Unitat10 la crisi del sistema de la restauració 1898-1931

Unitat 10: La Crisi del Sistema de Restauració (1898-1931)

Júlia López Valera

SUMARI

A conseqüència de la forta commoció política que va suposar el desastre del 1898 el règim de la Restauració va entrar en una nova fase.

Els partits dinàstics van iniciar una etapa de reformisme.

Nova generació de polítics i nous moviments socials van irrompre en la vida política espanyola.

Creixement de les tensions socials va provocar un augment dels conflictes.

La fallida del sistema es va consumar l’any 1923.

A Catalunya

Arribada Alfons XIII (1902) 1931: Caiguda de la monarquia Proclamació de la Segona República

Fi al parlamentarisme

Inici dictadura

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

• Partits dinàstics desplaçats de la vida política.• Període d’intensa agitació social: pistolerisme.• Les reivindicacions catalanistes van aconseguir la constitució de la

Mancomunitat de Catalunya.

CRO

NO

LOG

IA

Júlia López Valera (Institut Banús)

1. E

L RE

FORM

ISM

E D

INÀS

TIC

1.1. El fracàs del primer govern regeneracionista.

El 1899, la reina regent confia el nou govern a un líder conservador:

El govern volia embargar aquells que no havien pagat, l’alcalde de Barcelona es va negar i dimití. Va donar lloc a una VAGA GENERAL de comerciants (Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca)

FRANCISCO SILVELA

POLÍTICA REFORMISTA

impulsà

Proposà una projecte de descentralització administrativa.Nova política pressupostària: augment de tributs sobre productes de primera necessitat /impostos nous (deutes guerra de Cuba).

Forta protesta a Catalunya:

TANCAMENT de CAIXES.

Resposta del govern:1. Empresonar els morosos.2. Va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona.3. Declarar l’estat de guerra.

Duran i Bas i Polavieja van dimitir dels seus càrrecs

1. E

L RE

FORM

ISM

E D

INÀS

TIC

1.2. Les reformes de Maura i Canalejas.

El TANCAMENT DE CAIXES, significà el trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i el partits dinàstics.

• El catalanisme es consolida com a alternativa.• Acabà amb l’esperit de la regeneració.• El 1901 es reprèn el torn dinàstic.

La primavera del 1902 (als 16 anys) puja al tron ALFONS XIII. Coincideix, al 1903, amb una renovació del lideratge dels partits dinàstics:

Partido ConservadorANTONI MAURA

Partido Liberal JOSÉ CANALEJAS

1. E

L RE

FORM

ISM

E D

INÀS

TIC

Al 1904, MAURA es va convertir en cap de govern.

Impulsà un projecte polític: “REVOLUCIÓ DES DE DALT”. Necessitat de reformar el sistema polític des del govern. Va intentar dotar el sistema d’una nova base social = “MASSES NEUTRES”. Volia configurar un Estat fort que desbanqués als cacics i que impedís que les classes populars tinguessin massa protagonisme. Nova LLEI ELECTORAL (1907): fa més difícil el frau electoral. Es va intentar atraure cap al règim el catalanisme moderat (acords amb la Lliga Regionalista per donar més autonomia als ajuntaments i les diputacions).PROJECTE de REFORMA de L’ADMINISTRACIÓ LOCAL. Va aprovar algunes LLEIS SOCIALS:

Llei de decans dominical. Es crea l’Institut Nacional de Previsión (assegurances obreres).

Adoptà mesures econòmiques per reactivar la indústria. Promulgà la LLEI de COLONITZACIÓ INTERIOR per estimular l’agricultura. Manteniment de l’ORDRE PÚBLIC, d’una manera molt intransigent: Setmana Tràgica de Barcelona (1909).

Finalment cau el govern conservador.

1906-1909

1. E

L RE

FORM

ISM

E D

INÀS

TIC

Al 1910, CANALEJAS, accedeix al govern. Nou govern liberal.

Intentava apropar-se al sectors populars. Reformisme social més gran. Limitacions del poder de l’Església:

Reforma finançament de l’Església.SEPARACIÓ ESGLÉSIA-ESTAT.La Santa Seu s’hi va negar.Promulgació de la “LEY del CANDADO” (1910). Limitava

l’establiment de nous ordes religiosos. En POLÍTICA SOCIAL:

1. Impost progressiu sobre les rendes (protesta classes benestants).

2. Llei de Lleves (1912): obligatorietat del servei militar. Se supremeix redempció.

3. Lleis per millorar les condicions laborals. Es va iniciar la NEGOCIACIÓ D’UNA LLEI de MANCOMUNITATS: possibilitava la unió de les diputacions provincials per gestionar alguns serveis públics. Va ser assassinat el 1912.

1910-1912


ASSASSINAT DE CANALEJAS1.

