L’Arbre de la Plaça – 2 • · dels valors republicans, són processos que tenen lloc a la...
16
Transcript of L’Arbre de la Plaça – 2 • · dels valors republicans, són processos que tenen lloc a la...
• L’Arbre de la Plaça – 2 •
República, reforma
i democràcia local
La Riera de Gaià (1931-1936)
Ricard Ramon i Sumoy
Republica, reforma i democracia local.indd 1 11/12/12 12:37
Primera edició: desembre del 2012
© Ricard Ramon i Sumoy
© de l’edició: 9 Grup Editorial
Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS
Tel. 977 60 25 91 • Fax 977 61 43 [email protected] • www.cossetania.com
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Impressió: Romanyà-Valls, SA
ISBN: 978-84-9034-106-3
DL T 1389-2012
Editat amb la col·laboració de:
Ajuntament de la Riera
Republica, reforma i democracia local.indd 2 11/12/12 12:37
5
República, reforma i democràcia localÍndex
Índex
Pròleg, per Joan Maria Thomàs .......................................................................... 9
Introducció .................................................................................................... 13
Agraïments ..................................................................................................... 19
Capítol 1El poble: economia, societat i valors ........................................................ 21
Demografia, alfabetització i estructura social ............................................. 22
L’agricultura: canvi estructural ................................................................... 28
El regadiu i la gestió de les aigües .............................................................. 30
La propietat de la terra .............................................................................. 34
L’emergència de la indústria i els serveis ..................................................... 39
Canvi econòmic i nova dinàmica social: associacionisme agrarii nous sectors emergents ....................................................................... 42
L’Església, factor de cohesió i identitat ....................................................... 45
Església i societat: música, educació i protecció social ................................ 48
Capítol 2El bipolarisme social i polític: el Sindicat i la Bombilla ....................... 55
De les societats als partits: antagonismes locals i bipolarització .................. 56
L’associacionisme agrari: la Societat Cooperativa ....................................... 58
La Bombilla: nou referent de la cultura burgesa ......................................... 65
Les festes: bipolarització, tradició i modernitat .......................................... 72
La nova democràcia local: dels notables a les masses .................................. 77
Capítol 3De la monarquia a la república (1930-1931) ............................................ 79
La dictadura del general Berenguer (1930): la Bombilla al poder ............... 80
Les eleccions de l’abril de 1931 ................................................................. 87
Republica, reforma i democracia local.indd 5 11/12/12 12:37
6
Ricard Ramon i SumoyÍndex
La proclamació de la República i la fundació del Partit Republicà Federal ... 91
La impugnació de les eleccions municipals ................................................ 94
La repetició de les eleccions municipals (el 31 de maig) ............................. 97
Les eleccions a jutge i fiscal ...................................................................... 100
Capítol 4Democràcia i republicanisme (1931-1933) .............................................. 103
L’hegemonia de les esquerres: les eleccions a Corts constituents ............... 104
L’Estatut de Núria: clamor popular unànime ........................................... 106
Les eleccions al Parlament i la divisió entre marcel·linistes i l’Esquerra .......108
La fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya .................................. 112
La Riera republicana: catalanisme, republicanisme i bipolarisme ............. 114
Capítol 5L’obra del Bienni Reformador (1931-1933) ............................................ 119
La qüestió agrària: el manteniment del sindicalisme interclassista ............ 120
La Societat Cooperativa davant les crisis de l’avellana i la garrofa ............. 123
La gestió de les aigües del Gaià ................................................................ 127
La qüestió escolar (I): l’escola nova de la Riera ......................................... 130
La qüestió religiosa (1931-1933) ............................................................. 134
La festa de la Santa Creu en el context republicà ..................................... 138
De “Riera” a “la Riera de Gaià”, de les esquerres a les dretes .................... 141
Capítol 6Canvi de cicle (1933-1934) ....................................................................... 145
El gir de 1933: el retorn de les dretes ....................................................... 146
Noves eleccions municipals: la fi del bipolarisme local ............................. 149
Les eleccions municipals de 1934: canvi i continuïtat .............................. 152
La qüestió escolar (II): l’impuls final per a les escoles ............................... 155
La qüestió escolar a Ardenya .................................................................... 158
