TransiciÓ i DemocrÀcia
description
Transcript of TransiciÓ i DemocrÀcia
-
TRANSICI I DEMOCRCIA A ESPANYA
(1975-20)
-
T
R
A
N
S
I
C
I
DICTADURA FRANQUISTA
DEMOCRCIA
1975
1978 / 1982
-
Les opcions poltiques que es presentaven en aquests moments poden sintetitzar-se:
a)La continutat, defensada per un escs grup de dirigents poltics del rgim franquista (El bnker)
b)La ruptura total, defensada per la part ms radical de l'oposici poltica, que pretenia iniciar un procs de democratitzaci acompanyat de profundes reformes socialsc)La ruptura pactada, que pretenia un procs de democratitzaci per negociant amb els principals grups de suport al rgim anterior, especialment amb els militars) La reforma, consistent en un procs gradual de transformaci de les institucions franquistes en un sistema democrtic, per mantenint les estructures socioeconmiques existents i sense trencar la legalitat vigent. Era la tendncia encapalada pel rei i els seus ms propers collaboradors i el procs que finalment es va portar a la prctica i que coneixem com a transici democrtica. -
*
La transici s el procs poltic que es va desenvolupar des de la mort de Francisco Franco (1975) fins a les eleccions generals del 1982 (victria del PSOE) amb lobjectiu de restablir la democrcia a Espanya.
-
Dotar a Espanya dun sistema democrtic
Sense provocar a les forces involucionistes, en especial a lexrcit
Sense realitzar grans canvis revolucionaris en el sentit econmic social
-
El procs va culminar feliment per la confluncia de diversos factors:
-L'esgotament de la frmula autoritria incapa de donar resposta als profunds canvis *habidos a Espanya i l'absurda frmula institucional que havia estat aprovada en la Llei Orgnica de l'Estat
-El paper de la Corona i de les forces reformistes del rgim, liderades amb encert per Torcuato Fernndez Miranda i Adolfo Surez, que van dissenyar la voladura controlada, dins de la ms estricta legalitat de les institucions i lleis del franquisme, convenuts que era millor per als interessos econmics i ideolgics que representaven una reforma moderada que una ruptura revolucionria.
-L'actitud de bona part de l'oposici democrtica que va ser capa d'abandonar ambiciosos plantejaments rupturistes i que va recolzar la transici donant-li credibilitat i legitimitat.
-L'acceptaci de la necessitat de canvi per la major part de l'exrcit
-El suport internacional, sobretot dels pasos del bloc democrtic occidental -
FORCES POLTIQUES
FRANQUISTES
BUNKER
APERTURISTES
OPOSICI
OPOSICI DE DRETES I NACIONALISTES
DEMCRATA-CRISTIANS
MONRQUICS
CONVERGENCIA
DEMOCRTICA
DE CATALUNYA
PNV
ESQUERRA
PSP
PSOE PLATAFORMA DE
CONVERGENCIA
DEMOCRTICA
PCE JUNTA DEMOCRTICA
PLATAJUNTA
-
CARACTERSTIQUES DE LA TRANSICI
FACTORS
MEMORIA HISTRICA
SOCIETAT MODERNITZADA
CONTEXT INTERNACIONAL
FAVORABLE
RECOLAMENT SECTORS CLAUS
OPCIONS
CONTINUISME
RUPTURA DEMOCRTICA
REFORMA
DIALEG / CONSENS
LNIA ADOPTADA
-
LEY PARA LA REFORMA POLTICA
1r. GOVERN DEMOCRCIA ARIAS MS CONTINUISTA QUE REFORMISTA
2 GOVERN DEMOCRCIA SUREZ REFORMA
TRANSFORMAR DES DE LA LEGALITAT DEL RGIM
LEY DE REFORMA POLTICA 1976
-
Inici procs transici
El 22 de novembre Juan Carlos I s proclamat rei d'Espanya. En el seu discurs prometia per a Espanya un futur en obert.El 4 de desembre confirmava a Arias Navarro al GovernL'oposici democrtica es va agrupar en la Plataforma i Junta Democrtica (la platajunta)L'executiu d'Arias Navarro va prendre algunes mesures liberalitzadores, per molt tmides:
