#radicalitzemlademocràcia

@cupbarcelonaCUP Barcelona

barcelona.cup.cat

RADICALITZEMLA DEMOCRÀCIA

BARCELONA

CONSTRUÏM LA CIUTAT PARTICIPATIVA

cup_bcn.indd 1 24/07/2013 14:07:04

La democràcia segrestada pels mercats

Si analitzem quina és la rel-ació que s’estableix entre la ciutadania i els òrgans polítics de gestió pública

podem sentenciar ràpidament que no es tracta d’una relació participa-tiva, transparent i, ni molt menys, que respongui a les necessitats bàsiques de la majoria de les per-sones. Així doncs, no podem an-omenar a aquest sistema polític, de presa de decisions col·lectives, un sistema democràtic. I més si ens cenyim en les formes de pre-sa de decisions que ha prevalgut en l’acció política duta a terme als nostres barris i a la ciutat de Bar-celona en general.

Hem pogut decidir sobre el Tren d’Alta Velocitat? Ens han preguntat sobre el Fòrum de les Cultures? I so-bre el 22@ i Diagonal Mar? Hem de-cidit sobre l’ordenança del Civisme i els usos de l’espai públic? La ciutadania ha debatut i decidit sobre la transformació de Barcelona en un parc temàtic pels turistes?

La democràcia, entesa com el gov-ern del poble, a Barcelona no és una realitat. La gestió política duta a terme des dels diferents governs de l’Ajuntament ha esdevingut esclava de les necessitats del mercat, de les grans empreses i multinacionals que suposadament inverteixen en la ciutat. Ha esdevingut esclava de la «marca Barcelona», una marca co-mercial i d’atracció del turisme. Així els programes que proposen els diferents partits de l’Ajuntament són redactats en base a les aliances en-tre les seves elits partitocràtiques i les empreses de mecenatge de les seves campanyes electorals.

Els poders econòmic i financer te-nen segrestada la democràcia. La cobdícia infinita del món financer ha provocat una greu crisi que es-tem pagant, injustament, totes les persones de forma molt dura i as-fixiant. Una cobdícia dels bancs i transnacionals en la que els polítics actuals no han volgut fer-hi front, ans al contrari, han ajudat a continuar amb l’espoli de les class-

es populars. Mentre l’Ajuntament anava complint els pactes adoptats amb els lobbys empresarials, les promeses electorals dirigides als interessos de la ciutadania que-daven en un segon pla i, en un con-text de crisi econòmica capitalista, ajornades ad eternum.

Els privilegis de la casta diri-gent dels partits polítics (sous el-evadíssims, jubilacions d’or, etc.), l’exercici que fan del poder com a instrument de pressió i no de ser-vei al poble, i les portes giratòries existents entre aquesta casta i l’empres privada (quan no cobren de l’administració pública cobren d’empreses privades amb les que van realitzar negocis des de l’administració pública) provoquen que el sistema polític actual no es centra en defensar els interessos del conjunt de la població, sinó que actua en favor dels culpables de la desastrosa situació social.

La participació ciutadana segons l’Ajuntament de Barcelona: el no-model

En els últims anys a Barce-lona hem vist com s’han im-pulsat espais de participació creats exclusivament des

de l’administració municipal, però no es pot parlar de «model partici-patiu» de l’Ajuntament, ja que les seves propostes no han tingut con-tinuïtat en el temps, i han tingut com a prioritat la legitimació del propi govern municipal i no pas l’objectiu de l’empoderament del veïnat i l’impuls de mesures de democràcia directa. En conclusió, l’ajuntament de Barcelona té un «no–model» de participació ciutadana.

Els mecanismes de «participació» impulsats per l’Ajuntament es fonamenten en els pilars de la democràcia representativa amb alguns tints de participació contro-lada i restringida. Els partits polítics presents al con-sistori entenen la democràcia com la gestió de la vida des d’unes elits, on les decisions es prenen de dalt a

baix i el govern és votat cada 4 anys pel poble, però sense cap veritable poder popular.

