LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

(1898-1931)

LIBERALSSagasta

1902

A L F O N S XIII1903 1904 1905 1906

CONSERVADORSSilvela/MauraGovern curt

LIBERALSMontero Ríos/Moret

Unió Republicana

Llei descans dominical

València Nova

Assalt al Cu-Cut!

1907 1908 1909

CONSERVADORSMaura

Govern llarg

Conferència d’Algesires

Solidaritat Catalana

Reforma Llei electoral

Solidaritat obrera

Partido Radical

1910 1911 1912 1913

LIBERALSMoret/Canalejas/Romanones

Masacre Barranco del Lobo

Setmana Tràgica

A L F O N S XIII1909 1910 1911 1912 1913

LIBERALSMoret/Canalejas/Romanones

Fundació CNT

Llei vigor immediat

Protectorat a Marroc

1914 1915 1916 1917 1918

CONSERVADORSDato

LIBERALSRomanonesGarcía Prieto

Assassinat de Canalejas

CONSER.Dato

GOV. CONCEN.García Prieto

Maura

Llei de mancomunitats

Mancomunitat de Catalunya

Juntes de Defensa

Vaga general

Assemblea de parlamentaris

PRIMERA GUERRA MUNDIAL

A L F O N S XIII1917 1918

CONSER.Dato

GOV. CONCEN.García Prieto

Maura

1919

LIB

ER

ALS CONSERVADORS

Maura/Santola/Dato

1920 1921

I GUERRA MUNDIAL

1922

GO

V.

CO

NC

EN

.

LIBERALSGarcía Prieto

1923

GUERRA DEL MARROC

PISTOLERISMO A BARCELONA

TRIENNI BOLXEVICVaga general

Assemblea de parlamentaris

Vaga La Canadenca

SindicatsLliures Fundació

PCE

Assassinat de Dato

Desastre d’Annual

Assassinat Noi del Sucre

A L F O N S XIII1923 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931

GUERRA DEL MARROC

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

DIRECTORIO MILITAR DIRECTORIO CIVIL

BERENGUER AZNAR

Fundació Unión Patriótica

EstatutProvincial

Supressió Mancomunitat de Catalunya

Desembarcamentd’Alhucemas

“Sanjuanada”

Assemblea NacionalConsultiva

Exposició UniversalBarcelona i Sevilla

Pacte de Sant Sebastià

InsurreccióJaca

Eleccionsmunicipals

REFORMISME DINÀSTICREFORMISME DINÀSTICFracàs govern generacionista

-1899: nou govern conservador → Francisco Silvela↓- - nous polítics → gral. Polavieja i Manel Duran i Bas

Política reformista

-Projecte de descentralització administrativa- Nova política pressupostària

- ▲ tributs sobre productes 1ª necessitat- nous impostos (ex: Contribució Villaverde) → TANCAMENT DE CAIXES (set.1899)-Octubre 1899: govern decideix embargar els morosos

- reacció alcalde BCN (Bartomeu Robert): - NO executa l’embargament- DIMITEIX

-Conseqüències a la reacció del govern: - dimissió Duran i Bas i Polavieja- trencament entre elits econòmiques de CAT i partits dinàstics- consolidació catalanisme (alternativa política)- fi idea regeneracionisme (1any): 1901 retorn al torn dinàstic

Reformes de Maura i Canalejas-Primavera 1902: Alfons XIII al tro + renovació de polítics- 1903: Partit Conservador: ANTONIO MAURA

Partit Liberal: JOSÉ CANALEJAS

-Nova generació influenciada pel regeneracionisme → més reformes- Problema: por a la democratització real- Solució: segueix torn dinàstic i falsejament electoral

-1904: govern Maura → revolució des de dalt- reformar sistema polític des del govern, impedint que ho faci 1 revolució popular- nova base social: masses neutres

↓objectiu: desbancar vells cacics i impedir protagonisme de les classes

populars

-1907: llei electoral → no acaba amb la corrupció- + díficil el frau electoral (art. 29)- es necessitaven molts diners per ser candidat- vot obligatori, sobretot funcionaris. Però vot NO secret!- establir un mecanisme per configurar les meses electorals i les juntes del cens

└ evitar el control dels alcaldes- Tribunal suprem té jurisdicció en el tema de les actes. -Acords amb Lliga Regionalista- Projecte de reforma de l’administració local (+ autonomia ajuntaments i diputacions)

-Lleis socials:- llei descans dominical. - Instituto Nacional de Previsión → dediciat a assegurances obreres- llei de colonització interior. Objectiu → estímul agricultura- forta defensa ordre públic (Setmana Tràgica, 1909)

