Post on 17-Feb-2016
description
formación. Sus clientes o em-
pleados esperarán su publica-
ción.
Este ar�culo puede incluir 175
-225 palabras.
El propósito del bole�n es
proporcionar información
especializada para un público
determinado. Los bole nes
cons tuyen un buen método
publicitario para sus produc-
tos o servicios, además de
otorgar credibilidad y afianzar
la imagen de su organización
tanto fuera como dentro de
ella.
En primer lugar, determine el
público al que va dirigido el
bole�n; por ejemplo, emplea-
dos o personas interesadas en
un producto o servicio.
Cree una lista de direcciones a
par r de las tarjetas de res-
puesta, hojas de información
de clientes, tarjetas de pre-
sentación obtenidas en ferias
o listas de miembros. Puede
adquirir también una lista de
direcciones de una organiza-
ción.
Publisher incluye numerosas
publicaciones que se ajustan
al es lo de su bole�n.
A con nuación, establezca el
empo y el dinero que puede
inver r. Estos factores le ayu-
darán a determinar la fre-
cuencia con la que publicará
el bole�n y su extensión. Se
recomienda publicar un bole-
�n al menos trimestralmente,
con el fin de que se considere
una fuente constante de in-
Tıtulodelartıculoprincipal
Tıtulodelartıculosecundario
Este ar�culo puede incluir 75-
125 palabras.
El �tulo es una parte impor-
tante del bole�n y debe pen-
sarlo con detenimiento.
Debe representar fielmente y
con pocas palabras el conteni-
do del ar�culo y despertar el
interés del público por leerlo.
Escriba primero el �tulo. De
esta manera, el �tulo le ayu-
dará a desarrollar el ar�culo
centrado en este punto.
Algunos ejemplos: Premio
internacional para un produc-
to, ¡Este nuevo producto le
ahorrará empo! y Próxima
apertura de una oficina cerca
de usted.
Microsoft
Fecha del bole�n
Volumen 1, nº 1
Inicidemocracia
Puntosdeinteres
especial:
• Destaquebrevementeunpuntodeinteres.
• Destaquebrevementeunpuntodeinteres.
• Destaquebrevementeunpuntodeinteres.
• Destaquebrevementeunpuntodeinteres.
Contenido:
Artículo interior 2
Artículo interior 2
Artículo interior 2
Artículo interior 3
Artículo interior 4
Artículo interior 5
Artículo interior 6
Pie de imagen o gráfico.
Jaume Company Ferrer
4t ESO
Història
19/03/2012
2a avaluació
Francisca Nicolau Colom
Índex Pàgina 1. Portada
Pàgina 2. Índex
Pàgina 3. La transició espanyola.
Pàgina 4. Les primeres eleccions després de la dictadura.
Pàgina 5. El govern d’Adolfo Suárez.
Pàgina 6. La Cons tució del 1978.
Pàgina 7. El cop d’estat.
Pàgines 8 i 9. El govern de Calvo Sotelo.
Pàgines 10, 11 i 12. El govern de Felipe González.
Pàgines 13 i 14. El govern de José María Aznar.
Pàgines 15 i 16. El govern de José Luís Rodríguez Zapatero.
Pàgina 17. El govern de Mariano Rajoy.
Pàgina 18. Opinió personal.
Pàgina 19. Bibliografia.
La La La La transiciótransiciótransiciótransició espanyolaespanyolaespanyolaespanyola Després de la mort de Franco,
dia 20 de noviembre de
1975, Joan Carles I va ser pro-
clamat rei dos dies després en
un context polí c de
gran incertesa. S'iniciava un
complex procés de transició
que portaria de la dictadura a
un sistema democrà c.
El Rei va confirmar en el seu
lloc al President del Govern del
règim franquista, Carlos Arias
Navarro. No obstant això, aviat
es manifestaria la dificultat de
dur a terme reformes polí -
ques sota el seu Govern, el que
produiria un distanciament ca-
da vegada major entre Arias
Navarro i Joan Carles I.
Finalment el President del Go-
vern va presentar la seva dimis-
sió al rei el dia 1 de juliol de
1976. Arias Navarro seria relle-
vat en el seu càrrec per Adolfo
Suárez, qui s'encarregaria d'en-
taular les converses amb els
principals líders dels diferents
par ts polí cs i forces socials,
de cara a instaurar un règim
democrà c a Espanya.
Per aconseguir-ho, es va elabo-
rar una nova Llei Fonamental,
la vuitena, la Llei per a la Refor-
ma Polí ca que va ser final-
ment aprovada per les Corts i
sotmesa a referèndum el dia 15
de desembre de 1976.
Aquesta llei es va promulgar
el 4 de gener de
1977. Aquesta norma conte-
nia la derogació tàcita del sis-
tema polí c franquista en no-
més cinc ar cles i una convo-
catòria d'eleccions democrà -
ques.
Aquestes eleccions es van ce-
lebrar finalment el dia 15 de
juny de 1977. Eren les prime-
res eleccions democrà ques
des de la Guerra Civil. Unió de
Centre Democrà c resultar el
par t més votat. Va ser el
par t encarregat de formar
govern. Estava liderat per
Adolfo Suárez. A par r d'a-
quest moment va començar
el procés de construcció de la
Democràcia a Espanya i de la
redacció d'una nova cons tu-
ció.
El 6 de desembre de 1978 es
va aprovar en referèndum la
Cons tució Espanyola, en-
trant en vigor el 29 de desem-
trant en vigor el 29 de desembre.
A principis de 1981 va dimi r Adol-
fo Suárez a causa del distancia-
ment amb el Rei i a les pressions
internes del seu par t. Durant la
celebració de la votació al Congrés
dels Diputats per triar com a suc-
cessor a Leopoldo Calvo-Sotelo es
va produir el cop d'Estat dirigit per
Antonio Tejero, Alfonso Armada i
Jaime Milans, entre d'altres. El
cop, conegut com 23-F, va fracas-
sar.
