Models de democràcia i valors republicans

REPUBLICANISMEREPUBLICANISMEREPUBLICANISMEREPUBLICANISMEMODELS DE DEMOCRMODELS DE DEMOCRMODELS DE DEMOCRMODELS DE DEMOCRÀÀÀÀCIACIACIACIA

VALORS REPUBLICANSVALORS REPUBLICANSVALORS REPUBLICANSVALORS REPUBLICANS

Sant Andreu, 2 de novembre del 2009

ÍÍÍÍndexndexndexndex

� Models de democrModels de democrModels de democrModels de democrààààcia.cia.cia.cia.

� Amenaces a la democrAmenaces a la democrAmenaces a la democrAmenaces a la democrààààcia.cia.cia.cia.

� Valors republicans.Valors republicans.Valors republicans.Valors republicans.

Models de democrModels de democrModels de democrModels de democrààààciaciaciacia


DemocrDemocrDemocrDemocrààààcia liberalcia liberalcia liberalcia liberal MarxismeMarxismeMarxismeMarxisme

D. protectora D. desenvolupista

Dem. legalDem. legalDem. legalDem. legal

D. elitista competitiva

Pluralisme clàssic

Neopluralisme

T. neomarxista

T. unidimensional

T. crisi legitimitatT. crisi legitimitatT. crisi legitimitatT. crisi legitimitat

T. final de la històriaT. final de la històriaT. final de la històriaT. final de la història

T. Estat sobrecarregatT. Estat sobrecarregatT. Estat sobrecarregatT. Estat sobrecarregat

RepublicanismeRepublicanismeRepublicanismeRepublicanisme

D. deliberativa

Dem. participativaDem. participativaDem. participativaDem. participativa

((((NDNDNDND))))

(NE)(NE)(NE)(NE)


DemocrDemocrDemocrDemocrààààcia protectoracia protectoracia protectoracia protectora

�ProtecciProtecciProtecciProteccióóóó davant governants i conciutadans.davant governants i conciutadans.davant governants i conciutadans.davant governants i conciutadans.

�Sobirania conferida als representants mitjançant eleccions regulars, vot secret i competència entre faccions.

�Divisió de poders i separació d’estat i societat civil: restricciódel poder estatal per al desenvolupament de les iniciatives privades.

�Economia de mercat; propietat privada; família patriarcal. Estat-nació extens.

Igualtat política formal ► Igualtat de drets(es genera una distribució equitativa del poder?)

(J. Bentham, J. Mill, J. Madison)


� Les democràcies pures generen desordre i conflictes incompatibles amb la seguretat personal i el dret de propietat.

� La formació de faccions deriva de la naturalesa humana, cal moderar els seus efectes: checks & balances.

�Participació per a protegir els propis interessos a través de representants que ‘poleixen’ les opinions públiques.

�Metes subsidiàries: protecció dels treballadors, creació de riquesa, foment de la igualtat i preservació béns individuals.

�Democràcia com a suport desenvolupament societat industrial.

(J. Bentham, J. Mill, J. Madison)


DemocrDemocrDemocrDemocrààààcia cia cia cia desenvolupistadesenvolupistadesenvolupistadesenvolupista

�ParticipaciParticipaciParticipaciParticipacióóóó per a expansiper a expansiper a expansiper a expansióóóó de les capacitats individuals.de les capacitats individuals.de les capacitats individuals.de les capacitats individuals.

�Sobirania conferida als representants amb sufragi universal. �Divisió de poders i separació d’estat i societat civil; distinció

entre electes i buròcrates.�Participació en les branques del govern amb el vot; implicació

en el govern local, debats públics i assistència judicial.

�Economia de mercat; propietat privada i formes cooperatives; emancipació política de les dones.

Igualtat política formal ►Igualtat de drets(es genera una distribució equitativa del poder?)

(J. S. Mill)


�Evoluciona fins a constatar que les desigualtats extremes impedeixen el desenvolupament de la majoria.