└- forta repressió- campanya de protesta: Maura

no!- resultat: fora govern Maura-1910: govern liberal José Canalejas

- apropar-se sectors populars amb reformes i limitant poder Església

- reforma finançament Església i separació Església - Estat → Santa Seu NO accepta

→ Ley del Candado (1910). NO nous ordres religiosos

-Política social:- substitució impost consum per import progressiu sobre les rendes

- queixes classes benestants- reforma llei de lleves (1912)

- servei militar obligatori i suprimeix redempció en diners- lleis per millorar condicions laborals

- normativa treball de la dona- inici negociació Llei de Mancomunitats

- unió de diputacions provincials per gestionar alguns serveis públics

-PROBLEMA: 1912 assassinat de Canalejas → fi reformes↓

- substituït pel comte de Romanones (partit liberal)- advocat terratinent i home de negocis - al poder fins finals 1913

José Canalejas

LES FORCES DE L’OPOSICIÓLES FORCES DE L’OPOSICIÓ

Republicanisme i lerrouxisme

Republicanisme: força principal d’oposició+ Catalanistes → minoria parlamentària (princ s. XX)

-Etern problema: Fragmentació republicans- Solució: 1903 Nicolás Salmerón crear Unió Republicana

-BCN: republicanisme d’ALEJANDRO LERROUX- molta influència classes populars- anticatalanista i anticlerical- discurs demagògic suposadament revolucionari (atreure classes populars)* Text p. 218-Unió Republicana integrada a Solidaritat Catalana

└ moviment unitari català, 1906apareix com a resposta dels fets del Cu-

cuti contra llei jurisdiccions

NO accepten aqt pacte:- Vicent Blasco Ibáñez a València- Alejandro Lerroux a BCN → 1908: nou partit Partit Radical

- Setmana Tràgica: pèrdua suport popular- 1910: trasllat a Madrid

Carlisme i tradicionalisme-1909: mort pretendent Carles (Carles VII)

- nou pretendent: Jaume de Borbó- segueixen problemes interns

- I Guerra Mundial: sector germanòfil- 1919: Juan Vázquez de Mella crea Partit Tradicionalista

Bases socials: Navarra, País Basc i Catalunya + grups a Andalusia- 1907: fundació Requetè → organització paramilitar que té el nom dels soldats

navarressos de la 1ª guerra carlina

- Actua a les ciutats: força de xoc contra republicanisme i obrerisme

- 1931: unió carlins + integristes + tradicionalistes = Comunió Tradicionalista

Vázquez de Mella

Forces obreres: socialisme i anarquisme

-1/3 s. XX: ▲ militància socialisme i anarquisme. - defensen: millors condicions de treball- socialisme (1879, Pablo Iglesias). Zona influència: Madrid, Astúries, Euskadi i Andalusia.- anarquistes (Bakunin, 1881). Influència: classe obrera catalana i camp Aragó, València i Andalusia.

PSOE → - ideari revolucionari. Entrar en el sistema parlamentari i no rebutjar aliances amb partits burgesos.- participació eleccions. 1910: Pablo Iglesias diputat (coalició republicanasocialista)

UGT (sindicat socialista, 1888, P. Iglesias)→ ▲ afiliats (fi conflicte internacional, vagues, repressió….)- participar acció política per aconseguir reformes socials i laborals. - defensa participació obrers en organismes estatals

Personatge: Francisco Largo Caballero (secretari gral. 1918)

1917: triomf revolució bolxevic a Rússia.- Influència a ESP → escissió del PSOE i creació del PCE (1921).- poca influència. Zones Biscaia i Astúries. Creixerà amb la guerra civil

SOCIALISTES

ANARCOSINDICALISME

1902: vaga general a BCN. Triomf: reducció jornada laboral i augment salarial1907: creació Solidaritat Obrera

└ - federació d’associacions de treballadors de caire apolític, reivindicatiu i partidari lluita revolucionària- impulsa la creació d’1 nou sindicat: CNT- la federació de BCN òrgan de premsa “Solidaridad Obrera”

Confederació Nacional del Treball- Sindicat revolucionari- 4 principis bàsics:

- independència del proletariat, tant de la burgesia com institucions burgeses (Estat)- apoliticisme moviment obrer (no pertànyer a partits polítics ni participar en eleccions)- necessària unitat sindical dels treballadors- enderrocar el capitalisme expropiant els burgesos

-▲ afiliats després de la I GM- líders: - Salvador Seguí (el noi del sucre), Àngel Pestaña i Joan Peiró

-1918: Congrés de Sants → 1ª reunió regular CNT des de 1911. - Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya-Decisions.

