Revista Novembre 2011

09

EEll rreeggllaammeenntt nnoo eennss aattuurraarràà

Novembre 2010

Europa estudia lesnostres reclamacions

Pàgina 4

VVaalloorraacciióó dd’’uunnaa nnoorrmmaattiivvaa qquuee eennss ddeeiixxaa ddee bbaannddaa

OCI NOCTURN

La llei antitabac, un noucamí cap a l’atur

Pàgina 6 i 7

CiU es compromet a deslligar-nosde la Conselleria d’Interior

Pàgina 5

LLEI DEL TABAC OPINIÓ

Fecalon_10:Fecalon 9/11/10 17:05 Página 1

COORDINACIÓ I REDACCIÓ: GGLLÒÒRRIIAA CCAABBRREERRAA,, PPEERREE DDÍÍAAZZ II NNÚÚRRIIAA MMAARRTTÍÍNN..COL·LABORADORS: FFEERRNNAANNDDOO MMAARRTTÍÍNNEEZZ,, LLLLUUÍÍSS AARRNNÁÁIIZZ,, EEMMIILLII AALLBBÓÓ,, JJOORRDDII MMOONNTTEERROO,, CCAARRLLOOSS AAPPAARRIICCIIOO,, HHÉÉCCTTOORR ZZEERRKKOOWWIITTZZ,,

AATTAANNAASSII JJOORRNNEETT,, JJOORRDDII TTUURRUULLLL,, NNAANNDDOO GGAARRCCÍÍAA II EENNRRIICC PPOORRTTAA.. ©© PPRROOHHIIBBIIDDAA LLAA RREEPPRROODDUUCCCCIIÓÓ TTOOTTAALL OO PPAARRCCIIAALL DDEE TTEEXXTTOOSS,, DDIIBBUUIIXXOOSS II FFOOTTOOGGRRAAFFIIEESS DD’’AAQQUUEESSTTAA PPUUBBLLIICCAACCIIÓÓ,, QQUUAALLSSEEVVOOLL QQUUEESSIIGGUUII EELL MMIITTJJÀÀ DDEE PPRROODDUUCCCCIIÓÓ AA UUTTIILLIITTZZAARR SSEENNSSEE LL’’AAUUTTOORRIITTZZAACCIIÓÓ PPRRÈÈVVIIAA II EEXXPPRREESSAA DDEE FFEECCAALLOONN.. FFEECCAALLOONN NNOO AASSSSUUMMEEIIXX CCOOMM AA

PPRRÒÒPPIIEESS LLEESS OOPPIINNIIOONNSS QQUUEE PPUUGGUUIINN OOFFEERRIIRR EELLSS AAUUTTOORRSS DD’’AAQQUUEESSTTAA RREEVVIISSTTAA..SSEEUU FFEECCAALLOONN:: GGEELLAABBEERRTT,, 4422 EENNTTLL.. 0088002299 –– BBAARRCCEELLOONNAA TTEELL..:: 9933 336633 2200 0000 FFAAXX.. 9933 444444 1100 9955 •• DDIIPPÒÒSSIITT LLEEGGAALL:: GGII--335555--22000055

NNÚÚMMEERROO 99 -- NNOOVVEEMMBBRREE 22001100 -- WWWWWW..FFEECCAALLOONN..CCOOMM

33.... Editorial44.... Presentació 55.... Opinió66.... Llei del tabac88.... Peticions1100.... Punt de vista1122.... Legislació1188.... Normativa Barcelona2211.... Medi ambient2233.... Control2255.... Recull de premsa2266.... Societat

UNA LEGISLATURA PERDIDA

Si algo hemos de reconocer al tripartito es su capacidad paralegislar e intervenir en todos los sectores sociales que conside-ra conveniente. Pues bien, el ocio nocturno no podía sermenos. Llevaron al Parlament una Ley de espectáculos diferen-te a la propuesta por la consellera Montserrat Tura y al final, enpleno agosto, nos aprobaron el desarrollo de la citada normati-va: el reglamento de espectáculos, aunque sería más atinadodenominarlo un espectáculo de reglamento.Algunos amigos y notables empresarios del sector siempre medecían que este reglamento nunca vería la luz, pero la realidades que los chicos y chicas de Saura ganaron la batalla porquenunca comprendieron el ocio nocturno.Así las cosas, sin debate ni consenso, la Conselleria d’Interiorpasará a la historia de Catalunya por haber metido en cintura aestos empresarios del sector pero también lo hará por no haberhecho lo propio con los antisistema y los alborotadores públi-cos a los que ha dejado campar a sus anchas.¿No creen ustedes que criminalizando el ocio nocturno enexceso estamos negando su papel como sector estratégico y locondenamos a una crisis espantosa e histórica? El cierre delocales y el alarmante descenso de la facturación de los estable-cimientos son la respuesta a esta cuestión.Éste es el balance de la labor de los dirigentes de unaConselleria que omite en sus textos legislativos las conclusionesde los talleres de participación y que, en contra de la labor desus antecesores, no celebra una mesa de juego y espectáculo.Al final de este tortuoso camino sólo queda el espíritu numan-tino de los empresarios del ocio nocturno en los momentos dedificultades económicas porque, hombre, alguna responsabili-dad debe tener el que manda, mientras nadie reconoce a losdueños de locales su capacidad para sobrevivir cada día y, con-vendría que no se olvidara tan fácilmente, emplean a miles depersonas, muchos de ellos jóvenes.Alguien podría pensar que esta humilde opinión que les hagollegar es demasiado crítica pero los que han vivido estos añosde constantes palos en las ruedas de sus negocios no lo pue-den ver de otra forma. No obstante, veo una luz al final deltúnel y en ella hay una fecha: el 28-N. Queridos amigos, muylejos de mi intención está el inducir a que voten a un partido uotro, pero les digo desde estas líneas que recuerden a los queno hay que votar. Y casi me olvido de que ese día no podremoscelebrarlo ni con buen puro. Es lo que tiene vivir en una tierrade prohibiciones.

