administracions i que hauria de servir per incorporarmillores en l’educació pública a nivell de material, demobiliari, de rehabilitació de patis i edificis, de recursoshumans, d’aules d’acollida, de dotacions d’aules d’infor-màtica, etc.

POTENCIAR LA COORDINACIÓ I EL TREBALL EN XARXA

El foment del treball en xarxa era un dels aspectes queapareixia com a repte a assolir per part de tots els agents.

155


jornades de participacióTots els grups feien referència a la necessitat de treballaren aquesta línia implicant els diferents professionals, lesescoles, les famílies, els serveis socials, els agents de salut,les entitats, etc. Des dels adults associats i no associats, esposava èmfasi que en el marc de l’escola, el treball coor-dinat ha de suposar un reforç pel professorat i una mane-ra de definir conjuntament els programes educatius. Desdel grup de directius polítics i tècnics es feia referència ala necessitat de consolidar els programes i projectes exis-tents, com el Pla educatiu d’Entorn.

En aquest marc, es proposava una actuació en tres nivells.D’una banda, el treball en xarxa entre diferents professio-nals. Aquesta proposta anava lligada també a la necessi-tat que es feia palesa des del grup de directius polítics itècnics de dotar les escoles de nous perfils professionals,com educadors, mediadors, psicòlegs, dinamitzadors, etc.que estiguin vinculats a l’entorn i a les necessitats socialsdel barri.

D’una altra banda, la creació de canals de comunicacióentre famílies, escoles, serveis socials, agents de salut,per tal de detectar i prevenir l’absentisme i les situa-cions d’infància i adolescència en risc. Es consideravanecessària una coordinació entre escoles, famílies, ser-veis socials i entitats del barri per treballar des d’unaxarxa única.

I per últim, es destacava la necessitat de promoure unacoordinació entre l’educació formal i la no formal per tald’assolir els objectius educatius. En aquesta actuaciós’haurien d’implicar les escoles, els casals i els serveissocials. Els tècnics van donar una importància especial al’educació no formal, la concepció del carrer com a espaieducatiu i la necessitat de compartir projectes entre l’edu-cació formal i no formal.

● LA SALUTPROPÒSITS PEL 2011• Reducció de les conductes de risc mitjançant el programa

salut i escola, les campanyes sobre diferents temes i elsprogrames elaborats conjuntament entre metges i infer-meres per informar als adolescents.

• Reducció del consum de drogues, del nombre d’embaras-sos no desitjats i avortaments, i del nombre d’afectats pelVIH entre la població jove.

• Eradicació de la tuberculosi.

• Existència de programes de prevenció de salut a les esco-les de Primària de Barcelona promogudes per l’agènciade salut pública.

• Augment de l’ús de la consulta jove, ubicada a totes lesescoles del barri del Raval per part dels estudiants de 12a 16 anys en temes com el consum de drogues i aspectesrelacionats amb la sexualitat. Punt d’informació i forma-ció afectivo sexual.

• Foment de nous equipaments: un segon centre de salutmental al barri, un nou equipament de salut especialitzaten infants i adolescents i un nou centre d’assistènciamèdica.

• Millora de l’esperança de vida del Raval perquè s’equiparia la de Sant Antoni.

• Creixement de les zones verdes al Raval.

• Incorporació de més mediadors socials per facilitar l’aten-ció a les persones que han arribat fa poc. Es cobreixentotes les necessitats del barri amb el nou equip de media-dors socials i lingüístics.

QUÈ CAL TREBALLAR I COMPOTENCIAR UN PLA ESTRATÈGIC EN L’ÀMBIT DE LASALUT

Hi havia acord, per part dels diferents agents, en la necessi-tat d’elaborar un Pla estratègic en l’àmbit de la salut queagrupi i ordeni totes les actuacions vinculades a la informa-ció i la prevenció en aquest àmbit. Aquest Pla hauria d’estarliderat per l’Administració implicant els diferents departa-ments, però s’hauria de definir i desenvolupar amb corres-ponsabilitat amb tots els agents: famílies, escoles i entitatscom AMPA, centres religiosos, etc. Aquesta proposta eratransversal a la resta perquè seria el marc dins el qual s’a-gruparien les diferents actuacions.

POTENCIAR ELS PROGRAMES D’INFORMACIÓ IPREVENCIÓ A LES ESCOLES ADAPTATS A LES NECESSITATS DEL BARRI

El Pla Estratègic hauria de preveure el foment i la milloradels programes d’informació i prevenció, partint de lapremissa que aquests moltes vegades ja es fan, però quecal adaptar-los més a les necessitats i particularitats delbarri.

Es proposaven diferents maneres per implementar elsprogrames d’informació i prevenció a les escoles per partdels diferents agents. D’una banda, caldria promoure l’o-bligatorietat de realitzar els programes. Per això caldriareforçar la motivació dels professionals amb mesures i

156

compensacions pels mestres, així com un reforç de profes-sionals a l’escola, a més a més dels professionals que hivan puntualment (programa de salut comunitària o Saluti Escola).

