DEMOCRÀCIA novembre 2011

8
NOVEMBRE 2011 Esquerra Republicana de Catalunya - Penedès Congrés Nacional: canviar per avançar Entrevista a Laura Pelay de CatalunyaSí DEMOCRÀCIA ERC 80 anys al Penedès Campanya: La República del Sí!

description

Revista d'Esquerra-Penedès

Transcript of DEMOCRÀCIA novembre 2011

Page 1: DEMOCRÀCIA novembre 2011

NOVEMBRE 2011

Esquerra Republicana de Catalunya - Penedès

Congrés Nacional: canviar per avançar

Entrevista a Laura Pelay de CatalunyaSí

DEMOCRÀCIA

ERC 80 anys al Penedès

Campanya: La República del Sí!

Page 2: DEMOCRÀCIA novembre 2011

2

La primera

Amb el camí iniciat amb el Congrés Nacional comen-cem una nova etapa del

partit. Una nova etapa en què cal-drà donar resposta als reptes del país. Som una eina al seu servei i per això hem de saber estar, i esta-rem, al costat de tots aquells que comparteixin els mateixos objec-tius que nosaltres: independència nacional i justícia social.

Ara hem de crear una nova ERC per al segle XXI, una ERC feta en-

tre tots i totes que torni a ser el pal de paller de l’esquerra inde-pendentista i del catalanisme progressista. No es tracta d’aban-donar el projecte de l’Esquer-ra Nacional, sinó d’adaptar-lo a l’etapa post-autonòmica. Aquest és un canvi que ja tocava fer-lo amb anterioritat i que la ciutada-nia, a partir de les eleccions, s’ha encarregat fer fer-nos evident. I per sobre d’estratègies el que farà avançar ERC és una recepta molt antiga: treball, treball i treball.

10 segons amb...

TERESA VALLVERDÚConsellera Nacional i regidora de l’Arboç

Les fotografies

Després de 50 anys d’activitat armada, ETA ha anunciat que ho deixa. Aquesta és una gran notícia per a tots els demòcrates, com ho serà també el respecte al dret a decidir que el poble basc i català han d’exercir.

ETA, adèu a les armes

El PSOE, i el PSC, no tenen cap problema per pactar amb el PP quan fa falta. Si la Merkel així ho vol, ho fan. I més si amb aquest fet ‘harmonitzen’ més l’estat espanyol. Quan es tracta de la Constitució, el PPSOE és impecable

Un llibre: Les veus del Pamano, de Jau-me Cabré

Una cançó: Depèn del moment... moltís-simes. M'ajuden a entendre la vida.

Un color: El carbassa

Un lloc per desconnectar: El mar en veler Un desig: Que la comunicació entre les persones sigui molt més fàcil Un record: El primer, una mà grossa aju-dant-me a caminar i una de més grossa donant-me una cosa: els meus pares Una pel·lícula: Cinema Paradiso

Edito

rial

Pacte Constitucional PPSOE

Page 3: DEMOCRÀCIA novembre 2011

Memòria

Celebració de la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya

3

El setembre de 1931, es va cons-tituir la primera organització co-marcal d’Esquerra Republicana de Catalunya: aquesta era la del Penedès. Des del primer moment, ERC va buscar una estructura que ajudés a combatre les antigues xarxes que havia anat bastint el caciquisme. En la primera comar-cal hi eren presents la majoria d’entitats adherides a ERC de les tres comarques que actualment formen la regional d’ERC del Pe-nedès: l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

Al Penedès només cinc entitats s’havien adherit a la Conferència d’Esquerres Catalanes -acte fun-dacional d’ERC- celebrada entre el 17 i el 19 de març de 1931. En-tre el 14 d’abril i l’agost de 1931, van ser moltes les entitats que es van integrar al partit, de manera que el primer Ple Comarcal d’ERC del Penedès es va celebrar el 23 d’agost de 1931 i en el segon, que es celebrà el 6 de setembre següent, es va aprovar definiti-vament el reglament que havia de regir la federació i el seu pri-mer Comitè directiu format per:

Pere Mestres (president, de Vila-nova i la Geltrú), Sadurní Oliver, (vicepresident, de Sant Sadurní d'Anoia), Joan Balletbò (secretari, de Vilafranca del Penedès), Josep Esteve (comptador, de Gelida), Josep Camps (caixer, de Torrelles de Foix), i un representant de les entitats del Baix Penedès.

