Transició espanyola fins a l'actualitat

download Transició espanyola fins a l'actualitat

of 25

  • date post

    18-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    217
  • download

    4

Embed Size (px)

description

Treeball Pere Joan López 4t ESO transició espanyola

Transcript of Transició espanyola fins a l'actualitat

  • ndex *La transici Pgina 1 a 2

    *Primeres eleccions desprs de la dictadura..Pgina 4 a 5

    *Adolfo Surez....Pgina 7 a 9

    *Leopoldo Calvo-Sotelo... Pgina 11 a 12

    *Felipe Gonzlez Pgina 13 a 14

    *Jos Mara Aznar Pgina 15 a 17

    *Jose Lus Rodrguez Zapatero. Pgina 18 a 19

    *Mariano Rajoy.. Pgina 20

    *Opini personal Pgina 21

    *Bibliografia.. Pgina 22

  • s el perode de temps comprs entre la fi de la Dictadura fran-quista i el restabliment de les

    institucions democrtiques a Espanya.

    Els darrera anys de la dictadura no van portar cap estovament a l'hora de re-primir els sindicats o associacions pol-tiques, o b de signar sentncies de mort en el casos de terrorisme, excep-ci feta del Procs de Burgos.

    L'nica resposta a les mobilitzacions

    de la que el Govern se sentia capa

    era la repressi, com el procs 1001, al

    1973, contra deu membres

    de CCOO acusats d'associaci illcita.

    El judici s'inici el 20 de Desembre de

    1973 sota una atmosfera de terror, ja

    quinze minuts abans de la hora en qu

    havia de comenar el judici, el presi-

    dent del govern, l'almirall Carrero

    Blanco era assassinat per un comando

    d'ETA. Aquesta figura havia de ser el

    garant de la continutat del rgim a la

    mort del dictador, cosa que es va veu-

    re parcialment truncada. El nomena-

    ment a la presidncia del govern de

    l'anterior director general de segure-

    tat, Carlos Arias Navarro no deixava

    dubtes sobre la resposta del rgim: emprar la fora si calia.

    Les protestes estudiantils i va-gues, totes ferotgement repri-mides, van ser una altra cons-tant de les acaballes del rgim. El procs de gradual re-tirada del recolzament ecle-sistic - tret del d'excepcions malauradament notables - al rgim del dictador es va con-vertir en un altre dels ele-ments caracterstics del pero-de 1969-1975.

    1

  • Des del 22 de juliol de 1969, el dictador

    havia proclamat com al seu successor

    oficial al prncep Joan Carles de Borb,

    nt d'Alfons XIII, que a l'endem va

    prestar jurament de lleialtat a Franco,

    als principis del "Movimiento" i a les

    lleis fonamentals de l'Estat. Durant

    aquests primers anys de la dcada de

    1970 el paper del llavors prncep va ser

    poc rellevant polticament parlant.

    La crisi del petroli del 1973, tot que si-lenciada oficialment en les repercus-sions que per Espanya podia tenir, va a comenar a deixar senyals de la seva arribada. La recessi a nivell europeu va incidir en dues de les principals fonts de divises estrangeres: el turisme i les remeses dels treballadors emigrats. La perspectiva d'un augment de l'atur i d'una davallada del nivell de vida ava-naven un augment parallel de la mili-tncia obrera.

    Els increments salarials van ser limitats

    en un intent intil d'aturar la inflaci.

    L'increment real del cost de la vida va

    acostumar-se a estar marcadament per

    sobre de les xifres oficials d'inflaci. Do-

    nat que molts treballadors necessitaven

    cada cop ms de dues feines, o si ms

    no de nombroses hores extraor-

    dinries , per tal de cobrir les seves ne-

    cessitats, els conflictes socials van cons-

    tituir el major problema al que s'en-

    frontava el govern de Carrero Blanco.

    Els planificadors havien fracassat en el seu intent de resoldre el pro-blema de l'habitatge, i el buit fou omplert per l'especulaci immobi-liria, que va anar acompanyada de construccions de baixa qualitat i fraus.

    La protesta contra les deficients

    condicions socials - baix nivell sa-

    nitari i una inadequada organitza-

    ci dels serveis educatius i mdics

    - van servir per intensificar la cons-

    cincia de la classe obrera, que es

    va convertir en una part important

    del procs de polititzaci.

    Al llarg de 1975 es va reforar la

    censura, un cop ms, i nombrosos

    diaris van ser "segrestats".

    Quan Franco va morir, el 20 de no-vembre de 1975, desprs d'una llarga agonia i 36 anys de dictadu-ra, el sector dur del rgim ja havia perdut la partida. La soluci im-mobilista del franquisme sense Franco havia mort amb Carrero Blanco, i la soluci aperturista/continuista d'Arias Navarro

    2

  • Les eleccions generals legislatives d'

    Espanya de l'any 1977 van

    ser celebrades el dimecres 15 de

    juny. Quaranta-un anys desprs de

    les ltimes eleccions generals a Es-

    panya celebrades durant la Segona

    Repblica, els espanyols tornaven

    a decidir el seu dest a les urnes. Els

    espanyols aposten per

    la moderaci al primar els partits de

    centredreta i centreesquerra.