EL

REFO

RMIS

ME

DIN

ÀSTI

C

2. L

ES F

ORC

ES D

’OPO

SICI

Ó

2.1. Republicanisme i lerrouxisme.

Creixement important de les diferents forces d’oposició. Van augmentar la seva influència política i van amplia la seva base social.

Els REPUBLICANS van ser la PRINCIPAL FORÇA D’OPOSICIÓ. Hi havia un problema que era la fragmentació en diversos grups: va suposar una feblesa electoral. Al 1903, es crea la UNIÓ REPUBLICANA, encapçalada per NICOLAS SALMERÓN.

A Barcelona el republicanisme liderat per ALEJANDRO LERROUX va ser molt influent entre les classes populars.

Era un periodista i polític d’origen andalús. Tenia un discurs radical i demagògic (va saber atraure els obrers fent cas d’algunes demandes: 8 h).Caràcter obrerista i revolucionari.Posicions anticlericals.Espanyolista, en oposició als catalanistes.Discurs anticatalanista, el catalanisme estava vinculat als interessos de la burgesia i l’Església, per tant era un moviment contrari a les reivindicacions obreres.

2. L

ES F

ORC

ES D

’OPO

SICI

Ó La Unió Republicana es va apropar al catalanisme (arran de les eleccions de 1907), es va integrar en la coalició Solidaritat Catalana. Això va ser rebutjat per un sector d’Unió Republicana. Lerroux es separà l’any 1908 i fundà el PARTIT RADICAL.

2.2. Carlisme i tradicionalisme.

La mort de Carles de Borbó (Carles VII), l’any 1909, va convertir el seu fill JAUME de BORBÓ no pretendent a la corona.

Un del seus dirigents, Juan Vázquez de Mella, va abandonar la militància i el 1919 va fundar el PARTIT CATÒLIC TRADICIONALISTA. Les bases socials del tradicionalisme estaven concentrades a Navarra, País Basc i Catalunya, però també hi havia grups a Andalusia. L’any 1907 es funda el REQUETÈ: organització de caràcter paramilitar. Actuà a les ciutat com a força de xoc contra els republicans i obrers. Amb la República (1931) es reunifiquen en un sol partit: “COMUNIÓ TRADICIONALISTA”.

2. L

ES F

ORC

ES D

’OPO

SICI

Ó2.3. Les forces obreres: socialisme i anarquisme.

Els socialistes i anarquistes van augmentar el nombre de militars i les seves actuacions en defensa de millors condicions de treball.

MadridNord Espanya

Classe obrera catalanaImportant presència a : Aragó

ValènciaAndalusia

El partit i el sindicat socialistes

Durant les primeres dècades s.XX. El PSOE va augmentar el número d’afiliats. Defensava l’acció política: partidari d’aprofitar les oportunitats que donava el sistema parlamentari. Va participar en les eleccions. El 1910, PABLO IGLESIAS (acta diputat de la coalició republicanosocialista) El sindicat socialista UGT va créixer encara més.

Partidària de l’acció política per aconseguir reformes socials i laborals.

Defensava la participació dels representants obrers en organismes estatals.

Líder important: FRANCISCO LARGO CABALLERO. 1918. Secretari general de la UGT.

2. L

ES F

ORC

ES D

’OPO

SICI

Ó El 1921, els dissidents van fundar el PARTIDO COMUNISTA de ESPAÑA (PCE), amb militants molt actius a Biscaia i Astúries.

L’anarcosindicalisme

Aquesta tendència va promoure el 1907 la creació de SOLIDARITAT OBRERA.

Es definia com a revolucionària. Amb quatre pressupòsits bàsics:

Durant anys posteriors a la I Guerra Mundial, la CNT va augmentar molt els seus afiliats. Va ser el moment dels seus líders: SALVADOR SEGUÍ, ÀNGEL PESTAÑA i JOAN PEIRÓ.

Federació d’associacions de treballadors (caire polític i reivindicatiu, i favorable a la lluita revolucionària).

L’any 1910, impulsà la fundació de la

CONFEDERACIÓ NACIONAL del TREBALL (CNT)

1. Independència del proletariat respecte de la burgesia i les seves institucions.2. Apoliticisme del moviment obrer=absentisme electoral.3. Necessitat de la UNITAT SINDICAL dels treballadors.4. VOLUNTAT D’ENDERROCAR EL CAPITALISME (expropiació dels burgesos).

Com? Vagues i Boicots. VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA.

3. C

ATAL

ANIS

ME

I REP

UBL

ICAN

ISM

E(19

01-1

909)

3.1. La consolidació de la Lliga Regionalista

Dues noves forces: el catalanisme i el republicanisme, dirigien el joc polític català.

Les primeres dècades del segle XX, la LLIGA va ser el partit hegemònic a Catalunya.L’iderari va ser definit per ENRIC PRAT DE LA RIBA a La Nacionalitat Catalana (1906). S’encarregava FRANCESC CAMBÓ de ser el portaveu dels interessos catalans a Madrid.