Les tensions internes de la UCD
provocarien la seva desintegració
al llarg de 1981 i 1982. El segment
democris à acabaria integrant-se
amb Aliança Popular. Els membres
més pròxims a la socialdemocràcia
s'unirien a les files del Par t Socia-
lista Obrer Espanyol (PSOE).
Que va succeir a la UCD després
d'obtenir majoria absoluta en les
eleccions generals del 82, ocupant
202 dels 350 escons, i començant
així la II Legislatura d'Espanya.
Les primeres eleccions després de la dictadura
Les eleccions generals legisla-
ves d'Espanya de l'any 1977
van ser celebrades el dimecres
15 de juny. Quaranta-un anys
després de les úl mes elec-
cions generals a Espanya cele-
brades durant la Segona Repú-
blica. Els espanyols aposten
per la moderació al primar els
par ts de centredreta i cen-
treesquerra.
El nou president del govern,
Adolfo Suárez, va ser nomenat
al juliol de 1976 pel Rei per tal
de conduir la reforma polí ca.
Lidera i crea la Unió de Centre
Democrà c, que aconsegueix
guanyar les eleccions quedant
-se a uns escons de la majoria
absoluta.
Felipe González lidera el PSOE
des de 1974 i és el cap de llista
d'aquest par t, obtenint la
segona posició amb quasi 120
escons.
Així li arrabassa l'hegemonia
en l'esquerra al PCE, par t
que s'havia dis ngit per la
seva lluita contra el franquis-
me, i que liderat per l'històric
San ago Carrillo obté el ter-
cer lloc amb 19 diputats.
A la dreta de la UCD, Manuel
Fraga, qui va ser ministre
portaveu i de Turisme durant
els anys del desarrollisme
franquista i, posteriorment,
vicepresident i ministre d'In-
terior del primer govern del
rei Joan Carles, lidera la Fe-
deració de Par ts d'Aliança
Popular que obté 16 dipu-
tats.
El PSP del professor Enrique
Tierno Galván concorre a les
eleccions amb diversos par-
ts que havien format part
de la Federació de Par ts So-
cialistes, sota el nom Unitat
Socialista, va obtener 6 es-
cons.
La Federació de la Demo-
cràcia Cris ana, liderada per
Joaquín Ruiz-Giménez s'esta-
vella en les eleccions. La ul-
tradreta no obté cap escó.
Cap dels tradicionals par ts
republicans, menys l'excep-
ció del en aquell dies influent
Par t Comunista, ni els seus
Hereus (Esquerra Republicana, Acció
Republicana Democrà ca Espanyola,
Esquerra Republicana de Catalunya)
van poder par cipar en aquestes
eleccions, ja que no se'ls va concedir
la legalitat fins a uns mesos després
de les eleccions.
El govern d’adolfo suárez Les Corts que havien sor t de les
eleccions del 1977 van aprobar
la Cons tució espanyola el 6 de
desembre de 1978.
El 3 de març de 1979, Adolfo
Suárez guanyava per segona ve-
gada unes eleccions generals i
iniciava el seu tercer mandat
com a president del Govern. El
seu primer error en aquest pe-
ríode va ser evitar la presentació
del seu programa de govern da-
vant el Congrés, el que li va po-
sar en contra d'algun grup, com
el Par t Socialista Andalús, que
pensava donar-li suport. D'altra
banda, el triomf a les eleccions
generals va quedar en segon pla
després de l'accés de l'esquerra
als principals ajuntaments del
país després de les primeres
eleccions municipals d’abril.
L'acord entre el PSOE i el PCE va
permetre que les grans ciutats
espanyoles fossin governades
per alcalde de par ts de l'oposi-
ció.
Va ser una etapa de govern ple-
na de dificultats polí ques, so-
cials i econòmiques. El 1980, el
PSOE va presentar una moció de
censura que, va deteriorar enca-
ra més la imatge d'un Suárez
desproveït de suports en el seu
propi par t. Finalment la falta de
sintonia amb el Rei Joan Carles i
les tensions creixents en el seu
propi par t, el van portar a pre-
sentar la seva dimissió el 29 de
gener de 1981.
En el seu missatge al poble es-
panyol va afirmar:
‘Jo no vull que el sistema demo-
crà c de convivència sigui, una
vegada més, un parèntesi en la
història d'Espanya’.
Això va donar peu a pensar que
renunciava per la pressió dels
militars. Aquesta teoria va sem-
blar confirmada per l'intent de
cop d'estat que va tenir lloc du-
rant la inves dura de Leopoldo
Calvo-Sotelo. No obstant això,
alguns autors insisteixen en el
cansament i la falta de suport de
la Corona com a principals fac-
tors per a la seva dimissió.
Altres autors com Gregorio Mo-
rán refereixen un episodi concret
que conjumina les amenaces mi-
litars amb la falta de suport real,
tot això unit a la rebel·lió en
marxa dels membres democris-
ans del seu par t, que haurien
pactat ja amb els d'Aliança Popu-
lar, com les causes decisives de la
dimissió.
L’any 1981, el rei li va concedir el
�tol de duc de Suárez pel seu pa-
per en el procés de transició.
La constitució de 1978 Té una gran importancia ja que
és la norma suprema de l'orde-
nament jurídic del Regne d'Es-
panya, a la qual estan subjectes
els poders públics i ciutadans
d'Espanya, en vigor des del 29
de desembre de 1978.
Va ser ra ficada en referèndum
el 6 de desembre de 1978, sent
posteriorment sancionada pel
Rei Joan Carles I el 27 de desem-
bre i publicada al BOE el 29 de
desembre del mateix any. La pro-
mulgació de la Cons tució va im-
plicar la culminació de l'anome-
nada Transició Espanyola.
El seu �tol preliminar proclama
un Estat social i democrà c de
Dret que propugna com a valors
superiors de l'ordenament jurídic
la llibertat, la jus�cia, la igualtat i
el pluralisme polí c. Així mateix,
es consolida el principi de sobira-
nia popular i s'estableix la mo-
narquia parlamentària com a for-
ma de Govern.