Indult parcialRepressi cada vegada ms selectivaVa concebre una democrcia limitada amb la promesa d'ampliar les llibertats i drets civilsNo va descartar a integrar en algun moment l'oposici moderadaVa modificar algunes lleis:Pretenia crear un parlament bicameralEs va aprovar la llei de Reuni i Manifestaci i la llei de dret d'Associaci Poltica ( per a la seva engegada era necessari modificar el Codi Penal i les corts no ho van acceptar).Davant la paralitzaci del canvi el rei va demanar a Arias Navarro que presents la dimissi (1 de juliol de 1976)
Inici procs transici
- El triomf de les Reformes:Torcuato Fernndez Miranda proposa al
rei com a nou president del govern a Adolfo SurezProvenia del rgim
(era membre del Moviment, i havia ocupat crrecs pblics amb el
franquisme)L'oposici ho va veure amb recelEl nou gabinet va
aconseguir impulsar la reforma poltica valent-se de les estructures
de poder de l'anterior rgimEs convocaven eleccions pel 15 de juny
de 1977Es va concedir una amnistiaVa intentar allar a l'extrema
dreta i es va recolzar en poders fctics: exrcit (lleialtat al rei,
nomenament de Gutirrez Mellado com a vicepresident).Va forar a
l'oposici a canviar la seva lnia de ruptura, intentant recaptar el
seu suport a la reforma
Inici procs transici
- Es va posar especial recalcament en l'aprovaci de la Llei per a
la Reforma Poltica, instrument legal per democratitzar el
pas.Reconeixia la sobirania popularDeclarava inviolables els drets
fonamentalsCreava unes Corts democrtiques de carcter bicameral,
triades per sufragi universal 18 de novembre de 1976 les Corts
franquistes acceptaven la reforma. Va ser ratificada en referndum
el 15 de desembre de 1976. va ser aprovada per 425 vots a favor
per:Els procuradors tenien assegurat la seva futurInexistncia de
petici de responsabilitats Manteniment en la illegalitat de
l'esquerra ms agressivaLa voluntat de la Corona
Inici procs transici
- El govern va intensificar el pacte que venia forjant amb
l'oposici, que va acceptar la reforma i renunciava a la ruptura.
Aix va reduir les mobilitzacions socials.Abans de celebrar-se les
eleccions, convocades pel 15 de juny de 1977 es va intentar
normalitzar el pas:Es va suprimir el tribunal d'ordre pblicEs va
concedir una nova amnistiaEs va crear una normativa electoralEs van
legalitzar els partits poltics (incls el PCE el 9 d'abril)Es va
decretar l'extinci del Moviment NacionalEs va reconixer el dret a
crear lliurement Sindicats i organitzacions d'empresaris.Es van
signar tractats internacionals i es van restablir relacions
diplomtiques (Mxic, Europa de l'Est)
Inici procs transici
-
DIFICULTATS
TERRORISME: DRETA; ESQUERRA; NACIONALISTA
CONFLICTIVITAT SOCIAL CRISI ECONMICA
OPOSICI INMOVILISTES; PAPER VIGILANT DE LEXRCIT
NACIONALISMES
CONQUESTES
LEGALITZACI DEL PCE PRIMAVERA DE 1977 ELECCIONS GENERALS JUNY 1977 CONSTITUCI DE 1978 PACTOS DE LA MONCLOA OCTUBRE 1977*
- La Constituci de 1978El 22 de juliol de 1977 es van inaugurar
les Corts ConstituentsEls pares de la Constituci:J.P. Prez Llorca
(UCD)Miguel Herrero i Rodrguez de Mion (UCD)Gabriel Cisneros
(UCD)Gregorio Peces Barba (PSOE)Jordi Sol Tura (PSUC)Manuel Fraga
(AP)Miquel Roca (Minoria catalana)L'elaboraci de la constituci va
ser una negociaci entre els principals partits, i un gran pacte
nacional, al que es va sumar l'Esglsia, els sindicats i la patronal
empresarialLa Constituci va ser aprovada en Referndum el 6 de
desembre de 1978.