Aquests primers anys no va ser gens fàcils:1. Va haver de fer front al lerrouxisme.2. DISCREPÀNCIES IDEOLOGIQUES INTERNES: hi ha un grup d’intel·lectuals i

professionals de tarannà progressista que era intransigent amb el tema de la negociació de les reivindicacions catalanistes amb el govern de Madrid. La crisi esclata el 1904, amb la visita d’ALFONS XIII a Barcelona. Idea de boicotejar la visita que alguns no van obeir. El sector més crític fundarà una nova formació de caire republicà.

• Reclamava el dret de CATALUNYA a l’autonomia política.• Disposat a intervenir a nivell de la política espanyola per tal de modernitzar i descentralitzar l’Estat.

3. C

ATAL

ANIS

ME

I REP

UBL

ICAN

ISM

E(19

01-1

909)

3.2. La coalició Solidaritat Catalana

El moviment solidari

El rebuig a la LLEI de JURISDICCIONS, gestà un nou moviment patriòtic que reafirmava la personalitat i els drets de Catalunya. Va ser l’origen de SOLIDARITAT CATALANA (1906). Coalició que aplegava totes les forces catalanes, menys els partits dinàstics i els lerrouxistes.

A les eleccions del 1907 els partits de solidaritat presenten una candidatura conjunta i un programa comú: PROGRAMA DEL TÍVOLI. Defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat d’autogovern.

Va ser un gran TRIOMF.

La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII .La Llei de Jurisdiccions permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes persones varen interpretar la llei com un atac a Catalunya.

3. C

ATAL

ANIS

ME

I REP

UBL

ICAN

ISM

E(19

01-1

909)

La crisi de Solidaritat

Maura canvià d’estratègia, va haver de negociar les lleis amb aquesta minoria catalana ja que havien obtingut representació al Congrés dels Diputats. Objectiu: integrar-los o dividir-los.

Algunes de les discrepàncies van venir donades per:

Les DISCREPÀNCIES ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS, van ser l’element

més important del trencament

1. Projecte de reforma de l’administració local. Uns el rebutjaven per poc democràtic i d’altres volien negociar-lo amb Madrid.

2. Projecte de l’ajuntament de Barcelona (introducció a les escoles del català, coeducació i neutralitat religiosa). La Lliga defensà l’església en aquest cas.

3. Fets de la SETMANA TRÀGICA (1909), uns van veure amb bons ulls la repressió i d’altres no.

3. C

ATAL

ANIS

ME

I REP

UBL

ICAN

ISM

E(19

01-1

909)

3.3. El catalanisme d’esquerres

Els escindits de la Lliga funden el CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ (1906).

Notable activisme a partir del diari: El Poble Català i la fundació de molts ateneus. També promogué el sindicat CENTRE AUTONOMISTA DE DEPENDENTS DEL COMERÇ I DE LA INDÚSTRIA. L’apropament entre les forces republicanes d’esquerra, va fer que el 1910 es fundés la UNIÓ NACIONALISTA REPUBLICANA. Va obtenir bons resultats a les eleccions. Aliança amb el Partit Radical de Lerroux.

NacionalistaDemocràticRepublicà

També es van afegir alguns militants del federalisme.

Lluís Domènech i Montaner

PACTE DE SANT GERVASI

Que desagradà als electors que els van castigar.

Crisi de la Unió Federal Nacionalista Republicana, va desaparèixer l’any 1916.

Júlia López Valera (Institut Banús)3. C

ATAL

ANIS

ME

I REP

UBL

ICAN

ISM

E(19

01-1

909)

3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

El conflicte del Marroc

A partir del 1900, Espanya consolida la penetració al nord d’Àfrica.

A Espanya li va correspondre el territori del Rif (zona muntanyosa del nord) per pacificar-lo i administrar-lo.

Quin interès tenia? Possibles beneficis econòmics, restaurar el prestigi i intentar aconseguir que Espanya fos una nova potència.

Van haver-hi atacs continus dels rifenys. Al 1909, els espanyols van patir una gran derrota a la BATALLA DEL LOBO.

Es va demanar un augment del nombre dels soldats i es va cridar a la lleva reservista. Grans protestes.

Conferència d’Algesires (1906)

Tractat Hispanofrancès (1912)PROTECTORAT francoespanyol al Marroc


Recollida de cadàvers al Barranco del Lobo, 1909.