EDITORIAL

FFeerrnnaannddoo MMaarrttíínneezz IIgglleessiiaassAbogado y portavoz deFECALON y CONCAT


4

presentació

Cuando el pasado mes de septiembre se publicó elDecreto 112/2010 que aprueba el reglamento deespectáculos impuesto por la Generalitat los serviciosjurídicos de FECALON iniciaron una ardua tarea deanálisis de esta normativa que atenta claramente con-tra los derechos de los empresarios del sector del ocionocturno. El hecho de no tener representación parla-mentaria respecto a la ley de espectáculo provocó queno se pudiera impugnar la ley, pero tras la aprobacióndel reglamento se empezaron a estudiar las posibilida-des legales para poder adecuar esta regulación a lasnecesidades de un sector que históricamente ha sidoperjudicado. Ya en ese momento, el portavoz de CON-CAT, Fernando Martínez Iglesias, anunció públicamenteque íbamos a llegar hasta Europa si hacía falta para quela normativa comunitaria se ajustara a derecho. Puesbien, nosotros cumplimos con nuestra palabra y segui-mos peleando por una legislación justa llegando hastala Unión Europea. Una resolución de la Autoridad Catalana de laCompetencia (ACCO), organismo dependiente de laGeneralitat, nos animó a seguir en nuestro esfuerzo.No en vano, este ente criticó en un dictamen la ley queregula los espectáculos públicos y las actividades recre-ativas al considerar que los trámites para las solicitudesy aprobaciones de licencias que estipula la normativano son ágiles. En el mismo sentido que se ha posicio-nado CONCAT, la ACCO considera que la ley “tieneefectos restrictivos o potenciales sobre la competen-cia”. Asimismo, criticó el “establecimiento de un silen-cio administrativo negativo en relación al régimen delicencia previa regulado” y “la exigencia de un controlinicial, para poder operar, sin explicar las razones deinterés general que la justifican ni su proporcionalidady el de mínima distorsión y que, en cambio, puedenprovocar sensibles distorsiones a la competencia”. Eneste sentido, la ACCO hace hincapié en la duración delas licencias, en la posibilidad de limitar su número, enla suspensión en el otorgamiento de las mismas, en los

registros administrativos y en los seguros de respon-sabilidad civil. A pesar de estas críticas, el reglamen-to se aprobó sin consultar a este organismo y, lo quees peor, sin hacer caso a las aportaciones y reivindi-caciones del sector del ocio nocturno. Sin embargo,no nos íbamos a quedar de brazos cruzados en ladefensa de nuestro sector.Entre las medidas que ha adoptado FECALON yFADISCAT para tratar de corregir esta normativaque nos estigmatiza se encuentra un escrito dedenuncia por infracción al derecho comunitario pre-sentado ante la Unión Europea porque no respeta laDirectiva 2006/123/CE del Parlamento Europeo ydel Consejo relativa a los servicios en el mercadointerior y que obliga a las administraciones a revisarlas normas para simplificar los procedimientos. Ladenuncia, interpuesta por FECALON y FADISCAT seencuentra todavía en trámite de alegaciones. Noobstante, no es esta la única medida que ha adopta-do la representatividad seria del sector, puesto queha contactado con CiU y PP para que formulen pre-guntas parlamentarias al respecto. Asimismo, osanunciamos que hemos formalizado recurso conten-cioso administrativo ante el Tribunal Superior deJusticia de Catalunya, solicitando la suspensión deaplicación del reglamento de espectáculos.

LLUÍS ARNÁIZ GILPresidente de FECALON

Europa estudianuestras reclamaciones


opinió

El canvi radical i positiu que convé La nova llei “d’espectacles i activitats recreatives”, i el reglament que n’ha sortit, és la fotografia més exacte dela política erràtica i plena de prejudicis que ha caracteritzat al Govern Tripartit en relació al sector de l’oci nocturn.Una llei i un reglament ple d’arbitrarietats, obert a la lliure interpretació i capricis de les diverses autoritats actuantsen la matèria, i que, a més, obre la porta a 900 polítiques possibles diferents en aquest àmbit – una per municipi– , amb la incertesa, inseguretat i perjudicis que en molts aspectes això comporta pel sector, pels ciutadans i perles pròpies autoritats competents.

Des de Convergència i Unió vam intentar per tots els fronts canviar molts aspectes negatius de la llei però elTripartit ho va impedir. És cert que amb el pas dels anys calia una actualització legislativa, una posada al dia. Arabé, si es canvia una cosa ha de ser per poder anar a millor i fer-ho a fi de bé per tothom, és a dir, pel sector, pelsveïns i usuaris i per les pròpies institucions públiques. I no a la inversa com ha acabat passant.

En un país on el turisme és un dels pilars importants de la nostra economia, no costa massa d’entendre que el sec-tor de l’oci nocturn n’esdevé una peça clau. I és amb aquesta visió i sensibilitat que cal abordar el tracte vers i ambel sector, i no pas amb una visió plena de prejudicis contra els empresaris en general i els de l’oci nocturn en parti-cular. Cal ajudar, sobretot en aquests moments, als sectors econòmics del país, no enfastiguejar-los, com semblahaver estat el propòsit del Govern Tripartit en general i del Departament d’Interior en particular. Actuar amb méssensibilitat i major estratègia amb el sector no està per res renyit amb anar a més amb els principis bàsics que hand’informar tota política pública referida a l’oci nocturn i que són assegurar la qualitat, la seguretat i la convivència.

Cal un canvi radical i en positiu en aquest àmbit, i d’entrada -com ja hem proposat al Parlament- cal que les poli-tiques del joc i espectacles, de l’oci nocturn inclòs, passin a dependre d’una Conselleria de l’àmbit econòmic, quevegi aquest sector com a econòmicament estratègic i no com un problema permanent. Aquest ha de ser el fona-ment del primer canvi, confiança i estratègia conjunta amb el sector, perquè segur que així, i a partir d’aquí, espodran superar millor tots els reptes referits a qualitat, seguretat i convivència. I això serà en benefici de tothom.

5

JORDI TURULLDiputat del Grup Convergència i Unió


6

llei deltabac

Ley del tabaco: En contra de la hosteleríaLo ha dicho el presidente de la Federación Española de Hostelería (FEHR), José María Rubio: "Rechazar laszonas para fumar que hemos propuesto los hosteleros, con las que se da solución a los problemas sanita-rios de los menores, los trabajadores y el derecho de los no fumadores y empeñarse en la prohibición totales infligir un daño gratuito e inútil al sector, es ir contra la hostelería y la economía de nuestro país".

Ante el veto a las asociaciones de ocio nocturno Españolas,compareció la FEHR en el Congreso de los Diputadosactuando en nombre del ocio nocturno. Se dirigieron a losgrupos políticos para denunciar, con todas sus fuerzas, losgraves daños que causará en la economía y en el empleodel sector el rechazo de la propuesta que han llevado acabo los hosteleros para encauzar la modificación de lavigente Ley del Tabaco. Estas reivindicaciones se realizaronen la misma línea que lo han hecho 24 de los 27 países dela Unión Europea y que da una solución plenamente satis-factoria a los problemas aducidos por el Ministerio deSanidad como justificación a la modificación legislativa: laprotección efectiva de los menores, el derecho de los tra-bajadores a no prestar servicios en ambientes insalubres yel derecho de los no fumadores a encontrar en todos losestablecimientos de hostelería espacios libres de humo.En el mismo sentido que la legislación mayoritaria vigenteen la Unión Europea (en 24 de los 27 países que lo integran)la FEHR, FECALON, FADISCAT, ECO y ASFYDIS propusie-ron recientemente a los grupos parlamentarios que estándebatiendo la proposición de Ley de modificación de la Leydel Tabaco que incorporasen las siguientes enmiendas:

1. Que se permita a los establecimientos de hosteleríahabilitar zonas para fumar con una superficie máxima del30% del área destinada a los clientes. En los establecimien-tos que no habiliten esas espacios estará prohibido fumar.Estas áreas deberán estar físicamente separadas y comple-tamente compartimentadas y deberán disponer de siste-mas eficaces para la eliminación de humos.En ellas no se realizará servicio a los clientes por parte delos trabajadores y quedará terminantemente prohibido elacceso de menores.2. Que se conceda un plazo para que los establecimientospuedan encontrar la financiación necesaria para la inversióny para la ejecución de las obras de acondicionamiento.

