Xavier Laborda Gil

Lingüística. Universitat de Barcelona

Pragmàtica

Comunicació institucional i literatura de paperera:

Salutacions de Festa Major

Índex Períodes de les salautacions transcrites Fitxa dels programes de Festa Major Corpus de les salutacions, dels anys següents:

1933 1941 1959 1965 1976 1977 1978 1979 1980 1980, districte de Les Planes 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997

Períodes de les salutacions de Festa Major transcrites Hem volgut reproduir literalment els texts per tal de facilitar una lectura fidel dels discursos. Transcrivim les salutacions de la transició a la democràcia i quatre discursos més que representen períodes històrics precedents, en aquest ordre i sentit:

Discursos precedents:

1933.— Esperit associatiu, a la II República. 25-28 de maig de 1933, fira de maig a la Societat Coral La Unió.Santcugatenca. 1941.— Franquisme bel·licista de postguerra. 7-10 de setembre de 1941, fira de setembre. 1959.— Nacional-catolicisme: 24-25 de juliol de 1959, festa major de Sant Jaume i Sant Cugat. 1965.— Esperit patronal, al franquisme tardà. 24-25 de juliol de 1965, ídem.

Discursos de Transició i Democràcia:

1976-1978.— Postfranquisme, correcció institucional de la festa i el model circumstancial. 1979-1982.— La transició democràtica de la primera legislatura i el model assembleari. 1983-1990.— Recuperació del cànon salutatiu, inici del personalisme i model metalingüístic.

1991-1997.— Lideratge personalista i model transgressor de festa estilitzada.

Fitxa dels programes de Festa Major (1976-1997) 1976 (17-26, juliol).— “Salutación”, per Francisco de P. Llatjós. alcalde (2 fotografies

de grup). Articles de Pep Blanes i de la “Oficina Municipal de Turismo”. Cartell, Ramon Tubau. Cartell infantil, Josep Fibla. Programa, 16 x 30 cm., 40 p.

1977 (17-26, juliol).— “Salutació”, per Francesc de P. Llatjós (10 fotografies de grup). Resum il·lustrat de les activitats interanuals del municipi i de la Pubilla. (Pregó, Francesc Torrella i Niubó.) Guanyador del 3r. Concurs de cartells, Ramón Codiñach. Programa, 16 x 30 cm., 42 p.

1978 (17-26, juliol).— “Salutació”, per Francesc de P. Llatjós, batlle (4 fotografies de grup). Reportatge sobre la concessió de la medalla d’or de Sant Cugat al rei Joan Carles, i un article de Frederic Udina i Martorell. (Pregó, Juli R. Hardisson.) Cartell, Magda Batlles. Cartell juvenil, Josep Agut Bonsfills. Programa, 16 x 30 cm., 42 p.

1979 (20-31, juliol).— “Pòrtic”, per la coordinadora de festa major —Ajuntament democràtic, amb equip de Govern del PSC i PSUC; alcalde, Àngel Casas i Boladeras—. (Pregó, Agrupació Teatral Maragall). Article del Centre d’estudis i documentació (“Una festa major diferent?”). Cartell anònim. Programa, 22,2 x 20,7 cm., 20 p.

1980 (21-30, juny).— “Presentació”, sense firma. Pregó, Agrupació Teatral Maragall. Articles de Manuel Escrivà (“Reflexió davant la Festa Major de Sant Cugat”) i Joan Tortosa (“Dijous mercat”). Es reprodueix 23 cartells anònims -probablement del concurs- de festa major. Programa de les entitats i associacions de veïns, amb la col·laboració de l’Ajuntament, 14,4 x 20,2 cm., 36 p.

1981 (26-29, juny).— “Ja és festa major”, per la comissió organitzadora. Pregó (“Sarsuela i pregó”), Agrupació Teatral Maragall. Col·laboració literària de Joan Tortosa (“El com i el perquè de la vergonyosa i denigrant hipoteca que es va fer sobre Sant Cugat, o el triunfalisme capitalista, dit també el progés”, sainet). Cartell anònim. Fulletó desplegable, 9 x 23 cm., 20 p.

1982 (25-29, juny).— Salutació sense títol ni identificació de l’autor. Pregó, Àngel Casas, alcalde de la ciutat. Cartell anònim. Fulletó desplegable, 15 x 17 cm., 8 p.

1983 (23-29, juny).— “Amics”, per Assumpta Bailac, tinent d’alcalde de cultura. (Versions catalana i castellana, signades i rúbricades.) Cartells anònims. Programa, 8 x 15 cm., 12 p.

1984 (28-30, juny i 1 de juliol).— “Santcugatencs, és Festa Major”, per Oriol Nicolau, alcalde —PSC—. (Signatura i rúbrica.) Pregó, Josep Tarradellas (transcrit a La Veu de Sant Cugat, núm. 34, 1-7-1984, portada i p. 3). Cartell anònim. Fulletó desplegable, 10,5 x 20,7 cm., 8 p.

1985 (26-30, juny).— “Amics i amigues”, per Oriol Nicolau, alcalde. (Signatura i rúbrica.) Pregó, Serra Ramoneda. Fulletó desplegable, 14,1 x 15,3 cm., 4 p.

1986 (25-29, juny).— “Salutació”, per Oriol Nicolau, alcalde. (En català i castellà; retrat de l’alcalde.) Pregó, Sílvia Munt. Cartell anònim. Programa, 15 x 20,1 cm., 4 p.

1987 (26-29, juny).— Fulletó sense salutació. Pregó, Carles Canut, “Rafeques”. Fulletó desplegable de 8 p.

1988 (24-29, juny).— “Salutació”, per Joan Aymerich i Aroca, alcalde —CiU—. (Signatura i rúbrica.) Pregó, Ramon Barnils. Cartell anònim. Fulletó desplegable, 15,5 x 22 cm., 6 p.

1989 (28-30, juny i 1-2 de juliol).— “Salutació”, per Joan Aymerich i Aroca. (Signatura, rúbrica i retrat.) Pregó, Josep Grau Garriga (30 dies, núm. 12, agost 1989, p. 3; Viure a Sant Cugat, núm. 12, juliol-agost 1989, pp. 6ss). Cartell, Consol Pomar. Programa, 11 x 30 cm., 40 p.

1990 (17-30, juny i 1 de juliol).— “Salutació”, per Joan Aymerich i Aroca. (Retrat de la sèrie de 1989.) Pregó, Evarist Feliu (30 dies, núm. 18, juny-juliol 1990, p. 4). Pregó infantil, Tortell Poltrona. Cartell, Ricard Aranda. Programa, 11,5 x 23 cm., 50 pàgines (numerades); i fulletó desplegable, 11 x 15 cm., 8 p.

