la transició a Espanya fins l'actualitat

download la transició a Espanya fins l'actualitat

of 19

  • date post

    17-Feb-2016
  • Category

    Documents

  • view

    222
  • download

    5

Embed Size (px)

description

treball història 4 ESO

Transcript of la transició a Espanya fins l'actualitat

  • formacin. Sus clientes o em-

    pleados esperarn su publica-

    cin.

    Este arculo puede incluir 175

    -225 palabras.

    El propsito del bolen es

    proporcionar informacin

    especializada para un pblico

    determinado. Los bole nes

    cons tuyen un buen mtodo

    publicitario para sus produc-

    tos o servicios, adems de

    otorgar credibilidad y aanzar

    la imagen de su organizacin

    tanto fuera como dentro de

    ella.

    En primer lugar, determine el

    pblico al que va dirigido el

    bolen; por ejemplo, emplea-

    dos o personas interesadas en

    un producto o servicio.

    Cree una lista de direcciones a

    par r de las tarjetas de res-

    puesta, hojas de informacin

    de clientes, tarjetas de pre-

    sentacin obtenidas en ferias

    o listas de miembros. Puede

    adquirir tambin una lista de

    direcciones de una organiza-

    cin.

    Publisher incluye numerosas

    publicaciones que se ajustan

    al es lo de su bolen.

    A con nuacin, establezca el

    empo y el dinero que puede

    inver r. Estos factores le ayu-

    darn a determinar la fre-

    cuencia con la que publicar

    el bolen y su extensin. Se

    recomienda publicar un bole-

    n al menos trimestralmente,

    con el n de que se considere

    una fuente constante de in-

    Ttulodelartculoprincipal

    Ttulodelartculosecundario

    Este arculo puede incluir 75-

    125 palabras.

    El tulo es una parte impor-

    tante del bolen y debe pen-

    sarlo con detenimiento.

    Debe representar elmente y

    con pocas palabras el conteni-

    do del arculo y despertar el

    inters del pblico por leerlo.

    Escriba primero el tulo. De

    esta manera, el tulo le ayu-

    dar a desarrollar el arculo

    centrado en este punto.

    Algunos ejemplos: Premio

    internacional para un produc-

    to, Este nuevo producto le

    ahorrar empo! y Prxima

    apertura de una ocina cerca

    de usted.

    Microsoft

    Fecha del bolen

    Volumen 1, n 1

    Inicidemocracia

    Puntosdeinteres

    especial:

    Destaquebrevementeunpuntodeinteres.

    Destaquebrevementeunpuntodeinteres.

    Destaquebrevementeunpuntodeinteres.

    Destaquebrevementeunpuntodeinteres.

    Contenido:

    Artculo interior 2

    Artculo interior 2

    Artculo interior 2

    Artculo interior 3

    Artculo interior 4

    Artculo interior 5

    Artculo interior 6

    Pie de imagen o grco.

    Jaume Company Ferrer

    4t ESO

    Histria

    19/03/2012

    2a avaluaci

    Francisca Nicolau Colom

  • ndex Pgina 1. Portada

    Pgina 2. ndex

    Pgina 3. La transici espanyola.

    Pgina 4. Les primeres eleccions desprs de la dictadura.

    Pgina 5. El govern dAdolfo Surez.

    Pgina 6. La Cons tuci del 1978.

    Pgina 7. El cop destat.

    Pgines 8 i 9. El govern de Calvo Sotelo.

    Pgines 10, 11 i 12. El govern de Felipe Gonzlez.

    Pgines 13 i 14. El govern de Jos Mara Aznar.

    Pgines 15 i 16. El govern de Jos Lus Rodrguez Zapatero.

    Pgina 17. El govern de Mariano Rajoy.

    Pgina 18. Opini personal.

    Pgina 19. Bibliograa.

  • La La La La transicitransicitransicitransici espanyolaespanyolaespanyolaespanyola Desprs de la mort de Franco,

    dia 20 de noviembre de

    1975, Joan Carles I va ser pro-

    clamat rei dos dies desprs en

    un context pol c de

    gran incertesa. S'iniciava un

    complex procs de transici

    que portaria de la dictadura a

    un sistema democr c.

    El Rei va conrmar en el seu

    lloc al President del Govern del

    rgim franquista, Carlos Arias

    Navarro. No obstant aix, aviat

    es manifestaria la dicultat de

    dur a terme reformes pol -

    ques sota el seu Govern, el que

    produiria un distanciament ca-

    da vegada major entre Arias

    Navarro i Joan Carles I.

    Finalment el President del Go-

    vern va presentar la seva dimis-

    si al rei el dia 1 de juliol de

    1976. Arias Navarro seria relle-

    vat en el seu crrec per Adolfo

    Surez, qui s'encarregaria d'en-

    taular les converses amb els

    principals lders dels diferents

    par ts pol cs i forces socials,

    de cara a instaurar un rgim

    democr c a Espanya.

    Per aconseguir-ho, es va elabo-

    rar una nova Llei Fonamental,

    la vuitena, la Llei per a la Refor-

    ma Pol ca que va ser nal-

    ment aprovada per les Corts i

    sotmesa a referndum el dia 15

    de desembre de 1976.