3. C

ATAL

ANIS

ME

I REP

UBL

ICAN

ISM

E(19

01-1

909)

La mobilització popular i les seves conseqüències

S’inicia al port de Barcelona el 18 de juliol, durant l’embarcament. El 24 de juliol:

La REVOLTA POPULAR va durar una setmana: fort component antimilitarista i rebuig a l’hegemonia social i cultural de l’Església. Les autoritats van respondre declarant l’ESTAT DE GUERRA. Va augmentar el nombre de ferits i de morts. La FALTA DE DIRECCIÓ I DE COORDINACIÓ POLÍTIQUES va derivar cap a les accions incontrolades. La repressió posterior va ser molt dura:

216 consells de guerra17 penes de mort (5 execucions)

L’actuació del govern va suposar una ONADA DE PROTESTES que va fer caure el govern de Maura. També va tenir conseqüències polítiques a Catalunya:

Republicans lerrouxistesSocialistes

Anarquistes

Van constituir un comitè que cridà a la vaga general.

Els lerrouxistes perden influència

entre els treballadors.

Desengany d’importants

sectors de la classe obrera respecte els

republicans. Arrelament de l’anarquisme.

Es desintegra la coalició Solidaritat

Catalana.

La Lliga Regionalista pateix un

importants retrocés electoral.

4. L

A M

ANCO

MU

NIT

AT D

E CA

TALU

NYA

(191

4-19

25)

4.1. El procés de formació

Va ser un procés llarg i difícil. Precedents: actuacions desenvolupades des dels AJUNTAMENTS I DIPUTACIONS CATALANES.

Els polítics catalanistes eren conscients que la regeneració de Catalunya necessitava un programa de millora en les infraestructures, modernització sistema educatiu, foment de la llengua i cultura catalanes.

Es creà l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya.

L’any 1911, la DIPUTACIÓ DE BARCELONA va promoure la iniciativa de mancomunar les 4 diputacions catalanes i presentà una proposta al govern de Madrid.

Canalejas es comprometé a tirar endavant un PROJECTE DE MANCOMUNITATS aprovat per les Corts al 1912.

Finalment, el 1913 el nou govern conservador de Dato va publicar un DECRET: autoritzava a les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius.

Programa de la Diputació de Barcelona al 1907

ENRIC PRAT DE LA RIBApresident

4. L

A M

ANCO

MU

NIT

AT D

E CA

TALN

YA (1

914-

1925

)4.2. La constitució de la Mancomunitat

La MANCOMUNITAT es constituí el 6 d’abril del 1914.

Només va ser una DELEGACIÓ DE LES FUNCIONS que tenien les diputacions i el mateix pressupost. Només era un ENS ADMINISTRATIU.La LLIGA REGIONALISTA va tenir una PRESÈNCIA MAJORITÀRIA a la Mancomunitat.

Tres presidents:

1 presidència: ENRIC PRAT de la RIBA.1 assemblea: 8 membres.

Política de govern orientada a estimular el desenvolupament cultural i la modernització econòmica i social de Catalunya.

JOSEP PUIG I CADAFALCH1917-1924

PRAT DE LA RIBA1914-1917

ALFONS SALA1924-1925

4. L

A M

ANCO

MU

NIT

AT D

E CA

TALU

NYA

(191

4-19

25)

4.3. L’obra de govern de la Mancomunitat

Va seguir la política iniciada per la Lliga des de la Diputació.

Va invertir una bona part dels recursos en un PLA DE MILLORA de la XARXA VIÀRIA, també el sistema postal i telefònic. També es va començar un PLA D’ACCIÓ AGRÀRIA:

Es va iniciar un projecte centrat en la REAFIRMACIÓ de la LLENGUA i CULTURA catalanes:

Creació d’una infraestructura de serveis públics i

administratius.

Foment de la llengua i la cultura catalanes.

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

PROJECTE CULTURAL I EDUCATIU

Modernització de les formes de producció.Augment de la productivitat: agricultura i ramaderia.

Creació de Biblioteques Populars, Escoles Experimentals i Estudis Normals.Tasca d’unificació ortogràfica: POMPEU FABRA.Divulgació i protecció del patrimoni cultural.Es va impulsar una RENOVACIÓ PEDAGÒGICA : mètodes... Totes aquetes institucions volien potenciar la diversificació professionals i preparar la gent.

5. L

A CR

ISI D

EL 1

917

5.1. L’impacte de la Gran Guerra.

L’estiu del 1914, durant el govern conservador d’Eduardo Dato, esclata la PRIMERA GUERRA MUNDIAL. El govern va declarar la NEUTRALITAT d’Espanya. Alemanya-Àustria

Gran Bretanya-França-Rússia(aliats)

• Exportar productes industrials i agraris.• Beneficis industrials van augmentar.

Aquesta exportació va provocar una puja de PREUS INTERIORS afegit a un no augment dels salaris. Problema per a la

classe popular.

CONFLICTE SOCIAL

Moviment vaguístic del 1917.

5. L

A CR

ISI D

EL 1

917

5.2. La crisi del 1917

Dificultats sistema polític

Descontentament militar

Conflictivitat social

PROTESTA GENERALITZADA

La protesta militar

L’exèrcit espanyol presentava un NOMBRE EXCESSIU D’OFICIALS en relació al de soldats.