D’una altra banda, també caldria que els programes d’infor-mació i prevenció es comencessin a Primària i no a tercer oquart d’ESO quan moltes vegades ja s’han tingut pràctiquesde risc.

Els programes de prevenció han d’incloure informació iorientació sobre diferents àmbits. Des del grup de joves s’a-puntava, per exemple, la necessitat de programes sobredrogodependències, sobre orientació sexual (embaràs,malalties de transmissió sexual, etc.), i sobre alimentació(per dur dietes equilibrades i per prevenir trastorns).

Per últim, es considerava que caldria reforçar la informaciósobre els recursos i els serveis existents en l’àmbit de salut.

POTENCIAR EL PAPER DE LES AMPA, ELS CENTRESRELIGIOSOS I LES DIFERENTS COMUNITATS

Hi havia acord a potenciar que les entitats com lesAMPA, els centres religiosos i les diferents comunitatsfacin de pont entre els serveis, recursos, escoles, etc. pertal d’explicar i traspassar a les famílies la informacióexistent.

FOMENTAR L’EDUCACIÓ SANITÀRIA NO SOLS DELSINFANTS I JOVES, SINÓ TAMBÉ AMB ELS PARES I MARESDE LES FAMÍLIES

L’educació sanitària de les famílies també podria estarinclosa en el Pla estratègic i es podria tirar endavant ambequips de salut que estiguessin en la mateixa escola i queimpliquessin els pares i mares, involucrant també a lesentitats. Hi havia acord en què les accions educatives tantamb les famílies com amb els alumnes han de donar einesper a la corresponsabilitat davant la salut.

INCREMENTAR ELS RECURSOS EN PROFESSIONALS,COM MEDIADORS I TRADUCTORS

Pel que fa a la necessitat de recursos, es considerava quecalen més professionals, com mediadors i traductors, quepuguin donar suport als professionals de la salut, a les esco-les, a les entitats, etc.

INTERVENIR EN LES SITUACIONS DEDROGODEPENDÈNCIES

Un altre aspecte entorn el qual hi havia acord era la neces-sitat d’actuacions específiques en l’àmbit de les drogode-pendències. Es van fer diverses propostes.

D’una banda, es va proposar la creació d’un centre d’aco-llida de nens i nenes del carrer que han començat a tenircontacte amb les drogues. Aquesta actuació dependria dela Generalitat. D’una altra banda, caldria fomentar actua-cions contra de les xarxes de tràfic de drogues en l’origen,i no tant actuacions repressives amb els consumidors ivenedors del carrer. Aquesta actuació correspondria alscossos de seguretat i es considerava que anava molt mésenllà de l’acció local. La proposta sorgia, sobretot, des delgrup de joves, tot i que un sector del grup de personesadultes associades i no associades considerava que caldria

incidir en la prohibició del consum de drogues. I en tercerlloc, caldria millorar la informació sobre els recursos exis-tents, en concret, per prevenir el consum de drogues itabac dels infants i adolescents.

En el grup de joves també es va proposar incrementar els cen-tres de desintoxicació, però després del debat amb la resta d’a-gents es va tenir en compte que aquests centres no estan des-tinats a infants i adolescents i que seria més adequada la sevaubicació en un altre entorn. Va quedar un debat obert on elgrup de tècnics i un sector del grup d’adults considerava ade-quat la conveniència de disposar de sales de venopunció (tot ique repartides per tota la ciutat), mentre que un altre sectordel grup d’adults i del grup de joves eren partidaris que nos’havien de crear espais específics.

POTENCIAR MESURES PER A LA REDUCCIÓ DEL’IMPACTE DELS SOROLLS

El tema dels sorolls es va apuntar, sobretot, des del grupd’adults associats i no associats, on va quedar un debatobert entre qui defensava, per sobre de tot, el dret a latranquil·litat en horari nocturn i la necessitat de limitar elshoraris fins a determinada hora o el seu desplaçament enzones que no causés molèsties, i un altre sector, que valo-rava que hi havia activitats nocturnes que beneficiaven lapoblació del Raval.

En tot cas, com a actuacions concretes davant les molèstiesi conflictes que causen els sorolls al barri, es van fer diversespropostes des dels diferents agents, com programes d’edu-cació perquè la gent tingui un millor comportament, poten-ciar la insonorització de les sales nocturnes, garantir elseguiment de la normativa sobre sorolls permesos i crearserveis d’actuació al carrer, com per exemple, mims que con-trolin la sortida dels locals o altres experiències.

MILLORAR ELS CENTRES DE SALUT MENTAL D’INFANTSI JOVES (CSMIJ)

Hi havia acord per part de diferents agents de millorar elscentres de salut mental, sobretot pel que fa a dues qües-tions: potenciar una atenció més immediata i garantir elseguiment dels casos un cop s’han derivat a altres centres.

