Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)

1. EL PALEOLTIC

Els primers homnids van aparixer entre els quatre milions d'anys (aC). 3. En el continent Afric.

Aquests grups caaven, pescaven irecollectaven. 5. Segons quines fossin les circumstncies ambientalspredominava una activitato una altra. 6. D'aix depenia la propor-ci de vegetals i de prote-nes animals en la seva dieta.

Vivien a les coves que ells mateixos trobaven, les reforavenamb palla. 8. Esvestien amb les pells que caaven dels animals.

Per aixoplugar-se, aprofitaven les coves naturals o es feien cabanes amb branques, fang, pe-dres, herbes, palla, troncs...

S'agrupaven en tribus de deu o quinze persones.Es repartien la feina per assegurar la supervi-vncia del grup.

Les pintures rupestres, que sn figuresque l'home dibuixava i pintava a les parets de les coves sn fonamentalment representacions d'animals, per tamb hi ha representacions de smbols, o de persones de la seva poca com nens, dones, o homes. Les acoloria mitjanant pigments.

Qu heu de tenir clar...? 13. Voleu conixer el neoltic? 14. El seu perode... 15. Els del neoltic s'alimentaven de... 16. Saps com vivien i com es vestien? 17. Voleu saber com s'organitzaven socialment? 18. Sabeu quines expressions artstiques i creences tenien? 19. Fotografies

No s el mateix el neoltic que el paleoltic: el neoltic s posterior. A ms, al neoltic deixen de ser nmades per passar a sersedentaris , s a dir, es queden a viure al lloc on tenien els conreus.

El seu perode va comenar fa 10.000 anys i va acabar amb la invenci de l'escriptura, fa uns 3.500 anys. Com ja sabeu el neoltic forma part de la prehistria, per tant, aquesta etapa t lloc abans de Crist.

Depenien del cicle de la natura, van aprendre a plantar llavors, es a dir van descobrir l'agricultura i tamb la ramaderia. Per tant deixen de vagar en busca d'aliment i es fan sedentaris installant-se en un lloc de manera permanent.

Vivien al lloc on tenien els seus conreus. Van agrupar-se en poblats amb cases depedra, fang o fusta, tot i que de vegades continuaven buscant refugi a les roques. S'aprofitaven de la pell dels animals caats i ja morts per vestir-se.

En aquesta etapa ning es quedava sense feina. Alguns buscaven menjar, altres el cuinaven, uns altres conreaven... Normalment s'agrupaven en grupets de tribus de 20 o 25 persones. 26. Tenien una persona que manava.

Durantel neolticesva inventarla roda i es vancomenara ferteixitsitamb estrisde cermica ide cistelleria.Capalfinaldel neoltices vancelebrar elsprimersenterraments ;sovint s'utilitzavengrans blocs perconstruir tombesmegaltiques, comaraels dlmens.

Els Ibers eren les persones que habitaven una part de la Pennsula Ibrica, formant pobles i ciutats.

Els ibers van viure des del segle 650 AC fins al segle 195 AC.

Els ibers vivien principalment de la ramaderia, l'agricultura i el comer. D'animals, tenien porcs, cabres i ovelles. I conreaven cereals, llenties, psols...

Els ibers vivien en cases rectangulars, organitzades en carrers.

Els homes nobles, vestien una tnica curta, tenyida i amb mnigues de lli, i els homes de poble tot aix, per de llana.

Les dones tenienmolts vestits per festes cerimonioses i religioses. Tenien molts complements com collars, arracades, braalets i pentinats.

Els ibers tenien moneda i escriptura prpia. S'organitzaven bastant b entre ells. I amb les altres colnies, la veritat es que no. Intercanviaven tot tipus de productes, el que fos.

Els ibers feien gerros i tamb pintaven cuadres.

Els ibers creien en Dus protectors. 43. Tamb veneraven animals, com per exemple : El llop

Demter . 45. Una de les deesses era Demter, una divinitat grega relacionada amb l'agricultura i la mort.

Era una altre deesa. Els ibers la coneixien com una divinitat local. Els seus smbols eren la granada, la figa, l'espiga i el colom com a smbol animal.

El nom iber, prov del riu Iberus, actualment l'Ebre. I tamb del nom pennsula Ibrica.

