Transició, democràcia i autonomia (1975 – 1986)

Autor: David Sancho

ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ(1975 – 1978)

• Divisió dins dels franquistes entre immobilistes i reformistes. L’oposició opta per la ruptura.

• Juan Carlos de Borbón es proclama Rei d’Espanya.

• Manuel Fraga, reformista, s’incorpora al govern d’Arias Navarro, però el govern apostarà per l’immobilisme.

Proclamació de Juan Carlos de Borbón com a Rei d’Espanya (22-11-1975)

Manuel Fraga Iribarne (1977)

ELS INICIS DE LA TRANSICIÓMobilitzacions populars

• Neixen la Coordinación Democrática (o Platajunta) i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, per unir l’oposició.

• Arreu d’Espanya, Catalunya i el País Basc esclaten vagues i manifestacions per forçar el canvi polític. La repressió és duríssima, amb morts, ferits i detinguts.

Manifestants i repressió policial. Barcelona, febrer 1976.

ELS INICIS DE LA TRANSICIÓEl govern d’Adolfo Suárez

• Els reformistes forcen la dimissió d’Arias Navarro i volen arribar a un pacte amb l’oposició per tal que hi hagi una transició ordenada.

• Adolfo Suárez, del sector reformista del Movimiento, és nomenat president del govern. Impulsa la Ley para la Reforma Política per tal de reformar el sistema franquista.

• La llei s’aprova en un referèndum amb un 70% de participació i un 90% de vots favorables.

Propaganda pel Referèndum de la LRP (15-

12-1976).

ELS INICIS DE LA TRANSICIÓPrimers canvis polítics

• Dissolució de Tribunal de Orden Público (TOP), el Movimiento Nacional i el Sindicato Vertical.

• Legalització de PCE i del PSUC (abril – maig 1977), els dos partits comunistes històrics a Espanya i Catalunya i que havien liderat l’oposició al franquisme.

ELS INICIS DE LA TRANSICIÓLes primeres eleccions democràtiques

• El 15 de juny de 1977 es celebren les primeres eleccions democràtiques des del febrer de 1936.

• Es presenten nous partits polítics, com Alianza Popular (liderat per Manuel Fraga) o la Unión de Centro Democrático (Adolfo Suárez), provinents dels sectors reformistes del franquisme, així com els que es van oposar al franquisme.

ELS INICIS DE LA TRANSICIÓLa Constitució de 1978

• La Constitució es va elaborar amb el màxim consens polític possible i s’aprova per referèndum el desembre de 1978.

• Al mateix temps es va promulgar una Llei d’Amnistia pels presos polítics, però també pels policies franquistes implicats en crims.

ELS INICIS DE LA TRANSICIÓLa Constitució de 1978

Defineix Espanya com un “estat social, democràtic i de dret”

Estableix la monarquia parlamentària com a forma d’estat

Fixa el caràcter no confessional de l’estat

Aboleix la pena de mort

Estableix una sèrie de drets fonamentals i llibertats públiques

Estableix el dret a l’autonomia de les “nacionalitats i regions”

LA RECUPERACIÓ DE L’AUTONOMIAEl restabliment de la Generalitat

• Josep Tarradellas torna de l’exili i el desembre de 1977 es forma el primer govern de la Generalitat.

• Comença la campanya “Volem l’Estatut”. L’11 de setembre de 1976 i 1977 un milió de persones surten al carrer demanant l’estatut d’autonomia.

Josep Tarradellas al balcó de la Generalitat: “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”

11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat i campanya “Volem

l’Estatut”

LA RECUPERACIÓ DE L’AUTONOMIAL’Estatut de Sau

• L’Assemblea de Parlamentaris (diputats catalans escollits a les eleccions de juny de 1977), creen una comissió per redactar l’Estatut. Es reuneixen al parador de Sau, prop de Vic.

• Les Corts espanyoles retallen algun aspecte i l’aproven.

• Es sotmet a referèndum a Catalunya i s’aprova amb un 88% de vots a favor. Entra en vigor el desembre de 1979.

Propaganda demanant el “Sí” al referèndum de l’estatut (1979).

LA RECUPERACIÓ DE L’AUTONOMIAEstatut d’autonomia de 1979

Reconeix Catalunya com una “nacionalitat”, ja que la Constitució només reconeix a Espanya com a nació

Estableeix la cooficialitat del català i el castellà

La Generalitat queda configurada per un Parlament, un President i el Consell Executiu (govern)

La Generalitat té competències exclusives (turisme, cultura, educació…) i altres compartides amb l’Estat

Preveu la creació d’una policia autonòmica (Mossos d’Esquadra)

LA RECUPERACIÓ DE L’AUTONOMIAL’estat de les autonomies

• Després de Catalunya, també es van restaurar el Consell General Basc (al País Basc) i la Xunta (a Galícia). Les tres nacionalitats històriques, que havien tingut Estatuts (o un projecte) en el passat, posaven la base de les autonomies.

• La Constitució diferencia entre “nacionalitats” (art.151 CE, amb més competències) i “regions” (art.143 CE) els territoris que poden ser autònoms. Navarra es va fer autònoma per un procediment especial (sistema foral), i Andalusia per l’art. 151, tot i que en principi no es preveia.

• A Espanya es van crear 17 autonomies entre 1979 i 1983. Finalment Ceuta i Melilla esdevenen “ciutats autònomes” el 1995.

Nou escut del Reino de España ,1981.