La Cons tució estableix una or-
ganització territorial basada en
l'autonomia de municipis,
províncies i comunitats autòno-
mes. Després del procés de for-
mació de l'Estat de les Autono-
mies, les comunitats autònomes
gaudeixen d'una autonomia de
naturalesa polí ca que configura
a Espanya com un Estat regional.
Les en tats locals, com els muni-
cipis i les províncies, gaudeixen
d'una autonomia de naturalesa
administra va, les ins tucions ac-
tuen en base a criteris d'oportuni-
tat dins del marc legal fixat per l'Es-
tat i les comunitats autònomes.
El Rei és el Cap de l'Estat. Els seus
actes tenen una naturalesa regla-
da, la validesa depèn de la ra fica-
ció de l'autoritat competent que,
segons el cas, és el President del
Govern, el President del Congrés
dels Diputats, o un Ministre.
La divisió de poders és establerta
implícitament pel text cons tucio-
nal. A la base, la sobirania nacional
permet l'elecció, per sufragi uni-
versal (homes i dones, majors de
18 anys), dels representants del
poble sobirà en les Corts, configu-
rades d'acord amb un bicameralis-
me atenuat integrat pel Congrés
dels Diputats i el Senat. Ambdues
cambres comparteixen el poder
legisla u, si bé té més poder el
Congrés dels Diputats, que és el
responsable exclusiu de la inves -
dura del president del Govern.
Tant el Congrés com el Senat
exerceixen una tasca de control
polí c sobre el Govern.
El Govern dirigeix el poder execu-
u, incloent l'Administració Públi-
ca. Els membres del Govern són
designats pel president, i al seu
costat, componen el Consell de
Ministres, òrgan que ocupa la
cúspide del poder execu u.
El Govern respon solidàriament
de la seva actuació polí ca davant
el Congrés dels Diputats que pot
des tuir en bloc mitjançant una
moció de censura, que ne-
cessàriament ha d'incloure un
candidat alterna u que serà im-
mediatament inves t President
del Govern.
El poder judicial recau en els jut-
ges i en el Consell General del Po-
der Judicial com el seu màxim òr-
gan de govern. El Tribunal Cons -
tucional controla que les lleis i les
actuacions de l'administració pú-
blica s'ajus n a la Carta Magna
El cop d’estat El 23 de febrero de 1981 es va
dur a terme un intent de cop
d’estat a Espanya que va fallar.
Va ser oarganitzat fonameltan-
ment per alguns comanda-
ments militars, l'episodi més co-
negut va ser l'assalt al Congrés
dels Diputats per part
d’un nombrós grup de guàr-
dies civils al comandament del
qual es trobava el -
nent coronel de la Guàrdia Ci-
vil Antonio Tejero. Es va dur a
terme durant la sessió de vota-
ció per a la inves dura del candi-
dat a la presidència del Govern,
Leopoldo Calvo Sotelo de l’UCD.
Aquest cop d’estat tenia molt a
veure amb el succeït durant
l’època de la transició.
Els primers símptomes de males-
tar en l'exèrcit van tenir lloc
l'abril de 1977, quan
amb mo u de la legalització del
PCE, el dia 9 d'aquest mateix
mes, l'almirall Pita da Veiga, va
dimi r ja que no estaba d’acord
amb això.
Al novembre de 1978 va te-
nir lloc la desar culació de l'Ope-
ració Galàxia, un in-
tent colpista per la qual el
seu principal responsa-
ble, Antonio Tejero, va ser con-
demnat a set mesos de presó.
Mentre creix la volun-
tat colpista en sectors de l'exèr-
cit i de l'extrema dreta, el go-
vern progressa en l'inici de la
dècada cap a una profunda crisi, que
durant 1980 es tornarà cada vega-
da més insostenible.
La debilitat creixent de Suárez en el
seu propi par t, propicia
la presentación de la seva dimis-
sió com a president
del Govern i d'UCD el 29 de gener de
1981,en una interven-
ció televisiva, després de la qual, els
esdeveniments van aprecipitar.
Enmig d'un tens clima, es posen
en marxa els processos de subs tu-
ció de Suárez. El dia 10 de fe-
brer, Leopoldo Calvo-Sotelo és nome-
nat candidat a president del Govern.
En aquest enrarit escenari, el dia 18,
Calvo –Sotelo presentava el seu go-
vern, però en la votació del dia 20 no
va obtenir la majoria necessària per a
la inves dura, per la qual co-
sa s’hauria de produir una no-
va votació el dia 23, dia
que triarien els colpistes per a la seva
tempta va de cop d'Estat.
Una tempta va en la qual anaven
aconfluir les voluntats d'un cop
dur, promogut pel capità gene-
ral Jaime Milans del Bosch i
un tou promogut pel general Alfonso
Armada, en aquell moment home de
confiança del Rei.
En el cop del dia 23 coincideixen les
diferents trames colpistes que opera-
ven des de l'inici de la Transició, mitja-
naçant una acció coordinada. A les
sis en punt de la tarda comença la vo-
tació nominal per a la inves dura de
Leopoldo Calvo-Sotelo com a Presi-
ra de Leopoldo Calvo-Sotelo
com a President del Govern
d'Espanya.
A les 18:22 hores, quan anava
a emetre el seu vot el socialista
Maunel Núñez, s’ini-
cia l'operació "Duque de Ahu-
mada".
Segons el pla traçat, un grup
de guàrdies civils amb un sub-
fusell irromp a l'hemicicle del
Congrés dels Diputats en-
capçalats pel nent coronel
Antonio Tejero. Aquest, des de
la tribuna, va cridar
"Quiet tothom!" i va donar or-
dre que tots es ressin a terra.
Com militar de més alta gra-
duació allà present i com a vi-
cepresident del govern, el -
nent general Gu érrez Mella-
do es va aixecar, es va dirigir al
nent coronel Tejero, li va or-
denar que es posés ferm i li
lliurés la seva arma.