    El president

    del govern, Adolfo Surez, nomenat

    al juliol de 1976 pel Rei per conduir

    lareforma poltica, desembarca a la

    plataforma Centre Demo-

    crtic per liderar i crear la Uni de

    Centre Democrtic, que guan-

    ya les eleccions quedant-se

    a uns escons de la majoria absoluta.

    Un jove Felipe Gonzlez, lidera el

    PSOE des de 1974 i s el cap de llis-

    ta d'aquest partit,obtenint la sego-

    na posici amb gaireb 120 escons.

    Li arrabassa aix l'hegemonia en l'es-

    querra al PCE, partit que s'ha-

    via distingit per la seva lluita contra

    el franquisme, i que liderat per l'hi-

    stric Santiago Carrillo obt el tercer

    lloc amb 19 diputats.

    A la dreta de la

    UCD, Manuel Fraga, qui va

    ser ministre portaveu i de Turis-

    me durant elsanys del desarrollis-

    mo franquista

    i, posteriorment, vicepresident i mi-

    nistre d'Interior delprimer govern del

    rei Joan Carles, lidera la Federaci de

    Partits d'Aliana Popular

    que,representant

    al franquisme sociolgic encara que

    no ultra, obt 16 diputats.

    4

  • El PSP del professor Enrique

    Tierno Galvn concorre

    a les eleccions amb diversospartits que

    havien format part de la Federaci de

    Partits Socialistes, sota el nom Unitat So-

    cialista, i obt 6 escons.

    La Federaci de la Demo-

    crcia Cristiana, liderada per Joa-

    qun Ruiz-Gimnezs'estavella en

    les eleccions. La ultradreta no obt cap

    esc.

    Cap dels tradicionals partits republicans-

    amb l'excepci del en aquells

    dies influentPartit Comunista-, ni els

    seus hereus (Esquerra Republicana, Acci

    RepublicanaDemocrti-

    ca Espanyola, Esquerra Republicana de

    Catalunya) van poder participar en

    aquestes eleccions, ja que no se'ls va

    concedir la legalitat fins a uns mesos

    desprs de les eleccions.

    Diversos partits nacionalistes, destacant

    els catalans i bascos, obtenen represen-

    taciparlamentria. Les Corts resultants

    d'aquests comicis sn les

    que redactarien poc desprs la Constitu-

    ci de 1978.

    Adolfo Surez

    Manuel Fraga

    Santiago Carrillo

    Felipe Gonzlez

    5

  • Adolfo Surez Gonz-

    lez ( Cebreros, vila, 25 de setem-

    bre de 1932) s

    un poltic i advocat espanyol. Va

    ser president del govern

    d'Espanya (1976-1981) i s una fi-

    gura rellevant de la Transici es-

    panyola.

    Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Ma-drid, va ocupar diferents crrecs dintre de les estructures del rgim franquista de la m de Fernando Herrero Tejedor.

    En 1958, passa a formar part de la

    Secretaria General del Movi-

    ment ascendint, en 1961, a Cap

    del Gabinet Tcnic del Sotssecretari

    General, procurador en Corts per la

    provncia d'vila el 1967 i governa-

    dor civil de Segvia el 1968.

    En 1969 s designat Director Gene-

    ral de Rdio Televisi Espanyola, on

    ja havia ocupat altres crrecs en-

    tre 1964 i 1968, romanent en el

    crrec fins a 1973.

    A l'abril de 1975, novament de la

    m d'Herrero Tejedor, s

    nomenat Sotssecretari General del

    Moviment. El 11 de desem-

    bre de 1975, desprs de morir He-

    rrero Teixidor en un accident d'au-

    tombil, Adolfo Surez s nome-

    nat ministre Secretari General del

    Moviment, crrec en el qual ro-

    man en el primer gabinet

    de Carlos Arias Navarro, format

    desprs de la mort de Franco al

    novembre de 1975.

    Quan al juliol de 1976 el rei Joan

    Carles I li va encarregar la formaci

    de govern i el consegent desmun-

    tatge de les estructures franquis-

    tes, Surez era un perfecte desco-

    negut per a una gran majoria del

    poble espanyol. No obstant aix,

    als seus 43 anys, amb no poques

    dificultats, va aglutinar a un grup

    de poltics de la seva generaci

    que havien arribat a les convic-

    cions democrtiques per diversos

    camins. Va saber reunir, al costat

    de falangistes "conversos" com ell,

    a socialdemcrates, liberals, demo

    cristians, entre d'altres.

    7

  • En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernndez Miranda, que va assolir l'autoliquidaci de les Corts franquistes i treure endavant la Llei per la Reforma Poltica, i amb la del ti-nent general Manuel Gutirrez Mella-do, encarregat de tranquillitzar i con-trolar, tant com fos possible, a les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien par-ticipat en la guerra civil i, per tant, proclius al rgim franquista.

    El 15 de juny de 1977, per primera ve-gada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Surez surt guanyador de les mateixes, al capdavant d'un conglo-merat de formacions de cen