Aquest darrer no es va arribar a nomenar, atès que a partir dels acords del I Congrés Nacional (fe-brer de 1932), el Penedès quedà dissociat en dues organitzacions diferents dins del partit: la del Pe-nedès (Alt Penedès i Garraf ) i la comarcal del Vendrell (Baix Pene-dès). El partit va anar implantant-se i va esdevenir l’hegemònic a

L’ALT PENEDÈS, LA PRIMERA COMARCAL

80anys de servei al País

tota la regió, de manera que el 1936 tenia presència en 19 mu-nicipis a l’Alt Penedès (1.922 afi-liats), en els 14 del Baix Penedès (1.465 afiliats) i en 5 del Garraf (803 afiliats).

Tot i amb això, des d’Esquerra al Penedès no es va abandonar mai la voluntat que la nova divisió ad-ministrativa que s’estava discutint contemplés la unitat del Penedès. La Guerra Civil i els seus resultats van impedir el desenvolupament normal d’una comarcal o regional que avui en dia continua essent una realitat, amb voluntat de fer efectiva la presència del Penedès tant al partit com al país.

Raimon Soler i Becerro és historiador

Page 4: DEMOCRÀCIA novembre 2011

Congrés Nacional

La militància d’ERC va ser clara: re-novació i nova etapa. El nou presi-dent, Oriol Junqueras va destacar la renovació que la militància ha votat per tal de repensar l’estra-tègia del partit per encarar el nou cicle polític amb esperances re-novades i sabent que tot i que és complicat, s’inicia un nou temps per Esquerra Republicana. L’equip liderat per Junqueras i Marta Ro-vira vol treballar per obrir el partit i fer-lo més proper a la ciutadania i vol exercir la responsabilitat que per història i compromís ha adqui-rit: treballar per la independència. Segons Rovira aquest fet es duu a terme plantejant com s’arriba a l’objectiu ja que “no serà tan fàcil com una simple proclama” sinó que caldrà molta feina prèvia.

Carles Ribé, Síndic de la Militància d’Esquerra Republicana de Catalunya

En el passat congrés de Girona es va poder co-mençar a veure la nova Esquerra. No només un nou lideratge, sinó també un nou discurs. És el que molts entendríem com una separa-ció definitiva del discurs d’acostament al PSC que, com s’ha vist, no ens ha portat a uns bons resultats electorals. La nova Esquerra fa molt d’èmfasi en les nostres sigles i, sobretot, en el republicanisme, fet diferencial respecte de les altres formacions polítiques, i també en el ca-talanisme, ja que ningú dubta que som un par-tit independentista. Al congrés es va demanar unitat en la diversitat, coneixedors de les dife-

46,13%de participació al Penedès

96,50%de vots a favor per Oriol Junqueras

95,07%de vots a favor per Marta Rovira

Les xifres

LA NOVA ERCE N M A R X A

rents sensibilitats que formem aquest partit. Ens hem de felicitar d’haver estat capaços de fer un relleu en la direcció del partit sense que això hagi comportat un trencament de la nostra formació, i veure que companys com Puigcercós saben fer un pas al costat i deixar que altres dirigeixin el partit fa que tinguin el nostre màxim respecte.Una nova direcció de la qual formaré part com a Síndic de la militància, cosa que em fa molta i•lusió després de molts anys de militar en aquest partit. És un reconeixement a tots aquests anys de lluita per fer un país socialment més just i, per descomptat, més lliure.

Page 5: DEMOCRÀCIA novembre 2011

4

Eleccions Espanyoles

20-NEl candidat d’Esquerra, Alfred Bosch ha visitat durant els primers dies de campanya dues vegades el Penedès. Primer va assistir a l’actuació castellera de Vilafranca, on els verds van carregar el 3 de 10 i la torre de nou sense manilles i va rebre el suport de l’escriptor penedesenc Jordi Llavina. La se-gona visita va ser per participar en l’acte central de campanya del Penedès a Sant Sadurní on va re-iterar un dels eixos de campanya: el dèficit fiscal és dèficit social. Aquest fet respon a l’enfocament econòmic que té el programa electoral d’ERC. Al principi de l’ac-te la secció local de Sant Sadurní va fer un homenatge a Pere Vàri-es, regidor durant la república i de nou amb la democràcia, en motiu del seu centenari. A l’acte també hi va partiticpar Marta Rovira.

Propostes pel PenedèsJosep Maria Ribas, alcalde i can-didat a les eleccions, va explicar dues propostes d’ERC: primer va fer una gran defensa de la Vegue-ria i va anunciar que ERC presen-tarà una proposta a Madrid per reformar els límits provincials; i per altra banda també va explicar les propostes per aconseguir una fiscalitat agrícola. A l’acte hi van assistir més de 150 persones.