- creació sindicats únics indústria (fora antics sindicats d’oficis)- reafirmar apoliticisme- negociació directa entre obrers i patrons, no intervenció polítics o representats de l’Estat. Limiten la defensa de l’acció directa

Salvador Seguí (1886 – 1923. El noi del sucre)- Professió pintor- autodidacte, atret per l’ideari anarquista- impulsa la creació de Solidaritat Obrera (1908)- partidari d’una aliança entre la CNT i la UGT- 1918. congrés de sants: secretari gral CNT

- acorda la creació de sindicats d’indústria o de ram (sindicats únics)∟bo per frenar la violència

-Intercedeix en la vaga de la canadenca (1919). Govern no compleix les promeses. Retorn a la vaga.- 1923: assassinat al carrer de la Cadena, BCN

Àngel Pestaña (1886 – 1937)- Origen humil- dirigent anarcosindicalista- 1918: congrés de Sants. Director Solidaritat Obrera- 1919: detingut per la vaga de la canadenca- viatge a la URSS i entra en contacte amb dirigents russos- enfrontament amb la línia imposada pels comunistes

Joan Peiró (1887-1942)- origen: barri obrer de Sants- anarcosindicalista. Obrer del vidre.- ministre d’Indústria durant la II Rep- afusellat franquistes

CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1909)1909)

- Partits dinàstics perden hegemonia electoral. Noves forces en acció, ara catalanisme i republicanisme (t8)

Lliga Regionalista

- Partit hegemònic a CAT (1910-1920)- personatges:

- Enric Prat de la Riba → CAT endins - Francesc Cambó → Madrid

-Ideari (Prat de la Riba): → La Nacionalitat catalana (1906)- dret autonomia política- disposat a intervenir en política ESP per modernitzar i descentralitzar l’Estat

Fusió entre Unió Regionalista i Centre Nacional Català

-Inici complicat:- competència lerrouxisme- discrepàncies ideològiques internes (fusió)- 1901: èxit electoral (4 presi)- 1903 i 1905: fracassos electorals

└ desavinences

-Discrepàncies internes. 2 grups:1. intel·lectuals i professionals + progres

- NO negociar reivindicacions catalanes2. majoria de dirigents

- ACORD

-1904. Tensió- visita rei Alfons XIII- acord partit: boicotejar visita reial- problema: Cambó i cia no fan cas → base programa Lliga: monàrquic i conservador- resultat: escissió d’1 grup (Lluís Domènech i Montaner)

- creació d’1 nou partit: Centre Nacional Republicà

- Òrgan de premsa: La Veu de CAT + setmanari satíric Cu-cut

Atacs als diputats catalanistes al Congrés dels DiputatsRebuig per part dels partits dinàstics, govern central i premsa de Madrid.Fets del Cu-cutNovembre 1905: militars espanyols asssalten i destrossen la redacció del Cu-cut i de La Veu de CatalunyaLlei de jurisdiccionsMilitars poden jutjar tot el que consideren que ataca la unitat de l’Estat espanyol o contra ells mateixos. Es va interpretar com un atac a CAT

Solidaritat Catalana, 1906

- Reacció catalanista contra la llei de jurisdiccions- moviment patriòtic. - unió de diferents forces polítiques catalanes (de carlins a republicans, + federals i la Lliga). NO partits dinàstics NI lerrouxistes (anticatalanista)- 1907: eleccions → programa Tívoli

- dirigent: P dl R → triomf. P de la R presi Diputació BCN- derogació llei jurisdiccions- necessitat òrgans de govern (reivindiacions no precises, problema per ser una coalició de grups molt heterogenis)

-conseq: govern Maura vol pactar└ objectiu: integrar catalans al sistema i dividir-los- fets: projecte adm local

└ desavinences entre Solidaritat Catalana:- Lliga: sí, pas per descentralització- esquerra solidària: NO, poc democràtic

- + desavinences. 1908 projecte ajuntament BCN: canvis escoles municipals- cooficialitat català └ Lliga NO- sistema coeducació- neutralitat religiosa

- + problemes. 1909 Setmana Tràgica:- Lliga bé la repressió- republicans, critíca actuació govern

Resultat: FI solidaritat catalana

Catalanisme esquerres

-1904: escissió dins la Lliga. Nou partit: Centre Nacionalista Republicà (1906)- ideal: nacionalista, democràtic i republicà- poca incidència electoral (competència Lerroux)- difusió:

- diari El Poble Català- ateneus- Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (associació política i social, formada per dependents del comerç, 1903)

-1908: crisi Solidaritat Catalana → acostament forces d’esquerra- 1910: Unió Federal Nacionalista Republicana

- bons resultats electorals el 1910- problema: pacte amb Lerroux (Partit Republicà Radical) → Pacte de Sant Gervasi

- fracàs electoral 1914 - 1916: fi UFNR

Setmana Tràgica

-1906, Conferència d’Algeciras- 1912, tractat hispanofrancès

Protectorat francoespanyol al Marroc (zona nord, Rif)

- Interès econòmic: mines, inversions en ferrocarrils- Restaurar prestigi exèrcit- problema: atacs marroquis organitzats en cabiles (grups tribals)

└ derrota Barranco del Lobo (27 juliol1909) └ barricades a BCN

- Decisió govern: més soldats (reservistes)└ mobilització contra la guerra i sistema quintes

↓↓crida a la vaga general (republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes)

-Revolta dura una setmana: - antimilitarista- rebuig hegemonia social i cultural de l’Església → crema 80 edificis religiosos

- Declaració Estat de guerra i militars a reprimir.- Falta de dirigents: acció incontrolada - Forta repres´sió. 216 consells de guerra. 5 penes de mort executades. Francesc Ferrer i Guàrdia (cap de turc. Escola Moderna)

└ onada de protestes. Maura No!

- fi govern conservador. Liberal Canalejas.- Lerroux perd influència classe obrera.

- Lliga perd suport

conseqüències

Conferència d’Algeciras (1906)

Acord hispano – francès on es decideix delimitar les zones on cada país exercirà el seu protectorat en el Marroc. - França: protectorat del sud- Espanya: protectorat del nord, zona del Rift → Marroc espanyol- context: primera crisi marroquí entre França i Alemanya (època colonialisme, i afany d’expansionisme del II Reich)

http://www.oh-barcelona.com/es/blog/2009/cultura/historia/semana-tragica-barcelona-2368

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925)1925)-1r òrgan administratiu des de 1714- pral concessió d’autogovern fins 1931

Formació

- Procés llarg.- Inici: ajuntaments i dipus amb catalanistes volen regenerar CAT

- millora infraestructures- modernitzar sistema educatiu- foment llengua i cultura catalana

↓1907: creació IEC i Biblio1913: Consell Investigació Pedagògica

Programa dipu BCN (1907)- presi: Prat de la Riba

- objectiu: òrgans de govern propis → mancomunar 4 diputacions- 1911: presenta proposta (Dipu BCN + suport 3 dipus)

└ acceptat govern Canalejas- 1912: projecte de Mancomunitats - Divisió partit liberal

- oposició conservadors- assassinat Canalejas

Procés parat

- 1913: govern conservador Eduardo Dato → decret autoritzant mancomunar-se amb fins administratius

Constitució

- 6 abril 1914- estructura: - presidència (Prat de la Riba

- assemblea∟designa consell permanent (8 membres)

- Funcions delegades de les dipus. No noves competències. Pressupost de les dipus, no nous recursos. Només era un ens administratiu

└ govern podia suspendre-la en qualsevol moment

-presidents:- 1914 -1917: E. Prat de la Riba- 1917 – 1923: Josep Puig i Cadafalch- 1923 – 1925: Alfons Sala

Lliga RegionalistaPartit Liberal

Propi el 1918

Què va fer?

-objectius:1. Desenvolupament econòmic.

- serveis públics i administratius bàsics- millorar xarxa viària i sistema postal i telefònic- pla acció agrària (escoles tècnics agraris + cooperativisme)

2. Projecte cultural i educatiu- foment llengua i cultura catalanes

- biblioteques populars (1918)- escoles experimentals (1918)- estudis normals (1919)- unificació ortogràfica → Pompeu Fabra- divulgació i protecció patrimoni cultural

- impuls renovació pedagògica- mètodes Maria Montessori - Escola Industrial, del Treball i de l’Adm. Local

└ potenciar diversificació professional

LA CRISI DE 1917LA CRISI DE 1917Impacte Gran Guerra

- Estiu 1914: esclat guerra. Govern conservador de Dato → neutral- ▲ exportacions productes industrials i agraris

↓- beneficis per empresaris- ▲ preus interiors. No augment de salaris → malestar social (vagues)

Crisi de 1917

1.Protesta militar

- Massa oficials en relació al nombre de soldats.

- ascensos per mèrits de guerra. Només africanistes.