1991 (26-30, juny).— “Salutació”, per Joan Aymerich i Aroca. (Retrat.) Pregó, Emma Vilarasau (30 dies, núm. 22, setembre-octubre 1991, p. 9). Pregó infantil, “Al·lucina vesina”. Cartell, Carles Anadón. Programa, 10,5 x 21 cm., 28 p.

1992 (26-29, juny).— “Salutació”, per Joan Aymerich i Aroca. (Retrat de la sèrie de 1991.) Pregó, Francesc Casajuana i Rifà. Cartell, Anna Bascú. Programa, 10,1 x 21 cm., 36 p.

1993 (26-29, juny).— “Salutació”, per Joan Aymerich i Aroca. (Retrat.) Pregó, Susanna Griso. Cartell, Ricard Aranda. Programa, 14 x 29 cm., 32 p.

1994 (25-29, juny).— “Salutació”, per Joan Aymerich i Aroca. (Retrat de la sèrie de 1993.) Pregó, Àlex Corretja. Cartell, Ricard Aranda i Carles Anadón. Programa, 10,5 x 21 cm., 40 p.

1995 (28-30, juny i 1-2 de juliol).— “Salutació”, per Joan Aymerich i Aroca. (Signatura, rúbrica i retrat.) Pregó, Comissió de Festes. Cartell, Anna Bascú. Programa, 10,5 x 21 cm., 40 p.

1996 (27-30, juny).— “Salutació”, per Joan Aymerich i Aroca. (Signatura, rúbrica i retrat de la sèrie de 1995.) Pregó, Gerard Claret. Cartell, Carles Anadón. Programa, 10,5 x 21 cm., 56 p.

1997 (27-30, juny).— “Salutació”, per Joan Aymerich i Aroca. (Signatura, rúbrica i retrat de la sèrie de 1993 -sic.-) Pregó, Joan Corbella i Roig. Cartell, Carles Anadón. Programa, 10,5 x 21 cm., 56 p.

Corpus de salutacions

Any 1933 SALUTACIÓ: SOCIS DE L’UNIÓ I POBLE EN GENERAL

L’Agrupació Artística organitzadora dels Festetjos que es celebraràn a la nostra Societat amb motiu de la Fira d’enguany, es complau en convidar-vos i a l’ensems os prega que no deixeu de concorrer en els diversos actes que ha organitzat doncs assistint-hi fareu que vejem realitzat el nostre anhel que es el de poguer celebrar aquestes festes amb el màxim d’esplendor i brillantor, estant segurs de lograr-ho si ens corresponeu com creiem mereixen’s, doncs per nostra part no hem regateijat esforç de cap mena a fi que d’aquestes festes en pogueu guardar un grat record; es lo que desitja

L’Agrupació (Societat Coral La Unió Santcugatenca)

1941 INVITACIÓN

Los vecinos de San Cugat del Vallés, se disponen, en este tercer año de liberación, a celebrar su tradicional Feria y Fiesta Mayor de septiembre, patrocinándolas esta vez, su Magnífico Ayuntamiento y Jefatura Local de Falange.

La Comisión Organizadoram con el pensamiento fijo de poder satisfacer, además de sus propios deseos, los de Nuestro Invicto Caudillo, ha acordado que todos los beneficios de cuantos actos se celebran sean destinados a la Obra de Auxilio Social y Organización del Frente de Juventudes, ambas de esta población.

Creemos que la idea no puede ser ni más humanitaria ni más patriótica. Porque, porcurar que diariament tengan donde acudir a recibir unos alimentos un gran número de ancianos e infinidad de niños es obra que, en la Nuestra España no es solamente Caridad, sinó (sic) Justicia; y que, mientras no pueda practicarse totalment la consigna “Ni un hogar sin lumbre, ni un español sin pan”, los que podemos ver satisfechas nuestras primordiales necesidades, tenemos la obligación moral y material de pensar en aquellos seres que por azares de las circunstancias derivadas de una pos guerra de liberación, agravada por el actual conflicto europeo no pueden procurarse los más perentorios alimentos con que sustentarse.

Y procurar también porque la Organización del Frente de Juventudes, esa masa infantil que de su educación física, moral y patriótica depende que, al ser hombre, lleguen, sí; pero con disgregados ideales, sin otro afán que el egoismo particular, sin frenos en la palabra, ni en el ademán ni en el sentimiento; sin sentir, en fin, un àpice de amor a todo lo creado, es algo tan grande que, los que podamos llegar a verlos dirigir los destinos de

España, aunados en un solo pensamiento, con una sola disciplina, con una sola ambición, con un anhelo único; el de servir y amar a Dios, porque sirviéndole y amándole a Él servimos y amamos a la Patria, a la familia y a nuestros semejantes, será entonces cuando, los que podamos gozar del ejemplo de tantas virtudes, comprenderemos la grandeza de lo que significa hoy, para mañana, el Frente de Juventudes.

Por eso, a vosotros, convencinos todos de este pueblo, nos complacemos en ofreceros el presente programa, en la convicción de que, interpretando como buenos españoles, nuestos mismos propósitos, que son obras personalisimas del Generalísimo Franco, sabreis con vuestra asistencia, rendir a ambas Instituciones, el homenaje humanitario y patriótico que en justicia merecen.

San Cugat del Vallés, Septiembre de 1941.

1959 PREGÓ DE FESTA MAJOR

El nostre segle es caracteritza per la seva activitat, pels seus progresos en tots els ordres. Podem dir dels nostres dies que no gaudim de repòs, en el sentit que la vida es fa feixugament atrafegada i que un progrés o un nou invent estalona l’anterior.

Els esdeveniments es succeeixen amb una celeritat vertiginosa; la feina s’ens acumula; atrauen la nostra atenció activitats diverses. I, esclaus sempre de l’hora i del minut, totes les nostres coses es descandellen sota aquesta febrosenca activitat. És un bé, això? És un mal? ¡Qui pot respondre ara aquestes suggestions, no tenint la suficient serenitat de visió per a mirar-nos la nostra vida sense cap apassionament, com ho podrà fer qui contemplarà la nostra època a la distància d’alguns anys!

El fet més palès d’avui és el canvi fonamental esdevingut en les costums. El tipisme català s’esfuma cada dia més. Els progresos de les ciutats han guanyat les viles i els llogarets; i les costums de la pagesia sofreixen un canvi radical.

Sant Cugat ha de desitjar l’enfortiment de la vida camperola. Qe la terra floreixi com un jardí. I que la ciutat sigui el lloc del treball industrial i de la investigació intel·ligent; no únicament el lloc de plaer i d’esbarjo. Les grans ciutats exageren aquest caire de la vida, amb una inconsciència ben lamentable.

