n1

9/03/2012

Contenido:

Què és la tran-

sició?

2-3

Arias Navarro 4

Adolfo Suarez 5

Constitució

española

6-7

Leopoldo Cal-

vo Sotelo

8

Felipe Gonzá-

lez Marquez

9

Jose Maria Aznar

10

La Transició d’Espanya fins a

l’actualitat

Jose Luis Ro-

driguez Zapar-

tero

12-13

Mariano Rajoy 14-15

Opinió Perso-

nal

16

Bibliografia 17

Página 2 La Transcició Espanyola. Periode històric

Què coneixem com a transició española? Període històric durant el qual es porta a terme el procés pel qual Espanya deixa enrere el règim dictatorial del general Francisco Franco, passant a regir-se per una constitució que consagrava un Estat social i democràtic de dret. Aquest període comença despres de :

La Mort de Franco

En morir Franco, les diferències entre el "bunker", organitzat al voltant de figures com Blas Piñar, i els "aperturistes" es van aguditzar. Entre aquests últims hi havia polí-tics veterans de la dictadura que estaven convençuts de la necessitat del canvi, aquest era el cas de Fraga o Areilza, i joves que no havien viscut la guerra civil i que anaven a exercir un paper clau en la transició. Adolfo Suárez serà la figura clau en aquest grup.

Va nèixer a La corunya el 4 de desembre de 1892 i morí a Ma-drid el 20 de novembre de 1975 Conegut com Francisco Franco, “el Caudillo”, “el Generalísi-mo” o simplement Franco, va ser un militar i dictador espanyol, colpista integrant del pronunciament militar de 1936, que desembocà en la Guerra Civil Espanyola. Va ser investit com a cap suprem del bàndol revoltat l'1 d'octu-bre de 1936, exercint com a cap d'Estat d'Espanya des del terme del conflicte fins que va morir el 1975

Va ser proclamat el 22 de novembre de 1975, després de la mort de

Francisco Franco, d'acord amb la Llei de Successió del Cap de l'Estat

de 1947.

La Constitució espanyola, ratificada per referèndum popular el 6 de

desembre de 1978 i promulgada el 27 de desembre del mateix any, li

reconeix expressament com a rei d'Espanya i legítim hereu de la di-

nastia històrica de Borbó, atorgant-li la prefectura de l'Estat. La Carta

Magna li confereix a la seva dignitat el rang de símbol de la unitat

nacional. Anteriorment a la seva proclamació, havia exercit funcions

interines en la prefectura de l'Estat durant la malaltia de Franco.

Segons sondejos d'opinió, gaudeix d'un nivell de popularitat molt

elevat a Espanya i a Iberoamerica, on va ser considerat el líder més

popular el 2008. A més, és el cap d'Estat o de Govern més ben valorat

pels espanyols , qui, majoritàriament, consideren que la seva figura és

una garantia d'ordre i estabilitat, gaudint així d'un elevat suport popu-

lar.

Página 3

Les forces d'oposició

les forces nacionalistes cal destacar l'aparició d'una nova força hegemònica a Cata-lunya, Convergència Democràtica de Catalunya dirigida per Jordi Pujol. Al País Basc, el Partit Nacionalista Basc serà la força majoritària. Teòricament contrari al terrorisme, a la pràctica no s'enfrontava amb les accions d'una ETA cada vegada més activa.

Les forces de la dreta liberal eren molt febles i

s'agrupaven al voltant de figures com Ruiz Gi-

ménez i Gil Robles o els partidaris de Joan de

Borbó, pare del monarca.

Entre les forces d'esquerra sobresortia el Partit Comunista d'Espanya, dirigit per Santiago Carrillo,

i, sense cap dubte, el partit més organitzat i actiu en acabar la dictadura. El PSOE havia celebrat un

Congrés a Suresnes (França) el 1974 en què un nou grup dirigent organitzat al voltant de Felipe

González i Alfonso Guerra havia arribat al poder. El Partit Socialistes Popular d'Enrique Tierno

Galván era una altra força d'esquerra que va acabar finalment per unir-se al PSOE.