L’arribada del telèfon ............................................................................... 161
La parròquia (1933-1934): renovació i nou associacionisme catòlic ......... 163
La benedicció de la bandera fejocista ....................................................... 166
Capítol 7Ideologització i fi del bipolarisme local (1934-1935) .......................... 169
Els Fets d’Octubre de 1934 i la repressió ................................................. 170
Republica, reforma i democracia local.indd 6 11/12/12 12:37
7
República, reforma i democràcia localÍndex
L’incendi a la fàbrica de teixits i la premsa de Madrid .............................. 174
La reconfiguració dels partits locals: la creació de l’Aliança(can Miquel de Redín) ....................................................................... 176
La nova Bombilla: local social de les esquerres ......................................... 178
El poble de 1935: tres societats i una Església forta .................................. 180
La política de 1935: pragmatisme i retorn de les esquerres ....................... 183
Capítol 8La Riera del Front Popular (1936): tensió i crisi .................................. 187
Les eleccions de 1936: victòria de les dretes i trencament de l’urna .......... 188
L’impacte del sufragi femení .................................................................... 192
La Riera del Front Popular ...................................................................... 195
Les eleccions a compromissaris: boicot a la República .............................. 197
La tensió entre les societats: el tancament de la Bombilla ......................... 199
La Llei de confessions religioses i el tancament de les monges .................. 202
La festa major de 1936: guerra i revolució ............................................... 205
ConclusionsDemocràcia local i reforma en temps de crisi ....................................... 207
Les claus de l’antagonisme local, més enllà de la propietat de la terra ....... 207
El triomf de la ideologia i els límits del localisme ..................................... 208
La nova (o vella) democràcia local ........................................................... 211
De les esquerres a les dretes: les claus de l’evolució electoral ..................... 213
L’obra de la República: balanç local del projecte reformador .................... 217
Religió i comunitat: els límits de la reforma ............................................. 219
La Riera i Ardenya: quan les diferències es fan evidents ........................... 221
1936: col·lapse de la República? .............................................................. 223
Annexos ...................................................................................................... 225
Annex 1. Juntes directives de la Societat Cooperativa de la Riera(1928-1933) ...................................................................................... 225
Annex 2. Juntes directives de la Societat Unió Recreativa (1916-1921) .... 228
Annex 3. Juntes directives de la Societat Unió Recreativa La Bombilla(1924-1934) ...................................................................................... 228
Annex 4. Document “A los vecinos y contribuyentes de la Riera”,23 de febrer de 1930, Antoni Terrafeta i de Barberà ........................... 230
Republica, reforma i democracia local.indd 7 11/12/12 12:37
8
Ricard Ramon i SumoyÍndex
Annex 5. Manifest de l’alcalde Joan Boronat a tots els veïns(desembre 1930) ................................................................................ 234
Annex 6. Juntes del Partit Republicà Federal Català de la Riera ............... 235
Annex 7. Juntes del Centre d’Esquerra Republicana de Catalunyade la Riera (1933-1934) ..................................................................... 235
Annex 8. Article aparegut a La Veu de Catalunya del 16 de març de 1932sobre la gestió de la Societat Cooperativa Agrícola .............................. 236
Annex 9. Article publicat a La Veu de Tarragonael 10 de setembre de 1932 (signat per Sansó) ..................................... 238
Annex 10. Juntes del Grup Florida (Federació de Joves Cristiansde Catalunya) ..................................................................................... 240
Annex 11. Junta directiva del Sindicat Agrícola i Caixa de CrèditLa Bombilla (1935) ............................................................................ 241
Biografies ................................................................................................... 243
Antoni Terrafeta i de Barberà (1893-1964) .............................................. 244
Joan Boronat Boada (1873-1963) ........................................................... 245
Joan Font Rovira (1900-1977) ................................................................ 246
Josep Cartañà Isern (1891-1936)............................................................. 247
Aleix Miquel Rossell (1892-1936) ........................................................... 248
Fonts i bibliografia ................................................................................... 249
Republica, reforma i democracia local.indd 8 11/12/12 12:37
13
Introducció
Introducció
Rerum conoscere causas
Aquest llibre vol explicar la història d’un poble del Camp de Tarragona durant els anys la Segona República (1931-1936).