El nostre poble, de tan llarga història, té una riquesa de danses, contes i cançons (riquesa folklòrica) ben remarcables i interessant.

Vivim moments en que el progrès anivella els pobles i amenaça destruir el fons tradicional dels vells costums. Cal reaccionar un xic, contra aquest uniformisme anorreador, si no volem caure en la grisor del viure dels pobles massa nous o tristament desarrelats.

Les cançons típiques de les nostres comarques han estat retrobades en bona part, i popularitzades novament pels orfeons: La filla del marxant, La pastoreta, Els tres tambors, L’hereu Riera, La filadora, cançons nadalenques i altres tonades populars han tornat al dels pobles, harmonitzades curosament.

Quant a les danses, la magnífica sardana que es balla arreu de Catalunya; els xiquets de Valls que combinen veritables torres humanes; la patum de Berga; el “tarlà” en el barri de l’Argenteria, de Girona; així com les costums de les fogueres de Sant Joan; el ball de bastons, gegants i nans, presentacions típiques i pintoresques, com dracs, àligues, etc., que semblen tenir orígen i volen representar el triomf del Cristianisme sobre el poder dels gentils.

Altres costums típiques són d’origen més recent, però, no per això menys característiques. Esmentem els “envelats”, que un sabor tan catalanesc imprimeixen a les boniques festes majors de nostres viles. Les “feixines” o festes a l’aire lliure, els aplecs a les ermites, plens d’animació i rics de colorit, etc., etc.

I això sense deixar de treballar perquè el nostre poble gaudeixi també de totes les perfeccions possibles. Que si tots els pobles fessin el mateix i ho fonamentessin en un esperit cristià de justícia i de dignitat, la vida seria més bella i justa i els pobles i els homes gaudirien d’una major felicitat.

Per això, SANCUGATENCS:

Sant Cugat es presta a celebrar, amb ses millors gales, una tradicional Festa Major, que ha de constituir renovada ofrena, invulnerable homenatge al seu celestial intercessor, el gloriós martre que exten, amb perseverància secular, llur protecció sobre nostres persones i coses.

Sigui així i que el més radiant i puríssim goig exhorti els nostres cors i contribueixi a la plena brillantor i magnificència d’aquesta singularíssima Festa Major.

La Comissió

1965 SALUTACIÓN

Ya estamos de nuevo ante el tradicional tributo de veneración que anualment la villa rinde a San Cugat, su excelso Patrón.

De nuevo estamos en la Fiesta Mayor. Alegría, bullicio, ondear de banderas y gallardetes, ruido de tracas, voltear de campanas, cuyas voces de bronce hallan eco alborozado en todos los corazones… Y risas y verbenas y jolgorio jaranero que por unos días ahuyentan del ánimo, pesares, tristezas y preocupaciones.

Eso es la Fiesta Mayor.

En ella nadie se siente distinto, ni superior, ni excluido, y nuestras calles contemplan el paso de las gentes sin advertir en ellas más que alegría desbordante compartida con inefable armonía.

En medio del bullicio, levantamos nuestra oración al excelso Sant Cugat para que en su eterno patronazgo sobre nuestra villa vele por todos nosotros.

(sense firma)

1976 SALUTACIÓN

La Fiesta Mayor siempre es motivo de júbilo y alegría. La nuestra, en este año, será alegre y jubilosoa por doble motivo, por el gran número de actos a celebrar y porque entre ellos tendrá lugar con la pompa y la seriedad que merece, la elección de la Pubilla de Sant Cugat de entre el bello abanico de jóvenes que las Entidades del término presentarán al concurso; esta tradición, que estaba un tanto apagada en nuestra villa, y que valoriza las virtudes morales, cívicas y culturales de las jóvenes candidatas, es una muestra real y fehaciente de que lo nuestro resurge con nuevo ímpetu. Por ello nos congratulamos.

BONA FESTA MAJOR! que esta espontánea expresión sea sincera en todos los corazones y que los actos programados se vivan ordenadamente con sana hermandad.

Mi deseo sería compartir materialmente cada uno de estos ratos de alegría con vosotros, de la misma forma que vivo vuestros dolores y penas, vuestras preocupaciones.

Con estas líneas doy la bienvenida a tantos forasteros que cada año acuden a nuestra Fiesta Mayor y la viven y comparten con nosotros.

BONA FESTA MAJOR, CONCIUDATANS!!

Vuestro Alcalde, Francisco de P. Llatjós García

1977 SALUTACIO

Durant l’any que, de Festa Major a Festa Major, ha transcórregut, hem viscut moments i fets molt importants a nivell país.

Però, la serenitat i el civisme han estat els principals protagonistes d’aquests fets que tots sabem; per això ens hem de congratular i estar satisfets de la sinceritat de les nostres accions.

Ara bé, després d’haber iniciat una nova singladura, la de la Democràcia, amb una llibertat expressiva i uns desitjos de fer més i millors coses, ens aprestem a celebrar la nostra Festa Major. I si en el transcurs de l’any vivim festes i festetes, la Festa Major es això, la major, la més gran i la més llarga.

Gaudim-la amb alegria.

Tant les Entitats com la Comissió Municipal de Festetjos han intantat fer-ho lo millor posible [per possible] i per a tots els gustos; com ja suposem no serà de l’agrat de tothom, però, estem segurs, que s’ha procurat que fos així.

Donem la benvinguda als forasters que ens acompanyaran i per a vosaltres, volguts conciutadans, Bona Festa Major 1977!

El vostre Batlle, Francesc de P. Llatjós Garcia

1978 SALUTACIÓ

La Festa Major ja és aquí; no siguem indiferents, participem perquè la lluïssor de la festa gran esdevingui cada cop mes resplendent per allò de que la Festa Major d’un poble és un indicador social i cultural, econòmic i competitiu, artístic i comunitari… És com una significativa carta de presentació dels qui l’habiten.

La nostra festa, com cada any, es presenta com una fita de descans, alegria i pau entre els homes de bona voluntat. És il·lusió i és sublim sentiment i tot això fa possible uns dies d’esbarjo mentres la tasca diaria s’ha parat i les families es posen els vestits del somni i de l’esperança.

Tindrem un sortit d’actes, des dels religiosos als esportius, des dels culturals i artístics als purament d’esbarjo; la Comissió de Festes ha cuidat que tothom trobi el que més li agradi.

Visquem uns dies agermanats disfrutant d’aquesta Festa Major. Que els forasters es trobin com a casa seva i així cumplirem un deure de cortesia acullidora.