Proclamació de Jaun Carles I

Arias Navarro Página 4

En un principi el rei va optar per mantenir al capdavant del govern a Arias Navarro, que havia pre-sidit l'executiu en la fase final de la dictadura. El govern incloïa a Manuel Fraga en el lloc clau de ministre de l'Interior i figures joves procedents del Moviment com Adolfo Suárez o Martín Villa.

Carlos Arias Navarro, primer marquès d'Arias Na-varro (Madrid, 11 de desembre de 1908 - 27 de novembre de 1989), va ser un polític espanyol de la dictadura franquista. En alguns cercles de l'Oposició antifranquista se li deia El Carnicerito de Màlaga, pel seu paper en la repressió a Màlaga durant la Guerra Civil Espanyola.

Quan morí el dictador, el rei Joan Carles I va dipositar la seva confiança en el primer govern que va formar i presidir les primeres reformes. Arias Navarro va man-car del lideratge necessari i es va veure contínuament superat per aquells minis-tres de major empenta, sobretot Fraga i Areilza.

Poc després, l'assassinat del presi-

dent del govern, l'almirall Carrero

Blanco, va possibilitar el seu nome-

nament com a president del go-

vern, càrrec al qual va accedir

gràcies a la seva proximitat a la

família del dictador, el que li va

permetre garantir-se una situació

favorable respecte a la resta de

candidats a la successió.

El 1975, es va oferir als Estats

Units per entrar en guerra contra

Portugal en el cas que es asentase a

Lisboa un govern d'esquerres.

La seva tasca es va estendre durant

dos governs, fins al 1976, quan va

ser substituït per Adolfo Suárez.

En el primer, l'últim govern de

Franco, va donar signes d'obertura

del règim, pel que va anomenar el

«esperit del 12 de febrer», però les

pressions de l'anomenat

"búnquer", nom amb què es desig-

nava als sectors més conservadors

La seva acció de govern va estar

esquitxada per vacil · lacions que li

van impedir afrontar amb decisió

les dificultats d'aquell temps. Entre

aquestes cal destacar el cas Añove-

ros i l'execució de Salvador Puig

Antich, que van tirar per terra qual-

sevol credibilitat aperturista. El

final de l'any 1975 va ser una suc-

cessió d'esdeveniments (execucions

de setembre, Marxa Verda, malaltia

i mort de Franco) que van posar en

evidència les seves grans limita-

cions.

Les seves contínues desafeccions al ritme i intensitat dels canvis i la seva insistència a preservar el llegat del dictador en una societat que reclamava públicament la normali-tzació democràtica, van propiciar finalment el seu cessament. L'1 de juliol de 1976, després d'una tensa reunió amb el rei, Arias Navarro va presentar final-ment la seva dimissió. El 2 de ju-liol de 1976 es li va concedir el títol de Marquès d'Arias Navarro amb Grandesa d'Espanya.

Quan el juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formació del segon govern del seu regnat i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per una ma-joria del poble espanyol. No obstant això, als seus 43 anys, amb algunes dificultats, va ser capaç d'agluti-nar a un grup de polítics de la seva generació que havien arribat a les conviccions democràtiques per di-versos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes «conversos» com ell, a socialdemòcrates, liberals, democristians... i, entre 1976 i 1979, desarborar el règim franquista amb la complicitat de les forces anti-franquistes com el PSOE i, especialment, del Partit Comunista d'Espanya i el seu líder, Santiago Carri-llo, que va denominar a Suárez com un "anticomunista intel · ligent". En aquesta tasca va comptar amb l'ajuda de Torcuato Fernández Miranda, entre altres, que va aconseguir l'autoliquidació de les Corts franquistes i tirar endavant el Projecte de Reforma Política davant una rece-losa oposició democràtica i amb la col · laboració del Tinent General Manuel Gutiérrez Mellado, encar-regat de tranquil · litzar i controlar, en la mesura possible, a les altes esferes militars, compostes en la se-va major part per militars que havien participat en la guerra civil i proclius al règim franquista