Els ascensos s’obtenien per mèrits de guerra. Això feia que els d’Àfrica tinguessin més que els de la península.

El salaris militars eren baixos.

Es formen JUNTES de DEFENSA, que són associacions militars. Aquestes reclamaven: augment salarial i que l’antiguitat servís per a ascendir.

El juny de 1917, es llença un MANIFEST que culpa al govern i crida a la renovació política com amb un llenguatge clarament regeneracionista.

5. L

A CR

ISI D

EL 1

917

La crisi política

En 1916 el govern estava en mans d’un gabinet liberal presidit per ROMANONES que va clausurar les Corts per acusacions de corrupció política.

L’abril de 1917, el conservador Dato és el nou cap de govern. Li reclamaven la reobertura de la cambra.

S’hi neguen i es declara l’ESTAT D’EXCEPCIÓ i s’endureix la censura de premsa.

Es celebrà a Barcelona una ASSEMBLEA de PARLAMENTARIS catalans (5 de juliol del 1917), va exigir la formació d’un govern provisional que convoqués corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l’Estat.

Des d’aquesta assemblea es demana la reunió de tots els DIPUTATS I SENADORS ESPANYOLS (només van anar 71, el 10%). El govern va prohibir la convocatòria que va ser dissolta per la guàrdia civil.

El moviment parlamentari va desaparèixer. Causes:

• Ni forces monàrquiques ni juntes de defensa van donar suport.• Discrepàncies entre catalanistes conservadors i d’esquerra.• La burgesia es va inhibir.

5. L

A CR

ISI D

EL 1

917

La vaga general revolucionària

Al març del 1917 manifest conjunt que demanava la intervenció del govern per ATURAR LA PUJADA DE PREUS.

Al mes d’agost el conflicte ferroviari a València provoca la crida a la VAGA GENERAL d’UGT.

La protesta s’estén per tota Espanya i adquirí un caràcter polític.

Quines eren les demandes?

INCIDÈNCIA MOLT DESIGUAL

CNT/UGT

Reclamaven la fi de la monarquia.Formació del govern provisional per convocar Corts Constituents.Pas a un sistema republicà.

No participació dels pagesos.

Incidents importants a Madrid, Barcelona, P.Basc i Astúries.

El govern declarà la LLEI MARCIAL i envià l’exèrcit.

La vaga general va fracassar, però la resposta del govern va fer que s'afeblís el règim i va radicalitzar l’oposició obrera.

6. L

A D

ESCO

MPO

SICI

Ó D

EL S

ISTE

MA

(191

7-19

23)

Entre el 1918 i el 1923: Incapacitat per reformar el sistema polític.Forta conflictivitat social.Tensions polítiques (guerra Marroc)

CRISIDEFINITIVA

6.1. La fi del sistema del torn pacífic

Per solucionar la crisi del 1917 es va recórrer a la formació d’un GOVERN de CONCENTRACIÓ.

L’any 1918 es torna al SISTEMA DE TORN, però no havia gaire estabilitat degut al gran fraccionament dels partits.

L’any 1921 es crea un nou govern de concentració (Gobierno Nacional). Integrava els líders de les diferents fraccions dinàstiques, un de la Lliga (Cambó), i un del Partido Reformista.

Entre el 1918 i el 1923 va haver-hi deu canvis de govern.

Els governs van recórrer a mesures d’excepció com:

SUSPENSIÓ GARANTIES CONSTITUCIONALSClausura del Parlament

Dinàstics (conservadors i

liberals)Catalanistes de la Lliga Regionalista

Eren massa diferents

No va donar estabilitat política

6. L

A D

ESCO

MPO

SICI

Ó D

EL S

ISTE

MA

(191

7-19

23)

6.2. La campanya per l’autonomia

La Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van encertar al 1918 una campanya en defensa de l’autonomia. A principis de 1919 es presenta a Madrid un PROJECTE D’ESTATUT DE CATALUNYA que proposava:

El projecte va ser mal rebut a Madrid. El govern s’oposà i el monarca no hi va donar suport.

Intensa campanya en contra per part de les diputacions provincials castellanes i també per algunes entitats econòmiques.

Aquesta campanya va coincidir amb un moment de fortes tensions socials a Catalunya. Altres prioritats: restabliment de l’ordre social.

La col·laboració en els governs de Madrid no va suposar una sensibilitat més gran envers les reivindicacions del catalanisme.

Formació d’un govern català i un parlament elegit per sufragi universal

6. L

A D

ESCO

MPO

SICI

Ó D

EL S

ISTE

MA

(191

7-19

23)

6.3. L’enfortiment del catalanisme d’esquerres.

Les forces d’esquerres van proposar una renovació dels seus principis basada en la necessitat de CATALANITZAR EL REPUBLICANISME. Van voler atraure sectors de l’obrerisme, per tal de que fossin social del catalanisme d’esquerres. Al 1917, Francesc Layret i Lluís Companys organitzen el PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ.