Sant Cugat —avui ciutat— viurà una Festa Major més; fem-la esplendent, participem-hi.

Gràcies, conciutadans!

El vostre Batlle, Francesc de P. Llatjós Garcia

1979 PÒRTIC

Les Entitats de Sant Cugat, veïns i grups de diversa procedència, han preparat aquesta Festa Major, que amb l’ajuda de l’Ajuntament, farà possible l’existència d’uns actes col·lectius i de participació adreçats a tots els santcugatencs.

El curt espai de temps que s’ha disposat, no ha estat impediment per a preparar-la amb coratge i entusiasme per tant d’aconseguir una FESTA MAJOR oberta i participativa.

Volem però, manifestar, que la FESTA MAJOR, ha d’esdevindre una manifestació cultural popular, entenent com a tal la participació activa de tots els santcugatencs en tots aquells actes del seu interès, l’esport, els recitals, festes, revetlles o actes infantils, etc… tot fent cami per que en anys vinents podem tenir la FESTA MAJOR a cada carrer i a cada plaça.

Coordinadora de FESTA MAJOR

1980 PRESENTACIÓ

La Festa Major de qualsevol poble és quelcom fet amb base a uns objectius concrets: camperols, religiosos…

La societat canviant, origina que aquest objectius siguin diferents al llarg del temps.

¡Quants i quants records desvetlla en qualsevol de nosaltres la Festa Major!

Recordeu: quan la joventut soltera s’afanyava temps abans per poder estrenar almenys vestit i sabates?

La Festa Major, eran els dies que sols es feia la feina indispensable, perqué tota l’enérgia es reservava per mudar-se i empolainar-se, ballar, passejar, parlar o no fer res.

La gran teulada és, o era, un aspecte clàssic de la Festa on s’aplegen parents, amics, coneguts i nouvinguts.

Podriem dir sense por a equivocar-nos, que en gran part les festes majors, són l’excusa per a reunions i converses entre parents, i coneixences, la gent es freqüenta i les amistats s’aprofundeixen.

El caracter familiar que té qualsevol Festa Major, queda un xic amagat darrera el moviment i el bullit.

Bé, si aquest és el sentit de la festa, caldria que revisessim si les nostres actuals festes tenen com objectiu, el de retrobar-nos, de participar, d’imaginar, de crear noves formes, noves actuacions, la recerca de la “FESTA MAJOR” en que tothom pugui trobar la seva activitat compartida.

Si les nostres festes, no son això, cal que ens preguntem tots, si la nostra parcel·la d’actuació, ha sigut prou amplia com per refermar el veinatge, i la participació popular.

Cal trobar el cami de fer la Festa Major que Sant Cugat vol.

Els camins no tots són bons, però cal intentar-ne fins aconseguir-ho.

En l’anim de tots està aquesta transformació i ben segur que aquest any podrem veure un intent més fecund.

(sense firma)

1980 (Festa major del Districte de Les Planes.)

A LOS VECINOS DE LAS PLANAS

Celebrar una fiesta es siempre agradable pero cuando esta es la Fiesta Mayor, quiere decir que es y quiere llegar a todos los ciudadanos.

Hacer llegar a todos el mensaje de participar de la alegría de Fiesta es lo que mis palabras quieren.

Pero cuando se manifiesta este deseo no puede uno olvidarse de los que por diversos abatares de la vida sufren problemas que les hace difícil afrontar la Fiesta Mayor con el ánimo necesario.

No obstante, que esta Fiesta sea motivo de una mayor alegría, compartida con todos los vecinos y que a su vez sea estímulo para todos el luchar para que se resuelvan los problemas que dificultan a muchos poderla saborear.

Que la Fiesta Mayor de las Planas llegue a todos es mi mayor deseo.

El alcalde [Àngel Casas i Boladeras]

1981 JA ÉS FESTA MAJOR

Els pròxims dies 26, 27, 28 i 29 de juny, el nostre poble tornarà a celebrar la seva Festa Major coincidint amb Sant Pere, segons la tradició de les Fires que a Sant Cugat, com a poble pagès hom feia per la primavera i la tardor de cada any.

També com altres anys -ja en fa tres- una comissió formada per entitats del poble i un representant de l’Ajuntament hem elaborat aquest programa que ara presentem a la vostra consideració amb una voluntat d’explicar els criteris que ens han mogut:

Per a la programació dels actes hem volgut respectar, en primer lloc, aquells que fossin organitzats o creats per entitats del poble; a partir d’aquesta base hem anat cobrint amb contractacions les mancances de programació que nosaltres estimàvem: Castellers, trabucaires, espectacle de la hipnosi, revetlles populars amb música en viu, teatre, cinema, jazz, espectacles infantils, cercaviles, tota mena d’esports, concurs de pintura ràpida, recitals de cançó i de música clàssica…, que juntament amb les actuacions d’entitats del poble ens poden donar una idea de la varietat de programació que hem intentat i que permetrà triar als santcugatencs aquells actes que més s’adaptin als seus gustos o preferències.

Per altra banda, acostumats com estàvem a unes festes majors que s’allargassaven en el temps, de segur que sorprendrà la concentració d’actes en els quatre dies esmentats, però si concebim la Festa Major com una festa total, mitjançat una programació cenyida i fins i tot simultània, podem aconseguir que guanyi en intensitat.

Una Festa Major no és un seguit d’actes més o menys importants sinó que és quelcom que es viu en el carrer, que es respira a l’ambient.. és una festa, per això és important que més que espectadors ens hi sentim participants: d’aquí la crida que fem als comerciants perquè, mitjançant eñs vostres aparadors, expliqueu plàsticament el que enteneu per Festa major, als veïns perquè organitzeu ballades i festes populars, a les escoles, a tota la població perquè engalaneu els vostres carrers i balcons.

Cal afegir que, perquè la festa esdevingués veritablement popular, calia que estés a l’abast de tothom, per això la gratuïtat d’una gran majoria d’actes i el preu popular de cent cinquanta pessetes per a la resta.

De moment us presentem un seguit d’actes, i la vostra participació és la que farà que aquests tinguin l’esperit de la festa que tots desitgem.

Sancugatenc, ja és Festa Major.

La Comissió organitzadora

1982

Un cop més, tornem a trobar-nos la Festa Major. Són aquestes dates on tothom ha d’estar al carrer, veient, passejant, divertint-se... Que tots hi participeu, és el més gran repte que el Consell de Cultura ha assumit. Si serà realitat o quedarà reduït a bones intencions, sols la participació popular ho dirà.

Nosaltres només podem dir-vos ja “divertiu-vos que és Festa Major”.