El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez s'alçava com a vencedor de les mateixes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de cen-tredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constitució, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978. El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals, i iniciava el seu tercer mandat com a president del Govern

Página 5

Adolfo Suarez

Página 6

La Constitució espanyola de 1978 va ser promulgada el 30 de juny per Cánovas del Casti-llo. Aquesta constitució va par-tir d'un esborrany constitucio-nal desenvolupat per un grup de 600 notables, antics sena-dors i diputats d'anteriors legis-latures, designats per Cánovas. D'ells va resultar una comissió de 39 d'ells, presidida per Ma-nuel Alonso Martínez, que seria l'encarregat de la definitiva re-dacció del text. El text final va ser aprovat sense grans canvis per unes Corts Constituents triades per sufragi universal d'acord amb el que preveu la Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola

Página 7

Els principals aspectes d'aquesta constitució són els següents:

1 -La sobirania és compartida entre el Rei i les Corts.

2- Els drets i deures dels ciutadans estan limitats per les lleis ordinàries.

3-El poder legislatiu és compartit entre les corts i el Rei, podent aquest úl-

tim vetar lleis i dissoldre les càmeres.

4-La Corona té el poder executiu, podent nomenar el cap de govern i els

ministres.

5-Les corts són bicamerals, amb un senat format per designació real i un

congrés elegit per sufragi directe.

6-El poder judicial tenia la potestat d'aplicar les lleis en els judicis i els

jutges es triaven mitjançant oposició, igual que en l'actualitat.

7-No es pronuncia respecte al tipus de sufragi ni tampoc respecte al tipus

de procediment electoral, fins l'any 1890 en què passa a ser sufragi uni-

versal masculí.

8-Estableix també un estat confessional catòlic, si bé es toleren altres reli-

gions sempre que la respectin.

9-Els ajuntaments i diputacions estan sota control governamental, orga-

nització centralista

I marquès de la Ria de Ribadeo, gran d'Es-

panya (Madrid, 14 d'abril de 1926 - Pozuelo de

Alarcón, Madrid, 3 de maig de 2008),

Va ser un polític espanyol i va finalitzar amb el desmantellament de la Conspiració col-pista el 27 de octubre de 1982, que va estar millor preparada que la del 23-F.

Durant el seu govern:

-- es va signar un gran acord per l'ocupació amb les centrals sindicals i els em-es va signar un gran acord per l'ocupació amb les centrals sindicals i els em-

presaris.presaris.

--es va aprovar la llei del divorci, Espanya va ingressar a l'OTAN (Organització del es va aprovar la llei del divorci, Espanya va ingressar a l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlantic Nort) i es va tancar el mapa autonòmic. Tractat de l'Atlantic Nort) i es va tancar el mapa autonòmic. --adhesió al Mercat adhesió al Mercat Comú.Comú.

-- El seu govern va recórrer la sentència de la justícia militar, perquè fos la Justí-El seu govern va recórrer la sentència de la justícia militar, perquè fos la Justí-

cia Civil qui tingués l'última paraula en el tema del 23 Fcia Civil qui tingués l'última paraula en el tema del 23 F ..

Leopoldo Calvo Sotelo Página 8

president del Govern d'Espanya entre febrer de 1981 i desembre de 1982

Les trobades de Calvo-Sotelo amb el lla-

vors líder de l'oposició, Felipe González,

van ser constants, en una relació govern-

oposició que mai després ha existit, tot i la

duresa del PSOE contra el seu govern.

Durant aquest bienni es van produir escàn-

dols com el de l'oli de colza, i no va ser un

període precisament fàcil per al país.

Página 9

president del govern entre 1982 i 1996.

