1. DESDELAPREHISTRIA FINSAL'EDATANTIGA (icomvaseraquestapoca alesIllesBalears) Curs 5 CEIP Rodamilans (Sineu)

2. Eix Cronolgic. Qu s? 3. Introducci La Prehistria s el primer gran perode de la humanitat que va durar milions d'anys. 4. Qu vol dir Prehistria? La Prehistria s'entn com el perode de temps que va des de l'aparici de l'home fins a l'adquisici de l'escriptura. 5. Paleoltic 2 a 3 milions a.C. fins a 8000 a.C. s el primer perode de la Prehistria. Comena amb l'aparici dels homes a la terra i acaba amb el descobriment de l'agricultura.La primera part d'aquest perode tamb rep el nom de Edat de Pedra, perqu els instruments que fabricava l'home eren bsicament de pedra. 6. Paleoltic I En el Paleoltic els homes i les dones eren nmades, aix vol dir que no tenien casa fixa ja que es desplaaven cercant caa. Vivien a l'aire lliure o dins coves. 7. Paleoltic II Aix doncs, vivien de la caa danimals, de la pesca i de la recollecci de fruits silvestres. Aix es coneix amb el nom deconomia depredadora. 8. Paleoltic III La vida daquests sers humans era molt curta. Vivien en tribus de 20 o 30 persones i es vestien amb pells danimals. 9. Paleoltic IV La pedra utilitzada per als instruments s el slex, que els permet fer punxons, rascadors, tallants. Un dels estris ms caracterstics sn els arpons fets amb os o banya. 10. Paleoltic V Descobriren el foc i a poc a poc les seves utilitats. Al final de lera del Paleoltic apareix el llenguatge, per aquests ssers humans es comunicaven de forma rudimentria. 11. Paleoltic V Pinten a les parets de les coves i representen escenes de caa: sn les pintures rupestres. Es fan amb fang i sang dels animals. Tamb fan escultures que representen la deessa Venus. 12. Recordam el Paleoltic Quan comena i acaba aquesta poca? Com aconseguien els primers ssers humans els aliments?Com eren els seus habitatges?Com es vestien?Qu significa que eren nmades?Quines manifestacions artstiques es veien durant aquest perode? 13. Neoltic 8000 a.C. fins a 5000 a.C. Al Neoltic els homes varen aprendre a conrear la terra i a domesticar els animals i varen sorgir els primers poblats. 14. Neoltic I Apareixen petits pobles: un grup de cases envoltades per una tanca, s el que es coneix amb el nom de llogaret neoltic. Sutilitzen com a materials de construcci: la pedra, la palla, el fang i la fusta. 15. Neoltic IIAmb l'agricultura comen la recollecci intensiva de fruita i vegetals i l'especialitzaci en la cacera. L'activitat econmica comena a girar a l'entorn de l'agricultura i la ramaderia. La domesticaci delbestiar subministrava carn, llet, pells, llana i tamb fora de treball. Tamb fan cermica i comencen a teixir. 16. Neoltic III Amb l'arribada de l'agricultura sedentria, es desenvolupen una varietat d'eines per preparar i treballar la terra i tcniques per millorar la collita. Inventen la fal, la destral de pedra, molins de pedra per moldre el gra, el fus per filar, el teler per teixir i la cermica.Les pedres es pulien per fer eines ms sofisticades que al Paleoltic. 17. Neoltic IV Amb la invenci de la roda, es va fer possible la construcci de carros estirats per animals que varen facilitar el transport. 18. Neoltic V A ms de les pintures rupestres, podem destacar altres manifestacions artstiques d'aquesta poca. Un menhir s un monument prehistric, megaltic, que es una gran pedra dreta, plantada a terra. El dolmen s una construcci de pedra semblant a una gran taula de pedra 19. Recordam el Neoltic Quan comena i acaba aquesta poca?Com s'alimentaven?Com eren els seus habitatges?Quines eines utilitzaven? De qu estaven fets?Com es vestien?Qu significa que eren sedentaris?Quines manifestacions artstiques es veien durant aquest perode? 20. Edat dels metalls 5000 a.C. fins a 3500 a.C. A finals del perode Neoltic, alguns pobles d'Orient Mitj van descobrir la manera de fondre els metalls i que els fossin tils. La utilitzaci dels metalls va representar un pas important en l'evoluci cultural de la humanitat. Hi ha tres edats dels metalls: Edat del Coure, lEdat del Bronze i lEdat del Ferro. 21. Edat dels Metalls I Els primers metalls que es treballaren sn: lor, el coure i la plata. Lor va ser des de bon principi un metall molt valus i a labast noms dels grups socials ms poderosos. La plata era tamb un metall fcil dobtenir i treballar. Sutilitzaven per fer ornaments i armes. 22. Edat de Metalls II LEdat del Bronze marca un perode concret en el qual algunes civilitzacions no noms fonen metall, tamb han aprs a barrejar-los. Varen sorgir els primers artesans especialistes i es va fomentar l'intercanvi de productes, s a dir, el comer. 23. Edat de Metall III En aquesta poca es construeixen poblats tancats amb murs (fortificats). El vestiment tamb comena a canviar amb la introducci de nous teixits. 