�Assigna el lideratge als més ben dotats intel�lectualment (prima en el sistema electoral); la prosperitat a la llarga afavoreix tothom.

�Neutralitat de l’estat davant els estils de vida particulars.

�Adopta actitud d’empar envers les minories i les dones i promou mesures reformistes de protecció als treballadors.

�Precursor de l’intervencionisme estatal: socialdemocràcia.

(J. S. Mill)


Marxisme: democrMarxisme: democrMarxisme: democrMarxisme: democrààààcia directacia directacia directacia directa

� El capitalisme i la democrEl capitalisme i la democrEl capitalisme i la democrEl capitalisme i la democrààààcia igualitcia igualitcia igualitcia igualitàààària sria sria sria sóóóón incompatibles.n incompatibles.n incompatibles.n incompatibles.- Classes com a evolució artificial: estat controlat per classes dominants..- Inestabilitat inherent al sistema; asimetria en el poder de cada classe.

� L’eliminació de les divisions de classe eliminarà el caràcter repressiu de l’estat; la revolució acabarà amb l’escassedat.� Socialisme: estructura piramidal amb eleccions freqüents, mandat de les comunes, funcionaris assimilats a treballadors.� Comunisme: autorregulació, consens assolit col�lectivament, administració per rotació i elecció.

� Eliminació del mercat; la societat i l’estat s’integren.

Igualtat ► Llibertat

(Marx, Engels, Lenin)






Pluralisme clàssic

Neopluralisme

T. neomarxista

T. unidimensional





D. deliberativa


((((NDNDNDND))))

(NE)(NE)(NE)(NE)


Elitisme competitiuElitisme competitiuElitisme competitiuElitisme competitiu

�SelecciSelecciSelecciSeleccióóóó dddd’’’’elits qualificades.elits qualificades.elits qualificades.elits qualificades.

�Govern parlamentari amb preeminència de l’executiu. �Competència entre elits i partits rivals; domini dels partits.� Lideratge polític com a element central.�Burocràcia independent i ben formada (estat i partits).

�Economia industrial i competència internacional; conflictes fragmentats; electorat pobrament format i emotiu; estrats de gerents i experts qualificats.

Apatia per la participació► Llibertat individual(privar la ciutadania de mitjans de participació és un preu just?)

(M. Weber, Schumpeter)


�Marge exigu per a participació política en la societat industrial: domini de grans organitzacions, inexistència d’identitat de classe. Desaparició de “creences harmonitzadores.

� L’estat manté l’ordre i conformitat (monopoli de la violència), sotmès a l’imperi de la llei i acceptat tàcitament. Maquinària burocràtica.

� La política és un “afer d’interessats”; divisió de la ciutadania en elements actius i passius. Partits professionals i burocràtics (“centres de lleialtat”). Democràcia cesarista.

�Caracterització de l’electorat: dèbil, influenciable, impulsiu, emocional i irresponsable (“manipulació de masses”).

(M. Weber, Schumpeter)


Teories Teories Teories Teories neomarxistesneomarxistesneomarxistesneomarxistes

� La classe dominant controla lLa classe dominant controla lLa classe dominant controla lLa classe dominant controla l’’’’aparell de laparell de laparell de laparell de l’’’’estat.estat.estat.estat.

�Controla els mitjans de producció.�Nodreix les elits burocràtiques. � Influència en les organitzacions polítiques i socials, exèrcit,

universitats i mitjans de comunicació.

�Es cohesiona a través del control de l’estat i perpetua el seu poder.

(R. Miliband, Poulantzas, Offe)


La intervenció estatal en l’economia és inevitable:

a) L’estat no participa del procés d’acumulació.

b) Ordena l’acumulació privada de capital.

c) Depèn de l’acumulació privada de capital.

d) Nega i oculta a), b) i c).

