H.E. Història d’Espanya

La transició i Espanya democràtica

Índex

1, 2, 3 Inici de la democracia

- Transició democrática

- Els inicis de la transició

- Adolfo Suárez

4 El nou sistema polític i l’Estat de les auto no-

mies

- La constitució de 1978

5 Els governs de la democracia des de 1979

- UCD

- PSOE

- PP

- Socialista

6 Espanya en la Unió Europea

- Conseqüències de la integració

7,8 Cultura i art en l’ Espanya democràtica

- Els canvis culturals

- Les transformacions artístiques

9 Opinió personal

10 Bibliografía

Després de la mort de Franco en

el 1975, es va iniciar un període de

transició a la democràcia que va

culminar amb l’aprovació de la

Constitució de 1978 i amb la

posterior entrada a d’Espanya en

la Comunitat Europea el 1986.

Aquest procés de canvi, de la dic-

tadura a la democràcia, es coneix

com la transició democràtica. Es

va realitzar de forma pacífica i en

un ambient de tolerància i de con-

sens entre les diferents forces po-

lítiques, per la qual cosa va susci-

tar l’admiració fora de les nostres

fronteres i es va convertir en un

model a seguir per altres països.

Transició democràtica

Inici de la democràcia (1975-1979)

1

Set dies despres de la mort de

Franco, Joan Carles de Borbó va

ser proclamat rei i es va iniciar el

procés de reconstrucció de la de-

mocràcia. Hi havia dues alternati-

ves:

- La via reformista: consistia a ar-

ribar a la democràcia reformant

les institucions i les lleis franquis-

tes.

- La via de la ruptura: volia la dis-

solució immediata de les instituci-

ons franquistes. Estava sostinguda

per l’oposició que, agrupada des

de març de 1976 en Coordinación

Democrática, va exigir amnistia

per als presos polítics, la legalitza-

ció de tots els partits polítics i la

convocatòria de Corts Constitu-

ents.

(1975-1976): Els inicis de la transició

2

El primer govern d’Adolfo Suárez

El primer govern d’Adolfo Suárez es

va enfrontar a un doble repte: por-

tar a terme la reforma política, ne-

cessària per a la implantació de la

democràcia, i plantar cara a la greu

crisi econòmica desencadenada a

partir de 1975.

La reforma política (1976–

1977)

Per a portar a terme la reforma po-

lítica, Adolfo Suárez va impulsar la

Llei per a la Reforma Política, va

aconseguir el suport de l’oposició i

va celebrar eleccions el 1977.

Les mesures enfront de la crisi

econòmica

Les reformes polítiques van coinci-

dir amb una situació de greu crisi

econòmica, motivada per la pujada

dels preus del petroli i per la crisi de

molts sectors industrials que havien

quedat desfasats o sofrien la com-

petència dels Nous Països Industri-

als (NPI) més barats.

Les conseqüències van ser un incre-

ment notable del dèficit comercial,

un creixement endeutat de l’Estat,

un espectacular augment de la in-

flació, que va arribar a superar el

40%, tancaments empresarials i

atur.

3

La constitució Espanyola és la màxi-

ma llei escrita de l’ordenament jurí-

dic i de l’Estat espanyol. En ella es re-

gulen els deures i drets fonamentals

dels ciutadans, la forma i l’estructura

de l’Estat.

La Constitució Espanyola actual fou

aprovada en el referèndum del 6 de

desembre de 1978 i és la novena que

té l’Estat.

Els drets i llibertats reconeguts

per la Constitució són molt am-

plis, i el seu compliment està ga-

rantit pel Tribunal Constitucio-

nal:

- Els drets civils: destaquen el dret a

la vida, la igualtat davant la llei, la lli-

bertat religiosa, el dret a la intimitat i

les llibertats d’expressió, associació i

reunió.

- Els drets socials: afecten el conjunt

de la ciutadania, com la seguretat so-

cial i el dret a un medi ambient ade-

quat, al treball i a un habitatge digne.

En el funcionament de l’Estat, la

Constitució estableix els se-

güents principis:

- Espanya és un Estat social, demo-

cràtic i de dret. És social perquè hi

predominen els interessos socials so-

bre els individuals.

- La sobirania nacional resideix en el

poble espanyol, que delega el seu po-

der en representats elegits per sufra-

gi universal.

- La forma de l’Estat és la monarquia

parlamentaria, forma política en la

qual el poder resideix en el Parla-

ment, com a representant de la sobi-

rania nacional. El rei simbolitza la

unitat d’Espanya, modera les relaci-

ons entre els tres poders i realitza

una important labor en les relacions

internacionals.

- Els poders de l’Estat es divideixen

entre diferents institucions: el poder

legislatiu resideix el les Corts, consti-

tuïdes per dues cambres, el Congrés

dels Diputats i el Senat; el poder exe-

cutiu l’exerceix el Govern; i el poder

judicial està en mans de tribunals de

justícia independents.

El nou sistema piolític i l’Estat de les

autonomies

La Constitució de 1978

4

Els governs de la democracia des de 1979

Govern d’UCD (1979-1982)

Després de l’aprovació de la Constitució, el

març de 1979 es van convocar noves elecci-

ons, que van tornar a donar el triomf a UCD.

Però Suárez va dimitir el 1981, davant la re-

crudescència del terrorisme i de l’oposició, la

crisi econòmica i les divisions internes del

seu partit.

Durant la cessió d’investidura del seu succes-

sor, Leopoldo Calvo Soleto, es va produir un

fracassat cop d’estat en el qual els diputats

de les Corts van ser segrestats per un grup de

militars i guàrdies civils al comandament del

tinent coronel Tejero.