A simple vista, algú podria pensar que cinc anys d’història en la vida d’una comunitat rural de 1.000 habitants no donen per fer-ne un llibre. El cas és que els cinc anys del període 1931-1936 en qualsevol poble donen per a un llibre i més: el període estudiat aquí no és un període qualsevol, sinó que és un dels períodes més agitats del segle xx en què la “història petita” dels homes i dones del carrer es creua amb la història del país. De fet, aquest llibre no és més que això: una per-manent contraposició entre la història general del país i la realitat local d’un petit poble, amb les seves particulars relacions humanes.
Aquest llibre examina tres dimensions de la vida local a la Riera de Gaià als anys trenta:
– En primer lloc, es parla de la societat, l’economia, el poble: es pretén en-tendre l’articulació dels interessos que vertebren les societats locals. Es parla de la gent de la Riera amb noms i cognoms, de pagesos, comerciants, moliners, indus-trials, rabassaires; una comunitat humana que, tot i ser petita, està plena de lluites i ambicions, rivalitats i frustracions, orgulls i sentiments.
– En segon lloc, el llibre pretén explicar com la política local s’entrellaça amb la política nacional: la “democràcia local” del títol del llibre no és, doncs, més que l’oposició i l’aproximació entre el món polític local (de les societats i els ca-fès) i el món polític nacional (dels partits, les candidatures i els governs), en un moment de gran agitació política.
– En tercer lloc, aquest llibre vol explicar com es viu des de la perspecti-va local els grans projectes del reformisme republicà i les principals fonts de conflicte: la República era un somni de més democràcia, civisme i llibertat. La traducció local d’aquest somni tindrà importants implicacions en tres àm-bits fonamentals de la vida del poble: l’agricultura, l’educació i la religió. Com veurem, la implantació d’aquest ideari serà molt desigual i no sempre serà ben rebuda per la població.
Republica, reforma i democracia local.indd 13 11/12/12 12:37
14
Introducció
Aquesta crònica local de la Segona República té una clara finalitat informa-tiva, ja que pretén transmetre al lector un conjunt d’informacions (algunes de conegudes, d’altres no tant) sobre una part de la història del nostre poble. Atès que es tracta d’un període històric molt concret però al mateix temps molt dens, he optat per no estalviar dades ni informacions, per molt detallades (i a vegades fins i tot massa concretes) que puguin ser. Al mateix temps, s’ha inclòs abundant material gràfic de l’època, cedit per diverses famílies del poble.
Ara bé, aquesta obra pretén anar més enllà de la simple finalitat informativa, i vol fer comprendre la singularitat en el conjunt de la globalitat: es tracta d’en-tendre i formular determinades hipòtesis per comprendre i explicar per què en el cas particular de la Riera les coses evolucionen o es manifesten d’una determinada manera i no d’una altra. Es tracta d’entendre com alguns processos històrics, so-cials o econòmics s’expressen a la Riera amb uns determinats trets que poden ser semblants o diferents als d’altres pobles: la sortida de la crisi agrària, l’arribada de la democràcia de masses, la conflictivitat agrària, el conflicte religiós, la penetració dels valors republicans, són processos que tenen lloc a la Riera amb una determi-nada singularitat que aquest llibre pretén ajudar a desxifrar.
Les divisions polítiques a escala catalana o espanyola encaixen en la realitat local de la Riera dels anys trenta? O, dit d’una altra manera, fins a quin punt el “microcosmos” rierenc dels anys trenta es deixa “contaminar” per les creixents tensions i confrontació política del país?
Totes aquestes preguntes s’intenten respondre a partir d’una estructura més o menys cronològica organitzada en vuit capítols:
– Els dos primers capítols, des d’una perspectiva temporal més àmplia, prete-nen explicar les característiques socials i econòmiques del poble, i descriure amb detall les dues societats locals (el Sindicat i la Bombilla) i la dinàmica social de confrontació que van generar a finals dels anys vint.