Si no compleix amb el punt d) es qüestiona la creença liberal que el bé col�lectiu consisteix en l’assoliment dels fins privats dels individus amb la mínima interferència d’un estat “imparcial”.

(R. Miliband, Poulantzas, Offe)


Pluralisme (i Pluralisme (i Pluralisme (i Pluralisme (i neopluralismeneopluralismeneopluralismeneopluralisme))))

�CoaliciCoaliciCoaliciCoalicióóóó temporal dtemporal dtemporal dtemporal d’’’’interessos minoritaris.interessos minoritaris.interessos minoritaris.interessos minoritaris.

�Drets de ciutadania i sufragi universal. �Checks & balances; sistema electoral competitiu.�Dispersió de grups d’interès (biaix grans corporacions); govern

com a mitjancer (amb interessos interns propis); poder compartit per grups diversos (atacat des de grups diversos).

�Economia industrial oberta; recursos participatius repartits (desigualment); equilibri entre ciutadania activa i passiva (asimetria en l’accés al govern).

Interferència de grups d’interès ► Llibertat(cal preveure mitjans addicionals per preservar la democràcia?)

(R. Dahl, Truman)


�Adopta el consens polític de la postguerra com a estàndard.

�Evoluciona fins a constatar que el capitalisme corporatiu tendeix a produir desigualtats que distorsionen la democràcia.

�Es desplaça el poder a entitats funcionals de representació(meses patronal-sindicats, per ex.).

� La democràcia està immersa en un sistema que garanteix privilegis per als grans interessos econòmics; per assolir dretsreals cal reduir el poder de les corporacions i primar el dret a l’autogovern sobre el dret a la propietat.

�Nous patrons de protesta dels marginats i exclosos.

(R. Dahl, Truman)






Pluralisme clàssic

Neopluralisme

T. neomarxista

T. unidimensional





D. deliberativa


((((NDNDNDND))))

(NE)(NE)(NE)(NE)

�Teoria del final de la històriaTeoria del final de la històriaTeoria del final de la històriaTeoria del final de la història- Amb la caiguda del mur s’acaben els conflictes clàssics entre capitalisme i socialisme: victòria definitiva del liberalisme.

�Teoria de lTeoria de lTeoria de lTeoria de l’’’’estat sobrecarregatestat sobrecarregatestat sobrecarregatestat sobrecarregat- Expectatives per a proveir serveis.- Satisfacció a curt termini per interessos electorals.- Expectatives creixents.- Sobrecàrrega d’òrgans estatals de provisió.- Ineficàcia de la gestió estatal.- Destrucció de la capacitat privada de creació de riquesa.

�Teoria de la crisi de legitimitatTeoria de la crisi de legitimitatTeoria de la crisi de legitimitatTeoria de la crisi de legitimitat- Crisis periòdiques derivades de la inestabilitat del sistema.

- Intent de regulació de l’economia conservant el suport de grups clau.

- Assumpció de costos creixents de suport a la producció i assistència social: crisi fiscal.

- Ineficàcia de la gestió estatal: crisi de racionalitat.

- Destrucció de la confiança: crisi de legitimitat i motivació.

- Repressió i deriva autoritària.

- Impuls revolucionari creixent.


DemocrDemocrDemocrDemocrààààcia legalcia legalcia legalcia legal

�Estat mEstat mEstat mEstat míííínim, interfernim, interfernim, interfernim, interferèèèència mncia mncia mncia míííínima: neoliberalisme.nima: neoliberalisme.nima: neoliberalisme.nima: neoliberalisme.

Postul�lats de la Nova Dreta

�El govern de la majoria se sotmet a l’imperi de la llei.�Estat constitucional de tradició anglosaxona.�Lliure mercat tan difós com sigui possible.�Reducció de la burocràcia.�Reducció dels grups de pressió.�Eradicació del col�lectivisme.