Després d'un brevíssim force-
jament i per a reafirmar la seva
ordre, Tejero efectua un
tret que és seguit per unes
ràfegues dels subfusells dels
assaltants. Sense immutar-
se, amb els braços en ge-
rres, l'ancià general suporta el
so de les armes. Mentre la ma-
jor part dels diputats han obeït
les ordres de Tejero, el dipu-
tat Carrillo i el president Suá-
rez es mantenen asseguts
mantenen asseguts als seus
escons.
El govern de Leopoldo calvo sotelo Va governar 22 mesos fins a la victòria
socialista d'octubre de 1982. D'això
tendeix a inferir que va ser un inter-
regne entre els governs històrics
d'Adolfo Suárez i de Felipe González i
que va cons tuir una breu transició
dins de la Transició, de manera que el
defineixen notes circumstancials com
les exposades.
No obstant això, la ges ó de Calvo
Sotelo va estar plena d'interès històric
i polí c, i va afrontar problemes cru-
cials, de vegades amb indubtable
èxit. No va ser un període tranquil. Els
factors d'inestabilitat van condicionar
tota la seva tasca. Calvo Sotelo va
arribar al poder en plena voràgine col-
pista. La ràpida liquidació del 23-F i
les mobilitzacions massives en defen-
sa de la democràcia no eliminaven els
riscos militars, que van subsis r, així
com les dificultats de depurar les res-
ponsabilitats de l'intent colpis-
ta. S'unia, també, l'embat del terroris-
en uns anys en què ETA va co-
metre desenes d'assassinats
per desestabilitzar la demo-
cràcia.
I, en un altre ordre de coses,
con nuava la crisi econòmica
que havia acompanyat a la
Transició. El Govern havia de
recolzar en una fragmentada
Unió del Centre Democrà c,
en la qual s'enfrontaven amb
acarnissament diferents ten-
dències polí ques. El deterio-
rament del par t governa-
mental era tan gran que havia
provocat la dimissió de Suárez,
el seu fundador i principal lí-
der. Calvo Sotelo va ser un
president de Govern amb sòli-
da preparació i llarga ex-
periència. Sobre la seva ges ó
gravitar en tot moment el pro-
gressiu deteriorament
d’UCD. Aquesta circumstància
permet valorar adequadament
una acció governamental que
té en el seu haver el judici als
implicats en el 23-F, una qües-
ó capital en aquella conjun-
tura en què persis a el temor
a la impunitat colpista. Es va
crear el marc legal per repri-
mir una altra conspiració mili-
tar. I al febrer de 1982 van ser
jutjades 32 persones per la
seva par cipació en l'intent
del 23-F. El president del Go-
vern, com l'opinió pública, va en-
tendre que les condemnes van
ser insuficients. La causa es va
traslladar al Tribunal Suprem,
que les va incrementar substan-
cialment. Aquest aspecte de la
ges ó de Calvo Sotelo, que va
dilucidar les responsabilitats del
23-F en un termini rela vament
breu, va resultar decisiu en la
consolidació democrà ca.
El seu programa de govern in-
cloïa una ac va polí ca exterior,
el principal propòsit era la inte-
gració espanyola a la Comunitat
Europea. En aquest procés d'in-
corporació als organismes inter-
nacionals Calvo Sotelo va dur a
terme l'entrada d'Espanya a
l'OTAN. La mesura va trencar el
consens parlamentari sobre la
polí ca exterior i va ser contesta-
da pel PSOE, la oposició va ser de
tal calibre que ja en el poder li va
generar un dels seus principals
problemes polí cs.
Calvo Sotelo va propiciar també
la LOAPA (Llei Orgànica d'Harmo-
nització del Procés Autonòmic),
pactada pels dos principals par-
ts, UCD i PSOE. En els seus prin-
cipals punts va ser declarada in-
cons tucional pel Tribunal Cons-
tucional, però va servir per a un
cert ordenament de la polí ca
autonòmica.
En l'haver de Calvo Sotelo cal situar
també la llei del divorci, que es va
aprovar el 7 de juliol de 1981, im-
prescindible en el marc jurídic que
es va crear en la Transició. Venia re-
tardant per les re cències dels sec-
tors més conservadors de UCD. La
seva tramitació en Corts a par r de
març de 1981 va provocar una serio-
sa ruptura en el par t governant,
del que el seu sector socialdemòcra-
ta va votar amb l'esquerra. Amb els
seus dèficits i clàusules retardato-
ries, la llei de 1981 va incorporar
amb naturalitat el divorci a la vida
espanyola i no va ser objecte de mo-
dificació en gairebé 25 anys.
Altres projectes del govern de Calvo
Sotelo no van arribar a bon port,
pels enfrontaments que se succeïen
en UCD. Aquest va ser un dels lunars
de la seva ges ó, la incapacitat
de fer-se amb el control del seu
par t i de restablir la unitat. A
finals de 1981 el deteriorament
d'UCD a la imatge pública era
palmari, el que va agreujar les
tensions internes. El mateix Cal-
vo Sotelo, la imatge estava més
a la dreta que la de Suárez, va
pa r les crí ques de grups
d'UCD i dels suports empresa-
rials, que l'acusaven de no apos-
tar per la dreta, ja que assegura-
ven era la majoria natural, una
idea que no va ser avalada per el
que va venir després.
Al desembre de 1982 Calvo Sote-
lo va traspassar el govern a Feli-
pe González, després de la catàs-
trofe electoral d'UCD, la major
soferta mai a Espanya per un
par t governant. Amb les se-
ves llums i ombres, el llegat de
Calvo Sotelo incloïa la posi va
ges ó de les seqüeles del 23-F,
mesures progressistes i ne-
cessàries com la llei del divor-
ci, i, en un altre ordre de co-
ses, la incorporació a l'OTAN,
una mesura impugnada però
que va ser defini va i fet i fet
assumida pels qui encapçala-
ven l'oposició.
La ges ó governamental de
Calvo Sotelo es va realitzar
amb un par t fragmentat i en
un clima de gran inestabilitat,
per la qual cosa potser la seva
polí ca va fer de la necessitat
virtut i, per sobre d'altres con-
sideracions de par t, va optar
per solucionar alguns dels pro-
blemes claus que quedaven
pendents des de la Transició.