la constituci de 1978
- Caracterstiques de la Constituci de 1978:Proclama la seva
voluntat d'establir una societat democrticaPropugna com a valors la
llibertat, la justcia i la igualtat.Justa distribuci de la
riquesaDret a participar en la vida polticaLlibertat i
igualtatPropugna el pluralisme polticL'Estat democrtic de dretLa
monarquia parlamentriaL'Estat d'AutonomiesAposta per l'Estat del
benestarEconomia de compratPropietatllibertat de circulaci de
mercaderies
la constituci de 1978
- Divisi de poders:Les Corts (poder legislatiu):Congrs SenatEl
Govern (poder executiu)Dirigeix l'administraci civil i
militarCondueix la poltica interior i exteriorEl poder Judicial: s
el propulsor de la justcia. Es crea el Tribunal ConstitucionalEl
rei: s el Cap de l'EstatL'Estat de les autonomies trenca amb
l'anterior centralisme
la constituci de 1978
-
la constituci de 1978
-
SISTEMA POLTIC ESPANYOL
REI
Cap dEstat
judicial
legislatiu
executiu
Consell General del poder judicial
Tribunal Suprem
Tribunal Constitucional
Cortes
Parlaments Autonmics
Senat
Congrs
Govern Central
President del Govern
Consell de ministres
Governs autonmics
Administracions locals
la constituci de 1978
-
CONSTITUCI DE 1978
CARACTERSTIQUES
GENERALS
PACTADA (CONSENSUADA)
MEMRIA
HISTRICA
RESULTATS
ELECTORALS
1977
FORMA DE ESTAT: MONARQUIA
PARLAMENTRIA
DESCENTRALITZACI DE LESTAT
PLURALISME POLTIC
ECONOMIA SOCIAL DE MERCAT
-
L Estat de les autonomies
-
LEstat democrtic i lorganitzaci territorial en Comunitats Autnomes
LEstat Autonmic
La Constituci estableix un Estat unitari i descentralitzat i garanteix el dret a lautonomia i lautogovern de les nacionalitats histriques i regions que integren la naci. Aix, les demandes nacionalistes i les aspiracions autonomistes dels territoris queden reconegudes en la Constituci.
Pas Basc
*
-
LEstat democrtic i lorganitzaci territorial en Comunitats Autnomes
LEstat Autonmic reconeix la diversitat regional i cultural dEspanya. Amb aquest reconeixement pblic, queda resolt, per ara, un problema histric com s lacceptaci de la plurinacionalitat, lexistncia de cultures diferenciades dintre del territori espanyol
LEstat Autonmic actual s el resultat dun complicat i conflictiu consens poltic i parlamentari
*
-
Article 143.
En lexercici del dret a lautonomia reconegut en larticle 2 de la Constituci, les provncies limtrofes amb caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes, els territoris insulars i les provncies amb entitat regional histrica, podran accedir a lautogovern i constitur-se en Comunitats Autnomes...
Laccs a lautonomia es realitz mitjanant larticle 151 de la Constituci via rpida- per a les comunitats denominades histriques,
Lactual organitzaci territorial de lEstat
Via rpida
Via lenta
*
-
VIES AUTONMIQUES
RpidaLentaEspecial, entremesclades dies vies
-
La configuraci definitva de les Comunitats Autnomes recull en gran mesura l organitzaci histrica existent en lEdat Moderna, fonamentant-se en els regnes medievals
Catalunya, Pas Basc, Galcia, Navarra, Andalucia, Arag, Pas Valenci, Balears, Astries
En el cas daltres comunitats sutilitzaren criteris geogrfics: Cantbria, La Rioja
Especial dificultat present el disseny autonmic de la gran unitat histrica castellana, i sutilitzaren criteris histrics, geogrfics o poltics (Madrid)
Els criteris
Lactual organitzaci territorial de lEstat.