(Hayek)


DemocrDemocrDemocrDemocrààààcia participativacia participativacia participativacia participativa

� La democrLa democrLa democrLa democrààààcia i la igualtat progressaran en una societat cia i la igualtat progressaran en una societat cia i la igualtat progressaran en una societat cia i la igualtat progressaran en una societat dedicada als problemes coldedicada als problemes coldedicada als problemes coldedicada als problemes col��lectius, slectius, slectius, slectius, sààààvia i interessada en el via i interessada en el via i interessada en el via i interessada en el govern.govern.govern.govern.

Postul�lats de la Nova Esquerra

�Participació directa a la regulació de les institucions clau. �Obertura del sistema de partits.�Sistema institucional obert –prova de noves expressions

polítiques–.

�Millora distribució dels recursos; eradicació del poder burocràtic no responsable; sistema obert d’informació.

(Macpherson, Pateman)


�Es difon la noció d’implicació informada en tots els àmbits.

�Es destaca la importància de l’aprenentatge en qüestions clau: assignació i control de recursos.

�Es compatibilitza el desenvolupament de la participació amb la democràcia representativa.

(Macpherson, Pateman)


DemocrDemocrDemocrDemocrààààcia deliberativacia deliberativacia deliberativacia deliberativa

� Exercici de la polExercici de la polExercici de la polExercici de la políííítica mitjantica mitjantica mitjantica mitjanççççant el consentiment actiu, lliure i ant el consentiment actiu, lliure i ant el consentiment actiu, lliure i ant el consentiment actiu, lliure i informat que cerca la informat que cerca la informat que cerca la informat que cerca la ““““justificacijustificacijustificacijustificacióóóó mmmmúúúútuatuatuatua”””” i la imparcialitati la imparcialitati la imparcialitati la imparcialitat

�Enquestes deliberatives, dies de deliberació, jurats ciutadans. �Deliberació sistemàtica a tots els nivell de govern.� Incorporació de nous àmbits de deliberació (e-democràcia)

�Pluralisme de valors; educació cívica intensiva; desenvolupament de preferències matisades; suport als organismes deliberatius.

(Elster, Habermas, Young)


�Es promou el raonament públic competent i imparcial, “substituint el llenguatge d’interès pel de la raó”.

�Es capacita per a distingir els arguments lliures dels coaccionats.

�Alternativa crítica: foment inclusió heterogenia, promociómarginats, adopció de múltiples perspectives, dret de veto a col�lectius especialment afectats (estructuralment alienats).

(Elster, Habermas, Young)

AnnexAnnexAnnexAnnex

Escala de la participaciEscala de la participaciEscala de la participaciEscala de la participacióóóó ((((ArnsteinArnsteinArnsteinArnstein, 1971), 1971), 1971), 1971)

1)1)1)1) InformaciInformaciInformaciInformacióóóó

2)2)2)2) ComunicaciComunicaciComunicaciComunicacióóóó

3)3)3)3) ConsultaConsultaConsultaConsulta

4)4)4)4) DeliberaciDeliberaciDeliberaciDeliberacióóóó

5)5)5)5) ParticipaciParticipaciParticipaciParticipacióóóó en decisions i eleccionsen decisions i eleccionsen decisions i eleccionsen decisions i eleccions

Amenaces a la democrAmenaces a la democrAmenaces a la democrAmenaces a la democrààààciaciaciacia


�Enlloc no és escrit que el futur hagi de ser millor i més lliure.

�Crisis de la democràcia:

- L’ensulsiada de la República de Weimar: el nazisme.- L’establiment de la dictadura del proletariat.

� Falles de la democràcia contemporània: corrupció i desafecció

Condicions subjacents al col�lapse de la democràcia.

� Foment de les emocions negatives: por i odi //// LLLL’’’’atac a la raatac a la raatac a la raatac a la raóóóó (Al (Al (Al (Al GoreGoreGoreGore))))

Condicions psicològiques del col�lapse de la democràcia.