Esta propuesta de la hostelería y el ocio nocturno está pre-sente en el debate de los grupos parlamentarios pero correel peligro de no ser incorporada al texto final por culpa dela oposición de quienes se han empeñado en imponer enEspaña la prohibición total de fumar en la hostelería. Estasituación únicamente se da en 3 de los 27 países de laUnión Europea, y ha sido rechazada por los otros 24 paísesa la vista del grave coste económico que supone para elsector y para el conjunto de sus economías.Los restaurantes, cafeterías y bares están atravesando elpeor momento de los últimos 70 años. Llevan ya 30 mesesconsecutivos de caídas de ventas, según datos del InstitutoNacional de Estadísticas (INE), con una pérdida media acu-mulada de más del 14%, que en el sector de bares y micro-empresas y del ocio nocturno supera ampliamente el20%. Miles de empresas están ya en la ruina y la confianzaempresarial se ha hundido porque no se alcanza a ver cuán-do comenzará la recuperación, ya que los últimos datos delINE, reflejan un empeoramiento de la coyuntura.En este contexto de crisis extrema, la prohibición totalprovocará una caída adicional de ventas en el consumohostelero de más del 10%, con lo que se asegurará defi-nitivamente la ruina de miles de empresas y de decenasde miles de empleos.Cuando los problemas sanitarios (menores, trabajadores yno fumadores) que justifican la modificación de la vigenteLey del Tabaco tienen perfecta solución mediante la pro-puesta que han presentado los hosteleros a través de lasasociaciones más representativas de ocio y restauraciónespañolas, ¿cómo ha de entenderse que haya grupospolíticos que insistan en imponer una prohibición totalque arruinará la hostelería?No aceptar la solución que proponemos los hosteleros, esquerer infligir un daño absolutamente gratuito e inútil a estesector y al conjunto de la economía del país en el momen-to más difícil de su reciente historia.


Campanya contra la prohibicióL'any 2008, hi havia a Catalunya 9.000 establiments nocturns que significaven 85.000 llocs de treball direc-tes i generaven 13.000 milions d'euros i tenien més de 400.000 usuaris el cap de setmana. Arrel de la greucrisi econòmica que travessa Espanya, aquestes xifres van descendir a principis d’aquest any a menys de60.000 llocs de treball i a uns 8.000 milions d'euros pel que fa a la facturació. Segons les estadístiques ambles que treballa el sector, l'aplicació de la Llei del Tabac pot suposar un descens del 30% de la facturacióen pocs mesos, la qual cosa provocaria l'acomiadament d'un 20% dels empleats. O el que és el mateix,afectarà a un de cada cinc llars en els quals un dels seus membres treballa en l'oci nocturn.

TANCAMENT DE 3.000 LOCALS

Segons aquestes xifres, a nivell de tota Espanya es preveu un tancament de3.000 bars de copes i discoteques i la pèrdua de 15.000 llocs de treball. Calrecordar que la nit, la vida social i la diversió tenen una relació molt espe-cial amb el tabac i que en els locals d'oci, en els quals tenen prohibida l'en-trada els menors de 18 anys en la majoria dels casos, el 40% del públic ésfumador. Per tot l'anterior la prohibició de fumar en la nit solsament pottenir resultats catastròfics per al sector:Ocasionarà una significativa caiguda de les sortides nocturnes i un incre-ment de les sorolloses festes nocturnes als domicilis, es reduiran també elstemps d’estada en els locals i el que és més greu, es generarà un augmentradical del botelló, la venda clandestina d'alcohol i l'increment de les molès-ties veïnals en la porta dels locals: un panorama desolador per a un sectorsotmès a massa i injustes pressions.

Per això CONCAT ( FECALON i FADISCAT) va presentar en el mes de marçla primera iniciativa del sector a nivell Nacional amb la campanya “DEFEN-SA LA NIT” igual que les seves associacions homòlogues a Madrid iValència. Es tracta d'una campanya sense precedents, valenta i creativa.Amb missatges directes i fàcilment comprensibles per la ciutadania, sóncapaços de denunciar els problemes que la llei del tabac pot provocar-nosa tots pel seu impacte en l'oci nocturn.

7

llei deltabac


· Primera. Que el sector del ocio nocturno (Espectáculo) dependa orgánicamente de la Conselleria de Turisme i Comerç, y nocomo actualmente de la de Interior.· Segunda. Que la Ley de Espectáculos y el Reglamento se adecuen a toda la normativa Comunitaria y en especial a la Directivade Servicios, atendiendo a la simplificación de los expedientes administrativos, en relación cuanto menos, a la tramitación de nue-vas licencias de actividad.· Tercera. Que se proceda a la destinación de mayor número de efectivos policiales a las salidas de los establecimientos de ocionocturno.· Cuarta. Que se elabore un plan estratégico en apoyo y desarrollo del ocio nocturno. · Quinta. Que se establezca un plan de campañas de concienciación social conjunta con las federaciones de empresarios, enmateria de drogas, alcohol, tabaco, civismo y ruidos.· Sexta. Que se cree una partida presupuestaria en el Institut Català de Finances en apoyo económico para la adopción los meca-nismos técnicos impuestos en el Reglamento de Espectáculos y Actividades Recreativas.· Séptima. Que se establezcan zonas anexas a los establecimientos donde se permita fumar sin servicio de camareros y dondeno puedan entrar menores de edad, así como el apoyo a la creación de clubes de fumadores en el ocio nocturno.· Octava. Que se incentive la realización de actuaciones de música en vivo en los establecimientos mediante el incremento desubvenciones. · Novena.Que se potencie la imagen de los establecimientos de ocio nocturno como centros de dinamización social a nivel local.· Décima. Que se retorne a la convocatoria de las mesas de Juego y Espectáculo, entre empresarios y administraciones, dirigi-das por la Dirección General de Juego y Espectáculo.

EMILI ALBÓ I CASALSPresident de FADISCAT

peticions

Decálogo de peticiones al nuevo gobierno de la Generalitat

8


10

punt devista

La importància de lespatronals i els gremis

La Unió de Licoristes de Catalunya (ULC) és la patronalque agrupa a les empreses elaboradores de begudesespirituoses. Els seus orígens es remunten al 1930amb la constitució del Sindicato de FabricantesExportadores de Aguardientes Compuestos y Licoresde Cataluña. De la ULC va néixer també la FederaciónEspañola de Bebidas Espirituosas (FEBE), federaciód’àmbit estatal. Els objectius de la ULC com a gremisón la representació i defensa dels interessos profes-sionals de les entitats membres, objectiu lògic i normalcom el que persegueixen tots els gremis o patronals.