- inflació → ▼ valor salari

- formació de Juntes de Defensa (oficials de graduació baixa i mitjana)

- augment salarial

- ascensos per antiguitat, NO mèrits de guerra

- juny 1917: manifest contra govern. Vol renovació politica (regeneracionisme)

2. Crisi política-1916: govern liberal Romanones

- acusacions corrupció política → tanca Corts-Abril 1917: govern Dato. Corts segueixen tancades, tot i les demandes dels diputats.

- + censura de premsa-Juliol 1917: Assemblea de Parlamentaris

- iniciativa de la Lliga- exigeix formació govern provisional per convocar Corts i reformar sistema polític i descentralitzar l’Estat

- Convocatòria de reunió. Pocs diputats presents. Prohibida i dissolta per guàrdia civil.- Fracàs de l’assemblea:

- manca de suport de partits monàrquics i de Juntes de Defensa- discrepàncies catalanistes conservadors i grups d’esquerra.- vaga agost 1917: por burgesos a esclat revolucionari

3. Vaga revolucionària

- 1916: moviment vaguístic important- Març 1917: manifest de CNT i UGT pel govern: aturar puja de preus- Agost 1917: vaga general UGT. Caràcter polític:

- fi de la monarquia- formació govern provisional per Corts constituents i pas a sistema republicà.

Incidència desigual. No suport de pagesos. Important a zones industrials-resultat: llei marcial → exèrcit: forta repressió- conseq: vaga fracassa, no suport altres suports. Afeblir govern i oposició obrera.

LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1917-1923)Fi torn pacífic

Solució: govern de concentració└ partits dinàstics + Lliga (→ ajudar a renovar política ESP i autonomia CAT)

- problema: massa diferències entre els partits. No programa de reformes, No contenir inflació, NO restablir ordre social

1918: retorn al torn dinàstic. Problema: no líders, no majories → no estabilitat

- Guerra del Marroc. Desastre Annual ↓

-1921: nou govern de concentració (Gobierno Nacional)└ líders de partits dinàstics + Lliga (Cambó) + Partit Reformista

NO estabilitat política. 10 governs entre 1918 – 1923└ suspensió garanties constitucionals- clausura de Parlament Mesures massa habituals

Campanya per l’autonomia

-1918: Lliga + dirigents Mancomunitat volen defensar autonomia- pressupost propi

-1919: Projecte Estatut de Catalunya- proposta de govern català- parlament per sufragi universal

- Mal rebut a Madrid: govern i rei- Campanya en contra: por trencament ESP

CAT: - tensions socials + decepció reacció Madrid (Cambó)└ ajornament reivindicacions autonòmiques

Catalanisme esquerres

- Claudicació de la Lliga a Madrid- Resposta esquerres: catalanitzar el republicanisme

- esborrar petja Lerroux- apropar-se a l’obrerisme (fora anarcosindicalisme, nova base electoral)

-1917: Partit Republicà Català → Francesc Layret i Lluís Companys- 1922: Acció Catalana → escissió Lliga- 1922: Estat Català → Francesc Macià (independentista)- 1923: Unió Socialista de Catalunya (grup socialista català) → Manel Serra i Rafael Campalans

Conflictivitat social

-Després de 1918: època de conflictes- revolució bolxevic a Rússia-▲atur + ▲ preus = malestar social → vagues i ▲ sindicalisme

- Andalusia → trienni bolxevic (1918 – 1921)- revoltes pageses. Fam de terres- Estat de guerra, organitzacions obreres il·legals + detencions = fi rebel·lió

- Catalunya → conflicte rabassaire

- enfrontament grans propietaris (Institut Agrícola St Isidre)- 1922: Unió de Rabassaires, defensa petita empresa familiar

→ indústria:- 1919: vaga de la Canadenca (mes i mig)

└ fi vaga per acord amb patronal

- Readmissió acomiadats (no)- ▲ salaris- 8 hores

INCOMPLIMENT → VAGA

Lock out: tancament d’empreses, tancament patronalRepressió sindicatsReacció patronal:

- 1909. Setmana Tràgica. Barranco del Lobo.

- IGM: combats aturats

- 1919: retorn a combats (França i Espanya)

- nous líders rifenys: Al Raisuni i Abd el-Krim.

- inici anys 20: victòria rifenys. Zona oriental protectorat (Melilla) i

- 1921: general Silvestre (amic rei): forta repressió rifenys → DESASTRE

- soldats mal preparats i contraris expansió colonial

- 1923: informe Picasso sobre responsabilitats polítiques i rei?

