Transició (1975 1982)

La transició(1975-1982)

1

Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès

2

2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)2.- LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1975-1977)

2.1 L’opció reformista de Joan Carles I

Joan Carles de Borbó nomenat rei el 22/11/1975Nova monarquia

Legitimada pel franquisme i li assegura el control dels aparells de l’Estat (exèrcit, administració i forces de l’ordre

públic

Esperen que el rei faci una monarquia autoritàriaAparells de l’Estat

Oposició Reclamava canvis ràpids i significatius

Es compromet a comptar amb tothom. Bones

intencions però inconcret

Discurs coronació

Rei d’Espanya, proclamació

Joan Carles, Rei

3


Arias Navarro ratificat pel rei com a president de Govern. Govern amb pesos pesants dels franquistes més oberturistes (com Fraga)

Contactes, d’esquena al govern, amb l’oposició i

líders de països europeus

Obtenir el suport per a iniciar els canvis que havien de dur a la

democràcia

Mesures contradictòries:

indult ampli (sortida de la presó d’alguns polítics de l’oposició com Marcelino Camacho)

es va permetre la celebració del XXX Congrés de la UGT, tot i que el sindicat no havia estat legalitzat.

Tímida reforma per a recuperar la fracassada Llei d’Associacions de 1974

Política repressiva contra tot tipus de protesta:

dura repressió policial a Barcelona a dues les manifestacions a favor de l’amnistia. Org: Assemblea de Catalunya.

Fets de Vitòria: mort de 5 treballadors quan la policia dissolia una assemblea de treballadors en una església

(3/3/1976). Fraga: “la calle es mía”=elgovern controlaria qualsevol acció que considerés que alterava l’ordre públic.

Protestes contra el govern, malestar social, conflictes ciutadans i obrers

Crisi econòmic a congelació salarial = vagues (Metro, Correus, Telefònica, Renfe, o principals empreses com Hunosa)

Tensions carlines a Montejurra (9/5/1976) = carlins ultraconservadors vs branca alineada amb postulats democràtics; extrema

dreta carlina provoca dos morts i diversos ferits de bala.

inestabilitat

Campanades a Mort (Lluís Llach) Fets de Vitòria(3/3/1976)

Govern d’Arias Navarro

Torcuato Fernández- Miranda Es col.locat pel rei al capdavant de les Corts i Consell del Regne

Obliga a Navarro a Assessora al cap d’Estat en la presa de les decisions


4


oposició Anava canviant d’estratègia

1r: exigeix que es formi un govern que no tingui

a veure amb la legalitat franquista

Ruptura amb el franquisme

Monarquia o república

plebiscit

1976 creació de Platajunta Ruptura pactada

Trencament amb la legalitat franquista feta

d’acord amb els franquistes reformistes i

deixar de banda el plebiscit


5

2.2 Catalunya a l’arrencada de la transició

Catalunya a l’arrencada de la transició.

Febrer 1976: visita oficial del rei JCI a Barcelona

Part del discurs en català

compromet a crear un organisme descentralització administrativa per a

Catalunya: Consell General de Catalunya

Assemblea de Catalunya Rebutja el Consell General de Catalunya

Reclama la reinstauració de la Generalitat de Catalunya de l’etapa de Catalunya i el retorn

del president Tarradellas

Dia de Sant Jordi 1976Publicació del primer número del diari Avui

Primer en llengua catalana des del final de la

Guerra Civil

Marxa de la Llibertat Estiu de 1976: gent que camina de poble en poble demanant llibertat i amnistia; manifestació

prohibida però es va fer tot i les detencions i persecucions.

11 Setembre 1976

Govern prohibeix la celebració a Barcelona. Accedeix a autoritzar una concentració a Sant Boi.

Van acudir 100.000 persones: primera gran manifestació a Catalunya des de la Guerra Civil.

Reivindicació: llibertat, democràcia i autogovern


6

2.3 El desmantellament legal del franquisme

Catalunya a l’arrencada de la transició.