Anna Simó, Joan Puigcercós i Josep

Huguetseran també al

Penedès durant la campanya

Els nostres candidats

Al Congrés per Barcelona

Aurora Carbonell Josep Maria Ribas

Adelaida Moyà

Al Congrés per Tarragona

Encarna Moreno

Al Senat per BarcelonaLluïsa Llop

Al Senat per TarragonaIvan Faccia

Noms propis

Esquerra es presenta a les eleccions amb una coalició juntament amb Reagrupament i la Plataforma de suport Catalunya Sí!

Les enquestes mostren una recuperació d’ERC i pot aconseguir mantenir els 3 diputats actuals

Page 6: DEMOCRÀCIA novembre 2011

Esquerra es va mobilitzar per defensar el ca-talà a l’escola. Així va participar en nombroses concentracions davant dels ajuntaments per rebutjar l’intent d’imposar el castellà com a llengua vehicular.

Per l’11 de setembre les ofrenes i les marxes de torxes van ser els actes més repetits. Entre d’al-tres ERC va organitzar la II Marxa de torxes de Sant Quintí que va reunir més de 200 persones. A Vilanova i a Vilafranca també es van organitzar marxes de Torxes que van ser multitudinàries. A més, els representants d’Esquerra a l’Ajunta-ment de Sant Quintí de Mediona i del Consell Comarcal de l’Alt Penedès van penjar l’estelada als balcons.

Tres botifarrades va organitzar Esquerra Republicana per mos-trar el rebuig a la ‘celebració’ del genocidi espanyol a les Amè-riques, ara transformat en ‘Fiesta Nacional’. A Sant Sadurní es va celebrar la cinquena Botifarrada popular i va assisti-hi la diputada Anna Simó i a Vilanova es va recuperar l’acte quinze anys després i va comptar amb la presència del nou Síndic de la Militància, Carles Ribé.

El president d’ERC, Oriol Junqueras va participar en el tradicional homenatge al President Companys. En la seva intervenció va afirmar que ‘els defensors de la lliber-tat de Catalunya (durant el franquisme) van resistir no per guanyar sinó per donar-nos a nosaltres l’oportunitat de fer-ho’ i que “ara nosaltres tenim la responsabilitat de guanyar perquè enlloc està escrit que tinguem una nova oportunitat”. A l’acte hi va participar diversos dirigents territorials del partit.

Guanyem el carrer!Repàs de les activitats de les seccions locals arreu del Penedès

En campanya permanent

En defensa del català: Fem un dictat per la llengua

Contra la hispanitat, Botifarra!

11 de setembre: Diada Nacional

Homenatge al President Companys

Page 7: DEMOCRÀCIA novembre 2011

Parlament de Catalunya

Durant el Ple del Parlament de l’octubre, Esquerra Republicana va presentar dues resolucions per tal que el Govern adaptés i modifiqués la llei orgànica del rè-gim electoral general i també els límits provincials a Catalunya per tal que s’adaptin a les vegueries. Aquestes resolucions també feien referència a la vegueria Penedès. Els diputats Anna Simó i Marc Sanglas van presentar una reso-lució que demanava al Govern que tirés endavant juntament amb els agents territorials el re-glament que ha d’establir quins són els municipis de l’alt Anoia que passen a formar part de l’àm-bit de planificació territorial del Penedès i del grup de treball que intervindrà en la formació del pla territorial de Penedès.

Des d’Esquerra es denuncia que el govern, més d’un any després de la seva aprovació, encara té

aturat el desplegament de l’àmbit perquè ‘no hi ha voluntat política de fer-ho’.Aquesta iniciativa liderada per Es-querra va en relació a les mocions que s’han anat aprovat arreu del Penedès reclamant el nomena-ment del delegat territorial per l’àmbit Penedès. Aquesta moció s’ha aprovat, entre d’altres ajun-taments, al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, a Vilafranca, Gelida, Sant Sadurní, Cunit, Sant Quintí o a Font-Rubí. Aquesta acció coor-dinada dels diferents grups mu-nicipals i comarcals d’Esquerra va ser presentada per la diputa-da Anna Simó a Vilafranca. Simó va fer especial èmfasis a que el nomenament del delegat pene-desenc no representava cap cost addicional, ja que amb els incre-ments de sou que s’ha atorgat als delegats territorials dels altres set àmbits n’hi ha prou per dotar de manera ambiciosa una delegació

