LA PREHISTRIA

lliurex GRANEROPERISLUCA

EL PALEOLTIC

El paleoltic, s una etapa de la prehistria caracteritzada per l's d'utensilis de pedra tallada, encara que tamb s'usaven altres matries primeres orgniques per a construir diversos utensilis: os, asta, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. s el perode ms llarg de la histria que s'estn des de fa 2,5 milions d'anys fins a fa uns 9.000 aC.

L'economia era caadora-recollectora molt senzilla, amb ella aconseguien menjar, llenya i materials per a les seves eines, roba o cabanyes. La caa era escassament important al principi del Paleoltic, predominant la recollecci i la carronya. A mesura que l'sser hum progressa fsica i culturalment la caa va guanyant importncia.Els humans caadors sn els neandertals.

EL NEOLTIC

Desprs de llargues poques de clima molt fred vingueren temporades de clima clid que comportaren un augment del cabal dels rius, creaci de terrasses fluvials, augment del nivell de l'aigua del mar, etc. Al final de la darrera glaciaci, i en el canvi cap al clima que hi ha actualment, es produeix un fet revolucionari que es deu al repte que l'espcie humana t al davant: o inventa noves formes de vida que no siguin noms destructives i depredadores.

Revoluci Neoltic

Naiximent de lagricultura

Naiximent de la ganaderia

Sadonen que de les semilles dels arbres creixen nous arbres.

Tornen a cultivar

Primers cultius

Blat, arrs i dacsa

Fa 13 mil anys

Aumenta la temperatura

Els animals emigren a llocs mes fresquets

Els homes els tanquen i retenen

Primers animals domestics

Ovella,buey,caball i gos

SEDENTARISME

LEDAT DELS METALLS

Aquest periode comena al 3.500 a.C. fins lany 5.000 a.C.Cap a final de la Prehistria lsser hum va comenar a utilitzar material nou per fabricar objectes: el metall.Els materials que feien servir eren: el coure desprs el bronze i ms endavant el ferro que era el ms abundant a la natura i el ms resistent.Fabricaven eines (fals, aixades...), armes (espases, llances...) i ornaments (fbules, agulles...). Les utilitzaven generalmentcaar i fer armes.

Fonien els metalls a uns recipients , desprs els ficaven a uns motllos per donar-li la forma que volien.Els invents ms importants van ser: la roda, que va fer possible la construcci dels carros tirats per animals i la vela, que va facilitar el transport de mercaderies.Laugment de la producci agrria i el sorgiment de lartesania.Lintercanvi de productes, s a dir, el comer.

El primer metall que es va fer servir (al Prxim Orient, a Egipte i a la Mediterrnia Oriental) va ser el coure, i desprs el bronze, que s un aliatge de coure i estany. En un principi noms es van fabricar amb els metalls objectes dadornament. Ms tard es van fabricar instruments i eines, i, finalment, armes.

El coure va ser el primer metall amb el qual es va treballar. Es picava en fred per donar-li forma, per aviat va comenar a modelar-se desprs desclafar-lo. A Europa, la presncia del coure est lligada a lanomenada cultura del vas campaniforme, caracteritzada per la seva cermica en forma de campana.

F I

LA PREHISTRIA