– El tercer capítol ens descriu les especificitats i les tensions locals vinculades al trànsit de la monarquia a la República i del govern municipal del partit del Sindi-cat al govern municipal del partit de la Bombilla (1930-1931). Posteriorment, el capítol quart ens presenta amb detall els diferents processos electorals del Bienni Reformador (1931-1933), així com la implantació del republicanisme. El capítol cinquè completa aquest període mitjançant l’anàlisi de les diferents reformes re-publicanes (qüestió agrària, escoles, religió…) i el seu impacte local.
– Els capítols sisè i setè se centren a examinar la vida social i política durant el Bienni Negre (1933-1935), des dels canvis polítics fins al nou associacionisme ca-tòlic, l’evolució de la qüestió escolar, els Fets d’Octubre i la creixent ideologització de la societat. Finalment, el capítol vuitè aprofundeix en les eleccions de 1936 i les tensions que caracteritzarien els mesos del govern del Front Popular. La festa major de Santa Margarida del 20 de juliol de 1936 tanca aquest llibre amb l’inici de la guerra civil.
Republica, reforma i democracia local.indd 14 11/12/12 12:37
21
República, reforma i democràcia local
Donde existe el huerto, el labrador tiene en todo tiempo la segu-ridad de poder vivir y sustentar con su familia, aunque sea con fruga-lidad […]. Donde hay aguas, hay seguridad de cosechas, brota fácil y puede florecer el crédito agrícola y hallarse el dinero barato.
José Elias de Molins, Los riegos en la provincia de Tarragona (1914)
Capítol 1
El poble: economia,societat i valors
Republica, reforma i democracia local.indd 21 11/12/12 12:37
22
Ricard Ramon i Sumoy
Demografia, alfabetitzaCió i estruCtura soCial
Els grans processos de crisi i canvi econòmic del tombant de segle, com l’arri-bada de la fil·loxera o el desenvolupament industrial arran de la Primera Guerra Mundial, no van tenir, en el cas de la Riera, un impacte rellevant en la població del municipi.
No obstant això, si examinem de manera general l’evolució de la població durant els primers quaranta anys del segle xx, es detecta una clara tendència a la baixa. El procés de crisi agrària experimentat a partir de l’arribada de la fil·loxera, sumat a la reconversió de l’economia rierenca des del cultiu del cà-nem vers altres cultius, sembla la causa estructural fonamental de la disminució de la població en els primers anys del segle. Efectivament, fins a l’arribada de la guerra (amb la vinguda dels refugiats de guerra), la Riera era un municipi que generava emigració vers altres indrets (no solament del país, sinó també a Amèrica). Al fenomen estructural de la reconversió econòmica cal sumar-hi ele-ments puntuals que, com l’epidèmia de 1911, van tenir un clar impacte negatiu en la població del municipi.
Taula 1. Evolució de la població (1900-1940)
Població Homes Dones1900 1.163 583 5801910 1.087 515 5721920 1.037 510 5271930 974 470 5041940 917 419 498
Font: Censos de població 1900-1940.
L’anàlisi de la població per sexes i per estat civil confirma aquesta tendència. D’una banda, es pot observar com la disminució de la població és més elevada entre els homes que entre les dones. Aquest fenomen no solament es produeix durant els anys trenta (durant els quals es podria atribuir als efectes de la guer-ra), sinó també en els anys anteriors; a més, la davallada poblacional masculina és molt superior entre els solters que entre els casats: en quaranta anys el poble té 164 homes menys (39 casats menys, 128 solters menys i 3 vidus de més). Aquesta dinàmica confirma la hipòtesi del caràcter estructural i econòmic de la disminució de la població. Paral·lelament, és important assenyalar l’estabilitat en el nombre de vidus i vídues.
Republica, reforma i democracia local.indd 22 11/12/12 12:37
23
República, reforma i democràcia local
Taula 2. Evolució de la població per estat civil (1900-1940)
Solters Casats Vidus Total
1900Homes 332 227 24 583Dones 291 229 63 580
1910Homes 286 200 29 515Dones 326 199 47 572
1920Homes 277 199 34 510Dones 267 201 59 527
1930Homes 239 200 31 470Dones 257 199 47 504
1940Homes 204 188 27 419Dones 236 208 54 498
Font: Elaboració pròpia a partir dels Censos de població 1900-1940.