(sense firma)

1983 FESTA MAJOR. JUNY 1983

Amics:

La setmana que haurà la Festa Major, recull els esforços d’un any de preparació de les activitats i espectacles que inclou la Festa, perquè els santcugatencs disfrutem i ens divertim.

Aquesta activitat cultural i festiva posa de manifest la voluntat de participació de les entitats i, en general, de tots el ciutadans, en la recuperació de les Festes Populars.

Aquestes festes tenen la seva màxima expressió en al recuperació de les activitats al carrer, marc idoni on desenvolupar aquestes celebracions de caire festiu.

Pensem que la Festa Major recull la tradició de “La Diada Boja” del Carnaval, en la qual s’obliden recances i diferències, per viure la Festa plenament.

Cordialment

La tinent d’alcalde de cultura

Assumpta Bailac i Puigdellivol [signatura i rúbrica]

(Versió també en castellà.)

1984

Santcugatencs, és Festa Major!

Així acostuma a començar la salutació d’un programa de Festa Major. Però no n’hi ha prou.

Podria intentar parlar de l’origen de la Festa Major, de com van néixer històricament vinculades amb els cicles del treball de la terra o de com després es van cristianitzar amb la commemoració del sant respectiu, sota l’advocació del qual es posava cada comunitat.

M’agradaria fer-vos arribar que la salutació de la Festa major són les ratlles que, com Alcalde, em fa més il·lusió adreçar-vos cada any.

Que tots ens ho passem molt bé, que participem i ens divertim en aquests dies de festa, és el meu únic i sincer desig... i la millor salutació que puc fer-vos.

Oriol Nicolau i Compte [signatura i rúbrica]

Alcalde

1985

Amics, amigues:

Els carrers i les places de Sant Cugat semblen més bonics que la resta de l’any. Els santcugatencs, joves o grans, ens sentim més contents i alegres aquests dies. Aquest prodigi que s’esdevé cada estiu s’anomena FESTA MAJOR.

Enguany, com sempre, cal que ens proposem de guardar els problemes durant aquests dies, cal que deixem la feina durant unes hores. Ens hem de posar els nostres vestits més bonics —el de balladors, el de ser amables, el de riure, el de la xerinola...— i sortir al carrer per aconseguir plegats això a voltes tan difícil que es diu PASSAR-HO BÉ…

Us desitjo MOLT BONA FESTA MAJOR a tots els santcugatencs i forasters que ens vulgueu acompanyar.

Ben cordialment.

Oriol Nicolau

Alcalde

1986 SALUTACIÓ

[retrat]

La Festa Major és la festa de tots. La primavera fa més boniques les nostres places i més animats els nostres carrers, com si volgués concentrar en la diada de Sant Pere —quan commemorem la consagració de la Parròquia— tota la llum, tota la joia i tota la vitalitat de la natura que esclata. Talment com per acompanyar tots els santcugatencs en aquesta

celebració col·lectiva, quan la mainada deixa l’escola, el jovent crema en el delit de l’estiu que s’acosta i nosaltres, els més grans, somiem el merescut descans de les vacances. Hem anat fent gran el nostre poble, cadascú amb el seu esforç, i és ben legítim que ens reservem aquests dies per a la festa. Des de la celebració de l’any passat, hem vist com anaven revifant perspectives afalagadores de nous impulsos econòmics que ens agradaria que produíssim ben aviat beneficis per a tots. I de manera especial, per als qui més han sofert els efectes d’una crisi tan llarga. Si vénen, com sembla, dies millors, no ens estalviem de celebrar-ho tots plegats, perquè la joia d’ara serà expressió del nostre esforç de sempre.

Som-hi doncs, lliurats animosos a la nostra Festa. Si enguany alena el somriure de l’esperança, fem-la més gran, que ens cal aprofitar-ho!

Oriol Nicolau Compte

Alcalde

(Versió també en castellà.)

1987 (No hi ha cap salutació al programa de 1987.)

1988 SALUTACIÓ

Quan arriba la Festa Major, no puc deixar de recordar aquells dies que esperàvem amb il·lusió les fires de maig i de setembre de llavors immerses en un ambient no massa llunyà.

L’estrena de la roba més bonica de l’any, les nits de ball a l’envelat o les assolellades tardes, passejant amunt i avall pels nostres carrers, són imatges encara fresques a la memòria. Els temps han anat canviant, amb tot el que això comporta de bo i de no tant.

Sant Cugat ha transformat la seva cara, els seus costums. Molts d’aquells amics de joventut van marxar a córrer món i ara són coneguts arreu per la seva trajectòria professional. No obstant això, i ho tenim en comú, el nom de Sant Cugat l’han portat constantment a la seva bossa de viatge com a senyal inequívoc del seu origen. Quan tornen aquestes dates de festa ells se senten cridats a conviure-les com un més entre nosaltres. Això és el que farà enguany el nostre pregoner, en Ramon Barnils, i ho faran altres com ell en anys successius.

Quan avui són molts els que escullen la nostra ciutat per viure hi, és quan més cal vincular unes arrels tradicionals i un passat que no volem perdre, amb una realitat i un present encoratjador i la Festa Major és un bon moment per fer-ho.

La Festa Major ha d’ésser l’esforç de tots, ciutadans, entitats, Ajuntament, per fer més intenses i vives unes diades que pràcticament s’inicien amb la lluentor i l’espetec de les fogueres de Sant Joan i acaben amb les de Sant Joan i acaben amb les de Sant Pere, el

dia més assenyalat del nostre calendari local que, conjuntament amb el de Sant Medir pel març, comparteixen joia, festa i convivència.

La Festa Major encara que sigui per uns dies, per uns moments, ens ha de fer desar al racó més amagat de l’armari els nostres problemes quotidians que ens preocupen al llarg de l’any, i amb un ample somriure al rostre, disposar-nos a participar activament en tot el ventall de possibilitats que se’ns ofereixen. Tots en ho mereixem. Infants i grans pràcticament tots, han posat punt i final a l’intens curs i estem a punt d’estrenar el merescut descans estival. Aprofitem per tant la nostra Festa Major, que és precisament la més bonica perquè és la més nostra. Fem-la tots.

Joan Aymerich i Aroca [signatura i rúbrica]

Alcalde de Sant Cugat del Vallès

1989

[retrat]

Ja ha passat un any, i com si no res, ens retrobem novament per celebrar la nostra festa més gran, la Festa Major. La festa on coincidim petits i grans, els santcugatencs de sempre i els més recents, en unes dates plenes d’activitat, de llum i de color. El punt i final de molts preparatius, esforços, reunions i treball.

