1. PREHISTRIA:PALEOLTIC

2. En quin moment van aparixer els primers homnids?

Al paleoltic mitj, fa uns 150.000 anys va aparixer l'home Neandertal. Al paleoltic Superior, fa uns 40.000 anys, va fer la seva aparicil'Homo Sapiens.

3. En quin continent?

El primer exemplar dHomo Sapiens Sapiens va ser trobat a labric rocalls de Cro-Magnon (Frana).

4. Com s'alimentaven?

Els primers humans no produen aliments, sin que eren depredadors (caaven i pescaven animals) i recolectors (collien plantes i fruites). Per poder caar utiltzaven utensilis d'os fabricaven fletxes, arpons, agulles...

5. ON VIVIEN I COM ES VESTIEN?

Els primers humans vivien en coves, per van aprendre a conrear i van aparixer els primers poblats fets de cabanes,

6. els poblatsestaven al costat dels conreus. 7. Agafaven un dels animals desprs de matar-lo i els treien la pell. El posaven al sol, i desprs li treien el que no necessitaven 8. Com s'organitzavensocialment?(Tenien caps,reis,bruixots...)

Vivien en grup. Hi havia uns homes que anaven a caar perqu eren els ms forts.( tenien uns caps poltics i uns caps religiosos).Cada tribu solia tenir el seu cap. Per no hi havia cap organitzaci que agrups diferentstribus de manera que vivien bastant aillades les unes de les altres.

9. Expressions artistques

Les pintures rupestres eren generalment dibuixos d'animals que havien caat.

10. Es creu que tenien un sentit mgic , per facilitar la caa. 11. Els monuments megaltics

Els monuments megaltics sn construccions fetes amb grans blocs de pedra.

12. Es creu que es construen com a homenatge als deus i com a llocs d'enterrament. 13. S'anomenaven menhir i dolmen. 14. F Anas Cano Roger Armejach Joel Palma Marina Castillo Pau Aranda 15. PREHISTRIA: NEOLTIC 16. Quin perode comprn? On sorgeix?

El perode que comprn s de 7.000 a 4.000 anys a.C.

17. Sorgeix al Kurdistan (sia) abans del 7.000 a.C. 18. Va acabar amb la invenci de l'escriptura. 19. COM S'ALIMENTAVEN?

En aquest perode l'home va evolucionar molt observant el cicle de la natura, van crear noves eines de cultiu i domestica d'animals.

20. En aquesta poca ja no calia ser nmades. 21. Per aix menjaven carn, peix, fruita i verdures... coses que podien conrear i animals que podien caar o domesticar. 22. On vivien els neoltics?

Eren cases molt iguals de tamany.

23. Les construen amb material de la zona: fusta, palla, pedra, fang... 24. Hi havien poques cases. Van sorgir alguns poblats 25. Com s vestien els neoltics?

s vestien utilitzant teixits d'animals com la pell i la llana.

26. Tamb utilitzaven teixits vegetals com el lli . 27. Com s'organitzaven socialment?

Va ser important per el creixement de la poblaci

28. Va comenar la ramaderia i van descobrir com tenir el aliment a la seva disposici. 29. Quan el homes caaven les dones es quedaven fent cosesquotidianes , com fer el dinar, netejar... 30. Els homes no noms anaven a caar, tamb anaven als camps deconreuper cultivar. 31. EXPRESSIONS ARTSTIQUES

Hi havia pintures rupestres:

32. Figures que l'home dibuixava a les parets que sn essencialment representacions d'animals. 33. Es creu que les que representen animals tenien un sentit mgic per caar. 34. Es va inventar la roda, es van comenar a fer teixits, tamb estris de cermica i de cistelleria. 35. CREENCES

Pels enterraments, podem suposar que creien en una comunitat desprs de la mort.

36. s possible que realitzessin culte als avantpassats, els quals eren enterrats a terra. 37. Els monuments megaltics sn construccions fetes amb grans blocs de pedra. 38. Es creu que es construen com monuments als dus o com a llocs d'enterrament. 39. Fi EL TREBALL HA ESTAT REALITZAT PER: ADRI BLANCH. ADRI DIAZ. ELSA CORONAS. NATALIA BELLIDO. IRENE ROMERO. 40. ELS IBERS 41. Quin perode comprn i on es desenvolupa.

Comena al S.7 aC i acaba amb la romanitzaci del territori iber S.III aC i s desenvolupa a la pennsula Ibrica.

42. Activitats Econmiques

Els ibers vivien en l'agricultura i la ramaderia i ja tenien escriptura prpia.

43. Tenien una activitat comercial important, juntament amb els grecs, van desenvolupar la moneda i van crear un sistema de escriptura. 44. Activitats Econmiques

Les dones teixien, cuinaven i ajudaven en les feines agrcoles.

45. La pesca tamb era important per als pobles costaners. 46. ELS IBERS

Vivien en cases de pedra i fang, el sostre era, o de fusta o palla. A les cases tenien estables.