El govern de Felipe gonzález Després dels resultats ob nguts
per part del PSOE en
les eleccions del 28 d'octubre de
1982, en què Felipe González va
obtenir el 48,11% dels sufragis i
202 diputats, sent aquesta la pri-
mera majoria absoluta d'un par t
a la democràciaa Espanya, a més
d'ocupar la xifra més alta de dipu-
tats fins ara, va ser elegit presi-
dent del Govern espanyol pel Con-
grés dels Diputats, i va en-
capçalar un govern amb Alfon-
so Guerra de vicepresident.
Aquest èxit va suposar que per
primera vegada des de
les eleccions generals de 1936, un
par t d'esquerres havia de formar
govern. A més, segons
molts historiadors, va culminar el
período conegut com la transi-
ció espanyola iniciant-se
la II Legislatura.
Felipe González va guan-
yar també les eleccions de 1986,
1989 i 1993, i després de per-
dre per la mínima les de 1996 es
re ra de la primera línia polí ca:
En les eleccions de 1986 va man-
tenir la majoria absoluta amb
184 diputats. En les de 1989 el
PSOE es va quedar a un diputat de
la majoria absoluta, amb
175 escons. En les de 1993 va
aconseguir 159 escons, 16 menys
que en el 89, encara que va guan-
yar els comicis en obtenir 18
més que el PP.
En les eleccions de 1996 va per-
dre 18 diputats respecte a les
del 93, amb 141 dipu-
tats, sent aquesta vegada el
guanyador dels comicis del PP.
La diferència va ser de
poc més d'un 1%, sent d’aquesta
forma els resultats electorals
més ajustats de tots els que s’ha-
cien celebrat a Espanya fins
aquell moment.
Va seguir una polí ca econòmica
liberal, combinada amb nombro-
ses reformes socials. Entre les
seves decisions més cri cades va
estar l'expropiació de Rumasa.
També va ser molt contestat el
"pla d'ocupació juvenil" ideat
amb l'objec u que els joves n-
guessin una primera feina i ad-
quirissin experiència i que va ori-
ginar els contractes
"escombraries", anomenats així
per la seva baixa remuneració i
perquè la seva ex nció no dona-
va dret a prestacions socials.
Altres mesures molt controver -
des van ser la legalització de les
empreses de treball temporal
amb l'objec u de crear ocupació
encara que aquest fos precari i
en pitjors condicions; la retallada
de les prestacions per desocupa-
ció, i el primer "medicamentàs" l'obje-
c u va ser estalviar fons públics elimi-
nant la subvenció que rep la prescrip-
ció de certs medicaments per part de
la Seguretat Social. Com a conseqüèn-
cia d'aquesta polí ca va pa r les pri-
meres vagues generals de la demo-
cràcia, el que va portar al distancia-
ment del seu par t del sindicat Unió
General de Treballadors (UGT).
Els seus governs van dur a terme una
conflic va reconversió industrial, i la
modernització i universalització tant
del sistema educa u espanyol, com
del sistema sanitari i de seguretat so-
cial, així com una ampliació i moderni-
tzació de les infraestructures, fina-
nçada mitjançant un controver t aug-
ment de el deute públic i els Fons de
Desenvolupament de la Unió Europea
per al període de 1994-1999 amb els
quals la Unió Europea pretén enfor r
l'economia dels països més pobres
(Espanya, Irlanda, Grècia i Portu-
gal). Espanya va percebre mitjançant
aquest fet més de la meitat d'aquests
fons, a més serà el país de la UE que
més diners rebi del Fons de Cohesió i,
després de França, de la PAC.
En quant a la polí ca exterior, va de-
fensar l'obertura del país a l'exterior
i les relacions amb Europa, Estats
Units i Lla noamèrica. Va recolzar la
permanència d'Espanya a
l’OTAN convocant un referèndum el
1985. Va recolzar, amb l'enviament de
tropes (incloent a mariners de reem-
plaçament), a les Forces Aliades en la
primera Guerra del Golf de 1991. Tam-
bé, va donar suport logís c a les For-
ces Aliades.
No va abolir el servei mili-
tar obligatori, amb l'argument que un
Hipotè c exèrcit profesional
seria un exèrcit de mercenaris i
esta-
ria compost majoritàriament p
er persones procedents d'es-
trats socials humils. Aquesta
úl ma afirmació s'ha
vist confirmada posterior-
ment en haver estat ne-
cessària l'obertura del volun-
tariat als emigrants econòmi-
cament necessitat, davant la
falta de candidats espanyols.
Sota el seu govern, Espanya es
va unir a la Comuni-
tat Econòmica Europea el
1985, l'entrada efec va es va
produir l'1 de gener de 1986.
Durant la seva úl ma etapa de
govern es van succeir
els escàndols de corrupció
(casos de Mario Conde a Ba-
nesto, Flick, SEAT, Intelhorce,
etc).
A més,va sor r a la llum públi-
ca el terrorisme d'estat
(GAL), en què es van veure in-
volucrats membres del seu go-
vern.
La crisi económica i l’afarta-
ment de la población amb
aquests casos de corrupció van
portar a la derrota electo-
ral del PSOE de Feli-
pe González a 1996.
A més,va sor r a la llum públi-
ca el terrorisme d'estat
(GAL), en què es van veure
involucrats membres del seu
govern. La crisi ecònomi-
ca i l'afartament de la pobla-
ció amb aquests casos
de corrupció van portar a
la derrota electoral del
PSOE de Felipe González
a 1996.
Al final del seu mandat les
condicions de l’economia es-
panyola eren objec va-
ment dolentes: 3,5 milions
d'aturats, 5,5 % de déficit pú-
blic i un deute de 60 bilions de
pessetes.