- solució: dictadura militar. 13 setembre 1923: fi torn dinàstic

-1919 – 1923: enfrontaments sindicats – patronal → creació Sindicat Lliure└ treure força

anarquistes- Sindicat Lliure lloga pistolers → assassinar dirigents obrers- Resposta obrers CNT: atemptats (Ex: Los Solidarios)

└ Buenaventura DurrutiJuan García OliverFrancisco Ascaso

Resposta govern: protecció pistolers i repressió sindicalistes → Llei de fugues

- 1916 – 1923: època pistolerisme

Guerra del Marroc

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)- context: crisi política i social

CAUSES

- Inestabilitat i bloqueig del sistema polític parlamentari

- desprestigi de la política pel frau electoral

- por a una revolució social (influències Rússia bolxevic)

- perill trencament → separatistes

Propòsits-Acabar amb el caciquisme i fi de la corrupció política.- Fi indisciplina social.- Fi amenaces unitat nacional.

OBJECTIU REAL: evitar la democràcia ( ≠ govern concentració García Prieto)+ evitar exigència de responsabilitats pel desastre d’Annual.→ ràpid suport militars i rei

Etapes de la dictadura:1.Dictadura militar (1923-1925) → només militars

- Suspensió règim constitucional, dissolució de Corts, fora autoritats civils.

- Prohibits partits polítics i sindicats → catalanisme i obrerisme a la clandestinitat

- Prohibició de la bandera i himne catalans. El català restringit a l’àmbit privat.

- Militarització de l’ordre públic. Forta repressió.

- Estatut municipal i estatut provincial eliminació mecanismes electorals

└ Dissolució ajuntaments → juntes de contribuents + importants (canvi de cacics)

- 1924: Formació de la Unió Patriòtica, partit únic sota la direcció d’1 militar.

- lema: Pàtria, Religió i Monarquia

- objectiu: suport social. Programa ideològic indefinit

- afiliats: catolicisme, funcionaris adm i cacics rurals

- Segueix el model feixista imposat per Mussolini a Itàlia.

- gran èxit → desembarcament d’Alhucemas (1925)

- assumeix Alt Comissionat del Marroc

- derrota rifenys. Fi Abd-el-Krim s’entrega als francesos. 1927: ocupació tot territori

REORGANITZACIÓ DE L’ESTAT

2. Directori civil (1925-1930) → institucionalització del règim

- Civils en els ministeris. J.Calvo Sotelo (Hisenda) i Eduardo Aunós (Treball)- 1927: Assemblea Nacional Consultiva (no sufragi, caràcter corportatiu)

Política econòmica

- Nacionalització de sectors econòmics i intervenció estatal.- Decret protecció indústria nacional. Ajudes a empreses no competència exterior.- concedir monopolis: Telefonica (1924), Campsa (1927)- agricultura: promoció regadiu (→ confederacions hidrogràfiques)

-1929: Exposició Internacional a Barcelona- objectiu: atreure burgesia catalana al règim- immigració- desenvolupament urbanístic BCN

Política social

- Regulació del treball. Fi conflictes laborals → Intervenció estatal

- integració sectors moderats del moviment obrer

- repressió organitzacions + radicals

Organització Corporativa Nacional└ sindicats verticals → agrupen patrons i obrers. Regular conflictes laborals- reglamentar salaris i condicions de treball i mediació- acceptat per UGT (respectat)- CNT i comunistes (perseguits i clandestins)

Qüestió catalana

- abans: respecte per llengua, tradicions i cultura.- principi: burgesos + Lliga donen suport a la dictadura

- ordre social i fi conflictivitat obrera-1923: decret repressió separatisme

- desmantellar institucions catalanes → tancament ateneus, associacions….

- Mancomunitat. Presi: Alfons Sala (anticatalanista). 1925: dissolució- prohibir manifestacions llengua catalana → castellanitzar el país - prohibit la senyera, celebrar 11S i Jocs Florals - censura a la premsa i a publicació de llibres - depuració magisteri i institucions culturals vinculades Mancomunitat (2n objectiu)- Pugna amb Col·legi Advocats i sectors eclesiàstics

- NO castellanització

- Contra FCB. Xiulada himne espanyol. Camp tancat 6 mesos- 1929: enderroc columnes de Puig i Cadafalch

Oposició a la dictadura

-Líders partits dinàstics, republicans, catalanistes, anarquistes, comunistes, sectors de l’exèrcit i intel·lectuals.- partits de torn: crítica a la durada del règim

- conspiració militar → sanjuanada, 1926 (Weyler. Descoberts i arrestats)- Contra intel·lectuals → censura i limitació llibertat universitària

- tancament d’universitats- protestes estudiants- creació gran sindicat: Federació Universitària Espanyola (FUE) → republicana

1924: manifest de grup intel·lectuals → crítica repressió llengua i cultures catalanes

-Forta oposició republicanisme i catalanisme.└ Aliança Republicana (diferents faccions i propaganda exterior)

- Distanciament societat catalana (Lliga tbé)- catalanisme esquerra i republicà

- Prats de Molló (nov. 1926) → francesos. Detenció de Macià.