Diada Nacional, Sant Boi 1976

Manifestació proamnistia, febrer 1976

Miting de l’Assemblea de Cat, Palau d’Esports de BCN, Juliol 1976

Barcelona, 1976


7Font: Sebastian Merino

8


Rei força la dimissió d’Arias Navarro (1/7/76)Govern de Navarro no va aconseguir

un projecte de reforma del franquisme

Adolfo Suárez: president del govern (5/7/1976)

Tenia programa de reforma política

Oposició: fre al procés de reforma.

Suárez, secretari general del Movimiento.

Desmantellament de la dictadura a partir de

la legalitat franquista mateixa

Suárez jurant el càrrec de president del Govern

Reconeixement de les llibertats públiques i d’expressió.

Llibertat sindical

Integració a la CEE

Reconeixement de la diversitat de pobles dins de la unitat indissoluble d’Espanya

Dissolució de les Corts i elecció d’unes Corts democràtiques en el termini d’un any.

Amnistia política àmplia (30/7/76)

Contactes amb l’oposició per implicar-la en la reforma

El procés es posa en marxa

Ruptura pactada: donar pas a un altre sistema però començant per desmantellar gradualment

l’estructura i la legislació heretada.

Amnistia


9


Tot el projecte passa per....... Aprovació de la Llei per a la reforma política (18/nov/1976) Llei de la Reforma política

Ha de permetre establir unes Corts representatives i democràtiques

Suárez ho vol aconseguir sense trencar la legalitat

franquista i necessita que siguin les Corts franquistes

les que donin l’aprovació al projecte

Les Corts franquistes aproven el projecte: 425 vots a favor, 59 en contra i 13 abstencions

Els procuradors havien decidit la seva defunció política

15/des/1976 referèndum de la Llei per a la reforma política

Voten afirmativament el 94%, participació del 77% (Cens electoral: 22.664.290)

L’oposició moderada va propiciar el si i la de l’esquerra defensa l’abstenció

Controlat per l’Estat

Partits polítics encara il.legals i no se’ls permet fer actes públics

Referéndum


10

2.4 Cap a les eleccions generals.

Aprovació en referèndum de la Llei per a la Reforma Política Reforça la figura de Suárez

Sectors radicals del règim queden quasi neutralitzats.

Oposició democràtica es veu obligada a adaptar-se al disseny polític del govern.

Continua la seva tasca

nova amnistia política

dissol el TOP, sindicat vertical i el Movimiento

Entre aprovació del referèndum i les eleccions generals Esdeveniments que presagiaven un procés d’involució

Setmana Negra(23-28 gener 1977)

Grapo: segresta un tinent general, i assassina 3 membres de les forces de l’ordre públic

Matança d’Atotxa: Grup d'ultradreta assassinen 5 advocats laboralista comunistes.

Policia causa la mort de dos estudiants en una mani proamnistia

En el funeral dels 5 advocats el PCE tingué

una actitud de moderació

Comissió dels Nou

Des. 76-abril 77

Suárez negocia amb representants de l’oposició la convocatòria electoral

socialistes, comunistes, democratacristians, liberals, socialdemòcrates i un representant gallec, basc i català

Legalització dels partits polítics, llei d’amnistia, i altres aspectes de la preparació de les eleccions. NO el

sistema electoral = s’estableix per la llei de la reforma política.Va tractar


11

2.4 Cap a les eleccions generals.

Qüestió important a resoldre Paper del Partit Comunista en el nou règim democràtic

1 setmana després del referèndum Carrillo

(vivia clandestinament a Espanya) fa una

conferència a Madrid i fou detingut. Mesura de

pressió del PCE.

Comunistes no responen a la provocació dels

assassinat d’Atotxa.