Ara bé, arran de la plena incorporació d’Espanya a laUnió Europea, hi ha hagut una tendència a ampliaraquests objectius en àmbits de gestions administrati-ves i serveis, que ha arribat a confondre la veritableraó de ser de qualsevol gremi. En el moment actual,els nostres legisladors pateixen una mena de compe-tició per veure qui legisla més, i en aquest aspecteestem sofrint un allau de lleis d’àmbit autonòmic, esta-tal i europeu que afecten plenament la producció,competitivitat i lliure comerç del sector de begudesespirituoses de Catalunya.

És per això que, a més dels serveis de formació, asses-sorament i informació que presta la ULC, en els últimsanys hem hagut de tornar als nostres orígens perdefensar-nos d’interpretacions restrictives de lleiscom ara el Reglament Europeu de l’etiquetatge debegudes espirituoses, lleis mediambientals, regla-ments d’impostos especials, etc.., i recentment laDisposició Final Primera de la Llei de Salut Pública, perla qual hem recavat l’ajut i col·laboració de FECALONi FADISCAT a més d’altres patronals.

ENRIC PORTAUnió de Licoristesde Catalunya

És evident que el futur de totes les patronals i gremiscom ara la ULC, ha d’ incloure els serveis als seus asso-ciats que només puguin prestar entitats que portininherent la representació i defensa d’un sector, peròen el moment actual no hem d’oblidar que primerhem de defensar als nostres associats, i no tan solsdins de l’àmbit sectorial en las relacions de les admi-nistracions publiques, sinó que, són necessàriescol·laboracions amb altres associacions, com ara larecent amb FECALON I FADISCAT.

És evident que la societat actual les col·laboracionsentre els gremis són més necessàries que mai i que l’è-xit per la nostra tasca principal de defensa serà moltmés assolible si anem tots plegats, és a dir, “la unió fala força”. En aquest sentit, la ULC sempre col·laboraràamb les patronals FECALON I FADISCAT en totes lesaccions conjuntes necessàries per la defensa dels inte-ressos comuns.


12

legislació

El passat dia 7 de setembre es va publicar el Decret112/2010, de 31 d'agost, pel qual es va aprovar elReglament d'Espectacles Públics i ActivitatsRecreatives. Aquest nou marc normatiu desenvolupa laLlei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativadel sector. Es tracta d’un text refós, és a dir, recopila totsels textos de referència dispersos fins al moment i quevan quedar sense efecte el dia 27 de setembre.

• El Decret 200/1991, d'1 d'octubre, de creació delConsell Assessor d'Espectacles i ActivitatsRecreatives, sense perjudici del que estableix la dis-posició transitòria tercera.

• El Decret 76/1999, de 23 de març, de creaciód'una ponència tècnica interdepartamental d'es-pectacles i activitats recreatives en cada delegacióterritorial del Govern de la Generalitat.

• El Decret 200/1999, de 27 de juliol, pel qual esregula el dret d'admissió als establiments públicson es realitzen espectacles i activitats recreatives.

• El Decret 239/1999, de 31 d'agost, pel qual s'a-prova el catàleg dels espectacles, les activitatsrecreatives i els establiments públics sotmesos a laLlei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'es-pectacle, les activitats recreatives i els establimentspúblics.

• El Decret 205/2001, de 24 de juliol, pel qual es regu-len els serveis de vigilància per a determinats especta-cles, activitats recreatives i establiments públics.

• El Decret 217/2002, d'1 d'agost, pel qual es regu-len els locals de pública concurrència on s'exerceixla prostitució, sense perjudici del que disposa ladisposició transitòria novena.

Reglament d'Espectacles Públics iActivitats Recreatives

• El Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual esregulen els criteris d'habilitació i les funcions delpersonal de determinats establiments d'especta-cles i activitats recreatives.

• El Decret 251/2006, de 6 de juny, de regulació deles condicions i quanties mínimes de les asseguran-ces de responsabilitat civil exigibles per als espec-tacles, les activitats recreatives i els establimentspúblics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny ,sobre policia de l'espectacle, les activitats recreati-ves i els establiments públics.

La base d’aquests textos es manté similar però s’intro-dueixen una sèrie de canvis que són perjudicials pelsinteressos del sector i la seva malmesa conjuntura eco-nòmica. Degut a que el sector de l’oci nocturn no térepresentació parlamentària no es van poder modificaralguns punts de la llei com ara les terribles quanties deles sancions disposades (fins a 300.000 euros en deter-minats casos), així com el silenci negatiu en la tramita-ció de noves llicències o la possibilitat de revocaciód'una llicència per causes sobrevingudes (és a dir, sis'incompleixen noves normatives obligatòries) senseindemnització de cap tipus.

El reglament és aplicable per a totes les activitats recre-atives i d'espectacles de Catalunya (a les de restauraciótambé mentre no existeixi una normativa específica),excepte a Barcelona, que a causa de la Carta Municipalhaurà de prendre una decisió al respecte. Fins llavors,les activitats hauran d’assumir a tots els preceptes delreglament. No obstant això, podran seguir en funcio-nament si no poden adequar-se a alguns dels seus pre-ceptes sempre que no hi hagin introduït modificacionssubstancials que hagin de ser legalitzades a l'establi-ment. Si es tramita una nova llicència, tot el que dispo-sa el reglament serà d'obligat compliment.


13

legislació

La nova normativa ha deixat alguns preceptes gairebé sense modifica-cions, com pot ser el dret d’admissió, que seguirà funcionant com finsara, és a dir, mitjançant un cartell prèviament aprovat pel ServeiTerritorial de Joc i Espectacles corresponent.