En el grup de directius polítics i tècnics es va destacar lanecessitat d’augmentar els recursos per atendre la salutmental en les situacions de marginació i exclusió social.Des d’aquest punt de vista, es considerava necessari, o bécrear un CSMIJ nou que s’incorpori a la xarxa o bé reforçarel personal del CSMIJ existent.

També es considerava important integrar el servei desalut mental en els àmbits socioeducatius normalitzatsmitjançant assessorament i orientació i la possibilitat decrear equips itinerants que facin tasques de prevenció entemes de salut mental a les escoles, en cas de no poder-secrear un CSMIJ nou.

PROMOURE LA PARTICIPACIÓ DELS INFANTS I ELS ADOLESCENTS EN LES CAMPANYES DE SALUT

El grup de tècnics i tècniques considerava important fomen-tar la participació activa dels infants i els adolescents en eldisseny de les campanyes i programes de salut des dels seusdesitjos i incerteses i amb un enfocament positiu i preven-tiu, i no tant proteccionista.

157


jornades de participació● LA FORMACIÓ I LA CULTURA

PROPÒSITS PEL 2011• Millores en l’accés a la cultura i als equipaments culturals

existents al barri. Es plantegen les millores per a tota lapoblació, però especialment per a infants i joves.

• Foment de nous equipaments: una nova biblioteca, uncentre interactiu, bucs d’assaig pels músics del Raval, etc.En els equipaments s’inclouen espais per a infants ijoves.

• Augment d’ajuts a la formació professional.

• No es construeix l’edifici de la plaça Folch i Torres.

• Foment de la participació de la ciutadania, i sobretot dela infància i l’adolescència, des del districte de CiutatVella, per tal de dissenyar conjuntament les polítiquesque afecten el barri. Els agents polítics i tècnics tenen encompte els problemes i les propostes aportades pelsveïns/es.

• El potencial artístic i cultural del barri esdevé motor decanvi i es destaca per sobre dels problemes.

• Bona convivència dins del barri.

QUÈ CAL TREBALLAR I COMFOMENTAR L’APRENENTATGE DE NOVES TECNOLOGIES IDE L’ANGLÈS

La necessitat de dotar el barri d’infraestructures i recursosper superar l’anomenat, pel grup d’adults, “analfabetismeinformatic digital” fou un dels reptes que es va plantejarsuperar el proper any. Es considerava que el coneixement deles tecnologies d’informació i comunicació (TIC) i l’anglès ésun recurs necessari avui dia, especialment en el món laboral.

El treball a desenvolupar per aconseguir-ho es plantejavaamb propostes entorn dues línies. Per una banda, reforçarla dotació de noves tecnologies als centres d’ensenyamenti la biblioteca i crear un punt de lliure accés i ús al barri. I,per una altra banda, organitzar cursos i tallers amb perso-nal que reforci i dinamitzi aquests espais, uns professio-nals amb motivació social i coneixedors dels principals pro-grames i problemes informàtics, amb horaris escolars iextraescolars. La millora en la dotació i la dinamitzacióhauria d’anar a càrrec de la Generalitat de Catalunya i elDistricte de Ciutat Vella.

FOMENTAR LES ARTS I EXPRESSIONS ARTÍSTIQUES I MUSICALS

El foment dels processos de creació i l’expressió per mitjàde les arts plàstiques entre els joves era una de les líniesproposades per tots els participants. Es posava èmfasi ensensibilitzar els infants i joves perquè trobin i expressin laseva creativitat, a través de les entitats i les institucions delbarri. Per facilitar la posada en marxa i el reforç d’aques-ta línea, es proposaven diferents actuacions.

Una primera idea, assenyalada pel grup de polítics i direc-tius, fou la creació de beques per a nens i/o joves perpoder adquirir nous coneixements i practicar l’expressióartística que més els interessi, amb l’objectiu de garantirque les condicions socioeconòmiques no siguin una barre-

ra per desenvolupar la vessant artística. Una segona pro-posta és l’ampliació d’horaris i d’agenda d’activitats delsequipaments culturals, completada amb la matisacióapuntada pel grup de tècnics amb relació a la necessitatde professionalitzar l’educació artística, entenent que cal-dria treballar-la dins del currículum instrumental, donant-li la mateixa importància que qualsevol altra assignatura.

També altres accions, com aprofitar els casals de vacancescom a eina per potenciar les activitats i expressions artísti-ques, implicant museus i altres equipaments, ampliant l’ofer-ta i els horaris els mesos de vacances (Nadal, Setmana Santa iestiu).

En la mateixa línia, es proposava la creació d’una escola demúsica pública del Districte de Ciutat Vella pel proper curs,ja que el barri no en disposa de cap.