A par r de 1994 el país ja ini-
ciava una recuperació econó-
mica, passant-se d'una reces-
sió del 1,1% del PIB l’any
1993 a un creixe-
ment econòmic del 2%. De la
mateixa manera, el nivel d'in-
flació, que va tancar 1993
al 4,9%, va passar entre 1994 i
1996 al 3,5%. Per la seva ban-
da, l'atur, que en el pri-
mer trimestre de 1994 acon-
seguia la taxa del 21,92%, va
passar a situar-se, en l’úl m
l'úl m trimestre complet de
la presidència de González, el
primer de 1996, al 20,04%.
EL govern de José María Aznar
En les eleccions generals del 3 de
març de 1996, el PP va esdevenir
el principal par t de l'hemici-
cle, encara que sense obtenir
majoria absoluta a la cam-
bra (156 diputats sobre un to-
tal de 350). Després de perllon-
gades negociacions amb les prin-
cipals formacions nacionalistes
de Catalunya (CiU), País Basc
(PNB) i Canàries (CC), va aconse-
guir el suport de les mateixes
en la sessió d'inves dura el 4 de
maig de 1996, pel que
al dia següent va jurar el
càrrec com a nou president del
Govern de Espanya.
En quant a l’economia, Espan-
ya va acabar l'any 1997
amb els deures fets per poder
accedir a la Unió Monetària l'1
de gener de 1999. Amb
una inflació a l'entorn del 2%, un
déficit públic per sota dels límits
de Maastricht i uns pus d’inte-
rés inferiors al 5%. Aquest pano-
rama econòmic i el bon compor-
tament dels sindicats, van fer
d’Espanya un dels països millor
col·locats en el compliment de
requisits per l’entrada en el siste-
ma de la moneda única euro-
pea (l'euro). I es va culmi-
nar amb la inclusió d'Espanya (2
de maig de 1998) en el grup ini-
cial de 11 països que van par ci-
par en la primera fase de la
Unió Econòmica Monetària amb
l'adopció de l'Euro.
En aquesta legislatura el PIB d'Es-
panya viu un creixement un 1.1%
superior a la mitjana de la Unió
Europea, tendència que es va
mantenir en els anys posteriors.
La desocupació es va reduir 7
punts percentuals en 4 anys. Men-
tre que els beneficis empresarials
creixien per sobre del 30%, els sa-
laris van augmentar per sota del
3% . L’augment dels salaris era me-
nor al dels preus fent que durant
el mandat d'Aznar el poder adqui-
si u dels treballadors es reduís un
1 %, sent Espanya l'únic país de
tota la Unió Europea on es produís
un retrocés. Els sectors que van
liderar el creixement de l'ac vitat
laboral van generar llocs de treball
poc produc us i conseqüentment
baixos salaris. Els contractes tem-
porals van augmentar fins arribar a
representar 1 de cada 3 llocs de
treball, sent aquesta xifra un 250%
superior a la mitjana europea.
Malgrat l'entrada en vigor de la
Llei de prevenció de riscos laborals
al febrer de 1996 els accidents la-
borals s'incrementen un 42% entre
1996 i 1999. L'índex de sinistralitat
va passar de 61 a 73 accidents per
cada 1000 treballadors. La UE re-
comana a La Carta Social Europea
que el salari mínim interprofessio-
nal (SMI) sigui igual o major al 60%
del salari mitjà del país, a Espan-
ja aconseguia el 34 % l'any 2000,
situant-se en 424 € mensuals
(742€ serien necessaris per
complir amb la recomanació de
la UE).
Una de les primeres mesures del
Govern d'Aznar va ser aprovar el
«Programa de modernització
del sector públic empresarial de
l'Estat». Algunes de les empre-
ses que van deixar de ser pro-
pietat de l'Estat en aquest perío-
de van ser Telefónica, Endesa,
Aceralia, Argentaria, Tabacalera,
Repsol i Gas Natural. Els ingres-
sos procedents de les priva tza-
cions van contribuir a reduir
ràpidament el deute públic del
68 al 63% 16 Els sindicats es van
mostrar contraris a una mesura
que consideraven «pa per avui i
fam per demà» .
El govern de José María Aznar va
signar el Protocol de Kyoto el
1998, tot i a la nega va del presi-
dent en alguns temes. Les emis-
sions de gasos d’efecte hiverna-
cle a ESpanya van augmentar,
incomplint així els pactes. Durant
aquest mandat, es va produir
la divisió en dos del Ministeri
d'Obres Públiques, Transportsi
Medi Ambient, donant lloc al Mi-
nisteri de Foment i al Ministeri
de Medi Ambient.
La seva segona legislatura co-
mençaria en la victoria en les
eleccions generals celebrades el
12 de març de 2000.
El Par t Popular va ser la fo-
rça més votada, aconseguint la
majoria absoluta a les dues cam-
bres. Tot i no haver assolit la
meitat dels vots (44.5%) va obte-
nir més de la meitat dels 350es-
cons del Parlament (183). Això li
va permetre a Aznar governar en
solitari, desfent el pacte de go-
vern que tenia amb CiU, PNB i
CC.
En 2001 es canvia el criteri per
considerar a una persona com a
parada, arran d'això mig mi-
lió d'aturats deixen de com-
ptar com a tals a causa del canvi-
metodològic. Entre el 1er trimes-
tre de 2001 i el de 2004 l'atur
augmenta en 300.000 perso-
nes, del 10,94% al 11,50%.
Aquest mateix any el govern va
decidir canviar la manera de
comptabilitzar l’índex d’inflació,
adequant-se a les normes euro-
pees, de manera que les dades
reflec des van desembocar
en una pèrdua de poder adquisi u
de la majoria de pensions fixes així
com del salari mínim interprofes-
sional i molts altres percep-
cions subjectes a barem estatal.
En les dades econòmiques corres-
ponents als 2 primers anys de la
legislatura s'ha de destacar que la
taxa de creixement econòmic es
mantenia en més d'un 3% en ter-
mes reals de l'economia espanyo-
la, el dèficit públic es va reduir fins
al 0,3% encara però la inflació es va
disparar en aquest any fins al 4%, la
taxa més altades de 1996, però el
més destacable de tot és que la
taxa d'atur va baixar fins al
13,6 %, ja que la creació d'ocupa-
ció va augmentar en 600.000 llocs
de treball nous.