Crisi de valors

Valors republicansValors republicansValors republicansValors republicans






Pluralisme clàssic

Neopluralisme

T. neomarxista

T. unidimensional





D. deliberativa


((((NDNDNDND))))

(NE)(NE)(NE)(NE)

El republicanisme com El republicanisme com El republicanisme com El republicanisme com a factor da factor da factor da factor d’’’’identitatidentitatidentitatidentitat

Es pot parlar de carEs pot parlar de carEs pot parlar de carEs pot parlar de carààààcter republiccter republiccter republiccter republicàààà? ? ? ?

�Posicionaments i reaccions comunesPosicionaments i reaccions comunesPosicionaments i reaccions comunesPosicionaments i reaccions comunes

�Pautes de comportament electoral, pervivPautes de comportament electoral, pervivPautes de comportament electoral, pervivPautes de comportament electoral, pervivèèèència de formes ncia de formes ncia de formes ncia de formes associatives, etc.associatives, etc.associatives, etc.associatives, etc.

El republicanisme com El republicanisme com El republicanisme com El republicanisme com a factor da factor da factor da factor d’’’’identitatidentitatidentitatidentitat

Es pot parlar de carEs pot parlar de carEs pot parlar de carEs pot parlar de carààààcter republiccter republiccter republiccter republicàààà? ? ? ?

�Posicionaments i reaccions comunesPosicionaments i reaccions comunesPosicionaments i reaccions comunesPosicionaments i reaccions comunes

�Pautes de comportament electoral, pervivPautes de comportament electoral, pervivPautes de comportament electoral, pervivPautes de comportament electoral, pervivèèèència de formes ncia de formes ncia de formes ncia de formes associatives, etc.associatives, etc.associatives, etc.associatives, etc.

som com som..!som com som..!som com som..!som com som..!

Quin Quin Quin Quin éééés el tret fonamental s el tret fonamental s el tret fonamental s el tret fonamental del cardel cardel cardel carààààcter republiccter republiccter republiccter republicàààà????

Llibertat Llibertat Llibertat Llibertat

Llibertat en lLlibertat en lLlibertat en lLlibertat en l’’’’accepciaccepciaccepciaccepcióóóó republicana: republicana: republicana: republicana:

no interferno interferno interferno interferèèèènciancianciancia vsvsvsvs. . . . no dominacino dominacino dominacino dominacióóóó

Lluitem per eradicar situacions que vulnerin o amenacin la Lluitem per eradicar situacions que vulnerin o amenacin la Lluitem per eradicar situacions que vulnerin o amenacin la Lluitem per eradicar situacions que vulnerin o amenacin la llibertat actual i futura.llibertat actual i futura.llibertat actual i futura.llibertat actual i futura.

Quins sQuins sQuins sQuins sóóóón els valors n els valors n els valors n els valors republicans?republicans?republicans?republicans?

Virtuts cVirtuts cVirtuts cVirtuts cííííviques viques viques viques

� InterInterInterInterèèèès per la pols per la pols per la pols per la polííííticaticaticatica

� AssumpciAssumpciAssumpciAssumpcióóóó de les regles democrde les regles democrde les regles democrde les regles democrààààtiquestiquestiquestiques

� ConsideraciConsideraciConsideraciConsideracióóóó de la polde la polde la polde la políííítica com activitat dignatica com activitat dignatica com activitat dignatica com activitat digna

� ParticipaciParticipaciParticipaciParticipacióóóó en la presa de en la presa de en la presa de en la presa de decissionsdecissionsdecissionsdecissions

� CompromCompromCompromCompromíííís amb el bs amb el bs amb el bs amb el béééé comcomcomcomúúúú

� ConvivConvivConvivConvivèèèència, respecte, tolerncia, respecte, tolerncia, respecte, tolerncia, respecte, toleràààància, honestedatncia, honestedatncia, honestedatncia, honestedat

Quins sQuins sQuins sQuins sóóóón els valors n els valors n els valors n els valors republicans?republicans?republicans?republicans?