-Forta persecució a la CNT- divisió interna:

- possibilistes - radicals → FAI (1927)

- Canvis PSOE → canvi de postura 1929:- rebuig continuïtat del règim

Caiguda del dictador

- Alfons XIII retira confiança dictador → dimissió 30 gener 1930-successor: general Berenguer (dictablanda) → fracàs

- objectiu: organitzar procés electoral per retorn normalitat constitucional

-Organització oposició → Pacte de Sant Sebastià (agost 1930)- republicans, catalanistes i PSOE- programa per presentar-se a eleccions- comitè revolucionari → govern provisional de la futura REPÚBLICA- compromís: dret autonomia (CAT, Euskadi i Galícia)

10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

10.1. El reformisme dinàstic (1898-1917) i 10.4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-25)

El procés polític

viu

intents de reforma des dels partits dinàstics(“regeneracionisme”)

destaca

conservadors (Maura): “revolució des de dalt” durant el “govern llarg” (1907-9): intent de reforma del sistema:

-Llei de Reforma electoral (no va acabar amb la corrupció)-projecte de reforma de l’administració local (més autonomia

per a Diputacions i Ajuntaments)-millores socials: descans dominical, INP (1908)

-Llei de colonització interior (estímul a l’agricultura)-cau després de la Setmana Tràgica (1909)

liberals (Canalejas): reformisme social més gran i limitació del poder de l’Església:

-reforma finançament església i Llei del “candau” (1910): limitava l’establiment de nous ordes i la seva influència

-substitució de l’impost de consums per un de progressiu sobre les rendes urbanes

-reforma de la Llei de Lleves (1912): servei obligatori per a tothom i supressió redempció en metàl·lic

-millores laborals (treball dona)-projecte de reforma administrativa: Llei de Mancomunitats

(1913) (aproximació al catalanisme)

presència al Marroc a partir de

-acord amb França (1900)-Conf. Algesires (1906): Rif

-Tractat Hispanofrancès (1912)porta

-atacs dels indígenes (B. del Lobo, 1909) i augment de soldats (reservistes)

-protestes, vaga general i Setmana Tràgica (finals de juliol, 199): insurrecció obrera i crema d’edificis religiosos (>80), estat de guerra, repressió posterior (deportacions,

empresonaments, condemnes a mort (5), tancament d’escoles laiques, prohibició d’associacions obreres)

formació Mancomunitat de Catalunya (IV-1914):-institucions: assemblea general (diputats provincials), presidència (Prat, Puig i Cadafalch), consell permanent

(president i vuit consellers)-desenv. econòmic: obres públiques (construcció de

carreteres secundàries i camins veïnals), comunicacions-obra cultural: biblioteques (B. de Catalunya), escoles

d’estiu i Escoles Superiors, unificació ortogràfica

permet

10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

10.2. Les forces d’oposició i 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909)

El procés polític

viu

fracàs de la col·laboració de la burgesia catalana amb els partits dinàstics

porta

impuls al catalanisme polític:

destaca

moviments d’oposició

carlisme:-segueixen les disputes de finals XIX

-Vázquez de Mella abandona i funda el P.

Tradicionalista (1919)

anarcosindicalisme:-vaga per jornada de 9 hores (1902) impulsada per la FTRE, amb desavinences amb la UGT

-creació del moviment unitari Solidaridad Obrera (1908): organitza la vaga de la S. Tràgica, i es transforma en CNT (1910): anarcosindicalista, revolucionari i apolític

-Congrés de Sants (1918): canvi organitzatiu-Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Joan Peiró

tradicionalisme:-mateixes bases socials que carlisme

-fundació Requeté (1907)-unificació carlins, integristes i tradicionalistes:

Comunió Tradicionalista (1931)

republicanisme:-molt fragmentat fins a la creació d’Unió

Republicana (1903, Salmerón)-rebuig a la integració a Solidaritat Catalana:

fundació P. Radical (1908, Lerroux)

partit i sindical socialistes:-PSOE: augment d’afiliats durant el període, participació electoral (Pablo Iglesias, 1910)-UGT: gran creixement (Largo Caballero)

-escissió i fundació PCE (1921)

-sorgiment Lliga Regionalista (1901) i consolidació com a partit hegemònic

-discrepàncies ideológiques (radicals i possibilistes) i escissió (1904)

-Prat de la Riba (La nacionalitat catalana, 1906) i F. Cambó

-formació de Solidaritat Catalana (1906), després de la Llei de jurisdiccions (1906) i

l’incident del Cu-Cut! (1905), i victòria electoral de 1907 (41 diputats de 44)

-problemes posteriors per discrepàncies entre partits i desfeta (1909): Llei d’admin. local (Maura), projecte educatiu de l’Ajunt.