LLLLIICCÈÈNNCCIIEESS

Sens dubte un dels punts polèmics del nou reglament son les llicènciesi la seva tramitació. En primer lloc, haurem de tenir en comte que s'exi-girà el compliment dels requisits constructius del codi tècnic d'edifica-ció, pel que en cas que l'emplaçament escollit sigui antic o s'hagi cons-truït sense valorar aquests requisits l’haurem adequar. Si ja estem realit-zant l'activitat, haurem de seguir la legislació sobre accessibilitat isupressió de barreres arquitectòniques. Això no ha de suposar un pro-blema, ja que la vigent Llei 1 / 1998, de 5 de maig, d'accessibilitat isupressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunica-ció, no ens obliga a modificar les instal·lacions si compleixen amb la nor-mativa vigent en el moment de la concessió de la llicència. Per altra banda i atès que la Directiva Europea de Serveis imposa lanecessitat que la major part de permisos d'activitat es concedeixin mit-jançant el procediment de comunicació prèvia, el reglament disposaque per a aquells establiments de menys de 150 persones d'aforament(sempre que no tinguin terrassa), aquest sigui el mètode aplicable per ala seva obertura. Aquest procediment consta d'una declaració respon-sable de que l'activitat compleix amb tots els requisits disposats pelreglament, així com una altra de disposar de la pòlissa de responsabili-tat civil. No obstant això, en la pràctica no és tan simple, ja que la Llei20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de lesactivitats dicta que les activitats que no hagin de tramitar llicència d'a-cord amb la normativa d'espectacles s’han de validar segons aquestallei. Per tant, la comunicació prèvia queda sense contingut, ja que aaquesta haurà d'adjuntar la llicència ambiental corresponent. Desprésd’analitzar curosament aquest punt de la legislació, els serveis jurídicsde FECALON consideren que la comunicació prèvia serà únicament sim-ple a l'hora d'informar a l'Administració de la realització d'actuacions endirecte, permeses per a tots els establiments recreatius, sempre que esrespectin els nivells màxims sonors de cada tipologia d'activitat. Pel que fa a les activitats de més de 150 persones d'aforament, així comles activitats de règim especial sigui quin sigui el seu aforament, haurande seguir el procediment de tramitació de llicència que disposa el regla-ment. S’haurà d’aportar l’àmplia documentació referida a l'article 97, iseguint la resta del procediment indicat en els articles següents, partici-pant en la tramitació multitud de departaments que han d'informarsobre la documentació, el que sens dubte, dificultarà l'obtenció d'unaresolució dins el termini de sis mesos disposat. Això, sumat al silencinegatiu que dicta la llei, lligarà de mans a l'empresari que perd el dretde demanar resposta de l'Administració. Fins ara es podia instar el silen-ci administratiu per obligar a que es dictés una resolució. Amb la novanorma, si transcorren els sis mesos de tramitació, podrem donar perdenegada la llicència en via administrativa i acudir als Jutjats delContenciós-administratiu. També tenim la possibilitat de no fer res iesperar que a l'Administració resolgui l'expedient. Es tracta d’una retallada de drets que ens retorna a les lleis de pro-cediment anteriors a 1958.


legislació

1. Vigilants de seguretat i controlLa nova reglamentació inclou modificacions en el nombre de vigilants de seguretat obligatoris. S’elimina l’anti-ga substitució de vigilants per controladors i es redueix el mínim d’aforament obligatori per a disposar d’a-quests primers. Es passa de 750 a 500 persones. Així queda la normativa:

Entre 150 i 500 persones d’aforament 2 controladors.

Entre 500 i 1.000 persones d’aforament 3 controladors i 1 vigilant.

A partir de 1.000 persones d’aforament 4 controladors i 2 vigilants.

Per cada 1.000 persones més d’aforament 1 controlador i 1 vigilant més.

Les claus d’un reglament que ens ignora

14

4. Control d’aforamentEn aquest àmbit, la nova legislació estableix unscostos pràcticament inassolibles i absolutamentinnecessaris com és la incorporació del precepterelatiu als sistemes de control d'aforament. Diu lanormativa que s’hauran instal.lar a tots els establi-ments superiors a 500 persones un complex sistemade control automàtic abans de 2013. Pels locals de151 a 500 persones serà obligatori col·locar càme-res de vigilància a les entrades i sortides. Per altrabanda, s’estableix un responsable del control d’afo-rament del local.

5. Creació de noves tipologies d’activitatEl que fa la normativa es reconèixer activitats ja existents i, de manera transitòria finsl'aprovació d'una nova ordre d'horaris, disposa quins els hi corresponen: Restaurants musicals: obertura a les 6 hores i tancament a les 2.30 hores. Sales de concert: obertura les 17 hores i tancament a les 4.30 hores. Sales de festes amb espectacle i concerts d'infància i joventut: obertura a les 11hores i tancament a les 19 hores. Discoteques de joventut: obertura a les 17 hores i tancament a les 22 hores. Salons de banquets: obertura a les 6 hores i tancament a les 2.30 hores. Establiments de règim especial: obertura a les 7 hores i tancament a les 14 hores. Els establiments dels apartats a, b i e podran perllongar l'horari de tancament per unperíode de 30 minuts la nit del divendres a la matinada de dissabte, la nit de dissabtea la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius.

2. Carnet per controladors d’accésLa nova normativa estableix una important modificació en el règimjurídic d’aquests professionals. Si bé les condicions per optar a latitulació són gairebé les mateixes ( es modifica el nombre d’horesdel curs de 40 a 60 hores), a partir de l'entrada en vigor del regla-ment serà l'administració l'encarregada de realitzar els exàmenscom si d'unes oposicions es tractés. Tot apunta a que només hihaurà dues convocatòries a l’any. Els controladors que tinguin ja elcarnet disposen fins el 27 de setembre de 2011 per renovar-lo.

3. Plans d’autoprotecció i dispositiusd’assistència sanitàriaLa normativa fixa uns nous criteris d’autoprotecció que es distingeixen entre elslocals de menys de 500 persones, els d’entre 500 i 2.000 persones i els de més de2.000 persones.S’estableix la nececessitat de disposar d’una infermeria si el nostre establimentsupera les 1.000 persones. En tot cas, la normativa permet la presència d’un vehi-cle d’assitència médica. Per últim, el reglament dictamina un nombre mínim delavabos. En aquest apartat, us informarem properament amb més detall.


15

legislació

Les claus d’un reglament que ens ignora

10. Pòlisses de responsabilitat civilEs modifiquen les quantitats econòmiques i els trams establerts fins el moment. Per aquest motiu, molts hau-ran de cambiar les seves assegurances:

Fins a 100 persones d'aforament autoritzat 300.000 € de capital assegurat. Fins a 150 persones d'aforament autoritzat 400.000 € de capital assegurat. Fins a 300 persones d'aforament autoritzat 600.000 € de capital assegurat. Fins a 500 persones d'aforament autoritzat 750.000 € de capital assegurat. Fins a 1.000 persones d'aforament autoritzat 900.000 € de capital assegurat. Fins a 1.500 persones d'aforament autoritzat 1.200.000 € de capital assegurat. Fins a 2.500 persones d'aforament autoritzat 1.600.000 € de capital assegurat. Fins a 5.000 persones d'aforament autoritzat 2.000.000 € de capital assegurat.

6. Nous rètols obligatoris· Rètol d’identificació i informació dels establimentsoberts al públic, espectacles públics i activitatsrecreatives.· Rètol sobre condicions d’accés i el dret d’admis-sió.· Rètol sobre nivells sonors elevats.· Rètol sobre les càmares de control d’aforament.

7. Limitador de soLa normativa estableix l’obligatorietat de disposard’un limitador-enregistrador per a totes les activi-tats musicals i que s’afegeix a l’estudi d’impacteacústic per tramitar una llicència. El preu d’aquestaparell, tenint en comte la instal·lació, és d’uns3.000 euros. L’Administració ha disposat d’un termi-ni d’un any per a la seva col·locació.

8. Tramitació de novesllicènciesLa nova reglamentació crea una aparent simplifica-ció que és inexistent a la pràctica perque es limita aconcentrar els múltiples tràmits en pocs articles.

9. Informació veïnalLa nova legislació estableix la creació d’un tràmit de10 dies que es suma al ja existent d’informaciópública de 20 dies durant el qual s’ha d’explicar alsveins l’activitat proyectada com a condició perrebre la llicència.