24. Edat de Metall IV El comer avana amb la invenci de la vela i el rem. 25. Recordam l'Edat de Metall Quan comena i acaba aquesta poca?De quines etapes consta?Com eren els seus pobles?Quines eines utilitzaven? De qu estaven fets? Com es vestien? Quins sn els majors descobriments i invents? Quin tipus de comer hi ha? 26. La Cultura Talaitica a les Illes Balears Era una cultura Neoltica. Els primers pobladors de les illes (anys 3.000 a.C.) coneixien lagricultura, la ramaderia, la cermica i el coure. Habitaven en coves i petits poblats. Segurament eren comunitats pacfiques perqu shan trobat poques restes darmes. 27. La Cultura Talaitica II Lany 1.500 a.C. ja coneixien el bronze. Apareixen noves construccions: els talaiots, les taules i les navetes. Potser la construcci dels talaiots es va fer necessria per les pirateries dels Pobles del Mar o, tal vegada, eren la residncia del cap del poblat. Es creu que les taules pogueren servir per realitzar sacrificis. Es poden veure molts talaiots a les Illes Balears. Aquest s el Cementeri dels Fenicis a Son Real. 28. De la Prehistria a la Histria Deim que amb el comenament de l'escriptura acaba la Prehistria i comena la Histria, ja que es pot saber amb ms certesa les coses i fets que passaren a partir d'aquests moments. 29. L'Edat Antiga Aquesta nova etapa comena a finals de l'Edat de Ferro amb la invenci de lescriptura (4.000 anys a.C.) i acaba amb la caiguda de lImperi Rom (476 d.C.). 30. L'Edat Antiga II Es pot caracteritzar com lpoca de lespecialitzaci social, del naixement de la majoria de cincies i arts actuals i duna enorme expansi demogrfica que va aportar crear grans imperis.El rgim poltic ms abundant s la monarquia. Sorgeix el comer com a tal amb laparici de la moneda i de les grans rutes dintercanvi. 31. Pobles Celtes i Ibers Durant aquesta etapa la Pennsula estava habitada pels BERS i els CELTES. Ms tard, navegant pel mediterrani van arribar a les costes de la Pennsula i a les Illes Balears els FENICIS, els Grecs i els CARTAGINESOS.Poblat Celta 32. A les Illes Balears El nom "Balears"sembla provenir de la llengua pnica del cartaginesos, i significaria, aproximadament, "mestres en l'art de llenar pedres", s a dir, foners. Illes Gimnsiques/ Gimnsies: Mallorca i Menorca A Eivissa lanomenaven IBISIM (illa de Bes, que era un du cartagins). Durant aquest temps a Mallorca i Menorca encara hi vivien descendents dels pobles prehistrics de cultura talaitica. 33. Els Celtes I 34. Els Celtes II Els pobles es deien castres. Es trobaven a zones elevades i fcils de defensar. Els Celtes eren ramaders, per tamb conreaven cereals. Feien cermica i teixits i dominaven la metallrgia de bronze i ferro. Els intercanvis entre poblats eren poc freqents. 35. Els Ibers I 36. Els Ibers II Vivien de l'agricultura i de la ramaderia. Conreaven ordi, blat i mill, i plantes per fer teixits, com lli i espart. Els Ibers varen encunyar moneda. Tamb crearen un sistema d'escriptura. 37. Els Cartaginesos Durant els segles VII i VIII aC. els cartaginesos dominaven el Mediterrani. A la Pennsula hi anaven per fundar colnies i obtenir or, plata i soldats. 38. Conquesta Romana I Anys ms tard, el ROMANS lluitaren contra els cartaginesos per obtenir el domini del Mediterrani i els varen derrotar. Al segle II a.C. conqueriren les Illes i lanomenaren la provncia BALERICA. Fundaren les ciutats de Palma I Pollentia. La Ciutat Romana de Pollentia 39. Conquesta Romana II Els Romans varen millorar les tcniques de cultiu, sembraren vinya, oliveres, arbres fruiters, llegum i adobaven la terra. Van introduir larada romana, molins per fer farina, premsa doli, etc. Construren estables, graners, forns, ferreries... Fomentaren lintercanvi de productes agrcoles i artesans. Aix va comenar el comer a les Illes. 40. Conquesta Romana III Tamb construren calades (camins empedrats). Ens transmeteren la seva llengua, el llat, les seves lleis i costums. 41. L'Imperi Rom 42. La vida a les ciutats Sn el centre de la vida social, econmica, poltica i cultural. 43. La Ciutat Romana Consta de: FRUM: una gran plaa al centre de la ciutat ARC DE TRIOMF: monuments AQEDUCTE: transporta aigua a la ciutat CIRC: s'hi celebraven curses de carros TEMPLE: una espcie d'esglsia TEATRE: s'hi representaven comdies TERMES: lloc on els romans prenien banys MURALLA: protegia la ciutat 44. La vida al camp Vivien a grans cases de camp anomenades villes. Era un conjunt d'edificacions i els camps dels voltants. 45. La religi romana i el cristianisme Els romans eren politeistes, s a dir, creien en l'existncia d'un gran nombre de dus. Jpiter, Minerva, Juno...El cristianisme va comenar amb els jueus a Palestina. Era una religi monoteista (un sol du). Jess de Nazareth va ser el predicador que va fer extendre aquesta creena. Fou perseguit pels romans i va morir crucificat als 33 anys. Aquesta nova religi es va convertir, ms endavant, en la religi oficial de l'imperi. 46. La caiguda de l'Imperi Rom s durant lpoca romana que neix Jess de Nazaret. La seva doctrina, el CRISTIANISME, arriba a la Pennsula el segle I d.C. Els romans posaren el nom dHISPANIA a la Pennsula Ibrica. Lany 476 (segle V d.C.) lImperi Rom va acabar i comen una nova etapa de la histria, lEdat Mitjana. 47. 2013