Treball que ha portat la Comissió integrada per representants del Consell de Cultura perquè volem que, precisament, aquesta sigui la festa de tots. Aprofito aquesta salutació per agrair en primer lloc la seva dedicació y el seu esforç.

Sembla que quan arriben aquests dies tots estem disposats a deixar de banda els problemes i quefers quotidians i a sortir al carrer a gaudir del sol ja estiuenc, dels nostres arbres vestits totalment verd, de l’alegria, de l’amistat.

Sant Cugat, amb el temps, ha transformat la seva cara, els seus hàbits. Això no obstant, aquests dies són una bona ocasió per retrobar-nos amb aquells elements ancestrals que ens identifiquen, amb aquell Sant Cugat on tots ens coneixiem i era estrany no saludar-nos constantment quan passejàvem pels carrers i places.

L’amistat, precisament, és un dels elements que més destaquem en aquesta festa, en aquestes dates. La feina diària moltes vegades no ens permet saludar i fer petar la xerrada amb aquell amic de tota la vida, amb la gent que has compartit somnis i il·lusions adolescents. És precisament en aquests dies, participant en carrers i places de la múltiple oferta d’activitats, quan els retrobes després de temps. Fins i tot anys.

Aquest és el cas del nostre pregoner d’enguany, un dels santcugatencs internacionals, en Josep Grau Garriga, pintor, tapisser, artista en tot el que representa la paraula. Incansable viatger i ambaixador cultural de la nostra ciutat i del nostre país arreu del món. Des de la Xina a Nova York, passant per París o l’Uruguai, es coneix la seva obra i també els seus orígens.

L’amic Josep de ben segur que com molts es retrobarà amb amics de la infantesa, amb racons, llocs i sensacions molt entranyables. Enguany el pregoner encetarà un seguit d’actes en una festa que ha suposat un gran esforç per la seva complexitat organitzativa

i per la gran quantitat i qualitat dels actes i artistes que hi participaran i que podreu conèixer a través de les planes d’aquest programa que teniu a les mans.

És una festa en la qual tots ens hem abocat per fer-la més lluïda, més atractiva, i més oberta que mai. Disposem-nos, doncs, a participar-hi amb el somriure ben ample, on l’amistat sigui la porta d’una felicitat col·lectiva perquè, en definitiva, aquesta és la raó de celebrar la festa més nostra.

Us convido perquè la gaudim plegats.

Joan Aymerich i Aroca [signatura i rúbrica]

Alcalde de Sant Cugat del Vallès

1990 SALUTACIÓ

[retrat]

La nostra ciutat torna a estar de festa gran, de Festa Major.

Durant cinc dies, activitats de tota mena, adreçades a petits i grans, ens donen l’oportunitat de viure intensament unes jornades plenament estiuenques. A cavall entre els llargs mesos d’activitat laboral o acadèmica i els —bastant més curts— de les vacances, aquests dies ens permetem conviure més relaxadament amb els nostres conciutadans. Retrobar-nos amb els santcugatencs de tota la vida i conèixer més de prop els nostres veïns més recents, aquells que durant els últims anys han escollit la nostra ciutat per viure-hi.

La Festa Major és una demostració de qualitat de vida que integra les activitats lúdiques, cada cop més necessàries en les societats modernes, i el manteniment i la recuperació dels costums més ancestrals i les tradicions més arrelades del Sant Cugat de sempre. Aquest és el criteri que aplica la Comissió organitzadora dels actes de Festa Major, un grup de gent que ha treballat durant molts mesos amb una gran il·lusió. Des d’aquí el meu agraïment i la meva felicitació per l’esforç realitzat.

Seguint el criteri iniciat des del primer any del meu mandat, que és el de convidar per fer el pregó de la Festa Major a persones de Sant Cugat que han destacat en el seu camp professional i que no els ha permès seguir residint en el nostre poble —el seu poble— però que sempre han recordat les seves arrels, enguany dediquem aquest petit homenatge al Dr. Evarist Feliu i Frasnedo, prestigiós especialista, a qui també dedico el meu agraïment per la seva col·laboració.

Era difícil superar el llistó de qualitat de la Festa Major de l’any passat, una festa que va recuperar per a Sant Cugat el seu públic, la seva gent. Fins i tot personatges d’altres poblacions de la comarca ens van visitar durant aquest dies, fet que demostra la vitalitat i l’encert dels actes programats ara fa un any.

Aquestes jornades que s’acosten suposen el repte de la consolidació de la nostra Festa Major, de la màxima participació de tothom. Es potencien les activitats dedicades als més petits i als joves amb uns tallers prou originals. Durant aquests dies es converteix en espai per a vianants allò que la pròpia Comissió organitzadora anomena “la recta dels

Quatre Cantons”. Es descentralitza la festa en diversos espais públics i es convida tothom a passejar, a retrobar-se, a conviure al carrer, un costum molt mediterrani i molt estiuenc que ens recordarà un temps en què tots els santcugatencs ens coneixiem i ens saludavem er carrers i places.

Aquells mateixos santcugatencs, la nostra gent gran, podran retrobar-se en unes activitats totalment preparades per a ells, que tindran la seva dosi de nostàlgia, però que seran un veritable homenatge als qui han treballat per Sant Cugat tota la vida.

En definitiva, homes i dones, petits i grans, santcugatencs recents i de tota la vida, tenim una nova oportunitat d’integrar-nos en una comunitat amb un gran futur vivint la nostra Festa Major, una celebració que és alhora d’un poble i la d’una ciutat.”

Joan Aymerich i Aroca

Alcalde de Sant Cugat del Vallès

1991 SALUTACIÓ

[retrat]

Els santcugatencs quan arriba el mes de juny i coincidint amb l’esclat de l’estiu, sortim al carrer per oblidar la quotidianitat i encomanar-nos de l’alegria col·lectiva: és Festa Major.

Aquests dies d’entranyable participació, sembla que tots, infants, joves i grans vulguem celebrar el nou vestit amb què ens sorprèn la nostra ciutat, més bonica que mai, plena de llum i color amb els jardins d’un verd intens i amb una temperatura que ens convida a sortir i a ser partíceps de la gran quantitat i diversitat de propostes lúdiques que en el decurs de l’any s’han anat dibuixant en un programa, una feina que d’altra banda, cal agrair a la Comissió Organitzadora, la qual, un any més, ens proposa unes diades on la monotonia i l’avorriment queden penjats darrera la porta.

Us recomano que sortiu de casa, plens d’entusiasme i amb ganes de passar-vos-ho bé i de fruir de l’amistat de tots aquells que volem que ho comparteixin amb nosaltres.