    Aquesta llei es va promulgar

    el 4 de gener de

    1977. Aquesta norma conte-

    nia la derogaci tcita del sis-

    tema pol c franquista en no-

    ms cinc ar cles i una convo-

    catria d'eleccions democr -

    ques.

    Aquestes eleccions es van ce-

    lebrar nalment el dia 15 de

    juny de 1977. Eren les prime-

    res eleccions democr ques

    des de la Guerra Civil. Uni de

    Centre Democr c resultar el

    par t ms votat. Va ser el

    par t encarregat de formar

    govern. Estava liderat per

    Adolfo Surez. A par r d'a-

    quest moment va comenar

    el procs de construcci de la

    Democrcia a Espanya i de la

    redacci d'una nova cons tu-

    ci.

    El 6 de desembre de 1978 es

    va aprovar en referndum la

    Cons tuci Espanyola, en-

    trant en vigor el 29 de desem-

    trant en vigor el 29 de desembre.

    A principis de 1981 va dimi r Adol-

    fo Surez a causa del distancia-

    ment amb el Rei i a les pressions

    internes del seu par t. Durant la

    celebraci de la votaci al Congrs

    dels Diputats per triar com a suc-

    cessor a Leopoldo Calvo-Sotelo es

    va produir el cop d'Estat dirigit per

    Antonio Tejero, Alfonso Armada i

    Jaime Milans, entre d'altres. El

    cop, conegut com 23-F, va fracas-

    sar.

    Les tensions internes de la UCD

    provocarien la seva desintegraci

    al llarg de 1981 i 1982. El segment

    democris acabaria integrant-se

    amb Aliana Popular. Els membres

    ms prxims a la socialdemocrcia

    s'unirien a les les del Par t Socia-

    lista Obrer Espanyol (PSOE).

    Que va succeir a la UCD desprs

    d'obtenir majoria absoluta en les

    eleccions generals del 82, ocupant

    202 dels 350 escons, i comenant

    aix la II Legislatura d'Espanya.

  • Les primeres eleccions desprs de la dictadura

    Les eleccions generals legisla-

    ves d'Espanya de l'any 1977

    van ser celebrades el dimecres

    15 de juny. Quaranta-un anys

    desprs de les l mes elec-

    cions generals a Espanya cele-

    brades durant la Segona Rep-

    blica. Els espanyols aposten

    per la moderaci al primar els

    par ts de centredreta i cen-

    treesquerra.

    El nou president del govern,

    Adolfo Surez, va ser nomenat

    al juliol de 1976 pel Rei per tal

    de conduir la reforma pol ca.

    Lidera i crea la Uni de Centre

    Democr c, que aconsegueix

    guanyar les eleccions quedant

    -se a uns escons de la majoria

    absoluta.

    Felipe Gonzlez lidera el PSOE

    des de 1974 i s el cap de llista

    d'aquest par t, obtenint la

    segona posici amb quasi 120

    escons.

    Aix li arrabassa l'hegemonia

    en l'esquerra al PCE, par t

    que s'havia dis ngit per la

    seva lluita contra el franquis-

    me, i que liderat per l'histric

    San ago Carrillo obt el ter-

    cer lloc amb 19 diputats.

    A la dreta de la UCD, Manuel

    Fraga, qui va ser ministre

    portaveu i de Turisme durant

    els anys del desarrollisme

    franquista i, posteriorment,

    vicepresident i ministre d'In-

    terior del primer govern del

    rei Joan Carles, lidera la Fe-

    deraci de Par ts d'Aliana

    Popular que obt 16 dipu-

    tats.

    El PSP del professor Enrique

    Tierno Galvn concorre a les

    eleccions amb diversos par-

    ts que havien format part

    de la Federaci de Par ts So-

    cialistes, sota el nom Unitat

    Socialista, va obtener 6 es-

    cons.

    La Federaci de la Demo-

    crcia Cris ana, liderada per

    Joaqun Ruiz-Gimnez s'esta-

    vella en les eleccions. La ul-

    tradreta no obt cap esc.

    Cap dels tradicionals par ts

    republicans, menys l'excep-

    ci del en aquell dies inuent

    Par t Comunista, ni els seus

    Hereus (Esquerra Republicana, Acci

    Republicana Democr ca Espanyola,

    Esquerra Republicana de Catalunya)

    van poder par cipar en aquestes

    eleccions, ja que no se'ls va concedir

    la legalitat ns a uns mesos desprs

    de les eleccions.

  • El govern dadolfo surez Les Corts que havien sor t de les

    eleccions del 1977 van aprobar

    la Cons tuci espanyola el 6 de

    desembre de 1978.

    El 3 de mar de 1979, Adolfo

    Surez guanyava per segona ve-

    gada unes eleccions generals i

    iniciava el seu tercer mandat

    com a president del Govern. El

    seu primer error en aquest pe-

    rode va ser evitar la presentaci

    del seu programa de govern da-

    vant el Congrs, el que li va po-

    sar en contra d'algun grup, com

    el Par t Socialista Andals, que

    pensava donar-li suport. D'altra

    banda, el triomf a les eleccions

    generals va quedar en segon pla

    desprs de l'accs de l'esquerra

    als principals ajuntaments del

    pas desprs de les primeres

    eleccions municipals dabril.

    L'acord entre el PSOE i el PCE va

    permetre que les grans ciutats

    espa