En aquesta visió de la democràcia, en algunes èpoques de l’Ajuntament s’han introduït alguns elements de participació que tenen l’objectiu d’enriquir i assegurar, el sistema representatiu partitocràtic vigent. Aquests elements que s’han in-troduït busquen rebre inputs de la ciutadania sobre alguns aspectes mitjançant processos instituciona-litzats tancats, però sempre reser-vant el poder de decisió als òrgans representatius, i no pas al conjunt de la població. L’Ajuntament només ha creat espais de participació com a punts de trobada entre la ciutada-nia i el govern, enlloc d’obrir verita-bles espais de deliberació i decisió popular.

« Mentre nosaltres votem cada 4 anys, els bancs voten cada dia »

cup_bcn.indd 2 24/07/2013 14:07:07

Espais de participació creats per l’Ajuntament:

El consistori Barceloní de-fineix els mecanismes de participació ciutadana com espais guiats per les

següents característiques: infor-mació, considera que han de ser-vir per informar a la ciutadania de les actuacions governamentals; consulta, han de ser utilitzats per conèixer les inquietuds de la po-blació; i proposta no-resolutiva, on la ciutadania ofereixi idees que l’Ajuntament no està obligat a complir.

• Consell de ciutat/de districte: màxim òrgan consultiu de l’Ajuntament/Consell de districte. Un òrgan no obert a la participació ciutadana, restringit a un reducte de persones considerades influents.Funcions: Emetre informes,

assessorar i ser informat del pressupost i altres plans i projectes municipals, tot a petició de l’alcalde/regidor de districte i/o consell mu-nicipal/de districte.

Composició: Representants dels partits, consells sectori-als, representants d’entitats «significatives», 15 persones «significatives» i 15 persones escollides de forma aleatòria del registre de ciutat (regis-tre d’inscripció voluntària).

• Consells sectorials de ciutat/de districte: òrgans consultius de l’Ajuntament/ Consell de dis-

tricte sobre un sector temàtic determinat. Un òrgan no obert a la participació ciutadana, restr-ingit a un reducte de persones considerades especialistes en la temàtica.Funcions: Emetre dictàmens,

ser informat de pressupost i altres plans municipals del seu sector i fer propostes d’actuacions, tot a petició de l’alcalde/regidor de districte i/o consell municipal/de districte.

Composició: Representants dels partits, representants d’associacions del sector i experts i personalitats del sector.

• Consell de barri: Òrgan on es parla de les actuacions municipals referents al barri. Es reuneix 2 cops a l’any. Format per representants dels partits, representants d’associacions de veïns i ciutadans. Òrgan obert a la participació ciutadana, però sense caràcter decisori, és un òrgan merament consultiu.

• Audiència Pública de Ciutat: Espai reservat a la presentació pública d’actuacions municipals d’especial rellevància. La convoca l’alcalde, i de forma excepcional ho pot fer el Consell Municipal, el Consell de Ciutat o a petició d’1% del padró municipal.Funcions: Debat govern, par-

tits polítics i ciutadania sobre qüestions significatives de la ciutat.

La sessió, oberta a tota la ciutadania que ho vulgui, s’organitza de la següent manera: Intervenció de la ponència del tema que s’ha de tractar; Intervenció i posicionament del govern;

Intervenció i posicionament dels grups de l’oposició; In-tervenció de la ciutadania; Rèplica del govern; Conclu-sions de la ponència.

• Audiència Pública del Districte: Espai reservat a un intercanvi de preguntes i respostes, entre el regidor del districte i la ciutadania, sobre l’estat del districte. Es convoca cada 2 mesos i consisteix en que el veïnat fa preguntes al regidor i aquest respon, generalment amb evasives. Òrgan obert a la participació ciutadana, però sense caràcter decisori, és un òrgan merament consultiu.