En aquest extens programa, hi trovarem de tot i per a tots.

Segur que unes activitats us agradaran més que d’altres, però al que sí us convido i us demano és que participeu en el màxim nombre d’esdeveniments lúdics, esportius i culturals per tal de mantenir el llistó ben elevat que ens caracteritza; el de la participació activa i dinàmica, i el comportament cívic i solidari.

Un desig de felicitat en aquests dies que també, al mateix temps, obren un període tan esperat com necessari i merescut, el de les vacances d’estiu.

Bona festa per a tots.

Joan Aymerich i Aroca

Alcalde de Sant Cugat del Vallès

1992 SALUTACIÓ

[retrat]

Aquest any, el 1992, és sens dubte un any mític i ple de reptes organitzatius. Sant Cugat no és aliè pel nombre d’esdeveniments que enguany tindran lloc i que incrementaran les nostres relacions socials, alhora que preservaran la nostra identitat com a poble. La celebració de la Festa Major és una ocasió que permet sortir al carrer per retrobar-se amb un ambient alegre i festiu.

Des d’aquestes pàgines el que voldria fer és el que cada any, amb el plaer més gran, faig: convidar-vos sincerament i entusiàsticament a celebrar la nostra festa més gran. Una festa que no pel fet de tenir-la cada anys deixa de ser diferent, sorprenent, plena de vivor i diversitat. Una festa en què, perquè sigui el més participativa possible tots aboquem allò que més ens manca avui, el temps. Això cal agrair-ho especialment a la Comissió Organitzadora que any rera any no para de sorprendre’ns amb imaginació, amb sentit de festa, de participació i d’integració d’un gran nombre de santcugatencs.

També un any més i seguint el criteri que des del primer any del meu mandat, el pregoner d’enguany és un santcugatenc. Parlo d’en Francesc Casajuana i Rifà que ha destacat dins l’àmbit esportiu com a àrbitre de futbol en la màxima categoria, a que dediquem aquest petit homenatge i un sincer agraïment per la seva col·laboració.

Són molts els actes que, com cada any, trobarem reflectits en aquestes planes. Mireu-les degudament i disposeu-vos a viure’ls. Segur que unes activitats us agradaran més que d’altres, però el que sí us demano és que participeu en el màxim nombre d’esdeveniments lúdics, esportius i culturals per tal de mantenir el llistó ben elevat que ens caracteritza; el de la participació activa i dinàmica, i el comportament cívic i solidari.

Com a alcalde i com a santcugatenc us convido a gaudir plegats d’aquests dies.

Joan Aymerich

Alcalde de Sant Cugat del Vallès

1993 SALUTACIÓ

[retrat]

Un any més, amb renovades il·lusions ens disposem a celebrar la festa gran de la nostra ciutat, l’esperada festa major.

Lluny ja dels esdeveniments del 92 que van dibuixar un any diferenciat i poc comú, tornem als hàbits de sempre, a retrobar-nos nosaltres mateixos, encara que en un clima general poc donat a les celebracions; és precisament ara quan, més que mai, cal que tots

deixem de banda, per uns dies, els problemes quotidians i que la ciutat surti al carrer i que es disposi a conviure, a gaudir i a compartir músiques, espectacles, esports i a viure l’esclat multicolor del bon temps, un temps que convida a la participació, a l’amistat i a celebrar que som una comunitat que estima per sobre de tot la convivència, una ciutat que ha aconseguit la integració de tothom, una ciutat que ha assolit una qualitat de vida que ens enorgulleix i ens esperona.

Santcugatencs, estem de sort i això cal celebrar-ho amb optimisme i amb esperança fent d’aquesta festa plural i solidària la festa de tots. Durant l’any s’hi han abocat molts esforços, especialment per part de la comissió organitzadora que, any rera any, i amb molta imaginació no para de sorprendre’ns.

Santcugatencs, estem de sort i això al celebrar-ho amb optimisme i amb esperança fent d’aquesta festa plural i solidària la festa de tots. Durant l’any s’hi han abocat molts esforços, especialment per part de la comissió organitzadora que, any rere any, i amb molta imaginació no para de sorprendre’ns.

Enguany i com ja és tradició, la festa l’obrirà el pregó, en aquesta ocasió una pregonera, que sortint de Sant Cugat ha destacat professionalment d’una manera rellevant. Aquest any és una professional molt jove que ja té un nom propi als mitjans de comunicació d’arreu del país, i que va iniciar els seus primers passos com a periodista a casa nostra i a través de la ràdio. Es tracta de Susanna Griso. Ella, en nom de tota al ciutat, obrirà el començament de quatre dies intensos dedicats a la convivència lúdica i ciutadana.

Us convido a seguir tots aquests actes que de ben segur cridaran la vostra atenció, tots els trobareu reflectits en aquest útil programa; tots ells han estat programats amb la il·lusió i el convenciment que seran gaudits per la gran majoria de santcugatencs.

Us desitjo a tots una gran Festa Major.

Joan Aymerich i Aroca

Alcalde de Sant Cugar del Vallès

1994 SALUTACIÓ

[retrat]

Els dies de Festa Major fan l’ambient extraordinari i màgic. És ben difícil resistir-se a la temptació de sortir al carrer, d’escoltar música en directe, de veure bons espectacles i, sobretot, de parlar més, i potser més cordialment, amb els amics i els veïns. Es tracta de participar, de formar part d’una col·lectivitat que se sap divertir. L’estiu ja és aquí i la nostra festa li obre les portes de bat a bat.

Estic segur que entre les propostes que us presentem en aquest programa trobarem el que busqueu. La qualitat i la diversitat han estat els principals criteris de selecció de la Comissió Organitzadora, la qual, un altre any, ha complert amb escreix la seva tasca.

En adreçar-me avui a vosaltres, el meu desig és, doncs, animar-vos a viure la festa intensament. És bo que aquests dies fem gresca, que anem a dormir tard i que considerem tolerable que se senti un xic més de soroll. L’aire de festa no ha de ser pas,

però, sinònim d’insolidaritat i salvatgia. Permeteu-me, per tant, que us encoratgi, de la mateixa manera, a donar mostres de civisme i de respecte envers els veïns i tots els elements que constitueixen la ciutat. Divertim-nos de forma raonable i gaudim d’aquests dies.

La Festa Major reforça la nostra identitat com a santcugatencs!

A tots, bona Festa Major.

Joan Aymerich i Aroca

Alcalde de Sant Cugar del Vallès

1995 SALUTACIÓ

[retrat]

Amb l’arribada de l’estiu ens ve, també, una nova Festa Major. És com un final de curs col·lectiu que ens permet deixar, durant uns dies, les cabòries a casa i sortir pels carrers i places a gaudir de les ciutats.