Els criteris
*
-
*
-
La transici democrtica a les Balears
Ressorgiment de lactivitat poltica:1976 1977 constituci de plataformes democrtiques. Llei de reforma ( favorables al canvi poltic. 1977 Primeres eleccions democrtiques: UCD 4 PSOE 2 1979 i segents sempre representaci de partits dmbit estatal, mai representaci nacionalista. -
La transici democrtica a les Balears
1976 1977 actes i manifestacions per lautonomia:Assemblea Democrtica de Mallorca ( juliol 1976 )Diada per lautonomia a Cura ( mar 1977) Totes les forces poltiques excepte els partits dextrema dreta i Aliana Popular, signaren el pacte autonmic ( juny de 1977 ) Octubre de 1977 manifestaci per lautonomia Juny de 1978 rgim preautonmic ( Consell General Interinsular i Consells de Mallorca, Menorca i Eivissa Formentera1979 elecci de representants als rgans preautonmics. Jeroni Albert primer president del CGI.-Juliol de 1980. Comissi dels onze redacta un avantprojecte destatut dautonomia per les Illes Balears. El grup es dissol el 1981UCD i PSOE signen la gestaci de l Estatut dAutonomia que seguir la via lenta de larticle 143 de la constituci.( AP presenta esmenes ). Es aprovat al Congrs dels Diputats el 22 de febrer de 1983 i publicat el 1 de mar de 1983. -
Estatut dautonomia Illes Balears
Origen legalConstituci de 1978 Captol VIII (articles 143-158)Primer estatut aprovat el 1983Reformat el 2007Conceptellei orgnica que regulaSmbolsIdiomaCompetnciesInstitucionsEstructuraPrembul6 ttols168 articles5 disposicions addicionals11 disposicions transitries1 disposici final -
Contingut Estatut
Norma institucional bsica de la CAIB.Oficialitat de la llengua catalanaArticulaci territorial en illes ( consells ) i municipis ( ajuntaments ).Fixa les competncies de la comunitat.Determina les institucions autonmiques ( parlament, govern, president, consells insulars)Regula lorganitzaci judicial, hisenda, patrimoni i tributaci. -
Institucions
Parlament:Potestat legislativa.Aprova pressuposts.Controla lacci del govern.59 diputats elegits per sufragi universal ( Mallorca 33, Menorca 13, Eivissa 12, Formentera 1)President:Elegit pel ParlamentRepresenta a la CAIBNomena i cessa consellersDirigeix i coordina lacci del govern.Govern:Organisme collegiat amb funcions executives i administratives.Format per president, vicepresident i consellers ( no poden ser mai ms de 10 ).Cada conselleria socupa duna determinada rea de gesti.Consells insulars:rgans de representaci i govern de cada illa.Autonomia en la gesti dels interessos propis.Funci executiva i competncies prpies.Format pels diputats elegits per cada una de les circumscripcions.El president del Consell insular nomena la comissi de govern i convoca i presideix les sessions del ple. -
GOVERNS DEMOCRTICS
-
Primer govern d U.C.D.
Sinicia periode constituent que culminar amb la CONSTITUCI DE 1978
Poltica de consens:
Pactos de la Moncloa (octubre de 1977): recerca de solucions a la crisi econmica
Restabliment de la Generalitat de Catalunya (setembre de 1977): inici de la reestructuraci territorial de Espanya. Desprs sorgirien les preautonomies ESTAT DE LES AUTONOMIES
Ellaboraci, aprovaci (6/XII/1978) i promulgaci de la CONSTITUCI DE 1978 (29/XII/1978)
- Altres Reformes del periode:La Reforma de lorganitzaci territorial del Estat:Configuraci de lEstat de les autonomies1979 Generalitat1978 Consejo VascoXunta de GalciaAprovaci destatuts de comunitats histriques per l art. 151.Els pactos de la Moncloa (1977)Pla de sanejament fonamentat en:Reforma fiscalModeraci salarialAtenci a latur
-
Principals objectius dels Pactos de la Moncloa
5.bin -
La consolidaci democrtica i la crisi de la U.C.D.
Eleccions de mar de 1979: nova victria de la U.C.D.
-
La consolidaci democrtica i la crisi de la U.C.D.
CARACTERSTIQUES I FETS FONAMENTALS
Disseny del mapa autonmic (aprovaci d'estatuts d'autonomia de Catalunya i Pas Basc) i primeres eleccions municipals democrtiques (victria dels grups d'esquerra a les principals ciutats)
Labor legislativa:
Estatut dels Treballadors (1980);
Llei del Divorci (1981)
Ingrs d'Espanya en l'OTAN amb l'oposici dels partits d'esquerra
Transformaci dels partits desquerra:
PSOE el marxisme Divisi del PCE -
Disseny del mapa autonmic
-
La consolidaci democrtica i la crisi de la U.C.D.