• Consulta ciutadana: L’ Ajunta-ment/ Consell de Districte pot celebrar consultes ciutadanes per iniciativa pròpia, a proposta del consell de ciutat/de districte o si ho sol·licita un 1% del cens del padró de la ciutat/districte1. La consulta ha de ser accep-tada per 2/3 dels regidors de l’Ajuntament/Consellers de dis-tricte (és a dir, 28 regidors de 41 que té el consistori). El resultat no és vinculant i només es pren en consideració si la participació és superior al 50% del padró (tenint en compte que la participació en eleccions municipals oscil·la al voltant del 55%). Es tracta d’un mecanisme amb unes barreres quantitatives (nombre de suports i de participació popular) i quali-tatives (predisposició dels par-tits) que fan bastant improbable la seva realització i desenvolupa-ment en una consulta. Una con-sulta que si s’arribés a produir en cap cas seria vinculant per a l’Ajuntament de Barcelona.

1. 1% de Barcelona són 16.210 persones. Un 1% del districte més habitat (Eixample) són 2.659 persones.

«Volemdecidir cada dia»

cup_bcn.indd 3 24/07/2013 14:07:10

IGUALTAT

solidaritatveïns

veïnEs

comunitat PARTICIPEM

DECIDIM

PODEM!

La participació ciutadana que volem des de la CUP: democràcia directa

Des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona creiem que per tal d’avançar cap a una democràcia real i directa cal fer protago-nista de les decisions polítiques al conjunt de

la societat, i és per això que considerem que l’actual model és completament insuficient. La radicalitat democràtica ha estat un dels eixos centrals de la CUP des de la seva fundació, allunyant-nos del mod-el de «professionalització» de la política que separa la política institucional de la realitat quotidiana i de les necessitats i prioritats dels ciutadans. Creiem que les representants polítiques s’han de dedicar exclusivament ha ser gestores de les decisions pre-ses directament per part de la ciutadania i propor-cionar les condicions i mecanismes necessaris per a què aquesta sigui factible i es pugui desenvolupar.

Davant del «no-model consistorial» cal crear un nou model que vagi més enllà de la mera consulta ciutadana i de la representació institucional, man-tenint una continuat en el temps. Cal tenir com a objec-tiu l’empoderament progressiu de la política municipal per part de la ciutadania, cal recuperar la política per la ciutadania i abandonar la cultura de la delegació del poder popular.

Volem impulsar mesures que integrin els ciutadans i les ciutadanes com a part integral i decisòria del seu entorn. És d’allò més important fer un canvi de con-cepció, on participació no sigui únicament consulta i mobilització sinó apostar d’una manera decidida per la decisió directa de la ciutadania.

Un model de democràcia radical, autoorganitzada i veïnal:

Per això, la Candidatura d’Unitat Popular apos-tem per un model de participació radicalment democràtic, alternatiu, sòlid i creïble. Davant del «no-model consistorial» que té com a eix

central els espais de participació creats des del propi Ajuntament, el nostre model té com a eix cen-tral les persones, les entitats, associacions i totes les tipologies d’organització social que existeixen, més enllà dels espais de participació creats. Perquè sabem que la ciutat no és l’Ajuntament, sinó la seva gent, que aquesta s’organitza de moltes maneres diferents i considerem que totes elles són vàlides.

Buscar radicalitzar la democràcia exigeix, per una banda, forçar l’obertura de les instàncies de de-cisió de l’Ajuntament i, per l’altra, crear un procés d’empoderament ciutadà que provoqui l’emergència de nous espais autònoms de participació i democrà-cia directa entre tots els veïns i veïnes. Aquests espais autònoms, autogestionats pel veïnat que responen a les identitats col·lectives existents (barris, viles i po-bles), han de tenir capacitat de prendre decisions que vinculin al consistori.

La CUP entenem que la democràcia està formada per múltiples processos horitzontals i globals de decisió i cooperació entre totes les persones que lliurement hi intervenen i sent senten partícips. Per la CUP, en una democràcia real i directa les decisions es prenen «de baix cap a dalt», ja que el govern és exercit pel poble.

Per tot això, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona ja estem treballant en un model de democràcia directa per fer de Barcelona una ciutat plenament participativa.

cup_bcn.indd 4 24/07/2013 14:07:14