Abril 77 (Dissabte Sant) es legalitzat el PCE

Detenció de Carrillo

Legalització PCE

Malestar en els militar i dimissió del ministre de la Marina

Carrillo reconeix la monarquia, la bandera espanyol i la unitat d’Espanya.

esdeveniments

Eleccions es convoquen el 15 de juny de 1977 Primeres eleccions democràtiques des de la Segona República.


12

2.5 Les eleccions a Corts constituents.

Partits participants

Partits legalitzats que havien estat clandestins

Partits sorgits dins el franquisme:

Unión de Centro Democrático (UCD) d’Adolfo Suárez. Coalició de 15 partits procedents

del franquisme reformista i oposició moderada (democratacristians i liberals). Ideologia:

reformistes, de centre.

Alianza Popular (AP) de Fraga. Coalició heterogènia i poc cohesionada d’antics franquistes

i de partidaris de la reforma. Ideologia: dreta i conserven trets autoritaris.

Fuerza Nueva. De Blas Piñar, procedent del falangisme i branca intransigent del

franquisme (búnquer)

Resultats participació del 80% (cens :23.600.000)

UCD obté majoria relativa (165 diputats)

seguida del PSOE (118 diputats), PCE 20, AP 16, Pacte Democràtic

per Catalunya 11, PNB 8, Partido Socialista Popular 6,...

eleccions es van decantar per la moderació. Destaca la desfeta del

PCE. Extrema dreta fora de l’arc parlamentari

P.Dem. Per Catalunya: coalició electoral catalana que es va presentar a les eleccions generals de1977, La integraven Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), entre d’altres

Eleccions 1977


FONT: “Història, 2n Batxillerat”. Editorial Santillana.

13



FONT: Wiikipedia

14


Resultats a Catalunya Participació: 80% (cens 3.900.000)

va guanyar la coalició PSC-PSOE: 15 diputats

2n: PSUC (agermanat amb el PCE), 8 diputats

Pacte Democràtic (11 dip.) i UCD (9 dip.) gairebé empatats

poca representació: ERC, AP i Unió del Centre i la Democràcia Cristiana

75% del vots a les forces polítiques que es comprometien al:

restabliment de la Generalitat, sobre la base de l’Estatut d’Autonomia de 1932

retorn del president de la Generalitat a l’exili: Josep Tarradellas


15


Catalunya Pocs dies després de les eleccions de 1977, reunió entre els parlamentaris elegits a Catalunya i Suárez

Aconseguir recuperar la Generalitat

finalitat

Pressió popular: manifestació 11 Setembre 1977: 1 milió de persones a Barcelona. A

favor de l’estatut d’autonomia i el retorn de Tarradellas.

11 Setembre 1977

Octubre 1977: Tarradellas com a President de la Generalitat. “ Ja sóc aquí”

Únic acte de la transició que el Govern espanyol va reconèixer la legitimitat

d’un càrrec electe de les institucions republicanes.

Retorn de Tarradellas


Fer resum 4.2 (pàg.327-328)

16

Objectius govern UCD i les Corts sorgides del 15/6/1977

frenar la crisi econòmica i definir unes noves relacions laborals.

elaborar una nova Constitució per construir un nou marc polític democràtic

integrar les reivindicacions nacionalistes històriques sense qüestionar la unitat d’Espanya

Política de consens

Pactes de la Moncloa (25/10/1977)

Constitució 1978Consens econòmicConsens econòmic

Problemes econòmics = crisi del petroli= crisi mundial

estancament del PIB

inflació galopant: el 1977 arriba al 29%

Increment del dèficit públic

augment espectacular de l’atur (intern més emigrants acomiadats a Europa): del 2,2% (1973) al 7% (900.000 persones)

la inexistència d’una política fiscal del model econòmic franquista = no correcció dels desequilibris social

Mesures correctores impopulars: retallades salarials o

tancament d’empreses públiques

Feia necessari

Suárez vol comprometre a la resta de partits ,sindicats majoritaris i empresari Pactes de la Moncloa