CARACTERSTIQUES I FETS FONAMENTALS
CRISI DE LA UCD:
Moci de censura contra Surez (maig de 1980) Divisions internes Dimissi de Surez (gener de 1981) Leopoldo Calvo Sotelo, sucessor de Surez (febrer de 1981) Adolfo Surez abandona la UCD i crea el CDS (juliol, 1982) -
La consolidaci democrtica i la crisi de la U.C.D.
CARACTERSTIQUES I FETS FONAMENTALS
Durant la investidura de Calvo Sotelo Intent
frustrat de cop destat (23-02-1981)
encapalat per Tejero i Milans del Bosch
Paper significatiu de D. Juan CarlosDissoluci de les Cortes i convocatria deleccions loctubre de 1982: victria del PSOE
-
ELS GOVERNS DEL PSOE (1982 1996)
Levoluci poltica
PSOE triomfa a les eleccions de 1982, 1986 i 1990 per majoria absoluta
El 1993 majoria minoritria
Poltica moderada
Derrota el 1996 Influncia casos de corrupci
-
La poltica reformista
La poltica exterior
Permanncia en l OTAN
Ingrs a la CEE gener de 1986
Presncia d Espanya a nombrosos mbits
i aconteixements internacionals
-
La integraci espanyola a la Uni Europea
-
Terminis imposats a Espanya desprs de lingrs
*
Terminis imposats a Espanya desprs de lingrs
-
Levoluci econmica
La superaci de la crisi econmica (primers anys de govern)
Cojuntura internacional favorable
Aspectes essencials poltica econmica: lluita contra la inflaci, reconversi industrial i flexibilitzaci del mercat laboral
La bonana econmica (segona meitat dels vuitanta)
Augment inversi estrangera, creixement producci industrial, etc
Consolidaci estat del benestar
Reforma fiscal
Enfrontament amb els sindicats
Aparici casos de corrupci
-
L evoluci econmica
Celebracions de 1992 (Jocs Olmpics; Exposici Universal de Sevilla) pretenien enlairar l economia
espanyola sense conseguir-ho
Sntomes de crisi econmica i problemes per aconseguir requisits del tractat de Maastricht: Europa de l euro
Pla de Convergncia culminat pel primer govern Aznar
-
La poltica reformista
L estat del benestar i la profunditzaci democrtica
Profunditzaci democrtica:
Llei dobjecci de concincia Despenalitzaci de l avortament Reforma de lexrcit dependncia del poder civilConsolidaci de lestat de les autonomies
Extensi de lEstat del benestar:
Educaci LOGSE Sanitat ampliaci cobertura, atur, pensions no contributives Infraestructures: AVE -
El govern es va veure molt afeblit pels continus escndols relacionats amb la lluita antiterrorista (GAL), finanament illegal del partit (FILESA) i corrupci personal d'alguns dels seus membres o de crrecs de confiana (Juan Guerra -germano del vicepresident Alfonso Guerra-, Mariano RUBIO -governador del Banc d'Espanya-, ROLDN -director general de la Gurdia Civil-), etc.
Malgrat tot, en les eleccions de 1993 el PSOE va tornar a guanyar, va perdre la majoria absoluta, per la qual cosa va haver de recolzar-se en els nacionalistes catalans. La persistncia dels escndols, i l'excessiva debilitat parlamentria van obligar a avanar les eleccions.
-
La crisi
El desencontre amb els sindicats i els primers casos de corrupci
Enfrontaments vagues generals el 1988, 1992 i 1994
Caso de corrupci econmica
Divisi interna del PSOE
-
LA CRISPACI
A la fi de 1993, milions d'espanyols s'indignaven amb la imatge del responsable de la Gurdia Civil, Luis Roldn, que havia acumulat un patrimoni escandals durant els seus anys en el Cos. Deu mesos va estar escapolit de la Justcia, fins que se li va trobar a sia i va ser processat per malversaci i suborn. El PP, que hi havia *perdut contra tot pronstic les eleccions de 1993, es va llanar a una cruenta oposici que va ser contestada per Gonzlez amb un odi fantic cap a la dreta. Els dos lders van combatre al Parlament, en una batalla caldejada pels nous descobriments periodstics sobre la decadncia del Govern.