Al 1922, un grup descontent amb la política de la Lliga abandona el partit i crea ACCIÓ CATALANA.

Al 1922, Francesc Macià fundà l’organització ESTAT CATALÀ amb postulats independentistes.

Al 1923 es crea una organització socialista estrictament catalana, UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA, encapçalada per Manuel Serra i Rafael Campanals.

6. L

A D

ESCO

MPO

SICI

Ó D

EL S

ISTE

MA

(191

7-19

23)

6.4. La conflictivitat social.

Els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial van estar marcats per una gran conflictivitat a Europa. A Espanya, el final de la guerra va suposar un canvi brusc en les condicions econòmiques.

A ANDALÚSIA, la situació misèria dels pagesos va donar lloc al TRIENNI BOLXEVIC (1918-1921). Els anarquistes i també els socialistes van impulsar REVOLTES PAGESES. Motius: fam de terres i deteriorament condicions de vida. Es declarà l’Estat de Guerra, es van il·legalitzar les organitzacions obreres, es van detenir els seus líders. A Catalunya el conflicte rabassaire es va accentuar. Es creà la UNIÓ DE RABASSAIRES (1922). El conflicte obrer va afectar moltes regions, però sobretot Barcelona.

La producció disminuíL’atur va augmentarEls preus també van augmentar

MOBILITZACIÓ SOCIALAUGMENT DEL SINDICALISME

Al 1921, vaga a La Canadenca (empresa que subministrava l’electricitat).

Paralització del 70% de la indústria durant un mes i mig.

Va acabar amb un acord amb la patronal que no es va complir del tot.

Es va reemprendre la vaga i la patronal va respondre amb el tancament d’empreses i la REPRESSIÓ DEL SINDICATS.

Júlia López Valera (Institut Banús)6. L

A D

ESCO

MPO

SICI

Ó D

EL S

ISTE

MA

(191

7-19

23)

Entre 1919 i 1923 van haver-hi violents enfrontaments entre els sindicats i la patronal. La federació patronal creà el SINDICAT LLIURE per restar força als altres i enfrontar-s’hi.

Grups vinculats amb la CNT van portar a terme atemptat contra: autoritats, patrons, encarregats i forces de l’ordre. El governador de Barcelona va protegir els pistolers de la patronal, va exercir una dura REPRESSIÓ CONTRA ELS SINDICALISTES. Aplicà la LLEI DE FUGUES, la policia podia disparar contra qualsevol detingut que intentés fugir.

Va llogar pistolers per assassinar els principals dirigents obrers.

Època coneguda com el PISTOLERISME (1916-1923)Més de 800 atemptats

226 morts

SALVADOR SEGUÍ

FRANCESC LAYRET EDUARDO DATO


A D

ESCO

MPO

SICI

Ó D

EL S

ISTE

MA

(191

7-19

23)

6.5. El problema del Marroc: Annual.

A començament de la dècada dels vint a prop de Melilla , les tribus rifenyes hostilitzaven l’exèrcit espanyol permanentment. Al 1921, s’envia al general Silvestre que era partidari d’atacar les tribus. El general va iniciar una ofensiva que va generar un desastre, ja que l’exèrcit va ser derrotat a la batalla d’Annual.

Es perdé tot el territori

ocupat.

13.000 baixes.


A D

ESCO

MPO

SICI

Ó D

EL S

ISTE

MA

(191

7-19

23)

El 1923: moment de governs inestables, de tensió social greu. S’anuncia la DISCUSIÓ al PARLAMENT del cas d’Annual.

Els parlamentaris van fer un informe, L’EXPEDIENT PICASSO que revelava la relació del rei amb el problema del Marroc.


A D

ESCO

MPO

SICI

Ó D

EL S

ISTE

MA

(191

7-19

23)

Hi havia por a que es demanessin responsabilitats que podrien implicar el monarca. Això va mobilitzar sectors de l’exèrcit que veien que la solució a la crisi era una dictadura militar.

Ya llega a los coroneles

Ya sube hasta los generales

¿Ve usted si está alto? ¡Pues no alcanza a los políticos!

7. L

A D

ICTA

DU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

9123

-193

0) El 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miquel Primo de Rivera declarà l’Estat de Guerra.

7.1. Les causes del cop militar.

Primo de Rivera va justificar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat. Causes que es van fer servir per justificar el cop militar:

Va anunciar, per mitjà d’un manifest:

Alguns historiadors apunten que el que realment volia era EVITAR QUE EL RÈGIM POLÍTIC ACABÉS DEMOCRATITZANT-SE.

També va influir el desig d’evitar que les corts exigissin responsabilitats pel desastre d’Annual.