(Octubre 1977)

reduir la conflictivitat laboralEls augments salarials no superiors a la inflacióPlans d'ocupacióReducció de la inflació (del 26% al 16%), dèficit i atur Pla d’ampliació dels serveis socials (construcció d’escoles i diverses inversions públiques)

no s’aconsegueix frenar increment de l’atur

Pactes de la Moncloa

3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)3.- PERIODE CONSTITUENT (1977-79)

17


Constitució 1978Constitució 1978

1r pas: creació d’una ponència = diputats dels principals partits polítics UCD, Pacte Democràtic per Catalunya, AP, PSOE i PCE-PSUC

Acords difícils en educació, llibertat religiosa, avortament, divorci, pena de

mort, sistema electoral. 16 mesos de discussions.

Definició del sistema polític: monarquia parlamentària (rei regna però no governa)

L’Estat deixa de definir-se com a catòlic, es manté aliè a qualsevol confessionalitat i es declara laic

Drets i llibertats: inspirats en la Declaració dels Drets Humans:

drets i llibertats(educació, ideològica ,expressió, entre homes i dones, salut i sanitat, habitatge

digne, al treball, lliure elecció de professió o ofici, al divorci, supressió de la pena de mort,dret

de l’Estat a intervenir en l’economia)

igualtat i pluralisme polític

Divisió de poders:

legislatiu: bicameral (Congrés de Diputats, Senat)

executiu (govern: president i ministres)

judicial: jutges i magistrats , coordinats pel Tribunal Suprem

Altres institucions: Tribunal Constitucional i defensor del Poble.

Sufragi universal

Descentralització de l’Estat:

necessitat d’atendre a les reivindicacions nacionalistes i regionalistes

PRINCIPIS

Aprovada per referèndum 6/12/1978:

88% vots positius; abstenció 33%

(País Basc 54,5% promogut pels

nacionalistes bascos)

“Pares” de la Constitució


18


Constitució 1978

““Pares” de la ConstitucióPares” de la Constitució


Gabriel Cisneros (UCD),

José Pedro Pérez Llorca (UCD),

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñon,

Miquel Roca y Junyent (Pacte Democràtic per Catalunya)

Manuel Fraga Iribarne (AP),

Gregorio Peces Barba (PSOE),

Jordi Solé Tura (PCE).

Gabriel Cisneros

Miquel Roca Manuel Fraga Jordi Solé Tura

José Pedro Pérez-Llorca Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón

Gregorio Peces Barba

19


Constitució 1978Constitució 1978

Procés d’organització de l’Estat autonòmicDesprés de les eleccions 15 juny77: normalitat democràtica a Catalunya i País Basc no seria

possible sense les seves reivindicacions autonomistes

Unanimitat per a restaurar els governs autonòmics de Catalunya, País Basc i Galícia.

No unanimitat per determinar els límits geogràfics i competencials dels procés de descentralitatzació

Pressió popular: manifestació a Catalunya (11/set/1977) i en altres regions Generalitzar la creació d’autonomies

(“cafè per a tothom”)

Resposta del govern

Constitució no centralista ni federal; creació

d’un sistema autonòmic generalitzat

Resultat

Búnquer (ocupen llocs

clau de l'administració i

promouen l' involució):

desintegració de la pàtriaVia ràpida art.151: comunitats històriques (País Basc, Catalunya, Galícia ; s’hi afegirà Andalusia). Estatut aprovat per

referèndum.

Via lenta art.143: resta de comunitats. No obliga a sotmetre l’estatut via refèrendum però rebaixa el nivell d’autogovern

Es reconeix la vigència del drets forals del País Basc i Navarra

Sistema d’accés a l’autogovern


Estat de les Autonomies

20



Catalunya

23 octubre 1977: Tarradellas torna a Barcelona com a president de la Generalitat

Forma un govern d’unitat amb tots els partits catalans amb representació parlamentària.

