La transici³ i Espanya fins l'actualitat

download La transici³ i Espanya fins l'actualitat

of 16

  • date post

    08-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    216
  • download

    2

Embed Size (px)

description

Pequeño trabajo sobre el tema especificado en el título como tarea para clase.

Transcript of La transici³ i Espanya fins l'actualitat

  • La Transici Espanyola s el perode histric durant el qual es porta a terme el procs pel qual Espanya deixa enrere el rgim

    dictatorial del general Francisco Franco, passant a regir-se per

    una constituci que consagrava un Estat social i democrtic de

    dret.

    ndex

    Pg 1: Inici de la demo-

    cracia.

    Pg. 2: Situaci econ-

    mico-social

    Pg 6: El primer go-

    vern dAdolfo Surez

    Pg 7: Nou sistema

    poltic

    Pg 9: Els governs de

    la democracia des de

    1979 fins avui.

    Pg 12: Espanya en la

    Uni Europea

    Histria

    La transici i Espanya fins

    lactualitat

    19 de mar de 2012

    Juan Abel Garca Calle

  • Inici de la democrcia S'entn per Transici Espanyola o nova restauraci

    borbnica, el Procs por el que Espanya assoliment

    passar de la dictadura de Francisco Franco, a un Estat

    social , democrtic i de dret. Les Dates de durades ms

    acceptades sn el 20 de novembre de 1975 per suport

    inici (defunci del dictador) i el 28 d'octubre de 1982

    (victria electoral del PSOE) per a suport finalitzaci.

    Context

    Situaci poltica Els darrera anys de la dictadura no van portar cap es-

    tovament a l 'hora de reprimir els sindicats o associa-

    cions poltiques, o b de signar sentncies de mort en

    el casos de terrorisme, excepci feta del Procs de

    Burgos.

    L'nica resposta a les mobil itzacions de la que el Go-

    vern se sentia capa era la repressi, com el procs

    1001, al 1973, contra deu membres de CCOO acusats

    d'associaci i l l cita. El judici s' inici el 20 de Desem-

    bre de 1973 sota una atmosfera de terror, ja quinze

    minuts abans de la hora en qu havia de comenar el

    judici , el president del govern, l 'almiral l Carrero Blan-

    co era assassinat per un comando d'ETA. Aquesta figu-

    ra havia de ser el garant de la continutat del rgim a

    la mort del dictador, cosa que es va veure parcialment

    truncada. El nomenament a la presidncia del govern

    de l 'anterior director general de seguretat, Carlos

    Arias Navarro no deixava dubtes sobre la resposta del

    rgim: emprar la fora si cal ia.

    Les protestes estudiantils i vagues, totes ferotgement

    reprimides, van ser una altra constant de les acaballes

    del rgim. El procs de gradual retirada del recolza-

    ment eclesistic - tret del d'excepcions malaurada-

    ment notables - al rgim del dictador es va convertir

    en un altre dels elements caracterstics del perode

    1969 -1975.

    La transici i Espanya fins lactualitat

    Eau dear

    -1-

  • Situaci econmico-social La crisi del petrol i del 1973, tot que si lenciada

    oficialment en les repercussions que per Espan-

    ya podia tenir, va a comenar a deixar senyals

    de la seva arribada. La recessi a nivel l euro-

    peu va incidir en dues de les principals fonts

    de divises estrangeres: el turisme i les remeses

    dels treballadors emigrats. La perspectiva d'un

    augment de l 'atur i d'una davallada del nivel l

    de vida avanaven un augment paral lel de la

    mil itncia obrera.

    Els increments salarials van ser l imitats en un

    intent intil d'aturar la inflaci. L' increment

    real del cost de la vida va acostumar -se a estar

    marcadament per sobre de les xifres oficials

    d'inflaci. Donat que molts treballadors neces-

    sitaven cada cop ms de dues feines, o si ms

    no de nombroses hores extraordinries , per

    tal de cobrir les seves necessitats, els conflic-

    tes socials van constituir el major problema al

    que s'enfrontava el govern de Carrero Blanco.

    Els planificadors havien fracassat en el seu in-

    tent de resoldre el problema de l 'habitatge, i el

    buit fou omplert per l 'especulaci immobi-

    l iria, que va anar acompanyada de construc-

    cions de baixa qualitat i fraus.

    La protesta contra les deficients condicions so-

    cials - baix nivel l sanitari i una inadequada or-

    ganitzaci dels serveis educatius i mdics - van

    servir per intensificar la conscincia de la clas-

    se obrera, que es va convertir en una part im-

    portant del procs de polititzaci.

    Al l larg de 1975 es va reforar la censura, un

    cop ms, i nombrosos diaris van ser

    "segrestats".

    DOLCE & GABANA

    -2-

  • Mort al llit del dictador Quan Franco va morir, el 20 de novembre de 1975, des-

    prs d'una l larga agonia i 36 anys de dictadura, el sector

    dur del rgim ja havia perdut la partida. La soluci im-

    mobilista del franquisme sense Franco havia mort amb

    Carrero Blanco, i la soluci aperturista/continuista

    d'Arias Navarro va quedar destruda per:

    Les maquinacions del propi sector dur del franquisme

    (bnker), com p.e. el terrorisme d'Estat automticament

    imputat al sector dur de l 'esquerra (F.R.A.P.)