A les pàgines següents trobareu multitud d’actes, de convocatòries de tota mena, d’espectacles variats, però per ells mateixos no constitueixen la Festa Major. La Festa Major som la gent que vol viure-la amb intensitat; som tots els ciutadans i ciutadanes, menuts i grans, santcugatencs recents i de tota la vida. Tots plegats definim el concepte de la festa. La Festa Major, que és la nostra festa més gran, és un fet d’integració ciutadana i un element indispensable per afermar la identitat de la ciutat. És per això que tots estem cridats a participar-hi.

Enguany, la festa, més que mai, és al carrer. Us demano la vostra participació entusiasta, activa i dinánimca. Participació que mantindrem en el nivell de civisme i solidaritat que ens caracteritza.

Permeteu-me, una vegada més, fer públic el meu agraïment i la meva felicitació més sincera a tos els integrants de la Comissió de Festes. Aquest 1995 ells tindran l’honor de fer el pregó, un honor més que merescut. Són un grup de santcugatencs que, de forma desinteressada, s’esforcen cada any per fer-nos una festa cada vegada millor, més oberta i més participativa.

Només em resta desitjar que tots plegats, amb harmonia i alegria, gaudim d’una magnífica Festa Major 1995.

Joan Aymerich i Aroca [signatura i rúbrica]

Alcalde de Sant Cugar del Vallès

1996 SALUTACIÓ

[retrat]

Una vegada més, amb l’inici de l’estiu arriba la nostra Festa Major. Com sempre, aquest és el moment més indicat perquè tots els santcugatencs sortim al carrer a gaudir de les activitats programades i retrobar-nos amb els amics i companys de sempre.

En un any econòmicament difícil, Sant Cugat no ha escatimat esforços a fer una festa, múltiple i diversa, dirigida a tots els públics i en la qual de ben segur tothom trobarà el seu espai. El meu agraïment especial a la Comissió Organitzadora -punt de connexió entre la societat civil i l’admnistració- que, un any més, ha treballat desinteressadament amb l’objectiu de conferir un programa al més obert i participatiu possible.

Serà impossible resistir-se, aquests dies, a la temptació de sortir al carrer, d’escoltar música en directe i de veure bons espectacles. Es tracta de participar, de formar part d’una col·lectivitat que sap divertir-se. Els santcugatencs hem demostrat sempre que ens agrada gaudir de la Festa Major i ser respectuosos envers la ciutat i els altres conciutadans. Òbviament, enguany no serà una excepció. Tornarem a fer una demostració de civisme sense renunciar a sortir i omplir els carrers de brogit i gatzara.

La Festa Major, més enllà dels actes, la definim nosaltres mateixos: homes i dones, petits i grans, santcugatencs tots, que amb el nostre esperit demostrem que, plegats, som capaços d’integrar-nos en una comunitat amb gran futur, que, transformant-se en una ciutat moderna, no ha perdut la seva identitat diferenciada. I parlant d’integració, el pregoner de la festa d’enguany n’és tot un exemple. Es tracta de Gerard Claret, un músic de reconegut prestigi internacional, que des de fa anys viu entre nosaltres, i que és tot un model de vinculació. Ens ho ha demostrat en quantitat d’ocasions col·laborant en múltiples iniciatives ciutadanes i implicant-se molt directament en el fet musical de la nostra ciutat.

Com a alcalde i com a santcugatenc, em sento joiós de la nostra festa. És un element més que, anualment, reforça la nostra identitat.

Us desitjo a tots una bona Festa Major.

Joan Aymerich i Aroca [signatura i rúbrica]

Alcalde de Sant Cugar del Vallès

1997 SALUTACIÓ

[retrat]

Als nostres carrers, ja fa uns quants dies que els colors són més lluminosos; les formes, més definides, i els sons, molt més clars que la resta de l’any. Sempre he sentit que, amb l’arribada de l’estiu, la terra allibera forces secretes i màgiques que exerceixen una influència punyent sobre nosaltres. Tal com passa a bona part de Catalunya i de tota la Mediterrània, la festa gran de Sant Cugat coincideix amb aquest esclat vital.

Enguany m’agradaria, de nou, que la Festa Major fos, sobretot, una eina capaç de suscitar la particpació col·lectiva, el lligam amb l’entorn natural urbà, i, així mateix, el diàleg reposat amb els veïns. Les activitats previstes han estat triades amb la il·lusió d’assolir aquests objectius principals. Respecte al contingut, en fullejar el programa, us adonareu de seguida que els actes miren de combinar dues vessants: el divertiment i la connexió amb el marc cultural. Ambdós elements em semblen cabdals. D’una banda, cal oferir els mitjans adients perquè tots els habitants —nens, joves, grans i més grans— es puguin distreure en el seu municipi. De l’altra, és imprescindible vetllar per la continuïtat i el coneixement precís dels costums i les tradicions que ens han arribat del passat; el ball del Paga-li, Joan constitueix, sens dubte, un dels exponents bàsics del nostre llegat. Per descomptat, són necessitats permanents, que procurem satisfer al llarg de l’any, però també és cert que, en l’àmbit de la Festa, prenen una rellevància especial. La selecció i la preparació acurada de les activitats ha estat, durant mesos, les tasques constants de la Comissió organitzadora. A tots els seus membres, els vull agrair ara l’esforç i l’entusiame esmerçats.

Com cada any, la Festa Major comença amb el pregó. Enguany, el pregoner és una persona que, a part de la seva reconeguda professionalitat, és al mateix temps conegut en altres facetes que l’han fet molt popular. Encara avui conserva la seva consulta mèdica al nostre municipi. Es tracta del Dr. Joan Corbella, el qual, com deia, segueix mantenint uns vincles amb Sant Cugat que el fan mereixedor d’obrir la nostra festa gran.

Qualsevol celebració d’aquesta mena pot significar una ocasió immillorable per revifar el teixit social, per retrobar, en definitiva, les ganes de ser present a la ciutat. D’aquí es desprèn, és clar, la importància que atorgo a les festes majors. Deixeu-me, doncs, manllevar la invitació de la natura i convidar-vos a sortir al carrer i a viure plenament l’edició de la Festa Major de 1997. Per tal que aquest desig sigui una realitat, haurem de portar la gresca als diversos racons del poble, però, alhora, haurem de fer paleses la civilitat i la capacitat de respecte envers tots els nostres ciutadans.

Bona Festa Major!

Joan Aymerich i Aroca [signatura i rúbrica]

Alcalde de Sant Cugat del Vallès