Comissió de parlamentaris va redactar el projecte d’un nou estatut (“Estatut de Sau” 1979)

Aprovat per les Corts, limitant algunes competències

Octubre 1979: aprovació per referèndum de

l’Estatut de Sau; àmplia majoria

Març 1980 eleccions al Parlament de Catalunya:

les guanya Convergència i Unió (Jordi Pujol)

País Basc

Context crispat= rebuig del nacionalisme moderat (PNB) a

aprovar la Constitució i del nacionalisme radical (només

negociar la independència).

Estatut de Guernika (1978); octubre 1979 provat per

referèndum (àmplia majoria).

Març 1980 eleccions autonòmiques: guanya PNB

AndalusiaFebrer 1980: Andalusia convoca

referèndum per accedir a l’autonomia

per la via ràpida (art. 153). El guanya.

Esquerra i nacionalistes andalusos: accés a l’autonomia via art.151

Reduir autonomia andalusa a

les competències reservades

a les regions .

Però govern vol

Fer resum 4.3 (pàg.328-329) i 4.4 (pàg.329-330)

21

4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)4.- LA DEMOCRÀCIA AMENAÇADA (1979-1982)

Causes acció desestabilitzadora del terrorismes i colpisme militar.

empitjorament de l’economia

desgast de la UCD

pressió de l’oposició

Tensions inicis dels 80

Terrorisme

Atemptats contra l’exèrcit i forces de seguretat de l’Estat

Objectiu: minar la credibilitat de la naixent democràcia

1977 ETA intensifica la seva activitat

objectiu

Govern de Suárez acceptés el programa per a la

independència d’Euskadi elaborat per KAS

(Kordinadora Abertzale Sozialista)

Es complementa amb l’activitat política d’Herri Batasuna

(coalició electoral; apareix 1978; 15% vots en les

eleccions basques 1980)

GRAPONo estan clars els seus principis

Alimenta les proclames antidemocràtiques

del búnquer franquista.

Fomenta el colpisme dins l’exèrcit.


22



23


Descrèdit govern UCD (1/2)

Després de ser aprovada la Constitució de 1978Suárez dissol les corts i convoca eleccions generals: 1 març 1979

UCD torna a guanyar.

Segon lloc: PSOE

FONT: “Història, 2n Batxillerat”. Editorial Santillana.FONT: “Història, 2n Batxillerat”. Editorial Santillana.

Govern convoca eleccions municipals, 3 abril 1979

Triomf de les esquerres (PSOE i PCE 46,6% dels vots, UCD 313%)

Pactes postelectorals PSOE-PCE: alcaldies a les

27 capitals de província (com BCN i Madrid)

Descentralització autonòmicaEsperonà els recels de l’exèrcit i els poders fàctics.

Recels entre regions: les de la via lenta es consideraven de

segona categoria en el procés autonòmic

Començaments de 1980 s’alentí el procés

de descentralització i es proposa la via de

l’art.143 de la Constitució com a via lenta

d’accés a l’autonomia tret de les comunitats

històriques (ho van fer fia art.151,; via

ràpida

24


Descrèdit govern UCD

FONT: Wiikipedia

FONT: Wiikipedia

25


Descrèdit govern UCD (2/2)

Pressió de l’oposició PSOE Fortes crítiques i dura oposició Moció de censura: maig 1980

No prospera per 14 vots

Desgast govern UCD

Suárez surt debilitat

Manca d’unitat: llei del divorci, reforma fiscal i descentralització autonòmica.

pressió dels “barons” dea la UCD socialdemòcrates, democratacristià i liberal.

Juliol 1980: dimissió del vicepresident i ministre d’economia .

27 Gener 1987 II Congrés UCD suspès29 gener dimiteix Suárez

Amb aquest ambient

Compareixença de Suárez anunciant la seva dimissió.