FOMENTAR LA LECTURA

La potenciació de la lectura es va apuntar especialmententre els propis joves i els adults. En primer lloc, es propo-sà crear programes entre l’escola i la biblioteca pública oescolar, perquè els nens/es i joves trobin el seu llibre i esconverteixi en una activitat atractiva. Per portar-ho aterme, seria necessari la complicitat de diferents agents delbarri, com els centres escolars, els casals i la biblioteca. Amés a més, es proposaren accions concretes per treballar enxarxa (entitats, equipaments, centres educatius) entornd’un eix temàtic o un personatge, on la lectura estigui pre-sent en relació amb el tema. Es podria aprofitar les festespopulars del barri i/o Sant Jordi per desenvolupar-ho.

En relació a la biblioteca, es considerava que el Districte deCiutat Vella i el Consorci de Biblioteques haurien de garan-tir la seva ampliació i condicionament en un curt termini detemps, per tal de garantir unes bones infraestructures quereforcin els programes de lectura.

CREAR UN PUNT D’INFORMACIÓ DELS RECURSOS ISERVEIS ADREÇATS ALS INFANTS I JOVES

La potenciació de la cultura participativa com a element al’hora de treballar era una de les línies d’actuació destacadespel treball de la formació i la cultura en el barri. Aquesta cul-tura participativa, assenyalaven els tècnics, hauria de serextensible a tots els agents implicats que treballen i interve-nen al barri, afavorint també la seva coordinació.

Tot i així, hi havia dubtes sobre la millor manera de fer-horealitat. Tenint en compte l’existència de nombroses xarxesal barri avui dia, es considerava que la proposta de creaciód’una xarxa de coordinació d’entitats podia implicar una dis-persió que impliqui la pèrdua final d’informació.

En canvi, sí que va generar acord la proposta de crear unpunt d’informació on es centralitzi i difongui tota la infor-mació de serveis i recursos adreçats a joves i infants al barri.Tot i que quedava pendent decidir quin és aquest Punt d’in-formació, s’assenyalava la utilització per la seva difusió d’unlloc WEB i diferents punts permanents d’informació (biblio-teca, Centre Cívic, Punt d’informació Juvenil, etc.), els qualscaldria dotar de recursos.

DIVERSITAT CULTURAL I FOMENT DEL CATALÀ

La formació en la diversitat per conviure millor, evitantestereotips, i el desenvolupament de programes de reforç

158

de la identitat cultural dels nois i noies d’origen immi-grant, afavorint alhora programes que identifiquin ipotenciïn els elements d’identitat comuna (llengua, novestecnologies, barri, gustos musicals, etc.) s’apuntaven coma eixos per treballar la convivència al barri.

S’assenyalava la necessitat d’utilitzar el català entre totesles persones que estan en contacte amb els infants i joves.L’Ajuntament hauria de posar a l’abast cursos de reciclat-ge, com abans millor, per tal de garantir-ho. D’aquestamanera, el català es podria convertir en un element vehi-cular que apropi la cultura del país receptor als nouvin-guts i sigui un element d’identitat de la comunitat.

Per últim, amb relació als conceptes de diversitat, inter-culturalitat i integració, els grups de polítics i directiusassenyalaven la necessitat de generar un debat per dotar-los d’un significat que permeti establir uns criteris comunssobre els quals treballar.

● ELS ESPORTS I EL TEMPS DE LLEURE

PROPÒSITS PEL 2011• Nous equipaments i espais esportius: poliesportius, pisci-

nes, pistes obertes d’esports.

• Increment dels espais de lleure per joves i els espaispúblics com places i parcs.

• Promoció i projecció externa de l’esport al barri com elfutbol i el criquet amb equips mixtos.

• Augment de les activitats de lleure de 0-3 anys.

• Increment de la participació dels joves.

QUÈ CAL TREBALLAR I COMFET AMB I DES DE LA PARTICIPACIÓ

Hi havia un criteri transversal a totes les possibles actua-cions amb relació a “com ho fem...”: la necessitat de fer lescoses de manera participativa. En aquest sentit, no era un“com” vinculat a l’acció, sinó que era un “com” metodolò-gic que marcava la manera de fer. Així, es considerava quetot s’ha de fer participativament, implicant en primer llocels infants i joves, però també la resta d’agents socials,pares, mares, professionals, administracions, entitats, etc.Qualsevol actuació que afecta els infants i adolescentshauria d’implicar aquests col·lectius, creant espais onpuguin dir la seva i participar activament en el disseny, larealització i l’avaluació.

Per participar, és necessari primer informar, sensibilitzar iformar. Per aquesta raó és fonamental tenir en compte lesactituds, les maneres de fer i les paraules que utilitzem(per exemple, no és el mateix parlar d’usuaris que decol·laboradors).