Llicenciat en Dret 1966, El 1964

va ingressar en el Partit Socialista

Obrer Espanyol, amb el qual va

participar en la lluita contra la dic-

tadura de Franco des de la clandes-

tinitat (la persecució policial li va

fer assumir el sobrenom d'Isidoro).

Va ascendir ràpidament en el par-

tit, accedint a la seva Comissió

Executiva en 1970

Va seguir una política econòmica liberal, combinada amb nombroses reformes socials.

decisions més criticades:

- Va estar l'expropiació de Rumasa, un im-

mens holding industrial amb l'argument de la

seva possible implicació en accions fraudulen-

tes, de les que es consideren finalment prova-

des diverses falsedats i impagaments a la Hi-

senda Pública ia la Seguretat Social.

"Pla d'ocupació juvenil" ideat amb l'objectiu

que els joves tinguessin una primera feina i

adquirissin experiència i que va originar els

contractes "escombraries", anomenats així per

la seva baixa remuneració i perquè la seva ex-

tinció no donava dret a prestacions socials

Altres mesures

La legalització de les empreses de treball

temporal amb l'objectiu de crear ocupació

encara que aquest fos precari i en pitjors

condicions

La retallada de les prestacions per deso-

cupació, i el primer "medicamentàs" l'ob-

jectiu va ser estalviar fons públics eliminant

la subvenció que rep la prescripció de certs

medicaments per part de la seguretat social.

conseqüències

Primeres vagues generals de la democràcia.Hi ha un distanciament del seu partit del sindicat Unió General de Treballadors (UGT), també creat pel fundador del PSOE Pablo Iglesias, ia la ruptura de la seva amistat amb el secretari general del sindicat Nicolás Redondo, el seu valedor en Suresnes.

Crisi econòmica de 1993 a Espanya Van dur a terme una conflictiva reconversió industrial, i la modernització i universalització tant del sistema educatiu espa-nyol, com del sistema sanitari i de seguretat social, així com una ampliació i modernització de les infraestructures, finança-da mitjançant un controvertit augment de el deute públic i els Fons de Desenvolupament de la Unió Europea per al període de 1994-1999 amb els quals la Unió Europea pretén enfortir l'economia dels països més pobres (Espanya, Irlanda, Grècia i Portugal). Espanya va percebre mitjançant aquest fet més de la meitat d'aquests fons, a més serà el país de la UE que més di-ners rebi del Fons de Cohesió i, després de França, de la PAC

Felipe González Márquez

Polític espanyol, Casat i amb tres fills, és llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid. Va ser el quart president del Govern d'Espanya del període democràtic iniciat amb la Constitució de 1978, en les legislatures compreses entre el 5 de maig de 1996 i el 17 d'abril de 2004, pel Partit Popular (PP). En l'actualitat presideix la Fundació per l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), que és anomenat «el laboratori d'idees del PP» i es constitueix com un think tank d'aquest partit.

Jose Maria Aznar Página 10

4 de maig de 1996

-

17 d'abril de 2004

Jose Luis Rodriguez Zapatero Página 12

Polític del Partit Socialista Obrer Espanyol. Va ser el cinquè presi-dent del Govern d'Espanya des de la Transició, després de la seva vic-tòria en les eleccions generals de 2004, i de nou a la IX Legislatura, després de revalidar el seu càrrec en les eleccions generals de 2008.

El 17 de abril de 2004 el Presi-dente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, prometió su cargo ante S.M. el Rey. A fi-nales del mismo mes Rodríguez Zapatero, compareció ante el Pleno del Congreso de los Diputados para informar de las razones y el alcance de su deci-sión de adopción de las medi-das necesarias para el regreso a España de las tropas españolas destinadas en Irak.