47. Es vestien amb sabata plana i botes de cuir per viatjar. 48. Casc i faldilla per les guerres i llancesper lluitar. 49. Organitzaci en societat

HOMES:

50. Es dedicaven a defensar al poblat lluitant. 51. Feines ms feixugues: 52. construcci , mineria 53. DONES: 54. Teixien roba, cuinaven, rentaven, cuidaven als fills I feien les feines agrcoles. 55. sacerdotesses. 56. Organitzaci en tribus

Eren tribus independents

57. PERILL: 58. Pactaven amb altres poblats I es defensaven. 59. PODER I PRESTIGI: 60. En la casta guerrera, el noble I els sacerdots comptaven amb ms prestigi I poder. 61. Al poblat hi havia un castell on hi vivia el cabdill. 62. IMATGES 63. Les creences No tenien temples, qualsevol lloc elevat ja era sagrat. A mes tenien animals sagrats com elbrau, el porc senglar, el lle, l'guila i el llop. Els deus eren protectors benefactors... Curaven malalties i a vegades conservaven salud i vida. La religi era decarcter naturalista sobretot es basava en la agricultura , la ramaderia ila guerra. 64. Expresions artstiques Les millors manifestacions de l'art iber eren escultriques (normalment de pedra o bronze) les restes son escasses. 65. Participants:Daniel Espn, Esther Zamorano, Gabriel Fernandez, Marc Padial iMarina Urbea. 66. ELS ROMANS 67. EXPANSI DE ROMA Roma es va fundar el 23 d'abril de l'any 753 a. C per Rmul i Rem,a meitats del segle III a. C Roma dominava tota lapennsulaItlica, Roma va a atacar aMacednia i a les ciutats greges. L' imperi rom va conquerir tot el Mediterrani i li deien Mare Nostrum . 68. 69. Activitats econmiques

Activitats:

Conreu de vinya i olivera

70. Potncia comercial i martima 71. Economia esclavista 72. Engrandiment territorial i poderiu militar 73. Artesania, comer, mineria metallrgica, orfebreria, ramaderia ipesca. 74. ON VIVIEN? Els romans rics vivien en cases individuals (domus), i lesfamlies menys afortunades llogaven apartaments en edificis de tres o quatre plantes i es deien nsules. 75. COM VESTIEN?

Dones: vestien amb una estola sobre una tnica de llana llisa.

76. Centurions i oficials de l'exercit: vestien amb cuirassa (loriga) amb el cinturo de tiras de cuir , tamb portaven un casc amb un plomall. 77. Senadors: portaven una toga blanca amb rivets porpres. 78. Ciutadans: Els ms pobres vestien amb una tnica simple. Altres ciutadans vestien amb una toga de llana blanca sobre la tnica. 79. ORGANITZACI SOCIAL Els homes lliures es dividien: Patricis :eren rics i es dedicaven a la poltica. Comerciant :compraven i venien productes. Soldats : passaven molt temps fora de casa conquerint territoris. Lliberts :eres esclaus alliberats de l'esclavitud. 80. Els esclaus eren : Un objecte de treball sense rebre res a canvi excepte l'allotjament i el menjar. Els capturaven a les guerres. Els gladiadorseren esclaus o presoners de guerra tamb, hi havia homes lliures 81. Religi Nom romDeu de...Relaci amb...JpiterCelguila, llampVenusAmorColomMartGuerraCasc, armesMercuriComerAles, cadequeuUrCelNvols, tronNeptMarTridentPlutInfernCerberEra politeista i es basava en mites i llegendes. Al 313 d.C, Constant va convertir la religi oficial al cristianisme. 82. Romans: Art: Escultures i mosaicsEls mosaics sn una tcnica artstica formada per pees de i/o fusta. Va ser inventat pels asiris per els ms famosos sn a Pompeia. Les escultures eren un perfeccionament de les gregues. Moltes estaven fetes de marbre. 83. Romans: Art: Arquitectura La arquitectura romana es centra molt en temples i frums. La arquitectura romana tamb era molt similara la grega. 84. Guillem Santiago Joanna Sanz Ivn Macias Andrea Molero Alejandro Prez 85. L'EDAT MITJANA 86. PERODEElperode que comprn l'edat mitjana es des de finals de segle V fins al segle XV . 87. ACTIVITATS ECONMIQUES

El sistema econmic, i tamb social i poltic, tpic de l'edat mitjana era el feudalisme. Hi havia pocs propietaris de grans extensions de terres , o feus, i molta gent que treballava per a ells a canvi del sosteniment i la protecci.

88. ORGANITZACI FEUDAL S' organitzaven en la noblesa i la pobresa i en la poltica del territori que actualment ocupa Catalunya, hi ara es pot diferencia en dues etapes: - L'poca dels comptes (Les terres del nord i Les terres del sud) - L'poca dels reis d'Arag 89. VESTIMENTA

Homes: vestien amb uns vestit folrats, una camisa de lliuna tnica, pantalons, polaines i botes o socs.

90. Dones:vestien nobles damunt duna tnica portaven un tipus de bata. I si eren camperols portaven sols una tnica, i els dies de fred amb un jupet de pel i una manta de llana. 91. VIDA ALS CASTELLS

Totes les persones que vivien al voltant del senyor del castell feien diferents activitats al llarg del dia: aprendre a llegir i escriure, entrenar-nos en l' s de les armes, conrear el jard, fer reunions, elaborar lleis, celebrar banquets...

92. - Totes les persones que vivien al voltant del senyor del castell feien diferents activitats al llarg del dia: aprendre a llegir i escriure, entrenar-nos en l' s de les armes, conrear el jard, fer reunions, elaborar lleis, celebrar banquets... 93. CULTURA I ART L'art de l'edat mitjana est lligada en els pensaments religioses en especial el cristianisme. Al principi era l'art romanic i al final el gtic. 94. PARTICIPANTS: - Aina Martn - Albert Sabat- Carla Rosell - Andrea Gonzalez - Marc Ortiz