11. Règim sancionadorEl reglament imposa unes multes molt superiors a les que fins ara estaven contemplades, tant respecte al incomplimentsper aforament com per horaris. Així doncs, per posar alguns exemples pràctics ens trobem que en cas d'excedir el nombremàxims de persones en més d'un 50% la sanció es trobarà entre 100.001 i 150.000 euros per aforament alt, 50.001-100.000euros per aforament mitjà i 15.001-50.000 euros per aforament baix. Respecte als horaris, amb l'antiga Llei d'Espectacles,l'incompliment d'un dia suposava una falta lleu sancionable amb 600 euros com a màxim, mentre que segons disposa elnou reglament, si concorren queixes comprovades de veïns, podríem trobar-nos amb una sanció de fins a 15.000 euros perun únic incompliment. Tot això sense obviar, es clar, que poden sumar-se a les diferents sancions greus o molt greus, el tan-cament per períodes de fins a 18 mesos, la publicitat de les conductes infractores, la inhabilitació per ser titulars d'altresestabliments o fins i tot la revocació de les llicències.


16

legislació

El nou reglamenti els menors

El reglament que desenvolupa la Llei 11/2009de regulació administrativa dels espectaclespúblics i activitats recreatives deixa en unasituació no massa diferent als menors d’edatrespecte a la normativa precedent. No obstantaixò i abans de entrar en matèria, cal dir que vaser la intervenció de FECALON la que va impe-dir que la Generalitatde Catalunya prohibísl’entrada dels joves de16 a 18 anys als barsmusicals i discote-ques. El passat mes dedesembre i durant elmultitudinari acte depresentació de CON-CAT -que va significarla unió de les duesassociacions majorità-ries del sector-, el por-taveu de FECALON,Fernando MartínezIglesias, va explicarque havia aconseguitfrenar la decisió del’Administració catala-na respecte als jovesamb arguments comque la mesura provo-caria un augment de lapràctica del botellón.Per aquest motiu,Martínez Iglesias vaexpressar públicamentel seu reconeixementa la Conselleriad’Interior per haverdonat marxa enrera.Desgraciadament, vaser una de les poquesvegades quel’Administració vaatendre les peticions del sector.La nova legislació respecte als menors segueixmantenint l'edat mínima d'accés a 16 anys pera bars musicals, discoteques, sales de festa,

sales de concert i cafès concert-teatre, excepteen aquelles actuacions en directe a les quevagin acompanyats dels seus pares o tutors, ihavent d'abandonar la sala al finalitzar l'actua-ció. Aquest últim punt provoca un problemapràctic: quan hi ha menors de 16 anys en l'es-tabliment,no pot estar permès fumar ni es pot

vendre ni tan sols exposarbegudes alcohòliques. Pertant, la solució pràcticaserà la d'anunciar mitjan-çant el rètol de condicionsd'accés, amb l'aprovacióde Joc i Espectacles la pro-hibició d'accés a menorsd'edat, fins i tot acompan-yats pels seus pares otutors. Per altra banda, nopodran els menors de 18anys en cap cas accedir alsestabliments de règimespecial (Afters). També escreen les sales de festaamb espectacle i concertsd'infància i joventut nomésper a menors entre 14 i 17anys i està prohibida l'en-trada a majors de 18 anys. A falta de trobar-nos ambels primers casos pràctics,es pot interpretar de lanorma que les sales defesta amb espectacle i con-certs d'infància i joventut,així com discoteques dejoventut (menors entre 14 a17 anys) les podran realit-zar aquells establimentsamb llicències de discotecao sala de festa indistinta-ment mitjançant una simplecomunicació a

l'Administració que els va atorgar al seu dia lallicència, mentre que la resta hauran de ser tra-mitades com noves llicències (o comunicacionsprèvies amb llicència ambiental).


18

normativaBarcelona

El nou Pla d'Usos de Ciutat Vella:un model per exportar a tot Catalunya

El passat dia 30 de setembre, es publicava en el BOPB (Butlletí Oficial de la Provincia de Barcelona)el nou Pla Especial d’establiments de concurrència pública, hotelera i altres activitats de CiutatVella. Aquesta norma de caràcter urbanística és la que determina quines activitats poden serimplantades a cada zona i ve substitueix l'anterior Pla Especial de l'any 2005.Tots aquells que teniu activitats a Ciutat Vella o heu tingut intenció de crear una nova activitat enaquest districte us heu trobat sempre amb la mateixa resposta als vostres projectes: La suspensió de llicències creada en 2005 que impossibilitava qualsevol canvi o millora, així comqualsevol possibilitat d'obertura d'un establiment musical o de restauració. El nou Pla suavitza larestrictiva norma anterior si be segueix posant dificultats a la creació de noves activitats. No obs-tant això, ofereix almenys alternatives reals per poder millorar les nostres activitats o fins i tot crearnoves. FECALON va participar activament en la tramitació del pla assistint a diverses reunions amb laGerència i els Serveis Tècnics del citat Districte, així com formulant al·legacions quan el procedi-ment així ho reclamava.Malgrat que l'evident voluntat d'aquesta Federació no era una altra que aconseguir major llibertat

per a l'obertura de nous establiments a lazona, la saturació de Ciutat Vella lligava demans al Districte i havien de buscar-se novessolucions perquè poguessin millorar-se lesactivitats existents i es poguessin obrir novessense incrementar el ja saturat teixit de CiutatVella. Davant aquesta disjuntiva va sorgir elmodel francès de les llicències, que permetla mobilitat de les mateixes.Aquest sistema permet al titular d'una llicènciatraslladar la mateixa a un altre emplaçamentdiferent. És evident que la majoria d’empresa-ris no es planteja aquest canvi a priori, però elmodel té grandíssimes avantatges. La principald’elles és la de donar sortida a situacionsextremes:• Quan un local té des de la seva oberturauna constant lluita amb els veïns i la situació ésirreconciliable. En aquest conflicte, a llarg ter-mini, sabem que sempre és el local qui té lesde perdre i tard o d’hora acaba sorgint una

deficiència que no pot esmenar-se sense el seuconsentiment. • Quan tenim un establiment amb una lli-cència molt antiga acostuma a tenir deficièn-cies acústiques importants que ens obliguen arefer el mateix per complet. En aquestes cir-cumstàncies, la possibilitat de moure aquestallicència a un altre emplaçament pot atorgar-nos una sortida que d'una altra manera no tin-dríem.Per últim i potser sigui la seva avantatge mésrellevant, el model francès de llicències enspermet tenir una mesura de força per lluitarcontra els abusius lloguers, ja que el propieta-ri del local sap que si ens portem la llicència,aquest local es convertirà en un simple magat-zem, tret que aquest aconsegueixi una nova lli-cència (que haurà de provenir d'un altre esta-bliment). És a dir que, en certa manera s'estàdonant un valor econòmic individualitzat a lallicència


19

normativaBarcelona

MMOOBBIILLIITTAATT DDEE LLEESS LLLLIICCÈÈNNCCIIEESSLa mobilitat de les llicències es permet únicamentdins del mateix Districte de Ciutat Vella. D’aquestamanera, l'administració vol eliminar la saturació exis-tent en determinades zones. Per exemple, si tenimuna llicència en una de les àrees més saturades (GòticSud, Raval Oest i Raval Sud) i traslladem aquesta adeterminades zones serem premiats amb un augmentde superfície útil. Inclús, està previst poder transfor-mar una llicència de restauració en una musical si ellocal al que ens traslladem està en determinats llocsno saturats.