    Per les seves prpies deficincies.

    Aix va dur a que coincidissin en l 'inters pel canvi

    l 'oposici democrtica i una part de l 'ol igarquia

    econmica.

    Tercera restauraci borbnica

    En virtut de la legislaci franquista, en morir el dictador

    es va anomenar per substituir - lo com a cap d'estat

    a Joan Carles de Borb, el 22 de novembre de 1975. La

    legal itzaci de la majoria de partits poltics, prvia a

    les eleccions generals de juny de 1977, va assegurar la

    composici d'unes Corts constituents on es tract de re-

    flectir la plural itat de la societat espanyola.

    La transici

    La durada de la transici varia segons les fonts:

    Alguns consideren, en una lectura curta, el perode 1975

    -1978, comprs entre la mort del dictador Francisco

    Franco, el 20 de novembre de 1975, i l 'aprovaci de la

    constituci democrtica en qu el Regne restava definit

    com a monarquia constitucional.

    Altres consideren el perode 1975 -1979, any de l 'aprova-

    ci dels Estatuts d'Autonomia de les comunitats histri-

    ques que ja van gaudir d'Estatut durant la Segona Rep-

    blica Espanyola. Sn, per ordre d'aprovaci, els estatuts

    del Pas Basc, Catalunya i Galcia.

    Nombroses fonts coincideixen tamb en designar com a

    culminaci de la transici les eleccions del 28 d'octu-

    bre de 1982, en produir-se l 'alternana poltica i guan-

    yar- les per majoria absoluta el PSOE.

    -3-

  • Dates i fets destacats

    Desprs de prendre possessi com a cap de l'Estat, el Rei Joan Carles I ratifica en el seu crrec al President del Govern del rgim franquista, Carlos Arias Navarro, per aquest, massa vinculat al rgim anterior, pre-senta la seva dimissi l'1 de ju-liol de 1976.

    Adolfo Surez es nomenat Pre-sident del Govern, i s l'encarre-gat d'entrar en converses amb els principals lders dels princi-pals partits poltics i forces so-cials emergents.

    El 15 de desembre de 1976, es celebr el Referndum per a la Reforma Poltica, que en teoria derog de forma tcita el siste-ma poltic franquista en noms cinc articles, i que es promulg com a Llei per la Reforma Polti-ca el 4 de gener de 1977. En aquesta llei es preveu la redac-ci d'una Constituci.

    La aprovaci d'aquesta norma obre pas a la celebraci de les primeres eleccions democrti-ques, el 15 de juny de 1977.

    La Unin de Centro Democrti-co (UCD) s el partit ms votat, i encarregat de formar govern. S'inicia el procs de redacci de la Constituci.

    El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que elimi-nava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisio-nal, nica instituci de l'poca de la Segona Repblica que ser re-instaurada . El 17 d'octubre de 1977 es nomena a Josep Tarra-dellascom President de la Gene-ralitat provisional i a Frederic Rahola com a Conseller de Presi-dncia.

    El 15 d'octubre es publica la llei 46/1977, d'amnistia, que suposa una Llei de punt final, que eximia als participants en el rgim feixista i als defensors i lluitadors pel restabliment del sistema democrtic.

    El 6 de desembre de 1978 s'apro-va en referndum la Constituci Espanyola, que entra en vigor el 29 de desembre. Redactada per la ponncia integrada pels dipu-tats Gabriel Cisne-ros (UCD), Manuel Fra-ga (AP), Miguel Herrero y Rodr-guez de Min (UCD), Gregorio Peces-Barba (PSOE), Jos Pedro Prez Llorca (UCD), Miquel Roca Junyent (Pacte Democrtic per Catalunya) i Jordi Sol Tu-ra (PSUC). La nova constituci establiria el sistema de la monarquia constitucional, ba-sada en un Cap d'estat hereditari i un president de govern escollit democrticament, i un sistema descentralitzat de repartiment de poder anomenat autonmic.

    A comenaments del 1981 dimiteix Adolfo Surez. Du-rant la celebraci de la vota-ci en el Congrs dels Dipu-tats per nomenar coma suc-cessor a Leopoldo Calvo Sote-lo, es produeix l'intent de cop d'Estat (conegut com el 23-F) dirigit per un tinent coronel de la Gurdia Civil, Antonio Tejero, i uns generals de l'Exrcit -Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch- entre d'altres.

    La UCD, partit del govern, es desintegra entre 1981 i 1982.

    El Partido Social ista

    Obrero Espaol (PSOE)

    obt la majoria absoluta

    en les eleccions d'octu-

    bre de 1982 , amb 202

    diputats al Congrs d'un

    total de 350 escons. s

    la primera victria en

    unes eleccions a Espanya

    d'un partit d'esquerres

    des de la prebll ica vic-

    tria del Front Popu-

    lar de l 'any1936.

    -4-

  • El primer govern dAdolfo Surez

    (1976-1979):

    Adolfo Surez es va enfrontar a un d