-
La crispaci poltica
La crisi
Eleccions anticipades el 1993 PSOE necessit del recolament dels partits nacionalistes pera seguir governant
Forta oposici del PP, encapalat per Aznar
Surten a la llum pblica nombrosos casos de corrupci Especial significaci: caso GAL
En un ambient de continua crispaci CiU retira el seu recolament al govern i es convoquen el 1996 noves eleccions victria del PP
-
Les eleccions de 1996 veren el triomf del Partit Popular (156 escons), amb la qual cosa siniciava una nova etapa a la histria poltica espanyola amb els conservadors al poder. El PSOE obtingu 141 diputats i Izquierda Unida 21.
-
El Partit Popular es va mantenir en el poder durant dues legislatures:
-Les eleccions de 1996 van donar el triomf al Partit Popular (156 escons), amb el que s'iniciava una nova etapa en la histria poltica espanyola amb els conservadors en el poder. El PSOE va obtenir 141 diputats i Esquerra Unida 21. La falta de majoria va obligar a Aznar a pactar amb els nacionalistes catalans, bascos i canaris.
-En les eleccions de 2000, el partit Popular, no noms va repetir el seu triomf sin que ho va fer amb una folgada majoria absoluta (PP, 183 escons; PSOE, 125; IU, 8; CiU, 15; PNB, 7). -
PRIMER GOVERN DEL PARTIT POPULAR (PP) (1996 2000)
Presa de possessi de Loyola de Palacio. Primer govern de Jos Mara Aznar
ALTERNANA AL PODER: CONSOLIDACI DE LA DEMOCRCIA
EL PARTIT POPULAR PRACTIC UNA POLTICA MODERADA QUE PROPICIARIA LA SEVA VICTRIA PER MAJORIA ABSOLUTA EL 2000
-
Poltica econmica, militar i exterior
Saconsegueix la convergncia econmica amb Europa: poltica antiinflacionista, descens de latur, privatitzaci dempreses pbliques, flexibilitzaci del mercat laboral
Professionalitzaci de les Forces Armades
Continuisme en poltica exterior: Uni Europea; OTAN. L excepci fou les relacions amb Cuba, pais del que Espaa sallunya.
-
En conseqncia Espanya es va incorporar des del principi a l'Europa de la moneda nica. A partir de l'1 de Gener de 1999 la nova moneda va comenar a funcionar com a unitat de referncia i va substituir a la monedes nacionals a partir de 2002.
-
El problema de lestructura de Espanya
El PP necessit del recolament nacionalista per governar
La collaboracin fou bastant estreta amb CiU, coalici de partits nacionalistes catalans
Les relacions amb el PNV foren cada vegada ms difcils, sobre tot desprs de la signatura del Pacte d Estella entre els principals partits nacionalistes bascos
-
A pesar que el creixement econmic s'ha realitzat a costa de la disminuci de l'ocupaci estable i de la venda de les empreses pblica, els bo resultats aparents van conduir al fet que en les eleccions de 2000, el partit Popular, no noms repets el seu triomf sin que ho fes amb una folgada majoria absoluta (PP, 183 escons; PSOE, 125; IU, 8; CiU, 15; PNB, 7).
-
Malgrat la seva majoria absoluta, aquesta segona legislatura, va resultar molt ms difcil per al nou govern de Jos Mara Aznar que va experimentar un progressiu debilitament com a conseqncia de l'aparici dels primers smptomes de fragilitat econmica (fort endeutament privat) i la posada de manifest de contradiccions econmiques, dins d'un panorama general que es presenta com a positiu (encariment de l'habitatge, manteniment de fortes cotes de precarietat en l'ocupaci,etc.).
-
Problemtica segona legislatura PP
El molt discutible suport a la intervenci militar d'EUA i Gran Bretanya a l'Iraq i el manteniment en aquest pas de contingents de tropes i personal civil, en un ambient d'inestabilitat i de forta hostilitat per part d'un sector de la poblaci iraquiana.El descontentament de les classes treballadores davant les conseqncies del manteniment a ultrana d'una poltica neoliberal (Vaga General de juny de 2002).L'enfrontament amb els grups nacionalistes catalans i bascos que reclamen majors cotes d'autonomia.L'autoritarisme d'alguns dels seus dirigents que, emparats per la majoria absoluta, van imposar els seus criteris sense dileg ni consens.L'atemptat produt a Madrid dos dies abans de les eleccions (11 de Mar), el qual van perir prop de 200 persones realitzat per grups extremistes islmics i que va ser interpretat per molts electors com una dramtica conseqncia de la implicaci del pas en el conflicte iraqui. -
En les eleccions realitzades el 13 de Mar de 2004 el Partit Socialista Obrer Espaol guanyava les eleccions per un ampli marge (164 /148 escons).