Cada trasllat de llicència és un cas concret que hade ser estudiat de forma particular.Cada cas dependrà de la zona on es trobi el títol exis-tent i el lloc on es vulguiimplantar el nou (gene-ralment haurà de tras-lladar-se dins de lamateixa zona). Així, enstrobarem amb situa-cions on es pot optar adeterminades milloresde superfície o canvid'activitat. Aquestespossibilitats dependrand’uns condicionantsque, per exemple,poden ser restriccionsper acumulació delocals del mateix tipusen un radi de 50 o 100metres. En qualsevol cas, sioptem per moure la lli-cència sempre podremescollir qualsevol tipus d'activitat que estigui dins delmateix epígraf del pla. És a dir, si movem una llicen-cia bar podrem optar a qualsevol de restauració, i simovem una de bar musical podrem triar qualsevolactivitat musical.Per obrir el nou establiment, haurem de tramitar unanova llicència que haurà de complir amb totes lesnoves normatives que li siguin aplicable. D'aquestamanera, es garanteix que puguin crear-se nous esta-bliments i que aquests millorin la qualitat dels exis-tents.

Ampliació i millora de les activitats existents.El nou pla, enfocat clarament a la millora de la quali-tat de les activitats en el Districte sense Provocar unincrement de les mateixes, ofereix també alternativesper millorar les activitats existents. Això era impossi-

ble amb l’antic pla, que impedia pràcticament qualse-vol tipus de millora o inversió que no fos per a l’aïlla-ment o decoració.Així, amb el nou pla, mitjançant la renúncia d'una lli-cència pot ampliar-se el nostre local sempre i quan escompleixin les condicions d'emplaçament disposa-des. És a dir, la mobilitat de llicències també permetel afegit a un local existent sempre que no suposiaugmentar l'existent en més de 150 metres quadrats.Es permet també dins de tot el Districte, canviar qual-sevol llicència d'activitat musical per una de restaura-ció sense necessitat de complir amb els condicionantsd’emplaçament, afegir a aquesta activitat musical lade bar musical amb actuacions en directe, o modifi-car-la per la de restaurant musical. Aquest últim con-

cepte és una figura únicaa l’Ajuntament deBarcelona i que demoment no s'ha adaptatal Decret 112/2010 pelqual s’aprova elReglament delsEspectacles Públics. Peraixò, només existeix aCiutat Vella. Finalment, a les zonesmés saturades es perme-trà també un augment desuperfície de fins a un 10% i un màxim de 25metres quadrats.Aquestes mesures sem-pre s’hauran d’adequar ales condicions sanitàries,de seguretat i acústiquesdel local.

El nou Pla Especial de Ciutat Vella és una bona normaurbanística que malgrat ser restrictiva per la saturacióde la zona, busca solucions de futur per modernitzarles seves activitats, incentivant el repartiment de lesactivitats per tot el Districte.

JORDI MONTERO MUÑOZAdvocat del serveis jurídics de FECALON


20

mediambient

1. Comparativa OGMAUB 1999,Decret 176/2009, Lley 16/2002La evaluación de ruido de actividad, como porejemplo de un restaurante, viene principal-mente caracterizada por las correcciones denivel que hay que añadir a los cotas de ruidomedidos. Según la normativa a tener en cuenta en elproceso de evaluación, una actividad puedecumplir o no con los valores límite estableci-dos.Un típico ejemplo es la evaluación de un res-taurante que comparte forjado con una vivien-da. Evaluando a partir de la OrdenanzaGeneral de Medi Ambient de Barcelona de1999 (OGMAUB), en este caso se puede obte-ner por ejemplo un valor de inmisión en elrecinto receptor de 24 dB(A). Teniendo encuenta las diferentes penalizaciones que impo-ne esta ordenanza, este valor se puede verincrementado algunos dB(A)’s por el origen ylas características del ruido evaluado. En estecaso, se le sumarían 5 dB(A) sólo porque el ori-gen del ruido es de una actividad, y si ademásel ruido evaluado contiene por ejemplo uncomponente impulsivo fuerte se añadirían 6dB(A) más, haciendo un total de 35 dB(A). Estaactividad no cumpliría con la OGMAUB, ya queel valor resultante sobrepasa los 30 dB(A) esta-blecidos para ambiente interior, dormitorio, yen horario nocturno.Evaluando a partir del nuevo Decret 176/2009,la penalización por el origen del ruido desapa-rece y se realizaría un análisis detallado de la

existencia de componentes de bajas frecuen-cias y se penalizaría si éstas son audibles. Lomismo pasa con las componentes tonales, sepenalizarían si solo son audibles. Este Decret176/2009 también tiene en cuenta la correc-ción por ruido de fondo, corrección que laOGMAUB no tiene en cuenta en ningún caso.Basándonos en el mismo ejemplo con nivel deinmisión por ruido de actividad de 24 dB(A) ycon un nivel de ruido de fondo de 21 dB(A), elnivel de ruido sólo atribuible a la actividadsería de 21 dB(A). Si hay presencia alta decomponentes de bajas frecuencias y de com-ponentes impulsivas, el nivel de evaluaciónresultante sería 30 dB(A), ya que el Decret176/2009 establece que el valor máximo de lacorrección no ha de ser nunca superior a 9 dB,y no cumpliría con el nivel límite de inmisióninterior de 25 dB(A) que establece el Decret176/2009 en horario nocturno.Evaluando a partir de la antigua normativacatalana, Ley16/2006, el valor de evaluaciónsería 30 dB(A) (si funciona todo el periodo deevaluación), ya que ésta solo contempla lacorrección por origen si se trata de ruidos pro-cedentes del propio edificio, y no contemplala corrección por ruido de fondo. De estaforma, no cumpliría con la ley si la zona dondese encuentra el receptor pertenece a una zonade sensibilidad acústica alta.

Ejemplo: Medida con la actividad en marcha: LA,actividad+fondo =24 dB(A).Medida con la actividad parada: LA,fondo = 21 dB(A).

Según OGMAUB: valor límite 30 dB(A).Nivel equivalente global teniendo en cuenta que la actividad funciona todo el período de eva-luación, 180 minutos:

LAeq,global = LA,actividad+fondo +K1+K2+K3=24 + 5 + 0 + 6 = 35 dB(A).Se necesitaría como mínimo un aislamiento de 65-75 dB(A).