GARANTIR LA CONTINUÏTAT DE PROJECTES

Es considerava necessari establir convenis de col·laboracióentre entitats i organitzacions finançadores (Administracions,fundacions...) amb terminis més llargs. D’aquesta manera,es podria garantir la continuïtat dels processos i es podriaplanificar a mitjà o llarg termini. Des del grup de polítics idirectius, s’apuntava una durada dels convenis de tres anyso en funció del projecte.

Malgrat tot, s’assenyalava que primer cal establir els criterisi les característiques d’aquells projectes que requereixenconvenis de més d’un any de durada. Cal, sobretot, intentarpotenciar els projectes i programes que ja funcionen i evitarduplicitats.

OPTIMITZACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS I DELS EQUIPAMENTS EXISTENTS I CREACIÓ DE NOUS

El barri necessita més espais de joc i esport pels infants iadolescents de 3 a 16 anys, més zones verdes, més parcsinfantils per als infants i les famílies, etc. Es consideravaque cal compaginar els diferents usos dels espais públicsper tal que tothom en pugui fer ús, adequant-los als dife-rents usos i col·lectius. Per exemple, el grup de joves pro-posava diferenciar els espais, en especial els adreçats amenors de 3 anys, ja que cada edat té unes necessitatsdiferents.

159


jornades de participació

Així, s’apuntava la necessitat d’adequar els espais públics ales necessitats de lleure i els usos actuals adequant-los ambel disseny i el mobiliari urbà adient. També es valoravaimportant realitzar un disseny de l’espai públic adient alsusos que se’n fa o aquells usos que es volen potenciar. Amés, es destacava la necessitat de garantir els elementsbàsics per mantenir net l’espai: papereres, pipicans, lava-bos, contenidors per a residus sòlids, reforç de la neteja elscaps de setmana, etc., així com deixar parets del barri pera fer grafittis.

També es considerava necessària l’optimització dels equi-paments i recursos del barri obrint-los als joves i infants,tant les escoles com altres equipaments (teatres, cinemes,biblioteques, etc). Caldria fer-ho implicant les entitats, lesfamílies i els mateixos joves del barri. Tot i així, s’assenya-lava que caldria crear nous equipaments esportius, com laPiscina de Can Ricard i pistes esportives obertes i gratuïtes.El funcionament d’aquests hauria de vetllar, amb la impli-cació de les entitats, els joves i professionals, per la compa-ginació d’usos i col·lectius.

Per últim, s’apuntava que per contribuir a la pràctica del’esport i la utilització dels equipaments per part delsinfants i joves, és necessari reduir tarifes i donar ajuts perals joves i infants per accedir als equipaments esportius demanera que el preu no sigui un impediment per a la pràc-tica esportiva.

POTENCIAR L’ESPORT MITJANÇANT LES ASSOCIACIONS DE PARES I MARES (AMPA)

Una altra línea de treball era potenciar les AMPA perquèpuguin fer més activitats extraescolars, tant esportives comd’altres tipus. Però s’era conscient que, per tal que lesAMPA puguin desenvolupar activitats extraescolars, primercaldrà dinamitzar-les i procurar que hi hagi pares i maresdisposats a participar-hi.

IMPLICAR TOTS ELS AGENTS EN LA CURA DE L’ESPAIPÚBLIC

El manteniment de l’espai públic s’assenyalava com unaspecte a treballar amb la implicació de les entitats, el veï-nat, les AMPA i els joves. Es considerava que aquests

poden desenvolupar un paper en la vigilància i l’observa-ció de l’espai públic per evitar la possible sensació d’inse-guretat i l’ús incívic de l’espai públic. Així, amb la sevavivència i l’observació del territori, poden conèixer i anarfent seus els espais. Els joves també apuntaven la necessi-tat de vigilància per evitar conductes no desitjades i notenir sensació d’inseguretat al carrer.

FOMENTAR VALORS I HÀBITS SALUDABLES MITJANÇANT L’ESPORT

El foment de l’esport com a eina per millorar la salut, evi-tar malalties i millorar la convivència foren aspectes desta-cats. Així, es considerava que és possible treballar a travésde l’esport la coeducació i la intercomunicació entrebarris, creant equips esportius pluriculturals que impliquinuna mobilitat interterritorial i una barreja de col·lectius.

Es proposava la creació d’equips (jocs col·lectius) des de lesescoles per treballar valors i potenciar la interrelació delsjoves del barri amb joves d’altres barris i realitats socials.