El gran fenomen social del primer terç del segle xx a la Riera és l’alfabetit-zació de la població, fruit de l’expansió de la instrucció pública. En quaranta anys, la població de la Riera que sap llegir i escriure passa del 28% al 83,5%. Dit d’una altra manera, els primers quaranta anys de segle xx representen a la Riera la transformació d’una societat predominantment analfabeta vers una societat literada on l’analfabetisme queda reduït a una petita part de la població. Aquest fenomen és molt important per entendre les actituds polítiques i la progressiva transició d’una societat caciquil vers una societat moderna inserida en la nova política de masses.
Altres indicadors, com la lectura de la premsa escrita, confirmen aquesta di-nàmica: segons els dietaris de Josep Solé (el carter de la Riera), aquells anys existia a la Riera una forta presència dels principals diaris i revistes del país. Així, doncs, durant els anys de la Segona República, el diari La Vanguardia tenia a la Riera 40 subscriptors; també hi havia subscriptors aïllats (entre 1 i 4) d’altres diaris més minoritaris com La Cruz, La Veu de Catalunya, El Matí o Tarragona Federal. A més, la revista infantil El Patufet tenia més de 60 subscriptors (uns 25 amb novel·la i 35 sense novel·la), i Dona Catalana al voltant d’una quinzena de subscriptores.1
1 Segons els dietaris de Josep Solé Guardis, “Carter”, dels anys 1929-1936.
Republica, reforma i democracia local.indd 23 11/12/12 12:37
24
Ricard Ramon i Sumoy
Taula 3. Nivell d’alfabetització de la població (1900-1940)
LlegirLlegir
i escriureNo sap llegir
% d’anal-fabetisme
1900Homes 1 179 403 69,13Dones 1 147 432 74,48Total 2 326 835 71,79
1910Homes 1 270 244 47,38Dones 2 288 282 49,30Total 3 558 526 48,39
1920Homes 0 377 133 26,08Dones 0 367 160 30,36Total 0 744 293 28,25
1930Homes 0 351 119 25,31Dones 1 376 126 25,00Total 1 727 245 25,15
1940Homes - 354 65 15,51Dones - 412 86 17,26Total - 766 151 16,47
Font: Elaboració pròpia a partir dels censos de població 1900-1940.
Si examinem amb detall els ciutadans majors d’edat (amb dret a sufragi) del 1935, podem observar que la taxa d’analfabetisme no és homogènia a tot el mu-nicipi, ja que l’analfabetisme a Ardenya és molt superior al de la Riera. A més, les diferències entre Ardenya i la Riera són molt més rellevants entre les dones que entre els homes: així, doncs, mentre que el 1935 a la Riera un 15% de les dones eren analfabetes, a Ardenya aquest percentatge s’acostava al 40%.
Aquesta diferència entre els dos nuclis de població del municipi és molt im-portant, ja que reflecteix l’existència de dues estructures socials molt diferents i que, com veurem més endavant, té conseqüències durant el període republicà.
Taula 4. Alfabetització a la Riera i Ardenya (1935)
Cens Analfabets % d’analfabetsLa Riera 568 78 13,73Ardenya 75 24 32,00
Totalmunicipi
643 102 15,86
Font: Elaboració pròpia a partir del cens de població de 1935.
Republica, reforma i democracia local.indd 24 11/12/12 12:37
25
República, reforma i democràcia local
Taula 5. Alfabetització a la Riera i Ardenya per estat civil (1935)
Cens Alfabets Analfabets% d’anal-
fabets
La RieraHomes 272 238 34 12,50%Dones 296 252 44 14,86%
ArdenyaHomes 43 32 11 25,58%Dones 33 20 13 39,39%
Font: Elaboració pròpia a partir del cens de població de 1935.
D’acord amb el cens de 1904, a l’inici del segle xx la Riera era una societat predominantment agrícola. En aquell moment, set de cada deu homes majors d’edat treballava en l’agricultura. No obstant això, una característica molt parti-cular de la Riera de l’entrada del segle xx era la importància dels teixidors: un de cada deu homes majors d’edat es declarava teixidor, percentatge que seria superior si es tingués en compte la població femenina. Aquesta dada confirma la impor-tància sociològica que encara tenia en aquells anys el cultiu del cànem. D’altra banda, la indústria era inexistent.