Según Decret 176/2009: valor límite 25 dB(A).Nivel de evaluación teniendo en cuenta que la actividad funciona todo el período de evalua-ción, 30 minutos:

LAr,nit = LA,ON_actividad +Kf+Kt+Ki=21 + 6 + 0 + 6 = 30 dB(A). Se necesitaría como mínimo un aislamiento de 70-80 dB(A).


21

mediambient

2. Decret espectáculos

Según el Decret 112/2010 por el cual se aprueba elReglament d’espectacles públics i activitats recreati-ves, los Ayuntamientos que no tengan Ordenanza másrestrictiva, los locales de restauración como bar, res-taurante, restaurante-bar (según el anexo I, apartadoIV) pueden realizar otras actividades complementariascon música de fondo ambiental, de baile y otras actua-ciones en directo, siempre que el local cumpla las con-diciones de seguridad y de insonorización, y esténdebidamente autorizadas.

ATANASI JORNETDr. Enginyer IndustrialCol·legiat nº 8484


23

control

Inspeccions consensuadesAmb l’entrada en vigor de la Llei d’Espectacles i el Reglament s’executa una petició històrica del sector en quan a la realit-zació d’inspeccions administratives als locals de forma consensuada, en dia i hora, entre l’administració i el titular del local.

Aquestes inspeccions són les destinades a la comprovació tècnica i documental de les llicències (pòlisses d’assegurances,mesures contra incendis, rètols, llicència, pla d’autoprotecció...). Per aquest motiu, d’entrada ens estalviarem la gran pèrduade temps i molèsties en el desenvolupament de l’activitat en la comprovació d’aquests elements durant la realització de lamateixa, ja que es podrà realitzar fora de les hores de funcionament del local. Aquesta disposició del Reglament va iniciar-se com a prova pilot a l’any 2009 a les comarques gironines. Han estat molt ben valorades per part de l’Administració deguta l’alt grau de compliment dels locals inspeccionats i la facilitat per fer les diverses comprovacions necessàries durant la ins-pecció.

Així doncs, és probable que en properes dates, l’Administració, sigui local al adquirir les competències d’Espectacles, o bédes de la Direcció General del Joc i Espectacles mitjançant els Mossos d’Esquadra, es posi en contacte amb vosaltres pertal de concertar dia i hora a la fi de realitzar una d’aquestes inspeccions.

Cal dir que evidentment continuaran realitzant-se les inspeccions sobre el funcionament del local sense previ avís per tal decomprovar l’ús que s’està fent de cada llicència. Si necessiteu més informació al res-pecte, podeu adreçar-vos als serveis jurídics de la federació.

PERE DÍAZ SOLERSecretari del Gremi de Salesde festa i Discoteques de Girona


25

recull depremsa


La noche que queremos...

26

societat

Querida mamá:

No sabes lo bien que me lo estoy pasando. Llevo una semana en Barcelona y parece que acabo de

llegar. Ayer pasé un día precioso y una noche memorable. Fui con mi amiga catalana a cenar en

la terraza de un local que está junto al mar y que se llama Carpe Diem Lounge Club. Llegas a

este lugar, debo decir que el más fashion en el que nunca he estado, tras caminar por el Paseo

Marítimo. Nos sirvieron una cena exquisita y nos trataron como a marquesas…Bueno, debo

decir que debía haber algún marqués de verdad por allí. Jijijiiji. No te imaginas qué bien se estaba

en la terraza con la brisa del mar. Después de saborear unos platos alucinantes, mi amiga me

llevó a ver un concierto en la sala Razzmatazz y tocaba nada más y nada menos que los Scissor

Sisters. No me lo podía creer. Casi me da algo. Después de quedarnos afónicas las dos, mi

amiga me aconsejó que fuéramos al Eixample a tomar una copa a Mary’s Place. Es un sitio con

mucho ambiente y que ponen muy buena música. Y ni siquiera nos cobraron entrada. Allí conoci-

mos a dos chicos guapísimos (te los enseñaré porque nos hicimos unas fotos y el local las sube en su

web). Ellos decidieron que debía ver otro local muy curioso en Barcelona, el Espit Chupitos, que

está en la calle Aribau. Allí nos prepararan con mucho arte todo tipo de chupitos con y sin alco-

hol. Los chicos decidieron que era hora de mover el esqueleto y como uno de ellos no bebía alcohol

(aquí se sale en taxi por la noche o uno no bebe y conduce) nos metimos en su coche y nos trasla-

damos a la parte alta de la ciudad. Entramos en un sitio fabuloso que se llama Atlantic con una

terraza espectacular y en el que un DJ nos hizo bailar como locas. Ya sabes mamá que tengo

mucha energía, así que cuando los dos chicos se cansaron mi amiga y yo decidimos rematar la

noche y nos fuimos a Sitges a la Atlantida, que es una población que hay cerca de Barcelona.

Nuestros amigos nos dejaron allí y nos dimos los teléfonos. No sabes qué bien nos lo pasamos en

este lugar.

No pienses que no os echo de menos pero me estoy planteando quedarme una temporada en esta

ciudad.

Tu hija.


27

societat

...La que se avecinaQuerida mamá:

Llevo tres días en Barcelona y ya no puedo más. Como bien sabes, me gusta ir a cenar fuera,

salir a tomar una copa y bailar durante horas pero me he encontrado una ciudad muy diferente a

la que sale en los catálogos de las revistas de viaje. Pasear por la noche por el centro es como la

guerra. Está todo muy sucio, mucha gente bebe alcohol en la calle y el suelo está lleno de colillas.

Hay un montón de chicos magrebíes y pakistaníes vendiendo latas de cerveza por la calle y lo que

todavía es más raro, hay muchos policías paseando por las mismas calles pero no hacen nada.

Los pubs y bares están desiertos, los restaurantes vacíos y lo que está de moda, según me han con-

tado los amigos catalanes que he hecho, es ir a casas de amigos a beber y bailar o hacerlo en los

parques. Sí, sí, como hacías tú hace 30 años. De verdad, que no me lo puedo creer. El segundo

día fui con una amiga y su madre a tomar un café por la tarde. Entramos en cinco bares y no nos

dejaron fumar en ninguno. Al final, se nos pasaron las ganas y nos fuimos a casa a hacernos el

café. No me extraña que los locales estén vacíos. Me han explicado que las discotecas y pubs están

cerrando sus puertas porque han perdido clientela y que el sector de la noche se está enfrentando a

las administraciones porque no paran de hacerles leyes para perjudicar sus negocios. Que si los

obligan a poner una máquina para contar a los clientes, que si les deniegan licencias, que si les

hacen pagar multas millonarias… Lo que no entiendo es que tienen los establecimientos más

seguros de Europa pero los tratan como a delincuentes. No se enteran de que las principales capi-

tales del mundo se están recuperando de la crisis apoyan el sector de la noche y potenciando su

papel turístico y socializador.

No sabes cómo añoro nuestra hermosa y limpia ciudad. Y qué ganas tengo de volver.

Te quiere y te echa de menos,

Tu hija.


Revista Novembre 2011

Documents

Transcript of Revista Novembre 2011