1. Inestabilitat i bloqueig en el què es trobava el sistema parlamentari.

2. Desprestigi pel frau electoral.3. Por a una revolució social.4. Perill de trencament d’Espanya.

Voluntat acabar amb el caciquisme

Posar fi a la corrupció política.

Posar fi a la indisciplina social.

Posar fi a les amenaces a la

unitat nacional.

7. L

A D

ICTA

DU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

9123

-193

0)7.2. La reorganització de l’Estat.

Dues fases successives:

DIRECTORI MILITAR (només militars)1923-1925

DIRECTORI CIVIL (també civils)1925-1930

7. L

A D

ICTA

DU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

9123

-193

0) Mesures del Directori Militar:

Durant aquesta primera etapa de la dictadura el CONFLICTE DEL MARROC va centrar l’interés de Primo de Rivera.

• Caràcter dictatorial.• Suspensió règim constitucional.• Dissolució de les cambres legislatives.• Cessament autoritat civils.• Prohibició activitats: partits polítics i sindicats.• Militarització de l’ordre públic.• Repressió de l’obrerisme més radical. • Es va elaborar un ESTATUT MUNICIPAL i un de PROVINCIAL, per eliminar el caciquisme. Es dissolien els ajuntaments i es substituïen per juntes (integrades pels contribuents més importants).

La regeneració va quedar en una farsa.

Al 1925 s’organitza, juntament amb França, el DESEMBARCAMENT D’ALHUCEMAS. Fou un gran èxit militar. Després d’unes derrotes, els rifenys es van rendir. Al 1927 l’exèrcit espanyol dóna per acabada l’ocupació.

7. L

A D

ICTA

DU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

9123

-193

0) A partir del 1926 s’inicia la INSTITUCIONALITZACIÓ DEL RÈGIM:

L’any 1927 es crea una ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA (de caràcter corporatiu, els seus membres eren designats entre els ciutadans que pertanyien a les grans institucions públiques i corporatives). Per promoure l’adhesió al nou sistema es creà un partit únic: UNIÓN PATRIÒTICA.

per donar-li continuïtat i permanència

model i influència del FEIXISME ITALIÀ molt clara.

Sense un programa definit.Missió de proporcionar suport social a la dictadura i de seguir les directrius del poder.

Afiliats:-Conservadors.- Funcionaris administració.-Cacics rurals.

7. L

A D

ICTA

DU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

9123

-193

0)7.3. La política econòmica i social

La dictadura es va beneficiar de la BONA COJUNTURA ECONÒMICA. Feliços anys 20. El règim va iniciar un programa de foment de l’economia en el terreny industrial i el de les infraestructures.

Es va aprovar un Decret de protecció de la indústria nacional. Es concediren monopolis: Telefònica i Campsa. En el TERRENY AGRARI, es promou el regadiu i es creen les confederacions hidrogràfiques. L’any 1929, es porta a terme L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA amb fins propagandístics.

Principals idees:NACIONALITZACIÓ importants sectors de l’economia.INTERVENCIÓ ESTATALFOMENT DE LES OBRES PÚBLIQUES

7. L

A D

ICTA

DU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

9123

-193

0) En el terreny social:

1. Es va posar en marxa un model de regulació del treball. Pretenia eliminar els conflictes laborals per mitjà de la intervenció de l’Estat.

2. Es creà l’ORGANITZACIÓ CORPORATIVA NACIONAL. Agrupava els patrons i els obrers en grans corporacions (sindicalisme vertical).

3. Els anarcosindicalistes i els comunistes van ser perseguits.

• Reglamentació salaris.• Reglamentació condicions treball.• Mediació i arbitratge.

7. L

A D

ICTA

DU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

9123

-193

0)7. 4. L’actuació anticatalana de la dictadura.

Mentre Primo de Rivera fou capità general a Catalunya no va manifestar rebuig al catalanisme.

Les coses van canviar:

Una part de la burgesia, i els dirigents de la Lliga Regionalista van donar-li suport. Amb un objectiu: acabar amb la conflictivitat obrera i garantir l’ordre social.

• Al setembre es publicà un decret per a la repressió del separatisme. S’inicià un procés de desmantellament de les institucions públiques i privades catalanes.• Es van clausurar institucions catalanistes.• Es van prohibir la llengua catalana.• Es prohibí l’ús públic de la senyera, la celebració de l’11 de setembre i els Jocs Florals.• Censura a la premsa diària i a la publicació de llibres.• Es produïren depuracions del magisteri i de les institucions educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat.• Es va mantenir una dura pugna am el Col·legi d’Advocats i amb certs sectors eclesiàstics.• La persecució arribà al FC Barcelona.

7. L

A D

ICTA

DU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

9123

-193

0)7. 5. L’oposició a la dictadura.

Oposició a la dictadura:Alguns líders dels partits dinàstics.RepublicansCatalanistesComunistesAnarquistesAlguns sectors de l’exèrcitGairebé tots els intel·lectuals.