Página 13

Durant la seva primera etapa

Les principals mesures del seu govern han estat la retirada de les tropes es-panyoles de l'Iraq, l'enviament de tro-pes a l'Afganistan i la promoció de l'Aliança de Civilitzacions. L'estabilitat política i econòmica del període 2004-2007 va permetre el desenvolupament d'un programa progressista amb ac-cions com la legalització del matrimo-ni homosexual, la Llei de la promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, la Llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, la creació dels jutjats de violència sobre la dona, una nova regularització d'immigrants, l'intent de procés de pau amb ETA, la Llei antita-bac o la reforma d'estatuts d'autono-mia, com el de Catalunya.

La Segona Etapa

va estar intensament marcat per l'impacte d'una crisi econòmica molt més greu i pro-funda del previst pel seu Govern i per la majoria d'organismes econòmics interna-cionals. Aquest període de recessió, agreu-jat pel col · lapse del sector financer i per la debacle del sector immobiliari (principal motor econòmic i laboral d'Espanya en els quinze anys anteriors) va comportar un brusc deteriorament de l'economia nacio-nal i un ràpid creixement de la desocupa-ció. La reacció del Govern de Rodríguez Zapatero va consistir, en primera instància, en programes d'estímul econòmic, com el Pla E, en els anys 2008 i 2009; ia políti-ques de retallada pressupostària, la gent gran de la història recent, el 2010 i 2011, incloent la retirada de moltes de les mesu-res socials posades en marxa en la seva an-terior legislatura, [6] així com plans d'estal-vi energètic i de competitivitat, amb la in-tenció d'iniciar la transició cap a un nou model econòmic fonamentat en la innova-ció.

Jose Mariano Rajoy Página 14

En les eleccions generals del 20

de novembre de 2011 per al

Parlament de la X Legislatura,

el Partit Popular va resultar

vencedor amb una majoria ab-

soluta de 186 escons (escrutat

el 100% dels vots). El resultat

va convertir a Rajoy, candidat a

president del Govern com a

cap de llista per Madrid, en vir-

tual president del Govern d'Es-

panya, el sisè del període de-

mocràtic començat el 1977.

Va ser designat president pel

Congrés dels Diputats el dia

20 de desembre de 2011 i va

prendre possessió del càrrec

l'endemà. Immediatament

després de jurar el càrrec da-

vant el rei Joan Carles I, el

president va anunciar la com-

posició del gabinet, els mem-

bres van jurar o van prometre

els seus càrrecs l'endemà.

Página 15

El 30 de desembre, el nou Govern va aprovar les prime-res mesures anticrisi i va anunciar un dèficit públic del 8% o superior a aquest. De les mesures anticrisi, cal destacar, la pujada de l'IRPF (d'una manera temporal, 2012-2013) entre un 0,75% i un 7% i la de l'IBI, entre el 4% i el 10%. A més, també es mantindria l'increment del pagament fraccionat de l'Impost de Societats per a grans empreses. Per dur a terme un reducció de la des-pesa

El Partit Popular, liderat per Mariano Rajoy, s'enfronta a la tasca de formar un nou Govern després de guanyar per una àmplia majoria abso-luta les eleccions generals ce-lebrades el passat 20 de no-vembre. Rajoy té davant seu una gran tasca. Haurà de lidi-ar amb la crisi de deute que viu la zona euro, la desaccele-ració de l'economia espanyola i la possibilitat d'un retorn a la recessió, l'ajust fiscal, els cinc milions d'aturats que té el país i la inacabada reestruc-turació del sistema financer, entre altres assumptes

Aquest treball m’ha servit per conèixer els governs que hi ha-

gueren després de la mort de Franco; i per saber que amb la

seva mort va arribar la democràcia.

Ha sigut interesant fer el treball perque això ho visqueren els

nostres pradins i pares.

Opinió Personal

http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Franco 7-3-12

http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Arias_Navarro 7-3-12

http://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez 9-3-12

http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Rodr%C3%ADguez_Zapatero 12-3-12

http://www.historiasiglo20.org/HE/16a-1.htm 12-3-12

http://es.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3n_Espa%C3%B1ola 7-3-12

Bibliografia