Barna, Setmana Tràgica

-Centre Nacionalista Republicà (1906, Domènech i Montaner): escindits de Lliga; fundació d’ateneus i diari (El Poble Català)

-Unió Federal Nacionalista Republicana (1910): aliança amb P. Radical, desfeta

electoral i desaparició (1916)

a través de

10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

10.5. La crisi del 1917

L’any 1917

conflueixen

crisi obrera

motivada

descens del nivell de vida: els salaris pugen menys que els preus i aquests s’encareixen perquè les exportacions són

una gran oportunitat de beneficis

manifestada

-onada de vagues (1916-7)-vaga general (VIII-1917) contra la pujada

de preus que adquireix caràcter polític-desacords sindicals i repressió militar (llei

marcial: va afeblir el règim i radicalitzar l’oposició obrera)

crisi militar

a causa de

divisió entre oficials africanistes i peninsulars (aquests es

queixen del sistema d’ascensos i els salaris)

formació juntes de defensa (que s’estenen arreu) i manifest (VI-1917: crida a la renovació

política

crisi política

-lluites de lideratge a l’interior dels partits dinàstics

-intromissions del rei-impossibilitat de la Lliga

d’imposar la seva presència als governs nacionals

-suspensió de les Corts (Romanones, 1916, davant les

acusacions de corrupció)-Dato al govern (IV-1917): es

nega a reobrir la cambra i declara l’Estat d’excepció

-assemblea de parlamentaris catalans (5-VII-1917): govern provisional i convocatòria de Corts constituents per elaborar una nova

constitució per reformar el sistema-convocatòria gral (19-VII): dissolució policial i

separació de la Lliga per por a les mobilitzacions obrers

manifestada

degut porta

a causa de

acaben

cada una pel seu costat:-Llei de bases (1918): accepta les reivindicacions sobre els ascensos

-participació de la Lliga al govern (por a crisi social i a notícies de Rússia)-els obrers no aconsegueixen cap benefici i radicalitzen les postures

10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

10.6. La descomposició del sistema (1918-1923)

Els darrers anys de la Restauració

segueix

crisi política

- fracàs govern de concentració (1917) amb Lliga

- torn dinàstic altre cop: deu governs en cinc anys (1918-23) i

incapacitat de fer reformes

crisi social

-trienni bolxevic (1918-21): revoltes camperoles (crema de collites, ocupació de teres i repartiment de

propietats) iniciades a Andalusia i esteses per Extremadura i La Manxa

-rabassaires [Primer Congrés de la Unió de R. (1923)] enfrontats a l’Institut Agrícola Català de S. Isidre,

recolzat per la Lliga

-violència com a substitut de l’acció sindical-pistolerisme com a amo dels carrers (>800 atemptats en 5 anys: Dato [1921], Seguí [1923], Layret [1920])

-confluència entre empresaris, policies, militars i polítics per desmantellar el sindicalisme

-la patronal aprofita la situació per reduir el nombre d’obrers (i així fer front a la davallada de la producció

posterior a la guerra mundial)

-vaga de La Canadenca (1919), reeixida-nova vaga per l’incompliment de l’alliberament de

presos: locaut i repressió sindical-radicalització de les postures:

=atemptats anarquistes (Los Solidarios: Durruti, García Oliver, Ascaso)

=sindicats lliures i pistolers a sou patronals=estat d’excepció i Llei de fugues (Mtnez Anido)

es reprèn

la política d’expansió militar al Marroc (1919)

s’enfronta

moviment revolucionari d’Abd el-Krim

provoca

desastre d’Annual (1921, deu mil morts)

degut

mala organització de l’operació (Expediente Picasso)

donatmanifestada

resulta

actuació catalanisme-campanya per l’autonomia

(1918) i projecte estatut (mal rebut pel govern, 1919)

-P. Rep. Català (Layret, 1917)-Acció Catalana (1922, fundat per

escindits Lliga)-Estat Català (Macià, 1922)

-USC (Serra i Moret, Campalans, 1923)