En juny de 2002 es duu a terme
una vaga general, segons UGT:
"La vaga general del 20 de juny
és lla necessària i inevitable ex-
pressió del contundent rebuig
dels treballadros d’aquest país a
les intencions del Govern, inquí-
vocament dirigides a la supressió
dels drets laborals i a la retallada
de les prestacions per desocupa-
ció. És una mobilització per exigir
ocupació estable, digne , segura i
amb drets. És també la manifes-
tació de la profunda repulsa que
mereixen les declaracions del Go-
vern i el seu President que culpa-
bilitza les persones en atur de la
seva situació’’.
EL govern de José Luís Rodríguez Zapatero L'octubre de 2002, Rodríguez Zapate-
ro va ser designat candidat del seu
par t a la presidencia del govern a
les eleccions generals del 14 de març
de 2004.
Durant la campanya electoral
per les eleccions generals, les en-
questes eren favorables al candidat
popular Mariano Rajoy, encara que hi
havia seriosos dubtes sobre si po-
dria revalidar la majoria absolu-
ta conquistada en 2000.
Tres dies després dels atemptats de
l'11 de març a Madrid el PSOE va
guanyar les eleccions generals. Exis-
teix encara avui desacord sobre
si van ser els atemptats terroristes o
els successos posteriors als mateixos
els que van provocar la bolca-
da electoral, ja que el govern del
PP al principi va atribuir l'autoria a
ETA malgrat les proves que apunta-
ven a terroristes islamistes.
El PSOE va obtenir la victoria
aconseguint 164 escons i un
43,27 % dels vots, enfront dels
146 escons i 37,81% dels vots ob-
nguts pel PP. En el senat, el PP
va perdre 25 sena-
dors, aconseguint una majoria
rela va malgrat el descens. Per la
seva banda, el PSOE va augmen-
tar la seva representació en 28
senadors.
Durant la presidència de Rodrí-
guez Zapatero, s’han abordat es-
pecialmente les polí ques socials.
S'ha legalitzat el matrimoni entre
persones del mateix sexe, la Llei
contra la violència de gènere, la
Llei de la Dependència, s'ha modi-
ficat la llei del divorci per elimi-
nar traves, s’han modificat dife-
rents estatuts d’autonomia. Tam-
bé s'ha realitzat la regulació
dels estudis universitaris per
adequar-los al procés Bolon-
ya. Cal destacar que s'ha incre-
mentat el salari mínim, s'ha esta-
blert la Llei per a la igualtat efec -
va entre dones i homes, la
Llei an tabac, ha hagut una
gran regularització dels immi-
grants, i s’ha pretès la reforma de
la Cons tució en 4 punts.
L'economia espanyola segueix
creixent a un ritme superior als
seus veïns europeus. En quest
sen t, s’ha acordat que durant
els propers anys decreixin consi-
Derablement les ajudes de
l’Unió Europea a Espanya,
després de la inclusió a la UE
de nous països.
Entre els reptes d’aquesta
legisltura destaquen la cares-
�a del petroli, la dependencia
de la construcción i el turismo
des de fa 40 anys. El dèfi-
cit exterior es va elevar el
2005 un 37,1% més, el que la
converteix en el 2 on país
amb major déficit exterior de
l’eurozona.
La segona legislatura de Zapa-
tero va començar l’1 d’abril
del 2008. Les eleccions gene-
rls ngueren una par cipació
del 73,85%, el resultat d’a-
questes va donar la majoria
simple al PSOE, que va obte-
nir 169 escons al Congrés dels
Diputats, cinc més que en les
anteriors eleccions. El PP es
va mantenir com el princi-
pal par t de l'oposició en ob-
tenir 154 diputats, sis més
que en la legislatura ante-
rior. Pel que fa a la resta de
par ts, van destacar les pèr-
dues d’escons d’ER , CiU i IU,
amb unes caigudes del
60%, que els van fer perdre
els seus grups parlamentaris
propis. Van deixar de tenir
representació al Parlament
CHA i EA, que van perdre el
el seu únic escó. D'altra banda,
l'exeuroparlamentària socialista
Rosa Díez va aconseguir el seu
primer escó al Congrés amb
UPyD, el seu nou par t.
El president José Luis Rodríguez
Zapatero, va remodelar el Go-
vern un any després d'estrenar
la seva segona legislatura per la
necessitat d'un "canvi de rit-
me", i amb el principal objec u
de reforçar el gabinet. Van des-
tacar la incorporació de José
Blanco López (ministre de Fo-
ment) i Manuel Chaves (com a
tercer vicepresident).
El 20 octubre 2010 Zapatero va
anunciar una nova remodelació
en el seu govern, amb canvis en
set dels disset ministeris. Alfre-
do Pérez Rubalcaba va succeir a
Maria Teresa Fernández de la
Vega a la vicepresidència prime-
ra i en la Portaveu, Rosa Aguilar
a Elena Espinosa en Medi Am-
bient, Ramón Jáuregui a Maria-
Teresa Fernández de la Vega
a Presidència, Trinidad Jimé-
nez a Miguel Ángel Mora nos a
Exteriors, Valeriano Gómez a
Celes no Corbacho a Treball i
Leire Pajín a Trinidad Jiménez
en Sanitat. Així mateix, es van
eliminar dos ministeris: Igualtat
i Habitatge.
En el pla econòmic, la
IX Legislatura ha quedat marca-
da per l'impacte de la crisi origi-
nada als Estats Units, que va
afectar greument a tot el
món desenvolupat. A Espan-
ya, aquest impacte va adquirir la
forma d'una crisi immobiliària.
En la campanya electoral, alhora
que s'anaven coneixent diversos indi-
cadors econòmics, el PP va començar
a parlar amb èmfasi de cri-
si económica. El final de les vacances
es vals, va estar marcat per l'es-
clat de la crisi financera internacional
i, al costat d'ella, pels cada vega-
da més alarmants símptomes
que oferia l'economia espanyola
(enfonsament del mercat immobilia-
ri i de l'automòbil, creixement de
l’atur, descens del creixement del
PIB, repunt de l’inflació).
