Transició i democràcia
71
TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA
-
Upload
farran-botargues-laura -
Category
Documents
-
view
250 -
download
3
Transcript of Transició i democràcia
TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA
EL DESMANTELLAMENT DEL FRANQUISME
EL PRIMER GOVERN DE LA MONARQUIA
22-XI-1975,Joan Carles I és nomenat cap de l'Estat a títol de rei.
Nomena cap de govern a Arias Navarro, que inicia una tímida obertura, però continua la línia repressiva.
Situació de crisi econòmica, conflictivitat social, atemptats d'ETA....
Creix l'oposició, agrupada en la Platajunta.
Destitució d'Arias Navarro i nomenament d'Adolfo Suárez.
LA REFORMA POLÍTICA
Adolfo Suárez va presentar un programa polític basat en:
Llei de la Reforma Política.
Convocatòria d'eleccions a Corts Constituents, per al juny de 1977.
Mesures polítiques adoptades:
-Amnistia política.
-Dissolució del TOP.
-Dret de vaga i llibertat sindical.
- Llei electoral democràtica.
- Supressió del Movimiento.
EL SISTEMA DE PARTITS POLÍTICS
Legalització del PCE, tot i l'oposició de sectors de dreta i de l'exèrcit. El seu dirigent era Santiago Carrillo.
El PSOE tenia com a dirigents a Felipe González i Alfonso Guerra.
El PSP de Tierno Galván.
La UCD de Adolfo Suárez
El Equipo Demócrata Cristiano del Estado Español de Gil Robles.
Alianza Popular (AP) de Manuel Fraga.
A Catalunya: PSC-Congrés, El Pacte per Cat., ERC, UCD i Entesa dels Catalans.
LA CONSTITUCIÓ DE 1978
Les eleccions generals de juny de 1977 van ser guanyades per la coalició UCD de Adolfo Suárez. En segon lloc va quedar el PSOE.
La Constitució de 1978 va ser redactada per una ponència de set membres i sotmesa a referèndum el 6 de desembre de 1978.
Hi destaca: La sobirania popular, Monarquia Parlamentària, Dret a la formació de governs autonòmics, àmplia declaració de drets, Estat aconfessional, Poder legislatiu bicameral, sufragi universal, inependència dels tres poders.
ETAPA DE LA UCD
ELS PACTES DE LA MONCLOA
Consistien en un acord social entre totes les forces polítiques per tal de resoldre la delicada situació econòmica del país.
Es van adoptar les següents mesures:
-Devaluació de la pesseta per tal de reduir la inflació.
-Reforma fiscal ( IRPF) i ampliació de les ajudes socials.
- Reestructuració de la Seguretat Social.
EL TERRORISME
Hi va haver un terrorisme d'ultradreta que pretenia el retorn a la dictadura, en el que destaca l'atemptat del carrer Atocha de Madrid.
Hi va haver també un terrorisme d'esquerra, amb les accions i atemptats dels GRAPO i d'ETA.
El grup més actiu seria la banda terrorista ETA, que comptava amb el suport d'una coalició electoral com Herri Batasuna.
LES AUTONOMIES
Les eleccions generals celebrades el 1979 van ser guanyades per UCD, però les municipals van ser guanyades pel PSOE.
La Constitució de 1978 reconeixia el dret a l'autonomia.
Per accedir-hi hi havia dos camins: La via ràpida i la via lenta, però es va generalitzar “ el café para todos”.
Es van constituir tres classes diferents d'autogovern i el territori es va dividir en 17 comunitats autònomes.
El govern va voler frenar el procés autonòmic amb la LOAPA.
LA DESCOMPOSICIÓ DE LA UCD
EL COP D'ESTAT DE 1981
Alguns sectors de l'exèrcit eren contraris a la democràcia.
El 1978 es va desarticular l'anomenada operació Galaxia.
Els problemes debilitaren la UCD i Suárez va presentar la dimissió el 29 de gener de 1981.
El 23 de febrer de 1981 mentres al Congrés es votava la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, el coronel Tejero va segrestar el Congrés.
El rei va desautoritar el cop i amb el suport de bona part de l'exèrcit, aquest va fracassar.
EL TRENCAMENT DE LA UCD
A partir de 1979 la UCD es va anar descomponent: lluites internes, dimissió de Suárez..
Leopoldo Calvo Sotelo no va saber mantenir el partit unit:
Va recórrer la resolució judicial del 23-F.
Va promoure la LOAPA i l'entrada d'Espanya a l'OTAN.
La Llei del Divorci va provocar l'escissió dels democristians de la UCD.
Suárez funda un nou partit, el CDS.