de la Generalitat al Penedès.Les resolucions però no van apro-var-se gràcies als vots en contra del tripartit ‘constitucionalista’ que formen el PSC-PSOE, el PP i Ciudadanos, però sobretot per l’abstenció de CIU que va fer pos-sible que l’esmena a la totalitat d’aquests partits tirés endavant.Simó es va explicar que no ente-nia la posició de CiU sobre la seva ‘passivitat’ amb el desplegament de l’àmbit ja que segons va re-cordar la mateixa vicepresidenta del govern ,Joana Oretga havia admès que sense el reglament que estableixi quins municipis de l’Anoia s’incorporen a l’àm-bit serà impossible desplegar-lo. Simó va concloure que aquesta desídia es corresponia perquè el govern de Mas “no té voluntat de tirar endavant les vegueries, ni la del Penedès ni cap”. La portaveu independentista però va assegu-rar que Esquerra continuarà sent ‘la gota malaia’ per aconseguir la vegueria i el desplegament de l’àmbit. Simó va confirmar que Esquerra persistirà i tornarà a presentar les mateixes resoluci-ons d’aquí uns mesos.

La incoherència de CIUCiU quan era a l’oposició sem-pre havia fet gala de defensar el Penedès. Fins i tot havia arribat a titllar a Esquerra (amb osten-tosos anuncis a la premsa) havia venut el Penedès. Ara es demos-tra que només feia oportunisme electoral i que el Penedès, l’àmbit i la vegueria no li importava gens ni mica.

Esquerra presenta dues iniciatives al Parlament en defensa del Penedès, però CIU, PSC, PP i C’s les tomben

CIU dóna l’esquena a la vegueria i a l’àmbit Penedès

Page 8: DEMOCRÀCIA novembre 2011

Esquerra-PenedèsCarrer Beneficència, 11, local08720 Vilafranca del PenedèsTelèfon 938180578http://www.esquerra.cat/penedes

Democràciaés una publicació d’Esquerra-PenedèsDirecció Pere Sàbat Redacció secretaria d’imatge i comunicació Col·laboració: Raimon Soler; Laura Pelay; Jaume Torras, Miquel CarrilloERC-Penedès

Edita Fundació Josep Irla

CatalunyaSí, què és?És un grup d’artistes – com Lluís Llach, Gerard Quintana-, de per-sonatges de la cultura com Ma-rius Serra, sindicalistes, empresa-ris, economistes… que apostem per la plena sobirania nacional de Catalunya com a millor manera per sortir de la crisi i augmentar l’Estat del Benestar

Et presentes a les llistes...Vaig de número 29, una posició simbolica peró que vol represen-tar el compromís de CatalunyaSí amb el món del treball.

Vens del món sindicalista, què podràs aportar?És imprescindible una aposta so-

cial per sortir de la crisi. Aquesta crisi no l’hem creat els treballa-dors. No l’han creat ni els mileu-ristes, ni els joves precaris, ni els pensionistes ni els emprenado-res. Però l’estem pagant. La gran virtut del món sindical és que co-neix la quotidianitat dels proble-mes de la nostre gent.

Què s’ha d’anar a fer a Madrid?Plantar cara. La era de la pedago-gía s’ha extingit. És a Madrid on s’ha de reclamar el concert eco-nomic, on s’ha d’exigir que l’Estat respecti el dret del País Valencià a veure TV3…

S’entreveu una majoria absoluta del PP...

Venen temps complexos. Social-ment perque el PP ja té el full de ruta traçat: acomiadament lliure, contracte únic…i nacionalment perquè ens voldran treure com-petències a base d’unitat de mer-cat i de l’Estat.

Com valores la nova etapa d’ober-tura d’ERC?ERC sempre ha estat una orga-nització plural amb un objectiu comú. La pluralitat és diversa i complexa però és el nostre millor patrimoni. Amb l’obertura d’ERC el nostre ventall ideologic s’incre-mentarà i ens farà més forts.

Quina iniciativa t’agradaria fer al Congrés?Aprovar la ILP que diferents enti-tats estan tirant endavant per la dació al pagament. És inmoral el que està passant amb les hipo-teques. Salven bancs mentre les persones són abocades a la mise-ria i les entitats financeres conti-nuen enriquint-se

Per què s’ha de votar a ERC al 20N?La resta de partits van al Congrés perquè volen el poder. CIU, el PSC ICV…tots voldrien governar Espa-nya i tenir un Ministeri. Nosaltres hi anem per que no hi volem tor-nar. Perque ens en volem desvin-cular…aquesta és la diferència.

L’entrevistaLaura Pelay, sindicalista de la UGT i membre de Catalunya-Sí

“Salven bancs però condemnen a les famílies”