160

LLISTA DE PARTICIPANTS NOIS I NOIESKhadija Benamar

Jonathan Miguel Sanz

Khuram Shabbir

Jordan Abantos

Shiela May Mameng Corbilla

Umair Dar

Moustak Ali

Dennis Impoc

Monira Shahajan

Nora Fernández

Violetta Onufriyeva

PERSONES ADULTES ASSOCIADES I NO ASSOCIADESMontse Forcadas: AMPA CEIP Milà i Fontanals i Forn de TeatrePa’tothom

Huma Jamshed: Associació cultural educativa social i operativade dones pakistaneses

Cristina Riba: Associació de criança compartida La Magarrufa

Faouzia Chati Badou: Associació AMICAL dels ImmigrantsMarroquins a Catalunya

Jordi P. Arissa: Associació Art Solidari

Mohammad Iqbal/ Naveed Asghar: Associació Centre IslàmicCamí de la Pau

Irene Pineo: CISEC

Jannat Elharrak

Elena Carcelén

Magda Corbilla Cabanting

Montse López

Manel Hernández

Vivianne Fernández

Bibiana Tabango

TÈCNICS i TÈCNIQUES Yolanda Galera: Estel d’Assís

Esther Subias: TEB i Ravalnet

Jordi Farrés: L’Escola de Músics i Juan Pedro Carrero

Susana Kamiya: Xamfrà - Centre de Música i Escena

Anna Piguillem: Associació de Mestres Rosa Sensat

Marta Pascual: Braval, centre de l’Associació Iniciatives iSolidaritat

Carme Trullàs: IES Milà i Fontanals

Esther Ortoneda: CEIP Rubén Darío

Miquel Macías: CISEC

Manel Romero: Equip d’educadors de carrer

Imma Sampé: Serveis Socials del Districte

Carme Cortina: Salut Comunitària del Districte

Montse Cullell: CAP Raval Nord

Inés Ucero: Servei d’Acolliment Familiar de l’Ajuntament deBarcelona

Imma Solé: Biblioteca Sant Pau i Santa Creu

Aritz Garcia: Franja Erasme Janer

Xavi Gargallo: Casal Infantil Drassanes

Vanessa Cayuela: Impulsem, SCCL

Eduard Salinas: Casal de Joves Calassanç

César Muñoz: CIPIAJ

Antònia Burguesa: Departament d’Educació

RESPONSABLES POLÍTICS O DIRECTIUSPep Cambray: Serveis Personals de Ciutat Vella

Joana Madurell: Departament d’Educació de la Generalitat deCatalunya

Albert Grau: IES Miquel Tarradell

Josep Lluís Casanovas: Col·legi Cintra

M. Antònia Soler: CEIP Drassanes

Núria Paricio: Fundació Tot Raval

Rosa Balaguer/ Ignasi López: Casal dels Infants del Raval

Lluís Roldán: Associació Esportiva de Ciutat Vella

Beatriz Fernández: Fundació Escó

Lita Álvarez: SAIF Quatre Vents

Carme Colomer: Àrea de Benestar Social de la Diputació deBarcelona

161


jornades de participacióVALORACIÓ DE LES JORNADESLes persones participants en les Jornades van fer, en general,una bona valoració del treball i l’experiència, tant pel que fa aqüestions organitzatives com de dinàmica i contingut. Unavegada finalitzades les jornades van omplir uns qüestionarisdels quals es pot destacar les valoracions següents.

162

Gràfica 7. Valoració de les Jornades per part dels i les participants.Font: Indic.

CONCLUSIONS DE LES JORNADESLa complexitat i amplitud de l’àmbit referent a la infàn-cia, l’adolescència i les famílies del barri fa necessàriauna mirada global. Al Raval s’han realitzat i es desenvo-lupen diverses accions que han permès una milloraimportant en els últims anys. Tot i amb això, a lesJornades es va poder constatar el sentiment compartitde que cal avançar en la definició d’un marc d’actuacióintegral i estratègic que interrelacioni els objectius, lesaccions i els diferents actors per fer possibles canvis imillores substancials.

Es va procurar que les propostes elaborades en el marc deles Jornades es centressin en accions basades en el treballcomunitari, coordinat i participatiu, que es puguessin des-envolupar en un període de 5 anys i que comptessin ambun fort compromís de la ciutadania, les entitats, els ser-veis i les administracions.

A partir del coneixement dels resultats de l’estudi i de lespròpies visions personals i organitzacionals, la seixantenade participants a les Jornades van elaborar diverses i nom-broses propostes. De les idees aportades es poden desta-car les relatives a:

• L’atenció de la franja 0-3 anys: noves escoles bressol,suport a xarxes de criança compartida, recursos de lleu-re durant el curs i a l'estiu.

• La conciliació de la vida familiar i laboral per millo-rar les relacions familiars: flexibilitzar els recursos engeneral, ampliar els recursos de lleure i ajuts en l’ac-cés…

• La participació de les famílies en les escoles, entitats,serveis...: més informació, espais de trobada familiar,promoció de les AMPA, xarxes de suport, tallers, forma-ció sobre participació pels recursos…

• El suport a les famílies amb mancances per a la sevainclusió: habitatge…

• Un sistema legal que faciliti la inserció social i laboralde població immigrada: regularització dels estudiantsper treballar, convalidació de títols…

• L’aprenentatge i ús del català i el castellà: pares i maresestrangers, alumnat, professionals…

• El suport a l’educació: distribució equilibrada de l’a-lumnat, mesures en relació a la mobilitat, pressupostd’acord amb la mitjana europea, nous professionals…

• La promoció dels estudis post-obligatoris i la inserciólaboral entre l’alumnat.