CRISI ECONÒMICA I OBSTACLES A LA DEMOCRÀCIA

• 1973: La crisi del petroli i la incertesa política provoquen una greu recessió: disminució d’exportacions, retallada d’inversions estrangeres, crisi industrial, atur…

• S’aturen les migracions interiors i tornen molts espanyols que havien marxat a l’estranger, cosa que implicarà una disminució de les transferències monetàries des de l’estranger.

Els Pactes de la Moncloa• L’octubre de 1977 els principals partits polítics signen els Pactes de

la Moncloa amb l’objectiu de:

• Reduir la inflació.

• Devaluar la pesseta.

• Controlar la despesa pública.

• Moderar els salaris i racionalitzar el consum d’energia.

• D’altra banda es reforma la Seguretat Social i s’implanta un nou impost, l’IRPF (impost de la renda sobre les persones físiques), perquè tothom pagui proporcionalment al seu nivell de riquesa.

Reunió del Pacto de la Moncloa, 1977.

Violència política durant la transició• Organitzacions d’extrema dreta (Triple A, Guerrilleros de Cristo Rey) i

extrema esquerra (FRAP, GRAPO, ETA, Terra Lliure) cometran atemptats i segrestos.

• Grups de militars conspiraran per derrocar el govern i instaurar una dictadura (Operación Galaxia, 1978).

Advocats assassinats a la Matanza de Atocha i el seu

enterrament, 1977.

Atemptat d’ETA

Propaganda de Terra Lliure

CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIAEl segon govern d’UCD

• Aprovada la Constitució, es fan noves eleccions generals que donen la victòria a UCD.

• A les primeres eleccions municipals, UCD perd força, igual que a

les primeres eleccions autonòmiques a Catalunya i el País Basc.

• Es comença a qüestionar el govern d’UCD i el PSOE presenta una moció de censura. Adolfo Suárez presenta la dimissió el gener de 1981.

Adolfo Suarez anuncia la seva dimissió a TVE (29 de gener de

1981).

L’INTENT DE COP D’ESTAT El 23-F

• Durant la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a nou president del govern, un grup de guàrdies civils assalta el Congrès i segresta tots els diputats. Lidera el cop Antonio Tejero.

• A València,el general Milans del Bosch declara l’estat de guerra i treu els tancs al carrer.

“Quieto todo el mundo” Tancs pels carrers de València

L’INTENT DE COP D’ESTAT El 23-F

• L’objectiu dels colpistes era paralitzar el procès democràtic i instaurar un nou govern, on l’exèrcit tingués un paper rellevant.

• Després d’unes hores d’incertesa, el cop d’estat fracassa. Segons la versió oficial, perquè el Rei no li va donar suport, tot i que aquesta explicació actualment està molt qüestionada.

Compareixença del Rei a TVE, demanant als colpistes que deposin les armes.

Membres de la Guàrdia Civil abandonen a Tejero.

EL FINAL DELS GOVERNS D’UCDLes eleccions de 1982

• Després del cop d’estat, Calvo Sotelo és investit nou president del govern.

• S’aproven lleis importants, com al Llei del Divorci (1981) i la Ley Organica de Armonización del Proceso Autonòmico (LOAPA), que vol limitar les competències de les autonomies.

• Suárez abandona l’UCD i crea el seu propi partit, el Centro Democático y Social (CDS). L’octubre de 1982 es faran noves eleccions, que guanyarà el PSOE liderat per Felipe González.

Cartell electoral del PSOE, 1982.

El CDS, el nou partit de Suárez, fracassarà a les eleccions.

ELS SOCIALISTES AL PODER: 1982 - 1986• El PSOE iniciarà una sèrie de reformes importants per l’economia i

societat espanyoles:

• Forta reconversió industrial per preparar l’entrada a la CEE (Comunitat Econòmica Europea), que implicarà el tancament d’empreses i l’augment de l’atur.

• Una reforma educativa en els àmbits de la Universitat i l’ensenyament, que a partir de 1990 serà obligatori fins als 16 anys.

• El 1986 Espanya entrarà a formar part de la CEE. També formarà part de l’OTAN després de sotmetre la qüestió a referèndum.

El “sí” a l’OTAN va guanyar per poc més del 50% dels vots.

Banderes de la CEE i l’OTAN.

ELS SOCIALISTES AL PODER: 1982 - 1986• Les reformes econòmiques implicaran malestar social i el 1988 hi

haurà una vaga general contra el govern, convocada pels principals sindicats.

• El govern socialista també es veurà implicat en casos de corrupció així com en la “guerra bruta” contra ETA, amb l’aparició del GAL (Grupos Antiterrorista de Liberación), organització relacionada amb la policia i finançada pel govern espanyol.

Cartell de la vaga general, 1988.

Pintada denunciant la connivència del PSOE i el GAL.

LA CATALUNYA AUTÒNOMA• Les primeres eleccions al Parlament es fan el març de 1980. Es

presenten diverses candidatures i cinc obtenen representació.

Partit Socialista Andalús – Partit Andalús de Catalunya, avui

desaparegut, 2 diputats.

Avui dins el PP, 18 diputats.

14 diputats.

Coalició avui desapareguda, 43

diputats.

33 diputats.Avui integrat dins la

coalició ICV, 25 diputats.

LA CATALUNYA AUTÒNOMAEls primers governs autonòmics

• Els primers governs autonòmics estaran sota el mandat de CIU i es tiraran endavant projectes importants com per exemple:

• Llei de Normalització Lingüística (1983), per normalitzar l’ús del català en tots els àmbits.

• Llei d’Ordenació del Territori (1987), pel qual es configura la divisió comarcal de Catalunya i es creen els consells comarcals.

• Creació de TV3 (1984).

Campanya pro-normalització del català.