Entre el 9 i el 15 de juny de 2008
es va produir una aturada
de transpor stes, que protesta-
ven per les conseqüències que per al
sector tenia la pujada del gasoil: un
20,1% en el que es porta-
va d'any. Aquest atur va ser convocat
per la Federació Nacional d'Associa-
cions de Transport d'Espanya i la
Confederació Nacional de Trans-
port per carretera, a més d'al-
tres organitzacions empresarials in-
dependents i gups locals i regionals
de tranpor stes.
José Luis Rodríguez Zapatero, en una
compareixença del 23 juny 2008 va
informar de diverses mesures del ga-
binet dirigides a pal·liar els efectes de
la crisi econòmica. Zapatero va ava-
nçar que el 2009 l'oferta pública
d'ocupació es reduirà un 30% respec-
te al 2008 i que congelarà els salaris
de tots els alts càrrecs de l'Adminis-
tració General de l'Estat.
Malgrat les mesures preses, el
cost de dur a terme les mateixes i la
crisie conòmica van esgotar el su-
peràvit de l'Estat. Des del 2003 l’Ad-
ministració Pública no registrava un
dèficit en els seus com-
ptes. L'Administració Central va
tancar el primer semestre del
2008 amb un dèficit moderat
del 0,42% del PIB. Per contra, la
Seguretat Social va seguir amb
bones dades davant la crisi,
amb un augment sostenible del
seu superàvit, que va millo-
rar el seu ritme de creixe-
meneins al 12,2% en els
sis primers mesos del
2008 enfront del 9% amb què
va tancar maig, el que va per-
metre a la Caixa única del siste-
ma acabar el 1er semestre
amb uns excedents de 16.734,3
milions d’euros, segons dades
del Ministeri de Treball
i Inmigració. El turisme va se-
guir sent un dels punts favora-
bles per a l’economia d’Espan-
ya durant l’any 2008. L'arriba-
da de turistes estrangers va
augmentar un 2,6% el pri-
mer semestre del 2008 en com-
paració del mateix període de
l'any anterior. Un total de
26,6 milions de visitants va te-
nir Espanya durant el pri-
mer semestre del 2008.
El govern de Mariano Rajoy En les eleccions generals del 20
de novembre de 2011 per
al Parlament de la XLegislatura, el
Par t Popular va resultar vence-
dor amb una majoria absoluta de
186 escons. El resultat va conver-
r a Rajoy, en president del Go-
vern d'Espanya, el sisè del perío-
de democrà c començat el 1977.
Va ser designat president
pel Congrés dels Diputats el dia 20
de desembre de 2011 i va pren-
dre possessió del càrrec l'endemà.
Immediatament després de ju-
rar el càrrec davant el rei Joan
Carles I, el president va anun-
ciar la composició del gabinet, els
membres van jurar o van prome-
tre els seus càrrecs al dia se-
güent. El 30 de desembre, el
nou Govern va aprobar les pri-
meres mesures an crisi i va
anunciar en dèficit públic del 8%
o superior. De les mesures an -
crisi, cal destacar, la pujada de
l'IRPF (d'una manera tempo-
ral, 2012-2013)entre un 0,75% i
un 7% i la de l'IBI, entre el 4% i el
10%. A més, també es man n-
dria l'increment del pagament
fraccionat de l’Impost de Socie-
tats per a grans empreses. Per
dur a terme una reducció de la
despesa.
Una de les mesures que ha près el
govern de Mariano Rajoy per fer
front a l’elevada tasa d’atur que
existeix a Espanya es una reforma
laboral que ha creat molta polèmi-
ca. Els sindicats de treballadros
diuen que atempta contra els drets
dels treballadors i, per això, han
convocat una vaga general el dia
29 de març del 2012.
El PSOE també ha cri cat molt
aquesta reforma amb la mateixa
opinió que els sindicats. Cosa que
fa que el PP els contes dient que
els que han dut a haver de fer una
reforma tan extrema ha estat a
causa de la polí ca que duia el
PSOE.
Opinió personal Aquest treball m’ha costat més fer-lo que els altres ja que havies de revisar tota la información un poc
més. De vegades he ngut que afegir jo coses que sabia com en el darrer ar cle i, en altres, he ngut que
resumir-ho molt perquè podria tenir quatre revistes parlant de, per exemple, el govern de Zapatero.
Amb aquest treball he comprovat el difcil que va ser per al nostre país arribar a ser com ara, és a dir, amb
democracia i llibertat. En els moments de la transició hi va haver molta gent a la que trob que els hi de-
vem moltes coses per lluitar pel que voliem tots.
Pel que he llegit, amb Aznar Espanya va assolir la seva máxima importància en quant a l’economia i altres
temes. M’ha sorprés una dada que no coneixia. Aquesta diu que durant la campanya electoral del 2004
Zapatero deia que construiria 180.000 cases cada any no sé molt bé per quina raó.
Bibliografia hgp://www.historiasiglo20.org/HE/16a-1.htm 12/03/2012
hgp://es.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3n_Espa%C3%B1ola 12/03/2012
hgp://es.wikipedia.org/wiki/Historia_contempor%C3%A1nea_de_Espa%C3%
B1a#Transici.C3.B3n_y_democracia_.281975_-_actualidad.29 12/03/2012
hgp://www.ieslme.org/departamentos/dptogyh/historia_espana/transicion_democra ca_cg/file_05.htm
14/03/2012
hgp://es.wikipedia.org/wiki/Cons tuci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978 14/03/2012
hgp://es.wikipedia.org/wiki/Golpe_de_Estado_en_Espa%C3%B1a_de_1981 16/03/2012
hgp://www.laverdad.es/murcia/20080505/opinion/gobierno-calvo-sotelo-20080505.html 16/03/2012
hgp://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez 17/03/2012
hgp://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar 17/03/2012
hgp://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Rodr%C3%ADguez_Zapatero 18/03/2012
hgp://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Rajoy 18/03/2012