El republicanisme considera que els El republicanisme considera que els El republicanisme considera que els El republicanisme considera que els ééééssers humans tendim ssers humans tendim ssers humans tendim ssers humans tendim

de forma natural a la convivde forma natural a la convivde forma natural a la convivde forma natural a la convivèèèència cncia cncia cncia cíííívica i tracta de fomentar vica i tracta de fomentar vica i tracta de fomentar vica i tracta de fomentar

aquesta inclinaciaquesta inclinaciaquesta inclinaciaquesta inclinacióóóó del cardel cardel cardel carààààcter humcter humcter humcter humàààà....

Quin Quin Quin Quin éééés el concepte s el concepte s el concepte s el concepte republicrepublicrepublicrepublicàààà de democrde democrde democrde democrààààcia?cia?cia?cia?

DemocrDemocrDemocrDemocrààààcia forta: radicalitat cia forta: radicalitat cia forta: radicalitat cia forta: radicalitat

democrdemocrdemocrdemocrààààticaticaticatica

� Millora de la democrMillora de la democrMillora de la democrMillora de la democrààààcia representativacia representativacia representativacia representativa

� ImplantaciImplantaciImplantaciImplantacióóóó de mecanismes participatiusde mecanismes participatiusde mecanismes participatiusde mecanismes participatius

Quin Quin Quin Quin éééés el concepte s el concepte s el concepte s el concepte republicrepublicrepublicrepublicàààà de democrde democrde democrde democrààààcia?cia?cia?cia?

ParticipaciParticipaciParticipaciParticipacióóóó

� ParticipaciParticipaciParticipaciParticipacióóóó en els processos de presa de en els processos de presa de en els processos de presa de en els processos de presa de decissionsdecissionsdecissionsdecissions

� CaptaciCaptaciCaptaciCaptacióóóó del coneixement coldel coneixement coldel coneixement coldel coneixement col��lectiulectiulectiulectiu

El patriotisme cEl patriotisme cEl patriotisme cEl patriotisme cíííívicvicvicvic

Les virtuts cLes virtuts cLes virtuts cLes virtuts cííííviques tenen sentit en lviques tenen sentit en lviques tenen sentit en lviques tenen sentit en l’à’à’à’àmbit de mbit de mbit de mbit de la comunitat:la comunitat:la comunitat:la comunitat:

““““El cor del republicanisme El cor del republicanisme El cor del republicanisme El cor del republicanisme éééés la caritat laica, s la caritat laica, s la caritat laica, s la caritat laica, éééés a dir, aquella s a dir, aquella s a dir, aquella s a dir, aquella passipassipassipassióóóó que ens fa percebre lque ens fa percebre lque ens fa percebre lque ens fa percebre l’’’’opressiopressiopressiopressióóóó, la viol, la viol, la viol, la violèèèència, la ncia, la ncia, la ncia, la injustinjustinjustinjustíííícia i la discriminacicia i la discriminacicia i la discriminacicia i la discriminacióóóó perpetrades contra els altres com perpetrades contra els altres com perpetrades contra els altres com perpetrades contra els altres com a actes que ens ofenen com si en fa actes que ens ofenen com si en fa actes que ens ofenen com si en fa actes que ens ofenen com si en fóóóóssim les vssim les vssim les vssim les vííííctimes.ctimes.ctimes.ctimes.””””

MaurizioMaurizioMaurizioMaurizio Viroli, RepublicanismeViroli, RepublicanismeViroli, RepublicanismeViroli, Republicanisme

El patriotisme El patriotisme El patriotisme El patriotisme éééés expressis expressis expressis expressióóóó de republicanismede republicanismede republicanismede republicanisme

Models de democràcia i valors republicans

News & Politics

Transcript of Models de democràcia i valors republicans