• L’elaboració d’un pla estratègic en l’àmbit de la salut:programes d’informació i prevenció ajustats a la reali-tat per a les escoles, entitats, pares i mares… participa-ció dels alumnes en les campanyes, prevenció de lespràctiques de risc, major atenció en problemes de salutmental…

• El foment de la cultura com a element formatiu i dina-mitzador: art, expressió artística, música.

• Una major promoció de la lectura en els diferentsentorns socials, educatius i culturals.

• L’aprenentatge en noves tecnologies i anglès.

• La informació als infants, joves i famílies sobre recur-sos, programes…

• L’existència de més zones verdes i espai públic per atots els usos (joc, esport, relació, descans...).

• L’esport com a eina per fomentar la salut i la convivència.

• L’optimització dels recursos esportius, escoles, bibliote-ques, teatres … i de les places…

• La coordinació, el treball en xarxa i la participació coma mitjans imprescindibles per assolir canvis socials.

Tan en el si de les Jornades com en la trobada de devolu-ció dels resultats que es van fer posteriorment, els i lesparticipants van coincidir amb què cal seguir treballantconjuntament, pensar en els objectius prioritaris i ajustarles actuacions integrades a les possibilitats i les limitacionsper tirar-les endavant. La voluntat i el compromís delsdiferents agents per dissenyar i fer realitat aquesta trans-formació és el punt de partida.

Els resultats del Diagnòstic, la predisposició dels dife-rents actors a participar en projectes compartits i lasituació del barri fan pensar en què ens trobem en unmoment favorable, fruit de la història i dels esforços detots i totes plegades, el qual s’ha de saber aprofitar iconduir d’acord amb els desitjos i els esforços que s’hanpogut compartir.

163


annexos

QUADRES, MAPES I GRÀFICSQuadre 1. Evolució de les xifres de població del barri, el distric-te i la ciutat, 1888-2005. Pàg. 17.

Quadre 2. Increment anual de la població immigrant deBarcelona, 1999-2004. Pàg. 17.

Quadre 3. Polítiques socials al Raval, 1980-2004. Pàg. 25.

Quadre 4. Població total per franges d’edat a Barcelona, CiutatVella i Raval, 1996, 2000 i 2005. Pàg. 32.

Quadre 5. Població 0-16 del Raval per edat i sexe, 2005. Pàg. 33.

Quadre 6. Rànquing de nacionalitats estrangeres majoritàries alRaval, 2005. Pàg. 35.

Quadre 7. Població segons lloc de naixement i sexe a Barcelona,Ciutat Vella i Raval, 2005. Pàg. 35.

Quadre 8. Població espanyola i estrangera franja 0-19 anys aBarcelona, Ciutat Vella i Raval, 2005. Pàg. 36.

Quadre 9. Indicadors de qualitat de vida a Barcelona i per dis-trictes, 2001-2002. Pàg. 36.

Quadre 10. Dades d’esperança de vida i mortalitat al Raval,Ciutat Vella i Barcelona, 1999-2003. Pàg. 37.

Quadre 11. Indicadors de salut maternoinfantil de Barcelona,Ciutat Vella i Raval, 2003. Pàg. 38.

Quadre 12. Evolució de la incidència de la tuberculosi, la sida il'ús de drogues a Ciutat Vella, 1995-2004. Pàg. 38.

Quadre 13. Llars segons el nombre de persones a Barcelona,Ciutat Vella i Raval, 2005. Pàg. 41.

Quadre 14. Llars segons la superfície a Barcelona i per districtes,2001. Pàg. 41.

Quadre 15. Taxa d’atur a Barcelona, C.V. i Raval, 2001. Pàg. 41.

Quadre 16. Percentatge de professions a Barcelona, Ciutat Vellai Raval, 2001. Pàg. 42.

Quadre 17. Activitats econòmiques per sectors a Barcelona,Ciutat Vella i Raval, 2000. Pàg. 42.

Quadre 18. Població atesa als Serveis Socials d’Atenció Primàriaper districtes i per la franja d’edat de 0-17, 2003. Pàg. 43.

Quadre 19. Principals problemàtiques que presenta la poblacióusuària dels SSAP a Barcelona, 1999-2002. Pàg. 43.

Quadre 20. Distribució de les PIRMI a C.V., 2000 i 2004. Pàg. 43.

Quadre 21. Població atesa als EAIA de Ciutat Vella, 2002. Pàg. 44.

Quadre 22. Titulacions per zones, 2005. Pàg. 45.