L'escàndol de l'oli de colza va desprestigiar el govern i es van convocar eleccions.
EL TRIOMF DEL PSOE
Les eleccions generals del 28 d'octubre de 1982 van ser guanyades pel PSOE amb el missatge “Pel canvi”.
El PSOE va guanyar per majoria absoluta i Felipe González va ser elegit president del govern.
La principal força de l'oposició va ser el PP ( antiga AP), dirigit per José Mª Aznar.
El PCE va patir una davallada electoral i es transformà en Izquierda Unida dirigida per Julio Anguita.
Els partits nacionalistes creixen en vots , la UCD es dissol i el CDS de Suárez només obté 2 diputats.
POLÍTICA INTERIOR
Reforma de les forces armades i del servei militar.
Lluita contra el terrorisme, sobretot el d'ETA. Acords de col·laboració ambb França. Intents de negociació. Formació dels GAL.
Generalització de l'Estat del Benestar.
En educació, aprovació de la LOGSE.
Despenalització parcial de l'avortament.
Reformes fiscals i d'ocupació.
Suport a la LOAPA.
POLÍTICA EXTERIOR I ECONÒMICA
1982, obertura de la reixa de Gibraltar.
Establiment de relacions amb Israel.
1986, referèndum sobre l'OTAN.
1 de gener de 1986, Espanya entra a la Comunitat Econòmica Europea.
La integració es farà de manera gradual.
El mateix any, la CEE passa a ser la UE.
Dificultats econòmiques: expropiació de RUMASA i reconversió industrial.
FI DE L'HEGEMONIA SOCIALISTA
El PSOE perd popularitat a causa de lluites internes i de diferents escàndols:
Els atemptats comesos pels GAL.
Els escàndols de corrupció econòmica protagonitzats per dirigents del partit.
El finançament irregular del partit.
Les escoltes telefòniques.
La crisi econòmica unida als casos de corrupció farà que els socialistes perdin les eleccions generals del 1996 a favor del PP.
EL GOVERN DEL PARTIT POPULAR
El 1996 guanya les eleccions el PP i José Mª Aznar és elegit cap de govern. Es porta a terme:
La reforma de finançament de les autonomies.
Increment dels atemptats de la banda terrorista ETA.
Etapa de creixement econòmic a nivell internacional i interior.
El 1996, Espanya s'integra a l'estructura militar de l'OTAN i es suprimeix el servei militar.
A les eleccions del 2000 el PP obté majoria absoluta.
ECONOMIA 1975-2000
DEMOGRAFIA
A partir de 1975, la taxa de natalitat experimenta un descens fins arribar a una de les taxes més baixes del món.
Envelliment de la població.
Increment de la immigració provinent d'Africa i A. Llatina.
ECONOMIA
Alternança de cicles expansius i recessius: crisi del petroli, pactes de la Moncloa, entrada a la CEE,guerra del Golf, Jocs Olímpics, creixement a partir de 1996.
L'AUTONOMIA
EL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT.
1977 retorn de Josep Tarradellas a Barcelona.
L'ESTATUT D'AUTONOMIA
1978 una comissió d'experts reunida a Sau, elabora l'Estatut d'Autonomia, que seria aprovat el 1979.
Catalunya es definida com a nacionalitat, català i castellà són les llengües oficials, les competències de la Generalitat poden ser: exclusives, compartides i plenes.
EL MARC POLÍTIC
Els partits més importants eren:
Convergència i Unió, liderada per Jordi Pujol.
PSC, era un partit independent però integrat dins del PSOE.
ERC, lent creixement i divisions internes.
PCC, es transformarà en Iniciativa per Catalunya (IC).
PP, forma part del PP estatal.
Les eleccions autonòmiques del 1980 van ser guanyades per CiU i Jordi Pujol va ser nomenat president de la Generalitat.
OBRA DE LA GENERALITAT
Llei de Normalització lingüística, desplegament d'emisores de radio en català i creació de TV3.
Desplegament dels mossos d'esquadra.
Llei d'Ordenació del Territori.
Millores en infraestructures i xarxa viària,com la realització de l'Eix Transversal.
POBLACIÓ I ECONOMIA
A partir de 1975 es produeix un estancament demogràfic.
La població catalana està desigualment repartida.
Destaca la immigració procedent d'A. Llatina, Asia i Africa.
La crisi econòmica dels anys 70 afectà molt la indústria catalana.
Els Jocs Olímpics de 1992 van revitalitzar econòmicament el territori.
Als anys 90 les crisis s'alternen amb etapes de creixement.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 3.0 Unported License.
IMATGES DE GOOGLE IMAGES