-
*
Economia de l'Espanya democrtica
L economia dEspanya s la quinta ms gran de la Uni Europea i respecte del mn, la onzena, una de les ms importants. Per aquesta situaci no ha estat present en tots els segles, si ens fixem en la economia a partir de 1975 (quan sinstaur la democrcia) veiem com leconomia a passat per diferents etapes:
En 1973, tot el mn occidental va entrar en una gran crisi econmica anomenada Crisi del Petroli provocada per la negativa dels pasos productors a vendre petroli als aliats d'Israel en la guerra del Yom Kippur (Estats Units i els seus aliats europeus). Tots els sectors i productes depenents del petroli van experimentar un increment de costos, la qual cosa va provocar un augment de la inflaci i de la desocupaci.A principis de 1977 les dades de l'economia mostraven que es trobava en una situaci de depressi, caracteritzada per un estancament de l'activitat productiva, (creixement del PIB en 1976 1,5%), augment de la desocupaci i forts nivells d'inflaci.Tamb es van firmar els Pactes de la Moncloa, subscrits pel govern, partits poltics, sindicats i associacions empresarials, que van suposar un control de les disponibilitats lquides, una devaluaci de la pesseta i el control dels salaris. Els resultats no van ser del tot satisfactoris. -
*
Des de 1982 amb la entrada del govern socialista es va dur a terme una poltica econmica marcada pel control de la inflaci i la moderaci salarial. En 1986 Espanya va entrar a formar part de la Comunitat Econmica Europea. La seua entrada va fer fort el seu impuls econmic. Tamb es va produir un increment de les inversions pbliques en infraestructures (Olimpiades de Barcelona, Exposici Universal de Sevilla),es va augmentar el consum grcies a lenrriquiment provocat per la pujada de la borsa i el valor dels habitatges. Amb tot a, Espanya va accelerar el creixement del PIB, es va reduir el deute pblic, la taxa de desocupaci i la inflaci.
Desprs del gran creixement experimentat a finals de 1980, la economa espanyola va entrar en recessi a mitjans de 1992. Des daquest any la poltica econmica va estar marcada pels acords de Maastricht que instauraven leuro com a moneda nica del UE. Aquestes mesures suposaven el control de la inflaci i del dficit pblic. Entre el 1993 i el 1995 va tindre lloc un descens de lactivitat econmica que va fer augmentar la desocupaci i la inflaci. - Entre 1997 i el 2007 es va produir un llarg cicle de creixement econmic i un augment de locupaci a causa del desenvolupament de la construcci i una inflaci controlada.
-
L'evoluci social
Conjuntament amb els canvis politicoeconmics, es produeix un canvi en la societat espanyola (sobretot en la famlia), podrem caracteritzar com a la fi de la famlia tradicional i sorgiment de models alternatius de famlia. Hi ha un procs de transformaci i modernitzaci en les mentalitats, com la igualtat de la dona i l'home, la privatitzaci de les relacions familiars.
La fi de l'autarquia (sistema econmic) s tamb la fi de l'allament sociocultural i l'obertura a l'estil de vida de les societats desevolupades que arriba a travs del cine de Hollywood, del turisme i dels emigrants que retornen als seus llocs d'origen des d'Europa i Amrica.
La Transici demogrfica
L'evoluci de la famlia espanyola es deu a aspectes demogrfics. Esta Transici ve marcada principalment per:
a) Descens de les taxes de natalitat i fecunditat.
b) Augment de l'esperana de vida al neixer grcies als avanos en la medicina, la higiene i la reducci de la mortalitat infantil.
Com a conseqncia, la societat espanyola envelleix
Reduccin del gasto pblico
poltica monetaria restrictiva
Devaluacin de la peseta
Crecimiento menor de los salarios y reduccin de Cuotas a S.S.
LUCHA CONTRA LA INFLACCIN
Reforma del presupuesto y control de S.S.
Reforma fiscal
Modernizacin del sistema financiero
nuevo marco de relaciones laborales
POLTICA DE REFORMAS