Alguns dirigents dels partits dinàstics van participar en CONSPIRACIONS MILITARS.

La dictadura exercí un fort control sobre els intel·lectuals i el món universitari per mitjà de la censura i de la limitació de la llibertat universitària. Tancament algunes universitats. Originà un gran sindicat, la FEDERACIÓ UNIVERSITÀRIA ESPANYOLA (FUE), de caràcter republicà.

Unamuno Ortega y Gasset Blasco Ibáñez Menéndez Pidal

Signen el 1924 un manifest de protesta per la repressió de la dictadura sobre la llengua i la cultura catalanes.

Unamuno va ser desterrat a FuerteventuraBlasco Ibáñez va marxar a l’estranger

7. L

A D

ICTA

DU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

9123

-193

0) El conflicte més persistent va ser amb el republicanisme i el catalanisme.

La forta persecució de la CNT va agreujar l’enfrontament al seu interior entre els qui defensaven posicions més possibilistes i els partidaris de posicions radicals i violentes. Aquests últims van crear al 1927 la FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA (FAI). El PSOE va canviar la seva posició cap al 1929 quan va rebutjar obertament els intents continuistes del règim i es pronuncià a favor de la república.

ALIANZA REPUBLICANAVa unir les diverses faccions del republicanisme.Va desenvolupar una campanya propagandística a l’exterior.

Distanciament notable de la societat catalana.L’oposició del catalanisme d’esquerra i republicà encara va ser més decidida.

Intent d’invasió armada de Catalunya des de PRATS DE MOLLÓ protagonitzat per ESTAT CATALÀ, l’any 1926 i dirigit per Macià que estava exiliat a França.

7. L

A D

ICTA

DU

RA D

E PR

IMO

DE

RIVE

RA (1

9123

-193

0)7. 6. La caiguda del dictador

Alfons XIII retirà la confiança al dictador, perquè creia que la monarquia també estava en perill si el dictador continuava. El dictador dimití el 30 de GENER DEL 1930. El GENERAL BERENGUER va ser l’encarregat de substituir-lo. Missió: organitzar un procés electoral progressiu que permeté els retorn a la normalitat constitucional (Dictablanda). L’oposició començà a organitzar-se:

RepublicansCatalanistes d’EsquerraPSOE

PACTE DE SANT SEBASTIÀ

(agost 1930)

Programa per presentar-se a les eleccions i constituir un comitè revolucionari (futur govern de la república). Compromís de reconeixement del dret a l’autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia.

Berenguer va ser incapaç de complir la tasca encomanada. El 1931 va ser substituït per un govern presidit per l’almirall AZNAR. Posà en marxa uns comicis als tres nivells establerts: municipals, provincials i legislatius. Es va començar per les municipals que es consideraven menys perilloses per a la monarquia. Però Alfons XIII s’ha via compromès massa amb la dictadura i les eleccions van ser presentades com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia.

Júlia López Valera (Institut Banús)ALG

UN

S CO

NCE

PTES

TOC DE QUEDA: es refereix a l'establiment d'una certa hora del dia, en certes ciutats o estats i per diversos motius, a partir de la qual es prohibeix o limita als seus ciutadans la lliure circulació per vies públiques. Normalment és una mesura governativa que, en circumstàncies excepcionals, prohibeix el trànsit o permanència en l'espai públic durant determinades hores, generalment nocturnes a partir de les 20:00 h. Usualment durant el toc de queda se suspenen alguns drets individuals de tal manera que els membres de les forces de seguretat de l'Estat poden dur a terme qualsevol acció contra els ciutadans vetllant per la prevalença del compliment del toc de queda.

LLEI MARCIAL: o estat de guerra és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat , normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic. Casos usuals d'aplicació de la llei marcial són la guerra o les revoltes. Implica una limitació i suspensió de determinats drets que l'ordenació legal garanteix a l'individu, a més d'aplicar processos sumaris en els judicis i càstigs severs superiors als que s'imposen en situacions normals. En molts casos de llei marcial, entra en vigor la pena de mort per a determinats crims, en estats que l'han abolit en l'ordenament legal ordinari.La Constitució Espanyola de 1978 no preveu aquesta situació d'excepció. ESTAT D’EXCEPCIÓ: Un estat d'excepció és un concepte en la teoria jurídica de Carl Schmitt similar a un estat d'emergència , però en la que se suspèn l'estat de dret en el nom del bé públic . L'Estat que es trobi en aquesta situació declara un règim d'excepció, durant el qual se suspèn el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. El control de l'ordre intern pansa a ser controlat per les Forces Armades.

REPA

SSA

L’ESS

ENCI

AL

Unitat10 la crisi del sistema de la restauració 1898-1931

Education

Transcript of Unitat10 la crisi del sistema de la restauració 1898-1931