Mainada d’Ardenya l’any 1930
Republica, reforma i democracia local.indd 25 11/12/12 12:37
26
Ricard Ramon i Sumoy
Taula 6. Homes de més de 21 anys per ocupació (1904)
OcupacióHomes més grans
de 21 anys%
Agricultura i ramaderia 187 70,30Teixidors 26 9,77Professionals 31 11,65Comerç i serveis 10 3,75Propietaris 3 1,12Altres 5 1,87Total 266 100,00
Font: Elaboració pròpia a partir del cens de 1904.
Tal com es pot observar a la taula 7, a la meitat dels anys trenta la majoria de la població continuava dedicant-se al sector agrari, mentre que gairebé la totali-tat de les dones majors d’edat afirmava dedicar-se a les tasques de la llar. Ara bé, es poden observar importants canvis amb relació a la població de 1904: si bé el nombre absolut de rierencs dedicats a l’agricultura es manté estable, es pot veure l’emergència d’altres sectors econòmics.
Les dades que ens ofereix el cens de 1934 no reflecteixen una visió totalment acurada de l’ocupació de la població rierenca, ja que als anys trenta havia aug-mentat substancialment el nombre de rierencs que compartien les tasques agràries amb el treball a la indústria tèxtil. Aquest fet és particularment important entre les dones, atès que cada cop eren més les dones que, tot i tenir “tasques de la llar” com a ocupació principal (“sus labores”, segons el cens de 1934), en la pràctica treballaven en l’emergent indústria tèxtil del poble. En aquest sentit, la classe tre-balladora era molt més important del que poden fer entendre les dades del cens. Pel que fa al sector terciari, molt desenvolupat aquells anys a la Riera, les dades són molt més acurades, ja que tenen en consideració l’elevat nombre de profes-sionals (paletes, fusters, forners) i de botiguers i comerciants que ja eren presents al poble a principis del segle xx.
Republica, reforma i democracia local.indd 26 11/12/12 12:37
27
República, reforma i democràcia local
Taula 7. Població (masculina i femenina) de més de 21 anys per ocupació (1934)
OcupacióLa
Riera%
Arde-nya
%Totalmuni-cipi
%
Agriculturai ramaderia
181 32,04 37 49,33 218 34,06
Industrials 3 0,53 0 – 3 0,47Classe obrera 11 1,94 1 1,33 12 1,88Professionals 36 6,37 0 – 36 5,63Comerç i serveis 17 3,00 3 4,00 20 3,13Empleats serveis i transports
24 4,24 1 1,33 25 3,90
Tasques de la llar 287 50,79 32 42,66 319 49,84Religiosos 6 1,06 1 1,33 7 1,09Total 565 100,00 75 100,00 640 100,00
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del cens de 1934.
Les dades del cens de 1934 també confirmen les diferències entre l’estructura social de la Riera i Ardenya: així, doncs, mentre a Ardenya la meitat de tots els majors d’edat es dedica a l’agricultura, a la Riera aquest sector té una participació molt més limitada (menys d’un terç dels majors d’edat). Paral·lelament, el quadre també fa entendre que a Ardenya hi havia una major participació de la dona en el món laboral.
Tot plegat confirma una idea fonamental per entendre l’evolució social i po-lítica de la Riera de Gaià als anys trenta: Ardenya tenia un nivell de desenvolu-pament econòmic i social molt inferior al de la Riera. Ardenya era en aquells moments una societat molt més agrària on era molt més difícil atendre les neces-sitats mínimes de les famílies d’aquells temps.
A diferència de la Riera, a Ardenya moltes famílies encara no es podien per-metre escolaritzar els fills (els quals de ben petits havien d’ajudar en les tasques del camp). A més, a Ardenya moltes dones compartien amb els marits el treball agrari (en un nivell molt superior al de la Riera). En aquest context no és, doncs, estrany que l’any 1935 la Riera tingués uns nivells d’alfabetització molt més elevats que els del nucli d’Ardenya.
Republica, reforma i democracia local.indd 27 11/12/12 12:37