26


Cop d’Estat 23-febrer-1981

Precedents

la reforma de l’Estat no havia depurat l’Administració ni l’Exèrcit.Els sectors nostàlgics del règim creien que encara controlen els aparells de l’Estat

Gutiérrez Mellado nomenat Ministre dels Exèrcits Controla eficaçment el descontentament dels militars tot i el “remors de sabres”=

1978 Operació Galaxia (=militars segrestarien el govern al Palau de la Moncloa i

establir una junta militar)

Dimissió de Suárez (29-gener-1981)= dura oposició socialista i contestació del seu propi partit. Manca de lideratge

Rei Joan Carles I visita la Casa de Junte de Gernika Esbroncat pels representants d’Herri Batasuna

Atemptats terroristes

Situació ideal per als militars colpistes: “estat de necessitat” = manca de lideratge, descomposició autonòmica, terrorisme i crisi econòmica

Suárez, Fernández Miranda i Gutiérrez Mellado

27



Fets

23 de febrer Debat d’investidura: segona votació per la investidura de Calvo Sotelo, successor de Suárez

Guàrdies Civils, sota les ordres del tinent coronel Tejero, ocupen i segresten el Congrés de Diputats.

A València, el tinent general Jaime Milans del Bosch decreta l’estat d’excepció i treu els tancs al carrer.

Mitja nit el Rei surt per televisió: discurs a favor de la democràcia i contra els colpistes.

24 de febrer Rendició de les tropes que assaltaren el congrés.

Rei i líders parlamentaris fan una declaració solemne a favor de la democràcia.

Convocatòria de manifestacions populars: donar suport a la democràcia

Versió animada del “23F”

Fa rendir a les casernes indecises.

28



“Todo el mundo al suelo”Gutierrez Mellado s’enfronta als Guàrdies Civils

Tancs als carrers de València Compareixença del Rei.

Tots els diputats estirats menys Suárez, Gutierrez Mellado i Carrillo

Guárdia Civils custodiant el Congrés de Diputats

29



Rendició dels colpistesSortida dels diputats

Manifestació a favor de la democràcia Militar implicats en el cop d’Estat

30


El govern de Calvo Sotelo i fi de la UCD (febrer 81 – octubre 82)

Leopoldo Calvo Sotelo investit president del govern per majoria (25/2/1981)

Recuperació de la política de consens

Acord Nacional per a l’Ocupació (juny1981)

Llei Orgànica per l’Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA, juliol 1981), amb el suport del PSOE

Limitar les competències de les comunitats autònomes. Agost 1983, 14 de 38 articles de la LOPA foren declarats inconstitucionals pel Tribunal Constitucional.

discrepàncies Enfrontaments amb les esquerres: octubre 1981decisió UCD incorporar Espanya a la OTAN

Socialistes i comunistes demanaren que fos sotmès a referèndum

Continua crisi econòmica Creixement econòmic continua aletint-se.

Dèfict de la balança de pagaments va créixer encara més.

Continua augment l’atur

Tensions internes a la UCD impedeixen l’aplicació d’una política d’ajustaments

31



Erosió de la UCD

Mals resultats en les eleccions autonòmiques

Fragmentació del partit

Alianza Popular guanya a Galícia (octubre 1981)

PSOE guanya a Andalusia (maig 1982)

Abandonament de 15 diputats socialdemòcrates: marxen al PSOE

Enfortiment d’Alianza Popular amb diputats fugitius de la UCD

Suàrez abandona la UCD i funda el Centro Democrático Social

Estava desapareixent l’espai polític de centre.

Diverses remodelacions del govern de Calvo Sotelofinalment

Agost 1982 dissol les Corts i convoca eleccions legislatives

anticipades l’octubre 1982

Majoria absoluta del PSOE

Es considera la fi de la transició per la normalitat amb què

es va produir el traspàs de poder

32



FONT: Wikipedia

FONT:http://tuscienciassociales-teodosio.blogspot.com/

Transició (1975 1982)

Education

Transcript of Transició (1975 1982)