Quadre 23. Percentatge de coneixement del català, 2001. Pàg. 45.

Quadre 24. Alumnat per etapa i titularitat al Raval, curs 2005-2006. Pàg. 46.

Quadre 25. Matrícula viva als centres d’educació infantil, primà-ria i secundària del Raval, curs 2005-2006. Pàg. 47.

Quadre 26. Alumnat amb necessitats educatives especialsd’Educació Infantil i Primària als centres públics i concertats delRaval, curs 2005-2006. Pàg. 47.

Quadre 27. Directori de recursos per a infants i adolescents de 0a + de 16 anys al Raval, 2005. Pàg. 84.

Quadre 28. Activitats d’estiu per a infants i joves, 2005. Pàg. 85.

Quadre 29. Alumnes enquestats per centres educatius. Pàg. 92.

Quadre 30. Col·laboració a les feines domèstiques segons elsexe. Pàg. 93.

Quadre 31. Alumnat segons el curs en què va començar a estudiara l’actual escola o institut per titularitat del centre. Pàg. 93.

Quadre 32. Alumnes segons el grau en què els agrada anar al’escola o l’institut. Pàg. 94.

Quadre 33. Alumnes segons el grau en què els agrada llegir. Pàg. 94.

Quadre 34. Alumnes segons el grau en què llegeixen habitual-ment. Pàg. 95.

Quadre 35. Alumnes que reben ajuda a l’hora de fer els deuresi qui els ajuda. Pàg. 95.

Quadre 36. Mares i pares que van a les reunions de l’escola ol’institut. Pàg. 95.

Quadre 37. Activitats de temps lliure en funció del major percen-tatge de dedicació per part de l’alumnat. Pàg. 95.

Quadre 38. Alumnes segons les activitats que realitzen a l’estiu.Pàg. 96.

Quadre 39. Alumnes segons el tipus d’activitat extraescolar. Pàg. 96.

Quadre 40. Raons per les quals l’alumnat que vol fer activitatsno en fa. Pàg. 97.

Quadre 41. Alumnes segons el tipus d’activitat extraescolar quevoldrien fer i no fan. Pàg. 97.

Quadre 42. Alumnes segons el coneixement de les activitats quees poden fer i on es fan. Pàg. 97.

Quadre 43. Alumnes segons si els agradaria o no tenir més infor-mació de què es pot fer i on. Pàg. 98.

Quadre 44. Alumnes segons el grau en què els agrada el barridel Raval. Pàg. 98.

Quadre 45. Alumnes segons el grau en què els agrada jugar,estar-se o passejar als carrers i places del Raval. Pàg. 98.

Quadre 46. Alumnes segons el grau en què van a altres zones deBarcelona, fora del Raval. Pàg. 98.

Quadre 47. Alumnes segons la seva valoració sobre si falta alguncentre, local o espai al barri per a joves i/o infants. Pàg. 98

Quadre 48. Calaixos temàtics per facilitar la reflexió i elaboracióde propostes a les Jornades de Participació. Pàg. 151.

Mapa 1. Habitatge rehabilitat i habitatge d’obra nova al Raval,1995-2000. Pàg. 18.

Mapa 2. Recursos del Raval, 2006. Pàg. 52.

Gràfic 1. Projecció de l’evolució dels col·lectius del Raval, 2004-2010. Pàg. 18.

Gràfic 2. Composició de la població del Raval, 2004. Pàg. 34.

Gràfic 3. Evolució dels casos de sida en usuaris de drogues per viaendovenosa segons el lloc de residència. Ciutat Vella i Barcelona,1986-2004. Pàg. 39.

Gràfic 4. Evolució dels casos de sida en població no usuària dedrogues per via endovenosa segons el lloc de residència. CiutatVella i Barcelona, 1986-2004. Pàg. 39.

Gràfic 5. Alumnat que declara haver tingut comportaments con-flictius alguna vegada, segons curs i sexe. Barcelona, curs 2003-2004. Pàg. 40.

Gràfic 6. Alumnat que declara sentir-se maltractat físicamentalguna vegada segons l’ubicació del maltractament, el curs i elsexe. Barcelona. Curs 2003-2004. Pàg. 40.

Gràfic 7. Valoració de les Jornades per part dels i les participants.Pàg. 162.

annexos

166

167


168

annexos

169


170

annexos

171


172

annexos

173


174

annexos

175


176

annexos

177


178

annexos

179


180

annexos

181


182

annexos

183

QÜESTIONARI PER L’ALUMNAT


annexos

184


185



annexos

186


187



annexos

188

QÜESTIONARI PER LES ENTITATS I SERVEIS

189



annexos

190


191

GUIÓ D’ENTREVISTA A LES ENTITATS I SERVEIS


annexos

192

GUIÓ D’ENTREVISTA A LES ENTITATS I SERVEIS

'Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Raval' (2007)

Documents

Transcript of 'Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Raval' (2007)