Durant els anys de govern de la UCD es van

aprovar l’Estatut dels Treballadors, la Refor-

ma Fiscal i la Llei del Divorci. Espanya va

ingressar en l’estructura política de l’OTAN.

Els Governs del PSOE

(1982-1996)

Les eleccions de 1982 van suposar el triomf

per majoria absoluta del PSOE. Aquest go-

vern fins a 1996, sota la presidència de Feli-

pe González.

Les principals actuacions van ser: mesures

polítiques, mesures econòmiques i mesures

socials.

El final d’un cicle. La crisi del govern socia-

lista.

La crisi del govern socialista va començar a

principis de 1990, a causa de la forta reper-

cussió a Espanya de la crisi econòmica mun-

dial de 1990-1996, que va elevar el dèficit

Governs del PP (1996-2004)

La tasca dels governs populars

Els governs del Partit Popular, presidits per

José María Aznar, van adoptar les següents

mesures:

Mesures polítiques.

Mesures econòmiques.

Mesures socials.

La crisi del govern popular

Causada pel descontentament d’alguns sec-

tors amb certes mesures adoptades pel go-

vern, com el suport als EEUU en la guerra

contra Iraq. Les eleccions celebrades dia 14

de març de 2004, van donar la victòria al

PSOE.

Nova etapa del govern socialis-

ta (2004-2008)

La nova etapa de govern socialista, presidida

per José Luís Rodríguez Zapatero, ha estat

marcada pels trets següents:

Mesures polítiques.

Mesures econòmiques.

Mesures socials.

Les noves eleccions, celebrades el 2008, han

tornat a donar el triomf al Partit Socialista.

5

Espanya en la Unió Europea

Després de la mort de Franco, Espanya va sol·licitar l’ingrés en l’anomenada

Comunitat Econòmica Europea. Les negociacions van ser lentes, atès que va

caldre adaptar l’economia española a la comunitària; però finalment, van cul-

minar en la incorporació d’Espanya l’1 de gener de 1986.

Conseqüències de la integració

En el pla polític, la integració va

posar fi a dècades d’aïllament

polític d’Espanya, i va servir per

a consolidar el recent sistema de-

mocràtic espanyol.

En el pla econòmic, Espanya va

haver de realitzar un gran esforç

per a adaptar la seva economia a

la comunitària. Per a aconseguir-

ho, va rebre ajudes europees per

valor de 180000 milions d’euros.

En el pla social, Espanya va fer

un gran esforç per a crear un Es-

tat del benestar semblant al dels

altres països comunitaris.

En el pla cultural, Espanya i la

Unió Europea han impulsat pro-

grames educatius, com l’Eras-

mus; projectes d’investigació

conjunts i restauracions de mo-

numents.

6

La cultura i l’art en l’Espanya democràtica

Els canvis culturals

En el terreny educatiu, la situació

espanyola és similar a la d’altres

països desenvolupats. L’escolarit-

zació és obligatòria fins als 16 anys,

cosa que ha reduït l’analfabetisme

a xifres molt baixes. Els diversos

governs de la democràcia han em-

près reformes educatives amb la

finalitat d’adaptar el sistema edu-

catiu a les diferents característi-

ques de l’alumnat i incorporar els

nous sabers i les noves teconologi-

es.

En el terreny cultural, la recupera-

ció de les llibertats ha estat molt

positiva, amb la desaparició de la

censura i la liberalització dels mit-

jans d’informació.

Les transformacions artístiques

En arquitectura, sobresurten Ri-

card Bofill (Palau de Congressos a

Madrid i Teatre Nacional de Cata-

lunya a Barcelona), Santiago Cala-

trava (Auditori de Tenerife, i Ciutat

de les Arts i de les Ciències a Valèn-

cia) i Rafael Moneo (reforma del

Palau de Villahermosa i ampliació

del Museu del Prado a Madrid).

En escultura, destaca l’obra d’Edu-

ardo Chillida, per les seves compo-

sicions abstractes de ferro, en les

quals es contraposen la massa i el

buit, les superficies rugoses amb

les polides, i l’estatisme i el movi-

ment. Moltes d’aquestes obres es-

tan concebudes per a situar-se en

llocs públics i cerquen la seva inte-

gració amb l’entorn, com la Pinta

del vent a Donosti-Sant Sebastià i

Elogi de l’horitzó a Gijón.

En pintura, a partir de la dècada de

1970 es van adoptar els diversos

corrents pictòrics, com el minima-

lisme (Hernández Pijuán), l’hiper-

realisme (Antonio López), i el post-

modernisme (Miquel Barceló).

7

Arquitectura

Palau de Congresos a Madrid (Ricard Bofill) Auditori de Tenerife (Santiago Calatrava)

Palau de Villahermosa (Rafael Moneo)

Escultura

Pinta del vent (Donosti-Sant Sebastià) Elogi de l’horitzó (Gijón)

8

Opinió personal

Aquest treball m’ha resultat molt interessant, ja que mai havia

fet una revista on-line.

M’ha costat bastant fer-lo perquè casi no teníem temps i se’ns

ha ajuntat amb altres treballs i exàmens.

La part que més fàcil de trobar ha estat la dels governs de la

democràcia i l’inici de la democràcia, encara que en general,

tot ha estat bastant fàcil de trobar.

Esper fer més treballs així, perquè els trop divertits i diferents.

9

Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1978

(04/04/11)

http://www.es-ue.org/Default.asp?section=99&lg=2 (12/04/11)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Democr%C3%A0cia (01/04/11)

Burgos,M. i Muñoz-Delgado, M.C : “Història, Ciències Socials 4”, ed.Anaya,

Madrid, 2007.

10