La pennsula Ibrica, o Ibria, s una gran pennsula del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'frica, entre el mar Mediterrani i l'oce Atlntic.

Si teniu alguna pregunta, ens la podeu fer. Si la sabem us la respondrem es clar!

Fet per: 54. Pau Membrilla 55. Anna Zamorano 56. Andrea Cuerva 57. Alba Garcia 58. Alejandro Pino

. El perode de l'Imperi va comenar desprs dels primers escrits fins la caiguda de l'Imperi Roma al segle V d. C.

Vivien de la ramaderia, del comer, mineria, agricultura... Van romanitzar els ibers i aix van desenvolupar la moneda.

Els homes vestien amb una tnica curta o llarga. El calat era divers, i tamb podien portar objectes de decoraci.

Les dones vestien amb una tnica llarga que li arribaven fins als peus. Hi havia una gran quantitat dobjectes de guarnici: diversos braalets, arracades,anells, sivelles del cintur ...

Els teixits podien ser de materia animal com la llana o de materia vegetal com el lli o l'espart. Tamb es feien sacs, coixineres... Productes quotidians.

Vivien en cases que es deien domus i eren per el senyorial. No solen donar al carrer i sn ntimes i estan allades. Estaven decorades amb amb quadres i mosaics. En el seu pati anomenat atrium tenia un petit estany que recullia tota l'aigua de la pluja.

Diferents grups es dividien en:esclaus patricis, comerciants, soldats, lliberts i gladiadors.

Quan els romans van conquerir Grcia en el segle II a. C. van assimilar tota la seva mitologia, per tantla majoria dels dus romans tenen el seu equivalent a la mitologia grega, com veurem a continuaci alguns dels ms importants:

Divinitat de laire, del cel I rei dels dus . 68. Smbol: guila o llamp.

Reina del cel I del matrimoni. 70. Smbol: pa

Divinitat de lamor, la bellesa I la fertilitat. 72. Smbol: colom

Divinitat del comer. 74. Smbol: ales.

Du de la guerra I la tempesta. 76. Smbol: casc o armes.

Du del mar I els oceans. 78. Smbol: cavall

Aquesta imatge representa la llegenda duns nens que es deien Rmul i Rmul abandonats pels seus pares i cuidats per una lloba

El coliseu rom s un amfiteatre molt gran que durant 500 anys va ser el circ rom on lluitaven els gladiadors entre ells i tamb amb els cristians.

Aquest mosaic estava fet al terrade les termes romanes.

Va comenar al segle V i va acabar al segle XV amb la caiguda de l'Imperi Rom .

Es va substituir el model de producci esclavista per un model de producci feudal. Els pobres treballaven al camp per conrear aliments etc. Per tamb hi havien pobres que comerciaven als carrers venen gerros ...

Els mercaders tenien alguns consells e idees. Un d'ells era l'acumulaci d'or i plata.

Els Nobles vestien amb robes cares i boniques mentre que els ms pobres vestien amb roba ms vella, draps vells. ..

Els cavallers portaven armadures, llances, cascs, escuts... Per protegir se de les guerres que es feien per guanyar un territori d'un altre Noble.

Les donzelles vestien amb vestits llargs fins als peus per els vestits que portaven no estaven fets pels millors artesans del poble o ciutat sin que els vestits se'ls cosien i se'ls feien elles mateixes .

Els Nobles vivien en castells on all hi eren els seus criats, dames de companyia (en alguns casos) . ..

El feudalisme consisteix en que els Nobles havien de fer un pacte de Fidelitat amb els Pagesos, donar lis protecci econmica i militar i tamb una petita casa al costat del camp .

Per desprs els Pagesos els hi havien de donar Fidelitat, pagar els impostos de les eines del camp, treball, ajuda i consell.

L'arquitectura de l'Edat mitjana Romnica es basa en edificis baixos i robustos (rgids). L'escultura es de motius religiosos.

En canvi l'arquitectura de l'Edat mitjana Gtica es basa en edificis alts i lluminosos. Per tamb es feien grans escultures naturals. 102. L'arquitectura Gtica va comenar al segle XII i va acabar al segle XVI.

Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)

Education

Transcript of Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)